LLEI 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.
(DOGV núm. 2423 de 09.01.1995) Ref. Base de dades 0046/1995
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Medi Ambient;Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Espais naturals protegits Recursos forestals Medi ambient Descriptors: Temàtics: reserva natural, protecció del medi ambient, recurs natural, sanció administrativa, terreny edificable, zona humida, via rural , òrgan col.legiat, paratge natural, parc natural valencià, monument natural, paisatge protegit, lloc d'interés, monografies
LLEI 11/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que estableixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREàMBUL
La Comunitat Valenciana es caracteritza per una notable diversitat d'ambients que, en conjunt, configuren un patrimoni natural ric i variat.
Aquesta diversitat ve donada, en part, per les característiques físiques del territori valencià, situat en la cruïlla entre sectors biogeogràfics diversos i amb un suport físic variat pel que fa a la geomorfologia, el clima, els sòls, hidrogeologia i altres factors. Aquesta circumstància, ajudada per una història ecològica complexa, és propícia a la variabilitat ambiental i, conseqüentment, a l'existència d'una notable biodiversitat. Prova d'això és l'extens catàleg d'espècies animals i vegetals, un dels més rics d'Europa, caracteritzat per l'abundància d'endemismes tan rellevants com els peixos Valencia hispanica (samaruc) i Aphanius iberus (fartet), com també un considerable nombre d'espècies vegetals restringides al territori valencià o a aquest i a l'entorn immediat.
Un altre component important de la diversitat ambiental de la Comunitat Valenciana és el resultat de la història humana ja que, com a la resta de la conca mediterrània, el medi que solem denominar natural és en realitat el resultat històric de la interacció secular entre els ecosistemes naturals i l'activitat sòcio-econòmica tradicional. Aquesta interacció ha donat casos rellevants d'harmonia paisatgística i també exemples notable d'ússostingute dels recursos ambientals amb preservació d'importants valors ecològics. Tanmateix, els canvis recents en els usos sòcio-econòmics del territori i els recursos, han provocat la crisi de molts sistemes agrícoles, silvícoles i de pasturatge o urbans tradicionals, amb conseqüències d'ampli abast sobre els ecosistemes naturals i, en general, sobre el medi rural en els aspectes físic i sòcio-econòmic.àmplies zones rurals de l'interior de la Comunitat Valenciana es despoblen o esdevenen marginals econòmicament i socialment, amb els consegüents processos d'abandonament de cultius, de pastures o d'explotacions forestals. Aquests processos provoquen diversos efectes ecològics indesitjables, entre els quals l'increment del risc d'incendi forestal i la pèrdua de sòls pels processos erosius. En paral·lel, determinats sectors del territori, en bona part costaners, sofreixen un procés de desenvolupament accelerat en termes econòmics, de població i d'ús del territori, fet que sotmet els ambients naturals a una pressió sovint excessiva. Es dóna la circumstància que aquests ambients costaners són els més fràgils i rics pel que fa a la diversitat d'espècies i paisatges.
Atesa la complexitat i l'increment dels processos i els riscos que afecten el patrimoni natural valencià, s'imposa un actuació adreçada cap a la conservació dels elements més significatius d'aquest, sota dos aspectes: la protecció dels ambients particularment valuosos i la protecció d'una gamma d'unitats ambientals representativa dels nostres principals ecosistemes naturals. La fragilitat de molts ecosistemes imposa condicions molt particulars a les iniciatives de conservació, i obliga també a reconèixer la necessitat i adquirir el compromís de restaurar i recuperar espais i hàbitats degradats que hagen presentat o puguen presentar les característiques de les àrees regulades per aquesta llei.
Tot això s'ha de fer de forma compatible amb el manteniment i el desenvolupament de l'activitat sòcio-econòmica, amb criteris d'ús sostingut dels recursos naturals i la recerca de models innovadors d'ecodesenvolupament, ja que la defensa ambiental ha de comportar de banda de la societat, i en el supòsit que hi haja sacrificis individuals, la col·laboració tècnica i econòmica a fi de contribuir al compliment dels objectius previstos en la llei i per això s'ha d'assumir el compromís per part de la Generalitat Valenciana de destinar fons específics a aquesta finalitat. D'altra banda, és important no oblidar l'ús social que ha de reservar-se per al patrimoni natural des del punt de vista de la investigació, l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la natura. Aquesta funció social és una de les principals que ha de complir un espai natural protegit.
Un primer intent d'abordar aquesta complexa problemàtica a la Comunitat Valenciana va ser el procés de declaració dels primers parcs naturals valencians a partir de 1986, d'acord amb l'avui derogada Llei estatal d'Espais Naturals de 1975; a aquests van seguir els paratges naturals declarats segons la Llei de la Generalitat Valenciana 5/1988, de 24 de juny, reguladora dels Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana. La promulgació de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, va oferir en el seu moment possibilitats inèdites sobre l'administració i la gestió del medi natural, al temps que el maneig ordinari dels espais protegits valencians va fer patents necessitats jurídiques i administratives que la Llei de Paratges Naturals no estava en condicions d'abordar adequadament.
Per tant, sembla evident la necessitat d'elaborar una llei valenciana d'espais naturals protegits que, d'una banda, substituesca la Llei de Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana i, de l'altra, desplegue i adeqüe a la realitat territorial valenciana la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, que ha demostrat fins ara la seua vigència i utilitat com a llei bàsica. També es tenen en compte les Directives europees i, en concret, la 79/409/CEE i la 91/294/CEE (referent a la Directiva d'Aus Silvestres), com també la 92/43/CEE (Directiva d'Hàbitats), que serà la base per a definir la Xarxa Natura 2000 en l'àmbit de la Unió Europea. Seguint aquests criteris, les Corts Valencianes van aprovar una resolució que demanava al govern valencià la presentació d'un projecte de llei d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana durant 1994.
Tenint en compte que el procés de declaració de la marjal de Pego-Oliva com a espai natural protegit està molt avançat, procés que inclou la redacció d'un pla d'ordenació de recursos naturals, sembla oportú que la promulgació d'aquesta llei coincidesca amb la declaració del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva en un mateix acte. Mitjançant un decret del Govern valencià s'especificarà posteriorment el règim jurídic i administratiu d'aquest nou espai protegit.
La Llei d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana defineix set categories distintes d'espai natural protegit que, en conjunt, ofereixen una via administrativa adequada per a una correcta gestió dels espais naturals en un territori com el valencià, caracteritzat per l'heterogeneïtat territorial sota tots els aspectes, tant físico-naturals com de població i sòcio-econòmics. Aquestes categories d'espai protegit són les següents: parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interès i paisatge protegit. La llei preveu també una protecció amb caràcter general per a les zones humides, les coves i els camins ramaders.
També s'estableix un procediment detallat per a la declaració dels espais protegits d'acord amb les necessitats advertides durant els processos de declaració i posada en funcionament dels actuals parcs i paratges naturals. Amb el mateix criteri, es defineixen els aspectes administratius que comporta la declaració d'un espai protegit.
Com a novetat normativa a la Comunitat Valenciana, es preveu la possibilitat d'establir règims de protecció preventiva i perimetral, definint el concepte d'àrea d'esmortiment d'impactes en l'entorn dels espais protegits.
Es defineixen com a instruments d'ordenació els plans d'ordenació de recursos naturals, els plans rectors d'ús i gestió, els plans especials i les normes de protecció. Aquestes figures cobreixen les necessitats en mecanismes d'ordenació dels espais protegits i també del medi natural i rural necessitat de protecció específica o de mecanismes de gestió territorial per a un ús sostingut dels recursos.
Els mecanismes de gestió dels espais protegits també s'adeqüen a les necessitats advertides durant el maneig dels actuals parcs i paratges naturals, incidint en la participació ciutadana i dels col·lectius i les entitats locals en la gestió dels espais. El capítol d'infraccions i sancions sofreix una revisió en conseqüència.
Finalment, els actuals parcs i paratges naturals són reconvertits a les noves figures definides per la llei, d'acord amb les característiques específiques que tinguen.
TíTOL I
Disposicions generals
CAPíTOL I
Principis generals
Article primer. Objecte de la llei
1. Aquesta llei té per objecte establir el règim aplicable als espais naturals protegits a la Comunitat Valenciana.
2. Els espais naturals declarats per llei de les Corts Generals en l'àmbit de la Comunitat Valenciana es regiran per la norma de creació corresponent.
3. Constitueixen espais naturals protegits a l'efecte d'aquesta llei, les àrees o fites geogràfiques que continguen elements o sistemes naturals de particular valor, interès o singularitat, tant deguts a l'acció i l'evolució de la natura, com derivats de l'activitat humana, que es consideren mereixedors d'una protecció especial.
Article segon. Finalitat
1. És finalitat d'aquesta llei la protecció, la conservació, la restauració, la millora i l'ús sostenible dels espais naturals de la Comunitat Valenciana.
2. Per al compliment d'aquesta finalitat, l'administració de la Generalitat Valenciana i les entitats locals acomodaran la seua actuació als criteris següents:
a) Preservació dels ecosistemes o ambients d'especial rellevància, tant naturals com antropitzats.
b) El manteniment dels processos i les relacions ecològiques que permeten el funcionament d'aquests ecosistemes.
c) La conservació dels recursos naturals des del punt de vista del seu ús sostingut amb criteris de desenvolupament ecològic.
d) Preservació de la diversitat genètica.
e) Preservació de la singularitat i la bellesa dels paisatges.
f) Preservació dels valors científics i culturals del medi natural.
g) ús social dels espais naturals des del punt de vista de l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat de la natura.
Article tercer. Classes d'espais naturals protegits
1. D'acord amb els recursos naturals o biològics i dels valors que continguen els espais naturals protegits a la Comunitat Valenciana s'inclouran en una de les categories següents:
a) Parcs naturals
b) Paratges naturals
c) Paratges naturals municipals
d) Reserves naturals
e) Monuments naturals
f) Llocs d'interés
g) Paisatges protegits
2. Dins de l'àmbit d'un espai natural protegit podrà haver-hi altres espais protegits de distinta categoria.
Article quart. Denominacions
La denominació de parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interès o paisatge protegit podrà aplicar-se únicament als espais naturals protegits que es declaren expressament com a tals d'acord amb el que preveu aquesta llei.
Article cinqué
Quan l'espai natural que haja de ser protegit incloga territoris d'aquesta comunitat autònoma i d'altra o altres comunitats autònomes, la Generalitat proposarà a l'estat la declaració d'espai natural protegit i les mesures de participació en la gestió de l'espai natural de què es tracte.
Article sissé
La Generalitat podrà proposar a l'estat la declaració de parc nacional d'aquell espai natural del territori valencià que puga ser considerat d'interès general d'acord amb el que s'estableix en la llei estatal 4/89 de 27 de març.
Així mateix es farà en els àmbits internacionals que corresponga per assolir la catalogació a la qual siga mereixedor l'espai natural en qüestió.
CAPíTOL II
Règim general dels Espais Naturals Protegits
Article seté. Parcs naturals
1. Els parcs naturals són àrees naturals que, atenent la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la flora, la fauna o les formacions geomorfològiques que tenen, o per la bellesa del paisatge, tenen un valor ecològic, científic, educatiu, cultural o estètic, la conservació dels quals mereix una atenció preferent, i es consideren adequats per integrar-los en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.
2. Les activitats que s'hi podran fer s'orientaran cap als usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i a l'aprofitament de les produccions compatibles amb les finalitats que van motivar la declaració, com també a visitar-los i gaudir-los amb les limitacions necessàries per a garantir-ne la protecció i les activitats pròpies de la gestió de l'espai protegit. La resta d'usos podran ser objecte d'exclusió en la mesura en què entren en conflicte amb els valors que es pretenga protegir.
Article vuité. Paratges naturals
1. Constitueixen paratges naturals les àrees o els llocs naturals que, atenent l'interés que representen per a la Comunitat Valenciana, es declaren com a tals pel valor científic, ecològic, paisatgístic o educatiu que tenen, a fi de protegir-los, conservar-los i millorar-ne la fauna, la flora, la diversitat genètica, la constitució geomorfològica o l'especial bellesa.
2. Els usos i les activitats admissibles dins dels paratges estaran condicionats, en qualsevol cas, pels valors que n'hagen motivat la declaració, i s'hi podrà limitar l'aprofitament dels recursos naturals i els usos tradicionals, així com les visites i activitats d'esbarjo.
Article nové. Paratges naturals municipals
1. Constituiran paratges naturals municipals les zones compreses dins d'un o de diversos termes municipals que presenten especials valors naturals d'interès local que requeresquen ser protegides, conservades i millorades, i siguen declarades com a tals a instàncies de les entitats locals.
2. únicament s'admetran en aquests paratges els usos i les activitats compatibles amb les finalitats que en van motivar la declaració, ise n'exclou la utilització urbanística dels terrenys.
3. El Govern valencià regularà les relacions de cooperació, mútua assistència i coordinació entre l'administració de la Generalitat i els municipis que compten amb paratges naturals municipals per a la millor gestió medioambiental d'aquests, pels ajuntaments corresponents.
Article deu. Reserves naturals
1. Les reserves naturals són espais naturals la declaració de les quals té per finalitat la preservació íntegra d'ecosistemes, comunitats o elements biològics o geomorfològics que, per la raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereixen una valoració especial i es volen mantenir inalterats per l'acció humana.
2. A les reserves naturals podran restringir-se tota classe d'usos i aprofitaments, i s'hi limitarà l'explotació de recursos, llevat d'aquells casos en què aquesta explotació haja estat expressament considerada compatible amb la conservació dels valors que es pretén protegir. Amb caràcter general, s'hi prohibeix la recol·lecció de material biològic o geològic, llevat d'aquells casos en què, per motius educatius o d'investigació, aquesta s'autoritza expressament.
3. Es consideraran reserves naturals els espais marins naturals qualificats com a reserves marines d'acord amb la normativa específica.
Article onze. Monuments naturals
1. Els monuments naturals són espais o elements de la naturalesa, incloses les formacions geomorfològiques i els jaciments paleontològics, de notòria singularitat, raresa o bellesa, que mereixen ser objecte d'una protecció especial pel valor científic, cultural o paisatgístic que presenten.
2. Als monuments naturals no s'admetrà cap ús o activitat, inclosos els tradicionals, que pose en perill la conservació dels valors que en van motivar la declaració.
Article dotze. Llocs d'interés
1. Podran declarar-se llocs d'interès aquells enclavaments territorials en què concórreguen valors mereixedors de protecció per l'interès que presenten per a les ciències naturals.
2. Als llocs d'interès no es podran exercir activitats que suposen un risc per als valors que s'hi pretén protegir.
Article tretze. Paisatges protegits
1. Els paisatges protegits són espais, tant naturals com transformats, mereixedors d'una protecció especial, sia com a exemples significatius d'una relació harmoniosa entre l'home i el medi natural, sia per l'especial valor estètic o cultural.
2. El règim de protecció dels paisatges protegits es dirigirà expressament a la conservació de les relacions i els processos, tant naturals com sòcio-econòmics, que han contribuït a la formació d'aquests i en fan possible la pervivència.
3. En la utilització d'aquests espais s'haurà de fer compatible l'exercici de les activitats rurals tradicionals amb l'ús social mitjançant l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors que posseeixen.
Article catorze. Usos tradicionals agrícoles
L'orientació cap als usos tradicionals agrícoles als espais protegits i la determinació d'aquests es faran en col·laboració amb l'administració agrària i s'arreplegaran en el corresponent instrument d'ordenació ambiental.
CAPíTOL III
Protecció d'altres àrees
Article quinze. Zones humides
1. S'entendrà per zones humides, a l'efecte d'aquesta llei, les maresmes, les marjals, les torberes o les aigües rases, ja siguen permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses o salines, naturals o artificials.
2. Les zones humides hauran de preservar-se d'activitats susceptibles de provocar-ne la recessió o degradació, i amb aquest fi els terrenys inclosos en aquestes seran classificats sempre com a sòl no urbanitzable subjecte a especial protecció, d'acord amb el que disposa la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre Sòl No Urbanitzable. La classificació del sòl es mantindrà fins i tot en el supòsit de dessecació per qualsevol causa de la zona humida o d'una part d'aquesta.
3. En el supòsit d'activitats consolidades en l'entorn de les zones humides que puguen tenir influència en la qualitat de les aigües, aquestes instal·lacions hauran d'adequar els abocaments als criteris de qualitat establerts per la Conselleria de Medi Ambient.
4. El Govern valencià, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, aprovarà mitjançant un acord un catàleg de zones humides on s'incloga la delimitació d'aquestes zones i les conques en què el planejament urbanístic haurà d'adoptar especials precaucions a fi de garantir-ne la conservació i on la planificació hidrològica haurà de preveure les necessitats i requisits per a la restauració i conservació de la zona humida en la qual aboquen i les actuacions hidrològiques en l'àmbit de les competències autonòmiques hauran de preveure les necessitats i requisits per a la restauració i conservació de la zona humida a la qual afecten.
Article setze. Protecció de les coves
1. Amb caràcter general, es consideren protegides totes les coves, els avencs i la resta de cavitats subterrànies situades al territori de la Comunitat Valenciana.
2. Es prohibeix tota alteració o destrucció de les característiques físiques d'aquells, i també l'extracció no autoritzada de qualsevol classe de materials naturals o artificials que hi haja a l'interior i la introducció de rebuigs i objectes de qualsevol tipus que pugen alterar les condicions d'equilibri ecològic existents.
3. L'autorització per a la realització d'activitats en coves correspondrà als organismes que en cada cas siguen competents d'acord amb els valors que s'hi hagen de protegir.
4. El Govern valencià aprovarà un catàleg de coves de la Comunitat Valenciana on s'identificaran i localitzaran les coves existents, i se n'indicarà el règim aplicable a cadascuna.
Article disset. Camins ramaders
1. La Conselleria de Medi Ambient designarà d'interés natural aquells camins ramaders que resulten d'interès per als fins de conservació de la naturalesa, educatius o recreatius i, en particular, els que puguen servir per connectar els distints espais naturals protegits a l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
2. No podran declarar-se innecessaris, ni, consegüentment, alienar-se o dedicar-se a altres usos, els camins ramaders que hagen estat designats d'interés natural d'acord amb el que preveu el paràgraf anterior, fins i tot en el supòsit d'haver perdut la utilitat per al trànsit de ramat o les comunicacions agràries.
3. La Conselleria de Medi Ambient elaborarà un catàleg de camins ramaders d'interès natural.
CAPíTOL IV
Efectes de la declaració d'Espai Natural Protegit
Article divuit. Enumeració dels efectes
La declaració d'espai natural protegit comportarà, amb caràcter general, els efectes que tot seguit s'indiquen:
1. Declaració d'utilitat pública i interés social a tots els efectes, inclosos els d'expropiació, de tots els béns i drets inclosos dins de l'àmbit d'aquest.
2. Submissió de les transmissions de terrenys als drets de tempteig i retracte d'acord amb el que preveu l'article 19 d'aquesta llei.
3. Subjecció a la servitud d'instal·lació de senyals prevista en l'article 23 d'aquesta llei.
4. Utilització dels béns compresos en aquests espais d'acord amb el que preveu aquesta llei i en els instruments d'ordenació que s'hi estableixen.
Article dinou. Drets de tempteig i retracte
1. Les transmissions inter vivos de béns immobles situats totalment o parcialment en l'àmbit d'un espai natural protegit estaran subjectes al dret de tempteig i retracte per part de l'administració autonòmica. Amb aquest fi, s'equipararà a la transmissió dels béns la constitució o alienació de drets reals translatius de l'ús d'aquests. Se n'exclouen els immobles situats en sòl urbà, llevat que hi haja una previsió expressa en el sentit contrari en la norma de declaració de l'espai natural o en l'instrument d'ordenació d'aquest.
En el cas dels paratges naturals municipals, les entitats locals promotores de la declaració podran també exercir els drets de tempteig i retracte, sempre que es reconega en el decret de creació i en les condicions que aquest determine.
2. El dret de tempteig solament podrà exercir-se en el termini de 3 mesos comptadors a partir de la notificació prèvia de la transmissió a la Generalitat Valenciana o a les entitats locals gestores dels espais naturals.
3. El dret de retracte podrà exercir-se en el termini d'un any comptador des del moment en què es tinga constància fefaent de la transmissió.
4. Els notaris i els registradors que autoritzen o inscriguen, respectivament, les escriptures de transmissió dels béns i drets a què es refereix aquest article, ho hauran de posar en coneixement de la Conselleria de Medi Ambient en la forma que reglamentàriament es determine.
Article vint. Utilització de béns inclosos en espais naturals protegits
1. La utilització dels béns inclosos en l'àmbit dels espais naturals protegits es farà de manera que resulte compatible amb la protecció, la conservació i la millora d'aquests.
2. Les limitacions a l'ús dels béns derivats de la declaració d'espai natural protegit o dels instruments d'ordenació previstos en aquesta llei, donarà lloc a una indemnització quan concórreguen simultàniament aquests requisits:
a) Que incidesquen sobre drets efectivament incorporats al patrimoni del reclamant.
b) Que afecten l'ús o l'aprofitament legal que efectivament s'exercesca en el moment de la imposició de la restricció.
c) Que hi haja una lesió patrimonial efectiva, actual i quantificable en termes monetaris.
d) Que es tracte de limitacions singulars no susceptibles de distribució entre els afectats.
Article vint-i-un. àrees d'influència sòcio-econòmica
Amb el fi de contribuir a la protecció de determinats espais naturals, el Govern valencià podrà declarar com a àrea d'influència sòcio-econòmica el conjunt de termes municipals als quals afecte el seu àmbit territorial.
Article vint-i-dos. Foment
La Generalitat Valenciana, per al compliment dels objectius previstos en aquesta llei, prestarà ajuda o col·laboració tècnica i econòmica als titulars públics i privats de drets afectats pel règim especial dels espais protegits, a fi de contribuir al seu manteniment.
Article vint-itres. Servitud d'instal·lació de senyals
1. Els terrenys situats en l'interior dels espais naturals protegits estaran subjectes a servitud forçosa d'instal·lació de senyals d'acord amb el que preveu aquest article.
2. La Conselleria de Medi Ambient declararà i imposarà les servituds, després de l'audiència prèvia a les persones interessades, quan calga per a la instal·lació de senyals relatius a la identificació dels espais naturals protegits.
3. La servitud d'instal·lació de senyals comportarà la servitud de pas necessària per a instal·lar-les i garantir l'accés per conservar-les, mantenir-les i reposar-les.
4. Les indemnitzacions a què done lloc la imposició d'aquestes servituds s'establiran d'acord amb la Llei d'Expropiació Forçosa, tenint en compte el valor dels terrenys ocupats i els danys i perjudicis ocasionats.
TíTOL II
Declaració d'Espais Naturals Protegits
CAPíTOL I
Procediment
Article vint-i-quatre. Competències
1. Correspon al Govern valencià la declaració de parc natural, paratge natural, paratge natural municipal, reserva natural, monument natural, lloc d'interès i paisatge protegit, sense perjudici de les declaracions d'espai natural protegit que puguen fer les Corts Valencianes mitjançant una llei.
2. La declaració d'espai natural protegit es farà mitjançant un decret, llevat dels paratges naturals municipals, en què hi haurà prou amb l'acord del Govern valencià.
Article vint-i-cinc. Iniciativa
1. Correspon a la Conselleria de Medi Ambient iniciar el procediment per a la declaració d'espai natural protegit, d'ofici o a instància d'altres persones o entitats.
2. En el cas dels paratges naturals municipals, la Conselleria de Medi Ambient, en el termini de tres mesos, elevarà al Govern valencià, juntament amb l'informe, les propostes formulades pels municipis interessats.
Article vint-i-sis. Tramitació
1. La Conselleria de Medi Ambient elaborarà un projecte de declaració d'espai natural protegit en què figure la delimitació d'aquest, i també, en el supòsit d'establir-se'n, de l'àrea de protecció perimetral, la classe d'espai natural proposat, el règim de protecció preventiva aplicable i tota la resta de determinacions que es consideren necessàries.
2. El projecte de declaració se sotmetrà a informació pública per termini d'un més. Al mateix temps, es donarà audiència a les corporacions locals, entitats i associacions que exercesquen la representació dels interessos afectats per la declaració.
3. Igualment, podran utilitzar-se altres formes i mitjans de participació dels ciutadans i ciutadanes afectats per la declaració.
Article vint-i-set. Declaració
1. A la vista de les observacions i al·legacions i els informes rebuts durant el període d'informació pública, la Conselleria de Medi Ambient formularà una proposta de declaració i l'elevarà al Govern valencià.
2. El Govern valencià decidirà sobre la conveniència de la declaració proposada i la farà, quan calga, mitjançant el decret o l'acord corresponent.
3. En la declaració d'espai natural protegit s'inclouran les normes de protecció i ordenació d'usos i activitats que hagen de ser objecte d'aplicació immediata.
CAPíTOL II
Protecció preventiva i perimetral
Article vint-i-vuit. Règim de protecció preventiva
1. La iniciació de l'expedient de declaració d'un espai natural protegit i la iniciació del procediment per a l'elaboració d'algun dels instruments d'ordenació d'espais naturals previstos en aquesta llei, determinarà l'aplicació, mitjançant la llei, de totes o alguna de les mesures cautelars següents:
a) Prohibició de fer actes que comporten una transformació sensible de la realitat física i biològica o que dificulten o impossibiliten la consecució dels objectius de la declaració d'espai natural protegit.
b) Suspensió de l'atorgament de llicències municipals per a les classes d'actes que s'especifiquen, per entendre'ls inclosos en el paràgraf a) anterior.
c) Suspensió de l'atorgament d'autoritzacions d'aprofitaments forestals i cinegètics, i també de la treballada i la posada en cultiu o transformació d'aquests.
d) Suspensió de l'atorgament de permisos i concessions mineres.
e) Paralització d'explotacions de recursos naturals en curs, d'acord amb la legislació específica aplicable en cada cas.
f) Suspensió de la tramitació del planejament urbanístic amb incidència sobre els valors naturals objecte de protecció.
2. La determinació de la forma en què les mesures cautelars previstes en el paràgraf anterior hagen d'aplicar-se en cada cas, es farà mitjançant un acord del Govern valencià, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient. En qualsevol cas, la prohibició establerta en l'apartat a) del paràgraf 1 d'aquest article, tindrà caràcter automàtic amb la iniciació de l'expedient de declaració d'espai o aprovació d'instruments d'ordenació ambiental.
3. L'establiment de les mesures cautelars podrà fer-se en qualsevol moment a partir de la iniciació de l'expedient de la declaració d'espai natural protegit o durant el procediment d'elaboració dels instruments d'ordenació previstos en aquesta llei.
4. Les mesures cautelars previstes en aquest article tindran una vigència màxima de tres anys.
5. La iniciació de l'expedient d'aprovació d'un pla d'ordenació dels recursos naturals determinarà automàticament l'exigència d'un informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient per a l'atorgament de qualsevol autorització, llicència o concessió que habilite per a realitzar actes de transformació de la realitat física o biològica en l'àmbit del pla. Reglamentàriament, podran establir-se els casos en què aquest informe haja de substituir-se per una avaluació d'impacte ambiental.
Article vint-i-nou. àrees d'amortiment d'impactes
1. La declaració d'espai natural protegit podrà incloure la delimitació d'àrees d'amortiment d'impactes en què s'aplicaran mesures específiques destinades a evitar impactes negatius sobre els espais protegits.
2. L'establiment o l'alteració de la delimitació d'àrees d'amortiment d'impactes i el règim de protecció aplicable a aquestes podrà també regular-se en els instruments d'ordenació de l'espai protegit sense que tinga la consideració de modificació de la declaració de l'espai natural protegit.
3. El règim de protecció aplicable en aquestes àrees estarà constituït per la regulació d'usos i activitats que s'hi establesca o l'exigència d'avaluació d'impacte ambiental o informe vinculant de l'òrgan gestor de l'espai protegit.
4. La delimitació de les àrees d'amortiment d'impactes s'haurà de basar en criteris geogràfics, fisiogràfics, ecològics o funcionals, i podrà tenir caràcter discontinu.
TíTOL III
Ordenació de recursos i espais naturals protegits
CAPíTOL I
Instruments d'ordenació ambiental
Article trenta. Enumeració dels instruments
L'ordenació ambiental en l'àmbit de la Comunitat Valenciana s'efectuarà mitjançant els instruments següents:
1. Plans d'ordenació dels recursos naturals.
2. Plans rectors d'ús i gestió.
3. Plans especials.
4. Normes de protecció.
Article trenta-u. Ordenació dels espais naturals
L'ordenació dels espais naturals s'efectuarà mitjançant els instruments que s'indiquen tot seguit:
1. Parcs naturals i reserves naturals:
L'ordenació de parcs naturals o reserves naturals exigirà l'aprovació prèvia dels corresponents plans d'ordenació dels recursos naturals. L'ordenació d'aquests es durà a terme mitjançant plans rectors d'ús i gestió.
2. Paratges naturals i paisatges protegits:
L'ordenació d'aquests espais s'efectuarà mitjançant plans rectors d'ús i gestió.
3. Paratges naturals municipals:
L'ordenació es farà mitjançant plans especials.
4. Monuments naturals i llocs d'interés:
L'ordenació de monuments naturals i llocs d'interès s'efectuarà mitjançant normes de protecció.
CAPíTOL II
Plans d'ordenació dels recursos naturals
Article trenta-dos. Concepte
1. L'ordenació dels recursos naturals a la Comunitat Valenciana es farà mitjançant plans d'ordenació dels recursos naturals.
2. Els plans d'ordenació dels recursos naturals són instruments de planificació que tenen els objectius següents:
a) Definir i assenyalar l'estat de conservació dels recursos naturals i ecosistemes dins del seu àmbit.
b) Indicar el règim que escaiga aplicar als espais que s'han de protegir.
c) Fixar el marc per a l'ordenació integral dels espais naturals protegits inclosos al seu àmbit.
d) Determinar les limitacions que hagen d'establir-se i el règim d'ordenació dels diversos usos i les diverses activitats admissibles en l'àmbit dels espais protegits i les àrees d'amortiment d'impactes d'aquells.
e) Promoure l'aplicació de mesures de conservació, restauració i millora dels recursos naturals.
f) Formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb els objectius dels plans d'ordenació dels recursos naturals.
Article trenta-tres. àmbit
Els plans d'ordenació dels recursos naturals previstos en aquesta llei abraçaran l'àmbit que s'establesca en la resolució o l'acord que n'inicie l'elaboració, sense perjudici que puga sofrir modificacions durant el procés de formació i tramitació del pla, a fi d'adaptar-lo a les necessitats d'ordenació.
Article trenta-quatre. Contingut
1. Els plans d'ordenació dels recursos naturals s'hauran d'adaptar al contingut següent:
A) Memòria descriptiva i justificativa en què hauran de figurar, com a mínim, els punts següents:
a) Delimitació de l'àmbit territorial del pla i descripció de les característiques físiques i biològiques d'aquest.
b) Diagnòstic de la situació dels recursos naturals, ecosistemes i paisatges, i previsió sobre l'evolució futura.
B) Normes generals, referides com a mínim a l'àmbit, la vigència i la revisió del pla.
C) Objectius.
D) Normes d'aplicació directa per a la regulació dels usos i les activitats, la conservació i la protecció dels recursos, espais i espècies que s'han de protegir.
E) Règim de protecció que s'hi haja d'aplicar.
F) Previsions en relació amb el planejament territorial i urbanístic.
G) Previsions en relació amb les polítiques, els plans i les actuacions sectorials.
H) Previsions en relació amb la realitat sòcio-econòmica i cultural de l'àrea especificant, si escau, la conveniència de declaració d'àrea d'influència sòcio-econòmica, d'acord amb el que disposa l'article 24. En aquest supòsit s'assenyalaran directrius respecte del seu contingut, necessitat de realització d'obres d'infraestructura o altres equipaments, foment d'activitats compatibles i ajudes a la rehabilitació d'edificacions o altres activitats.
I) Programa econòmic i financer.
J) Directrius i criteris per a la redacció o revisió, si escau, dels plans rectors d'ús i gestió.
K) Règim d'avaluació ambiental, amb especificació de les actuacions i els projectes que hagen de sotmetre's a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, i a la Llei 2/1989, de 3 de març, o a l'informe de la Conselleria de Medi Ambient.
2. Es podran integrar en un mateix pla d'ordenació dels recursos naturals diversos espais naturals quan pertanyen a una mateixa comarca natural o existesquen altres circumstàncies que ho aconsellen així.
Article trenta-cinc. Efectes
1. Els plans d'ordenació dels recursos naturals seran obligatoris i executius en tot el que afecte la conservació, la protecció o la millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.
2. Els plans d'ordenació de recursos naturals a què es refereix aquesta llei prevaldran sobre qualsevol altre instrument d'ordenació territorial o física. En l'acte d'aprovació d'aquests plans s'hauran d'indicar els instruments d'ordenació territorial o física que hagen de ser modificats i els terminis per a aquesta modificació, com també les normes aplicables mentre que es faça aquesta modificació.
3. Les previsions dels plans d'ordenació dels recursos naturals tindran caràcter vinculant per a qualsevol altra actuació, pla o programa sectorial en tot allò relatiu a les matèries a què es refereix el paràgraf 1 d'aquest article, i tindran caràcter indicatiu en tota la resta.
4. Els plans rectors d'ús i gestió atendran els criteris i les directrius formulats en els plans d'ordenació dels recursos naturals.
Article trenta-sis. Tramitació
1. Correspon a la Conselleria de Medi Ambient la formulació dels plans d'ordenació dels recursos naturals, desprès de l'informe previ de les conselleries les competències de les quals poden tenir relació amb el seu àmbit.
2. Una vegada elaborat el pla d'ordenació dels recursos naturals, s'haurà de sotmetre a informació pública i audiència de corporacions i entitats, en la forma prevista en l'article 26.2 d'aquesta llei, i també dels interessats que hagen comparegut en l'expedient. El pla haurà de sotmetre's a consulta del Consell Assessor de Medi Ambient.
3. A la llum de les observacions i els informes rebuts, es redactarà una proposta de pla, la qual s'elevarà al Govern valencià per a l'aprovació mitjançant un decret.
CAPíTOL III
Plans rectors d'ús i gestió
Article trenta-set. Concepte
1. Els plans rectors d'ús i gestió constitueixen el marc en què han d'exercir-se les activitats directament lligades a la declaració de l'espai natural protegit, i en particular la investigació, l'ús públic i la conservació, protecció i millora dels valors ambientals.
2. En absència d'un pla d'ordenació dels recursos naturals, estableixen, a més, el règim de protecció i ordenació d'usos necessari per a garantir la conservació dels valors que van motivar la declaració de l'espai natural protegit.
Article trenta-vuit. àmbit
L'àmbit dels plans rectors d'us i gestió abraçarà el territori inclòs dins dels límits de l'espai natural protegit i les corresponents àrees d'amortiment d'impactes.
Article trenta-nou. Contingut
Els plans rectors d'ús i gestió hauran d'incloure, com a mínim, els continguts següents:
1. Memòria descriptiva i justificativa on s'analitze expressament la relació, si n'hi ha, amb els plans d'ordenació dels recursos naturals i la incidència en el planejament territorial i sectorial existent.
2. Objectius i previsions d'ús.
3. Normes generals, incloent-hi com a mínim les relatives a la vigència i la revisió del pla.
4. Normes de regulació d'usos i activitats, com també la gestió, la protecció, la conservació o la millora dels recursos naturals i els valors ambientals, quan calga completar o desplegar les contingudes en el pla d'ordenació dels recursos naturals o quan no n'hi haja.
5. Normes relatives a les activitats d'investigació.
6. Normes relatives a l'ús públic.
7. Programa econòmic financer. Pla d'etapes.
8. Programació d'actuacions que s'han de realitzar en l'espai natural, en la qual s'inclourà, en cas necessari, un pla específic de prevenció d'incendis forestals.
Article quaranta. Efectes
1. Els plans rectors d'ús i gestió tindran caràcter vinculant tant per a les administracions com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic i la seua aprovació comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquests.
2. En l'acord d'aprovació dels plans rectors s'indicaran els plans territorials o sectorials que han de ser modificats, els responsables d'aquesta modificació i els terminis en què aquesta s'ha d'efectuar, com també les mesures que s'adoptaran en cas d'incompliment.
Article quaranta-un. Tramitació
1. Correspon a la Conselleria de Medi Ambient la formulació dels plans rectors d'ús i gestió, després de l'informe previ de les conselleries les competències de les quals poden tenir relació amb l'àmbit protegit.
2. Una vegada elaborat el pla rector d'ús i gestió, se sotmetrà a informació pública i audiència a les corporacions, a les entitats i a les persones interessades que hagen comparegut en l'expedient de la forma prevista en l'article 26.2 d'aquesta llei.
3. A la llum de les observacions i els informes rebuts, es redactarà una proposta de pla i s'elevarà al Govern valencià per a l'aprovació mitjançant un decret.
4. Els plans rectors d'ús i gestió s'aprovaran en el termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor de la declaració de l'espai natural protegit i es revisaran amb informe previ del seu òrgan col·legiat d'acord amb el que disposa l'article 50.2.
CAPíTOL IV
Plans especials
Article quaranta-dos. Objecte i contingut
Els plans especials de protecció de paratges naturals d'interès municipal s'hauran d'adaptar al que preveu la legislació urbanística.
Article quaranta-tres. Tramitació
1. La tramitació dels plans especials de protecció dels paratges naturals d'interés municipal es farà d'acord amb el que preveu la legislació urbanística, amb les peculiaritats que preveuen els paràgrafs següents.
2. Correspon als ajuntaments l'elaboració dels plans especials de protecció de paratges naturals municipals. En l'acord de declaració podrà establir-se el termini per a la redacció i l'aprovació inicial del corresponent pla especial, transcorregut el qual la Conselleria de Medi Ambient podrà subrogar-se en les competències municipals.
3. L'aprovació definitiva dels plans especials a què es refereix aquest article requerirà l'estimació de l'impacte ambiental d'acord amb el que disposa el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Govern valencià, pel qual s'aprovà el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental.
CAPíTOL V
Normes de protecció
Article quaranta-quatre. Concepte
L'ordenació dels monuments naturals i els llocs d'interès, s'efectuarà mitjançant normes de protecció que establiran el règim d'usos i activitats permissibles i les limitacions aplicables a l'entorn.
Article quaranta-cinc. Contingut
Les normes de protecció de monuments naturals o llocs d'interés hauran d'incloure, com a mínim:
1. Delimitació de l'àmbit de protecció, el qual podrà ser discontinu quan calga.
2. Identificació dels valors que s'han de protegir i els possibles riscos que poden posar-los en perill.
3. Normes d'ús i aprofitament del sòl i dels recursos naturals, destinades a protegir i conservar o millorar els valors ambientals.
4. Normes relatives a la visita o ús públic, com també les activitats científiques o educatives.
Article quaranta-sis. Efectes
1. Les normes de protecció de monuments naturals o llocs d'interès seran vinculants tant per a les administracions públiques com per als particulars.
2. Les normes de protecció de monuments naturals o llocs d'interés tindran caràcter vinculant tant per a les administracions públiques com per als particulars, prevaldran sobre el planejament urbanístic i la seua aprovació comportarà la revisió d'ofici dels plans territorials o sectorials incompatibles amb aquestes.
Article quaranta-set. Tramitació
1. Correspon a la Conselleria de Medi Ambient l'elaboració de les normes de protecció de monuments naturals o llocs d'interés.
2. Elaborat el projecte de les normes de protecció, aquest s'haurà de sotmetre a informació pública i audiència a les corporacions, entitats i persones interessades que hagen comparegut en l'expedient, en la forma prevista en l'article 26 d'aquesta llei.
3. A la llum de les observacions i els informes rebuts, es redactarà una proposta de les normes i s'elevarà al Govern valencià per a l'aprovació mitjançant un acord.
TíTOL IV
Gestió dels Espais Naturals Protegits
Article quaranta-vuit. òrgans de gestió
1. En l'acte de declaració de cada espai natural protegit s'hi establirà el règim de gestió aplicable.
2. Per a la gestió dels parcs naturals, els paratges naturals i les reserves naturals, el conseller de Medi Ambient designarà un director-conservador, el qual dependrà de la Direcció General de Conservació del Medi Natural.
3. La gestió dels monuments naturals, llocs d'interés o paisatges protegits, podran assumir-la directament els serveis de la Conselleria de Medi Ambient.
4. La gestió dels paratges naturals municipals correspondrà a les corporacions locals que els hagen promogut.
La sol·licitud municipal haurà de contenir el compromís d'efectuar recursos suficients per assumir-ne la gestió, sense perjudici de la col·laboració de la Generalitat Valenciana.
5. Per a col·laborar en la gestió dels espais naturals protegits i canalitzar la participació dels propietaris i els interessos socials i econòmics afectats, es crearà per a cada espai natural protegit un òrgan col·legiat de caràcter consultiu. La composició i les funcions d'aquests òrgans s'especificarà en la norma de creació de cada espai.
6. La gestió pressupostària i administrativa dels espais naturals protegits podrà individualitzar-se mitjançant la creació de programes separats per a cadascun d'aquests.
7. En el finançament de la gestió dels espais naturals protegits podran col·laborar altres organismes, entitats o persones, i les seues aportacions s'adscriuran directament al programa corresponent a cada espai.
8. La gestió parcial o total dels parcs naturals, paratges naturals, reserves naturals, monuments naturals, o paisatges protegits podrà delegar-se d'acord amb allò que es preveu en la legislació de règim local. Aquesta gestió podrà també encomanar-se a altres entitats de dret públic o concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la protecció.
Article quanranta-nou. Funcions del director-conservador
Correspon al director conservador l'adopció de les decisions relatives a la gestió de l'espai natural protegit que no hagen estat expressament reservades a altres òrgans, i, en particular, l'elaboració i la proposta dels pressupostos i programes de gestió, com també l'emissió d'informes exigits per la llei o els instruments d'ordenació.
Article cinquanta. Funcions de l'òrgan col·legiat
Correspon a l'òrgan col·legiat de cada espai protegit la col·laboració en la gestió dels espais naturals protegits per la funció assessora i consultiva que tenen. En particular, haurà de ser escoltat per a l'adopció de les decisions següents:
1. Aprovació del pressupost de gestió de l'espai natural protegit.
2. Aprovació, modificació i revisió dels instruments d'ordenació de l'espai natural protegit.
3. Aprovació del programa de gestió.
4. Emissió d'aquells informes preceptius per als quals es preveja expressament la participació de l'òrgan col·legiat.
5. Emissió d'aquells informes que li siguen sol·licitats.
6. Proposta d'actuacions i iniciatives tendents a la consecució dels fins de l'espai natural protegit i incloure els de difusió i informació dels valors de l'espai natural protegit i també els programes de formació i educació ambiental.
7. Aprovar una memòria anual d'activitats i resultats en què es proposen les mesures necessàries per a millorar-ne la gestió.
Article cinquanta-un. Composició de l'òrgan col·legiat
1. La composició de l'òrgan col·legiat s'establirà en la norma de declaració de cada espai natural protegit. Formarà part el director-conservador d'aquest espai i haurà d'incloure com a mínim la representació de:
a) Les corporacions locals afectades.
b) Els propietaris de terrenys inclosos en l'espai natural protegit.
c) Interessos socials, institucionals o econòmics afectats.
d) Grups que tinguen objectius fundacionals coincidents amb la finalitat de l'espai natural protegit.
e) Persones i entitats que col·laboren en la conservació dels valors naturals mitjançant l'activitat científica, l'acció social o l'aportació de recursos de qualsevol classe.
2. Per al funcionament de cada òrgan col·legiat, en el seu si podran establir-se les comissions o els grups de treball que es consideren necessaris.
TíTOL V
Infraccions i sancions
CAPíTOL I
Infraccions
Article cinquanta-dos. Infraccions
Tindrà la consideració d'infracció administrativa, d'acord amb el que preveu aquesta llei, qualsevol acció o omissió que afecte un espai natural protegit que consistesca en:
1. La utilització de productes químics, substàncies biològiques, l'abocament o el vessament de residus que alteren un o més factors del medi a l'espai natural protegit, que suposen un dany per als valors que s'hi contenen.
2. L'alteració de les condicions de l'espai natural protegit o dels productes d'aquest ocupant-lo, treballant-ne la terra, talant-ne la vegetació, tallant-la o arrencant-la, recol·lectant-ne els fruits o amb altres accions.
3. L'alteració de la geomorfologia o l'increment de l'erosió i la pèrdua de la qualitat dels sòls, alteració dels jaciments d'interés mineralògic o paleontològic i la comercialització de fòssils i espècies minerals d'interès científic.
4. L'emissió de gasos, partícules o radiacions que puguen afectar de manera significativa l'ambient atmosfèric.
5. La producció de sons innecessaris que alteren la tranquil·litat habitual de la fauna.
6. La destrucció o deteriorament de la coberta vegetal.
7. La destrucció, la mort, el deteriorament, la recol·lecció, el comerç, la captura o l'exposició per al comerç o la naturalització no autoritzada d'espècies d'organismes vius protegits, catalogats en perill d'extinció o vulnerables a l'alteració de l'hàbitat, sensibles o d'interès especial, o expressament identificades a aquest efecte en els instruments d'ordenació d'espais naturals, com també la de propàguls o restes.
8. La destrucció de l'hàbitat d'espècies protegides, en perill d'extinció o vulnerables a l'alteració de l'hàbitat o espècies sensibles o d'interès especial, en particular del lloc de reproducció, hivernada, repòs, camp o alimentació, i les zones d'especial protecció per a la flora i fauna silvestres.
9. La captura, la persecució injustificada d'animals salvatges i arrencar o tallar plantes en aquells casos en què calga una autorització administrativa, d'acord amb la regulació específica de la legislació de forests, caça i pesca continental, o les normes contingudes en els instruments d'ordenació de l'espai natural protegit.
10. L'exercici de la caça i la pesca en l'àmbit dels espais naturals protegits sense l'autorització preceptiva.
11. La introducció no autoritzada d'espècies.
12. La circulació i estacionament fora dels llocs previstos a l'efecte d'acord amb les normes contingudes en els instruments d'ordenació de l'espai, tret d'autorització expedida per l'òrgan gestor.
13. La realització de construccions, la instal·lació de cartells de propaganda o altres elements similars, abocadors o dipòsits de materials o ferralla que limiten el camp visual, trenquen l'harmonia del paisatge o desfiguren les perspectives en espais naturals o a l'entorn d'aquests, o que vagen en contra del que disposen els instruments d'ordenació ambiental previstos en aquesta llei.
14. L'abocament o abandonament d'objectes, residus o altres deixalles fora dels llocs autoritzats.
15. L'abocament d'aigües residuals domèstiques o industrials que depassen els límits marcats pels organismes competents en la matèria i que impedesquen assolir els criteris de qualitat establerts per la Conselleria de Medi Ambient.
16. La realització d'activitats que representen una recessió o degradació de zones humides i, en particular, els aterraments, drenatges, l'explotació no autoritzada d'aqüífers o modificacions no autoritzades del règim de les aigües.
17. Les activitats que suposen un dany o risc per a la conservació de les coves i els seus valors naturals o culturals.
18. L'incompliment de les condicions imposades en les autoritzacions i concessions administratives a què es refereix la legislació ambiental o la normativa dels instruments d'ordenació de l'espai natural protegit, sense perjudici de la caducitat, revocació o suspensió d'aquests.
19. L'execució d'obres, la implantació d'infraestructures bàsiques, activitats, treballs, sembres i plantacions, sense la deguda autorització administrativa o sense haver obtingut els informes previstos per la legislació ambiental o les normes dels instruments d'ordenació dels espais naturals.
20. L'incompliment dels requisits, les obligacions o les prohibicions establerts en la legislació de protecció i conservació de la flora, la fauna i els espais naturals, com també les normes particulars aplicables a cadascun.
21. L'acampada, encendre foc o celebrar actes multitudinaris, fora dels llocs expressament autoritzats i, en general, el comportament incívic que comporta un risc per a la conservació dels valors ambientals o en dificulte el gaudi i la utilització als altres.
22. L'atorgament d'autoritzacions i llicències en contra del que preveu aquesta llei o de les normes contingudes en els instruments d'ordenació dels espais naturals.
Article cinquanta-tres. Concurrència d'infraccions
1. En el supòsit que l'actuació constituesca una infracció d'altres normes administratives, s'aplicarà la sanció de major quantia.
2. Quan la infracció estiga, a més, tipificada en el Codi Penal, es passarà tant de culpa als tribunals.
Article cinquanta-quatre. Qualificació de les infraccions
1. Les infraccions es qualificaran en lleus, menys greus, greus i molt greus. Reglamentàriament s'introduiran les especificacions o graduacions necessàries atenent la repercussió, la transcendència que tinguen pel que fa a la seguretat de persones i béns, el grau de reversibilitat del dany produït, les circumstàncies del responsable, el grau de malícia d'aquest, la participació i el benefici obtingut.
2. En tot cas, atenent el valor natural i la importància del bé jurídic protegit:
a) Es qualificaran com a molt greus les infraccions compreses en l'apartat 1 de l'article 52 i les compreses en els apartats 7, 8, 9 i 10 quan afecten espècies catalogades en perill d'extinció.
b) Es qualificaran com a greus les infraccions compreses en els apartats 7, 8, 9 i 10 de l'article 52 quan afecten espècies catalogades d'interés especial o vulnerables a l'alteració del seu hàbitat.
c) Es qualificaran com a menys greus la resta d'infraccions sempre que no afecten espècies protegides, catalogades o vulnerables a l'alteració del seu hàbitat.
d) Es qualificaran com a lleus aquelles en què així s'establesca reglamentàriament en funció de la seua naturalesa o escàs relleu dels perjudicis causats.
Article cinquanta-cinc. Reparació del dany causat
1. Les infraccions previstes en aquesta llei comportaran, sempre que siga possible, la reparació del dany causat i la reposició de les coses a l'estat original.
2. En el supòsit que els responsables de les infraccions no reparen el dany causat, la Conselleria de Medi Ambient podrà optar per imposar multes coercitives fins a 500.000 pessetes, reiterades per lapses de temps suficients per executar l'ordre, o reparar-ho de forma subsidiària a costa del responsable. Les quantitats corresponents a l'execució subsidiària seran exigibles per via executiva.
Quan el dany causat no siga reparable junt a la sanció corresponent, amb audiència prèvia als responsables, s'exigirà a aquests una indemnització fixada per la Conselleria de Medi Ambient segons la importància del dany.
Article cinquanta-sis. Responsables de les infraccions
Es consideren responsables de les infraccions:
1. Els autors materials de les actuacions infractores i, si escau, les empreses o les entitats de qui depenguen.
2. Els tècnics o professionals que contribuesquen amb dol o amb culpa a la comissió d'una infracció.
3. Quan es tracte d'actuacions emparades per autoritzacions o llicències manifestament il·legals, es consideraran també responsables els tècnics que n'hagen emès l'informe favorable i els membres de la corporació que hagen votat favorablement en absència d'informe tècnic o en contra d'aquest informe.
4. Quan concórreguen diverses persones en la comissió d'una mateixa infracció, la sanció s'imposarà amb caràcter solidari, llevat que l'actuació de cadascuna puga ocasionar una infracció separada, en aquest cas s'imposaran sancions independents.
Article cinquanta-set. Prescripció de les infraccions
Les infraccions previstes en aquesta llei prescriuran en els terminis següents:
1. Infraccions molt greus: als quatre anys
2. Infraccions greus: al cap d'un any
3. Infraccions menys greus: als sis mesos
4. Infraccions lleus: als dos mesos.
CAPíTOL II
Sancions
Article cinquanta-vuit. Multes
1. Les infraccions tipificades en l'article 52 d'aquesta llei se sancionaran amb les multes següents:
a) Infraccions lleus: de 10.000 a 100.000 pessetes
b) Infraccions menys greus: de 100.001 a 1.000.000 de pessetes
c) Infraccions greus: d'1.000.001 a 10.000.000 de pessetes
d) Infraccions molt greus: de 10.000.001 a 50.000.000 de pessetes.
2. En qualsevol cas, la multa haurà de ser, com a mínim, equivalent al valor del benefici econòmic aconseguit per l'infractor, independentment de la qualificació de la infracció o que la quantia supere la quantitat màxima prevista per a les infraccions molt greus.
CAPíTOL III
Procediment aplicador de sancions
Article cinquanta-nou. Garantia del procediment
Per a la imposició de les sancions previstes en aquesta llei, serà requisit imprescindible la tramitació del corresponent expedient sancionador, d'acord amb el procediment establert amb caràcter general a la Comunitat Valenciana en desplegament dels principis continguts en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Article seixanta . Competències per a l'aplicació de sancions
La imposició de les multes previstes en aquesta llei correspon als següents òrgans i autoritats:
1. Director territorial de Medi Ambient: fins a 1.000.000 de pessetes
2. Director general de Conservació del Medi Natural: fins a 10.000.000 de pessetes
3. Conseller de Medi Ambient: fins a 40.000.000 de pessetes
4. govern valencià: per damunt de 40.000.000 de pessetes.
Article seixanta-un. L'acció pública
Serà pública l'acció per a exigir davant els òrgans administratius el compliment del que estableixen aquesta llei i les normes i els plans que la despleguen o executen.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Els espais naturals declarats abans de l'entrada en vi-gor d'aquesta llei queden reclassificats d'acord amb el que preveu la disposició addicional segona.
Segona
Són espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana els que s'enumeren a continuació:
1. Parcs naturals:
a) Parc Natural de l'Albufera.
b) Parc Natural del Montgó.
c) Parc Natural del carrascar de la Font Roja.
d) Parc Natural del Fondó.
e) Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.
f) Parc Natural de les Llacunes de la Mata i Torrevieja.
g) Parc Natural de les Salines de Santa Pola.
h) Parc Natural del Penyal d'Ifac.
2. Paratges naturals:
Paratge Natural del Desert de les Palmes.
3. Reserves naturals:
Reserva Natural de les Illes Columbretes.
Reserva (marina) Natural de la Illa de Tabarca.
Reserva (marina) Natural del cap de Sant Antoni.
Tercera
Es declara el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, la delimitació del qual figura en l'annex I d'aquesta llei, representada, així mateix, gràficament en l'annex II. El règim jurídic d'aquest parc natural s'establirà mitjançant un decret del Govern valencià.
En el termini d'un any s'elaborarà el pla d'ordenació dels recursos naturals. D'acord amb el que disposa l'article 7.1 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, durant aquest període de tramitació no podran fer-s'hi actes que comporten una transformació sensible de la realitat física i biològica de la zona afectada que puguen arribar a fer impossible o a dificultar de forma important la consecució dels objectius d'aquest pla, i en queda suspesa la concentració parcel·lària.
Quarta
1. El Govern valencià aprovarà en el termini d'un any, amb informe previ del Consell Assessor i de participació de de Medi Ambient el Catàleg d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana.
2. El Govern valencià aprovarà, en el termini d'un any, els catàlegs de zones humides, coves i camins ramaders d'interès natural.
Cinquena
La Generalitat fomentarà la investigació i els treballs científics que calguen per a l'aplicació correcta d'aquesta llei i afavorirà la coordinació amb la investigació feta a les comunitats autònomes veïnes i als organismes estatals o supraestatals.
DISPOSICIONS TRANSITòRIES
Primera
Els plans rectors o especials corresponents als espais naturals protegits declarats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, que en el moment de publicar-la hagen entrat en vigor o hagen superat el tràmit d'informació pública, s'aplicaran en els seus propis termes i d'acord amb la legislació a l'empara de la qual s'hagen formulat.
En el moment de revisar els plans a què es refereix aquesta disposició, s'adaptaran al contingut d'aquesta llei, d'acord amb el que preveuen les disposicions transitòries segona i tercera.
Segona
L'elaboració i l'aprovació dels plans d'ordenació dels recursos naturals corresponents als parcs naturals i reserves naturals inclosos en la disposició addicional segona que tinguen la condició d'espai natural protegit en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei, es faran en la revisió dels plans especials o plans rectors a què es refereix la disposició transitòria primera.
Tercera
L'elaboració i l'aprovació dels plans rectors d'ús i gestió dels espais naturals protegits declarats abans de la data d'entrada en vigor d'aquesta llei, es faran en el termini màxim de quatre anys a partir d'aquesta data.
DISPOSICIó DEROGATòRIA
Es deroga expressament la Llei 5/1988, de 24 de juny, reguladora dels Paratges Naturals de la Comunitat Valenciana. Els espais naturals declarats d'acord amb aquesta llei seguiran el règim previst en les disposicions addicionals d'aquesta.
Es deroga també la disposició addicional sisena de la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre sòl no urbanitzable.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
S'autoritza el Govern valencià per a dictar les disposicions que calguen per al desplegament i l'aplicació d'aquesta llei.
Segona
Es faculta el Govern valencià per a actualitzar la quantia de les multes previstes en aquesta llei d'acord amb la Llei de pressupostos de la Generalitat Valenciana de cada exercici.
Per tant, ordene als ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics, als quals pertoque, que observen i facen complir aquesta llei
València, 27 de desembre de 1994
El president de la Generalitat Valenciana
JOAN LERMA I BLASCO
ANNEX I
DELIMITACIó DEL PARC NATURAL
DE LA MARJAL DE PEGO-OLIVA
Comença en l'encreuament de l'autopista A-7 sobre el riu de Bullent-Vedat. Des d'aquest punt,i continuant en el sentit de les agulles del rellotge, està definida per:
-El marge dret de l'autopista en el sentit cap a Alacant, fins al punt de la intersecció amb el riu dels Racons.
-Des d'aquest punt continua el límit entre el terme d'Oliva i Dénia fins arribar al riu dels Racons, el qual segueix pel marge dret fins al punt en que s'uneixen els termes d'Oliva, Dénia i Pego.
-Deixant el riu, continua envoltant la finca del Rosari, en el límit dels termes de Pego i Dénia, fins a la carretera de Pego al Verger (C-3311).
-Des d'aquest punt i en direcció oest, continua per la mateixa carretera fins a la intersecció amb el tossal de Casabò, on enllaça en línia recta amb el riu dels Racons.
-Pel marge dret del riu dels Racons continua en direcció nord-oest fins a la intersecció amb el barranc de Cotes de Benigànim.
-Continua en línia recta fins al punt d'intersecció de la carretera de Pego a la mar amb la pista que discorre més cap a l'oest de la marjal.
-Arrancant des d'aquest punt de la carretera de Pego a la mar, el límit continua cap al nord en línia recta cap a la colzada més al sud-oest de la sèquia de la Mare de la Marjal Major, i continua pel marge dret d'aquesta fins a la pista que dóna accés a la muntanyeta Verda.
-Des d'ací continua per l'esmentada pista i, travessant el camí del Racó, continua en direcció est i enllaça en línia recta amb les cotes més altes del petit circ de relleus que envolten el naixement del Bracet (tossalet de Bullentor).
-D'ací puja en direcció est pel marge esquerre englobant la zona de policia (franja de 100 m) fins a la confluència amb el Bullent.
-Continua pel marge dret del Bullent, incloent-hi la zona de policia, en direcció nord, fins al naixement a l'altra banda de la carretera C-3318.
-Des d'ací travessa novament la carretera en la confluència amb el límit dels termes d'Oliva i Pego i connecta amb la cota 66 situada a l'est, englobant tots els braços del Bullent i la zona de policia.
-Des d'aquesta direcció nord fins a connectar amb la cota 75 i d'aquesta en direcció nord-oest fins la cota 53.
-Des d'ací, en direcció est fins a connectar amb la cota 27 i d'ací, en direcció nord-est fins arribar a la cota 45.
-Continua en direcció est per la línia de màxima pendent fins a la cota 61 i des d'aquesta, en direcció sud-est, fins a la cota 88.
-Des d'aquesta, en direcció nord, segueix la línia de màxima pendent fins arribar al marge esquerre del riu Vedat.
-Continua per aquest marge aigües avall englobant la zona de policia, fins arribar a la intersecció d'aquest amb l'autopista A-7, punt d'origen de la delimitació.
