LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091]
(DOGV núm. 7464 de 12.02.2015) Ref. Base de dades 001223/2015
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Comptabilitat i intervenció Normes bàsiques oposicions Descriptors: Temàtics: hisenda pública, hisenda regional, crèdit pressupostari, execució del pressupost, liquidació de despeses, competència administrativa, cooperació administrativa, empresa pública, Tresor, deute públic, garantia, suport econòmic, empresa pública, comptabilitat pública, comptabilitat regional, verificació de comptes, sanció administrativa , monografies
LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, dacord amb el que establixen la Constitució i lEstatut dAutonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
Des de 1991, any de publicació del text refós de la Llei dHisenda Pública, el marc jurídic del règim economicofinancer de la Generalitat sha vist afectat de manera substancial per circumstàncies com ara la reforma de lEstatut dAutonomia en 2006, levolució del model de finançament, així com les exigències, derivades de la pertinença a la Unió Europea, en matèria destabilitat pressupostària i de coordinació de la política fiscal, amb vista a garantir la disciplina pressupostària dels diferents estats membres.
En este context de reordenació general de lactivitat economicofinancera de les administracions públiques territorials i dels seus corresponents sectors públics, cal destacar:
En primer lloc, lEstat, des de lany 2001, ha aprovat diverses lleis destabilitat pressupostària amb vista a introduir de forma explícita lequilibri pressupostari en el nostre ordenament jurídic, a fi dassegurar que lestabilitat pressupostària siga lescenari permanent de les finances públiques de totes les administracions públiques del nostre país. La norma que en lactualitat dóna cobertura a les polítiques destabilitat és la Llei Orgànica 2/2012, de 27 dabril, dEstabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la qual incorpora expressament la sostenibilitat financera com a principi rector de lactuació economicofinancera de totes les administracions públiques, establint, a este efecte, lobligació, per als subjectes compresos en el seu àmbit daplicació, dintroduir en la seua normativa els instruments i els procediments necessaris per a adequar-la a laplicació dels principis continguts en lesmentada llei.
En segon lloc, les modificacions, fins a set, patides per la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, vinculades principalment a levolució del model de finançament i a la progressiva implantació de les polítiques destabilitat al nostre país. Modificacions que han incidit, directament o indirectament, en el funcionament de les hisendes autonòmiques.
Finalment, durant lany 2003 es publiquen tres lleis dinterés primordial per a lactivitat financera de la Generalitat, tant pel seu objecte com, en molts dels supòsits regulats, pel seu caràcter bàsic. En primer lloc la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, que introduïx, amb el caràcter de bàsiques, importants novetats en la matèria. En segon lloc la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, document jurídic de referència en la regulació del funcionament financer del sector públic estatal, i per extensió de la resta dadministracions públiques territorials de lEstat. I finalment, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, la incidència de la qual en la gestió dels ingressos públics és fonamental.
Davant deste nou marc, la Generalitat en els últims anys, en consonància amb allò que sha realitzat per altres administracions públiques, ha recorregut a les lleis anuals de pressupostos, o a les lleis «dacompanyament», per a introduir modificacions en làmbit pressupostari i financer, a fi dadaptar la normativa financera de la Generalitat tant a les novetats que des de lAdministració de lEstat sestablien, com a les necessitats que exigia el mateix desenrotllament i ampliació de les competències assumides. No obstant això, estes reformes, pel seu caràcter concret i puntual, es consideren insuficients, sent necessari elaborar una nova disposició legal que regule el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, que incorpore de forma ordenada i sistemàtica les reformes apuntades, adaptant-les a les especialitats i necessitats del nostre sector públic.
Com a conseqüència de tot lanterior, podem concloure que les principals raons que impulsen i justifiquen lelaboració desta disposició són:
La profunda alteració de làmbit subjectiu de la llei. La Generalitat actual no té res a veure amb lAdministració relativament xicoteta i en formació a què va donar cobertura al text de 1991. Tant lestructura del sector públic instrumental de la Generalitat com el marc competencial shan modificat significativament en els més de 22 anys transcorreguts.
La necessitat dincorporar a la normativa financera de la Generalitat tècniques que permeten racionalitzar el procés pressupostari per mitjà de lordenació de la seua elaboració i execució en un marc plurianual.
La introducció en els diferents processos i procediments relacionats amb lactivitat financera de la Generalitat dels mitjans i tècniques vinculats a ladministració electrònica, a fi de millorar la transparència i leficiència en la gestió, sense minva de les garanties i seguretats que la gestió dels fons públics exigix.
La necessitat destablir el règim jurídic bàsic de lorganització institucional de la Generalitat, i dotar-la del règim economicopressupostari corresponent.
Lexigència de comptar, en làmbit del sector públic de la Generalitat, amb una normativa pròpia per a lactivitat de foment.
Lobligació legal de totes les administracions públiques dincorporar a la seua legislació economicofinancera els mandats que en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera shan introduït per lEstat amb el caràcter de bàsics, especialment els vinculats al procés pressupostari.
Finalment cal destacar, respecte de lobjecte o contingut de la llei, lexistència de tres parts diferenciades, encara que substancialment vinculades. En primer lloc es regula pròpiament el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, en segon lloc sinclou un títol específic en el qual sarreplega el règim jurídic bàsic del sector públic instrumental, i finalment en un altre títol diferenciat, sarreplega la normativa general de la Comunitat en matèria de subvencions.
Pel que es referix pròpiament al text legal, este es compon de 177 articles, ordenats en 10 títols, completats amb nou disposicions addicionals, huit transitòries, una derogatòria i dos finals.
El primer dels títols, concretament en el seu capítol I, fixa làmbit objectiu i subjectiu de la llei. De tal manera que, una vegada definit lobjecte, la regulació del règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, concretat a través de les seues principals institucions, la llei, en consonància amb el principi constitucional de universalitat del pressupost, enumera el conjunt dentitats que conformen el sector públic autonòmic.
En este sentit, cal destacar que amb esta llei, per primera vegada a la nostra Comunitat, sassenten les bases, als efectes de la seua organització i funcionament, del que es denomina el sector públic instrumental de la Generalitat. De tal forma que esta complix així una doble funció, per un costat ordena i estructura el sector públic instrumental, fonamentalment a través de larticle 2.3 de la llei en relació amb el títol IX, al mateix temps que, daltra banda, establix el règim economicofinancer del conjunt del sector públic de la Generalitat.
De manera que, a lestablir el règim economicofinancer aplicable a les distintes entitats que integren el sector públic, la llei opta per atendre a la naturalesa economicofinancera, en consonància amb la normativa estatal en la matèria, classificant els distints ens en dos subsectors, ladministratiu i lempresarial i fundacional. La pertinença a un subsector o altre, serà determinant per a la concreta aplicació dun règim diferenciat en cada una de les matèries o institucions regulades al llarg del text.
En el capítol II es regula el règim de la Hisenda Pública de la Generalitat. A este efecte, duna banda, es relacionen els drets que formen part de lesmentada hisenda, en consonància amb el que disposa larticle 4 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, en larticle 72 de lEstatut dAutonomia i el capítol II del títol I de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i sestablixen els elements essencials del seu contingut jurídic, segons siguen de naturalesa pública o privada, incloent-hi els límits i prerrogatives, i les formes de naixement, adquisició i extinció. Daltra banda, es regulen igualment les obligacions de la Generalitat, incloent-hi les seues fonts, exigibilitat, prerrogatives i formes dextinció.
El títol II, dedicat als Pressupostos de la Generalitat, aplica i desplega els manaments continguts en la normativa destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
A este efecte, el capítol I arreplega els principis que han de regir la programació i gestió pressupostària, definint tant els principis pressupostaris clàssics com els derivats de les exigències destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La seua aplicació efectiva es garantix per mitjà duna sèrie de regles que shan de respectar en les actuacions de la Generalitat amb repercussió econòmica.
El capítol II regula els escenaris pressupostaris plurianuals per a les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. Els escenaris pressupostaris són una peça clau en la racionalització del procés pressupostari i en la garantia dels principis destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, de manera que els pressupostos anuals de la Generalitat necessàriament shan demmarcar en els esmentats escenaris, alhora que estos constituïxen un límit a lacció de govern amb repercussions econòmiques i tot instrument de planificació o programació econòmica haurà de garantir la seua coherència amb estos. Els escenaris es desenrotllen en programes plurianuals en què es fixaran els objectius a aconseguir, accions a realitzar i recursos necessaris en els exercicis que comprenen els escenaris. Estos programes seran objecte davaluació anual.
En la secció primera del capítol III es definix el pressupost i el seu àmbit subjectiu que necessàriament ha de coincidir amb la definició de sector públic de la Generalitat i objectiu, així com conceptes essencials com ara els crèdits pressupostaris i els programes de gasto. En la segona secció saborda el procediment delaboració que arranca de laprovació del límit del gasto no financer, el tràmit de la seua remissió a les Corts sespecifica la documentació que necessàriament ha dacompanyar el projecte de pressupostos i el supòsit de pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat. La tercera i última secció del capítol regula lestructura dels Pressupostos, tant pel que fa als estats de gastos com als dingressos.
El capítol IV regula el règim dels crèdits i les seues modificacions, aplicable a totes les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. En este capítol sha realitzat un esforç per conjugar una major sistematització i detall en la regulació de la matèria amb la necessària flexibilitat que requerix una normativa amb vocació de permanència en el temps que sha daplicar a ladministració del pressupost. La primera secció arreplega els principis despecialitat qualitativa, quantitativa i temporal, alhora que es regula amb detall els compromisos de caràcter plurianual, els gastos de tramitació anticipada i la possibilitat dadquirir béns immobles amb pagament ajornat. A més sinclou una referència al Fons de Contingència dexecució pressupostària laplicació i quantia de la qual es concretarà en els pressupostos anuals de la Generalitat. En la secció segona es definixen i fixen les distintes modalitats de modificació de crèdit i sestablixen els principis bàsics del seu règim de tramitació i aprovació. Este règim serà desplegat i completat per les lleis anuals de pressupostos.
El capítol V regula els principals aspectes de caràcter economicofinancer i pressupostari del sector públic empresarial i fundacional, establint el contingut dels pressupostos destes entitats que sintegren en els pressupostos consolidats de la Generalitat, el règim de modificacions pressupostàries, i els termes i documentació que haurà de contindre el Programa dActuació Plurianual que estes entitats hauran de formular anualment. El capítol arreplega, finalment, el contingut mínim dels contractes-programa que puguen formalitzar estes entitats amb la Generalitat.
El capítol VI, referent a la gestió pressupostària, conté els criteris aplicables a la gestió economicofinancera, prestant una especial atenció a la figura dels acords de no disponibilitat com a instrument per a garantir els compromisos en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i el compliment dels objectius de gasto. També en este capítol es detallen i definixen les distintes fases de la gestió dels gastos i els ingressos i es preveuen determinats aspectes en matèria de gestió pressupostària.
En el títol III es regula la tresoreria de la Generalitat, que sordena en dos capítols. El capítol I té per objecte definir i determinar les funcions de la tresoreria amb caràcter general, i el capítol II desplega els principals aspectes de la seua gestió.
Com a novetats principals destaca per un costat la definició de làmbit subjectiu de la Tresoreria, que en consonància amb el de la Hisenda, es fa coincidir amb el del conjunt de subjectes que conformen el sector públic administratiu, i per un altre la referència a la necessitat delaborar un pressupost monetari, dacord amb el que establix la legislació de lEstat. A lesmentat pressupost monetari hauran dajustar-se les propostes de pagament.
Daltra banda, el text incorpora les bases per a la coordinació de lactivitat de la tresoreria amb la dels diferents ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat.
El capítol, finalment, inclou la regulació de la Caixa de Depòsits i Fiances, la possibilitat de fraccionament de pagaments, excepte prohibició expressa duna llei, i lestabliment de criteris objectius dordenació de pagaments.
El títol IV definix el concepte de deute públic i establix el règim dautorització i competencial, de la formalització i comptabilització; així mateix sarreplega lequiparació del deute públic de la Generalitat amb el deute públic de lEstat quant als beneficis, terminis de prescripció i normes aplicables a este.
El deute de la Generalitat, constituït pel conjunt de capitals presos a préstec, podrà adoptar diferents modalitats i en la seua contractació i formalització se seguiran les normes, regles i clàusules usuals en els mercats financers, i respectarà els principis dobjectivitat, transparència i publicitat adequats a la modalitat que es tracte.
Igualment sestablix lhabilitació legal per a la creació del deute de la Generalitat tenint en compte lobjectiu destabilitat fixat per a la Comunitat de conformitat amb la normativa dEstabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
En el títol sinclou igualment el règim jurídic bàsic de lendeutament del sector públic instrumental de la Generalitat i la resta dens adscrits.
El títol V, relatiu al règim dels avals, regula lobjecte, requisits i competències per a atorgar avals de la Generalitat, així com les normes generals dels avals a prestar per les distintes entitats del seu sector públic instrumental.
En qualsevol cas, lelaboració dels títols IV i V sha realitzat amb lobjectiu de regular de manera més exhaustiva i clarificadora la normativa relativa al deute i avals, procurant atendre els estàndards de lactualitat financera.
El títol VI regula el control intern de lactivitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat Valenciana, exercit per la Intervenció General de la Generalitat.
El capítol I, relatiu a les normes generals, configura lexercici del control intern en un marc de plena autonomia respecte de les autoritats i entitats la gestió del qual es controla, i té com a objectius la verificació del sotmetiment de la gestió a la legalitat, als principis de bona gestió financera i als establits en la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Sestablixen les modalitats de control, que són la funció interventora, el control financer permanent i lauditoria pública, els principis dactuació i prerrogatives, així com els drets i deures del personal controlador, i sen regulen els plans anuals i els informes generals a remetre al Consell.
El capítol II, relatiu a la funció interventora, es troba dividit en dos seccions, distingint lexercici de la funció interventora sobre lAdministració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, dels règims especials de fiscalització que poden establir-se sobre altres entitats del sector públic de la Generalitat.
La secció primera regula lexercici de la funció interventora, nestablix làmbit i les modalitats dexercici, i els casos de no-subjecció a fiscalització prèvia. Així mateix es regulen els inconvenients, el procediment de resolució de discrepàncies i lomissió de fiscalització. Respecte desta última qüestió sintroduïx com a novetat, justificada per la seua transcendència en relació amb la disciplina pressupostària, la competència del Consell per a ladopció dels acords procedents.
El capítol III, relatiu al control financer, sestructura en tres seccions referides al control financer permanent, el control financer de les subvencions i els controls financers específics.
Sinclou, com a novetat, la secció segona, referida al control financer de subvencions, conseqüència immediata de la regulació de les subvencions en el títol X desta llei.
Finalment, el capítol IV relatiu a lauditoria pública, sestructura en tres seccions referides a les normes generals, lauditoria dels comptes anuals i les auditories públiques específiques.
El títol VII es referix a la comptabilitat del sector públic de la Generalitat, que la configura com un sistema dinformació economicofinancera i pressupostària de lactivitat de les entitats que lintegren.
Com a novetat en relació amb el text refós de la Llei dHisenda Pública anterior, este definix de forma més ordenada i sistemàtica les distintes situacions comptables del sector públic de la Generalitat, segons el pla comptable aplicable (públic, privat o adaptació del Pla General a les entitats sense finalitats lucratives), i detalla les distintes entitats que estan sotmeses a cada un dels règims.
Així mateix, cal destacar lenumeració dels destinataris de la informació que subministre la comptabilitat de les entitats del sector públic de la Generalitat: òrgans de direcció i gestió, de representació política i de control extern i intern.
En el capítol I, sota lepígraf «Normes generals», el text incorpora una expressa enumeració dels principis comptables públics.
En el capítol II es regulen les competències en matèria comptable, i les distribuïx entre la conselleria competent en matèria dhisenda i la Intervenció General de la Generalitat, com a centre directiu i gestor de la comptabilitat pública.
El capítol III, relatiu a la informació comptable, establix en primer lloc lobligació de totes les entitats del sector públic de la Generalitat de formular comptes anuals dacord amb els principis comptables que els siguen daplicació, i distingix entre les entitats que han daplicar els principis comptables públics i la resta dentitats del sector públic instrumental. Així mateix, es regula el contingut del Compte General de la Generalitat, la col·laboració de totes les entitats en lelaboració dels comptes econòmics del sector públic, la informació que sha de rendir a les Corts i, finalment, la que sha de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Finalment, el capítol IV regula la rendició de comptes i establix lobligació de totes les entitats integrants del sector públic de la Generalitat de rendir la informació comptable establida en la llei, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i al Tribunal de Comptes, pel conducte de la Intervenció General de la Generalitat.
El títol VIII arreplega el règim de les responsabilitats derivades de les infraccions desta llei, sempre que suposen un dany o perjuí a la Hisenda Pública de la Generalitat. En este àmbit es regula un principi general de responsabilitat en larticle 144 i en els articles següents sestablixen les infraccions, els tipus de responsabilitat, i distingix entre el dol i la culpa, i els supòsits de solidaritat i mancomunitat en la responsabilitat.
En un apartat diferenciat es fixa lespecífica responsabilitat dels interventors i els ordenadors de pagaments, i el procediment per a lexigència de responsabilitat, i distingix la competència atribuïda al Tribunal de Comptes, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i al Consell.
Finalment, el text preveu el règim jurídic dels reintegraments derivats de la responsabilitat, les diligències prèvies tendents a assegurar la seua exigència, i establix lobligació per a les intervencions delegades dimpulsar les actuacions tendents a exigir la responsabilitat en determinats supòsits.
El títol IX, en relació amb larticle 2.3, establix les bases del que és el sector públic instrumental de la Generalitat, enumera per un costat les distintes entitats que el conformen, i establix a este efecte el règim jurídic bàsic destes. El títol sestructura en dos capítols diferenciats, dacord amb la naturalesa destes.
El capítol I arreplega la definició, classificació i adscripció dels organismes públics, els que desenrotllen, per mitjà de descentralització funcional i en compliment de fins dinterés públic, activitats dexecució o gestió tant administratives, prestacionals o de foment, com de contingut econòmic, en el marc de làmbit competencial de la Generalitat i es classifiquen en organismes autònoms i entitats de dret públic.
Respecte destes últimes, el text diferencia, en primer lloc, aquelles les funcions de les quals són susceptibles de contraprestació, i es denominen entitats públiques empresarials, i, dun altre, la resta dentitats de dret públic, les quals hauran de formular un Pla dAcció Anual, en el marc dun Contracte Plurianual de Gestió.
El capítol II arreplega aquelles entitats del sector públic instrumental amb personalitat jurídica de naturalesa privada, i que no disposen de facultats que impliquen lexercici de potestats administratives. Entre estes sinclouen les societats mercantils i fundacions de la Generalitat, així com els consorcis quan siguen adscrits a la Generalitat per aplicació de la normativa bàsica estatal.
Dins de lordenament jurídic valencià, la norma que fins a la data ha regulat latorgament dajudes i subvencions per part de la Generalitat ha sigut el text refós de la Llei dHisenda Pública aprovat lany 1991. No obstant això, diverses són les raons que aconsellen la modificació deste marc jurídic, finalitat a la qual respon la inclusió en esta llei del títol X.
Efectivament, duna banda, lentrada en vigor de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, va suposar que diverses de les previsions que sarreplegaven en el text refós de la Llei dHisenda Pública de la Generalitat es veren «desplaçades» per la nova regulació que se nefectuava, amb caràcter bàsic, en la llei estatal. Des deixe moment ha sigut necessari efectuar una contínua labor hermenèutica per a determinar, cas a cas, quins aspectes del nostre text refós es mantenien en vigor i quins altres havien decaigut per la seua oposició a la legislació bàsica. A més, la Llei General de Subvencions va introduir diversos procediments, garanties i controls que pareix convenient desplegar i aplicar a la nostra administració autonòmica.
Daltra banda, i en segon lloc, sha de tindre així mateix present lexistència del 2.n Pla de Simplificació i Reducció de Càrregues Administratives (Pla SIRCA-2, 2013-2015), aprovat per Acord del Consell de 10 de maig de 2013, el qual perseguix configurar un ordenament jurídic més accessible i transparent per als ciutadans. En este sentit, es fa necessari revisar i adaptar el procediment de concessió i gestió de subvencions precisament per a satisfer esta finalitat, fent una especial insistència en les garanties que han de presidir totes aquelles actuacions que, com lactivitat de foment, suposen un maneig i desembossament de recursos públics.
En tercer i últim lloc, convé també significar el fet que idèntic sistema de garanties sha destendre, no sols a ladministració territorial, sinó també a tots els organismes públics del seu sector instrumental en làmbit de competències dels quals es comprén latorgament de subvencions. A este efecte, samplia làmbit subjectiu daplicació de la llei, la qual cosa redundarà necessàriament en un major control sobre la totalitat de lactivitat de foment que realitza la Generalitat.
Per a assolir els objectius descrits, el títol X sestructura en quatre capítols. En el capítol I sestablixen unes disposicions generals, dentre les quals mereix destacar la determinació exhaustiva dels distints òrgans de la Generalitat que tenen competències en esta matèria. El capítol II es dedica a la regulació dels procediments de concessió, diferenciant entre el règim general de concurrència competitiva i lexcepcional de concessió directa. En relació amb el primer destos procediments, saclarix el caràcter normatiu de les corresponents bases reguladores, distingint a més nítidament entre el seu contingut i el de les posteriors convocatòries. Respecte als casos excepcionals de concessió directa, sha pretés limitar la seua utilització amb la finalitat dafavorir la transparència en latorgament de les ajudes públiques.
El capítol III socupa de la comprovació de les subvencions i dels valors, així com dels abonaments a compte, pagaments anticipats i garanties, i establix finalment el sistema de reintegrament de subvencions. Finalment, el règim sancionador està contingut en el capítol IV, en el qual, partint de la legislació bàsica estatal, sefectua una adaptació desta a les peculiaritats organitzatives de la Generalitat.
TÍTOL I
DE LÀMBIT DAPLICACIÓ I DE LA HISENDA
PÚBLICA DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Àmbit daplicació i organització del sector públic de la Generalitat
Article 1. Objecte
1. Esta llei té per objecte regular el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, el qual sordena entorn de les matèries següents: hisenda pública, pressupost, comptabilitat, tresoreria i endeutament, i control financer.
2. Igualment es regula en el títol IX, el règim jurídic bàsic del sector públic instrumental de la Generalitat, i, en el títol X, el règim jurídic de les subvencions atorgades per la Generalitat.
Article 2. Sector públic de la Generalitat
1. Als efectes desta llei formen part del sector públic de la Generalitat:
a) LAdministració de la Generalitat.
b) El sector públic instrumental de la Generalitat.
c) Les institucions de la Generalitat, mencionades en larticle 20.3 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat, amb independència que tinguen o no atribuïda personalitat jurídica, i sense perjuí de les especialitats que sestablisquen en les seues normes de creació, organització i funcionament. No obstant això, el seu règim de comptabilitat i de control quedarà sotmés en tot cas a allò que sha establit en estes normes, sense que els siga aplicable en estes matèries el que establix esta llei.
2. Esta llei no serà aplicable a les Corts, que gaudixen dautonomia pressupostària dacord amb el que establix larticle 21 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat. No obstant es mantindrà la coordinació necessària per a lelaboració del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat.
3. Integren el sector públic instrumental de la Generalitat, dacord amb el que preveu el títol IX desta llei, els ens que sindiquen a continuació, sempre que es troben sota la dependència o vinculació de lAdministració de la Generalitat o daltres ens del seu sector públic:
a) Els organismes públics de la Generalitat, que es classifiquen en:
1.r Els organismes autònoms de la Generalitat,
2.n Les entitats públiques empresarials de la Generalitat, i
3.r Altres entitats de dret públic diferents de les anteriors,
b) Les societats mercantils de la Generalitat,
c) Les fundacions de sector públic de la Generalitat, i
d) Els consorcis adscrits a la Generalitat sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió desta administració.
4. Es regula per esta llei el règim pressupostari, economicofinancer, comptable i de control dels fons faltats de personalitat jurídica la dotació dels quals sefectue majoritàriament des dels Pressupostos de la Generalitat.
5. Esta llei saplicarà també, als efectes del seguiment dels principis arreplegats en el capítol II de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 dabril, a les universitats públiques dependents de la Generalitat i a la resta dens adscrits que, sense formar part del sector públic de la Generalitat als efectes desta llei, estiguen inclosos en el sector administracions públiques, subsector comunitats autònomes o en el subsector societats no financeres públiques, dacord amb la definició i delimitació del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
Esta aplicació afecta, en tot cas, tant al seguiment dels principis i obligacions comptables regulats en el títol VII desta llei, com a la subjecció, en matèria dendeutament, al que preveu larticle 88 desta llei.
Article 3. De lestructura del sector públic de la Generalitat
El sector públic de la Generalitat, als efectes desta llei, sordena en:
1. Sector públic administratiu, integrat per:
a) LAdministració de la Generalitat i els organismes autònoms de la Generalitat.
b) Les institucions a què es referix lapartat 1.c de larticle anterior.
c) Els consorcis a què es referix larticle 2.3.d desta llei i les entitats de dret públic incloses en larticle 2.3.a.3.r desta llei, que complisquen alguna de les dos característiques següents:
Que la seua activitat principal no consistisca en la producció en règim de mercat de béns i servicis destinats al consum individual o col·lectiu, o que efectuen operacions de redistribució de renda i de la riquesa nacional, en tot cas sense ànim de lucre.
Que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, entenent-se com a tals als efectes desta llei, els ingressos, qualsevol que siga la seua naturalesa obtinguts com a contrapartida de les entregues de béns o prestacions de servicis.
2. Sector públic empresarial i fundacional, integrat per:
a) Les entitats públiques empresarials de la Generalitat.
b) Les societats mercantils de la Generalitat.
c) Les fundacions del sector públic de la Generalitat.
d) Els consorcis i altres entitats de dret públic a què es referix la lletra c de lapartat u anterior sempre que no estiguen incloses en el sector públic administratiu.
Article 4. Del règim economicopressupostari bàsic del sector públic de la Generalitat
1. El pressupost de gastos dels subjectes que conformen el sector públic administratiu tindrà caràcter limitador i vinculant.
Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, el pressupost de gastos de les entitats de dret públic integrades en el sector públic administratiu, tindrà caràcter limitador per limport global i caràcter estimatiu per a la distribució dels crèdits dacord amb la seua naturalesa econòmica, a excepció dels corresponents a gastos de personal i de subvencions nominatives que, en tot cas, tindran caràcter limitador i vinculant.
2. El pressupost de gastos de les entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional tindrà caràcter estimatiu i no vinculant, excepte les dotacions consignades en el capítol destinat a gastos de personal que tindran caràcter limitador i vinculant per la seua quantia total.
Article 5. Normativa reguladora
1. Lactivitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat se subjectarà a la normativa comunitària, a la legislació bàsica de lEstat en la matèria, i, en concret, esta sadequarà als principis rectors en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Sense perjuí daixò, lesmentada activitat es regirà per esta llei i per la normativa que la desplega, per les lleis especials que sobre la matèria puguen aprovar-se per les Corts, i pels preceptes que continguen les lleis anuals de pressupostos. Seran daplicació supletòria les normes de dret administratiu i, si no nhi ha, les de dret comú.
2. A este efecte, se sotmetran a la seua normativa específica:
a) El règim jurídic de les relacions tributàries, i en concret lestabliment, modificació i supressió dels tributs propis, recàrrecs sobre tributs estatals i altres prestacions patrimonials de caràcter públic de la Generalitat.
b) El règim jurídic del patrimoni dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat
c) El règim de contractació dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat.
d) Les ajudes o subvencions concedides pels subjectes integrants del sector públic de la Generalitat, sense perjuí de les especialitats arreplegades en esta llei.
e) El règim de realització de gastos en aquelles matèries que per la seua especialitat no es troben regulades en esta llei.
CAPÍTOL II
Del Règim de la Hisenda Pública de la Generalitat
Secció 1.ª
Drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
Article 6. De la Hisenda Pública de la Generalitat
1. La Hisenda Pública de la Generalitat comprén el conjunt de drets i obligacions de contingut econòmic la titularitat dels quals correspon a lAdministració de la Generalitat i a la resta de subjectes que conformen el sector públic administratiu de la Generalitat.
2. LAdministració de la Generalitat i els seus organismes autònoms tindran el mateix tractament fiscal que les lleis establisquen per a lEstat.
En la gestió dels seus drets econòmics i en el compliment de les seues obligacions la Hisenda Pública de la Generalitat gaudirà de les prerrogatives reconegudes en les lleis.
Article 7. Drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
La Hisenda Pública de la Generalitat està constituïda pels drets següents:
1. De naturalesa pública: tindran esta naturalesa els tributs i la resta de drets de contingut econòmic la titularitat dels quals correspon a lAdministració de la Generalitat i a la resta de subjectes que conformen el seu sector públic administratiu, sempre que deriven de lexercici de potestats administratives o del desenrotllament de les seues competències, i, en particular:
a) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
b) Els tributs cedits, totalment o parcialment, per lEstat.
c) Els recàrrecs que puguen establir-se sobre els tributs de lEstat.
d) Els seus preus públics.
e) La participació en el Fons de Garantia de Servicis Públics Fonamentals.
f) Les participacions en els ingressos de lEstat a través dels fons i mecanismes que establisquen les lleis.
g) Les assignacions i subvencions que sestablisquen en els Pressupostos Generals de lEstat.
h) Les transferències dels fons de compensació interterritorial.
i) Lemissió de deute i el producte de les operacions de crèdit.
j) El producte de les multes i sancions en làmbit de la seua competència.
k) Els ingressos procedents de fons de la Unió Europea.
l) Qualsevol altre tipus de drets de naturalesa pública que la llei establisca en favor de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. De naturalesa privada: els ingressos procedents del seu patrimoni, llegats, donacions i la resta dingressos de dret privat.
Article 8. Administració dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Ladministració dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat, excepte disposició legal en contra, correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda i la dels ens del sector públic administratiu a les persones que ostenten la presidència o direcció, en el cas de no existir presidència.
2. El maneig o custòdia dels fons o valors de naturalesa pública podrà encomanar-se a persones o entitats privades, que hauran de prestar garantia en els casos, quantia i forma que es determine per la conselleria competent en matèria dhisenda.
Secció 2.ª
Règim Jurídic dels drets de naturalesa
pública de la Hisenda Pública de la Generalitat
Article 9. Límits a què estan subjectes els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. No es podran alienar, gravar, ni arrendar els drets econòmics de la Hisenda Pública de la Generalitat excepte en els supòsits establits per les lleis.
2. Tampoc es concediran exempcions, condonacions, rebaixes, ni moratòries en el pagament dels drets a la Hisenda Pública de la Generalitat, excepte en els casos i en la forma que determinen les lleis.
No obstant això, sautoritza la conselleria competent en matèria dhisenda a dictar les normes oportunes per a la no-liquidació o, si és el cas, lanul·lació i baixa en comptabilitat de les liquidacions ja practicades, quan es tracte de deutes la quantia dels quals es fixe com a insuficient per a la cobertura del cost que la seua exacció i recaptació representen.
3. Sense perjuí del que establix larticle 10 desta llei, no es podrà transigir judicialment o extrajudicialment sobre els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat, ni sotmetre a arbitratge les conteses que se susciten sobre aquells, sinó mitjançant un decret del Consell, que, en el cas de les transaccions, serà a proposta de la conselleria competent en matèria dhisenda, i amb dictamen previ, en tot cas, del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i informe de la conselleria o ens creditor.
Article 10. Prerrogatives corresponents als drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Sense perjuí de les prerrogatives establides per a cada dret de naturalesa pública per la seua normativa reguladora, la seua gestió recaptatòria sefectuarà, si és el cas, dacord amb els procediments administratius corresponents i gaudirà de les prerrogatives establides per als tributs en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i en la seua normativa de desplegament.
2. Seran responsables solidaris del pagament dels drets de naturalesa pública pendent, fins a limport del valor dels béns o drets que shagen pogut embargar o alienar, les persones o entitats en les quals concórrega alguna de les circumstàncies de larticle 42.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, en els termes assenyalats en esta.
3. El caràcter privilegiat dels crèdits de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat atorga a esta el dret dabstenció en els processos concursals, en el curs dels quals, no obstant això, podrà subscriure els acords o convenis previstos en la legislació concursal, així com acordar, de conformitat amb el deutor i amb les garanties que sestimen oportunes, unes condicions singulars de pagament, que no poden ser més favorables per al deutor que les arreplegades en lacord o conveni que pose fi al procés judicial. Igualment, podran compensar-se estos crèdits, en els termes que preveu la normativa reguladora dels ingressos públics.
Per a la subscripció i formalització dels acords i convenis a què es referix el paràgraf anterior, la competència correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, qui podrà delegar esta competència en altres òrgans de la seua conselleria. Si la gestió destos drets satribuïra a un organisme autònom de la Generalitat competent en matèria de tributs, esta atribució correspondrà a lòrgan que determine la seua normativa dorganització.
Article 11. Naixement, adquisició i extinció dels drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Els drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat sadquirixen i naixen de conformitat amb el que establix la normativa reguladora de cada dret.
2. Els drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat sextingixen per les causes previstes en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i les altres previstes en les lleis.
Sense perjuí del que establix esta llei i en la normativa reguladora de cada dret, el procediment, efectes i requisits de les formes dextinció dels drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat se sotmetran al que establix la Llei 58/2003, de 17 de desembre i la normativa que la desplega.
Article 12. Provisió de constrenyiment i suspensió del procediment de constrenyiment
1. Les providències de constrenyiment acreditatives del descobert dels deutes corresponents als drets de naturalesa pública, expedides pels òrgans competents, seran títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i tindran la mateixa força executiva que la sentència judicial per a procedir contra els béns i drets dels obligats al pagament.
2. Els procediments administratius de constrenyiment podran ser suspesos en el cas de recursos o reclamacions interposats pels interessats, en la forma i amb els requisits legals o reglamentàriament establits.
3. Se suspendrà immediatament el procediment de constrenyiment, sense necessitat de prestar garantia, quan linteressat demostre que sha produït en el seu perjuí error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, o bé que este deute ha prescrit o ha sigut ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspés.
4. Si contra els esmentats procediments soposaren reclamacions en concepte de terceria o per una altra acció civil per persona que no tinga cap responsabilitat amb la Hisenda Pública de la Generalitat en virtut dobligació o gestió pròpia o transmesa, relativa als crèdits objecte del procediment, es procedirà de la manera següent:
a) Tractant-se de terceria de domini, una vegada que shagen pres les mesures dassegurament que corresponga, se suspendran els esmentats procediments només en la part que es referix als béns o drets controvertits, i se substanciarà este incident en la via administrativa com a prèvia a la judicial.
Quan la reclamació siga denegada en la via administrativa, prosseguirà el procediment de constrenyiment, excepte justificació documental en el termini reglamentàriament establit de la interposició de demanda judicial.
LAdministració de la Generalitat podrà acordar la suspensió del procediment de constrenyiment quan de lexecució puguen derivar-se perjuís dimpossible o difícil reparació. En estos casos, lacord de suspensió establirà les mesures per a lassegurament dels crèdits respectius.
b) Si la terceria fóra de millor dret, prosseguirà el procediment fins la realització dels béns i el producte obtingut es consignarà en depòsit a resultes de la terceria.
Article 13. Ajornament o fraccionament de deutes de naturalesa pública a favor de la Hisenda Pública de la Generalitat
Podran ajornar-se o fraccionar-se, i meritaran el corresponent interés de demora, les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat en virtut duna relació jurídica de dret públic, en els supòsits, pels mitjans i a través del procediment establit per als tributs per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i la normativa que la desplega.
Estes quantitats hauran de garantir-se excepte en els casos següents:
a) Les de baixa quantia quan siguen inferiors a les xifres que determine la conselleria competent en matèria dhisenda.
b) Quan la persona física o jurídica deutora no tinga béns suficients per a garantir el deute i lexecució del seu patrimoni afectara substancialment el manteniment de la capacitat productiva i del nivell docupació de lactivitat econòmica respectiva, llevat que això produïra greu perjuí per als interessos de la Hisenda Pública de la Generalitat.
Article 14. De la compensació de deutes i de les retencions en comptabilitat
1. En els casos i amb els requisits establits per als tributs per la Llei General Tributària i la normativa que la desplega, podran extingir-se totalment o parcialment per compensació els deutes de naturalesa pública a favor de la Hisenda Pública de la Generalitat, sempre que es troben en fase de gestió recaptatòria, tant voluntària com executiva, amb els crèdits reconeguts per esta a favor del deutor.
Quan una liquidació limport de la qual ha sigut ingressat totalment o parcialment siga anul·lada i substituïda per una altra, es podrà disminuir esta en la quantitat prèviament ingressada.
2. Als efectes del que preveu lapartat anterior, i en el cas que el subjecte deutor davant de la Hisenda Pública de la Generalitat siga una entitat local, només en el cas dimpossibilitat daplicar el procediment de compensació resultarà daplicació la via de constrenyiment per a lexacció dels seus deutes.
3. En el supòsit que lAdministració de la Generalitat i la resta dens que conformen el seu sector públic instrumental de la Generalitat, tinguen simultàniament crèdits i dèbits davant duna mateixa persona, física o jurídica, reglamentàriament podrà establir-se un procediment que assegure, per mitjà de la corresponent retenció en la comptabilitat de lAdministració de la Generalitat, lextinció de les obligacions pendents.
Este procediment, que sarticularà sobre la base del tractament unitari de lAdministració de la Generalitat i la resta dens que conformen el seu sector públic instrumental, es tramitarà i resoldrà per la conselleria competent en matèria dhisenda, i, en tot cas, exigirà la conformitat de tots els subjectes afectats.
Article 15. Prescripció dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Excepte allò que sha establit per les lleis reguladores dels distints recursos, prescriurà al cap de quatre anys el dret de la Hisenda Pública de la Generalitat:
a) A reconéixer i liquidar crèdits a favor seu, i es comptarà el termini des del dia en què el dret va poder exercitar-se.
b) A recaptar els crèdits reconeguts o liquidats, i es comptarà el termini des de la data de la seua notificació o, si esta no fóra preceptiva, des del seu venciment.
2. La prescripció dels drets sinterromprà dacord amb el que establix la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i saplicarà dofici.
3. Els drets declarats prescrits seran donats de baixa en els respectius comptes, amb tramitació prèvia de lexpedient convenient.
4. La declaració i exigència de responsabilitats a què, si és el cas, hi haja lloc per la prescripció dels crèdits de la Hisenda Pública de la Generalitat sajustarà al que preveu la normativa reguladora de la responsabilitat comptable.
Article 16. Interessos de demora
1. Les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat meritaran interessos de demora des de lendemà del seu venciment.
2. Linterés de demora resultarà de laplicació, per a cada any o període dels que integren el període de càlcul, de linterés legal fixat en la Llei de Pressupostos Generals de lEstat per als corresponents exercicis.
3. El que disposa este article sentendrà sense perjuí de les especialitats en matèria tributària.
Secció 3.ª
Règim jurídic dels drets de naturalesa privada
de la Hisenda Pública de la Generalitat
Article 17. Drets de naturalesa privada de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Lefectivitat dels drets de naturalesa privada de la Hisenda Pública de la Generalitat es durà a terme amb subjecció a les normes i procediments del dret privat.
2. Podran ajornar-se o fraccionar-se les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat, en virtut duna relació jurídica de dret privat, en els casos i amb les condicions que establisca la conselleria competent en matèria dhisenda.
Secció 4.ª
Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat
Article 18. Fonts de les obligacions
Les obligacions econòmiques de la Hisenda Pública de la Generalitat naixen de la llei, dels negocis jurídics i dels actes o fets que, segons dret, les generen.
Article 19. Exigibilitat de les obligacions
1. Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat només són exigibles quan resulten de lexecució del seu pressupost, de conformitat amb el que disposa esta llei, de sentència judicial ferma o doperacions no pressupostàries legalment autoritzades.
2. Si estes obligacions tenen per causa prestacions o servicis, el pagament no podrà realitzar-se fins que el creditor no haja complit o garantit la seua correlativa obligació.
Article 20. Extinció de les obligacions
1. Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat sextingixen per les causes previstes en el Codi Civil i en la resta de lordenament jurídic.
2. La gestió dels crèdits pressupostaris amb vista a extingir les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat es realitzarà de conformitat amb el que disposa el títol II desta llei i disposicions de desplegament.
Article 21. Prerrogatives
1. Cap tribunal o autoritat administrativa podrà despatxar manament dexecució o dictar providència dembargament contra els béns o drets patrimonials quan es troben materialment afectats a un servici o a una funció pública, quan els seus rendiments o el producte de la seua alienació estiguen legalment afectats a fins diversos, o quan es tracte de valors o títols representatius del capital social de les societats mercantils de la Generalitat que executen polítiques públiques o presten servicis dinterés econòmic general.
A estos efectes, es consideraran sempre materialment afectats un servici públic o a una funció pública, els diners, els valors, els crèdits i la resta de recursos financers de la Hisenda Pública de la Generalitat, inclosos tots els saldos existents en qualsevol classe de comptes oberts en el Banc dEspanya i en les entitats de crèdit.
2. El compliment de les resolucions judicials que determinen obligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat correspondrà a lòrgan competent per raó de la matèria, sense perjuí de la possibilitat dinstar, si és el cas, altres modalitats dexecució dacord amb la Constitució i les lleis.
3. Lòrgan encarregat del compliment acordarà el pagament amb càrrec al crèdit corresponent, en la forma i amb els límits del respectiu pressupost. Si per al pagament fóra necessari realitzar una modificació de crèdit, haurà de concloures el procediment corresponent dins dels tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial.
Article 22. Interessos de demora
1. Si ladministració no paga al creditor de la hisenda pública de la Generalitat dins dels tres mesos següents al dia del reconeixement de lobligació o de notificació de la resolució judicial, haurà dabonar-li linterès assenyalat en larticle 16 desta llei sobre la quantitat deguda des que la persona física o jurídica creditora, una vegada transcorregut este termini, reclame per escrit el compliment de lobligació.
El que disposa lapartat anterior no serà aplicable a les aportacions dineràries que es realitzen amb càrrec als Pressupostos de lAdministració de la Generalitat, a favor daltres administracions públiques per a finançar globalment la seua activitat, i les que es realitzen entre lAdministració de la Generalitat i els distints subjectes que conformen el seu sector públic instrumental, tant si es destinen a finançar globalment la seua activitat com a la realització dactuacions concretes a desenrotllar en el marc de les funcions que tinga atribuïdes, sempre que no resulten duna convocatòria pública.
2. En matèria tributària, de contractació administrativa i dexpropiació forçosa saplicarà allò que sha disposat en la seua legislació específica.
Article 23. Prescripció de les obligacions
1. Excepte allò que sha establit per lleis especials, prescriuran al cap de quatre anys:
a) El dret al reconeixement o liquidació per la Hisenda Pública de la Generalitat de tota obligació que no shaja sol·licitat amb la presentació dels documents justificatius. El termini es comptarà des de la data en què va concloure el servici o la prestació determinant de lobligació o des del dia en què el dret va poder exercitar-se.
b) El dret a exigir el pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades, si no fóra reclamat pels creditors legítims o els seus drethavents. El termini es comptarà des de la data de notificació del reconeixement o liquidació de la respectiva obligació.
2. Amb lexpressada excepció en favor de lleis especials, la prescripció sinterromprà dacord amb les disposicions del Codi Civil.
3. Les obligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat que hagen prescrit seran donades de baixa en els respectius comptes, amb la tramitació prèvia de lexpedient convenient en el que es donarà tràmit daudiència a les persones creditores afectades o als seus drethavents.
TÍTOL II
DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Principis i regles de programació i de gestió pressupostària
Article 24. Principis i regles de programació pressupostària
1. La programació pressupostària de la Generalitat es regirà pels principis destabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, plurianualitat, transparència, eficiència en lassignació i utilització dels recursos públics, responsabilitat i lleialtat institucional.
En tot cas, la Generalitat, en lexercici de les seues competències financeres, vetlarà per lequilibri territorial dins de la Comunitat i per la realització interna del principi de solidaritat.
2. Les disposicions legals i reglamentàries, en la seua fase delaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis de col·laboració i, en general qualsevol actuació o decisió que afecte els gastos o ingressos públics presents o futurs, adoptades en làmbit del sector públic de la Generalitat valoraran, amb caràcter previ, les seues repercussions i efectes, i se supeditaran de forma estricta al compliment de les exigències dels principis destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i als escenaris pressupostaris plurianuals.
Article 25. Principis i regles de gestió pressupostària
1. La gestió pressupostària del sector públic de la Generalitat està sotmesa al règim de pressupost únic i anual, aprovat per les Corts i emmarcat en els límits dun escenari pressupostari plurianual.
En conseqüència, lexercici pressupostari coincidirà amb lany natural, i shi imputaran:
a) Els drets econòmics reconeguts durant lexercici, siga quin siga el període de què es deriven.
b) Les obligacions econòmiques reconegudes fins al final del mes de desembre, sempre que es corresponguen amb adquisicions, obres, servicis, prestacions o, en general, gastos realitzats dins de lexercici i amb càrrec a les respectives dotacions o crèdits, sense perjuí del que disposa larticle 39 desta llei.
2. Els crèdits pressupostaris de lAdministració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i de la resta dentitats integrants del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador es destinaran, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual hagen sigut autoritzats per la Llei de Pressupostos de la Generalitat o per les modificacions realitzades dacord amb esta llei.
El caràcter limitador i vinculant dels esmentats crèdits serà el corresponent al nivell despecificació que aparega en aquells, en el marc del que disposa larticle 4.1 desta llei.
3. Els recursos de lAdministració de la Generalitat, els de cada un dels seus organismes autònoms i els de les entitats integrants del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador es destinaran a satisfer el conjunt de les seues respectives obligacions, llevat que per llei se nestablisca lafectació a fins determinats.
4. Els drets i les obligacions reconeguts saplicaran als pressupostos pel seu import íntegre, sense que puguen atendres obligacions per mitjà de minoració dels drets a liquidar o ja ingressats, llevat que la llei ho autoritze de manera expressa.
El que disposa el paràgraf anterior no serà aplicable a les devolucions dingressos que es declaren indeguts pel tribunal o autoritat competents i les previstes en la normativa reguladora dels esmentats ingressos, al reembossament del cost de les garanties aportades pels administrats per a obtindre la suspensió cautelar del pagament dels ingressos pressupostaris, quan adquirisca fermesa la declaració de la seua improcedència, i a les participacions en la recaptació dels tributs quan així estiga previst legalment.
Als efectes deste apartat sentendrà per import íntegre el resultant després daplicar les exempcions i bonificacions que siguen procedents.
5. Els pressupostos dels diferents subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat sacompanyaran de la informació suficient i adequada que permeta la verificació tant del compliment dels objectius que es proposen aconseguir, com dels principis i regles exigibles en matèria destabilitat pressupostària.
Article 26. Dels informes
1. En làmbit de lAdministració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, amb caràcter previ a laprovació de disposicions legals i reglamentàries la conselleria amb competències en matèria dhisenda haurà demetre un informe, de caràcter preceptiu i vinculant, respecte a la seua adequació a les disponibilitats pressupostàries i als límits dels escenaris pressupostaris plurianuals.
Lesmentat informe haurà de demanar-se, en els mateixos termes:
a) En la tramitació dels projectes de convenis, propostes dacord del Consell, o de plans o programes quan la seua vigència sestenga a un termini superior a un exercici.
b) Per a laprovació de tots aquells acords, convenis, pactes o instruments semblants adoptats en làmbit de lAdministració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, que suposen modificació de les condicions retributives del seu personal o dels que es deriven, directament o indirectament, increments de gasto públic en matèria de costos de personal.
2. Als efectes de lemissió de linforme assenyalat en lapartat anterior, lexpedient haurà dincorporar una memòria econòmica, el contingut de la qual serà objecte del corresponent desplegament reglamentari per la conselleria amb competències en matèria dhisenda, en la qual es detallen les repercussions pressupostàries derivades de la seua execució, tant en làmbit de finançament com de gastos.
3. En els supòsits daprovació de disposicions reglamentàries, projectes de convenis, propostes dacord del Consell, o de plans o programes, quan de la memòria econòmica es desprenga que la seua aplicació no comporta gasto no serà necessari sol·licitar linforme esmentat en lapartat 1, sempre que, en el text que se sotmeta a aprovació o autorització, sincloga, a través de la incorporació dun apartat, article, disposició o clàusula específica, una referència expressa a la no incidència pressupostària de lactuació en qüestió.
El que disposa el paràgraf anterior no serà aplicable quan lacte, disposició o proposta tinga incidència o afecte el capítol I de lestat de gastos o es tracte duna norma que afecte lestructura orgànica i funcional de qualsevol dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat.
4. Amb independència dallò que sha assenyalat en els apartats anteriors, en tot cas, sempre que seleve al Consell, com a òrgan col·legiat que tinga la potestat executiva i reglamentària i dirigix lAdministració de la Generalitat o com a Junta General duna societat mercantil de la Generalitat, una proposta dacord, per a la seua aprovació o autorització, del contingut o abast de la qual es desprenguen obligacions econòmiques de caràcter plurianual, per a qualsevol dels subjectes que integren el sector públic de la Generalitat, esta se subjectarà, amb caràcter previ, a informes preceptius de lAdvocacia de la Generalitat i de la Intervenció General de la Generalitat.
5. En tot cas, el termini per a lemissió dels informes a què es referix este article serà de 20 dies.
CAPÍTOL II
Programació pressupostària i objectiu destabilitat
Article 27. Escenaris pressupostaris plurianuals i objectiu destabilitat
1. Els escenaris pressupostaris plurianuals en els quals semmarquen anualment els Pressupostos de la Generalitat, constituïxen la programació de lactivitat del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. Els esmentats escenaris sajustaran a lobjectiu destabilitat pressupostària corresponent a la Comunitat, comprendran un període de tres anys, i contindran, entre altres paràmetres:
a) Els objectius destabilitat pressupostària i de deute públic autoritzats per a lesmentat període de conformitat amb el que preveu la normativa en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
b) Les projeccions de les principals partides dingressos i gastos tenint en compte els principals supòsits en què es basen estes projeccions, la seua evolució tendencial i els efectes derivats de canvis previstos en la normativa. Els escenaris es formularan tenint en compte en tot cas els compromisos de gasto existents i les obligacions amb venciment en el període de programació i en exercicis ulteriors.
c) Si és el cas, lactualització de les previsions contingudes en els escenaris pressupostaris aprovats en lexercici anterior.
2. Els escenaris pressupostaris plurianuals determinaran els límits que lacció de govern haurà de respectar en els casos en què les seues decisions tinguen incidència en el pressupost.
3. La conselleria amb competències en matèria dhisenda serà responsable de lelaboració dels escenaris pressupostaris plurianuals, i haurà de donar-ne compte al Consell amb anterioritat a laprovació del Projecte de Llei de Pressupostos.
4. Els programes plurianuals, els plans sectorials i qualsevol altre instrument de programació hauran dadequar el seu contingut i previsions amb vista a garantir la seua coherència amb els escenaris pressupostaris de la Generalitat.
Article 28. Programes plurianuals
1. Els escenaris pressupostaris plurianuals contindran la distribució orgànica dels recursos disponibles i es desenrotllaran en programes plurianuals que comprendran un període mínim de tres anys.
2. Els programes plurianuals establiran els objectius a aconseguir, les accions necessàries per a aconseguir-los, així com les dotacions dels corresponents programes de gasto per a cada un dels exercicis previstos.
3. Els programes plurianuals sagruparan per conselleries, i a estos sagregaran els programes plurianuals dels subjectes integrants del sector públic instrumental amb pressupost limitador que tinguen adscrits.
4. Els programes dactuació plurianual dels subjectes integrants del sector públic instrumental amb pressupost estimatiu sintegraran, a efectes informatius, en els programes plurianuals de les conselleries a què estiguen adscrits.
5. El procediment delaboració i lestructura dels programes plurianuals sestablirà per orde de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, en la qual es determinarà el termini, contingut i forma de remissió a la mencionada conselleria amb vista a lelaboració dels escenaris pressupostaris plurianuals.
Article 29. Avaluació dels programes
1. Els responsables dels distints programes de gasto formularan un balanç de resultats i un informe de gestió relatiu al compliment dels objectius fixats per a eixe exercici en el programa plurianual corresponent al mencionat centre gestor del gasto.
2. Les assignacions pressupostàries a les distintes conselleries sefectuaran tenint en compte, entre altres circumstàncies, el nivell de compliment dobjectius en exercicis anteriors.
CAPÍTOL III
Contingut, elaboració i estructura
Secció 1.ª
Contingut i principis dordenació
Article 30. Definició
Els Pressupostos de la Generalitat constituïxen lexpressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets i obligacions a liquidar durant lexercici per cada un dels subjectes que formen part del sector públic de la Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat sadequaran als principis que regixen la programació pressupostària, als escenaris pressupostaris plurianuals i a la consecució dels objectius dels programes de gasto.
Article 31. Abast subjectiu i contingut
1. Els Pressupostos de la Generalitat estaran integrats per:
a) Els pressupostos dels subjectes del sector públic administratiu.
b) Els pressupostos dexplotació i capital de les entitats del sector públic empresarial i fundacional.
c) Els pressupostos dels fons a què es referix larticle 2.4 desta llei.
2. Els Pressupostos de la Generalitat determinaran:
a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconéixer i els drets que preveuen liquidar durant el corresponent exercici els subjectes referits en la lletra a de lapartat anterior.
b) Els gastos i ingressos i les operacions dinversió i financeres a realitzar per les entitats previstes en la lletra b de lapartat anterior.
c) Els objectius a aconseguir en lexercici per cada un dels gestors responsables dels programes amb els recursos que el respectiu pressupost els assigna.
d) Lestimació dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i aquells el rendiment dels quals se cedix per lEstat a la Generalitat, detallant per a cada tipus dimpost limport dels beneficis fiscals corresponents a normativa estatal i a normativa de la Comunitat Valenciana.
Article 32. Els crèdits i programes de gasto
1. Són crèdits pressupostaris cada una de les assignacions individualitzades de gasto, que figuren en els pressupostos dels subjectes a què es referix lapartat 1.a de larticle anterior, per a la cobertura de les necessitats per a les quals hagen sigut aprovats. La seua especificació vindrà determinada, dacord amb lagrupació orgànica, per programes, econòmica i, si és el cas, territorial que en cada cas corresponga, dacord amb el que establix larticle 37 desta llei, sense perjuí dels desglossaments necessaris als efectes de ladequada comptabilització.
2. Els programes de gasto agreguen el conjunt de crèdits que es consideren necessaris per a lexercici dactivitats orientades a la consecució de determinats objectius preestablits i que poden tindre com a finalitat:
a) La producció de béns i servicis.
b) El compliment dobligacions específiques.
c) La realització de les altres activitats assignades.
3. Els programes de gasto establiran el seu contingut referit als extrems següents:
a) Els objectius expressats de forma objectiva, clara i mesurable a aconseguir en el període.
b) Les activitats a realitzar per a la consecució dels objectius.
c) Els mitjans econòmics, materials i personals que es posen a disposició dels responsables dels programes, amb especificació dels crèdits assignats.
d) Detall de les línies de subvenció, projectes dinversió i financers a realitzar.
e) Si és el cas, els ingressos afectats.
f) Els indicadors dexecució associats a cada un dels objectius seleccionats que permeten el mesurament, seguiment i avaluació del resultat en termes deficàcia, eficiència, economia i qualitat.
4. Els programes de gasto es definiran en termes anuals, si bé hauran de contindre referències als programes plurianuals en què semmarquen.
5. La comprovació del grau de compliment dun programa de gasto sefectuarà en funció dels indicadors mesurables i identificables del programa.
Secció 2.ª
Elaboració del pressupost
Article 33. Procediment delaboració
1. Una vegada aprovats els objectius destabilitat i deute públic, així com la regla de gasto, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, acordarà el límit màxim de gasto no financer dels Pressupostos de la Generalitat per al següent exercici, amb lextensió i de la forma prevista en la normativa en matèria dEstabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
2. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda fixarà per orde el procediment i els terminis per a lelaboració dels Pressupostos de la Generalitat.
A este efecte, per lesmentada conselleria sestabliran els criteris delaboració de les propostes de pressupostos i els seus límits quantitatius amb les prioritats i limitacions que hagen de respectar-se.
Per a una millor ordenació del procés delaboració podran constituir-se, per mitjà de la mencionada orde, les comissions que es consideren necessàries.
Les institucions de la Generalitat i les conselleries remetran a la conselleria amb competències en matèria dhisenda les seues propostes de pressupost, així com les propostes de pressupost dels distints subjectes que conformen el sector públic instrumental que shi adscriuen. Les propostes sajustaran a les directrius fixades i sacompanyaran de la documentació que sespecifique en la mencionada orde delaboració.
3. La conselleria amb competències en matèria dhisenda elaborarà lavantprojecte del pressupost dingressos de lAdministració de la Generalitat.
4. La conselleria amb competències en matèria dhisenda examinarà lanterior documentació i, dacord amb el límit de gasto no financer, els escenaris plurianuals i els plans econòmics vigents, elaborarà lAvantprojecte de Llei de Pressupostos atenent a les directrius i el procediment fixat en lorde delaboració.
5. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda elevarà al Consell lAvantprojecte de la Llei de Pressupostos de la Generalitat, que haurà danar acompanyat per la documentació complementària que es determine en esta llei.
Article 34. Remissió a les Corts
1. El Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, integrat per larticulat amb els seus annexos i els estats de gastos i dingressos, amb el nivell despecificació establit en els articles 37 i 38 desta llei es remetrà a les Corts abans de l1 de novembre de cada any, per al seu examen i aprovació o, si és el cas, esmena o devolució al Consell.
2. El Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat anirà acompanyat de la documentació següent:
a) Estats consolidats dels pressupostos.
b) Memòria explicativa de larticulat del projecte de llei.
c) Detall de les plantilles de lAdministració de la Generalitat i organismes autònoms, adequada a lestructura orgànica.
d) Distribució dels gastos en programes per objectius.
e) Detall, amb abast plurianual, dels projectes dinversió que inclourà, si és el cas, la classificació territorial.
f) La liquidació dels pressupostos de lany anterior i un estat dexecució del pressupost de lAdministració de la Generalitat de lexercici corrent.
g) Informe Economicofinancer que inclourà entre el seu contingut necessàriament:
Supòsits i previsions macroeconòmiques que sustenten el Pressupost de la Generalitat.
Informe justificatiu del compliment dels objectius destabilitat pressupostària, deute públic i conformitat amb la regla de gasto dels Pressupostos de la Generalitat, així com de la seua coherència amb la programació pressupostària.
h) Memòria dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat.
i) Informe dimpacte de gènere.
Article 35. Pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat
1. Si les Corts no aproven el pressupost de la Generalitat abans del primer dia de lexercici econòmic corresponent, sentendrà prorrogat el de lexercici anterior fins laprovació i publicació del nou en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. La pròrroga no afectarà els crèdits per a gastos corresponents a programes o actuacions que acaben en lexercici els pressupostos dels quals es prorroguen o per a obligacions que se nextingisquen en el mateix.
3. Lestructura orgànica del pressupost prorrogat sadaptarà, sense alteració de la quantia total, a lorganització administrativa en vigor en lexercici en què el pressupost haja dexecutar-se.
4. El Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, podrà establir les condicions específiques de la pròrroga.
Secció 3.ª
Estructura dels Pressupostos
Article 36. Estructura dels Pressupostos de la Generalitat
Lestructura dels Pressupostos de la Generalitat i dels seus annexos es determinarà, dacord amb el que establix esta llei, per la conselleria amb competències en matèria dhisenda, tenint en compte lorganització del sector públic de la Generalitat, la naturalesa econòmica dels ingressos i dels gastos i les finalitats i objectius que es pretenga aconseguir.
Article 37. Estructura dels estats de gastos dels Pressupostos de la Generalitat
Els estats de gastos dels pressupostos dels subjectes amb pressupost limitador sestructuraran dacord amb les classificacions següents:
a) La classificació orgànica que agruparà per seccions i servicis pressupostaris els crèdits assignats.
b) La classificació per programes que permetrà lagrupació dels crèdits dacord amb el que establix larticle 32 desta llei. A fi de disposar duna classificació funcional del gasto, els crèdits sidentificaran funcionalment dacord amb la seua finalitat.
c) La classificació econòmica, que agruparà els crèdits per capítols separant les operacions corrents, les de capital, les financeres i el Fons de Contingència dexecució pressupostària.
En els crèdits per a operacions corrents es distingiran els gastos de personal, els gastos corrents en béns i servicis, els gastos financers i les transferències corrents.
En els crèdits per a operacions de capital es distingiran les inversions reals i les transferències de capital.
El Fons de Contingència arreplegarà la dotació per a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes dacord amb el que establix larticle 43 desta llei.
En els crèdits per a operacions financeres es distingiran les dactius financers i les de passius financers.
Els capítols es desglossaran en articles i estos, al seu torn, en conceptes que podran dividir-se en subconceptes.
d) La classificació territorial que agruparà per províncies, comarques o municipis, els crèdits assignats als distints centres gestors del gasto.
Article 38. Estructura dels estats dingressos dels Pressupostos de la Generalitat
Els estats dingressos dels pressupostos dels subjectes amb pressupost limitador sestructuraran seguint les classificacions orgànica i econòmica:
a) La classificació orgànica distingirà els ingressos corresponents a lAdministració de la Generalitat i els corresponents a cada un de la resta de subjectes, segons siga procedent.
b) La classificació econòmica agruparà els ingressos, separant els corrents, els de capital, i les operacions financeres.
En els ingressos corrents es distingiran: impostos directes, impostos indirectes, taxes, preus públics i altres ingressos, transferències corrents i ingressos patrimonials.
En els ingressos de capital es distingiran: alienació dinversions reals i transferències de capital.
En les operacions financeres es distingiran: actius financers i passius financers.
Els capítols es desglossaran en articles i estos, al seu torn, en conceptes que podran dividir-se en subconceptes.
CAPÍTOL IV
Dels crèdits i les seues modificacions
Secció 1.ª
Disposicions generals
Article 39. Especialitat dels crèdits
1. Els crèdits per a gastos es destinaran, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual hagen sigut autoritzats per la llei de pressupostos o a la que resulte de les modificacions aprovades.
2. Els crèdits consignats en els estats de gastos del pressupost tenen caràcter limitador i, per consegüent, no es podran adquirir compromisos en quantia superior al seu import.
3. Els nivells de vinculació dels crèdits seran els que cada any sestablisquen en la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
4. Les disposicions normatives amb rang inferior a llei i els actes administratius que vulneren el que establixen els apartats anteriors seran nuls de ple dret, sense perjuí de la responsabilitat que de la seua infracció es puga derivar.
5. A càrrec dels crèdits consignats en lestat de gastos dels pressupostos, només es podran contraure obligacions derivades de gastos que sefectuen en el mateix exercici pressupostari.
No obstant això anterior, podran aplicar-se als crèdits del pressupost vigent les obligacions següents:
a) Les que resulten de liquidacions dendarreriments a favor del personal que perceba les seues retribucions a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat.
b) Les que tinguen el seu origen en resolucions judicials.
c) Les que són conseqüència de compromisos de gasto dexercicis tancats i han sigut degudament adquirides dacord amb el procediment administratiu i comptable que reglamentàriament es determine.
En el cas de que calga imputar al pressupost corrent obligacions dexercicis anteriors que no estiguen compreses en els supòsits previstos en els paràgrafs anteriors, la imputació requerirà lautorització expressa del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria gestora o aquella a la qual estiga adscrita lentitat corresponent, amb un informe previ de la Intervenció General de la Generalitat, dacord amb el que disposa larticle 106 desta llei.
Lesmentada autorització haurà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de deu dies.
Article 40. Compromisos de gasto de caràcter plurianual
1. Podran adquirir-se compromisos de gastos que hagen destendres a exercicis posteriors a aquell en què sautoritzen, sempre que no se superen els límits i les anualitats fixats en este article i que se nacredite la coherència amb els escenaris pressupostaris i programes plurianuals.
A este efecte, el Consell serà lòrgan competent, en tot cas, per a autoritzar ladquisició de compromisos de gastos que hagen datendres en exercicis posteriors en el cas que no hi haja crèdit inicial, dacord amb el procediment establit en lapartat quart deste article.
2. Lautorització de gastos dabast plurianual se subordinarà als crèdits que, per a cada exercici, es consignen a este efecte en el pressupost de la Generalitat.
3. El nombre dexercicis futurs a què es podran aplicar els compromisos de gastos no serà superior a quatre, amb les excepcions següents:
a) Arrendaments de béns immobles.
b) Càrregues financeres.
c) Actius financers.
La quantitat global del gasto que simpute a cada un dels exercicis futurs autoritzats no podrà excedir la quantitat que resulte daplicar, al corresponent crèdit vinculant de lany en què loperació es va comprometre, els percentatges següents: en lexercici immediat següent, el 70 per cent; en el segon exercici, el 60 per cent, i en el tercer i el quart exercicis, el 50 per cent.
En els contractes dobres de caràcter plurianual, exceptuant-ne els realitzats davall la modalitat dabonament total del preu, sefectuarà una retenció addicional de crèdit del 10 per cent de limport dadjudicació, en el moment que esta es realitze. Esta retenció saplicarà a lexercici en què finalitze el termini fixat en el contracte per a lacabament de lobra o a lexercici següent. Estes retencions computaran dins dels percentatges establits en este article.
4. El Consell podrà acordar la modificació dels percentatges i incrementar el nombre danualitats de lapartat anterior en casos especialment justificats. A estos efectes, la conselleria competent en matèria dhisenda, a iniciativa de la conselleria corresponent, elevarà al Consell la proposta oportuna, amb un informe previ del centre directiu competent en matèria de pressupostos.
Els acords de modificació dels percentatges i els dincrement del nombre danualitats es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini dun mes des que saprove.
5. Quan el gasto estiga totalment finançat amb fons de lEstat o amb fons procedents de la Unió Europea, les anualitats a què shi pot estendre, així com els percentatges, estaran determinades per les normes fixades per ladministració finançadora, sense que hi siguen aplicables en estos supòsits les limitacions a què es referix lapartat tercer deste article. A este efecte, els compromisos de gastos a què fa referència este paràgraf no computaran en el crèdit vinculant a lefecte de laplicació dels límits a què fa referència el mencionat apartat tercer.
6. En tot cas, els gastos a què es referix este article sespecificaran en els escenaris pressupostaris plurianuals i hauran de ser objecte duna comptabilització adequada i independent.
7. No podran adquirir-se compromisos de gasto a càrrec dexercicis futurs quan es tracte de subvencions a què siga aplicable el que preveu larticle 168.1.A desta llei.
8. Quan per causes justificades es posaren de manifest desajustos entre les anualitats previstes en el contracte, o en el conveni de col·laboració, o en la resolució de concessió, i la realitat econòmica que la seua execució exigisca, es podran reajustar les anualitats, sempre que els romanents crediticis ho permeten. Els reajustaments seran acordats pel Consell, a proposta de la persona que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda.
En tot cas, i als efectes del que preveu larticle 216 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, les anualitats originals tindran cobertura per mitjà de crèdits ampliables, dacord amb el que establix larticle 48.1 desta llei.
9. El procediment descrit en els apartats anteriors serà aplicable en el cas dels contractes dobres que sefectuen davall la modalitat dabonament total, dacord amb el que preveu la normativa de contractació del sector públic.
Article 41. Gastos de tramitació anticipada
1. La tramitació dexpedients de gastos podrà iniciar-se en lexercici immediat anterior, una vegada que shaja presentat en les Corts el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, i es podrà aconseguir, com a màxim, el moment immediat anterior a ladquisició del compromís de gasto. No obstant això, en làmbit de la contractació administrativa caldrà ajustar-se al que dispose la normativa reguladora desta matèria, sense que se li aplique el límit temporal relatiu a la necessitat que el Projecte de llei de pressupostos shaja presentat en les Corts.
En lexpedient de gasto, shaurà dincloure una clàusula suspensiva que indique que la seua resolució queda condicionada a lexistència efectiva de crèdit adequat i suficient, una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat.
2. En tot cas, en la tramitació anticipada dexpedients shaurà de complir el que establix larticle 40 desta llei.
3. La conselleria competent en matèria dhisenda determinarà els requisits concrets a què ha dajustar-se la tramitació dels expedients a què fa referència este article.
Article 42. Adquisicions dimmobles amb pagament diferit
Podrà ser diferit el venciment de lobligació de pagament del preu de compra de béns immobles adquirits directament limport dels quals excedisca els dos milions deuros, sense que, en cap cas, el desembossament inicial en el moment de la firma de lescriptura puga ser inferior al 25 per cent del preu, i sen podrà distribuir la resta en els quatre exercicis següents, dins de les limitacions percentuals contingudes en larticle 40 desta llei i dacord amb el que preveu la normativa en matèria de patrimoni.
Article 43. El Fons de Contingència
1. El pressupost de la Generalitat inclourà com a fons de contingència dexecució pressupostària una dotació diferenciada que es destinarà a fer front durant el corresponent exercici a necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes, en tot o en part, en el pressupost inicial.
2. En cap cas podrà utilitzar-se el Fons de Contingència per a finançar modificacions destinades a la cobertura de gastos o actuacions que deriven de decisions discrecionals de lAdministració, que no tinguen cobertura pressupostària.
3. La quantia i les condicions daplicació del Fons de Contingència es determinaran anualment en la corresponent llei de pressupostos.
4. El romanent del crèdit a final de cada exercici en el fons de contingència no podrà ser objecte dincorporació a exercicis posteriors.
Secció 2.ª
De les modificacions de crèdit
Article 44. Modificació dels crèdits inicials
1. La quantia i finalitat dels crèdits continguts en els pressupostos només podran ser modificades durant lexercici, dins dels límits establits en esta llei i en les lleis anuals de pressupostos, per mitjà de:
a) Incorporacions de crèdit.
b) Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit.
c) Ampliacions de crèdit.
d) Transferències de crèdit.
e) Generacions i anul·lacions de crèdit.
2. Anualment, la llei de pressupostos establirà els òrgans competents, en làmbit del sector públic de la Generalitat, per a laprovació de les diferents modificacions de crèdit.
3. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda establirà el procediment que sha de seguir en la tramitació dels expedients de modificació de crèdit.
En tot cas, i sempre que afecten el pressupost de lAdministració de la Generalitat o dels seus organismes autònoms, les modificacions de crèdit hauran de tindre linforme de les intervencions delegades o de la Intervenció General de la Generalitat i indicar expressament els programes, servicis i crèdits pressupostaris afectats per les modificacions, així com les raons que les justifiquen i la incidència, si és el cas, en la consecució dels objectius dels programes previstos en els pressupostos de cada exercici i en els escenaris pressupostaris plurianuals.
4. Sense perjuí del que disposa lapartat primer, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà acordar les modificacions tècniques en lestructura, el contingut i la distribució dels crèdits del pressupost, sempre que no impliquen un increment en la quantia global de les dotacions autoritzades durant lexercici corrent i que es deriven de les variacions orgàniques aprovades pels òrgans competents.
5. Les modificacions de crèdit es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Article 45. Incorporacions de crèdit
1. Els crèdits per a gastos que, en lúltim dia de lexercici pressupostari a què es referix lapartat 1.b de larticle 25 no estiguen vinculats al compliment de les obligacions ja reconegudes, es consideraran anul·lats. No obstant això, es podran incorporar els crèdits en els casos següents:
a) Quan així ho autoritze una norma de rang legal.
b) Crèdits finançats amb ingressos afectes a la realització dactuacions determinades.
c) Crèdits derivats de retencions efectuades per al finançament de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, quan haja sigut anticipat el seu pagament dacord amb el procediment previst en esta llei, i les lleis de concessió hagen quedat pendents daprovació per les Corts al final de lexercici pressupostari.
2. Les incorporacions que afecten els Pressupostos de lAdministració de la Generalitat es finançaran a càrrec de romanent de tresoreria afectat, per mitjà de baixa en el Fons de Contingència o amb baixa en altres crèdits doperacions no financeres.
Les incorporacions de crèdit en el pressupost dorganismes autònoms o altres entitats que conformen el sector públic administratiu podran fer-se a càrrec de la part del romanent de tresoreria afectat.
Article 46. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit
Quan haja de realitzar-se algun gasto que no puga demorar-se fins a lexercici següent i no hi haja crèdit en el pressupost de la Generalitat, o el consignat siga insuficient, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà ordenar la incoació dun expedient de concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, respectivament, quan la seua dotació no resulte possible a través de les restants figures previstes en larticle 44.1.
La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda sotmetrà al Consell lacord denviar a les Corts el corresponent projecte de llei, en el qual hauran de quedar especificats els recursos que han de finançar-lo.
Article 47. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdits dels organismes autònoms i altres entitats amb pressupost limitador
1. Quan la necessitat de concessió de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit es produïsca en els organismes autònoms o altres entitats amb pressupost limitador de la Generalitat i això signifique un augment en els seus crèdits, la concessió correspondrà a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda quan el seu import no excedisca el 5 per cent dels crèdits consignats en els seus pressupostos, i al Consell, en els casos en què, excedit lesmentat percentatge, no arribe al 15 per cent. Els esmentats percentatges saplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.
Estes modificacions requeriran linforme previ de la conselleria a la qual estiguen adscrits, en què sen justificarà la necessitat i sespecificarà la forma de finançament de lincrement del gasto.
2. El Consell donarà compte, trimestralment, a la Comissió dEconomia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, dels crèdits extraordinaris i suplements de crèdit la informació dels quals contindrà, com a mínim, el mateix detall documental que el pressupost respectiu.
3. En els supòsits no previstos en lapartat primer, laprovació serà mitjançant una llei de les Corts.
Article 48. Ampliacions de crèdit
1. Tindran la condició dampliables els crèdits destinats a atendre obligacions específiques de lexercici que, de manera taxativa, sespecifiquen en llei anual de pressupostos de la Generalitat. La quantia destos crèdits podrà ser incrementada fins a limport a què arriben les respectives obligacions.
2. Les ampliacions de crèdit podran finançar-se a càrrec de baixes en altres crèdits del pressupost no financer, amb ingressos superiors, a càrrec del Fons de Contingència, o, si és el cas, a càrrec de la previsió del resultat de lexercici corrent, en els termes que preveu la llei anual de pressupostos.
Article 49. Transferències de crèdit
1. Les transferències són traspassos de dotacions entre crèdits. Es podran fer transferències entre els diferents crèdits del pressupost, inclús amb lhabilitació de crèdits nous, amb les limitacions següents:
a) No sen podran fer a càrrec dels crèdits per a gastos de personal, excepte que es justifique que la quantitat la transferència de la qual es proposa no està afectada a cap obligació de pagament, ni ho estarà durant el que reste dexercici, ni resulta afectat el règim retributiu fixat en la corresponent llei de pressupostos.
b) No sen podran fer des de crèdits per a passius financers a la resta dels crèdits.
c) No sen podran fer des de crèdits per a operacions de capital a crèdits per a operacions corrents, excepte quan lobjecte de la modificació siga dotar crèdit per al funcionament de noves inversions o per a operacions corrents que afecten servicis públics fonamentals.
d) No minoraran crèdits extraordinaris o crèdits que shagen suplementat en lexercici. Esta restricció no afectarà crèdits de la secció de deute públic.
2. No es podran fer transferències de crèdit que minoren els crèdits per a gastos destinats a subvencions de caràcter nominatiu, excepte que, per qualsevol causa, nhaja perdut el dret a la percepció.
3. Sense perjuí del que preveu larticle 39.5 desta llei, no es podran fer transferències per a dotar o incrementar crèdit destinat a subvencions de caràcter nominatiu.
4. Les limitacions a què es referixen els apartats 2 i 3 deste article no seran aplicables a les aportacions dineràries a què es referix larticle 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
5. Les limitacions previstes en lapartat 1 deste article no seran aplicables a aquelles modificacions que tinguen com a objecte la correcta imputació comptable dels crèdits previstos en el pressupost.
Article 50. Generacions de crèdit i anul·lacions
1. Podran donar lloc a generacions, els ingressos imputats al pressupost en el mateix exercici com a conseqüència de:
a) Aportacions de lEstat o de qualsevol dels subjectes que conformen el seu sector públic, de la Unió Europea o daltres persones naturals o jurídiques, públiques o privades, per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a la Generalitat.
b) Aportacions de lAdministració de la Generalitat als organismes autònoms o a les entitats amb pressupost limitador, així com dels distints subjectes que conformen el seu sector públic instrumental a lAdministració de la Generalitat, altres organismes autònoms o entitats amb pressupost limitador per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a estos.
c) Préstecs concedits a lAdministració de la Generalitat per altres administracions públiques, i els seus organismes o institucions per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a esta.
d) Recursos legalment afectats a la realització dactuacions determinades.
e) Vendes de béns i prestació de servicis.
f) Alienacions dimmobilitzat.
g) Reembossaments de préstecs.
h) Els excessos de recaptació o dingressos per altres conceptes respecte de lestimació inicial prevista en lestat dingressos.
i) Ingressos obtinguts per reintegraments de pagaments indeguts de pressupostos tancats.
2. La generació només es podrà fer quan shagen efectuat els corresponents ingressos que la justifiquen. No obstant això, la generació com a conseqüència dels supòsits previstos en les lletres a, b i c de lapartat anterior es podrà fer una vegada efectuat el reconeixement del dret o quan hi haja un compromís ferm daportació.
3. En el cas dels supòsits de les lletres e, f, g, h i i de lapartat 1 anterior, les generacions únicament es podran fer per a la cobertura de gastos dexercicis anteriors. No obstant això, en el supòsit previst en les lletres f i g la generació es podrà fer, igualment, en crèdits corresponents a operacions de la mateixa naturalesa econòmica.
4. La conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà aprovar les corresponents anul·lacions de crèdit, en el cas de crèdits finançats amb recursos finalistes la quantia efectiva dels quals resulte inferior a la prevista en els pressupostos.
Article 51. Acomptes de tresoreria
1. Amb caràcter excepcional, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, podrà concedir acomptes de tresoreria per a atendre gastos inajornables, amb el límit màxim en cada exercici de l1 per cent dels crèdits autoritzats a lAdministració de la Generalitat per la llei de pressupostos, en els casos següents:
a) Una vegada aprovat pel Consell el projecte de concessió de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit.
b) Quan shaja promulgat una norma amb rang de llei, per la qual sestablisquen obligacions el compliment de les quals exigisca la concessió de crèdit extraordinari o suplement de crèdit.
2. Si el crèdit extraordinari o el suplement de crèdit a concedir es destina a finançar necessitats plantejades en el pressupost dels organismes autònoms, la concessió de lacompte de tresoreria comportarà lautorització per a atendre, en lorganisme, el pagament de les mencionades necessitats per mitjà doperacions de tresoreria.
3. Si les Corts no aproven el projecte de llei de concessió del crèdit extraordinari o del suplement de crèdit, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, disposarà la cancel·lació de lacompte de tresoreria a càrrec dels crèdits de la respectiva conselleria o organisme autònom, si és el cas, la minoració de la qual ocasione menys trastorns per al servici públic.
CAPÍTOL V
Del sector públic empresarial i fundacional
Article 52. Pressupost
1. Les entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional, dacord amb el que establix lapartat 2 de larticle 3 desta llei, elaboraran una proposta de pressupost dexplotació que detallarà els recursos i les dotacions anuals corresponents. Així mateix, formularan una proposta de pressupost de capital amb el mateix detall. Els pressupostos dexplotació i de capital sintegraran en els pressupostos consolidats de la Generalitat.
Els fons a què es referix larticle 2.4 desta llei elaboraran, igualment, pressupostos dexplotació i capital.
2. Els pressupostos dexplotació i de capital estaran constituïts per una previsió del compte de resultats i de lestat de recursos i dotacions del corresponent exercici. Com a annex als dits pressupostos, sadjuntarà una previsió del balanç de lentitat, una memòria explicativa del contingut, així com la documentació complementària que determine la conselleria competent en matèria dhisenda per mitjà de lorde a què es referix larticle 33 desta llei.
3. Els estats financers assenyalats en lapartat anterior faran referència, a més de fer-la a lexercici relatiu al Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, a lavanç de la liquidació de lexercici corrent.
Article 53. Programa dactuació plurianual
1. Les entitats que hagen delaborar les propostes de pressupostos dexplotació i de capital dacord amb el que disposa larticle anterior formularan, així mateix, anualment un programa dactuació plurianual.
2. El programa dactuació plurianual estarà integrat pels estats financers determinats en larticle anterior desta llei i, junt amb la documentació indicada en lapartat següent, reflectirà les dades economicofinanceres previstes per a lexercici relatiu al Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat i als tres exercicis immediatament següents, segons les línies estratègiques i els objectius definits per a lentitat.
3. Els programes dactuació plurianual aniran acompanyats de la informació de caràcter complementari següent:
a) Línies estratègiques de lentitat i, si és el cas, les previstes en els contractes plurianuals de gestió, o en els contractes programa.
b) Previsions plurianuals dels objectius a aconseguir.
c) Memòria de les principals actuacions de lentitat.
d) Programa dinversions territorialitzat.
e) La restant documentació que determine la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
Article 54. Modificacions pressupostàries
En aquelles entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional que reben subvencions dexplotació o de capital o una altra aportació de qualsevol naturalesa a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat, o es tracte dentitats que es financen amb ingressos de naturalesa tributària, per mitjà dingressos basats en lexplotació del domini públic, o es tracte dentitats en què més del 50 per cent del seu import net de xifra de negocis té el seu origen en transaccions amb lAdministració de la Generalitat o amb altres entitats del sector públic instrumental, les autoritzacions per a la modificació dels seus pressupostos dexplotació i capital sajustaran al següent:
a) Si la variació afecta les aportacions de ladministració de la Generalitat arreplegades en els pressuposts de la Generalitat, la competència correspon a qui, dacord amb el que establix la present llei o en la de pressuposts del corresponent exercici, la tinga atribuïda respecte dels crèdits pressupostaris que afecte.
b) Les modificacions que afecten gastos de personal seran competència de la conselleria a què estiguen adscrites o de la qual depenguen funcionalment, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
Les modificacions pressupostàries a què es referix este article es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini dun mes des que saprove.
Article 55. Contracte programa
1. Els contractes programa que puguen formalitzar-se amb la Generalitat establiran, com a mínim, les clàusules corresponents sobre les matèria següents, si bé sen podran excloure algunes quan per raó de lobjecte no siga necessària la seua incorporació, sempre que quede degudament justificat:
a) Objectius de la política de personal, rendibilitat, o reestructuració tècnica de lexplotació econòmica, així com mètodes indicadors davaluació daquells.
b) Aportacions a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat, qualsevol que en siga la naturalesa i, si és el cas, les previsions dendeutament.
c) Efectes que shan de derivar de lincompliment dels compromisos acordats.
d) Control per la conselleria amb competència en matèria dhisenda de la seua execució i dels resultats derivats de la seua aplicació, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a les respectives conselleries dadscripció.
2. Els contractes programa seran aprovats pel Consell, a proposta de la conselleria dadscripció, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries dhisenda i de sector públic.
3. La subscripció del contracte programa a què es referix lapartat anterior no exclourà lelaboració del pressupost dexplotació i de capital i del programa dactuació plurianual, que haurà dadequar el seu contingut a allò que sha previst, si és el cas, en el corresponent contracte programa.
4. El control a què es referix el paràgraf d de lapartat 1 anterior no exclourà el que puga correspondre a les respectives conselleries o organismes de què depenguen les entitats que hagen subscrit el corresponent contracte programa.
CAPÍTOL VI
De la gestió pressupostària
Article 56. De la gestió economicofinancera
1. La conselleria amb competències en matèria dhisenda realitzarà el seguiment de lexecució dels crèdits i del compliment dels objectius de cada programa i, a este efecte, podrà adoptar les mesures provisionals que considere necessàries per a assegurar tant el compliment dels compromisos en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, com lèxit dels esmentats objectius. Estes mesures hauran de ser comunicades al Consell per a la seua ratificació.
2. LAdministració de la Generalitat observarà les vies de cooperació i coordinació adequades amb altres administracions públiques, a fi de racionalitzar lús dels recursos amb què es dota el sector públic instrumental.
Article 57. No-disponibilitat dels crèdits
1. En el marc del que preveu lapartat 1 de larticle anterior, la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà proposar al Consell que acorde la no-disponibilitat de crèdits pressupostaris, que sinstrumentarà per mitjà de les corresponents retencions de crèdits. Aquests acords hauran de ser publicats en el DOCV en el termini de dos mesos.
2. Dels acords de no disponibilitat de crèdits aprovats pel Consell que superen el 20 % del total del pressupost consolidat caldrà retren comptes a les Corts en la forma i el tràmit inclòs en el reglament.
3. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà proposar, motivadament, al Consell la revocació parcial o total de lacord de no-disponibilitat de crèdit.
Lesmentada revocació podrà tindre com a objecte:
La reposició dels crèdits alliberats en laplicació dorigen, per a la seua gestió ordinària.
El seu traspàs a la secció pressupostària de gastos diversos, amb vista a la seua vinculació a la consecució de lobjectiu destabilitat, per a la cobertura de crèdits qualificats com a ampliables, o per a la seua aplicació a altres crèdits del pressupost per mitjà de la transferència de crèdit corresponent.
4. En tot cas, els distints subjectes del sector públic de la Generalitat les dotacions dels quals hagen quedat afectades, directament o indirectament, per la no-disponibilitat hauran dadequar el seu estat de gastos a la nova situació.
Article 58. Fases dexecució del pressupost de gastos
1. Lexecució dels crèdits consignats en els pressupostos comprendrà les operacions següents:
a) Autorització del gasto. És lacte pel qual sautoritza la realització dun gasto per una quantia certa o aproximada, i es reserva, amb este fi, la totalitat o una part dun crèdit pressupostari. Lautorització inicia el procediment dexecució del gasto, sense que implique relacions amb tercers aliens a la Hisenda Pública de la Generalitat.
b) Compromís o disposició del gasto. És lacte per mitjà del qual sacorda, amb els tràmits previs legals procedents, la realització de gastos prèviament autoritzats, per un import determinat o determinable. La disposició del gasto és un acte amb rellevància jurídica amb tercers, que vincula la Hisenda Pública de la Generalitat a la realització del gasto a què es referisca en la quantia i les condicions establides.
c) Reconeixement de lobligació. És lacte per mitjà del qual es declara lexistència dun crèdit exigible contra la Hisenda Pública de la Generalitat derivat dun gasto autoritzat i disposat i que comporta la proposta de pagament corresponent.
El reconeixement dobligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat es produirà després de lacreditació documental prèvia davant de lòrgan competent de la realització de la prestació o el dret del creditor, de conformitat amb els acords en virtut dels quals es va autoritzar i va disposar el gasto.
d) Proposta de pagament. És loperació per la qual, a fi de complir una obligació reconeguda, lòrgan gestor dun gasto proposa a lòrgan competent que nordene el pagament conseqüent per a la cancel·lació.
e) Ordenació del pagament i pagament material. Sense perjuí del que establix larticle 60 desta llei, les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat sextingixen pel pagament, la compensació, la prescripció o qualsevol altre mitjà en els termes establits en esta llei i en les disposicions especials que siguen aplicables.
2. Quan la naturalesa de loperació o gasto així ho determinen, sacumularan en un sol acte les fases dexecució necessàries.
Article 59. Competències en matèria de gestió de gastos
1. Correspon a les persones titulars de les conselleries autoritzar els gastos i efectuar la disposició de crèdit dels servicis propis a càrrec seu, excepte els casos reservats per la llei a la competència del Consell. Així mateix, els correspon reconéixer les obligacions i proposar a la persona titular de la conselleria amb competència en matèria dhisenda lordenació dels corresponents pagaments.
2. Amb la mateixa excepció legal, correspon a les persones que exercixen la presidència o direcció, en cas que no hi haja presidència, dels ens amb pressupost limitador lautorització, disposició, i també el reconeixement de les obligacions corresponents.
3. Les facultats a què es referixen els números anteriors podran desconcentrar-se mitjançant un decret o delegar-se en els termes previstos reglamentàriament.
Article 60. Ordenació de pagaments
1. Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda lordenació general de pagaments en làmbit de lAdministració de la Generalitat. Per a la resta de subjectes que conformen el sector públic administratiu, la competència correspondrà a les persones que exercisquen la presidència o la direcció.
2. Les ordes de pagament sexpediran a favor de la persona creditora que figure en la corresponent proposta de pagament. No obstant això, per orde de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, es podran regular els supòsits en què puguen expedir-se a favor de les habilitacions, així com de les entitats col·laboradores i altres agents mediadors en el pagament, que actuaran com a intermediaris per a la posterior entrega als creditors.
Article 61. Embargament de drets de cobrament
Les providències i diligències dembargament, manaments dexecució, acords dinici de procediment administratiu de compensació i actes de contingut anàleg, dictats per òrgans judicials o administratius, en relació amb drets de cobrament que els particulars tenen davant de lAdministració de la Generalitat i que siguen pagadors a través de lordenació de pagaments, shauran de comunicar necessàriament a lòrgan competent en matèria de tresoreria per a la pràctica deguda per mitjà de consulta al sistema dinformació comptable i contindran almenys la identificació de la persona afectada amb indicació del nom o denominació social i el seu número didentificació fiscal, limport de lembargament, lexecució o retenció, i lespecificació del dret de cobrament afectat amb indicació de limport, lòrgan al qual correspon la proposta de pagament i lobligació a pagar.
Article 62. Pagaments indeguts i reintegraments
1. Als efectes desta llei, sentén per pagament indegut el realitzat per error material, aritmètic o de fet, a favor de persona en qui no concórrega cap dret de cobrament davant de lAdministració respecte a este pagament o en quantia que excedix de la consignada en lacte o document que va reconéixer el dret del creditor.
2. Qui perceba un pagament indegut total o parcial queda obligat a la seua restitució. Lòrgan que haja comés lerror que va originar el pagament indegut, disposarà immediatament, dofici, la restitució de les quantitats indegudament pagades dacord amb els procediments reglamentàriament establits i, si no hi ha procediment específic, dacord amb el que establisca la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
Els ingressos obtinguts per reintegraments de pagaments realitzats de manera indeguda a càrrec de crèdits pressupostaris de lexercici corrent, hauran doriginar la reposició destos últims en les condicions que es fixe reglamentàriament.
3. La revisió dels actes de què es deriven reintegraments diferents dels corresponents als pagaments indeguts a què fa referència lapartat primer anterior es farà dacord amb els procediments de revisió dofici dactes nuls o anul·lables, previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o de conformitat amb els procediments específics de reintegrament establits en les normes reguladores dels distints ingressos, segons la causa que en determine la invalidesa. Lefectivitat dels ingressos per reintegrament se sotmetrà al que establix el capítol II del títol I desta llei.
4. Excepte el que sha establit en la normativa reguladora dels distints reintegraments, el reintegrament de pagaments indeguts o declarats invàlids meritarà linterés previst en larticle 16 desta llei, des del moment que es va produir el pagament fins a la data en què sacorde la procedència del reintegrament.
A este efecte, no es meritarà el mencionat interés quan el perceptor dun pagament indegut procedisca a la devolució voluntària efectiva dels fons percebuts, sense el requeriment previ de lAdministració.
El règim de meritacions dinteressos previst en el primer paràgraf deste apartat resultarà també aplicable en els casos en què corresponga el reintegrament de les quantitats percebudes de la Hisenda Pública de la Generalitat per haver incomplit el perceptor dels fons les condicions establides para lentrega o per no haver-sen justificat correctament el compliment, de conformitat amb el que establix larticle 172.2 desta llei.
Article 63. Acomptes de caixa fixa
1. Els acomptes de caixa fixa són provisions de fons de caràcter extrapressupostari i permanent que es fan a les habilitacions per a latenció immediata i la posterior aplicació al corresponent capítol del pressupost de lany en què es realitzen.
2. Reglamentàriament, es determinaran les normes que regulen els pagaments per mitjà dacomptes de caixa fixa, especificant-hi els límits quantitatius, els gastos que poden ser satisfets, laplicació al pressupost, el seu règim de justificació i tots altres aspectes que resulten necessaris.
3. En tot cas, els fons destinats a acomptes tindran el caràcter de fons públics i formaran part de la Tresoreria de la Generalitat.
Article 64. Pagaments a justificar
1. Les ordes de pagament que, excepcionalment, en el moment de la seua expedició no puguen anar acompanyades dels documents acreditatius del dret de la persona creditora, tindran el caràcter de «a justificar», sense perjuí de laplicació procedent als crèdits pressupostaris corresponents.
2. Els perceptors de les ordes de pagament a justificar seran responsables, en els termes que preveu esta llei, de la custòdia i ús dels fons i de la rendició del compte, i hauran de justificar en el termini de tres mesos laplicació de les quantitats rebudes, excepte les corresponents a pagaments per expropiacions que seran rendides en el termini de sis mesos. En cas de no presentar la justificació en este termini, sels comunicarà perquè ho facen en un termini de deu dies, i sels advertirà que, si no ho fan així, sexpedirà el certificat de descobert corresponent.
3. Durant el transcurs dels dos mesos següents a la data daportació de les documentacions justificatives a què es referix lapartat anterior deste article, es procedirà a laprovació o linconvenient del compte rendit per lautoritat competent.
Article 65. Gestió del pressupost dingressos
1. La gestió del pressupost dingressos es realitzarà en les fases successives o simultànies següents:
a) Reconeixement del dret.
b) Proposta dingrés.
2. Reconeixement del dret és lacte que, dacord amb la normativa aplicable a cada recurs específic, declara i liquida un crèdit a favor de lAdministració de la Generalitat i de les seues entitats amb pressupost limitador.
3. Proposta dingrés és lacte pel qual lòrgan gestor proposa a lòrgan competent loperació encaminada a lextinció efectiva dels drets prèviament reconeguts.
4. Dacord amb el que establix larticle 11.2 desta llei, lextinció del dret podrà produir-se en efectiu, en els termes que preveu larticle 74.2 desta llei, així com en espècie, o per compensació, en els casos previstos en les disposicions especials que siguen aplicables. Les extincions de drets per altres causes seran objecte de comptabilització diferenciada, i es distingirà entre les produïdes per anul·lació de la liquidació i les produïdes en el procés de recaptació per prescripció, condonació o insolvència.
Article 66. Devolucions dingressos
En la gestió de devolucions dingressos es distingirà el reconeixement del dret a la devolució, lorigen de la qual serà la realització dun ingrés indegut o una altra causa legalment establida, i el pagament de la devolució.
Sense perjuí de les especialitats en matèria tributària, en les devolucions dingressos indeguts derivades de la revisió administrativa o judicial de lacte de què dimane lobligació dingrés, el dret a la devolució integrarà, a més de limport ingressat, el resultant daplicar sobre este linterés legal dels diners fixat en la llei de pressupostos vigent en cada període des de la data en què shaja fet lingrés indegut fins a la data en què sordene el pagament de la devolució.
TÍTOL III
TRESORERIA DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 67. Concepte
1. Constituïx la Tresoreria de la Generalitat tots els recursos financers, siguen diners, valors o crèdits tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries, de lAdministració de la Generalitat, dels seus organismes autònoms i de les entitats a què es referix larticle 2.3.a.3.r desta llei, sempre que sintegren en el sector públic administratiu de la Generalitat.
2. Les disponibilitats de tresoreria i les seues variacions estan subjectes a intervenció, sempre que facen referència a la Tresoreria de lAdministració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms, i, en tot cas, estes han de registrar-se dacord amb les normes de comptabilitat pública en els termes que preveu lapartat anterior.
Article 68. Funcions
1. Són funcions encomanades a la Tresoreria de la Generalitat:
a) Pagar les obligacions de la Generalitat i recaptar els seus drets.
b) Aplicar el principi dunitat de caixa a través de la centralització de tots els fons i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
c) Distribuir temporalment i territorialment les disponibilitats dineràries per a la satisfacció puntual de les obligacions de la Generalitat.
d) Executar les operacions financeres necessàries per a procurar el grau de liquiditat suficient perquè la Generalitat puga complir les seues obligacions.
e) Respondre dels avals prestats per la Generalitat.
f) Qualsevol altra funció que derive o que es relacione amb les anteriors.
2. Mitjançant un decret del Consell, podrà atribuir-se a lInstitut Valencià de Finances les funcions o servicis de tresoreria que es consideren oportuns. Lesmentada atribució de funcions podrà arribar tant a lAdministració de la Generalitat com a la resta de subjectes que constituïxen la Tresoreria de la Generalitat, dacord amb larticle 67 desta llei, i sajustarà a les previsions que a este efecte sarrepleguen en les normes que regulen el règim jurídic i organitzatiu de la mencionada entitat.
CAPÍTOL II
De la Gestió de la tresoreria
Article 69. Pressupost monetari
1. Lòrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les funcions en matèria de tresoreria elaborarà un pressupost monetari anual de venciment dobligacions i drets, a fi de preveure les necessitats de tresoreria que puguen produir-se en el desenrotllament de lexercici econòmic.
2. A fi daconseguir una adequada planificació temporal dels pagaments i una correcta estimació de les necessitats de recursos del conjunt de la Generalitat, es podrà demanar dels ens que integren el sector públic instrumental totes les dades, previsions o documentació sobre pagaments i cobraments que siguen necessaris per a lelaboració dun pressupost monetari de lAdministració de la Generalitat.
3. Excepcionalment, la Tresoreria de lAdministració de la Generalitat podrà disposar i aplicar els excedents de tresoreria dorganismes autònoms, quan les necessitats de liquiditat així ho requerisquen i amb lautorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda.
Article 70. Del procés de pagaments
1. El procés de pagament comprén la fase dordenació de pagament i realització material de pagament, que podran ser acumulats en un únic acte.
2. Les funcions inherents a lordenació i realització de pagaments seran exercides per la Tresoreria de lAdministració de la Generalitat i pels altres òrgans autoritzats dacord amb larticle 60 desta llei.
3. La conselleria competent en matèria dhisenda podrà establir que les operacions dingrés i dordenació del pagament dels organismes autònoms les realitze la Tresoreria de lAdministració de la Generalitat, per a la qual cosa sestablirà el corresponent procediment.
Article 71. Criteris dordenació del pagament
1. Amb caràcter general, la quantia dels pagaments ordenats en cada moment sajustarà al pressupost monetari.
2. En tot cas, lordenador de pagaments aplicarà criteris objectius en lexpedició de les ordes de pagament, com ara la data de recepció, limport de loperació, laplicació pressupostària i la forma de pagament, entre altres.
Article 72. Situació dels fons i règim dautoritzacions
1. Sense perjuí del que disposa lapartat 4 deste article, els ingressos i pagaments de lAdministració de la Generalitat es canalitzaran a través del compte o comptes que es mantinguen en entitats financeres.
2. A este efecte, lobertura, cancel·lació i règim dautoritzacions per a la situació, control i disposició dels fons dels comptes bancaris de lAdministració de la Generalitat les efectuarà la conselleria competent en matèria dhisenda, dacord amb les instruccions que dicte a este efecte el titular de lesmentada conselleria.
3. Els fons dels organismes públics a què es referix larticle 67 se situaran en la Tresoreria de la Generalitat, i shaurà danotar, a efectes comptables, la seua procedència.
A este efecte, i respecte a lobertura, utilització i cancel·lació de comptes en entitats financeres dels esmentats organismes, els òrgans competents en matèria de tresoreria dictaran les instruccions oportunes quan ho aconselle la naturalesa de les operacions que desenrotllen.
4. Per a la prestació de servicis financers, a tot o part del sector públic de la Generalitat, lòrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les competències en matèria de tresoreria podrà subscriure contractes amb les entitats financeres, els quals hauran dajustar-se al que disposa la normativa sobre contractes del sector públic i adjudicar-se per mitjà de procediment negociat amb un mínim de tres ofertes i sense necessitat dexigir prestació de garantia definitiva. En els esmentats contractes, entre altres aspectes, sespecificarà la naturalesa dels comptes en què estiguen situats els fons de la tresoreria, el seu règim de funcionament, els servicis de col·laboració contractats, les condicions financeres, les obligacions dinformació assumides per les entitats financeres i, quan corresponga, els mitjans de pagament associats a estes. En particular, haurà de fer-se constar la inembargabilitat de fons públics i, si és el cas, lexclusió de la facultat de compensació per part de lentitat bancària.
Article 73. De la coordinació de la tresoreria en làmbit del sector públic instrumental de la Generalitat
Correspon a la conselleria competent en matèria dhisenda la coordinació de la gestió de la tresoreria dels ens del sector públic instrumental. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, mitjançant una orde, establirà els criteris i les directrius convenients.
Article 74. Ingressos i mitjans de pagament
1. Els ingressos a favor de la Tresoreria de la Generalitat es podran fer en el Banc dEspanya, en les caixes de tresoreria i en les entitats financeres col·laboradores o altres entitats financeres autoritzades a este efecte per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
2. En les condicions que establisca la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, els ingressos i els pagaments de la Tresoreria de la Generalitat es podran fer per mitjà de diners de curs legal, xec, transferència bancària, domiciliació bancària, targetes de crèdit o dèbit o qualsevol altre mitjà de pagament, siga o no bancari. En les mencionades condicions, podrà establir-se que, en la realització de determinats ingressos o pagaments de la Tresoreria de la Generalitat, només puguen utilitzar-se determinats mitjans dingrés o pagament.
Article 75. Necessitats de tresoreria
Les necessitats de tresoreria derivades de la diferència entre el venciment dels seus pagaments i dels seus ingressos es podrà satisfer, amb caràcter general:
a) Per mitjà de les bestretes a què es referixen els articles 85.3 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i 64.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut dautonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.
b) Per mitjà del concert doperacions de tresoreria. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà autoritzar operacions dendeutament el termini de les quals siga inferior a un any, dacord amb els requisits que a este efecte sestablisquen en la corresponent llei de pressupostos.
Article 76. Acompte de tresoreria als ens del sector públic instrumental de la Generalitat
La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà concedir als ens del sector públic instrumental de la Generalitat acomptes de tresoreria per al pagament dobligacions inajornables, dacord amb els límits i requisits que a este efecte sestablisca en les lleis anuals de pressupostos.
Article 77. Rendició de comptes
La Tresoreria de la Generalitat haurà de retre comptes de les operacions i de laplicació dels fons públics efectuats, en els terminis i en la forma que reglamentàriament es determine.
Article 78. Caixa de depòsits i fiances
La Tresoreria de la Generalitat exercirà com a caixa de depòsits i fiances per a la Generalitat. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, mitjançant una orde en regularà el funcionament, els procediments de constitució, la gestió, la prescripció i la confiscació i, en especial, la centralització de depòsits i fiances efectuats davant dels distints subjectes del sector públic instrumental a què es referix larticle 67 desta llei.
Les quantitats depositades es comptabilitzaran com a operacions extrapressupostàries i no produiran cap interés.
Article 79. Fraccionament de pagaments
Excepte disposició expressa duna llei, en aquells supòsits i en la forma que es determine reglamentàriament, podran fraccionar-se excepcionalment determinats pagaments dins del termini establit per a efectuar-los.
TÍTOL IV
DEUTE PÚBLIC
Article 80. Operacions dendeutament
Constituïx el deute de la Generalitat el conjunt de capitals presos a préstec per mitjà doperacions financeres que poden adoptar algunes de les modalitats següents:
a) Operacions de crèdit concertades amb persones físiques o jurídiques.
b) Emprèstits, emesos per a subscripció pública en el mercat de capitals i representats en títols-valors o anotacions en compte.
c) Qualsevol altra apel·lació al crèdit públic o privat.
Article 81. Operacions a llarg termini
1. Les operacions dendeutament concertades a un termini superior a dotze mesos hauran de complir els requisits següents:
a) El seu import es destinarà exclusivament a finançar gastos dinversió.
b) La quantia de les anualitats, incloent-hi els interessos i lamortització, no excediran el 25 per cent dels ingressos corrents previstos en el pressupost anual de la Generalitat.
2. No obstant això, en el cas que sutilitzen programes de finançament a curt termini per a atendre projectes dinversió, dins dels límits màxims fixats per a cada exercici per la llei de pressupostos, saplicaran les limitacions previstes en lapartat 1 deste article.
3. El compliment del que disposa este article sajustarà a la normativa aplicable en cada moment a les administracions públiques, en el marc del sistema de finançament de les comunitats autònomes, i dacord amb els principis rectors de la Unió Europea per a lharmonització en matèria de finances públiques i estabilitat pressupostària.
Article 82. Autorització dendeutament
1. La creació de deute de la Generalitat haurà de ser autoritzada per llei. La Llei de Pressupostos de la Generalitat, sense perjuí destablir qualsevol altra característica de les operacions dendeutament per realitzar, fixarà cada exercici els límits màxims a què pujaran les operacions financeres que impliquen creació de deute, tenint en compte lobjectiu fixat per a la Comunitat Valenciana de conformitat amb la normativa vigent en matèria destabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
2. Per desplegar lautorització legal de creació de deute per a un exercici pressupostari, el Consell disposarà la creació de deute de la Generalitat, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
3. El Consell, per desplegar lautorització dendeutament continguda en la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a un any, podrà disposar la creació de deute de la Generalitat durant el mes de gener de lany següent, per un import que no la incremente més del 15 per cent daquella autorització. Este increment ha de computar-se a efectes del compliment del límit de creació de deute que legalment sautoritze per al conjunt del segon dels anys esmentats.
Article 83. Formalització doperacions
1. Dins del marc dactuació que puga establir la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, correspon a lInstitut València de Finances establir els procediments que shan de seguir per a la contractació i formalització de les operacions de deute de la Generalitat, en els quals es garantiran els principis dobjectivitat, transparència i publicitat adequats al tipus doperació de què es tracte.
2. Les operacions relatives al deute de la Generalitat es realitzaran en els mercats financers dacord amb les normes, regles, tècniques, condicions i clàusules usuals en estos mercats, i es podrà acordar el sotmetiment a arbitratge o la remissió a una legislació o tribunals estrangers, sempre que sobserve el que disposa larticle 9 desta llei.
3. Igualment, podran concertar-se operacions dendeutament amb qualsevol organisme públic, nacional o comunitari, que este puga formalitzar en lexercici de les seues competències.
4. Les operacions de derivats financers tindran com a finalitat tant limitar el risc canviari com limitar, diversificar o modificar el risc o el cost del deute de la Generalitat, a causa de levolució dels tipus dinterés, i facilitar-ne la col·locació, negociació, administració i gestió.
5. Corresponen a lInstitut València de Finances les altres funcions relatives a la gestió, coordinació i seguiment de lendeutament de la Generalitat.
Article 84. Cobertura pressupostària dels gastos derivats del deute
En la secció «servici del deute» shabilitaran els crèdits per a fer front als reembossaments contractuals o anticipats i als gastos financers derivats del deute de la Generalitat, inclosos els de col·locació, negociació, administració i gestió deste.
Article 85. Comptabilització
1. El producte de les operacions dendeutament singressarà en la Tresoreria de la Generalitat i saplicarà a lestat dingressos de la Generalitat, exceptuant-ne les operacions amb termini no superior a un any, que es comptabilitzaran com a operacions extrapressupostàries.
2. En les operacions de permuta financera, els intercanvis inicial i final de principals, així com els intercanvis dinteressos i la resta de gastos i ingressos financers, tindran la consideració doperacions no pressupostàries, i simputaran únicament al pressupost de lAdministració de la Generalitat els respectius imports nets produïts per estes operacions durant lexercici.
No obstant això, quan alguna de les dos parts de la permuta financera, deutora o creditora, tinga un període de liquidació fraccionari diferent de laltra, les diferències simputaran al pressupost, dingressos o de gastos, segons corresponga, en el moment de la liquidació de la del període més llarg, i es mantindrà mentrestant el producte de les liquidacions fraccionàries en un compte doperacions no pressupostàries.
Article 86. Beneficis
El deute públic de la Generalitat gaudirà dels mateixos beneficis que el deute públic de lEstat i sajustarà a les normes que li siguen aplicables segons la seua modalitat i les seues característiques.
Article 87. Prescripció
Lobligació de reembossament dels capitals del deute públic i el pagament dels seus interessos prescriuran dacord amb el procediment i amb els terminis establits per la normativa vigent per al deute públic de lEstat.
Article 88. Endeutament del sector públic instrumental de la Generalitat i la resta dens adscrits
1. La Comissió Delegada del Consell dHisenda i Pressupostos, o, si és el cas, lòrgan que establisca la corresponent llei de pressupostos establiran el límit màxim anual dendeutament de cada un dels organismes públics, les societats mercantils de la Generalitat, les fundacions del sector públic de la Generalitat i els consorcis adscrits, i la resta de persones jurídiques adscrites que amb independència que formen o no part del sector públic de la Generalitat, es classifiquen en el sector dadministracions públiques, dacord amb la definició i delimitació del sistema europeu de comptes nacionals i regionals, i de la resta de persones jurídiques adscrites o dependents que, amb independència que formen o no part del sector públic de la Generalitat, estiguen incloses en el subsector de societats no financeres públiques.
El que preveu el paràgraf anterior no serà aplicable a aquells subjectes integrants del sector públic instrumental de la Generalitat el límit màxim dendeutament dels quals quede fixat expressament en la respectiva llei de pressupostos.
2. LInstitut Valencià de Finances serà lencarregat de la gestió, coordinació i seguiment deste endeutament, així com de la negociació amb les entitats financeres de les seues condicions.
TÍTOL V
RÈGIM DAVALS
Article 89. Objecte
1. La Generalitat podrà prestar garanties a les operacions de crèdit, o a les obligacions de contingut econòmic adquirides per empreses o entitats de qualsevol naturalesa, públiques o privades. Les garanties tindran la forma daval i seran autoritzades pel Consell mitjançant un acord a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
Els avals que satorguen hauran de ser compatibles amb el mercat comú, en els termes establits pels articles 87 i 88 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.
Els avals prestats per la Generalitat meritaran a favor seu la comissió que per a cada operació determine lacord dautorització.
2. Limport total dels avals a autoritzar en cada exercici es fixarà en la corresponent Llei de Pressupostos de la Generalitat. Este límit anual davals sentendrà referit al principal de les operacions avalades.
No obstant això, els avals prestats durant un exercici pressupostari que siguen alliberats abans que este finalitze, no computaran en el càlcul de limport total a què es referix el paràgraf anterior, per la qual cosa els esmentats imports alliberats podran ser destinats pel Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, a garantir noves operacions dins del mateix exercici pressupostari.
Laval concedit no pot garantir més que el pagament del principal i dels interessos, llevat que la llei de pressuposts o lacord de concessió disposen expressament una altra cosa.
3. Lautorització daval a les operacions de crèdit o obligacions de contingut econòmic dempreses privades requerirà, en tot cas, comunicació prèvia a la Comissió dEconomia, Pressuposts i Hisenda de les Corts. Esta comunicació haurà danar acompanyada dun informe de lInstitut Valencià de Finances en què, entre daltres circumstàncies, hauran de quedar acreditades les raons o les circumstàncies que determinen lautorització.
4. La Intervenció General de la Generalitat facilitarà una relació de les empreses o entitats finançades amb crèdits avalats per la Generalitat, a fi de conéixer en cada moment lestat de laplicació.
5. Trimestralment, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda retrà comptes davant de la Comissió dEconomia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, sobre les incidències que shagen produït en la concessió, reducció i cancel·lació dels avals i, si és el cas, dels riscos efectius a què la Generalitat haja de fer front directament com a conseqüència de la seua condició avaladora.
Article 90. Competències en latorgament davals
1. Lautorització del Consell mencionada en lapartat primer de larticle anterior, podrà referir-se específicament a cada operació o comprendren diverses, amb determinació, en tot cas, de la identitat dels avalats, limport màxim, individual o global, dels avals autoritzats i el termini de vigència de lautorització. Així mateix, podrà acordar la renúncia al benefici dexcussió establit en larticle 1830 del Codi Civil.
Els acords dautorització hauran de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda tindrà les facultats següents:
a) Atorgar els avals prèviament autoritzats pel Consell.
b) Convindre les clàusules que resulten usuals en els mercats financers, sense perjuí dels límits que puguen haver-se establit en lautorització preceptiva.
c) En els avals que garantisquen operacions de crèdit exterior, podrà acordar el sotmetiment a arbitratge o la remissió a una legislació o tribunals estrangers, sempre que sobserve el que disposa larticle 21 desta llei.
d) Determinar, si és el cas, la comissió daval a favor de la Generalitat.
3. LInstitut Valencià de Finances serà lencarregat de la tramitació i gestió dels avals de la Generalitat, i, a este efecte, beneficiari de les comissions que sen deriven.
Article 91. Dels avals a prestar pel sector públic instrumental de la Generalitat
1. LInstitut Valencià de Finances pot presentar avals dins del límit màxim fixat amb esta finalitat per la llei de pressuposts per a cada exercici.
2. Els avals prestats per lIVF i la resta dorganismes autònoms i empreses públiques, si és el cas, hauran de ser compatibles amb el mercat comú, en els termes establits pels articles 87 i 88 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, així com tindre com a finalitat garantir operacions linterés públic de les quals quede prou acreditat.
3. Els altres organismes públics i les societats mercantils de la Generalitat, poden presentar avals si la seua respectiva norma de creació els autoritza per a això i quan es preveja en la llei de pressuposts i dins dels límits que shi preveuen.
4. LInstitut Valencià de Finances i els altres organismes autònoms i empreses públiques, si és el cas, han de retre comptes trimestralment a la conselleria que tinga assignades les competències en matèria dhisenda, dels avals que concedisquen i dels riscs vius derivats de la seua condició avaladora.
Esta informació sincorporarà a linforme trimestral que shaurà de remetre a les Corts, dacord amb el que disposa larticle 89 desta llei.
TÍTOL VI
DEL CONTROL INTERN DE LA GESTIÓ ECONOMICOFINANCERA EFECTUADA PER LA INTERVENCIÓ GENERAL DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Normes generals
Article 92. Àmbit i exercici del control
1. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat, en els termes que preveu esta llei, el control intern de la gestió econòmica i financera del sector públic de la Generalitat, a través dels seus servicis centrals o de les seues intervencions delegades.
2. La Intervenció General de la Generalitat exercirà el control sobre les entitats col·laboradores i beneficiaris de subvencions i ajudes concedides pels subjectes del sector públic de la Generalitat i de les finançades a càrrec de fons comunitaris dacord amb el que establix esta llei i la normativa que la desplega, així com la normativa estatal i comunitària que siga aplicable.
Article 93. Objectius del control
1. El control regulat en este títol té com a objectius:
a) Verificar el compliment de la normativa que siga aplicable a la gestió objecte de control.
b) Verificar ladequat registre i la comptabilització de les operacions realitzades, i el seu fidel i regular reflex en els comptes i estats que, dacord amb les disposicions aplicables, haja de formar cada òrgan o entitat.
c) Avaluar que lactivitat i els procediments objecte de control es fan dacord amb els principis de bona gestió financera i, en especial, amb els previstos en la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
d) Verificar el compliment dels objectius assignats als centres gestors del gasto en els Pressupostos de la Generalitat.
e) Aquells altres objectius que sestablisquen en virtut del que disposen els articles 110, 113 i 119 deste títol.
2. El control es farà per mitjà de lexercici de la funció interventora, el control financer i lauditoria pública a què es referixen els capítols II, III i IV deste títol.
Article 94. Principis dactuació i prerrogatives
1. La Intervenció General de la Generalitat exercirà les seues funcions de control dacord amb els principis dautonomia, exercici desconcentrat i jerarquia interna.
2. El control a què es referix este títol serà exercit pel personal funcionari pertanyent al Cos Superior dInterventors i Auditors de la Generalitat, amb plena autonomia respecte a lòrgan o entitat la gestió del qual siga objecte de control. A este efecte, lesmentat personal gaudirà dindependència funcional respecte de les persones titulars dels òrgans la gestió dels quals controlen i ajustaran la seua actuació a la normativa vigent i a les instruccions impartides per la Intervenció General de la Generalitat.
3. El procediment contradictori regix la solució de les diferències que puguen presentar-se en lexercici del control de la funció interventora. Este principi es materialitzarà en el procediment de resolució de discrepàncies regulat en larticle 105 desta llei.
En làmbit del control financer permanent i lauditoria pública, labast del procediment contradictori serà lestablit en la normativa reguladora dels corresponents informes, sense perjuí del que establixen els articles 112 i 120.4 desta llei.
4. La persona titular de la Intervenció General de la Generalitat i les persones titulars de les intervencions delegades podran demanar directament de qui corresponga els assessoraments jurídics i informes tècnics que consideren necessaris, així com els antecedents i documents necessaris per a lexercici de les seues funcions. Les persones titulars dels distints òrgans i departaments estaran obligats a prestar la col·laboració, facilitar els antecedents i documents que resulten necessaris, així com qualsevol assistència que els siga requerida per la Intervenció, inclosa ladscripció temporal de mitjans personals en els termes que preveu la normativa de funció pública.
5. La persona titular de la Intervenció General de la Generalitat podrà interposar els recursos i reclamacions que autoritzen les disposicions vigents. Així mateix, podrà instar la declaració de lesivitat i la revisió dofici daquells actes que considere perjudicials per als interessos econòmics de la Hisenda Pública de la Generalitat.
Article 95. Deures i facultats del personal controlador, deure de col·laboració i assistència jurídica
1. El personal funcionari que exercisca les funcions de control, haurà de guardar la confidencialitat i el secret respecte dels assumptes que conega per raó del seu treball.
Les dades, informes o antecedents obtinguts en el desenrotllament de les seues funcions només podran utilitzar-se per als fins de control i, si és el cas, per a la denúncia de fets que puguen ser constitutius dinfracció administrativa, responsabilitat comptable o de delicte.
Així mateix, les comissions dinvestigació que es constituïsquen en el si de les Corts podran tindre accés a les esmentades dades, informes o antecedents, en els termes establits en la legislació vigent.
En els casos en què corresponga legalment laccés als informes de control, la sol·licitud es dirigirà directament als seus destinataris.
2. El personal funcionari de la Intervenció General de la Generalitat en lexercici de les funcions de control serà considerat agent de lautoritat.
3. Les autoritats, qualsevol que en siga la naturalesa, i els qui en general exercisquen funcions públiques o desenrotllen el seu treball en les entitats integrants del sector públic de la Generalitat, hauran de prestar al personal funcionari encarregat del control el suport, concurs, auxili i col·laboració que calga, i facilitar la documentació i informació necessàries per al control.
4. Qualsevol persona natural o jurídica, pública o privada, estarà obligada a proporcionar, després del requeriment previ de lòrgan de control de la Intervenció General de la Generalitat actuant, qualsevol classe de dades, documents, informes o antecedents, deduïts directament de les seues relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones, amb transcendència per a les actuacions de control que desenrotlle, inclòs laccés als papers de treball que hagen servit de base als informes dauditoria del sector públic de la Generalitat realitzats per auditors privats.
5. LAdvocacia de la Generalitat en els termes que preveu larticle 11 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, dAssistència Jurídica a la Generalitat, prestarà lassistència que, si és el cas, corresponga al personal funcionari que, com a conseqüència de la seua participació en actuacions de control, siga objecte de citació per òrgans jurisdiccionals.
6. En lexercici del control financer de subvencions, els jutjats i tribunals hauran de facilitar a lAdministració, dofici o a requeriment desta, totes les dades amb transcendència en laplicació del control de la gestió economicofinancera que es desprenguen de les actuacions judicials que coneguen, i respectar, si és el cas, el secret de les diligències sumarials.
Article 96. Plans Anuals i elevació al Consell dinformes generals
1. La Intervenció General de la Generalitat elaborarà els plans anuals següents en què sinclouran les actuacions a realitzar durant el corresponent exercici i el seu abast:
a) Pla Anual de Control Financer Permanent.
b) Pla Anual de Control Financer de Subvencions.
c) Pla Anual dAuditories del Sector Públic.
d) Pla Anual dAuditories de Fons Comunitaris. En este pla sinclouran les actuacions corresponents a ajudes i subvencions públiques atorgades a càrrec de fons de la Unió Europea.
Quan hi haja circumstàncies que així ho justifiquen, la Intervenció General de la Generalitat podrà modificar les actuacions inicialment previstes en els esmentats plans i el seu abast.
2. La Intervenció General de la Generalitat presentarà anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, un informe general amb els resultats més significatius de lexecució dels plans anuals.
3. La Intervenció General de la Generalitat podrà elevar a la consideració del Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, els informes de control financer i dauditoria que, per raó dels seus resultats, considere convenient anticipar-ne el coneixement.
CAPÍTOL II
Funció interventora
Secció 1.ª
Exercici de la funció interventora sobre lAdministració
de la Generalitat i els seus organismes autònoms
Article 97. Definició
1. La funció interventora té com a objecte controlar, abans que siguen aprovats, els actes, documents i expedients de lAdministració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, que donen lloc al reconeixement de drets o a la realització de gastos, així com els ingressos i pagaments que sen deriven, i la inversió o aplicació en general dels seus fons públics, a fi dassegurar que la seua gestió sajuste a les disposicions aplicables en cada cas.
2. No obstant això, la fiscalització prèvia i intervenció dels drets i ingressos de la tresoreria de les entitats a què es referix lapartat anterior podrà substituir-se pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat. Addicionalment, la Intervenció General de la Generalitat podrà establir comprovacions posteriors específiques a efectuar en lexercici del control financer i lauditoria pública. Lesmentada substitució no afectarà els actes dordenació de pagament i pagament material corresponents a devolucions dingressos indeguts.
Article 98. Àmbit daplicació
1. La funció interventora lexerciran la Intervenció General de la Generalitat i les seues intervencions delegades respecte dels actes realitzats per lAdministració de la Generalitat i els seus organismes autònoms.
2. El Consell, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, podrà acordar de forma motivada laplicació del control financer permanent, en substitució de la funció interventora en els òrgans de lAdministració de la Generalitat o organismes autònoms dependents desta, bé respecte de tota la seua activitat o exclusivament respecte dalgunes àrees de gestió. Estos acords, així com els motius que els justifiquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de vint dies des de la seua aprovació.
3. Quan en els procediments de gestió que donen lloc als indicats actes, documents i expedients participen diverses administracions públiques, la funció interventora es limitarà a les actuacions que es produïsquen en làmbit dels subjectes indicats en lapartat 1.
Article 99. Competències
1. La distribució de competències entre la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat i les persones titulars de les intervencions delegades es determinarà per via reglamentària.
2. Sense perjuí de les funcions que corresponen a les intervencions delegades, els expedients amb transcendència en matèria de gasto que se sotmeten a laprovació o autorització del Consell seran fiscalitzats per la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat, la intervenció de la qual consistirà en la verificació que aquells sajusten a les disposicions aplicables en cada cas.
3. En tot cas, les competències de la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat en matèria de funció interventora podran ser delegades a favor de les persones titulars de les intervencions delegades. Així mateix, la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat podrà avocar per a si qualsevol acte o expedient que considere oportú.
Article 100. Modalitats i exercici de la funció interventora
1. La funció interventora sexercirà en les seues modalitats dintervenció formal i material. La intervenció formal consistirà en la verificació del compliment dels requisits legals necessaris per a ladopció de lacord, per mitjà de lexamen de tots els documents que, preceptivament, hagen destar incorporats a lexpedient. En la intervenció material es comprovarà laplicació real i efectiva dels fons públics.
2. Lexercici de la funció interventora comprendrà:
a) La fiscalització prèvia dels actes que reconeguen drets de contingut econòmic, aproven gastos, adquirisquen compromisos de gasto, o impliquen moviments de fons o valors.
b) La intervenció del reconeixement de les obligacions i de la comprovació de la inversió.
c) La intervenció formal de lordenació del pagament.
d) La intervenció material del pagament.
3. La intervenció formal del pagament tindrà com a objecte verificar que les ordes de pagament les dicta lòrgan competent, sajusten a lacte de reconeixement de lobligació i que sacomoden al pressupost monetari anual de tresoreria. La intervenció material del pagament verificarà la identitat de la persona perceptora deste i la quantia del pagament. Per via reglamentària, es regularan les peculiaritats pròpies de les ordes de pagament per relació de subjectes perceptors.
Article 101. No-subjecció a fiscalització prèvia
1. No estaran sotmesos a la fiscalització prèvia prevista en lapartat 2 de l'article anterior:
a) Els contractes menors, com també els assimilats en virtut amb la legislació contractual
b) Les despeses de caràcter periòdic i daltre de tracte successiu, una vegada fiscalitzada la despesa corresponent al període inicial de l'acte o contracte de què deriven o les modificacions.
2. No estaran sotmesos a intervenció prèvia les despeses que, d'acord amb la normativa vigent, es facen efectives a través del procediment especial de caixa fixa. En este cas es realitzarà una fiscalització reforçada a posteriori que reglamentàriament es determinarà.
Article 102. Fiscalització i intervenció prèvia
La fiscalització i intervenció prèvia a què es referix larticle 100 consistirà en la comprovació dels aspectes següents:
a) Lexistència de crèdit pressupostari i que el proposat és ladequat i suficient a la naturalesa del gasto o obligació que es propose contraure.
En els casos en què es tracte de contraure compromisos de gasto de caràcter plurianual es comprovarà, a més, si es complix allò que sha establit en larticle 40 desta llei.
b) Que els gastos o obligacions els acorda lòrgan competent.
c) La competència de lòrgan de contractació, del concedent de la subvenció, del que subscriu el conveni de col·laboració o del que resol lexpedient de responsabilitat patrimonial i, en general, del que dicte lacte administratiu, quan este òrgan no tinga atribuïda la facultat per a laprovació dels gastos de què es tracte.
d) Que els expedients de reconeixement dobligacions corresponen a gastos aprovats i disposats que han sigut fiscalitzats favorablement.
e) Lexistència dautorització de les Corts, del Consell o de la persona titular de la conselleria en aquells supòsits que ho requerisquen.
f) Aquells altres aspectes que, per la seua transcendència en el procés de gestió, determine el Consell a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèries dhisenda, amb un informe previ de la Intervenció General de la Generalitat.
Article 103. Fiscalització prèvia i intervenció de pagaments a justificar i acomptes de caixa fixa
Reglamentàriament es determinaran els requisits a verificar en la fiscalització prèvia de les ordes de pagaments a justificar i en la constitució o modificació dels acomptes de caixa fixa, així com el procediment que sha de seguir en la intervenció dels seus comptes justificatius.
Article 104. Resultat de la fiscalització. Inconvenients
1. Si la Intervenció, al realitzar la fiscalització o intervenció prèvia a què es referix larticle 102, verifica lincompliment dalgun dels aspectes establits en este o que puga establir el Consell, haurà de formular el seu inconvenient per escrit, amb esment dels preceptes legals en què base el seu criteri. La formulació de linconvenient suspendrà la tramitació de lexpedient fins que siga resolt, bé per lesmena de les deficiències observades o bé, en el cas de no acceptació de linconvenient, per la resolució del procediment previst en larticle següent.
No obstant això, la Intervenció podrà formular les observacions complementàries que considere convenients, sense que estes tinguen, en cap cas, efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents.
2. Si en lexercici de la fiscalització de les obligacions i gastos que hagen de ser aprovats pel Consell, la Intervenció General de la Generalitat observa algun defecte en el contingut dels actes examinats o en el procediment seguit per a la seua adopció, haurà de formular els seus inconvenients per escrit, amb esment dels preceptes legals en què basa el seu criteri, i estos inconvenients mancaran defectes suspensius.
Article 105. Discrepàncies
Quan lòrgan gestor no accepte linconvenient formulat, plantejarà a la Intervenció General de la Generalitat, per conducte de la Subsecretaria o, si és el cas, a través de la persona titular de la presidència o direcció de lorganisme autònom subjecte a control, la discrepància motivada per escrit, amb esment dels preceptes legals en què basa el seu criteri.
Plantejada la discrepància, es procedirà de la manera següent:
a) En els casos en què haja sigut formulat linconvenient per una intervenció delegada, correspondrà a la Intervenció General de la Generalitat conéixer la discrepància, i la seua resolució serà obligatòria per a aquella.
b) Quan linconvenient haja sigut formulat per la Intervenció General de la Generalitat o este centre directiu haja confirmat el duna intervenció delegada, i subsistisca la discrepància, correspondrà al Consell adoptar la resolució definitiva.
Article 106. Omissió de la fiscalització
1. En els supòsits en què, dacord amb el que establixen les disposicions aplicables, la funció interventora siga preceptiva i shi haja omés, no es podrà reconéixer lobligació ni tramitar el pagament, ni intervindre favorablement estes actuacions fins que sesmene lomissió en els termes que preveu este article.
2. Lòrgan de la Intervenció General de la Generalitat que tinga coneixement de lomissió a què es referix lapartat anterior, procedirà a lexamen de lexpedient, i considerarà convalidades les actuacions administratives produïdes en el cas que, amb independència de la infracció que comporta la falta de linforme de fiscalització, shaja respectat la legalitat vigent en la tramitació.
En cas contrari, lesmenta òrgan haurà demetre un informe, que no tindrà naturalesa de fiscalització, en el qual es posaran de manifest, com a mínim, els punts següents:
a) Les infraccions de lordenament jurídic que shagen posat de manifest dhaver sotmés lexpedient a fiscalització o intervenció prèvia en el moment oportú.
b) Les prestacions que shagen realitzat com a conseqüència de lacte.
c) La procedència de la revisió dels actes viciats amb infracció de lordenament.
d) Lexistència de crèdit adequat i suficient per a fer front a les obligacions pendents.
Lesmentat informe es remetrà a lautoritat que haja iniciat les actuacions, i en el cas que este haja sigut emés per una intervenció delegada o un altre òrgan dependent de la Intervenció General de Generalitat, haurà de donar compte, així mateix, a esta última en el moment de la seua emissió.
3. Correspondrà a la persona titular de la conselleria a què pertanga lòrgan responsable de la tramitació de lexpedient o a la que estiga adscrit lorganisme autònom, sense que estes competències puguen ser objecte de delegació, resoldre, si és el cas, el sotmetiment de lassumpte al Consell perquè adopte lacord procedent.
4. Lacord favorable del Consell no eximirà de lexigència de les responsabilitats que, si és el cas, correspon.
Secció 2.ª
Règims especials de fiscalització
Article 107. Control previ sobre altres entitats del sector públic de la Generalitat
1. Per acord de la Comissió Delegada del Consell dHisenda i Pressupostos podrà establir-se, encomanant-ne lexercici a la Intervenció General de la Generalitat, el control previ dels actes daltres entitats pertanyents al sector públic de la Generalitat no compreses en la secció anterior. Per a això, haurà de ser elevada la corresponent proposta per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
2. En lesmentat acord, que haurà de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, sexplicitaran els objectius, labast temporal i lextensió material del control, i shi arreplegarà, si és el cas, el règim dadscripció dels mitjans personals necessaris.
CAPÍTOL III
Del control financer
Secció 1.ª
Del control financer permanent
Article 108. Concepte
El control financer permanent té com a objecte la verificació duna forma contínua, realitzada a través de la corresponent intervenció delegada, de la situació i el funcionament dels òrgans i entitats establits en larticle següent en laspecte economicofinancer, per a comprovar el compliment de la normativa i les directrius que els regixen i, en general, que la seua gestió sajusta als principis de bona gestió financera i, en particular, al compliment de lobjectiu destabilitat pressupostària, equilibri financer i deute públic.
Article 109. Àmbit daplicació
1. El control financer permanent lexercirà:
a) LAdministració de la Generalitat.
b) Els organismes autònoms de la Generalitat.
c) Les entitats de dret públic de la Generalitat a què es referix larticle 2.3.a.3.r desta llei.
d) Les entitats públiques empresarials previstes en larticle 2.3.a.2.n desta llei.
2. El Consell podrà acordar, a proposta de la conselleria competent en matèria dhisenda i a iniciativa de la Intervenció General de la Generalitat, que en algunes de les entitats a què es referixen les lletres c i d de lapartat 1 anterior, el control financer permanent se substituïsca per les actuacions dauditoria pública que sestablisquen en el Pla Anual dAuditories.
Article 110. Contingut del control financer permanent
El control financer permanent podrà incloure les actuacions següents:
a) Verificació del compliment de la normativa i procediments aplicables als aspectes de la gestió econòmica a què no sestén la funció interventora.
b) Seguiment de lexecució pressupostària i comprovació del compliment dels objectius assignats als programes dels centres gestors del gasto, així com verificació del balanç de resultats i informe de gestió.
c) Informe sobre la proposta de distribució de resultats, a què es referix larticle 134 desta llei.
d) Comprovació de la planificació, gestió i situació de la tresoreria.
e) Les actuacions previstes en la resta de títols desta llei i en les altres normes pressupostàries i reguladores de la gestió econòmica de la Generalitat, atribuïdes a les intervencions delegades.
f) Anàlisi de les operacions i els procediments, amb lobjecte de proporcionar una valoració de la seua racionalitat economicofinancera i la seua adequació als principis de bona gestió, a fi de detectar les possibles deficiències i proposar les recomanacions amb vista a la seua correcció.
g) Verificació, per mitjà de tècniques dauditoria, que les dades i la informació amb transcendència econòmica proporcionades pels òrgans gestors com a suport de la informació comptable, reflectixen raonablement les operacions derivades de la seua activitat.
Article 111. Informes de control financer permanent
1. Les actuacions de control financer es documentaran en informes que hauran dajustar-se a allò que sha establit en la seua normativa reguladora i a la periodicitat, el contingut, els destinataris i el procediment per a la seua elaboració que determine la Intervenció General de la Generalitat.
2. Anualment, selaborarà un informe comprensiu dels resultats de les actuacions de control financer permanent realitzades durant lexercici, que selevarà a la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda.
Article 112. Informes dactuació i seguiment de mesures correctores
1. La Intervenció General de la Generalitat podrà formular informes dactuació derivats de les recomanacions i de les propostes dactuació per als òrgans gestors contingudes en els informes anuals de control financer permanent a què es referix larticle anterior, quan es done alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan shagen observat deficiències i els titulars de la gestió controlada no indiquen les mesures necessàries i el termini previst per a la seua solució.
b) Quan manifesten discrepàncies amb les conclusions i recomanacions i no siguen acceptades per lòrgan de control.
c) Quan tot i haver manifestat la seua conformitat, no adopten les mesures per a solucionar les deficiències posades de manifest.
2. Els informes dactuació es dirigiran a la persona titular del departament de què depenga o a què estiga adscrit lòrgan o entitat controlada i, en cas de disconformitat de la persona titular del departament, selevaran al Consell a través de la conselleria competent en matèria dhisenda. Les decisions que en este supòsit adopte el Consell seran vinculants tant per a els òrgans de gestió com de control.
3. La Intervenció General de la Generalitat farà un seguiment continuat sobre les mesures correctores que shagen decidit com a conseqüència de les deficiències detectades en els informes.
Secció 2.ª
Del control financer de subvencions
Article 113. Objecte del control financer de subvencions
1. El control financer de subvencions sexercirà respecte de beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores per raó de les subvencions de lAdministració de la Generalitat i organismes i entitats vinculats o dependents daquella, atorgades a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat o als fons de la Unió Europea.
2. El control financer de subvencions tindrà com a objecte verificar:
a) Ladequada i correcta obtenció de la subvenció per part de la persona beneficiària.
b) El compliment per part de beneficiaris i entitats col·laboradores de les seues obligacions en la gestió i aplicació de la subvenció.
c) Ladequada i correcta justificació de la subvenció per part de beneficiaris i entitats col·laboradores.
d) La realitat i la regularitat de les operacions que, dacord amb la justificació presentada per beneficiaris i entitats col·laboradores, han sigut finançades amb la subvenció.
e) Ladequat i correcte finançament de les activitats subvencionades, en els termes establits en lapartat 3 de larticle 19 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
f) Lexistència de fets, circumstàncies o situacions no declarades a lAdministració per beneficiaris i entitats col·laboradores i que puguen afectar el finançament de les activitats subvencionades, a ladequada i correcta obtenció, utilització, gaudi o justificació de la subvenció, així com a la realitat i regularitat de les operacions finançades amb esta.
3. El control financer de subvencions podrà consistir en:
a) Lexamen de registres comptables, comptes o estats financers i la documentació que els suporte, de beneficiaris i entitats col·laboradores.
b) Lexamen doperacions individualitzades i concretes relacionades o que puguen afectar les subvencions concedides.
c) La comprovació daspectes parcials i concrets duna sèrie dactes relacionats o que puguen afectar les subvencions concedides.
d) La comprovació material de les inversions finançades.
e) Les actuacions concretes de control que hagen de realitzar-se segons el que en cada cas establisca la normativa reguladora de la subvenció i, si és el cas, la resolució de concessió.
f) Qualssevol altres comprovacions que siguen necessàries en atenció a les característiques especials de les activitats subvencionades.
4. El control financer podrà estendres a les persones físiques o jurídiques a les quals es troben associats els beneficiaris, així com a qualsevol altra persona susceptible de presentar un interés en la consecució dels objectius, en la realització de les activitats, en lexecució dels projectes o en ladopció dels comportaments.
Article 114. Del procediment de control financer de subvencions
1. Lexercici del control financer de subvencions sadequarà al Pla Anual de Control Financer de Subvencions i al Pla Anual dAuditories de Fons Comunitaris. Reglamentàriament es determinaran els supòsits en què, com a conseqüència de la realització dun control, es puga estendre làmbit més enllà del que preveu inicialment en el pla.
2. La iniciació de les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores sefectuarà per mitjà de la notificació a estos, en la qual sindicarà la naturalesa i abast de les actuacions a desenrotllar, la data de personació de lequip de control que les realitzarà, la documentació que en un principi sha de posar a la seua disposició i la resta delements que es consideren necessaris. Els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores hauran de ser informats, a linici de les actuacions, dels seus drets i obligacions en el curs destes. Estes actuacions seran comunicades, igualment, als òrgans gestors de les subvencions.
3. Quan en el desenrotllament del control financer es determine lexistència de circumstàncies que puguen donar origen a la devolució de les quantitats percebudes per causes diferents de les previstes en larticle 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, es posaran els fets en coneixement de lòrgan concedent de la subvenció, que haurà dinformar sobre les mesures adoptades, i es podrà acordar la suspensió del procediment de control financer.
La suspensió del procediment shaurà de notificar a la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
4. La finalització de la suspensió, que en tot cas shaurà de notificar al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, es produirà quan:
a) Una vegada adoptades per lòrgan concedent les mesures que, al seu parer, resulten oportunes, estes han sigut comunicades a lòrgan de control.
b) Si, transcorreguts tres mesos des de lacord de suspensió, no sha comunicat ladopció de mesures per part de lòrgan gestor.
5. Quan en lexercici de les funcions de control financer es deduïsquen indicis de la incorrecta obtenció, destinació o justificació de la subvenció percebuda, la Intervenció General de la Generalitat podrà acordar ladopció de les mesures cautelars que sestimen necessàries a fi dimpedir la desaparició, destrucció o alteració de les factures, documents equivalents o substitutius i de qualsevol altre document relatiu a les operacions en què tals indicis es manifesten.
Les mesures hauran de ser proporcionades al fi que es perseguisca. En cap cas sadoptaran aquelles que puguen produir un perjuí de difícil o impossible reparació.
6. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores conclouran amb lemissió dels corresponents informes comprensius dels fets posats de manifest i de les conclusions que sen deriven.
Quan lòrgan concedent, en aplicació del que disposa lapartat 4 anterior, comunique linici dactuacions que puguen afectar la validesa de lacte de concessió, la finalització del procediment de control financer de subvencions es produirà mitjançant una resolució de la Intervenció General de la Generalitat en què es declararà la improcedència de continuar les actuacions de control, sense perjuí que, una vegada dictada en resolució en què es declare la validesa total o parcial de lacte de concessió, puguen tornar a iniciar-se les actuacions.
7. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores, hauran de concloure en el termini màxim de 12 mesos, comptadors des de la data de notificació de linici destes. Este termini podrà ampliar-se, amb labast i requisits que es determinen reglamentàriament, quan en les actuacions concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que es tracte dactuacions que revisten especial complexitat.
b) Quan en el transcurs de les actuacions es descobrisca que el subjecte beneficiari o entitat col·laboradora han ocultat informació o documentació essencial per a un adequat desenrotllament del control.
8. Als efectes del termini previst en lapartat anterior, no es computaran les dilacions imputables al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, si és el cas, ni els períodes dinterrupció justificada que sespecifiquen reglamentàriament.
9. A fi dimpulsar adequadament les actuacions de control financer de subvencions, els òrgans de control podran exigir la compareixença del subjecte beneficiari, de lentitat col·laboradora o de tots els que estiguen sotmesos al deure de col·laboració, en el seu domicili o en les oficines públiques que es designen a este efecte.
Article 115. Documentació de les actuacions de control financer
1. Les actuacions de control financer es documentaran en diligències, per a reflectir fets rellevants que es posen de manifest en lexercici deste i en informes que tindran el contingut i estructura i compliran els requisits que es determinen reglamentàriament.
2. Els informes es notificaran als subjectes beneficiaris o entitats col·laboradores que hagen sigut objecte de control. Linforme, igualment, es remetrà a lòrgan gestor que va concedir la subvenció i assenyalarà, si és el cas, la necessitat diniciar expedients de reintegrament i sancionador.
3. Tant les diligències com els informes tindran naturalesa de documents públics i faran prova dels fets que motiven la seua formalització, llevat que sacredite el contrari.
Article 116. Efectes dels informes de control financer
1. Quan en linforme emés per la Intervenció General de la Generalitat sarreplegue la procedència de reintegrar la totalitat o una part de la subvenció, lòrgan gestor haurà dacordar, basant-se en el referit informe i en el termini dun mes, linici de lexpedient de reintegrament, notificant-ho així al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, que disposarà de 15 dies per a al·legar tot el que considere convenient en defensa seua.
2. Lòrgan gestor haurà de comunicar a la Intervenció General de la Generalitat, en el termini dun mes, a partir de la recepció de linforme de control financer, la incoació de lexpedient de reintegrament o la discrepància amb la seua incoació, que haurà de ser motivada. En este últim cas, la Intervenció General de la Generalitat podrà emetre un informe dactuació dirigit a la persona titular del departament de què depenga o estiga adscrit lòrgan gestor de la subvenció, que comunicarà, així mateix, a lòrgan gestor.
La persona titular de la conselleria, una vegada rebut linforme, manifestarà a la Intervenció General de la Generalitat, en el termini màxim de dos mesos, la seua conformitat o disconformitat amb el contingut. La conformitat amb linforme dactuació vincularà lòrgan gestor per a la incoació de lexpedient de reintegrament.
En cas de disconformitat, la Intervenció General de la Generalitat podrà elevar, a través de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, el referit informe a la consideració del Consell, el qual resoldrà la discrepància.
3. Una vegada iniciat lexpedient de reintegrament i a la vista de les al·legacions presentades o, en tot cas, transcorregut el termini atorgat per a això, lòrgan gestor haurà de traslladar-les, amb el seu parer, a la Intervenció General de la Generalitat, que emetrà un informe en el termini dun mes.
La resolució del procediment de reintegrament no podrà separar-se del criteri arreplegat en linforme de la Intervenció General de la Generalitat. Quan lòrgan gestor no accepte este criteri, amb caràcter previ a la proposta de resolució, plantejarà discrepància que serà resolta dacord amb el procediment en el tercer paràgraf de lapartat anterior.
4. Una vegada dictada una resolució i, simultàniament a la seua notificació, lòrgan gestor la traslladarà a la Intervenció General de la Generalitat.
5. Ladopció de resolució del procediment de reintegrament amb omissió del tràmit previst en lapartat 3 donarà lloc a lanul·labilitat de la dita resolució, que podrà ser convalidada mitjançant un acord del Consell, que serà també competent per a la seua revisió dofici. Als efectes esmentats, la Intervenció General de la Generalitat elevarà al Consell, a través de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda, linforme relatiu a les resolucions de reintegrament incurses en lesmentada causa danul·labilitat de què tinguera coneixement.
Secció 3.ª
Dels controls financers específics
Article 117. Concepte
El control financer específic té per objecte la verificació de la situació i el funcionament en laspecte economicofinancer dàrees concretes de lAdministració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental que, a consideració del Consell, necessiten una opinió qualificada sobre la seua gestió, el grau deficàcia, eficiència i economia aconseguit en esta, el compliment de la normativa i de les directrius que els siguen aplicables o la seua comptabilitat, a fi de promoure millores tècniques i de procediment, així com, si és el cas, realitzar les recomanacions en els aspectes econòmic, financer, patrimonial, pressupostari i procedimental que ho requerisquen.
Article 118. Programa Anual de Controls Financers Específics. Informes
1. Per acord del Consell es podrà disposar la realització de controls específics de caràcter financer sobre àrees concretes de lactivitat dels òrgans de lAdministració de la Generalitat i el seu sector públic. Per a això, la proposta corresponent lelevarà la persona titular de la conselleria amb competència en matèria dhisenda. En este acord sexplicitarà labast temporal i lextensió material dels referits controls, així com els fins pretesos i els informes que hagen de ser elaborats.
2. Els controls es realitzaran basant-se en les normes dauditories del sector públic i la normativa reguladora dels controls financers permanents.
3. Els informes seran elevats al Consell per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
CAPÍTOL IV
De lauditoria pública
Secció 1.ª
Normes generals
Article 119. Definició, àmbit i formes dexercici
1. Lauditoria pública consistirà en la verificació, realitzada amb posterioritat i efectuada de forma sistemàtica, de lactivitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat, per mitjà de laplicació dels procediments de revisió selectius continguts en les normes dauditoria i instruccions que dicte la Intervenció General de la Generalitat.
2. Lauditoria pública sexercirà, en funció del que preveu el Pla Anual dAuditories del Sector Públic de la Generalitat, sobre tots els òrgans i entitats integrants del sector públic de la Generalitat i sobre els fons a què es referix larticle 2.4 de la present llei, sense perjuí de les actuacions corresponents a lexercici de la funció interventora i del control financer permanent, i de les actuacions sotmeses a lexercici de lauditoria privada del Reial Decret Legislatiu 1/2011, d1 de juliol, pel qual saprova el text refós de la Llei dAuditoria de Comptes, imposada a les societats mercantils dependents de la Generalitat per la legislació mercantil.
3. Lauditoria pública adoptarà les modalitats següents:
a) Lauditoria de regularitat comptable, consistent en la revisió i la verificació de la informació i documentació comptable amb lobjecte de comprovar la seua adequació a la normativa comptable i, si és el cas, pressupostària, que se li aplique.
b) Lauditoria de compliment, lobjecte de la qual consistix en la verificació que els actes, operacions i procediments de gestió economicofinancera shan desenrotllat de conformitat amb les normes que sels apliquen.
c) Lauditoria operativa, que constituïx lexamen sistemàtic i objectiu de les operacions i procediments duna organització, programa, activitat o funció pública, a fi de proporcionar una valoració independent de la seua racionalitat economicofinancera i la seua adequació als principis de bona gestió, a fi de detectar-ne les possibles deficiències i proposar-ne les recomanacions oportunes amb vista a la correcció daquelles.
4. La Intervenció General de la Generalitat podrà determinar la realització dauditories en què es combinen objectius dauditoria de regularitat comptable, de compliment i operativa.
5. Així mateix, es duran a terme actuacions dauditoria pública sobre les operacions cofinançades per fons comunitaris i sobre els sistemes de gestió i control dels òrgans intermedis i gestors de les esmentades operacions, amb labast que establisquen els reglaments comunitaris, que es concretaran en un Pla Anual dAuditories de Fons Comunitaris.
Article 120. Informes dauditoria
1. Els resultats de cada actuació dauditoria pública es reflectiran en informes escrits i es desenrotllarà dacord amb la normativa en vigor, la qual establirà el contingut, destinataris i el procediment per a lelaboració destos informes.
2. En tot cas, els informes es remetran a la persona titular de lorganisme o entitat controlada, a la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda i a la conselleria de què depenga o a què estiga adscrita lòrgan o entitat controlada. Les persones que exercixen la presidència de les diferents entitats o subjectes que formen el sector públic instrumental de la Generalitat, que disposen dun consell dadministració o un altre òrgan de direcció col·legiat semblant o amb comité dauditoria, hauran de remetre a estos els informes dauditoria relatius a lentitat.
3. Sense perjuí del que establix lapartat anterior respecte a la determinació dels subjectes destinataris dels informes, els dauditoria de comptes anuals es rendiran en tot cas a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana juntament amb els comptes anuals.
4. El que establix larticle 112 per als informes dactuació derivats del control financer permanent serà així mateix aplicable als informes dauditoria pública.
Secció 2.ª
Auditoria dels comptes anuals
Article 121. Definició
1. Lauditoria dels comptes anuals és la modalitat de lauditoria de regularitat comptable que té com a finalitat la verificació relativa a si els comptes anuals representen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats de lentitat i, si és el cas, lexecució del pressupost dacord amb les normes i principis comptables i pressupostaris que se li apliquen i contenen la informació necessària per a la seua interpretació i comprensió adequada.
2. Les auditories realitzades per la Intervenció General de la Generalitat dels comptes anuals de les entitats dependents de la Generalitat sotmeses al Pla General de Comptabilitat de lempresa espanyola i les seues adaptacions comprendran, a més de la finalitat prevista en lapartat 1, la revisió que la informació comptable inclosa en linforme relatiu al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumixen estes entitats com a conseqüència de la seua pertinença al sector públic concorda amb la continguda en els comptes anuals.
3. Lauditoria dels comptes anuals de les fundacions públiques de la Generalitat, a més de la finalitat prevista en els apartats 1 i 2, verificarà el compliment dels fins fundacionals i dels principis a què haurà dajustar la seua activitat en matèria de selecció de personal, contractació i disposició dinerària de fons a favor dels beneficiaris quan estos recursos provinguen de la Generalitat. Així mateix, sestendrà a la verificació de lexecució dels pressupostos dexplotació i capital.
4. La Intervenció General de la Generalitat podrà estendre lobjecte de lauditoria de comptes anuals a altres aspectes de la gestió dels ens públics, en especial quan no estiguen sotmesos a intervenció prèvia o control financer permanent.
Article 122. Àmbit de lauditoria de comptes anuals
La Intervenció General de la Generalitat realitzarà anualment lauditoria dels comptes anuals dels organismes autònoms a què saplique el control financer permanent en virtut del que establix larticle 98.2, dels de la resta de subjectes que formen el sector públic instrumental de la Generalitat i dels fons considerats en larticle 2.4 que reten comptes.
Secció 3.ª
Auditories públiques específiques
Article 123. Auditories públiques específiques
1. La Intervenció General de la Generalitat realitzarà lauditoria de compliment daquells òrgans i entitats que sincloguen en el Pla Anual dAuditories i comprendrà la verificació selectiva de ladequació a la legalitat de la gestió pressupostària, de contractació, personal, ingressos i gestió de subvencions, així com qualsevol altre aspecte de lactivitat economicofinancera de les entitats auditades.
2. Realitzarà, així mateix, lauditoria operativa daquells òrgans i entitats que sincloguen en el Pla Anual dAuditories, amb labast que shi establisca, a través de les modalitats següents:
a) Auditoria de programes pressupostaris, consistent en lanàlisi de ladequació dels objectius i dels sistemes de seguiment i autoavaluació desenrotllats pels òrgans gestors, la verificació de la fiabilitat dels balanços de resultats i informes de gestió, així com lavaluació del resultat obtingut, les alternatives considerades i els efectes produïts amb relació als recursos utilitzats en la gestió dels programes i plans dactuació pressupostaris.
b) Auditoria de sistemes i procediments, consistent en lestudi exhaustiu dun procediment administratiu de gestió financera amb la finalitat de detectar les seues possibles deficiències o, si és el cas, la seua obsolescència i proposar les mesures correctores pertinents o la substitució del procediment dacord amb els principis generals de bona gestió.
c) Auditoria deconomia, eficàcia i eficiència, consistent en la valoració independent i objectiva del nivell deficàcia, eficiència i economia aconseguit en la utilització dels recursos públics.
3. En els supòsits en què, en virtut de contractes programa les aportacions a realitzar per lAdministració de la Generalitat es troben condicionades en limport al compliment de determinats objectius, a limport o evolució de determinades magnituds financeres, o al compliment de determinades hipòtesis macroeconòmiques, la Intervenció General de la Generalitat efectuarà una auditoria la finalitat de la qual serà verificar ladequació de la proposta de liquidació formulada per lòrgan previst en el contracte al compliment de les referides condicions.
4. La Intervenció General de la Generalitat realitzarà lauditoria de cada operació dalienació de valors representatius del capital de societats mercantils o operacions societàries que comporten per a la Generalitat la pèrdua de control polític daquelles. La dita auditoria sefectuarà sobre el compte del resultat econòmic i comptable, així com la memòria explicativa dels aspectes de loperació, que hauran demetres en cada operació dalienació abans esmentada.
TÍTOL VII
COMPTABILITAT DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Normes generals
Article 124. Principis generals
1. Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat hauran daplicar els principis comptables que corresponguen segons el que establix este capítol, tant per a reflectir qualsevol classe doperacions, costos i resultats de la seua activitat, com per a facilitar dades i informació amb transcendència econòmica.
2. La comptabilitat del sector públic de la Generalitat es configura com un sistema dinformació economicofinancera i pressupostària que té per objecte mostrar, a través destats i informes, la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de lexecució del pressupost de cada una de les entitats integrants deste.
3. Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat queden sotmeses a lobligació de retre comptes de les seues operacions, qualsevol que siga la seua naturalesa, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i la resta dòrgans de control per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, dacord amb els criteris arreplegats en el capítol IV deste títol.
Article 125. Fins de la comptabilitat del sector públic de la Generalitat
La comptabilitat del sector públic de la Generalitat ha de permetre el compliment dels fins de gestió, de control i danàlisi i informació següents:
a) Mostrar lexecució dels pressupostos, posant de manifest els resultats pressupostaris, i proporcionar informació per al seguiment dels objectius previstos en els Pressupostos de la Generalitat.
b) Posar de manifest la composició i situació del patrimoni, així com les seues variacions, i determinar-ne els resultats des del punt de vista econòmic patrimonial.
c) Subministrar informació per a la determinació dels costos dels servicis públics.
d) Proporcionar informació per a lelaboració de qualsevol tipus de comptes, estats i documents que hagen de rendir-se o remetres a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i la resta dòrgans de control.
e) Subministrar informació per a lelaboració dels comptes econòmics de les administracions públiques, societats no financeres públiques i institucions financeres públiques, dacord amb el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
f) Proporcionar informació per a lexercici de la funció interventora, control financer i auditoria pública.
g) Subministrar informació per a possibilitar lanàlisi dels efectes econòmics i financers de lactivitat dels diferents subjectes que integren el sector públic.
h) Subministrar informació econòmica i financera útil per a la presa de decisions.
i) Subministrar informació útil per a altres destinataris.
Article 126. Aplicació dels principis comptables
1. La comptabilitat de les entitats integrants del sector públic de la Generalitat es desenrotllarà aplicant els principis comptables que corresponguen dacord amb els criteris indicats en els apartats següents.
2. Hauran daplicar els principis comptables públics previstos en larticle següent, així com el desenrotllament dels principis i les normes establides en el Pla General de Comptabilitat Pública i les seues normes de desplegament, les entitats que integren el sector públic administratiu.
3. Hauran daplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en el Codi de Comerç i el Pla General de Comptabilitat de lempresa espanyola, així com en les seues adaptacions i disposicions que els despleguen, les societats mercantils de la Generalitat, les entitats públiques empresarials de la Generalitat, les entitats de dret públic a què es referix larticle 3.2.d desta llei i els consorcis adscrits a la Generalitat no integrats en el sector públic administratiu.
4. Hauran daplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en ladaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i disposicions que el despleguen, les fundacions del sector públic instrumental que integren el sector públic empresarial i fundacional.
5. Les entitats a què es referix lapartat 5 de larticle 2 de la present llei hauran daplicar els principis comptables que corresponguen segons la seua mateixa naturalesa segons el que sha descrit en els apartats anteriors i queden igualment subjectes a les obligacions delaborar i subministrar la informació prevista en este títol.
Article 127. Principis comptables públics
1. Les entitats previstes en lapartat 2 de larticle anterior hauran daplicar els principis comptables de caràcter economicopatrimonial següents:
a) Excepte prova en contra, es presumirà que continua lactivitat de lentitat per temps indefinit.
b) El reconeixement dactius, passius, patrimoni net, gastos i ingressos ha de realitzar-se, des del punt de vista economicopatrimonial, segons el corrent real de béns i servicis que estos representen, sense perjuí dels criteris que shagen de seguir per a la seua imputació pressupostària.
c) No es variaran els criteris comptables dun exercici a un altre.
d) Shaurà de mantindre un cert grau de precaució en els juís de què es deriven estimacions sota condicions dincertesa, de tal manera que els actius, obligacions, ingressos i gastos no se sobrevaloren ni es menystinguen.
e) No podran compensar-se les partides de lactiu i del passiu, ni les de gastos i ingressos que integren els comptes anuals i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals, excepte aquells casos en què de forma excepcional així es regule.
f) Laplicació destos principis haurà destar presidida per la consideració de la importància en termes relatius que estos i els seus efectes puguen presentar, sempre que no es vulnere una norma de compliment obligatori.
2. Els elements dels comptes anuals figuraran dacord amb els criteris i les normes de valoració establits en el Pla General de Comptabilitat Pública.
3. La imputació de les transaccions o fets comptables ha defectuar-se, des del punt de vista economicopatrimonial, a actius, passius, gastos o ingressos dacord amb les regles establides en el Pla General de Comptabilitat Pública. A més, aquelles operacions que hagen daplicar-se als pressupostos de gastos i ingressos, es registraran, des del punt de vista pressupostari, dacord amb les regles previstes en el títol II desta llei.
4. En els casos de conflicte entre els anteriors principis comptables haurà de prevaldre el que millor conduïsca al fet que els comptes anuals reflectisquen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i del resultat economicopatrimonial de lentitat.
5. Quan laplicació destos principis comptables no siga suficient per a mostrar la imatge fidel, shaurà de subministrar en la memòria dels comptes anuals la informació complementària necessària per a aconseguir lobjectiu esmentat.
6. En aquells casos excepcionals en què laplicació dun principi comptable siga incompatible amb la imatge fidel que han de mostrar els comptes anuals, es considerarà improcedent la dita aplicació, la qual cosa es mencionarà en la memòria dels comptes anuals, explicant la seua motivació i indicant la seua influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats economicopatrimonials de lentitat.
Article 128. Destinataris de la informació comptable
La informació que subministra la comptabilitat de les entitats del sector públic de la Generalitat estarà dirigida als seus òrgans de direcció i gestió, als de representació política, als de control extern i intern, als organismes internacionals i a les persones físiques o jurídiques privades en els termes i condicions que determine la normativa en matèria de transparència i accés a la informació pública, en els termes i amb els límits prevists reglamentàriament, sense perjudici del que establix larticle 140.
CAPÍTOL II
Competències en matèria comptable
Article 129. Competències de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda
Correspon a la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat i sense perjudici dallò que sha establert en altres capítols del present títol:
a) Aprovar el Pla General de Comptabilitat Pública en què sarreplegaran i desenrotllaran els principis comptables públics.
b) Determinar els criteris generals de registre de dades, presentació de la informació comptable, contingut dels comptes anuals que shan de retre a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i a la resta dòrgans de control i els procediments de remissió destes regulant, a tals efectes, la utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
c) Determinar el contingut, lestructura, les normes delaboració i els criteris dagregació o consolidació del Compte General de la Generalitat.
d) Establir la rendició de comptes anuals consolidats, respecte de les entitats del sector públic de la Generalitat.
e) Determinar el contingut de linforme previst en lapartat 3 de larticle 134 desta llei.
Article 130. Competències de la Intervenció General de la Generalitat
1. La Intervenció General de la Generalitat és el centre directiu de la comptabilitat pública a què competix:
a) Promoure lexercici de la potestat reglamentària en matèria comptable atribuïda a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda per esta llei i proposar a este laprovació del Pla General de Comptabilitat Pública.
b) Aprovar la normativa de desplegament del Pla General de Comptabilitat Pública i els plans parcials o especials que selaboren dacord amb este, així com els de les entitats a què es fa referència en lapartat 3 de larticle 124, que selaboren segons el Pla General de Comptabilitat de lempresa espanyola.
c) Aprovar les instruccions de comptabilitat per mitjà de les quals sestablisquen les regles comptables a què hauran de sotmetres els ens que hagen daplicar els principis comptables públics, així com els models i lestructura dels documents comptables i comptes, estats i informes comptables en general que no shagen de retre a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
d) Establir els principis i criteris generals a què ha de respondre el seguiment dobjectius establits en els Pressupostos de la Generalitat per als distints subjectes que formen el sector públic de la Generalitat.
e) Establir els requeriments funcionals i, si és el cas, els procediments informàtics, relatius al sistema dinformació comptable, que hauran daplicar les entitats del sector públic instrumental subjectes als principis comptables públics.
f) Determinar les especificacions, procediment i periodicitat de la informació comptable a remetre a la Intervenció General de la Generalitat per les entitats del sector públic instrumental subjectes als principis comptables públics.
g) Establir els criteris, procediments i excepcions per a la centralització en la Intervenció General de la Generalitat de les bases de dades del seu sistema dinformació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat subjectes als principis comptables públics.
h) Aprovar les normes de comptabilitat aplicables als fons regulats en lapartat 4 de larticle 2 desta llei.
2. La Intervenció General de la Generalitat és el centre gestor de la comptabilitat pública a què competix:
a) Gestionar la comptabilitat de lAdministració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms.
b) Centralitzar la informació comptable de les distintes entitats integrants del sector públic de la Generalitat.
c) Demanar la presentació dels comptes que hagen de rendir-se a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
d) Formar el Compte General de la Generalitat.
e) Vigilar i impulsar lorganització de les oficines dintervenció i comptabilitat que hi ha en totes les conselleries i organismes públics en què el servici així ho aconselle, i que estaran a càrrec dels funcionaris que legalment tenen atribuït esta comesa.
f) Demanar tots els informes i dictàmens economicocomptables que es realitzen per les entitats que pel seu conducte hagen de retre compte a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, es podrà tindre accés directe a les bases dels sistemes dinformació comptable destes entitats.
g) Elaborar i rendir els comptes de lAdministració de la Generalitat així com dels seus organismes autònoms, dacord amb els criteris de delimitació institucional i imputació doperacions establits en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
h) Retre els comptes de la resta dunitats que sintegren en el sector administracions públiques, dacord amb els criteris de delimitació institucional i imputació doperacions establits en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
i) Dissenyar els mecanismes i realitzar les actuacions oportunes per a garantir i protegir la integritat, coherència i confidencialitat de les dades contingudes en els sistemes dinformació comptable.
j) Remetre a lAdministració de lEstat qualsevol altra informació relativa al compliment pel sector públic de la Generalitat de la normativa sobre estabilitat pressupostària, sempre que esta última atribuïsca la dita competència a la Intervenció General.
Article 131. Sistemes addicionals de control dobjectius
1. El sistema dinformació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat que hagen daplicar els principis comptables públics comprendrà el seguiment dels objectius proposats pels centres gestors, aprovats en els Pressupostos de la Generalitat.
2. Els centres gestors podran dissenyar i implantar sistemes addicionals de seguiment dels objectius indicats en lapartat anterior.
CAPÍTOL III
Informació comptable
Secció 1.ª
Comptes anuals
Article 132. Formulació dels comptes anuals
Totes les entitats del sector públic de la Generalitat hauran de formular els seus comptes anuals, dacord amb els principis comptables que els siguen daplicació.
Les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost estimatiu hauran de formular-los, en el termini màxim de tres mesos des del tancament de lexercici econòmic, posant-los a disposició dels auditors que corresponga, segons el que establixen els articles 119 i 122 desta llei.
Article 133. Contingut dels comptes anuals de les entitats que han daplicar els principis comptables públics
1. Els comptes anuals de les entitats que han daplicar els principis comptables públics comprendran: el balanç, el compte del resultat economicopatrimonial, lestat de canvis en el patrimoni net, lestat de fluxos defectiu, lestat de liquidació del pressupost i la memòria. Estos documents formen una unitat.
2. El balanç comprendrà, amb la deguda separació, lactiu, el passiu i el patrimoni net de lentitat.
3. El compte del resultat economicopatrimonial arreplegarà el resultat de lexercici (estalvi o desestalvi), separant degudament els ingressos i els gastos imputables a este.
4. Lestat de canvis en el patrimoni net informarà de totes les variacions hagudes en el patrimoni net, dels ingressos i gastos totals reconeguts i de les operacions realitzades amb lentitat o entitats propietàries.
5. Lestat de fluxos defectiu informarà sobre lorigen i destinació dels moviments haguts en les partides monetàries dactiu representatives defectiu i altres actius líquids equivalents i indicarà la variació neta destes en lexercici.
6. Lestat de liquidació del pressupost comprendrà, amb la deguda separació, la liquidació del pressupost de gastos i del pressupost dingressos de lentitat, així com el resultat pressupostari.
7. La memòria completarà, ampliarà i comentarà la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals.
En particular, la memòria informarà del romanent de tresoreria de lentitat obtingut a partir de les obligacions reconegudes no satisfetes lúltim dia de lexercici, els drets pendents de cobrament i els fons líquids existents a 31 de desembre, havent de tindre en compte en el seu càlcul els possibles recursos afectats al finançament de gastos concrets i els drets pendents de cobrament que es consideren de difícil o impossible recaptació.
8. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda determinarà el contingut i estructura dels documents anteriors.
Article 134. Contingut dels comptes anuals de la resta dentitats del sector públic instrumental
1. Els comptes anuals de les entitats que han daplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en el Pla General de Comptabilitat de lempresa espanyola, així com en les seues adaptacions i disposicions que el despleguen, seran les previstes en el pla.
Estes entitats hauran dincloure en els seus comptes anuals la proposta de distribució del resultat de lexercici, laprovació del qual sefectuarà posteriorment per lòrgan competent.
2. Els comptes anuals de les entitats que han daplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en ladaptació al Pla General de comptabilitat a les entitats sense fins lucratius seran les previstes en la dita norma.
3. Els subjectes integrats en el sector públic empresarial i fundacional presentaran, amb els comptes anuals, un informe relatiu al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumixen les esmentades entitats com a conseqüència de la seua pertinença al sector públic.
Secció 2.ª
Compte General de la Generalitat
Article 135. Contingut del Compte General de la Generalitat
1. El Compte General de la Generalitat es formarà amb els documents següents:
a) Compte de lAdministració de la Generalitat.
b) Els comptes retuts per la resta de subjectes integrats en el sector públic administratiu de la Generalitat.
c) Els comptes retuts pels subjectes integrats en el sector públic empresarial i fundacional.
2. Així mateix, sadjuntaran al Compte General de la Generalitat de cada exercici els comptes de les universitats públiques valencianes.
3. El Compte General de la Generalitat haurà de subministrar informació sobre:
a) La situació econòmica, financera i patrimonial del sector públic de la Generalitat.
b) Els resultats economicopatrimonials de lexercici.
c) Lexecució i liquidació dels pressupostos i el grau de realització dels objectius.
4. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda podrà determinar lobtenció dun compte agregat o consolidat de tots els ens del sector públic de la Generalitat o, si és el cas, per sectors.
Article 136. Formació i remissió del Compte General de la Generalitat a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
1. El Compte General de la Generalitat de cada any es formarà per la Intervenció General de la Generalitat i selevarà al Consell per a la seua remissió a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana abans del dia 30 de juny de lany següent a què es referisca.
2. La Intervenció General de la Generalitat podrà demanar de les distintes entitats la informació que considere necessària per a efectuar els processos dagregació o consolidació comptable.
3. La falta de remissió de comptes no constituirà obstacle perquè la Intervenció General de la Generalitat puga formar el Compte General de la Generalitat amb els comptes rebuts.
4. Es podran agregar o consolidar els comptes duna entitat encara que en el preceptiu informe dauditoria de comptes shaja denegat opinió, emés un informe desfavorable o amb excepcions, si bé estes circumstàncies es faran constar en la memòria explicativa de lesmentat Compte General.
Article 137. Examen i comprovació del Compte General de la Generalitat
La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana procedirà a lexamen i comprovació del Compte General de la Generalitat, així com a lemissió i a lenviament a les Corts de linforme corresponent abans del 31 de desembre del mateix any, a fi que estes laproven o facen les oportunes observacions.
Secció 3.ª
Informació per a lelaboració
dels comptes econòmics del sector públic
Article 138. Els comptes econòmics del sector públic
1. Als efectes del que disposen les lletres g i h i i de lapartat 2 de larticle 130, els òrgans de lAdministració de la Generalitat i les entitats integrants del seu sector públic estaran obligades a proporcionar la col·laboració i la informació necessàries per a lelaboració dels comptes econòmics del sector públic i tota la informació, en làmbit de la comptabilitat nacional de les unitats públiques, que fixe la normativa interna i comunitària.
2. Així mateix i respecte de les entitats a què es referix lapartat 5 de larticle 2 de la present llei queden igualment subjectes a les obligacions delaborar i subministrar informació previstes per la normativa aplicable en matèria destabilitat pressupostària.
Secció 4.ª
Informació periòdica
Article 139. Informació a remetre a les Corts
1. La conselleria competent en matèria dhisenda remetrà mensualment a la Comissió dEconomia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, per a la seua informació i documentació, lestat dexecució del pressupost de la Generalitat i de les seues modificacions, els moviments i situació de tresoreria i els moviments dels comptes «Creditors per operacions pendents daplicar a pressupost» i «Creditors per periodificació de gastos pressupostaris», tot això referit al mes anterior.
Així mateix, farà públic en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, els resums dels estats mensuals dexecució pressupostària i moviment i situació de tresoreria.
2. El Consell remetrà a les Corts amb caràcter trimestral un informe sobre la utilització del Fons de Contingència dexecució pressupostària.
Article 140. Informació a publicar per les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat
1. La Intervenció General de la Generalitat publicarà anualment en el portal de la Generalitat el Compte General de la Generalitat, així com els informes dauditoria emesos en execució del Pla Anual dAuditories.
2. Així mateix i en el termini dun mes des de la formació dels comptes anuals de lAdministració de la Generalitat i dels organismes autònoms, la Intervenció General de la Generalitat publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana un resum dels citats comptes anuals amb el contingut que es determine reglamentàriament.
CAPÍTOL IV
Rendició de comptes
Article 141. Obligació de retre comptes
Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat retran a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, la informació comptable regulada en la secció 1.ª del capítol III deste títol.
Article 142. Comptedants
1. Seran comptedants les persones titulars de les entitats i òrgans subjectes a lobligació de retre comptes i, en tot cas:
a) Les autoritats i el personal funcionari que tinguen a càrrec seu la gestió dels ingressos i la realització de gastos, així com les altres operacions de lAdministració de la Generalitat.
b) Les persones que ostenten la presidència o la direcció, en cas de no existir presidència, dels organismes autònoms i de les altres entitats que formen el sector públic instrumental de la Generalitat.
c) Les persones que exercisquen la presidència del Consell dAdministració de les societats mercantils.
d) Les persones designades liquidadors de les societats mercantils en procés de liquidació o els òrgans equivalents que tinguen atribuïdes les funcions de liquidació en el cas daltres entitats.
e) Les persones que exercisquen la presidència del patronat o les que tinguen atribuïdes funcions executives en les fundacions del sector públic instrumental de la Generalitat.
f) Les persones que ostenten la presidència dels consorcis adscrits a la Generalitat.
2. Els comptedants mencionats en lapartat anterior són responsables de la informació comptable i els correspon retre, en els terminis fixats a este efecte i degudament autoritzats, els comptes que hagen denviar-se a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
La responsabilitat de subministrar informació veraç en què es concreta la rendició de comptes és independent de la responsabilitat comptable regulada en el títol VIII desta llei, en què incorren els que van adoptar les resolucions o van realitzar els actes reflectits en els comptes esmentats.
3. També hauran de retre comptes, en la forma que reglamentàriament sestablisca, els particulars que, excepcionalment, administren, recapten o custodien fons o valors de la Generalitat, sense perjuí que siguen intervingudes les respectives operacions.
Article 143. Procediment de rendició de comptes
En compliment de la seua obligació de retre comptes, i dacord amb el que disposa larticle 136 de la present llei, els comptedants hauran de remetre els comptes anuals a la Intervenció General de la Generalitat, acompanyats de linforme dauditoria que corresponga, en aplicació dels articles 119 i 122 desta llei i, en el cas de societats mercantils, de limpost per la normativa mercantil. Quan es tracte de societats haurà dacompanyar-se, a més, de linforme de gestió i de linforme previst en larticle 134 desta llei. En el cas de fundacions i daltres subjectes integrats en el sector públic empresarial haurà dacompanyar-se deste últim informe.
TÍTOL VIII
RESPONSABILITATS
Article 144. Responsabilitat pels danys i perjuís causats a la Hisenda Pública de la Generalitat
Els alts càrrecs o assimilats, el personal directiu del sector públic de la Generalitat i el personal al servici del sector públic de la Generalitat, definit en larticle 2.1 desta llei, que per dol o culpa greus adopten resolucions o realitzen actes amb infracció de les disposicions desta llei, estan obligats a indemnitzar la hisenda pública de la Generalitat o, si escau, la respectiva entitat dels danys i perjuís que en siguen conseqüència, amb independència de la responsabilitat penal o disciplinària que els puga correspondre.
Article 145. Infraccions
1. Constituïxen infraccions als efectes de larticle anterior:
a) Haver incorregut en dèficit comptable o malversació en ladministració dels fons públics.
b) Administrar els recursos i la resta de drets de la Hisenda Pública de la Generalitat sense subjectar-se a les disposicions que regulen la seua liquidació, recaptació o ingrés en tresoreria.
c) Comprometre gastos, reconéixer obligacions i ordenar pagaments sense crèdit suficient per a realitzar-los o amb infracció del que disposa esta llei o en la de pressupostos que siga aplicable.
d) Donar lloc a pagaments indeguts dacord amb larticle 62 desta llei.
e) No justificar la inversió dels fons a què es referixen els articles 63 i 64 desta llei i la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
f) Qualsevol altre acte o resolució amb infracció desta llei, quan concórreguen els supòsits establits en larticle 144 desta llei.
2. Les infraccions tipificades en lapartat anterior donaran lloc, si és el cas, a lobligació dindemnitzar establida en larticle anterior.
Article 146. Tipus de responsabilitat
1. Quan lacte o la resolució es dicte per mitjà de dol, la responsabilitat inclourà tots els danys i perjuís que conegudament deriven de la resolució adoptada amb infracció desta llei.
2. En el cas de culpa greu, la responsabilitat només abastarà els danys i perjuís que siguen conseqüència necessària de lacte o resolució il·legal.
A estos efectes, lAdministració haurà de procedir prèviament contra els particulars per al reintegrament de les quantitats indegudament percebudes.
3. La responsabilitat dels qui hagen participat en la resolució o en lacte serà mancomunada, excepte en els casos de dol, que serà solidària.
Article 147. Responsabilitat dels interventors i ordenadors de pagaments
En les condicions fixades en els articles anteriors, estan subjectes a lobligació dindemnitzar la Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, la respectiva entitat, a més de les persones que adopten la resolució o realitzen lacte determinant daquella, els interventors en lexercici de la funció interventora, respecte als aspectes a què sestén esta, i els ordinadors de pagament que no hagen salvat la seua actuació en el respectiu expedient, per mitjà dobservació escrita sobre la improcedència o il·legalitat de lacte o resolució.
Article 148. Òrgan competent i procediment
1. En el supòsit previst en larticle 145.1.a la responsabilitat serà exigida pel Tribunal de Comptes, per mitjà del procediment oportú de reintegrament per dèficit comptable, de conformitat amb allò que sha establit en la legislació específica.
En els altres supòsits, i sense perjuí de donar coneixement dels fets al Tribunal de Comptes als efectes establits en larticle 41, apartat 1, de la Llei Orgànica 2/1982, la responsabilitat serà exigida en procediment administratiu instruït a les persones que tenen la condició dinteressat.
2. Lacord dincoació, el nomenament de la persona responsable de la instrucció i la resolució de lexpedient correspondran al Consell quan es tracte de persones que, de conformitat amb lordenament vigent, tinguen la condició dalt càrrec o assimilat, i en els altres casos, a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
3. La resolució que, amb un informe previ de lAdvocacia General de la Generalitat, pose fi a lexpedient tramitat amb audiència dels interessats, es pronunciarà sobre els danys i perjuís causats als béns i drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, de lentitat, i imposarà als responsables lobligació dindemnitzar en la quantia i en el termini que es determine.
4. El termini màxim per a dictar la resolució serà de dotze mesos, comptadors des de lendemà de notificació de lacord dincoació.
5. Lesmentada resolució serà objecte de recurs davant de la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes en el termini de dos mesos, comptadors des de lendemà de la notificació.
Article 149. Règim jurídic dels perjuís causats
1. Els perjuís declarats en els expedients de responsabilitat tindran la consideració de drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o de lens respectiu.
Estos drets gaudiran del règim a què es referix larticle 10 desta llei i es procedirà al seu cobrament, si és el cas, per la via de constrenyiment.
2. La Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, lentitat corresponent tenen dret a linterés previst en larticle 16 desta llei, sobre limport dels dèficits comptables, malversacions, danys i perjuís als seus béns i drets, des del dia que sirroguen els perjuís. Quan per insolvència del subjecte deutor directe es derive lacció als responsables subsidiaris, linterés es calcularà a comptar del dia en què sels requerisca el pagament.
Article 150. Diligències prèvies
Tan prompte com es tinga notícia que sha produït un fet constitutiu de les infraccions a què es referix larticle 145 desta llei o hagen transcorregut els terminis assenyalats en els corresponents articles desta llei sense haver sigut justificades les ordes de pagament o els fons a què este es referix, la persona que exercisca la direcció dels presumptes responsables i els subjectes ordenadors de pagaments, respectivament, instruiran les diligències prèvies i adoptaran, amb el mateix caràcter, les mesures necessàries per a assegurar els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o els de la respectiva entitat, i informaran immediatament la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, el Tribunal de Comptes o la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda, en cada cas, perquè procedisquen segons les seues competències i dacord amb els procediments establits.
Article 151. De la Intervenció
Les intervencions delegades, a través de la Intervenció General de la Generalitat, estaran obligades a comunicar totes aquelles infraccions del que disposa larticle 39 desta llei, als òrgans competents per a la incoació dexpedients administratius de determinació de responsabilitats.
La comunicació a què es referix el paràgraf anterior haurà de dur-se a terme en el termini màxim de quinze dies des que tinguera coneixement dels actes, contractes o documents que puguen donar origen a la presumpta infracció.
TÍTOL IX
SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT
CAPÍTOL I
Dels organismes públics
Article 152. Organismes públics
Els organismes públics es creen per llei de les Corts, tenen personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis, autonomia de gestió i desenrotllen, per mitjà de descentralització funcional i en compliment de fins dinterés públic, activitats dexecució o gestió tant administratives, prestacionals o de foment, com de contingut econòmic, en el marc de làmbit competencial de la Generalitat. Els organismes públics gaudiran de les prerrogatives i beneficis fiscals que les lleis establisquen.
Article 153. Classificació i adscripció dels organismes públics
1. Els organismes públics es classifiquen en organismes autònoms i en entitats de dret públic en els termes que establixen els articles 154 i 155 desta llei.
2. Els organismes públics, qualsevol que siga la seua naturalesa, poden dependre funcionalment duna o diverses conselleries, sense perjuí de la seua adscripció a la conselleria que, per raó de la matèria, siga competent en la seua activitat principal ordinària, dacord amb els fins i objectius que tinguen específicament assignats.
Article 154. Organismes autònoms
1. Els organismes autònoms són organismes públics que es regixen pel dret administratiu i sels encomana, en règim de descentralització funcional i en execució de programes específics de lactivitat duna conselleria, la realització dactivitats administratives, de foment, prestacionals o de gestió de servicis públics.
2. Per al desenrotllament de les seues funcions, els organismes autònoms disposaran dels ingressos propis que estiguen autoritzats a obtindre, així com de les restants dotacions que puguen percebre a través dels Pressupostos de la Generalitat.
3. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i de control financer dels organismes autònoms serà el que establix esta llei.
4. El personal al servici dels organismes autònoms serà funcionari o laboral, en els mateixos termes que els establits per a ladministració de la Generalitat.
5. El titular del màxim òrgan de direcció de lorganisme autònom tindrà atribuïdes, en matèria de gestió de recursos humans, les facultats que li assigne la legislació específica.
Article 155. Entitats de dret públic
1. Les entitats de dret públic són organismes públics facultats per a exercir potestats administratives, realitzar activitats prestacionals i de foment, gestionar servicis o produir béns dinterés públic susceptibles o no de contraprestació, per al compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques que desenrotlle lAdministració de la Generalitat, en làmbit de les seues competències.
2. Les entitats de dret públic es regixen pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en lexercici de les potestats administratives que tinguen atribuïdes i en els aspectes específicament regulats per a estes en esta llei, en els seus estatuts i en la legislació pressupostària.
3. Les entitats de dret públic les funcions de les quals siguen susceptibles de contraprestació es denominen entitats públiques empresarials.
4. Les entitats de dret públic no incloses en lapartat anterior desenrotllaran les seues activitats dacord amb un pla dacció anual, sota la vigència i en el marc dun contracte plurianual de gestió, que serà aprovat pel Consell a proposta de la conselleria dadscripció, amb linforme favorable de la conselleria amb competència en les matèries dhisenda i de sector públic. El contracte esmentat contindrà, almenys:
a) Els objectius a aconseguir, els resultats a obtindre i, en general, la gestió a desenrotllar, així com els indicadors per a avaluar els resultats obtinguts.
b) Els recursos personals, materials i econòmics per a la consecució dels objectius.
c) El procediment que sha de seguir per a la cobertura dels dèficit anuals que, si és el cas, es puguen produir per insuficiència dels ingressos reals respecte dels estimats i les conseqüències de responsabilitat en la gestió que, si és el cas, siguen procedents.
d) El règim de control del seu compliment per part de la conselleria competent en matèria dhisenda, així com el procediment per als ajustos i adaptacions anuals que, si és el cas, procedisquen.
5. El personal de les entitats públiques empresarials es regix pel dret laboral, amb les especificacions disposades per la legislació sobre funció pública que els siguen aplicables.
Sense perjuí daixò, poden adscriures funcionaris públics a les entitats públiques empresarials en els termes i condicions prevists en la normativa en vigor.
6. La selecció del personal laboral destes entitats es realitzarà per mitjà de convocatòria pública basada en els principis digualtat, mèrit i capacitat.
CAPÍTOL II
De les societats mercantils, fundacions i consorcis de la Generalitat
Article 156. Societats mercantils de la Generalitat
1. Les societats mercantils de la Generalitat tenen personalitat jurídica de naturalesa privada i en cap cas disposaran de facultats que impliquen lexercici de potestats administratives. Es regiran, com a regla general, per lordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjuí del que establix la present llei i la resta de normes de dret públic que els siguen aplicables. A este efecte, el conjunt dels seus drets i obligacions de caràcter econòmic tindran sempre naturalesa privada.
2. Les societats mercantils de la Generalitat són aquelles en què la participació directa o indirecta en el seu capital social del Consell o dels ens del sector públic instrumental siga igual o superior al 50 per cent. Per a la determinació deste percentatge, en el cas que en el capital social participen diverses destes, se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic de la Generalitat.
Article 157. Fundacions del sector públic de la Generalitat
Les fundacions del sector públic de la Generalitat tenen personalitat jurídica de naturalesa privada i en cap cas disposaran de facultats que impliquen lexercici de potestats administratives. Es regiran, com a regla general, per lordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjuí del que establixen la present llei i la resta de normes de dret públic que els siguen aplicables. A este efecte, el conjunt dels seus drets i obligacions de caràcter econòmic tindran sempre naturalesa privada.
Les fundacions del sector públic de la Generalitat són aquelles fundacions en què concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que es constituïsquen amb una aportació majoritària, directa o indirecta, del Consell o dels ens del sector públic instrumental.
b) Que el seu patrimoni fundacional, amb caràcter de permanència, estiga format en més dun 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per les mencionades entitats.
Article 158. Consorcis de la Generalitat
Els consorcis formaran part del sector públic instrumental de la Generalitat, quan siguen adscrits a esta per aplicació de la normativa bàsica estatal, sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió desta administració.
TÍTOL X
SUBVENCIONS
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 159. Àmbit daplicació
1. Les disposicions arreplegades en el present títol seran daplicació íntegra a lAdministració de la Generalitat, així com també als seus organismes públics vinculats o dependents en la mesura que la concessió de la subvenció supose lexercici de potestats administratives.
2. Les societats mercantils i fundacions del sector públic de la Generalitat se subjectaran als principis de gestió i informació exigits en la legislació estatal bàsica.
3. En les subvencions finançades a càrrec de fons de la Unió Europea, els procediments de concessió i control regulats en esta llei tindran caràcter supletori respecte de les normes daplicació directa. A més, el règim de reintegraments i sancions administratives serà també daplicació quan així corresponga, dacord amb el que establix la normativa comunitària aplicable en cada cas.
Article 160. Òrgans competents
1. El Consell serà lòrgan competent per a:
a) Laprovació de les bases reguladores i, si és el cas, la concessió daquelles subvencions en què sacrediten raons dinterés públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública.
b) Lautorització del conveni corresponent quan les subvencions de concessió directa sinstrumenten a través desta fórmula jurídica.
c) Lautorització prèvia per a la concessió de les subvencions de concurrència competitiva de quantia superior a un milió deuros. Esta autorització no implicarà laprovació del gasto que, en tot cas, correspondrà a lòrgan competent per a la concessió.
2. Les persones titulars de les conselleries, tant en làmbit dels seus departaments com en el dels organismes públics vinculats o dependents, són els òrgans competents per a:
a) Aprovar el pla estratègic de subvencions de la conselleria, que comprendrà tant les pròpies del departament com les dels organismes públics vinculats o dependents.
b) Aprovar mitjançant una orde les oportunes bases reguladores de la concessió de les subvencions.
c) Acordar i imposar les sancions que corresponga en matèria de subvencions, excepte el que disposa lapartat 3 següent.
3. La persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda serà lòrgan competent per a acordar i imposar la sanció de pèrdua de la possibilitat dobtindre subvencions, ajudes públiques i avals de la Comunitat Valenciana, de prohibició per a subscriure contractes amb la seua administració o amb els organismes i entitats que en depenen o de pèrdua de la possibilitat dactuar com a entitat col·laboradora en relació amb les subvencions a què es referix la present llei.
4. Les persones titulars de les conselleries i les que exercisquen la presidència o direcció dels organismes autònoms i la resta dentitats de dret públic que en depenguen, seran les competents, en els respectius àmbits, per a:
a) Laprovació del gasto corresponent a les subvencions.
b) La convocatòria de les subvencions.
c) La concessió de les subvencions de concurrència competitiva, sense perjuí del que disposa lapartat 1.c deste mateix article.
d) La concessió de les subvencions nominatives, sense perjuí del que ha establit anteriorment lapartat 1.b deste mateix article.
e) La resolució del procediment de revocació i reintegrament.
f) Qualsevol altra competència sobre el procediment que li puguen atribuir les bases reguladores de les subvencions, sempre que no sopose al que establix este article.
5. Les competències per a concedir subvencions podran ser desconcentrades o delegades dacord amb les normes que regulen latribució i lexercici de les competències. En les normes en què es disposen la delegació o la desconcentració sespecificaran expressament les facultats i funcions que tals decisions porten implícites en relació amb el procediment de concessió.
De conformitat amb el que establix la legislació bàsica estatal, no es podran delegar les competències de les persones titulars de les conselleries en relació amb laprovació de les bases reguladores de les subvencions.
Article 161. Entitats col·laboradores
1. Les bases reguladores de les subvencions podran disposar la participació dentitats col·laboradores, dacord i en els termes de la normativa bàsica estatal reguladora desta figura.
Esta participació sinstrumentarà per mitjà de la subscripció dun conveni entre lòrgan administratiu concedent i lentitat col·laboradora en què es regularan les condicions i obligacions assumides per esta en els termes que es preveu en els apartats següents.
2. El conveni subscrit entre lòrgan administratiu concedent i lentitat col·laboradora contindrà, a més dels aspectes previstos en la normativa bàsica estatal, almenys els següents:
a) Mesures de garantia que, si és el cas, siga necessari constituir a favor de lòrgan administratiu concedent, mitjans de constitució i procediment de cancel·lació.
b) Requisits que ha de complir i fer complir lentitat col·laboradora en les diferents fases del procediment de gestió de les subvencions.
c) En cas de col·laboració en la distribució dels fons públics:
determinació del període dentrega dels fons a lentitat col·laboradora i de les condicions de depòsit dels fons rebuts fins a la seua entrega posterior a les persones beneficiàries.
condicions dentrega a les persones beneficiàries de les subvencions concedides per lòrgan administratiu concedent.
termini i forma dacreditació per part de lentitat col·laboradora de lentrega dels fons a les persones beneficiàries.
d) Termini i forma de la presentació de la justificació de les subvencions aportada per les persones beneficiàries.
e) Determinació dels llibres i registres comptables específics que ha de portar lentitat col·laboradora per a facilitar ladequada justificació de la subvenció i la comprovació del compliment de les condicions establides.
3. El conveni de col·laboració no podrà tindre un termini de vigència superior a quatre anys, si bé shi podrà preveure la seua modificació i la seua pròrroga per mutu acord de les parts abans de la seua finalització, sense que la duració total de les pròrrogues puga ser superior a la vigència del període inicial i sense que en conjunt la duració total del conveni de col·laboració puga excedir sis anys.
No obstant això, quan la subvenció tinga per objecte la subsidiació de préstecs, la vigència del conveni podrà prolongar-se fins a la cancel·lació total.
Article 162. Ajudes en espècie
1. Les entregues a títol gratuït de béns i drets es regiran per la legislació patrimonial.
2. No obstant això, quan les entregues de béns, drets o servicis complisquen els requisits per a ser qualificades de subvenció, de conformitat amb el que establix la normativa estatal bàsica, i la seua adquisició o producció es realitze amb la finalitat exclusiva dentregar-los a un tercer, saplicarà esta llei, dacord amb els principis següents:
a) Ladquisició se sotmetrà a la normativa sobre contractació de les administracions públiques.
b) En el supòsit en què ladquisició dels béns, drets o servicis tinga lloc després de la convocatòria de lajuda, serà necessària laprovació del gasto amb caràcter previ a la convocatòria.
3. En el cas que es declare la procedència del reintegrament en relació amb una ajuda en espècie, es considerarà com a quantitat rebuda a reintegrar un import equivalent al preu dadquisició del bé, dret o servici. En tot cas serà exigible linterés de demora corresponent.
CAPÍTOL II
Procediment de concessió
Article 163. Procediments de concessió
El procediment ordinari de concessió de subvencions es tramitarà en règim de concurrència competitiva. Excepcionalment, en els supòsits previstos en la legislació bàsica de lEstat, es podran concedir de forma directa i shaurà dobservar la regulació continguda en la dita legislació com també en la present norma.
Secció 1.ª
Règim de concurrència competitiva
Article 164. Procediment per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva
En la tramitació de les subvencions atorgades per la Generalitat o els seus organismes públics dependents en règim de concurrència competitiva, sobservarà el procediment següent:
a) Aquelles conselleries que tinguen previst atorgar subvencions hauran delaborar prèviament un pla estratègic de subvencions, en el qual sintegraran les subvencions que pretenguen atorgar tant els seus òrgans com els seus organismes públics dependents, i el contingut dels quals serà el que determine la legislació bàsica estatal. Estos plans tindran un període de vigència de tres anys, llevat que, amb la justificació prèvia de la peculiar naturalesa del sector afectat, siga oportú fixar una duració distinta, i sajustaran al que establixen els escenaris pressupostaris plurianuas als quals es referix larticle 27 de la present llei.
Quan en la gestió intervinguen diverses conselleries o entitats vinculades a distints departaments es podran elaborar plans estratègics conjunts, i són els òrgans competents per a la seua aprovació els titulars de les conselleries responsables de lexecució. Els plans estratègics de subvencions als quals es refereix este apartat, seran públics.
b) Els projectes de bases reguladores de subvencions i les seues modificacions a què siga aplicable el que disposa lapartat 1 de larticle 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, hauran de complir el que preveu la normativa de la Generalitat relativa a la notificació, autorització i comunicació dajudes públiques a la Comissió Europea.
c) Aprovació de les bases reguladores de la subvenció.
d) Sense perjuí del que disposa larticle 167 desta llei, prèviament a laprovació de la convocatòria, shaurà dacreditar lexistència de consignació pressupostària suficient per a cobrir els costos estimats.
e) Una vegada efectuada la comprovació anterior, es procedirà a la convocatòria de la subvenció mitjançant una resolució. En el cas excepcional que, per lespecificitat de les ajudes a atorgar, saproven conjuntament les bases i la convocatòria, haurà de seguir-se la tramitació prevista per a lelaboració de disposicions de caràcter general, i es requerirà un informe previ justificatiu de la concurrència de les esmentades circumstàncies especials emés pel centre directiu proponent, que shaurà dincorporar a lexpedient.
f) Amb caràcter previ a la resolució del procediment, a més dels informes exigits per la normativa aplicable, hauran demetres els següents: informe de lòrgan col·legiat en què es concrete el resultat de lavaluació de les sol·licituds i informe de lòrgan instructor en què conste que de la informació que es troba en el seu poder es desprén que els beneficiaris complixen tots els requisits necessaris per a accedir-hi.
g) Concessió de la subvenció, dacord amb els procediments establits en la present norma.
h) En les subvencions que financen obres que exigisquen projecte tècnic, este haurà de sotmetres a informe de loficina de supervisió de projectes o de tècnics de ladministració designats per esta, amb caràcter previ a la data de justificació de la primera anualitat dajuda.
i) El pagament de la subvenció, excepte quan sefectuen abonaments a compte o pagaments anticipats, es realitzarà amb la justificació prèvia per la persona beneficiària de la realització de lactivitat, projecte, objectiu o adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establits en la normativa reguladora de la subvenció.
Article 165. Bases reguladores de la concessió de subvencions
1. Les bases reguladores de la concessió de subvencions seran aprovades mitjançant una orde de la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, dacord amb el procediment previst per a lelaboració de disposicions de caràcter general, i shaurà de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En tot cas, serà preceptiu un informe previ de lAdvocacia General de la Generalitat i de la intervenció delegada corresponent.
2. Les bases reguladores contindran, com a mínim, els aspectes següents:
a) Definició de lobjecte de la subvenció.
b) Requisits que hauran de complir les persones beneficiàries per a lobtenció de la subvenció i forma dacreditar-los.
c) Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment. En les subvencions subjectes a concurrència competitiva, es concretarà la composició de lòrgan col·legiat que formule loportuna proposta de concessió.
d) Requisits que han de tindre les entitats col·laboradores.
e) Procediment de concessió de subvencions i termini màxim per a notificar la resolució corresponent. En aquells casos en què, dacord amb la normativa estatal bàsica, no siga necessària la publicitat de les subvencions concedides shauran de preveure els procediments que asseguren la difusió de les persones beneficiàries destes.
f) Criteris objectius datorgament de la subvenció i, si és el cas, ponderació destos. En aquells supòsits excepcionals en què lúnic criteri siga el del moment de presentació de les corresponents sol·licituds shaurà de fer constar expressament esta circumstància.
g) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seua determinació.
h) Circumstàncies que podran donar lloc a la modificació de la resolució si es produïx una variació de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció.
i) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària o, si és el cas, de lentitat col·laboradora, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de laplicació dels fons percebuts.
j) Mètode de comprovació de la realització de lactivitat a través del corresponent pla de control.
k) En el supòsit de preveures la possibilitat defectuar abonaments a compte o pagaments anticipats de la subvenció concedida, la forma i quantia de les garanties que, si és el cas, hauran daportar les persones beneficiàries.
l) Mesures de garantia que, si és el cas, es considere necessari constituir a favor de lòrgan concedent, mitjans de constitució i procediments de cancel·lació.
m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat, pública o privada; nacionals, de la Unió Europea o dorganismes internacionals.
n) Si és el cas, possibilitat de subcontractar totalment o parcialment lactivitat subvencionada, així com el seu percentatge màxim i règim dautorització.
o) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, autorització i comunicació dajudes públiques a la Comissió Europea.
p) Sempre que el objecte de la subvenció i la naturalesa del beneficiari així ho permeten, sincorpora lexigència dun compromís de no incórrer en deslocalització empresarial. La inclusió del compromís a què es referix esta lletra exigirà el previ desenvolupament normatiu, on queden definits tant els supòsits de fet en què el beneficiari incorre en deslocalització, com el procediment per declarar-la i els seus efectes concrets.
q) Qualsevol altra previsió exigida per la normativa o que es considere procedent incloure-hi.
Article 166. Contingut de la convocatòria
Les convocatòries de subvenció arreplegaran, almenys, els aspectes següents:
a) Indicació de la disposició que establisca, si és el cas, les bases reguladores i del diari oficial en què està publicada, llevat que en atenció a la seua especificitat estes sincloguen en la mateixa convocatòria.
b) Línia o línies a què simputa la subvenció, així com limport global màxim destinat a esta. En els supòsits de tramitació anticipada, es farà constar la línia o línies que figuren en el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, així com limport màxim estimat.
c) Objecte i condicions de la concessió de la subvenció.
d) Forma i termini en què han de presentar-se les sol·licituds.
e) Termini de resolució i notificació.
f) Documents i informacions que han dadjuntar-se a la petició.
g) Indicació de si la resolució posa fi a la via administrativa o no, assenyalant lòrgan i termini per a interposar-hi el recurs que corresponga.
h) Criteris de valoració de les sol·licituds.
i) Mitjà de notificació o publicació dels distints tràmits a omplir en el procediment.
Article 167. Tramitació anticipada
En la tramitació anticipada datorgament de subvencions, de conformitat amb el que establix larticle 41 de la present llei, podrà arribar-se al moment procedimental immediatament anterior al de la resolució de la concessió, i haurà de constar en tots els tràmits que tal atorgament estarà condicionat a lexistència, en els pressupostos de lexercici econòmic següent, de crèdit adequat i suficient per a això.
Secció 2.ª
Concessió directa
Article 168. Concessió directa
1. Dacord amb el que establix larticle 22.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, podran concedir-se de forma directa les subvencions següents:
A) Les previstes nominativament en la Llei de Pressupostos de la Generalitat, entenent-se com a tals aquelles lobjecte, la dotació pressupostària i el destinatari de les quals figuren inequívocament en els annexos.
Les subvencions de caràcter nominatiu no podran tindre abast plurianual i no podran crear-se ni modificar-se una vegada aprovada la Llei de Pressupostos de lexercici corresponent, dacord amb el que disposa larticle 40.7 desta llei.
Els convenis seran linstrument habitual per a canalitzar estes subvencions quan tinguen la naturalesa de corrents i lúnic susceptible dutilitzar-se per a les de capital. Els convenis hauran dajustar-se en la seua preparació, subscripció i execució a la normativa que per a convenis regisca en làmbit de la Generalitat.
En el cas que, per raons excepcionals degudament justificades en lexpedient, una subvenció de naturalesa corrent es canalitze mitjançant una resolució, esta haurà darreplegar les condicions i els compromisos aplicables, de conformitat amb el que disposa la normativa en matèria de subvencions, i, a este efecte, lesmentada resolució tindrà el caràcter de bases reguladores de la concessió, i haurà dincloure en tot cas els punts següents:
a) Determinació de lobjecte de la subvenció i de les persones beneficiàries, dacord amb lassignació pressupostària.
b) Crèdit pressupostari a què simputa el gasto i quantia de la subvenció, individualitzada, si és el cas, per a cada persona beneficiària si en foren diverses.
c) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o dorganismes internacionals.
d) Terminis i modes de pagament de la subvenció, possibilitat defectuar pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, si és el cas, hauran daportar les persones beneficiàries, en el marc i amb les condicions previstes en la present llei.
e) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de laplicació dels fons percebuts.
f) Les condicions requerides per la normativa de la Generalitat relatives a la notificació, autorització i comunicació dajudes públiques a la Comissió Europea.
B) Aquelles latorgament o la quantia de les quals les impose a lAdministració una norma de rang legal, que seguiran el procediment de concessió que els siga aplicable dacord amb la seua mateixa normativa. En aquells supòsits que la normativa no preveja el procediment seran aplicables els criteris i requisits previstos en lapartat anterior per a la concessió de subvencions nominatives.
Perquè siga exigible el pagament de les subvencions imposades per norma de rang de llei serà necessària lexistència de crèdit adequat i suficient en el corresponent exercici econòmic.
C) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en què sacrediten raons dinterés públic, social o econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública.
El Consell aprovarà, mitjançant un decret, a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria, i amb un informe previ de la conselleria que tinga assignades les competències en matèria dhisenda, les bases reguladores a aplicar en cada cas, que no tindran la consideració de disposicions de caràcter general, i es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i contindran com a mínim els punts següents:
a) Haurà de constar el caràcter singular de la subvenció i les raons que acrediten linterés públic, social, econòmic o humanitari, així com aquelles que justifiquen la dificultat de la seua convocatòria pública. A este efecte, lexpedient inclourà necessàriament una memòria de lòrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en què hauran de quedar degudament justificades estes circumstàncies.
b) Definició de lobjecte de la subvenció i el règim jurídic aplicable.
c) Persones beneficiàries i modalitats dajuda.
d) Procediment de concessió i règim de justificació de laplicació donada a les subvencions per les persones beneficiàries i, si és el cas, entitats col·laboradores.
e) Òrgan competent per a la concessió de les subvencions, en el cas que les persones beneficiàries no es puguen determinar en el moment daprovació del decret.
Lexpedient inclourà necessàriament una memòria de lòrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en què hauran de quedar degudament justificades les circumstàncies a què es referix lapartat a anterior.
Si per a atendre les obligacions de contingut econòmic que es deriven de la concessió destes subvencions fóra necessària una modificació de crèdits prèvia, lexpedient es tramitarà en la forma establida en la present llei, una vegada aprovat el decret corresponent.
2. Sense perjuí dels informes preceptius que hagen de demanar-se en cada cas, tots els procediments de concessió directa de subvencions assenyalats en lapartat anterior hauran dincorporar linforme previ de lAdvocacia General de la Generalitat.
CAPÍTOL III
Gestió i reintegrament
Article 169. Comprovació de subvencions
1. Lòrgan concedent comprovarà ladequada justificació de la subvenció, la realització de lactivitat o el compliment de la finalitat que determinen la concessió o el gaudi de la subvenció, com també si ha pogut haver-hi concurrència amb altres subvencions que poguera comportar la modificació de la concessió.
2. La comprovació administrativa de la justificació documental de la subvenció concedida es realitzarà per mitjà de la revisió de la documentació que a este efecte shaja establit en les bases reguladores com daportació preceptiva per la persona beneficiària o, en nom seu, per lentitat col·laboradora, per al pagament de lajuda.
3. La comprovació material de lefectiva realització de lactivitat, existència de la condició o compliment de la finalitat, es portarà a cap en els termes establits en el pla de control que a este efecte haurà delaborar qualsevol òrgan que gestione una línia dajudes finançada amb fons públics. El mencionat pla haurà de ser aprovat per lòrgan concedent amb caràcter previ a la seua execució i hi haurà de constar com a mínim la informació següent:
a) Tipus de control a efectuar sobre la línia: administratius, sobre el terreny, a posteriori i/o de qualitat.
b) Criteris de selecció de la mostra: aleatoris, dirigits o de risc.
c) Percentatge mínim dajuda a controlar sobre el total pagat en eixa línia.
Article 170. Comprovació de valors
1. LAdministració podrà comprovar el valor de mercat dels gastos subvencionats utilitzant un o diversos mitjans següents:
a) Preus mitjans de mercat.
b) Cotitzacions en mercats nacionals i estrangers.
c) Estimació per referència als valors que figuren en els registres oficials de caràcter fiscal.
d) Dictamen de pèrits de lAdministració.
e) Qualssevol altres mitjans de prova admesos en dret.
f) Taxació pericial contradictòria.
2. El valor comprovat per lAdministració servirà de base per al càlcul de la subvenció i es notificarà, degudament motivat i amb expressió dels mitjans i criteris utilitzats, juntament amb la resolució que continga la concessió o liquidació de la subvenció.
3. El beneficiari podrà promoure la taxació pericial contradictòria en els termes establerts en larticle 33 de la Llei 38/2003, de 17 de desembre.
Article 171. Règim dabonaments a compte, pagaments anticipats i garanties
1. Amb caràcter general, el pagament de la subvenció es realitzarà amb la justificació prèvia per la persona beneficiària de la realització de lactivitat, projecte, objectiu o adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establits en la normativa reguladora de la subvenció.
No obstant això, no podrà realitzar-se el pagament de la subvenció mentres la persona beneficiària no es trobe al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social o tinga la condició de subjecte deutor per resolució de procedència de reintegrament. Sense perjuí de lanterior, podrà realitzar-se el pagament de la subvenció des del moment en què lòrgan competent de lAdministració de la Generalitat haja notificat al subjecte deutor del reintegrament, linici del corresponent expedient de compensació de deutes, amb vista a la seua completa extinció.
2. Sense perjuí del que preveu lapartat anterior, podran realitzar-se abonaments a compte o pagaments anticipats, en els termes i condicions previstos en el present article, si es preveu tal possibilitat en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió.
Els esmentats abonaments a compte podran suposar la realització de pagaments fraccionats que respondran al ritme dexecució de les accions subvencionades, abonant-se per quantia equivalent a la justificació presentada, i sempre que la naturalesa i característiques de les accions en permeta el fraccionament als efectes del seu pagament. En tot cas, hi haurà una coherència entre els abonaments i el ritme dexecució de les accions subvencionades.
Els pagaments anticipats suposaran entregues de fons amb caràcter previ a la justificació, com a finançament necessari per a poder dur a terme les actuacions inherents a la subvenció. Sempre que sestablisca la possibilitat de realitzar pagaments anticipats sexigiran les corresponents garanties en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió, que sajustaran al que preveu la present llei i, si és el cas, en la normativa de desplegament.
3. Els pagaments anticipats sajustaran al règim següent:
a) Quan es tracte de transferències corrents en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió, podrà preveures un acompte que comprenga fins a un 30 per cent de limport anual de la subvenció concedida. El Consell, mitjançant un acord, podrà modificar este percentatge a lalça fins a un 50 per cent, i podrà ser del 100 per cent, únicament i exclusivament, quan es tracte de subvencions de les previstes en larticle 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
b) Quan es tracte de transferències de capital, en les bases reguladores podrà preveures un acompte que comprenga fins a un 15 per cent de limport de la subvenció concedida.
4. Sempre que la naturalesa i les característiques de les accions o activitat a realitzar ho permeten, i així estiga previst, podrà realitzar-se abonaments a compte, inclús en els casos en què shaja determinat la possibilitat de realitzar pagament anticipat. En este últim supòsit, els abonaments a compte saplicaran a limport pendent de la subvenció, sempre després de la justificació de lefectiva aplicació de limport anticipat.
5. El règim de les garanties, mitjans de constitució, depòsit i cancel·lació que hagen de constituir les persones beneficiàries o les entitats col·laboradores sestablirà reglamentàriament.
Queden exonerats de la constitució de garanties, excepte previsió en contra de les bases reguladores:
a) Les administracions públiques de caràcter territorial i els seus organismes públics vinculats o dependents.
b) Els consorcis adscrits a la Generalitat.
c) Les societats mercantils de la Generalitat i les fundacions del sector públic de la Generalitat.
d) Les persones beneficiàries de subvencions concedides per import inferior a 3.000 euros, sempre que es tracte de persones físiques que no actuen com a empresaris o professionals.
e) Les entitats que per llei estiguen exemptes de la presentació de caucions, fiances o depòsits davant de les administracions públiques o els seus organismes i entitats vinculades o dependents.
f) Les entitats sense ànim de lucre, així com les federacions o agrupacions destes, sempre que desenrotllen projectes o programes vinculats a les següents àrees dactuació: acció social i atenció sociosanitària, ocupació, formació i qualificació professional, així com cooperació internacional al desenrotllament.
g) Les universitats de caràcter públic.
6. En cap cas podran realitzar-se pagaments anticipats a les persones beneficiàries quan shaja sol·licitat la declaració de concurs voluntari, hagen sigut declarades insolvents en qualsevol procediment, es troben declarades en concurs, llevat que en este haja adquirit leficàcia un conveni, estiguen subjectes a intervenció judicial o hagen sigut inhabilitades dacord amb la llei concursal, sense que haja conclòs el període dinhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.
Article 172. Reintegrament de subvencions
1. Cosrrespondrà el reintegrament de les quantitats percebudes en els supòsits i pels subjectes obligats que es determinen en la normativa bàsica estatal. Així mateix, respondran del reintegrament:
a) Solidàriament, els membres associats de la persona jurídica beneficiària i de les agrupacions sense personalitat jurídica de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en relació amb les activitats subvencionades que shagen compromés a efectuar. Respondran igualment els membres, partícips o cotitulars de comunitats de béns o qualsevol altre tipus dunitat econòmica beneficiària, en proporció a les seues respectives participacions.
b) Subsidiàriament, les persones que tinguen la condició dadministradors de societats mercantils o representants legals daltres persones jurídiques que no realitzen els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, adoptaren acords que facen possibles els incompliments o consentisquen el dels que dells depenguen. També respondran subsidiàriament les persones que tinguen la condició de representants legals dentitats jurídiques obligades al reintegrament que hagen cessat en les seues activitats.
c) Solidàriament les persones que tinguen la condició de representants legals de la persona beneficiària obligada al reintegrament que no tinga capacitat dobrar.
d) Solidàriament i fins al límit del valor de la quota de liquidació adjudicada, les persones que tinguen la condició de socis o partícips de les societats o entitats dissoltes i liquidades amb obligacions de reintegrament pendent.
e) Els drethavents de les persones obligades al reintegrament, sense perjuí del que dispose el dret civil o foral o especial aplicable a la successió per a determinats supòsits, especialment en el cas dacceptació dherència a benefici dinventari.
2. Les quantitats a reintegrar tindran la consideració dingrés de dret públic i meritaran un interés de demora, dacord amb el que preveu larticle 16 desta llei.
3. El dret a reconéixer o liquidar el reintegrament prescriurà al cap de quatre anys, comptats des del moment que va véncer el termini per a presentar la justificació o des que va véncer el termini durant el qual havien de mantindres les condicions o obligacions imposades a la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
En els casos de subvencions concedides en atenció a la concurrència duna determinada situació en la persona que tinga la condició de perceptor, el còmput siniciarà des del moment de la concessió.
El termini de prescripció sinterromprà:
a) Per qualsevol actuació de lAdministració, realitzada amb coneixement formal de la persona beneficiària o entitat col·laboradora, conduent a determinar lexistència de causa de reintegrament.
b) Per la interposició de recurs de qualsevol classe, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció penal o per la presentació de denúncia davant del Ministeri Fiscal, així com per les actuacions realitzades en el curs dels esmentats recursos amb coneixement formal de la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
c) Per qualsevol actuació fefaent de la persona beneficiària o de lentitat col·laboradora conduent a la liquidació de la subvenció o del reintegrament.
4. El procediment de reintegrament seguirà les disposicions generals sobre procediment administratiu comú, amb les especialitats següents:
a) El termini màxim per a resoldre i notificar serà de dotze mesos, comptadors des de la data de lacord diniciació.
b) La resolució del procediment posarà fi a la via administrativa.
c) Es concedirà audiència en tot cas a la persona que tinga la condició dinteressat.
5. Una vegada iniciat el procediment de reintegrament podrà acordar-se cautelarment la retenció de les obligacions pendents de pagament a la persona beneficiària o entitat col·laboradora, seguint per a això el règim previst per a ladopció de mesures provisionals en la legislació bàsica en matèria de procediment administratiu. La resolució que acorde la retenció dels pagaments pendents es notificarà a la persona que tinga la condició dinteressat, amb expressió dels recursos que en contra desta corresponguen.
CAPÍTOL IV
Règim sancionador
Article 173. Règim sancionador
El règim sancionador regulat en este capítol saplicarà per la comissió de les infraccions administratives previstes en la normativa bàsica estatal a aquells subjectes que siguen responsables destes.
Article 174. Sancions
1. Les infraccions administratives molt greus seran sancionades amb multa pecuniària proporcional del doble al triple de la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada o, en el cas dentitats col·laboradores, dels fons indegudament aplicats o justificats.
Lautoritat sancionadora competent podrà acordar, a més, la imposició de les sancions següents:
a) Pèrdua, tant en el supòsit de persones beneficiàries com dentitats col·laboradores, durant el termini de tres a cinc anys, del dret a obtindre ajudes públiques o subvencions i avals de lAdministració de la Generalitat o dels seus organismes públics vinculats o dependents, o del dret a ser designats com a entitat col·laboradora.
b) Prohibició de contractar amb lAdministració de la Generalitat o amb els seus organismes públics vinculats o dependents per un termini de tres a cinc anys.
2. Les infraccions administratives greus seran sancionades amb multa pecuniària proporcional del tant al doble de la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada o, en el cas de lentitat col·laboradora, dels fons indegudament aplicats o justificats.
Lautoritat sancionadora competent podrà acordar, a més, la imposició de les sancions següents :
a) Pèrdua, tant en el supòsit de persones beneficiàries com dentitat col·laboradora, durant el termini dun a tres anys, del dret a obtindre ajudes públiques o subvencions i avals de lAdministració de la Generalitat o dels seus organismes públics vinculats o dependents, o del dret a ser designats com a entitat col·laboradora.
b) Prohibició de contractar amb lAdministració de la Generalitat o amb els seus organismes públics vinculats o dependents per un termini dun a tres anys.
3. Les infraccions lleus seran objecte de sanció de multa de 75 a 6.000 euros.
Article 175. Graduació de les sancions
Les sancions previstes en este capítol es graduaran en consideració a les circumstàncies següents:
a) Lexistència dintencionalitat.
b) La quantia del benefici obtingut il·lícitament.
c) La repercussió social de la infracció.
d) La naturalesa dels perjuís causats.
e) La reincidència, circumstància que es produirà sempre que el subjecte infractor haja sigut sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa, ja siga greu o molt greu, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins dels tres anys anteriors a la comissió de la infracció.
Article 176. Regles de compatibilitat
Les sancions regulades en el present capítol sentenen sense perjuí de lobligació de reintegrament de les quantitats percebudes en els supòsits i pels obligats assenyalats en larticle 172 desta llei, així com de les indemnitzacions de danys i perjuís que es poden exigir.
Article 177. Procediment sancionador i òrgans competents
1. El procediment administratiu sancionador per la comissió dinfraccions en matèria de subvencions serà tramitat dacord amb el que disposa el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. El procediment siniciarà dofici, com a conseqüència de lactuació de comprovació desenrotllada per lòrgan concedent o per lentitat col·laboradora, així com a conseqüència de les actuacions dels òrgans que tinguen atribuïdes funcions de control.
3. Els acords dimposició de sancions posaran fi a la via administrativa.
4. Són òrgans competents per a la resolució del procediment sancionador els establits en larticle 160 de la present llei.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Col·laboració en la realització del Pla Anual dAuditories
Per a lexecució del Pla Anual dAuditories referit en larticle 96 desta llei, la Intervenció General de la Generalitat podrà, en cas dinsuficiència de mitjans propis disponibles, demanar la col·laboració dempreses privades dauditoria, que hauran dajustar-se a les normes i instruccions que esta determine.
La contractació dempreses privades dauditoria necessitarà informe de la Intervenció General en què sespecificarà la insuficiència de mitjans disponibles que justifique esta contractació.
Les empreses privades dauditoria no podran ser contractades quan lany anterior a aquell en què desenrotllen el seu treball o en eixe mateix any hagen realitzat o realitzen altres treballs per a lentitat a auditar sobre àrees o matèries respecte de les quals haja de pronunciar-se lauditor en el seu informe.
En lexercici de les seues funcions de control, la Intervenció General de la Generalitat podrà accedir i demanar els papers de treball que hagen servit de base als informes dauditoria del sector públic de la Generalitat realitzat per auditors privats.
Segona. Funcions de control
El que establix el títol VI saplicarà sense perjuí del control que les distintes conselleries i els diferents subjectes que formen el sector públic instrumental desenrotllen, en làmbit de les seues competències, dacord amb el que disposa la normativa en vigor.
Tercera. Gastos corrents dels centres docents públics no universitaris
La gestió dels crèdits de gastos de funcionament dels centres docents públics no universitaris sefectuarà amb les especialitats que anualment sincorporen a este efecte en la Llei de Pressupostos.
Quarta. Utilització de mitjans electrònics
En relació amb les matèries previstes en esta llei, i per a làmbit subjectiu de lAdministració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, la persona titular de la conselleria competent en matèria dhisenda establirà, dacord amb el que establix tant en larticle 45.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, com larticle 3.5 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, dAccés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, els supòsits, condicions i requeriments per a la utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, a fi daconseguir una major eficàcia i eficiència en la tramitació interna i, si és el cas, externa.
Quinta. De les entitats públiques empresarials
Amb lentrada en vigor desta llei els organismes públics Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, lInstitut Valencià de Finances, lInstitut Valencià de Competitivitat Empresarial i lEntitat dInfraestructures de la Generalitat es constituïxen en entitats públiques empresarials.
Sexta. Drets de naturalesa pública de les entitats del sector públic de la Generalitat
El règim jurídic dels drets de naturalesa pública de les entitats del sector públic de la Generalitat no integrants de la hisenda de la Generalitat serà el que establix la secció 2.ª del capítol II del títol I desta llei, sense perjuí de les especialitats previstes en la normativa reguladora de les esmentades entitats i en la dels corresponents ingressos.
Sèptima. De les empreses públiques de la Generalitat
1. Als efectes del que establix larticle 79.2 de lEstatutdAutonomia de la Comunitat tenen la consideració dempreses públiques de la Generalitat les societats mercantils de la Generalitat, les entitats públiques empresarials de la Generalitat i les entitats de dret públic de larticle 2.3.a.3.r sempre que formen part del sector públic empresarial.
2. Mentres no contradiga les disposicions desta llei, la referència a la noció dempresa pública del Decret Llei 1/2011, de 30 de setembre, del Consell, de Mesures Urgents de Règim Economicofinancer del Sector Públic Empresarial i Fundacional, i la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat es correspon amb la noció dempresa pública desta llei i amb les entitats de dret públic del sector públic administratiu.
Octava. Rendició de comptes pels fons que no tenen personalitat jurídica
Als fons que no tenen personalitat jurídica a què es referix larticle 2.4 desta llei els seran aplicables les normes contingudes en el capítol IV del títol VII desta llei, tenint la condició de comptedants les persones que exercisquen la titularitat dels òrgans de decisió en relació amb la seua administració o gestió.
La persona encarregada de formular i aprovar els comptes anuals destos fons serà el comptedant, llevat que en la seua normativa reguladora sestablisca un altre criteri.
Novena. Dels consorcis que no complixen els requisits prevists en larticle 158 de la present llei
1. Els pressuposts dels consorcis adscrits a la Generalitat que no complisquen els requisits prevists en larticle 158 de la present llei acompanyaran, a efectes informatius, els pressuposts de la Generalitat. Estos consorcis quedaran obligats a rendir els seus comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, i hauran dacompanyar els seus comptes anuals de la liquidació dels esmentats pressuposts.
2. Sempre que el percentatge de participació del sector públic de la Generalitat siga igual o superior al de cada una de les restants administracions públiques consorciades, el que disposa lapartat anterior seria igualment aplicable a aquells consorcis que, no quedant adscrits a cap administració pública per complir-se les condicions establides per la disposició addicional catorzena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, siguen finançats majoritàriament amb recursos procedents de lEstat, la Generalitat o les corporacions locals, en els quals les administracions anteriors hagen aportat majoritàriament diners, béns o indústria o shagen compromés, en el moment de la seua constitució, a finançar majoritàriament este ens i sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió conjunt destes administracions.
En el cas que el percentatge de participació de la Generalitat siga igual al duna altra o altres administracions partícips en el consorci, la Generalitat només quedarà obligada quan siga ladministració que tinga major nombre dhabitants.
3. Dacord amb el que preveu larticle 2.5 desta llei, el que disposa lapartat primer deste article serà aplicable en els termes que determine, mitjançant una ordre, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria dhisenda a les distintes persones jurídiques que, sense formar part del sector públic de la Generalitat, als efectes desta llei, estiguen incloses en el sector administracions públiques, subsector comunitats autònomes, o en el subsector societats no financeres públiques, dacord amb la definició i delimitació del sistema europeu de comptes nacionals i regionals.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera. No-liquidació de deutes de quantia insuficient per a cobrir els costos de la seua exacció i recaptació i anul·lació i baixa en comptabilitat de les ja liquidades
1. Sanul·laran i donaran de baixa en comptabilitat totes aquelles liquidacions realitzades per la Generalitat de què hi haja un deute pendent de recaptar a la data dentrada en vigor de la present llei, en les quals concórreguen els requisits següents:
a) Que siguen recursos de dret públic de la Generalitat.
b) Que es tracte de deutes en període executiu.
c) Que limport de la liquidació inicial, notificada en període voluntari, no excedisca de sis euros, quantia que sestima insuficient per a la cobertura del cost dexacció i recaptació.
2. Fins que no es dicte lorde de la conselleria competent en matèria dhisenda a què es referix el paràgraf segon de lapartat 2 de larticle 9 de la present llei, no seran notificades al contribuent, ni, en conseqüència, exigides ni contretes en comptabilitat, les liquidacions realitzades per lAdministració tributària de la Generalitat que tinguen els requisits següents:
a) Que limport a ingressar no excedisca de sis euros, quantia que es fixa com insuficient per a la cobertura del cost de la seua exacció.
b) Que rectifiquen autoliquidacions o declaracions-liquidacions que comporten un ingrés.
c) Que es considere improcedent lobertura dexpedient sancionador pels fets determinants de la diferència entre la liquidació administrativa i lautoliquidació o declaració-liquidació realitzada per la persona que tinga la condició dobligat tributari.
Segona. De ladaptació del Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat
Fins que no saprove ladaptació del Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat al que disposa la present llei, el contingut i elaboració del compte de lAdministració de la Generalitat i dels comptes anuals de les entitats que han daplicar els principis i normes de la comptabilitat pública sajustarà al que disposa el Pla General aprovat mitjançant una Orde de 16 de juliol de 2001, de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupació.
Tercera. Dels organismes autònoms
Els organismes autònoms que hi ha es regiran per la normativa vigent a lentrada en vigor desta llei, fins que sadapten a les previsions que esta conté. Ladaptació destos es realitzarà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria dadscripció, i amb un informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria dhisenda.
El procés dadaptació shaurà de realitzar en el termini màxim dun any des de lentrada en vigor desta llei, i en tot cas, exigirà que els organismes esmentats elaboren els pressupostos corresponents al primer exercici després de lesmentada adaptació, dacord amb el règim jurídic i economicofinancer previst en esta llei per a este tipus dens.
Quarta. De les entitats públiques empresarials
Dacord amb el que preveu la disposició addicional quinta Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, lInstitut Valencià de Finances, lInstitut Valencià de Competitivitat Empresarial i lEntitat dInfraestructures de la Generalitat en el termini màxim de sis mesos, des de lentrada en vigor de la present llei, mitjançant un decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria dadscripció, i amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries dhisenda i de sector públic, adaptaran els seus corresponents estatuts al règim jurídic i econòmic pressupostari previst en la present llei per a les entitats públiques empresarials.
Mentre no saprove ladaptació prevista en el paràgraf anterior els organismes afectats es regiran per la normativa vigent a lentrada en vigor desta llei.
Quinta. De les entitats de dret públic subjectes a pressupost limitador
Les entitats de dret públic subjectes a pressupost limitador hauran delaborar, en el termini màxim de sis mesos des de lentrada en vigor desta llei, el contracte plurianual de gestió corresponent. Una vegada aprovat pel Consell, les entitats elaboraran els seus pressupostos dacord amb les previsions arreplegades en este.
Sexta. Drets i obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat
Els drets i obligacions de contingut econòmic de la Hisenda Pública de la Generalitat nascuts amb anterioritat a lentrada en vigor de la present llei continuaran regint-se per la normativa en vigor en el moment del seu naixement.
Sèptima. De les normes reglamentàries
Mentre no es dicten les disposicions reglamentàries previstes en la present llei, saplicaran les vigents a lentrada en vigor desta, en la mesura que no soposen al que esta disposa.
Octava. Adequació de la normativa reguladora en matèria de subvencions i règim transitori dels procediments
1. En el termini dun any a partir de lentrada en vigor desta llei es procedirà a ladequació de la normativa reguladora de les subvencions al règim jurídic establit en esta.
2. Si en el termini assenyalat en lapartat anterior no es procedix a ladequació de la normativa reguladora de les subvencions, esta llei serà daplicació directa.
3. Als procediments de concessió de subvencions ja iniciats a lentrada en vigor desta llei els serà aplicable la normativa vigent en el moment del seu inici. A este efecte, en els supòsits de concurrència competitiva sentendrà que el procediment sinicia amb la publicació de loportuna convocatòria.
4. Els procediments iniciats durant el termini dadequació assenyalat en esta disposició transitòria es regiran pel que disposa la normativa anterior que els siga aplicable, llevat que haja entrat en vigor la normativa dadequació corresponent.
5. El règim sancionador previst en esta llei serà aplicable a les persones beneficiàries i a les entitats col·laboradores, en els supòsits previstos en esta disposició, sempre que el règim jurídic siga més favorable al fixat en la legislació anterior.
6. Els convenis o resolucions que instrumenten la concessió de subvencions nominatives que tinguen caràcter plurianual, aprovats o subscrits abans de lentrada en vigor de la present llei, mantindran la seua vigència. No obstant això, qualsevol modificació en el contingut haurà de ser autoritzada pel Consell, i en cap cas podrà alterar-se la suma total de les obligacions que este establisca per a la hisenda de la Generalitat.
7. Durant lexercici 2015, en matèria de pagaments anticipats i garanties, serà aplicable el règim dexcepcions que, si és el cas, estiga inclòs en la corresponent llei de pressupostos.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Es deroguen les disposicions següents:
1. El Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Govern Valencià, pel qual saprova el text refós de la Llei dHisenda Pública de la Generalitat Valenciana.
2. Totes les normes del mateix rang o dun rang inferior que soposen al que disposa esta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari
Es faculta el Consell perquè dicte totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i execució desta llei.
Segona. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor al mes de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 6 de febrer de 2015
El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART