Ficha disposicion pc

LLEI 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat [2022/12993]

(DOGV núm. 9501 de 30.12.2022) Ref. Base de dades 012153/2022

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 01.01.2023
  Aquesta disposició afecta:
  	Afecta: DECRET 132/2012, de 31 d'agost, del Consell, pel qual es regulen les ensenyances esportives de règim especial a la Comunitat Valenciana. [2012/8220]
  	Desenvolupa o complementa: DECRET 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament d'Administració Electrònica de la Comunitat Valenciana. [2014/11545] DECRET 130/2012, de 24 d'agost, del Consell, pel qual s'establix l'organització de la seguretat de la informació de la Generalitat. [2012/8152]
  	Modifica: LLEI 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes. [2017/12159] LLEI 2/2014, de 13 de juny, de Ports de la Generalitat. [2014/5603] LLEI 13/1997, de 23 de desembre, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el Tram Autonòmic de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de la Resta de Tributs Cedits. DECRET 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l'Oficina de Drets Lingüístics [2017/11479] LLEI 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià. [1998/5159] DECRET LLEI 5/2017, de 20 d'octubre, del Consell, pel qual s'estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l'ampliació, l'adequació, la reforma i l'equipament de centres públics docents de la Generalitat. [2017/9554] LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2014/11888] LLEI 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. [2018/5632] LLEI 19/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, d'acceleració de la inversió a projectes prioritaris (LAIP). [2018/6991] DECRET LEGISLATIU 2/2015, de 15 de maig, de Consell, pel qual aprova el text refós de la Llei de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. [2015/4630] DECRET Legislatiu 1/2019, del Consell, de 13 de desembre, d'aprovació del text refós de la Llei de l'Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana. [2019/12326] DECRET 19/2004, de 13 de febrer, del Consell de la Generalitat, pel qual s'estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor. [2004/X1605] LLEI 3/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana [2017/1041] LLEI 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d'estructures agràries de la Comunitat Valenciana. [2019/2067] Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental. LLEI 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenció, Qualitat i Control Ambiental d'Activitats a la Comunitat Valenciana [2014/7304] LLEI 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. LLEI 3/2014, d'11 de juliol, de la Generalitat, de Vies Pecuàries de la Comunitat Valenciana. [2014/6657] LLEI 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de Residus i Sòls contaminats per al foment de l'economia circular a la Comunitat Valenciana. [2022/11439] DECRET LLEI 1/2022, de 22 d'abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l'emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna. [2022/3502] Llei 11/2002, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana. [2002/14538] LLEI 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del Taxi de la Comunitat Valenciana [2017/10067] DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508] LLEI 6/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana [2011/3979] LLEI 7/2018, de 26 de març, de la Generalitat, de seguretat ferroviària. [2018/3127] LLEI 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic Valencia. [2020/10518] LLEI 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, de participació ciutadana de la Comunitat Valenciana. [2015/3137] LLEI 14/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de memòria democràtica i per la convivència de la Comunitat Valenciana [2017/10176] LLEI 1/2022, de 13 d'abril, de la Generalitat, de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana [2022/3407] LLEI 25/2018, de 10 de desembre, de la Generalitat, reguladora de l'activitat dels grups d'interés de la Comunitat Valenciana. [2018/11612] LLEI 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social. [2018/6989] LLEI 16/2003, de 17 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat Valenciana. [2003/13519] LLEI 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat [2013/12400] Llei 4/1991, de la Generalitat Valenciana, de 13 de març, de creació com a entitat autònoma de la Generalitat Valenciana de l'Institut d'Investigacions Agràries (IVIA). LLEI 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de Creació de l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP). LLEI 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2017/12191] LLEI 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana [2018/5692] LLEI 21/2018, de 16 d'octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana. [2018/9606] LLEI 19/2017, de 20 de desembre, de la Generalitat, de renda valenciana d'inclusió. [2017/11918] LLEI 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut [2017/10179] LLEI 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana. [2019/1653] LLEI 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana [2017/1039] DECRET LLEI 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2020/4383] LLEI 8/2004, de 20 d'octubre, de la Generalitat, de l'Habitatge de la Comunitat Valenciana. [2004/10680] LLEI 3/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'Ordenació i Foment de la Qualitat de l'Edificació (LOFQE). [2004/6915] LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091] LLEI 1/2020, d'11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana. [2020/4472] DECRET LLEI 6/2021, d'1 d'abril, del Consell, de mesures urgents en matèria de gestió econòmicoadministrativa per a l'execució d'actuacions finançades per instruments europeus per a recolzar la recuperació de la crisi conseqüència de la Covid-19 [2021/3781] LLEI 17/2017, de 13 de desembre, de la Generalitat, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana. [2017/11424] LLEI 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics [2010/13297] DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176] LLEI 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la Funció Pública Valenciana [2021/3988] LLEI 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022. [2021/13105]
  Aquesta disposició està afectada per:
  	Afectada per: Presidència de la Generalitat. RESOLUCIÓ de 8 de juny de 2023, de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea i l'Estat, per la qual es publica l'acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració general de l'Estat-Generalitat, en relació amb la Llei 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2023/6722]
  	Modificada per: LLEI 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat. [2023/13136]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Presidència de la Generalitat
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Pressupostos i política pressupostària
  Descriptors:
  	Temàtics: hisenda regional, impost sobre la renda de les persones físiques, llista de preus, preu autoritzat, impost local, impost sobre transmissions patrimonials, deducció fiscal , monografies

LLEI 8/2022, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d'organització de la Generalitat [2022/12993]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:


Índex
Preàmbul

TÍTOL I. MESURES FISCALS
CAPÍTOL I. Tributs propis
Secció 1.ª Modificació de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes
Secció 2.ª Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat
CAPÍTOL II. Tributs cedits
Secció Única. Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits

TÍTOL II. MESURES ADMINISTRATIVES
CAPÍTOL I. Modificacions legislatives en matèries competència de la Presidència de la Generalitat
Secció 1.ª Turisme
Secció 2.a Mancomunitats
CAPÍTOL II. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció 1.ª Renda valenciana d’inclusió
Secció 2.ª Polítiques integrals de la joventut
Secció 3.ª Serveis socials inclusius
CAPÍTOL III. Modificacions legislatives en matèries competència de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Secció 1.ª Funció social de l’habitatge
Secció 2.ª Habitatge públic mitjançant drets de tanteig i retracte
Secció 3.ª Habitatge
CAPÍTOL IV. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
Secció 1.ª Hisenda
Secció 2.ª Joc i prevenció de la ludopatia
Secció 3.ª Mesures economicoadministratives en actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19
CAPÍTOL V. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració pública
Secció 1.ª Coordinació de policies locals
Secció 2.ª Espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics
Secció 3.ª Funció pública
CAPÍTOL VI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
Secció 1.ª Integració dels conservatoris de música i dansa de les administracions locals en la xarxa valenciana de titularitat de la Generalitat
Secció 2.ª Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. (ODL)
Secció 3.ª Patrimoni cultural valencià
Secció 4.ª Construcció, ampliació, adequació, reforma i equipament de centres públics docents de la Generalitat
CAPÍTOL VII. Mesures organitzatives en matèries competència de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública
CAPÍTOL VIII. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball
Secció 1.ª Àrees industrials de la Comunitat Valenciana
Secció 2.ª Projectes prioritaris d’inversió
Secció 3.ª Llei de cooperatives
Secció 4.ª Registre de cooperatives
Secció 5.ª Estatut de les persones consumidores i usuàries
Secció 6.ª Normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor
Secció 7.ª Agència Valenciana de l’Energia (Aven)
CAPÍTOL IX. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Secció 1.ª Estructures agràries
Secció 2.ª Impacte ambiental
Secció 3.ª Espais naturals protegits
Secció 4.ª Vies pecuàries
Secció 5.ª Residus
Secció 6.ª Cadena alimentària
Secció 7.ª Utilitat pública 2002
CAPÍTOL X. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Secció 1.ª Taxi
Secció 2.ª Ordenació del territori i urbanisme
Secció 3.ª Mobilitat
Secció 4.ª Seguretat ferroviària.
Secció 5.ª Cartografia de la Generalitat
CAPÍTOL XI. Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica
Secció 1.ª Participació ciutadana
Secció 2.ª Memòria democràtica
Secció 3.ª Transparència
Secció 4.ª Responsabilitat social

TÍTOL III. MESURES D’ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA I DE REESTRUCTURACIÓ D’ENS DEL SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
Secció Única. Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl
CAPÍTOL II. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic
Secció 1.ª Institut Valencià de Finances
Secció 2.ª Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat (ADiC).
CAPÍTOL III. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
Secció Única. Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)

CAPÍTOL IV. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat
Secció Única. Institut Cartogràfic Valencià
CAPÍTOL V. Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital
Secció Única. Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap)


DISPOSICIONS ADDICIONALS
Disposició addicional primera. Guàrdies del personal al servei de l’administració de justícia en situació d’incapacitat temporal
Disposició addicional segona. Efectes del silenci administratiu en autoritzacions de centres docents
Disposició addicional tercera. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques
Disposició addicional quarta. Expropiacions derivades de noves actuacions derivades del Pla d’actuacions en la costa i gaudi de la ribera de la mar (PACMAR)
Disposició addicional cinquena. Declaració d’utilitat pública o interès social i ocupació urgent de terrenys d’obres hidràuliques



DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Disposició transitòria única. Posada en funcionament de l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat Valenciana


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga

DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Autorització al Consell per a refondre les disposicions legals vigents en matèria d’habitatge
Disposició final segona. Habilitació per a desplegament reglamentari
Disposició final tercera. Provisió dels serveis socials establits en l’article 18.2
Disposició final quarta. Entrada en vigor


PREÀMBUL

I

La Llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2023 estableix determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, la consecució dels quals exigeix aprovar diverses normes. Aquesta llei recull, a aquest efecte, una sèrie de mesures referents a aspectes tributaris, de gestió econòmica i d’acció administrativa.
La competència de la Generalitat per a aprovar la present llei deriva dels títols competencials, siga amb caràcter exclusiu o per al desplegament legislatiu de la legislació bàsica de l’Estat, que es preveuen en els articles 49, 50, 52, 67 i 79, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, EACV), en matèria de turisme, administració local, serveis socials, habitatge, hisenda de la Generalitat, joc, coordinació de policies locals, espectacles públics, règim estatutari dels seus funcionaris, educació, indústria, ramaderia, agricultura, medi ambient, transports, ordenació del territori, carreteres, seguretat ferroviària i organització de les seues institucions d’autogovern i per a la creació del seu sector públic instrumental.


II

La llei respon als principis de bona regulació, de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència, d’acord amb l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

A aquest efecte, es posa de manifest el compliment dels principis de necessitat i eficàcia, atés l’interés general en el qual es fonamenten les mesures que s’estableixen.
La norma és conforme al principi de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per a aconseguir determinats objectius de política econòmica del Consell de la Generalitat, que exigeixen l’aprovació de diverses normes. Igualment, s’ajusta al principi de seguretat jurídica, perquè és coherent amb la resta de l’ordenament jurídic. Quant al principi de transparència, la majoria de les mesures s’han sotmés als tràmits de consulta pública, audiència i informació pública que són aplicables a la tramitació de normes amb rang de llei. Finalment, en relació amb el principi d’eficiència, aquesta llei no imposa càrregues administratives per als ciutadans.


III

Quant a l’estructura d’aquesta llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, s’ha dividit en tres títols, amb els corresponents capítols, seccions i articles.

Així, el títol I conté les mesures referents a aspectes tributaris i fiscals.
El títol II conté les mesures d’acció administrativa que, com a complement a la planificació econòmica que inclou la Llei de pressupostos per a 2023, exigeixen abordar modificacions legislatives de les lleis que regulen les matèries que són competència de la Presidència, la Vicepresidència i de cada una de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat.
El títol III conté mesures de caràcter organitzatiu que afecten, essencialment, alguns dels ens del sector públic instrumental de la Generalitat i òrgans adscrits a les conselleries que integren l’Administració de la Generalitat, que exigeixen la modificació d’algunes disposicions legals que regulen el seu règim jurídic.
Finalment, en vista de la seua extensió i heterogeneïtat, s’incorpora a la llei un índex amb l’estructura, amb la finalitat de simplificar-ne i administrar-ne l’anàlisi.


IV

En la secció 1a del capítol I, del títol I, de la llei, s’inclouen les modificacions de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes, que afecten diversos preceptes d’aquesta norma. Les principals modificacions introduïdes en la llei esmentada són les següents:
a) En matèria de taxes de domini públic, es modifica l’apartat 3 de l’article 13.1-1 corresponent a la taxa per ús comú especial o ús privatiu dels béns de domini públic de la Generalitat amb la finalitat de fomentar el desplegament i l’explotació de xarxes públiques de telecomunicacions de banda ampla en tots els casos, de manera que s’incentive la inversió en xarxes d’aquest tipus i es fomente la competència, redundant en una millora del servei als ciutadans i les empreses. El canvi respecte de quin òrgan certifica es justifica perquè és difícil determinar la distribució competencial entre Estat i comunitat autònoma en l’àmbit de les telecomunicacions en general. Amb la nova redacció s’espera aclarir aquesta situació.
b) El Carnet Jove es configura, d’acord amb l’article 47 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, com un programa de la Generalitat per a promoure i facilitar l’accés de la població juvenil a serveis i productes de caràcter cultural, esportiu, recreatiu, de consum o transport.
En els últims anys, s’han introduït diverses exempcions del pagament de la taxa, amb l’objectiu de facilitar l’accés al Carnet Jove, i, per tant, als avantatges i els descomptes que porta associats, a col·lectius de joves especialment vulnerables. En el context actual, caracteritzat per l’increment de la inflació, que està afectant la capacitat adquisitiva de les famílies, l’administració ha de fer un esforç per a facilitar a les persones i els col·lectius vulnerables l’accés a determinats programes, per la qual cosa se suprimeix la taxa per l’expedició del Carnet Jove.

c) En matèria de medi ambient, ja que la quantia de les taxes regulades s’ha de calcular sobre la base de les longituds que s’han de partionar o replantejar, i atés el fet que la determinació d’aquestes longituds s’efectua per part de l’òrgan competent per a instruir l’expedient, es modifica l’apartat 1 de l’article 26.5-2 que fa referència a la meritació de les taxes per serveis relatius a delimitació i replanteig en vies pecuàries i muntanyes d’utilitat.
d) Finalment, en matèria d’obres públiques es modifiquen les taxes per autoritzacions de transports per carretera, adaptant-se així al que disposa el Reial decret 284/2021, de 20 d’abril, pel qual es regula la qualificació inicial i la formació contínua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport per carretera i pel qual es modifica el Reglament de la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres, aprovat pel Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre.

En la secció 2.ª del capítol I del títol I es modifica la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, pel que fa a la taxa per instal·lacions nauticoesportives, s’estableix un tipus de gravamen anual del 2per cent quan aquestes instal·lacions no es troben en ports gestionats per la Generalitat, sinó en ports gestionats per altres entitats jurídiques (societats, associacions, etc.) i que assumeixen la totalitat de les despeses d’inversió, conservació i manteniment d’obres. La resta dels preceptes que es modifiquen en aquest text legal responen a la necessitat d’harmonitzar i millorar la sistemàtica de la regulació d’aquesta taxa respecte a la regulació de la resta de tributs de la Generalitat.


V

En el capítol II es modifica la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, essencialment a conseqüència de les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública de l’Avantprojecte de llei, pel Comité d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI) en el qual ha manifestat, entre altres qüestions, la necessitat d’una adequació terminològica de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, de manera que «totes les referències a ‘minusvalidesa’, ‘grau de minusvalidesa’, ‘contribuent/s minusvàlid/s’, ‘discapacitat’, ‘discapacitat físic o sensorial’, ‘discapacitat psíquic’i ‘incapacitació judicial’hauran de substituir-se per ‘discapacitat’, ‘grau de discapacitat’, ‘contribuent/s amb discapacitat’/‘persones contribuents que tinguen reconegut un grau de discapacitat’, ‘persona amb discapacitat’, ‘persona amb discapacitat física, orgànica o sensorial’, ‘persona amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament’/‘persona amb discapacitat cognitiva’/‘persona amb discapacitat psicosocial’(això és, per problemes de salut mental) (segons cada cas, amb el mateix tractament fiscal en els tres) i ‘persones amb discapacitat que hagen adoptat, o per a les quals s’hagen proveït, suports per a l’exercici de la seua capacitat jurídica’, respectivament».

Estimant aquestes al·legacions i de conformitat amb el que disposa la Llei 11/2003, d’11 d’abril, de la Generalitat, sobre l’Estatut de les Persones amb Discapacitat, s’ha procedit a una revisió integral de la terminologia de la Llei 13/1997, referida a aquest col·lectiu.
D’altra banda i tenint en compte altres al·legacions suscitades després del tràmit d’informació pública, també s’ha modificat l’article 12 quater de la Llei 13/1997 esmentada, per a adequar-lo al criteri de la Direcció General de Fiscalitat i Unió Duanera de la Comissió Europea, que en un expedient informatiu en relació amb la compatibilitat amb la lliure circulació de capitals del règim fiscal aplicat per l’Agència Tributària d’Andalusia en casos de successió d’unions de fet registrades fora d’Espanya ha manifestat el seu interés perquè es modifique aquest règim, acceptant les unions de fet registrades fora d’Espanya. Aquest interés s’ha fet extensiu a les altres comunitats autònomes.

L’opinió manifestada per la Comissió, d’altra banda, coincideix amb la doctrina recentment manifestada pel Tribunal Constitucional, que en Sentència 40/2022, de 21 de març, de 2022, ha declarat, sense pretendre qüestionar ni privar de legitimitat l’exigència d’inscripció registral, requisit que, en relació amb les unions de fet busca una legítima finalitat de seguretat jurídica i evitació del frau, que «cal que la falta de coordinació entre registres no vaja en detriment de l’administrat, fins al punt que la falta de reconeixement mutu de les inscripcions puga arribar a causar una possible discriminació per raó del lloc on s’haja fet la inscripció quan –com en aquest cas– els seus requisits materials són idèntics». (FJ 6).

Atés el fet que la normativa fiscal valenciana és encara més restrictiva que l’andalusa, atés que només admetia les unions de fet inscrites en el Registre d’Unions de Fet de la Comunitat Valenciana, s’ha procedit a equiparar el tracte atorgat a les parelles de fet que es troben inscrites en el Registre d’Unions de Fet formalitzades de la Comunitat Valenciana amb aquelles que s’hagueren inscrit en els registres anàlegs d’altres comunitats autònomes, de l’Estat espanyol, d’altres països pertanyents a la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu, o de tercers països.

A més, la modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, i de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, operada mitjançant la Llei orgànica 9/2022, de 28 de juliol, per la qual s’estableixen normes que faciliten l’ús d’informació financera i d’un altre tipus per a la prevenció, la detecció, la investigació o l’enjudiciament d’infraccions penals, de modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes i altres disposicions connexes i de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, té per objecte articular la cessió a les comunitats autònomes del nou impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Concretament, en aquesta llei orgànica es procedeix a incloure l’impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus en la llista de figures tributàries que poden ser objecte de cessió a les comunitats autònomes, així com a habilitar l’atribució a aquestes de competències normatives sobre els tipus impositius i la gestió d’aquest impost.

No obstant això, en l’apartat setze de l’esmentat article 9 de la Llei 21/2017, es va crear el Fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus, que es manté vigent, per la qual cosa, atés el marcat caràcter extrafiscal del nou impost estatal i la necessitat d’assegurar que la seua implantació no minve els recursos de la Generalitat destinats a la millora de la gestió dels residus, aconsella afectar els ingressos de l’impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus al fons esmentat, i a aquest efecte s’afig un nou capítol VII i l’article 18 a la Llei 3/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, que ho preveu.



VI

Com a complement per a la planificació de l’activitat econòmica de la Comunitat en uns casos i en uns altres, per la necessitat d’adaptar algunes normes a la realitat social i econòmica o a la normativa bàsica estatal vigent, resulta necessari aprovar les modificacions legals en algunes matèries competència de les conselleries en què s’organitza l’Administració de la Generalitat, que conté el títol II.
En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Presidència de la Generalitat en matèria de turisme, d’acord amb l’article 49.1.12a de l’EACV, entre altres aspectes, es modifica la Llei 15/2018, de 7 de juny, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, per a incloure com a recurs turístic de primer ordre la pirotècnia i les societats musicals, per a visibilitzar més aquests recursos. També es modifica l’apartat 2 de l’article 62, per a adequar-lo a la jurisprudència sobre l’obligació de les plataformes d’allotjament de col·laborar amb les administracions públiques en la supervisió i el control dels allotjaments turístics, obligació que es transforma en acords de col·laboració per a l’intercanvi d’informació.
En l’àmbit de les competències en matèria d’administració local, es modifica la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, per a introduir una nova causa legal de separació obligatòria dels municipis de les mancomunitats, la no aprovació pel ple d’algun dels municipis integrants de la mancomunitat de la modificació constitutiva dels seus estatuts.
En l’àmbit de les competències en matèria d’inserció social atribuïdes a la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, tal com estableix l’article 15 de l’EACV, es modifica la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, per a afavorir el retorn de les persones valencianes que hagen residit en l’exterior de la Comunitat facilitant el seu accés a la renda valenciana d’inclusió, eximint-los del requisit del temps mínim de residència establit en l’article 13.1.a de la Llei de renda valenciana, i incloent-hi, dins dels supòsits que permeten la tramitació de la sol·licitud pel procediment d’urgència establits en l’article 42 de la norma esmentada, un apartat específic referit a aquest col·lectiu. En segon lloc, es planteja la necessitat de donar una nova redacció a l’article 38.3 de la llei amb la finalitat de beneficiar els titulars diligents que compleixen l’obligació de comunicar en termini les modificacions de la unitat de convivència i incentivar la resta perquè comuniquen aquests canvis dins del termini establit.

En matèria de serveis socials inclusius, també es modifica la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’aclarir alguns aspectes de la llei necessaris per a implantar-la correctament, entre d’altres, regular els efectes de la desaparició de les àrees bàsiques de serveis socials, incorporar la figura del supervisor de departament, ajustar la prestació professional garantida per a l’atenció nocturna en el Catàleg de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, incloure el concepte d’emergència social, la definició del Pla d’atenció individual, la història social única i altres aspectes que es consideren necessaris.

En l’àmbit de les polítiques integrals de la joventut, es modifica la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, per a millorar i aclarir la definició d’entitats juvenils i establir un nou sistema de finançament a les entitats locals en l’àmbit del que s’estableix en l’article 35.
En l’àmbit de les competències en matèria d’habitatge atribuïdes a la Vicepresidència Segona del Consell i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, es modifica la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, per a aclarir el tràmit ordinari per a declarar un habitatge deshabitat, per a aclarir el concepte de grans tenidors d’habitatges, modificar el règim sancionador, per a introduir dues noves infraccions, i introduir modificacions en relació amb els agents d’intermediació immobiliària i el seu registre.

També en aquest àmbit, es modifica el Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, per a ajustar la regulació dels drets de tanteig i retracte a fi de dotar amb més eficàcia el compliment dels fins últims d’ampliar l’habitatge públic de la Generalitat i l’accés a habitatge a un sector poblacional més ampli.

En l’àmbit de les competències en matèria d’hisenda atribuïdes a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, es modifica la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a canviar la seua terminologia en termes similars a la utilitzada en la Llei general pressupostària, i per a requerir procediments i conceptes, i assegurar una aplicació uniforme de la llei.

En l’àmbit de les competències exclusives en matèria de joc, atribuïdes a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que corresponen a la Generalitat segons l’article 49.1.31a de l’EACV, es modifica la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, per a introduir la modalitat del bingo electrònic mixt, així com la base imposable i el tipus de gravamen del tribut relatiu als jocs de sort, envit o atzar per a aquesta nova modalitat de joc, i destaca la inclusió d’una nova disposició addicional per a introduir la publicació de determinades sancions en el DOGV amb la finalitat primordial d’informar el sector i la ciutadania en general de conductes concretes que s’hagen considerat particularment atemptatòries, mesura que manca d’ànim punitiu o d’implicar un perjudici addicional a qui patisca la sanció, tot això amb el màxim respecte al que es disposa en la normativa europea i estatal en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
En l’àmbit de les competències en matèria d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, previstes en l’article 49.1.30a de l’EACV, s’amplia el termini de prescripció de les infraccions lleus que preveu la Llei 4/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, així com el termini per a dictar resolució en els procediments sancionadors que s’inicien per infraccions lleus previstes en el text legal esmentat.

En l’àmbit de les competències en matèria del règim estatutari dels funcionaris de la Generalitat, d’acord amb el que s’estableix en l’article 50.1 de l’EACV, es modifica la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana, per a aclarir les funcions de la Comissió Intersectorial d’Ocupació Pública de la Generalitat, per a adequar la norma al que preveu la Llei 7/2012, de 23 de novembre, integral contra la violència sobre la dona a la Comunitat Valenciana, i per a incloure en una nova disposició addicional els criteris objectius per a la classificació de llocs de treball per a altres sectors i la seua cobertura per personal més qualificat que abans s’incloïen en una disposició transitòria, perquè la Comissió Intersectorial d’Ocupació Pública de la Generalitat, com a òrgan tècnic de coordinació i informació, puga adoptar acords amb propostes que fixen criteris sobre aquesta qüestió.

En l’àmbit de les competències atribuïdes a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports, pel que fa a la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells, graus, modalitats i especialitats, que correspon a la Generalitat segons l’article 53 de l’EACV, sense perjudici del que disposa l’article 27 de la Constitució, es regula el procediment per a integrar els conservatoris de música i dansa de titularitat de les administracions locals en la xarxa de centres docents públics de la Generalitat.
També en aquest àmbit, es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana (ODL), adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, com a òrgan administratiu al qual els ciutadans poden dirigir-se quan consideren vulnerats els seus drets lingüístics.
En l’àmbit de les competències en matèria d’indústria atribuïdes a la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, d’acord amb el que es preveu en l’article 52.1.2a de l’EACV, es modifica la Llei 14/2018, de 5 de juny, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, per a esmenar la incoherència que es va generar amb la redacció de l’article 141 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022, que va modificar el primer paràgraf de l’article 33 i va eliminar la referència a les dotacions 14, 15, 16, 17, 18 i 19.
També en aquest àmbit, es modifica la Llei 19/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, d’acceleració de la inversió a projectes prioritaris (LAIP), per a preveure les conseqüències que un projecte definit com a tal no mantinga els criteris que hagen donat lloc a aquesta qualificació, per un període no inferior a 3 anys.
En matèria d’agricultura, són abundants les modificacions que introdueix la present llei. Així es modifica la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, en la redacció donada pel Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, pel que fa a l’ordenació de sòls amb fins agraris, millora d’estructures productives, i es preveuen els plans d’obres, les estratègies o els plans directors com a instruments per a altres infraestructures agràries, a més del regadiu valencià.
També es modifica la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d’impacte ambiental, per a actualitzar la nomenclatura de la llista d’activitats que queden sotmeses a l’avaluació d’impacte ambiental de projectes.
Finalment, en aquesta matèria es modifiquen la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana, per a ampliar el termini màxim de notificació de la resolució en els procediments sancionadors en aquestes matèries, tal com permet l’article 21.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Pel que fa a les competències atribuïdes a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, en matèria d’ordenació del territori i en virtut del que disposa l’article 49.1.9.ª de l’EACV, es modifica el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, a conseqüència de l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat i Generalitat, publicat l’11 de maig de 2022.

D’altra banda, en aquest text legal també es modifica la participació per part de l’administració actuant de l’aprofitament urbanístic resultant de les actuacions de renovació urbana de l’article 82.1c, s’inclou una nova destinació dels ingressos derivats del patrimoni municipal del sòl en l’article 105.1.d, a partir del que es disposa en la Llei de barris, es modifica la promoció del programa d’actuació integrada en la gestió directa, incloent-hi un apartat 4 en l’article 158, s’inclou la inscripció en el Registre de la Propietat dels incompliments d’una ordre d’execució en l’article 192.4, s’aclareix el règim de llicència i declaració responsable en obres sobre via pública i finalment, es modifica el termini de caducitat del procediment de restabliment de la legalitat urbanística, en l’article 259.2.

En matèries competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, s’afig una disposició addicional en la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, per a afavorir el retorn de les persones valencianes en l’exterior a la Comunitat Valenciana, i en la Llei 14/ 2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, s’afig una disposició addicional que regula els llocs i els itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana.


VII

En el títol III, la llei conté mesures d’organització administrativa que afecten, majoritàriament, òrgans administratius o ens del sector públic instrumental de la Generalitat adscrits a les diferents conselleries.

En primer lloc, pel que fa a les funcions de l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl, previstes en l’article 72 de Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, s’inclou l’establiment, la gestió i la tramitació d’ajudes i subvencions en matèria d’habitatge.

També es modifica el règim jurídic de l’Institut Valencià de Finances (IVF) per a agilitar l’instrument mitjançant el qual es reflectiran les obligacions de l’IVF en la gestió, el lliurament i la distribució dels fons que cada conselleria preveja, d’acord amb la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici, per a accions de promoció, suport i assistència de pimes, autònoms i emprenedors en sectors productius de la Comunitat Valenciana.
En aquest títol destaca la creació i l’aprovació del règim jurídic de l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat (ADiC), com a entitat de dret públic que tindrà com a objecte dissenyar i executar mesures per a millorar els nivells de transformació digital i de ciberseguretat de la Generalitat i agilitar la contractació de serveis i subministraments i la gestió del talent en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació seguint les directrius de la política general del Consell.
En aquest títol es modifica la Llei 4/1991, de la Generalitat Valenciana, de 13 de març, de creació com a entitat autònoma de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), per a adequar la contractació de personal al que preveu el Reial Decret llei 5/2022, de 22 de març, i a la modificació de la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, mitjançant la Llei 17/2022, de 5 de setembre.
També es modifica el règim jurídic de l’Institut Cartogràfic Valencià, entre altres qüestions, per a precisar el que cal entendre per cartografia bàsica, derivada i temàtica, modificar les competències de l’organisme i per a delimitar la competència de l’ICV en geomàtica respecte de les competències d’altres instàncies en matèria de cartografia temàtica.
Finalment, en aquest títol es modifica el règim jurídic de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), per a aconseguir l’acreditació europea i aparéixer en la llista d’agències de qualitat universitària certificades.


VIII

Finalment, la part final de la llei conté les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals que complementen la llei amb diverses previsions que, per raons de tècnica legislativa, no es consideren susceptibles d’incloure en els títols al·ludits anteriorment.
En la disposició addicional segona de la llei, s’estableixen els efectes del silenci administratiu en els procediments de concessió d’autoritzacions de centres docents privats, per a impartir ensenyaments de règim general no universitàries; centres docents estrangers a Espanya, centres docents privats per a impartir ensenyaments artístics i centres d’ensenyaments esportius de règim especial a la Comunitat Valenciana, atent al fet que en la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, es defineix «raó imperiosa d’interés general» com a raó reconeguda com a tal en la jurisprudència del Tribunal de Justícia, inclosa la protecció dels consumidors, dels destinataris de serveis i dels treballadors; prevenció de frau i de la competència deslleial. De la mateixa manera, reconeix com a raó imperiosa d’interés general la necessitat de garantir un alt nivell d’educació. Resulta evident que la millora que implica que els centres docents estiguen autoritzats i funcionen amb garantia que compleixen els requisits establits per l’administració competent, i no per la falta de resolució expressa, va a favor dels destinataris del servei educatiu; els quals són en la majoria dels casos menors en edat d’escolarització obligatòria. Així mateix, protegeix els titulars de centres docents ja autoritzats de la competència deslleial i salvaguarda als consumidors i als treballadors del frau. En definitiva, tot això redunda en la millora dels centres docents privats i garanteix per tant la qualitat educativa d’aquests centres.

D’altra banda, les autoritzacions de centres docents privats per a impartir ensenyaments reglats suposen transferir a aquests centres facultats relatives al servei públic, ja que la impartició d’aquests ensenyaments dona lloc a l’expedició, per part de l’administració, del títol amb validesa acadèmica en tot el territori nacional.
La disposició addicional tercera declara la necessitat de la urgent ocupació dels béns i els drets afectats per a dur a terme diferents actuacions viàries, amb l’objectiu fonamental de millorar la seguretat viària a les carreteres autonòmiques, com també la mobilitat ciclopedestre. En aquest sentit, atés que es considera imprescindible que l’inici de l’execució d’aquestes obres es produïsca durant 2023 i atesa la peremptorietat de resoldre els problemes de seguretat viària i d’atenció a la mobilitat ciclopedestre, als quals es dirigeixen les actuacions incloses en la disposició addicional tercera, resulta necessari agilitzar el procés per a l’obtenció dels terrenys requerits.
La disposició addicional quarta declara l’ocupació urgent dels terrenys que s’inclouen en aquesta, per a possibilitar el desplegament del Pla de millora d’accessos a la costa i gaudi de la ribera de la mar (PACMAR), amb la finalitat de preservar i valorar l’espai litoral des del punt de vista de la conservació activa promoguda per l’Estratègia territorial europea, millorant l’accessibilitat a la costa, augmentant l’ús i el gaudi del litoral per part dels usuaris, fomentant la mobilitat de vianants i ciclistes, i posant en valor polítiques inclusives i integració social que consideren l’existència d’usuaris amb funcionalitats molt diverses, ja que resulta inajornable iniciar les obres en 2023, pel mal estat dels trams de costa considerats, el seu ús privatitzat i les dificultats de la utilització, accés inclusiu i ús públic, lliure i gratuït de la ribera de la mar.

La disposició addicional quinta declara la utilitat pública o interès social i la urgent ocupació d’una sèrie de terrenys d’obres hidràuliques, tant si es realitzen per la Generalitat com per entitats habilitades com a beneficiàries d’expropiacions i per les entitats locals.
Finalment, ja en la disposició derogatòria s’ha inclòs l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que va crear l’impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, com un impost autonòmic propi, en haver-se publicat en el BOE número 85 de 9 d’abril de 2022 la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que en el seu títol VII (dictat a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat en matèria d’hisenda general prevista en l’article 149.1.14.ª de la Constitució espanyola) estableix mesures fiscals per a incentivar l’economia circular, dedicant-se el seu capítol II a la regulació de l’impost sobre el depòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus, la qual cosa fa inviable mantindre la vigència de l’Impost autonòmic, a fi d’evitar la doble imposició sobre el mateix fet imposable, conforme al que es preveu en l’article 6 de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes.


TÍTOL I
Mesures fiscals

CAPÍTOL I
Tributs propis

Secció 1.ª
De la modificació de la Llei 20/2017,
de 28 de desembre, de la Generalitat, de taxes

Article 1
Es modifica l’apartat 4 de l’article 5.1-6, quota íntegra, de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tenir aquesta redacció:
4. La quota íntegra no podrà excedir el 70 per cent del cost unitari de referència del servei. A aquests efectes, es fixarà anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat el cost unitari de referència del servei residencial.

Article 2
Es modifica l’apartat 2 i 5 de l’article 5.2-6, quota íntegra, de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tenir aquesta redacció:
2. En el cas que l’habitatge tutelat s’assigne a la persona usuària com un recurs d’atenció supervisada, la quota íntegra s’obtindrà minorant el 40 per cent de la capacitat econòmica de la persona usuària (CEU) en import de la quantitat mínima de referència per a despeses personals (QM).
5. La quota exigida per la taxa no podrà excedir el 70 per cent del cost unitari de referència del servei. A aquests efectes, es fixarà anualment en la llei de pressupostos de la Generalitat el cost unitari de referència del recurs.

Article 3
Es modifica l’apartat 3 de l’article 13.1-1 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 13.1-1. Fet imposable.
1. Constitueix el fet imposable de la taxa, sempre que no estiguen tipificats específicament en altres taxes:
a) L’ús comú especial o l’ús privatiu dels béns de domini públic de la Generalitat que es facen per concessions, autoritzacions o una altra manera d’adjudicació per part dels òrgans competents de l’administració autonòmica, així com l’emissió d’informes i la realització de les inspeccions amb aquesta finalitat.
b) L’ocupació o l’ús comú especial sense autorització dels béns de domini públic de la Generalitat, sense perjudici de les sancions que puguen correspondre.
2. No es realitzarà el fet imposable quan l’ús comú especial o l’ús privatiu de béns de domini públic autonòmic no porte aparellada una utilitat econòmica per al concessionari, la persona autoritzada o l’adjudicatari o, tot i existir aquesta utilitat, la utilització o l’aprofitament comporte condicions o contraprestacions a càrrec del beneficiari que esgoten o facen irrellevant aquella.
3. No es realitzarà el fet imposable quan l’ocupació, l’ús comú especial o l’ús privatiu dels béns de domini públic autonòmic porten aparellats el desplegament o l’explotació d’una xarxa pública de telecomunicacions que permeta oferir serveis de banda ampla, sempre que així se certifique prèviament per l’òrgan de la Generalitat competent en fomentar la implantació d’infraestructures i xarxes de telecomunicacions de banda ampla en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

Qualsevol referència en l’article 13.1-7 sobre la quota íntegra d’aquesta taxa, a l’obertura de rases i l’encreuament, la utilització d’infraestructures, la col·locació o qualsevol altra actuació per a la construcció o instal·lació de conduccions o línies de telecomunicacions o comunicacions, s’entendrà que es refereix a conduccions o línies que no estiguen dedicades a la prestació de serveis de banda ampla.»

Article 4
Es modifica l’article 14.4-2 corresponent a la taxa per serveis administratius en matèria educativa de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que passa a tindre aquesta redacció:

«Article 14.4-2. Exempcions.
Estan exempts del pagament de la taxa:
a) En el supòsit del punt 1.1 de l’article 14.4-5, els contribuents que siguen persones amb discapacitat, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent.
b) En els supòsits dels punts 1.1 i 1.2 de l’article 14.4-5, les contribuents que siguen víctimes d’actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en la normativa autonòmica contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Els contribuents que siguen membres d’una família nombrosa de categoria especial o d’una família monoparental de categoria especial, excepte en els casos dels punts 7 i 8 de l’article 14.4-5.
d) En els supòsits dels punts 7 i 8 de l’article 14.4-5, els contribuents que es troben inscrits com a demandants legals d’ocupació amb una antiguitat mínima de tres mesos, referida a la data de la inscripció respectiva.
e) En els supòsits dels punts 1.2 i 1.3 de l’article 14.4-5, els contribuents que hagen estat subjectes al sistema de protecció de menors o al sistema judicial de reeducació en algun període dels tres anys anteriors a la majoria d’edat.
f) En els supòsits del punt 1.2 i 1.3 de l’article 14.4-5, els contribuents que siguen majors de 16 anys i participen en programes de preparació per a la vida independent dels menors d’acord amb l’article 22 bis de la Llei orgànica 1/1996, com a complement d’una mesura de protecció jurídica del menor.
g) En els supòsits del punt 1.2 i 1.3 de l’article 14.4-5, els contribuents majors de 16 anys i menors de 18 anys i tinguen a càrrec persones amb diversitat funcional o menors d’edat, o siguen víctimes d’explotació sexual o tràfic de persones, o víctimes de violència intrafamiliar.

h) Els contribuents que estiguen en situació d’exclusió social i aquesta l’acredite l’òrgan competent en matèria de benestar social de l’ajuntament de residència, excepte en els casos dels punts 7 i 8 de l’article 14.4-5.»

Article 5
Se suprimeixen els articles següents relatius a taxa per l’expedició del Carnet Jove de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queden redactats de la següent manera:
«Article 25.1-1. Fet imposable. (Suprimit)
Article 25.1-2. Exempcions. (Suprimit)
Article 25.1-3 Meritació i exigibilitat. (Suprimit)
Article 25.1-4 Contribuents. (Suprimit)
Article 25.1-5 Quota íntegra. (Suprimit)
Article 25.1-6 Quota líquida. (Suprimit)»

Article 6
Es modifica l’article 26.3-2 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat així:

«Article 26.3-2. Meritació i exigibilitat.
1. La meritació es produirà en el moment que s’inicie el procediment.
2. L’exigibilitat de la quota o quantitat a ingressar es produirà en el moment de la meritació.»

Article 7
Es modifiquen els conceptes següents de l’apartat 5 de l’article 29.1-7, relatiu a la quota íntegra per processos hospitalaris, de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queden redactats així:


«Article 29.1– 7. Quota íntegra per processos hospitalaris.
[...]
5. La quota íntegra corresponent a cada procés hospitalari s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:
Article 8
Es modifica l’apartat 1 de l’article 29.1-6 de la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queda redactat com segueix:

Article 29.1-6 Responsables
Són responsables solidaris del pagament de la taxa:
1. En el supòsit a què es refereix l’apartat 6 de l’article 29.1-1, quan en el festeig, espectacle públic o activitat recreativa el risc assegurat siga inferior a l’import de l’assistència, els organitzadors del festeig, espectacle públic o activitat recreativa corresponent, per l’import de la taxa no cobert per l’assegurança.
Quan es tracte de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) regulats en el Decret 31/2015, de 6 de març, el sistema públic valencià de salut es farà càrrec de l’import no assegurat.


Article 9
Es modifiquen els articles 31.2-1 i 31.2-4, corresponents a la taxa per autoritzacions de transport per carretera en la Llei 20/2017, de 28 de desembre, de taxes, que queden redactats així:

«Article 31.2-1. Fet imposable.
1. Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació pels òrgans competents de la conselleria competent en matèria de transports dels serveis o les actuacions administratives següents que sol·liciten les persones peticionàries o titulars d’autoritzacions de transports per carretera, amb motiu de l’ordenació de l’explotació d’aquests:

a) L’expedició, el visat, la rehabilitació, la modificació, la suspensió d’autoritzacions de transport i activitats auxiliars i complementàries.

b) La comprovació del compliment per part de les empreses dels requisits generals per a l’exercici de l’activitat de transport (visat d’empreses).
c) Les autoritzacions per al transport regular d’ús especial i les seues modificacions, i altres autoritzacions amb condicions especials de prestació.
d) L’admissió als exàmens per a obtindre la capacitació per a l’activitat de transport nacional i internacional de mercaderies o viatgers, així com la d’operador de transport, conseller de seguretat i conductor de taxis d’àrees de prestació conjunta; l’admissió a exàmens de qualificació inicial del Certificat d’Aptitud Professional (CAP), i l’expedició dels certificats o títols corresponents.
e) L’autorització i la comprovació dels centres. L’homologació dels cursos i les activitats per a la formació legalment obligatòria en matèria de transport (Certificat d’Aptitud Professional, CAP), l’expedició i la renovació de les targetes acreditatives de la qualificació professional, així com la modificació de dades dels alumnes dels cursos de formació i l’alta de professors dels centres de formació del Certificat d’Aptitud Professional (CAP).
f) La primera expedició de la targeta identificativa o la seua renovació per canvi de vehicle.
2. No estarà subjecta a aquesta taxa la prestació dels serveis enumerats en l’apartat 1 que siguen conseqüència de la rectificació de l’esment del sexe i nom en el Registre Civil.»

«Article 31.2-4. Quota íntegra.
La quota íntegra s’obté aplicant la quantitat fixa que assenyala el quadre següent:


Secció 2.ª
Modificació de la Llei 2/2014, de 13 de juny,
de ports de la Generalitat.

Article 10
Es modifica l’article 32.3, se suprimeix l’apartat 5 de l’article 32 i se suprimeix la disposició transitòria primera de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat com segueix:
– Modificació de l’article 32.3:
3. El termini de la concessió serà improrrogable, excepte en els supòsits següents:
a) Quan en el títol d’atorgament s’haja previst expressament, i en aquest cas, a petició del concessionari, l’administració portuària podrà prorrogar discrecionalment la concessió, sense que el termini inicial, unit al de les pròrrogues, puga superar el termini màxim de 50 anys.

b) Quan en el títol d’atorgament no s’haja previst la possibilitat de pròrroga, però el concessionari duga a terme una inversió rellevant no prevista en la concessió que millore la seguretat i operativitat de les instal·lacions o obres realitzades en virtut del títol concessional, la seua productivitat, l’eficiència energètica o la qualitat ambiental de les operacions portuàries, o supose la introducció de noves tecnologies o processos que incrementen la competitivitat, i que, en tot cas, siga superior al 20 per cent del valor actualitzat de la inversió prevista en el títol concessional, el termini de la concessió podrà ser prorrogat, encara que no podrà superar en total el termini màxim de 50 anys. La resolució de pròrroga haurà de contindre una declaració expressa d’aquests aspectes.

c) Excepcionalment, es podrà autoritzar pròrrogues no previstes en el títol administratiu que, unides al termini inicial, superen en total el termini de 50 anys, en algun dels supòsits següents:
i) En aquelles concessions que siguen d’interès estratègic o rellevant per al port o per al desenvolupament econòmic de la seua zona d’influència, incloent-hi entre aquestes les que realitzen una activitat esportiva o turística d’importància significativa per a la seua zona d’influència, o suposen el manteniment en el port de la competència en el mercat dels serveis portuaris, quan es comprometa a dur a terme una nova inversió addicional que supose una millora de l’eficàcia global i de la competitivitat de l’activitat desenvolupada, en els termes assenyalats en el paràgraf b anterior, excepte l’import de la nova inversió addicional, que no podrà ser inferior a la major de les quanties següents:

– La diferència de valor, en el moment de la sol·licitud, entre la concessió sense pròrroga i el de la concessió prorrogada. Aquestes valoracions hauran de ser fetes per una empresa independent designada per la direcció general competent i a costa del concessionari.
– El 50 per cent de la inversió inicial actualitzada.
ii. Quan el concessionari efectue una contribució, que no tindrà naturalesa tributària, al finançament d’algun dels supòsits següents per a millorar la posició competitiva dels ports en la seua àrea d’influència i/o la intermodalitat del transport de mercaderies:
– Infraestructures de connexió terrestre entre les xarxes generals de transport d’ús comú i les zones vigents de servei dels ports.
– Infraestructures o instal·lacions, concordes a la planificació territorial i urbanística, en espais destinats a usos vinculats a la interacció port-ciutat.
– Aquest compromís econòmic, que no tindrà naturalesa tributària, s’inclourà en la concessió modificada i haurà de ser executat en el termini màxim de sis mesos des de l’atorgament de la pròrroga de la concessió. L’import d’aquest compromís econòmic no ha de ser inferior a la major de les quanties següents:
– La diferència de valor, en el moment de la sol·licitud, entre la concessió sense pròrroga i el de la concessió prorrogada. Aquestes valoracions hauran de ser fetes per una empresa independent designada per la direcció general competent i a costa del concessionari.
– El 20 per cent de la inversió inicial actualitzada.
En els supòsits de les lletres c.1 i c.2 el termini màxim de la pròrroga, unida al termini inicial, podrà assolir 75 anys i podrà sol·licitar-se sempre que s’hagen executat els nivells d’inversió compromesos per a estar en explotació d’acord amb el que es preveu en el títol concessional, amb un mínim del 20 % de la inversió inicial actualitzada.
– Supressió de l’apartat 5 de l’article 32:
Article 32. Termini de les concessions
[…]
5. (Suprimit)
[…]
– Modificació de la disposició transitòria primera:

Disposició transitòria primera. Autoritzacions i concessions
Les autoritzacions que suposen ocupació del domini públic portuari i les concessions vigents a l’entrada en vigor d’aquesta llei continuaran subjectes a les mateixes condicions en què es van atorgar fins que transcórrega el termini pel qual van ser atorgades.
La supressió de l’apartat 5 de l’article 32 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, en la Llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a l’exercici 2023, s’aplicarà als expedients de pròrroga de concessions que hagueren iniciat la seua tramitació amb anterioritat a la seua entrada en vigor.

Article 11
Es modifica l’article 79 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la generalitat, que queda redactat així:

Article 79. Tipus de gravamen
El tipus de gravamen anual aplicable a la base imposable serà:
a) El 5per cent per a les instal·lacions nauticoesportives situades en ports gestionats directament per la Generalitat Valenciana.

b) El 2per cent per a la resta d’instal·lacions nauticoesportives situades en ports no gestionats directament per la Generalitat Valenciana.

Article 12

Es modifica l’article 81 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 81. Exigibilitat de les taxes
Les taxes que regula aquesta llei seran exigides mitjançant liquidació de l’administració portuària.

Article 13
Es modifica l’article 82 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 82. Bonificacions
1. Quan el títol administratiu habilite per a ocupar o utilitzar el subsol o els espais submergits, el tipus a aplicar per a aquesta ocupació o utilització serà el 50per cent del que preveu l’article 67, excepte en els casos en què aquest ús impedisca la utilització de la superfície, en els quals no és procedent cap reducció.
2. En les concessions o les autoritzacions atorgades a ajuntaments relatives a espais situats en el seu terme municipal, el tipus a aplicar únicament serà el que preveu l’article 67, sempre que es donen les circumstàncies següents:
a) Les activitats autoritzades siguen exclusivament de restauració, mercats ambulants, quiosc i botigues al detall.
b) Els espais objecte del títol siguen contigus a la línia de delimitació del domini públic portuari i estiguen separats de zones susceptibles d’usos pròpiament portuaris mitjançant un vial urbà de trànsit rodat.

3. Quan l’objecte concessional siga qualsevol activitat susceptible d’estar inclosa en un pla estratègic d’emprenedoria, de competitivitat, d’inversions, o característiques similars, susceptible de ser realitzat en l’àmbit dels ports de la competència de la Generalitat, per tindre com a objectiu impulsar mesures relatives a l’educació, la investigació, la formació, l’ocupació, el medi ambient, la innovació, entre d’altres, amb la finalitat de crear empreses o llocs de treball, desenvolupar i consolidar iniciatives emprenedores en totes les seues formes, la promoció cultural i turística de l’entorn, en atenció a les inversions realitzades en les instal·lacions, podran aplicar-se bonificacions singulars amb caràcter anual consistents en el 50per cent de la quota corresponent a la taxa d’ocupació i el 50per cent de la quota corresponent per la taxa d’activitat, sempre que el sol·licitant tinga la qualitat de ser una entitat de qualsevol de les administracions públiques o una persona jurídica que tinga la condició d’utilitat pública, inscrita degudament en qualsevol registre públic.

Article 14
Es modifica l’article 83 de la Llei 2/2014, de 13 de juny, de ports de la Generalitat, que queda redactat així:

Article 83. Exempcions
1. Estaran exempts del pagament de les taxes per ocupació i per activitat:
a) Els òrgans i les entitats de les administracions públiques que per necessitats de funcionament hagen de situar-se en el domini públic portuari, per dur a terme en l’àmbit portuari o marítim activitats de vigilància, inspecció, investigació i protecció del medi ambient marí i costaner, de protecció de recursos pesquers, repressió del contraban, lluita contra el tràfic il·lícit de drogues, seguretat pública i control de passatgers i de mercaderies, salvament, lluita contra la contaminació marina, ensenyaments marítims i les relacionades amb la defensa nacional.

b) Les entitats declarades d’utilitat pública amb seu o delegació a la Comunitat Valenciana, per a les activitats vinculades amb l’activitat portuària, així com els vaixells que siguen de titularitat o estiguen noliejats per ONG dedicades al salvament marítim, amb una sol·licitud prèvia expressa d’exempció a l’autoritat portuària. Aquesta activitat estarà licitada en el termini màxim d’un mes.
c) Les administracions públiques o les entitats jurídiques sense ànim de lucre autoritzades per a l’exercici d’activitats que siguen d’interés educatiu, investigador, cultural, social o esportiu, amb una duració prevista inferior a un dia.
d) Les administracions públiques autoritzades per a l’exercici d’activitats que siguen d’interés educatiu, investigador, cultural, social o esportiu, amb una duració prevista inferior a set dies.
2. El gaudi de les exempcions previstes en l’apartat anterior requeriran reconeixement de l’Administració portuària mitjançant una resolució motivada.
3. Estan exempts del pagament de la taxa d’activitat:
Les persones físiques o jurídiques que sol·liciten dur a terme alguna activitat de caràcter excepcional, que pel seu interés general, naturalesa, objectius, o característiques especials obtinguen la resolució estimatòria de l’Administració portuària sobre aquesta qüestió.
Serà requisit necessari que l’activitat a desenvolupar manque de finalitat lucrativa i que tinga per objectiu la projecció econòmica o cultural del port i de la seua zona d’influència.

CAPÍTOL II
Tributs cedits

Secció única
Modificació de la Llei 13/1997, de 23 de desembre,
per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost
sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits

Article 15
Es modifica el primer paràgraf de l’apartat II del preàmbul de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
Des d’un punt de vista substantiu, les diferents mesures recollides en aquesta llei resulten emmarcables dins de la política social i econòmica del Govern valencià, la sensibilitat del qual cap als problemes que se susciten en àmbits tan fonamentals de la nostra convivència com el de la família, la tercera edat, les persones afectades per alguna mena de discapacitat, els joves, l’habitatge, el medi ambient o la cultura és manifesta, i constitueix, a més, un decidit suport a la solució d’aquests problemes.

Article 16
Es modifica el tercer paràgraf de l’apartat II del preàmbul de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
D’altra banda, la tercera edat representa un estrat de la nostra població que, per la seua importància específica, ha de ser també destinatari de l’acció legislativa tributària de les Corts Valencianes. D’igual manera, especial atenció mereixen les persones amb discapacitat, que des dels primers moments de la vigent etapa constitucional compten amb normes destinades a la protecció de la seua específica situació socioeconòmica i laboral. D’acord amb els criteris inspiradors d’aquestes normes, aquesta llei dispensa, així mateix, atenció a aquests ciutadans, elevant la quantia dels beneficis fiscals dels quals actualment gaudeixen, a més de crear-ne altres de nous. Conegudes són també les dificultats dels nostres joves per a accedir al seu primer habitatge habitual.


Article 17
Es modifica el primer paràgraf de l’apartat V del preàmbul de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
En relació amb la resta de la tributació cedida, en l’Impost sobre Successions i Donacions, de conformitat amb la política autonòmica en aquesta matèria, s’eleva en un 50per cent la quantia de la reducció a favor de causahavents amb discapacitat. Es crea, d’altra banda, una reducció nova, de caràcter, doncs, netament autonòmic, l’objecte de la qual és afavorir la successió en el nucli familiar de parcel·les agrícoles de dimensió reduïda, tan típiques d’algunes zones de la nostra geografia agrària.

Article 18
Es modifica l’article 8 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
La base imposable dels subjectes passius per obligació personal de l’impost que residisquen habitualment a la Comunitat Valenciana es redueix, en concepte de mínim exempt, en 500.000 euros.
No obstant això, per a contribuents amb discapacitat psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, i per a contribuents amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65per cent, l’import del mínim exempt s’eleva a 1.000.000 d’euros.

Article 19
Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 10 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactada de la següent manera:
b) En les adquisicions per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent, s’aplicarà una reducció de 120.000 euros, a més de la que poguera correspondre en funció del grau de parentiu amb el causant. En les adquisicions per persones amb discapacitat psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent i per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65per cent, la reducció abans esmentada serà de 240.000 euros.

Article 20
Es modifica el número 2n de l’article 10.bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
2.n) En les adquisicions per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65per cent, i amb discapacitat psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent, s’aplicarà una reducció a la base imposable de 240.000 euros.
Quan l’adquisició s’efectue per persones amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent, que siguen pares, adoptants, fills o adoptats del donant, s’hi aplicarà una reducció de 120.000 euros. La mateixa reducció, amb els mateixos requisits de discapacitat, resultarà aplicable als nets, sempre que el progenitor, que era fill del donant, haja mort anteriorment al moment de la meritació, i als avis, sempre que el fill, que era progenitor del donant, haja mort anteriorment al moment de la meritació.

A l’efecte dels límits de reducció esmentats, es tindrà en compte la totalitat de les transmissions lucratives inter vivos efectuades en favor del mateix donatari en els últims cinc anys immediatament anteriors a la data de la meritació.
En els dos casos, l’aplicació d’aquestes reduccions resultarà compatible amb la de les reduccions que pogueren correspondre en virtut del que disposa l’apartat 1r d’aquest article.

Article 21
Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 12.bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactada de la següent manera:
c) Una bonificació del 75per cent en les adquisicions mortis causa per persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau de discapacitat igual o superior al 65per cent o per persones amb discapacitat psíquica amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent.

L’aplicació d’aquesta bonificació exclourà la dels apartats a o b.

Article 22
Es modifica l’article 12 quater de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:

Article 12 quater. Assimilació a cònjuges de les parelles de fet en l’Impost sobre Successions i Donacions
S’assimilen a cònjuges els membres de parelles de fet la unió dels quals complisca els requisits establits en la Llei 5/2012, de 15 d’octubre, de la Generalitat, d’unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana, i es troben inscrites en el Registre d’Unions de Fet Formalitzades de la Comunitat Valenciana o registres anàlegs establits per altres administracions públiques de l’Estat espanyol, de països pertanyents a la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu, o de tercers països.


Article 23
Es modifica l’apartat un de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, que queda redactat com segueix:
U. El 10 per cent en les adquisicions d’immobles, com també en la constitució o cessió de drets reals que recaiguen sobre aquests, excepte els drets reals de garantia, tret que s’hi aplique algun dels tipus previstos en els apartats següents.
No obstant això, quan el valor dels béns immobles transmesos o del dret que es constituïsca o cedisca sobre aquests siga superior a un milió d’euros, el tipus aplicable serà l’11 per cent.

Article 24
S’afegeix un nou apartat, el set, a l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i restants tributs cedits, amb la redacció següent:
A l’efecte de l’aplicació del tipus de gravamen de l’apartat un, les adquisicions relacionades amb una finca registral fetes al mateix transmitent en el termini de tres anys, comptadors des de la data de cadascuna, es consideraran com una sola transmissió a l’efecte de la liquidació de l’impost.

Article 25
Es modifica el número 3 de l’apartat quatre de l’article 13 de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i la resta de tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:
3) En les adquisicions d’habitatges que vagen a constituir l’habitatge habitual d’una persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat igual o superior al 65per cent, o psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent, per la part del bé que aquell adquirisca.

Article 26
S’afig el capítol VII, denominat Impost sobre el Depòsit de Residus en Abocadors, la Incineració i la Coincineració de Residus, i l’article 18 a la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, amb la següent redacció:

Capítol VII Impost sobre el Depòsit de Residus en Abocadors, la Incineració i la Coincineració de Residus

Article 18. Afectació de l’impost
La recaptació total de l’Impost sobre el Depòsit de Residus en Abocadors, la Incineració i la Coincineració de Residus es destinarà a nodrir el Fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus, creat per l’apartat setze de l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera.


Article 27
S’elimina el punt b del número 4.t de l’article 10, dos de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits.

Article 28
S’elimina el punt b del número 5.é de l’article 10 bis de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’impost sobre la renda de les persones físiques i la resta de tributs cedits.

Article 29
Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactada de la següent manera:

Disposició addicional sisena. Regles relatives als discapacitats.
1. El grau de discapacitat a l’efecte d’aquesta llei haurà d’acreditar-se mitjançant el certificat corresponent expedit pels òrgans competents de la Generalitat o pels òrgans corresponents de l’Estat o d’altres comunitats autònomes.
2. Les disposicions específiques previstes en aquesta Llei a favor de les persones amb discapacitat física o sensorial, amb grau de discapacitat igual o superior al 65per cent, o persones amb discapacitat psíquica, amb un grau de discapacitat igual o superior al 33per cent, s’aplicaran a les persones amb discapacitat la incapacitat de les quals es declare judicialment, encara que no arribe a aquest grau.
3. La curatela amb facultats de representació plenes establida per resolució judicial s’assimilarà a un grau de discapacitat del 65per cent.

4. Les disposicions específiques previstes en aquesta llei a favor de les persones amb discapacitat física o sensorial, amb grau de minusvalidesa igual o superior al 33per cent, seran aplicables als pensionistes de la Seguretat Social que tinguen reconeguda una pensió d’incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa, i en el cas dels pensionistes de classes passives que tinguen reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.


Article 30
Es modifica el títol de la disposició addicional desena de la Llei 13/1997, de 23 de desembre, per la qual es regula el tram autonòmic de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i restants tributs cedits, que queda redactat de la següent manera:

Disposició addicional desena. Declaració informativa de les concessions administratives i actes assimilats.


TÍTOL II
Mesures administratives

CAPÍTOL I
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Presidència de la Generalitat

Secció 1.ª
Turisme

Article 31
Es modifica l’apartat 2 de l’article 24 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 24. Els recursos turístics
[…]
2. Tindran la consideració de recursos turístics de primer ordre els elements que, aïlladament o conjuntament, tinguen capacitat per si mateixos de generar fluxos i corrents de turisme rellevants i contribuïsquen a reforçar la imatge de marca turística de la Comunitat Valenciana, així com la seua promoció com a destinació turística.
A l’efecte d’aquesta llei, sense caràcter exhaustiu, tenen la consideració de recursos turístics de primer ordre de la Comunitat Valenciana les manifestacions festives que compten amb la corresponent declaració d’interés turístic, les platges, els recintes congressuals i firals, els esdeveniments esportius i els festivals de música amb projecció nacional i internacional, les societats musicals de la Comunitat Valenciana en totes les seues variants, la gastronomia pròpia de la Comunitat Valenciana, la pirotècnia, el paisatge agrari i industrial i els seus usos i valors etnològics, les aigües termals i els balnearis, els béns declarats patrimoni de la humanitat i els d’interés cultural, així com els espais naturals i territorials declarats protegits.
[…]

Article 32
Es modifiquen l’apartat 1 i l’apartat 2 de l’article 68 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 68. Establiments en règim de condomini
1. Els establiments a què fa referència l’article 64.1, apartats, a i b, en els grups, les modalitats i les categories que es determinen reglamentàriament, podran constituir-se en règim de propietat horitzontal o figures afins, i estaran sotmesos al principi d’unitat d’explotació i d’ús turístic exclusiu.
2. Els establiments que es constituïsquen en règim de condomini:

[…]

Article 33
Es modifica l’apartat 3 de l’article 77 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 77. Naturalesa i inscripció
[…]
3. La relació amb les persones o les entitats interessades es realitzarà a través de mitjans electrònics.
[…]

Article 34
Es modifica l’apartat 3 de l’article 88 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 88. Persones responsables
[…]
3. Les persones titulars dels canals de publicitat o comercialització seran responsables en els termes que estableix la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic.


Article 35
Es modifica l’article 91 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 91. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions administratives de caràcter lleu:
1. L’incompliment de l’obligació d’exhibir els distintius o les plaques normalitzades que corresponguen d’acord amb la normativa vigent, o exhibir-los sense reunir les formalitats exigides.
2. La incorrecció en el tracte a les persones usuàries de serveis turístics per part dels qui desenvolupen alguna de les activitats turístiques previstes en aquesta llei.
3. Les deficiències en la neteja i el funcionament de locals, instal·lacions, mobiliari i estris.
4. No publicitar l’existència de fulls de reclamacions a la disposició dels clients, mancar d’aquests, negar-se a facilitar-los o no fer-ho en el moment en què se sol·liciten, sense causa justificada.
5. La formalització de contractes de prestació de serveis turístics, siga quin siga el seu suport formal, no ajustats a les prescripcions establides en la norma aplicable.
6. La percepció de preus superiors als publicitats o als exhibits, així com la falta de publicitat de tots o algun d’aquests amb els impostos inclosos.
7. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter no essencial, de qualsevol dada, informació o document que s’incorpore a una comunicació o declaració responsable.
8. La utilització indeguda de les marques, els símbols identificatius, els missatges i les estratègies de la imatge turística de la Comunitat Valenciana que no s’ajusten a les directrius dictades sobre aquesta qüestió pel departament del consell competent en matèria de turisme i suposen un detriment greu d’aquesta imatge turística.
9. La negativa a expedir una factura detallada dels serveis o els productes consumits a petició de la clientela, així com la inclusió en la factura de serveis no prestats o productes no consumits.
10. La falta de comunicació de manera reglamentària del canvi de titular.

Article 36
Es modifica l’article 92 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 92. Infraccions greus
Constitueixen infraccions administratives de caràcter greu:
1. La utilització comercial de denominacions o distintius diferents dels que corresponguen a l’activitat, d’acord amb la classificació o la inscripció atorgades per l’administració.
2. L’exercici o la publicitat de l’activitat professional de guia de turisme sense l’habilitació preceptiva per a això.
3. La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada, informació o document que s’incorpore a una comunicació o una declaració responsable.
4. No reunir els requisits essencials establits en la normativa vigent per a l’exercici de l’activitat.
5. L’emissió de publicitat mancada de suficient transparència, falsa o que induïsca a engany, així com no informar de les compensacions econòmiques en cas de ruptura unilateral dels contractes.
6. La manca de la documentació exigida per la normativa vigent o la seua utilització sense ajustar-se a les formalitats exigides.
7. La prestació deficient de serveis exigibles, així com la deterioració greu de les instal·lacions que afecten l’establiment en conjunt.

8. La prohibició del lliure accés o l’expulsió de l’establiment, així com la interrupció en la prestació dels serveis acordats per causa no justificada.
9. L’incompliment per les agències de viatges de les obligacions que conté el llibre IV de la Llei general per a la defensa dels consumidors o usuaris i altres lleis complementàries, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, o la norma que la substituïsca.

10. L’incompliment del contracte o de les condicions pactades, respecte del lloc, el temps, el preu o altres elements integrants del servei turístic acordat.
11. La sobrevenda de places i l’incompliment de les disposicions relatives al règim de reserves o de la seua cancel·lació, quan no es facilite a la persona usuària afectada, allotjament en les condicions que estableix l’article 20.2 d’aquesta llei.
12. La modificació de l’establiment o dels requisits preceptius per a l’exercici de l’activitat, sense haver-ho comunicat de la manera reglamentàriament determinada.
13. L’obstrucció a la labor de la inspecció de turisme en l’exercici de les seues funcions, o no atendre els requeriments formulats durant la inspecció.
14. La negativa a facilitar a l’administració qualsevol informació relativa a l’activitat turística desenvolupada, o subministrar-la falsa.
15. L’incompliment de la normativa aplicable en matèria de protecció i prevenció d’incendis, mesures de seguretat, sanitat i higiene i del sector d’activitat en cada cas aplicable.
16. L’incompliment de l’obligació a què es refereix la lletra b de l’article 19 de donar publicitat en la comercialització a través de qualsevol mitjà, i especialment a través dels serveis de la societat de la informació, del número d’inscripció en el Registre de Turisme de la Comunitat Valenciana.
17. La inobservança de les obligacions que conté aquesta llei relatives a l’accessibilitat, la sostenibilitat i l’hospitalitat.
18. La falta de promoció de les empreses turístiques i dels prestadors de serveis turístics als treballadors i treballadores d’una educació i una formació inicial i continuada que, entre altres aspectes, incorpore els coneixements i els protocols per a garantir un tracte hospitalari dels turistes i els visitants.

Article 37
Es modifica l’article 93 de la Llei 15/2018, de 7 de juny, de la Generalitat, de turisme, oci i hospitalitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 93. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions administratives de caràcter molt greu:
1. Exercir, comercialitzar, oferir, prestar o fer publicitat d’activitats o serveis turístics sense disposar dels requisits necessaris establits en la normativa o sense haver realitzat la declaració responsable d’inici d’activitat.
2. Mancar de la garantia exigida per la norma corresponent o, disposant d’aquesta, que no arribe a la quantia exigida per la norma.

3. No disposar d’un pla d’autoprotecció inscrit en el Registre Autonòmic de Plans d’Autoprotecció, en els supòsits en què això és preceptiu.
4. Qualsevol acció que intencionadament supose la discriminació per raó de naixement, origen racial o ètnic, gènere, orientació sexual, religió o conviccions, llengua, opinió, discapacitat o diversitat funcional, edat, indumentària o qualsevol altra condició o circumstància personal o social i no constituïsca una infracció penal.
5. L’incompliment dels drets reconeguts als treballadors i treballadores de les empreses turístiques i dels prestadors de serveis turístics per part d’aquestes i, per tant, la falta de garanties d’una ocupació digna i de qualitat.


Secció 2.ª
Mancomunitats

Article 38
Es modifica l’apartat 1 de l’article 43 de la Llei 21/2018, de 16 d’octubre, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 43. Separació obligatòria
1. Les mancomunitats podran acordar la separació obligatòria dels municipis en els termes previstos en els estatuts i, en tot cas, en els casos següents:
a) L’incompliment reiterat del pagament de les seues aportacions.
b) L’incompliment de les altres actuacions necessàries per al desenvolupament correcte de la mancomunitat a les quals estiga obligat pels estatuts.
c) La no aprovació pel ple d’algun dels municipis integrants de la mancomunitat de la modificació constitutiva dels seus estatuts.

[…]


CAPÍTOL II
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives

Secció 1.ª
Renda valenciana d’inclusió

Article 39
Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 13. Requisits d’accés
1. Amb caràcter general, tindran dret a la prestació econòmica de la renda valenciana d’inclusió les persones que complisquen els requisits següents:
a) Estar empadronades o tindre la residència efectiva durant un mínim de dotze mesos, de manera continuada, en qualsevol municipi o municipis de la Comunitat Valenciana, immediatament anteriors a la data de sol·licitud.
També compleix aquest requisit la persona que haja estat empadronada o haja tingut la residència efectiva un total de cinc anys, de manera continuada o interrompuda, dels deu immediatament anteriors a la sol·licitud.
Els ajuntaments facilitaran l’empadronament de totes les persones sense llar que residisquen habitualment en el municipi, amb independència del seu lloc de pernoctació, en els termes determinats en cada moment per l’administració general de l’Estat.
En el cas de persones asilades, sol·licitants d’asil, refugiades, estrangeres exiliades o apàtrides, persones valencianes que hagen residit en l’exterior de la Comunitat Valenciana i que tinguen la consideració de persones retornades segons el que establisca la normativa autonòmica en aquesta matèria, així com les persones prostituïdes, víctimes d’explotació sexual o tracta i les víctimes de violència de gènere o intrafamiliar, no s’exigirà temps mínim de residència.
A l’efecte d’acreditació de residència efectiva es considerarà tindre assignada assistència mèdica o estar inscrita com a demandant d’ocupació o tindre persones descendents escolaritzades. Per a la seua pràctica, o mancant inscripció en el padró, i amb la finalitat d’acreditar el requisit de residència efectiva, els serveis socials d’atenció primària podran requerir suport i col·laboració d’entitats d’iniciativa social que figuren inscrites en el Registre de Titulars d’Activitats d’Acció Social que duguen a terme programes d’intervenció amb col·lectius en situació d’exclusió social o altres supòsits que es consideren reglamentàriament.

[…]

Article 40
Es modifica l’apartat 3 de l’article 38 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:


Article 38. Modificació
[…]
3. La modificació que done lloc a la disminució de l’import a percebre s’aplicarà a partir del primer dia del mes següent al de la data de la causa que origine la modificació. La mateixa regla s’aplicarà a la modificació que done lloc a l’augment de l’import de la prestació, quan es comunique dins del termini establit legalment a aquest efecte. Quan la modificació d’augment es presente fora de termini, s’aplicarà a partir del primer dia del mes següent al de la data de comunicació.


Article 41
Es modifica l’article 42 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 42. Procediment d’urgència
S’estableix un procediment d’urgència tant per a noves sol·licituds com per a modificacions i extincions d’expedients existents, consistent en la reducció a la meitat dels terminis estandarditzats i donant preferència a aquests expedients. Es tramitarà amb caràcter d’urgència en els casos següents:
a) En els casos de persona prostituïda, víctima d’explotació sexual o tràfic o víctima de violència de gènere o intrafamiliar. L’acreditació d’aquestes circumstàncies podrà efectuar-se per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 9 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
b) En els casos de persones valencianes que hagen residit en l’exterior de la Comunitat Valenciana i que tinguen la consideració de persones retornades segons el que establisca la normativa autonòmica en aquesta matèria.
c) Quan es formule una sol·licitud anticipada pel compliment de l’edat mínima d’acord amb el que recull l’article 30.a.
d) Els expedients iniciats a conseqüència de la defunció de la persona titular de la prestació i algun dels beneficiaris d’aquesta unitat de convivència haja formulat una nova sol·licitud i que aquesta sol·licitud tinga lloc en el període màxim de tres mesos des de la defunció de la persona titular.
e) En les situacions d’emergència social que preveu el punt 4 de l’article 70 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.
f) Així mateix, amb caràcter excepcional, i sempre que es justifique així expressament en l’informe social que elaboren a aquest efecte els i les treballadores socials dels serveis socials d’atenció primària, podran anar per procediment d’urgència els casos en què concórreguen circumstàncies extraordinàries que els facen considerar en situació d’especial vulnerabilitat.

Article 42
Es modifica l’article 18 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 18. Import a percebre en concepte de prestació econòmica

1. L’import que la persona titular percebrà mensualment sempre que no varien les seues circumstàncies o les de la unitat de convivència, serà l’import reconegut de la prestació econòmica que figura en l’article 16 d’aquesta llei, sumats els complements que li puguen correspondre recollits en l’article 17 d’aquesta llei.
2. En el cas que la persona titular o alguna de les persones de la unitat de convivència siga beneficiaria de l’ingrés mínim vital o de qualsevol altra prestació de garantia d’ingressos mínims de caràcter estatal que puga substituir-la, o de la renda activa d’inserció (RAI) per violència de gènere o violència domèstica o d’una prestació d’idèntica naturalesa que la substituïsca, l’import que es perceba per aquestes prestacions es restarà de la quantia a percebre.
En el cas que l’import percebut per les prestacions esmentades supere l’import a percebre en concepte de renda valenciana d’inclusió, la prestació econòmica es reconeixerà a import zero, es mantindrà la persona com a titular de la prestació i se li reconeixerà el dret a la prestació professional, així com de la resta d’ajudes i recursos (lloguer, beques de menjador, de llibres, etc.) establits en aquesta llei, llevat que la persona titular en sol·licite l’extinció.
3. Les variacions de l’ingrés mínim vital, o de qualsevol altra prestació de garantia d’ingressos mínims de caràcter estatal que puga substituir-la, que donen lloc a una modificació en l’import a percebre en concepte de prestació econòmica de renda valenciana d’inclusió, s’aplicaran a partir del mes següent al de la seua comunicació per part de l’òrgan encarregat de la seua gestió.

Article 43
Es modifica l’article 35 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactat així:

Article 35. Reintegrament de pagaments indeguts
1. La conselleria competent en matèria de renda valenciana d’inclusió exercirà les accions de rescabalament que li puguen correspondre contra les persones o entitats que hagen percebut la prestació indegudament. Aquest reintegrament tindrà la consideració de drets d’ingrés públic a l’efecte del procediment aplicable al seu cobrament.
2. A aquests procediments de reintegrament no els serà aplicable el càlcul de l’interès de demora excepte en el cas que la percepció dels ingressos indeguts siga conseqüència de l’incompliment de l’obligació de comunicar, dins del termini establit a aquest efecte, els canvis en les circumstàncies personals o econòmiques ocorreguts en la unitat de convivència.

Article 44
Cal afegir una nova disposició transitòria a la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactada així:


Disposició transitòria __. Règim d’aplicació dels articles 11.2.1.f i 35 de la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió
La suspensió de l’aplicació dels articles 11.2.1.f i 35 de la Llei 17/2019, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, contemplada en la disposició final segona de la citada norma, en la seua redacció donada per l’article 49 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2021, quedarà sense efecte a partir del 22 d’abril 2023.

Article 45
Cal afegir una nova disposició transitòria la Llei 19/2017, de 20 de desembre, de renda valenciana d’inclusió, que queda redactada així:


Disposició transitòria __. Regularització de les variacions econòmiques en RVI per l’IVM
El reconeixement i les variacions de l’ingrés mínim vital que tinguen efectes retroactius i afecten les quanties percebudes en concepte de renda valenciana d’inclusió, es regularitzaran conforme al que establisquen els instruments de col·laboració i compensació entre l’Institut Nacional de la Seguretat Social, que gestiona l’ingrés mínim vital, i la Generalitat Valenciana, que gestiona la renda valenciana d’inclusió.


Secció 2.ª
Polítiques integrals de la joventut

Article 46
Es modifica l’article 17 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queda redactat així:


Article 17. Entitats juvenils
1. A l’efecte d’aquesta llei, són entitats juvenils:
a) Les associacions juvenils i les seues federacions, confederacions i unions.
b) Les associacions d’alumnat universitari i no universitari, i les seues federacions, confederacions i unions les persones associades de les quals siguen joves.
c) Les seccions, les àrees, els departaments i les organitzacions juvenils d’una altra mena d’entitats, com ara associacions de caràcter general, partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, associacions de consumidors, culturals, esportives, festives, o de confessions religioses, i de les seues federacions, confederacions i unions.
d) Les entitats prestadores de serveis a la joventut en les quals més de la meitat de les persones sòcies siguen joves. Així mateix, més de la meitat de la junta directiva haurà d’estar composta també per persones joves.
2. Reglamentàriament s’ha de crear i regular el funcionament d’un cens d’entitats juvenils que gestionarà l’IVAJ.
3. A l’efecte d’aquesta llei, es consideren entitats prestadores de serveis a la joventut les entitats legalment constituïdes sense ànim de lucre en els estatuts de les quals s’establisca de manera clara i explícita que entre els seus fins socials hi ha el de dur a terme, de manera continuada, programes i actuacions dirigides de manera específica a persones joves.


Article 47
Es modifica l’apartat 2 de l’article 35 de la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut, que queda redactat així:

Article 35. Competències dels ajuntaments
[…]
2. Per a complir els seus fins en matèria de joventut, les entitats locals rebran el suport tècnic i econòmic de l’administració de la Generalitat, mitjançant una línia de transferència, que podrà tindre caràcter pluriennal, cap a les entitats locals amb les condicions que es fixen reglamentàriament.
[…]


Secció 3.ª
Serveis socials inclusius

Article 48
S’afigen els apartats 3, 4 i 5 en l’article 24 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 24. Departaments de serveis socials
[…]
3. Els departaments de serveis socials d’una mateixa província seran coordinats i supervisats per la direcció territorial corresponent de la conselleria competent en serveis socials. Amb aquest fi, per a realitzar les funcions de supervisió de departament de serveis socials, cada direcció territorial comptarà amb una persona de referència, denominada supervisor/a, per cadascun dels departaments que conté cada província, amb alguna de les titulacions universitàries que assenyala l’article 64.3 de la Llei de serveis socials inclusius. La persona supervisora exercirà les seues funcions seguint les instruccions que l’òrgan administratiu de qui depenga dicte per a dirigir les activitats dels seus òrgans jeràrquicament dependents.
4. Les persones supervisores de departaments d’una mateixa província comptaran amb una unitat administrativa i tècnica de suport per a dur a terme la tasca de coordinació, supervisió i seguiment del conjunt de prestacions del Catàleg de prestacions de l’SPVSS pròpies de l’atenció secundària que es despleguen i es desenvolupen en aquestes demarcacions territorials.
5. Així mateix, les persones supervisores de departaments tindran la consideració de personal d’atenció directa i, juntament amb la unitat administrativa i tècnica de suport, supervisarà la correcta implantació i desenvolupament del conjunt de prestacions del Catàleg de prestacions de l’SPVSS que es despleguen en aquestes demarcacions.
Article 49
Es modifiquen la lletra l, la lletra m i la lletra x de l’apartat 1 de l’article 36 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 36. Prestacions professionals
[…]
l) Atenció a les necessitats bàsiques
Actuacions dirigides a proporcionar l’atenció i la cobertura de les necessitats bàsiques de persones, famílies o, si és el cas, unitat de convivència. Aquesta prestació serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania.
Entre les modalitats d’atenció a les necessitats bàsiques de l’atenció primària de caràcter bàsic, s’inclouran aquells espais d’allotjament, d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria i serveis d’acolliment i d’higiene personal, convivència, relació i atenció social per a les persones en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social. A part de les anteriors també s’atendran actuacions immediates davant situacions de caràcter extraordinari o excepcional.

Aquesta modalitat serà garantida i gratuïta per a tota la ciutadania que es trobe en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió social.

m) Atenció davant de situacions d’urgència i emergència social.
Atenció immediata davant de situacions de caràcter extraordinari o excepcional. Aquesta prestació ha d’estar garantida mentre persistisca aquesta situació i ha de ser gratuïta per a tota la ciutadania, de conformitat amb el que estableix l’article 70 d’aquesta llei.
[…]
x) Atenció nocturna.
Atenció integral i específica en establiments dirigida a millorar o mantindre el nivell més alt possible d’autonomia personal davant de situacions de vulnerabilitat o risc, proporcionant una atenció individualitzada i integral, així com donar suport a les persones cuidadores, si és el cas. Aquesta modalitat serà garantida per a les persones en situació de dependència en els termes establits en la seua normativa aplicable.


Article 50
Es modifiquen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 66 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 66. Personal professional de l’àrea de serveis socials
1. Les persones professionals de l’àrea de serveis socials exerciran les funcions inherents en els serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentats en els apartats a i c de l’article 18.2 i el seu àmbit territorial d’actuació és l’àrea de serveis socials.

[…]
3. Les ràtios i les figures professionals concretes de l’àrea de serveis socials per a cada servei d’atenció primària de caràcter específic de competència municipal esmentat en els apartats a i c de l’article 18.2 es determinaran reglamentàriament.
4. Cada servei d’atenció primària de caràcter específic, de competència autonòmica, als quals es refereixen els apartats b, d, e, i f de l’article 18.2, prestats en els centres esmentats en la disposició addicional onzena, tindrà les seues corresponents figures professionals, les ràtios i els perfils concrets, els quals es determinaran en el decret que desenvolupe la tipologia de centres, serveis i programes.
[…]

Article 51
Es modifica el títol de l’article 70 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 70. Actuacions davant de situacions d’urgència i emergència social

Article 52
Es modifica el títol i s’afigen els apartats 5 i 6 en l’article 78 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 78. El Pla personalitzat d’intervenció social i el Pla d’atenció individual
[…]
5. A l’efecte de l’SPVSS, es considerarà pla personalitzat d’intervenció social (PPIS) qualsevol altra denominació sobre projectes o programes d’intervenció a les quals puga referir-se la legislació de diferents col·lectius o àmbits d’actuació com el Projecte d’intervenció personal, social i educatiu familiar (PISEF), recollit en la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties de la infància i l’adolescència, o el Programa individual d’atenció (PIA) recollit en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
6. Pla d’atenció individual (PAI): formarà part del pla personalitzat d’intervenció social iniciat en l’atenció primària bàsica i serà entés com una concreció d’aquest durant l’assistència o estada d’una persona en un programa o centre concret. S’ofereix amb el consens de la persona que hi participa i inclou, en tot cas, els objectius a curt termini, la participació en les actuacions i les activitats, la seua valoració i avaluació a través d’indicadors proposats amb antelació. S’aplica en tots els programes que es desenvolupen des dels programes i els centres d’atenció primària i en els centres de l’atenció secundària. A aquest efecte, es consideraran equivalents al PAI altres denominacions sobre plans individuals a les quals es refereix la legislació vigent per a programes i centres concrets, com ara el Programa individual d’execució de mesures (PIEM) referit en la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal de les persones menors.


Article 53
Es modifiquen les lletres b i d de l’apartat 3 i s’afig un apartat 4 en l’article 79 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 79. Sistema d’Informació Valencià de Serveis Socials

[…]
3. El Sistema d’Informació Valencià de Serveis Socials inclourà, entre d’altres, les eines informàtiques bàsiques següents:
[…]
b) El sistema d’informació de persones usuàries format per la història social única.
[…]
d) Altres aplicacions referides a l’autorització i acreditació de centres, serveis, programes, professionals del sistema, normativa, ocupació de places, entre altres.
4. Les dades resultants de l’explotació tindran la consideració d’estadística d’interés de la Generalitat i estaran en general a la disposició de la planificació i avaluació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, així com, en particular, de l’Observatori del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Article 54
Es modifica l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 80. Autoritat
[…]
2. El personal inspector, així com les persones supervisores de departament tindran la consideració d’autoritat en l’exercici de les seues funcions, i s’hauran d’identificar a aquest efecte.

Article 55
Es modifica l’apartat 4 de l’article 85 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
Article 85. Col·laboració de la iniciativa privada
[…]
4. L’estabilitat de l’ocupació i la qualitat del treball i de les condicions laborals de les persones professionals de les entitats d’iniciativa privada prestadores de serveis socials es considerarà criteri avaluable en l’accés al finançament públic per part d’aquestes.

Article 56
Es modifica l’article 86 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 86. Clàusules socials
Les administracions públiques valencianes valoraran els plans d’igualtat, la promoció i el compliment d’objectius de desenvolupament sostenible, les clàusules socials, saludables i mediambientals, de conformitat amb la normativa vigent, en els procediments de concessió dels concerts, així com en els convenis, contractes i els acords de col·laboració.

Article 57
Es modifiquen la lletra g de l’apartat 2, els apartats 3 i 4, i la lletra a del subapartat 1.4 de l’apartat 5 de l’article 87 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

Article 87. Concepte, règim general i principis de l’acció concertada
[…]
g) Eficiència pressupostària, fixant contraprestacions econòmiques a percebre per les entitats concertades d’acord amb les tarifes màximes o els mòduls que s’establisquen, que hauran de cobrir, com a màxim, els costos variables, fixos i permanents de prestació del servei, sense incloure el benefici industrial. Les convocatòries dels acords d’acció concertada hauran de preveure mecanismes per a garantir l’equilibri entre la compensació i les despeses finançables, i poder corregir els desequilibris que es produïsquen amb una periodicitat no superior a dos anys. Aquests mecanismes es desenvoluparan reglamentàriament o, si és el cas, a través de la instrucció oportuna dictada per l’òrgan competent en matèria d’acció concertada. L’entitat concertada tindrà l’obligació de reembossar qualsevol compensació excessiva rebuda. El càlcul de la compensació es determinarà mitjançant les memòries econòmiques que presente l’entitat com a justificació de l’acord de concert.

[…]
3. Els serveis que es proveïsquen per mitjà d’acció concertada no podran suposar, en cap cas, una disminució dels drets de les persones usuàries que regula l’article 10 d’aquesta llei. És per això que les convocatòries d’acció concertada dels diferents sectors podran tindre efectes econòmics retroactius com a salvaguarda dels drets de les persones usuàries que estiguen ocupant places en recursos del Sistema Públic de Serveis Socials. Una vegada extingit el concert, l’òrgan concertant haurà de garantir que els drets de les persones receptores dels serveis prestats sota la modalitat d’acció concertada no resulten perjudicats per l’extinció de l’acord.
4. Per mitjà d’un decret del Consell es desenvoluparan els requisits i els criteris de valoració de centres i serveis, la formalització i els efectes de l’acció concertada, la seua resolució, les limitacions i les prohibicions per a concertar, les causes d’extinció, així com el finançament de l’acció concertada. En tot cas, no es podrà concertar amb els centres i els serveis que no disposen de l’acreditació preceptiva.

En les convocatòries d’acció concertada, les entitats hauran de posar a la disposició de la Generalitat Valenciana com a mínim el 85per cent de les places autoritzades del centre per a incloure-les en el sistema públic valencià de serveis socials mitjançant la concertació d’aquestes places. En casos excepcionals i degudament justificats, es podrà prendre com a referència el percentatge d’ocupació real del centre d’acord amb l’última convocatòria o situació d’ocupació del centre, sempre dins del límit de les places autoritzades. La resta de places, no posades a la disposició per part de les entitats en l’acció concertada en la Generalitat, no podran ser cobertes per prestacions vinculades al servei o prestacions vinculades de garantia de les tipologies de places o serveis vinculades a l’objecte mateix de les convocatòries d’acció concertada.

5.
[…]
1.4. En representació dels sindicats en l’àmbit de l’acció concertada:

a) Quatre persones per part de cadascun dels sindicats més representatius.
[…]

Article 58
S’afig una lletra d en l’apartat 1, es modifica la lletra k de l’apartat 2 i s’afig una lletra o en l’apartat 2 de l’article 89 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 89. Requisits d’accés al règim de concert
1. Podran accedir al règim d’acció concertada les entitats d’iniciativa social prestadores de serveis socials que complisquen els requisits següents:
[…]
d) No haver tingut una sanció ferma i definitiva en via administrativa, per dues o més faltes greus, o una falta molt greu, conformement a la normativa sectorial de serveis socials o del sector objecte d’acció concertada, durant els tres anys anteriors a la publicació de la convocatòria pública, o tindre una sanció en vigor per tancament temporal o definitiu del centre o servei, en el moment de publicar-se aquesta.
2. A l’efecte d’establir concerts, les administracions públiques valencianes podran valorar, a favor de les entitats que acrediten la seua aplicació efectiva al llarg de la seua trajectòria, entre altres, les característiques següents:
[…]
k) Garantir el compliment dels convenis col·lectius sectorials que se li apliquen, així com l’adhesió a aquests i, en particular, els acords salarials posteriors que es realitzen que milloren les condicions dels treballadors i treballadores.
[…]
o) La planificació conjunta amb els representants dels treballadors d’accions d’implementació i promoció d’objectius de desenvolupament sostenible.

Article 59
Es modifica l’article 90 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 90. Durada dels concerts
Els concerts han d’establir-se amb una durada temporal no superior a cinc anys. Els concerts poden prorrogar-se fins a un període addicional de dos anys i sols mitjançant un acord explícit de les dues parts. Quan acaba el període indicat, l’administració competent pot establir un concert nou.
Les causes d’extinció dels concerts socials es regulen pel decret del Consell que regula l’acció concertada. En el cas d’extingir-se un concert, l’administració competent ha de garantir la continuïtat de la prestació del servei de què es tracte per a garantir que els drets de les persones usuàries dels serveis concertats no es veuen perjudicats; i pot, si és necessari, obligar l’entitat concertada a continuar prestant l’objecte de concert social en les mateixes condicions que el presta fins que puga assumir-lo una altra entitat.
El procediment per a l’extinció de l’acord es pot iniciar a instància de part o d’ofici, amb audiència de l’entitat concertada, quan l’òrgan concertant té coneixement de l’existència de qualsevol de les causes d’extinció recollides en el decret del Consell que regula l’acció concertada.
La resolució que acorde l’extinció ha d’indicar, a més de la causa d’extinció de l’acord, la data a partir de la qual s’entén extingit i la liquidació de les obligacions econòmiques entre totes dues parts.



Article 60
S’afegeix un nou punt 5 a l’article 133 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
5. L’accés a la informació continguda en les actes d’inspecció per part de qualsevol ciutadà o ciutadana, com també per part d’administracions, entitats i institucions públiques, s’efectua preservant en tot moment la integritat de l’objecte i de les funcions de la inspecció contemplades en aquesta llei. A tal efecte, la persona titular de l’òrgan que exerceix la funció inspectora pot establir, en cada cas i de manera motivada, els termes en què s’efectue l’accés a la informació continguda en les actes d’inspecció, com també limitar o denegar l’obtenció de còpies.


Article 61
Es modifica el punt 1 de la disposició final primera de la Llei 3/2019, de 1 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
1. Mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de serveis socials, en el termini màxim de divuit mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, ha d’aprovar el Pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

Article 62
S’afegeix una disposició addicional nova a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Disposició addicional __. Obertura de nous centres de serveis so­cials
A l’efecte d’obertura i posada en funcionament de nous centres de serveis socials d’atenció primària específica o secundària, la competència dels quals és de la Generalitat, d’acord amb l’article 36.5.d de la Llei 8/2021, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2022 o normativa pressupostària vigent, no computen per a la taxa de reposició els llocs de treball necessaris per a prestar els serveis assignats a aquests centres.

Article 63
S’afegeix un punt nou amb una disposició transitòria nova a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Disposició transitòria __. Finançament dels serveis socials d’atenció primària durant l’entrada en vigor del contracte programa

1. En el cas d’agrupacions de municipis no constituïts com a mancomunitat i que a l’entrada en vigor de les disposicions del Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l’atenció primària de serveis socials, reguladores de la col·laboració financera del contracte programa en l’exercici 2022, no s’han constituït jurídicament com a mancomunitat, però han iniciat la tramitació com a aquesta figura, poden continuar finançant-se a través del sistema de finançament vigent, transitòriament, durant 2023.

2. Aquesta situació també és aplicable de manera totalment excepcional a aquelles entitats del sector públic institucional i similars que, prestant serveis d’atenció diürna i nocturna, d’atenció ambulatòria i d’allotjament alternatiu, com també atenció secundària, vinculades a entitats locals i que són finançades mitjançant resolució nominativa de concessió directa, no s’ha completat el procés d’assumpció en el pressupost per part de les entitats locals.

Article 64
Es modifica l’apartat 2 de l’article 92 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 92. Contractació amb la iniciativa privada
[…]
2. Les administracions públiques inclouran en la contractació pública clàusules de responsabilitat social, mediambientals, desenvolupament sostenible i de transparència, bé com a criteris d’adjudicació o bé com a condicions especials d’execució, en els plecs de clàusules administratives particulars.

Article 65
S’afig un apartat 5 en l’article 107 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 107. Finançament de personal
[…]
5. La desvinculació per part d’un municipi d’una mancomunitat, en la qual estava prèviament integrat, no suposarà per al municipi garantia de finançament per la Generalitat en la part proporcional del finançament a la mancomunitat que poguera correspondre a la seua participació en aquesta.

Article 66
S’afig un apartat 8 en l’article 110 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 110. Fórmules de col·laboració financera
[…]
8. Amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les fórmules de col·laboració financera entre les diferents administracions públiques, així com el compliment del principi de lleialtat institucional, la unitat de suport a l’Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en Serveis Socials prevista en l’apartat quart de l’article 49 d’aquesta llei, serà l’encarregada del desenvolupament, la gestió, el seguiment, el compliment i la millora contínua dels contractes programa.

Article 67
S’afig la lletra i en l’apartat 4 i s’afigen els apartats 5, 6 i 7 en l’article 116 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 116. Objectius de la qualitat en els serveis socials
[…]
4. Per a assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels processos de qualitat, en el pla estratègic de serveis socials de la Comunitat Valenciana s’inclourà l’estratègia de qualitat que, com a mínim, preveurà els aspectes següents:
a) La definició dels objectius de qualitat que s’establisquen.
b) Els instruments i els sistemes de millora generals i sectorials.
c) Els estudis d’opinió i els resultats dels procediments de participació de les persones usuàries i les seues famílies, així com altres agents involucrats.
d) Els requisits de qualitat exigibles a les prestacions i els serveis dels serveis socials.
e) Les directrius en matèria de formació de les persones professionals de serveis socials.
f) Els criteris de qualitat en l’ocupació.
g) La perspectiva de gènere en la gestió, l’organització i la prestació de serveis.
h) Els mecanismes de tramitació de suggeriments, queixes i reclamacions de les persones usuàries o famílies.
i) Els mecanismes i els indicadors per al seguiment, l’avaluació i la garantia de compliment dels objectius de qualitat establits en l’estratègia, així com per a permetre l’anàlisi comparativa entre prestacions i entre serveis del mateix Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

5. Per a desenvolupar els processos de certificació de la qualitat en el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, es comptarà amb personal empleat públic per a realitzar i ajudar les auditories de qualitat.
6. Les funcions de les persones auditores són, entre altres, les següents:
a) Revisar les auditories internes de qualitat, així com realitzar les auditories externes de qualitat dels centres, els serveis i els programes de titularitat pròpia o de l’Institut Valencià de Serveis Socials, aquells que la inspecció de serveis socials sol·licite, així com de les administracions locals o les entitats d’iniciativa social que es determinen reglamentàriament.
b) Col·laborar en el disseny de les normes de qualitat dins del marc dels centres, els serveis i els programes de serveis socials.
c) Coordinar les seues actuacions amb les persones inspectores de serveis socials, així com amb les persones supervisores de departament.
7. Els llocs de treball destinats a realitzar i ajudar les auditories de qualitat es classificaran amb uns requisits de pertinença a cossos o escales coincidents amb els llocs de la inspecció de serveis socials.


Article 68
Es modifica la lletra h i s’afig la lletra i en l’apartat 2 de l’article 125 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 125. Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ).
[…]
2. En particular, a títol enunciatiu, són funcions de l’Institut Valencià de Formació, Investigació i Qualitat en Serveis Socials (IVAFIQ) les següents:
[…]
h) Constituir laboratoris d’investigació en serveis socials amb les universitats públiques valencianes o altres centres d’investigació pública, amb la participació de les entitats locals amb la finalitat de realitzar investigacions aplicades i innovadores en l’àmbit dels serveis socials que puguen constituir experiències que es transferisquen al conjunt del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. L’activitat dels laboratoris es complementarà amb la creació de càtedres amb les universitats públiques valencianes per al foment de la investigació, la innovació i la formació en matèria de serveis socials.
i) Qualssevol altres funcions que se li assignen expressament o que deriven dels fins de caràcter general del seu càrrec.

Article 69
Es modifica la lletra n de l’article 138 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 138. Infraccions lleus
[…]
n) Incomplir els requisits, les condicions o les obligacions exigits per a accedir a l’acció concertada, a les subvencions, als continguts dels plecs de prescripcions tècniques i clàusules administratives dels contractes, així com els compromisos i les obligacions especificats en els convenis interadministratius pluriennals, en la modalitat de contracte programa, subscrits per a la gestió de l’execució de les prestacions en matèria de serveis socials.

Article 70
Es modifiquen la lletra k i la lletra u i s’afig la lletra w en l’article 139 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 139. Infraccions greus
[…]
k) No disposar o no aplicar el reglament de règim interior, no tindre subscrit el contracte assistencial amb la persona usuària, el seu curador, curadora o representant o incomplir els seus pactes, o que aquest no s’ajuste a la normativa. No disposar, incomplir o no aplicar els protocols i els programes exigibles per a cada tipus de servei.
[…]
u) Causar un risc greu o un mal efectiu per a la salut dels usuaris per incomplir els requisits, les condicions o les obligacions exigits per a accedir a l’acció concertada, a les subvencions, als continguts dels plecs de prescripcions tècniques i clàusules administratives dels contractes, així com els compromisos i les obligacions especificats en els convenis interadministratius pluriennals, en la modalitat de contracte programa, subscrits per a gestionar l’execució de les prestacions en matèria de serveis socials.
[…]
w) Incomplir l’obligació d’incorporació de llocs finançats pels contractes programa per part de les entitats locals d’acord amb les ràtios que preveu l’article 65 d’aquesta llei.

Article 71
Es modifica la lletra l de l’article 140 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 140. Infraccions molt greus
[…]
l) Incomplir la plantilla de personal exigida quan l’incompliment esmentat se situe per damunt del 20per cent o no garantir l’atenció directa continuada, en concret les ràtios de presencialitat efectiva del personal d’atenció directa que puguen establir-se mitjançant desplegament normatiu, si això comporta perjudicis greus per a les persones usuàries.

Article 72
Es modifica l’apartat 3 de l’article 147 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 147. Procediment sancionador
[…]
3. Per a la incoació de l’expedient sancionador, la persona titular de l’òrgan que tinga la competència per a autoritzar el centre o el servei nomenarà instructor o instructora un funcionari o funcionària d’un departament diferent del de l’òrgan d’incoació. A fi de preservar la imparcialitat del procediment sancionador i dotar amb més garantia el presumpte infractor o infractora, en cap cas podran actuar com a instructors o instructores de l’expedient les persones que tinguen atribuïdes funcions d’investigació, esbrinament i inspecció, i les actuacions de les quals hagen servit de base per a iniciar el procediment.

[…]

Article 73
Es modifica la disposició addicional quarta de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional quarta. Acreditació de qualitat
Els centres i els serveis que formen part del sistema públic valencià de serveis socials, així com els col·laboradors, hauran de comptar, en un termini màxim de vuit anys, amb una acreditació de qualitat, comptats des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2019, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

Article 74
Es modifica la disposició addicional onzena de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional onzena. Serveis d’atenció primària de caràcter específic de competència de la Generalitat.
[…]
3. Els serveis d’allotjament alternatiu proporcionaran les seues prestacions a través d’habitatges tutelats en les seues diferents modalitats, entre altres.

Article 75
S’afig la disposició addicional vintena en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Disposició addicional vintena. Nou model de residències per a persones majors i persones amb diversitat funcional
1. Les residències per a persones majors dependents per a les quals se sol·licite una autorització de funcionament del centre o l’obtenció del visat previ a partir de l’entrada en vigor d’aquesta disposició, no podran superar les 75 places residencials quan es troben ubicades en zones rurals o zones amb risc de despoblament, no podran superar les 90 places si es troben ubicades en localitats o zones de densitat mitjana i no superaran les 120 places quan s’ubiquen en ciutats o zones poblades. Totes hauran d’estar estructurades necessàriament en mòduls convivencials.
La capacitat d’aquests mòduls haurà de ser d’un màxim de 25 places autoritzades i cada un haurà de disposar d’almenys un menjador amb cuina office, una sala d’estar, un bany comú i habitacions amb bany, de manera que es permeta la vida habitual i normalitzada dels residents en cada mòdul. Així mateix, no es permetran les estades diürnes per als usuaris no residents quan no es puga garantir una delimitació física dels espais utilitzats per aquestes persones respecte dels residents. Reglamentàriament, podrà determinar-se un número màxim inferior a 25 per mòdul.
2. Les residències de persones amb diversitat funcional hauran d’estructurar-se igualment en mòduls convivencials.

Article 76
S’afig la disposició addicional vint-i-unena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional vint-i-unena. Ràtio de personal auditor adscrit al servei amb funció de supervisió i certificació de qualitat en matèria de serveis socials.
1. El personal auditor de qualitat de serveis socials s’incrementarà progressivament fins a aconseguir una ràtio d’una persona auditora de qualitat per cada 175.000 habitants, en el termini màxim de quatre anys, sempre que hi haja crèdit adequat i suficient per a això.
2. L’augment de la dotació de personal auditor de qualitat de serveis socials s’efectuarà cada exercici pressupostari fins a arribar a la ràtio establida en l’apartat anterior i de manera territorialitzada.

Article 77
S’afig la disposició addicional vint-i-dosena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional vint-i-dosena. Efectes en matèria de personal en els processos de reversió de centres i serveis del sistema públic València de serveis socials o de l’adquisició per la Generalitat de centres de serveis socials de titularitat d’entitats privades.

1. Produïda l’extinció d’un contracte de serveis de gestió integral en centres de titularitat pública, la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de serveis socials o a través de l’Institut València de Serveis Socials (Ivass), podran, mitjançant acord del Consell, subrogar-se en la condició d’ocupador que les empreses contractades tinguen, incloent-hi la subrogació dels contractes de treball del personal per a la prestació del servei, quan hi haja successió d’empresa d’acord amb l’article 44 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors. Les condicions de la subrogació esmentada s’establiran en un posterior decret aprovat pel Consell.
2. El personal afectat continuarà en el seu lloc de treball amb la mateixa condició que tinguera prèviament a la subrogació fins que cesse per causes legals d’extinció dels contractes laborals previstes en l’Estatut dels treballadors, i amb les altres conseqüències laborals inherents a la subrogació contractual.
3. En el cas que la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de serveis socials o a través de l’Institut Valencià de Serveis Socials (Ivass), adquirisca centres en funcionament de serveis socials de titularitat d’entitats privades i es produïsca una successió d’empreses d’acord amb allò esmentat en l’article 44 de l’Estatut dels treballadors, se subrogarà en la condició d’ocupador que aquestes entitats exercisquen en els contractes de treball per a prestar el servei corresponent, en els termes i amb els efectes legals que preveu aquest article.
4. En els supòsits en els quals els serveis de competència local s’estaven prestant mitjançant fórmules diferents a la gestió directa indiferenciada i l’entitat local procedisca a la seua internalització, se subrogarà el personal afectat, que quedarà adscrit a l’activitat amb la mateixa condició que tinguera prèviament a la subrogació fins que cesse per causes legals d’extinció dels contractes laborals previstes en l’Estatut dels treballadors, i amb els altres recursos públics necessaris per a prestar el servei en els termes previstos en l’article 34.3.

Article 78
S’afig la disposició addicional vint-i-tresena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional vint-i-tresena. Acords en matèria de drets i garanties sindicals.
Per a l’adequat compliment de les competències i funcions en l’àmbit dels serveis socials, l’administració facilitarà acords amb les organitzacions sindicals, en matèria d’acció sindical en el marc de l’àmbit de negociació que corresponga en cada cas.

Article 79
S’afig la disposició addicional vint-i-quatrena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional vint-i-quatrena. Protecció de dades
1. El tractament de dades personals que es realitze en compliment d’aquesta norma s’ajustarà al que es disposa en el règim jurídic europeu i estatal en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
2. Les dades personals que les persones proporcionen a l’administració en l’exercici dels drets garantits en aquesta norma s’utilitzaran amb les finalitats i els límits previstos.
3. El tractament de dades de categories especials o de persones en situació de vulnerabilitat especial preveurà que, si és el cas, el règim de publicitat i de notificació de les persones afectades garantisca que no es lesionen els seus drets o interessos legítims.
4. Amb la finalitat de garantir un nivell adequat de protecció dels drets i les llibertats de les persones interessades, el departament competent en matèria de serveis socials haurà de determinar les mesures de seguretat i les tècniques i organitzatives apropiades en funció dels riscos que suposa el tractament de dades personals, i haurà de realitzar, quan siga procedent d’acord amb el règim jurídic en matèria de protecció de dades, l’avaluació d’impacte oportuna.

Article 80
S’afig la disposició transitòria desena a la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició transitòria desena. Transitorietat de la disposició addicional onzena
La disposició addicional onzena que preveu aquesta llei serà aplicable fins a l’entrada en vigor del decret pel qual es regulen la tipologia i el funcionament dels centres, els serveis i els programes de serveis socials i la seua ordenació dins de l’estructura funcional, territorial i competencial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.


Article 81
Es modifica l’apartat 1 de la disposició final segona de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Disposició final segona. Composició d’equips, ràtios en atenció primària i atenció secundària
1. En el cas de l’atenció primària de caràcter bàsic, fins que no entre en vigor el decret esmentat en l’apartat 3 de la disposició anterior, es mantindrà la composició d’equips professionals i les ràtios establides en el model social bàsic desenvolupat per la conselleria competent en matèria de serveis socials, utilitzat per a la planificació i el finançament dels equips de serveis socials generals en les lleis de pressupostos de la Generalitat per als exercicis 2017 i 2018, que continuarà vigent per als exercicis 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023.

[…]


CAPÍTOL III
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Vicepresidència Segona i Conselleria
d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció 1.ª
Funció social de l’habitatge

Article 82
Es modifica la lletra c de l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 14. Concepte i declaració d’habitatge deshabitat
1. […]
2. […]
3. Tràmit ordinari per a la declaració
a) […]
b) […]
c) La resolució que pose fi al procediment decidirà totes les qüestions plantejades pels interessats i aquelles altres derivades d’aquest, havent de produir-se l’efectiva habitació dins del termini de sis mesos comptats des de la notificació de la resolució, sense que aquest ús residencial puga tindre una duració inferior a un any, excepte acord dels interessats, que haurà de ser comunicat a la direcció general competent en matèria d’habitatge.
d) […]
e) […]

Article 83
S’afig la lletra j en l’apartat 2 de l’article 33 i s’afigen les lletres h i i en l’apartat 3 de l’article 33 de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb aquesta redacció:

Article 33. Infraccions
1. Constitueixen infraccions administratives per incompliment de la funció social de l’habitatge, sense perjudici de les tipificades en la legislació valenciana en matèria d’habitatge, les que preveuen els apartats següents de la present llei.
2. Tindran la consideració d’infraccions greus:
[…]
j) Incompliment d’alguna de les funcions i els compromisos establits, per a l’agent d’intermediació immobiliària col·laborador o col·laboradora, en la denominada Xarxa Lloga’m, en l’article 78 del Decret 130/2021 o la norma que el substituïsca.
3. Tindran la consideració d’infraccions molt greus:
[…]
h) Incompliment de l’obligació d’inscripció en el Registre d’agents d’intermediació immobiliària.
i) Incompliment per part del gran tenidor de l’obligació de comunicar que s’ha produït l’efectiva habitació dins del termini de 6 mesos, a partir de la resolució de declaració d’habitatge deshabitat, en aquells casos en els quals no s’han acceptat les mesures de foment.


Article 84
Es modifica la disposició addicional sisena de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional sisena. Agents d’intermediació immobiliària i el seu registre.
1. A l’efecte d’aquesta llei i de les activitats de promoció i mediació que regula, els agents d’intermediació immobiliaris són persones físiques, entitats sense personalitat jurídica o persones jurídiques que es dediquen de manera regular i remunerada, dins del territori de la Comunitat Valenciana, a prestar serveis de mediació, assessorament i gestió en operacions immobiliàries en relació amb operacions de compravenda, lloguer, permuta o cessió de béns immobles i els drets corresponents, incloent-hi la constitució d’aquests drets.
2. Poden actuar com a agents d’intermediació immobiliària:
a) Agents immobiliaris que complisquen els requisits de qualificació professional establits per la seua normativa específica i la legislació sectorial vigent.
b) Totes les persones físiques, les entitats sense personalitat jurídica o les persones jurídiques que disposen de la formació professional requerida i complisquen les condicions legals i reglamentàries que se’ls exigisquen.
3. Els agents d’intermediació immobiliària, per a exercir, hauran de:
a) Disposar d’un establiment obert al públic a aquest efecte, llevat que la comercialització de serveis immobiliaris es duga a terme de manera remota, per via electrònica, i en aquest cas és necessari acreditar una adreça física de l’agent responsable.
Es presumeix que té la consideració d’establiment obert al públic el domicili fiscal, els locals comercials i les oficines i els despatxos, sempre que complisquen els requisits que es determinen reglamentàriament per a l’obertura.
S’entendrà que disposa d’establiment obert al públic, sempre que, com a mínim, s’oferisca una adreça física situada a la Comunitat Valenciana on es puguen remetre les consultes o les reclamacions en relació amb la seua activitat.
b) Estar en possessió de la formació professional regulada en els termes de l’apartat anterior 2.na.
c) Constituir i mantindre una garantia, amb validesa permanent, que els permeta respondre de les quantitats que reben en l’exercici de la seua activitat mediadora, mentre no les posen a la disposició dels destinataris. Per a determinar l’import de la garantia és necessari tindre en compte el nombre d’establiments que cada agent manté oberts al públic. Per reglament, es poden establir les modalitats que es poden adoptar i els criteris per a establir el risc que ha de cobrir aquesta garantia. En el cas d’agents col·legiats o associats, la garantia podrà constituir-se per mitjà del col·legi professional al qual pertanguen.
d) Constituir i mantindre una pòlissa de responsabilitat civil, amb vigència permanent, que els permeta donar resposta a l’exercici de l’activitat mediadora. El capital que ha d’assegurar la pòlissa ha de determinar-se reglamentàriament, tenint en compte el nombre d’establiments que cada agent manté oberts al públic. La pòlissa d’assegurança podrà ser individual o, en el cas d’agents col·legiats o associats, la pòlissa de grup que haja concertat l’escola o el col·legi professional al qual pertanguen.
4. El Consell, amb el fi de promoure la transparència en el sector de l’habitatge i garantir la protecció de propietaris i inquilins, crearà un registre obligatori d’agents d’intermediació immobiliària adscrit a la conselleria competent en matèria d’habitatge. Les característiques i el desenvolupament d’aquest registre, el registre d’agents, els terminis i el procediment es regularan per reglament aprovat per decret del Consell.

Per a inscriure’s, els agents, mitjançant una declaració responsable, faran constar que la seua activitat compleix els requisits i les qualificacions establits per aquesta llei i els establits per la normativa, sense perjudici que ho acrediten aportant la documentació procedent junt amb la declaració responsable i quan així ho requerisca l’administració.

La regulació del registre d’agents d’intermediació immobiliaris haurà d’especificar les condicions i el procediment per a verificar les entrades, la renovació i resolució d’aquestes i la resta d’aspectes de funcionament. Els titulars del registre hauran de crear un distintiu amb un format i unes característiques concretes, que haurà de col·locar-se en un lloc visible per al públic en cada un dels locals dels agents inscrits, així com en la funció comercial i en la publicitat dels agents.

El número de registre dels agents ha d’estar inclòs en el registre corresponent.
Els professionals en exercici poden compartir la credencial d’inscripció amb la credencial col·legial i el número de soci.

Article 85
S’afegeix una disposició addicional a la Llei de 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional
Els registradors de la propietat notificaran a la conselleria competent en matèria d’habitatge de l’expedició de les certificacions de domini i càrregues a què es refereixen els articles 656 i 688 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, que expedisquen sobre habitatges, fent constar en la inscripció i en la nota de despatx la pràctica d’aquesta notificació.
Aquesta notificació informarà sobre el número i tipus de procediment, jutjat davant el qual se substancia, i la identificació de la finca o finques afectades per aquest, com també de la identificació d’allò executat.

Article 86
Es modifica el punt 2 de l’apartat V de l’annex II. Procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat, de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Annex II. Procediment per a la declaració d’habitatge deshabitat

V. Tràmit d’audiència amb informació de mesures de foment.
2. Aquest tràmit s’acompanyarà d’una informació sobre mesures de foment d’habitació d’habitatges desocupats, i que tinguen relació amb:

a) Intermediació en el mercat de l’arrendament d’habitatges per a propiciar-ne l’ocupació efectiva.
b) Assegurament dels riscos que garantisquen el cobrament de rendes i quantitats assimilades d’arrendaments urbans, desperfectes causats per ocupants diferents dels propietaris i la defensa jurídica per a la resolució de conflictes arrendaticis.
c) Mesures fiscals que determinen la Generalitat i les entitats locals, en l’exercici de les seues competències respectives.
d) Subvencions per a propietaris i arrendataris, destinades a la rehabilitació d’habitatges i a l’ajuda de pagament de rendes d’arrendament, respectivament.
e) Cessió dels habitatges a la Generalitat pels titulars, per a gestionar-los en règim de lloguer en les condicions assimilades a les d’habitatges de protecció pública que es determinen reglamentàriament.


Secció 2.ª
Habitatge públic mitjançant drets de tanteig i retracte

Article 87
Es modifica la lletra c de l’apartat 1 de l’article 10 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, que queda redactat així:

Article 10. Titularitat, competència i transmissions d’habitatges subjectes als drets d’adquisició preferent
1. La Generalitat és titular dels drets de tanteig i retracte respecte de les següents transmissions d’habitatge:
[…]
c) Dret de tanteig i retracte en les transmissions d’edificis la destinació principal dels quals siga la residencial, amb un mínim de quatre habitatges, quan es transmeta un percentatge igual o superior al 80per cent de l’edifici i encara que aquesta operació es realitze mitjançant la venda d’accions o participacions socials de mercantils l’objecte social de les quals estiga vinculat a l’activitat immobiliària.
[…]
Secció 3.ª
Habitatge

Article 88
Es modifica l’apartat 2 l’article 37 bis de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 37 bis. Rehabilitacions en matèria d’accessibilitat o reducció de la demanda energètica.
[…]
2. Es considerarà que les actuacions derivades de les intervencions de rehabilitació i dirigides a la millora de les condicions d’accessibilitat, centralització d’instal·lacions, sostenibilitat o habitabilitat, incloent-hi la incorporació de nous espais exteriors als habitatges, no suposen un increment de l’edificabilitat ni la variació dels paràmetres urbanístics de les edificacions i ordenació existents.
[…]

Article 89
S’afig un nou article 38 bis a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 38 bis. La conservació i la rehabilitació com a instruments per a garantir el dret a l’habitatge.
El foment de la conservación i la rehabilitació del patrimoni immobiliari residencial és objecte de l’actuació prioritària de la Generalitat Valenciana i els ens locals amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i adequat.

Article 90
S’afig un nou article 38 ter a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 38 ter. L’expropiació o l’ocupació temporal en edificis en règim de propietat horitzontal.
1. Si les obres, les instal·lacions o la implantació d’usos que han de realitzar-se en immobles en règim de propietat horitzontal per a complir el deure de conservació i rehabilitació, fan necessària l’expropiació total o parcial per incompliment dels deures de conservació i rehabilitació o l’ocupació temporal d’elements privatius o comuns per a la realització d’obres per a la conservació o rehabilitació d’aquests elements pel temps que duren les actuacions, les persones interessades a instàncies de part o els ajuntaments i la Generalitat d’ofici podran incoar un expedient a tal fi. En tot cas haurà de tindre’s en compte el que es disposa en l’article 10 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal

2. El projecte que inclou la previsió de l’expropiació ha de contindre un informe tècnic, l’anàlisi de la declaració d’obra nova segons les inscripcions previstes en el Registre de la Propietat i una memòria que acredite i concrete la necessitat d’ocupació definitiva o temporal. La memòria esmentada ha d’analitzar les vies d’actuació possibles i la justificació que no hi ha una alternativa menys costosa per als drets de propietat.
L’aprovació del projecte portarà implícita la declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació dels béns i drets afectats.

3. La tramitació de l’expedient ha d’ajustar-se al procediment establit a través del procediment de taxació conjunta previst en l’article 112 del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

4. En actuacions de regeneració urbana, podrà pactar-se amb la persona propietària el pagament del preu just expropiatori en espècie, sempre que aquest s’efectue dins del mateix àmbit de gestió i dins del termini temporal establit per a la finalització de les obres corresponents.



Article 91
S’afig un nou article 38 quater en la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 38 quater. Declaració d’inhabitabilitat.
1. En els casos d’infrahabitatge, així com en els supòsits en què la utilització d’un habitatge o allotjament supose un perill per a la seguretat o salut de les persones, o quan s’incomplisquen les condicions d’habitabilitat que es determinen reglamentàriament, i sense perjudici de l’adopció per part de l’ajuntament corresponent de les mesures urgents de desallotjament i assegurament que resulten procedents, l’Administració municipal podrà declarar-los inhabitables, en el marc de l’acció protectora prevista en l’article 29.1 la Llei 2/2017, de 3 de febrer, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana i en l’apartat 2 següent. La declaració podrà fer-se tant amb caràcter provisional i cautelar com amb caràcter permanent.
2. La declaració d’inhabitabilitat, quan siga definitiva i ferma en via administrativa, comportarà l’adopció necessària de les mesures d’intervenció que resulten procedents, amb prioritat de les de foment, rehabilitació i ajuda, perquè permeten recuperar l’habitabilitat de l’immoble, i es podrà continuar amb l’emissió d’ordres d’execució, o declaració, si és el cas, de ruïna i fins i tot expropiació, venda o substitució forçosa per incompliment de la funció social. Es respectarà, en tot cas, el dret d’accés a l’ocupació legal d’un habitatge en els termes de la present llei i la normativa que es dicte en el seu desplegament.

3. Quan la declaració d’inhabitabilitat s’adopte amb caràcter cautelar o temporal, per raons d’insalubritat que puguen resoldre’s amb simples labors de neteja i retirada de residus, sense perjudici de les actuacions que corresponguen als serveis socials i en suport d’aquests, l’ajuntament corresponent, amb l’autorització judicial pertinent, podrà ordenar l’entrada domiciliària i la realització de les labors esmentades amb càrrec a les persones responsables de la situació referida.


Article 92
S’afegeix un nou article 38 quinquies en la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Article 38 quinquies. Expropiació en àrees de regeneració urbana integrada
1. A proposta dels ajuntaments, la conselleria competent en matèria d’habitatge, en el marc de les previsions del Pla de recuperació, transformació i resiliència, previst en el Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, podran delimitar àrees de regeneració urbana integrada de barris i centres històrics.
Les àrees de regeneració urbana integrada esmentades portaran implícita la declaració d’utilitat pública de les actuacions i la necessitat d’ocupació dels terrenys i edificis afectats als fins d’expropiació i d’imposició de servituds o d’ocupació temporal dels terrenys.

2. L’acord de delimitació pot comportar:
a) L’aprovació de normes, plans i programes de conservació i rehabilitació d’habitatges.
b) L’obligació de conservació i rehabilitació de tots o alguns dels immobles inclosos en l’àrea delimitada.
c) L’adopció d’ordres d’execució dirigides al compliment dels deures de conservació i rehabilitació en l’àrea.
d) La creació d’un òrgan administratiu o ens gestor que impulse el procés de rehabilitació.

Article 93
S’afegeix un nou article 38 sexies en la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 38 sexies. Viabilitat econòmica
L’ordenació i execució de les actuacions previstes en aquest capítol, siguen o no de transformació urbanística, requerirà l’elaboració d’una memòria que n’assegure la viabilitat econòmica, en termes de rendibilitat, d’adequació als límits del deure legal de conservació i d’un equilibri adequat entre els beneficis i les càrregues derivats d’aquesta, per a les persones propietàries incloses en el seu àmbit d’actuació, i contindrà, almenys, els elements següents:
a) Anàlisi de la repercussió de les ajudes i subvencions públiques procedents de la Generalitat i dels fons de la Unió Europea.
b) Aportacions dels municipis en els quals es realitze l’actuació.
c) Si s’escau, aportacions de particulars.
d) Col·laboració publicoprivada en el marc de la gestió i subministrament de serveis urbanístics.

Article 94
S’afegeix un nou article 38 septies a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Generalitat Valenciana, amb la redacció següent:


Article 38 septies. Actuacions de rehabilitació en supòsits especials

1. En actuacions de rehabilitació d’edificis o habitatges on s’acrediten o aprecien especials circumstàncies de caràcter social, valor patrimonial o vulnerabilitat, l’administració local o autonòmica, o les entitats integrants del seu sector públic instrumental, podran actuar com a agent de la rehabilitació públic conforme al que es preveu en el títol VI, en cas d’incompliment dels propietaris del deure de rehabilitar.

2. En aquells casos en què l’administració actue com a agent de la rehabilitació públic d’edificis o habitatges on s’acrediten o aprecien especials circumstàncies de caràcter social, valor patrimonial o vulnerabilitat, haurà de subscriure’s un conveni amb la comunitat de persones propietàries en el qual es detallaran les funcions que haurà de realitzar l’administració o entitat pública, amb autorització prèvia mitjançant acord adoptat en el marc de la Llei de propietat horitzontal.
El conveni haurà d’incloure si s’escau la necessitat d’ocupació temporal dels elements comuns i privatius per a la correcta execució de les obres de rehabilitació.
3. La declaració de l’incompliment de les ordres d’execució derivades del deure de rehabilitar que afecten immobles en els quals s’acrediten especials circumstàncies de vulnerabilitat o de caràcter patrimonial o social, habilitarà l’administració actuant perquè en virtut del procediment d’execució subsidiària puga realitzar per compte de la propietat totes i cadascuna les actuacions previstes en l’apartat anterior, previ compliment dels articles 97 i 99 de la llei 39/2015, d’1 d’octubre.

4. L’import de les despeses de les actuacions de rehabilitació que, si s’escau, hagen de sufragar les persones propietàries tindran la naturalesa d’ingrés de dret públic a l’efecte de la seua recaptació per part dels organismes públics corresponents.

Article 95
S’afegeix un nou títol VI a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de l’habitatge de la Generalitat Valenciana, amb la redacció següent:


Títol VI
Gestor i agent de la rehabilitació

Article 80. Gestió de les actuacions de rehabilitació d’habitatges i edificis
En gestió de les actuacions de rehabilitació d’habitatges i edificis podran intervindre gestors o agents de la rehabilitació, a l’efecte de:

a) Impulsar activitats de col·laboració en la dinàmica del sector edificatori.
b) Professionalitzar la gestió d’ajudes i subvencions en l’àmbit de l’habitatge.
c) Simplificar i agilitzar el procés de sol·licitud d’ajudes públiques.
d) Garantir la publicitat, transparència i drets de la ciutadania quant a la gestió, tramitació i execució d’actuacions finançades amb ajudes públiques.


Article 81. Concepte i funcions del gestor de la rehabilitació
1. S’entén per gestor de la rehabilitació la persona física o jurídica, que realitze actuacions de:
a) Assessorament a destinataris últims per a dur a terme les actuacions de rehabilitació d’edificis o habitatges.
b) Gestió i seguiment de l’accés a les ajudes en matèria de rehabilitació d’edificis o habitatges.
c) Recaptar les memòries o projectes tècnics i altra documentació o si s’escau elaborar-les.
d) Altres funcions necessàries per al desenvolupament de les actuacions de rehabilitació.
2. A més de les actuacions assenyalades anteriorment, el gestor de la rehabilitació podrà impulsar i fomentar actuacions de rehabilitació d’edificis o habitatges.
3. El gestor de la rehabilitació concretarà les funcions a realitzar en la gestió de les actuacions de rehabilitació mitjançant un contracte amb les persones físiques o jurídiques propietàries de l’immoble.

Article 82. Concepte i funcions de l’agent de la rehabilitació
1. S’entén per agent de la rehabilitació la persona física o jurídica, que a més de les funcions pròpies del gestor de la rehabilitació realitze les funcions següents:
a) Realització, amb els seus mitjans o mitjançant contractació de tercers, de totes les accions necessàries per a l’execució de les actuacions de rehabilitació.
b) Utilització d’instruments de cessió de dret de cobrament d’ajudes públiques que en si s’escau es concedisquen, que tenen llavors la consideració de perceptor de les ajudes.
2. L’agent rehabilitador gestionarà directament mitjançant un «contracte clau en mà» l’execució material de les actuacions a realitzar durant un termini determinat i per un preu tancat global.

Article 83. Concepte i funcions del gestor o agent de la rehabilitació públic
1. S’entén per agent o gestor de la rehabilitació públic l’administració pública o entitat del sector públic, d’acord amb el concepte fixat en l’article 3.1 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic, que, havent establit una relació jurídica amb el destinatari últim d’una ajuda pública, realitze les funcions definides en aquest títol per a l’agent o gestor de la rehabilitació privat.
2. Els agents o gestors de la rehabilitació públics estan destinats a prestar serveis a aquelles persones o col·lectius que acrediten o en els quals s’aprecien especials circumstàncies de caràcter social, valor patrimonial o vulnerabilitat i necessiten comptar amb el suport dels poders públics per a poder accedir als programes d’ajudes públiques en matèria d’habitatge.

Article 84. Registre de Gestors i Agents Rehabilitadors
1. El Registre de Gestors i Agents Rehabilitadors és únic, de caràcter públic, gratuït i estarà adscrit a la conselleria competent en matèria d’habitatge.
2. Es configura com un instrument que permet el coneixement i publicitat de qualsevol professional que complisca les condicions d’accés, sense que es puguen establir entre aquestes condicions cap que conculque la normativa en matèria de competència.
3. Podran sol·licitar la inscripció com a gestor de la rehabilitació aquelles persones físiques o jurídiques, públiques o privades, amb la capacitat tècnica o professional suficient per a realitzar les funcions de gestió de l’obra de rehabilitació de què es tracte, d’acord amb la normativa sectorial específica que resulte d’aplicació.
4. Podran sol·licitar la inscripció com a agent de la rehabilitació aquelles persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que a més de comptar amb la capacitat tècnica o professional, tinguen una capacitat econòmica suficient que garantisca la correcta execució de l’obra de rehabilitació de què es tracte, d’acord amb la normativa sectorial específica que resulte d’aplicació.
5. En tot cas la inscripció com a gestor o agent de la rehabilitació serà obligatòria per a la gestió i seguiment de l’accés a les ajudes en matèria de rehabilitació d’edificis o habitatges.
6. El manteniment i l’accés al Registre de Gestors i Agents Rehabilitadors s’efectuarà de conformitat amb el que es preveu en la normativa vigent en matèria de registres administratius i de protecció de dades i sistemes d’assegurament de caràcter personal.
7. Reglamentàriament es regularà el procediment de funcionament i organització, com també el règim d’inscripció i cancel·lació en aquest registre.

Article 96
S’afegeix una disposició addicional a la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, d’habitatge de la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional __. Creació del Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana
1. Es crea el Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana, de caràcter administratiu i autonòmic. Aquest Registre s’adscriurà a la direcció general competent en matèria d’habitatge.
2. Seran objecte d’inscripció en el Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana tots els sòls situats en la Comunitat Valenciana destinats a la construcció d’habitatges sotmesos a règim de protecció pública, tant els de titularitat pública com els de titularitat privada.
3. Aquest Registre té per objecte el control i el seguiment dels sòls de protecció pública situats a la Comunitat Valenciana, amb l’objectiu d’aconseguir una millor formulació i desenvolupament de les polítiques autonòmiques d’habitatge. Es disposarà de la informació necessària amb el degut respecte a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
4. Reglamentàriament es desenvoluparà el Registre per la conselleria competent en matèria d’habitatge, i s’establirà el procediment d’inscripció, modificació i cancel·lació de les dades d’aquest, com també totes les disposicions que siguen necessàries per al funcionament correcte.
5. Les persones titulars de sòl en règim de protecció pública en la Comunitat Valenciana tindran l’obligació de comunicar a la Generalitat el sòl protegit que tinguen en propietat. Les inscripcions dels terrenys en el Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana les farà d’ofici la direcció general competent en matèria d’habitatge.

6. Podran recaptar-se per a l’anotació en el Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana les dades que consten en altres registres públics, com el padró municipal d’habitants, el cens d’edificis, el cadastre, o el registre de la propietat, com també els que figuren en els arxius d’altres administracions públiques, d’acord amb la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
7. El Registre també podrà ser desenvolupat i gestionat per l’entitat de dret públic competent en la gestió del parc i sòl públic d’habitatge de la Generalitat Valenciana.
8. El Registre de Sòl de Protecció Pública de la Comunitat Valenciana s’ajustarà al que es disposa en la normativa europea i estatal de protecció de dades de caràcter personal. Respecte d’això:
a) En el seu contingut tindrà en compte els principis de protecció de dades, especialment, el principi de minimització de dades.
b) El procés d’inscripció garantirà el compliment del deure d’informació de conformitat amb els articles 13 i 14 del Reglament (UE) 2016/679 respecte de totes aquelles persones interessades amb relació a les dades objecte de tractament.
9. Qualsevol persona tindrà accés a la informació que a cada moment conste en el Registre. L’accés a dades de caràcter personal continguts en el Registre es regirà pel que es disposa en els articles 5.3 i 15 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en el Reglament (UE) 2016/679 i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre.

Article 97
Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei de 3/2004, de 30 de juny, d’ordenació i foment de la qualitat de l’edificació, amb la redacció següent:

Article 28. Resolució única
On diu:
1. La llicència municipal d’edificació té el caràcter de resolució única, i portarà implícita la concessió de les restants llicències que pogueren correspondre. Quan aquesta llicència comprenga actes, operacions o activitats que requerisquen l’obtenció d’altres llicències o autoritzacions, el procediment previst per a aquestes últimes, s’integrarà en l’establit per a l’atorgament de la llicència municipal d’edificació,

Ha de dir:
1. La llicència municipal d’edificació té el caràcter de resolució única, i portarà implícita la concessió de les restants llicències que pogueren correspondre. Quan aquesta llicència comprenga actes, operacions o activitats que requerisquen l’obtenció d’autorització ambiental integrada, llicència ambiental o llicència d’obertura en espectacles públics o activitats de pública concurrència, l’administració verificarà en un mateix procediment el compliment de la normativa urbanística i la derivada de la resta de la legislació sectorial.
No obstant el que s’estableix en l’apartat anterior, es podrà tramitar i atorgar la llicència d’edificació, encara que no s’haja obtingut la llicència ambiental o llicència d’obertura en espectacles públics o activitats de pública concurrència, sempre que qui tinga la disponibilitat civil de l’immoble assumisca la plena responsabilitat de les conseqüències que pogueren derivar-se de l’eventual denegació posterior de la llicència encara no atorgada.
L’assumpció de la plena responsabilitat haurà de fer-se constar en instrument públic notarial o davant el secretari de l’ajuntament, i s’haurà d’inscriure aquesta condició en el registre de la propietat.
Aquesta regla no s’aplicarà a les llicències d’edificació en sòl no urbanitzable que sempre requeriran l’atorgament previ de l’altra llicència exigible.


CAPÍTOL IV
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció 1.ª
Hisenda

Article 98
Es modifica l’article 39 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 39. Especialitat dels crèdits
1. Els crèdits per a despeses es destinaran, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual hagen sigut autoritzats per la llei de pressupostos o a la que resulte de les modificacions aprovades.
2. Els crèdits consignats en els estats de despeses del pressupost tenen caràcter limitador i, per consegüent, no es podran adquirir compromisos en quantia superior al seu import.
3. Els nivells de vinculació dels crèdits seran els que s’establisquen cada any en la Llei de pressupostos de la Generalitat.
4. Les disposicions normatives amb rang inferior a llei i els actes administratius que vulneren el que s’estableix en els apartats anteriors seran nuls de ple dret, sense perjudici de la responsabilitat que puga derivar de la seua infracció.
5. Amb càrrec als crèdits consignats en l’estat de despeses dels pressupostos, només es podran contraure obligacions derivades de despeses que s’efectuen en el mateix exercici pressupostari.
No obstant això, podran aplicar-se als crèdits del pressupost vigent les obligacions següents:
a) Les que resulten de liquidacions d’endarreriments a favor del personal que perceba les seues retribucions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat.
b) Les que tinguen origen en resolucions judicials.
c) Les que, sent conseqüència de compromisos de despesa d’exercicis tancats, s’hagen adquirit degudament d’acord amb el procediment administratiu i comptable que es determine reglamentàriament.

En el cas que siga necessari imputar al pressupost corrent obligacions d’exercicis anteriors que no estiguen compreses en els supòsits previstos en els paràgrafs anteriors, aquesta imputació requerirà un acord del Consell, i, a més, haurà de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en el termini màxim de deu dies.

Article 99
Es modifica l’article 49 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 49. Transferències de crèdit
1. Les transferències són traspassos de dotacions entre crèdits. Podran efectuar-se transferències entre els diferents crèdits del pressupost, fins i tot amb l’habilitació de crèdits nous, amb les limitacions següents:
a) No podran realitzar-se amb càrrec als crèdits per a despeses de personal, llevat que es justifique que la quantitat la transferència de la qual es proposa no està afectada a cap obligació de pagament, ni ho estarà durant la resta de l’exercici, ni resulta afectat el règim retributiu fixat en la llei de pressupostos corresponent.
b) No podran realitzar-se des de crèdits per a operacions financeres a la resta dels crèdits.
c) No podran realitzar-se des de crèdits per a operacions de capital a crèdits per a operacions corrents excepte quan l’objecte de la modificació siga dotar amb crèdit per al funcionament de noves inversions o per a operacions corrents que afecten serveis públics fonamentals.

d) No minoraran crèdits extraordinaris o crèdits que s’hagen suplementat en l’exercici. Aquesta restricció no afectarà crèdits de la secció deute públic.
2. No podran efectuar-se transferències de crèdit que minoren els crèdits per a despeses destinades a subvencions de caràcter nominatiu, llevat que, per qualsevol causa, haja decaigut el dret a la seua percepció.

3. Sense perjudici del que es preveu en l’article 39.5 d’aquesta llei, no podran realitzar-se transferències per a dotar o incrementar crèdit destinat a subvencions de caràcter nominatiu.
4. Les limitacions a què es refereixen els apartats 2 i 3 del present article no seran aplicables a les aportacions dineràries a què es refereix l’article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
5. Les limitacions previstes en l’apartat 1 del present article no seran aplicables a les modificacions que tinguen per objecte la correcta imputació comptable dels crèdits previstos en el pressupost.


Article 100
Es modifica l’article 58 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 58. Fases d’execució del pressupost de despeses
1. L’execució dels crèdits consignats en els pressupostos comprendrà les operacions següents:
a) Aprovació de la despesa. És l’acte pel qual s’autoritza una despesa per quantia certa o aproximada, i es reserva, per a aquest fi, la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari. L’aprovació inicia el procediment d’execució de la despesa, sense que implique relacions amb tercers aliens a la Hisenda Pública de la Generalitat.
b) Compromís o disposició de la despesa. És l’acte mitjançant el qual s’acorda, amb els previs tràmits legals procedents, la realització de despeses aprovades prèviament, per un import determinat o determinable. La disposició de la despesa és un acte amb rellevància jurídica envers tercers, que vincula la Hisenda Pública de la Generalitat a la realització de la despesa a què es referisca en la quantia i les condicions establides.
c) Reconeixement de l’obligació. És l’acte mitjançant el qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra la Hisenda Pública de la Generalitat derivat d’una despesa aprovada i disposada i que comporta la proposta de pagament corresponent.
El reconeixement d’obligacions amb càrrec a la Hisenda Pública de la Generalitat es produirà amb la prèvia acreditació documental davant de l’òrgan competent de la realització de la prestació o el dret del creditor de conformitat amb els acords en virtut dels quals s’haja aprovat i disposat la despesa.
d) Ordenació del pagament i pagament material. Sense perjudici del que s’estableix en l’article 60 d’aquesta llei, les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat s’extingeixen pel pagament, la compensació, la prescripció o qualsevol altre mitjà en els termes establits en aquesta llei i en les disposicions especials que resulten aplicables.
2. Quan la naturalesa de l’operació o la despesa així ho determinen, s’acumularan en un únic acte les fases d’execució necessàries.

Article 101
Es modifica l’article 59 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 59. Competències en matèria de gestió de despeses
1. Correspon a les persones titulars de les conselleries aprovar les despeses i efectuar la disposició de crèdit dels serveis propis a càrrec seu, excepte els casos reservats per la llei a la competència del Consell. Així mateix, els correspon reconéixer les obligacions i proposar a la persona titular de la conselleria amb competència en matèria d’hisenda l’ordenació dels pagaments corresponents.
2. Amb la mateixa excepció legal, correspon a les persones que exerceixen la presidència o la direcció, en cas de no haver-hi presidència, dels ens amb pressupost limitador l’aprovació, la disposició i el reconeixement de les obligacions corresponents.
3. Les facultats a les quals es refereixen els números anteriors podran desconcentrar-se mitjançant un decret o delegar-se en els termes previstos reglamentàriament.

Article 102
Es modifica l’article 61 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 61. Embargament de drets de cobrament
Les provisions i les diligències d’embargament, els manaments d’execució, els acords d’inici de procediment administratiu de compensació i els actes de contingut anàleg, dictats per òrgans judicials o administratius, en relació amb drets de cobrament que els particulars exercisquen davant de l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, que siguen pagables a través de l’ordenació de pagaments d’aquests, es comunicaran necessàriament a l’òrgan competent en matèria de tresoreria de cadascun dels organismes, per a la seua pràctica correcta mitjançant una consulta al sistema d’informació comptable, i contindran almenys la identificació de la persona afectada, amb l’expressió del nom o la denominació social i el número d’identificació fiscal, l’import de l’embargament, execució o retenció i l’especificació del dret de cobrament afectat amb l’expressió de l’import, l’òrgan al qual correspon la proposta de pagament i l’obligació a pagar.

Article 103
Es modifica l’article 68 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 68. Funcions
Són funcions encomanades a la Tresoreria de la Generalitat:
a) Pagar les obligacions de la Generalitat i recaptar els seus drets.
b) Aplicar el principi d’unitat de caixa a través de la centralització de tots els fons i els valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
c) Distribuir temporalment i territorialment les disponibilitats dineràries per a la satisfacció puntual de les obligacions de la Generalitat.
d) Executar les operacions financeres necessàries per a procurar el grau de liquiditat suficient perquè la Generalitat puga complir les seues obligacions.
e) Respondre dels avals prestats per la Generalitat.
f) Qualsevol altra funció que derive de les anteriors o que s’hi relacione.

Article 104
Es modifica l’apartat 3 de l’article 69 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:
[…]
3. La Tresoreria de l’Administració de la Generalitat podrà disposar i aplicar els excedents de tresoreria dels ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat, quan les necessitats de liquiditat així ho requerisquen.
Mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda es regularà el règim aplicable a la gestió dels fons excedents de tresoreria i el règim de la seua devolució.
En tot cas, la utilització d’aquests excedents tindrà el caràcter d’operacions no pressupostàries.

Article 105
Es modifica l’apartat 4 de l’article 72 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:
[…]
4. Per a la prestació de serveis financers, a tot o a part del sector públic de la Generalitat, l’òrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les competències en matèria de tresoreria podrà subscriure contractes amb les entitats financeres, els quals hauran d’ajustar-se al que es dispose en la normativa sobre contractes del sector públic. En aquests contractes, entre altres aspectes, s’especificarà la naturalesa dels comptes en què estiguen situats els fons de la tresoreria, el seu règim de funcionament, els serveis de col·laboració contractats, les condicions financeres, les obligacions d’informació assumides per les entitats financeres i, quan siga procedent, els mitjans de pagament associats a aquestes. En particular, haurà de fer-se constar la inembargabilitat de fons públics i, si és el cas, l’exclusió de la facultat de compensació per part de l’entitat bancària.

Article 106
Es modifica l’article 76 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 76. Bestreta de tresoreria als ens del sector públic instrumental de la Generalitat
1. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà concedir als ens del sector públic instrumental de la Generalitat bestretes de tresoreria per al pagament d’obligacions inajornables, d’acord amb els límits i els requisits que s’establisquen a aquest efecte en les lleis anuals de pressupostos.
2. Mitjançant una ordre de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, es determinaran les normes que regulen els requisits i les condicions per a concedir-les.
En tot cas, les bestretes que es concedisquen es comptabilitzaran com a operacions no pressupostàries i la seua devolució es produirà dins del mateix exercici pressupostari en què tinga lloc la concessió. A aquest efecte, la conselleria competent en matèria d’hisenda podrà proposar la no disponibilitat dels crèdits pressupostaris d’acord amb el que estableix l’article 57 d’aquesta llei.

Article 107
Es modifica l’article 85 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 85. Comptabilització
El producte, l’amortització i les despeses per interessos i per conceptes connexos de les operacions de deute s’aplicaran pel seu import íntegre al pressupost de la Generalitat, amb l’excepció de:
a) El producte i l’amortització de les operacions amb un termini no superior a un any, que, transitòriament i al llarg de l’exercici, tindran la consideració d’operacions no pressupostàries, i s’imputarà únicament al pressupost de la Generalitat l’import de la variació neta d’aquestes operacions durant l’exercici.
b) En les operacions de permuta financera, els intercanvis inicial i final de principals, així com els intercanvis d’interessos i altres despeses i ingressos financers, tindran la consideració d’operacions no pressupostàries, i s’imputaran únicament al pressupost de la Generalitat els respectius imports nets produïts per aquestes operacions durant l’exercici.

No obstant això, quan alguna de les dues parts de la permuta financera, deutora o creditora, tinga un període de liquidació fraccionari diferent de l’altra, les diferències s’imputaran al pressupost, d’ingressos o de despeses, segons corresponga, en el moment de la liquidació de la del període més llarg, i, mentrestant, es mantindrà el producte de les liquidacions fraccionàries en un compte d’operacions no pressupostàries.


Article 108
Es modifica l’article 96 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 96. Plans anuals i elevació al Consell d’informes generals

1. La Intervenció General de la Generalitat elaborarà els plans anuals següents, en què s’inclouran les actuacions que cal dur a terme durant l’exercici corresponent i el seu abast:
a) Pla anual de control financer permanent.
b) Pla anual d’auditories del sector públic.
c) Pla anual d’auditories de fons comunitaris. En aquest pla s’inclouran les actuacions corresponents a ajudes i subvencions públiques atorgades amb càrrec a fons de la Unió Europea.
d) Pla anual de supervisió contínua.
Quan hi haja circumstàncies que així ho justifiquen, la Intervenció General de la Generalitat podrà acordar que l’exercici de les facultats previstes en la secció 2a del capítol III del present títol es realitze específicament en l’àmbit d’un pla anual de control financer de subvencions.

Així mateix, podrà modificar les actuacions previstes inicialment en aquests plans i el seu abast.
2. La Intervenció General de la Generalitat presentarà anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, un informe general amb els resultats més significatius de l’execució dels plans anuals.
El contingut de l’informe podrà incorporar també informació sobre els principals resultats obtinguts en altres actuacions de control, diferents del control financer i l’auditoria pública, dutes a terme per la Intervenció General de la Generalitat.
3. L’informe general inclourà informació sobre la situació de la correcció de les deficiències posades de manifest en els informes de control financer i auditoria pública, a través de l’elaboració dels plans d’acció a què fan referència els articles 112 i 120 d’aquesta llei.

Els informes generals de control, una vegada presentats al Consell, seran objecte de publicació en la pàgina web de la Intervenció General de la Generalitat.
4. La Intervenció General de la Generalitat podrà elevar a la consideració del Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, els informes de control financer i auditoria dels quals, per raó dels seus resultats, estime convenient anticipar el coneixement.

Article 109
Es modifica l’article 100 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 100. Modalitats i exercici de la funció interventora
1. La funció interventora s’exercirà en les modalitats d’intervenció formal i material. La intervenció formal consistirà en la verificació del compliment dels requisits legals necessaris per a adoptar l’acord, mitjançant l’examen de tots els documents que, preceptivament, hagen d’estar incorporats a l’expedient. En la intervenció material es comprovarà l’aplicació real i efectiva dels fons públics.

2. L’exercici de la funció interventora comprendrà:
a) La fiscalització prèvia dels actes que reconeguen drets de contingut econòmic, aproven despeses, adquirisquen compromisos de despesa o impliquen moviments de fons o valors.
b) La intervenció del reconeixement de les obligacions i de la comprovació de la inversió.
c) La intervenció formal de l’ordenació del pagament.
d) La intervenció material del pagament.
3. La intervenció del reconeixement de les obligacions que responguen a compromisos de despeses fiscalitzades prèviament de manera favorable o exemptes de fiscalització prèvia es realitzarà una vegada examinada la documentació justificativa, en el moment de la comptabilització.
4. En la intervenció material es comprovarà l’aplicació real i efectiva dels fons públics.
La intervenció de la comprovació material de la inversió es realitzarà, en tot cas, concorrent el representant de la Intervenció General i, si és el cas, l’assessor designat, a l’acte de comprovació de la inversió de què es tracte.
La responsabilitat del representant de la Intervenció General i, si és el cas, l’assessor designats es valorarà de manera proporcional als mitjans personals i materials disponibles per a efectuar l’acte de comprovació. Aquesta responsabilitat no arribarà als defectes o les faltes d’adequació de la inversió realitzada que no donen lloc a un resultat tangible, susceptible de comprovació, o els vicis o els elements ocults, impossibles de detectar en el moment d’efectuar la comprovació material de la inversió.
En els supòsits en què no s’haja designat un assessor tècnic, per no considerar-ho necessari o resultar impossible, la responsabilitat exigible al representant designat quedarà limitada als aspectes i les deficiències que es puguen detectar atenent la diligència mitjana exigida als professionals de l’Administració que no requereixen una qualificació tècnica en un sector específic objecte de la inversió per a l’acompliment de les funcions assignades al seu lloc de treball.
5. La intervenció formal del pagament tindrà per objecte verificar que les ordres de pagament les dicte un òrgan competent, s’ajusten a l’acte de reconeixement de l’obligació i que s’acomoden al pressupost monetari anual de tresoreria. La intervenció material del pagament verificarà la identitat de la persona perceptora d’aquest i la quantia del pagament. Per via reglamentària es regularan les peculiaritats pròpies de les ordres de pagament per relació de subjectes perceptors.

Article 110
Es modifica l’article 114 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 114. Del procediment de control financer de subvencions

1. L’exercici del control financer de subvencions es realitzarà en l’àmbit dels instruments previstos en els articles 96.1 i 118 d’aquesta llei.
2. La iniciació de les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, les entitats col·laboradores s’efectuarà mitjançant una notificació a aquests, en la qual caldrà indicar la naturalesa i l’abast de les actuacions que s’han de desenvolupar, la data de personació de l’equip de control que les realitzarà, la documentació que al principi ha de posar-se a la disposició d’aquest i altres elements que es consideren necessaris. Els subjectes beneficiaris i, si és el cas, les entitats col·laboradores hauran de ser informats, a l’inici de les actuacions, dels seus drets i obligacions en el curs d’aquestes. Aquestes actuacions es comunicaran, igualment, als òrgans gestors de les subvencions.

3. Quan en el desenvolupament del control financer es determine l’existència de circumstàncies que puguen originar la devolució de les quantitats percebudes per causes diferents de les previstes en l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, els fets es posaran en coneixement de l’òrgan concedent de la subvenció, que haurà d’informar sobre les mesures adoptades, i es podrà acordar la suspensió del procediment de control financer.
La suspensió del procediment haurà de notificar-se a la persona beneficiària o l’entitat col·laboradora.
4. La finalització de la suspensió, que en tot cas haurà de notificar-se al subjecte beneficiari o l’entitat col·laboradora, es produirà quan:
a) Una vegada adoptades per l’òrgan concedent les mesures que, a parer seu, resulten oportunes, aquestes s’han comunicat a l’òrgan de control.
b) Si transcorreguts tres mesos des de l’acord de suspensió no ha comunicat l’adopció de mesures l’òrgan gestor.
5. Quan en l’exercici de les funcions de control financer es deduïsquen indicis de la incorrecta obtenció, destinació o justificació de la subvenció percebuda, la Intervenció General de la Generalitat podrà acordar l’adopció de les mesures cautelars que s’estimen necessàries a fi d’impedir la desaparició, la destrucció o l’alteració de les factures, els documents equivalents o substitutius i de qualsevol altre document relatiu a les operacions en què es manifesten aquests indicis.
Les mesures hauran de ser proporcionades per a la finalitat que es perseguisca. En cap cas s’adoptaran les que puguen produir un perjudici de difícil o impossible reparació.
6. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, les entitats col·laboradores finalitzaran amb l’emissió dels corresponents informes comprensius dels fets posats de manifest i de les conclusions que se’n deriven.
Quan l’òrgan concedent, en aplicació del que es disposa en l’apartat 4 anterior, comunique l’inici d’actuacions que puguen afectar la validesa de l’acte de concessió, la finalització del procediment de control financer de subvencions es produirà mitjançant una resolució de la Intervenció General de la Generalitat en què es declararà la improcedència de continuar les actuacions de control, sense perjudici que, una vegada recaiguda en una resolució que declare la validesa total o parcial de l’acte de concessió, puguen reiniciar-se les actuacions.

7. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, les entitats col·laboradores, hauran de concloure en el termini màxim de 12 mesos a comptar de la data de notificació a aquells de l’inici d’aquestes. Aquest termini podrà ampliar-se, amb l’abast i els requisits que es determinen reglamentàriament, quan en les actuacions concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que es tracte d’actuacions que revisten una complexitat especial.
b) Quan en el transcurs de les actuacions es descobrisca que el subjecte beneficiari o l’entitat col·laboradora han ocultat informació o documentació essencial per a un desenvolupament adequat del control.
8. A l’efecte del termini previst en l’apartat anterior, no es computaran les dilacions imputables al subjecte beneficiari o l’entitat col·laboradora, si és el cas, ni els períodes d’interrupció justificada que s’especifiquen reglamentàriament.
9. Amb la finalitat d’impulsar adequadament les actuacions de control financer de subvencions, els òrgans de control podran exigir la compareixença del subjecte beneficiari, de l’entitat col·laboradora o de quants estiguen sotmesos al deure de col·laboració, en el seu domicili o en les oficines públiques que es designen a aquest efecte.

Article 111
Es modifica l’article 132 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 132. Formulació dels comptes anuals
1. Totes les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat subjectes a auditoria hauran de formular els seus comptes anuals d’acord amb els principis comptables que els siguen aplicables en el termini màxim de tres mesos des del tancament de l’exercici econòmic, i posar-los a la disposició de la Intervenció General dins dels 10 dies següents a la formulació. Seran responsables del compliment de les obligacions assenyalades en el paràgraf anterior els comptedonants de l’entitat segons s’especifica en l’article 142 d’aquesta llei.
2. Addicionalment a la formulació de comptes anuals, els subjectes integrats en el sector públic instrumental inclosos en el Pla anual d’auditories presentaran, a requeriment de la Intervenció General de la Generalitat, informació relativa al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumeixen a conseqüència de la seua pertinença al sector públic.
El requeriment especificarà la informació que s’ha de presentar, el format de presentació, la via per la qual s’ha de rendir la informació i la data o el termini de presentació.
3. Les auditories de compliment realitzades per la Intervenció General de la Generalitat comprendran, a més de la finalitat que preveu l’apartat 1 de l’article 123 d’aquesta llei, la verificació de la presentació adequada de la informació economicofinancera a la qual es refereix l’apartat anterior.

Article 112
Es modifica l’article 139 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 139. Informació que cal remetre a les Corts
1. Sense perjudici de la facultat de les Corts de sol·licitar de la conselleria competent en matèria d’hisenda la informació que estime oportuna, la Intervenció General de la Generalitat, amb periodicitat mensual i a través del seu portal d’internet, posarà a la disposició de les diputades, els diputats i les comissions parlamentàries, per a la seua informació i documentació, l’estat d’execució del pressupost de la Generalitat i de les seues modificacions, els moviments i la situació de tresoreria i els moviments del compte creditors per operacions efectuades, tot això referit al mes anterior.
2. El Consell remetrà a les Corts amb caràcter trimestral un informe sobre la utilització del fons de contingència d’execució pressupostària.


Article 113
Es modifica l’article 168 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, que queda redactat així:

Article 168. Concessió directa
1. D’acord amb el que preveu l’article 22.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, podran concedir-se de manera directa les subvencions següents:
A) Les previstes nominativament en la Llei de pressupostos de la Generalitat, entenent com a tals aquelles l’objecte, la dotació pressupostària i el destinatari de les quals figuren inequívocament en els seus annexos.
Les subvencions de caràcter nominatiu no podran tindre abast pluriennal i no podran crear-se ni modificar-se una vegada aprovada la llei de pressupostos de l’exercici corresponent, d’acord amb el que disposa l’article 40.7 d’aquesta llei.
No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, podran tindre abast pluriennal i, si és el cas, modificar-se l’import de les subvencions nominatives, siga quina siga la seua naturalesa econòmica, sempre que el beneficiari siga una altra administració pública de caràcter territorial o qualsevol de les persones jurídiques que conformen els seus respectius sectors públics instrumentals.
La concessió de les subvencions de caràcter nominatiu es formalitzarà mitjançant una resolució de la persona titular del departament responsable de la gestió de l’ajuda, o mitjançant un conveni.
La resolució de concessió o el conveni tindran el caràcter de bases reguladores de la subvenció, i hauran d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:
a) Determinació de l’objecte de la subvenció i de les persones beneficiàries, d’acord amb l’assignació pressupostària.
b) Crèdit pressupostari al qual s’imputa la despesa i la quantia de la subvenció, individualitzada, si és el cas, per a cada persona beneficiària si en foren diverses.
c) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualsevol administració o ens públic o privat, nacional, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.
d) Terminis i mètodes de pagament de la subvenció, possibilitat d’efectuar pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, si és el cas, hauran d’aportar les persones beneficiàries, en el marc i amb les condicions que preveu aquesta llei.
e) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del compliment de la finalitat per a la qual s’haja concedit la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.
f) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, l’autorització i la comunicació d’ajudes públiques a la Comissió Europea.
B) Aquelles l’atorgament o la quantia de les quals estiga imposat a l’Administració per una norma de rang legal, que seguiran el procediment de concessió que els resulte aplicable d’acord amb la seua pròpia normativa. En els supòsits que la normativa no preveja el procediment, seran aplicables els criteris i els requisits previstos en l’apartat anterior per a la concessió de subvencions nominatives.
Perquè siga exigible el pagament de les subvencions imposades per una norma de rang de llei, será necessària l’existència de crèdit adequat i suficient en l’exercici econòmic corresponent.
C) Amb caràcter excepcional, les altres subvencions en què s’acrediten raons d’interés públic, social o econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública.
El Consell aprovarà, per mitjà d’un decret, a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria i amb un informe previ de la conselleria que tinga assignades les competències en matèria d’hisenda, les bases reguladores que s’aplicaran en cada cas, que no tindran la consideració de disposicions de caràcter general, es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i contindran com a mínim els extrems següents:
a) Haurà de constar el caràcter singular de la subvenció i les raons que acrediten l’interés públic, social, econòmic o humanitari, així com les que justifiquen la dificultat de la seua convocatòria pública. A aquest efecte, l’expedient inclourà necessàriament una memòria de l’òrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en la qual hauran de quedar degudament justificades aquestes circumstàncies.
b) Definició de l’objecte de la subvenció i el règim jurídic aplicable.

c) Persones beneficiàries i modalitats d’ajuda.
d) Procediment de concessió i règim de justificació de l’aplicació donada a les subvencions per les persones beneficiàries i, si és el cas, entitats col·laboradores.
e) Òrgan competent per a concedir les subvencions, en cas que les persones beneficiàries no es puguen determinar en el moment d’aprovar el decret.
L’expedient inclourà necessàriament una memòria de l’òrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en la qual hauran de quedar degudament justificades les circumstàncies a què es refereix l’apartat a anterior.
Si per a atendre les obligacions de contingut econòmic que es deriven de la concessió d’aquestes subvencions fora necessària una modificació prèvia de crèdits, l’expedient es tramitarà de la manera que estableix la present llei, una vegada aprovat el decret corresponent.
Excepcionalment, la concessió de les ajudes a què es refereix aquest apartat podrà instrumentar-se mitjançant un conveni, que tindrà el caràcter de bases reguladores de la subvenció, sempre que complisca tots i cadascun dels criteris següents:
– S’ajustarà amb caràcter general al que preveu el Decret 176/2014, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual es regulen els convenis que subscriga la Generalitat i el seu registre.
– El conveni i l’expedient que l’acompanye haurà d’adequar-se en la seua tramitació i contingut al que es preveu en el present apartat per a la seua concessió mitjançant decret.
– Els beneficiaris i l’import a concedir hauran d’estar predeterminats necessàriament.
– Amb caràcter previ a la tramitació del conveni, hi haurà d’haver en el pressupost corrent crèdit adequat i suficient per a cobrir-lo.
2. Sense perjudici dels informes preceptius que hagen de recaptar-se en cada cas, tots els procediments de concessió directa de subvencions assenyalats en l’apartat anterior hauran d’incorporar l’informe previ de l’Advocacia General de la Generalitat.

Article 114
S’afig la disposició addicional onzena a la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb la següent redacció:

Disposició addicional onzena. Gestió de les despeses per a processos electorals.
La gestió de les despeses de funcionament que ha d’assumir la Generalitat a conseqüència de la celebració de processos electorals, en l’àmbit de la Llei electoral valenciana, es realitzarà mitjançant un procediment específic de comptes a justificar i s’ajustarà als principis següents:
a) En substitució de la funció interventora, aquestes despeses electorals quedaran sotmeses a control financer permanent.
b) Les despeses hauran de justificar-se, com a màxim, dos mesos després de conclòs el mandat de les juntes electorals.
S’autoritza les persones titulars de les conselleries amb competències en matèria d’hisenda i de processos electorals a dictar instruccions economicoadministratives per a l’execució d’aquestes despeses.

Article 115
S’afig la disposició addicional dotzena a la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb la següent redacció:

Disposició addicional dotzena. Persones interventores habilitades.

1. Quan les necessitats del servei ho requerisquen, la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat podrà habilitar personal funcionari de l’Administració de la Generalitat, del grup A1 de titulació, que posseïsca el nivell de titulació exigit per a ingressar en el Cos Superior d’Intervenció i Auditoria de la Generalitat, a l’efecte que puguen dur a terme determinades actuacions en substitució d’aquests en l’exercici de les funcions de control intern que legalment els corresponen. En qualsevol cas, les persones interventores habilitades actuaran sota la direcció i coordinació de la persona titular de la Direcció General de la Intervenció.
L’habilitació prevista en el paràgraf anterior ho serà tan sols per a actuacions o classes de les mateixes concretes i determinades, relacionades amb les funcions ordinàries de les persones habilitades, i tindrà caràcter temporal.
Aquest personal continuarà percebent les retribucions corresponents al lloc de treball que ocupa. No obstant això, quan l’habilitació exigisca la dedicació exclusiva durant tota la seua jornada laboral per a la realització de les esmentades funcions i les retribucions del seu lloc de treball foren de nivell inferior, el personal habilitat tindrà dret a percebre les retribucions assignades als llocs de treball de nivell mínim reservats al Cos Superior d’Intervenció i Auditoria de la Generalitat, per mitjà de l’abonament de les corresponents diferències retributives.

2. L’habilitació serà conferida amb un informe previ favorable de la persona titular de la sotssecretaria del departament al qual pertanga tal funcionari i podrà ser revocada en qualsevol moment per la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat.
3. En tot cas, les persones habilitades actuaran sota l’expressa denominació «interventors/res habilitats/ades de la Intervenció General de la Generalitat».

Article 116
S’afig la disposició addicional tretzena en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, amb la següent redacció:

Disposició addicional tretzena. Comptabilització pels òrgans gestors de determinades despeses sotmeses a control financer permanent.

Respecte d’aquelles despeses sotmeses a control financer permanent per no estar subjectes a fiscalització prèvia en els termes de l’article 101 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, o per haver-se acordat la substitució de la mateixa conforme al que es disposa en l’article 98.2 de la mateixa llei, el Consell, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, podrà acordar de forma motivada que la presa de raó en comptabilitat de les citades despeses es realitze pels propis òrgans gestors.



Secció 2.ª
Joc i prevenció de la ludopatia

Article 117
Es modifica l’article 88 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
Article 88. Quota íntegra
La quota íntegra s’obté aplicant sobre la base imposable el tipus de gravamen percentual del 25per cent, excepte en el cas del bingo electrònic mixt, que serà del 35per cent.

Article 118
S’inclou una nova disposició addicional en la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, amb aquesta redacció:

Disposició addicional setena. Publicitat de sancions per determinades infraccions molt greus o greus
1. A conseqüència de les sancions que s’imposen per la comissió de les infraccions molt greus o greus, es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, una vegada que siguen fermes en la via administrativa:
A) les infraccions molt greus tipificades en les lletres a, b, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, q, r, t, o, w, x, així com la z de l’article 59 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana.
B) Les infraccions greus tipificades en les lletres a, d, j, així com l’incompliment de les prohibicions de publicitat de productes crediticis o d’entitats financeres que els comercialitzen a l’interior dels locals en què estiguen autoritzades les activitats de joc o en els portals web de joc, a què es refereix la lletra m, de l’article 60 de la Llei 1/2020, d’11 de juny, de la Generalitat, de regulació del joc i prevenció de la ludopatia de la Comunitat Valenciana.
2. La publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de les sancions fermes recaigudes es limitarà a la informació següent:
A) La identificació de les persones infractores, d’acord amb el detall següent:
a) Persones físiques: nom, cognoms i NIF, d’acord amb el règim jurídic en matèria de protecció de dades personals.
b) Persones jurídiques: raó o denominació social completa i NIF.
B) Infracció o infraccions comeses.
C) Import conjunt, si és el cas, de les sancions, fermes, imposades en el mateix procediment sancionador.
3. En tot cas serà objecte de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la informació que identifique la persona infractora, la infracció comesa i l’import de la sanció imposada quan aquesta, o l’import conjunt de les sancions recaigudes en el mateix procediment sancionador, siga superior a 400.000 euros i aquella siga una persona jurídica.
4. Per a garantir el dret a l’oblit en cerques d’internet, una vegada acabat el termini de prescripció de les sancions, es considerarà automàticament transcorregut el temps als efectes que preveu l’article 93 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
5. En relació amb el que es preveu en l’apartat 1, quan després d’una avaluació prèvia, escrita i motivada, el departament competent en matèria de joc considere que la publicació de la identitat de la persona jurídica destinatària de la sanció o de les dades personals de la persona física sancionada puga ser desproporcionada o puga causar un mal desproporcionat a les entitats o les persones físiques sancionades, en la mesura que es puga determinar el dany, o que aquesta publicació puga posar en perill persones especialment vulnerables o una investigació en curs, podrà acordar qualsevol de les mesures següents:

a) Diferir la publicació fins al moment que deixen d’existir els motius que justifiquen aquest retard.
b) Publicar la sanció imposada de manera anònima, quan aquesta publicació garantisca la protecció efectiva de les dades personals de què es tracte. En aquest cas, la publicació de les dades pertinents podrà ajornar-se per un període raonable de temps si es preveu que en el transcurs d’aquest període deixaran d’existir les raons que justifiquen una publicació amb protecció de l’anonimat.
c) No publicar la sanció imposada quan considere que la publicació de conformitat amb les lletres a i b seria insuficient per a garantir que no es posen en perill persones especialment vulnerables, o la proporcionalitat de la publicació en relació amb les infraccions comeses.

6. La publicitat de les sancions haurà de respectar els límits establits per la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.


Article 119
S’inclou una nova disposició addicional en la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional huitena. Prohibició de comercialització de qualsevol forma de joc en establiments no específics de joc
Tret del que es disposa en la disposició addicional primera de la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, així com en les apostes concernents a l’autòcton esport de la pilota valenciana o les rifes, les tómboles i les combinacions aleatòries, en l’àmbit territorial de la Comunitat Valenciana no podran comercialitzar-se bitllets o qualsevol altra forma de participació en jocs el suport dels quals puga ser material, informàtic, telemàtic, telefònic o interactiu, directament o a través de qualsevol local de concurrència pública, en establiments no específics de joc, diferents dels que es recullen en els apartats 3 i 4 de l’article 45 d’aquesta llei.

Article 120
S’inclou una nova disposició addicional en la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional novena. Jocs no comercialitzables en establiments i locals específics de joc autoritzats o habilitats
En els establiments i altres locals que hagen de ser autoritzats o habilitats per a la pràctica del joc per la conselleria competent sobre aquesta matèria, només es podran explotar o comercialitzar els jocs autoritzats per aquesta, d’acord amb els capítols III, IV i V del títol III d’aquesta llei.

Article 121
S’inclou una nova disposició addicional en la Llei 1/2020, d’11 de juny, de regulació del joc i de prevenció de la ludopatia a la Comunitat Valenciana, amb la redacció següent:

Disposició addicional desena. Bingo electrònic mixt
Reglamentàriament, en el termini d’un any, es determinarà el règim, requisits i condicions a les quals se sotmetran les autoritzacions per a la instauració de la varietat del bingo electrònic mixt que no resultarà compatible, en cap cas, amb la modalitat tradicional.


Secció 3a
Mesures en matèria economicoadministrativa per a executar actuacions finançades per instruments europeus per a ajudar a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19

Article 122
Es modifica l’apartat 1.a de l’article 20 del Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, que queda redactat així:

Article 20. Modificacions pressupostàries en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat
1. El règim de les modificacions pressupostàries dels crèdits finançats amb càrrec als ingressos procedents dels fons associats al Mecanisme de recuperació i resiliència i al REACT-EU estarà subjecte a les especialitats següents:
a) Els expedients de modificació pressupostària es tramitaran a proposta de la conselleria interessada i d’acord amb els requisits i les condicions que estableix el Decret 77/2019, de 7 de juny, del Consell, de regulació del procediment de gestió del pressupost de la Generalitat. En el cas dels fons associats al Mecanisme de recuperació i resiliència, l’informe addicional preceptiu exigit pel seu article 26.1 serà emés per l’òrgan responsable de la gestió i la justificació de cadascun d’aquests fons.
[…]

Article 123
S’afig un nou article 21 bis en el Decret llei 6/2021, d’1 d’abril, del Consell, de mesures urgents en matèria economicoadministrativa per a l’execució d’actuacions finançades per instruments europeus per a donar suport a la recuperació de la crisi conseqüència de la COVID-19, amb la redacció següent:

Article 21 bis. Execució dels crèdits.
L’execució dels crèdits associats al Mecanisme de Recuperació i Resiliència i al React-EU, tant per part de l’Administració de la Generalitat com del seu sector públic instrumental, no estarà subjecta al règim de pagaments anticipats previst en l’article 171 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions. A aquest efecte, serà la mateixa norma o acte jurídic que instrumente l’ajuda o subvenció la que determine el règim aplicable en cada supòsit, en el marc del que establisca, si és el cas, l’instrument jurídic del qual porte causa la prèvia transferència d’aquests fons a la Generalitat.


CAPÍTOL V
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública

Secció 1.ª
Coordinació de policies locals

Article 124
Es modifica l’apartat 4 de l’article 41 bis de la Llei 17/2017, de 13 de desembre, de coordinació de policies locals de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 41 bis. Personal funcionari interí
[…]
4. Els nomenaments expressaran la seua vigència i transcorreguts tres anys des del nomenament del personal policia local interí es produirà el final de la relació d’interinitat, i la vacant només podrà ser ocupada per personal funcionari de carrera, llevat que el corresponent procés selectiu quede desert, i en aquest cas es podrà efectuar un altre nomenament de personal policia local interí.
Excepcionalment, el personal funcionari interí podrà romandre en la plaça que ocupe temporalment, sempre que s’haja publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys, a comptar des de la data del nomenament del personal funcionari interí i siga resolta en els terminis establits en l’article 55 de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana. En aquest supòsit podrà romandre fins a la resolució de la convocatòria, sense que el seu cessament done lloc a compensació econòmica.


Secció 2.ª
Espectacles públics, activitats recreatives
i establiments públics

Article 125
S’elimina el punt 3 de l’article 38 de la Llei 14/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics.

Article 126
Es modifiquen els apartats 1, 3 i 4 de l’article 53 de la Llei 4/2010, de 3 de desembre, d’espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics, que queden redactats així:

Article 53. Prescripció i caducitat
1. Les infraccions tipificades en la present llei com a lleus prescriuran en el termini d’un any; les tipificades com a greus, en el de dos anys, i les tipificades com a molt greus, en el de tres anys.
[…]
3. Interromprà la prescripció, la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador, i es reiniciarà el termini de prescripció si aquest procediment estiguera paralitzat durant més d’un mes per una causa no imputable a la persona presumptament responsable, de conformitat amb el que s’estableix en la legislació de règim jurídic del sector públic.
4. El procediment sancionador haurà de resoldre’s i caldrà notificar la resolució que corresponga a la persona interessada, en el termini màxim d’un any, des de l’inici, llevat que es done alguna de les circumstàncies establides per a la suspensió del termini màxim per a resoldre en la legislació de procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Una vegada vençut aquest termini, es produirà la caducitat del procediment, d’acord amb el que s’estableix en aquesta legislació.

Article 127
Es modifica l’article 15, apartat 6.è, punt 1, del Decret 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

6. Certificat expedit per una companyia d’assegurances, segons model de l’annex IV d’aquest reglament, en el qual conste que l’organitzador ha subscrit una pòlissa d’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil per a la cobertura dels sinistres que puguen produir-se a conseqüència de la celebració d’un festeig, que ha d’incloure, com a mínim, els riscos i quanties següents:
a) Accidents: assegurança col·lectiva d’accidents que cobrisca els participants, col·laboradors voluntaris i altres intervinents amb una quantia mínima per pòlissa de 300.500 euros, i les cobertures mínimes d’indemnització següents:
1.r Despeses d’estada hospitalària, curació i assistència sanitària: 15.000 euros.


Secció 3.ª
Funció pública

Article 128
Es modifica l’article 130 de Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat així:


Article 130. Mobilitat intersectorial
La Comissió Intersectorial de l’Ocupació Pública de la Generalitat prevista en l’article 10 d’aquesta llei podrà establir criteris en l’exercici de les seues competències perquè el personal funcionari docent, estatutari, de l’Administració de la Generalitat o pertanyent als cossos al servei de l’Administració de justícia puga accedir a determinats llocs amb funcions d’altres àmbits sectorials de la Generalitat en atenció a les característiques del corresponent lloc de treball i en els termes que s’establisquen reglamentàriament.

Article 129
Es modifica la disposició addicional onzena de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional onzena. Violència de gènere.
1. Totes les mesures incloses en aquesta llei relacionades amb la lluita contra la violència de gènere hauran de tramitar-se de manera preferent i a través de procediments especialment àgils que garantisquen l’eficàcia d’aquestes. Els assumptes que guarden relació amb situacions de protecció de víctimes de violència de gènere hauran de ser objecte d’un sigil i una discreció especials.
Les víctimes acreditades de violència de gènere tindran preferència en l’accés a les activitats formatives organitzades per l’Administració.

2. Les dades personals de les dones víctimes de violència, per la seua vulnerabilitat especial, s’han de tractar amb cautela especial per a garantir la seguretat de les dones i la protecció dels seus drets fonamentals.
Amb aquest objectiu, en els procediments administratius en matèria de personal regulats en aquesta llei s’establiran mecanismes per a evitar la localització de les dones víctimes de violència durant el desenvolupament d’aquests i se’ls facilitarà la possibilitat de formular el dret d’oposició a la publicació de les seues dades personals.
Així mateix, atés el caràcter sensible de les dades personals de les dones víctimes de violència, la conselleria competent en matèria de funció pública inclourà en les seues polítiques de protecció de dades mesures tècniques i organitzatives dirigides a garantir un nivell de seguretat adequat als riscos més alts que suposa el tractament d’aquesta mena de dades.

Article 130
S’inclou una nova disposició addicional trenta-dosena en la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, amb aquesta redacció.

Disposició addicional trenta-dosena. Criteris de classificació per a determinats llocs de treball de l’Administració de la Generalitat.

En consideració a les funcions que han d’exercir, així com a la seua posició en l’estructura organitzativa, s’estableixen els següents criteris de classificació per a determinats llocs de treball de l’Administració de la Generalitat:
a) En les conselleries que tinguen atribuïdes competències en matèria sanitària, educativa i de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb el rang de subdirecció general o direcció de servei, la classificació de llocs per a la provisió per personal sanitari, docent i de l’Administració de justícia respectivament, atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.
Així mateix, les relacions de llocs de treball podran preveure que els llocs amb rang de subdirecció general de presidència i les conselleries o els organismes puguen classificar-se per a la provisió per personal docent, incloent-hi l’universitari. En aquest supòsit, amb caràcter previ a la cobertura del lloc, haurà de quedar acreditat que la titulació de la persona proposada s’adequa a l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.
No obstant això, en les conselleries que tinguen atribuïdes les competències en matèria sanitària, en matèria educativa i en matèria de justícia, les relacions de llocs de treball podran preveure, en llocs amb rang de direcció de secció que guarden relació directa amb les competències substantives del sector sanitari, educatiu i de justícia, la classificació de llocs per a la provisió per personal sanitari, docent o de l’Administració de justícia, atesa l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

Mentre exercisquen aquests llocs, els serà aplicable el contingut d’aquesta llei i les seues normes de desplegament, i quedaran en la situació administrativa que corresponga d’acord amb la seua normativa específica.
b) Així mateix, en les conselleries o els organismes que tinguen atribuïdes les competències en matèria de prevenció de riscos laborals, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació podran preveure que els llocs amb el rang de subdirecció general o direcció de servei pertanyents al sector d’administració especial puguen classificar-se per a la provisió per personal sanitari, sempre que els llocs esmentats guarden relació directa amb les competències substantives en matèria de prevenció de riscos laborals i atenent l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.
Igualment, en les conselleries o organismes que tinguen atribuïdes les competències en matèria de serveis socials, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació podran preveure que els llocs amb el rang de subdirecció general o direcció de servei, de direcció de centres de serveis socials i d’inspecció de serveis socials, pertanyents al sector administració especial, puguen classificar-se per a la provisió per personal sanitari, sempre que els llocs esmentats guarden relació directa amb les competències en matèria de serveis socials i atenent l’especificitat de les funcions que hagen d’exercir-se.

c) En l’òrgan directiu que tinga atribuïdes les competències en matèria de pressupostos, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació podran preveure que els llocs de treball amb rang de direcció de servei que tinguen assignades funcions en matèria de coordinació i control de nòmines i costos de personal, puguen classificar-se per a la provisió per personal dels sectors sanitari, educatiu i de justícia, atenent l’especificitat de les funcions que han d’exercir.

d) Igualment, en l’agència que tinga atribuïdes les competències en matèria de tecnologies de la informació i la comunicació de l’administració, les relacions de llocs de treball o altres instruments d’ordenació poden preveure que els llocs amb el rang de subdirecció general, prefectura de servei i prefectura de secció puguen classificar-se per a proveir-los personal dels sectors sanitari i educatiu, sempre que aquests llocs guarden relació directa amb les competències i d’acord amb l’especificitat de les funcions en aquestes matèries.


Article 131
Es renumera la disposició transitòria quinzena, que passa a ser la disposició transitòria catorzena, en la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, d’aquesta manera:


Disposició transitòria catorzena. Convocatòria de procediments selectius
No obstant el que disposa l’article 55.3, en l’Administració de la Generalitat, els procediments selectius derivats de la primera oferta d’ocupació pública que es publique després de l’entrada en vigor de la present llei s’hauran de convocar dins dels sis mesos següents a l’aprovació d’aquesta.

Article 132
Es modifica l’apartat 2 de l’annex I de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queda redactat així:

Cossos i escales de l’Administració de la Generalitat
[…]

2. Cossos especials del subgrup A1
[…]
b) A1-03. Cos superior d’intervenció i auditoria de la Generalitat


Article 133
Es modifiquen diversos apartats de l’annex IV de Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, que queden redactats així:
[…]

A1-S03: Cos superior d’administració sanitària i de salut pública de l’Administració de la Generalitat
Grup/subgrup professional: A1
Escales:
–A1-S03-01. Metges d’administració sanitària i de salut pública

Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, executar, controlar, inspeccionar, avaluar i assessorar, en el perfil corresponent a la seua titulació, en totes les activitats de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb les de l’Administració sanitària, i aquelles altres bàsiques de salut pública necessàries per a garantir la salut de la població en l’àmbit de la vigilància, la protecció, la prevenció primària i, si és el cas, secundària i terciària de la malaltia i la promoció de la salut, així com les assignades en exclusiva per l’ordenament jurídic.
Requisits: Llicenciatura / grau en Medicina.
[…]

A2-S03: Cos de gestió d’administració sanitària i de salut pública de l’Administració de la Generalitat
Grup/subgrup professional: A2.
Escales:
–A2-S03-01, Infermers/eres de gestió sanitària i de salut pública.
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, inspecció, tramitació, impuls, estudi i informe i, en general, les pròpies de la professió relacionades amb les d’Administració sanitària; i aquelles altres de col·laboració amb el cos superior de salut pública relatives a l’àmbit de la prevenció primària i, si és el cas, secundària i terciària, de la malaltia, la promoció de la salut i la vigilància i la informació en salut pública.
Requisits: Diplomatura/Grau en infermeria.
–A2-S03-02. Seguretat alimentària i laboratori.
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució control, inspecció, tramitació, impuls, estudi i informe i, en general, les de col·laboració amb el cos superior relatives a l’àmbit de la seguretat alimentària i laboratori de salut pública.
Requisits: Infermeria, o bé, títol universitari oficial de grau que, d’acord amb els plans d’estudi vigents, habilite per a exercir les activitats de caràcter professional relacionades amb les funcions assignades a l’escala del cos.
[…]

Article 134
S’addicionen diversos apartats a l’annex IV de Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana, amb aquesta redacció:
[…]
– A1-S03-09. Tècnic/a en Comunicació d’Administració Sanitària i Salut Pública.
Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, executar, controlar, avaluar i assessorar, en el perfil corresponent a la seua titulació, en totes les activitats de nivell superior pròpies de la professió relacionades amb la comunicació en els seus diversos suports, necessàries per a garantir la difusió efectiva d’informació en l’àmbit de l’Administració sanitària i la salut pública en l’àmbit de la vigilància, la protecció, la prevenció i la promoció de la salut.
Requisits: Llicenciatura/grau en Comunicació Audiovisual, llicenciatura/grau en Publicitat, llicenciatura/grau en Periodisme.
– A1-S03-10. Psicòleg/a d’Administració Sanitària i Salut Pública.

Funcions: Dirigir, programar, estudiar, proposar, coordinar, gestionar, executar, controlar, inspeccionar, avaluar i assessorar, en el perfil corresponent a la seua titulació, en totes les activitats bàsiques de l’Administració sanitària i la salut pública per a garantir la protecció de la salut, en l’àmbit de la psicologia.
Requisits: Llicenciatura/grau en Psicologia.
[…]

– A2-S03-04. Treballador/a Social d’Administració Sanitària i Salut Pública.
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, inspecció, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de col·laboració tècnica amb el cos superior i les pròpies relatives a l’àmbit del treball social de l’administració sanitària i la salut pública.

Requisits: Diplomatura/grau en Treball Social.
– A2-S03-05. Nutricionista/dietista d’Administració Sanitària i Salut Pública.
Funcions: Activitats de proposta, gestió, execució, control, inspecció, tramitació i impuls, estudi i informe i, en general, les de col·laboració tècnica amb el cos superior i les pròpies relatives a l’àmbit de la nutrició humana i dietètica de l’Administració sanitària i la salut pública.
Requisits: Diplomatura/grau en Nutrició Humana i Dietètica.
[…]



CAPÍTOL VI
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Conselleria d’Educació, Cultura i Esport

Secció 1.ª
Integració dels conservatoris de música i dansa
de les administracions locals en la xarxa valenciana
de titularitat de la Generalitat

Article 135
Es modifica l’apartat 5 de l’article 121 de la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat 2022, que queda redactat així:

Article 121. Règim jurídic d’integració dels conservatoris de música i dansa de les administracions locals en la xarxa valenciana de titularitat de la Generalitat
[…]
5. Efectes en relació amb el personal
1.r El personal docent funcionari de carrera o laboral fix adscrit als serveis i els establiments que es traspassen es quedarà en l’administració d’origen respectiva. Aquest personal formarà part del claustre del centre educatiu i del consell escolar d’aquest, en cas de ser triat.

La Generalitat es farà càrrec de les despeses relacionades amb aquest personal, mitjançant la creació de les corresponents línies pressupostàries en les lleis de pressupostos anuals.
2.n La resta de necessitats de personal les cobrirà l’Administració educativa a través de la creació dels llocs de treball corresponents i la seua provisió.


Secció 2.ª
Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. (ODL)

Article 136. Regulació del funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. (ODL)
U. Àmbit d’actuació
Aquesta regulació és aplicable, en els termes que preveu, a les institucions, als òrgans i a les entitats següents:
1. El conjunt de la Generalitat, d’acord amb la definició que en fa l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, així com el seu sector públic instrumental, que preveu l’article 2.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. Les entitats que integren l’Administració local i els organismes que depenen d’aquesta, així com les universitats públiques valencianes, en els termes que preveu l’article 7.
3. L’Administració de l’Estat i els organismes que depenen d’aquesta amb seu a la Comunitat Valenciana, incloent-hi l’Administració de justícia, així com les persones jurídiques de naturalesa privada, en els termes que preveu l’article 7.

Dos. Actuacions d’ofici de l’Oficina de Drets Lingüístics
Quan l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL) tinga coneixement que, presumptament, s’ha produït un fet o un esdeveniment que vulnera els drets lingüístics de la ciutadania, podrà contactar amb l’òrgan de l’Administració, l’entitat pública o la persona jurídica privada de què es tracte per a obtindre la informació necessària i oferir així l’assessorament que corresponga per a garantir l’aplicació dels drets que emparen els ciutadans i les ciutadanes en l’ús de les llengües oficials.


Tres. Actuacions a instància de part
Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una queixa, un suggeriment o una consulta per vulneració dels seus drets lingüístics davant de l’Oficina de Drets Lingüístics.
1. Es consideren queixes els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’ODL per a denunciar vulneracions dels seus drets lingüístics patides en qualsevol dels àmbits d’actuació de l’article 1 d’aquesta llei.
2. Es consideren suggeriments els escrits i les comunicacions que la ciutadania presenta a l’ODL amb la intenció de contribuir a la salvaguarda dels drets lingüístics en la societat i, especialment, per a millorar l’atenció lingüística dels serveis públics.
3. Tenen la consideració de consultes els escrits i les comunicacions que formula la ciutadania a l’ODL per a obtindre assessorament sobre els drets lingüístics i sobre la normativa que els empara.

Quatre. Presentació de les queixes, els suggeriments i les consultes per vulneració de drets lingüístics
1. Les queixes, els suggeriments i les consultes s’han de presentar, preferentment, utilitzant mitjans electrònics. Per a això s’ha d’accedir a través de la pàgina web de l’ODL, que els remetrà a la seu electrònica de la Generalitat, o directament des de l’adreça de la seu electrònica, https://sede.gva.es, en el procediment reservat per a aquesta finalitat.
2. En el cas de les persones jurídiques, la presentació és obligatòriament telemàtica.
3. Les persones físiques també poden presentar les queixes, els suggeriments i les consultes de manera presencial per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest cas, s’utilitzarà el formulari disponible en la pàgina web de l’ODL i en la seu electrònica de la Generalitat, https://sede.gva.es.


Cinc. Requisits per a l’admissió a tràmit
1. Les queixes i els suggeriments han d’incloure les dades següents per a la tramitació:
a) Nom i cognoms.
b) Adreça i, si és el cas, correu electrònic.
c) Fets ocorreguts i raons que motiven l’escrit.
d) Data i signatura.
e) Òrgan, entitat o persona jurídica a què es dirigeix la queixa o el suggeriment.
f) Representant en el cas de persones jurídiques
2. En cas que l’escrit presentat no complisca els requisits que exigeix el punt 1 d’aquest article, l’ODL requerirà a la persona interessada que, en un termini de 10 dies, l’esmene, amb l’advertiment que, si no ho fa així, se li tindrà per desistit de la seua petició, prèvia resolució, que haurà de ser dictada en els termes previstos en l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
3. Per a tramitar les consultes, és suficient que s’incloga la informació que preveuen les lletres a, b, c i d, o la que incloguen els apartats del formulari previst per al tràmit específic.
4. També s’accepten les consultes que es formulen per correu electrònic que continguen, com a mínim, la informació de l’apartat anterior.

5. No s’han d’admetre ni, per tant, tramitar els escrits anònims, els que no es basen en fets concrets de vulneració dels drets lingüístics o manquen manifestament de fonament, així com els que pretenguen fer un ús abusiu del procediment i les queixes que es basen en fets que hagen sigut, o siguen, objecte d’actuacions judicials.

6. La presentació d’una queixa per una persona jurídica en relació amb una vulneració patida per una persona física requereix una autorització d’aquesta per a tramitar-la, llevat que la persona jurídica, si és una associació o una fundació, tinga atribuïda en els estatuts la representació de la ciutadania en la presentació de queixes en matèria de vulneració de drets lingüístics. En cas contrari, s’haurà d’arxivar la queixa, i se n’informarà la persona interessada

7. La no admissió a tràmit de la queixa o el suggeriment ha de ser motivada i es comunicarà a la persona interessada.

Sis. Tramitació de les queixes en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat, el seu sector públic instrumental i les institucions esmentades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia
1. Quan es presente una queixa, l’ODL determinarà, d’acord amb la normativa vigent en matèria de drets lingüístics, si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una possible vulneració d’aquests drets, i, si és el cas, admetrà a tràmit la queixa i iniciarà les actuacions.
2. L’inici de les actuacions s’ha de comunicar a l’òrgan administratiu o l’entitat en què s’ha produït l’actuació denunciada, i se li n’enviarà una còpia. En el termini de deu dies des d’aquesta comunicació, l’òrgan administratiu o l’entitat presentarà a l’ODL un informe en què s’indiquen les mesures que adoptarà o les valoracions que considere pertinents relacionades amb el contingut de la queixa. Transcorregut aquest termini, l’ODL ha d’emetre un informe o, si és el cas, una recomanació sobre la normativa de drets lingüístics presumptament infringida i, si és el cas, les bones pràctiques a adoptar per a evitar situacions com la que haja donat lloc a la queixa.
3. La presentació d’una queixa no impedeix ni condiciona l’exercici de totes les reclamacions, els drets i les accions de caràcter administratiu o judicial que puguen correspondre a la persona interessada, ni comporta, per tant, la interrupció dels terminis per a la interposició d’aquestes.

4. En cas que els fets exposats afecten els drets lingüístics de les persones consumidores o usuàries d’establiments turístics, l’ODL ha de derivar la queixa als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons corresponga, que hauran d’informar l’ODL sobre les actuacions que facen en relació amb la queixa.

5. L’ODL comunicarà a la persona interessada que haja registrat la queixa la resposta de l’òrgan administratiu, l’entitat pública, la institució o la persona jurídica competent. Així mateix, l’ODL ha de comunicar a la persona interessada les actuacions que aquestes persones o òrgans han dut a terme per a evitar que es reproduïsquen els fets que han originat la queixa.
6. La resposta es comunicarà en la llengua emprada en la redacció de la queixa.
7. Amb aquesta comunicació, que té caràcter informatiu, es tancarà la incidència.

Set. Tramitació de les queixes en els àmbits competencials que preveuen els números 2 i 3 de l’apartat 1.
1. Quan es presente una queixa, l’ODL la remetrà a l’administració o l’entitat en la qual s’ha produït l’actuació.
2. Així mateix, l’ODL oferirà el seu assessorament i mediació, i podrà, si és el cas, formular les recomanacions i aconsellar bones pràctiques en matèria de drets lingüístics.

Huit. Tramitació dels suggeriments
1. Quan es presente un suggeriment dirigit a qualsevol de les institucions, les entitats, els òrgans administratius i les persones jurídiques dins de l’àmbit d’actuació de l’ODL, i aquesta considere que s’adequa a la definició que d’aquesta estableix l’article 3.2, l’ODL li l’haurà de remetre.
2. En el cas dels suggeriments remesos als òrgans, les institucions i les entitats del número 1 de l’apartat 1, transcorregut un termini de tres mesos, l’ODL sol·licitarà informació sobre les actuacions dutes a terme, si és el cas, en relació amb el suggeriment remés.

Nou. Negativa a col·laborar amb l’ODL
1. Es considera que no hi ha col·laboració amb l’ODL quan, en els terminis establits, es produïsquen els fets següents:
a) No es facilite la informació sol·licitada.
b) No es done resposta a un requeriment vinculat a una queixa o un suggeriment.
c) No s’atenguen, malgrat haver-les acceptat, les recomanacions o els suggeriments efectuats des de l’ODL.
2. La falta de col·laboració de les persones jurídiques, públiques i privades als quals s’haja comunicat una queixa o un suggeriment s’ha de fer constar en la memòria anual de l’ODL, regulada en l’article 11.

Deu. Valoració de les queixes i dels suggeriments en matèria de drets lingüístics
1. El contingut de les queixes i dels suggeriments ha de tindre’ls en compte l’ODL com a òrgan responsable de la seua atenció i resposta, i també, sempre de manera coordinada, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental competents en la matèria afectada, a l’efecte de millorar de manera contínua la qualitat dels serveis públics.
2. Quan de l’anàlisi d’un conjunt de queixes o suggeriments es desprenga la reiteració de les mateixes mancances o la necessitat de millorar la prestació d’un servei en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, l’ODL pot promoure la constitució d’un equip de treball per a elaborar un pla de millora que continga les mesures oportunes per a corregir les deficiències i les propostes concretes de millora. Poden formar part de l’equip de treball, a més de les persones en representació de l’ODL, els departaments i les entitats afectats, i una persona en representació de la Inspecció de Serveis de la Generalitat Valenciana.
3. L’equip de treball ha d’elaborar un informe que contindrà unes conclusions i una proposta de mesures a aplicar per a evitar la situació de vulneració de drets lingüístics que s’ha produït de manera reiterada. Aquest informe s’haurà de comunicar a la presidència de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció d’Irregularitats i Males Pràctiques i a la Comissió Interdepartamental per a l’Aplicació de l’Ús del Valencià.

Onzé. Memòria anual
1. L’ODL elaborarà una memòria anual sobre les seues actuacions i també sobre el nombre i la naturalesa de les queixes, dels suggeriments i de les consultes que reculla, tramite i resolga. D’aquesta memòria donarà compte en el Consell de la Generalitat, mitjançant la persona titular de la conselleria competent en matèria de política lingüística i gestió del multilingüisme. Aquesta memòria també es remetrà a les Corts i al conjunt d’administracions públiques amb seu a la Comunitat Valenciana.

2. La memòria anual té caràcter públic i ha d’estar disponible per a la ciutadania, en format electrònic, en la pàgina web de l’ODL.

Dotzé. Normativa aplicable
En la tramitació de les queixes i els suggeriments per vulneració de drets lingüístics és aplicable, en tot el que no regule aquesta llei i els articles vigents del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.


Secció 3.ª
Patrimoni cultural valencià

Article 137
S’afig una disposició addicional quarta a la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià.

Quarta. Per a realitzar les gestions encomanades en règim de descentralització funcional, es podrà crear una entitat de dret públic del Museu de Belles Arts de València, que disposarà de personalitat jurídica pròpia, autonomia funcional i de gestió, plena capacitat d’obrar per al compliment de les seues finalitats i estarà facultada per a realitzar activitats administratives, prestacionals i de foment, gestionar serveis o produir béns d’interès públic susceptibles o no de contraprestació i que quedarà adscrita a la conselleria competent en matèria de cultura.



Secció 4.ª
Construcció, ampliació, adequació, reforma i equipament
de centres públics docents de la Generalitat

Article 138
Es modifiquen els articles 7 i 8 del Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat, que queden redactats així:



Article 7. Sol·licitud d’adhesió al procediment
1. Les administracions locals interessades a adherir-se al pla de cooperació previst en aquest decret llei, prèvia consulta al consell escolar municipal, si aquest està constituït, i al consell escolar de centre, presentaran en la conselleria amb competència en matèria d’educació la sol·licitud corresponent.
A aquest efecte, es farà pública en la pàgina web d’aquesta conselleria una vegada publicat aquest decret llei el corresponent model de sol·licitud.
La sol·licitud, en tot cas, haurà d’identificar l’actuació per a la qual es sol·licita la delegació, que podrà descriure’s en termes genèrics pendent de la definició concreta de les actuacions que resultarà en el moment de l’aprovació de la resolució de delegació o del conveni. La sol·licitud haurà de ser subscrita per l’òrgan competent, d’acord amb la seua normativa d’aplicació En el cas dels ajuntaments, la decisió de presentar aquesta sol·licitud s’adoptarà per un acord plenari.

2. La sol·licitud anirà acompanyada d’una memòria en la qual es detallarà:
a) Descripció tècnica de l’actuació per a la qual se sol·licita la delegació, identificant, si escau, tant la infraestructura educativa sobre la qual s’actua com el pla d’infraestructures educatives en el qual aquesta actuació està prevista.
b) Import màxim previst del cost de la intervenció, desglossant els imports destinats a obra o, si escau, redacció de projecte i direcció facultativa o altres assistències tècniques necessàries.
A l’efecte de la seua elaboració la conselleria amb competències en matèria educativa posarà a la disposició de l’administració sol·licitant, el programa de necessitats que corresponga a l’actuació que s’ha de realitzar, així com el preu del mòdul constructiu i els percentatges que s’han d’utilitzar per al càlcul del cost de les assistències tècniques, o qualsevol altra documentació, paràmetre econòmic o informació que assegure el correcte desplegament i execució de la delegació.

Article 8. Autorització de les actuacions proposades
Rebuda la sol·licitud, la conselleria amb competències en matèria d’educació comprovarà la procedència de l’actuació sol·licitada, atenent tant la planificació d’infraestructures educatives com el que disposa el present decret llei. Durant el procés de comprovació els tècnics d’aquesta conselleria procediran a la revisió de la memòria aportada, i si escau es podran requerir de l’entitat local les esmenes que consideren oportunes.
Els termes en què s’haja formulat la sol·licitud d’adhesió al pla no seran vinculants per a la delegació que finalment s’acorde a la vista del resultat del procés de comprovació i revisió de la memòria aportada, sempre que es compte amb l’acord de l’entitat local corresponent expressat en l’acte d’acceptació de la delegació, o amb la signatura del conveni.
En la resolució de delegació, o si escau en el conveni que se subscriga, es fixaran els termes i condicions de desplegament d’aquesta.
En aquells supòsits en què la delegació s’instrumente mitjançant una resolució, l’eficàcia d’aquesta quedarà demorada fins al moment en què l’administració local sol·licitant comunique a la conselleria competent en matèria d’educació l’acceptació, subscrita per l’òrgan competent, de la delegació.

Article 139
S’afig un article 8 bis en el Decret llei 5/2017, de 20 d’octubre, del Consell, pel qual s’estableix el règim jurídic de cooperació entre la Generalitat i les administracions locals de la Comunitat Valenciana per a la construcció, l’ampliació, l’adequació, la reforma i l’equipament de centres públics docents de la Generalitat.

Article 8 bis. Modificació de la delegació
1. Els termes en què va ser adoptada la resolució de delegació podran ser modificats per resolució de la conselleria amb competències en matèria d’educació amb l’acceptació de l’entitat local corresponent. Els òrgans competents per a acordar aquesta modificació seran els mateixos que van acordar la delegació inicial.
2. Les causes que podran motivar una modificació de la delegació seran les següents:

a) Necessitat de realitzar noves intervencions quan aquestes no tinguen cobertura dins de la delegació acordada per suposar actuacions distintes de les previstes en aquesta, o per resultar insuficient el finançament acordat per a la delegació. Aquesta causa de modificació només serà procedent quan concórrega i siguen aplicables als contractes adjudicats amb la cobertura de la delegació algun dels supòsits contemplats en l’article 205 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.
b) Necessitat de realitzar noves actuacions al centre objecte de la delegació com a conseqüència de directrius aprovades amb caràcter general per la conselleria amb competències en matèria d’educació.
c) Necessitat d’incrementar el finançament de la delegació quan el que s’ha acordat inicialment resulte insuficient per a dur a terme l’actuació delegada d’acord amb els preus de mercat aplicables segons estableix l’article 102 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014. En aquest supòsit, serà requisit per a acordar la modificació que l’entitat local haja aprovat un projecte d’obra degudament actualitzat d’acord amb els mòduls vigents aprovats per al Programa Edificant per la conselleria amb competències en matèria d’educació, o, en cas de no ser aplicable aquest, d’acord amb els preus de la base de dades de la construcció de la fundació Institut Valencià de l’Edificació (IVE).

3. El procediment per a acordar la modificació de la delegació serà el següent:
a) Sol·licitud de l’entitat local subscrita pel seu representant legal. Juntament amb la sol·licitud s’haurà d’aportar un informe favorable de la intervenció municipal en el qual es faça referència a la causa concurrent que justifique la modificació, d’entre les detallades en aquest article. En el cas dels dos primers supòsits de l’apartat anterior s’haurà d’aportar també una memòria valorada de les noves actuacions a realitzar, i en el tercer supòsit un informe justificatiu de l’increment de despesa subscrit pels tècnics o el secretari de l’entitat local, així com un resum del projecte d’execució que continga la memòria descriptiva i el full resum del pressupost de les obres i els honoraris corresponents.

b) Proposta de la conselleria amb competències en matèria d’educació de resolució de modificació de la delegació.
c) Certificat d’existència de crèdit o document comptable que el substituïsca, i fiscalització prèvia de la Intervenció General de la Generalitat, en els casos en què resulte necessari un increment del finançament de la delegació.
d) Aprovació de la modificació de la delegació per acord del plenari de l’entitat local.
e) Aprovació per part de la conselleria amb competències en matèria d’educació de l’addenda a la resolució de la delegació per la qual s’acorde la modificació de la delegació.
f) Disposició dels crèdits necessaris, en el cas que siga procedent.



CAPÍTOL VII
Mesures organitzatives en matèries competència de la
Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública

Article 140
Modificació de l’article 4 sexies. Actuacions en salut mental, del capítol IV del títol l de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda com segueix:

Article 4 sexies. Actuacions en salut mental
Les actuacions en matèria de salut mental del sistema valencià de salut són el conjunt de prestacions, serveis i atencions de caràcter integral i continuat que s’orienten a la promoció, la prevenció, el tractament i la rehabilitació de la salut mental.
Aquestes actuacions s’orienten a:
a) Promoure la salut mental de la població general i de grups específics.
b) Prevenir la malaltia mental, el suïcidi i les addiccions en la població.
c) Erradicar l’estigma i la discriminació associats a les persones amb trastorns mentals, desenvolupant polítiques públiques d’informació i normalització, com també campanyes de sensibilització, en col·laboració amb el teixit associatiu vinculat a l’atenció a la salut mental a la nostra comunitat.
d) Millorar la qualitat, l’equitat i la continuïtat de l’atenció als problemes de salut mental.
e) Dissenyar i implementar programes específics, protocols i circuits assistencials per patologies rellevants i reforçar les intervencions sobre els col·lectius més perjudicats o vulnerables, per a reduir les desigualtats detectades.
f) Implantar procediments que garantisquen l’ús de bones pràctiques i el respecte dels drets i la dignitat de les persones amb problemes de salut mental.
g) Promoure la cooperació i la corresponsabilitat de tots els departaments involucrats en la millora de la salut mental.
h) Potenciar la participació de les persones que presenten trastorns mentals i dels seus familiars, entitats legalment reconegudes per la defensa d’interessos col·lectius en la matèria i professionals en el sistema valencià de salut.
i) Potenciar la formació del personal professional del sistema valencià de salut per a atendre adequadament les necessitats de la població en matèria de salut mental.
j) Potenciar la investigació en salut mental i l’aplicació dels resultats a la pràctica clínica.
k) Donar suport a la formació i la preparació de les famílies de les persones que presenten trastorns mentals.
l) Elaborar protocols per a la detecció precoç.
m) Fomentar tractaments psicològics dins de l’àmbit de l’atenció primària sanitària, amb l’objectiu de desmedicalitzar els trastorns mentals comuns, seguint l’evidència científica disponible.
n) Impulsar la figura del psicòleg clínic en les unitats de suport d’atenció primària.
o) Elaborar protocols perquè en situacions excepcionals derivades de crisis sanitàries es configuren mesures específiques d’atenció a la salut mental.

Article 141
Modificació de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda com segueix:

Disposició addicional tercera. Identificació d’inspectors de salut pública, inspectors de serveis sanitaris i funcionaris de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública amb funcions d’inspecció en acreditació, autorització i registre de centres, serveis i establiments sanitaris

1. S’autoritza els departaments competents en matèria de salut pública, en matèria d’inspecció de serveis sanitaris, i d’acreditació, autorització i registre de centres, serveis i establiments sanitaris a emetre carnets identificatius dels funcionaris que exerceixen funcions de control oficial de la cadena alimentària i altres actuacions de salut pública, com també dels inspectors de serveis sanitaris i dels funcionaris de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública amb funcions d’inspecció en acreditació, autorització i registre de centres, serveis i establiments sanitaris, basats en un codi intern alfanumèric que substituïsquen el d’identificació nominal.
2. Reglamentàriament s’ha de regular l’expedició dels carnets esmentats i la creació del registre corresponent, que permeta fer efectiu el dret dels interessats en un procediment a identificar el personal al servei de les administracions públiques.

Article 142
Addició d’un nou article 4 septies, Implementació de professionals de salut mental en l’àmbit sanitari, en el capítol IV del títol I de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de salut de la Comunitat Valenciana, que queda com segueix:


Article 4 septies. Implementació de professionals de salut mental en l’àmbit sanitari
De cara al compliment de l’atenció i les actuacions en salut mental, es durà a terme la implementació de professionals de salut mental en l’àmbit sanitari sota els següents criteris:
1. Correspon a les administracions públiques sanitàries proveir el personal sanitari i social suficient per a fer efectiva la garantia de temps en l’atenció a la salut mental.
2. Amb aquesta finalitat, s’estableix la implementació, en funció del nombre d’habitants, de professionals de la salut mental, entre els quals necessàriament hi haurà psiquiatres, psicòlogues i psicòlegs clínics, infermeres i infermers especialistes de salut mental i professionals sociosanitaris relacionats amb l’atenció a la salut mental.
3. En coherència amb la taxa reflectida en l’apartat anterior, es garantirà que, almenys, es disposarà d’un psicòleg clínic en cada centre de salut d’atenció primària, en compliment de les ràtios mínimes que recomanen les organitzacions europees de salut mental. Davant la impossibilitat de comptar amb un psicòleg clínic per a donar cobertura a la salut mental, es requerirà el perfil del psicòleg general sanitari per a suplir aquestes funcions en els centres de salut on es done aquest supòsit.


CAPÍTOL VIII
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Secció 1.ª
Àrees industrials de la Comunitat Valenciana

Article 143
Es modifica la lletra e del punt 2 de l’article 7 de la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

e) Nota simple registral de domini i càrregues de tots els immobles i drets reals definits en l’apartat 3 de l’article 2, privats, patrimonials i demanials destinats a explotació econòmica privada, que estiguen inscrits i inclosos en l’àrea industrial que es vol gestionar per l’entitat, per a acreditar el percentatge de representació exigit com a comissió promotora en el punt 1 d’aquest article. En cas que no conste inscrit un immoble o un dret real, s’haurà d’aportar respecte d’aquest còpia del document acreditatiu de la seua titularitat o adscripció.


Article 144
Se suprimeix el punt 5 de l’article 7 de la Llei 14/2018 del 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana.

Article 145
S’afigen els apartats 14, 15, 16, 17, 18 i 19 a l’article 33 de la Llei 14/2018, de 5 de juny, de la Generalitat, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana amb la següent redacció:

Article 33. Àrea industrial avançada
Es classifiquen com a àrees industrials avançades les àrees industrials que, a més d’haver constituït una entitat de gestió i modernització de les que regule aquesta llei o tinguen una entitat de conservació urbanística, complisquen tots els requisits per a ser àrees industrials consolidades i, a més, disposen almenys de nou de les dènou dotacions addicionals següents:
(...)
14. Oficines bancàries.
15. Instal·lacions, públiques o privades, per a la pràctica esportiva.
16. Escola o centre d’educació infantil de primer cicle (zero a tres anys) o ludoteca infantil, pública o privada.
17. Hotel o servei d’allotjament similar.
18. Servei de salut o assistència sanitària.
19. Servei de prevenció de riscos laborals mancomunat.
Secció 2.ª
Projectes prioritaris d’inversió

Article 146
Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 19/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, d’acceleració de la inversió a projectes prioritaris (LAIP), que queda redactat així:

Article 2. Projectes prioritaris d’inversió
1. Perquè un projecte empresarial puga tramitar-lo el Punt d’Acceleració a la Inversió, haurà d’aportar a la Comunitat Valenciana un valor afegit en àrees com ara el desenvolupament tecnològic i la innovació, el desenvolupament i la vertebració territorial, la generació d’ocupació, la recuperació i el foment de sectors tradicionals, la protecció mediambiental, la promoció de la inclusió social, la igualtat i la conciliació en l’àmbit laboral o corresponsabilitat, entre altres criteris econòmics, socials i mediambientals. El compliment d’aquests criteris es justificarà mitjançant un informe detallat de les mesures que s’han d’instaurar, junt amb una declaració responsable per a implantar-lo i mantindre’l per un període no inferior a tres anys, així com d’una temporalització de cadascuna d’aquestes mesures i una descripció dels indicadors de compliment.
El Punt d’Acceleració a la Inversió farà un seguiment i sol·licitarà periòdicament un informe detallat de les mesures que ha d’instaurar el sol·licitant. Si a través d’aquesta justificació periòdica s’observa que es deixen de complir els criteris que hagen portat el projecte a ser declarat prioritari, es revocarà aquesta qualificació.

Així mateix, si des de qualsevol departament de la Generalitat s’observen contradiccions que porten a jutjar que el projecte no compleix amb les estimacions previstes en el moment de la sol·licitud, es podrà citar la persona o entitat sol·licitant per a justificar aquesta deficiència i, en cas que siga certa, es revocarà la qualificació com a projecte prioritari, prèvia instrucció del corresponent procediment d’audiència de l’interessat.


Secció 3.ª
Llei de cooperatives

Article 147
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 19 de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:
2. La Generalitat i altres entitats públiques, en els termes establits en l’article següent i sempre que hi haja un acord adoptat per majoria de dos terços dels membres del consell rector, podran formar part com a sòcies de qualsevol cooperativa per a l’exercici de la iniciativa econòmica pública.
3. Si ho preveuen els estatuts i s’acorda en el moment de l’admissió, podran establir-se vincles socials de duració determinada que no podrà excedir de cinc anys, sempre que el conjunt d’aquests socis i sòcies no supere la cinquena part del total de les persones sòcies de caràcter indefinit, ni dels vots d’aquestes en l’assemblea general, excepte en les cooperatives de fins a deu socis en les quals el límit serà del 50per cent. En el cas de cooperatives de treball associat i altres que tinguen socis i sòcies de treball, el vincle temporal d’aquestes persones no podrà excedir de tres anys.
Aquests socis i sòcies tindran els mateixos drets i obligacions, i hauran de complir els mateixos requisits d’admissió que els de vinculació indefinida, però la seua aportació obligatòria a capital no podrà excedir el 50per cent de l’exigida a aquests. Així mateix, la quota d’ingrés no se’ls exigirà fins que, si s’escau, es produïra la integració com a socis i sòcies de vinculació indefinida.
Transcorregut el període de vinculació, llevat que els estatuts establisquen una altra cosa, s’extingirà automàticament la relació societària i la persona sòcia tindrà dret a la liquidació de la seua aportació obligatòria a capital, que li serà reembossada en el moment de la baixa, sense que siguen aplicable els terminis màxims de reembossament previstos en l’article 61 d’aquesta llei.

Article 148
Es modifica l’apartat 4 de l’article 89 de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
4. Les cooperatives de treball associat podran utilitzar qualsevol modalitat de contractació temporal de conformitat amb la normativa laboral i sense més limitacions que les establides en aquesta; però no podran tindre més del 30 per cent de persones treballadores amb contracte per temps indefinit, computat respecte del nombre total de persones sòcies treballadores, excepte les cooperatives que tinguen menys de tres o menys persones sòcies, en les quals podrà haver-hi un treballador o treballadora contractada en aquesta modalitat. No obstant això, podrà superar-se aquest percentatge sempre que hi haja persones treballadores contractades indefinidament però a temps parcial i el nombre d’hores treballades per les persones treballadores esmentades no supere el 30 per cent de les hores treballades per la totalitat de les persones sòcies treballadores. En tot cas, no computaran com a persones treballadores assalariades als efectes mencionats:
a) Els qui renuncien expressament a ser persones sòcies. El nombre de treballadors o treballadores en actiu que hagen renunciat expressament a ser persones sòcies no podrà ser superior al nombre de socis o sòcies actives existents en aquest moment, excepte autorització expressa de l’administració competent en matèria de cooperatives, amb l’informe favorable previ del Consell Valencià del Cooperativisme. Quan una persona treballadora assalariada haja renunciat a la seua incorporació com a soci o sòcia, no podrà tornar a sol·licitar-ne l’ingrés fins que hagen transcorregut cinc anys, excepte acord del Consell Rector en un altre sentit.
b) Les persones treballadores que s’incorporen a la cooperativa per subrogació legal, com també les que s’incorporen a ella en activitats sotmeses a aquesta subrogació.
c) Les persones treballadores contractades per a ser posades a la disposició d’empreses usuàries quan la cooperativa actua com a empresa de treball temporal.
d) Les persones amb discapacitat, excepte per a les cooperatives d’integració social.
e) Aquelles persones que estiguen vinculades a la cooperativa amb un contracte de temps indefinit fix-discontinu. El nombre de treballadors o treballadores que es troben en aquesta situació no podrà ser superior al nombre de persones sòcies actives en aqueix moment.

Article 149
Es modifica l’apartat 11 de l’article 89 d’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
11. A les cooperatives de treball associat que únicament compten amb dues persones sòcies treballadores se’ls aplicarà especialment, mentre romanguen en aquesta situació i encara que els seus estatuts establisquen una altra cosa, les disposicions següents:
a) Tots els acords socials que requerisquen majoria de persones sòcies o de vots hauran d’adoptar-se amb el vot favorable de les dues úniques persones sòcies.
b) Podran constituir el seu Consell Rector amb només dos membres, que, necessàriament, es distribuiran els càrrecs de presidència i secretaria.
c) No requeriran constituir la comissió de recursos o la comissió de control de la gestió.
d) Podrà encomanar-se la liquidació d’aquestes cooperatives a un o dues persones sòcies liquidadores.
e) L’import total de les aportacions de cada soci o sòcia al capital social no podrà superar el 50per cent d’aquest.
f) La cooperativa que romanga més de cinc anys amb només dues persones sòcies treballadores estarà obligada, a partir de l’exercici següent, a fer una dotació addicional a la reserva obligatòria de l’u i mig per mil de la seua xifra de negocis anual, sense que aquesta dotació puga comportar que la cooperativa incórrega en pèrdues totals. En el mateix supòsit, no podrà obtindre subvencions o ajudes de l’administració del Consell, excepte les establides per a incorporació de noves persones sòcies.
g) Davant la baixa d’una persona sòcia, i pel període màxim d’un any regulat en l’article 81 d’aquesta llei per al restabliment del nombre mínim de socis, el soci o sòcia que roman assumirà temporalment les funcions pròpies d’administrador o administradora única sense necessitat de modificar els estatuts socials.


Secció 4.ª
Registre de cooperatives

Article 150
Es modifica l’article 13 de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 13. Característiques, organització, competències i taxes
1. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana és un registre públic dependent de la Generalitat i adscrit a la conselleria competent en matèria de cooperatives, l’àmbit territorial de les quals és autonòmic.
El Registre de Cooperatives es constitueix com un registre únic per a tota la Comunitat Valenciana, que podrà disposar d’oficines territorials com a element de proximitat i amb les funcions que reglamentàriament se’ls assignen.
2. El Registre de Cooperatives té per objecte la qualificació i inscripció de les cooperatives valencianes, de les seues unions i federacions i de la Confederació de cooperatives de la Comunitat Valenciana, com també dels actes i negocis jurídics que es determinen en aquesta llei i en les seues normes de desenvolupament. També li corresponen les altres funcions que se li atribueixen en l’article següent.
3. El Registre de Cooperatives percebrà les taxes que s’establisquen per llei. Quedaran exemptes de taxes la inscripció de la constitució de la cooperativa i les certificacions i altres actuacions registrals que siguen sol·licitades per les cooperatives, els seus administradors o administradores o els qui obren en el seu nom. També estaran exemptes de taxes les inscripcions de constitució les certificacions i actuacions registrals que sol·liciten les unions i federacions i la Confederació de Cooperatives.
4. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana podrà subscriure acords amb organismes col·laboradors per a l’agilitació i el foment de la interoperabilitat registral, a fi d’aconseguir una major eficiència en la seua gestió.

Article 151
Es modifica l’article 14 de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 14. Funcions del Registre
1. El Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana té les funcions següents:
a) Qualificació, inscripció i certificació dels actes que, segons la normativa vigent, han d’accedir a aquest Registre.
b) Legalització dels llibres corporatius i de comptabilitat de les cooperatives, unions, federacions i confederació de cooperatives.
c) Depòsit dels comptes anuals, dels informes de gestió i d’auditoria, com també dels llibres i documentació social en els casos de liquidació.
d) Nomenament dels auditors o auditores i altres persones expertes independents, en els casos en què corresponga al Registre.
e) Qualificació de les cooperatives com a entitats no lucratives, d’acord amb el que s’estableix en l’article 114.
f) Expedir certificacions de denominació.
g) Coordinar la seua actuació amb els altres registres de cooperatives i amb els registres mercantils.
h) Compilar les dades relatives a les cooperatives valencianes, tant identificatives com quantitatives, i dur a terme les operacions estadístiques que es determinen legalment, a fi de definir les polítiques de foment del cooperativisme i comprovar-ne l’impacte.
i) Qualssevol altres atribuïdes per la llei o per les seues normes de desenvolupament.

Article 152
Es modifica la disposició addicional tercera de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició addicional tercera
El Consell aprovarà, en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, el Reglament del Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, el Consell establirà reglamentàriament el procediment per a possibilitar la presentació de documents inscriptibles en el Registre de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, a través de mitjans telemàtics o en suport informàtic, de manera directa o a través d’encàrrec de gestió o acords de col·laboració amb altres organismes.


Article 153
Se suprimeix la disposició addicional setena de l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana.

Article 154
S’afegeix una nova disposició transitòria tercera a l’annex del Decret legislatiu 2/2015, de 15 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de cooperatives de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:

Disposició transitòria tercera. Oficina registral única i oficines territorials del Registre de cooperatives de la Comunitat Valenciana
Fins a la data d’entrada en vigor del reglament a què es refereix la disposició addicional tercera, l’oficina central del Registre continuarà tenint de manera exclusiva les funcions següents:
a) Coordinar l’actuació de totes les oficines del Registre de Cooperatives i dictar, a aquest efecte, les instruccions pertinents per a aconseguir l’efectiva coordinació d’aquestes.
b) Planificar la unificació i assumpció de les funcions de les diferents oficines registrals, com també aquelles corresponents als encàrrecs de gestió o acords de col·laboració amb altres organismes col·laboradors.
c) De manera exclusiva, per a les cooperatives d’assegurances, les de crèdit i aquelles altres que compten amb secció de crèdit, com també per a les unions i federacions de cooperatives i la confederació, totes les funcions a què es refereix l’article 14.


Secció 5.ª
Estatut de les persones consumidores i usuàries

Article 155
S’afig un nou apartat 3 en l’article 8 de l’annex del Decret legislatiu 1/2019, del Consell, de 13 de desembre, d’aprovació del text refós de la Llei de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:
3. Les persones consumidores i usuàries no podran ser discriminades per raó de la seua llengua. En cap cas se’ls pot negar l’atenció o atendre incorrectament per raó de la llengua oficial que empren en les relacions de consum regulades per aquesta llei.

Article 156
S’afigen uns nous apartats 16 i 17 en l’article 20 de l’annex del Decret legislatiu 1/2019, del Consell, de 13 de desembre, d’aprovació del text refós de la Llei de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

16. Els drets lingüístics de les persones consumidores i usuàries.
17. L’exercici de l’activitat empresarial respectuosa amb els drets lingüístics dels consumidors i usuaris, així com la comprovació i verificació del compliment efectiu d’aquests drets lingüístics.


Article 157
S’afigen uns nous apartats 11 i 12 en l’article 74 de l’annex del Decret legislatiu 1/2019, del Consell, de 13 de desembre, d’aprovació del text refós de la Llei de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, que queden redactats així:

11. Vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o incomplir les obligacions en matèria lingüística que estableix la normativa, sempre que aquesta vulneració no implique, a més, una denegació del servei.
12. Denegar l’atenció de la persona consumidora amb la motivació d’impedir l’exercici dels seus drets lingüístics recollits en aquesta llei.


Article 158
S’afig una nova lletra m en l’article 76 de l’annex del Decret legislatiu 1/2019, del Consell, de 13 de desembre, d’aprovació del text refós de la Llei de l’Estatut de les persones consumidores i usuàries de la Comunitat Valenciana, que queda redactada així:
m) Cometre la conducta infractora per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; sexe, orientació, identitat sexual i de gènere o expressió de gènere; opinió política o d’una altra índole; religió, conviccions o ideologia; llengua oficial de la Comunitat Valenciana emprada; origen cultural, nacional, ètnic o social; situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna; ascendència; edat; fenotip, sentit de pertinença a grup ètnic; malaltia, estat serològic; discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra condició, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda.



Secció 6.ª
Normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor

Article 159
Es modifica l’apartat 3 de l’article 2 del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor, que queda redactat així:

3. La comprovació de l’emissió sonora en les estacions d’inspecció tècnica de vehicles de la Comunitat Valenciana és obligatòria per a aquells vehicles que determine la normativa bàsica estatal.

Article 160
Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor, que queda redactat així:

1. El nivell de soroll emès pels vehicles a motor es considera admissible sempre que no depasse els valors límits fixats en aquest article, excepte per a aquells vehicles sotmesos a la prova d’emissió sonora durant les inspeccions tècniques regulades en el Reial decret 920/2017, de 23 d’octubre, els límits dels quals estan recollits en la norma esmentada.

Article 161
Se suprimeixen els articles 5 i 6 del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor.

Article 162
Es modifica l’apartat 1 i 2 de l’article 8 del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor, que queda redactat així:

1. Els agents de l’autoritat encarregats de la vigilància del trànsit rodat han de formular denúncies per infracció del que disposa la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat, de protecció contra la contaminació acústica, quan comproven que s’incompleixen les condicions de circulació establides en l’article 50 de la llei esmentada i en l’article 3 d’aquest decret, o quan determinen pel procediment que s’especifica en l’annex l que el nivell de soroll produït pel vehicle depassa els valors límits establits en l’article 4 d’aquest decret, o quan comproven que el vehicle circula sense informe que continga la comprovació sonora o amb una comprovació caducada, malgrat estar obligat a aquesta comprovació.
2. Per a realitzar la comprovació dels nivells sonors dels vehicles, l’autoritat actuant pot ordenar el trasllat del vehicle fins a un lloc pròxim que complisca amb les condicions necessàries per a efectuar els mesuraments d’acord amb el procediment reglamentat.
Aquests mesuraments poden realitzar-los els agents actuants o concertar-los amb els serveis mòbils de les estacions ITV, d’acord amb les condicions establides en l’annex l d’aquesta norma.

Article 163
Se suprimeix l’article 9, la disposició addicional segona, la disposició addicional quarta, la disposició transitòria primera, la disposició transitòria segona i la disposició transitòria tercera del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor.

Article 164
Es modifica l’apartat 2.3 de l’annex l del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor, que queda redactat així:

2.3. El règim del motor s’estabilitza a 3/4 de la velocitat de gir en la qual el motor desenvolupa la potència màxima. Una vegada aconseguit el règim estabilitzat, es porta ràpidament el mecanisme d’acceleració a la posició de ralentí. El nivell sonor es mesura durant un període de funcionament que comprèn un breu espai de temps a règim estabilitzat més tota la duració de la desceleració, considerant com a resultat vàlid del mesurament el corresponent a la indicació màxima del sonòmetre. Aquest procediment s’ha de repetir tres vegades.

Es determina el règim de funcionament del motor emprant, per a això, un instrument de mesurament extern al vehicle, excepte quan la configuració del vehicle n’impedeix l’ús. En aquests casos es pot emprar un sistema integrat.

Article 165
Se suprimeixen l’annex II i l’annex III del Decret 19/2004, de 13 de febrer, del Consell, pel qual s’estableixen normes per al control del soroll produït pels vehicles de motor.


Secció 7.ª
Agència Valenciana de l’Energia (Aven)

Article 166. Creació de l’Agència Valenciana de l’Energia (Aven)

U. Objecte i adscripció
1. L’objecte d’aquesta llei és la creació i la regulació de l’organització i el funcionament de l’Agència Valenciana de l’Energia (Aven).
2. Es crea l’Aven, que queda adscrita a la conselleria que ostente les competències en matèria d’energia.

Dos. Naturalesa, personalitat i règim jurídic
1. L’Agència Valenciana de l’Energia (Aven) es constitueix com a entitat de dret públic de la Generalitat, de les previstes en l’article 155.1 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i plena capacitat d’obrar per a aconseguir els fins que li han sigut assignats i exercir les facultats i les potestats administratives que se li assignen a través d’aquesta llei i qualsevol altra norma que li assigne competències en el futur.
2. L’Aven es regeix pel dret públic en l’exercici de les potestats administratives que tinga atribuïdes, en la formació de la voluntat dels seus òrgans i en els aspectes específicament regulats en aquesta llei i altres disposicions aplicables.

Tres. Finalitats
L’Agència Valenciana de l’Energia té per finalitat reduir l’impacte ambiental que representa la generació i el consum energètic i consolidar un nou model energètic. L’Aven pretén aconseguir l’autoproveïment energètic a la Comunitat Valenciana a través de l’impuls i l’execució de les actuacions necessàries per a aconseguir la descarbonització de l’economia. Entre les accions per aconseguir-ho es troben el desenvolupament, el foment i l’ús de les energies renovables, l’autoconsum, i l’estalvi i l’eficiència energètica en les administracions públiques, tots els sectors econòmics i a les llars de la Comunitat Valenciana; amb l’objectiu d’obtenir l’energia al menor preu possible amb el consegüent augment de la competitivitat en tots els sectors. Així mateix, l’Aven pretén transformar el model energètic fent-lo més democràtic i participat per part de la ciutadania valenciana.


Quatre. Funcions
1. L’Agència Valenciana de l’Energia exerceix les funcions següents:
a) Promoure i gestionar sistemes públics de producció d’energia renovable, d’emmagatzematge o gestió d’energia i de recàrrega de vehicles elèctrics. A més, prestar el suport que demanen les administracions competents per a gestionar els serveis de recàrrega de vehicles elèctrics existents en l’espai urbà i en els de nova instal·lació.
b) Comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència, gestionar la venda d’excedents energètics d’instal·lacions d’autoconsum, recollir i analitzar les dades de consum i participar en la gestió intel·ligent de la demanda i en altres serveis del sistema elèctric, com també participar en la propietat de noves plantes de generació renovable.
c) Fomentar la democratització de l’energia entre la ciutadania i obrir a la participació ciutadana els projectes energètics que es promoguen per part de l’ens, tant en el disseny com en el finançament i l’avaluació. A més, establir espais i eines de participació i representació social perquè la ciutadania forme part de les decisions, les actuacions i els plans estratègics que s’establisquen.
d) Analitzar, proposar i executar les mesures necessàries en els sectors empresarials, les entitats públiques i privades, i els particulars per a assolir els objectius establits en matèria d’energies renovables, estalvi i eficiència energètica.
e) Analitzar, fomentar, proposar i executar, si escau, totes les mesures i les actuacions que siguen necessàries destinades a aconseguir polítiques sectorials eficaces per a avançar en la transició energètica, mitjançant la utilització de noves tecnologies més eficients des del punt de vista energètic, de fonts d’energia renovables, com també la racionalització del consum i la reducció dels costos energètics.
f) Analitzar, proposar i promoure les línies d’investigació, desenvolupament i innovació dirigides a aconseguir un ús més eficient de l’energia, amb la consegüent reducció de consums i costos energètics, la descarbonització de la generació elèctrica, i a utilitzar més les energies renovables a la Comunitat Valenciana.
g) Introduir les mesures i les accions necessàries per a desenvolupar i implantar les fonts d’energia renovables, l’autoconsum energètic i les comunitats energètiques a la Comunitat Valenciana, fomentant la democratització en matèria de subministrament i proveïment energètic.

h) Secundar i promoure la implantació d’equips i sistemes per a la consecució de la gestió intel·ligent de la demanda energètica.
i) Impulsar el canvi cap a una mobilitat sostenible fomentant les accions necessàries per a implantar noves maneres de transport netes i eficients.
j) Fomentar i desenvolupar programes d’assessorament i d’auditories energètiques per a determinar les possibilitats d’estalvi i de millora de l’eficiència energètica en tots els sectors econòmics de la Comunitat Valenciana.
k) Establir, tramitar i gestionar ajudes i incentius financers de promoció de les energies renovables, autoconsum, estalvi i eficiència energètica, mobilitat sostenible i altres àmbits continguts en les funcions de l’Agència establits en l’àmbit de la Generalitat, com també els derivats dels programes d’ajudes convocats per la Unió Europea.

l) Impulsar, coordinar i supervisar les actuacions necessàries, en l’àmbit dels edificis, infraestructures i equipaments del sector públic de la Generalitat, per a aconseguir els objectius de reducció de consum d’energia i de l’aprofitament dels recursos energètics propis, amb especial èmfasi en la utilització de les energies renovables.
m) Gestionar les actuacions necessàries perquè quede garantit el compliment de la normativa reguladora de la certificació d’eficiència energètica d’edificis a la Comunitat Valenciana, inclosa la gestió del Registre de Certificació Energètica d’Edificis.
n) Proposar i dissenyar els mecanismes per a prevenir i eliminar les situacions de pobresa energètica a la Comunitat Valenciana.
o) Representar la Comunitat Valenciana en els diferents òrgans regionals, nacionals i internacionals relacionats amb les funcions assignades a l’Agència, com també en qualsevol dels aspectes que li encomanen les conselleries de les quals depenga.
p) Donar suport a l’òrgan competent en l’anàlisi i la proposta de les infraestructures energètiques necessàries per a complir amb els objectius de subministrament a tot el territori de la Comunitat Valenciana, tant en fonts com en qualitat d’energia.
q) Donar suport a la Comissió Delegada de Transició Ecològica i Sostenibilitat Ambiental o qualsevol òrgan equivalent de coordinació en matèria de polítiques ambientals de transformació energètica transversals.
r) Programar campanyes de demostració, conscienciació i difusió ciutadana respecte a l’estalvi i l’eficàcia energètica, com també la necessitat de l’ús d’energies renovables.
s) Desenvolupar programes de formació destinats a col·lectius de professionals relacionats amb les funcions assignades a l’Agència.
t) Actuar com a òrgan consultiu sobre qüestions relatives al sector energètic a través de l’elaboració d’informes i dictàmens.
u) Participar en projectes competitius d’àmbit autonòmic, estatal o internacional amb la finalitat de posar en marxa iniciatives relacionades amb els objectius d’aquesta llei o les funcions de l’Aven.
v) Qualsevol altra funció que li atribuïsca el seu reglament o la normativa en matèria d’energia, sense perjudici de les funcions o actuacions les competències de les quals ostente la direcció general competent en matèria d’energia.
2. Per a l’exercici de les seues funcions, l’Aven pot subscriure convenis i contractes amb institucions públiques o privades interessades, en l’àmbit de les seues funcions.
3. Per a projectes de generació d’energia renovable, d’emmagatzematge d’energia, gestió energètica o d’absorció de carboni que s’han de dur a terme en terrenys que són propietat d’una altra administració, l’Aven pot redactar i iniciar la tramitació administrativa dels projectes corresponents una vegada ha rebut la comunicació de la voluntat d’aquella administració per a procedir a posar a disposició els terrenys amb aquesta finalitat, sense perjudici de la necessitat d’instrumentar posteriorment la cessió de la titularitat, si escau, dels terrenys, l’atorgament del títol habilitant per a executar les obres o el mecanisme corresponent de col·laboració entre les administracions

4. Els convenis de col·laboració entre administracions públiques relacionats amb projectes de generació d’energia renovable, d’emmagatzematge d’energia, gestió energètica o d’absorció de carboni poden tenir una vigència màxima de trenta anys.
5. Les entitats locals de la Comunitat Valenciana poden cedir l’ús de béns i drets de domini públic o patrimonials directament a l’Aven per a implantar instal·lacions d’energies renovables.
Aquestes cessions d’ús, que no alteren la naturalesa jurídica del bé, s’han de formalitzar mitjançant conveni que ha de publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i ha d’expressar, com a mínim, el contingut següent:
a) La finalitat concreta de l’ús.
b) La duració temporal de la cessió, que no pot excedir de trenta anys.
c) El destí de l’aprofitament energètic.
d) Les altres condicions concretes de la cessió d’ús, inclosa la contraprestació que reba l’administració cedent, si escau.
e) L’assumpció del pagament de les despeses de manteniment i conservació del bé o dret cedit a càrrec del cessionari.
f) L’assumpció del pagament de l’impost sobre béns immobles.
g) La referència cadastral si l’objecte de la cessió és un immoble.
6. Per a desenvolupar les funcions que se li atribueixen, l’Aven pot impulsar la participació de la Generalitat en el capital social d’empreses energètiques i promoure la constitució de societats mercantils o qualsevol altra figura jurídica per a contribuir a desenvolupar un nou model energètic.

Cinc. Òrgans de govern
La Agència Valenciana de l’Energia s’estructura en els òrgans següents:
a) La Presidència
b) La Vicepresidència de l’Aven
c) El Consell Rector
d) La Direcció General
e) El Consell Assessor

Sis. La Presidència
És l’òrgan superior de direcció i representació de l’Agència Valenciana de l’Energia. El càrrec recau en la persona titular de la conselleria competent en matèria d’energia o en la persona que aquesta designe.


Set. Funcions de la Presidència
1. Les funcions de la Presidència de l’Agència Valenciana de l’Energia són les següents:
a) Exercir la màxima representació de l’entitat.
b) Exercir l’alta direcció i la inspecció de l’entitat.
c) Assegurar el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions, i vetlar perquè es complisquen els acords adoptats.
d) Presidir el Consell Rector, convocar i alçar les seues sessions, moderar-les, fixar l’ordre del dia, dirigir les deliberacions i dirimir els empats amb el vot de qualitat.
e) Coordinar les línies generals de funcionament de l’Aven.
f) Representar l’entitat i el Consell Rector en els procediments judicials, actes o contractes, sense perjudici que, per a un supòsit concret i mitjançant una resolució de la Presidència o un acord del Consell Rector, s’atorgue aquesta representació a la persona titular de la Vicepresidència o la Direcció.
g) Exercir, per raons d’urgència o circumstàncies especials, qualsevol facultat que corresponga al Consell Rector i retre-li compte a l’efecte de la ratificació.
h) Signar les actes i els convenis conformement als acords adoptats en el Consell Rector, sense perjudici que puga delegar la signatura.
i) Actuar com a òrgan de contractació, sense perjudici de la delegació o la desconcentració.
j) Resoldre els recursos de reposició interposats contra els actes administratius propis.
k) Iniciar els expedients disciplinaris.
l) Exercir les facultats que li delegue el Consell Rector.
2. La Presidència pot delegar les funcions pròpies en la Vicepresidència o en la persona que ocupe la Direcció, excepte les previstes en les lletres b i g de l’apartat 1 i les que siguen indelegables perquè així ho fixe una norma amb rang de llei.
3. Correspon a la persona que ocupe la Presidència exercir les potestats administratives atribuïdes a l’Aven.

Vuit. La Vicepresidència
Substitueix la persona titular de la Presidència en els casos d’absència, vacant, malaltia o qualsevol altra impossibilitat d’actuar de la Presidència, i assisteix, controla, coordina i exerceix les funcions que la Presidència o el Consell Rector li delegue. La Vicepresidència de l’Agència Valenciana de l’Energia recau en la persona titular de la conselleria competent en matèria de canvi climàtic o persona en qui delegue.

Nou. El Consell Rector
És l’òrgan col·legiat de govern de l’Agència Valenciana de l’Energia, compost de manera que es garantisca la presència equilibrada de dones i homes. Està conformat per la Presidència, la Vicepresidència, quatre vocalies i la persona que exercisca la Direcció de l’Aven. Disposa d’una secretaria amb veu, però sense vot, per a adoptar acords i decisions, ocupada per una persona no consellera i funcionària de carrera pertanyent a un cos del subgrup A1 al servei de l’administració de la Generalitat Valenciana.
Les persones que ocupen les vocalies, designades per acord del Consell entre persones amb qualificació professional en la matèria, gaudeixen d’independència funcional en l’exercici de les seues funcions.

Deu. Funcions del Consell Rector
Corresponen al Consell Rector de l’Agència Valenciana de l’Energia les funcions següents:
a) Fixar les directrius bàsiques d’actuació de l’Agència.
b) Aprovar l’avantprojecte de pressupostos anuals i formular el programa d’actuació pluriennal de l’Agència, segons el que estableixen els articles 52 i 53 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
c) Aprovar el programa anual d’actuació i l’informe anual de compliment dels objectius.
d) Aprovar el balanç anual de l’Agència, la memòria anual i avaluar periòdicament els programes d’actuació i els seus resultats.
e) Aprovar les plantilles i el règim retributiu del personal laboral propi de l’Aven.
f) Fixar els preus i les tarifes que l’Aven ha de percebre per prestar els seus serveis.
g) Decidir la constitució de societats filials o la participació en societats.
h) Proposar al Consell de la Generalitat el nomenament de la persona titular de la Direcció General.
i) Aprovar els plans i els programes de caràcter energètic que s’assignen a l’Aven a través de les seues normes de creació.
j) Realitzar qualsevol altra funció que no estiga encomanada expressament als altres òrgans de l’Aven.
2. El Consell Rector pot delegar en la Direcció General de l’Aven el compliment de funcions específiques. No poden ser objecte de delegació les funcions que corresponen al Consell Rector establides en les lletres c, d, e, f i h de l’apartat 1 d’aquest article, ni la facultat de delegació prevista en aquest article.

Onze. Règim jurídic del Consell Rector
1. La persona titular de la Presidència del Consell Rector és la comptedant a l’efecte de la normativa comptable.
2. Els vocals del Consell Rector tenen dret a la percepció d’indemnitzacions per assistència a les reunions del Consell i de les comissions de treball que es poden crear al seu si. Les quanties concretes es determinen mitjançant un acord del Consell Rector, amb subjecció als límits quantitatius que en aquesta matèria preveu la normativa que siga aplicable.
3. Les persones integrants del Consell Rector tenen dret al reembossament de les despeses acreditades en què incorren pels actes derivats de l’exercici de les seues funcions.
4. Les indemnitzacions o qualsevol altre concepte que perceben en l’exercici de les seues funcions com a personal del Consell Rector són de caràcter públic.
5. Sense perjudici del que disposa la normativa en matèria d’incompatibilitats, no poden formar part del Consell Rector aquelles persones que ocupen la conselleria, l’administració, la direcció, la gerència, l’assessoria o assimilats i el personal en actiu d’entitats privades relacionades amb la generació, el transport, la distribució i la comercialització d’energia o, en general, de qualsevol persona jurídica que estiga relacionada amb les competències i les funcions de l’Aven.
Si una persona integrant del Consell Rector es troba en algun dels supòsits d’incompatibilitat especificats en aquest article, disposa de tres mesos per a adequar la seua situació al que estableix la llei.
Igualment, ser membre del Consell Rector és incompatible amb ser membre de les Corts Valencianes o del Consell, amb l’excepció de la Presidència i la Vicepresidència de l’Aven, com també amb l’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació polítiques i amb l’exercici de funcions d’alta direcció en partits polítics o organitzacions sindicals o empresarials.
6. Les persones integrants del Consell Rector exerceixen el càrrec amb subjecció als deures de diligent administració, fidelitat, lleialtat, secret i responsabilitat establits en la legislació pública i mercantil. Així mateix, han d’ajustar la seua actuació als principis de legalitat, objectivitat i bon govern i la defensa dels valors constitucionals i estatutaris.


Dotze. Funcionament del Consell Rector
1. El Consell Rector es reuneix en sessió ordinària, almenys, una vegada al trimestre i en sessió extraordinària a sol·licitud de la Presidència o quan ho sol·liciten un terç dels seus integrants.
2. Els acords del Consell Rector s’adopten per majoria de les persones que l’integren sempre que siguen presents, com a mínim, la meitat més una de les persones integrants, excepte en els supòsits en què, en virtut del reglament orgànic, s’exigeix majoria qualificada. A l’efecte d’adoptar acords, la Presidència dirimeix amb el seu vot els empats.

3. El funcionament intern per a regular els drets i els deures dels seus integrants, les activitats que els corresponen i tot allò que no estiga expressament previst en aquesta llei del Consell Rector s’ha d’establir en el reglament orgànic i funcional de l’Agència Valenciana de l’Energia.

Tretze. Nomenament i cessament del Consell Rector
1. Les quatre vocalies del Consell Rector són designades per acord del Consell, en representació de l’administració de la Generalitat, pertanyents a les conselleries competents en les matèries d’economia, energia, indústria i altres relacionades amb la transició energètica, com també hisenda i/o sector públic instrumental de la Generalitat Valenciana.
2. Les persones proposades per a integrar el Consell Rector com a vocals ho són per un mandat de tres anys de duració, renovables per uns altres tres en una única renovació. Durant el seu mandat, compten amb un estatut de garantia d’independència funcional per a desenvolupar les seues funcions de manera que només poden ser remogudes per les causes taxades previstes en l’apartat 4.
3. Les persones proposades per a integrar el Consell Rector com a vocals han de comptar amb qualificació, experiència, coneixements i mèrits professionals suficients per a desenvolupar aquesta labor.
A aquest efecte, es presumeix que gaudeixen d’aquests requisits les que acrediten haver exercit, durant un termini no inferior a cinc anys, funcions en òrgans d’administració, alta direcció, control o assessorament en entitats públiques o privades relacionades amb l’àmbit de l’energia, la gestió pública o el sector instrumental de la Generalitat; o tenen experiència professional en l’àmbit de l’energia, el canvi climàtic o qualsevol àmbit connex, tant en la seua activitat professional, en relació amb actuacions d’organismes públics o administracions públiques en relació amb aquests àmbits, com en la seua dimensió docent o investigadora.
4. Les persones vocals del Consell Rector cessen en el càrrec per:
a) Renúncia expressa notificada fefaentment.
b) Expiració del terme del seu mandat.
c) Separació declarada pel Consell Rector per causa sobrevinguda d’incapacitat, declarada judicialment, que l’incapacite per a exercir el càrrec o la condemna ferma per qualsevol delicte dolós.
d) Separació aprovada pel Consell a proposta del Consell Rector per causa d’incompatibilitat sobrevinguda o per acord motivat d’aquest Consell en cas de greus insuficiències en el seu acompliment com a membre del Consell Rector. La formulació de la proposta pel Consell Rector en aquesta mena de situacions exigeix la incoació d’un expedient amb procediment contradictori.
e) Defunció.
5. En els supòsits previstos en les lletres a, c i d de l’apartat anterior, el cessament del conseller o consellera el declara el president del Consell i s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
6. En els supòsits de cessament d’una majoria de membres del Consell Rector, el Consell, mitjançant decret, ha de disposar el cessament de la resta de les conselleres i consellers i la dissolució del Consell Rector, com també el nomenament d’una administració única que s’ha de fer càrrec de la gestió ordinària fins al moment de la constitució d’un nou Consell Rector.
El cessament dels consellers i conselleres i la dissolució del Consell Rector previstos en aquest apartat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i són efectius des de l’endemà de la seua publicació; la qual cosa suposa l’inici, de manera immediata, del procediment d’elecció d’un nou Consell Rector.
7. El Consell Rector ha de regular en el reglament orgànic corresponent el procediment contradictori previst en la lletra d de l’apartat 4 d’aquest article.

Catorze. La Direcció General de l’Agència
1. La persona titular es nomena mitjançant un decret del Consell de la Generalitat a proposta de la Presidència.

Quinze. Funcions de la Direcció General de l’Agència
1. En general, corresponen a la Direcció de l’Agència Valenciana de l’Energia les facultats de direcció, administració i gestió ordinària de l’Agència, i les funcions executives, de conformitat amb els acords del Consell Rector, sense perjudici de les funcions reservades a l’òrgan col·legiat i a la Presidència.
2. En particular, a la Direcció de l’Aven li corresponen les funcions següents:
a) Executar els acords del Consell Rector.
b) Dirigir, dissenyar, coordinar, gestionar, inspeccionar i controlar totes les dependències, les instal·lacions i els serveis.
c) Realitzar la gestió econòmica i financera i el control tècnic i administratiu dels serveis.
d) Presentar al Consell Rector, amb la periodicitat que correspon, el programa anual d’actuació i l’informe anual de compliment dels objectius, com també el seguiment dels plans i programes la competència dels quals s’assigne a l’Aven.
e) Presentar anualment al Consell Rector, perquè ho aprove, les propostes de programes d’actuació, d’inversió i de finançament, el balanç i la memòria de l’Aven.
f) Signar els informes i els dictàmens elaborats per l’Aven.
g) Exercir la direcció de tot el personal.
h) Realitzar les funcions específiques que el Consell Rector li delegue.

Setze. El Consell Assessor
El Consell Assessor és un òrgan de caràcter consultiu en el qual estan representades les parts interessades de l’àmbit energètic valencià, públiques o privades, amb la finalitat de coordinar esforços que conflueixen en la consecució dels objectius bàsics de l’Agència Valenciana de l’Energia.

Disset. Funcions del Consell Assessor
Corresponen al Consell Assessor les funcions següents:
a) Assessorar i informar el Consell Rector en totes les qüestions relacionades amb les finalitats de l’Agència Valenciana de l’Energia.
b) Proposar acords i disposicions convenients per al millor funcionament de l’Aven.
c) Informar sobre qualsevol assumpte que, en l’àmbit de les competències de l’Aven, li sol·licite el Consell o la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’energia.
d) Informar sobre els programes d’actuació, inversió o finançament.

e) Les que li poden ser conferides de conformitat amb la legislació vigent i altres disposicions posteriors.
3. El Consell Assessor es reuneix, com a mínim, una vegada a l’any.

Divuit. Composició del Consell Assessor
1. El Consell Assessor està integrat per:
a) La Presidència, que és triada per majoria absoluta entre les persones integrants del Consell Assessor.
b) La Direcció de l’Agència Valenciana de l’Energia.
c) Disset vocalies, seleccionades entre professionals de reconegut prestigi en matèria energètica, empleades i empleats públics amb experiència en el sector o persones dedicades a la representació d’interessos col·lectius en aquesta matèria. Aquestes vocalies s’han d’ocupar per:
i) Tres representants de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
ii. Tres representants de les cinc universitats públiques valencianes, que les designen les cinc rectores i rectors, de comú acord.
iii. Dos representants de les organitzacions empresarials més representatives.
iv. Dos representants de les organitzacions sindicals més representatives.
v) Una persona representant dels col·legis professionals relacionats amb l’àrea energètica, designada per comú acord d’aquests.
vi. Dos representants d’organitzacions ecologistes o de defensa del medi ambient, designades pel Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient de la Comunitat Valenciana.
vii. Dos representants de les organitzacions de consumidors, designades pel Consell de Persones Consumidores i Usuàries de la Comunitat Valenciana.
viii. Dos representants de les empreses productores i comercialitzadores, tant d’energies renovables com convencionals, designades per comú acord entre les associacions del sector i segons comuniquen les organitzacions empresarials més representatives; les quals, en tot cas, han de garantir la representació de representants d’empreses productores o comercialitzadores d’energies renovables.
2. Les persones representants de les vocalies són nomenades per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’energia a proposta de les organitzacions o institucions que representen, les quals han de proposar un nombre igual de vocals suplents, que són nomenades amb tal caràcter. Totes les vocalies són nomenades per un període de tres anys.
3. Les persones integrants del Consell Assessor no perceben remuneració pel seu càrrec.
4. El Consell Assessor pot constituir al seu si comissions de treball de composició variable segons les necessitats d’assessorament de cada moment. A més, pot convidar persones que es consideren rellevants.


Dinou. Estructura orgànica i funcional de l’Aven
L’estructura orgànica i funcional de l’Agència Valenciana de l’Energia s’ha de determinar reglamentàriament, mitjançant decret del Consell, a proposta del conseller del departament al qual es trobe adscrita.


Vint. Règim del personal
1. L’Agència Valenciana de l’Energia pot comptar amb personal funcionari i laboral de l’administració de la Generalitat i, a més, pot contractar personal laboral propi per a l’acompliment de les funcions que no impliquen la participació directa o indirecta en l’exercici de potestats públiques.
2. El personal propi de l’Agència es regeix per les normes de dret laboral i, a més, per les previsions del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i de la legislació de la funció pública valenciana, com també pel règim aplicable al personal de les entitats de dret públic que els siga aplicable.
3. El personal funcionari i laboral de l’administració de la Generalitat que presta els seus serveis en l’Agència es regeix pel mateix règim jurídic que la resta de personal de l’administració de la Generalitat. Correspon la seua gestió, com també la dels llocs de treball que ocupen, a la conselleria competent en matèria de funció pública.


Vint-i-u. Patrimoni i recursos propis
1. L’Agència Valenciana de l’Energia compta amb patrimoni propi, integrat pel conjunt de béns i drets que se li adscriga o els que puga adquirir en el futur.
2. La gestió i l’administració dels seus béns i drets propis, com també dels que s’adscriguen per a acomplir els seus fins, s’han d’ajustar, en el que li siga aplicable, al que s’estableix en la Llei 14/2003, de 10 d’abril, de patrimoni de la Generalitat.
3. L’Aven pot adquirir tota classe de béns i drets per qualsevol de les maneres admeses en l’ordenament jurídic.

Vint-i-dos. Règim pressupostari i finançament
1. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d’intervenció i de control financer aplicable a l’Agència Valenciana de l’Energia és el que estableix per a aquest tipus d’entitats la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. L’avantprojecte de pressupost, una vegada aprovat pel Consell Rector, s’ha de trametre a la conselleria competent en matèria d’energia per a posteriorment elevar-lo a la Conselleria d’Hisenda a l’efecte d’integrar-lo en el pressupost de la Generalitat.
3. L’Aven compta amb els recursos següents per a acomplir dels seus fins:
a) Les dotacions que es consignen en els pressupostos de la Generalitat.
b) El rendiment dels béns que se li adscriguen o dels que té el dret d’ús i dels béns i dels valors que adquirisca en exercici de les seues funcions, com també el rendiment de les operacions financeres que puga realitzar.
c) Els ingressos que obtinga per la prestació dels seus serveis i pels estudis i treballs que realitze en exercici de les seues funcions.
d) Els ingressos i els beneficis de tot tipus derivats de la participació en societats.
e) Els ingressos derivats i les plusvàlues procedents de la venda de les accions en les societats anònimes en què participe.
f) Les subvencions, les aportacions i les donacions que concedisquen al seu favor els organismes i les entitats, públics i privats, i els particulars.
g) Els crèdits i els préstecs que li siguen concedits.
h) Els productes i les rendes del seu patrimoni.
i) Qualssevol altres recursos que li puguen ser atribuïts.

Vint-i-tres. Control intern de la gestió econòmica
1. L’Agència Valenciana de l’Energia ha de comptar amb un auditor o auditora, que té per objecte mesurar i avaluar l’eficàcia dels controls interns.
2. L’auditor o l’auditora intern verifica el bon funcionament dels sistemes i dels procediments d’execució del pressupost de l’Aven, com també l’adequat equilibri i correspondència entre despeses i ingressos.

A més, emet informes i propostes de millora per a:
a) Assegurar l’exactitud i la veracitat de les dades comptables i extracomptables utilitzades per a la presa de decisions.
b) Millorar els mètodes i els procediments de control intern que redunden en una major eficàcia i eficiència de l’explotació.
c) Assegurar el compliment de les polítiques, els plans, els procediments i la normativa que afecten l’Agència.
3. Correspon també a l’auditor o auditora intern realitzar el seguiment de l’aplicació de les mesures correctes de les incidències detectades en els treballs d’auditoria externa i del grau de compliment de les instruccions d’obligat compliment emanades de l’òrgan, departament o entitat competent.

Vint-i-quatre. Programa anual d’actuació
1. L’Agència Valenciana de l’Energia ha d’elaborar anualment el programa d’actuació, el qual, ha d’incloure almenys:
a) La definició dels objectius i les prioritats de l’exercici corresponent amb relació als establits per al període en el pla estratègic.

b) L’establiment del conjunt d’actuacions a realitzar per part de l’Aven per a la consecució dels seus fins.
c) El Pla d’estalvi i eficiència energètica, foment de les energies renovables i l’autoconsum en els edificis, les infraestructures i els equipaments del sector públic de la Generalitat (PEEEG).
d) La previsió dels resultats.
e) Els mitjans materials, informàtics i d’administració.
f) La memòria corresponent.
g) Els plans d’inversions i finançament.
h) El pressupost d’explotació, de capital i el balanç ajustat.
2. El programa anual l’ha d’aprovar el Consell Rector de l’Aven i ha de publicar-se en la seua pàgina web en el termini de dos mesos des que s’elabore.

Vint-i-cinc. Informe anual de compliment dels objectius
1. Anualment, l’Agència Valenciana de l’Energia ha d’elaborar un informe que integre els objectius aconseguits i prèviament marcats per les estratègies en matèria d’energia sostenible marcades per la Generalitat i pel programa anual d’actuació de l’exercici anterior.
2. Amb aquesta finalitat, l’informe ha d’incloure una relació sistemàtica i exhaustiva sobre els objectius plantejats per a l’any en qüestió en el pla estratègic en vigor i en el programa anual d’actuació de l’exercici anterior, la forma en què aquests s’han aconseguit o, en cas que no s’hagen aconseguit, els motius que ho justifiquen.
3. L’informe anual l’aprova el Consell Rector de l’Aven i ha de publicar-se en la seua pàgina web en el termini de dos mesos des que s’elabore.

Vint-i-sis. Control d’eficàcia
1. L’Agència Valenciana de l’Energia està sotmesa a un control d’eficàcia, exercit per la conselleria que té atribuïdes les competències en matèria d’energia, sense perjudici del que estableix la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. El control financer s’efectua d’acord amb el que estableix la Llei 1/2015 citada i altres normes aplicables i l’exerceix la Intervenció General de la Generalitat Valenciana.
3. L’Agència queda sotmesa a control financer permanent, de conformitat amb el que disposa l’article 109 de la Llei 1/2015 esmentada.

4. Anualment s’ha de trametre a les Corts Valencianes un informe detallat de les activitats i els programes d’actuació de l’Agència que continga tant l’informe anual de compliment dels objectius com el programa anual d’actuació per a l’any següent.

Vint-i-set. Règim aplicable en matèria de contractació
El règim jurídic aplicable a la contractació és l’establit en la normativa de contractes del sector públic.

Vint-i-vuit. Mitjà propi instrumental i servei tècnic
L’Agència Valenciana de l’Energia té la condició de mitjà propi i servei tècnic de l’administració autonòmica. El règim dels encàrrecs que es puguen conferir a l’Aven i les condicions en què poden adjudicar-se-li contractes s’han d’establir reglamentàriament, d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei de contractes del sector públic.


Vint-i-nou. Unitat d’Energia de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial
1. S’extingeix la Unitat d’Energia de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial, les funcions i les competències de la qual assumeix l’Agència Valenciana de l’Energia.
2. El personal que presta serveis en la Unitat d’Energia de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial s’integra en l’Aven i conserva la totalitat dels drets que té reconeguts, inclosa l’antiguitat.

3. La vinculació que pot tenir amb la funció pública de l’administració de la Generalitat el personal al qual es refereix el paràgraf anterior no es veu alterada per la seua incorporació a l’Agència. Manté la mateixa relació jurídica, situació administrativa, drets i obligacions que té fins al moment de la seua adscripció.
4. El mateix règim s’aplica al personal de l’administració de la Generalitat que obté destinació a través dels sistemes de provisió establits en la normativa vigent en llocs de treball de l’Agència la gestió de la qual corresponga a la conselleria competent en matèria de funció pública.

Trenta. Posada en marxa i període de transició
1. Es faculta el Consell per a desenvolupar reglamentàriament l’Agència Valenciana de l’Energia. La posada en funcionament de l’Aven està condicionada a l’aprovació d’aquest desenvolupament.
2. Fins a la posada en funcionament de l’Aven, les competències i les funcions que se li atribueixen en aquesta llei continuen exercint-les els òrgans i les unitats que les ostenten actualment.

Article 167. Modificació de l’article 8 de la Llei 3/2017, de 3 de febrer, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana
Es modifica l’apartat segon de l’article 8 de la Llei 3/2017, de 3 de febrer, per a pal·liar i reduir la pobresa energètica (electricitat, aigua i gas) a la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:
Article 8. Pla de micromesures d’eficiència energètica
2. L’Agència Valenciana de l’Energia, en col·laboració amb les conselleries competents en la matèria, ha d’elaborar i executar un pla de desenvolupament de micromesures d’eficiència energètica en col·laboració amb les entitats locals i les organitzacions d’experts i de persones usuàries i consumidores. Aquest pla l’ha d’aprovar el Consell.


CAPÍTOL IX
Modificacions legislatives en matèries competència
de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció 1.ª
Estructures agràries

Article 168
Es modifica l’article 7 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 7. Actuacions en sòl no urbanitzable amb valors agraris i rurals
1. D’acord amb els fins d’aquesta llei, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent, en els casos previstos en els apartats següents i en el marc del que disposen els articles 211 i 215 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, serà preceptiu l’informe favorable de la conselleria competent en matèria d’agricultura respecte de totes les obres, els usos, les instal·lacions i els aprofitaments les realitzacions dels quals incidisquen en sòl no urbanitzable, amb valors agraris i rurals.
2. En el sòl no urbanitzable, i sense perjudici del que disposa la normativa urbanística, d’ordenació del territori o de protecció ambiental i paisatgística vigent, amb caràcter previ a l’autorització de l’òrgan competent, serà preceptiu l’informe favorable de la conselleria competent en matèria d’agricultura en relació amb les construccions, les instal·lacions i els habitatges vinculats a l’explotació agrària i/o a les seues activitats complementàries que puguen permetre’s d’acord amb la legislació urbanística i sectorial aplicable.
3. Es requerirà un informe previ de la conselleria competent en matèria d’agricultura sobre qualsevol ús, obra i instal·lació o aprofitament que s’efectue sobre els terrenys següents:
a) Els terrenys sobre els quals es realitzen les obres classificades d’interés general de la Comunitat Valenciana en matèria d’aprofitaments hidràulics, canals i regadius i altres infraestructures agràries que preveu aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de la finalització completa d’aquestes obres.
b) Tots els terrenys que hagen sigut objecte de reestructuració o agrupació de parcel·les a l’empara dels procediments que estableix aquesta llei, mentre no transcórreguen deu anys des de l’efectiva reestructuració o agrupació de les parcel·les, a comptar de la data de la presa de possessió de les finques de reemplaçament.
c) Els terrenys, siguen de titularitat de la Generalitat o d’entitats col·laboradores, els usos i els aprofitaments dels quals queden subjectes als respectius programes experimentals sobre investigació i desenvolupament agrari, mentre dure el desenvolupament dels esmentats programes experimentals.

Article 169
Es modifica l’article 7 bis de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 7 bis. Certificació de verificació documental
1. Amb caràcter voluntari i amb la finalitat d’agilitar l’emissió dels informes preceptius de sòl no urbanitzable, prèviament a la presentació de la sol·licitud, podrà obtindre’s un certificat de verificació documental de la documentació, emesa pels col·legis professionals o altres corporacions de dret públic amb les quals la conselleria competent en agricultura subscriga el conveni corresponent.
2. La certificació de verificació documental, consistirà en:
a) La revisió tècnica i la validació de la documentació aportada junt amb la sol·licitud d’informe d’actuació en sòl no urbanitzable.
b) La suficiència i la idoneïtat de l’actuació sol·licitada, i la seua adequació a la normativa aplicable a l’activitat a desenvolupar.
3. La sol·licitud d’informe de sòl no urbanitzable que incloga el certificat que regula el present article, juntament amb la resta de documentació exigida, s’admetrà a tràmit, fet que no impedirà a l’òrgan competent per a tramitar-la efectuar els requeriments d’esmena que pertoquen si amb posterioritat es detecten insuficiències o deficiències que siguen corregibles.

Article 170
Es modifica l’article 8 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 8. Informació prèvia
L’informe previ al qual es refereix l’article 7 d’aquesta llei s’emetrà en un termini màxim de tres mesos des que el sol·licite l’òrgan competent. Transcorregut aquest termini sense que s’haja emés l’informe, aquest s’entendrà favorable. En tot cas, durant el termini establit per a l’emissió de l’informe preceptiu quedarà suspés qualsevol termini previst en la normativa vigent per a resoldre el procediment d’autorització de l’actuació de què es tracte.

Article 171
Es modifica l’article 9 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 9. Excepcions
No serà preceptiu emetre l’informe previst en l’article 7 d’aquest capítol en els casos següents:
a) Obres i instal·lacions requerides per les administracions públiques estatals, autonòmiques o locals o entitats adscrites a aquestes que requerisquen localitzar-se en terrenys no urbanitzables segons la seua destinació, ús o aprofitament agrícola, ramader o forestal, sempre que el projecte tècnic incorpore l’específica avaluació de l’impacte ambiental, si aquesta última fora necessària.
b) Obres, usos, instal·lacions i aprofitaments de la pràctica ordinària de les activitats agràries i complementàries no subjectes a llicències per la normativa urbanística i d’ordenació territorial.
c) Obres, accions i activitats destinades al manteniment i la reparació de determinades infraestructures agràries, com ara els sistemes de reg i els seus elements de regulació, sempre que no hi haja variació de les característiques inicials.
d) Obres i instal·lacions destinades a delimitar el perímetre de parcel·les en sòl no urbanitzable.
e) Obres, usos, instal·lacions i accions per a les quals no es requerisca llicència d’obra.

Article 172
Es modifica l’article 10 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 10. Criteris d’avaluació
1. La conselleria competent en matèria d’agricultura, junt amb les avaluacions específiques derivades de la naturalesa i l’abast dels supòsits descrits, així com de les indicacions i les mesures protectores delimitades en el corresponent pla o projecte tècnic que justifique la seua realització, tindrà en consideració els criteris d’avaluació següents:

a) La seua conformitat amb els principis, les regles i les directrius que estructuren l’ordenació del sòl d’interés agrari i de l’espai rural en el territori de la Comunitat Valenciana i, si és el cas, la seua conformitat amb les determinacions del planejament, les alternatives de situació i les condicions o les mesures correctores dels seus efectes.
b) La seua adequació als valors, els usos i les funcions propis del sòl agrari productiu.
c) La seua compatibilitat amb la conservació del medi rural i la promoció del seu entorn.
d) La incorporació de coneixements, tècniques i tecnologies per a millorar la rendibilitat agrària.
2. L’informe que preveu l’article 7 d’aquesta llei serà en tot cas prou motivat i facilitarà l’exercici de les activitats agràries i complementàries que es pretén protegir.

Article 173
Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 44 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 44. Iniciació a petició dels interessats de la reestructuració parcel·lària pública
1. Podrà iniciar-se la reestructuració parcel·lària pública a petició de les persones interessades quan aquesta sol·licitud complisca alguna de les raons d’interés general per a declarar la utilitat pública de la reestructuració parcel·lària pública establides en l’article 37.3 d’aquesta llei i la sol·licitud complisca els requisits següents:
a) És necessari que la petició la realitze un nombre superior al 50 per cent de les persones propietàries de la zona necessitada de reestructuració que serà apreciada per la mateixa administració, o bé un nombre qualsevol d’aquestes a qui pertanga més del 75 per cent d’aquesta zona. En tots dos casos la superfície a concentrar haurà de ser, com a mínim, de 150 hectàrees en zones de secà i de 50 hectàrees en zones de regadiu.

[…]

Article 174
Es modifica l’article 49 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 49. Integració ambiental
1. Les reestructuracions parcel·làries públiques i privades se sotmetran a la tramitació ambiental corresponent segons la legislació.
2. A l’efecte d’integrar ambientalment els processos de reestructuració parcel·lària, es considerarà la reestructuració parcel·lària una actuació única que inclou el procés de reordenació de la propietat i, si és el cas, les obres i les millores necessàries incloses en aquesta.
3. Si és el cas, i d’acord amb la normativa ambiental vigent, per a l’avaluació ambiental de les actuacions previstes durant el procés de reestructuració parcel·lària, tindrà la consideració de projecte, el projecte de reordenació parcel·lària i el pla d’obres i millores territorials de la reestructuració parcel·lària.
4. Les determinacions que resulten de l’avaluació ambiental hauran d’incorporar-se al projecte de reordenació parcel·lària i al projecte d’obres i millores territorials.

Article 175
Es modifica l’article 54 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 54. Disposició general
1. El procediment ordinari de reestructuració pública comprendrà les fases següents:
a) Inici, d’ofici o a petició dels interessats.
b) Estudi de viabilitat.
c) Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, que inclourà el pressupost i el pla de finançament.

d) Bases provisionals i bases definitives de la reestructuració parcel·lària.
e) Projecte de reordenació parcel·lària.
f) Acord de reordenació parcel·lària.
g) Acta de reordenació de la propietat.
2. Amb caràcter previ a la publicació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària, tindran lloc les actuacions preparatòries que determinen la procedència o no de la reestructuració parcel·lària.

Article 176
Es modifica l’article 55 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 55. Estudi de viabilitat
1. En el termini màxim de sis mesos a comptar des de l’emissió de la resolució establida en l’apartat 3 de l’article 44 d’aquesta llei, o des de l’emissió de l’informe, establit en l’apartat 2 de l’article 43 i prèviament a l’aprovació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració, la conselleria competent en matèria d’agricultura, oïdes les administracions que puguen resultar afectades, si és el cas, realitzarà un estudi de viabilitat de l’estat actual de la zona i dels resultats previsibles a conseqüència de la reestructuració, que permeta determinar la viabilitat econòmica, social i ambiental d’aquesta.

La conselleria amb competències en matèria d’agricultura podrà escometre, amb caràcter facultatiu i atenent criteris de foment i oportunitat, l’estudi de viabilitat i/o altres estudis oportuns, a sol·licitud i mitjançant una petició raonada de l’ajuntament o els ajuntaments afectats, encara que no es reunisquen els percentatges mínims que exigeix aquesta llei per a iniciar, a petició dels interessats, un procediment de reestructuració parcel·lària.
2. L’estudi de viabilitat haurà de contindre, almenys, la següent informació i documentació:
a) Grau de divisió, dispersió i situació jurídica de les parcel·les, en relació amb les explotacions agràries en activitat en la zona.
b) Descripció dels recursos naturals, amb referència especial a les terres abandonades o amb aprofitaments inadequats.
c) Relació dels espais d’especial importància pel seu valor geològic, paisatgístic i ambiental, així com dels béns demanials i béns d’interés cultural, històric o artístic que es troben dins de la zona de reestructuració o que puguen resultar afectats per la reestructuració parcel·lària.

d) Avaluació de les possibilitats d’establir una nova ordenació d’explotacions amb dimensions suficients i estructures adequades a través de la reestructuració parcel·lària. Determinació i proposta d’un perímetre de reestructuració parcel·lària.
e) Determinació del grau d’acceptació social de les mesures transformadores previstes.
f) Descripció de les explotacions agràries, tenint en compte les superfícies portades per cadascuna d’aquestes en les diferents formes de tinença, les seues orientacions productives i el nivell de viabilitat econòmica, amb posterior agrupació i anàlisi del conjunt.
g) Examen detallat i avaluació de les proposicions de regles o actuacions d’iniciatives que, si és el cas, hagen proposat els sol·licitants de la concentració com a condicionant de la mateixa sol·licitud.
h) Aquells altres que la conselleria competent en matèria d’agricultura estime de suficient entitat per a ser objecte d’avaluació objectiva, abans d’elaborar la seua proposta de decret al Consell que acorde l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.
L’estudi de viabilitat es podrà completar amb un estudi de modernització del regadiu existent en el perímetre objecte de reestructuració, en el cas que aquesta modernització, a fi de ser més racional i eficient, requerisca d’un procediment de reestructuració parcel·lària previ, tot això d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 3.e de l’article 37 de la present Llei.
3. L’estudi de viabilitat se sotmetrà a informació pública per un termini no inferior a trenta dies, mitjançant un avís inserit en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i podrà consultar, durant el termini previst en l’anunci esmentat, en l’ajuntament o els ajuntaments afectats i en la seu electrònica de la conselleria competent en matèria d’agricultura. Durant aquest termini podran realitzar-se aportacions a l’estudi, que analitzarà la conselleria competent i, si és el cas, s’incorporaran per a la redacció final.
Article 177
Es modifica l’article 56 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 56. Decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària
1. Realitzat l’estudi de viabilitat, la conselleria competent en matèria d’agricultura, si estima la procedència de la reestructuració parcel·lària proposada, una vegada avaluats els aspectes de legalitat, d’oportunitat i de viabilitat tècnica, així com els aspectes socioeconòmics i ambientals de l’actuació, proposarà al Consell l’aprovació del decret pel qual s’acorda l’inici del procediment de reestructuració parcel·lària.

2. Aquest decret contindrà els següents pronunciaments:
a) Justificació de l’interés general de l’actuació administrativa, en el marc dels articles 37, 38 i 44 de la present llei.
b) Declaració d’utilitat pública i urgent execució de la reestructuració parcel·lària.
c) Acord motivat sobre el procediment ordinari o abreujat, a través del qual es desenvoluparà la reestructuració parcel·lària pública.
d) Determinació del perímetre provisional de la zona de reestructuració, que podrà ser modificat per les inclusions, les rectificacions o les exclusions que es recorden de conformitat amb el procediment d’aprovació del perímetre de la reestructuració que es defineix en l’article 57 d’aquesta llei.
3. El decret establirà l’obligatorietat que el projecte de reordenació parcel·lària i el pla d’obres i millores territorials de la reestructuració, se sotmeten a la tramitació ambiental, segons la legislació vigent en la matèria.

Article 178
Es modifica l’article 77 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 77. Indivisió
1. La divisió o la segregació d’una finca rústica només es permetrà quan no done lloc a parcel·les d’extensió inferior a la unitat mínima de cultiu establida, excepte si es tracta de qualsevol mena de disposició o intercanvi a favor de persones propietàries de parcel·les confrontants, sempre que, a conseqüència d’aquesta disposició o intercanvi, no quede cap parcel·la amb una extensió inferior a la unitat mínima de cultiu.

2. Seran nuls i no produiran efectes de divisió o segregació entre les parts contractants ni en relació amb tercers els actes o els negocis jurídics, siga quina siga la seua naturalesa o classe, per la virtut dels quals es pretenga l’esmentada divisió o segregació de les parcel·les contravenint el que es disposa en l’apartat anterior. Per a la seua divisió o segregació vàlida i eficaç, caldrà ajustar-se als estrictes termes i supòsits que, amb caràcter excepcional, preveja la legislació estatal en aquesta matèria.
3. En zones de reestructuració parcel·lària, desenvolupades a l’empara d’aquesta llei, finalitzada la reestructuració, només serà possible la divisió o segregació de finques de reemplaçament en els casos que estableix l’article 25 de la llei 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries.

Article 179
Es modifica l’article 90 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 90. Plans d’obres, estratègies o plans directors
1. Les actuacions directes en matèria d’infraestructures agràries podran estar previstes en estratègies o plans directors aprovats per decrets del Consell o recollides en plans d’obres aprovats per ordre de la conselleria competent en matèria d’agricultura. Les obres d’interés general de la Comunitat Valenciana incloses en aquests podran ser projectades, realitzades i sufragades íntegrament per la conselleria competent en matèria d’agricultura.
2. Els plans d’actuació i millora o modernització en regadius hauran de contindre necessàriament:
a) Característiques generals de superfícies i població de la zona d’actuació i el seu entorn comarcal, amb la indicació de com les actuacions proposades afectaran l’estat de les masses d’aigua i les zones protegides vinculades o dependents del regadiu.
b) Pla general de la zona objecte d’estudi i el seu entorn comarcal.
c) Subdivisió de la zona objecte d’actuació en sectors amb independència hidràulica, que abastaran porcions de superfície servides per al reg, almenys per un element de la xarxa principal, i especificació dels criteris o condicionants a aplicar en el disseny dels projectes de millora o modernització de regadius per a garantir que el seu funcionament permeta que totes les persones agricultores beneficiàries de l’actuació puguen optar pel tipus de fertilització que millor s’adapte a les seues necessitats.
d) Característiques de les aigües de reg que s’utilitzaran i de fonts de subministrament de les quals provinguen, siguen subterrànies, superficials, residuals o dessalinitzades, amb la indicació, en cada cas, dels cabals utilitzables sobre la base de les seues concessions administratives.
e) Alternatives de fonts d’energia renovables per al subministrament de la instal·lació.
f) Comunitats de reg o altres tipus d’ens que integren la totalitat de la superfície de reg, amb la indicació de les seues respectives superfícies regades i regables totals i afectades per l’actuació de millora, i nombre d’agricultors i agricultores que integren cada una d’aquestes.
g) Enumeració, descripció i justificació de les obres necessàries per a la modernització de la zona de reg, incloent-hi un estudi de viabilitat econòmica de l’actuació proposada en la fase de funcionament, amb la indicació de les que són auxiliables i les d’interés general agrari de la Comunitat Valenciana.
h) Pressupost orientatiu del cost dels diferents elements necessaris per a l’actuació proposada.
3. Les estratègies o els plans directors de regadiu hauran de contindre necessàriament:
a) Diagnòstic del regadiu de la Comunitat Valenciana
b) Identificació de les necessitats d’actuació en el regadiu de la Comunitat Valenciana
c) Objectius i criteris de preferència
d) Eixos, línies estratègiques i mesures d’actuació
e) Indicadors i variables de seguiment. Avaluació intermèdia i final

f) Territorialització de l’estratègia per zones regables
g) Pressupost orientatiu del cost dels diferents elements necessaris per a l’actuació proposada
4. Els plans d’obres i les millores territorials d’altres zones d’actuació contindran:
a) Els termes municipals que la integren, amb la indicació de superfícies i nombre d’habitants.
b) Plans generals de la zona objecte d’estudi amb la seua delimitació.
c) Plans de les zones d’actuació en obres.
d) Si és el cas, programa de millores per a la reestructuració parcel·lària o iniciatives de gestió en comú.
e) Obres, serveis i actuacions que hagen de realitzar-se a costa de l’Administració.
f) Valoració aproximada de les obres a realitzar per l’Administració agrària.
5. Les estratègies o els plans directors d’altres infraestructures agràries contindran, almenys, necessàriament:
a) Antecedents, diagnòstic o situació de les infraestructures agràries objecte de l’estratègia o pla director.
b) Identificació de les necessitats d’actuació en les infraestructures agràries de la Comunitat Valenciana
c) Disseny de l’estratègia o pla director.
d) Assignació de pressupost i els seus criteris.
e) Directrius d’actuació.
6. Els plans d’obres podran dividir-se en dues o més parts si la naturalesa de l’actuació i la coordinació dels treballs ho aconsellen.
7. Per a executar les obres declarades d’interés general de la Comunitat Valenciana i incloses en plans d’obres, estratègies o plans directors no calen llicències municipals d’obres, amb independència d’informar els municipis afectats de la situació.

Article 180
Es modifica l’article 96 de la Llei 5/2019, de 28 de febrer, de la Generalitat, d’estructures agràries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 96. Millora de les infraestructures municipals
1. Les mesures de foment preveuran les inversions auxiliables encaminades a millorar els camins rurals en els municipis i altres entitats locals de la Comunitat Valenciana.
2. Les ajudes que preveu aquest article consistiran en subvencions, que podran arribar fins al 80 per cent de la inversió realitzada, i s’ajustaran a la normativa estatal i autonòmica vigent en matèria de subvencions. Aquest percentatge es fixarà en les bases reguladores de les ajudes que s’aproven. La concessió de les subvencions es resoldrà amb una convocatòria pública prèvia.
3. Les obres a auxiliar es definiran i es valoraran en un document subscrit per una persona tècnica competent. Si el valor de la inversió sol·licitada, sense incloure-hi l’Import del Valor Afegit (IVA), iguala o supera la quantia establida per al contracte menor d’obres en l’article 118 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, haurà de ser un projecte tècnic. Si és inferior, bastarà amb una memòria valorada.


Secció 2.ª
Impacte ambiental

Article 181
S’afig un nou epígraf 6.6, en l’apartat 6 de l’annex de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat, d’impacte ambiental, amb aquesta redacció:

ANNEX
Projectes subjectes. Avaluació d’impacte ambiental
[…]
6. Gestió de residus i depuració d’aigües residuals
6.1. Les següents instal·lacions de gestió de residus, quan no es desenvolupen a l’interior d’una nau tancada situada en un polígon industrial:
a) Instal·lacions de valorització de residus.
b) Desballestament o emmagatzematge de ferralla, incloent-hi centres de tractament de vehicles al final de la seua vida útil, així com instal·lacions de tractament de RAEE.
6.2. Instal·lacions d’eliminació de residus perillosos.
6.3. Instal·lacions d’eliminació de residus no perillosos amb capacitat superior a 100 t/dia diferents del depòsit en abocador.
6.4. Abocadors de residus, excepte residus inerts.
6.5. Plantes de tractament d’aigües residuals la capacitat de les quals siga superior a 100.000 habitants equivalents, incloent-hi el sistema de col·lectors corresponent, quan aquest discórrega per terreny natural.
6.6. Emissaris submarins.

Article 182
Es modifica l’article 18 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 18. Òrgans substantius ambientals
1. A l’efecte d’aquesta llei, són òrgans substantius ambientals els següents:
a) La direcció general amb competències en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació de la conselleria competent en medi ambient per a la tramitació i resolució del procediment d’autorització ambiental integrada, com també per a la recepció de la declaració responsable d’inici de l’activitat objecte de la citada autorització.

b) Els ajuntaments per a la tramitació i resolució del procediment de llicència ambiental, per a la recepció de la comunicació de posada en funcionament de l’activitat objecte de la llicència atorgada, com també per a la recepció de la declaració responsable ambiental i de la comunicació d’activitats innòcues.
2. Els òrgans substantius ambientals, en col·laboració amb la direcció general amb competències en ramaderia, per al cas d’explotacions ramaderes que siguen objecte d’aplicació d’aquesta llei, seran igualment competents, en l’àmbit de les seues respectives competències, per a la vigilància i el control del compliment de les condicions establides en el respectiu instrument d’intervenció ambiental, com també per a l’exercici de la potestat sancionadora en els termes previstos en el títol VI d’aquesta llei, sense perjudici de les facultats que corresponguen a altres òrgans administratius per raó de la matèria. En particular, quant als condicionants establits en virtut de l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, l’òrgan ambiental podrà recaptar informació de l’òrgan substantiu ambiental que haja atorgat l’autorització o llicència, com també efectuar les comprovacions necessàries per a verificar el compliment d’aquests condicionants.


Article 183
Es modifica l’article 77 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 77. Inspecció i sanció
La conselleria competent en medi ambient i ramaderia, per al supòsit d’autoritzacions ambientals integrades, i l’ajuntament en què se situe la instal·lació corresponent, per als restants instruments d’intervenció ambiental previstos en aquesta llei, seran els òrgans competents per a adoptar les mesures cautelars, com també per a exercir la potestat sancionadora i per a garantir el compliment dels objectius d’aquesta llei i la normativa bàsica en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, sense perjudici de la competència estatal en aquesta matèria respecte dels abocaments a conques gestionades per l’administració general de l’Estat.

Article 184
Es modifica l’article 78 de la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 78. Exercici de la facultat inspectora
La funció inspectora haurà de ser exercida per funcionaris públics, que poden ser assistits per personal no funcionari de l’administració corresponent o per entitats públiques o privades registrades per la conselleria competent en matèria de medi ambient i ramaderia, o degudament acreditades per a l’exercici de funcions en matèria de qualitat ambiental.

Per a la realització d’actuacions materials d’inspecció podran designar-se entitats col·laboradores en els termes que s’establisquen en la normativa bàsica estatal en matèria de prevenció i qualitat ambiental.

2. Els titulars prestaran al personal d’inspecció tota l’assistència necessària per a facilitar el millor desenvolupament possible de la seua funció, i perquè puguen dur a terme qualsevol visita de l’emplaçament, com també presa de mostres, recollida de dades i obtenció de la informació necessària per a l’acompliment de la seua missió.
3. El cost de les inspeccions que siguen prefixades podrà ser imputat als titulars de les instal·lacions inspeccionades. També podrà imputar-se el cost de les inspeccions no prefixades quan aquestes es realitzen a conseqüència de no atendre el titular de la instal·lació els requeriments de l’administració quan es realitzen en l’àmbit d’un procediment sancionador o quan s’aprecie temeritat o mala fe en el titular de la instal·lació inspeccionada.
Secció 3.ª
Espais naturals protegits

Article 185
Es modifica l’article 59 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d’espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 59. Procediment sancionador
1. Per a la imposició de les sancions que preveu aquesta llei, serà requisit imprescindible tramitar l’expedient sancionador corresponent, conformement al procediment establit en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i en les possibles normes especials i/o de desplegament en matèria de procediment sancionador que puguen dictar-se a aquest efecte.

2. El termini màxim per a la resolució i la notificació del procediment sancionador serà d’un any, comptat des de la data de l’acord d’iniciació.
3. La falta de resolució en aquest termini comportarà la caducitat de l’expedient, i es podrà iniciar un nou procediment sempre que la infracció no haja prescrit, i es conservaran tots els actes, els documents i els tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’haguera produït la caducitat.


Secció 4.ª
Vies pecuàries

Article 186
Es modifica l’article 46 de la Llei 3/2014, d’11 de juliol, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 46. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador per a la imposició de sancions en matèria de vies pecuàries s’instruirà conformement al que s’estableix en el títol IV de la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, i supletòriament al que es disposa en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com en les normes de desplegament dictades a aquest efecte per la Comunitat Valenciana.
2. En cap cas es podrà imposar una sanció sense que s’haja tramitat el procediment oportú.
3. El termini màxim per a la resolució i la notificació del procediment sancionador serà d’un any, comptat des de la data de l’acord d’iniciació.
4. La falta de resolució en aquest termini comportarà la caducitat de l’expedient, i es podrà iniciar un nou procediment sempre que la infracció no haja prescrit, i es conservaran tots els actes, els documents i els tràmits el contingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’haguera produït la caducitat.


Secció 5.ª
Residus

Article 187
S’afegeix una disposició addicional nova a la Llei 5/2022, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional __
D’acord amb les previsions de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, durant el període màxim transitori de tres anys per a revisar les ordenances fiscals de les administracions locals en matèria de gestió de residus, el contribuent de l’impost ha de traslladar la càrrega tributària de l’import de l’impost estatal a l’abocament i la incineració de residus domèstics i municipals en les entitats locals responsables dels serveis de recollida, per algun dels mecanismes pressupostaris, financers, jurídics o contractuals que s’habiliten entre les parts.
En els fluxos de residus la recollida dels quals s’ha considerat de competència autonòmica, com per exemple els residus sanitaris de les instal·lacions públiques, és la conselleria competent en la matèria la que ha de rebre la càrrega tributària del contribuent de l’impost.
Aquesta previsió només està en vigor fins que una norma d’àmbit estatal regule de manera específica aquest precepte.

Article 188
S’afegeix una disposició addicional nova a la Llei 5/2022, de residus i sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana.

Disposició addicional __
Fins que una norma d’àmbit estatal regule específicament aquesta matèria, pel que fa a les recollides separades en origen, els sistemes de col·lectius de responsabilitat ampliada del productor i sistemes integrats de gestió, han de fer-se càrrec dels costos de la part proporcional de rebuig a abocador de l’impost estatal a l’abocament i la incineració prevista en la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, entre els fluxos de residus adherits als seus sistemes.
Aquesta obligació no pot descomptar recursos econòmics dels que els sistemes destinen a educació ambiental, foment de les recollides separades i promoció del reciclatge.
Aquesta previsió està en vigor només fins que una norma d’àmbit estatal ho regule de manera específica.
Pel que fa al sistema de càlcul dels percentatges de rebuig a abocador, a la Comunitat Valenciana l’ha d’aprovar cadascun dels consorcis de residus i ens locals de gestió competents de la valorització de residus domèstics mitjançant els seus òrgans de govern abans de finalitzar el primer trimestre de cada any natural per a l’exercici de què es tracte.



Secció 6.ª
Cadena alimentària

Article 189
Es modifica el punt cinc de la disposició addicional Sexta del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, que queda redactat de la manera següent:


Cinc. Òrgans de l’Agència
Són òrgans de l’Agència:
1. La presidència, que correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria de funcionament de la cadena alimentària.

2. El consell de direcció, estarà constituït per la presidència, la vicepresidència i la vicepresidència segona de l’agència i pels membres que designen, en la forma que establisquen els estatuts de l’agència, els departaments del Consell competents en: indústria, energia, aigua, transport, agricultura, residus, hisenda, comerç, universitats i investigació, economia, responsabilitat social, cooperació internacional al desenvolupament i emergències. Així mateix, formarà part d’aquest òrgan un representant de la conselleria competent en matèria d’hisenda i sector públic.
3. La Vicepresidència, que correspon a la persona titular de la secretaria autonòmica amb competències en matèria de funcionament de la cadena alimentària.
4. La Vicepresidència Segona, que correspon a la persona titular de la direcció general amb competències en control de la qualitat agroalimentària.
5. La Direcció. La persona titular de la direcció serà nomenada i cessada per decret del Consell, a proposta de la presidència.
6. La Secretaria General Tècnica, sota la dependència directa de la direcció, constitueix el màxim òrgan de nivell administratiu de l’agència.
Article 190
Es modifica el punt set de la disposició addicional sisena del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada en la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, que queda redactat de la manera següent:


Set. El Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció és l’òrgan d’assessorament i consulta de l’Agència i li corresponen les funcions següents:
a) Proposar les línies d’actuació que regiran el funcionament ordinari de l’agència, d’acord amb les directrius de la presidència.
b) El seguiment i avaluació dels programes d’actuació de l’agència.

c) Proposar les mesures que s’estimen necessàries per al millor compliment dels fins de l’agència.
d) Informar sobre qualsevol afer que, en l’àmbit de les competències de l’Agència, li sol·licite el Consell o la Presidència de l’Agència.

e) Totes les altres atribucions que li puguen ser conferides de conformitat amb la legislació vigent.
2. Exercirà la secretaria del consell de direcció, la Secretaria General Tècnica de l’Agència.
3. Reglamentàriament es podrà crear un consell assessor que assessore el Consell de Direcció en la feina de casa.

Article 191
Es modifica el punt huit de la disposició addicional Sexta del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada a la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, que queda redactat de la manera següent:


Huit. La Vicepresidència
La vicepresidència és l’òrgan d’impuls i coordinació de l’Agència i la Vicepresidència del Consell de Direcció i li corresponen les funcions següents:
a) Controlar i supervisar el compliment dels objectius que fixen la Presidència i el Consell de Direcció de l’Agència.
b) Impulsar i coordinar la consecució dels objectius i l’execució dels projectes la Vicepresidència Segona.
c) Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels òrgans que estiguen sota la seua dependència i els actes dels quals no esgoten la via administrativa.
d) Exercir totes les altres funcions que se li encomanen o deleguen expressament per norma legal o reglamentària.

Article 192
S’afegeix un nou punt huit bis a la disposició addicional sisena del Decret llei 1/2022, de 22 d’abril, del Consell, de mesures urgents en resposta a l’emergència energètica i econòmica originada en la Comunitat Valenciana per la guerra a Ucraïna, amb la redacció següent:


Huit bis. La Vicepresidència Segona
1. La Vicepresidència Segona és l’òrgan de govern de l’Agència que, sota l’autoritat de la presidència i la coordinació de la Vicepresidència, exercirà les funcions següents:
a) Ostentar la direcció i representació de l’Agència, i la Vicepresidència Segona del Consell de Direcció de l’Agència.
b) Exercir les facultats inherents en l’exercici de les competències atribuïdes per aquesta llei d’acord amb els estatuts de l’Agència.
c) Programar, dirigir i coordinar les activitats de l’Agència.
d) Iniciar els expedients sancionadors en matèria de les competències de la AVICA.
e) Resoldre els expedients sancionadors per infraccions lleus i greus.
f) La prefectura de personal, en els termes previstos en les disposicions vigents.
g) La convocatòria de beques, ajudes i subvencions, com també la celebració de contractes i convenis amb entitats públiques i privades, que siguen necessaris per al compliment dels seus fins.
h) La rendició de comptes de l’organisme.
g) Exercir totes les altres funcions que li siguen expressament encomanades o delegades per norma legal o reglamentària.


Secció 7.ª
Utilitat pública 2002

Article 193
Es modifica la disposició addicional primera de la Llei 11/2002, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat Valenciana, amb la següent redacció:


Disposició addicional primera
Es declara la necessitat d’urgent ocupació dels béns i drets afectats d’expropiació forçosa com a conseqüència de l’execució de les obres declarades d’utilitat pública i que a continuació s’expressen:

Les compreses en el II Pla de carreteres de la Comunitat Valenciana 1995-2002 i les actuacions següents de seguretat vial:
– Enllaç de la carretera CV-11 amb l’N-238 a Vinaròs.
– Millora de la travessia de la Salzadella (carretera CV-10).
– Enllaç en l’accés est a Beneixama (carretera CV-81).
– Millora de la travessia del Rodriguillo en el Pinós.
– Millora de les interseccions de la CV-840 amb la CV-846 i CV-844.
– Millora de la seguretat vial en la CV-660, PK 16.250 al PK 9.250, Ontinyent-Fontanars dels Alforins.
– Millora dels accessos a Teulada (carreteres CV-740 i CV-743).
– Condicionament de la carretera CV-759, la Vila Joiosa-Finestrat.
– Millora dels accessos a Massamagrell des de la CV-32.
– Millora de la seguretat vial en la CV-183, tram Almassora-Grau de Castelló.
– Ronda sud-est de Novelda.
– Ronda de Museros i Albalat del Sorells en la CV-300.
– Ronda d’Algimia de Almonacid.
– Via Parc, carretera N-332, tram Torrevieja-Pilar de la Horadada.

– Accés a la ZAL, València.
– Millora seguretat vial CV-407, ronda nord de Paiporta.
– Ronda est de Benferri.
– Supressió de pas a nivell en la CV-919, Redován-La Campaneta, Orihuela.
– Millora de la seguretat vial, carretera CV-185, tram Borriana-Vila-real.
– Connexió de la ronda de Sant Vicent del Raspeig-Sant Joan d’Alacant amb l’N-332 i el vial número 14 del PAU 4, sector la Condomina, en els municipis d’Alacant i Sant Joan d’Alacant.
Les compreses en el I i II Pla director de sanejament i depuració de la Comunitat Valenciana, col·lector de Manuel a l’EDAR de l’Énova-Rafelguaraf, sistemes de sanejament Benicàssim-Castelló, projecte d’aigües residuals sistema separatiu de l’Alcúdia de Crespins, col·lectors i estacions depuradores d’aigües residuals de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Oliva, Alcossebre (Alcalà de Xivert), Canet d’en Berenguer-Sagunt, el Verger-Dénia, Nàquera i Orpesa, les ampliacions de les estacions depuradores d’aigües residuals de la conca del Carraixet, l’Horta Nord (la Pobla de Farnals), Elx (Algorós, els Carrissals i els Arenals), Santa Pola, Torrevieja, forest d’Orgègia (Alacant), la Vila Joiosa i Torrent i tractaments terciaris en les depuradores de Racó de Lleó (Alacant) i Benidorm.
Les compreses en els projectes de proveïments supramunicipals, i els seus terrenys contigus, en les comarques de la Plana de Castelló, Ribera Alta i Baixa del Xúquer, Camp de Morvedre, la Safor, la Marina Alta i la renovació de les conduccions de proveïment de Calp i Benissa i la conducció de proveïment de la Mancomunitat de la Vall dels Alcalans.
Les compreses en els projectes de canalització dels barrancs de Fraga (Castelló), Juncaret i Orgègia, barranc de les Ovelles, canalització de la rambla de Sant Vicent, millora del drenatge de l’autovia central i de la Universitat d’Alacant, canalització dels barrancs del Puig i Puçol, del Salt de l’Aigua a Manises, canalització d’aigües pluvials fins al riu Verd a Onil-Castalla, barranc del Tramusser a Almussafes i Benifaió, barranc de la Saleta a Aldaia i Alaquàs, drenatge del sistema de Vera i Palmaret i barranc dels Frares i Campolivar a Godella i Rocafort.

Les compreses en els projectes de reutilització d’aigües residuals de les estacions depuradores de Torrent, impulsió de zona regable del sector XII del canal Xúquer-Túria, Pinedo, conducció de zona regable de la séquia de Favara, Pinedo, impulsió a francs i marjals, forest d’Orgègia, impulsió per a reutilització, Quart-Benàger, impulsió per a la reutilització, Carraixet, impulsió a la séquia de Rascanya i Moncada, l’Horta Nord (Pobla de Farnals), de l’EDAR d’Algorós a Elx, de l’EDAR de Racó de Lleó a Alacant i connexió de les depuradores de la forest d’Orgègia a Racó de Lleó (Alacant) per a reutilització de les aigües.

I les obres compreses en els projectes d’ordenació del front litoral de l’Albufera, sector de l’Arbre del Gos i ordenació del front litoral de l’Albufera, sector del poliesportiu.
Totes elles tant si són realitzades per la Generalitat, com per entitats habilitades com a beneficiàries d’expropiacions i per les entitats locals.



CAPÍTOL X
Modificacions legislatives en matèries competència de la
Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció 1.ª
Taxi

Article 194
Es modifica l’apartat 3, de l’article 6 de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 6. Autorització del servei de taxi
[…]
3. L’autorització habilita per a la prestació de serveis dins de l’àmbit municipal o del d’una àrea supramunicipal en cas que s’haja creat una àrea de prestació conjunta per als serveis de taxi que integre diversos municipis. Igualment l’autorització habilita per a recollir persones usuàries en poblacions d’altres àmbits limítrofs o pròxims quan el servei se sol·licite des d’un municipi que no dispose d’autoritzacions. La persona titular de la direcció general competent en matèria de transports ha de publicar mitjançant resolució la relació actualitzada de municipis que no compten amb autorització de taxi.

[…]

Article 195
Es modifica l’apartat 6, de l’article 13 de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactat com segueix:

Article 13. Vehicles […]
6. Amb caràcter general, els vehicles han de tenir una longitud mínima exterior, mesurada d’extrem a extrem, igual o superior a 4,60 metres. Aquesta mesura es pot reduir fins a 4,40 metres quan es tracte de vehicles amb etiqueta Eco o amb etiqueta Zero Emissions, d’acord amb els distintius ambientals per a vehicles definits per la Direcció General de Trànsit.

Article 196
Es modifica la disposició transitòria sisena de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactada com segueix:


Disposició transitòria sisena. Aplicació efectiva de la longitud mínima exterior per a vehicles
Les exigències relatives a una longitud mínima exterior, previstes en l’article 13, apartat 6, no són efectives fins a l’1 de gener de 2024. A partir d’aquesta data, els vehicles de substitució que s’incorporen al parc de vehicles que presten el servei de taxi i els VTC a la Comunitat Valenciana han d’ajustar-se a les noves mesures mínimes de longitud establides en aquest article. En el cas de vehicles adaptats per a persones de mobilitat reduïda, aquesta obligació és exigible a partir de l’1 de juliol de 2024.

Article 197
Es modifica l’apartat 1, de l’article 18 de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 18. Tarifes
1. El servei del taxi es presta dins de l’àmbit municipal o de l’àrea de prestació conjunta amb subjecció a tarifes urbanes obligatòries aprovades per l’ajuntament o la conselleria competent en matèria de transports, previ informe, en cas de règim de preus autoritzats, de l’òrgan autonòmic competent en matèria de preus. En tot cas, és necessària la prèvia audiència de les associacions professionals representatives del sector del taxi i de les associacions més representatives de les persones consumidores i usuàries amb implantació al territori de la Comunitat Valenciana.
Quan l’objecte és únicament la modificació de les quanties per a mantenir l’equilibri econòmic, en virtut de la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, i no s’alteren els components de les tarifes, aquestes poden aprovar-se mitjançant resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de transport, previ informe, en tot cas, de l’òrgan autonòmic competent en matèria de preus i audiència de les associacions professionals representatives del sector del taxi i de les associacions més representatives de les persones consumidores i usuàries amb implantació al territori de la Comunitat Valenciana.
[…]

Article 198
Es modifica l’apartat 1.a de l’article 25 de la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 25. Obligacions dels prestadors del servei de taxi
1. Durant la prestació del servei del taxi la persona conductora del vehicle té les obligacions següents:
a) Garantir la visibilitat, des de l’interior del vehicle, del document d’identificació del conductor que és de color taronja, del número d’autorització i de les tarifes.
[…]

Article 199
S’addiciona la disposició transitòria setena en la Llei 13/2017, de 8 de novembre, de la Generalitat, del taxi de la Comunitat Valenciana, amb el contingut següent:

Disposició transitòria setena. Targeta identificativa
L’obligació que estableix l’article 25 de la present llei relativa al fet que la targeta identificativa siga taronja només serà exigible quan les targetes identificatives existents a l’entrada en vigor de la llei que introdueix la present disposició transitòria s’hagen de substituir per qualsevol circumstància.


Secció 2.ª
Ordenació del territori i urbanisme

Article 200
Es modifica l’apartat 3 de l’article 35, de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatgisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, i queda redactat com segueix:
Article 35. Determinacions de l’ordenació detallada
On diu:
3. Les ordenances municipals de policia de l’edificació regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres d’edificació que no siguen definitòries de l’edificabilitat o el destí del sòl.
També poden regular, en termes compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles d’autorització en cada immoble.
Les ordenances hauran de ser conformes amb les disposicions estatals o autonòmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas, menyscabaran les mesures establides per a la protecció del medi ambient i del paisatge urbà o dels béns catalogats d’interès cultural o històric,

Ha de dir:
3. Les ordenances municipals de policia de l’edificació regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres d’edificació que no siguen definitòries de l’edificabilitat o la destinació del sòl.
També poden regular, en termes compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles d’autorització en cada immoble, la implementació de les instal·lacions i obres necessàries per a reduir el consum d’energia primària no renovable, com també aquelles que afavorisquen el confort tèrmic de l’immoble. Entre aquestes s’admet la regulació mitjançant ordenança de les obres necessàries per a la millora de l’accessibilitat, l’aïllament tèrmic de l’immoble, com també la instal·lació de nous espais exteriors que afavorisquen l’assolellament i ventilació de l’immoble.
Les ordenances hauran de ser conformes amb les disposicions estatals o autonòmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas, menyscabaran les mesures establides per a la protecció del medi ambient i del paisatge urbà o dels béns catalogats d’interès cultural o històric.


Article 201
Es modifica l’apartat 4 de l’article 46, del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb la redacció següent:


Article 46. Plans que estan subjectes de l’avaluació ambiental i territorial estratègica
On diu:
4. Els programes d’actuació regulats en el llibre II d’aquest text refós, com a documents de gestió urbanística que no innoven el planejament, no estan subjectes al procediment d’avaluació ambiental i territorial, sense perjudici que a l’instrument de planejament que, si s’escau, acompanye el programa d’actuació, se li aplique el que s’estableix en els apartats anteriors d’aquest article,

Ha de dir:
4. Els programes d’actuació regulats en el llibre II d’aquest text refós, com a documents de gestió urbanística que no innoven el planejament, no estan subjectes al procediment d’avaluació ambiental i territorial, sense perjudici que a l’instrument de planejament que, si s’escau, acompanye al programa d’actuació, se li aplique el que s’estableix en els apartats anteriors d’aquest article.
Atesa l’escassa entitat i la quasi nul·la capacitat innovadora des del punt de vista de l’ordenació urbanística, els estudis de detall no es troben sotmesos a avaluació ambiental estratègica, per no tindre efectes significatius sobre el medi ambient, d’acord amb l’article 3.5 de la Directiva 2001/42/CE.
Els catàlegs de béns i espais protegits se sotmetran a aquest procediment únicament en la mesura que establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d’impacte ambiental en els termes de la regulació bàsica protectora. En qualsevol cas, se subjectarà al procediment d’avaluació ambiental aquelles modificacions del catàleg d’immobles que s’emplacen en sòl rural.

Article 202
Es modifica l’apartat 1 de l’article 82, del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb la redacció següent:


Article 82. Aprofitament que correspon a l’administració i compensació d’excedents d’aprofitament. Modalitats
On diu:
1. L’aprofitament resultant que correspon a l’ajuntament en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament, es materialitzarà en terrenys cedits a aquestes, lliures de càrregues d’urbanització i quantificat de la forma següent:

a) En sectors de sòl urbanitzable, amb caràcter general, serà el 10per cent de l’aprofitament tipus de l’àrea de repartiment a la qual pertanguen. No obstant això, excepcionalment, aquest percentatge es podrà incrementar fins al 20per cent de l’aprofitament tipus de l’àrea de repartiment si la rendibilitat resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascun dels sectors amb relació a les rendibilitats resultants de la resta d’aquests que disposen del mateix ús global és sensiblement superior.
b) En parcel·les de sòl urbà incloses en unitats d’execució delimitades amb destinació a la seua renovació global, com també en àmbits delimitats per a dur a terme operacions de reforma interior i en parcel·les individuals sotmeses al règim d’actuacions aïllades que tinguen atribuït un increment d’aprofitament respecte de l’atorgat pel planejament anterior, s’aplicarà, amb caràcter general, el 10per cent d’aquest increment que, excepcionalment, podrà reduir-se per al cas d’actuacions de rehabilitació i de regeneració i renovació urbanes de rendibilitat econòmica sensiblement inferior fins a un 5per cent, o incrementar-se fins al 20per cent, si la rendibilitat resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascuna d’aquestes actuacions amb relació a les rendibilitats resultants d’altres actuacions de la mateixa àrea urbana homogènia és sensiblement superior.

Per al cas de parcel·les sotmeses al règim d’actuacions aïllades amb atribució d’increment d’aprofitament, el percentatge d’aprofitament públic podrà substituir-se per la cessió de superfície edificada de valor econòmic equivalent integrada en complex immobiliari constituït en la mateixa edificació en règim de propietat horitzontal, o mitjançant compensació econòmica d’igual valor, quan siga impossible l’atribució de l’aprofitament públic en el mateix àmbit de l’actuació.

c) En el sòl urbà, no urbanitzat, incloent-hi en unitats d’execució per a la seua transformació urbanística, sense que hi haja increment d’aprofitament respecte de l’ordenació vigent, el percentatge d’aprofitament que correspon a l’administració és del 5per cent de l’aprofitament tipus,


Ha de dir:
1. L’aprofitament resultant que correspon a l’ajuntament en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament, es materialitzarà en terrenys cedits a aquestes, lliures de càrregues d’urbanització i quantificat de la forma següent:

a) En sectors de sòl urbanitzable, amb caràcter general, serà el 10per cent de l’aprofitament tipus de l’àrea de repartiment a la qual pertanguen. No obstant això, excepcionalment, aquest percentatge es podrà incrementar fins al 20per cent de l’aprofitament tipus de l’àrea de repartiment, si la rendibilitat resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascun dels sectors en relació amb les rendibilitats resultants de la resta d’ells que disposen del mateix ús global és sensiblement superior.
b) En parcel·les de sòl urbà incloses en unitats d’execució delimitades amb destinació a la renovació global, com també en àmbits delimitats per a dur a terme operacions de reforma interior i en parcel·les individuals sotmeses al règim d’actuacions aïllades que tinguen atribuït un increment d’aprofitament respecte de l’atorgat pel planejament anterior, s’aplicarà, amb caràcter general, el 10per cent d’aquest increment que, excepcionalment, podrà reduir-se per al cas d’actuacions de rehabilitació i de regeneració i renovació urbanes de rendibilitat econòmica sensiblement inferior fins a un 5per cent, o incrementar-se fins al 20per cent si la rendibilitat resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascuna d’aquestes actuacions amb relació a les rendibilitats resultants d’altres actuacions de la mateixa àrea urbana homogènia és sensiblement superior.

Per al cas de parcel·les sotmeses al règim d’actuacions aïllades amb atribució d’increment d’aprofitament, el percentatge d’aprofitament públic podrà substituir-se per la cessió de superfície edificada de valor econòmic equivalent integrada en complex immobiliari constituït en la pròpia edificació en règim de propietat horitzontal, o mitjançant compensació econòmica d’igual valor, quan siga impossible l’atribució de l’aprofitament públic en el propi àmbit de l’actuació.

c) En el sòl urbà, no urbanitzat, incloent-hi en unitats d’execució per a la transformació urbanística, sense que hi haja increment d’aprofitament respecte de l’ordenació vigent, el percentatge d’aprofitament que correspon a l’administració és del 5per cent de l’aprofitament tipus.

Excepcionalment, en les actuacions de renovació urbana que afecten àrees preferents o àmbits considerats com a vulnerables, podran ser exonerades de la participació per part de l’administració actuant en l’aprofitament urbanístic resultant, en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament o empleades en la millora de la reurbanització de l’espai públic o de la infraestructura verda urbana d’aquest àmbit o un altre immediat.


Article 203
Es modifica l’article 105 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 105. Tècniques per a la dotació del patrimoni públic de sòl. Gestió del patrimoni públic de sòl
1. Els béns i els recursos que integren el patrimoni públic de sòl, així com els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació, permuta, arrendament o cessió de terrenys, la gestió d’aquest patrimoni i la substitució de l’aprofitament corresponent a l’Administració pel seu equivalent econòmic, es destinaran a la conservació, l’administració i l’ampliació d’aquest. D’acord amb la legislació estatal de sòl, s’hauran de destinar a la construcció d’habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o a altres actuacions d’interés social. Les actuacions d’interés social hauran de tindre alguns dels fins següents:

a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a la xarxa primària de l’ordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.
b) Execució d’obres d’urbanització no incloses en unitats d’execució.
c) Obtenció de sòl i construcció d’equipaments de la xarxa secundària l’execució dels quals no estiga prevista a càrrec de les i els propietaris del sòl.
d) Actuacions d’iniciativa pública destinades a la regeneració urbana, la revitalització dels espais públics i la millora de la ciutat.

e) Conservació i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de l’entorn urbà i protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
f) Gestió i promoció de sòl en actuacions d’iniciativa pública.

g) Els que preveu l’article 76.8.
2. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl podran ser objecte de transmissió als particulars mitjançant alienació, constitució de drets de superfície, arrendament o un altre negoci jurídic previst en la legislació reguladora del patrimoni de les administracions públiques.

3. Com a regla general, la gestió del patrimoni públic de sòl preferirà l’arrendament o el lloguer a l’alienació. En cas d’alienació, es preferirà la del dret de superfície a la del ple domini. A aquests efectes:
a) L’arrendament o lloguer es regirà pel que s’estableix en la legislació d’habitatge de la Comunitat Valenciana i sobre el patrimoni de les administracions públiques.
b) El règim del dret de superfície és el que s’estableix en la legislació estatal de sòl.
c) La transmissió del ple domini s’haurà de dur a terme d’acord amb la legislació estatal de sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques.
4. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl podran ser objecte de transmissió del seu domini, d’acord amb el que s’estableix en la legislació estatal de sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques, a través d’alguna de les modalitats següents:

a) Mitjançant alienació per concurs públic.
b) Mitjançant subhasta, quan els béns alienats no estiguen subjectes a límit en el preu d’explotació o no tinguen el preu taxat oficialment.

c) Directament per preu no inferior al valor dels terrenys a entitats de caràcter benèfic i social, cooperatives d’habitatges i entitats promotores públiques que promoguen la construcció d’habitatges protegits. El document públic en què conste l’alienació directa ha d’establir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que l’Administració considere convenients.
d) Directament mitjançant el dret de superfície a entitats de caràcter benèfic i social, a cooperatives d’habitatges i a entitats promotores públiques, a fi de construir habitatge tipificat com a social o promoure la construcció d’habitatges de protecció pública.
e) Mitjançant la cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació de la cessió referida siga la construcció, sobre el sòl cedit, d’habitatges subjectes a algun règim de protecció pública o qualsevol altra de les actuacions que preveu l’apartat 1 d’aquest article.
f) Mitjançant alienació directa a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació d’aquesta transmissió siga la gestió i promoció de sòl en actuacions d’iniciativa pública, o qualsevol altra de les actuacions contemplades en l’apartat 1 d’aquest article.

5. Als supòsits compresos en aquest article, en consideració a l’estatus especial d’aquesta mena de sòls, no els seran aplicables els límits temporals que estableix la normativa sectorial autonòmica per a la cessió i l’explotació dels béns integrants del patrimoni de la Generalitat.

6. Els municipis han de comptar amb un patrimoni municipal de sòl amb els fins i els beneficis que regula aquest capítol.
7. Amb caràcter excepcional, el Consell podrà aprovar, mitjançant un acord motivat, la transmissió directa del domini de béns integrants dels patrimonis públics de sòl per a implantar activitats industrials sempre que es complisquen totes les condicions següents:

a) Les activitats industrials objecte d’implantació estaran incloses en un projecte d’inversió estratègica sostenible o un projecte territorial estratègic per a activitats industrials d’alt component tecnològic i innovador declarat pel Consell.
b) El sòl públic, el domini del qual és objecte de transmissió, comptarà amb una classificació urbanística compatible amb l’ús del sòl corresponent a l’activitat industrial que es pretén implantar.
c) El preu de la transmissió del domini dels béns integrants dels patrimonis públics de sòl no podrà ser inferior al valor de mercat dels terrenys.

Article 204
Es modifica l’article 158 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 158. Garantia de promoció del programa d’actuació integrada
1. En atenció a les circumstàncies concurrents, l’ajuntament podrà exigir a les persones o entitats licitadores o, si és el cas, a les persones propietàries aspirants a urbanitzadores, la constitució d’una garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins a la signatura del conveni de programació, havent de justificar suficientment en l’expedient les raons de la seua exigència. Aquesta garantia no podrà ser superior al 2 per cent de l’estimació aproximada de les càrregues del programa d’actuació integrada efectuada per l’ajuntament.

2. L’empresa urbanitzadora designada haurà d’assegurar els seus compromisos amb una garantia definitiva per un import equivalent al 2 per cent les càrregues del programa fins a l’aprovació del projecte de reparcel·lació. Després de l’aprovació d’aquest projecte, s’haurà de completar la garantia definitiva d’acord amb les bases de programació fins a, almenys, un 5 per cent del valor de les càrregues d’urbanització previstes en el programa d’actuació integrada. Aquesta fiança respon de les seues obligacions generals davant de l’Administració i és independent i addicional respecte de les que preveu aquest text refós en desplegament del programa d’actuació integrada que regulen els articles següents. Les bases de programació podran augmentar justificadament l’import de la garantia definitiva fins al 10 per cent. Aquesta garantia s’haurà de constituir abans d’aprovar el projecte de reparcel·lació.
3. L’administració actuant, els organismes, les entitats o les empreses de capital íntegrament públic, per a assumir mitjançant gestió directa el desplegament d’un programa d’actuació, només caldrà que comprometen crèdit amb càrrec al seu pressupost per l’import equivalent a un 5 per cent del cost total de les càrregues del programa. En el supòsit de societats urbanístiques o ens sotmesos al dret privat, podran garantir l’actuació mitjançant el compromís d’aquesta quantitat establida en les seues pròpies previsions d’ingressos o despeses o document similar, en els de pressupostos de les seues administracions titulars o mitjançant l’atorgament de les garanties exigides a un agent urbanitzador privat.

4. En aquests supòsits de gestió directa, l’Administració podrà justificar el compromís de crèdit necessari amb càrrec al futur compte de liquidació provisional en la reparcel·lació, o a la memòria de càrregues d’urbanització, sense necessitat que siga amb càrrec al pressupost municipal vigent, de manera que, tant els ingressos com les despeses derivades d’aquest compte de liquidació provisional o memòria, es consideraran ingressos i despeses extrapressupostaris.

Article 205
Es modifica l’article 189, del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, amb la redacció següent:

Article 189. Deure de conservació i rehabilitació i inspecció periòdica d’edificacions
1. Les persones propietàries de construccions i edificis hauran de mantindre’ls en condicions de seguretat, funcionalitat i habitabilitat, i faran els treballs i obres necessàries per a conservar aquestes condicions o ús efectiu que permeten obtindre l’autorització administrativa d’ocupació o títol equivalent per a la destinació que els siga propi.
2. Les persones propietàries de tota edificació amb ús residencial destinat a habitatge d’antiguitat superior a cinquanta anys, en els termes i condicions que haja determinat reglamentàriament la conselleria competent en matèria d’habitatge, hauran de promoure, almenys cada deu anys, la realització d’una inspecció tècnica, a càrrec d’òrgan facultatiu competent que avalue l’estat de conservació de l’edifici.

3. Les inspeccions tècniques en edificis amb ús residencial es realitzaran d’acord amb el document informe d’avaluació de l’edifici, que preveu aspectes relatius a l’estat de conservació, però també respecte de l’accessibilitat universal i a l’eficiència energètica segons els apartats següents:
a) Avaluació de l’estat de conservació de l’edifici que reflectixca els resultats de la inspecció, indicant els desperfectes benvolguts en l’immoble, les possibles causes i les mesures prioritàries recomanables per a assegurar-ne l’estabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals, o per a mantindre o rehabilitar les seues dependències adequant-les a l’ús a què es destinen.
b) Avaluació de les condicions bàsiques d’accessibilitat universal i no discriminació de les persones amb diversitat funcional per a l’accés i utilització de l’edifici, establint si és susceptible o no de fer ajustos raonables per a satisfer-les.
c) Avaluació de l’eficiència energètica de l’edifici, amb el contingut i mitjançant el procediment que s’establisca reglamentàriament.
4. L’eficàcia a efectes administratius de l’informe d’avaluació de l’edifici d’ús residencial requerirà la seua inscripció en el registre autonòmic habilitat a aquest efecte.
5. Les persones propietàries d’edificis d’ús residencial que pretenguen acollir-se a ajudes públiques amb l’objectiu d’escometre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica, hauran de disposar de l’informe d’avaluació de l’edifici amb anterioritat a la formalització de la petició de la corresponent ajuda.
6. La conselleria competent en matèria d’habitatge podrà exigir de les persones propietàries l’exhibició de l’informe d’avaluació de l’edifici i que estiga vigent. A tal fi, emetrà una ordre d’execució per a requerir l’exhibició de l’informe en el termini establit en aquesta.
La falta de presentació de l’informe en el termini requerit facultarà la conselleria a imposar fins a cinc multes coercitives amb caràcter mensual, per un import màxim, cadascuna d’elles, del 20 per cent del pressupost d’elaboració de l’informe. Després de la imposició d’alguna o la totalitat de les multes coercitives, la conselleria podrà acordar l’execució subsidiària i a costa de l’obligat de l’informe d’avaluació de l’edifici, i destinarà l’import percebut a sufragar, totalment o parcialment, el cost de la seua elaboració.
7. Els ajuntaments podran igualment exigir l’exhibició o l’emissió de l’informe d’avaluació si es posa de manifest la possible existència de danys estructurals o perill per a les persones o les coses. La negativa a exhibir l’informe d’avaluació de l’edifici o l’acreditació de la seua inexistència, facultarà a l’ajuntament a exigir l’execució forçosa que podrà imposar, si així ho considera, multes coercitives i acordar l’execució subsidiària, en la forma establida en el paràgraf anterior.
8. Així mateix, l’òrgan que dicte l’ordre d’execució conforme als apartats anteriors tindrà la potestat per a la iniciació, instrucció i resolució dels procediments sancionadors derivats de l’incompliment d’aquesta obligació, la infracció de la qual ve tipificada en l’article 284.2 d’aquest text refós.
9. Les multes coercitives i l’execució subsidiària s’imposaran amb independència de les sancions que corresponga per la infracció o infraccions comeses.

Article 206
Es modifica l’article 192 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 192. Ordres d’execució d’obres de conservació i d’obres d’intervenció i expropiació dels immobles que incomplisquen aquestes ordres
1. Les obligacions de l’ajuntament en relació amb les ordres d’execució seran:
a) Dictar les esmentades ordres d’execució d’obres de reparació, conservació i rehabilitació dels edificis deteriorats i dels immobles que estiguen en condicions deficients per a ser utilitzats.
b) Prendre les mesures necessàries per a exercir, si és el cas, la tutela i la defensa dels interessos de les persones inquilines.
2. Els òrgans de la Generalitat competents en matèria de patrimoni cultural immoble, oït l’ajuntament, podran dictar les ordres a què es refereix l’apartat anterior respecte d’edificis catalogats.
3. Les ordres d’execució poden comminar, així mateix, a la neteja, el tancament, la retirada de cartells o altres elements impropis de l’immoble.
4. Dins del termini assenyalat en l’ordre d’execució, que no podrà superar els sis mesos, la persona propietària pot sol·licitar la llicència de rehabilitació o demolició, llevat que l’edifici estiga catalogat. També pot proposar alternatives tècniques per a les obres o sol·licitar raonadament una pròrroga en l’execució d’aquestes.
L’ordre d’execució comporta l’afecció real directa i immediata de l’immoble al compliment de l’obligació del deure de conservació, que es farà constar en el Registre de la Propietat, d’acord amb la legislació de l’Estat.
5. L’incompliment injustificat de l’ordre faculta l’Administració per a adoptar una d’aquestes mesures:
a) L’execució subsidiària a costa de la part obligada, fins al límit del deure de conservació.
En compliment de la funció social de la propietat, si la persona propietària fa cas omís de dos requeriments consecutius de l’Administració, l’alcaldessa o l’alcalde quedarà habilitat per a acordar la declaració d’utilitat pública o interés social de l’immoble i iniciar el procediment de l’expropiació.
La propietat es restituirà en el seu dret quan la persona titular d’aquesta, després d’acreditar el seu títol, sol·licite la llicència municipal o una declaració responsable, si és el cas, pertinent en el cas d’edificació o rehabilitació i haja satisfet les despeses generades per l’execució subsidiària, en el cas que aquesta l’haja dut a terme l’Administració.

b) La imposició de fins a deu multes coercitives, amb periodicitat mínima mensual, per valor màxim, cadascuna, d’una desena part del cost estimat de les obres ordenades. L’import de les multes coercitives es destinarà preferentment a cobrir les despeses que genere l’execució subsidiària de l’ordre incomplida, i s’imposaran amb independència de les sancions que corresponga per la infracció o infraccions comeses.

c) Convocatòria de procediment d’execució substitutòria, en els termes establits per als programes d’actuació aïllada en substitució de la persona propietària per incompliment del deure d’edificar.

6. Així mateix, en cas d’incompliment per la part propietària del deure de rehabilitar, qualsevol persona interessada podrà iniciar els procediments que estableixen els articles 195 i 196 d’aquest text refós.


Article 207
Es modifica l’article 197 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 197. Modalitats de participació de les persones propietàries

1. En el supòsit de l’actuació en règim concertat que regula l’article 194.1.c.3, les persones propietàries afectades per l’actuació podran participar en aquesta abonant la part econòmica que els corresponga o que acorden amb la part promotora, i rebran, mitjançant reparcel·lació horitzontal, parts o departaments construïts de l’edifici en proporció justa de beneficis i càrregues respecte de la seua aportació i adjudicació.

2. En el cas de l’actuació en règim concertat que regula l’article 194.1.c.3 d’aquest text refós, i de manera obligada en el de l’edificació forçosa sense concert, les parts afectades podran participar en aquesta rebent, mitjançant reparcel·lació horitzontal, dependències construïdes, sense aportació dinerària, a canvi de les seues propietats primitives, en règim d’equidistribució.
3. Els assisteix, així mateix, el dret a autoexcloure’s de l’actuació, i rebre compensació monetària pels seus béns, d’acord la legislació estatal en matèria de valoracions.

Article 208
S’afegeix un número 8.é en la lletra f de l’apartat 1 de l’article 211 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 211. Ordenació d’usos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable
1. La zonificació del sòl no urbanitzable pot preveure, segons les seues característiques i amb caràcter excepcional, els usos i aprofitaments següents […]
f) Activitats terciàries o de serveis. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents […]
8.é Estacionament de maquinària i vehicles pesants, com també emmagatzematge de vehicles, en recinte a l’aire lliure que requerisca l’ocupació mínima d’una hectàrea. Ha d’envoltar-se adequadament, com a regla general, mitjançant pantalla vegetal. S’exceptua l’emmagatzematge de vehicles al final de la seua vida útil, el qual s’entén inclòs en les activitats a les quals es refereix el paràgraf 5.é d’aquest apartat.

Article 209
Es modifica el número 1.r de la lletra b i la lletra c de l’apartat 2 de l’article 219 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell.

Article 219. Excepcions a l’exigència de declaració d’interès comunitari per a determinades activitats
[…]
2. S’eximeixen de la declaració d’interès comunitari en sòl no urbanitzable comú:
[…]
b) Els usos i els aprofitaments en el medi rural relatius a les activitats agràries complementàries següents:
1.r Allotjament de turisme rural, establiment de restauració o assimilats, establiment per a la pràctica esportiva o assimilats, sempre que l’actuació supose la recuperació de patrimoni arquitectònic tradicional, en edificacions existents amb llicència d’obres i la superfície construïda de l’actuació de les quals no supere els 500 m².
[...]
c) L’abassegament i el tractament temporal de material natural excavat identificat mitjançant el codi LER 17 05 04, segons l’annex de la Decisió de la Comissió de 18 de desembre de 2014 per la qual es modifica la Decisió 2000/532/CE, sobre la llista de residus, de conformitat amb la Directiva 2008/98/CE, del Parlament Europeu i del Consell, sempre que es realitze sobre superfície sense condicionar urbanísticament. Per a això cal sol·licitar informes i/o autoritzacions de la conselleria competent en matèria de medi ambient, de residus i a l’organisme competent de carreteres, a més de tots aquells que, si escau, són pertinents. Si la superfície ocupada és superior a una hectàrea, es requereix estudi d’integració paisatgística. Si, d’acord amb la legislació ambiental, és necessària l’avaluació d’impacte ambiental del projecte, aquesta s’ha de realitzar en la tramitació de la llicència ambiental.


Article 210
Es modifica l’article 233 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 233. Actuacions subjectes a declaració responsable
1. Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de l’article 241 d’aquest text refós:
a) La instal·lació de línies elèctriques, telefònics o altres similars, la posada en servei de centres de transformació d’energia elèctrica de mitjana tensió, sempre que hagen sigut autoritzats amb anterioritat i la col·locació d’antenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe i la reparació de conduccions en el subsol, només en sòl urbà i sempre que no afecte domini públic, edificis protegits o a entorns protegits d’immobles declarats bé d’interés cultural o bé de rellevància local, ni altres àrees de vigilància arqueològica.

b) Les obres de modificació o reforma que afecten l’estructura, sense suposar substitució o reposició d’elements estructurals principals, o a l’aspecte exterior i interior de les construccions, els edificis i les instal·lacions, que no estiguen subjectes a llicència d’acord amb l’article 232 d’aquest text refós.
c) Les obres de mera reforma que no suposen una alteració estructural de l’edifici, ni afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació, així com les de manteniment de l’edificació que no requerisquen col·locar bastimentada en la via pública.
d) Les actuacions d’intervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, mancats de transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.
e) L’alçament i la reparació de murs de fàbrica o maçoneria, no estructurals, i el tancament de parcel·les, independentment del sistema constructiu triat, que no estiguen subjectes a llicència d’acord amb l’article 232 d’aquest text refós.
f) La primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, una vegada conclosa la construcció, d’acord amb el que preveja la legislació vigent en matèria d’ordenació i qualitat de l’edificació, així com el segon i els següents actes d’ocupació d’habitatges.
2. Les actuacions següents estan subjectes a declaració responsable, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat anterior i sempre que incorporen un certificat emés per un organisme de certificació administrativa o un col·legi professional, en els termes que estableix la disposició addicional quarta d’aquest text refós:
a) Les obres de modificació o reforma que afecten l’estructura de les construccions, els edificis i les instal·lacions de totes classes, sense importar el seu ús.
b) La demolició de les construccions.
c) La modificació de l’ús de les construccions, les edificacions i les instal·lacions, així com l’ús del vol sobre aquests.
d) L’alçament de murs de fàbrica i el tancament, en els casos i les condicions estètiques que exigisquen les ordenances dels plans, reguladores de l’harmonia de la construcció amb l’entorn.
e) L’execució d’obres i instal·lacions que afecten el subsol, excepte les que inclou l’article 232.
f) L’obertura de camins, així com la modificació o la pavimentació d’aquests.
g) La col·locació de cartells i tanques publicitàries visibles des de la via pública.
h) Totes les actuacions no incloses en l’article 232, el 234 ni en l’apartat 1 d’aquest article.
La reforma o la rehabilitació d’una façana, o qualsevol obra complementària inclosa en l’apartat 1 d’aquest article, que exigisca instal·lar bastides en domini públic es tramitarà com a declaració responsable. No obstant això, l’ocupació temporal del sòl o del sòl demanial a l’efecte de la instal·lació de bastimentades o instal·lacions auxiliars de caràcter temporal, i mentre es finalitze l’obra, requerirà l’obtenció de la llicència d’ocupació o títol jurídic equivalent que serà tramitat pel departament municipal competent en domini públic.

3. No obstant això, mitjançant l’aprovació de l’ordenança corresponent, els municipis podran sotmetre a llicència expressa els actes d’ús, transformació i edificació de sòl, subsol i volada inclosos en l’apartat 2, i en la lletra f de l’apartat 1. També podran exigir un certificat d’organisme de certificació administrativa per a aquest últim supòsit en el cas de mantindre l’autorització per declaració responsable.


Article 211
Es modifica l’article 259 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que queda redactat així:

Article 259. Procediment de restauració de la legalitat urbanística

1. Instruït l’expedient i formulada la proposta de mesura de restauració de l’ordenació urbanística vulnerada, aquesta es comunicarà al registre de la propietat a l’efecte establit en la legislació estatal de sòl i es notificarà a les persones interessades perquè puguen formular al·legacions. Transcorregut el termini d’al·legacions, o desestimades aquestes, l’òrgan competent acordarà la mesura de restauració que corresponga, a costa de la persona interessada, i concedirà un termini d’execució.

2. El termini màxim per a tramitar, resoldre i notificar l’expedient de restauració de la legalitat urbanística serà d’un any, termini que començarà a comptar-se:
a) Si no s’ha sol·licitat la legalització, l’endemà de la finalització del termini atorgat en el requeriment de legalització.
b) Si s’ha sol·licitat la legalització, el termini s’iniciarà l’endemà de la practica de la notificación de l’acte administratiu que resolga sobre la llicència
c) En els casos en què el procediment s’haja paralitzat per una causa imputable a la persona interessada, s’interromprà el termini per a resoldre.
3. L’òrgan actuant podrà suspendre l’execució de l’ordre de restauració fins que la resolució siga ferma per via administrativa. En particular, es pot suspendre l’execució de l’ordre de restauració quan estiga en tramitació algun instrument de planejament de desenvolupament del planejament general o de gestió urbanística i es poguera legalitzar l’actuació afectada sense llicència de manera sobrevinguda i la fera innecessària una vegada aprovat l’instrument. L’execució de l’ordre de restauració es produirà també en els altres casos previstos expressament en aquest text refós.
4. També se suspendrà l’execució de l’ordre d’enderrocament quan concórreguen totes les circumstàncies següents:
a) Que la part interessada acredite que ha demanat de la manera deguda les llicències o les autoritzacions necessàries per a la legalització, així com la documentació que ha d’incorporar la sol·licitud de les llicències o les autoritzacions.
b) Que la part interessada formalitze davant de l’Administració una garantia en quantia no inferior al 50 per cent del pressupost de les actuacions de reposició, mitjançant alguna de les formes admeses en la legislació de contractes de les administracions públiques.

Article 212
Es renumera la disposició addicional sisena [sic] »Implantació d’aparcaments i usos complementaris vinculats en sòl urbanitzable d’ús industrial o terciari», del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat pel Decret legislatiu del Consell 1/2021, de 18 de juny, que es converteix en la disposició addicional sisena del citat text refós.

Article 213
Es renumera la disposició addicional sisena que es titula» Mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situades en terrenys forestals i en la zona d’influència forestal», del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que es converteix en la disposició addicional setena.

Article 214
Es renumera la disposició addicional setena que es titula »Suspensió de llicències que afecte instal·lacions per a la generació d’energies renovables», del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que es converteix en la disposició addicional octava.


Article 215
Es renumera la disposició addicional huitena que es titula «Àmbits estratègics i projectes territorials estratègics per a les activitats econòmiques en el territori i procediment per a la seua declaració» del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, que es converteix en la Disposició addicional novena.

Article 216
S’afig una disposició addicional desena en el text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, aprovat per Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, amb la següent redacció:

Disposició addicional desena. Règim aplicable a les infraestructures de competència estatal.
En relació amb les infraestructures de competència estatal, serà aplicable el que dispose la seua normativa específica.


Secció 3.ª
Mobilitat

Article 217
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 21 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:



Article 21. Transport de viatgers
1. A l’efecte d’aquesta llei, transport de viatgers és el realitzat per compte de tercers contra la contraprestació econòmica corresponent.

2. Els transports de viatgers es classifiquen en:
a) Servei públic de transport, entés com a tal l’oferit a la ciutadania, d’acord amb un calendari i un horari establits prèviament.

b) Transports públics regulars d’ús especial.
c) Transport discrecional de viatgers.
d) Servei de taxi prestat en turismes.
e) Transport a la demanda.
3. Els serveis de transport assenyalats en els apartats a, b, d i e del punt anterior es prestaran d’acord amb el que s’estableix en la present llei. Els serveis discrecionals de transport s’acomodaran al que estableix la legislació estatal en la matèria.
4. La prestació de serveis de transport podrà efectuar-se mitjançant sistemes ferroviaris, viaris o amb una combinació d’aquests, segons resulte més convenient.
5. No tenen la consideració de transport de viatgers, a l’efecte d’aquesta llei, els que es desenvolupen en recintes tancats o els que es realitzen exclusivament amb el caràcter d’atracció turística.

Article 218
Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 22 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 22. El servei públic de transport. Fins i competències

1. Mitjançant la prestació dels serveis públics de transport, les administracions públiques competents conformen una oferta integrada de mobilitat amb vista a assegurar a ciutadans i ciutadanes les seues opcions d’accés als serveis i els equipaments, al treball, a la formació i a la resta de destinacions que es demanden.
2. La Generalitat és l’autoritat de transport competent per a la provisió dels serveis públics de transport a la Comunitat Valenciana.

3. Els ajuntaments són les autoritats de transport competents en la provisió de serveis públics de transport dins dels seus termes municipals, d’acord amb el que s’estableix en la legislació de règim local, el que preveu aquesta llei, la normativa que la desenvolupe i els instruments de coordinació que, d’acord amb aquesta normativa, s’establisquen per a assegurar la integració del sistema de transports.
4. Les diferents administracions podran subscriure convenis de cooperació interadministrativa per a la prestació conjunta dels serveis públics de transport de la seua competència quan ho aconsellen raons d’interés públic. Aquests convenis comportaran, si és el cas, la integració de la prestació dels trànsits urbans en el marc d’un contracte de prestació de servei públic de transport interurbà, i hauran d’establir les condicions per a la seua realització i el règim de finançament.

5. Correspon a cadascuna de les autoritats de transport competents l’ordenació, la planificació, la gestió i la prestació dels serveis públics de transport, bé mitjançant operador intern, en l’accepció del Reglament CE 1370/2007, o mitjançant l’operador seleccionat d’acord amb la normativa aplicable.
6. La prestació dels serveis públics de transport que corresponguen a la Generalitat en virtut de delegació o encàrrec per part de l’Administració general de l’Estat, o amb un conveni previ amb altres comunitats autònomes, s’acomodarà al que preveu aquesta llei en el que no s’opose a la legislació de l’Estat, sense perjudici de la resta de legislacions que resulten aplicables.

Article 219
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 31 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:




Article 31. Formes d’adjudicació i modalitats de contractació

1. La contractació dels serveis públics de transport que assenyala l’apartat b del punt 1 de l’article anterior es realitzarà amb caràcter general mitjançant la modalitat de concessió, per la qual l’operador gestionarà el servei a risc i perill seu. No obstant això, l’autoritat de transport podrà emprar la resta de modalitats de contractació de serveis públics previstes en la legislació de contractació del sector públic quan així ho aconselle l’interés general.
2. L’adjudicació del contracte de servei públic de transports es realitzarà pel procediment obert o restringit, excepte en els casos en què, d’acord amb el que s’indica en els punts següents, s’opte pel procediment negociat o l’adjudicació directa.
3. Correspondrà adjudicar el contracte de servei públic de transports pel procediment negociat en els casos previstos en la legislació de contractació del sector públic i, en particular, en els casos en què no puga promoure’s la concurrència.
4. Podran adjudicar-se directament contractes de servei públic de transports en els termes i les condicions establits en l’article 73.1 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres.

També podran adjudicar-se directament els contractes menors de prestació de servei públic de transport en els quals la contraprestació per les obligacions de servei públic no supere els 18.000 euros i sempre que tinguen una duració inferior a un any i suposen una oferta inferior als 300.000 Vh-km.
Així mateix, en cas d’interrupció d’un servei públic de transport o de risc imminent que aquesta interrupció es produïsca, es podrà adoptar una mesura d’emergència, la duració de la qual no ha d’excedir de dos anys, en forma d’adjudicació directa d’un contracte o d’acord formal de pròrroga d’un contracte de prestació de serveis públics de transports o d’exigència de prestar determinades obligacions de servei públic en els termes i les condicions establits en l’article 85 de la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres.

Les adjudicacions directes previstes en aquest article hauran de ser precedides de l’elaboració d’un projecte simplificat, que tindrà la consideració de plec de prescripcions tècniques, que estarà exempt del tràmit d’informació pública.
5. L’òrgan de contractació podrà tindre en compte variants o millores sempre que aquesta possibilitat s’haja previst expressament en el plec de clàusules administratives particulars.
6. La selecció de l’adjudicatari es realitzarà d’acord amb la valoració dels diversos criteris establits en el plec de clàusules administratives particulars, entre els quals figurarà necessàriament el valor de les compensacions econòmiques corresponents a les obligacions de servei públic.
7. Les empreses operadores de transport hauran d’estar en possessió dels títols habilitants per a la prestació de servei de transport discrecional per carretera, de transport ferroviari o tots dos, segons siga procedent.

Article 220
S’afig un apartat 9 a l’article 34 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 34. Modificació dels contractes de servei públic de transports
1. Els contractes de prestació de servei públic de transports podran modificar-se d’acord amb el que preveu aquesta llei i la reguladora de la contractació del sector públic. No tindran el caràcter de modificació de contracte les variacions en les condicions concretes de prestació del servei, que es tramitaran i s’aprovaran d’acord amb el que es preveu en l’article 32.
2. Serà condició prèvia necessària per a modificar el contracte aprovar la modificació del projecte de servei públic de transports.
3. La modificació podrà consistir en l’ampliació dels nuclis o relacions servits sempre que, a la vista de l’entitat de l’oferta de transport, no semble convenient la formulació i licitació d’un nou projecte independent de prestació de servei públic de transport.
4. Serà motiu de modificació del contracte de prestació de serveis de transport l’aprovació i l’adjudicació d’altres contractes que puguen alterar les seues condicions essencials com ara la coincidència de trànsits o altres similars. Aquestes modificacions, que es tramitaran i s’aprovaran d’acord amb el que preveu aquest article, incorporaran, si és el cas, una nova formulació de l’estudi econòmic, de les obligacions de servei públic i de les compensacions que corresponguen sobre aquesta qüestió.
5. En cas que es produïsquen variacions substancials de la demanda que no tinguen un caràcter conjuntural, es modificarà el projecte de servei públic de transport i a l’adequació consegüent dels serveis, i, si és el cas, igualment podrà ser procedent redefinir les obligacions de servei públic i les prestacions corresponents. En cas que aquestes modificacions foren d’una entitat tal que alteraren les condicions essencials del contracte, correspondrà el seu rescat i la nova licitació dels serveis.

6. Les modificacions dels contractes podran tindre caràcter temporal o definitiu, fins al termini de finalització del contracte. En el primer cas, les variacions s’estendran pel termini de les circumstàncies que les justifiquen.
7. L’Administració, d’ofici o a instància dels operadors, podrà unificar diversos serveis públics de transport si així ho aconsella l’interés general. Una vegada aprovada aquesta unificació, podrà optar-se per adjudicar el contracte resultant a l’operador constituït pels prestadors dels serveis preexistents, o per la resolució i la nova licitació dels contractes.
8. En casos en què no s’estime convenient la unificació de serveis públics de transport que preveu el punt anterior, els operadors de diferents serveis públics de transport amb punts de contacte entre si podran establir un contracte de col·laboració a fi de solapar aquests serveis, de manera que puguen prestar-se conjuntament i evitar així el transbord de viatgers. Aquests contractes de solapament estaran subjectes a autorització per part de l’administració o les administracions competents en els serveis afectats i no podran incloure nous trànsits que tinguen reconeguts altres serveis públics de transport.
9. Els contractes de prestació de servei públic de transports podran modificar-se per a introduir nous serveis a la demanda o prestar-se els ja existents, totalment o parcialment, com a transport a la demanda segons el que es disposa en l’apartat 1 de l’article 41 bis, aplicant el règim tarifari del contracte, quan per circumstàncies acreditades derivades del seu baix índex d’utilització no estiguera garantida la seua realització adequada i sempre considerant les necessitats de les persones usuàries i l’impacte economicofinancer derivat del canvi de sistema en l’equilibri contractual. Aquesta modificació tindrà caràcter obligatori per al contractista.

Article 221
Es modifica l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 38. Suports dels títols de transport
1. Els títols de transport podran tindre suport físic, magnètic o telemàtic en els termes que s’establisquen reglamentàriament, sempre que queden garantits adequadament els drets de les persones usuàries i les empreses operadores.
2. Els suports dels títols de transport de les diverses autoritats i operadors que presten servei a la Comunitat Valenciana, així com els corresponents equips fixos o embarcats, s’adequaran a les normes d’interoperativitat que establisca la Conselleria competent en matèria de transport o, en un àmbit metropolità, per l’autoritat de transport competent en aquest àmbit.

Article 222
Es modifiquen els apartats 2 i 4 de l’article 39 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 39. Tarifes
1. Els títols propis de l’operador estaran sotmesos a les tarifes màximes establides per l’Administració, excepte en els casos en què, d’acord amb aquesta llei i el reglament que la desplegue, puguen ser establides excepcionalment pel mateix operador.
2. La retribució de l’operador en relació amb els viatgers proveïts de títols d’integració serà l’establida en el contracte de servei públic de transport. Les autoritats de transport podran establir nous títols d’integració amb una comunicació prèvia a l’operador de les condicions d’expedició i ús, així com de les especificacions tècniques del títol per a la seua incorporació als seus sistemes de taquillatge. En el cas que la introducció de nous títols d’integració altere les condicions econòmiques inicials de prestació del contracte, es fixarà una compensació econòmica mitjançant un acord de cooperació o un conveni de col·laboració.

3. L’autoritat de transport revisarà les tarifes segons el que es disposa en la legislació vigent. A l’efecte d’aquesta revisió, no tindran la consideració de tarifa els mínims de percepció que, si és el cas, estiguen aprovats.
4. Les tarifes dels títols propis o integrats podran establir-se amb caràcter zonal, en relació amb la distància, o mitjançant un altre procediment que s’estime adequat. Seran públiques i no discriminatòries. Les autoritats de transport i els operadors, amb un informe previ favorable de les primeres, podran subscriure acords de cooperació o convenis de col·laboració, segons siga procedent, amb altres òrgans administratius o amb diferents administracions amb la finalitat que determinats col·lectius amb condicions socials específiques tinguen reduccions en les tarifes percebudes. Aquests acords fixaran les compensacions que permeten mantindre les condicions econòmiques inicials del contracte de servei públic de transport.

Article 223
S’addiciona un article 41 bis a la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, amb aquest contingut:

Article 41 bis. Transport a la demanda
1. Es considera transport la demanda, servei de transport autoritzat o contractat per l’autoritat de transport competent en el seu àmbit territorial corresponent, quan la determinació de l’itinerari i/o de l’horari depenga de les sol·licituds prèvies de les persones usuàries, que contractaran el servei mitjançant el pagament individual per plaça.

2. La conselleria competent en matèria de transports establirà tarifes especials per a serveis de transport a la demanda.
3. El transport a la demanda es prestarà d’acord amb les condicions establides en l’autorització administrativa i se circumscriuran a l’àmbit espacial o a les relacions de trànsit que establisca aquesta, determinats per la relació de municipis o nuclis de població diferenciats entre els quals es podrà realitzar el transport, afavorint la coordinació i la intermodalitat amb altres maneres de transport públic col·lectiu i incloent-hi, si és el cas, les prevencions relatives a la coincidència de trànsits amb els serveis públic de transport regular de viatgers d’ús general segons les condicions concretes de prestació vigents en cada moment, aprovades segons el que disposa l’article 32 d’aquesta llei. A aquest efecte, amb caràcter previ a la resolució de l’autorització, es donarà audiència als concessionaris que operen en la zona, si n’hi ha.

L’autorització administrativa per a la prestació de transport a la demanda podrà atorgar-se amb caràcter general o només per a dies i hores en què no es produïsca una coincidència amb els serveis de transport públic regular de viatgers d’ús general. En l’autorització administrativa també es podrà fixar el nombre d’expedicions per a cadascun dels itineraris.
L’autorització administrativa s’atorgarà per un termini màxim de cinc anys.
4. Quan el transport a la demanda siga contractat per una autoritat de transport en el seu àmbit territorial corresponent, el contracte públic haurà d’atindre’s al que es disposa en aquesta llei, en les normes dictades per a desplegar-la i les regles que regisquen per a la seua modalitat de contracte.
5. La prestació de serveis de transport a la demanda la realitzarà una persona, física o jurídica, que compte amb un títol habilitant per a la prestació de transport discrecional de viatgers en les condicions que es determinen en cada cas i d’acord amb la normativa que els siga aplicable.
6. Per a l’organització i l’establiment d’una oferta de transport a la demanda, s’haurà d’implantar un sistema de gestió que garantisca el transport a les persones usuàries la reserva de les quals s’haja gestionat prèviament i, en tot cas, s’adoptaran les mesures exigides en la legislació en matèria de protecció de dades de caràcter personal en el tractament de les recaptades en l’exercici de l’activitat.
Les persones usuàries del transport a la demanda hauran de facilitar les seues dades personals per a gestionar les reserves i identificar-se per a accedir als serveis.
7. En tot cas, l’organització i l’establiment d’una oferta de transport a la demanda comportarà l’obligació de proporcionar tota la informació actualitzada sobre l’oferta de transport a la demanda que resulte d’interés per a les potencials persones usuàries a la conselleria competent en matèria de transport i al Punt d’accés nacional de transport multimodal i, en particular, la requerida en l’apartat 1 relatiu a dades estàtiques de l’annex del Reglament delegat (UE) 2017/1926, de la Comissió, de 31 de maig de 2017, que complementa la Directiva 2010/40/UE, del Parlament Europeu i del Consell, pel que fa al subministrament de serveis d’informació sobre desplaçaments multimodals en tota la Unió, i qualsevol altra normativa que s’establisca en aquest sentit per a aquesta mena de dades.

Article 224
Es modifica l’apartat 4 h de l’article 87 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 87. Administrador d’infraestructures de transport
1. Correspon a l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i de Ports de la Generalitat (GTP), entitat de dret públic adscrita a la conselleria competent en matèria de transport, administrar les infraestructures de transport de la Generalitat, en els termes que recull aquesta llei i el seu estatut particular, exercint la condició d’administrador d’infraestructures de transport a què es refereix aquesta llei. No obstant això, en els casos en què així corresponga per interés públic, aquestes funcions, o part, podrà assumir-les la conselleria competent en matèria de transport, per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), o per qualsevol altra entitat designada a aquest efecte per aquesta conselleria.

2. Les competències de l’administrador d’infraestructures inclouran la gestió, l’execució, el finançament, la conservació i el manteniment de les obres i la seua explotació, i es podran fixar i percebre cànons, arrendaments i qualsevol altre tipus d’ingrés derivat de la posada a la disposició d’aquestes per a la prestació de serveis, així com dels procedents d’activitats col·laterals que puguen desenvolupar-se en aquestes. Igualment, inclourà assumir la condició de beneficiari de l’expropiació forçosa quan així corresponga.
3. Mitjançant una ordre de la conselleria competent en matèria de transports, s’aprovarà el catàleg d’infraestructures de transport de competència autonòmica i l’adscripció corresponent a l’efecte d’administració en els termes que assenyalen els punts anteriors. Correspondrà igualment a la conselleria esmentada adscriure les noves infraestructures a l’efecte de la seua construcció i administració posterior.

4. Les funcions d’administració s’estendran als aspectes següents:

a) Les línies, els trams o els elements de la xarxa, tant en relació amb la plataforma com amb la superestructura, l’electrificació i la senyalització.
b) Les terminals de transport.
c) El manteniment parcial o total de la infraestructura.
d) L’explotació dels elements propis i annexos a les infraestructures susceptibles de tindre rendiments lucratius.
e) La promoció i el desenvolupament d’activitats relatives als usos del sòl, en relació amb les infraestructures de transport.
f) L’exercici de les potestats en relació amb el règim de compatibilitat de les infraestructures amb altres usos, incloent-hi el procediment sancionador corresponent.
g) La participació, juntament amb altres administracions o ens públics estatals o locals, en la construcció i el finançament d’infraestructures i en les labors d’explotació i promoció d’usos lucratius annexos assenyalats en els punts anteriors.
h) L’elaboració, la tramitació i l’elevació a l’òrgan competent per a aprovar els mapes estratègics de soroll, els plans d’acció contra el soroll, els plans de millora de qualitat acústica i tots els instruments, els plans i els projectes que resulten necessaris per a millorar la qualitat acústica, com també l’execució, la conservació i el manteniment de les actuacions que s’hi preveuen i les derivades de la normativa aplicable en matèria de vibracions, garantint la dotació de recursos humans per a implementar-ho a l’organisme competent.
5. L’administració de la infraestructura inclourà, si és el cas, la gestió del sistema de control, de circulació i de seguretat, excepte quan aquestes funcions les desenvolupe l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
6. L’administració de les infraestructures ferroviàries és un servei d’interés general i essencial per a la Comunitat Valenciana, que es prestarà de la manera que preveu aquesta llei.
7. Les funcions de l’administrador d’infraestructures de transport podran ser desenvolupades de manera directa o indirecta mitjançant les modalitats de contractació previstes en la legislació de contractes del sector públic, i d’acord amb el que es disposa en el seu estatut particular.

Article 225
Es modifica l’apartat 1 de l’article 93 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:

Article 93. Competències
1. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport, o, si és el cas, als ajuntaments, la inspecció en matèria de serveis públics de transport que siguen de la seua competència, així com de la resta d’activitats de transport que regula el títol II de la present llei.

2. Correspon a l’administrador de la infraestructura de transport la potestat de policia en relació amb la regulació de la compatibilitat de les infraestructures amb l’entorn regulada en el capítol III del títol III, així com les que li corresponguen en relació amb les infraestructures que administre d’acord amb el que s’esmenta aquest títol.
3. Correspon als ajuntaments la potestat inspectora en relació amb la formalització i el desenvolupament dels plans de mobilitat d’àmbit municipal establits en el capítol III del títol I d’aquesta llei.
4. Correspon a la conselleria competent en matèria de transport la potestat inspectora en la resta de casos previstos en aquesta llei, així com en els casos que preveu l’apartat 3 del present article en cas que no s’haja produït l’actuació municipal i una vegada que haja transcorregut el termini de notificació que s’establisca reglamentàriament. Competeix igualment aquesta potestat en els supòsits de rellevància especial per al sistema de transports de la Comunitat Valenciana, amb la incoació prèvia del procediment corresponent per part del conseller competent en matèria de transports, així com la coordinació dels plans d’inspecció de la resta d’òrgans, en relació en tot cas amb els corresponents d’àmbit estatal.
5. Les potestats d’inspecció en relació amb les obligacions dels qui utilitzen els seus serveis es podran delegar en els operadors de transport. En tot cas, el personal habilitat dels diversos operadors de transport tindrà la condició d’agent de l’autoritat en els casos en què corresponga actuar de manera immediata en relació amb el comportament de les persones usuàries per estar en perill la seua pròpia seguretat, la de tercers o la del conjunt del servei de transport.

6. Correspon la facultat sancionadora a l’administració o a l’entitat a la qual corresponga la potestat inspectora. Normativament s’establiran les condicions objectives del personal encarregat de la instrucció dels expedients.

Article 226
Es modifica l’article 97 de la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, que queda redactat així:


Article 97. Infraccions en matèria de transport de viatgers
L’incompliment del que s’estableix en aquesta llei en matèria de transport de viatgers es considerarà infracció molt greu, greu o lleu, d’acord amb el que s’estableix en la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres i en el seu reglament de desplegament.
Les referències fetes als transports reiterats per a col·lectius específics s’entendran fetes als transports regulars de viatgers d’ús especial.

Al transport a la demanda li serà aplicable el règim sancionador establit per al transport regular de viatgers d’ús general.


Secció 4.ª
Seguretat ferroviària

Article 227
Es modifiquen les lletres a i g de l’apartat 1 i s’afigen les lletres m, n, o, p, q i r a l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 7/2018, de 26 de març, de seguretat ferroviària, que queda redactat com segueix:

Article 4. Definicions legals i classificació de línies del sistema ferroviari
1. A l’efecte d’aquesta llei i en concordança amb el que es disposa en la Directiva 2004/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, sobre seguretat dels ferrocarrils comunitaris (Directiva de seguretat ferroviària) i en la Llei 38/2015,de 29 de setembre, del sector ferroviari, s’aplicaran les definicions següents:
a) Sistema ferroviari: La totalitat dels subsistemes corresponents a àmbits estructurals (infraestructura, passos a nivell, energia, control i comandament i senyalització en terra i a bord, i material rodant) i funcionals (explotació i gestió del trànsit, manteniment i persones usuàries), així com la seua integració en el sistema en conjunt, incloent-hi els elements relacionats amb el factor humà.
A l’efecte de la present llei, el sistema ferroviari de competència de la Generalitat està constituït pel conjunt d’elements necessaris per a realitzar qualsevol tipus de transport guiat per carrils metàl·lics que siguen titularitat de la Generalitat, amb l’excepció de les instal·lacions destinades al transport de mercaderies en exclusiva.
b) Infraestructura ferroviària: La totalitat d’elements que formen part de les vies principals i de les de servei i ramals de desviació, com ara els terrenys, les estacions, els depòsits i els tallers de material ferroviari, els carregadors, les obres civils, els passos a nivell, els camins de servei, les senyalitzacions, l’enllumenat, les telecomunicacions i tot tipus d’equipament fix necessari per a garantir la seguretat i la continuïtat en les operacions ferroviàries.
c) Administrador de la infraestructura: Qualsevol organisme o empresa que s’encarregue principalment de la instal·lació i el manteniment de la infraestructura ferroviària, o de part d’aquesta, fet que també podrà incloure la gestió dels sistemes de control i seguretat de la infraestructura. Les funcions de l’administrador de la infraestructura es desenvoluparan en els termes que estableix la Llei 6/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, i podran assignar-se a diferents organismes o empreses.
d) Operador ferroviari: Qualsevol empresa, pública o privada, l’activitat de la qual consistisca a prestar serveis de transport de mercaderies o persones per ferrocarril, i haurà de ser aquesta empresa en tot cas qui aporte la tracció; s’inclouen també les empreses que aporten únicament la tracció.
e) Entitat ferroviària: Qualsevol operador ferroviari o administrador de la infraestructura, així com qui tinga les característiques i les atribucions d’ambdues simultàniament.
f) Autoritat responsable de la seguretat: L’organisme autonòmic encarregat de les
funcions relatives a la seguretat ferroviària de conformitat amb aquesta llei.
g) Sistema de gestió de seguretat (SGS): Consisteix en l’organització, les mesures i els procediments establits per un administrador d’infraestructures o un operador ferroviari per a garantir la gestió de les seues operacions en condicions de seguretat. Sense perjudici de les facultats de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, el SGS servirà de suport a la presa de decisions estratègiques basada en dades objectives.
h) Normes autonòmiques de seguretat: Totes les normes que continguen requisits tècnics o de seguretat ferroviària establits en l’àmbit autonòmic i aplicables a les entitats ferroviàries o a tercers, amb independència de l’organisme que les emeta.
i) Maquinista: Agent conductor d’un vehicle ferroviari o tramviari.

j) Seguretat operacional: Conjunt de mesures i el desenvolupament d’activitats destinats a minimitzar els riscos de les operacions necessàries per a dur a terme el transport ferroviari.
k) Pas a nivell: A l’efecte del que es disposa en aquesta llei, tindrà la consideració de pas a nivell l’encreuament a la mateixa altura entre una línia de caràcter ferroviari i una via destinada al trànsit rodat i, si és el cas, també de vianants; i de pas a nivell per als vianants, l’encreuament a la mateixa altura entre una línia de caràcter ferroviari i una via o vorera d’ús exclusivament per als vianants, sense trànsit rodat. S’exceptuen els casos en què la via d’encreuament, de trànsit rodat o per als vianants, estiga adscrita exclusivament al mateix servei ferroviari.
En les línies o els trams de línia de caràcter tramviari, fins i tot havent-hi encreuaments entre aquestes circulacions i els trànsits rodats o per als vianants, aquests encreuaments no tindran la consideració de pas a nivell o pas a nivell per als vianants, a l’efecte del que s’estableix en aquesta llei.
l) Actuacions de permeabilització del ferrocarril: Són les que permeten millorar les condicions de comunicació entre tots dos costats del ferrocarril per la seua afectació positiva al trànsit rodat o per als vianants en les proximitats. La seua funció de redistribució d’aquests trànsits redunda en la seguretat ferroviària per reduir la freqüència d’encreuaments a nivell tant per als vianants com de trànsit rodat. S’inclouen els passos superiors i inferiors al ferrocarril per a qualsevol mena de trànsit per als vianants o rodat, sense que siga necessari que la seua construcció implique la supressió de passos a nivell, i qualsevol altra actuació de característiques similars.
m) Subsistema infraestructura: Comprén la via estesa, els equips de via, les obres civils (viaductes, ponts, túnels, obres de drenatge, passos d’encreuament, camins de serveis, etc.), els elements de les estacions vinculats al ferrocarril (andanes, zones d’accés, locals de serveis tècnics, sistemes d’informació a l’usuari, etc.) i els equips de seguretat i protecció.
n) Subsistema passos a nivell: Comprén tots els elements d’instal·lacions fixes (infraestructura, energia i control, comandament i senyalització a terra), inclosos en la secció delimitada i específica de la línia on se situa el pas a nivell.
o) Subsistema energia: Comprén el sistema d’electrificació, incloent-hi les línies aèries, les subestacions i els centres de transformació.
p) Subsistema control-comandament i senyalització en terra: comprén tots els equips en terra necessaris per a garantir la seguretat, i el comandament i control de la circulació dels trens autoritzats a transitar per la xarxa. Inclou els enclavaments, les comunicacions, els bloquejos, els sistemes de senyalització i posicionament i les interfícies amb els sistemes de senyalització existents.
q) Subsistema control-comandament i senyalització a bord: Tots els equips a bord necessaris per a garantir la seguretat, i el comandament i el control de la circulació dels trens autoritzats a transitar per la xarxa.
r) Subsistema material rodant: L’estructura, el sistema de comandament i control de tots els equips del tren, els dispositius de captació de corrent elèctric, les unitats de tracció i transformació d’energia, l’equip de frenada i d’acoblament, els òrgans de rodadura (bugies, eixos, etc.) i la suspensió, les portes, les interfícies home/màquina (personal de conducció, personal a bord del tren i viatgers, incloent-hi les seues característiques d’accessibilitat per a persones amb discapacitats i persones amb mobilitat reduïda), els dispositius de seguretat passius o actius, els dispositius necessaris per a la salut dels viatgers i del personal a bord.

2. Classificació de les línies del sistema ferroviari autonòmic.
A l’efecte del que es preveu en aquesta llei, les línies que componen el sistema ferroviari autonòmic es classifiquen així:
a) En funció de la mena d’explotació, es distingeix entre línies o trams de línia de caràcter ferroviari i línies o trams de línia de caràcter tramviari:
1r. Són de caràcter ferroviari les línies o els trams de línia en què la regulació de la circulació dels vehicles depén exclusivament de les instal·lacions ferroviàries i és independent de la regulació del trànsit viari, preval la circulació ferroviària davant de qualsevol altra mena de trànsit en els possibles punts d’encreuament i es disposa d’una plataforma reservada per a ús exclusiu de la circulació ferroviària.
2n. Són de caràcter tramviari les línies o els trams de línia que així qualifique la direcció general competent en matèria de transports per compartir amb el sistema viari la regulació del trànsit en els punts d’encreuament, i marca preferència en aquests punts, en cada moment, el mateix sistema regulador, i fins i tot pot arribar a compartir la plataforma de la línia amb el trànsit viari. Aquesta qualificació requerirà un informe vinculant previ de l’Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària (AVSF).
b) Al seu torn, en les línies o els trams de línia de caràcter ferroviari, en funció de les característiques urbanístiques del sòl per on discorren, es distingeix entre línies o trams de línia de caràcter urbà i línies o trams de línia de caràcter interurbà:
1.r Són de caràcter urbà les línies o els trams de línia que discorren per sòl classificat urbanísticament com a urbà.
2.n Són de caràcter interurbà les línies o els trams de línia que discorren per sòl no classificat urbanísticament com a sòl urbà.
c) A l’efecte del que es disposa en el número 2 precedent, bastarà que només una de les vores de la línia de ferrocarril siga confrontant amb sòl urbà perquè es qualifique la línia de caràcter urbà.


Secció 5a
Cartografia de la Generalitat

Article 228
S’afig una disposició addicional a la Llei 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb la següent redacció:

Disposició addicional única. Delimitació comarcal
A falta de legislació autonòmica sobre delimitació comarcal, i amb efectes purament cartogràfics, la delimitació comarcal emprada en la cartografia de la Generalitat és la que s’inclou en l’annex d’aquesta llei.


ANNEX

Demarcació territorial Municipi
L’Alacantí Agost
Aigües
Alacant /Alicante
Busot
el Campello
Mutxamel
Sant Joan d’Alacant
Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig
la Torre de les Maçanes / Torremanzanas
Xixona / Jijona
L’Alcoià Alcoi / Alcoy
Banyeres de Mariola
Benifallim
Castalla
Ibi
Onil
Penàguila
Tibi
l’Alt Vinalopó / El Alto Vinalopó Beneixama
Biar
el Camp de Mirra / Campo de Mirra
Cañada
Sax
Salinas
Villena
el Baix Segura / la Vega Baja Albatera
Algorfa
Almoradí
Benejúzar
Benferri
Benijófar
Bigastro
Callosa de Segura
Catral
Cox
Daya Nueva
Daya Vieja
Dolores
Formentera del Segura
la Granja Rocamora
Guardamar del Segura
Los Montesinos
Orihuela
el Pilar de la Horadada
Rafal
Redován
Rojales
San Fulgencio
San Isidro
San Miguel de Salinas
Torrevieja
Jacarilla
el Baix Vinalopó Crevillent
Elx / Elche
Santa Pola
El Comtat Agres
Alcoleja
Alcosser
Alfafara
Almudaina
l’Alqueria d’Asnar
Balones
Benasau
Beniarrés
Benilloba
Benillup
Benimarfull
Benimassot
Cocentaina
Fageca
Famorca
Gaianes
Gorga
Millena
Muro de Alcoy
l’Orxa / Lorcha
Planes
Quatretondeta
Tollos
La Marina Alta Alcalalí
l’Atzúbia
Beniarbeig
Benidoleig
Benigembla
Benimeli
Benissa
Calp
Castell de Castells
Dénia
Gata de Gorgos
Llíber
Murla
Ondara
Orba
Parcent
Pedreguer
Pego
el Poble Nou de Benitatxell / Benitachell
els Poblets
el Ràfol d’Almúnia
Sagra
Sanet y Negrals
Senija
Teulada
Tormos
la Vall d’Alcalà
la Vall d’Ebo
la Vall de Gallinera
la Vall de Laguar
el Verger
Xàbia / Jávea
Xaló
La Marina Baixa l’Alfàs del Pi
Altea
Beniardà
Benidorm
Benifato
Benimantell
Bolulla
Callosa d’en Sarrià
el Castell de Guadalest
Confrides
Finestrat
la Nucia
Orxeta
Polop
Relleu
Sella
Tàrbena
la Vila Joiosa / Villajoyosa
el Vinalopó Mitjà / el Vinalopó Medio Algueña
Aspe
Elda
el Fondó de les Neus / Hondón de las Nieves
Hondón de los Frailes
Monòver / Monóvar
Monforte del Cid
Novelda
Petrer
el Pinós / Pinoso
la Romana
L’Alcalatén l’Alcora
Costur
Figueroles
Llucena / Lucena del cid
les Useres / Useras
Xodos / Chodos
l’Alt Maestrat Albocàsser
Ares del Maestrat
Atzeneta del Maestrat
Benafigos
Benassal
Catí
Culla
la Serratella
Tírig
la Torre d’en Besora
Vilar de Canes
Vistabella del Maestrat
l’Alt Millars Arañuel
Argelita
Ayódar
Castillo de Villamalefa
Cirat
Cortes de Arenoso
Espadilla
Fanzara
Fuente la Reina
Fuentes de Ayódar
Ludiente
Montán
Montanejos
Puebla de Arenoso
Toga
Torralba del Pinar
Torrechiva
Vallat
Villahermosa del Río
Villamalur
Villanueva de Viver
Zucaina
el Alto Palancia (l’Alt Palància) Algimia de Almonacid
Almedíjar
Altura
Azuébar
Barracas
Bejís
Benafer
Castellnovo
Caudiel
Chóvar
El Toro
Gaibiel
Geldo
Higueras
Jérica
Matet
Navajas
Pavías
Pina de Montalgrao
Sacañet
Segorbe
Soneja
Sot de Ferrer
Teresa
Torás
Vall de Almonacid
Viver
El Baix Maestrat Alcalà de Xivert
Benicarló
Càlig
Canet lo Roig
Castell de Cabres
Cervera del Maestre
la Jana
Peníscola / Peñíscola
la Pobla de Benifassà
Rossell
la Salzadella
Sant Jordi / San Jorge
Sant Mateu
San Rafael del Río
Santa Magdalena de Pulpis
Traiguera
Vinaròs
Xert
la Plana Alta Almassora
Benicàssim / Benicasim
Benlloc
Borriol
Cabanes
Castelló de la Plana
Coves de Vinromà, les
Orpesa / Oropesa del Mar
la Pobla Tornesa
Sant Joan de Moró
Sierra Engarcerán
la Torre d’en Doménec
Torreblanca
Vall d’Alba
Vilafamés
Vilanova d’Alcolea
la Plana Baixa Aín
Alcudia de Veo
Alfondeguilla
Almenara
les Alqueries / Alquerías del Niño Perdido
Artana
Betxí
Borriana / Burriana
Eslida
la Llosa
Moncofa
Nules
Onda
Ribesalbes
Suera / Sueras
Tales
la Vall d’Uixó
Vila-real
la Vilavella
Xilxes / Chilches
els Ports Castellfort
Cinctorres
Forcall
Herbers
la Mata de Morella
Morella
Olocau del Rey
Palanques
Portell de Morella
Zorita del Maestrazgo
Todolella
Vallibona
Vilafranca / Villafranca del Cid
Villores
el Camp de Morvedre Albalat dels Tarongers
Alfara de la Baronia
Algar de Palancia
Algímia d’Alfara
Benavites
Benifairó de les Valls
Canet d’en Berenguer
Estivella
Faura
Gilet
Petrés
Quart de les Valls
Quartell
Sagunt / Sagunto
Segart
Torres Torres
El Camp de Túria Benaguasil
Benissanó
Bétera
Casinos
l’Eliana
Gátova
Llíria
Loriguilla
Marines
Nàquera / Náquera
Olocau
la Pobla de Vallbona
Riba-roja de Túria
San Antonio de Benagéber
Serra
Vilamarxant
La Canal de Navarrés Anna
Bicorb
Bolbaite
Enguera
Millares
Navarrés
Quesa
Chella
la Costera Alcúdia de Crespins, l’
Barxeta
Canals
Cerdà
Estubeny
Font de la Figuera, la
Genovés
Granja de la Costera, la
Llanera de Ranes
Llocnou d’en Fenollet
Llosa de Ranes, la
Moixent / Mogente
Montesa
Novetlè / Novelé
Rotglà i Corberà
Torrella
Vallada
Vallés
Xàtiva
la Hoya de Buñol (la Foia de Bunyol) Alborache
Buñol
Dos Aguas
Godelleta
Yátova
Macastre
Siete Aguas
Cheste
Chiva
l’Horta Nord Albalat dels Sorells
Alboraia / Alboraya
Albuixech
Alfara del Patriarca
Almàssera
Bonrepòs i Mirambell
Burjassot
Emperador
Foios
Godella
Massalfassar
Massamagrell
Meliana
Moncada
Museros
Paterna
la Pobla de Farnals
Puçol
el Puig de Santa Maria
Rafelbunyol
Rocafort
Tavernes Blanques
Vinalesa
L’Horta Sud Alaquàs
Albal
Alcàsser
Aldaia
Alfafar
Benetússer
Beniparrell
Catarroja
Llocnou de la Corona
Manises
Massanassa
Mislata
Paiporta
Picanya
Picassent
Quart de Poblet
Sedaví
Silla
Torrent
Xirivella
la Plana de Utiel-Requena (la Plana d’Utiel-Requena) Camporrobles
Caudete de las Fuentes
Fuenterrobles
Requena
Sinarcas
Utiel
Venta del Moro
Villargordo del Cabriel
Chera
el Rincón de Ademuz (el Racó d’Ademús) Ademuz
Casas Altas
Casas Bajas
Castielfabib
la Puebla de San Miguel
Torrebaja
Vallanca
La Ribera Alta Alberic
Alcàntera de Xúquer
l’Alcúdia
Alfarp
Algemesí
Alginet
Alzira
Antella
Beneixida
Benifaió
Benimodo
Benimuslem
Carcaixent
Càrcer
Carlet
Catadau
Cotes
l’Énova
Gavarda
Guadassuar
Llombai
Manuel
Massalavés
Montroi / Montroy
Montserrat
la Pobla Llarga
Rafelguaraf
Real
Sant Joanet
Sellent
Senyera
Sumacàrcer
Turís
Tous
Castelló
La Ribera Baixa Albalat de la Ribera
Almussafes
Benicull de Xúquer
Corbera
Cullera
Favara
Fortaleny
Llaurí
Polinyà de Xúquer
Riola
Sollana
Sueca
La Safor Ador
Alfauir
Almiserà
Almoines
l’Alqueria de la Comtessa
Barx
Bellreguard
Beniarjó
Benifairó de la Valldigna
Beniflá
Benirredrà
Castellonet de la Conquesta
Daimús
la Font d’en Carròs
Gandia
Guardamar de la Safor
Llocnou de Sant Jeroni
Miramar
Oliva
Palma de Gandía
Palmera
Piles
Potries
Rafelcofer
el Real de Gandia
Ròtova
Simat de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna
Vilallonga / Villalonga
Xeraco
Xeresa
la Serranía (els Serrans) Alcublas
Alpuente
Andilla
Aras de los Olmos
Benagéber
Bugarra
Calles
Chelva
Chulilla
Domeño
Gestalgar
Higueruelas
La Yesa
Losa del Obispo
Pedralba
Sot de Chera
Titaguas
Tuéjar
Villar del Arzobispo
València València
la Vall d’Albaida Agullent
Aielo de Malferit
Aielo de Rugat
Albaida
Alfarrasí
Atzeneta d’Albaida
Bèlgida
Bellús
Beniatjar
Benicolet
Benigànim
Benissoda
Benissuera
Bocairent
Bufali
Carrícola
Castelló de Rugat
Fontanars dels Alforins
Guadasséquies
Llutxent
Montaverner
Montitxelvo / Montichelvo
l’Olleria
Ontinyent
Otos
el Palomar
Pinet
la Pobla del Duc
Quatretonda
Ráfol de Salem
Rugat
Salem
Sempere
Terrateig
el Valle de Cofrentes-Ayora (la Vall de) Cofrents-Aiora Ayora
Cofrentes
Cortes de Pallás
Teresa de Cofrentes
Jalance
Jarafuel
Zarra



CAPÍTOL XI
Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica

Secció 1.ª
Participació ciutadana

Article 229
S’inclou una disposició addicional única en la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, amb aquesta redacció:

Disposició addicional única. Retorn de persones valencianes en l’exterior.
La Generalitat afavorirà el retorn de les persones valencianes en l’exterior a la Comunitat Valenciana. A aquest efecte, en el disseny i el desplegament de les accions i els programes del Consell es facilitarà l’accés als recursos públics d’aquestes persones atenent la seua consideració especial com a persones retornades.


Secció 2.ª
Memòria democràtica

Article 230
S’afig una disposició addicional novena en la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, amb aquesta redacció:

Disposició addicional novena. Relació de llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana
1. De conformitat amb el que es preveu en el capítol II del títol III d’aquesta llei, són llocs de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana els següents tipus i categories d’espais, immobles i paratges del territori de la Comunitat Valenciana:
a) Els llocs de la memòria de la Segona República constituïts pels espais del govern i de l’Administració; els espais educatius, els espais culturals; els espais socials, polítics i sindicals.
b) Els llocs de la memòria de la guerra integrats pels llocs d’enfrontament bèl·lic i les línies defensives; el patrimoni històric i arqueològic civil i militar, els espais singulars, rellevants i històrics de la capitalitat valenciana, els edificis seu del Govern de la República i altres espais rellevants que van utilitzar personatges importants durant el període de guerra de 1936 a 1939, segons el que es preveu en la disposició addicional cinquena de la Llei 9/2017, de 7 d’abril, de modificació de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià; els llocs de bombardeig de nuclis urbans i població civil; els espais de la rereguarda republicana (colònies escolars, llars infantils, residències, escoles) i els llocs de repressió i detenció.
c) Els llocs de la memòria de la repressió de la dictadura franquista i de la transició: camps de concentració, presons provisionals i centres de detenció; murs d’afusellament i espais d’execució; fosses incloses en el Mapa de fosses de la Comunitat Valenciana; monuments-homenatge i memorials; llocs públics o privats on es va utilitzar el treball forçat i espais de la guerrilla republicana antifranquista.

d) Els monuments-homenatge i els memorials de l’exili republicà i de la deportació, així com els llocs d’assemblees, vagues, reunions i resistència antifranquista
2. Igualment, es consideraran itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana tots els conjunts, les sendes o les rutes de la memòria democràtica que vinculen els llocs de la memòria democràtica previstos en aquest precepte, que coincidisquen en l’espai i tinguen criteris comuns d’interpretació de caràcter històric i simbòlic.

3. Els anteriors llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana s’inscriuran directament en el Catàleg dels llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana, d’ofici o a instàncies de part, com a llocs i itineraris de la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana que cal documentar, i seran objecte de senyalització i difusió oficial per la Generalitat, així com d’interpretació de l’esdevingut, amb la col·laboració de les entitats locals de l’entorn, universitats i associacions memorialistes, amb respecte, en qualsevol cas, de la normativa reguladora de l’accessibilitat en l’edificació i en els espais públics.
4. No obstant això, mitjançant una resolució de la conselleria competent en matèria de memòria democràtica, es podrà ordenar la incoació del procediment per a la inscripció en el Catàleg de llocs i itineraris de la memòria democràtica al qual es refereixen els articles 22, 23 i 24 d’aquesta llei, en el cas dels llocs i itineraris de la memòria democràtica previstos anteriorment, que, analitzats singularment, requerisquen el règim de protecció establit en aquesta.
5. Els llocs i els itineraris de la memòria democràtica als quals es refereix aquesta disposició gaudiran en el planejament territorial i urbanístic de protecció especial en atenció a la transcendència dels fets que s’hi van produir, la participació de les dones, la seua ubicació i estat de conservació, salvaguardant sempre la seua naturalesa memorialística i reparadora, i s’inclouran en el catàleg de béns corresponent.

6. Els ajuntaments, en exercici de les seues competències, podran declarar llocs i itineraris de la memòria d’interés local que s’inscriuran en el seu catàleg amb un grau de protecció adequat a la preservació d’aquests béns mitjançant una fitxa individualitzada i comunicació posterior a l’òrgan autonòmic competent en matèria de memòria democràtica.

Article 231
S’afegeix una disposició addicional desena en la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana, amb aquesta redacció:

Disposició addicional desena. Protecció de dades de caràcter personal
1. Els tractaments de dades personals regulades en aquesta llei s’han de dur a terme conformement al que es disposa en el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE, i en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Els drets d’accés, rectificació i supressió s’han d’exercitar conformement a la normativa referida en el paràgraf anterior, sense perjudici de les especificitats que es recullen si escau en els apartats següents.
2. El tractament de les dades personals relatives al cens de víctimes a què es refereix l’article 5 d’aquesta llei té per finalitat la recopilació de dades de les víctimes que es detallen en l’article 3.b 1 i 2, en relació amb l’article 4.2 i 3 de la citada llei, a fi de gestionar les polítiques públiques de reparació moral i recuperació de la memòria personal i col·lectiva de les víctimes que facilite el dret a la veritat recollit en aquesta llei.
El responsable del tractament és l’òrgan competent en matèria de memòria, que ha de garantir l’aplicació de les mesures de seguretat preceptives, tenint en compte que aquests tractaments han de ser realitzats per administracions públiques obligades al compliment del Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional de Seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica.
Les dades del cens han de ser d’accés públic respecte d’aquelles víctimes que expressen el seu consentiment. En cas de defunció, declaració de defunció o desaparició s’ha de ponderar l’existència d’oposició per qualsevol dels seus descendents directes fins al tercer grau.
La base jurídica del tractament és l’interès públic amb finalitats d’arxiu, d’investigació científica o històrica i amb finalitats estadístiques, així com de gestió de les polítiques públiques de memòria democràtica per al reconeixement de les víctimes i la garantia de l’efectivitat dels principis de veritat, justícia, reparació i no repetició.
En el cas de les investigacions científiques i històriques i de les dades personals d’autoritats i funcionaris públics relacionats amb l’exercici de les seues funcions que revisten un clar interès públic, la publicació d’aquestes dades no ha de ser contrària a la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Minimització de dades: Les dades recollides s’han de limitar a les pròpiament identificatives, a la repressió patida, de la defunció o desaparició d’acord amb l’article 5.2 d’aquesta llei i les normes reglamentàries de desenvolupament, així com, si és possible, el lloc i la data en què van ocórrer els fets, i s’ha de ponderar-se que no s’impossibilite o obstaculitze greument l’assoliment dels fins científics.
Les dades de les persones i entitats que, si escau, subministren dades s’han de limitar al seu nom o denominació i contacte.
Fonts i exactitud de les dades: Les dades personals seran incorporades al cens d’ofici o a instàncies de les víctimes, els seus familiars o les entitats memorialistes, i es recaptaran d’arxius, de bases de dades documentals i obres de referència especialitzades subministrades per les diferents administracions públiques i pels organismes i entitats del sector públic institucional, víctimes, associacions memorialistes, grups d’investigació universitaris i qualsevol altra font, nacional o internacional, que tinga informació rellevant per a aquest.
El responsable del tractament ha de garantir l’exactitud de les dades tant per la font de procedència, en virtut del que s’estableix en la normativa d’aplicació al patrimoni documental, com per aplicació, per a les facilitades per altres fonts, d’un procés de verificació historiogràfica.

Transparència: En virtut de la referida procedència de les dades obtingudes, les obligacions d’informació als interessats a l’efecte del que es disposa en l’article 13 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, s’han d’ajustar al fet que aquesta siga coneguda per l’interessat quan haja sigut facilitada per aquest.
Quan la informació no s’ha obtingut dels interessats se n’ha d’informar en els termes de l’article 14 del Reglament (UE) 2016/679, llevat que la comunicació d’aquesta informació resulte impossible o supose un esforç desproporcionat, per referir-se a tractaments amb finalitats d’investigació històrica o estadístiques, i en aquest cas s’adoptaran les mesures adequades per a fer-la pública, i específicament en la pàgina web de l’òrgan competent es realitzarà la publicació o les maneres d’accedir a aquesta informació.
Conservació i seguretat de les dades: En virtut de la finalitat del tractament, la conservació de les dades serà indefinida, conformement a la Llei de patrimoni històric espanyol, així com la legislació valenciana d’aplicació en matèria d’arxius.
El responsable del tractament garantirà l’aplicació de les mesures de seguretat corresponents en compliment del Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional de Seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica.
Exercici de drets: Les persones vinculades a les víctimes mortes poden sol·licitar l’accés i la rectificació de les dades personals del seu familiar d’acord amb l’article 3.1 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Es limita la possibilitat de supressió de les dades amb fonament a l’interès públic d’aquest tractament, i en particular, el dret de les víctimes i la societat en general al fet que es garantisca la verificació dels fets i la revelació pública i completa dels motius i les circumstàncies en què es van cometre les violacions del dret internacional humanitari o de violacions greus i manifestes de les normes internacionals dels drets humans ocorregudes en ocasió de la guerra i de la dictadura i, en cas de defunció o desaparició, sobre la sort que va córrer la víctima, i a l’esclariment del seu parador.
En virtut de l’article 2.1.b de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, no estan subjectes a la normativa de protecció de dades les dades corresponents a les víctimes mortes.
L’exercici de drets per a les persones físiques subjectes a la normativa de protecció de dades es garantirà conforme a la normativa general de protecció de dades.
3. El tractament de les dades personals relatives al cens de nadons i menors sostrets a què es refereix la disposició addicional cinquena d’aquesta llei ha d’incorporar les dades de les dones detingudes, empresonades o represaliades al territori valencià durant la guerra i la dictadura franquista fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, amb atenció especial a les dones empresonades que estaven embarassades o tenien menors al seu càrrec, i a les que van donar a llum en hospitals i clíniques durant aquest període, així com de les persones adoptades.
Les dades del cens no són d’accés públic amb la finalitat de salvaguardar les dades personals que continga. Únicament seran públiques les dades estadístiques que es deriven del cens.
La base jurídica del tractament és l’interès públic amb finalitats d’arxiu i d’investigació per a col·laborar en l’esclariment dels casos de sostracció de nounats i adopció irregular en el període assenyalat anteriorment, i d’identificar les mares biològiques que no van donar el seu consentiment als efectes i els nounats i menors sostrets, així com amb finalitats estadístiques.
Minimització de dades: Les dades recollides es limitaran a les pròpiament identificatives, el lloc i la data en què van ocórrer els fets i a les circumstàncies de la desaparició.
Fonts i exactitud de les dades: Les dades personals seran incorporades al cens d’ofici o a instància de les mares afectades per les desaparicions forçoses com de les persones adoptades, els seus familiars o les associacions de nounats i menors sostrets. L’òrgan competent en matèria de memòria recaptarà la informació de totes les institucions públiques o privades que custodien arxius, expedients o historials mèdics sobre naixements esdevinguts a la Comunitat Valenciana, durant la guerra i la dictadura franquista fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978, en relació amb xiquets sostrets a les dones detingudes, empresonades o represaliades al territori valencià, especialment aquelles dones empresonades que estaven embarassades o tenien menors al seu càrrec, i a les que van donar a llum en hospitals i clíniques durant aquest període, així com dels llibres d’adopcions i expedients relatius a la protecció de menors.
El responsable del tractament garantirà l’exactitud de les dades tant per la font de procedència en virtut del que s’estableix en la normativa d’aplicació al patrimoni documental com per aplicació, per a les facilitades per altres fonts, d’un procés de verificació documental.

4. El tractament de les dades personals relatives al banc d’ADN regulat en l’article 12.3 d’aquesta llei, basat en l’interès públic d’investigació històrica i aplicació de les mesures compreses en la llei per a la cerca de desapareguts i identificació de víctimes, té per finalitat la recepció i l’emmagatzematge dels perfils d’ADN a fi de poder comparar-los per a la identificació genètica de les víctimes de la guerra i la dictadura franquista.
S’han d’inscriure en la base de dades els perfils genètics extrets de les restes humanes de les persones desaparegudes durant la guerra i la dictadura franquista que proporcionen, exclusivament, informació genètica reveladora de la identitat de la persona i del seu sexe, i els perfils genètics dels familiars d’aquestes persones desaparegudes que així ho requerisquen.
Els perfils genètics de les restes respecte de les quals es desconega la identitat de la persona a què corresponen romandran inscrits mentre es mantinga aquest anonimat. Una vegada identificats, s’aplicarà el que es disposa en aquest article a l’efecte de la seua cancel·lació.
Per a la recollida de mostres biològiques de familiars i l’emmagatzematge i la custòdia d’aquestes, amb caràcter previ, la persona donant, familiar de la víctima, ha de signar el consentiment perquè la mostra li siga presa, i s’ha d’informar en aquest tràmit sobre l’abast del tractament i els aspectes recollits en els paràgrafs següents.
L’exercici dels drets d’accés, rectificació i cancel·lació en relació amb les dades d’identificadores obtingudes a partir de l’ADN de familiars es pot efectuar en els termes establits en la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Les dades només poden ser utilitzades per a la investigació i la identificació genètica de restes humanes de persones desaparegudes en la guerra espanyola. Les dades es conservaran mentre siguen necessàries per a la finalització dels procediments corresponents.
El responsable del tractament és l’òrgan competent en matèria de memòria democràtica, el qual ha de garantir l’aplicació de les mesures de seguretat preceptives que resulten de l’anàlisi de riscos corresponent, tenint en compte que aquests tractaments han de ser realitzats per administracions públiques obligades al compliment del Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional de Seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica.
5. El tractament de les dades personals relatives al banc d’ADN previst en la disposició addicional cinquena en relació amb l’article 12.3 d’aquesta llei, sobre nounats i menors sostrets, basat en l’interès públic dirigit a la col·laboració en l’esclariment dels casos de sostracció de nounats i adopció irregular en el període assenyalat anteriorment i d’identificar les mares biològiques que no van donar el seu consentiment i els nounats i menors sostrets, té per finalitat la recepció i l’emmagatzematge dels perfils d’ADN de les persones afectades pels robatoris de nounats, tant de les mares biològiques com de les persones adoptades, així com dels familiars que ho requerisquen.

Per a la recollida de mostres biològiques i l’emmagatzematge i la custòdia d’aquestes, amb caràcter previ, la persona donant ha de signar el consentiment perquè aquesta li siga presa, i se li ha d’informar en aquest tràmit sobre l’abast del tractament i els aspectes recollits en els paràgrafs següents. Les dades s’han de conservar mentre siguen necessàries per a la finalització dels procediments corresponents.
L’exercici dels drets d’accés, rectificació i cancel·lació en relació amb les dades d’identificadors obtinguts a partir de l’ADN de familiars es pot efectuar en els termes establits en la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
El responsable del tractament és l’òrgan competent en matèria de memòria democràtica, el qual ha de garantir l’aplicació de les mesures de seguretat preceptives que resulten de l’anàlisi de riscos corresponent, tenint en compte que aquests tractaments han de ser realitzats per administracions públiques obligades al compliment del Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional de Seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica.
En l’obtenció i el tractament d’aquestes dades s’ha de procurar la coordinació deguda amb altres bancs de dades d’ADN que puguen haver-hi en l’administració general de l’Estat i altres comunitats autònomes.


Secció 3a
Transparència

Article 232
S’afegeix un preàmbul nou a la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana. A més, es modifiquen la lletra e de l’apartat 1 i l’apartat 5 de l’article 9, l’apartat 6 de l’article 11, l’apartat 1 de l’article 31, la lletra b de l’apartat 2 de l’article 75 i l’article 76 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana.
S’afegeix un preàmbul nou a la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana:

Preàmbul

I

Els canvis que ha viscut la societat com a conseqüència de la revolució digital i tecnològica, junt amb les demandes d’una ciutadania més activa en relació amb el funcionament de l’administració i els serveis públics, han generat una conscienciació creixent sobre la importància de l’espai públic i han transformat la manera de pensar i concebre la democràcia. Ara, els ciutadans i ciutadanes es relacionen entre ells i amb les administracions públiques compartint dades, opinions i perspectives en temps real i col·laborant uns amb altres d’una manera que era impensable només fa uns pocs anys.

L’administració pública ja no té l’exclusivitat del tractament dels assumptes públics. Hi ha ara altres agents que demanen prendre part en el disseny de les polítiques públiques i en la seua gestió i avaluació, que volen aportar els seus punts de vista i els seus coneixements a les actuacions dels poders públics que poden afectar-los, que reclamen que es tinguen en compte les seues necessitats i preferències. Unes demandes que ja no giren només al voltant del resultat dels serveis públics sinó que incideixen també en la manera com s’exerceix el poder i com els governs es relacionen amb la ciutadania, en el que es considera com l’exercici del bon govern. Això porta les institucions públiques a adaptar el seu funcionament per a donar cabuda a aquestes demandes, en un canvi de cultura cap a una major permeabilitat respecte als ciutadans i ciutadanes i un reforçament de l’ètica pública. Per això, enfortir la qualitat democràtica i institucional s’ha convertit en un repte per als governs d’arreu del món, que incorporen els nous paradigmes vinculats a la governança democràtica i nous valors per a generar confiança i millorar la percepció de la ciutadania sobre la cosa pública, alhora que es reforça el sentit de comunitat cívica.
La concepció d’un govern obert que conversa de manera permanent amb la ciutadania, tot promovent i facilitant la seua col·laboració, va ser formulada, al començament del nou mil·lenni, per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i organitzacions internacionals com aquesta o com l’Aliança per al Govern Obert han tingut un paper rellevant en el seu impuls i desenvolupament. En aquest sentit, cal destacar la Recomanació del Consell de l’OCDE sobre govern obert de 2017, que defineix el govern obert com una cultura de governança que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació de les parts interessades en suport de la democràcia i el creixement inclusiu.
Ja no es tracta només de gestionar millor els serveis públics, sinó també de coproduir polítiques i generar valor públic a través de la col·laboració dinàmica i permanent amb altres actors, així com de reduir la distància entre les institucions i la ciutadania. El cabal d’informació i intel·ligència que les institucions públiques poden rebre d’altres agents impulsa canvis de primer ordre en la manera de governar i obri oportunitats a una millor gestió dels assumptes públics en el marc de la societat de la informació. En aquest sentit, aquest canvi de cultura ha d’anar paral·lel al desenvolupament d’una administració més moderna i eficient en l’organització, en el funcionament i en els processos. Una administració que estiga orientada a la ciutadania i afavorisca la innovació i que, mitjançant la planificació estratègica i l’avaluació, garantisca la millora contínua dels serveis públics i de les polítiques alhora que ret comptes davant la ciutadania de manera permanent. D’aquesta manera, la cultura de la planificació i l’avaluació dona sentit a la concepció de la transparència com a veritable eina de rendició de comptes, i, junt amb la millora de l’ètica pública, constitueixen bases d’un bon govern encaminat a enfortir els vincles de complicitat i confiança.

La Generalitat va iniciar aquest canvi en la concepció del que han ser el govern i l’administració de la Generalitat amb la reforma de l’Estatut d’autonomia de l’any 2006. Amb la redacció actual de l’article 9 es va donar un pas important en reconèixer el dret de la ciutadania a gaudir d’uns serveis públics de qualitat i incorporar el mandat a les Corts Valencianes de regular el dret a una bona administració i l’accés als documents de les institucions i les administracions públiques.

Aquest canvi ha impulsat l’elaboració d’un cos normatiu específic per a donar cobertura jurídica als pilars en què se sustenta el bon govern, i que s’ha traduït en una sèrie de normes que regulen la transparència de l’activitat pública, els principis del bon govern, la integritat i els conflictes d’interessos dels càrrecs públics o la transparència en l’activitat dels grups d’interès. Totes aquestes normes han anat definint un model més avançat, íntegre i transparent d’administració pública. Tanmateix, amb aquesta llei es pretén articular, en una visió més completa i integradora, els aspectes fonamentals que defineixen una bona administració. Una visió que tinga en compte conjuntament l’obligació de les administracions públiques de ser transparents i obrir les seues dades, el dret de la ciutadania a accedir a la informació pública, la infraestructura ètica que ha de sustentar el bon govern o la institucionalització de la rendició de comptes de l’acció de govern mitjançant l’impuls de la cultura de la planificació i l’avaluació del funcionament de l’administració. Dins d’aquesta concepció, s’estableix un marc general i de referència per tal de promoure la integritat en el funcionament de les institucions públiques valencianes, amb la regulació d’unes eines de control del poder i d’ètica pública que han de servir per a prevenir males pràctiques i per a preservar la reputació social de les institucions públiques.

Es tracta d’un canvi de cultura en la manera en què les institucions es relacionen amb la ciutadania, i que es fonamenta en una major proximitat i un reforçament dels valors públics. Aquest repte no només interpel·la les organitzacions públiques. Perquè la transparència siga una veritable eina de control democràtic i d’empoderament ciutadà, i perquè es puguen aprofitar les potencialitats que ofereix la informació pública, cal que la cultura de la transparència estiga també present en la societat. És per això que les institucions públiques no han de limitar-se a publicar la informació que preveuen les normes, sinó que han d’interioritzar aquest canvi de cultura i dur a terme mesures actives per a promoure-la en la resta d’actors socials i per a estimular en la ciutadania el coneixement i l’exercici dels seus drets.



II

Els fonaments en què se sustenta aquesta llei se situen en el nucli del nostre sistema democràtic. La Constitució espanyola fa ja referència en l’article 105.b a l’accés de la ciutadania als arxius i als registres administratius, i sobre aquesta previsió es desenvolupa el dret d’accés a la informació pública reconegut posteriorment amb un abast general per les lleis. Ara bé, la transparència, gràcies a les normes jurídiques aprovades els últims anys i als instruments institucionals, es va configurant qualitativament no només com un instrument d’avanç democràtic sinó també com un dret fonamental en el vessant del dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, el desenvolupament conceptual i doctrinal de l’accés a la informació pública en l’àmbit internacional i la seua importància creixent en les societats democràtiques el vinculen al dret a rebre informació veraç que reconeix l’article 20 de la Constitució i, fins i tot, al dret a participar en els assumptes públics de l’article 23. En el marc i el contingut de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana trobem, també, les possibilitats d’aprofundiment democràtic obertes pel desenvolupament de noves eines tecnològiques en el marc d’una cultura del coneixement al servei de la millora de l’actuació de les administracions públiques i de l’exercici dels drets i de la participació de la ciutadania.

Així mateix, els acords internacionals subscrits per Espanya reconeixen també aquests drets. Particularment, la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees està reconeguda en l’article 10 del Conveni europeu de drets humans, i els articles 21.1 de la Declaració universal dels drets humans i 25.a del Pacte internacional de drets civils i polítics emparen el dret de participació ciutadana, al qual se vincula la noció de la transparència i el govern obert. De manera més concreta, un important avanç va ser el Conveni del Consell d’Europa sobre accés als documents públics de 2009, signat per Espanya i en procés de ratificació, en tractar-se del primer instrument jurídic internacional vinculant que implica el reconeixement i la garantia del dret general d’accés als documents públics.

D’altra banda, l’article 1 del Tractat de la Unió Europea aposta, dins el procés de creació d’una unió cada vegada més estreta entre els pobles d’Europa, pel fet que les decisions es prenguen de la manera més oberta i propera a la ciutadania que siga possible. Aquesta obertura, que garanteix una major participació ciutadana i una major eficàcia i responsabilitat de l’administració pública, contribueix a enfortir els principis de la democràcia i el respecte als drets fonamentals enunciats en la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea i reconeguts en l’article 6 del Tractat de la Unió Europea.

Així mateix, l’article 15 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea consagra el dret de tots els ciutadans i ciutadanes de la Unió, i també de tota persona física o jurídica que residisca o tinga el domicili social en un estat membre, a accedir als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, amb determinades condicions. En aquest sentit, el Reglament (CE) número 1049/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2001, relatiu a l’accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, ha establit un marc jurídic comú per a l’accés als documents de les tres institucions, i ha fixat també l’extensió, els límits i les modalitats de l’exercici d’aquest dret d’accés.

Juntament amb això, s’han adoptat directives d’abast sectorial en les matèries de medi ambient i de reutilització de la informació pública, les quals es van traslladar a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient, i la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.
En relació amb aquest últim aspecte, cal destacar l’actualització normativa efectuada per la Directiva (UE) 2019/1024 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic. Aquest instrument nou incideix en la conveniència de l’obertura de dades del sector públic atès que l’explotació i el tractament intel·ligent de les dades públiques per a la creació de nous productes i serveis en benefici de la ciutadania aporten un valor afegit i contribueixen al desenvolupament econòmic i social, i aposta per a això pel principi de dades obertes des del disseny i per defecte. En la mateixa línia va l’Estratègia europea de dades, amb la qual es pretén establir un marc per a la governança de dades i traure’n el màxim potencial per a afavorir la innovació i el creixement econòmic.

Dins l’ordenament jurídic espanyol no s’estableix un règim general per a l’accés a la informació fins a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que té caràcter bàsic i que sí que suposa un salt qualitatiu en preveure mecanismes i instruments per a garantir aquest dret. Junt amb aquesta llei, també suposen una fita important la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic. Aquestes lleis, a més de reforçar les obligacions de participació ciutadana i l’avaluació de la producció normativa, adeqüen el funcionament de les administracions públiques a l’administració electrònica, la interoperabilitat i la transparència, en un canvi de paradigma que suposa un repte per a totes les administracions públiques.

Dins del marc jurídic autonòmic, sobre la base del dret reconegut estatutàriament a una bona administració i accedir als documents públics, la Llei 2/2015, de 2 d’abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana (d’ara en avant, Llei 2/2015, de 2 d’abril), ha servit perquè la Comunitat Valenciana es dote d’instruments tècnics, jurídics i administratius per a satisfer el dret de la ciutadania a la informació pública, de manera que s’ha adaptat la normativa bàsica i s’ha establit un marc més avançat en les matèries de transparència i bon govern.

A la Llei 2/2015, de 2 d’abril, han seguit unes altres lleis que incideixen en la transparència i el bon govern, com són la Llei 5/2016, de 6 de maig, de comptes oberts per a la Generalitat Valenciana; la Llei 8/2016, de 28 d’octubre, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, o la Llei 25/2018, de 10 de desembre, reguladora de l’activitat dels grups d’interès de la Comunitat Valenciana. Altres normes també han incidit en la construcció d’un sistema d’integritat en les institucions valencianes amb mecanismes de prevenció i control, com són la Llei 11/2016, de 28 de novembre, de la Generalitat, de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana, o la Llei 22/2018, de 6 de novembre, de la Generalitat, d’inspecció general de serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques en l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental. Així mateix, des de l’aprovació de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, s’han aprovat també diversos decrets en les matèries de transparència, bon govern i millora de la qualitat dels serveis públics que despleguen aquest cos legislatiu i incideixen a garantir el dret a una bona administració en l’àmbit de la Generalitat.

Aquesta llei modifica i desenvolupa un gran nombre de les prescripcions regulades en la Llei 2/2015, de 2 d’abril, que ara deroga en el que és relatiu a la transparència i el bon govern, i introdueix una nova regulació d’altres matèries que no hi estaven previstes. Des que es va aprovar la Llei 2/2015, de 2 d’abril, s’ha desplegat reglamentàriament, s’ha aplicat a diversos àmbits i subjectes prevists i s’ha pogut comprovar que l’evolució conceptual i jurídica de les matèries que regula ha consolidat els drets i les obligacions que reconeix, però també n’ha desvirtuat, en alguns aspectes, l’efectivitat. Per tal d’aconseguir una major seguretat jurídica, continuaran en vigor, en tot el que no s’opose a la nova llei, els decrets de desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, sense perjudici que el Consell realitze, si escau, les modificacions normatives que siguen necessàries per a adaptar el contingut d’aquests decrets al que estableix aquesta llei. Aquesta llei nova s’ha de considerar com una evolució natural en la tendència que la Generalitat ha seguit en la seua política pública de millorar les eines que fan possible avançar en un govern obert que pretén dialogar permanentment amb la ciutadania, i promoure i facilitar la seua col·laboració.



III

La Generalitat adopta aquesta llei en virtut de les competències i la potestat d’autoorganització que li reconeix l’article 49.1.1 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana.


IV

Aquesta llei s’estructura en un títol preliminar i cinc de cardinals, i es complementa amb diverses disposicions.
El títol preliminar inclou els aspectes transversals de la llei, com són l’objecte, els principis generals i l’àmbit subjectiu d’aplicació, a més de recollir els subjectes obligats de naturalesa privada i la obligació de subministrar informació. Així mateix, s’inclou també la definició de les persones que es consideren alts càrrecs a l’efecte del que estableix aquesta llei. Cal assenyalar que, atès que aquesta llei regula una àmplia gamma de matèries i afecta subjectes diferents, al llarg de la llei es particularitza en cada cas quina aplicació té per a cada un dels subjectes afectats, en funció de les seues característiques i obligacions.

El títol I regula la transparència de l’activitat pública, i estableix el marc jurídic per a garantir el dret d’accés a la informació pública de la ciutadania i el compliment del principi de transparència en l’actuació i el funcionament de les administracions públiques valencianes. En aquest sentit, es concep la transparència des d’una doble perspectiva. D’una banda, la publicitat activa, que implica l’obligació de l’administració de difondre, a través de portals web, constantment i de manera veraç, tota la informació pública de rellevància sense necessitat que ningú ho sol·licite. D’altra banda, el dret d’accés a la informació pública, que suposa el dret de la ciutadania a accedir a la informació pública que sol·licite sense més limitacions que les que estableixen les lleis, que s’han d’interpretar sempre de manera restrictiva. A més, incideix en la necessitat de l’obertura efectiva de les dades que produeix l’administració en la seua activitat per a afavorir la generació de valor per a la societat a través de la reutilització d’aquestes dades. Aquest títol s’estructura en sis capítols: disposicions generals, publicitat activa, dret d’accés a la informació pública, règim d’impugnacions, dades obertes i reutilització de la informació pública, i planificació i organització administrativa de la Generalitat en matèria de transparència.

En el capítol I es regulen les disposicions generals que han de guiar l’actuació de tots els subjectes obligats per aquesta llei i que són transversals a tot el contingut del títol, com són els principis de la transparència de l’activitat pública, l’adaptació dels sistemes de gestió documental o els criteris per a garantir la protecció de dades personals per defecte.

En el capítol II es regulen les obligacions de publicitat activa i la informació que han de publicar els subjectes obligats. Aquest capítol inclou dues seccions. La primera es refereix a les normes generals aplicables a la publicitat activa, i inclou l’abast de les obligacions, els criteris generals de publicació, la regulació del portal de transparència on es publicarà la informació i el control del compliment de les obligacions de publicitat activa, que durà a terme el Consell Valencià de Transparència. La secció segona inclou la informació que, com a mínim, ha de ser objecte de publicitat activa, classificada en tretze blocs: informació institucional, organitzativa i de planificació; informació sobre alts càrrecs i assimilats; informació de rellevància jurídica; informació pressupostària, financera i comptable; informació sobre endeutament; informació sobre patrimoni; informació sobre contractació pública; informació relativa a convenis de col·laboració, encàrrecs de gestió, encàrrecs d’execució a mitjans propis i acció concertada; informació sobre publicitat i promoció institucional; informació sobre subvencions; informació relativa a ordenació del territori, urbanisme i medi ambient; informació sobre estudis, estadístiques i cartografia, i informació sol·licitada per la ciutadania.

Quant a l’àmbit subjectiu, s’ha organitzat de manera que les obligacions de publicitat activa s’estructuren en l’articulat segons els subjectes obligats, per nivells de menys a més obligacions, tenint en compte, a més, que les entitats adaptaran aquestes obligacions a les seues particularitats organitzatives. Es tracta, en tot cas, d’obligacions mínimes i generals, sense perjudici de disposicions específiques que prevegen un règim més ampli en matèria de publicitat i de fomentar la publicació de qualsevol altra informació pública que es considere d’interès. Cal apuntar, així mateix, que les obligacions de publicitat activa aplicables als governs locals són les que estableix la normativa bàsica, sense perjudici que aquests les puguen ampliar mitjançant les normes i ordenances que aproven en virtut de la seua autonomia local. Els municipis poden complir les seues obligacions directament o, si no poden per raons de capacitat o eficàcia, ho poden fer de manera associada o en col·laboració amb altres administracions. En qualsevol cas, dins les mesures generals d’aplicació de la llei s’estableix de manera expressa l’assistència tècnica de les diputacions i la col·laboració entre aquestes, l’administració de la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a facilitar que els municipis complisquen les seues obligacions de transparència, amb un programa específic de suport a les entitats locals.
El capítol III es dedica a la regulació del dret d’accés a la informació pública, a partir del marc establit en la legislació bàsica, i inclou també dues seccions. En la primera secció s’estableixen les normes generals, amb el reconeixement del dret d’accés a la informació pública i la delimitació respecte d’altres drets o procediments, els límits al dret d’accés i l’accés parcial a la informació. La secció segona es refereix al procediment per a l’exercici d’aquest dret, i s’hi regula la sol·licitud, que preferentment ha de ser electrònica, així com les causes d’inadmissió, les normes de tramitació, la resolució i la competència per a resoldre. Dins d’aquesta secció també es precisa que en aquest procediment especial s’han d’ometre les exigències i els requisits que puguen obstruir o impedir el dret d’accés, especialment en relació amb la identificació i la signatura, i s’ha procurat garantir que els possibles límits o restriccions s’interpreten sempre de la manera més favorable a l’accés a la informació, d’acord amb el principi de transparència màxima. Així mateix, s’han reforçat les obligacions d’assistència i col·laboració de l’administració davant la ciutadania per a afavorir l’exercici del dret d’accés.

El capítol IV inclou el règim jurídic de les reclamacions contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació que, amb caràcter potestatiu, es poden interposar davant el Consell Valencià de Transparència, com a autoritat de garantia en la matèria. Com a novetat important, a més del procediment ordinari de reclamació, s’introdueix la possibilitat d’articular la impugnació de les resolucions de sol·licituds d’accés a la informació mitjançant un procediment de mediació, que finalitza amb un acord en el marc del Consell Valencià de Transparència. Ja siga per una reclamació o després d’un procediment de mediació, les resolucions del Consell Valencià de Transparència tenen força executiva. La regulació d’un nou procediment de mediació respon al que disposa la disposició addicional segona de la Llei 24/2018, de 5 de desembre, de la Generalitat, de mediació de la Comunitat Valenciana, que estableix que la Generalitat impulsarà la incorporació de processos de mediació en els procediments administratius com a forma de terminació convencional.

El capítol V fa referència a la possibilitat de reutilització de la informació pública a partir del que es coneix com a open data o dades obertes; és a dir, la publicació de conjunts de dades en format estàndard i obert de manera que la ciutadania, les empreses i les institucions acadèmiques puguen reutilitzar-les per a la creació de nous productes o serveis. En el context de la transformació digital, les dades de les administracions públiques, posades al servei de la ciutadania, són una font de valor que ofereix múltiples oportunitats per a la innovació social, l’activitat econòmica i la generació de jaciments d’ocupació i, en definitiva, poden generar beneficis per a la societat, el medi ambient i l’economia.

Per això, i seguint els principis de la Directiva (UE) 2019/1024, en aquest capítol es preveu que les entitats subjectes a la llei promoguen les accions necessàries per a l’obertura i reutilització de les dades públiques, i que ho facen seguint el principi d’obertura de dades des del disseny i per defecte, aspecte que cal tenir en compte en el disseny dels sistemes de gestió documental. En aquest sentit, s’estableix que la informació que publique o facilite l’administració ha de ser reutilitzable, es promou la creació de catàlegs d’informació pública reutilitzable i es regula el portal de dades obertes com a punt d’accés al catàleg d’informació reutilitzable de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic. A més, es preveuen mesures de col·laboració per a la interoperabilitat i la federació de dades, l’elaboració d’una estratègia valenciana de dades obertes que incloga la planificació en aquesta matèria i la creació d’un consell assessor de reutilització. Dins d’aquest capítol també es preveu, respecte de la informació producte de la investigació científica i tècnica, l’adopció de polítiques d’accés obert en la investigació finançada majoritàriament amb fons públics d’acord amb els principis FAIR, així com la creació en l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic d’un repositori institucional per a promoure i difondre el coneixement obert.

Finalment, el capítol VI regula la planificació i l’organització administratives en matèria de transparència de l’administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, en què s’estableixen estructures i instruments necessaris per a l’execució de la llei i per al desenvolupament transversal de les polítiques públiques de transparència en l’àmbit de l’administració autonòmica.
El títol II es dedica al Consell Valencià de Transparència, que es defineix com l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana i que substitueix el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern. Amb aquesta llei es reforça la seua independència en assegurar la seua capacitat per disposar dels recursos i els mitjans personals, tècnics i materials necessaris, i se li atorga la competència per a elaborar el seu reglament d’organització i funcionament, per a aprovar directrius i instruccions sobre la seua oficina tècnica i per a efectuar la proposta del seu pressupost. També es modifica el nombre de persones que l’integren, que passa dels cinc anteriors a només tres, i es canvia també el règim de dedicació que se’ls exigeix, que ara passa a ser exclusiva. Amb això es pretén garantir la continuïtat i el bon funcionament del Consell Valencià de Transparència en l’exercici de les seues diverses funcions.
Per tant, dota el Consell Valencià de Transparència d’una configuració nova, més acord amb el que reclama la naturalesa pròpia d’un òrgan de garantia, amb una estructura senzilla i amb un perfil que permet una major operativitat. Tot això en la línia que caracteritza, cada vegada més, altres òrgans d’aquest tipus al nostre entorn, i que pretén la seua consolidació com a autèntica autoritat independent de garantia de la transparència a la Comunitat Valenciana.
El títol III es dedica al bon govern i la integritat pública. En aquest títol s’estableixen, en primer lloc, els principis d’actuació que han de seguir les persones que ocupen alts càrrecs i càrrecs directius de les entitats subjectes a la llei, i es fa un èmfasi especial en l’assumpció i l’exercici del principi de rendició de comptes pel Consell i per les corporacions locals, així com pels seus membres.
A més, es promou la construcció de marcs d’integritat a través de l’elaboració de codis ètics i de conducta per a les entitats incloses en l’àmbit subjectiu, amb un contingut mínim que estableix la llei, i la inclusió dels seus principis i normes en els plecs de clàusules contractuals i en les bases de convocatòria de subvencions o d’ajudes, a més del foment dels plans de prevenció de riscos per a la integritat. Per la seua banda, en l’administració de la Generalitat es preveu que el Consell impulse el disseny i la implantació d’un sistema d’integritat institucional com a marc per a la gestió de la integritat i la millora de la cultura ètica de l’organització, amb una sèrie d’eines i elements mínims i tenint en compte la identificació dels riscos més rellevants per a la integritat pública i els canals d’alerta i denúncia.

En el disseny i la posada en funcionament d’aquests instruments i marcs d’integritat ha de tenir un paper rellevant d’assessorament i col·laboració l’Agència de Prevenció i Lluita contra la Corrupció de la Comunitat Valenciana.
El títol IV regula la planificació i l’avaluació en l’àmbit de l’administració autonòmica, i inclou tres capítols relatius a la rendició de comptes de l’acció de govern, la qualitat normativa i la planificació i avaluació de les polítiques públiques i els serveis. El primer es dedica a la rendició de comptes de l’acció de govern mitjançant el Pla de govern que ha d’elaborar i aprovar el Consell durant els primers sis mesos del seu mandat. Aquesta eina de planificació estratègica, que permetrà projectar l’acció del govern en el temps i concretar en objectius identificables el compromís amb la ciutadania, s’ha d’avaluar semestralment i s’han de publicar en el portal de transparència els documents del seu seguiment. En el segon capítol es regulen els elements fonamentals per a garantir els principis de bona regulació i la millora normativa en l’àmbit de l’administració de la Generalitat, de manera que s’asseguren la planificació i l’avaluació per a propiciar una major eficàcia de les normes. Finalment, el tercer capítol fa referència a la incorporació de la cultura de la planificació i l’avaluació dins el funcionament ordinari de l’administració, amb la regulació de l’avaluació dels plans i programes. D’aquesta manera, s’estableixen instruments que, sense substituir els processos de decisió política, ajudaran a reconèixer les conseqüències de les accions del poder polític, a facilitar la deliberació i la participació ciutadana i, en definitiva, a millorar les polítiques públiques i el funcionament de l’administració.

El títol V inclou el règim sancionador, necessari per a assegurar el compliment de les obligacions que estableix la llei i garantir el dret de la ciutadania a accedir a la informació pública. Aquest règim sancionador, d’una certa complexitat tenint en compte la diversitat i l’heterogeneïtat de subjectes a què s’aplica, s’emmarca fonamentalment en l’àmbit de la transparència en les diverses modalitats. Dins del règim sancionador, en aquesta llei es concreten alguns aspectes que quedaven relativament indeterminats i es defineix de manera clara la competència sancionadora en cada cas. Juntament amb això, s’estableix la competència per a l’aplicació en l’àmbit autonòmic del règim sancionador previst per als alts càrrecs per la legislació bàsica en matèria de bon govern. També es regulen aspectes relatius al procediment, en què es reforça el paper del Consell Valencià de Transparència.

Finalment, la llei inclou una sèrie de disposicions que complementen el text substantiu i que recullen aspectes complementaris, transitoris i derogacions.
Així, s’inclouen vuit disposicions addicionals, que són necessàries per a l’aplicació correcta i eficaç de la llei en els àmbits de les entitats obligades, per a la posada en marxa dels instruments que la llei estableix i per a regular l’avaluació del compliment de les obligacions de transparència per part de l’autoritat de garantia. Així mateix, es garanteix que l’aplicació dels règims específics d’accés a la informació pública ha de tenir com a mínim els mecanismes de garantia que estableix aquesta llei.

També s’inclouen tres disposicions transitòries que estableixen el règim transitori pel que fa al personal i als mitjans del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, tenint en compte el canvi de naturalesa i de règim jurídic que introdueix aquesta llei. A més, es regula el règim transitori relatiu a la legislació aplicable en matèria de publicitat activa i a l’aplicació de les disposicions relatives al Pla de govern.
Una disposició derogatòria recull la derogació parcial de la Llei 2/2015, i la clàusula general de derogació de les disposicions de rang igual o inferior que s’oposen al contingut d’aquesta llei.
A continuació, mitjançant tres disposicions finals, es modifica el títol de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, per a adequar-lo al seu contingut d’acord amb la disposició derogatòria, es concreta el desplegament reglamentari corresponent i es manté la vigència dels decrets dictats en desplegament de la Llei 2/2015, de 2 d’abril, en tot el que no s’opose a la present llei. Finalment, s’estableix el règim d’entrada en vigor de la llei.
Atesa la complexitat d’aquesta llei, les diferents parts que aquesta determina i les obligacions que impliquen cada una d’aquestes, es concreten tres moments diferents d’entrada en vigor. El conjunt de la llei entra en vigor, d’acord amb la regla general, al cap de vint dies de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. L’entrada en vigor del capítol II del títol I, que inclou les obligacions de publicitat activa, es difereix als dotze mesos de la publicació oficial, període que resulta necessari per a l’adaptació tècnica i administrativa que requereix el seu compliment. Respecte a la nova funció de mediació atorgada al Consell Valencià de Transparència que regula l’article 39 d’aquesta llei, entra en vigor a partir del moment de constitució d’aquest òrgan. També es condiciona l’entrada en vigor de l’article 49, que disposa la composició i l’estatut personal del Consell Valencià de Transparència, al nomenament de les persones que l’integren.

Es modifiquen la lletra e de l’apartat 1 i l’apartat 5 de l’article 9, l’apartat 6 de l’article 11, l’apartat 1 de l’article 31, la lletra b de l’apartat 2 de l’article 75 i l’article 76 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana, que queden redactats de la manera següent:

Article 9. Protecció de dades personals
1. […]
e) En compliment del règim jurídic en matèria de protecció de dades, i sense perjudici de la realització d’anàlisis de riscos, s’ha de realitzar una avaluació d’impacte en relació amb la protecció de dades personals en els supòsits en què el tractament comporte un alt risc per als drets i les llibertats de les persones físiques, especialment quan la informació estiga referida a categories especials de dades, menors d’edat, víctimes de violència de gènere, persones en situació d’exclusió social o de vulnerabilitat i supòsits equiparables, i també a aquells que impliquen riscos per a la seguretat personal.

[…]
5. Quan se sol·licite informació pública que continga dades de caràcter personal, el règim aplicable és el previst en la normativa en matèria de transparència i accés a la informació pública, sense perjudici del règim previst en la normativa general de protecció de dades.
En el cas que l’òrgan o l’entitat a què s’haja sol·licitat la informació ho estime convenient per tenir dubtes raonables sobre la procedència de facilitar la informació per la possible afectació del dret de protecció de dades, pot sol·licitar un informe sobre això al delegat o delegada de protecció de dades, sempre que l’entitat dispose d’aquesta figura en virtut de la normativa aplicable.
[…]

Article 11. Criteris generals de publicació
[…]
6. S’ha de facilitar la indexació dels continguts informatius objecte de publicitat activa per part dels cercadors d’internet per a facilitar-ne la recuperació i la localització per la ciutadania, com també la preservació digital, llevat que continguen dades personals. Quan la informació continga dades de caràcter personal, la indexació només s’ha de facilitar si és necessària per al compliment de les finalitats establides en aquesta llei. Així mateix, s’han de facilitar, en un lloc fàcilment accessible del portal de transparència, procediments perquè les persones afectades puguen exercir els seus drets en matèria de protecció de dades, especialment el dret a la supressió o el dret a l’oblit.

Article 31. Sol·licitud d’accés a la informació pública
1. El procediment per a l’exercici del dret d’accés s’inicia amb la presentació de la sol·licitud corresponent, que s’ha de formular preferentment per via electrònica a través del portal de transparència o la seu electrònica corresponent, sense perjudici que puga presentar-se per qualsevol mitjà que permeta tenir constància del contingut que inclou l’apartat 3 d’aquest article.
[…]

Article 75. Competències sancionadores en matèria de transparència
[…]
2. […]
b) La instrucció dels procediments correspon als òrgans següents:

1.r El centre directiu que tinga atribuïda la inspecció general de serveis, en el cas que la persona infractora siga un alt càrrec de l’administració de la Generalitat o del seu sector públic instrumental.

2.n En el cas de les universitats públiques, l’òrgan que es determine en la seua normativa.
3.r L’òrgan que corresponga d’acord amb la normativa de règim local, en el cas d’infraccions comeses en l’àmbit de l’administració local.

Article 76. Competències sancionadores en matèria de bon govern

1. En l’àmbit de l’administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, les competències sancionadores previstes en matèria de bon govern en el títol II de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, queden atribuïdes a:
a) L’òrgan competent per a ordenar la incoació dels expedients sancionadors:
1.r Quan l’alt càrrec siga membre del Consell o titular d’una secretaria autonòmica, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.

2.n Quan siguen persones diferents de les anteriors, la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.
b) La instrucció dels procediments correspon al centre directiu que tinga atribuïda la inspecció general de serveis.
c) La competència per a la imposició de sancions correspon:
1.r Al Consell, quan l’alt càrrec tinga la condició de membre d’aquest o siga titular d’una secretaria autonòmica, a proposta de la persona titular de la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència.
2.n A la persona titular de la conselleria competent que tinga atribuïda la competència en matèria de transparència, quan siga una persona distinta de les anteriors.

2. En la resta de subjectes obligats compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei, les competències sancionadores corresponen als òrgans als quals s’atribueix aquesta competència d’acord amb la normativa que se’ls aplique.

Article 233
Es modifica l’article 3 de la Llei 25/2018, de 10 de desembre, de la Generalitat, reguladora de l’activitat dels grups d’interès de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:

Article 3. Consideració de grup d’interès
1. Es consideren grups d’interès, a l’efecte d’aquesta llei, les persones físiques i les organitzacions, plataformes o xarxes que, tinguen o no personalitat jurídica i independentment del seu estatut jurídic, duguen a terme l’activitat a què fa referència l’article 4.
Estan també subjectes a aquesta llei les persones i les organitzacions que desenvolupen l’activitat d’influència descrita en l’article 4 en nom de terceres parts. S’entenen entre aquestes, quan realitzen l’activitat de l’article 4, les consultories de relacions públiques i els i les representants d’organitzacions no governamentals, de corporacions, d’empreses, d’associacions industrials o de professionals, de col·legis professionals, d’organitzacions empresarials, de tallers o grups d’idees, de despatxos de professionals del dret, d’organitzacions religioses o d’organitzacions acadèmiques, entre altres.
2. No estan obligats a realitzar la inscripció en el registre de grups d’interès a què fa referència l’article 5, ni al compliment de les obligacions que se’n deriven per a la realització de les seues funcions, les entitats següents:
a) Les organitzacions intergovernamentals i les agències i organitzacions vinculades o dependents d’elles.
b) Les corporacions de dret públic quan realitzen funcions públiques, sense perjudici que puguen tenir la consideració de grups d’interès quan realitzen altres funcions.
c) Els partits polítics en l’exercici de les seues funcions constitucionals, sense perjudici que puguen tenir la consideració de grups d’interès les entitats creades o finançades per aquests.
d) Les organitzacions sindicals en l’exercici de les seves funcions constitucionals, sense perjudici que puguen tenir la consideració de grups d’interès les entitats creades o finançades per aquests.
3. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior, les entitats incloses en les lletres c i d poden efectuar la inscripció al registre de grups d’interès de manera voluntària.
4. No es consideren grups d’interès les persones físiques que actuen respecte d’assumptes que no impliquen interessos econòmics individuals que, per la seua dimensió o rellevància, siguen significatius.


Secció 4a
Responsabilitat social

Article 234
Es modifica l’article 13.1 de la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social afegint un nou apartat amb la redacció següent:

Article 13. Incorporació de clàusules de responsabilitat social i de transparència en la contractació pública
i) Inclouran el compromís d’establir un salari/hora als treballadors i treballadores superior a l’establit en el conveni col·lectiu sectorial i territorial per l’execució del contracte.
TÍTOL III
Mesures d’organització administrativa i de reestructuració
d’ens del sector públic instrumental de la Generalitat

CAPÍTOL I
Mesures organitzatives relatives a ens o òrgans adscrits a la Vicepresidència Segona del Consell i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica

Secció única
Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl

Article 235
S’afig un número 10, en l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 16/2003, de 17 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, amb aquesta redacció:


Article 72. De l’Entitat Valenciana d’Habitatge i Sòl
Un
[…]
3.
[…]
10) Establir, gestionar i tramitar ajudes i subvencions, en matèria d’habitatge, així com gestionar o col·laborar juntament amb entitats financeres públiques i privades en programes de finançament de construcció d’habitatge de protecció pública.


CAPÍTOL II
Mesures organitzatives relatives a ens o òrgans adscrits
a la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic

Secció 1.ª
Institut Valencià de Finances (IVF)

Article 236
Es modifica el número 3 de l’apartat I de l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que queda redactat així:


Article 171. Règim jurídic de l’IVF
I. Naturalesa i principis generals
[…]
3. En la seua condició de principal instrument de la política financera de la Generalitat, l’Institut Valencià de Finances (IVF) actuarà en el seu nom i per compte de l’òrgan que corresponga dins de l’estructura organitzativa de la mateixa per a la gestió, lliurament i distribució d’aquells fons que, segons la llei de pressupostos de la Generalitat de cada exercici, es prevegen amb la finalitat de dur a terme accions de promoció, suport i assistència de les empreses que operen en territori valencià, incloent-hi entre aquestes les grans companyies, pimes, autònoms i emprenedors, així com les entitats d’iniciativa social implantades territorialment a la Comunitat Valenciana.
Quan actue exercint aquesta funció, les seues comeses específiques, així com el conjunt d’obligacions que assumirà l’Institut Valencià de Finances (IVF), es reflectiran en la resolució conjunta que, a aquest efecte, aprovaran el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, com a president de l’Institut, i el conseller responsable de l’òrgan competent de la Generalitat Valenciana que promou el programa de suport al teixit productiu valencià.
En cas que el promotor del programa siga una entitat local valenciana, els drets i les obligacions de l’IVF derivats del programa d’impuls econòmic es reflectiran en l’oportú conveni subscrit entre les parts, amb l’autorització prèvia del Consell.
[…]

Article 237
Es modifiquen el número 2 i el número 3 de l’apartat III de l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que queden redactats així:

III. Fins i funcions
1. […]
2. Serà condició perquè l’Institut Valencià de Finances (IVF) atorgue qualsevol tipus de finançament que aquest estiga vinculat a l’exercici d’activitats productives i de serveis a desenvolupar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, o respecte d’empreses que tinguen el domicili social efectiu o la part més significativa de l’activitat a la Comunitat Valenciana.
3. Dins del finançament al sector privat, l’Institut Valencià de Finances (IVF) podrà finançar determinades operacions corporatives com ara: i) l’adquisició de participacions socials per part de persones físiques dins d’una empresa familiar, ii) les aportacions socials de socis de societats cooperatives o iii) altres de naturalesa anàloga, dins dels límits establits en la normativa que els siga aplicable.

[…]

Article 238
Es modifica l’apartat IX de l’article 171 de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, que queda redactat així:

IX. Garantia
Els deutes i les obligacions que l’Institut Valencià de Finances (IVF) contraga davant de tercers per a la captació de fons, així com la resta de les obligacions patrimonials contretes en l’exercici de les seues funcions, gaudiran de la garantia personal de la Generalitat. Aquesta garantia té el caràcter d’explícita, irrevocable, incondicional, solidària i directa. Per tant, en cas d’incompliment per part de l’Institut de les responsabilitats pecuniàries que per tots els conceptes deriven d’aquestes obligacions, aquestes seran directament exigibles en la Generalitat.



Secció 2.ª
Agència per a la Digitalització
i la Ciberseguretat de la Generalitat (ADiC)

Article 239. Creació de l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat (ADiC).
U. Naturalesa jurídica
1. Es crea l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat (d’ara en avant l’Agència), com a entitat de dret públic, integrada en el sector públic administratiu de la Generalitat, de les previstes en els articles 3.1.c i 155.1 i 4 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, facultada per a exercir potestats administratives i per a realitzar activitats prestacionals i de foment.
2. L’Agència es regeix pel dret privat excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, l’exercici de les potestats administratives atribuïdes i en el que regula específicament aquesta llei, els seus estatuts i la legislació pressupostària.
3. El Consell aprovarà, mitjançant decret, en un termini de sis mesos, els estatuts de l’Agència en els quals es desenvoluparà la seua estructura administrativa, competències i funcions, així com el règim jurídic de funcionament previst en aquesta llei.

Dos. Objecte
L’Agència té com a objecte el disseny i l’execució de les mesures per a millorar els nivells de transformació digital i de ciberseguretat de la Generalitat, seguint les directrius de la política general del Consell.

Igualment, és objecte de l’Agència desenvolupar les polítiques públiques que l’administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms aborde, amb prioritat especial, en matèria de ciberseguretat, i en general, la planificació, la coordinació, l’autorització i el control de les tecnologies de la informació, les telecomunicacions i les comunicacions corporatives i la teleadministració de la Generalitat, així com la contractació centralitzada dels serveis i els subministraments en matèria de tecnologies de la informació i les telecomunicacions.

Tres. Personalitat i adscripció
1. L’Agència té personalitat jurídica pública diferenciada, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar i, dins del seu àmbit competencial, li corresponen les potestats administratives necessàries per a complir els seus fins.

2. L’Agència queda adscrita a la conselleria competent en matèria de tecnologies de la informació i de les comunicacions, sense perjudici que el Consell puga acordar-ne la dependència funcional d’altres departaments d’aquest, per a l’execució de les mesures establides en plans sectorials d’aquests departaments.

Quatre. Funcions
Són funcions de l’Agència les relatives a:
1) Respecte de l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, exerceix les funcions, en matèria de ciberseguretat, planificació, coordinació, autorització i control de les tecnologies de la informació, les telecomunicacions i les comunicacions corporatives i la teleadministració de la Generalitat.
2) En matèria d’administració electrònica, l’Agència assumeix les competències definides en l’article 93 de competències horitzontals en tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)de la Generalitat del Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell pel qual s’aprova el Reglament d’administració electrònica de la Comunitat Valenciana.

3) En matèria de seguretat informàtica, l’Agència assumeix les competències definides en els articles 8, 11, 13 i 14 del Decret 130/2012, de 24 d’agost, del Consell pel qual s’estableix l’organització de la seguretat de la informació de la Generalitat.
4) En matèria de ciberseguretat, l’Agència assumeix les competències de coordinació i desenvolupament de qualsevol iniciativa del Consell dirigida a la societat valenciana: ciutadania, empreses, sector públic instrumental i administracions públiques en l’àmbit de la Comunitat Valenciana potenciant aquelles orientades tant al suport al nostre teixit productiu en general, com al nostre sector tecnològic en particular, mitjançant la generació d’una cartera de serveis específics, que permeten millorar la prevenció i garantir un nivell de resposta adequat davant les ciberamenaces a les quals ens enfrontem en les pròximes dècades.

5) Així mateix, l’Agència també assumirà les competències de servei especialitzat de la Central de Compres per a la contractació centralitzada dels serveis i els subministraments en matèria de tecnologies de la informació i les telecomunicacions en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, de conformitat amb el que indica l’Ordre 8/2014, de 5 de maig, de la Conselleria d’Hisenda i Administració Pública, per a la designació de servei especialitzat i la declaració de noves categories de subministraments i serveis centralitzats.
6) Igualment, l’Agència assumeix les competències de reenginyeria de processos en el seu àmbit d’actuació, en coordinació amb la conselleria que tinga les competències de simplificació administrativa establides en les disposicions legals i reglamentàries, així com la col·laboració deguda amb les unitats administratives encarregades de l’organització i la planificació que tinguen funcions d’anàlisi o reenginyeria de processos.
7) En l’exercici de les seues atribucions, l’Agència actuarà com a encarregada dels tractaments de dades personals que efectuen les conselleries i els seus organismes autònoms com a responsables del tractament en l’àmbit de les seues competències, sense perjudici de les que corresponguen en aquesta matèria a la Delegació de Protecció de Dades GVA.
8) L’Agència podrà recórrer a un altre encarregat del tractament i haurà de complir el que estipulen els apartats 2 i 4 de l’article 28 del Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE i l’apartat 3 de l’article 28 del reglament esmentat, quant a la seua condició d’encarregada del tractament de les dades personals que són responsabilitat de l’Administració autonòmica.
9) L’Agència assumeix les competències de direcció, planificació i supervisió de l’execució de les activitats de la societat mercantil de la Generalitat, Infraestructures I Serveis De Telecomunicacions i Certificació, SAU (ISTEC), recollides en l’apartat 3 de l’article 104 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat.
10) Qualsevol altra, relacionada amb l’objecte, atribuïda, per normativa o en el desplegament reglamentari.

Cinc. Òrgans de l’Agència
Són òrgans de l’Agència:
1. La Presidència, que correspon a la persona titular de la Conselleria competent en matèria de ciberseguretat i de tecnologies de la informació i les comunicacions en la Generalitat Valenciana.
2. La Vicepresidència, que correspon a la persona titular de la secretaria autonòmica competent en matèria ciberseguretat i de tecnologies de la informació i les comunicacions en la Generalitat Valenciana.

3. El Consell de Direcció estarà constituït per la presidència, la vicepresidència, les persones titulars de les sotssecretaries de totes les conselleries i una persona en representació de l’òrgan competent en emergències i una altra del Consell Audiovisual.
En cas que els titulars de les sotssecretaries siguen superiors a dotze, serà el Consell de la Generalitat qui designe les sotssecretaries que formaran part del Consell de Direcció, garantint sempre la presència d’aquelles que tinguen les funcions de sanitat, educació, justícia i hisenda, sense que supere en cap cas el límit de setze membres.

La Direcció de l’Agència assistirà el Consell amb veu, però sense vot.
4. La Direcció. És l’òrgan executiu de l’Agència i n’exercirà la direcció. La persona titular serà nomenada mitjançant un decret del Consell de la Generalitat a proposta de la Presidència.
5. El Consell Assessor de la ADiC, serà l’òrgan col·legiat consultiu propi de l’Agència, en el qual estiguen representats l’Administració de la Generalitat i els diversos agents dels sectors econòmics i socials de la Comunitat Valenciana, que estiguen treballant intensament en matèria de digitalització i ciberseguretat. Seran els Estatuts de l’Agència, on es regule la seua composició, funcionament i funcions.
6. Es garantirà la presència equilibrada de dones i homes en la composició dels òrgans col·legiats, en aplicació del que es preveu en la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat de dones i homes.


Sis. Presidència i Vicepresidència.
1. La presidència és la màxima autoritat de l’Agència, i li correspon:

a) Exercir l’alta representació de l’Agència.
b) La presidència del Consell de Direcció i exercir les competències pròpies derivades de la seua condició, especialment les de convocar les seues sessions, fixar el corresponent ordre del dia, presidir les seues reunions, dirigir les deliberacions, alçar les sessions i visar les actes i certificacions dels acords del Consell de Direcció.
c) Resoldre els recursos que s’interposen contra les resolucions dels òrgans que estiguen sota la seua dependència.
d) La presidència podrà delegar, amb caràcter permanent o temporal, l’exercici de les seues funcions en la vicepresidència o altres òrgans, en els termes establits en la legislació en matèria de règim jurídic del sector públic.
e) Aprovar la relació de llocs de treball del personal laboral propi de l’Agència.
2. A la vicepresidència li correspon:
a) Exercir la presidència de l’Agència quan així ho estipule la Presidència o en absència d’aquesta.
b) Supervisar les estratègies i les polítiques relatives a les funcions de l’Agència.
c) Supervisar la direcció de l’Agència en les seues iniciatives i exercir la labor d’inspecció de tots els serveis de l’Agència quan ho considere oportú.

Set. El Consell de Direcció.
1. Al Consell de Direcció li corresponen les funcions següents:

a) Aprovar l’avantprojecte de pressupost anual de despeses i ingressos de l’Agència.
b) Fixar les estratègies i les polítiques relatives a les funcions de l’Agència.
c) Aprovar les línies d’actuació que regiran el funcionament ordinari de l’Agència, d’acord amb les directrius de la Presidència.
d) El seguiment i l’avaluació dels programes d’actuació de l’Agència.
e) Proposar les mesures que s’estimen necessàries per a complir millor els fins de l’Agència.
f) Informar sobre qualsevol assumpte que, en l’àmbit de les competències de l’Agència, li sol·licite la Presidència, la Vicepresidència o la Direcció de l’Agència.
g) Informar sobre la proposta de nomenament del titular de la Direcció, de l’organització bàsica de l’Agència, de la proposta de relació de llocs de treball, els processos selectius de personal i els avantprojectes de pressupostos anuals de l’Agència.
h) Totes les altres atribucions que se li puguen conferir de conformitat amb la legislació vigent.
2. Exercirà la secretaria del Consell de Direcció personal funcionari públic amb rang mínim de direcció de servei, adscrit a l’Agència, amb veu però sense vot.

Huit. La Direcció
1. La direcció executiva de l’Agència correspon a la Direcció, d’acord amb les competències i les funcions que es detallen a continuació.
2. Seran funcions de la Direcció:
a) Proposar el model de relació amb les conselleries, els organismes autònoms i altres entitats del sector públic instrumental, així com un model estandarditzat d’acord de nivell de servei, per a l’exercici dels fins de l’Agència de definició i execució dels instruments de tecnologies de la informació, telecomunicacions, ciberseguretat i la seua estratègia de transformació digital.
b) Proposar a l’òrgan competent la provisió, l’adjudicació i el cessament dels llocs de treball de lliure designació de les àrees i les unitats adscrites a l’Agència.
c) La Direcció podrà dictar les instruccions, les circulars o les ordres de servei que estime necessàries per al millor funcionament i compliment de les seues funcions.
d) Formular i elevar al Consell de Direcció l’esborrany de l’avantprojecte d’estat de despeses de pressupost anual de l’Agència.
e) Formular i elevar al Consell de Direcció la proposta de relació de llocs de treball. La tramitació i aprovació en el cas de personal funcionari i laboral sotmés a la Llei de funció pública valenciana correspondrà a la conselleria competent en matèria de funció pública.

f) Actuar com a òrgan de contractació de l’Agència i subscriure en nom seu els contractes, els convenis i els encàrrecs d’execució relatius als assumptes propis d’aquesta.
g) Respondre als suggeriments i les reclamacions que realitze la ciutadania relatius als serveis prestats per l’Agència i al funcionament tècnic dels sistemes, les aplicacions, les eines, les infraestructures, els portals i les seus electròniques.
h) Exercir les facultats atribuïdes a l’empresari per la legislació laboral mentre no corresponguen als òrgans de l’Administració de la Generalitat competents en matèria de personal.
i) Orientar, coordinar, planificar, impulsar i inspeccionar l’activitat dels òrgans i les unitats administratives de l’Agència i del personal al servei d’aquesta.
j) Nomenar representants de l’Agència en organitzacions en les quals aquesta es puga integrar.
k) Les altres a què es refereix aquesta llei, les que es determinen en altres disposicions aplicables, així com les que se li deleguen.

Nou. Estructura i personal
1. L’estructura orgànica i funcional de l’Agència s’ha de determinar en els seus estatuts.
2. L’Agència ha de comptar amb personal funcionarial i laboral de l’administració de la Generalitat, personal docent, personal estatutari de sanitat i, així mateix, pot comptar amb personal laboral propi.
3. L’Agència ha de publicar anualment en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana una relació de llocs de treball del seu personal laboral, amb un informe favorable previ de la conselleria competent en matèria de sector públic.
4. El personal funcionari i laboral de l’administració de la Generalitat, el personal docent i el personal estatutari es regeixen d’acord amb la normativa que els siga aplicable i el seu règim jurídic. Aquest personal manté la mateixa relació jurídica, els drets i les obligacions que tenia abans de passar a prestar serveis en l’Agència, com també el seu règim jurídic i normatiu.
5. Els llocs de treball de naturalesa funcionarial amb rang de subdirecció, prefectura de servei i prefectura de secció de l’Agència es proveeixen en els termes previstos en la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana.

Deu. Règim econòmic i patrimonial
1. L’Agència podrà comptar, per a complir els seus fins, amb els recursos econòmics següents:
a) Les dotacions pressupostàries que li assigne anualment la corresponent llei del pressupost de la Generalitat.
b) Les subvencions o les dotacions pressupostàries que, amb càrrec al pressupost de qualsevol altre ens públic o privat, puguen correspondre-li.
c) Els ingressos que perceba com a contraprestació per les activitats que puga desenvolupar en virtut de contractes, convenis, encàrrecs específics o disposicions legals per a altres entitats públiques, privades o persones físiques, incloent-hi els rebuts a conseqüència del patrocini d’activitats o instal·lacions.
d) El producte de l’alienació dels béns i valors que constituïsquen el seu patrimoni, de conformitat amb el que s’estableix en la normativa en matèria de patrimoni.
e) El rendiment procedent dels seus béns i valors.
f) Les aportacions voluntàries, les donacions, les herències, els llegats i qualsevol altra transmissió a títol gratuït de particulars o empreses privades.
g) Qualsevol altre ingrés públic o privat que puga correspondre-li d’acord amb la legislació vigent.
h) Qualsevol altre recurs que se li puga atribuir.
2. L’Agència comptarà amb patrimoni propi, integrat pel conjunt de béns i drets que li adscriga la Generalitat o qualsevol altra administració pública, així com els que, per qualsevol títol, puga adquirir.


Onzé. Règim economicofinancer.
1. El règim pressupostari, economicofinancer, d’intervenció, control financer i comptabilitat serà l’establit en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per a les entitats de dret públic integrades en el sector públic administratiu.
2. El règim jurídic aplicable a la contractació serà l’establit en la legislació de contractes de les administracions públiques en els termes establits en aquesta per a aquesta mena d’entitat.


CAPÍTOL III
Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica

Secció única
Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA)

Article 240
Es modifiquen els articles quart, sisé, vuité i tretzé de la Llei 4/1991, de la Generalitat Valenciana, de 13 de març, de creació com a entitat autònoma de la Generalitat Valenciana de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), que queden redactats de la següent manera:


Article quart.
1. L’estructura bàsica de l’Institut estarà constituïda pels òrgans següents:
a) El Consell Rector
b) El Consell Científic
c) La Direcció
d) La Gerència
e) Les unitats d’investigació, d’administració i de serveis tècnics.

2. L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries estarà regit pel Consell Rector i la Direcció de l’Institut.
3. L’estructura i funcions de les unitats d’investigació, d’administració i de serveis tècnics s’establiran en el reglament de l’institut i com a òrgans de treball dependran de la direcció d’aquest.


Article sisé
1. Correspondran al Consell Rector les funcions següents:
a) Dirigir l’actuació de l’IVIA, en el marc de la política agrícola i d’investigació i innovació tecnològica fixada pel Consell de la Generalitat Valenciana, aprovar el programa d’activitats, inversions i finançament, com també en avantprojecte de pressupost anual, per a la seua elevació al conseller d’Economia i Hisenda juntament amb la memòria explicativa del contingut del programa.
b) Informar i elevar als òrgans competents de l’administració de la Generalitat Valenciana les propostes que requerisquen l’aprovació d’aquests.
c) Aprovar els comptes anuals de l’entitat.
d) Aprovar la proposta de l’estructura i plantilla del personal, com també les seues modificacions.
e) Autoritzar les inversions i operacions financeres de l’entitat, incloent-hi la constitució i participació en societats mercantils, sense perjudici d’altres autoritzacions concurrents legalment necessàries.
f) Autoritzar els actes de disposició dels béns de l’IVIA de naturalesa immobiliària.
g) Acordar l’exercici d’accions judicials.
h) Autoritzar els acords de cooperació amb altres institucions i entitats públiques.
2. El Consell Rector podrà delegar alguna de les seues competències en el president, en un dels vicepresidents o en el director de l’IVIA, excepte les atribuïdes en els apartats a, c, e i f del número anterior.
3. Per al compliment de les seues funcions el Consell Rector podrà recaptar del consell científic assessorament sobre qualsevol tema referent a l’IVIA, com també propostes concretes d’actuació.

Article vuité
1. La Direcció de l’IVIA serà nomenada pel conseller o la consellera competent en matèria d’agricultura, entre persones amb titulació i coneixements científics apropiats, a proposta del director o directora general competent en matèria d’investigació agrària. Així mateix, el conseller o la consellera amb competències en matèria d’agricultura, nomenarà un o una gerent que assumisca la gestió administrativa, economicofinancera i ordinària dels assumptes propis de l’institut.
2. Correspondran a la direcció de l’IVIA les funcions següents:
a) Ostentar la representació ordinària de l’IVIA.
b) Controlar i supervisar els serveis de l’entitat.
c) Executar els acords adoptats pel Consell Rector.
d) Signar en representació de l’entitat, amb caràcter general, en qualsevol acte i negoci jurídic, sense perjudici d’altres representacions especials que puga atorgar-li el Consell Rector.
e) Elaborar i proposar el programa d’actuacions, inversions i finançament.
f) Formular els comptes anuals de l’entitat
g) Proposar modificacions de l’estructura i plantilla de personal.
h) Coordinar els departaments i unitats d’investigació.
i) L’actuació com a òrgan de contractació, amb totes les funcions que siguen inherents.
j) Proposar al Consell Rector altres actuacions que crega convenients.
k) Exercir en cas d’urgència accions judicials, i retre’n compte immediatament al Consell Rector.
l) Les altres atribucions no expressament conferides a un altre òrgan per aquest reglament o pel Consell Rector en virtut del que es disposa en l’article 6.1.l d’aquesta disposició.
m) Les que li delegue el Consell Rector, la Presidència o les vicepresidències.
n) Optimitzar els recursos existents i captar nous recursos externs, especialment mitjançant la captació de fons de projectes competitius en matèria de R+D+I.
o) Potenciar la relació amb empreses del sector agroalimentari i la prestació de serveis d’acord amb les necessitats.
3. Correspondran a la gerència de l’IVIA les funcions següents:
a) La direcció economicoadministrativa de l’institut de conformitat amb els acords pel Consell Rector.
b) La direcció del personal de l’institut i la seua gestió.
c) La política de responsabilitat social, transparència i sostenibilitat.

d) La seguretat i el control administratiu dels béns i valors constitutius del patrimoni de l’institut.
e) La resolució d’aquelles reclamacions que puguen plantejar-se en matèria de responsabilitat patrimonial.
f) Totes les altres que el Consell Rector, la Presidència o la Direcció li encomane o delegue.
g) La coordinació de l’assessorament tècnic, jurídic i administratiu, d’una manera especial, sobre la viabilitat de disposicions, projectes i programes

Article tretzé
L’Institut Valencià d’Investigacions Agràries podrà contractar personal laboral propi en els termes i condicions que, a aquest efecte, establisca la legislació bàsica o autonòmica en la matèria, per al compliment de funcions no reservades en els cossos, les escales i les agrupacions professionals funcionarials adscrites a aquest.


CAPÍTOL IV
Mesures organitzatives relatives a ens o òrgans adscrits a la
Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat

Secció única
Institut Cartogràfic Valencià

Article 241
Es modifica l’article 3 de la Llei 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, que queda redactat així:

Article 3. Naturalesa jurídica i competència
1. L’Institut Cartogràfic Valencià és un organisme autònom de la Generalitat, amb la naturalesa i el règim jurídic que preveu la normativa valenciana vigent en matèria de sector públic instrumental. L’Institut Cartogràfic Valencià es regeix pel dret administratiu, en els termes que estableix aquest títol.
2. En atenció a la diferència existent entre geomàtica i cartografia temàtica, i sense perjudici de la competència per a elaborar aquesta última —d’acord amb la definició donada en l’article 2— de diferents organismes, direccions generals, secretaries autonòmiques o conselleries de la Generalitat, l’Institut Cartogràfic Valencià és l’organisme competent en la primera.
3. La denominació oficial de l’organisme que caldrà emprar amb caràcter general serà sempre en valencià.
4. L’Institut Cartogràfic Valencià té personalitat jurídica pública pròpia, patrimoni i tresoreria propis, autonomia funcional i de gestió i plena capacitat jurídica i d’obrar per a organitzar i exercir les funcions que li atribueixen aquesta llei i qualsevol altra norma. Li corresponen, a més, totes les potestats administratives necessàries per a complir les seues funcions. Específicament, l’Institut Cartogràfic Valencià podrà sol·licitar l’establiment de servituds forçoses per a instal·lar senyals geodèsiques o geofísiques que es consideren d’utilitat pública amb la finalitat d’imposició o modificació de servituds.
5. L’Institut Cartogràfic Valencià s’adscriu a la conselleria de la Generalitat amb competències en matèria d’ordenació del territori.
6. L’Institut Cartogràfic Valencià, en l’àmbit de les seues competències, té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’administració de la Generalitat i dels seus ens, organismes i entitats dependents. Els encàrrecs que li formulen aquestes entitats no tenen la naturalesa jurídica de contractes i s’articulen mitjançant encàrrecs de gestió regulats segons les normes bàsiques en la matèria que conté la regulació general del sector públic.

Article 242
Es modifica l’apartat 1 de l’article 4 de la Llei 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, que queda redactat així:

Article 4. Funcions
1. A l’Institut Cartogràfic Valencià li correspon, d’acord amb l’apartat 6 de l’article anterior i d’acord amb la seua competència en exclusiva en geomàtica, l’execució de les activitats en aquest camp que són de caràcter instrumental o subordinat a altres blocs de l’activitat administrativa i que són necessàries per a l’exercici de qualsevol competència pròpia de la Generalitat.
[…]

Article 243
S’afig un apartat 4 en l’article 15 de la Llei 2/2020, de 2 de desembre, de la Generalitat, de la informació geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, amb aquesta redacció:

Article 15. Personal
[…]
4. D’acord amb el que estableix en els articles 3 i 4 sobre la diferència entre cartografia temàtica i geomàtica i sobre la competència en cada matèria, dependrà orgànicament de l’Institut Cartogràfic Valencià el personal de la Generalitat que realitze les seues funcions en aquesta última.


CAPÍTOL V
Mesures organitzatives relatives a ens adscrits a la Conselleria
d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital

Secció única
Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap)

Article 244
Es modifica l’apartat 2 de l’article 1 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 1. Naturalesa
[…]
2. L’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i plena capacitat d’obrar per a complir els seus fins, queda adscrita a la Conselleria competent en matèria d’universitats.

Article 245
Es modifica l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 3. Fins i funcions
1. A l’Avap li correspondran, en l’àmbit del Sistema Valencià d’Educació Superior, les funcions generals següents:
a) L’acreditació i l’avaluació de les institucions universitàries i del professorat i altres activitats afins.
b) L’avaluació de programes tecnològics, d’investigació i d’innovació.
c) La prospectiva i l’anàlisi de les noves demandes tecnològiques, científiques i universitàries d’utilitat per a la Comunitat Valenciana.
Article 246
Es modifica l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 6. La Presidència
1. La persona que exercisca la presidència de l’Agència serà el titular de la conselleria competent en matèria d’universitats.
[…]

Article 247
Es modifica la lletra g de l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 7. El Comité de Direcció
[…]
2. Al Comité de Direcció li correspon exercir, sense altres limitacions que les establides en la legislació vigent i sense perjudici de les atribucions de la presidència, totes les facultats i els poders, en general, que siguen necessaris per a complir els seus fins i, en particular:
[…]
g) Aprovar la proposta del Reglament de l’Avap.
[…]

Article 248
Es modifica l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 8. Direcció General
1. La Persona titular de la Direcció General, haurà de tindre reconeguda competència professional i integritat necessàries per al bon exercici de les funcions de la Agència i serà nomenada i cessada per Decret del Consell, a proposta del conseller o consellera al departament de la qual estiga adscrita l’Agència.
[…]

Article 249
Es modifica l’article 9 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP), que queda redactat així:

Article 9. Comissions de l’Avap
Per a complir les seues funcions tècniques i facilitar la flexibilitat de l’organització de l’Agència, atés que el concepte de qualitat té una definició en evolució permanent d’acord amb els nous requeriments i les exigències del context internacional, l’Avap pot crear comissions, permanents o temporals. Per a l’exercici de les seues funcions, les comissions tècniques de l’Avap actuen en els seus àmbits respectius amb les garanties adequades d’independència tècnica i professionalitat.

Les comissions permanents seran nomenades per la presidència de l’Avap, a proposta de la direcció general, per un període de tres anys renovable.
Les comissions temporals seran nomenades per la direcció general de l’Avap i la seua actuació quedarà vinculada a la duració del treball a realitzar.
La composició de les comissions, permanents o temporals, s’haurà d’ajustar a la presència equilibrada de dones i homes.

Article 250
S’inclou un nou article 9 bis en la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació I Prospectiva (Avap), amb la redacció següent:

Article 9 bis. Òrgans d’assessorament
L’Avap, en el desenvolupament de les funcions que té encomanades, comptarà amb dos òrgans d’assessorament: el Consell Assessor i la Comissió d’Estudiants.
El Consell Assessor de l’Avap és l’òrgan consultiu que col·labora amb l’Avap en el desenvolupament de les seues estratègies, en la definició i la millora dels procediments, així com en l’elaboració dels seus plans d’actuació, per a garantir la qualitat de les activitats de l’Agència. La seua composició es determinarà reglamentàriament.
El Consell Assessor no estarà sotmés a dependència jeràrquica i exercirà funcions consultives sobre els assumptes que li sotmeta la persona titular de la Direcció General de l’Avap.
La Comissió d’Estudiants és l’òrgan consultiu, format per representants de totes les universitats valencianes, que col·labora amb l’Avap, principalment en la promoció i la difusió entre l’estudiantat de les activitats d’avaluació per a l’assegurament de la qualitat universitària a la Comunitat Valenciana que du a terme l’Avap.
La Comissió d’Estudiants no estarà sotmesa a dependència jeràrquica i exercirà funcions consultives sobre els assumptes que li sotmeta la persona titular de la Direcció General de l’Avap. La seua composició es determinarà reglamentàriament.
La composició dels òrgans d’assessorament s’haurà d’ajustar a la presència equilibrada d’homes i dones.

Article 251
Es modifica la lletra b de l’article 11 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 11. Recursos econòmics
[…]
b) Els ingressos ordinaris i extraordinaris generats per l’exercici de les seues activitats.
[…]

Article 252
Es modifica l’article 13 de la Llei 5/2006, de 25 de maig, de la Generalitat, de creació de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (Avap), que queda redactat així:

Article 13. Règim pressupostari
El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, d’intervenció i de control financer aplicable a l’Agència serà l’establit, per a aquesta mena d’entitats, en la Llei d’hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions de la Generalitat.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Disposició addicional primera. Guàrdies del personal al servei de l’Administració de Justícia en situació d’incapacitat temporal
A partir de l’1 de gener de 2023, la Generalitat Valenciana abonarà l’import de les retribucions al personal funcionari al servei de l’Administració de Justícia que es trobe en situació d’incapacitat temporal, pels serveis de guàrdia que haja hauria hagut de realitzar en el seu òrgan de destinació si no haguera estat en aquesta situació.

Disposició addicional segona. Efectes del silenci administratiu en autoritzacions de centres docents
En els procediments regulats pel Reial decret 332/1992, de 3 d’abril, sobre autoritzacions de centres docents privats, per a impartir ensenyaments de règim general no universitaris; pel Reial decret 806/1993, de 28 de maig, sobre règim de centres docents estrangers a Espanya; pel Reial decret 321/1994, de 25 de febrer, sobre autorització a centres docents privats per a impartir ensenyaments artístics i pel Decret 132/2012, de 31 d’agost, del Consell, pel qual es regulen els ensenyaments esportius de règim especial a la Comunitat Valenciana; quan no ’haja notificat resolució expressa en els terminis assenyalats en cada cas es podran entendre desestimades les sol·licituds que els van iniciar


Disposició addicional tercera. Expropiacions derivades de noves actuacions en infraestructures públiques
Es declara la necessitat d’ocupació urgent dels béns i els drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les obres:
– Ronda Vilarmarxant CV-50
– Via per a bicicletes i vianants Picassent-Alcàsser-Silla
– Via per a bicicletes i vianants Alzira-Guadassuar-l’Alcúdia
– Via per a bicicletes i vianants Elx-El Fondo CV-855
– Via per a bicicletes i vianants Novelda-Monforte del Cid. CV-84-a
– Millora seguretat viària, rotonda CV-83/CV-830. Monòver.
– Millora seguretat viària CV-25. PK 14. Estabilitat talussos. Marines
– Millora de la seguretat viària i reordenació d’accessos entre el PK 15 i el PK 21 de la CV-81. Bocairent
– Millora accessos i connexions de serveis per a ampliar la base de l’ONU a Quart de Poblet.
– Millora de la seguretat viària biela de connexió ronda oest amb CV-941/CV-952 i accés a Vila Martín, a San Miguel de Salinas.

Disposició addicional quarta. Expropiacions derivades de noves actuacions derivades del Pla d’actuacions en la costa i gaudi de la ribera de la mar (PACMAR)
Es declara la necessitat d’ocupació urgent dels béns i els drets afectats d’expropiació forçosa a conseqüència de l’execució de les obres:

– 107 CS Benicarló Platja de Surrac
– 236 V Gandia Platja dels Marenys de Rafalcaid
Disposició addicional cinquena. Declaració d’utilitat pública o interès social i ocupació urgent de terrenys d’obres hidràuliques
1. Declaració d’utilitat pública o interès social i urgent ocupació dels terrenys de les obres hidràuliques següents:
– Construcció de les obres de renovació dels col·lectors generals de l’EDAR de Pobla de Farnals
– Sistema integral de sanejament de L’Horta Sud i reutilització d’aigües residuals
– Col·lector sanejament connexió barri Raval i carrer Cuesta Clara amb EDAR a Chelva
– Execució de sondejos a Vistabella del Maestrat, Xodos i Benafigos
– Equipament dels pous dels Créixens i connexió a la xarxa de proveïment d’Altura.
– Canet lo Roig, Traiguera i La Jana. Millora de la infraestructura Hidràulica.
– Nou depòsit a Monòver
– Proveïment d’aigua als municipis de Sot de Ferrer i Soneja

– Xarxa de transport de la sèquia Reial del Xúquer, sectors 42,43,44
– El Reial de Gandia. Connexió sistema alta Safor subministrament AP urb. Monterrey CAES NS Amparo F II
– Gilet. Projecte construcció bombament i canonades impulsió depòsit.
– Reducció risc inundació en nuclis urbans mitjançant adaptació sistema assarbs Vell, Reina, Senyor i Vila.
– Reutilització d’aigües depurades en l’EDAR Muntanya Orgegia.
– Reutilització d’aigües depurades en l’EDAR Racó de Lleó.
– Nova conducció del marge esquerre del posttransvasament Xúquer-Vinalopó. Tram II.
– Nova conducció del marge esquerre del posttransvasament Xúquer-Vinalopó. Tram III: ramal Agost.
– Obres de millora i condicionament de les derivacions del transvasament Xúquer-Vinalopó.
– Projecte del desdoblament del tram I i tram II del posttransvasament Xúquer-Vinalopó.
– Connexió al posttransvasament Xúquer-Vinalopó de les entitats de reg integrades en la bateria n. 8. tt.mm. de Monòver i el Pinós (Alacant). fase I: conduccions.
– Aprofitament de pluvials en l’àmbit municipal de Torrevieja, Orihuela Costa I Pilar de la Horadada.
– Condicionament de la sèquia de la Loteria a Sueca.
– Actuacions per a la recuperació ambiental i millora de l’estat de llits i riberes o que contribuïsquen a la reducció del risc d’inundació en entorns urbans incloses en el pla de gestió de riscos d’inundació de la demarcació hidrogràfica del Segura o en el Pla Vega Renhace, o siguen susceptibles de finançament amb fons europeus.

2. Totes elles tant si es realitzen per la Generalitat com per entitats habilitades com a beneficiàries d’expropiacions i per les entitats locals.



DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Disposició transitòria única. Posada en funcionament de l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat Valenciana
1. La posada en funcionament de l’Agència per a la Digitalització i la Ciberseguretat de la Generalitat Valenciana es produirà en la data d’entrada en vigor dels seus estatuts.
Fins a la posada en funcionament de l’Agència, les funcions que li encomana aquesta llei seran exercides pels òrgans superiors i el nivell directiu que les tinguen atribuïdes.
2. Mitjançant acord del Consell, es determinarà la data d’inici per l’Agència de l’acompliment ple dels seus fins i funcions en l’àmbit de la Generalitat, junt amb la integració en l’Agència del personal, que es considere pertinent, així com les partides que es determinen del pressupost en tecnologies de la informació i les comunicacions.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única. Normativa que es deroga
Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposen a la present llei i, en particular, les següents:
Es deroga l’article 9 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat, relatiu a l’Impost sobre l’eliminació, incineració, coincineració i valorització energètica de residus, amb l’excepció de l’apartat 16, relatiu al Fons autonòmic per a la millora de la gestió de residus.

Es deroga la disposició transitòria catorzena de la Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la funció pública valenciana.
Es deroga l’article 2 del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics.


DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Autorització al Consell per a refondre les disposicions legals vigents en matèria d’habitatge
S’autoritza el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’habitatge, perquè en el termini d’un any, des de l’entrada en vigor de la present llei, procedisca a la redacció d’un text refós de la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l’habitatge de la Comunitat Valenciana, de la Llei 8/2004, de 20 d’octubre, de la Generalitat, d’habitatge de la Comunitat Valenciana, del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic en la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte, i la resta de disposicions normatives vigents, amb rang de llei, en matèria d’habitatge, així com perquè es procedisca a regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals que hagen de ser refosos.


Disposició final segona. Habilitació per a desplegament reglamentari

S’autoritza el Consell a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a desplegar el que es preveu en aquesta llei.

Disposició final tercera. Provisió dels serveis socials establits en l’article 18.2 de la Llei 3/2019, de serveis socials inclusius

Es modifica la disposició final cinquena de la Llei 3/2019, de serveis socials inclusius, que queda redactada com segueix:
La forma de provisió dels serveis establits en els articles 18,1 i 18.2 d’acord amb l’article 34 d’aquesta llei haurà de ser implantada abans del 31 de desembre de 2022. Podran considerar-se, excepcionalment, gestió directa, entesa com la desenvolupada per l’article 85.2.a de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, aquells serveis desenvolupats en l’article 18.2, que amb anterioritat a l’aprovació d’aquesta llei ja estigueren prestant-se mitjançant aquesta fórmula.


Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta llei entrarà en vigor el dia 1 de gener de 2023.

Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir aquesta llei.

València, 29 de desembre de 2022

El president de la Generalitat
Ximo Puig i Ferrer