LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2014/11888]
(DOGV núm. 7434 de 31.12.2014) Ref. Base de dades 011511/2014
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Sanitat Toxicomanies Descriptors: Temàtics: legislació sanitària, vida escolar, política educativa, sistema sanitari, organització sanitària, cost de la sanitat, professió sanitària, sanció administrativa, higiene pública, drets del malalt, dret de l'individu, secret professional, dret a la informació, dades mèdiques, accés a la informació, medicina escolar, confidencialitat, salut pública, toxicomania, reinserció social, cura d'infermeria, beguda alcohòlica, tabac, alcoholisme, tabaquisme, publicitat, sanció administrativa, Dret social, epidemiologia, cura d'infermeria, control sanitari, inspecció d'aliments, higiene alimentària, centre d'investigació, cartilla sanitària, organització sanitària, despeses de sanitat, estranger, migrador, migració comunitària , òrgan col.legiat, monografies
LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana [2014/11888]
LLEI 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:
PREÀMBUL
I
El dret a la protecció de la salut està reconegut en larticle 43 de la Constitució Espanyola, el qual, així mateix, imposa als poders públics el deure dorganitzar i tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i servicis necessaris.
La salut constituïx, per tant, un dret essencial de la persona i, com a tal, només a través de la seua satisfacció individual i col·lectiva pot materialitzar-se la igualtat substancial entre els individus, que la societat demanda i la Constitució sanciona.
La Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, va iniciar lúltima reforma del sistema sanitari espanyol amb la creació del Sistema Nacional de Salut, basat en la universalitat i el caràcter públic, i concebut com el conjunt dels servicis de salut de les comunitats autònomes, convenientment coordinats.
Els drets i deures dels usuaris del Sistema Nacional de Salut, enunciats com a principis generals en la Llei General de Sanitat, van ser desplegats a través de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de lautonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria dinformació i documentació clínica. Esta llei va adaptar el contingut dels drets i deures a lespecial protecció a la qual està sotmesa la informació sanitària, per a oferir en el terreny de la informació i la documentació clínica les mateixes garanties a tots els ciutadans de lEstat.
La Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, va establir accions, mecanismes i instruments de coordinació i cooperació de les diferents administracions públiques sanitàries, amb lobjectiu de garantir lequitat, la qualitat i la participació social en el Sistema Nacional de Salut.
Posteriorment, la Llei 33/2011, de 4 doctubre, General de Salut Pública, va establir les bases perquè la població poguera aconseguir i mantindre el major nivell de salut possible, per mitjà daccions sanitàries, sectorials i transversals, que permeteren actuar sobre els processos i els factors que més influïxen en la salut, prevenint la malaltia i protegint i promovent la salut de les persones.
La Llei General de Salut Pública va partir del fet que el dret a la protecció de la salut reconegut en la Constitució shavia interpretat, en termes generals, com el dret a rebre assistència sanitària contra la malaltia, però no shavien desenrotllat de la mateixa manera els esforços que ladministració i la societat han de fer en matèria de prevenció de la malaltia i de promoció i protecció de la salut. Per este motiu, la Llei 33/2011 mencionada, de 4 doctubre, va completar eixe buit legal amb el vessant preventiu i de protecció i promoció de la salut.
Pel que fa al nostre àmbit territorial i competencial, lany 2003 es va aprovar la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, en la qual es va establir lorganització dels servicis sanitaris públics; es va crear lorganisme autònom Agència Valenciana de Salut, actualment extint després de laprovació de la Llei 5/2013, de 23 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i dOrganització de la Generalitat; es va definir el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, i es va fer efectiu el dret de participació ciutadana, a través de la constitució del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.
Conscient que les drogues i els problemes addictius constituïxen un fenomen social de primer orde de caràcter multicausal amb conseqüències a nivell individual i col·lectiu, la Generalitat va aprovar la Llei 3/1997, de 16 de juny, sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius. Esta llei va patrocinar larticulació duna sèrie de mesures i recursos que han configurat el circuit terapèutic de drogodependències en làmbit de la Comunitat Valenciana. A causa de les modificacions que shan fet sobre la llei esmentada, es va convindre la necessitat de refondre-les totes en el fins ara vigent Decret Legislatiu 1/2003, d1 dabril, del Consell, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
Les actuacions en matèria de salut pública els va regular la Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana. Esta llei va concentrar lactivitat de salut pública en la vigilància, planificació, prevenció i protecció de la salut. Per a això, va orientar la seua acció en dos grans àrees: el Sistema dInformació en Salut Pública i el desenrotllament dintervencions en làmbit comunitari, a través dels servicis de salut pública i de les estructures assistencials.
Amb la Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, dAssegurament Sanitari de la Comunitat Valenciana, es va establir un cos normatiu regulador de les condicions daccés a les prestacions sanitàries del sistema sanitari públic de totes les persones que es troben al territori de la Comunitat Valenciana, amb independència de lorigen del seu dret a lassistència, el reconeixement del qual és de competència estatal. Així mateix, es va regular el registre de dades didentificació, localització, assignació de recursos i acreditació de prestacions sanitàries del denominat Sistema dInformació Poblacional, així com els documents didentificació sanitària.
Finalment, en làmbit dels drets del pacient i com a desplegament de la legislació bàsica estatal, es van aprovar la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana, i la Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, de Drets de Salut de Xiquets i Adolescents de la Comunitat Valenciana. Entre els drets reconeguts en esta última llei cal fer menció al dret de salut en el medi escolar per tindre, així mateix, una regulació específica a través duna llei autonòmica de lany 1994, la Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat, de Regulació de la Salut Escolar de la Comunitat Valenciana.
Els canvis efectuats en lescenari legislatiu estatal, amb incidència directa en la nostra esfera normativa, així com la necessitat dafrontar els nous reptes duna administració autonòmica més moderna, transparent, àgil i eficaç, han constituït els principals motors dimpuls en laprovació desta Llei de Salut de la Comunitat Valenciana. La present llei naix amb la vocació de ser una norma global i integral, que permeta als ciutadans i als professionals sanitaris disposar dun únic instrument legal regulador de la salut en làmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjuí de lordenació farmacèutica, que constituïx en si mateixa una matèria amb entitat pròpia i diferenciada respecte a la continguda en esta llei.
La regulació en una mateixa llei de lordenació, lassistència sanitària i la salut pública es fonamenta en lexistència duna íntima connexió entre els dispositius de salut pública i els servicis sanitaris assistencials. Estos últims exercixen també una important labor en acció preventiva i salut comunitària, la qual cosa exigix una eficaç coordinació dambdós organitzacions per a fer efectiu el dret a la protecció de la salut reconegut constitucionalment. Daltra banda, la regulació en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius no pot deslligar-se de lassistència sanitària, el qual és un problema de primer orde per a la salut pública. Així mateix, sha integrat en esta llei la regulació dels drets i deures en làmbit de la salut, ja que constituïx un aspecte inherent al bon funcionament del Sistema Valencià de Salut i una garantia per als ciutadans en la seua relació amb els servicis sanitaris.
Enquadrada la competència de la Generalitat en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, articles 49.1.11.ª i 54, i en la legislació bàsica estatal, esta llei configura un nou marc regulador de la salut, per a donar la resposta més eficient possible a les necessitats en esta matèria de la població de la Comunitat Valenciana dins del context descrit.
II
Esta llei sestructura de la manera següent:
El títol I conté les disposicions generals, ja que establix lobjectiu de la llei, les actuacions de la Generalitat per a la seua consecució i els principis que la inspiren, així com un article amb definicions de terminologia tecnicosanitària, a fi de facilitar la comprensió del text legislatiu.
El títol II regula les competències de la Generalitat i de les entitats locals de la Comunitat Valenciana.
El títol III configura el Sistema Valencià de Salut, complint el mandat de Llei General de Sanitat que establix que les comunitats autònomes constituiran i organitzaran els seus propis servicis de salut. El Sistema Valencià de Salut es definix com el conjunt de tots els centres, servicis i establiments de la Comunitat Valenciana gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat, dirigits a fer efectiu el dret a la protecció de la salut, incloent-hi tant lassistència sanitària com les actuacions de salut pública.
Este títol desplega les actuacions i la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut, la planificació, lordenació territorial, els mitjans personals i la condició dautoritat pública dels professionals sanitaris, així com la participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut, i deixa per a ulteriors títols aquelles actuacions del Sistema Valencià de Salut amb entitat pròpia, com són les polítiques en matèria de salut pública i en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
Així mateix, sha integrat en este títol la regulació del Sistema dInformació Poblacional (SIP) i els documents didentificació que sexpedixen a partir deste, partint del fet que el reconeixement del dret a lassistència sanitària dels assegurats i els seus beneficiaris és competència de lEstat.
El títol IV conté les directrius de la Generalitat en làmbit de la salut pública i definix les actuacions estratègiques en matèria de salut pública: la vigilància, a través del Sistema dInformació en Salut Pública i la Xarxa de Vigilància en Salut Pública; la promoció de la salut; la protecció de la salut, en la qual sintegren la seguretat alimentària, la salut laboral i la sanitat ambiental, i la prevenció de la malaltia. Finalment, es regula la planificació, lavaluació de limpacte en salut, així com la necessitat de la coordinació que cal dels recursos sanitaris per a una atenció assistencial eficaç i de salut pública a la Comunitat Valenciana.
El títol V està dedicat als drets i deures en làmbit de la salut. Conté una regulació específica respecte dels drets del menor, entre els quals sinclou la salut escolar. A causa del caràcter bifront de la regulació en matèria de drets i deures dels usuaris i pacients, és necessari realitzar una lectura integrada de la normativa estatal, que conté els preceptes bàsics, i desta llei, que desplega aspectes destos en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
En el títol VI es regulen les drogodependències i altres trastorns addictius en el context del Sistema Valencià de Salut, tenint en compte les singularitats pròpies de la matèria, com a conseqüència de la seua naturalesa dual: sanitària i social. En este títol es desenrotllen les línies dactuació, basades en la planificació, la prevenció i latenció a les persones amb addiccions, i es regula la publicitat, promoció, venda, subministrament i consum de determinades substàncies i productes.
El títol VII regula la docència, la investigació i la innovació en el marc del Sistema Valencià de Salut i la coordinació necessària entre departaments de la Generalitat i entre esta i altres administracions públiques perquè siga eficaç.
Daltra banda, el títol VIII establix la intervenció dels poders públics en matèria de salut individual i col·lectiva, dins del qual es regula de manera exhaustiva el conjunt de mesures especials cautelars i definitives que les autoritats públiques sanitàries poden adoptar davant de situacions que tinguen una repercussió negativa sobre la salut dels ciutadans.
Finalment, el títol IX conté el règim sancionador, amb un marc diferenciat per a lordenació i lassistència sanitària, les drogodependències i altres trastorns addictius i la salut pública. Sha pretés en este títol una regulació unitària, coordinada i coherent, i remetre, en tot el que és bàsic, a les normes estatals reguladores, que en lactualitat són, a més de la Llei General de Sanitat i la Llei de Salut Pública, les següents: la Llei 34/1988, d11 de novembre, General de Publicitat; la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de Mesures Sanitàries contra el Tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, i la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de Seguretat Alimentària i Nutrició.
TÍTOL I
Disposicions generals
CAPÍTOL I
Objecte
Article 1. Objecte de la llei
Esta llei té per objecte garantir el dret a la protecció de la salut en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, reconegut en larticle 43 de la Constitució Espanyola, en el marc de les competències previstes en els articles 49.1.11.ª i 54 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, per mitjà de lordenació de lassistència sanitària, així com la prevenció de la malaltia i la protecció i promoció de la salut individual i col·lectiva.
Article 2. Actuacions de la Generalitat
Correspon a la Generalitat determinar les directrius a què han de convergir les actuacions dels poders públics valencians en matèria de salut, així com establir els mitjans que garantisquen les actuacions, mesures i prestacions del Sistema Valencià de Salut.
CAPÍTOL II
Principis i definicions
Article 3. Principis rectors
1. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, els principis que regixen esta llei són els següents:
a) Universalització de latenció sanitària, garantint la igualtat efectiva daccés als servicis i actuacions sanitàries, de conformitat amb la legislació vigent.
b) Respecte a la dignitat de la persona, a la seua intimitat i a lautonomia de la seua voluntat en làmbit de les actuacions previstes en esta llei.
c) Concepció integral de la salut i del seu model assistencial.
d) Política sanitària global, per mitjà de la interrelació funcional de totes les infraestructures sanitàries públiques, tant les assistencials com les de salut pública, lactivitat de les quals es concentra en la vigilància, promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia.
e) Concepció duna salut pública intersectorial, entre els fins del qual està la superació de les desigualtats territorials, socials, culturals i de gènere i que serà periòdicament avaluada per a garantir la transparència, proporcionalitat, idoneïtat i seguretat de totes les seues actuacions.
f) Descentralització, desconcentració, autonomia, coordinació institucional i responsabilitat en la gestió dels servicis i programes de salut.
g) Racionalització, eficiència i efectivitat en lorganització i utilització dels recursos sanitaris.
h) Humanització de lassistència sanitària i de latenció sociosanitària.
i) Avaluació i millora contínua de la qualitat dels servicis i dels resultats de les actuacions i programes sanitaris.
j) Foment de la formació dels professionals del Sistema Valencià de Salut, que haurà destar dacord amb levolució científica i tècnica i amb les necessitats de salut de la població.
k) Foment de la investigació científica i innovació en làmbit de la salut.
l) Participació activa de la comunitat en el disseny de les polítiques sanitàries, en lorientació i valoració del Sistema Valencià de Salut i en les actuacions de salut pública.
m) Modernització dels sistemes dinformació sanitaris, com a garantia duna assistència sanitària de qualitat i una política en salut pública eficaç i transparent.
n) Promoció activa duna cultura de salut que incloga el rebuig al consum de drogues i altres conductes addictives, així com la solidaritat, suport i assistència a les persones malaltes i els seus familiars.
o) Consideració de la prevenció, assistència i integració de les persones drogodependents o amb altres trastorns addictius com un procés unitari i continuat, per mitjà de la coordinació de diferents actuacions sectorials.
2. Estos principis regixen lactuació del Sistema Sanitari Valencià i han dinformar sobre lactuació de les entitats privades i dels particulars amb relació a este.
Article 4. Definicions
Als efectes desta llei, sentendrà per :
1. Cribratges: activitats orientades a la detecció precoç de la malaltia, el seu diagnòstic i tractament precoç que, en el marc de programes organitzats, soferixen activament al conjunt de la població susceptible de patir la malaltia, encara que no tinga símptomes ni haja demanat ajuda mèdica.
2. Determinants de la salut: conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que determinen lestat de salut dels individus o poblacions.
3. Avaluació de limpacte en salut: combinació de mètodes, procediments i ferramentes amb què pot ser analitzada una política, un programa, un projecte o una activitat, en relació amb els seus efectes potencials sobre la salut de la població i dels seus subgrups.
4. Institució sanitària: conjunt organitzat de mitjans tècnics i instal·lacions en què professionals capacitats, per la seua titulació oficial o habilitació professional, realitzen bàsicament activitats sanitàries a fi de millorar la salut de les persones.
5. Prestacions en salut pública de base individual: actuacions o servicis realitzats a cada persona de manera específica per a millorar la seua salut, protegir-la, així com previndre malalties o tractar-les.
6. Prestacions en salut pública de base poblacional: actuacions o servicis dirigits a la població en conjunt amb lobjectiu de dotar els individus de capacitat per a millorar la seua salut, protegir-los i previndre les malalties.
7. Xarxa de promoció de la salut: agrupació dindividus i organitzacions que col·laboren i treballen per a aconseguir una sèrie dobjectius de promoció de la salut decidits conjuntament, sobre la base del compromís i la confiança.
8. Responsabilitat social empresarial: conjunt daccions voluntàries de les empreses dirigides a la promoció de la salut a la comunitat i als centres de treball.
9. Pacient: la persona que requerix i rep assistència sanitària per al manteniment o recuperació de la seua salut.
10. Usuari: la persona que utilitza els servicis sanitaris deducació i promoció de la salut, de prevenció de malalties i dinformació sanitària.
TÍTOL II
Competències de la generalitat i de les entitats locals
Article 5. Competències de la Generalitat
Corresponen a la Generalitat les competències següents:
1. La determinació dels criteris i les prioritats de la política en matèria de salut i la seua gestió, així com la coordinació de les actuacions que en esta matèria es duguen a terme en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en especial amb les entitats locals, amb garantia del degut funcionament dels servicis sanitaris i sociosanitaris.
2. Lestabliment dels criteris generals de planificació i ordenació territorial del Sistema Valencià de Salut.
3. La vigilància, la supervisió, la inspecció i lavaluació de les activitats del Sistema Valencià de Salut i la seua adequació al Pla de Salut de la Comunitat Valenciana.
4. Ladopció de mesures dintervenció sobre els centres, servicis i establiments sanitaris, els centres datenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, i les activitats amb possible repercussió en la salut pública.
5. Laprovació, la coordinació i el foment de programes de formació en làmbit de la salut.
6. Laprovació, la coordinació i el foment de programes dinvestigació i innovació en làmbit de la salut.
7. Les competències que li atribuïsca esta llei, lordenament jurídic i les que puguen resultar daplicació en el marc de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
Article 6. Competències de les entitats locals
1. Els municipis de la Comunitat Valenciana prestaran els servicis mínims obligatoris en làmbit sanitari establits en la legislació sobre règim local.
2. En el marc del que preveu la legislació bàsica estatal, els municipis exerciran les competències següents:
a) La salubritat pública.
b) El control sanitari dindústries, activitats, servicis i transports.
c) El control sanitari dedificis i llocs de vivenda i convivència humana, especialment dels centres dalimentació, perruqueries, saunes i centres dhigiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees dactivitat fisicoesportives i de recreació.
d) El control sanitari del medi ambient urbà.
e) El control sanitari dels cementeris i la policia sanitària mortuòria.
f) Lexercici de la potestat sancionadora i ladopció de mesures especials cautelars i definitives, en els termes que preveu esta llei.
g) En matèria de drogodependències:
1.r Lestabliment dels criteris que regulen la localització, distància i característiques que hauran de tindre els establiments on se subministren, venguen, dispensen o consumisquen begudes alcohòliques i tabac, així com la vigilància i el control destos establiments.
2.n Latorgament de la llicència dobertura als establiments mencionats en lapartat anterior.
3.r Vetlar, en el marc de les seues competències, pel compliment de les diferents mesures de control que establix el títol VI desta llei, especialment en la dependències municipals.
3. A més de les competències previstes en els apartats anteriors, els municipis de la Comunitat Valenciana exerciran les competències següents en funció de la població:
a) Els municipis de més de 20.000 habitants:
1.r Laprovació i execució dun pla municipal sobre trastorns addictius, elaborat en coordinació i de conformitat amb els criteris establits en el Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius de la Generalitat, que inclourà programes de prevenció, així com dinformació i assessorament a través de les unitats destinades a la prevenció comunitària de conductes addictives. Per a laprovació del pla municipal, se sol·licitarà informe preceptiu i vinculant a la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius.
2.n La coordinació dels programes municipals de prevenció en matèria de trastorns addictius que es desenrotllen exclusivament en el seu àmbit territorial.
3.r El foment de la participació social i de les institucions sense ànim de lucre que en el municipi desenrotllen les actuacions previstes en el pla municipal sobre trastorns addictius.
4.t La constitució dunitats destinades a la prevenció comunitària de conductes addictives, dotant-les dels mitjans tècnics i humans necessaris.
b) Els municipis de menys de 20.000 habitants i altres entitats locals, per a poder exercir les competències en matèria de drogodependències previstes en els tres apartats anteriors i, si és el cas, poder obtindre finançament públic per a estos fins, hauran delaborar i aprovar un pla sobre drogues i trastorns addictius, bé de forma individual o per mitjà dagrupacions de municipis i mancomunitats, si no tenen suficient capacitat econòmica i de gestió. Per a laprovació del pla, se sol·licitarà un informe preceptiu i vinculant a la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius.
TÍTOL III
El sistema valencià de salut
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 7. Configuració del Sistema Valencià de Salut
1. El Sistema Valencià de Salut és el conjunt de tots els centres, servicis i establiments de la Comunitat Valenciana, gestionats sota la responsabilitat de la Generalitat, dirigits a fer efectiu el dret a la salut, que inclou tant lassistència sanitària com les actuacions de salut pública.
2. La seua gestió i administració serà competència de la conselleria competent en matèria de sanitat, la qual organitzarà i tutelarà la salut individual i col·lectiva a través de les prestacions, els servicis i les mesures preventives necessaris. Reglamentàriament es determinaran els òrgans que exerciran la gestió i el control del Sistema Valencià de Salut.
3. En el marc de la legislació estatal, la gestió i ladministració dels centres, servicis i establiments sanitaris de protecció de la salut o datenció sanitària o sociosanitària podrà dur-se a terme directament o indirectament, amb mitjans propis o aliens, públics o privats, per mitjà de qualssevol entitats admeses en dret, així com a través de la constitució de concessions administratives, consorcis, fundacions, empreses públiques o altres ens dotats de personalitat jurídica pròpia, i es podran establir, a més, acords o convenis amb persones o entitats públiques o privades i fórmules de gestió integrada o compartida.
Article 8. Actuacions del Sistema Valencià de Salut
1. El Sistema Valencià de Salut garantirà lexercici i el desenrotllament dels drets i el compliment dels deures que es deriven del dret bàsic a la protecció de la salut.
2. El Sistema Valencià de Salut integra tots els fins, les activitats i les prestacions sanitàries que, dacord amb el que preveu la normativa estatal bàsica, són responsabilitat de la Generalitat per al degut compliment del dret a la protecció de la salut.
3. En el compliment dels seus fins, el Sistema Valencià de Salut vetlarà per:
a) Latenció integral de la salut, tant de la salut física com la mental, comprensiva de la promoció i protecció de la salut, la prevenció de la malaltia, lassistència sanitària, la curació, la rehabilitació, latenció a la cronicitat i les cures pal·liatives.
b) La coordinació de tots els seus recursos sanitaris i destos amb els recursos sociosanitaris, per a afavorir, entre altres aspectes, la detecció de situacions de violència de gènere o de maltractament infantil, a persones majors o amb discapacitat.
c) La prestació en làmbit de la Comunitat Valenciana dels servicis compresos en la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut.
d) La instauració i el desenrotllament dels sistemes dinformació sanitària necessaris per al compliment dels seus fins.
e) Lestabliment de sistemes de control i lavaluació de la qualitat en els diferents centres, servicis i establiments datenció sanitària o sociosanitària i de salut pública, els quals disposaran de les condicions adequades daccessibilitat.
4. Són activitats bàsiques del Sistema Valencià de Salut, entre altres, les següents:
a) La vigilància i el seguiment de lestat de salut de la població, tant de la salut física com de la salut mental.
b) El diagnòstic de la situació de salut de la comunitat.
c) Lanàlisi de lassociació entre els factors de risc i els problemes de salut, especialment en els col·lectius socials més vulnerables.
d) La promoció, la informació i leducació per a la salut de la població.
e) El foment de la participació social i lenfortiment del grau de control dels ciutadans sobre la seua pròpia salut.
f) La prevenció i el control dels riscos per a la salut de la comunitat.
g) La prevenció i el control de les malalties i les situacions demergència sanitària.
h) El desenrotllament de plans, programes, protocols i guies en matèria de salut.
i) El diagnòstic i tractament de les distintes patologies.
j) El foment de la defensa de la salut en les polítiques intersectorials.
k) Lavaluació de lefectivitat, laccessibilitat i qualitat dels servicis, així com la seua inspecció i auditoria.
l) La rehabilitació tant en processos aguts com en situacions de cronicitat.
m) La formació i docència en làmbit de la salut.
n) La investigació i innovació sanitària.
Article 9. Cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut
1. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut estarà formada per la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut i per la cartera complementària que, si és el cas, es puga aprovar de conformitat amb la normativa bàsica estatal i sempre que quede garantida la suficiència financera en el marc del compliment dels criteris destabilitat pressupostària.
2. Tota tècnica, tecnologia o procediment inclosos en la cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut respondrà als criteris i requisits de seguretat, eficiència, utilitat i qualitat previstos en la normativa bàsica estatal. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut serà dinàmica, i sadapta de forma continuada als nous problemes i necessitats de salut.
3. La cartera de servicis del Sistema Valencià de Salut es definirà de forma detallada, amb indicació precisa de les estructures sanitàries o, si és el cas, socials que hagen de portar-la a cap i disposarà dels sistemes dacreditació, informació i registre normalitzat que permeten lavaluació contínua i descentralitzada. En matèria de salut pública, les prestacions de base individual es proveiran, amb caràcter general, pels recursos sanitaris assistencials, mentre que les de base poblacional ho seran pels recursos de salut pública.
Article 10. Garantia de qualitat i seguretat
1. Els proveïdors de lassistència sanitària hauran de prestar una atenció de qualitat centrada en el pacient que tinga en compte, entre altres aspectes, lefectivitat, leficiència, laccessibilitat, lequitat i la seguretat.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà la implantació de sistemes de gestió de qualitat i seguretat en els centres sanitaris públics i privats.
Article 11. Garantia de no demora en lassistència
La Generalitat establirà les vies i els mecanismes necessaris per a no demorar la prestació de lassistència sanitària. En este sentit:
1. En els servicis sanitaris públics, les proves diagnòstiques i els tractaments es realitzaran en el termini màxim que es determine dacord amb els criteris del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
2. Transcorregut este termini, la Generalitat finançarà les proves diagnòstiques, terapèutiques o el tractament quirúrgic en el centre sanitari que lliurement trie el pacient, amb la sol·licitud prèvia deste i dacord amb el que sestipule reglamentàriament. En aquells casos en què lassistència sanitària sol·licitada es pretenga rebre fora del territori espanyol, serà daplicació, si és el cas, el que establixen els reglaments comunitaris sobre coordinació de sistemes de Seguretat Social, la normativa que regula lassistència sanitària transfronterera i els convenis internacionals subscrits per lEstat espanyol.
CAPÍTOL II
Planificació
Article 12. Pla de Salut de la Comunitat Valenciana
1. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana és linstrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. Shi arreplegarà la valoració de les necessitats de salut de la població, així com els objectius bàsics de salut i prioritats de la política sanitària.
2. El Pla de Salut propiciarà que la salut i lequitat en salut formen part de totes les polítiques públiques, i afavorix lacció intersectorial en esta matèria. Els diferents departaments del Consell amb competències en àrees que incidisquen sobre la salut de la població hauran de considerar i desenrotllar les seues propostes dacord amb este pla de salut, i es destaquen per la seua importància les àrees deducació, benestar social, polítiques digualtat, medi ambient, agricultura, alimentació, consum, ocupació i vivenda.
3. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana haurà de contemplar:
a) Lavaluació de la situació i les necessitats de salut de la població, com també dels diferents recursos existents, i prendre en consideració les opinions de la ciutadania i els pacients expressades en els fòrums de participació realitzats amb esta finalitat.
b) Lavaluació dels resultats dels plans de salut anteriors.
c) Les línies estratègiques a desenrotllar i els objectius que es pretenguen aconseguir.
d) Els programes i actuacions a desenrotllar.
e) Lestimació i la proposta dels recursos necessaris per a atendre el compliment dels objectius proposats.
f) Les prioritats dintervenció respecte als diferents grups socials i modalitats datenció sanitària.
g) Les previsions econòmiques i de finançament.
h) El calendari general dactuació.
i) Els mecanismes i indicadors davaluació de laplicació i desenrotllament del pla.
4. En lelaboració dels continguts del Pla de Salut es tindrà en compte lordenació territorial de la Comunitat Valenciana i es garantirà la participació de les administracions, les institucions, els agents socials i econòmics, les societats científiques, les corporacions professionals i la societat civil en general.
5. El Pla de Salut de la Comunitat Valenciana serà aprovat pel Consell, a proposta del titular de la conselleria competent en matèria de sanitat, i serà remés a les Corts per al seu coneixement en el termini màxim de 30 dies des de laprovació i al ministeri competent en matèria sanitària per a la inclusió en el Pla Integrat de Salut, en els termes que preveu la normativa bàsica estatal.
6. Correspondrà a la conselleria competent en matèria de sanitat la determinació del procediment, la metodologia, els terminis delaboració i vigència del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, així com el mesurament del compliment dels seus objectius a través dindicadors que donaran lloc a informes periòdics.
CAPÍTOL III
Ordenació territorial
Article 13. Departaments de salut
1. El Sistema Valencià de Salut sordena en departaments de salut, que equivalen a les àrees de salut previstes en la legislació bàsica estatal.
2. Els departaments de salut són les estructures fonamentals del Sistema Valencià de Salut, i són les demarcacions geogràfiques en què queda dividit el territori de la Comunitat Valenciana als efectes sanitaris.
3. Els departaments de salut es delimitaran dacord amb la màxima integració dels recursos assistencials, amb lobjectiu de prestar una assistència sanitària i sociosanitària àgil, dinàmica, eficaç i sense barreres, de manera que, encara que puga variar el contingent de població en cada departament, es complisquen els objectius assenyalats en la normativa bàsica estatal. En tot cas, cada província tindrà, com a mínim, un departament de salut, el qual es podrà subdividir, dacord amb els criteris anteriorment exposats, en zones bàsiques de salut.
4. Reglamentàriament es desenrotllarà lestructura, lorganització i el funcionament del Sistema Valencià de Salut, i es podran crear les unitats o fórmules organitzatives que es consideren necessàries.
Article 14. Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana
El Mapa Sanitari de la Comunitat Valenciana és linstrument estratègic per a la planificació i gestió sanitària, que permet lordenació del territori de la Comunitat Valenciana en diferents demarcacions geogràfiques: departaments de salut i zones bàsiques de salut. Reglamentàriament saprovarà i determinarà el procediment dactualització, modificació i manteniment del mapa sanitari.
Article 15. Òrgans de direcció i gestió del departament de salut
1. El consell de direcció del departament de salut és lòrgan a què correspon formular les directrius en política de salut dins del departament i controlar la seua gestió dins de les normes i els programes generals establits per la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. El gerent del departament de salut és lencarregat de lexecució de les directrius establides pel consell de direcció i de la gestió dels recursos del departament.
CAPÍTOL IV
Mitjans personals
Article 16. Mitjans personals i autoritat pública
1. És personal dinstitucions sanitàries del Sistema Valencià de Salut aquell que depenga o estiga adscrit a estes per mitjà del vincle docupació amb ladministració pública, bé siga de naturalesa estatutària, funcionarial o laboral. Este personal es regirà per la seua legislació específica, dictada per lEstat i per la Generalitat, en làmbit de les seues competències respectives. La gestió i resolució dels seus assumptes correspondrà a la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. Integren el col·lectiu dempleats públics del Sistema Valencià de Salut, que es referix lapartat anterior:
a) El personal estatutari de la Generalitat que presta servicis en les institucions, els òrgans, les unitats o les estructures del Sistema Valencià de Salut.
b) El personal funcionari pertanyent als diferents cossos generals o especials, de ladministració estatal o dels seus organismes autònoms, que preste servicis en les institucions, òrgans, unitats o estructures del Sistema Valencià de Salut.
c) El personal transferit, siga quin siga el règim jurídic de dependència, laboral, funcionari o estatutari daltres administracions públiques en ocasió del traspàs o lassumpció de les competències, els mitjans i els servicis en matèria dassistència sanitària.
d) El personal que preste servicis en les entitats de titularitat pública amb personalitat jurídica pròpia que estiguen adscrites a la conselleria competent en matèria de sanitat.
e) El personal que sincorpore al Sistema Valencià de Salut dacord amb la legislació vigent.
3. Sense perjuí del que preveu el títol VIII, els professionals sanitaris del Sistema Valencià de Salut en lexercici de les funcions pròpies de la seua categoria tindran la consideració dautoritat pública i gaudiran de la protecció reconeguda a tal condició per la legislació vigent.
4. En el marc del que disposa lapartat primer, són professionals de la salut pública aquells que per la seua formació especialitzada exercixen activitats relacionades directament o indirectament amb la salut pública.
CAPÍTOL V
El Sistema dInformació Poblacional (SIP) i els
documents didentificació i acreditació sanitària
Article 17. Sistema dInformació Poblacional (SIP)
1. El Sistema dInformació Poblacional (SIP) és el registre administratiu corporatiu de la conselleria competent en matèria de sanitat que conté informació administrativa i sanitària de les persones residents a la Comunitat Valenciana i daquelles que, encara que no siguen residents, accedixen a les prestacions sanitàries del Sistema Valencià de Salut.
2. El SIP té per objecte:
a) La correcta identificació i registre de tots els pacients i usuaris del Sistema Valencià de Salut.
b) Oferir informació necessària per a la valoració del grau de cobertura i atenció sanitària de la població, així com per al desenrotllament de les actuacions en matèria de salut pública.
c) Facilitar lintercanvi de dades clíniques i administratives entre els sistemes dinformació corporatius de la conselleria competent en matèria de sanitat, i safavorirà lavanç cap a la interoperabilitat.
3. El SIP arreplegarà, com a mínim, les dades didentificació, localització i modalitat dacreditació del dret a la cobertura sanitària de cada una de les persones registrades en estel i, quan procedisca, lassignació de centre i metge.
Article 18. Número del Sistema dInformació Poblacional (número SIP)
1. Tota persona registrada en el Sistema dInformació Poblacional tindrà assignat un número únic didentificació personal, denominat número SIP, de caràcter exclusiu.
2. El número SIP haurà de constar amb caràcter obligatori en:
a) Els documents didentificació i acreditació sanitària.
b) Els documents i informes en què es requerisca la identificació del pacient i es registre lactivitat sanitària del Sistema Valencià de Salut.
c) Els documents relacionats amb els programes de salut de ladministració sanitària valenciana.
d) Les receptes oficials del Sistema Nacional de Salut que sexpedisquen en els centres del Sistema Valencià de Salut.
e) Els documents de sol·licitud de prestacions complementàries que sexpedisquen en els centres del Sistema Valencià de Salut.
f) Les bases de dades, els sistemes dinformació i els fitxers informatitzats de pacients de la conselleria competent en matèria de sanitat.
g) Qualsevol altre document díndole sanitària que així es determine.
Article 19. Documents didentificació i acreditació sanitària derivats del SIP
1. La Targeta Sanitària Individual (TSI), emesa per la conselleria competent en matèria de sanitat, és el document administratiu personal i intransferible que identifica i acredita al seu titular per a laccés a les prestacions del Sistema Nacional de Salut a què tinga dret dacord amb la normativa bàsica estatal, així com, si és el cas, a les prestacions complementàries del Sistema Valencià de Salut.
2. La TSI sexpedirà a les persones registrades en el SIP que residisquen a la Comunitat Valenciana i tinguen reconeguda la condició dassegurades o beneficiàries dun assegurat dacord amb el que establix la normativa bàsica estatal.
3. Per necessitats en la seua gestió, la TSI, a més dincloure els camps bàsics establits en la normativa bàsica estatal, podrà incloure els camps següents: el número del document nacional didentitat del seu titular, o, en el cas destrangers, el número didentitat destranger, el número de la Seguretat Social, la data demissió i de caducitat i el número de telèfon datenció durgències sanitàries.
4. Als efectes de la necessària identificació personal i de gestió de les prestacions sanitàries, les persones registrades en el SIP que no tinguen els requisits perquè sels expedisca la TSI sels entregarà un document administratiu de caràcter personal en què constaran les dades didentificació del titular, el seu número del SIP i aquelles altres dades necessàries per a la gestió del SIP i del conjunt de sistemes dinformació sanitari corporatius que es puguen establir per norma reglamentària.
CAPÍTOL VI
Participació ciutadana
Article 20. Participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut
1. La Generalitat ajustarà lexercici de les seues competències en matèria sanitària a criteris de participació democràtica de la ciutadania, a través de la participació dels diferents col·lectius amb interessos en la matèria, com ara, les organitzacions sindicals i empresarials, les organitzacions de consumidors, usuaris i veïns, els col·legis professionals o les associacions de pacients, de familiars, de persones amb discapacitat i de voluntariat i societats científiques.
2. El Consell de Salut de la Comunitat Valenciana és lòrgan superior col·legiat de caràcter consultiu de participació ciutadana en el Sistema Valencià de Salut. En cada un dels departaments de salut hi ha un consell de salut de departament. La composició i el funcionament del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana i dels consells de salut de departament es desenrotllaran per decret del Consell.
3. Amb la finalitat de promoure la participació dels pacients en el Sistema Valencià de Salut, es crearà, per mitjà dun decret del Consell, el Comité de Pacients de la Comunitat Valenciana, com a òrgan de caràcter consultiu.
4. Reglamentàriament es constituiran tots aquells òrgans que siguen necessaris per a garantir la participació en el Sistema Valencià de Salut.
5. Com a expressió de la solidaritat, els ciutadans podran participar en tasques de suport en latenció als pacients, dins del marc legal regulador del voluntariat.
TÍTOL IV
Salut pública
CAPÍTOL I
Concepte i funcions de salut pública
Article 21. Concepte de salut pública
1. Sentén per salut pública, als efectes desta llei, el conjunt de les activitats organitzades per les administracions públiques, amb la participació de la societat, per a previndre la malaltia, així com per a promoure, protegir i recuperar la salut de les persones, tant en lesfera individual com en la col·lectiva i per mitjà daccions sanitàries, sectorials i transversals.
2. La Generalitat promourà la participació dels ciutadans i de les organitzacions socials en què estos sagrupen en el desenrotllament de les activitats en matèria de salut pública i, de manera molt especial, en les actuacions de promoció de la salut, de manera que es produïsca una responsabilitat social compartida dels actors públics i privats.
Article 22. Funcions de salut pública
Són funcions essencials de salut pública:
1. La valoració de les necessitats de salut de la població, a través del mesurament i lanàlisi dels determinants de la salut i el benestar de la població en el seu context social, polític i ecològic.
2. La planificació i el desenrotllament de les polítiques de salut, amb la finalitat de donar respostes socials per al manteniment, la promoció i la protecció de la salut.
3. La prestació de servicis de salut pública, en el marc de la garantia de prestació dels servicis sanitaris a la població.
CAPÍTOL II
Vigilància i informació en salut pública
Article 23. Vigilància en salut pública
1. La vigilància en salut pública és el conjunt dactivitats destinades a arreplegar, analitzar, interpretar i difondre informació relacionada amb lestat de salut de la població i els factors que la condicionen, amb lobjecte de fonamentar les actuacions en salut pública.
2. Per a poder realitzar una anàlisi actualitzat i eficaç de la situació de la salut de la població, es monitoritzaran les dades i els paràmetres de la salut i dels seus principals determinants, amb el major nivell de desagregació territorial que siga viable.
3. Correspon a la conselleria competent en matèria de sanitat la responsabilitat de desenrotllar i gestionar la vigilància i la informació en salut pública a través de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública, el Sistema dAlerta Precoç i Resposta Ràpida i el Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
Article 24. Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública
1. La Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública és lestructura organitzada de sistemes de vigilància que té com a objectiu la detecció, la identificació i el control dels esdeveniments que suposen una pèrdua o risc de pèrdua de lestat de salut de la població.
2. La configuració i el funcionament de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública seran determinats reglamentàriament. En tot cas, constituïxen factors objecte de vigilància: les malalties transmissibles, les no transmissibles i els seus determinants; la informació microbiològica; els riscos ambientals, els alimentaris i els relacionats amb el treball i els efectes de tots estos sobre la salut; els condicionants socials i les desigualtats en salut, així com les lesions, la violència i els seus efectes sobre la salut.
3. Els sistemes de vigilància es crearan i regularan per mitjà de norma reglamentària, la qual establirà la seua integració en la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i la manera en què la informació obtinguda formarà part del Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
4. Els professionals, establiments i centres sanitaris, tant públics com privats, hauran de col·laborar amb la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública.
Article 25. Sistema dAlerta Precoç i Resposta Ràpida de la Comunitat Valenciana
1. La Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública disposarà dun Sistema dAlerta Precoç i Resposta Ràpida per a la detecció, lavaluació i la resposta davant de qualsevol situació, malaltia o risc que puga suposar una amenaça real o potencial per a la salut de la població.
2. El Sistema dAlerta Precoç i Resposta Ràpida estarà integrat pel conjunt organitzat de recursos i actuacions necessaris per a atendre les situacions dalerta i emergència en salut pública que puguen plantejar-se en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana, en làmbit nacional i també en el supranacional. Este sistema tindrà un funcionament continu les 24 hores al dia.
3. És obligació de ladministració sanitària competent comunicar a la ciutadania de manera comprensible i accessible el nivell de risc existent, la previsió sobre la seua evolució i les mesures recomanades per a reduir lexposició a este o protegir la vida, la salut i la integritat de les persones.
4. Les administracions públiques, els professionals sanitaris i les persones físiques i jurídiques tenen el deure de col·laborar davant de la declaració duna emergència en salut pública, en la mesura que els siga sol·licitat per lautoritat competent i dins de làmbit de les seues responsabilitats.
5. La coordinació, gestió i intervenció del Sistema dAlerta Precoç i Resposta Ràpida en Salut Pública de la Comunitat Valenciana serà objecte de desplegament reglamentari.
Article 26. Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana
1. El Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana és lestructura organitzada dinformació sanitària, vigilància i acció en salut pública.
2. El Sistema dInformació en Salut Publica, que saprovarà reglamentàriament, estarà integrat, com a mínim, per les estadístiques, els registres i les enquestes que mesuren la salut de la població de la Comunitat Valenciana i els seus condicionants, així com per la informació sobre polítiques i actuacions de salut pública en tots els àmbits dacció.
3. El Sistema dInformació en Salut Pública utilitzarà mecanismes dinformació i divulgació comprensibles, accessibles i actualitzats, amb la finalitat de proporcionar informació de qualitat a les administracions, professionals i ciutadans, materialitzant el dret a la informació epidemiològica.
4. El Sistema dInformació en Salut Pública inclourà indicadors basats, entre altres, en els criteris de les organitzacions nacionals i internacionals de referència en la vigilància i informació en salut pública. Així mateix, la informació en salut pública haurà destar disponible en el nivell territorial més desagregat que siga tècnicament possible, ja que constituïx un fonament per a lacció en salut pública.
Article 27. Objectius del Sistema dInformació en Salut Pública
A través del Sistema dInformació en Salut Pública sobtindran les dades necessàries per a:
1. Valorar les necessitats de salut a la Comunitat Valenciana, per mitjà de la identificació dels problemes de salut que afecten la població, així com els seus riscos i lanàlisi dels determinants de la salut o els seus efectes.
2. Realitzar lanàlisi epidemiològica contínua de lestat de salut, morbiditat i mortalitat de la població, i es detecten els canvis que puguen produir-se en la seua tendència, distribució i causes.
3. Realitzar o proposar els estudis epidemiològics específics per a un millor coneixement de la situació de salut de la Comunitat Valenciana, així com altres estudis en salut pública.
4. Aportar la informació necessària per a facilitar la planificació, gestió, avaluació i investigació sanitària i servir de base per a lelaboració de les estadístiques dinterés de la Generalitat.
5. Establir mecanismes per a informar i consultar les organitzacions dels pacients, les organitzacions ciutadanes, els professionals sanitaris i altres agents interessats en les qüestions relacionades amb la salut en làmbit comunitari, especialment pel que fa a les activitats de promoció, protecció de la salut i prevenció de la malaltia.
6. Desenrotllar i mantindre xarxes telemàtiques per a lintercanvi dinformació sobre la millor pràctica en matèria de salut pública.
Article 28. Deure de col·laboració
1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris, tant del sector públic com del privat, així com els professionals sanitaris, estan obligats a adaptar els seus sistemes dinformació i registres amb la finalitat de col·laborar amb el Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
2. Totes les administracions públiques i les persones físiques o jurídiques estan obligades a participar, en làmbit de les seues competències, en el Sistema dInformació en Salut Pública.
3. Les dades de caràcter personal arreplegades o elaborades per les administracions públiques per a lexercici de les seues atribucions que versen sobre matèries relacionades amb la salut pública seran comunicades a este Sistema dInformació a fi del seu tractament posterior per a garantir la salut dels habitants de la Comunitat Valenciana, així com amb fins històrics, estadístics o científics en làmbit de la salut pública. La cessió de dades de caràcter personal estarà subjecta a la legislació en matèria de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
Article 29. Seguretat de la informació
1. En tots els nivells del Sistema dInformació en Salut Pública sadoptaran les mesures necessàries per a garantir la seguretat de les dades, i estaran obligats al secret professional tots aquells que, en virtut de les seues competències, tinguen accés a estos.
2. Els titulars de dades personals tractades en virtut desta llei exerciran els seus drets dacord amb el que disposa la legislació reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.
CAPÍTOL III
Promoció de la salut
Article 30. Definició i règim general
1. La promoció de la salut és el conjunt daccions dirigides a incrementar els coneixements i les capacitats dels individus, així com a modificar les condicions socials, laborals, ambientals i econòmiques, a fi dafavorir el seu impacte positiu en la salut individual i col·lectiva.
2. Les actuacions de promoció de la salut es dirigiran a totes les etapes de la vida de les persones i als diferents entorns en què estes es desenrotllen, com ara la família; lentorn educatiu, laboral i sociosanitari; els espais doci i la societat en el seu conjunt. Constituïxen àmbits especialment sensibles en la promoció de la salut els que afecten els col·lectius socials més desfavorits i vulnerables, així com les actuacions relatives a lurbanisme i al medi ambient.
3. Les polítiques en promoció de la salut tindran caràcter intersectorial, de manera que lacció conjunta en diversos àmbits permeta obtindre resultats més eficaços i sostenibles respecte a lactuació estrictament sanitària.
4. Els poders públics fomentaran la labor de les entitats i organitzacions que realitzen activitats de promoció de la salut, especialment en projectes díndole social i de responsabilitat social empresarial.
Article 31. Ferramentes per a la promoció de la salut
1. Les accions de promoció de la salut es desenrotllaran, en el marc de les línies estratègiques definides en el Pla de Salut, a través dactuacions de planificació, informatives, divulgatives, educatives, dinvestigació, de foment, de participació i, si és el cas, coactives.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb els departaments del Consell i de les administracions públiques competents, fomentarà la creació de xarxes de promoció de la salut. Les dites xarxes es conceben com a ferramentes dintercanvi de coneixement i aprofitament dexperiències i projectes realitzats en distints àmbits. Constituïxen àmbits propicis per a la creació de xarxes: els entorns comunitaris, els centres docents, els centres datenció a persones majors i persones amb discapacitat, els centres sanitaris, les associacions de pacients, les empreses, els mitjans de comunicació i els centres penitenciaris.
CAPÍTOL IV
Protecció de la salut
Article 32. Protecció de la salut
La protecció de la salut és el conjunt dactuacions, prestacions i servicis dirigits a previndre els efectes adversos que els productes, els elements, els processos de lentorn i els factors ambientals de caràcter físic, químic i biològic puguen tindre sobre la salut i el benestar de la població.
Article 33. Seguretat alimentària
1. La seguretat dels aliments i els pinsos destinats a animals productors daliments requerix un enfocament integral de la cadena alimentària, que preveja la detecció i leliminació dels riscos per a la salut humana derivats del consum daliments i facilite al consumidor lelecció daliments dacord amb les seues necessitats.
2. Amb la finalitat daconseguir una acció eficaç en seguretat alimentària, la Generalitat assegurarà lactuació coordinada dels distints departaments amb funcions en la matèria, així com la col·laboració necessària amb la resta dadministracions competents, i tindrà, en tot cas, la participació activa dels agents econòmics, dels consumidors i de la comunitat científica.
3. Els agents econòmics són responsables, en les etapes de producció, transformació, emmagatzematge, distribució i venda, del compliment de les normes higièniques i sanitàries vigents. Així mateix, estan obligats a col·laborar amb les autoritats públiques sanitàries en lexercici de les seues competències, i han de notificar qualsevol modificació relativa a les seues activitats i instal·lacions, així com qualsevol incidència que poguera afectar la seguretat dels aliments que estiguen sota la seua responsabilitat.
4. Per al compliment dels objectius en matèria de seguretat alimentària establits en el Pla de Salut de la Comunitat Valenciana, la conselleria competent en matèria de sanitat coordinarà lelaboració del Pla de Seguretat Alimentària de la Comunitat Valenciana, el qual contindrà com a mínim:
a) La valoració de la situació inicial a la Comunitat Valenciana.
b) Lanàlisi i el diagnòstic dels problemes en làmbit de la seguretat alimentària.
c) Els objectius que es pretenguen aconseguir.
d) Les actuacions i els programes a desenrotllar.
e) Les previsions econòmiques i de finançament de les actuacions.
f) Els mecanismes davaluació i seguiment de laplicació del Pla.
Article 34. Sanitat ambiental
1. La sanitat ambiental és el conjunt dhabilitats i tècniques didentificació, avaluació, gestió i comunicació que la Generalitat, en col·laboració amb les entitats, els organismes i les empreses, posa al servici de la població amb la finalitat de preservar la seua salut davant de les agressions físiques, químiques o biològiques a les quals està exposada.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de sanitat ambiental, en els quals participaran la conselleria competent en matèria de medi ambient, la resta de departaments i administracions públiques competents, així com els agents econòmics i socials interessats.
Article 35. Salut laboral
1. La salut laboral és el conjunt dhabilitats i tècniques que la Generalitat, en col·laboració amb els empresaris i els representants dels treballadors, posa al servici dels treballadors per a aconseguir el grau més alt de benestar físic, psíquic i social destos en relació amb les característiques i els riscos derivats del lloc de treball, de lambient laboral i de la influència deste en el seu entorn, per mitjà daccions preventives, de diagnòstic, de tractament i dadaptació i rehabilitació de la patologia produïda o relacionada amb el treball.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat impulsarà i coordinarà els instruments de planificació en matèria de salut laboral, en els quals participaran la conselleria competent en matèria de prevenció de riscos laborals, la resta de departaments i administracions públiques competents, així com les entitats i organitzacions amb interessos en la matèria.
CAPÍTOL V
Prevenció de la malaltia
Article 36. Prevenció dels problemes de salut i els seus determinants
La prevenció de la malaltia és el conjunt dactuacions i de servicis destinats a reduir la incidència i la prevalença de certes malalties, lesions i discapacitats en la població i a atenuar o eliminar, en la mesura que siga possible, les seues conseqüències negatives per mitjà daccions individuals i col·lectives de vacunació, consell genètic, cribratge, diagnòstic i tractament precoç, entre altres, al llarg de les diferents etapes de la vida.
CAPÍTOL VI
Planificació i avaluació de limpacte en salut
Article 37. Plans i programes
En el marc del Pla de Salut de la Comunitat Valenciana selaboraran plans i programes en matèria de salut pública a fi de propiciar que la salut i lequitat inspiren totes les polítiques públiques i facilitar lacció intersectorial.
Article 38. Avaluació de limpacte en salut
1. La Generalitat sotmetrà a lavaluació de limpacte en salut les normes, els plans, els programes i els projectes que afecten significativament la salut, en els termes establits en la normativa bàsica estatal.
2. Reglamentàriament sestabliran les normes, els plans, els programes o els projectes que hauran de sotmetres a lavaluació prèvia de limpacte en salut, així com la metodologia i el procediment per a la valoració del dit impacte.
3. Els resultats de les avaluacions de limpacte en salut sintegraran en la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i en el Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana, en la forma que es determine reglamentàriament.
CAPÍTOL VII
Coordinació dels recursos sanitaris
Article 39. Coordinació dels recursos sanitaris
Els recursos assistencials i de salut pública hauran destar degudament coordinats per a garantir la consecució dels fins següents:
1. Millorar lassistència sanitària a través de la informació obtinguda de la Xarxa Valenciana de Vigilància en Salut Pública i del Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
2. Reforçar les accions de promoció de la salut des dels centres assistencials.
3. Realitzar eficaçment per part dels servicis assistencials les tasques clíniques derivades de la detecció de riscos per a la salut pública.
4. Realitzar els exàmens diagnòstics derivats daccions de protecció de la salut en làmbit de la seguretat alimentària i la salut ambiental.
5. Desenrotllar mecanismes dacció en matèria de salut laboral.
6. Coordinar lexecució dels programes de prevenció de la malaltia, dacord amb les prioritats fixades per la conselleria competent en matèria de sanitat, basant-se en informació científica actualitzada.
TÍTOL V
Drets i deures en làmbit de la salut
CAPÍTOL I
Drets i deures
Secció Primera
Drets dels usuaris i pacients
Article 40. Règim general
La present llei garantix els drets dels usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut, de conformitat amb el que preveu el present títol, en el marc de la legislació bàsica estatal i dacord amb els principis de dignitat de la persona, respecte a lautonomia de la seua voluntat, la intimitat i la igualtat efectiva en laccés a tots els servicis assistencials disponibles.
Article 41. Dret a la intimitat
1. Tota persona té dret al fet que es respecte la confidencialitat de les dades referents a la seua salut. Ningú que no estiga autoritzat podrà accedir a estes si no és a lempara de la legislació vigent.
2. Tot pacient té dret al fet que es preserve la intimitat del seu cos respecte a altres persones. La prestació de les atencions sanitàries necessàries es farà respectant els trets bàsics de la intimitat.
Article 42. Drets dinformació
Es reconeix el dret a rebre la informació següent:
1. Informació sanitària. Els pacients i usuaris del Sistema Valencià de Salut, així com les associacions de malalts o familiars de malalts, tenen dret a rebre informació general referent al dit sistema i lespecífica sobre els servicis i les unitats assistencials disponibles, la seua qualitat, així com sobre la forma daccés a estos. La informació sanitària ha de ser clara, veraç i actualitzada.
Tots els centres sanitaris disposaran duna guia o carta de servicis. Els departaments de salut disposaran, almenys, dun servici específic per a la informació i latenció al pacient, que, entre altres funcions, oriente sobre els servicis assistencials i els tràmits per a laccés.
2. Informació assistencial. Els pacients tenen dret a conéixer tota la informació obtinguda sobre la seua salut en qualsevol procés assistencial, inclús en situacions dincapacitat, en la forma i amb els límits establits en la legislació bàsica.
La informació ha de ser veraç, comprensible i adequada a les necessitats i als requeriments del pacient, amb lobjecte dajudar-lo a prendre decisions sobre la seua salut.
El pacient és el titular del dret a la informació. També seran informades les persones vinculades al pacient per raons familiars o de fet, en la mesura que el pacient ho permeta de manera expressa o tàcita.
Haurà de respectar-se la voluntat del pacient si no vol ser informat. No obstant això, podrà restringir-se el dret a no ser informat quan siga estrictament necessari en benefici de la salut del pacient o de tercers, per raons dinterés general o per les exigències terapèutiques del cas. En estos casos, es farà constar la seua renúncia documentalment, i es podrà designar per escrit o de forma indubtable un familiar o una altra persona a la qual se li facilitarà tota la informació. La designació podrà ser revocada en qualsevol moment.
Els menors emancipats i els majors de 16 anys són titulars del dret a la informació. A la resta de menors sels donarà informació adaptada al seu grau de maduresa i, en tot cas, quan siguen majors de 12 anys, i shaurà dinformar plenament els pares o tutors, que podran estar presents durant lacte informatiu als menors.
Correspon al metge responsable del pacient garantir el dret deste a ser informat. Els professionals assistencials que latenguen seran també responsables de facilitar la informació que es derive específicament de les seues actuacions.
3. Informació relativa a la salut pública. Els ciutadans tenen dret a rebre informació suficient i adequada sobre les situacions i causes de risc que hi haja per a la seua salut a través del Sistema dInformació en Salut Pública de la Comunitat Valenciana, inclosos els problemes de salut de la col·lectivitat que impliquen un risc per a la seua salut individual.
Article 43. Dret al consentiment informat
1. Tota actuació en làmbit de la salut dun pacient necessita el consentiment lliure i voluntari de lafectat una vegada que, rebuda la informació assistencial, haja valorat les opcions pròpies del cas.
2. El consentiment serà verbal per regla general, no obstant això, es prestarà per escrit en els casos dintervenció quirúrgica, procediments diagnòstics i terapèutics invasors i, en general, davant de laplicació de procediments que suposen riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
3. El consentiment lhaurà de demanar el metge responsable de la intervenció quirúrgica, diagnòstica o terapèutica. La persona afectada podrà lliurement retirar per escrit el seu consentiment en qualsevol moment.
4. El consentiment satorgarà per representació o substitució en els supòsits i en les condicions previstos en la legislació bàsica estatal i podrà ser retirat en qualsevol moment en interés de la persona afectada:
a) Quan el pacient no siga capaç de prendre decisions, a criteri del metge responsable de la seua assistència, o el seu estat físic o psíquic no li permeta fer-se càrrec de la seua situació i no tinga representant legal, lorde de prelació de les persones vinculades a este per a prestar el consentiment informat per substitució o representació serà el següent: el cònjuge no separat legalment o el membre de la unió de fet formalitzada de conformitat amb el que establix la legislació vigent o, a falta daixò, el familiar de grau més pròxim i, dins del mateix grau, el de major edat. No obstant això, si el pacient haguera designat prèviament per escrit o de forma indubtable una persona als efectes de lemissió en nom seu del consentiment informat, correspondrà a esta la preferència.
b) Quan el pacient estiga incapacitat legalment, el dret correspon al seu representant legal, que haurà dacreditar de forma clara i inequívoca la seua condició, en virtut de la sentència dincapacitació corresponent.
c) Quan el pacient menor dedat no siga capaç intel·lectualment ni emocionalment de comprendre labast de la intervenció. En este cas, el consentiment el donarà el representant legal del menor després dhaver escoltat la seua opinió, en tot cas, si té dotze anys complits. Quan es tracte de menors no incapaços ni incapacitats, però emancipats o amb setze anys complits, no cal prestar el consentiment per representació. No obstant això, en cas dactuació de greu risc, segons el criteri del facultatiu, els pares i els representants legals seran informats i la seua opinió serà tinguda en compte per a la presa de la decisió corresponent.
5. Si els progenitors estan separats o divorciats i, en virtut de sentència judicial o interlocutòria de mesures provisionals la pàtria potestat correspon a ambdós, el consentiment informat haurà de prestar-se conjuntament. En els casos durgència vital o decisions diàries poc transcendents o rutinàries en la vida del menor, bastarà amb el consentiment de qui estiga present. Quan falte consens entre ambdós progenitors, i sempre que es pose en risc la salut del menor, es posaran els fets en coneixement del Ministeri Fiscal.
6. En cas de conflicte entre la voluntat del pacient menor dedat, però amb capacitat natural de juí i de discerniment, i la dels seus pares o representants legals, el metge sacollirà al que disposa la legislació civil en la matèria. Així mateix, quan les decisions, accions o omissions dels pares o representants legals puguen presumir-se contràries als interessos del menor o de la persona incapacitada, hauran de posar-se els fets en coneixement de lautoritat competent en virtut del que disposa la legislació civil.
7. En els supòsits dinterrupció voluntària de lembaràs, dassajos clínics i de pràctiques de reproducció assistida, sactuarà segons el que establix la normativa específica que se li aplique i en la legislació civil.
8. Constituïxen excepcions a lexigència de consentiment informat les previstes en la legislació bàsica estatal, així com aquelles situacions en què no fóra possible el consentiment per representació o substitució per no existir representant legal o persones vinculades al pacient o bé perquè estos es negaren injustificadament a prestar-lo, de manera que ocasionen un risc greu per a la salut del pacient i sempre que es deixe constància daixò per escrit. Una vegada superades les dites circumstàncies es procedirà a informar el pacient.
9. La informació prèvia al consentiment es facilitarà amb lantelació suficient i, en tot cas, almenys 24 hores abans del procediment corresponent, sempre que no es tracte dactivitats urgents. En cap cas es donarà informació al pacient quan estiga endormiscat ni amb les facultats mentals alterades, ni tampoc quan es trobe ja dins del quiròfan o la sala on es practicarà lacte mèdic o el diagnòstic.
Article 44. Dret a la lliure elecció de metge i centre
Els usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut, tant en latenció primària com en lespecialitzada, tenen dret a triar metge i igualment centre després duna adequada informació, dacord amb els termes i les condicions que sestablisquen reglamentàriament.
Article 45. Dret a les voluntats anticipades o instruccions prèvies
1. A través del document de voluntats anticipades o instruccions prèvies, una persona major dedat o menor emancipada amb capacitat legal suficient manifesta lliurement les instruccions que sobre les actuacions mèdiques shan de tindre en compte quan estiga en una situació en què les circumstàncies no li permeten expressar lliurement la seua voluntat, i es pot designar un representant.
2. En la declaració de voluntats anticipades, la persona interessada podrà fer constar la decisió respecte a la donació dels seus òrgans amb finalitat terapèutica, docent o dinvestigació. En este cas, no es requerirà lautorització per a lextracció o la utilització dels òrgans donats.
3. En el cas que en el compliment del document de voluntats anticipades sorgira lobjecció de consciència dalgun facultatiu, ladministració posarà els recursos suficients per a atendre la voluntat anticipada dels pacients en els supòsits arreplegats en lactual ordenament jurídic.
4. La declaració de voluntats anticipades haurà de formalitzar-se per mitjà dels procediments que sestablisquen reglamentàriament.
5. Les voluntats anticipades poden modificar-se o deixar-se sense efecte en qualsevol moment per la sola voluntat de la persona interessada, deixant constància per escrit.
Article 46. Dret a la història clínica i el seu accés
1. La història clínica és el conjunt de la informació obtinguda en els processos assistencials de cada pacient, amb lobjecte daconseguir la màxima integració possible de la documentació clínica.
2. El pacient, directament o per mitjà de representació degudament acreditada, té el dret daccés als documents i a les dades de la seua història clínica i a obtindre còpia destos.
3. La història clínica ha de contindre la informació suficient per a identificar clarament el pacient, justificar el diagnòstic i tractament i documentar els resultats amb exactitud, per a la qual cosa tindrà un número didentificació i inclourà les dades que, en el marc del que establix la legislació bàsica estatal, es determine reglamentàriament.
4. La història clínica ha de ser clarament llegible, evitar, en la mesura que es puga, la utilització de símbols i abreviatures. Així mateix, sestabliran mecanismes que permeten identificar les accions, les intervencions i les prescripcions dutes a terme per cada professional.
5. En aplicació dels principis dunitat i integració, es fomentarà lestabliment dun únic model normalitzat dhistòria clínica electrònica, que serà utilitzat pels centres sanitaris del Sistema Valencià de Salut i el contingut del qual estarà adaptat al nivell assistencial i al tipus de prestació que es realitze en cada moment.
6. La història clínica electrònica es gestionarà a través dun sistema dinformació corporatiu, que garantirà la qualitat, laccessibilitat i la seguretat, així com la coordinació i la continuïtat assistencial.
7. En cas de trasllat obligat o urgent del pacient a un altre centre assistencial des del qual no fóra possible laccés a la seua història clínica electrònica, es remetrà una còpia completa de la història clínica en suport paper a fi de garantir als facultatius del centre sanitari de destinació el ple coneixement de la situació clínica actualitzada del pacient.
8. La custòdia de les històries clíniques estarà sota la responsabilitat de la direcció del centre sanitari. Els professionals sanitaris que desenrotllen la seua activitat de manera individual són responsables de la gestió i de la custòdia de la documentació assistencial que generen.
9. Shauran dadoptar totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per a garantir el dret daccés a la història clínica, protegir les dades personals arreplegades i evitar la seua destrucció o la seua pèrdua accidental, així com laccés, lalteració, la comunicació o qualsevol altre tractament no autoritzat.
10. El dret daccés per part del pacient a la documentació de la història clínica no pot exercitar-se en perjuí del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que consten en esta arreplegades en interés terapèutic del pacient, ni en perjuí del dret dels professionals participants en la seua elaboració, els quals poden oposar al dret daccés la reserva de les seues anotacions subjectives.
11. Els centres sanitaris i els facultatius dexercici individual només facilitaran laccés a la història clínica dels pacients difunts a les persones vinculades a estos, per raons familiars o de fet, llevat que el difunt ho haguera prohibit expressament i així sacredite. No es facilitarà informació que afecte la intimitat del difunt ni les anotacions subjectives dels professionals, ni que perjudique tercers.
12. Per a garantir els usos futurs de la història clínica, especialment lassistencial, es conservarà el temps mínim establit en la normativa bàsica estatal, comptat des de la data de lalta de cada procés assistencial o des de la defunció del pacient.
Article 47. Dret a linforme dalta i una altra documentació clínica
1. Tot pacient o persona vinculada a este per raons familiars o de fet, si és el cas, té dret a rebre, al finalitzar el procés assistencial, un informe dalta amb el contingut mínim següent: les dades del pacient, un resum de lhistorial clínic, lactivitat assistencial prestada, el diagnòstic i les recomanacions terapèutiques.
2. En cas de no acceptar el tractament prescrit, es proposarà al pacient o usuari la firma de lalta voluntària. Si no la firmara, la direcció del centre sanitari, a proposta del metge responsable, podrà disposar lalta forçosa, excepte quan hi haja tractaments alternatius, encara que tinguen caràcter pal·liatiu, sempre que lils preste el centre sanitari i el pacient accepte rebrels.
3. Tot pacient o usuari té dret al fet que se li faciliten els certificats acreditatius del seu estat de salut.
Article 48. Dret a formular suggeriments i queixes
1. Els ciutadans tenen dret a formular suggeriments i queixes quan consideren que tenen motiu justificat per a fer-ho. Estos shan davaluar i contestar per escrit en els termes que sestablisquen reglamentàriament.
2. Es podran realitzar també manifestacions dagraïment quan la labor del professional, lequip o el centre assistencial que els ha atés, al seu parer, sho meresca. Esta manifestació dagraïment ha darribar als professionals que lhan merescut.
Article 49. Dret a la segona opinió
Tot pacient del Sistema Valencià de Salut té dret a una segona opinió quan les circumstàncies de la malaltia li exigisquen prendre una decisió difícil. Este dret serà exercit dacord amb el que reglamentàriament sestablisca.
Article 50. Dret a una atenció personalitzada
1. Es reconeix el dret dels pacients i usuaris a rebre informació sanitària en les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, en la forma més idònia per a la seua comprensió. En la mesura que la planificació sanitària ho permeta, els centres i servicis sanitaris del Sistema Valencià de Salut implantaran els mitjans necessaris per a atendre les necessitats lingüístiques dels pacients i usuaris estrangers.
2. Així mateix, sestabliran els mecanismes i les alternatives tècniques oportunes per a fer accessible la informació als discapacitats sensorials.
3. En el marc de la planificació sanitària, es reconeix el dret a obtindre una habitació individual per a garantir la millora del servici i el dret a la intimitat i confidencialitat del pacient.
4. La Generalitat adoptarà les mesures necessàries per a facilitar lassistència religiosa en els centres hospitalaris.
Article 51. Òrgans garants dels drets
Es crearan òrgans especialitzats que vetlen pel correcte compliment dels drets en els centres sanitaris i que assessoren davant de situacions de conflicte ètic, de manera que quede en tot moment protegida la dignitat de la persona en làmbit de la salut.
Secció Segona
Deures en làmbit de la salut
Article 52. Deures dels professionals i centres sanitaris
1. Els professionals i centres sanitaris tenen les obligacions inherents al compliment efectiu dels drets reconeguts per als usuaris i pacients en els servicis sanitaris, i hauran de donar un tracte humà, amable, comprensiu i respectuós. Així mateix, faran un bon ús dels recursos sanitaris.
2. Els professionals sanitaris tenen el deure domplir els protocols, els registres, els informes, les estadístiques i la resta de documentació assistencial o administrativa que tinguen relació amb els processos clínics en què intervinguen, i els que requerisquen els centres o servicis de salut competents i les autoritats públiques sanitàries, compresos els relacionats amb la investigació mèdica i la informació epidemiològica.
Article 53. Deures dels ciutadans
1. Els usuaris i pacients dels servicis sanitaris estan subjectes al compliment de les obligacions següents:
a) Fer bon ús de les prestacions assistencials, dacord amb el que la seua salut necessite i en funció de les disponibilitats del Sistema Valencià de Salut.
b) Complir les prescripcions de naturalesa sanitària que amb caràcter general sestablisquen per a tota la població, a fi de previndre riscos per a la salut.
c) Fer un ús racional i de conformitat amb la legislació vigent de les prestacions farmacèutiques i de la incapacitat laboral.
d) Utilitzar i cuidar les instal·lacions i els servicis sanitaris, i contribuir a la seua conservació i afavorir la seua habitabilitat i el confort dels altres pacients.
e) Tractar amb consideració i respecte els professionals que cuiden de la seua salut i complir les normes de funcionament i convivència establides en cada centre sanitari.
f) Facilitar de forma veraç les seues dades didentificació i les referents al seu estat físic i psíquic que siguen necessàries per al procés assistencial o per raons dinterés general degudament justificades.
g) Firmar el document pertinent o, en cas dimpossibilitat, deixar constància per un mitjà de prova alternatiu de la seua voluntat de negar-se a rebre el tractament prescrit, especialment quan es tracte de proves diagnòstiques, mesures preventives o tractaments especialment rellevants per a la seua salut.
h) Acceptar lalta quan haja finalitzat el procés assistencial.
i) Complir les normes i els procediments dús i laccés als drets que se li atorguen a través de la present llei.
2. Tot ciutadà està subjecte al compliment de les obligacions següents:
a) Comunicar a ladministració sanitària aquelles circumstàncies que suposen un risc greu per a la salut pública.
b) Col·laborar en el desenrotllament de les activitats en salut pública, i evitar conductes que dificulten la seua execució.
CAPÍTOL II
Drets del menor
Article 54. Drets generals i àmbit daplicació
1. Tots els menors tenen dret a la protecció i a latenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat dusuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut.
2. El present capítol és daplicació, amb caràcter excepcional, a majors dedat, quan així es preveja expressament o, quan abans darribar a la majoria dedat, hagen sigut objecte dalguna de les mesures administratives o judicials que establix lordenament jurídic.
Article 55. Drets relacionats amb el naixement i la lactància
1. La dona embarassada, una vegada informada de les diferents opcions de part, té dret a decidir sobre el tipus i la modalitat del part que vol, amb lassessorament dels professionals sanitaris, incloses les intervencions no estrictament necessàries des del punt de vista clínic, dins de les possibilitats assistencials existents i sempre que no hi haja situacions durgència que ho impedisquen.
2. Quan no hi haja contraindicació mèdica i les circumstàncies ho permeten, la mare té dret a estar acompanyada per la persona que ella vullga al llarg de tot el període del part.
3. El nounat té dret a ser identificat en el moment del naixement i a romandre junt amb sa mare, sempre que lestat de salut dambdós ho faça possible.
4. La conselleria competent en matèria de sanitat adoptarà mesures per a promocionar la lactància materna durant lembaràs, el puerperi i el període de lactància, com a garantia del millor desenrotllament físic i intel·lectual del nounat.
5. Els centres i establiments sanitaris disposaran les mesures necessàries per a fer efectius els drets reconeguts en este article.
Article 56. Dret a la promoció de la salut i a la prevenció de malalties i situacions de risc en els menors
1. La conselleria competent en matèria de sanitat, en col·laboració amb les conselleries competents en matèria deducació i atenció als menors, desenrotllarà programes educatius i formatius dirigits a les famílies, els menors, el personal docent i el personal sanitari, entre altres, per a promoure ladquisició dhàbits saludables i la prevenció de malalties. Estos programes garantiran que la informació i les ferramentes dirigides als menors siguen adequades a totes les orientacions sexuals.
2. Satendran de manera específica els problemes de salut que incidixen duna forma significativa en ladolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària així com trastorns de les relacions afectivosexuals.
3. Les persones que tenen risc de transmetre als seus fills anomalies psíquiques o físiques rebran, si ho volen, consell genètic. Per a això seran remeses als centres sanitaris dependents de la conselleria competent en matèria de sanitat.
4. Sinstauraran programes de detecció precoç i cribratge de malalties en els nounats, segons levidència científica existent en cada moment. Tots els nounats tindran un diagnòstic precoç daquelles alteracions metabòliques, endocrines o de qualsevol altre tipus que comporten el deteriorament o lafectació física, psíquica o sensorial del menor, fonamentalment de totes aquelles que puguen beneficiar-se dun tractament precoç, així com de la seua intervenció i seguiment.
5. Es reconeix el dret a:
a) Un examen de salut, realitzat en el lloc del naixement.
b) Visita de salut a domicili, programada dins dels primers dies de vida, en els casos de risc biològic o social detectat pel personal competent. El nounat té dret a disposar, des del moment del naixement, duna cartilla de salut infantil que preveja les principals accions de prevenció sanitària i de protecció de la salut que es consideren pertinents.
c) Exàmens de salut programats des del naixement, dacord amb els continguts i el calendari establits.
d) Laplicació de totes les mesures preventives de reconeguda eficàcia, incloent-hi les vacunes que preveja el calendari vacunal vigent, i aquelles que, en un moment determinat, la conselleria competent en matèria de sanitat considere necessàries.
6. Per a detectar de forma precoç els factors de risc sociofamiliars, els titulars dels centres sanitaris, tant públics com privats, i els seus professionals sanitaris i socials tenen lobligació dinformar i denunciar davant de les administracions públiques competents aquells casos que puguen suposar lexistència de maltractaments o una situació de desprotecció, risc o desemparament en què estiga un menor, així com el deure de col·laborar amb les entitats públiques competents en matèria de protecció de menors en lexercici de la funció protectora destos.
A fi de facilitar la prevenció, la detecció i lactuació davant destes situacions i davant del cas dembarassades amb risc social, les distintes administracions i departaments amb competències en la matèria actuaran de manera coordinada per mitjà dels mecanismes de col·laboració establits a este efecte.
Article 57. Drets en latenció sanitària
1. Els servicis i les unitats datenció pediàtrica estaran convenientment separats dels dadults i adequadament equipats per a donar una atenció de qualitat als menors. Així mateix, en tots els hospitals es disposarà despai propi per a lhospitalització pediàtrica.
2. Els menors tenen dret al fet que sels facilite en làmbit sanitari la companyia de la seua família en les condicions més idònies dintimitat i dacord amb els criteris clínics assistencials. Els pares i tutors tenen dret a participar de manera activa i informada en els cures.
3. Els menors tenen dret al fet que es potencie el seu tractament ambulatori i domiciliari a fi devitar, en la mesura que siga possible, lhospitalització. Si no és evitable, el període dhospitalització haurà de ser el més breu possible. Així mateix, tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i el suport psicosocial dacord amb la seua situació de salut.
4. Els menors en edat escolar que hagen de ser hospitalitzats podran continuar, en la mesura que la seua malaltia ho permeta, el seu procés daprenentatge escolar. Per a això, sestablirà el procediment més adequat en coordinació amb la conselleria competent en matèria deducació.
5. Per a atendre les necessitats doci dels menors, tots els hospitals disposaran dun espai destinat a biblioteca i, si no és possible, es disposarà dun fons bibliogràfic mòbil amb literatura adaptada a les diverses edats. Així mateix, disposaran duna zona perquè els menors puguen jugar i tindre a la seua disposició material de joc adaptat a les diferents edats.
6. En lhospitalització dels menors adolescents, la conselleria competent en matèria de sanitat garantirà:
a) Habitacions diferenciades per sexes.
b) Règim de visites propi.
c) Informació adaptada a les necessitats dels adolescents.
7. Lentorn i els processos, béns, productes i servicis, així com els objectes o els instruments, les ferramentes i els dispositius destinats a les persones hospitalitzades amb discapacitat, hauran de reunir les condicions idònies daccessibilitat.
Article 58. Drets en situació de vulnerabilitat
1. La Generalitat exercirà activitats per a garantir la promoció, la prevenció, latenció integral i primerenca, la rehabilitació i la integració per mitjà de recursos ambulatoris, de dia, hospitalaris, residencials i unitats especialitzades per a atendre les necessitats de les persones amb discapacitat, malalties cròniques o mentals. Per a això selaboraran plans individualitzats datenció i programes dissenyats i executats per equips multidisciplinaris.
2. La conselleria competent en matèria de sanitat garantirà als menors amb malalties cròniques que necessiten una atenció de diferents especialitats clíniques, i sempre que organitzativament siga possible, latenció en el mateix dia de les diferents consultes programades.
3. En relació amb latenció sanitària dels menors sobre els quals shan adoptat mesures jurídiques de protecció, es tindrà en compte el següent:
a) La família acollidora podrà triar que latenció sanitària del menor es realitze en el mateix centre de salut a què estiga adscrita la família. A estos efectes, es reconeix la família educadora com a interlocutor vàlid en el procés assistencial del menor.
b) Sestablirà un protocol datenció específic per a menors estrangers no acompanyats, a fi de realitzar-los una exploració mèdica bàsica que permeta conéixer el seu estat de salut. La conselleria competent en matèria de sanitat efectuarà amb caràcter prioritari les proves necessàries per a la determinació de ledat, dacord amb la normativa vigent.
c) Donades les característiques de mobilitat geogràfica destos menors, i perquè no queden al marge de les campanyes de prevenció, la conselleria competent en matèria de sanitat inclourà els centres residencials de protecció de menors en les dites campanyes.
d) Sestablirà un hospital i un centre de salut de referència, i sespecificarà pediatre o metge de família, per a cada centre datenció residencial de protecció de menors de la xarxa pública.
e) Fins que es resolga la forma en què shaja dexercir la guarda, es garantirà la permanència en lhospital del menor hospitalitzat en situació de desemparament quan la Generalitat haja assumit la tutela.
4. La Generalitat garantirà el dret daccés i assumirà el gasto dels productes inclosos en la prestació farmacèutica, el catàleg ortoprotètic i les ajudes tècniques als menors residents a la Comunitat Valenciana que estiguen sota la tutela de les administracions públiques.
5. En latenció del menor infractor:
a) Els centres sanitaris proporcionaran una atenció àgil i prioritària als menors en compliment duna mesura judicial, dacord amb el que preveu la legislació estatal en matèria de responsabilitat penal dels menors.
b) Els centres de reeducació de menors quedaran adscrits al centre de salut més pròxim a la seua ubicació, i es coordinarà als efectes de latenció sanitària.
Article 59. Salut escolar
1. Als efectes desta llei, sentén per salut escolar el conjunt de programes i activitats dirigits a leducació per a la salut i la conservació i el foment de la salut física, psíquica i social de lescolar en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana.
2. Les accions en matèria de salut escolar exigixen lactuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. A este efecte, es podran crear òrgans de cooperació per a laplicació, el desenrotllament i el seguiment de les previsions contingudes en este article, així com òrgans de caràcter consultiu que presten assessorament tècnic sobre matèries relacionades amb leducació per a la salut.
3. Els alumnes hauran de presentar un informe sanitari en els inicis i canvis detapa escolar en els processos de matrícula o canvis de centre. El dit informe, que serà elaborat amb caràcter gratuït, contindrà, almenys, una justificació de la situació vacunal. Els encarregats demetre el dit informe seran els facultatius que tinguen a càrrec seu el control sanitari del menor, que també emetran, si és el cas, un informe o certificat relatiu a la realització de la pràctica esportiva en els diferents nivells educatius.
4. Es realitzaran exàmens de salut o reconeixements sanitaris amb la periodicitat i en la forma que reglamentàriament es determine, dirigits fonamentalment a previndre patologies que afecten ladaptació i integració del menor en el medi escolar. La informació resultant sarreplegarà en el document de salut infantil o, a falta daixò, en la documentació que reglamentàriament sestablisca, assegurant, en tot cas, que esta informació sincloga en la història clínica del menor.
5. La informació arreplegada en el document daccés al centre escolar així com en els exàmens de salut serà de caràcter confidencial i, en cap cas, afectarà la integració de lalumnat en la comunitat escolar.
6. Perquè els menors escolaritzats amb problemes de salut que necessiten atenció sanitària puguen seguir el seu procés escolar amb la major normalitat possible, cada centre educatiu sadscriurà al centre de salut més pròxim, des don es garantirà, dacord amb la valoració de les necessitats, latenció sanitària específica que siga necessària.
7. Cada centre escolar tindrà un centre de referència en matèria de salut pública per a les accions de promoció de la salut i per a comunicar-se davant dels problemes de malalties transmissibles. La conselleria competent en matèria de sanitat informarà la conselleria competent en matèria deducació dels protocols dintervenció que siguen elaborats per a casos de malalties infeccioses.
8. Els centres docents específics deducació especial estaran dotats de personal dinfermeria, que dependrà orgànicament del departament sanitari corresponent.
9. Safavorirà el procés dintegració escolar dels alumnes amb necessitats educatives especials i lescolarització en un context de normalitat dels menors portadors de VIH.
10. Correspon a la conselleria amb competències en matèria de sanitat la planificació, la direcció, la coordinació i, si és el cas, la difusió de les activitats i programes dirigits a latenció i la millora de la salut escolar, així com, entre altres, les funcions següents:
a) Lelaboració dels documents a què es referixen els apartats 3 i 4 deste article.
b) La planificació i realització dels exàmens de salut.
c) La realització dels estudis i de les propostes higienicosanitàries oportunes en matèria deducació per a la salut, amb la finalitat de millorar lestat de salut de la població escolar.
d) El control sanitari de les instal·lacions.
e) La vigilància i el control higienicosanitari dels aliments i del personal dels menjadors escolars. Així com lassessorament i la determinació, si és el cas, dels requisits mínims que han de reunir els menús alimentaris dels menjadors escolars.
11. Sense perjuí del que disposen les normes bàsiques de lEstat, correspon al Consell establir les condicions higienicosanitàries de compliment obligatori en la construcció i lequipament de centres escolars i transport escolar. Així mateix, els centres docents seran objecte duna especial vigilància, com a prestataris de servicis de consum comú, ordinari i generalitzat, de conformitat amb la normativa daplicació.
12. Els titulars dels centres, el personal directiu, el professorat, el personal no docent, lalumnat, els seus pares o representants legals, així com el personal sanitari estan obligats al compliment del que preveu este article, i són responsables de les accions o omissions que infringisquen o entorpisquen la seua aplicació. La dita responsabilitat els serà exigible dacord amb les normes disciplinàries que legalment els siguen daplicació.
TÍTOL VI
Drogodependències i altres trastorns addictius
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 60. Concepte de trastorn addictiu, addicció i droga
1. Un trastorn addictiu constituïx un patró inadaptat de comportament que pot provocar una dependència psíquica, física o dambdós tipus, a una o més substàncies o a una o més conductes determinades, el qual repercutix negativament en les esferes psicològica, física o social de la persona.
2. Les drogodependències i altres trastorns addictius es consideren, als efectes assistencials, com a malalties comunes amb repercussions en lesfera biològica, psicològica i social de la persona i, en conseqüència, les persones drogodependents o que patisquen altres trastorns addictius tindran la consideració de malalts.
3. Una addicció és lestat psíquic, i de vegades físic i social, segons siga causat per una substància o droga o per un comportament addictiu, que es caracteritza per modificacions en la conducta i per altres reaccions que comprenen un impuls irreprimible per consumir una droga o repetir una conducta de forma continuada o periòdica, a fi dexperimentar els seus efectes psíquics o orgànics i, a vegades, per a evitar el malestar produït per la seua privació.
4. Una droga és tota substància que, introduïda en un organisme viu, pot modificar una o més de les funcions deste, la qual és capaç de generar dependència, provocar canvis en la conducta i efectes nocius per a la salut i el benestar social. Tenen esta consideració:
a) Les begudes alcohòliques.
b) El tabac.
c) Les substàncies estupefaents i psicotròpiques sotmeses a control, de conformitat amb el que establixen les normes nacionals i convenis internacionals subscrits per lEstat espanyol.
d) Determinats productes dús industrial o altres substàncies de venda autoritzada, com ara els productes susceptibles dinhalació i les coles, que poden produir els efectes i les conseqüències descrits en lapartat primer deste article.
e) Qualsevol altra substància, no inclosa en els apartats anteriors, que complisca la definició establida en este apartat.
5. Les addiccions no químiques, també denominades comportamentals, com ara el joc patològic, laddicció a les noves tecnologies o altres, es definixen com aquelles conductes que són inicialment no pernicioses però que el seu ús continuat i abusiu pot generar dependència, de tal manera que la persona se sent incapaç dabandonar esta conducta, i patix les seues conseqüències negatives de forma individual, familiar i sociolaboral.
6. En làmbit desta llei, es consideren drogues institucionalitzades o socialment acceptades aquelles que poden ser adquirides i consumides legalment. Les principals són les begudes alcohòliques, el tabac i els psicofàrmacs.
Article 61. Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius
1. El Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius és un instrument per a la planificació i lordenació de recursos, objectius i actuacions en matèria de drogodependències i trastorns addictius que es desenrotllen en làmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
2. El pla especificarà, de manera qualitativa i quantitativa, les línies prioritàries, objectius i activitats, així com els indicadors davaluació per a poder mesurar limpacte i avaluar els resultats.
3. El pla serà aprovat pel Consell, a proposta de la conselleria que tinga les competències en matèria de trastorns addictius, i vincularà totes les administracions públiques i institucions privades que desenrotllen les seues actuacions a la Comunitat Valenciana.
Article 62. Prevenció en matèria de drogodependències
1. La prevenció en matèria de drogodependències comprén un conjunt divers dactuacions encaminades a eliminar o modificar els factors de risc associats al consum de drogues, o a altres conductes addictives, amb la finalitat devitar que estes es produïsquen, es retarde el seu inici o es convertisquen en un problema per a la persona o el seu entorn.
2. Correspon a les administracions públiques, en els seus respectius àmbits de competències, desenrotllar, promoure, donar suport, fomentar, coordinar, controlar i avaluar els programes i les actuacions en matèria de prevenció.
3. La conselleria amb competències en matèria de trastorns addictius vetlarà per la idoneïtat, leficàcia i leficiència dels programes de prevenció a través de les mesures dintervenció que sestablisquen reglamentàriament.
4. El conjunt de les mesures de prevenció es dirigirà de manera especial als menors, als jóvens i a les famílies en situació de risc de consum de drogues, i afavorirà el desenrotllament de programes de reducció de riscos en els llocs de més afluència juvenil i altres espais de trobada.
5. Sinstarà la realització de programes de prevenció de consum de drogues i trastorns addictius en làmbit laboral. En el seu disseny, execució i avaluació participaran les organitzacions empresarials, les organitzacions sindicals més representatives, els servicis de prevenció i els comités de seguretat i salut de les empreses.
Article 63. Tractaments a persones amb addiccions
1. Els tractaments dirigits a les persones afectades per trastorns addictius tindran caràcter voluntari. No obstant això, es podrà procedir al seu internament no voluntari per raons de trastorn psíquic en els termes que preveu la legislació civil.
2. Sense perjuí del que preveu el títol V desta llei, les persones afectades per trastorns addictius que reben tractament estaran obligades a:
a) Complir totes les indicacions formulades al llarg del programa de tractament.
b) Acceptar la realització de les determinacions toxicològiques necessàries durant el tractament.
Article 64. Ús de medicaments agonistes en situacions especials
En aquells casos en què les accions previstes en lapartat anterior no obtinguen efectes positius per al pacient, es podran usar medicaments amb efectes agonistes, incloent-hi, si és el cas, les mateixes substàncies que hagen generat laddicció, en les condicions i amb les garanties previstes en la normativa sobre disponibilitat de medicaments en situacions especials.
Article 65. Protecció i atenció dels menors
1. En el cas que un menor de 18 anys necessite atenció per consum de begudes alcohòliques, altres drogues o un altre trastorn addictiu, els servicis sanitaris hauran de comunicar la situació del menor als pares o tutors perquè estos es facen càrrec dell i adquirisquen el compromís del seguiment terapèutic del menor, i rebran, per a això, lassessorament pertinent o, en cas necessari, el tractament oportú.
2. Si els pares o tutors declinen contraure el compromís terapèutic o fer-se càrrec del menor, es posaran els fets en coneixement del fiscal de menors i del departament competent en matèria de protecció de menors.
CAPÍTOL II
Limitacions a la publicitat i promoció
de begudes alcohòliques
Article 66. Condicions de publicitat
1. Sense perjuí de les limitacions establides en la legislació bàsica estatal i en les normes que es dicten en desplegament desta, la publicitat, tant directa com indirecta, de begudes alcohòliques haurà de respectar les limitacions següents:
a) Haurà dincloure, de forma clarament visible, missatges que advertisquen sobre els perills per a la salut i per al benestar social que pot produir lús o abús del seu consum dacord amb el que disposa la normativa que específicament tracte la matèria.
b) No podrà incitar a un consum abusiu ni associar el consum a una millora de rendiment físic o psíquic; a lèxit social o sexual; a efectes terapèutics, sedants o estimulants; a contribuir a superar la timidesa o a resoldre conflictes, o a la realització dactivitats que impliquen risc per als consumidors o responsabilitats sobre tercers.
c) No podrà oferir una imatge negativa de labstinència o de la sobrietat.
d) No podrà utilitzar arguments dirigits a menors dedat o missatges, conceptes, llenguatge, escenes, imatges, dibuixos, icones o personatges de ficció o de rellevància pública vinculats directament i específicament als menors dedat, que inciten el consum.
e) No podrà utilitzar-se la imatge i la veu de menors dedat per a publicitar begudes alcohòliques.
f) Als mitjans de comunicació no susaran imatges o continguts que els puga influir negativament en els seus hàbits de vida o predisposar-los a qualsevol trastorn addictiu.
2. Es prohibix expressament la publicitat, directa, indirecta o encoberta, i la promoció de begudes alcohòliques dirigida a menors de 18 anys, així com qualsevol activitat que puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, el consum de begudes alcohòliques per menors dedat. Esta prohibició sestén a la publicitat dobjectes o productes que per la seua denominació, grafisme, mode o lloc de presentació o qualsevol altra causa puga suposar una publicitat encoberta de begudes alcohòliques.
Article 67. Prohibicions relatives a la publicitat de begudes alcohòliques en llocs públics
Sense perjuí del que establix la normativa bàsica estatal, es prohibix la publicitat directa, indirecta o encoberta de begudes alcohòliques:
1. En les instal·lacions i centres de formació i educació, sanitaris, datenció sociosanitària i de servicis socials.
2. En els centres i dependències de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana.
3. En els mitjans de transport públic.
4. En la via pública, quan hi haja una distància lineal inferior a 200 metres entre lanunci publicitari i algun dels centres previstos en lapartat 1. Queden exclosos desta prohibició els senyals indicatius propis dels punts de producció i venda legalment autoritzats que, no obstant això, estaran sotmesos a les prohibicions i limitacions que sestablisquen reglamentàriament.
5. En els llocs en què estiga prohibida la seua venda, dispensació i consum, no podran publicitar-se begudes alcohòliques de més de 20 graus.
Article 68. Limitacions a la promoció de begudes alcohòliques
1. Les activitats de promoció pública de begudes alcohòliques en fires, exposicions, mostres i activitats semblants, seran realitzades en espais diferenciats quan tinguen lloc dins daltres manifestacions públiques. No estarà permés laccés a menors de 18 anys no acompanyats de persones majors dedat.
2. Queden prohibits els actes que estimulen un consum immoderat dalcohol basant-se en la competitivitat en el consum destes substàncies.
CAPÍTOL III
Limitacions a la venda i consum de begudes alcohòliques
Article 69. Prohibicions
No es permetrà la venda, el subministrament ni el consum de begudes alcohòliques en els llocs següents:
1. En els centres de treball públics, excepte en els llocs expressament habilitats a este efecte, en els quals només es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de menys de 20 graus.
2. En els centres sanitaris, datenció sociosanitària i de servicis socials, excepte en els llocs habilitats a este efecte, en els quals només es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de menys de 20 graus.
3. En els centres docents i de formació, excepte aquells en què simpartisca educació superior o formació dirigida exclusivament a majors dedat. En este últim cas, no es permetrà la venda i el consum de begudes alcohòliques de més de 20 graus.
4. En els centres de menors.
5. En tot tipus destabliments, des de les 22.00 hores a les 07.00 hores de lendemà, excepte en aquells en què la venda de begudes alcohòliques estiga destinada al seu consum a linterior del local. Queda inclosa en esta prohibició la venda realitzada en establiments comercials, per telèfon o per qualsevol altre mitjà, seguida del repartiment a domicili dels productes comprats, quan este repartiment es faça dins de la franja horària indicada.
6. En les àrees de servici i de descans dautopistes i autovies, gasolineres i estacions de servici no es podran vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de 20 graus.
7. En la via pública. No obstant això, les ordenances municipals podran autoritzar la venda, el subministrament i el consum de begudes alcohòliques en determinats llocs de la via pública o en determinats dies de festes patronals o locals. Quan les entitats locals autoritzen el consum de begudes alcohòliques en determinats espais públics a laire lliure en què estiga prevista la concentració de persones, shauran dadoptar les mesures necessàries que garantisquen el compliment de la prohibició de venda, subministrament i consum de begudes alcohòliques pels menors dedat i de les altres prohibicions establides en esta llei. Lentitat local que atorgue lautorització ha de vetlar, així mateix, per la salut i seguretat de les persones que estan reunides i el dret al descans dels ciutadans.
8. En els centres de treball no es podran vendre ni consumir begudes alcohòliques de més de 20 graus.
Article 70. Prohibicions relatives a menors dedat
1. Es prohibix la venda, el subministrament, gratuït o no, i el consum de begudes alcohòliques als menors de 18 anys. Quan hi haja dubtes sobre ledat del consumidor, el venedor o subministrador haurà de sol·licitar lacreditació de ledat per mitjà de document de valor oficial.
2. En tots els establiments, instal·lacions o llocs en què se subministren begudes alcohòliques, així com en les màquines expenedores automàtiques, hauran de col·locar-se, de forma visible per al públic, cartells que advertisquen de les prohibicions establides en lapartat anterior, dacord amb les característiques que es determinen reglamentàriament.
Article 71. Màquines expenedores
El subministrament de begudes alcohòliques a través de màquines expenedores en instal·lacions obertes al públic només podrà efectuar-se quan la ubicació daquelles permeta el seu absolut control per les persones responsables destes instal·lacions o els seus representants, de manera que simpedisca laccés a les màquines a menors de 18 anys. A estos efectes, es prohibix col·locar estes màquines en espais oberts al trànsit públic, com ara vials i parcs en general.
CAPÍTOL IV
Limitacions a la venda, subministrament, consum, publicitat
i promoció de productes del tabac i dispositius
susceptibles dalliberament de nicotina
Article 72. Limitacions
1. Les limitacions a la venda, subministrament, consum, publicitat i promoció de productes del tabac i dispositius susceptibles dalliberament de nicotina es regiran pel que establix la legislació bàsica estatal i les normes que es dicten en el seu desplegament.
2. Es prohibix la venda a menors de 18 anys de tabac i de productes destinats a ser fumats, inhalats, xuplats o mastegats, constituïts totalment o parcialment per tabac, o susceptibles dalliberament de nicotina, així com de productes que els imiten o que induïsquen a lhàbit de fumar o siguen nocius per a la salut.
3. Es prohibix tota activitat que, amb fins publicitaris o promocionals o sense, puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, a consumir productes del tabac a menors dedat.
CAPÍTOL V
Actuacions sobre altres drogues i trastorns addictius
Article 73. Estupefaents i substàncies psicotròpiques
1. La conselleria competent en matèria de sanitat elaborarà i proporcionarà informació actualitzada als usuaris i professionals dels servicis sanitaris sobre la utilització a la Comunitat Valenciana de substàncies estupefaents o psicotròpiques i la resta de fàrmacs psicoactius i medicaments capaços de produir dependències.
2. Es prestarà especial atenció al control de la producció, prescripció i dispensació de substàncies estupefaents i psicotròpiques, dins del marc legislatiu vigent.
Article 74. Productes susceptibles dinhalació, coles i altres substàncies
Es prohibix la venda i el subministrament a menors de 18 anys de coles, productes químics industrials inhalables o altres substàncies de venda autoritzada que puguen produir efectes nocius per a la salut i creen dependència o produïsquen efectes euforitzants, depressius o al·lucinògens.
Article 75. Limitacions a la venda, consum i publicitat
1. En cap cas es permetrà la venda i el subministrament a menors de 18 anys dels productes mencionats en els articles anteriors deste capítol.
2. Els productes que continguen les substàncies a què fan referència els articles anteriors no podran ser presentats de manera que pel seu color, forma, grafisme o altres circumstàncies puguen atraure especialment latenció dels menors de 18 anys.
3. Es prohibix el subministrament de productes que, per les seues característiques, inclosa la seua presentació, inciten al consum de substàncies que poden generar addicció.
4. Es prohibix tota forma de publicitat de les substàncies indicades en este capítol dirigida a menors dedat.
5. Es prohibix tota activitat que, amb fins publicitaris o promocionals o sense, puga incitar, de manera directa, indirecta o encoberta, el consum de substàncies no permeses o que puguen generar addicció.
6. Es prohibix lelaboració i la venda de begudes i productes alimentaris que continguen drogues, a excepció de begudes alcohòliques, i el consum dels quals siga perjudicial per a la salut.
Article 76. Altres trastorns addictius
1. Es promouran les actuacions necessàries per a lestudi, lanàlisi, la investigació i limpuls de programes de prevenció, assistència i integració social referits a altres addiccions conductuals que puguen generar una dependència semblant a la de les substàncies químiques i les mateixes repercussions en lentorn familiar, social i econòmic.
2. El joc patològic, com a trastorn addictiu, tindrà especial interés per part del sistema educatiu, sanitari i social. Els poders públics promouran mesures dirigides a previndre i eliminar les conductes ludòpates i les seues conseqüències en làmbit sanitari, familiar, econòmic i social.
3. Lús de noves tecnologies, com ara telèfon mòbil, videojocs, Internet o continguts virtuals, pot generar addicció quan el seu ús abusiu interferix duna manera significativa en les activitats habituals de lusuari. Esta situació tindrà la mateixa consideració i tractament que altres addiccions a efectes preventius, sanitaris i socials.
CAPÍTOL VI
Finançament de les actuacions
Article 77. Finançament de la Generalitat
La dotació pressupostària per al desenrotllament de les actuacions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius sincrementarà amb la quantia de les sancions econòmiques imposades per cometre les infraccions tipificades en el capítol III del títol IX desta llei. Els ingressos que es produïsquen per esta causa estaran destinats a la prevenció, lassistència i la resta dactuacions que desenrotlle en matèria de drogodependències i trastorns addictius la conselleria competent.
Article 78. Finançament de les entitats locals
Lobtenció de finançament de la Generalitat per part de les entitats locals per a lexercici de competències previstes en el marc desta llei en matèria de drogodependències i trastorns addictius exigix que estes disposen dun pla municipal sobre trastorns addictius i que consignen en els respectius pressupostos, de manera clarament diferenciada, els crèdits específics destinats a esta finalitat.
TÍTOL VII
Docència, investigació i innovació
Article 79. Docència i formació
1. Tot el Sistema Valencià de Salut ha destar en disposició de poder ser utilitzat per a la docència pregraduada, especialitzada, postgraduada i continuada dels professionals.
2. La Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria de sanitat, col·laborarà amb les universitats, centres i escoles universitàries i centres de formació professional, i establirà acords entre les universitats i els centres destudis i les institucions sanitàries per a garantir la docència practicoclínica de les titulacions que així ho requerisquen, especialment les impartides en centres de titularitat pública. Amb este mateix fi, vetlarà per lactuació coordinada dels departaments amb competències en matèria de sanitat i educació.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat i les universitats, centres i escoles universitàries, en làmbit de les seues competències, es coordinaran per a la gestió i programació de les seues activitats docents i investigadores, dacord amb les necessitats i capacitats del Sistema Valencià de Salut.
4. Els centres i servicis sanitaris del Sistema Valencià de Salut es consideraran centres de formació dels professionals, en la mesura que tinguen les condicions adequades a estos fins.
5. Selaboraran plans de formació, tenint en compte les necessitats formatives dels professionals i les diferents línies dacció estratègiques de la conselleria competent en matèria de sanitat.
6. En el marc dels plans esmentats, es promourà la formació permanent i el perfeccionament dels professionals del Sistema Valencià de Salut per mitjà de la formació continuada de qualitat.
Article 80. Investigació i innovació
1. La Generalitat fomentarà la investigació sanitària i la innovació en salut com a element bàsic del Sistema Valencià de Salut.
2. Tot el Sistema Valencià de Salut ha destar en disposició de poder ser utilitzat pels professionals del sistema i ha de fomentar les activitats dinvestigació i innovació en salut, com a elements bàsics deste.
3. La Generalitat vetlarà per lactuació coordinada dels seus departaments en el desenrotllament de les polítiques dinvestigació i innovació en làmbit de la salut.
4. La Generalitat fomentarà lintercanvi entre professionals dins de lespai sanitari europeu i promourà la seua participació en activitats dinvestigació i innovació.
5. La conselleria competent en matèria de sanitat determinarà la programació de la política dinvestigació i innovació en matèria de salut, i són funcions desta política:
a) Establir, gestionar, coordinar i avaluar un marc global que permeta el desenrotllament de la investigació i la innovació en làmbit sanitari.
b) Promoure i facilitar el desenrotllament de la investigació i la innovació orientades a la fonamentació científica en la presa de decisions en matèria de salut, amb especial atenció a la seua rellevància, qualitat i aplicació de resultats a la pràctica clínica.
c) Organitzar, gestionar, coordinar i avaluar les diferents activitats encaminades a limpuls i foment de la investigació, desenrotllament i innovació sanitària.
d) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment de plataformes cientificotecnològiques que promoguen el desenrotllament i la innovació en làmbit sanitari.
e) Coordinar els centres i les estructures de gestió dinvestigació i dinnovació vinculades a làmbit sanitari públic de la Comunitat Valenciana.
f) Impulsar, coordinar i realitzar el seguiment diniciatives de col·laboració publicoprivades en matèria dinvestigació i innovació sanitària i biomèdica.
g) Participar amb altres òrgans i institucions del seu àmbit en el seguiment i desenrotllament dels plans i projectes dinvestigació, desenrotllament i innovació sanitària.
TÍTOL VIII
Intervenció i mesures especials
CAPÍTOL I
Autoritat pública sanitària i la intervenció en matèria de sanitat
Article 81. Autoritat pública sanitària
1. En el marc del que establix la legislació bàsica estatal, tenen el caràcter dautoritat pública sanitària:
a) El Consell.
b) La persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat.
c) Les persones titulars dels òrgans superiors i directius amb funcions en matèria de salut pública i dintervenció.
d) Els metges i farmacèutics inspectors en lexercici de les seues funcions.
e) Els òrgans administratius de la conselleria competent en matèria de sanitat, dacord amb el que establisquen, si és el cas, les normes de desconcentració o delegació de funcions en matèria de salut pública i dintervenció.
f) Els alcaldes.
2. Tenen el caràcter dagents de lautoritat pública sanitària els funcionaris i el personal estatutari en lexercici de les funcions previstes en lapartat anterior.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat establirà sistemes de vigilància i supervisió per a garantir la seguretat sanitària en aquelles activitats amb possible repercussió sobre la salut.
Article 82. Responsabilitat i autocontrol
Les persones físiques o jurídiques titulars de servicis, establiments, instal·lacions i indústries lactivitat de les quals puga incidir en la salut de les persones són responsables de la higiene i de la seguretat sanitària en estos llocs i hi hauran destablir procediments dautocontrol eficaç.
Article 83. Accions dintervenció
1. Tots els centres, servicis i establiments sanitaris, així com els centres i servicis datenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius estaran sotmesos a la intervenció de la conselleria competent en matèria de sanitat.
2. Així mateix, les activitats públiques i privades de les quals, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat dels ciutadans, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures dintervenció que reglamentàriament sestablisquen.
3. Les autoritats públiques sanitàries, a través dels seus òrgans competents, podran adoptar els mitjans dintervenció següents:
a) El sotmetiment a lautorització prèvia administrativa o inscripció en registre.
b) La presentació de declaracions responsables i comunicacions prèvies.
c) El sotmetiment a inspeccions i altres actes de control preventiu.
d) El sotmetiment a reglamentacions que establisquen les condicions de funcionament i exercici de les activitats.
e) El sotmetiment a prohibicions o ordes que continguen els requisits mínims per a lús i tràfic de béns.
f) El sotmetiment a les mesures especials cautelars i definitives adoptades.
4. Lelecció i laplicació dels mitjans dintervenció se subjectaran als principis de necessitat i proporcionalitat i al que disposen les disposicions legals i reglamentàries corresponents.
Article 84. Autorització i registre
1. Els centres, servicis i establiments sanitaris, qualssevol que siga el seu nivell i categoria o titular, siga una persona física o jurídica, requeriran autorització administrativa per a la instal·lació, lobertura, el funcionament, les possibles modificacions i, si és el cas, el tancament. Reglamentàriament es determinaran els requisits necessaris per a concedir la dita autorització i la seua inscripció en el registre corresponent.
2. Els centres i servicis datenció sociosanitària en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius estaran subjectes a autorització i inscripció en el registre corresponent, en els termes previstos reglamentàriament, i quedarà prohibida loferta terapèutica en qualsevol centre o servici que no tinga lautorització administrativa deguda.
3. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, els interessats hauran dentendre desestimades per silenci administratiu les seues sol·licituds en els procediments administratius següents:
a) Autorització de centres, servicis i establiments sanitaris.
b) Autorització de centres i servicis datenció i prevenció de trastorns addictius.
c) Autorització dactivitats que puguen afectar negativament la salut pública.
Article 85. Actuacions inspectores
1. Lactuació inspectora té, entre altres, els fins següents:
a) Garantir el dret dels pacients a una assistència sanitària equitativa i de qualitat en el marc de les prestacions del Sistema Valencià de Salut.
b) Protegir la salut comunitària, vigilant el compliment de la normativa en matèria de salut pública.
c) Assegurar una gestió adequada dels recursos destinats a latenció sanitària i sociosanitària, vetlant per lexecució de les directrius dictades per la Conselleria de Sanitat.
d) Tutelar el bon funcionament dels sistemes dinformació, com a garantia del dret a la informació sanitària de la ciutadania.
2. En lexercici de les funcions dinspecció o altres actuacions de control preventiu, lautoritat pública i els agents de lautoritat, amb lacreditació prèvia de la seua condició, estan facultats per a:
a) Entrar lliurement i sense prèvia notificació en qualsevol centre, servici, establiment, unitat o local objecte dinspecció i control oficial en làmbit de la seua competència.
b) Realitzar les proves, investigacions i exàmens necessaris per a verificar el compliment de la normativa vigent.
c) Prendre o traure mostres de productes, així com arreplegar la informació que es considere necessària, tant en suport paper com informàtic, amb vista a la comprovació del compliment de la normativa sanitària que corresponga a lactuació desenrotllada.
d) Accedir i arreplegar la documentació sanitària, industrial, mercantil i comptable dels centres que inspeccionen quan siga necessari per al compliment de la seua funció.
e) Accedir als sistemes dinformació sanitaris, així com a la història clínica dels pacients en qualsevol centre, servici o establiment sanitari, públic o privat, garantint el dret del pacient a la confidencialitat de les seues dades, així com el dret a la intimitat personal i familiar.
f) Realitzar tot el que siga necessari amb vista al compliment de les funcions dinspecció o control que realitzen.
3. La conselleria competent en matèria de sanitat disposarà de plans dinspecció, que saprovaran periòdicament i definiran els programes dactuació preferencials i la coordinació amb totes les inspeccions que incidisquen en làmbit sanitari i de la salut pública.
CAPÍTOL II
Mesures especials cautelars i definitives
Article 86. Mesures especials cautelars i definitives
1. Quan lactivitat exercida poguera tindre una repercussió excepcional i negativa en la salut dels ciutadans, les autoritats públiques sanitàries, a través dels seus òrgans competents en cada cas, podran procedir a ladopció de les mesures especials que siguen necessàries per a garantir la salut i la seguretat dels ciutadans, que tindran caràcter cautelar o, després del corresponent procediment contradictori, caràcter definitiu.
2. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal, les mesures a utilitzar per ladministració seran, entre altres, les següents:
a) El tancament dempreses o les seues instal·lacions.
b) La suspensió de lexercici dactivitats.
c) La immobilització de productes.
d) La confiscació dels béns directament relacionats amb els fets que hagen donat lloc al procediment sancionador.
e) La intervenció de mitjans materials. Esta mesura comporta la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels béns intervinguts per lautoritat pública sanitària.
f) La intervenció de mitjans personals.
g) La prohibició de comercialització dun producte o la seua retirada del mercat i, quan siga necessària, la seua destrucció en condicions adequades.
h) Qualsevol altra mesura prevista expressament en una norma amb rang de llei.
3. La duració de les mesures de caràcter temporal a què es referixen els apartats anteriors no excedirà del que exigisca la situació que la motiva, això sense perjuí de les possibles pròrrogues que puguen acordar-se mitjançant una resolució motivada.
4. Les mesures cautelars hauran de ser confirmades, modificades o alçades en lacord diniciació del procediment, que haurà defectuar-se dins dels quinze dies següents a ladopció.
5. La immobilització de productes i la intervenció de mitjans materials comporten la prohibició de manipulació, trasllat o disposició en qualsevol forma dels productes immobilitzats o intervinguts per lautoritat pública sanitària.
Article 87. Deure de col·laboració
1. Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en el seu àmbit competencial, així com les entitats o institucions privades i els particulars tenen el deure de col·laborar amb les autoritats públiques sanitàries quan siga necessari per a lefectivitat de les mesures adoptades.
2. La compareixença dels ciutadans davant de les oficines públiques serà obligatòria quan siga necessària per a la protecció de la salut pública. El requeriment de compareixença haurà de ser motivat.
3. En el cas que els titulars de les instal·lacions, establiments, servicis i indústries detecten lexistència de riscos per a la salut derivats de lactivitat o dels respectius productes estan obligats a informar immediatament les autoritats públiques sanitàries corresponents i retirar, si és procedent, el producte del mercat o el cessament desta activitat de la forma que reglamentàriament es determine.
Article 88. Tancament dempreses i suspensió dactivitats
1. Podrà acordar-se el tancament dempreses o les seues instal·lacions o la suspensió o prohibició dactivitats perquè ho requerix la salut col·lectiva, per incompliment dels requisits exigits per la normativa vigent o per la falta dautoritzacions preceptives.
2. Per a ladopció destes mesures serà necessària resolució motivada, amb audiència prèvia a les parts interessades.
3. En el supòsit de risc imminent i extraordinari per a la salut pública, podrà prescindir-se del tràmit daudiència sense perjuí que, posteriorment a ladopció de qualssevol destes mesures, hagen de ser oïts els interessats. Les mesures hauran de ser confirmades, modificades o alçades mitjançant una decisió motivada.
Article 89. Intervenció de mitjans personals
1. Quan hi haja o se sospite raonablement de lexistència dun risc imminent i extraordinari per a la salut derivat de la intervenció de determinada persona o persones en el procés de producció de béns o de prestació de servicis, es podrà prohibir la seua participació en el dit procés mitjançant una decisió motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.
2. Quan hi haja o se sospite raonablement lexistència dun risc imminent i extraordinari per a la salut de la població degut a la situació sanitària concreta duna persona o grups de persones, es podrà ordenar ladopció de les mesures preventives generals i dintervenció entre les quals sinclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o grups de persones, mitjançant una decisió motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. Ladopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o dun altre dret fonamental està subjecta al que disposa la legislació estatal vigent en matèria de mesures especials en salut pública i la reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Article 90. Prohibició de comercialització o retirada del mercat de productes
1. Amb la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent i mitjançant una resolució motivada, es podrà ordenar la retirada definitiva del mercat dun producte o lot de productes, o prohibir la seua comercialització, quan resulte provada la falta de seguretat o la perillositat per als ciutadans o hi haja sospites raonables de la seua perillositat sense possibilitat pràctica de determinar la seua seguretat.
2. Quan siga necessari, podrà acordar-se així mateix la destrucció del producte o lot de productes en condicions adequades.
3. Seran a càrrec de la persona o persones responsables els gastos derivats de ladopció de les mesures previstes en este precepte.
Article 91. Terminis
El termini per a resoldre i notificar en els procediments administratius dadopció de mesures especials serà de sis mesos, comptats des de la data en què es dicte lacord dincoació.
TÍTOL IX
Règim sancionador
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 92. Infraccions
1. Són infraccions, en el marc desta llei, les accions o omissions dels distints subjectes responsables que esta tipifica.
2. Les infraccions es qualifiquen de lleus, greus i molt greus, atenent els criteris de risc per a la salut, quantia de leventual benefici obtingut, grau dintencionalitat, gravetat de lalteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència.
3. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal corresponent, les infraccions qualificades de lleus prescriuran a lany, les qualificades de greus als tres anys i les qualificades de molt greus als cinc anys.
4. El termini de prescripció de les infraccions començarà a comptar-se des del dia en què la infracció shaguera comés i sinterromprà amb la iniciació, amb coneixement de linteressat, del procediment sancionador, i es reprendrà si lexpedient estiguera paralitzat durant més dun mes per causa no imputable al presumpte responsable.
Article 93. Subjectes responsables de la infracció
1. Són subjectes responsables de les infraccions les persones físiques o jurídiques que incórreguen en les accions o omissions tipificades com a infraccions en esta llei i en la resta de la normativa sanitària aplicable.
2. Els propietaris de lestabliment o els titulars del negoci, si és el cas, siguen persones físiques o jurídiques, hauran de respondre solidàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions comeses pels seus empleats o dependents.
3. Les empreses publicitàries, els beneficiaris de la publicitat, entenent per tals els titulars de la marca o producte anunciat, així com el titular de lestabliment o espai en què semet lanunci, hauran de respondre solidàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions previstes en esta llei en matèria de publicitat.
4. Els pares, tutors, acollidors i guardadors legals, per este orde, hauran de respondre, solidàriament amb els menors dedat, del pagament de les indemnitzacions i sancions derivades de les infraccions que cometen les persones menors dedat, per lincompliment del deure de previndre la infracció administrativa comesa.
5. Els administradors de les persones jurídiques hauran de respondre subsidiàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions comeses per estes quan no hagen realitzat els actes necessaris que foren de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, consentiren lincompliment per qui depenguen dells o adoptaren acords que feren possibles tals infraccions.
Article 94. Sancions
1. Les infraccions seran objecte, amb la instrucció prèvia de loportú expedient sancionador, de les sancions administratives previstes en este títol, sense perjuí del que preceptua la legislació bàsica i de la responsabilitat civil, penal o dun altre orde que hi puga concórrer.
2. Les infraccions podran ser sancionades amb multa, tancament temporal de lestabliment, instal·lació o servici; pèrdua de la possibilitat dobtindre ajudes oficials i decomís dels béns o productes que intervinguen en la infracció.
3. A limposar la sanció shaurà de preveure que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa per a linfractor que el compliment de les normes infringides. Amb este fi, la sanció econòmica que, si és el cas, simpose podrà ser incrementada amb la quantia del benefici il·lícit obtingut. Les quanties indicades per a les infraccions greus i molt greus podran sobrepassar-se fins a arribar al quíntuple del valor dels productes o servicis objecte de la infracció.
4. En els supòsits dinfraccions molt greus, el Consell podrà acordar el tancament temporal de lestabliment, instal·lació o servici per un termini màxim de cinc anys, amb els efectes laborals que determine la legislació corresponent.
5. Igualment, en el cas dinfraccions molt greus, lòrgan competent per a imposar la sanció podrà acordar la pèrdua de la possibilitat dobtindre ajudes oficials, com ara subvencions, crèdits bonificats o amb moratòria i desgravacions, entre altres.
6. Lautoritat a la qual corresponga resoldre el procediment sancionador podrà acordar, com a sanció accessòria, el decomís de béns o productes deteriorats, caducats, no autoritzats, que puguen comportar risc per a la salut o intervinguts per la seua implicació en la infracció, i serà a càrrec de linfractor els gastos que origine la seua intervenció, depòsit, decomís, transport o destrucció.
7. No tindran el caràcter de sanció la clausura o tancament destabliments, instal·lacions o servicis que no tinguen les autoritzacions prèvies o els registres sanitaris preceptius; la suspensió del seu funcionament fins que sesmenen els defectes o es complisquen els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat i ladopció de qualsevol de les mesures especials previstes en el títol VIII desta llei.
8. La imposició duna sanció no és incompatible amb lobligació de reposar la situació alterada al seu estat originari i amb les indemnitzacions que, dacord amb la legislació vigent, haja de satisfer el subjecte responsable.
Article 95. Concurrència de sancions
1. No podran sancionar-se els fets que hagen sigut sancionats penalment o administrativament en els casos en què saprecie identitat de subjecte, fet i fonament, si bé hauran dexigir-se les altres responsabilitats que es deduïsquen daltres fets o infraccions concurrents.
2. En qualsevol moment del procediment sancionador, quan lòrgan competent estime que els fets pogueren ser constitutius dil·lícit penal, ho comunicarà al Ministeri Fiscal. Així mateix, quan lòrgan competent per a la resolució del procediment sancionador tinga coneixement de la instrucció de causa penal davant dels tribunals de justícia i estime que hi ha identitat de subjecte, fet i fonament entre la infracció administrativa i la infracció penal que hi poguera concórrer, acordarà la suspensió del procediment fins que es dicte una resolució judicial.
Article 96. Graduació de les sancions
Les sancions seran proporcionades a la gravetat del fet constitutiu de la infracció i es graduaran atesos els criteris següents:
1. Negligència o intencionalitat.
2. Reiteració o reincidència per la comissió en el terme dun any de més duna infracció, sempre que hi haja resolució ferma.
3. Frau o connivència.
4. Generalització de la infracció.
5. Naturalesa dels perjuís causats i risc per a la salut, considerant el nombre i ledat de persones afectades i la permanència o transitorietat dels riscos.
6. Beneficis obtinguts a causa de la infracció.
7. Incompliment dadvertències prèvies.
8. Xifra de negocis de lempresa.
9. En el cas de les infraccions previstes en el capítol III del present títol, també es tindran en compte els criteris següents: la graduació de les begudes alcohòliques, la capacitat addictiva de la substància i el grau de difusió de la publicitat.
10. Qualsevol altra circumstància que incidisca en el grau de reprotxabilitat de la conducta o culpabilitat del responsable, en un sentit atenuant o agreujant.
Article 97. Prescripció de les sancions
1. Sense perjuí del que disposa la normativa bàsica estatal corresponent, les sancions qualificades de lleus prescriuran a lany, les qualificades de greus als tres anys i les qualificades de molt greus als cinc anys.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar-se des de lendemà del dia en què adquirisca fermesa la resolució per la qual simposa la sanció i sinterromprà amb la iniciació, amb coneixement de linteressat, del procediment dexecució, i es reprendrà si lexpedient estiguera paralitzat durant més dun mes per causa no imputable a linfractor.
Article 98. Procediment sancionador
1. El procediment sancionador serà el que establix la normativa estatal daplicació i les normes que es dicten en desplegament desta llei.
2. Lòrgan competent per a resoldre els expedients sancionadors podrà adoptar, durant la seua tramitació, les mesures provisionals que considere necessàries per a assegurar leficàcia de la resolució que poguera dictar-se. Estes mesures inclouran, entre altres, les següents: exigència de fiança o caució, confiscació de béns directament relacionats amb els fets que hagen donat lloc al procediment, tancament provisional de locals i instal·lacions i suspensió dactivitats.
3. El termini màxim per a dictar i notificar la resolució dun expedient sancionador és de nou mesos.
Article 99. Competència sancionadora
1. Correspon als municipis, en làmbit de les seues competències, imposar sancions per la comissió dinfraccions lleus en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius i per la comissió dinfraccions lleus i greus en la resta de matèries regulades en esta llei, sempre que shagueren comés íntegrament en el seu àmbit territorial, així com adoptar les mesures especials cautelars i definitives que procedisca.
2. La potestat sancionadora lexercirà ladministració de la Generalitat en els supòsits següents:
a) Per la comissió de les infraccions lleus, greus i molt greus previstes en esta llei, sense perjuí del que establix lapartat 1.
b) Quan les accions o omissions que constituïsquen la infracció excedisquen de làmbit territorial dun municipi.
c) De forma subsidiària quan, denunciat un fet i amb el requeriment previ al municipi que siga competent, este no incoe loportú expedient sancionador en el termini dun mes a partir de la data del referit requeriment, en el marc del que establix la legislació sobre règim local. En este cas, el dit procediment ja no podrà ser iniciat pel municipi.
3. En làmbit de la Generalitat, correspon als titulars de les direccions generals competents per raó de la matèria imposar sancions per la comissió dinfraccions lleus i greus. Així mateix, correspon al titular de la conselleria competent en matèria de sanitat imposar sancions per la comissió dinfraccions molt greus, tot això sense perjuí de la competència del Consell per a acordar el tancament temporal destabliments, instal·lacions i servicis.
4. Els municipis hauran de comunicar mensualment a la conselleria competent en matèria de sanitat les incoacions dexpedients sancionadors i les resolucions definitives que, si és el cas, es dicten. Així mateix, la Generalitat informarà els municipis de totes les actuacions que es deriven de la seua intervenció en aquelles infraccions comunicades per estos, com a conseqüència de la seua gravetat o naturalesa.
CAPÍTOL II
Règim sancionador en matèria dordenació i assistència sanitària
Article 100. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica general de sanitat.
Article 101. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica general de sanitat, així com les següents:
1. Lexercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes per la normativa sanitària a autorització administrativa sanitària prèvia, sense lautorització o registre sanitari preceptius o havent transcorregut el seu termini de vigència; la modificació no autoritzada per lautoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre la base de les quals shaguera atorgat lautorització corresponent, així com el tancament sense la deguda autorització administrativa quan siga preceptiva.
2. Lincompliment de lobligació de comunicació prèvia o declaració responsable en aquelles activitats en què així sexigisca, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que sadjunte o incorpore a la comunicació o declaració.
3. Lincompliment del deure de col·laboració amb les autoritats públiques sanitàries per a lelaboració dels registres i documents dinformació sanitària que establisca la normativa dictada en aplicació i desplegament de la present llei, així com no seguir les entitats o persones responsables els procediments que sestablisquen per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriament defectuosa.
4. La negativa a informar les persones que es dirigisquen als servicis sanitaris sobre els drets i les obligacions que els afecten, en els termes que establix esta llei.
5. Dificultar la labor inspectora per mitjà de qualsevol acció o omissió que la pertorbe o retarde.
6. Lincompliment dels requeriments específics i de les mesures cautelars o definitives que formulen les autoritats públiques sanitàries, sempre que es produïsca per primera vegada i no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
7. Lincompliment, per part del personal que en virtut de les seues funcions haja de tindre accés a la informació relacionada amb lestat individual de salut, del deure de garantir la confidencialitat i la intimitat de les persones.
8. Lincompliment de la normativa sanitària quan, a pesar de ser comesa per negligència simple, produïsca risc o alteració sanitària greu.
9. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.
Article 102. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb tal qualificació en la legislació bàsica general de sanitat, així com les següents:
1. La identificació falsa o contrària al principi de veracitat, quant als mèrits, experiència o capacitat tècnica, dels professionals sanitaris en la seua activitat professional i en les seues relacions assistencials amb els ciutadans.
2. Lincompliment de les mesures especials cautelars o definitives que adopten les autoritats públiques sanitàries competents, quan es produïsca de mode reiterat o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
3. Lincompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sanitària, o qualsevol comportament dolós, sempre que ocasionen alteració o risc sanitari greu.
4. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.
Article 103. Sancions
Les infraccions seran sancionades dacord amb les quanties establides en la legislació bàsica general de sanitat.
CAPÍTOL III
Règim sancionador en matèria de salut pública
Article 104. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició, així com lincompliment per simple negligència de la normativa sanitària, sempre que lalteració o risc produït fóra descassa entitat i no procedisca la seua qualificació com a falta greu o molt greu.
Article 105. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb tal qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició i les següents:
1. Lexercici o desenrotllament de qualsevol de les activitats subjectes a autorització sanitària prèvia o registre sanitari sense tindre la dita autorització o registre quan siguen preceptius, així com la modificació no autoritzada per lautoritat competent de les condicions tècniques o estructurals expresses sobre les quals es va atorgar la corresponent autorització.
2. Lincompliment de lobligació de comunicació prèvia o declaració responsable en aquelles activitats en què així sexigisca, així com la inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que sadjunte o incorpore a la comunicació o declaració.
3. La posada en funcionament daparells o instal·lacions o desenrotllament de qualsevol activitat, el precintat, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps dels quals haguera sigut establit per lautoritat competent, sempre que es produïsca per primera vegada i no concórrega dany greu per a la salut de les persones.
4. La no-correcció de les deficiències observades en el termini establit per lautoritat pública sanitària i que hagen donat lloc a sanció prèvia de les considerades lleus.
5. Les que es produïsquen de forma negligent, per la falta de controls i precaucions exigibles en lactivitat, servici o instal·lació de què es tracte i donen lloc a risc o alteració sanitària greu.
6. Lincompliment del deure de col·laboració, informació o declaració cap a les autoritats públiques sanitàries per a lelaboració dels registres i documents dinformació sanitària que establisca la normativa aplicable. Així com no seguir, les entitats o persones responsables, els procediments establits per al subministrament de dades i documents o fer-ho de forma notòriament defectuosa.
7. La resistència a subministrar dades, a facilitar informació o a prestar la col·laboració a les autoritats públiques sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en lexercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la labor dels funcionaris sanitaris de salut pública.
8. La reiteració o reincidència, per comissió en el terme dun any de més duna infracció lleu en matèria de salut pública, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
9. Lincompliment dels requeriments específics i de les mesures especials cautelars o definitives que formulen les autoritats públiques sanitàries, sempre que es produïsquen per primera vegada i no concórrega dany greu per a la salut de les persones.
10. Lincompliment dels deures de confidencialitat o custòdia de la informació relativa a la salut dels treballadors.
11. Lincompliment de la normativa sanitària vigent amb transcendència directa para la salut pública.
12. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.
Article 106. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició i les següents:
1. La posada en funcionament daparells o instal·lacions o el desenrotllament de qualsevol activitat el precintat, clausura, suspensió, tancament o limitació de temps dels quals haguera sigut establit per lautoritat competent, quan es produïsca de mode reiterat encara que no hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
2. Lincompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sanitària o qualsevol altre comportament dolós encara que no done lloc a risc o alteració sanitària greu.
3. La negativa absoluta a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats públiques sanitàries o als funcionaris sanitaris de salut pública en lexercici de les seues funcions.
4 La resistència, coacció, amenaça, represàlia, desacatament o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les autoritats públiques sanitàries o funcionaris sanitaris de salut pública en lexercici de les seues funcions.
5. Lincompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats públiques sanitàries, així com lincompliment de les mesures especials cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de mode reiterat o quan hi concórrega dany greu per a la salut de les persones.
6. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.
Article 107. Sancions
Les infraccions seran sancionades dacord amb les quanties establides en la normativa bàsica en matèria de salut pública i de seguretat alimentària i nutrició.
CAPÍTOL IV
Règim sancionador en matèria de drogodependències
i altres trastorns addictius
Article 108. Infraccions lleus
Són infraccions lleus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les accions i omissions que vulneren el que disposa el títol VI o en les normes que el despleguen, sempre que es produïsquen per simple negligència, no comporten un perjuí directe per a la salut i no siguen qualificades de greus o molt greus.
Article 109. Infraccions greus
Són infraccions greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les següents:
1. Les accions i omissions que vulneren el que disposa el títol VI o en les normes que el despleguen, quan es realitzen de forma conscient o deliberada.
2. Dificultar o impedir qualsevol dels drets de les persones drogodependents o amb trastorns addictius davant dels sistemes sanitaris i de servicis socials.
3. El funcionament de centres i servicis datenció i prevenció de trastorns addictius sense la preceptiva autorització administrativa.
4. La resistència a subministrar dades, a facilitar informació o a prestar col·laboració a les autoritats o als funcionaris en lexercici de les seues funcions i, en general, qualsevol acció o omissió que pertorbe, retarde o impedisca la seua labor, tot això referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
5. El fet de no corregir les deficiències observades en el termini establit per lautoritat pública sanitària i que hagen donat lloc a sanció prèvia de les considerades lleus de larticle anterior.
6. Lincompliment dels requeriments específics o de les mesures provisionals que acorden les autoritats competents en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, sempre que es produïsquen per primera vegada.
7. La reiteració o reincidència, per comissió en el terme dun any de més duna infracció lleu, en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
8. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o molt greus.
Article 110. Infraccions molt greus
Són infraccions molt greus les previstes amb esta qualificació en la legislació bàsica estatal, així com les següents:
1. La resistència, coacció, amenaça, represàlia o qualsevol altra forma de pressió o obstrucció a les autoritats o funcionaris en lexercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
2. Lincompliment conscient i deliberat dels requisits, obligacions o prohibicions establits en la normativa sobre drogues i trastorns addictius, o qualsevol altre comportament dolós en este àmbit que supose un risc o alteració greu per a la salut, i que no meresca la qualificació de greu.
3. La negativa a facilitar informació, a subministrar dades o a prestar col·laboració a les autoritats o als funcionaris en lexercici de les seues funcions en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
4. Lincompliment reiterat dels requeriments específics que formulen les autoritats o funcionaris, així com lincompliment de les mesures especials cautelars o definitives adoptades, quan es produïsquen de mode reiterat, tot això referit a les drogodependències i altres trastorns addictius.
5. La infracció continuada dels preceptes del títol VI. Sentén per infracció continuada la realització duna pluralitat daccions o omissions que infringisquen este o semblant precepte, en execució dun pla preconcebut o aprofitant idèntica ocasió.
6. La reiteració i reincidència per comissió en el terme dun any de més duna infracció greu en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius quan així haja sigut declarat per resolució ferma.
7. Les que, quant als elements previstos en este article, meresquen la qualificació de molt greus o no procedisca la seua qualificació com a faltes lleus o greus.
Article 111. Sancions
1. Sense perjuí del que establix la legislació bàsica estatal, les multes per les infraccions comeses en matèria de drogodependències i trastorns addictius seran les següents:
a) Multa de fins a 15.000 euros per infraccions lleus.
b) Multa des de 15.000,01 fins a 60.000 euros per infraccions greus.
c) Multa des de 60.000,01 fins a 600.000 euros per infraccions molt greus.
2. Les sancions imposades per infraccions comeses per menors dedat podran ser substituïdes, a juí de lòrgan competent per a sancionar, per la realització de cursos formatius de conscienciació sobre el consum dalcohol i altres drogues, en els termes que sestablisquen reglamentàriament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Actualització de les quanties de les sancions
Les quanties de les sancions establides en la present llei podran ser actualitzades periòdicament per decret del Consell tenint en compte les variacions de lÍndex de Preus de Consum.
Segona. Persones adscrites a un departament de salut
Les persones dalta en el SIP sadscriuran a un determinat departament de salut a partir del moment en què tinguen assignat i registrat en el SIP el metge i el centre sanitari.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Procediments sancionadors i dadopció de mesures especials
Els procediments sancionadors i dadopció de mesures especials iniciats abans de lentrada en vigor desta llei es tramitaran dacord amb la normativa anterior, sense perjuí de laplicació de la regulació més favorable amb vista a la qualificació de les infraccions i sancions.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
1. Queden derogades totes les disposicions que del mateix rang o dun rang inferior soposen al que establix la present llei, i amb caràcter exprés les següents:
a) Llei 1/1994, de 28 de març, de la Generalitat de Salut Escolar.
b) Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana.
c) Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenació Sanitària de la Comunitat Valenciana.
d) Decret Legislatiu 1/2003, d1 dabril, del Consell, pel qual es va aprovar el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius.
e) Llei 4/2005, de 17 de juny, de la Generalitat, de Salut Pública de la Comunitat Valenciana.
f) Llei 6/2008, de 2 de juny, de la Generalitat, dAssegurament Sanitari del Sistema Sanitari Públic de la Comunitat Valenciana.
g) Llei 8/2008, de 20 de juny, de la Generalitat, dels Drets de Salut de Xiquets i Adolescents.
h) Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Consell, pel qual es constituïxen els òrgans consultius i dassessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
i) Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Consell, pel qual saprova el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
j) Decret 109/2001, de 12 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Consell, que va aprovar el Reglament orgànic i funcional de les estructures politicoadministratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
k) Decret 136/2001, de 26 de juliol, del Consell, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel qual es constituïxen els òrgans consultius i dassessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.
l) Decret 186/2005, de 2 de desembre, del Consell, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel qual es constitueixen els òrgans consultius i dassessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius, modificat parcialment pel Decret 136/2001, de 26 de juliol.
2. Sense perjuí del que establix lapartat anterior, es mantenen vigents, fins que no es procedisca al seu desplegament reglamentari, els articles 19 a 21, 31, 32 i 33 de la Llei 3/2003, de 6 de febrer, de la Generalitat, dOrdenació Sanitària de la Comunitat Valenciana, i larticle 22.1 de la Llei 1/2003, de 28 de gener, de la Generalitat, de Drets i Informació al Pacient de la Comunitat Valenciana. Així mateix, es mantenen vigents la resta de les disposicions dictades en desplegament de la Llei 1/1994, de 28 de març; la Llei 1/2003, de 28 de gener; la Llei 3/2003, de 6 de febrer; el Decret Legislatiu 1/2003, d1 dabril; la Llei 4/2005, de 17 de juny; la Llei 6/2008, de 2 de juny, i la Llei 8/2008, de 20 de juny, excepte aquells preceptes que soposen al que establix la present llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari de la llei
Es faculta el Consell per a dictar totes les disposicions reglamentàries que siguen necessàries per al desplegament i laplicació del que disposa esta llei.
Segona. Reglament destructura, dorganització i de funcionament del Sistema Valencià de Salut
El Consell aprovarà reglamentàriament, en el termini màxim de sis mesos, des de la publicació desta llei, lestructura, lorganització, les atribucions i el règim de funcionament del Sistema Valencià de Salut.
Tercera. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor lendemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 29 de desembre de 2014
El president de la Generalitat
Alberto Fabra Part