Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091]

(DOGV núm. 7464 de 12.02.2015) Ref. Base de dades 001223/2015

LLEI 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions. [2015/1091]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que Les Corts han aprovat i jo, d’acord amb el que establixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia, en nom del rei, promulgue la llei següent:

PREÀMBUL

Des de 1991, any de publicació del text refós de la Llei d’Hisenda Pública, el marc jurídic del règim economicofinancer de la Generalitat s’ha vist afectat de manera substancial per circumstàncies com ara la reforma de l’Estatut d’Autonomia en 2006, l’evolució del model de finançament, així com les exigències, derivades de la pertinença a la Unió Europea, en matèria d’estabilitat pressupostària i de coordinació de la política fiscal, amb vista a garantir la disciplina pressupostària dels diferents estats membres.
En este context de reordenació general de l’activitat economicofinancera de les administracions públiques territorials i dels seus corresponents sectors públics, cal destacar:
En primer lloc, l’Estat, des de l’any 2001, ha aprovat diverses lleis d’estabilitat pressupostària amb vista a introduir de forma explícita l’equilibri pressupostari en el nostre ordenament jurídic, a fi d’assegurar que l’estabilitat pressupostària siga l’escenari permanent de les finances públiques de totes les administracions públiques del nostre país. La norma que en l’actualitat dóna cobertura a les polítiques d’estabilitat és la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, la qual incorpora expressament la sostenibilitat financera com a principi rector de l’actuació economicofinancera de totes les administracions públiques, establint, a este efecte, l’obligació, per als subjectes compresos en el seu àmbit d’aplicació, d’introduir en la seua normativa els instruments i els procediments necessaris per a adequar-la a l’aplicació dels principis continguts en l’esmentada llei.

En segon lloc, les modificacions, fins a set, patides per la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes, vinculades principalment a l’evolució del model de finançament i a la progressiva implantació de les polítiques d’estabilitat al nostre país. Modificacions que han incidit, directament o indirectament, en el funcionament de les hisendes autonòmiques.
Finalment, durant l’any 2003 es publiquen tres lleis d’interés primordial per a l’activitat financera de la Generalitat, tant pel seu objecte com, en molts dels supòsits regulats, pel seu caràcter bàsic. En primer lloc la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, que introduïx, amb el caràcter de bàsiques, importants novetats en la matèria. En segon lloc la Llei 47/2003, de 26 de novembre, General Pressupostària, document jurídic de referència en la regulació del funcionament financer del sector públic estatal, i per extensió de la resta d’administracions públiques territorials de l’Estat. I finalment, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, la incidència de la qual en la gestió dels ingressos públics és fonamental.
Davant d’este nou marc, la Generalitat en els últims anys, en consonància amb allò que s’ha realitzat per altres administracions públiques, ha recorregut a les lleis anuals de pressupostos, o a les lleis «d’acompanyament», per a introduir modificacions en l’àmbit pressupostari i financer, a fi d’adaptar la normativa financera de la Generalitat tant a les novetats que des de l’Administració de l’Estat s’establien, com a les necessitats que exigia el mateix desenrotllament i ampliació de les competències assumides. No obstant això, estes reformes, pel seu caràcter concret i puntual, es consideren insuficients, sent necessari elaborar una nova disposició legal que regule el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, que incorpore de forma ordenada i sistemàtica les reformes apuntades, adaptant-les a les especialitats i necessitats del nostre sector públic.
Com a conseqüència de tot l’anterior, podem concloure que les principals raons que impulsen i justifiquen l’elaboració d’esta disposició són:

– La profunda alteració de l’àmbit subjectiu de la llei. La Generalitat actual no té res a veure amb l’Administració relativament xicoteta i en formació a què va donar cobertura al text de 1991. Tant l’estructura del sector públic instrumental de la Generalitat com el marc competencial s’han modificat significativament en els més de 22 anys transcorreguts.

– La necessitat d’incorporar a la normativa financera de la Generalitat tècniques que permeten racionalitzar el procés pressupostari per mitjà de l’ordenació de la seua elaboració i execució en un marc plurianual.
– La introducció en els diferents processos i procediments relacionats amb l’activitat financera de la Generalitat dels mitjans i tècniques vinculats a l’administració electrònica, a fi de millorar la transparència i l’eficiència en la gestió, sense minva de les garanties i seguretats que la gestió dels fons públics exigix.
– La necessitat d’establir el règim jurídic bàsic de l’organització institucional de la Generalitat, i dotar-la del règim economicopressupostari corresponent.
– L’exigència de comptar, en l’àmbit del sector públic de la Generalitat, amb una normativa pròpia per a l’activitat de foment.
– L’obligació legal de totes les administracions públiques d’incorporar a la seua legislació economicofinancera els mandats que en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera s’han introduït per l’Estat amb el caràcter de bàsics, especialment els vinculats al procés pressupostari.
Finalment cal destacar, respecte de l’objecte o contingut de la llei, l’existència de tres parts diferenciades, encara que substancialment vinculades. En primer lloc es regula pròpiament el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, en segon lloc s’inclou un títol específic en el qual s’arreplega el règim jurídic bàsic del sector públic instrumental, i finalment en un altre títol diferenciat, s’arreplega la normativa general de la Comunitat en matèria de subvencions.
Pel que es referix pròpiament al text legal, este es compon de 177 articles, ordenats en 10 títols, completats amb nou disposicions addicionals, huit transitòries, una derogatòria i dos finals.
El primer dels títols, concretament en el seu capítol I, fixa l’àmbit objectiu i subjectiu de la llei. De tal manera que, una vegada definit l’objecte, la regulació del règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, concretat a través de les seues principals institucions, la llei, en consonància amb el principi constitucional de universalitat del pressupost, enumera el conjunt d’entitats que conformen el sector públic autonòmic.
En este sentit, cal destacar que amb esta llei, per primera vegada a la nostra Comunitat, s’assenten les bases, als efectes de la seua organització i funcionament, del que es denomina el sector públic instrumental de la Generalitat. De tal forma que esta complix així una doble funció, per un costat ordena i estructura el sector públic instrumental, fonamentalment a través de l’article 2.3 de la llei en relació amb el títol IX, al mateix temps que, d’altra banda, establix el règim economicofinancer del conjunt del sector públic de la Generalitat.
De manera que, a l’establir el règim economicofinancer aplicable a les distintes entitats que integren el sector públic, la llei opta per atendre a la naturalesa economicofinancera, en consonància amb la normativa estatal en la matèria, classificant els distints ens en dos subsectors, l’administratiu i l’empresarial i fundacional. La pertinença a un subsector o altre, serà determinant per a la concreta aplicació d’un règim diferenciat en cada una de les matèries o institucions regulades al llarg del text.

En el capítol II es regula el règim de la Hisenda Pública de la Generalitat. A este efecte, d’una banda, es relacionen els drets que formen part de l’esmentada hisenda, en consonància amb el que disposa l’article 4 de la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, en l’article 72 de l’Estatut d’Autonomia i el capítol II del títol I de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i s’establixen els elements essencials del seu contingut jurídic, segons siguen de naturalesa pública o privada, incloent-hi els límits i prerrogatives, i les formes de naixement, adquisició i extinció. D’altra banda, es regulen igualment les obligacions de la Generalitat, incloent-hi les seues fonts, exigibilitat, prerrogatives i formes d’extinció.

El títol II, dedicat als Pressupostos de la Generalitat, aplica i desplega els manaments continguts en la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
A este efecte, el capítol I arreplega els principis que han de regir la programació i gestió pressupostària, definint tant els principis pressupostaris clàssics com els derivats de les exigències d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La seua aplicació efectiva es garantix per mitjà d’una sèrie de regles que s’han de respectar en les actuacions de la Generalitat amb repercussió econòmica.
El capítol II regula els escenaris pressupostaris plurianuals per a les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. Els escenaris pressupostaris són una peça clau en la racionalització del procés pressupostari i en la garantia dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, de manera que els pressupostos anuals de la Generalitat necessàriament s’han d’emmarcar en els esmentats escenaris, alhora que estos constituïxen un límit a l’acció de govern amb repercussions econòmiques i tot instrument de planificació o programació econòmica haurà de garantir la seua coherència amb estos. Els escenaris es desenrotllen en programes plurianuals en què es fixaran els objectius a aconseguir, accions a realitzar i recursos necessaris en els exercicis que comprenen els escenaris. Estos programes seran objecte d’avaluació anual.
En la secció primera del capítol III es definix el pressupost i el seu àmbit subjectiu –que necessàriament ha de coincidir amb la definició de sector públic de la Generalitat– i objectiu, així com conceptes essencials com ara els crèdits pressupostaris i els programes de gasto. En la segona secció s’aborda el procediment d’elaboració –que arranca de l’aprovació del límit del gasto no financer–, el tràmit de la seua remissió a les Corts –s’especifica la documentació que necessàriament ha d’acompanyar el projecte de pressupostos– i el supòsit de pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat. La tercera i última secció del capítol regula l’estructura dels Pressupostos, tant pel que fa als estats de gastos com als d’ingressos.
El capítol IV regula el règim dels crèdits i les seues modificacions, aplicable a totes les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. En este capítol s’ha realitzat un esforç per conjugar una major sistematització i detall en la regulació de la matèria amb la necessària flexibilitat que requerix una normativa amb vocació de permanència en el temps que s’ha d’aplicar a l’administració del pressupost. La primera secció arreplega els principis d’especialitat qualitativa, quantitativa i temporal, alhora que es regula amb detall els compromisos de caràcter plurianual, els gastos de tramitació anticipada i la possibilitat d’adquirir béns immobles amb pagament ajornat. A més s’inclou una referència al Fons de Contingència d’execució pressupostària l’aplicació i quantia de la qual es concretarà en els pressupostos anuals de la Generalitat. En la secció segona es definixen i fixen les distintes modalitats de modificació de crèdit i s’establixen els principis bàsics del seu règim de tramitació i aprovació. Este règim serà desplegat i completat per les lleis anuals de pressupostos.

El capítol V regula els principals aspectes de caràcter economicofinancer i pressupostari del sector públic empresarial i fundacional, establint el contingut dels pressupostos d’estes entitats que s’integren en els pressupostos consolidats de la Generalitat, el règim de modificacions pressupostàries, i els termes i documentació que haurà de contindre el Programa d’Actuació Plurianual que estes entitats hauran de formular anualment. El capítol arreplega, finalment, el contingut mínim dels contractes-programa que puguen formalitzar estes entitats amb la Generalitat.
El capítol VI, referent a la gestió pressupostària, conté els criteris aplicables a la gestió economicofinancera, prestant una especial atenció a la figura dels acords de no disponibilitat com a instrument per a garantir els compromisos en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i el compliment dels objectius de gasto. També en este capítol es detallen i definixen les distintes fases de la gestió dels gastos i els ingressos i es preveuen determinats aspectes en matèria de gestió pressupostària.
En el títol III es regula la tresoreria de la Generalitat, que s’ordena en dos capítols. El capítol I té per objecte definir i determinar les funcions de la tresoreria amb caràcter general, i el capítol II desplega els principals aspectes de la seua gestió.
Com a novetats principals destaca per un costat la definició de l’àmbit subjectiu de la Tresoreria, que en consonància amb el de la Hisenda, es fa coincidir amb el del conjunt de subjectes que conformen el sector públic administratiu, i per un altre la referència a la necessitat d’elaborar un pressupost monetari, d’acord amb el que establix la legislació de l’Estat. A l’esmentat pressupost monetari hauran d’ajustar-se les propostes de pagament.
D’altra banda, el text incorpora les bases per a la coordinació de l’activitat de la tresoreria amb la dels diferents ens que integren el sector públic instrumental de la Generalitat.
El capítol, finalment, inclou la regulació de la Caixa de Depòsits i Fiances, la possibilitat de fraccionament de pagaments, excepte prohibició expressa d’una llei, i l’establiment de criteris objectius d’ordenació de pagaments.
El títol IV definix el concepte de deute públic i establix el règim d’autorització i competencial, de la formalització i comptabilització; així mateix s’arreplega l’equiparació del deute públic de la Generalitat amb el deute públic de l’Estat quant als beneficis, terminis de prescripció i normes aplicables a este.
El deute de la Generalitat, constituït pel conjunt de capitals presos a préstec, podrà adoptar diferents modalitats i en la seua contractació i formalització se seguiran les normes, regles i clàusules usuals en els mercats financers, i respectarà els principis d’objectivitat, transparència i publicitat adequats a la modalitat que es tracte.

Igualment s’establix l’habilitació legal per a la creació del deute de la Generalitat tenint en compte l’objectiu d’estabilitat fixat per a la Comunitat de conformitat amb la normativa d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
En el títol s’inclou igualment el règim jurídic bàsic de l’endeutament del sector públic instrumental de la Generalitat i la resta d’ens adscrits.
El títol V, relatiu al règim dels avals, regula l’objecte, requisits i competències per a atorgar avals de la Generalitat, així com les normes generals dels avals a prestar per les distintes entitats del seu sector públic instrumental.
En qualsevol cas, l’elaboració dels títols IV i V s’ha realitzat amb l’objectiu de regular de manera més exhaustiva i clarificadora la normativa relativa al deute i avals, procurant atendre els estàndards de l’actualitat financera.
El títol VI regula el control intern de l’activitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat Valenciana, exercit per la Intervenció General de la Generalitat.
El capítol I, relatiu a les normes generals, configura l’exercici del control intern en un marc de plena autonomia respecte de les autoritats i entitats la gestió del qual es controla, i té com a objectius la verificació del sotmetiment de la gestió a la legalitat, als principis de bona gestió financera i als establits en la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
S’establixen les modalitats de control, que són la funció interventora, el control financer permanent i l’auditoria pública, els principis d’actuació i prerrogatives, així com els drets i deures del personal controlador, i se’n regulen els plans anuals i els informes generals a remetre al Consell.
El capítol II, relatiu a la funció interventora, es troba dividit en dos seccions, distingint l’exercici de la funció interventora sobre l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, dels règims especials de fiscalització que poden establir-se sobre altres entitats del sector públic de la Generalitat.
La secció primera regula l’exercici de la funció interventora, n’establix l’àmbit i les modalitats d’exercici, i els casos de no-subjecció a fiscalització prèvia. Així mateix es regulen els inconvenients, el procediment de resolució de discrepàncies i l’omissió de fiscalització. Respecte d’esta última qüestió s’introduïx com a novetat, justificada per la seua transcendència en relació amb la disciplina pressupostària, la competència del Consell per a l’adopció dels acords procedents.

El capítol III, relatiu al control financer, s’estructura en tres seccions referides al control financer permanent, el control financer de les subvencions i els controls financers específics.
S’inclou, com a novetat, la secció segona, referida al control financer de subvencions, conseqüència immediata de la regulació de les subvencions en el títol X d’esta llei.
Finalment, el capítol IV relatiu a l’auditoria pública, s’estructura en tres seccions referides a les normes generals, l’auditoria dels comptes anuals i les auditories públiques específiques.
El títol VII es referix a la comptabilitat del sector públic de la Generalitat, que la configura com un sistema d’informació economicofinancera i pressupostària de l’activitat de les entitats que l’integren.

Com a novetat en relació amb el text refós de la Llei d’Hisenda Pública anterior, este definix de forma més ordenada i sistemàtica les distintes situacions comptables del sector públic de la Generalitat, segons el pla comptable aplicable (públic, privat o adaptació del Pla General a les entitats sense finalitats lucratives), i detalla les distintes entitats que estan sotmeses a cada un dels règims.

Així mateix, cal destacar l’enumeració dels destinataris de la informació que subministre la comptabilitat de les entitats del sector públic de la Generalitat: òrgans de direcció i gestió, de representació política i de control extern i intern.
En el capítol I, sota l’epígraf «Normes generals», el text incorpora una expressa enumeració dels principis comptables públics.
En el capítol II es regulen les competències en matèria comptable, i les distribuïx entre la conselleria competent en matèria d’hisenda i la Intervenció General de la Generalitat, com a centre directiu i gestor de la comptabilitat pública.
El capítol III, relatiu a la informació comptable, establix en primer lloc l’obligació de totes les entitats del sector públic de la Generalitat de formular comptes anuals d’acord amb els principis comptables que els siguen d’aplicació, i distingix entre les entitats que han d’aplicar els principis comptables públics i la resta d’entitats del sector públic instrumental. Així mateix, es regula el contingut del Compte General de la Generalitat, la col·laboració de totes les entitats en l’elaboració dels comptes econòmics del sector públic, la informació que s’ha de rendir a les Corts i, finalment, la que s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
Finalment, el capítol IV regula la rendició de comptes i establix l’obligació de totes les entitats integrants del sector públic de la Generalitat de rendir la informació comptable establida en la llei, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i al Tribunal de Comptes, pel conducte de la Intervenció General de la Generalitat.
El títol VIII arreplega el règim de les responsabilitats derivades de les infraccions d’esta llei, sempre que suposen un dany o perjuí a la Hisenda Pública de la Generalitat. En este àmbit es regula un principi general de responsabilitat en l’article 144 i en els articles següents s’establixen les infraccions, els tipus de responsabilitat, i distingix entre el dol i la culpa, i els supòsits de solidaritat i mancomunitat en la responsabilitat.
En un apartat diferenciat es fixa l’específica responsabilitat dels interventors i els ordenadors de pagaments, i el procediment per a l’exigència de responsabilitat, i distingix la competència atribuïda al Tribunal de Comptes, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i al Consell.
Finalment, el text preveu el règim jurídic dels reintegraments derivats de la responsabilitat, les diligències prèvies tendents a assegurar la seua exigència, i establix l’obligació per a les intervencions delegades d’impulsar les actuacions tendents a exigir la responsabilitat en determinats supòsits.
El títol IX, en relació amb l’article 2.3, establix les bases del que és el sector públic instrumental de la Generalitat, enumera per un costat les distintes entitats que el conformen, i establix a este efecte el règim jurídic bàsic d’estes. El títol s’estructura en dos capítols diferenciats, d’acord amb la naturalesa d’estes.
El capítol I arreplega la definició, classificació i adscripció dels organismes públics, els que desenrotllen, per mitjà de descentralització funcional i en compliment de fins d’interés públic, activitats d’execució o gestió tant administratives, prestacionals o de foment, com de contingut econòmic, en el marc de l’àmbit competencial de la Generalitat i es classifiquen en organismes autònoms i entitats de dret públic.

Respecte d’estes últimes, el text diferencia, en primer lloc, aquelles les funcions de les quals són susceptibles de contraprestació, i es denominen entitats públiques empresarials, i, d’un altre, la resta d’entitats de dret públic, les quals hauran de formular un Pla d’Acció Anual, en el marc d’un Contracte Plurianual de Gestió.
El capítol II arreplega aquelles entitats del sector públic instrumental amb personalitat jurídica de naturalesa privada, i que no disposen de facultats que impliquen l’exercici de potestats administratives. Entre estes s’inclouen les societats mercantils i fundacions de la Generalitat, així com els consorcis quan siguen adscrits a la Generalitat per aplicació de la normativa bàsica estatal.
Dins de l’ordenament jurídic valencià, la norma que fins a la data ha regulat l’atorgament d’ajudes i subvencions per part de la Generalitat ha sigut el text refós de la Llei d’Hisenda Pública aprovat l’any 1991. No obstant això, diverses són les raons que aconsellen la modificació d’este marc jurídic, finalitat a la qual respon la inclusió en esta llei del títol X.

Efectivament, d’una banda, l’entrada en vigor de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, va suposar que diverses de les previsions que s’arreplegaven en el text refós de la Llei d’Hisenda Pública de la Generalitat es veren «desplaçades» per la nova regulació que se n’efectuava, amb caràcter bàsic, en la llei estatal. Des d’eixe moment ha sigut necessari efectuar una contínua labor hermenèutica per a determinar, cas a cas, quins aspectes del nostre text refós es mantenien en vigor i quins altres havien decaigut per la seua oposició a la legislació bàsica. A més, la Llei General de Subvencions va introduir diversos procediments, garanties i controls que pareix convenient desplegar i aplicar a la nostra administració autonòmica.
D’altra banda, i en segon lloc, s’ha de tindre així mateix present l’existència del 2.n Pla de Simplificació i Reducció de Càrregues Administratives (Pla SIRCA-2, 2013-2015), aprovat per Acord del Consell de 10 de maig de 2013, el qual perseguix configurar un ordenament jurídic més accessible i transparent per als ciutadans. En este sentit, es fa necessari revisar i adaptar el procediment de concessió i gestió de subvencions precisament per a satisfer esta finalitat, fent una especial insistència en les garanties que han de presidir totes aquelles actuacions que, com l’activitat de foment, suposen un maneig i desembossament de recursos públics.
En tercer i últim lloc, convé també significar el fet que idèntic sistema de garanties s’ha d’estendre, no sols a l’administració territorial, sinó també a tots els organismes públics del seu sector instrumental en l’àmbit de competències dels quals es comprén l’atorgament de subvencions. A este efecte, s’amplia l’àmbit subjectiu d’aplicació de la llei, la qual cosa redundarà necessàriament en un major control sobre la totalitat de l’activitat de foment que realitza la Generalitat.

Per a assolir els objectius descrits, el títol X s’estructura en quatre capítols. En el capítol I s’establixen unes disposicions generals, d’entre les quals mereix destacar la determinació exhaustiva dels distints òrgans de la Generalitat que tenen competències en esta matèria. El capítol II es dedica a la regulació dels procediments de concessió, diferenciant entre el règim general de concurrència competitiva i l’excepcional de concessió directa. En relació amb el primer d’estos procediments, s’aclarix el caràcter normatiu de les corresponents bases reguladores, distingint a més nítidament entre el seu contingut i el de les posteriors convocatòries. Respecte als casos excepcionals de concessió directa, s’ha pretés limitar la seua utilització amb la finalitat d’afavorir la transparència en l’atorgament de les ajudes públiques.

El capítol III s’ocupa de la comprovació de les subvencions i dels valors, així com dels abonaments a compte, pagaments anticipats i garanties, i establix finalment el sistema de reintegrament de subvencions. Finalment, el règim sancionador està contingut en el capítol IV, en el qual, partint de la legislació bàsica estatal, s’efectua una adaptació d’esta a les peculiaritats organitzatives de la Generalitat.



TÍTOL I
DE L’ÀMBIT D’APLICACIÓ I DE LA HISENDA
PÚBLICA DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Àmbit d’aplicació i organització del sector públic de la Generalitat

Article 1. Objecte
1. Esta llei té per objecte regular el règim economicofinancer del sector públic de la Generalitat, el qual s’ordena entorn de les matèries següents: hisenda pública, pressupost, comptabilitat, tresoreria i endeutament, i control financer.
2. Igualment es regula en el títol IX, el règim jurídic bàsic del sector públic instrumental de la Generalitat, i, en el títol X, el règim jurídic de les subvencions atorgades per la Generalitat.

Article 2. Sector públic de la Generalitat
1. Als efectes d’esta llei formen part del sector públic de la Generalitat:
a) L’Administració de la Generalitat.
b) El sector públic instrumental de la Generalitat.
c) Les institucions de la Generalitat, mencionades en l’article 20.3 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat, amb independència que tinguen o no atribuïda personalitat jurídica, i sense perjuí de les especialitats que s’establisquen en les seues normes de creació, organització i funcionament. No obstant això, el seu règim de comptabilitat i de control quedarà sotmés en tot cas a allò que s’ha establit en estes normes, sense que els siga aplicable en estes matèries el que establix esta llei.

2. Esta llei no serà aplicable a les Corts, que gaudixen d’autonomia pressupostària d’acord amb el que establix l’article 21 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat. No obstant es mantindrà la coordinació necessària per a l’elaboració del Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat.
3. Integren el sector públic instrumental de la Generalitat, d’acord amb el que preveu el títol IX d’esta llei, els ens que s’indiquen a continuació, sempre que es troben sota la dependència o vinculació de l’Administració de la Generalitat o d’altres ens del seu sector públic:

a) Els organismes públics de la Generalitat, que es classifiquen en:
1.r Els organismes autònoms de la Generalitat,
2.n Les entitats públiques empresarials de la Generalitat, i
3.r Altres entitats de dret públic diferents de les anteriors,
b) Les societats mercantils de la Generalitat,
c) Les fundacions de sector públic de la Generalitat, i
d) Els consorcis adscrits a la Generalitat sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió d’esta administració.
4. Es regula per esta llei el règim pressupostari, economicofinancer, comptable i de control dels fons faltats de personalitat jurídica la dotació dels quals s’efectue majoritàriament des dels Pressupostos de la Generalitat.
5. Esta llei s’aplicarà també, als efectes del seguiment dels principis arreplegats en el capítol II de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, a les universitats públiques dependents de la Generalitat i a la resta d’ens adscrits que, sense formar part del sector públic de la Generalitat als efectes d’esta llei, estiguen inclosos en el sector administracions públiques, subsector comunitats autònomes o en el subsector societats no financeres públiques, d’acord amb la definició i delimitació del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.

Esta aplicació afecta, en tot cas, tant al seguiment dels principis i obligacions comptables regulats en el títol VII d’esta llei, com a la subjecció, en matèria d’endeutament, al que preveu l’article 88 d’esta llei.


Article 3. De l’estructura del sector públic de la Generalitat
El sector públic de la Generalitat, als efectes d’esta llei, s’ordena en:

1. Sector públic administratiu, integrat per:
a) L’Administració de la Generalitat i els organismes autònoms de la Generalitat.
b) Les institucions a què es referix l’apartat 1.c de l’article anterior.

c) Els consorcis a què es referix l’article 2.3.d d’esta llei i les entitats de dret públic incloses en l’article 2.3.a.3.r d’esta llei, que complisquen alguna de les dos característiques següents:
– Que la seua activitat principal no consistisca en la producció en règim de mercat de béns i servicis destinats al consum individual o col·lectiu, o que efectuen operacions de redistribució de renda i de la riquesa nacional, en tot cas sense ànim de lucre.
– Que no es financen majoritàriament amb ingressos comercials, entenent-se com a tals als efectes d’esta llei, els ingressos, qualsevol que siga la seua naturalesa obtinguts com a contrapartida de les entregues de béns o prestacions de servicis.
2. Sector públic empresarial i fundacional, integrat per:
a) Les entitats públiques empresarials de la Generalitat.
b) Les societats mercantils de la Generalitat.
c) Les fundacions del sector públic de la Generalitat.
d) Els consorcis i altres entitats de dret públic a què es referix la lletra c de l’apartat u anterior sempre que no estiguen incloses en el sector públic administratiu.

Article 4. Del règim economicopressupostari bàsic del sector públic de la Generalitat
1. El pressupost de gastos dels subjectes que conformen el sector públic administratiu tindrà caràcter limitador i vinculant.
Als efectes del que disposa el paràgraf anterior, el pressupost de gastos de les entitats de dret públic integrades en el sector públic administratiu, tindrà caràcter limitador per l’import global i caràcter estimatiu per a la distribució dels crèdits d’acord amb la seua naturalesa econòmica, a excepció dels corresponents a gastos de personal i de subvencions nominatives que, en tot cas, tindran caràcter limitador i vinculant.

2. El pressupost de gastos de les entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional tindrà caràcter estimatiu i no vinculant, excepte les dotacions consignades en el capítol destinat a gastos de personal que tindran caràcter limitador i vinculant per la seua quantia total.


Article 5. Normativa reguladora
1. L’activitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat se subjectarà a la normativa comunitària, a la legislació bàsica de l’Estat en la matèria, i, en concret, esta s’adequarà als principis rectors en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Sense perjuí d’això, l’esmentada activitat es regirà per esta llei i per la normativa que la desplega, per les lleis especials que sobre la matèria puguen aprovar-se per les Corts, i pels preceptes que continguen les lleis anuals de pressupostos. Seran d’aplicació supletòria les normes de dret administratiu i, si no n’hi ha, les de dret comú.

2. A este efecte, se sotmetran a la seua normativa específica:
a) El règim jurídic de les relacions tributàries, i en concret l’establiment, modificació i supressió dels tributs propis, recàrrecs sobre tributs estatals i altres prestacions patrimonials de caràcter públic de la Generalitat.
b) El règim jurídic del patrimoni dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat
c) El règim de contractació dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat.
d) Les ajudes o subvencions concedides pels subjectes integrants del sector públic de la Generalitat, sense perjuí de les especialitats arreplegades en esta llei.
e) El règim de realització de gastos en aquelles matèries que per la seua especialitat no es troben regulades en esta llei.


CAPÍTOL II
Del Règim de la Hisenda Pública de la Generalitat

Secció 1.ª
Drets de la Hisenda Pública de la Generalitat

Article 6. De la Hisenda Pública de la Generalitat
1. La Hisenda Pública de la Generalitat comprén el conjunt de drets i obligacions de contingut econòmic la titularitat dels quals correspon a l’Administració de la Generalitat i a la resta de subjectes que conformen el sector públic administratiu de la Generalitat.
2. L’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms tindran el mateix tractament fiscal que les lleis establisquen per a l’Estat.
En la gestió dels seus drets econòmics i en el compliment de les seues obligacions la Hisenda Pública de la Generalitat gaudirà de les prerrogatives reconegudes en les lleis.

Article 7. Drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
La Hisenda Pública de la Generalitat està constituïda pels drets següents:
1. De naturalesa pública: tindran esta naturalesa els tributs i la resta de drets de contingut econòmic la titularitat dels quals correspon a l’Administració de la Generalitat i a la resta de subjectes que conformen el seu sector públic administratiu, sempre que deriven de l’exercici de potestats administratives o del desenrotllament de les seues competències, i, en particular:
a) Els seus propis impostos, taxes i contribucions especials.
b) Els tributs cedits, totalment o parcialment, per l’Estat.
c) Els recàrrecs que puguen establir-se sobre els tributs de l’Estat.

d) Els seus preus públics.
e) La participació en el Fons de Garantia de Servicis Públics Fonamentals.
f) Les participacions en els ingressos de l’Estat a través dels fons i mecanismes que establisquen les lleis.
g) Les assignacions i subvencions que s’establisquen en els Pressupostos Generals de l’Estat.
h) Les transferències dels fons de compensació interterritorial.
i) L’emissió de deute i el producte de les operacions de crèdit.
j) El producte de les multes i sancions en l’àmbit de la seua competència.
k) Els ingressos procedents de fons de la Unió Europea.
l) Qualsevol altre tipus de drets de naturalesa pública que la llei establisca en favor de la Hisenda Pública de la Generalitat.
2. De naturalesa privada: els ingressos procedents del seu patrimoni, llegats, donacions i la resta d’ingressos de dret privat.

Article 8. Administració dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. L’administració dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat, excepte disposició legal en contra, correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda i la dels ens del sector públic administratiu a les persones que ostenten la presidència o direcció, en el cas de no existir presidència.
2. El maneig o custòdia dels fons o valors de naturalesa pública podrà encomanar-se a persones o entitats privades, que hauran de prestar garantia en els casos, quantia i forma que es determine per la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Secció 2.ª
Règim Jurídic dels drets de naturalesa
pública de la Hisenda Pública de la Generalitat

Article 9. Límits a què estan subjectes els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. No es podran alienar, gravar, ni arrendar els drets econòmics de la Hisenda Pública de la Generalitat excepte en els supòsits establits per les lleis.
2. Tampoc es concediran exempcions, condonacions, rebaixes, ni moratòries en el pagament dels drets a la Hisenda Pública de la Generalitat, excepte en els casos i en la forma que determinen les lleis.
No obstant això, s’autoritza la conselleria competent en matèria d’hisenda a dictar les normes oportunes per a la no-liquidació o, si és el cas, l’anul·lació i baixa en comptabilitat de les liquidacions ja practicades, quan es tracte de deutes la quantia dels quals es fixe com a insuficient per a la cobertura del cost que la seua exacció i recaptació representen.
3. Sense perjuí del que establix l’article 10 d’esta llei, no es podrà transigir judicialment o extrajudicialment sobre els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat, ni sotmetre a arbitratge les conteses que se susciten sobre aquells, sinó mitjançant un decret del Consell, que, en el cas de les transaccions, serà a proposta de la conselleria competent en matèria d’hisenda, i amb dictamen previ, en tot cas, del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana i informe de la conselleria o ens creditor.
Article 10. Prerrogatives corresponents als drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Sense perjuí de les prerrogatives establides per a cada dret de naturalesa pública per la seua normativa reguladora, la seua gestió recaptatòria s’efectuarà, si és el cas, d’acord amb els procediments administratius corresponents i gaudirà de les prerrogatives establides per als tributs en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i en la seua normativa de desplegament.
2. Seran responsables solidaris del pagament dels drets de naturalesa pública pendent, fins a l’import del valor dels béns o drets que s’hagen pogut embargar o alienar, les persones o entitats en les quals concórrega alguna de les circumstàncies de l’article 42.2 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, en els termes assenyalats en esta.

3. El caràcter privilegiat dels crèdits de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat atorga a esta el dret d’abstenció en els processos concursals, en el curs dels quals, no obstant això, podrà subscriure els acords o convenis previstos en la legislació concursal, així com acordar, de conformitat amb el deutor i amb les garanties que s’estimen oportunes, unes condicions singulars de pagament, que no poden ser més favorables per al deutor que les arreplegades en l’acord o conveni que pose fi al procés judicial. Igualment, podran compensar-se estos crèdits, en els termes que preveu la normativa reguladora dels ingressos públics.
Per a la subscripció i formalització dels acords i convenis a què es referix el paràgraf anterior, la competència correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, qui podrà delegar esta competència en altres òrgans de la seua conselleria. Si la gestió d’estos drets s’atribuïra a un organisme autònom de la Generalitat competent en matèria de tributs, esta atribució correspondrà a l’òrgan que determine la seua normativa d’organització.

Article 11. Naixement, adquisició i extinció dels drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Els drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat s’adquirixen i naixen de conformitat amb el que establix la normativa reguladora de cada dret.
2. Els drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat s’extingixen per les causes previstes en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i les altres previstes en les lleis.
Sense perjuí del que establix esta llei i en la normativa reguladora de cada dret, el procediment, efectes i requisits de les formes d’extinció dels drets de naturalesa pública de la Hisenda Pública de la Generalitat se sotmetran al que establix la Llei 58/2003, de 17 de desembre i la normativa que la desplega.

Article 12. Provisió de constrenyiment i suspensió del procediment de constrenyiment
1. Les providències de constrenyiment acreditatives del descobert dels deutes corresponents als drets de naturalesa pública, expedides pels òrgans competents, seran títol suficient per a iniciar el procediment de constrenyiment i tindran la mateixa força executiva que la sentència judicial per a procedir contra els béns i drets dels obligats al pagament.

2. Els procediments administratius de constrenyiment podran ser suspesos en el cas de recursos o reclamacions interposats pels interessats, en la forma i amb els requisits legals o reglamentàriament establits.

3. Se suspendrà immediatament el procediment de constrenyiment, sense necessitat de prestar garantia, quan l’interessat demostre que s’ha produït en el seu perjuí error material, aritmètic o de fet en la determinació del deute, o bé que este deute ha prescrit o ha sigut ingressat, condonat, compensat, ajornat o suspés.
4. Si contra els esmentats procediments s’oposaren reclamacions en concepte de terceria o per una altra acció civil per persona que no tinga cap responsabilitat amb la Hisenda Pública de la Generalitat en virtut d’obligació o gestió pròpia o transmesa, relativa als crèdits objecte del procediment, es procedirà de la manera següent:
a) Tractant-se de terceria de domini, una vegada que s’hagen pres les mesures d’assegurament que corresponga, se suspendran els esmentats procediments només en la part que es referix als béns o drets controvertits, i se substanciarà este incident en la via administrativa com a prèvia a la judicial.
Quan la reclamació siga denegada en la via administrativa, prosseguirà el procediment de constrenyiment, excepte justificació documental en el termini reglamentàriament establit de la interposició de demanda judicial.
L’Administració de la Generalitat podrà acordar la suspensió del procediment de constrenyiment quan de l’execució puguen derivar-se perjuís d’impossible o difícil reparació. En estos casos, l’acord de suspensió establirà les mesures per a l’assegurament dels crèdits respectius.

b) Si la terceria fóra de millor dret, prosseguirà el procediment fins la realització dels béns i el producte obtingut es consignarà en depòsit a resultes de la terceria.

Article 13. Ajornament o fraccionament de deutes de naturalesa pública a favor de la Hisenda Pública de la Generalitat
Podran ajornar-se o fraccionar-se, i meritaran el corresponent interés de demora, les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat en virtut d’una relació jurídica de dret públic, en els supòsits, pels mitjans i a través del procediment establit per als tributs per la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i la normativa que la desplega.

Estes quantitats hauran de garantir-se excepte en els casos següents:

a) Les de baixa quantia quan siguen inferiors a les xifres que determine la conselleria competent en matèria d’hisenda.
b) Quan la persona física o jurídica deutora no tinga béns suficients per a garantir el deute i l’execució del seu patrimoni afectara substancialment el manteniment de la capacitat productiva i del nivell d’ocupació de l’activitat econòmica respectiva, llevat que això produïra greu perjuí per als interessos de la Hisenda Pública de la Generalitat.


Article 14. De la compensació de deutes i de les retencions en comptabilitat
1. En els casos i amb els requisits establits per als tributs per la Llei General Tributària i la normativa que la desplega, podran extingir-se totalment o parcialment per compensació els deutes de naturalesa pública a favor de la Hisenda Pública de la Generalitat, sempre que es troben en fase de gestió recaptatòria, tant voluntària com executiva, amb els crèdits reconeguts per esta a favor del deutor.
Quan una liquidació l’import de la qual ha sigut ingressat totalment o parcialment siga anul·lada i substituïda per una altra, es podrà disminuir esta en la quantitat prèviament ingressada.
2. Als efectes del que preveu l’apartat anterior, i en el cas que el subjecte deutor davant de la Hisenda Pública de la Generalitat siga una entitat local, només en el cas d’impossibilitat d’aplicar el procediment de compensació resultarà d’aplicació la via de constrenyiment per a l’exacció dels seus deutes.
3. En el supòsit que l’Administració de la Generalitat i la resta d’ens que conformen el seu sector públic instrumental de la Generalitat, tinguen simultàniament crèdits i dèbits davant d’una mateixa persona, física o jurídica, reglamentàriament podrà establir-se un procediment que assegure, per mitjà de la corresponent retenció en la comptabilitat de l’Administració de la Generalitat, l’extinció de les obligacions pendents.

Este procediment, que s’articularà sobre la base del tractament unitari de l’Administració de la Generalitat i la resta d’ens que conformen el seu sector públic instrumental, es tramitarà i resoldrà per la conselleria competent en matèria d’hisenda, i, en tot cas, exigirà la conformitat de tots els subjectes afectats.

Article 15. Prescripció dels drets de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. Excepte allò que s’ha establit per les lleis reguladores dels distints recursos, prescriurà al cap de quatre anys el dret de la Hisenda Pública de la Generalitat:
a) A reconéixer i liquidar crèdits a favor seu, i es comptarà el termini des del dia en què el dret va poder exercitar-se.
b) A recaptar els crèdits reconeguts o liquidats, i es comptarà el termini des de la data de la seua notificació o, si esta no fóra preceptiva, des del seu venciment.
2. La prescripció dels drets s’interromprà d’acord amb el que establix la Llei 58/2003, de 17 de desembre, i s’aplicarà d’ofici.

3. Els drets declarats prescrits seran donats de baixa en els respectius comptes, amb tramitació prèvia de l’expedient convenient.
4. La declaració i exigència de responsabilitats a què, si és el cas, hi haja lloc per la prescripció dels crèdits de la Hisenda Pública de la Generalitat s’ajustarà al que preveu la normativa reguladora de la responsabilitat comptable.

Article 16. Interessos de demora
1. Les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat meritaran interessos de demora des de l’endemà del seu venciment.

2. L’interés de demora resultarà de l’aplicació, per a cada any o període dels que integren el període de càlcul, de l’interés legal fixat en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per als corresponents exercicis.
3. El que disposa este article s’entendrà sense perjuí de les especialitats en matèria tributària.

Secció 3.ª
Règim jurídic dels drets de naturalesa privada
de la Hisenda Pública de la Generalitat

Article 17. Drets de naturalesa privada de la Hisenda Pública de la Generalitat
1. L’efectivitat dels drets de naturalesa privada de la Hisenda Pública de la Generalitat es durà a terme amb subjecció a les normes i procediments del dret privat.
2. Podran ajornar-se o fraccionar-se les quantitats degudes a la Hisenda Pública de la Generalitat, en virtut d’una relació jurídica de dret privat, en els casos i amb les condicions que establisca la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Secció 4.ª
Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat

Article 18. Fonts de les obligacions
Les obligacions econòmiques de la Hisenda Pública de la Generalitat naixen de la llei, dels negocis jurídics i dels actes o fets que, segons dret, les generen.

Article 19. Exigibilitat de les obligacions
1. Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat només són exigibles quan resulten de l’execució del seu pressupost, de conformitat amb el que disposa esta llei, de sentència judicial ferma o d’operacions no pressupostàries legalment autoritzades.
2. Si estes obligacions tenen per causa prestacions o servicis, el pagament no podrà realitzar-se fins que el creditor no haja complit o garantit la seua correlativa obligació.

Article 20. Extinció de les obligacions
1. Les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat s’extingixen per les causes previstes en el Codi Civil i en la resta de l’ordenament jurídic.
2. La gestió dels crèdits pressupostaris amb vista a extingir les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat es realitzarà de conformitat amb el que disposa el títol II d’esta llei i disposicions de desplegament.

Article 21. Prerrogatives
1. Cap tribunal o autoritat administrativa podrà despatxar manament d’execució o dictar providència d’embargament contra els béns o drets patrimonials quan es troben materialment afectats a un servici o a una funció pública, quan els seus rendiments o el producte de la seua alienació estiguen legalment afectats a fins diversos, o quan es tracte de valors o títols representatius del capital social de les societats mercantils de la Generalitat que executen polítiques públiques o presten servicis d’interés econòmic general.
A estos efectes, es consideraran sempre materialment afectats un servici públic o a una funció pública, els diners, els valors, els crèdits i la resta de recursos financers de la Hisenda Pública de la Generalitat, inclosos tots els saldos existents en qualsevol classe de comptes oberts en el Banc d’Espanya i en les entitats de crèdit.
2. El compliment de les resolucions judicials que determinen obligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat correspondrà a l’òrgan competent per raó de la matèria, sense perjuí de la possibilitat d’instar, si és el cas, altres modalitats d’execució d’acord amb la Constitució i les lleis.
3. L’òrgan encarregat del compliment acordarà el pagament amb càrrec al crèdit corresponent, en la forma i amb els límits del respectiu pressupost. Si per al pagament fóra necessari realitzar una modificació de crèdit, haurà de concloure’s el procediment corresponent dins dels tres mesos següents al dia de la notificació de la resolució judicial.


Article 22. Interessos de demora
1. Si l’administració no paga al creditor de la hisenda pública de la Generalitat dins dels tres mesos següents al dia del reconeixement de l’obligació o de notificació de la resolució judicial, haurà d’abonar-li l’interès assenyalat en l’article 16 d’esta llei sobre la quantitat deguda des que la persona física o jurídica creditora, una vegada transcorregut este termini, reclame per escrit el compliment de l’obligació.

El que disposa l’apartat anterior no serà aplicable a les aportacions dineràries que es realitzen amb càrrec als Pressupostos de l’Administració de la Generalitat, a favor d’altres administracions públiques per a finançar globalment la seua activitat, i les que es realitzen entre l’Administració de la Generalitat i els distints subjectes que conformen el seu sector públic instrumental, tant si es destinen a finançar globalment la seua activitat com a la realització d’actuacions concretes a desenrotllar en el marc de les funcions que tinga atribuïdes, sempre que no resulten d’una convocatòria pública.
2. En matèria tributària, de contractació administrativa i d’expropiació forçosa s’aplicarà allò que s’ha disposat en la seua legislació específica.

Article 23. Prescripció de les obligacions
1. Excepte allò que s’ha establit per lleis especials, prescriuran al cap de quatre anys:
a) El dret al reconeixement o liquidació per la Hisenda Pública de la Generalitat de tota obligació que no s’haja sol·licitat amb la presentació dels documents justificatius. El termini es comptarà des de la data en què va concloure el servici o la prestació determinant de l’obligació o des del dia en què el dret va poder exercitar-se.
b) El dret a exigir el pagament de les obligacions ja reconegudes o liquidades, si no fóra reclamat pels creditors legítims o els seus drethavents. El termini es comptarà des de la data de notificació del reconeixement o liquidació de la respectiva obligació.
2. Amb l’expressada excepció en favor de lleis especials, la prescripció s’interromprà d’acord amb les disposicions del Codi Civil.
3. Les obligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat que hagen prescrit seran donades de baixa en els respectius comptes, amb la tramitació prèvia de l’expedient convenient en el que es donarà tràmit d’audiència a les persones creditores afectades o als seus drethavents.

TÍTOL II
DELS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Principis i regles de programació i de gestió pressupostària

Article 24. Principis i regles de programació pressupostària
1. La programació pressupostària de la Generalitat es regirà pels principis d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, plurianualitat, transparència, eficiència en l’assignació i utilització dels recursos públics, responsabilitat i lleialtat institucional.
En tot cas, la Generalitat, en l’exercici de les seues competències financeres, vetlarà per l’equilibri territorial dins de la Comunitat i per la realització interna del principi de solidaritat.
2. Les disposicions legals i reglamentàries, en la seua fase d’elaboració i aprovació, els actes administratius, els contractes i els convenis de col·laboració i, en general qualsevol actuació o decisió que afecte els gastos o ingressos públics presents o futurs, adoptades en l’àmbit del sector públic de la Generalitat valoraran, amb caràcter previ, les seues repercussions i efectes, i se supeditaran de forma estricta al compliment de les exigències dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i als escenaris pressupostaris plurianuals.


Article 25. Principis i regles de gestió pressupostària
1. La gestió pressupostària del sector públic de la Generalitat està sotmesa al règim de pressupost únic i anual, aprovat per les Corts i emmarcat en els límits d’un escenari pressupostari plurianual.

En conseqüència, l’exercici pressupostari coincidirà amb l’any natural, i s’hi imputaran:
a) Els drets econòmics reconeguts durant l’exercici, siga quin siga el període de què es deriven.
b) Les obligacions econòmiques reconegudes fins al final del mes de desembre, sempre que es corresponguen amb adquisicions, obres, servicis, prestacions o, en general, gastos realitzats dins de l’exercici i amb càrrec a les respectives dotacions o crèdits, sense perjuí del que disposa l’article 39 d’esta llei.
2. Els crèdits pressupostaris de l’Administració de la Generalitat, els seus organismes autònoms i de la resta d’entitats integrants del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador es destinaran, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual hagen sigut autoritzats per la Llei de Pressupostos de la Generalitat o per les modificacions realitzades d’acord amb esta llei.
El caràcter limitador i vinculant dels esmentats crèdits serà el corresponent al nivell d’especificació que aparega en aquells, en el marc del que disposa l’article 4.1 d’esta llei.
3. Els recursos de l’Administració de la Generalitat, els de cada un dels seus organismes autònoms i els de les entitats integrants del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador es destinaran a satisfer el conjunt de les seues respectives obligacions, llevat que per llei se n’establisca l’afectació a fins determinats.
4. Els drets i les obligacions reconeguts s’aplicaran als pressupostos pel seu import íntegre, sense que puguen atendre’s obligacions per mitjà de minoració dels drets a liquidar o ja ingressats, llevat que la llei ho autoritze de manera expressa.
El que disposa el paràgraf anterior no serà aplicable a les devolucions d’ingressos que es declaren indeguts pel tribunal o autoritat competents i les previstes en la normativa reguladora dels esmentats ingressos, al reembossament del cost de les garanties aportades pels administrats per a obtindre la suspensió cautelar del pagament dels ingressos pressupostaris, quan adquirisca fermesa la declaració de la seua improcedència, i a les participacions en la recaptació dels tributs quan així estiga previst legalment.
Als efectes d’este apartat s’entendrà per import íntegre el resultant després d’aplicar les exempcions i bonificacions que siguen procedents.

5. Els pressupostos dels diferents subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat s’acompanyaran de la informació suficient i adequada que permeta la verificació tant del compliment dels objectius que es proposen aconseguir, com dels principis i regles exigibles en matèria d’estabilitat pressupostària.

Article 26. Dels informes
1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, amb caràcter previ a l’aprovació de disposicions legals i reglamentàries la conselleria amb competències en matèria d’hisenda haurà d’emetre un informe, de caràcter preceptiu i vinculant, respecte a la seua adequació a les disponibilitats pressupostàries i als límits dels escenaris pressupostaris plurianuals.
L’esmentat informe haurà de demanar-se, en els mateixos termes:
a) En la tramitació dels projectes de convenis, propostes d’acord del Consell, o de plans o programes quan la seua vigència s’estenga a un termini superior a un exercici.
b) Per a l’aprovació de tots aquells acords, convenis, pactes o instruments semblants adoptats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental, que suposen modificació de les condicions retributives del seu personal o dels que es deriven, directament o indirectament, increments de gasto públic en matèria de costos de personal.
2. Als efectes de l’emissió de l’informe assenyalat en l’apartat anterior, l’expedient haurà d’incorporar una memòria econòmica, el contingut de la qual serà objecte del corresponent desplegament reglamentari per la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, en la qual es detallen les repercussions pressupostàries derivades de la seua execució, tant en l’àmbit de finançament com de gastos.
3. En els supòsits d’aprovació de disposicions reglamentàries, projectes de convenis, propostes d’acord del Consell, o de plans o programes, quan de la memòria econòmica es desprenga que la seua aplicació no comporta gasto no serà necessari sol·licitar l’informe esmentat en l’apartat 1, sempre que, en el text que se sotmeta a aprovació o autorització, s’incloga, a través de la incorporació d’un apartat, article, disposició o clàusula específica, una referència expressa a la no incidència pressupostària de l’actuació en qüestió.
El que disposa el paràgraf anterior no serà aplicable quan l’acte, disposició o proposta tinga incidència o afecte el capítol I de l’estat de gastos o es tracte d’una norma que afecte l’estructura orgànica i funcional de qualsevol dels subjectes que conformen el sector públic de la Generalitat.
4. Amb independència d’allò que s’ha assenyalat en els apartats anteriors, en tot cas, sempre que s’eleve al Consell, com a òrgan col·legiat que tinga la potestat executiva i reglamentària i dirigix l’Administració de la Generalitat o com a Junta General d’una societat mercantil de la Generalitat, una proposta d’acord, per a la seua aprovació o autorització, del contingut o abast de la qual es desprenguen obligacions econòmiques de caràcter plurianual, per a qualsevol dels subjectes que integren el sector públic de la Generalitat, esta se subjectarà, amb caràcter previ, a informes preceptius de l’Advocacia de la Generalitat i de la Intervenció General de la Generalitat.
5. En tot cas, el termini per a l’emissió dels informes a què es referix este article serà de 20 dies.

CAPÍTOL II
Programació pressupostària i objectiu d’estabilitat

Article 27. Escenaris pressupostaris plurianuals i objectiu d’estabilitat
1. Els escenaris pressupostaris plurianuals en els quals s’emmarquen anualment els Pressupostos de la Generalitat, constituïxen la programació de l’activitat del sector públic de la Generalitat amb pressupost limitador. Els esmentats escenaris s’ajustaran a l’objectiu d’estabilitat pressupostària corresponent a la Comunitat, comprendran un període de tres anys, i contindran, entre altres paràmetres:
a) Els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic autoritzats per a l’esmentat període de conformitat amb el que preveu la normativa en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

b) Les projeccions de les principals partides d’ingressos i gastos tenint en compte els principals supòsits en què es basen estes projeccions, la seua evolució tendencial i els efectes derivats de canvis previstos en la normativa. Els escenaris es formularan tenint en compte en tot cas els compromisos de gasto existents i les obligacions amb venciment en el període de programació i en exercicis ulteriors.

c) Si és el cas, l’actualització de les previsions contingudes en els escenaris pressupostaris aprovats en l’exercici anterior.
2. Els escenaris pressupostaris plurianuals determinaran els límits que l’acció de govern haurà de respectar en els casos en què les seues decisions tinguen incidència en el pressupost.
3. La conselleria amb competències en matèria d’hisenda serà responsable de l’elaboració dels escenaris pressupostaris plurianuals, i haurà de donar-ne compte al Consell amb anterioritat a l’aprovació del Projecte de Llei de Pressupostos.
4. Els programes plurianuals, els plans sectorials i qualsevol altre instrument de programació hauran d’adequar el seu contingut i previsions amb vista a garantir la seua coherència amb els escenaris pressupostaris de la Generalitat.

Article 28. Programes plurianuals
1. Els escenaris pressupostaris plurianuals contindran la distribució orgànica dels recursos disponibles i es desenrotllaran en programes plurianuals que comprendran un període mínim de tres anys.
2. Els programes plurianuals establiran els objectius a aconseguir, les accions necessàries per a aconseguir-los, així com les dotacions dels corresponents programes de gasto per a cada un dels exercicis previstos.

3. Els programes plurianuals s’agruparan per conselleries, i a estos s’agregaran els programes plurianuals dels subjectes integrants del sector públic instrumental amb pressupost limitador que tinguen adscrits.

4. Els programes d’actuació plurianual dels subjectes integrants del sector públic instrumental amb pressupost estimatiu s’integraran, a efectes informatius, en els programes plurianuals de les conselleries a què estiguen adscrits.
5. El procediment d’elaboració i l’estructura dels programes plurianuals s’establirà per orde de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, en la qual es determinarà el termini, contingut i forma de remissió a la mencionada conselleria amb vista a l’elaboració dels escenaris pressupostaris plurianuals.

Article 29. Avaluació dels programes
1. Els responsables dels distints programes de gasto formularan un balanç de resultats i un informe de gestió relatiu al compliment dels objectius fixats per a eixe exercici en el programa plurianual corresponent al mencionat centre gestor del gasto.
2. Les assignacions pressupostàries a les distintes conselleries s’efectuaran tenint en compte, entre altres circumstàncies, el nivell de compliment d’objectius en exercicis anteriors.


CAPÍTOL III
Contingut, elaboració i estructura

Secció 1.ª
Contingut i principis d’ordenació

Article 30. Definició
Els Pressupostos de la Generalitat constituïxen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica dels drets i obligacions a liquidar durant l’exercici per cada un dels subjectes que formen part del sector públic de la Generalitat.
Els Pressupostos de la Generalitat s’adequaran als principis que regixen la programació pressupostària, als escenaris pressupostaris plurianuals i a la consecució dels objectius dels programes de gasto.


Article 31. Abast subjectiu i contingut
1. Els Pressupostos de la Generalitat estaran integrats per:
a) Els pressupostos dels subjectes del sector públic administratiu.
b) Els pressupostos d’explotació i capital de les entitats del sector públic empresarial i fundacional.
c) Els pressupostos dels fons a què es referix l’article 2.4 d’esta llei.

2. Els Pressupostos de la Generalitat determinaran:
a) Les obligacions econòmiques que, com a màxim, poden reconéixer i els drets que preveuen liquidar durant el corresponent exercici els subjectes referits en la lletra a de l’apartat anterior.
b) Els gastos i ingressos i les operacions d’inversió i financeres a realitzar per les entitats previstes en la lletra b de l’apartat anterior.

c) Els objectius a aconseguir en l’exercici per cada un dels gestors responsables dels programes amb els recursos que el respectiu pressupost els assigna.
d) L’estimació dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat i aquells el rendiment dels quals se cedix per l’Estat a la Generalitat, detallant per a cada tipus d’impost l’import dels beneficis fiscals corresponents a normativa estatal i a normativa de la Comunitat Valenciana.

Article 32. Els crèdits i programes de gasto
1. Són crèdits pressupostaris cada una de les assignacions individualitzades de gasto, que figuren en els pressupostos dels subjectes a què es referix l’apartat 1.a de l’article anterior, per a la cobertura de les necessitats per a les quals hagen sigut aprovats. La seua especificació vindrà determinada, d’acord amb l’agrupació orgànica, per programes, econòmica i, si és el cas, territorial que en cada cas corresponga, d’acord amb el que establix l’article 37 d’esta llei, sense perjuí dels desglossaments necessaris als efectes de l’adequada comptabilització.
2. Els programes de gasto agreguen el conjunt de crèdits que es consideren necessaris per a l’exercici d’activitats orientades a la consecució de determinats objectius preestablits i que poden tindre com a finalitat:

a) La producció de béns i servicis.
b) El compliment d’obligacions específiques.
c) La realització de les altres activitats assignades.
3. Els programes de gasto establiran el seu contingut referit als extrems següents:
a) Els objectius expressats de forma objectiva, clara i mesurable a aconseguir en el període.
b) Les activitats a realitzar per a la consecució dels objectius.
c) Els mitjans econòmics, materials i personals que es posen a disposició dels responsables dels programes, amb especificació dels crèdits assignats.
d) Detall de les línies de subvenció, projectes d’inversió i financers a realitzar.
e) Si és el cas, els ingressos afectats.
f) Els indicadors d’execució associats a cada un dels objectius seleccionats que permeten el mesurament, seguiment i avaluació del resultat en termes d’eficàcia, eficiència, economia i qualitat.
4. Els programes de gasto es definiran en termes anuals, si bé hauran de contindre referències als programes plurianuals en què s’emmarquen.

5. La comprovació del grau de compliment d’un programa de gasto s’efectuarà en funció dels indicadors mesurables i identificables del programa.

Secció 2.ª
Elaboració del pressupost

Article 33. Procediment d’elaboració
1. Una vegada aprovats els objectius d’estabilitat i deute públic, així com la regla de gasto, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, acordarà el límit màxim de gasto no financer dels Pressupostos de la Generalitat per al següent exercici, amb l’extensió i de la forma prevista en la normativa en matèria d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

2. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda fixarà per orde el procediment i els terminis per a l’elaboració dels Pressupostos de la Generalitat.
A este efecte, per l’esmentada conselleria s’establiran els criteris d’elaboració de les propostes de pressupostos i els seus límits quantitatius amb les prioritats i limitacions que hagen de respectar-se.
Per a una millor ordenació del procés d’elaboració podran constituir-se, per mitjà de la mencionada orde, les comissions que es consideren necessàries.
Les institucions de la Generalitat i les conselleries remetran a la conselleria amb competències en matèria d’hisenda les seues propostes de pressupost, així com les propostes de pressupost dels distints subjectes que conformen el sector públic instrumental que s’hi adscriuen. Les propostes s’ajustaran a les directrius fixades i s’acompanyaran de la documentació que s’especifique en la mencionada orde d’elaboració.
3. La conselleria amb competències en matèria d’hisenda elaborarà l’avantprojecte del pressupost d’ingressos de l’Administració de la Generalitat.
4. La conselleria amb competències en matèria d’hisenda examinarà l’anterior documentació i, d’acord amb el límit de gasto no financer, els escenaris plurianuals i els plans econòmics vigents, elaborarà l’Avantprojecte de Llei de Pressupostos atenent a les directrius i el procediment fixat en l’orde d’elaboració.
5. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda elevarà al Consell l’Avantprojecte de la Llei de Pressupostos de la Generalitat, que haurà d’anar acompanyat per la documentació complementària que es determine en esta llei.

Article 34. Remissió a les Corts
1. El Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, integrat per l’articulat amb els seus annexos i els estats de gastos i d’ingressos, amb el nivell d’especificació establit en els articles 37 i 38 d’esta llei es remetrà a les Corts abans de l’1 de novembre de cada any, per al seu examen i aprovació o, si és el cas, esmena o devolució al Consell.
2. El Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat anirà acompanyat de la documentació següent:
a) Estats consolidats dels pressupostos.
b) Memòria explicativa de l’articulat del projecte de llei.
c) Detall de les plantilles de l’Administració de la Generalitat i organismes autònoms, adequada a l’estructura orgànica.
d) Distribució dels gastos en programes per objectius.
e) Detall, amb abast plurianual, dels projectes d’inversió que inclourà, si és el cas, la classificació territorial.
f) La liquidació dels pressupostos de l’any anterior i un estat d’execució del pressupost de l’Administració de la Generalitat de l’exercici corrent.
g) Informe Economicofinancer que inclourà entre el seu contingut necessàriament:
– Supòsits i previsions macroeconòmiques que sustenten el Pressupost de la Generalitat.
– Informe justificatiu del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i conformitat amb la regla de gasto dels Pressupostos de la Generalitat, així com de la seua coherència amb la programació pressupostària.
h) Memòria dels beneficis fiscals que afecten els tributs de la Generalitat.
i) Informe d’impacte de gènere.

Article 35. Pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat
1. Si les Corts no aproven el pressupost de la Generalitat abans del primer dia de l’exercici econòmic corresponent, s’entendrà prorrogat el de l’exercici anterior fins l’aprovació i publicació del nou en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. La pròrroga no afectarà els crèdits per a gastos corresponents a programes o actuacions que acaben en l’exercici els pressupostos dels quals es prorroguen o per a obligacions que se n’extingisquen en el mateix.
3. L’estructura orgànica del pressupost prorrogat s’adaptarà, sense alteració de la quantia total, a l’organització administrativa en vigor en l’exercici en què el pressupost haja d’executar-se.
4. El Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, podrà establir les condicions específiques de la pròrroga.

Secció 3.ª
Estructura dels Pressupostos

Article 36. Estructura dels Pressupostos de la Generalitat
L’estructura dels Pressupostos de la Generalitat i dels seus annexos es determinarà, d’acord amb el que establix esta llei, per la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, tenint en compte l’organització del sector públic de la Generalitat, la naturalesa econòmica dels ingressos i dels gastos i les finalitats i objectius que es pretenga aconseguir.

Article 37. Estructura dels estats de gastos dels Pressupostos de la Generalitat
Els estats de gastos dels pressupostos dels subjectes amb pressupost limitador s’estructuraran d’acord amb les classificacions següents:
a) La classificació orgànica que agruparà per seccions i servicis pressupostaris els crèdits assignats.
b) La classificació per programes que permetrà l’agrupació dels crèdits d’acord amb el que establix l’article 32 d’esta llei. A fi de disposar d’una classificació funcional del gasto, els crèdits s’identificaran funcionalment d’acord amb la seua finalitat.
c) La classificació econòmica, que agruparà els crèdits per capítols separant les operacions corrents, les de capital, les financeres i el Fons de Contingència d’execució pressupostària.
En els crèdits per a operacions corrents es distingiran els gastos de personal, els gastos corrents en béns i servicis, els gastos financers i les transferències corrents.
En els crèdits per a operacions de capital es distingiran les inversions reals i les transferències de capital.
El Fons de Contingència arreplegarà la dotació per a atendre necessitats de caràcter no discrecional i no previstes d’acord amb el que establix l’article 43 d’esta llei.
En els crèdits per a operacions financeres es distingiran les d’actius financers i les de passius financers.
Els capítols es desglossaran en articles i estos, al seu torn, en conceptes que podran dividir-se en subconceptes.
d) La classificació territorial que agruparà per províncies, comarques o municipis, els crèdits assignats als distints centres gestors del gasto.

Article 38. Estructura dels estats d’ingressos dels Pressupostos de la Generalitat
Els estats d’ingressos dels pressupostos dels subjectes amb pressupost limitador s’estructuraran seguint les classificacions orgànica i econòmica:
a) La classificació orgànica distingirà els ingressos corresponents a l’Administració de la Generalitat i els corresponents a cada un de la resta de subjectes, segons siga procedent.
b) La classificació econòmica agruparà els ingressos, separant els corrents, els de capital, i les operacions financeres.
En els ingressos corrents es distingiran: impostos directes, impostos indirectes, taxes, preus públics i altres ingressos, transferències corrents i ingressos patrimonials.
En els ingressos de capital es distingiran: alienació d’inversions reals i transferències de capital.
En les operacions financeres es distingiran: actius financers i passius financers.
Els capítols es desglossaran en articles i estos, al seu torn, en conceptes que podran dividir-se en subconceptes.


CAPÍTOL IV
Dels crèdits i les seues modificacions

Secció 1.ª
Disposicions generals

Article 39. Especialitat dels crèdits
1. Els crèdits per a gastos es destinaran, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual hagen sigut autoritzats per la llei de pressupostos o a la que resulte de les modificacions aprovades.
2. Els crèdits consignats en els estats de gastos del pressupost tenen caràcter limitador i, per consegüent, no es podran adquirir compromisos en quantia superior al seu import.
3. Els nivells de vinculació dels crèdits seran els que cada any s’establisquen en la Llei de Pressupostos de la Generalitat.
4. Les disposicions normatives amb rang inferior a llei i els actes administratius que vulneren el que establixen els apartats anteriors seran nuls de ple dret, sense perjuí de la responsabilitat que de la seua infracció es puga derivar.
5. A càrrec dels crèdits consignats en l’estat de gastos dels pressupostos, només es podran contraure obligacions derivades de gastos que s’efectuen en el mateix exercici pressupostari.
No obstant això anterior, podran aplicar-se als crèdits del pressupost vigent les obligacions següents:
a) Les que resulten de liquidacions d’endarreriments a favor del personal que perceba les seues retribucions a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat.
b) Les que tinguen el seu origen en resolucions judicials.
c) Les que són conseqüència de compromisos de gasto d’exercicis tancats i han sigut degudament adquirides d’acord amb el procediment administratiu i comptable que reglamentàriament es determine.

En el cas de que calga imputar al pressupost corrent obligacions d’exercicis anteriors que no estiguen compreses en els supòsits previstos en els paràgrafs anteriors, la imputació requerirà l’autorització expressa del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria gestora o aquella a la qual estiga adscrita l’entitat corresponent, amb un informe previ de la Intervenció General de la Generalitat, d’acord amb el que disposa l’article 106 d’esta llei.
L’esmentada autorització haurà de ser publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de deu dies.

Article 40. Compromisos de gasto de caràcter plurianual
1. Podran adquirir-se compromisos de gastos que hagen d’estendre’s a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzen, sempre que no se superen els límits i les anualitats fixats en este article i que se n’acredite la coherència amb els escenaris pressupostaris i programes plurianuals.

A este efecte, el Consell serà l’òrgan competent, en tot cas, per a autoritzar l’adquisició de compromisos de gastos que hagen d’atendre’s en exercicis posteriors en el cas que no hi haja crèdit inicial, d’acord amb el procediment establit en l’apartat quart d’este article.

2. L’autorització de gastos d’abast plurianual se subordinarà als crèdits que, per a cada exercici, es consignen a este efecte en el pressupost de la Generalitat.
3. El nombre d’exercicis futurs a què es podran aplicar els compromisos de gastos no serà superior a quatre, amb les excepcions següents:

a) Arrendaments de béns immobles.
b) Càrregues financeres.
c) Actius financers.
La quantitat global del gasto que s’impute a cada un dels exercicis futurs autoritzats no podrà excedir la quantitat que resulte d’aplicar, al corresponent crèdit vinculant de l’any en què l’operació es va comprometre, els percentatges següents: en l’exercici immediat següent, el 70 per cent; en el segon exercici, el 60 per cent, i en el tercer i el quart exercicis, el 50 per cent.
En els contractes d’obres de caràcter plurianual, exceptuant-ne els realitzats davall la modalitat d’abonament total del preu, s’efectuarà una retenció addicional de crèdit del 10 per cent de l’import d’adjudicació, en el moment que esta es realitze. Esta retenció s’aplicarà a l’exercici en què finalitze el termini fixat en el contracte per a l’acabament de l’obra o a l’exercici següent. Estes retencions computaran dins dels percentatges establits en este article.
4. El Consell podrà acordar la modificació dels percentatges i incrementar el nombre d’anualitats de l’apartat anterior en casos especialment justificats. A estos efectes, la conselleria competent en matèria d’hisenda, a iniciativa de la conselleria corresponent, elevarà al Consell la proposta oportuna, amb un informe previ del centre directiu competent en matèria de pressupostos.
Els acords de modificació dels percentatges i els d’increment del nombre d’anualitats es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini d’un mes des que s’aprove.
5. Quan el gasto estiga totalment finançat amb fons de l’Estat o amb fons procedents de la Unió Europea, les anualitats a què s’hi pot estendre, així com els percentatges, estaran determinades per les normes fixades per l’administració finançadora, sense que hi siguen aplicables en estos supòsits les limitacions a què es referix l’apartat tercer d’este article. A este efecte, els compromisos de gastos a què fa referència este paràgraf no computaran en el crèdit vinculant a l’efecte de l’aplicació dels límits a què fa referència el mencionat apartat tercer.

6. En tot cas, els gastos a què es referix este article s’especificaran en els escenaris pressupostaris plurianuals i hauran de ser objecte d’una comptabilització adequada i independent.
7. No podran adquirir-se compromisos de gasto a càrrec d’exercicis futurs quan es tracte de subvencions a què siga aplicable el que preveu l’article 168.1.A d’esta llei.
8. Quan per causes justificades es posaren de manifest desajustos entre les anualitats previstes en el contracte, o en el conveni de col·laboració, o en la resolució de concessió, i la realitat econòmica que la seua execució exigisca, es podran reajustar les anualitats, sempre que els romanents crediticis ho permeten. Els reajustaments seran acordats pel Consell, a proposta de la persona que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda.
En tot cas, i als efectes del que preveu l’article 216 del text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, les anualitats originals tindran cobertura per mitjà de crèdits ampliables, d’acord amb el que establix l’article 48.1 d’esta llei.
9. El procediment descrit en els apartats anteriors serà aplicable en el cas dels contractes d’obres que s’efectuen davall la modalitat d’abonament total, d’acord amb el que preveu la normativa de contractació del sector públic.

Article 41. Gastos de tramitació anticipada
1. La tramitació d’expedients de gastos podrà iniciar-se en l’exercici immediat anterior, una vegada que s’haja presentat en les Corts el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, i es podrà aconseguir, com a màxim, el moment immediat anterior a l’adquisició del compromís de gasto. No obstant això, en l’àmbit de la contractació administrativa caldrà ajustar-se al que dispose la normativa reguladora d’esta matèria, sense que se li aplique el límit temporal relatiu a la necessitat que el Projecte de llei de pressupostos s’haja presentat en les Corts.
En l’expedient de gasto, s’haurà d’incloure una clàusula suspensiva que indique que la seua resolució queda condicionada a l’existència efectiva de crèdit adequat i suficient, una vegada aprovat el pressupost de la Generalitat.
2. En tot cas, en la tramitació anticipada d’expedients s’haurà de complir el que establix l’article 40 d’esta llei.
3. La conselleria competent en matèria d’hisenda determinarà els requisits concrets a què ha d’ajustar-se la tramitació dels expedients a què fa referència este article.

Article 42. Adquisicions d’immobles amb pagament diferit
Podrà ser diferit el venciment de l’obligació de pagament del preu de compra de béns immobles adquirits directament l’import dels quals excedisca els dos milions d’euros, sense que, en cap cas, el desembossament inicial en el moment de la firma de l’escriptura puga ser inferior al 25 per cent del preu, i se’n podrà distribuir la resta en els quatre exercicis següents, dins de les limitacions percentuals contingudes en l’article 40 d’esta llei i d’acord amb el que preveu la normativa en matèria de patrimoni.

Article 43. El Fons de Contingència
1. El pressupost de la Generalitat inclourà com a fons de contingència d’execució pressupostària una dotació diferenciada que es destinarà a fer front durant el corresponent exercici a necessitats inajornables de caràcter no discrecional i no previstes, en tot o en part, en el pressupost inicial.
2. En cap cas podrà utilitzar-se el Fons de Contingència per a finançar modificacions destinades a la cobertura de gastos o actuacions que deriven de decisions discrecionals de l’Administració, que no tinguen cobertura pressupostària.
3. La quantia i les condicions d’aplicació del Fons de Contingència es determinaran anualment en la corresponent llei de pressupostos.
4. El romanent del crèdit a final de cada exercici en el fons de contingència no podrà ser objecte d’incorporació a exercicis posteriors.

Secció 2.ª
De les modificacions de crèdit

Article 44. Modificació dels crèdits inicials
1. La quantia i finalitat dels crèdits continguts en els pressupostos només podran ser modificades durant l’exercici, dins dels límits establits en esta llei i en les lleis anuals de pressupostos, per mitjà de:
a) Incorporacions de crèdit.
b) Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit.
c) Ampliacions de crèdit.
d) Transferències de crèdit.
e) Generacions i anul·lacions de crèdit.
2. Anualment, la llei de pressupostos establirà els òrgans competents, en l’àmbit del sector públic de la Generalitat, per a l’aprovació de les diferents modificacions de crèdit.
3. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda establirà el procediment que s’ha de seguir en la tramitació dels expedients de modificació de crèdit.
En tot cas, i sempre que afecten el pressupost de l’Administració de la Generalitat o dels seus organismes autònoms, les modificacions de crèdit hauran de tindre l’informe de les intervencions delegades o de la Intervenció General de la Generalitat i indicar expressament els programes, servicis i crèdits pressupostaris afectats per les modificacions, així com les raons que les justifiquen i la incidència, si és el cas, en la consecució dels objectius dels programes previstos en els pressupostos de cada exercici i en els escenaris pressupostaris plurianuals.

4. Sense perjuí del que disposa l’apartat primer, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà acordar les modificacions tècniques en l’estructura, el contingut i la distribució dels crèdits del pressupost, sempre que no impliquen un increment en la quantia global de les dotacions autoritzades durant l’exercici corrent i que es deriven de les variacions orgàniques aprovades pels òrgans competents.
5. Les modificacions de crèdit es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Article 45. Incorporacions de crèdit
1. Els crèdits per a gastos que, en l’últim dia de l’exercici pressupostari a què es referix l’apartat 1.b de l’article 25 no estiguen vinculats al compliment de les obligacions ja reconegudes, es consideraran anul·lats. No obstant això, es podran incorporar els crèdits en els casos següents:
a) Quan així ho autoritze una norma de rang legal.
b) Crèdits finançats amb ingressos afectes a la realització d’actuacions determinades.
c) Crèdits derivats de retencions efectuades per al finançament de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, quan haja sigut anticipat el seu pagament d’acord amb el procediment previst en esta llei, i les lleis de concessió hagen quedat pendents d’aprovació per les Corts al final de l’exercici pressupostari.
2. Les incorporacions que afecten els Pressupostos de l’Administració de la Generalitat es finançaran a càrrec de romanent de tresoreria afectat, per mitjà de baixa en el Fons de Contingència o amb baixa en altres crèdits d’operacions no financeres.
Les incorporacions de crèdit en el pressupost d’organismes autònoms o altres entitats que conformen el sector públic administratiu podran fer-se a càrrec de la part del romanent de tresoreria afectat.


Article 46. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit
Quan haja de realitzar-se algun gasto que no puga demorar-se fins a l’exercici següent i no hi haja crèdit en el pressupost de la Generalitat, o el consignat siga insuficient, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà ordenar la incoació d’un expedient de concessió de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, respectivament, quan la seua dotació no resulte possible a través de les restants figures previstes en l’article 44.1.
La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda sotmetrà al Consell l’acord d’enviar a les Corts el corresponent projecte de llei, en el qual hauran de quedar especificats els recursos que han de finançar-lo.

Article 47. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdits dels organismes autònoms i altres entitats amb pressupost limitador
1. Quan la necessitat de concessió de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit es produïsca en els organismes autònoms o altres entitats amb pressupost limitador de la Generalitat i això signifique un augment en els seus crèdits, la concessió correspondrà a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda quan el seu import no excedisca el 5 per cent dels crèdits consignats en els seus pressupostos, i al Consell, en els casos en què, excedit l’esmentat percentatge, no arribe al 15 per cent. Els esmentats percentatges s’aplicaran de forma acumulada en cada exercici pressupostari.
Estes modificacions requeriran l’informe previ de la conselleria a la qual estiguen adscrits, en què se’n justificarà la necessitat i s’especificarà la forma de finançament de l’increment del gasto.
2. El Consell donarà compte, trimestralment, a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, dels crèdits extraordinaris i suplements de crèdit la informació dels quals contindrà, com a mínim, el mateix detall documental que el pressupost respectiu.
3. En els supòsits no previstos en l’apartat primer, l’aprovació serà mitjançant una llei de les Corts.

Article 48. Ampliacions de crèdit
1. Tindran la condició d’ampliables els crèdits destinats a atendre obligacions específiques de l’exercici que, de manera taxativa, s’especifiquen en llei anual de pressupostos de la Generalitat. La quantia d’estos crèdits podrà ser incrementada fins a l’import a què arriben les respectives obligacions.
2. Les ampliacions de crèdit podran finançar-se a càrrec de baixes en altres crèdits del pressupost no financer, amb ingressos superiors, a càrrec del Fons de Contingència, o, si és el cas, a càrrec de la previsió del resultat de l’exercici corrent, en els termes que preveu la llei anual de pressupostos.

Article 49. Transferències de crèdit
1. Les transferències són traspassos de dotacions entre crèdits. Es podran fer transferències entre els diferents crèdits del pressupost, inclús amb l’habilitació de crèdits nous, amb les limitacions següents:

a) No se’n podran fer a càrrec dels crèdits per a gastos de personal, excepte que es justifique que la quantitat la transferència de la qual es proposa no està afectada a cap obligació de pagament, ni ho estarà durant el que reste d’exercici, ni resulta afectat el règim retributiu fixat en la corresponent llei de pressupostos.
b) No se’n podran fer des de crèdits per a passius financers a la resta dels crèdits.
c) No se’n podran fer des de crèdits per a operacions de capital a crèdits per a operacions corrents, excepte quan l’objecte de la modificació siga dotar crèdit per al funcionament de noves inversions o per a operacions corrents que afecten servicis públics fonamentals.

d) No minoraran crèdits extraordinaris o crèdits que s’hagen suplementat en l’exercici. Esta restricció no afectarà crèdits de la secció de deute públic.
2. No es podran fer transferències de crèdit que minoren els crèdits per a gastos destinats a subvencions de caràcter nominatiu, excepte que, per qualsevol causa, n’haja perdut el dret a la percepció.

3. Sense perjuí del que preveu l’article 39.5 d’esta llei, no es podran fer transferències per a dotar o incrementar crèdit destinat a subvencions de caràcter nominatiu.
4. Les limitacions a què es referixen els apartats 2 i 3 d’este article no seran aplicables a les aportacions dineràries a què es referix l’article 2.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
5. Les limitacions previstes en l’apartat 1 d’este article no seran aplicables a aquelles modificacions que tinguen com a objecte la correcta imputació comptable dels crèdits previstos en el pressupost.


Article 50. Generacions de crèdit i anul·lacions
1. Podran donar lloc a generacions, els ingressos imputats al pressupost en el mateix exercici com a conseqüència de:
a) Aportacions de l’Estat o de qualsevol dels subjectes que conformen el seu sector públic, de la Unió Europea o d’altres persones naturals o jurídiques, públiques o privades, per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a la Generalitat.
b) Aportacions de l’Administració de la Generalitat als organismes autònoms o a les entitats amb pressupost limitador, així com dels distints subjectes que conformen el seu sector públic instrumental a l’Administració de la Generalitat, altres organismes autònoms o entitats amb pressupost limitador per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a estos.
c) Préstecs concedits a l’Administració de la Generalitat per altres administracions públiques, i els seus organismes o institucions per a finançar totalment o conjuntament gastos que per la seua naturalesa estiguen compresos en els fins o objectius assignats a esta.
d) Recursos legalment afectats a la realització d’actuacions determinades.
e) Vendes de béns i prestació de servicis.
f) Alienacions d’immobilitzat.
g) Reembossaments de préstecs.
h) Els excessos de recaptació o d’ingressos per altres conceptes respecte de l’estimació inicial prevista en l’estat d’ingressos.
i) Ingressos obtinguts per reintegraments de pagaments indeguts de pressupostos tancats.
2. La generació només es podrà fer quan s’hagen efectuat els corresponents ingressos que la justifiquen. No obstant això, la generació com a conseqüència dels supòsits previstos en les lletres a, b i c de l’apartat anterior es podrà fer una vegada efectuat el reconeixement del dret o quan hi haja un compromís ferm d’aportació.
3. En el cas dels supòsits de les lletres e, f, g, h i i de l’apartat 1 anterior, les generacions únicament es podran fer per a la cobertura de gastos d’exercicis anteriors. No obstant això, en el supòsit previst en les lletres f i g la generació es podrà fer, igualment, en crèdits corresponents a operacions de la mateixa naturalesa econòmica.

4. La conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà aprovar les corresponents anul·lacions de crèdit, en el cas de crèdits finançats amb recursos finalistes la quantia efectiva dels quals resulte inferior a la prevista en els pressupostos.

Article 51. Acomptes de tresoreria
1. Amb caràcter excepcional, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, podrà concedir acomptes de tresoreria per a atendre gastos inajornables, amb el límit màxim en cada exercici de l’1 per cent dels crèdits autoritzats a l’Administració de la Generalitat per la llei de pressupostos, en els casos següents:
a) Una vegada aprovat pel Consell el projecte de concessió de crèdits extraordinaris o de suplements de crèdit.
b) Quan s’haja promulgat una norma amb rang de llei, per la qual s’establisquen obligacions el compliment de les quals exigisca la concessió de crèdit extraordinari o suplement de crèdit.
2. Si el crèdit extraordinari o el suplement de crèdit a concedir es destina a finançar necessitats plantejades en el pressupost dels organismes autònoms, la concessió de l’acompte de tresoreria comportarà l’autorització per a atendre, en l’organisme, el pagament de les mencionades necessitats per mitjà d’operacions de tresoreria.
3. Si les Corts no aproven el projecte de llei de concessió del crèdit extraordinari o del suplement de crèdit, el Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, disposarà la cancel·lació de l’acompte de tresoreria a càrrec dels crèdits de la respectiva conselleria o organisme autònom, si és el cas, la minoració de la qual ocasione menys trastorns per al servici públic.



CAPÍTOL V
Del sector públic empresarial i fundacional

Article 52. Pressupost
1. Les entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional, d’acord amb el que establix l’apartat 2 de l’article 3 d’esta llei, elaboraran una proposta de pressupost d’explotació que detallarà els recursos i les dotacions anuals corresponents. Així mateix, formularan una proposta de pressupost de capital amb el mateix detall. Els pressupostos d’explotació i de capital s’integraran en els pressupostos consolidats de la Generalitat.
Els fons a què es referix l’article 2.4 d’esta llei elaboraran, igualment, pressupostos d’explotació i capital.
2. Els pressupostos d’explotació i de capital estaran constituïts per una previsió del compte de resultats i de l’estat de recursos i dotacions del corresponent exercici. Com a annex als dits pressupostos, s’adjuntarà una previsió del balanç de l’entitat, una memòria explicativa del contingut, així com la documentació complementària que determine la conselleria competent en matèria d’hisenda per mitjà de l’orde a què es referix l’article 33 d’esta llei.
3. Els estats financers assenyalats en l’apartat anterior faran referència, a més de fer-la a l’exercici relatiu al Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, a l’avanç de la liquidació de l’exercici corrent.

Article 53. Programa d’actuació plurianual
1. Les entitats que hagen d’elaborar les propostes de pressupostos d’explotació i de capital d’acord amb el que disposa l’article anterior formularan, així mateix, anualment un programa d’actuació plurianual.

2. El programa d’actuació plurianual estarà integrat pels estats financers determinats en l’article anterior d’esta llei i, junt amb la documentació indicada en l’apartat següent, reflectirà les dades economicofinanceres previstes per a l’exercici relatiu al Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat i als tres exercicis immediatament següents, segons les línies estratègiques i els objectius definits per a l’entitat.

3. Els programes d’actuació plurianual aniran acompanyats de la informació de caràcter complementari següent:
a) Línies estratègiques de l’entitat i, si és el cas, les previstes en els contractes plurianuals de gestió, o en els contractes programa.
b) Previsions plurianuals dels objectius a aconseguir.
c) Memòria de les principals actuacions de l’entitat.
d) Programa d’inversions territorialitzat.
e) La restant documentació que determine la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.

Article 54. Modificacions pressupostàries
En aquelles entitats integrades en el sector públic empresarial i fundacional que reben subvencions d’explotació o de capital o una altra aportació de qualsevol naturalesa a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat, o es tracte d’entitats que es financen amb ingressos de naturalesa tributària, per mitjà d’ingressos basats en l’explotació del domini públic, o es tracte d’entitats en què més del 50 per cent del seu import net de xifra de negocis té el seu origen en transaccions amb l’Administració de la Generalitat o amb altres entitats del sector públic instrumental, les autoritzacions per a la modificació dels seus pressupostos d’explotació i capital s’ajustaran al següent:
a) Si la variació afecta les aportacions de l’administració de la Generalitat arreplegades en els pressuposts de la Generalitat, la competència correspon a qui, d’acord amb el que establix la present llei o en la de pressuposts del corresponent exercici, la tinga atribuïda respecte dels crèdits pressupostaris que afecte.
b) Les modificacions que afecten gastos de personal seran competència de la conselleria a què estiguen adscrites o de la qual depenguen funcionalment, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.
Les modificacions pressupostàries a què es referix este article es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini d’un mes des que s’aprove.

Article 55. Contracte programa
1. Els contractes programa que puguen formalitzar-se amb la Generalitat establiran, com a mínim, les clàusules corresponents sobre les matèria següents, si bé se’n podran excloure algunes quan per raó de l’objecte no siga necessària la seua incorporació, sempre que quede degudament justificat:
a) Objectius de la política de personal, rendibilitat, o reestructuració tècnica de l’explotació econòmica, així com mètodes indicadors d’avaluació d’aquells.
b) Aportacions a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat, qualsevol que en siga la naturalesa i, si és el cas, les previsions d’endeutament.

c) Efectes que s’han de derivar de l’incompliment dels compromisos acordats.
d) Control per la conselleria amb competència en matèria d’hisenda de la seua execució i dels resultats derivats de la seua aplicació, sense perjuí de les competències que puguen correspondre a les respectives conselleries d’adscripció.
2. Els contractes programa seran aprovats pel Consell, a proposta de la conselleria d’adscripció, amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries d’hisenda i de sector públic.

3. La subscripció del contracte programa a què es referix l’apartat anterior no exclourà l’elaboració del pressupost d’explotació i de capital i del programa d’actuació plurianual, que haurà d’adequar el seu contingut a allò que s’ha previst, si és el cas, en el corresponent contracte programa.
4. El control a què es referix el paràgraf d de l’apartat 1 anterior no exclourà el que puga correspondre a les respectives conselleries o organismes de què depenguen les entitats que hagen subscrit el corresponent contracte programa.


CAPÍTOL VI
De la gestió pressupostària

Article 56. De la gestió economicofinancera
1. La conselleria amb competències en matèria d’hisenda realitzarà el seguiment de l’execució dels crèdits i del compliment dels objectius de cada programa i, a este efecte, podrà adoptar les mesures provisionals que considere necessàries per a assegurar tant el compliment dels compromisos en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, com l’èxit dels esmentats objectius. Estes mesures hauran de ser comunicades al Consell per a la seua ratificació.
2. L’Administració de la Generalitat observarà les vies de cooperació i coordinació adequades amb altres administracions públiques, a fi de racionalitzar l’ús dels recursos amb què es dota el sector públic instrumental.

Article 57. No-disponibilitat dels crèdits
1. En el marc del que preveu l’apartat 1 de l’article anterior, la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà proposar al Consell que acorde la no-disponibilitat de crèdits pressupostaris, que s’instrumentarà per mitjà de les corresponents retencions de crèdits. Aquests acords hauran de ser publicats en el DOCV en el termini de dos mesos.

2. Dels acords de no disponibilitat de crèdits aprovats pel Consell que superen el 20 % del total del pressupost consolidat caldrà retre’n comptes a les Corts en la forma i el tràmit inclòs en el reglament.

3. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà proposar, motivadament, al Consell la revocació parcial o total de l’acord de no-disponibilitat de crèdit.
L’esmentada revocació podrà tindre com a objecte:
– La reposició dels crèdits alliberats en l’aplicació d’origen, per a la seua gestió ordinària.
– El seu traspàs a la secció pressupostària de gastos diversos, amb vista a la seua vinculació a la consecució de l’objectiu d’estabilitat, per a la cobertura de crèdits qualificats com a ampliables, o per a la seua aplicació a altres crèdits del pressupost per mitjà de la transferència de crèdit corresponent.
4. En tot cas, els distints subjectes del sector públic de la Generalitat les dotacions dels quals hagen quedat afectades, directament o indirectament, per la no-disponibilitat hauran d’adequar el seu estat de gastos a la nova situació.

Article 58. Fases d’execució del pressupost de gastos
1. L’execució dels crèdits consignats en els pressupostos comprendrà les operacions següents:
a) Autorització del gasto. És l’acte pel qual s’autoritza la realització d’un gasto per una quantia certa o aproximada, i es reserva, amb este fi, la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari. L’autorització inicia el procediment d’execució del gasto, sense que implique relacions amb tercers aliens a la Hisenda Pública de la Generalitat.
b) Compromís o disposició del gasto. És l’acte per mitjà del qual s’acorda, amb els tràmits previs legals procedents, la realització de gastos prèviament autoritzats, per un import determinat o determinable. La disposició del gasto és un acte amb rellevància jurídica amb tercers, que vincula la Hisenda Pública de la Generalitat a la realització del gasto a què es referisca en la quantia i les condicions establides.

c) Reconeixement de l’obligació. És l’acte per mitjà del qual es declara l’existència d’un crèdit exigible contra la Hisenda Pública de la Generalitat derivat d’un gasto autoritzat i disposat i que comporta la proposta de pagament corresponent.
El reconeixement d’obligacions a càrrec de la Hisenda Pública de la Generalitat es produirà després de l’acreditació documental prèvia davant de l’òrgan competent de la realització de la prestació o el dret del creditor, de conformitat amb els acords en virtut dels quals es va autoritzar i va disposar el gasto.
d) Proposta de pagament. És l’operació per la qual, a fi de complir una obligació reconeguda, l’òrgan gestor d’un gasto proposa a l’òrgan competent que n’ordene el pagament conseqüent per a la cancel·lació.

e) Ordenació del pagament i pagament material. Sense perjuí del que establix l’article 60 d’esta llei, les obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat s’extingixen pel pagament, la compensació, la prescripció o qualsevol altre mitjà en els termes establits en esta llei i en les disposicions especials que siguen aplicables.
2. Quan la naturalesa de l’operació o gasto així ho determinen, s’acumularan en un sol acte les fases d’execució necessàries.

Article 59. Competències en matèria de gestió de gastos
1. Correspon a les persones titulars de les conselleries autoritzar els gastos i efectuar la disposició de crèdit dels servicis propis a càrrec seu, excepte els casos reservats per la llei a la competència del Consell. Així mateix, els correspon reconéixer les obligacions i proposar a la persona titular de la conselleria amb competència en matèria d’hisenda l’ordenació dels corresponents pagaments.
2. Amb la mateixa excepció legal, correspon a les persones que exercixen la presidència o direcció, en cas que no hi haja presidència, dels ens amb pressupost limitador l’autorització, disposició, i també el reconeixement de les obligacions corresponents.
3. Les facultats a què es referixen els números anteriors podran desconcentrar-se mitjançant un decret o delegar-se en els termes previstos reglamentàriament.

Article 60. Ordenació de pagaments
1. Correspon a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda l’ordenació general de pagaments en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Per a la resta de subjectes que conformen el sector públic administratiu, la competència correspondrà a les persones que exercisquen la presidència o la direcció.
2. Les ordes de pagament s’expediran a favor de la persona creditora que figure en la corresponent proposta de pagament. No obstant això, per orde de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, es podran regular els supòsits en què puguen expedir-se a favor de les habilitacions, així com de les entitats col·laboradores i altres agents mediadors en el pagament, que actuaran com a intermediaris per a la posterior entrega als creditors.

Article 61. Embargament de drets de cobrament
Les providències i diligències d’embargament, manaments d’execució, acords d’inici de procediment administratiu de compensació i actes de contingut anàleg, dictats per òrgans judicials o administratius, en relació amb drets de cobrament que els particulars tenen davant de l’Administració de la Generalitat i que siguen pagadors a través de l’ordenació de pagaments, s’hauran de comunicar necessàriament a l’òrgan competent en matèria de tresoreria per a la pràctica deguda per mitjà de consulta al sistema d’informació comptable i contindran almenys la identificació de la persona afectada amb indicació del nom o denominació social i el seu número d’identificació fiscal, l’import de l’embargament, l’execució o retenció, i l’especificació del dret de cobrament afectat amb indicació de l’import, l’òrgan al qual correspon la proposta de pagament i l’obligació a pagar.

Article 62. Pagaments indeguts i reintegraments
1. Als efectes d’esta llei, s’entén per pagament indegut el realitzat per error material, aritmètic o de fet, a favor de persona en qui no concórrega cap dret de cobrament davant de l’Administració respecte a este pagament o en quantia que excedix de la consignada en l’acte o document que va reconéixer el dret del creditor.
2. Qui perceba un pagament indegut total o parcial queda obligat a la seua restitució. L’òrgan que haja comés l’error que va originar el pagament indegut, disposarà immediatament, d’ofici, la restitució de les quantitats indegudament pagades d’acord amb els procediments reglamentàriament establits i, si no hi ha procediment específic, d’acord amb el que establisca la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.
Els ingressos obtinguts per reintegraments de pagaments realitzats de manera indeguda a càrrec de crèdits pressupostaris de l’exercici corrent, hauran d’originar la reposició d’estos últims en les condicions que es fixe reglamentàriament.
3. La revisió dels actes de què es deriven reintegraments diferents dels corresponents als pagaments indeguts a què fa referència l’apartat primer anterior es farà d’acord amb els procediments de revisió d’ofici d’actes nuls o anul·lables, previstos en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, o de conformitat amb els procediments específics de reintegrament establits en les normes reguladores dels distints ingressos, segons la causa que en determine la invalidesa. L’efectivitat dels ingressos per reintegrament se sotmetrà al que establix el capítol II del títol I d’esta llei.
4. Excepte el que s’ha establit en la normativa reguladora dels distints reintegraments, el reintegrament de pagaments indeguts o declarats invàlids meritarà l’interés previst en l’article 16 d’esta llei, des del moment que es va produir el pagament fins a la data en què s’acorde la procedència del reintegrament.
A este efecte, no es meritarà el mencionat interés quan el perceptor d’un pagament indegut procedisca a la devolució voluntària efectiva dels fons percebuts, sense el requeriment previ de l’Administració.

El règim de meritacions d’interessos previst en el primer paràgraf d’este apartat resultarà també aplicable en els casos en què corresponga el reintegrament de les quantitats percebudes de la Hisenda Pública de la Generalitat per haver incomplit el perceptor dels fons les condicions establides para l’entrega o per no haver-se’n justificat correctament el compliment, de conformitat amb el que establix l’article 172.2 d’esta llei.

Article 63. Acomptes de caixa fixa
1. Els acomptes de caixa fixa són provisions de fons de caràcter extrapressupostari i permanent que es fan a les habilitacions per a l’atenció immediata i la posterior aplicació al corresponent capítol del pressupost de l’any en què es realitzen.
2. Reglamentàriament, es determinaran les normes que regulen els pagaments per mitjà d’acomptes de caixa fixa, especificant-hi els límits quantitatius, els gastos que poden ser satisfets, l’aplicació al pressupost, el seu règim de justificació i tots altres aspectes que resulten necessaris.

3. En tot cas, els fons destinats a acomptes tindran el caràcter de fons públics i formaran part de la Tresoreria de la Generalitat.

Article 64. Pagaments a justificar
1. Les ordes de pagament que, excepcionalment, en el moment de la seua expedició no puguen anar acompanyades dels documents acreditatius del dret de la persona creditora, tindran el caràcter de «a justificar», sense perjuí de l’aplicació procedent als crèdits pressupostaris corresponents.
2. Els perceptors de les ordes de pagament a justificar seran responsables, en els termes que preveu esta llei, de la custòdia i ús dels fons i de la rendició del compte, i hauran de justificar en el termini de tres mesos l’aplicació de les quantitats rebudes, excepte les corresponents a pagaments per expropiacions que seran rendides en el termini de sis mesos. En cas de no presentar la justificació en este termini, se’ls comunicarà perquè ho facen en un termini de deu dies, i se’ls advertirà que, si no ho fan així, s’expedirà el certificat de descobert corresponent.

3. Durant el transcurs dels dos mesos següents a la data d’aportació de les documentacions justificatives a què es referix l’apartat anterior d’este article, es procedirà a l’aprovació o l’inconvenient del compte rendit per l’autoritat competent.

Article 65. Gestió del pressupost d’ingressos
1. La gestió del pressupost d’ingressos es realitzarà en les fases successives o simultànies següents:
a) Reconeixement del dret.
b) Proposta d’ingrés.
2. Reconeixement del dret és l’acte que, d’acord amb la normativa aplicable a cada recurs específic, declara i liquida un crèdit a favor de l’Administració de la Generalitat i de les seues entitats amb pressupost limitador.
3. Proposta d’ingrés és l’acte pel qual l’òrgan gestor proposa a l’òrgan competent l’operació encaminada a l’extinció efectiva dels drets prèviament reconeguts.
4. D’acord amb el que establix l’article 11.2 d’esta llei, l’extinció del dret podrà produir-se en efectiu, en els termes que preveu l’article 74.2 d’esta llei, així com en espècie, o per compensació, en els casos previstos en les disposicions especials que siguen aplicables. Les extincions de drets per altres causes seran objecte de comptabilització diferenciada, i es distingirà entre les produïdes per anul·lació de la liquidació i les produïdes en el procés de recaptació per prescripció, condonació o insolvència.

Article 66. Devolucions d’ingressos
En la gestió de devolucions d’ingressos es distingirà el reconeixement del dret a la devolució, l’origen de la qual serà la realització d’un ingrés indegut o una altra causa legalment establida, i el pagament de la devolució.
Sense perjuí de les especialitats en matèria tributària, en les devolucions d’ingressos indeguts derivades de la revisió administrativa o judicial de l’acte de què dimane l’obligació d’ingrés, el dret a la devolució integrarà, a més de l’import ingressat, el resultant d’aplicar sobre este l’interés legal dels diners fixat en la llei de pressupostos vigent en cada període des de la data en què s’haja fet l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordene el pagament de la devolució.



TÍTOL III
TRESORERIA DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 67. Concepte
1. Constituïx la Tresoreria de la Generalitat tots els recursos financers, siguen diners, valors o crèdits tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries, de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes autònoms i de les entitats a què es referix l’article 2.3.a.3.r d’esta llei, sempre que s’integren en el sector públic administratiu de la Generalitat.
2. Les disponibilitats de tresoreria i les seues variacions estan subjectes a intervenció, sempre que facen referència a la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms, i, en tot cas, estes han de registrar-se d’acord amb les normes de comptabilitat pública en els termes que preveu l’apartat anterior.

Article 68. Funcions
1. Són funcions encomanades a la Tresoreria de la Generalitat:
a) Pagar les obligacions de la Generalitat i recaptar els seus drets.
b) Aplicar el principi d’unitat de caixa a través de la centralització de tots els fons i valors generats per operacions pressupostàries i extrapressupostàries.
c) Distribuir temporalment i territorialment les disponibilitats dineràries per a la satisfacció puntual de les obligacions de la Generalitat.
d) Executar les operacions financeres necessàries per a procurar el grau de liquiditat suficient perquè la Generalitat puga complir les seues obligacions.
e) Respondre dels avals prestats per la Generalitat.
f) Qualsevol altra funció que derive o que es relacione amb les anteriors.
2. Mitjançant un decret del Consell, podrà atribuir-se a l’Institut Valencià de Finances les funcions o servicis de tresoreria que es consideren oportuns. L’esmentada atribució de funcions podrà arribar tant a l’Administració de la Generalitat com a la resta de subjectes que constituïxen la Tresoreria de la Generalitat, d’acord amb l’article 67 d’esta llei, i s’ajustarà a les previsions que a este efecte s’arrepleguen en les normes que regulen el règim jurídic i organitzatiu de la mencionada entitat.


CAPÍTOL II
De la Gestió de la tresoreria

Article 69. Pressupost monetari
1. L’òrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les funcions en matèria de tresoreria elaborarà un pressupost monetari anual de venciment d’obligacions i drets, a fi de preveure les necessitats de tresoreria que puguen produir-se en el desenrotllament de l’exercici econòmic.
2. A fi d’aconseguir una adequada planificació temporal dels pagaments i una correcta estimació de les necessitats de recursos del conjunt de la Generalitat, es podrà demanar dels ens que integren el sector públic instrumental totes les dades, previsions o documentació sobre pagaments i cobraments que siguen necessaris per a l’elaboració d’un pressupost monetari de l’Administració de la Generalitat.
3. Excepcionalment, la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat podrà disposar i aplicar els excedents de tresoreria d’organismes autònoms, quan les necessitats de liquiditat així ho requerisquen i amb l’autorització prèvia de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Article 70. Del procés de pagaments
1. El procés de pagament comprén la fase d’ordenació de pagament i realització material de pagament, que podran ser acumulats en un únic acte.
2. Les funcions inherents a l’ordenació i realització de pagaments seran exercides per la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat i pels altres òrgans autoritzats d’acord amb l’article 60 d’esta llei.
3. La conselleria competent en matèria d’hisenda podrà establir que les operacions d’ingrés i d’ordenació del pagament dels organismes autònoms les realitze la Tresoreria de l’Administració de la Generalitat, per a la qual cosa s’establirà el corresponent procediment.


Article 71. Criteris d’ordenació del pagament
1. Amb caràcter general, la quantia dels pagaments ordenats en cada moment s’ajustarà al pressupost monetari.
2. En tot cas, l’ordenador de pagaments aplicarà criteris objectius en l’expedició de les ordes de pagament, com ara la data de recepció, l’import de l’operació, l’aplicació pressupostària i la forma de pagament, entre altres.

Article 72. Situació dels fons i règim d’autoritzacions
1. Sense perjuí del que disposa l’apartat 4 d’este article, els ingressos i pagaments de l’Administració de la Generalitat es canalitzaran a través del compte o comptes que es mantinguen en entitats financeres.
2. A este efecte, l’obertura, cancel·lació i règim d’autoritzacions per a la situació, control i disposició dels fons dels comptes bancaris de l’Administració de la Generalitat les efectuarà la conselleria competent en matèria d’hisenda, d’acord amb les instruccions que dicte a este efecte el titular de l’esmentada conselleria.
3. Els fons dels organismes públics a què es referix l’article 67 se situaran en la Tresoreria de la Generalitat, i s’haurà d’anotar, a efectes comptables, la seua procedència.
A este efecte, i respecte a l’obertura, utilització i cancel·lació de comptes en entitats financeres dels esmentats organismes, els òrgans competents en matèria de tresoreria dictaran les instruccions oportunes quan ho aconselle la naturalesa de les operacions que desenrotllen.
4. Per a la prestació de servicis financers, a tot o part del sector públic de la Generalitat, l’òrgan de nivell superior o directiu que tinga assignades les competències en matèria de tresoreria podrà subscriure contractes amb les entitats financeres, els quals hauran d’ajustar-se al que disposa la normativa sobre contractes del sector públic i adjudicar-se per mitjà de procediment negociat amb un mínim de tres ofertes i sense necessitat d’exigir prestació de garantia definitiva. En els esmentats contractes, entre altres aspectes, s’especificarà la naturalesa dels comptes en què estiguen situats els fons de la tresoreria, el seu règim de funcionament, els servicis de col·laboració contractats, les condicions financeres, les obligacions d’informació assumides per les entitats financeres i, quan corresponga, els mitjans de pagament associats a estes. En particular, haurà de fer-se constar la inembargabilitat de fons públics i, si és el cas, l’exclusió de la facultat de compensació per part de l’entitat bancària.

Article 73. De la coordinació de la tresoreria en l’àmbit del sector públic instrumental de la Generalitat
Correspon a la conselleria competent en matèria d’hisenda la coordinació de la gestió de la tresoreria dels ens del sector públic instrumental. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, mitjançant una orde, establirà els criteris i les directrius convenients.

Article 74. Ingressos i mitjans de pagament
1. Els ingressos a favor de la Tresoreria de la Generalitat es podran fer en el Banc d’Espanya, en les caixes de tresoreria i en les entitats financeres col·laboradores o altres entitats financeres autoritzades a este efecte per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.
2. En les condicions que establisca la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, els ingressos i els pagaments de la Tresoreria de la Generalitat es podran fer per mitjà de diners de curs legal, xec, transferència bancària, domiciliació bancària, targetes de crèdit o dèbit o qualsevol altre mitjà de pagament, siga o no bancari. En les mencionades condicions, podrà establir-se que, en la realització de determinats ingressos o pagaments de la Tresoreria de la Generalitat, només puguen utilitzar-se determinats mitjans d’ingrés o pagament.


Article 75. Necessitats de tresoreria
Les necessitats de tresoreria derivades de la diferència entre el venciment dels seus pagaments i dels seus ingressos es podrà satisfer, amb caràcter general:
a) Per mitjà de les bestretes a què es referixen els articles 85.3 de la Llei 47/2003, de 26 de novembre, i 64.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.
b) Per mitjà del concert d’operacions de tresoreria. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà autoritzar operacions d’endeutament el termini de les quals siga inferior a un any, d’acord amb els requisits que a este efecte s’establisquen en la corresponent llei de pressupostos.

Article 76. Acompte de tresoreria als ens del sector públic instrumental de la Generalitat
La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà concedir als ens del sector públic instrumental de la Generalitat acomptes de tresoreria per al pagament d’obligacions inajornables, d’acord amb els límits i requisits que a este efecte s’establisca en les lleis anuals de pressupostos.
Article 77. Rendició de comptes
La Tresoreria de la Generalitat haurà de retre comptes de les operacions i de l’aplicació dels fons públics efectuats, en els terminis i en la forma que reglamentàriament es determine.

Article 78. Caixa de depòsits i fiances
La Tresoreria de la Generalitat exercirà com a caixa de depòsits i fiances per a la Generalitat. A este efecte, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, mitjançant una orde en regularà el funcionament, els procediments de constitució, la gestió, la prescripció i la confiscació i, en especial, la centralització de depòsits i fiances efectuats davant dels distints subjectes del sector públic instrumental a què es referix l’article 67 d’esta llei.
Les quantitats depositades es comptabilitzaran com a operacions extrapressupostàries i no produiran cap interés.

Article 79. Fraccionament de pagaments
Excepte disposició expressa d’una llei, en aquells supòsits i en la forma que es determine reglamentàriament, podran fraccionar-se excepcionalment determinats pagaments dins del termini establit per a efectuar-los.


TÍTOL IV
DEUTE PÚBLIC

Article 80. Operacions d’endeutament
Constituïx el deute de la Generalitat el conjunt de capitals presos a préstec per mitjà d’operacions financeres que poden adoptar algunes de les modalitats següents:
a) Operacions de crèdit concertades amb persones físiques o jurídiques.
b) Emprèstits, emesos per a subscripció pública en el mercat de capitals i representats en títols-valors o anotacions en compte.
c) Qualsevol altra apel·lació al crèdit públic o privat.

Article 81. Operacions a llarg termini
1. Les operacions d’endeutament concertades a un termini superior a dotze mesos hauran de complir els requisits següents:
a) El seu import es destinarà exclusivament a finançar gastos d’inversió.
b) La quantia de les anualitats, incloent-hi els interessos i l’amortització, no excediran el 25 per cent dels ingressos corrents previstos en el pressupost anual de la Generalitat.
2. No obstant això, en el cas que s’utilitzen programes de finançament a curt termini per a atendre projectes d’inversió, dins dels límits màxims fixats per a cada exercici per la llei de pressupostos, s’aplicaran les limitacions previstes en l’apartat 1 d’este article.

3. El compliment del que disposa este article s’ajustarà a la normativa aplicable en cada moment a les administracions públiques, en el marc del sistema de finançament de les comunitats autònomes, i d’acord amb els principis rectors de la Unió Europea per a l’harmonització en matèria de finances públiques i estabilitat pressupostària.


Article 82. Autorització d’endeutament
1. La creació de deute de la Generalitat haurà de ser autoritzada per llei. La Llei de Pressupostos de la Generalitat, sense perjuí d’establir qualsevol altra característica de les operacions d’endeutament per realitzar, fixarà cada exercici els límits màxims a què pujaran les operacions financeres que impliquen creació de deute, tenint en compte l’objectiu fixat per a la Comunitat Valenciana de conformitat amb la normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

2. Per desplegar l’autorització legal de creació de deute per a un exercici pressupostari, el Consell disposarà la creació de deute de la Generalitat, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.
3. El Consell, per desplegar l’autorització d’endeutament continguda en la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a un any, podrà disposar la creació de deute de la Generalitat durant el mes de gener de l’any següent, per un import que no la incremente més del 15 per cent d’aquella autorització. Este increment ha de computar-se a efectes del compliment del límit de creació de deute que legalment s’autoritze per al conjunt del segon dels anys esmentats.

Article 83. Formalització d’operacions
1. Dins del marc d’actuació que puga establir la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, correspon a l’Institut València de Finances establir els procediments que s’han de seguir per a la contractació i formalització de les operacions de deute de la Generalitat, en els quals es garantiran els principis d’objectivitat, transparència i publicitat adequats al tipus d’operació de què es tracte.

2. Les operacions relatives al deute de la Generalitat es realitzaran en els mercats financers d’acord amb les normes, regles, tècniques, condicions i clàusules usuals en estos mercats, i es podrà acordar el sotmetiment a arbitratge o la remissió a una legislació o tribunals estrangers, sempre que s’observe el que disposa l’article 9 d’esta llei.
3. Igualment, podran concertar-se operacions d’endeutament amb qualsevol organisme públic, nacional o comunitari, que este puga formalitzar en l’exercici de les seues competències.
4. Les operacions de derivats financers tindran com a finalitat tant limitar el risc canviari com limitar, diversificar o modificar el risc o el cost del deute de la Generalitat, a causa de l’evolució dels tipus d’interés, i facilitar-ne la col·locació, negociació, administració i gestió.

5. Corresponen a l’Institut València de Finances les altres funcions relatives a la gestió, coordinació i seguiment de l’endeutament de la Generalitat.

Article 84. Cobertura pressupostària dels gastos derivats del deute

En la secció «servici del deute» s’habilitaran els crèdits per a fer front als reembossaments contractuals o anticipats i als gastos financers derivats del deute de la Generalitat, inclosos els de col·locació, negociació, administració i gestió d’este.

Article 85. Comptabilització
1. El producte de les operacions d’endeutament s’ingressarà en la Tresoreria de la Generalitat i s’aplicarà a l’estat d’ingressos de la Generalitat, exceptuant-ne les operacions amb termini no superior a un any, que es comptabilitzaran com a operacions extrapressupostàries.
2. En les operacions de permuta financera, els intercanvis inicial i final de principals, així com els intercanvis d’interessos i la resta de gastos i ingressos financers, tindran la consideració d’operacions no pressupostàries, i s’imputaran únicament al pressupost de l’Administració de la Generalitat els respectius imports nets produïts per estes operacions durant l’exercici.
No obstant això, quan alguna de les dos parts de la permuta financera, deutora o creditora, tinga un període de liquidació fraccionari diferent de l’altra, les diferències s’imputaran al pressupost, d’ingressos o de gastos, segons corresponga, en el moment de la liquidació de la del període més llarg, i es mantindrà mentrestant el producte de les liquidacions fraccionàries en un compte d’operacions no pressupostàries.

Article 86. Beneficis
El deute públic de la Generalitat gaudirà dels mateixos beneficis que el deute públic de l’Estat i s’ajustarà a les normes que li siguen aplicables segons la seua modalitat i les seues característiques.

Article 87. Prescripció
L’obligació de reembossament dels capitals del deute públic i el pagament dels seus interessos prescriuran d’acord amb el procediment i amb els terminis establits per la normativa vigent per al deute públic de l’Estat.

Article 88. Endeutament del sector públic instrumental de la Generalitat i la resta d’ens adscrits
1. La Comissió Delegada del Consell d’Hisenda i Pressupostos, o, si és el cas, l’òrgan que establisca la corresponent llei de pressupostos establiran el límit màxim anual d’endeutament de cada un dels organismes públics, les societats mercantils de la Generalitat, les fundacions del sector públic de la Generalitat i els consorcis adscrits, i la resta de persones jurídiques adscrites que amb independència que formen o no part del sector públic de la Generalitat, es classifiquen en el sector d’administracions públiques, d’acord amb la definició i delimitació del sistema europeu de comptes nacionals i regionals, i de la resta de persones jurídiques adscrites o dependents que, amb independència que formen o no part del sector públic de la Generalitat, estiguen incloses en el subsector de societats no financeres públiques.

El que preveu el paràgraf anterior no serà aplicable a aquells subjectes integrants del sector públic instrumental de la Generalitat el límit màxim d’endeutament dels quals quede fixat expressament en la respectiva llei de pressupostos.
2. L’Institut Valencià de Finances serà l’encarregat de la gestió, coordinació i seguiment d’este endeutament, així com de la negociació amb les entitats financeres de les seues condicions.


TÍTOL V
RÈGIM D’AVALS

Article 89. Objecte
1. La Generalitat podrà prestar garanties a les operacions de crèdit, o a les obligacions de contingut econòmic adquirides per empreses o entitats de qualsevol naturalesa, públiques o privades. Les garanties tindran la forma d’aval i seran autoritzades pel Consell mitjançant un acord a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.
Els avals que s’atorguen hauran de ser compatibles amb el mercat comú, en els termes establits pels articles 87 i 88 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.
Els avals prestats per la Generalitat meritaran a favor seu la comissió que per a cada operació determine l’acord d’autorització.

2. L’import total dels avals a autoritzar en cada exercici es fixarà en la corresponent Llei de Pressupostos de la Generalitat. Este límit anual d’avals s’entendrà referit al principal de les operacions avalades.

No obstant això, els avals prestats durant un exercici pressupostari que siguen alliberats abans que este finalitze, no computaran en el càlcul de l’import total a què es referix el paràgraf anterior, per la qual cosa els esmentats imports alliberats podran ser destinats pel Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, a garantir noves operacions dins del mateix exercici pressupostari.
L’aval concedit no pot garantir més que el pagament del principal i dels interessos, llevat que la llei de pressuposts o l’acord de concessió disposen expressament una altra cosa.
3. L’autorització d’aval a les operacions de crèdit o obligacions de contingut econòmic d’empreses privades requerirà, en tot cas, comunicació prèvia a la Comissió d’Economia, Pressuposts i Hisenda de les Corts. Esta comunicació haurà d’anar acompanyada d’un informe de l’Institut Valencià de Finances en què, entre d’altres circumstàncies, hauran de quedar acreditades les raons o les circumstàncies que determinen l’autorització.
4. La Intervenció General de la Generalitat facilitarà una relació de les empreses o entitats finançades amb crèdits avalats per la Generalitat, a fi de conéixer en cada moment l’estat de l’aplicació.

5. Trimestralment, la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda retrà comptes davant de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, sobre les incidències que s’hagen produït en la concessió, reducció i cancel·lació dels avals i, si és el cas, dels riscos efectius a què la Generalitat haja de fer front directament com a conseqüència de la seua condició avaladora.


Article 90. Competències en l’atorgament d’avals
1. L’autorització del Consell mencionada en l’apartat primer de l’article anterior, podrà referir-se específicament a cada operació o comprendre’n diverses, amb determinació, en tot cas, de la identitat dels avalats, l’import màxim, individual o global, dels avals autoritzats i el termini de vigència de l’autorització. Així mateix, podrà acordar la renúncia al benefici d’excussió establit en l’article 1830 del Codi Civil.

Els acords d’autorització hauran de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda tindrà les facultats següents:
a) Atorgar els avals prèviament autoritzats pel Consell.
b) Convindre les clàusules que resulten usuals en els mercats financers, sense perjuí dels límits que puguen haver-se establit en l’autorització preceptiva.
c) En els avals que garantisquen operacions de crèdit exterior, podrà acordar el sotmetiment a arbitratge o la remissió a una legislació o tribunals estrangers, sempre que s’observe el que disposa l’article 21 d’esta llei.
d) Determinar, si és el cas, la comissió d’aval a favor de la Generalitat.
3. L’Institut Valencià de Finances serà l’encarregat de la tramitació i gestió dels avals de la Generalitat, i, a este efecte, beneficiari de les comissions que se’n deriven.

Article 91. Dels avals a prestar pel sector públic instrumental de la Generalitat
1. L’Institut Valencià de Finances pot presentar avals dins del límit màxim fixat amb esta finalitat per la llei de pressuposts per a cada exercici.
2. Els avals prestats per l’IVF i la resta d’organismes autònoms i empreses públiques, si és el cas, hauran de ser compatibles amb el mercat comú, en els termes establits pels articles 87 i 88 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, així com tindre com a finalitat garantir operacions l’interés públic de les quals quede prou acreditat.

3. Els altres organismes públics i les societats mercantils de la Generalitat, poden presentar avals si la seua respectiva norma de creació els autoritza per a això i quan es preveja en la llei de pressuposts i dins dels límits que s’hi preveuen.
4. L’Institut Valencià de Finances i els altres organismes autònoms i empreses públiques, si és el cas, han de retre comptes trimestralment a la conselleria que tinga assignades les competències en matèria d’hisenda, dels avals que concedisquen i dels riscs vius derivats de la seua condició avaladora.
Esta informació s’incorporarà a l’informe trimestral que s’haurà de remetre a les Corts, d’acord amb el que disposa l’article 89 d’esta llei.



TÍTOL VI
DEL CONTROL INTERN DE LA GESTIÓ ECONOMICOFINANCERA EFECTUADA PER LA INTERVENCIÓ GENERAL DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Normes generals

Article 92. Àmbit i exercici del control
1. Correspon a la Intervenció General de la Generalitat, en els termes que preveu esta llei, el control intern de la gestió econòmica i financera del sector públic de la Generalitat, a través dels seus servicis centrals o de les seues intervencions delegades.
2. La Intervenció General de la Generalitat exercirà el control sobre les entitats col·laboradores i beneficiaris de subvencions i ajudes concedides pels subjectes del sector públic de la Generalitat i de les finançades a càrrec de fons comunitaris d’acord amb el que establix esta llei i la normativa que la desplega, així com la normativa estatal i comunitària que siga aplicable.

Article 93. Objectius del control
1. El control regulat en este títol té com a objectius:
a) Verificar el compliment de la normativa que siga aplicable a la gestió objecte de control.
b) Verificar l’adequat registre i la comptabilització de les operacions realitzades, i el seu fidel i regular reflex en els comptes i estats que, d’acord amb les disposicions aplicables, haja de formar cada òrgan o entitat.
c) Avaluar que l’activitat i els procediments objecte de control es fan d’acord amb els principis de bona gestió financera i, en especial, amb els previstos en la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
d) Verificar el compliment dels objectius assignats als centres gestors del gasto en els Pressupostos de la Generalitat.
e) Aquells altres objectius que s’establisquen en virtut del que disposen els articles 110, 113 i 119 d’este títol.
2. El control es farà per mitjà de l’exercici de la funció interventora, el control financer i l’auditoria pública a què es referixen els capítols II, III i IV d’este títol.

Article 94. Principis d’actuació i prerrogatives
1. La Intervenció General de la Generalitat exercirà les seues funcions de control d’acord amb els principis d’autonomia, exercici desconcentrat i jerarquia interna.
2. El control a què es referix este títol serà exercit pel personal funcionari pertanyent al Cos Superior d’Interventors i Auditors de la Generalitat, amb plena autonomia respecte a l’òrgan o entitat la gestió del qual siga objecte de control. A este efecte, l’esmentat personal gaudirà d’independència funcional respecte de les persones titulars dels òrgans la gestió dels quals controlen i ajustaran la seua actuació a la normativa vigent i a les instruccions impartides per la Intervenció General de la Generalitat.
3. El procediment contradictori regix la solució de les diferències que puguen presentar-se en l’exercici del control de la funció interventora. Este principi es materialitzarà en el procediment de resolució de discrepàncies regulat en l’article 105 d’esta llei.
En l’àmbit del control financer permanent i l’auditoria pública, l’abast del procediment contradictori serà l’establit en la normativa reguladora dels corresponents informes, sense perjuí del que establixen els articles 112 i 120.4 d’esta llei.
4. La persona titular de la Intervenció General de la Generalitat i les persones titulars de les intervencions delegades podran demanar directament de qui corresponga els assessoraments jurídics i informes tècnics que consideren necessaris, així com els antecedents i documents necessaris per a l’exercici de les seues funcions. Les persones titulars dels distints òrgans i departaments estaran obligats a prestar la col·laboració, facilitar els antecedents i documents que resulten necessaris, així com qualsevol assistència que els siga requerida per la Intervenció, inclosa l’adscripció temporal de mitjans personals en els termes que preveu la normativa de funció pública.
5. La persona titular de la Intervenció General de la Generalitat podrà interposar els recursos i reclamacions que autoritzen les disposicions vigents. Així mateix, podrà instar la declaració de lesivitat i la revisió d’ofici d’aquells actes que considere perjudicials per als interessos econòmics de la Hisenda Pública de la Generalitat.

Article 95. Deures i facultats del personal controlador, deure de col·laboració i assistència jurídica
1. El personal funcionari que exercisca les funcions de control, haurà de guardar la confidencialitat i el secret respecte dels assumptes que conega per raó del seu treball.
Les dades, informes o antecedents obtinguts en el desenrotllament de les seues funcions només podran utilitzar-se per als fins de control i, si és el cas, per a la denúncia de fets que puguen ser constitutius d’infracció administrativa, responsabilitat comptable o de delicte.
Així mateix, les comissions d’investigació que es constituïsquen en el si de les Corts podran tindre accés a les esmentades dades, informes o antecedents, en els termes establits en la legislació vigent.
En els casos en què corresponga legalment l’accés als informes de control, la sol·licitud es dirigirà directament als seus destinataris.

2. El personal funcionari de la Intervenció General de la Generalitat en l’exercici de les funcions de control serà considerat agent de l’autoritat.
3. Les autoritats, qualsevol que en siga la naturalesa, i els qui en general exercisquen funcions públiques o desenrotllen el seu treball en les entitats integrants del sector públic de la Generalitat, hauran de prestar al personal funcionari encarregat del control el suport, concurs, auxili i col·laboració que calga, i facilitar la documentació i informació necessàries per al control.
4. Qualsevol persona natural o jurídica, pública o privada, estarà obligada a proporcionar, després del requeriment previ de l’òrgan de control de la Intervenció General de la Generalitat actuant, qualsevol classe de dades, documents, informes o antecedents, deduïts directament de les seues relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones, amb transcendència per a les actuacions de control que desenrotlle, inclòs l’accés als papers de treball que hagen servit de base als informes d’auditoria del sector públic de la Generalitat realitzats per auditors privats.
5. L’Advocacia de la Generalitat en els termes que preveu l’article 11 de la Llei 10/2005, de 9 de desembre, d’Assistència Jurídica a la Generalitat, prestarà l’assistència que, si és el cas, corresponga al personal funcionari que, com a conseqüència de la seua participació en actuacions de control, siga objecte de citació per òrgans jurisdiccionals.
6. En l’exercici del control financer de subvencions, els jutjats i tribunals hauran de facilitar a l’Administració, d’ofici o a requeriment d’esta, totes les dades amb transcendència en l’aplicació del control de la gestió economicofinancera que es desprenguen de les actuacions judicials que coneguen, i respectar, si és el cas, el secret de les diligències sumarials.

Article 96. Plans Anuals i elevació al Consell d’informes generals
1. La Intervenció General de la Generalitat elaborarà els plans anuals següents en què s’inclouran les actuacions a realitzar durant el corresponent exercici i el seu abast:
a) Pla Anual de Control Financer Permanent.
b) Pla Anual de Control Financer de Subvencions.
c) Pla Anual d’Auditories del Sector Públic.
d) Pla Anual d’Auditories de Fons Comunitaris. En este pla s’inclouran les actuacions corresponents a ajudes i subvencions públiques atorgades a càrrec de fons de la Unió Europea.
Quan hi haja circumstàncies que així ho justifiquen, la Intervenció General de la Generalitat podrà modificar les actuacions inicialment previstes en els esmentats plans i el seu abast.
2. La Intervenció General de la Generalitat presentarà anualment al Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, un informe general amb els resultats més significatius de l’execució dels plans anuals.
3. La Intervenció General de la Generalitat podrà elevar a la consideració del Consell, a través de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, els informes de control financer i d’auditoria que, per raó dels seus resultats, considere convenient anticipar-ne el coneixement.


CAPÍTOL II
Funció interventora

Secció 1.ª
Exercici de la funció interventora sobre l’Administració
de la Generalitat i els seus organismes autònoms

Article 97. Definició
1. La funció interventora té com a objecte controlar, abans que siguen aprovats, els actes, documents i expedients de l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms, que donen lloc al reconeixement de drets o a la realització de gastos, així com els ingressos i pagaments que se’n deriven, i la inversió o aplicació en general dels seus fons públics, a fi d’assegurar que la seua gestió s’ajuste a les disposicions aplicables en cada cas.
2. No obstant això, la fiscalització prèvia i intervenció dels drets i ingressos de la tresoreria de les entitats a què es referix l’apartat anterior podrà substituir-se pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat. Addicionalment, la Intervenció General de la Generalitat podrà establir comprovacions posteriors específiques a efectuar en l’exercici del control financer i l’auditoria pública. L’esmentada substitució no afectarà els actes d’ordenació de pagament i pagament material corresponents a devolucions d’ingressos indeguts.

Article 98. Àmbit d’aplicació
1. La funció interventora l’exerciran la Intervenció General de la Generalitat i les seues intervencions delegades respecte dels actes realitzats per l’Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms.
2. El Consell, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, podrà acordar de forma motivada l’aplicació del control financer permanent, en substitució de la funció interventora en els òrgans de l’Administració de la Generalitat o organismes autònoms dependents d’esta, bé respecte de tota la seua activitat o exclusivament respecte d’algunes àrees de gestió. Estos acords, així com els motius que els justifiquen, seran publicats en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de vint dies des de la seua aprovació.
3. Quan en els procediments de gestió que donen lloc als indicats actes, documents i expedients participen diverses administracions públiques, la funció interventora es limitarà a les actuacions que es produïsquen en l’àmbit dels subjectes indicats en l’apartat 1.

Article 99. Competències
1. La distribució de competències entre la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat i les persones titulars de les intervencions delegades es determinarà per via reglamentària.
2. Sense perjuí de les funcions que corresponen a les intervencions delegades, els expedients amb transcendència en matèria de gasto que se sotmeten a l’aprovació o autorització del Consell seran fiscalitzats per la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat, la intervenció de la qual consistirà en la verificació que aquells s’ajusten a les disposicions aplicables en cada cas.
3. En tot cas, les competències de la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat en matèria de funció interventora podran ser delegades a favor de les persones titulars de les intervencions delegades. Així mateix, la persona titular de la Intervenció General de la Generalitat podrà avocar per a si qualsevol acte o expedient que considere oportú.

Article 100. Modalitats i exercici de la funció interventora
1. La funció interventora s’exercirà en les seues modalitats d’intervenció formal i material. La intervenció formal consistirà en la verificació del compliment dels requisits legals necessaris per a l’adopció de l’acord, per mitjà de l’examen de tots els documents que, preceptivament, hagen d’estar incorporats a l’expedient. En la intervenció material es comprovarà l’aplicació real i efectiva dels fons públics.

2. L’exercici de la funció interventora comprendrà:
a) La fiscalització prèvia dels actes que reconeguen drets de contingut econòmic, aproven gastos, adquirisquen compromisos de gasto, o impliquen moviments de fons o valors.
b) La intervenció del reconeixement de les obligacions i de la comprovació de la inversió.
c) La intervenció formal de l’ordenació del pagament.
d) La intervenció material del pagament.
3. La intervenció formal del pagament tindrà com a objecte verificar que les ordes de pagament les dicta l’òrgan competent, s’ajusten a l’acte de reconeixement de l’obligació i que s’acomoden al pressupost monetari anual de tresoreria. La intervenció material del pagament verificarà la identitat de la persona perceptora d’este i la quantia del pagament. Per via reglamentària, es regularan les peculiaritats pròpies de les ordes de pagament per relació de subjectes perceptors.

Article 101. No-subjecció a fiscalització prèvia
1. No estaran sotmesos a la fiscalització prèvia prevista en l’apartat 2 de l'article anterior:
a) Els contractes menors, com també els assimilats en virtut amb la legislació contractual
b) Les despeses de caràcter periòdic i d’altre de tracte successiu, una vegada fiscalitzada la despesa corresponent al període inicial de l'acte o contracte de què deriven o les modificacions.
2. No estaran sotmesos a intervenció prèvia les despeses que, d'acord amb la normativa vigent, es facen efectives a través del procediment especial de caixa fixa. En este cas es realitzarà una fiscalització reforçada a posteriori que reglamentàriament es determinarà.

Article 102. Fiscalització i intervenció prèvia
La fiscalització i intervenció prèvia a què es referix l’article 100 consistirà en la comprovació dels aspectes següents:
a) L’existència de crèdit pressupostari i que el proposat és l’adequat i suficient a la naturalesa del gasto o obligació que es propose contraure.

En els casos en què es tracte de contraure compromisos de gasto de caràcter plurianual es comprovarà, a més, si es complix allò que s’ha establit en l’article 40 d’esta llei.
b) Que els gastos o obligacions els acorda l’òrgan competent.
c) La competència de l’òrgan de contractació, del concedent de la subvenció, del que subscriu el conveni de col·laboració o del que resol l’expedient de responsabilitat patrimonial i, en general, del que dicte l’acte administratiu, quan este òrgan no tinga atribuïda la facultat per a l’aprovació dels gastos de què es tracte.
d) Que els expedients de reconeixement d’obligacions corresponen a gastos aprovats i disposats que han sigut fiscalitzats favorablement.

e) L’existència d’autorització de les Corts, del Consell o de la persona titular de la conselleria en aquells supòsits que ho requerisquen.
f) Aquells altres aspectes que, per la seua transcendència en el procés de gestió, determine el Consell a proposta de la persona titular de la conselleria amb competències en matèries d’hisenda, amb un informe previ de la Intervenció General de la Generalitat.

Article 103. Fiscalització prèvia i intervenció de pagaments a justificar i acomptes de caixa fixa
Reglamentàriament es determinaran els requisits a verificar en la fiscalització prèvia de les ordes de pagaments a justificar i en la constitució o modificació dels acomptes de caixa fixa, així com el procediment que s’ha de seguir en la intervenció dels seus comptes justificatius.

Article 104. Resultat de la fiscalització. Inconvenients
1. Si la Intervenció, al realitzar la fiscalització o intervenció prèvia a què es referix l’article 102, verifica l’incompliment d’algun dels aspectes establits en este o que puga establir el Consell, haurà de formular el seu inconvenient per escrit, amb esment dels preceptes legals en què base el seu criteri. La formulació de l’inconvenient suspendrà la tramitació de l’expedient fins que siga resolt, bé per l’esmena de les deficiències observades o bé, en el cas de no acceptació de l’inconvenient, per la resolució del procediment previst en l’article següent.

No obstant això, la Intervenció podrà formular les observacions complementàries que considere convenients, sense que estes tinguen, en cap cas, efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents.
2. Si en l’exercici de la fiscalització de les obligacions i gastos que hagen de ser aprovats pel Consell, la Intervenció General de la Generalitat observa algun defecte en el contingut dels actes examinats o en el procediment seguit per a la seua adopció, haurà de formular els seus inconvenients per escrit, amb esment dels preceptes legals en què basa el seu criteri, i estos inconvenients mancaran d’efectes suspensius.

Article 105. Discrepàncies
Quan l’òrgan gestor no accepte l’inconvenient formulat, plantejarà a la Intervenció General de la Generalitat, per conducte de la Subsecretaria o, si és el cas, a través de la persona titular de la presidència o direcció de l’organisme autònom subjecte a control, la discrepància motivada per escrit, amb esment dels preceptes legals en què basa el seu criteri.

Plantejada la discrepància, es procedirà de la manera següent:
a) En els casos en què haja sigut formulat l’inconvenient per una intervenció delegada, correspondrà a la Intervenció General de la Generalitat conéixer la discrepància, i la seua resolució serà obligatòria per a aquella.
b) Quan l’inconvenient haja sigut formulat per la Intervenció General de la Generalitat o este centre directiu haja confirmat el d’una intervenció delegada, i subsistisca la discrepància, correspondrà al Consell adoptar la resolució definitiva.

Article 106. Omissió de la fiscalització
1. En els supòsits en què, d’acord amb el que establixen les disposicions aplicables, la funció interventora siga preceptiva i s’hi haja omés, no es podrà reconéixer l’obligació ni tramitar el pagament, ni intervindre favorablement estes actuacions fins que s’esmene l’omissió en els termes que preveu este article.
2. L’òrgan de la Intervenció General de la Generalitat que tinga coneixement de l’omissió a què es referix l’apartat anterior, procedirà a l’examen de l’expedient, i considerarà convalidades les actuacions administratives produïdes en el cas que, amb independència de la infracció que comporta la falta de l’informe de fiscalització, s’haja respectat la legalitat vigent en la tramitació.
En cas contrari, l’esmenta òrgan haurà d’emetre un informe, que no tindrà naturalesa de fiscalització, en el qual es posaran de manifest, com a mínim, els punts següents:
a) Les infraccions de l’ordenament jurídic que s’hagen posat de manifest d’haver sotmés l’expedient a fiscalització o intervenció prèvia en el moment oportú.
b) Les prestacions que s’hagen realitzat com a conseqüència de l’acte.
c) La procedència de la revisió dels actes viciats amb infracció de l’ordenament.
d) L’existència de crèdit adequat i suficient per a fer front a les obligacions pendents.
L’esmentat informe es remetrà a l’autoritat que haja iniciat les actuacions, i en el cas que este haja sigut emés per una intervenció delegada o un altre òrgan dependent de la Intervenció General de Generalitat, haurà de donar compte, així mateix, a esta última en el moment de la seua emissió.
3. Correspondrà a la persona titular de la conselleria a què pertanga l’òrgan responsable de la tramitació de l’expedient o a la que estiga adscrit l’organisme autònom, sense que estes competències puguen ser objecte de delegació, resoldre, si és el cas, el sotmetiment de l’assumpte al Consell perquè adopte l’acord procedent.
4. L’acord favorable del Consell no eximirà de l’exigència de les responsabilitats que, si és el cas, correspon.

Secció 2.ª
Règims especials de fiscalització

Article 107. Control previ sobre altres entitats del sector públic de la Generalitat
1. Per acord de la Comissió Delegada del Consell d’Hisenda i Pressupostos podrà establir-se, encomanant-ne l’exercici a la Intervenció General de la Generalitat, el control previ dels actes d’altres entitats pertanyents al sector públic de la Generalitat no compreses en la secció anterior. Per a això, haurà de ser elevada la corresponent proposta per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.

2. En l’esmentat acord, que haurà de publicar-se en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, s’explicitaran els objectius, l’abast temporal i l’extensió material del control, i s’hi arreplegarà, si és el cas, el règim d’adscripció dels mitjans personals necessaris.


CAPÍTOL III
Del control financer

Secció 1.ª
Del control financer permanent

Article 108. Concepte
El control financer permanent té com a objecte la verificació d’una forma contínua, realitzada a través de la corresponent intervenció delegada, de la situació i el funcionament dels òrgans i entitats establits en l’article següent en l’aspecte economicofinancer, per a comprovar el compliment de la normativa i les directrius que els regixen i, en general, que la seua gestió s’ajusta als principis de bona gestió financera i, en particular, al compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària, equilibri financer i deute públic.

Article 109. Àmbit d’aplicació
1. El control financer permanent l’exercirà:
a) L’Administració de la Generalitat.
b) Els organismes autònoms de la Generalitat.
c) Les entitats de dret públic de la Generalitat a què es referix l’article 2.3.a.3.r d’esta llei.
d) Les entitats públiques empresarials previstes en l’article 2.3.a.2.n d’esta llei.
2. El Consell podrà acordar, a proposta de la conselleria competent en matèria d’hisenda i a iniciativa de la Intervenció General de la Generalitat, que en algunes de les entitats a què es referixen les lletres c i d de l’apartat 1 anterior, el control financer permanent se substituïsca per les actuacions d’auditoria pública que s’establisquen en el Pla Anual d’Auditories.

Article 110. Contingut del control financer permanent
El control financer permanent podrà incloure les actuacions següents:
a) Verificació del compliment de la normativa i procediments aplicables als aspectes de la gestió econòmica a què no s’estén la funció interventora.
b) Seguiment de l’execució pressupostària i comprovació del compliment dels objectius assignats als programes dels centres gestors del gasto, així com verificació del balanç de resultats i informe de gestió.

c) Informe sobre la proposta de distribució de resultats, a què es referix l’article 134 d’esta llei.
d) Comprovació de la planificació, gestió i situació de la tresoreria.

e) Les actuacions previstes en la resta de títols d’esta llei i en les altres normes pressupostàries i reguladores de la gestió econòmica de la Generalitat, atribuïdes a les intervencions delegades.
f) Anàlisi de les operacions i els procediments, amb l’objecte de proporcionar una valoració de la seua racionalitat economicofinancera i la seua adequació als principis de bona gestió, a fi de detectar les possibles deficiències i proposar les recomanacions amb vista a la seua correcció.

g) Verificació, per mitjà de tècniques d’auditoria, que les dades i la informació amb transcendència econòmica proporcionades pels òrgans gestors com a suport de la informació comptable, reflectixen raonablement les operacions derivades de la seua activitat.

Article 111. Informes de control financer permanent
1. Les actuacions de control financer es documentaran en informes que hauran d’ajustar-se a allò que s’ha establit en la seua normativa reguladora i a la periodicitat, el contingut, els destinataris i el procediment per a la seua elaboració que determine la Intervenció General de la Generalitat.
2. Anualment, s’elaborarà un informe comprensiu dels resultats de les actuacions de control financer permanent realitzades durant l’exercici, que s’elevarà a la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda.

Article 112. Informes d’actuació i seguiment de mesures correctores
1. La Intervenció General de la Generalitat podrà formular informes d’actuació derivats de les recomanacions i de les propostes d’actuació per als òrgans gestors contingudes en els informes anuals de control financer permanent a què es referix l’article anterior, quan es done alguna de les circumstàncies següents:
a) Quan s’hagen observat deficiències i els titulars de la gestió controlada no indiquen les mesures necessàries i el termini previst per a la seua solució.
b) Quan manifesten discrepàncies amb les conclusions i recomanacions i no siguen acceptades per l’òrgan de control.
c) Quan tot i haver manifestat la seua conformitat, no adopten les mesures per a solucionar les deficiències posades de manifest.
2. Els informes d’actuació es dirigiran a la persona titular del departament de què depenga o a què estiga adscrit l’òrgan o entitat controlada i, en cas de disconformitat de la persona titular del departament, s’elevaran al Consell a través de la conselleria competent en matèria d’hisenda. Les decisions que en este supòsit adopte el Consell seran vinculants tant per a els òrgans de gestió com de control.
3. La Intervenció General de la Generalitat farà un seguiment continuat sobre les mesures correctores que s’hagen decidit com a conseqüència de les deficiències detectades en els informes.

Secció 2.ª
Del control financer de subvencions

Article 113. Objecte del control financer de subvencions
1. El control financer de subvencions s’exercirà respecte de beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores per raó de les subvencions de l’Administració de la Generalitat i organismes i entitats vinculats o dependents d’aquella, atorgades a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat o als fons de la Unió Europea.
2. El control financer de subvencions tindrà com a objecte verificar:

a) L’adequada i correcta obtenció de la subvenció per part de la persona beneficiària.
b) El compliment per part de beneficiaris i entitats col·laboradores de les seues obligacions en la gestió i aplicació de la subvenció.
c) L’adequada i correcta justificació de la subvenció per part de beneficiaris i entitats col·laboradores.
d) La realitat i la regularitat de les operacions que, d’acord amb la justificació presentada per beneficiaris i entitats col·laboradores, han sigut finançades amb la subvenció.
e) L’adequat i correcte finançament de les activitats subvencionades, en els termes establits en l’apartat 3 de l’article 19 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
f) L’existència de fets, circumstàncies o situacions no declarades a l’Administració per beneficiaris i entitats col·laboradores i que puguen afectar el finançament de les activitats subvencionades, a l’adequada i correcta obtenció, utilització, gaudi o justificació de la subvenció, així com a la realitat i regularitat de les operacions finançades amb esta.

3. El control financer de subvencions podrà consistir en:
a) L’examen de registres comptables, comptes o estats financers i la documentació que els suporte, de beneficiaris i entitats col·laboradores.

b) L’examen d’operacions individualitzades i concretes relacionades o que puguen afectar les subvencions concedides.
c) La comprovació d’aspectes parcials i concrets d’una sèrie d’actes relacionats o que puguen afectar les subvencions concedides.

d) La comprovació material de les inversions finançades.
e) Les actuacions concretes de control que hagen de realitzar-se segons el que en cada cas establisca la normativa reguladora de la subvenció i, si és el cas, la resolució de concessió.
f) Qualssevol altres comprovacions que siguen necessàries en atenció a les característiques especials de les activitats subvencionades.

4. El control financer podrà estendre’s a les persones físiques o jurídiques a les quals es troben associats els beneficiaris, així com a qualsevol altra persona susceptible de presentar un interés en la consecució dels objectius, en la realització de les activitats, en l’execució dels projectes o en l’adopció dels comportaments.

Article 114. Del procediment de control financer de subvencions
1. L’exercici del control financer de subvencions s’adequarà al Pla Anual de Control Financer de Subvencions i al Pla Anual d’Auditories de Fons Comunitaris. Reglamentàriament es determinaran els supòsits en què, com a conseqüència de la realització d’un control, es puga estendre l’àmbit més enllà del que preveu inicialment en el pla.

2. La iniciació de les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores s’efectuarà per mitjà de la notificació a estos, en la qual s’indicarà la naturalesa i abast de les actuacions a desenrotllar, la data de personació de l’equip de control que les realitzarà, la documentació que en un principi s’ha de posar a la seua disposició i la resta d’elements que es consideren necessaris. Els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores hauran de ser informats, a l’inici de les actuacions, dels seus drets i obligacions en el curs d’estes. Estes actuacions seran comunicades, igualment, als òrgans gestors de les subvencions.

3. Quan en el desenrotllament del control financer es determine l’existència de circumstàncies que puguen donar origen a la devolució de les quantitats percebudes per causes diferents de les previstes en l’article 37 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, es posaran els fets en coneixement de l’òrgan concedent de la subvenció, que haurà d’informar sobre les mesures adoptades, i es podrà acordar la suspensió del procediment de control financer.
La suspensió del procediment s’haurà de notificar a la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
4. La finalització de la suspensió, que en tot cas s’haurà de notificar al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, es produirà quan:
a) Una vegada adoptades per l’òrgan concedent les mesures que, al seu parer, resulten oportunes, estes han sigut comunicades a l’òrgan de control.
b) Si, transcorreguts tres mesos des de l’acord de suspensió, no s’ha comunicat l’adopció de mesures per part de l’òrgan gestor.
5. Quan en l’exercici de les funcions de control financer es deduïsquen indicis de la incorrecta obtenció, destinació o justificació de la subvenció percebuda, la Intervenció General de la Generalitat podrà acordar l’adopció de les mesures cautelars que s’estimen necessàries a fi d’impedir la desaparició, destrucció o alteració de les factures, documents equivalents o substitutius i de qualsevol altre document relatiu a les operacions en què tals indicis es manifesten.
Les mesures hauran de ser proporcionades al fi que es perseguisca. En cap cas s’adoptaran aquelles que puguen produir un perjuí de difícil o impossible reparació.
6. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores conclouran amb l’emissió dels corresponents informes comprensius dels fets posats de manifest i de les conclusions que se’n deriven.
Quan l’òrgan concedent, en aplicació del que disposa l’apartat 4 anterior, comunique l’inici d’actuacions que puguen afectar la validesa de l’acte de concessió, la finalització del procediment de control financer de subvencions es produirà mitjançant una resolució de la Intervenció General de la Generalitat en què es declararà la improcedència de continuar les actuacions de control, sense perjuí que, una vegada dictada en resolució en què es declare la validesa total o parcial de l’acte de concessió, puguen tornar a iniciar-se les actuacions.

7. Les actuacions de control financer sobre els subjectes beneficiaris i, si és el cas, entitats col·laboradores, hauran de concloure en el termini màxim de 12 mesos, comptadors des de la data de notificació de l’inici d’estes. Este termini podrà ampliar-se, amb l’abast i requisits que es determinen reglamentàriament, quan en les actuacions concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que es tracte d’actuacions que revisten especial complexitat.
b) Quan en el transcurs de les actuacions es descobrisca que el subjecte beneficiari o entitat col·laboradora han ocultat informació o documentació essencial per a un adequat desenrotllament del control.
8. Als efectes del termini previst en l’apartat anterior, no es computaran les dilacions imputables al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, si és el cas, ni els períodes d’interrupció justificada que s’especifiquen reglamentàriament.
9. A fi d’impulsar adequadament les actuacions de control financer de subvencions, els òrgans de control podran exigir la compareixença del subjecte beneficiari, de l’entitat col·laboradora o de tots els que estiguen sotmesos al deure de col·laboració, en el seu domicili o en les oficines públiques que es designen a este efecte.

Article 115. Documentació de les actuacions de control financer
1. Les actuacions de control financer es documentaran en diligències, per a reflectir fets rellevants que es posen de manifest en l’exercici d’este i en informes que tindran el contingut i estructura i compliran els requisits que es determinen reglamentàriament.
2. Els informes es notificaran als subjectes beneficiaris o entitats col·laboradores que hagen sigut objecte de control. L’informe, igualment, es remetrà a l’òrgan gestor que va concedir la subvenció i assenyalarà, si és el cas, la necessitat d’iniciar expedients de reintegrament i sancionador.
3. Tant les diligències com els informes tindran naturalesa de documents públics i faran prova dels fets que motiven la seua formalització, llevat que s’acredite el contrari.

Article 116. Efectes dels informes de control financer
1. Quan en l’informe emés per la Intervenció General de la Generalitat s’arreplegue la procedència de reintegrar la totalitat o una part de la subvenció, l’òrgan gestor haurà d’acordar, basant-se en el referit informe i en el termini d’un mes, l’inici de l’expedient de reintegrament, notificant-ho així al subjecte beneficiari o entitat col·laboradora, que disposarà de 15 dies per a al·legar tot el que considere convenient en defensa seua.
2. L’òrgan gestor haurà de comunicar a la Intervenció General de la Generalitat, en el termini d’un mes, a partir de la recepció de l’informe de control financer, la incoació de l’expedient de reintegrament o la discrepància amb la seua incoació, que haurà de ser motivada. En este últim cas, la Intervenció General de la Generalitat podrà emetre un informe d’actuació dirigit a la persona titular del departament de què depenga o estiga adscrit l’òrgan gestor de la subvenció, que comunicarà, així mateix, a l’òrgan gestor.
La persona titular de la conselleria, una vegada rebut l’informe, manifestarà a la Intervenció General de la Generalitat, en el termini màxim de dos mesos, la seua conformitat o disconformitat amb el contingut. La conformitat amb l’informe d’actuació vincularà l’òrgan gestor per a la incoació de l’expedient de reintegrament.
En cas de disconformitat, la Intervenció General de la Generalitat podrà elevar, a través de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, el referit informe a la consideració del Consell, el qual resoldrà la discrepància.
3. Una vegada iniciat l’expedient de reintegrament i a la vista de les al·legacions presentades o, en tot cas, transcorregut el termini atorgat per a això, l’òrgan gestor haurà de traslladar-les, amb el seu parer, a la Intervenció General de la Generalitat, que emetrà un informe en el termini d’un mes.
La resolució del procediment de reintegrament no podrà separar-se del criteri arreplegat en l’informe de la Intervenció General de la Generalitat. Quan l’òrgan gestor no accepte este criteri, amb caràcter previ a la proposta de resolució, plantejarà discrepància que serà resolta d’acord amb el procediment en el tercer paràgraf de l’apartat anterior.
4. Una vegada dictada una resolució i, simultàniament a la seua notificació, l’òrgan gestor la traslladarà a la Intervenció General de la Generalitat.
5. L’adopció de resolució del procediment de reintegrament amb omissió del tràmit previst en l’apartat 3 donarà lloc a l’anul·labilitat de la dita resolució, que podrà ser convalidada mitjançant un acord del Consell, que serà també competent per a la seua revisió d’ofici. Als efectes esmentats, la Intervenció General de la Generalitat elevarà al Consell, a través de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda, l’informe relatiu a les resolucions de reintegrament incurses en l’esmentada causa d’anul·labilitat de què tinguera coneixement.

Secció 3.ª
Dels controls financers específics

Article 117. Concepte
El control financer específic té per objecte la verificació de la situació i el funcionament en l’aspecte economicofinancer d’àrees concretes de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental que, a consideració del Consell, necessiten una opinió qualificada sobre la seua gestió, el grau d’eficàcia, eficiència i economia aconseguit en esta, el compliment de la normativa i de les directrius que els siguen aplicables o la seua comptabilitat, a fi de promoure millores tècniques i de procediment, així com, si és el cas, realitzar les recomanacions en els aspectes econòmic, financer, patrimonial, pressupostari i procedimental que ho requerisquen.

Article 118. Programa Anual de Controls Financers Específics. Informes
1. Per acord del Consell es podrà disposar la realització de controls específics de caràcter financer sobre àrees concretes de l’activitat dels òrgans de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. Per a això, la proposta corresponent l’elevarà la persona titular de la conselleria amb competència en matèria d’hisenda. En este acord s’explicitarà l’abast temporal i l’extensió material dels referits controls, així com els fins pretesos i els informes que hagen de ser elaborats.

2. Els controls es realitzaran basant-se en les normes d’auditories del sector públic i la normativa reguladora dels controls financers permanents.
3. Els informes seran elevats al Consell per la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.


CAPÍTOL IV
De l’auditoria pública

Secció 1.ª
Normes generals

Article 119. Definició, àmbit i formes d’exercici
1. L’auditoria pública consistirà en la verificació, realitzada amb posterioritat i efectuada de forma sistemàtica, de l’activitat economicofinancera del sector públic de la Generalitat, per mitjà de l’aplicació dels procediments de revisió selectius continguts en les normes d’auditoria i instruccions que dicte la Intervenció General de la Generalitat.

2. L’auditoria pública s’exercirà, en funció del que preveu el Pla Anual d’Auditories del Sector Públic de la Generalitat, sobre tots els òrgans i entitats integrants del sector públic de la Generalitat i sobre els fons a què es referix l’article 2.4 de la present llei, sense perjuí de les actuacions corresponents a l’exercici de la funció interventora i del control financer permanent, i de les actuacions sotmeses a l’exercici de l’auditoria privada del Reial Decret Legislatiu 1/2011, d’1 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Auditoria de Comptes, imposada a les societats mercantils dependents de la Generalitat per la legislació mercantil.
3. L’auditoria pública adoptarà les modalitats següents:
a) L’auditoria de regularitat comptable, consistent en la revisió i la verificació de la informació i documentació comptable amb l’objecte de comprovar la seua adequació a la normativa comptable i, si és el cas, pressupostària, que se li aplique.
b) L’auditoria de compliment, l’objecte de la qual consistix en la verificació que els actes, operacions i procediments de gestió economicofinancera s’han desenrotllat de conformitat amb les normes que se’ls apliquen.
c) L’auditoria operativa, que constituïx l’examen sistemàtic i objectiu de les operacions i procediments d’una organització, programa, activitat o funció pública, a fi de proporcionar una valoració independent de la seua racionalitat economicofinancera i la seua adequació als principis de bona gestió, a fi de detectar-ne les possibles deficiències i proposar-ne les recomanacions oportunes amb vista a la correcció d’aquelles.

4. La Intervenció General de la Generalitat podrà determinar la realització d’auditories en què es combinen objectius d’auditoria de regularitat comptable, de compliment i operativa.
5. Així mateix, es duran a terme actuacions d’auditoria pública sobre les operacions cofinançades per fons comunitaris i sobre els sistemes de gestió i control dels òrgans intermedis i gestors de les esmentades operacions, amb l’abast que establisquen els reglaments comunitaris, que es concretaran en un Pla Anual d’Auditories de Fons Comunitaris.


Article 120. Informes d’auditoria
1. Els resultats de cada actuació d’auditoria pública es reflectiran en informes escrits i es desenrotllarà d’acord amb la normativa en vigor, la qual establirà el contingut, destinataris i el procediment per a l’elaboració d’estos informes.
2. En tot cas, els informes es remetran a la persona titular de l’organisme o entitat controlada, a la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda i a la conselleria de què depenga o a què estiga adscrita l’òrgan o entitat controlada. Les persones que exercixen la presidència de les diferents entitats o subjectes que formen el sector públic instrumental de la Generalitat, que disposen d’un consell d’administració o un altre òrgan de direcció col·legiat semblant o amb comité d’auditoria, hauran de remetre a estos els informes d’auditoria relatius a l’entitat.
3. Sense perjuí del que establix l’apartat anterior respecte a la determinació dels subjectes destinataris dels informes, els d’auditoria de comptes anuals es rendiran en tot cas a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana juntament amb els comptes anuals.
4. El que establix l’article 112 per als informes d’actuació derivats del control financer permanent serà així mateix aplicable als informes d’auditoria pública.

Secció 2.ª
Auditoria dels comptes anuals

Article 121. Definició
1. L’auditoria dels comptes anuals és la modalitat de l’auditoria de regularitat comptable que té com a finalitat la verificació relativa a si els comptes anuals representen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats de l’entitat i, si és el cas, l’execució del pressupost d’acord amb les normes i principis comptables i pressupostaris que se li apliquen i contenen la informació necessària per a la seua interpretació i comprensió adequada.

2. Les auditories realitzades per la Intervenció General de la Generalitat dels comptes anuals de les entitats dependents de la Generalitat sotmeses al Pla General de Comptabilitat de l’empresa espanyola i les seues adaptacions comprendran, a més de la finalitat prevista en l’apartat 1, la revisió que la informació comptable inclosa en l’informe relatiu al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumixen estes entitats com a conseqüència de la seua pertinença al sector públic concorda amb la continguda en els comptes anuals.
3. L’auditoria dels comptes anuals de les fundacions públiques de la Generalitat, a més de la finalitat prevista en els apartats 1 i 2, verificarà el compliment dels fins fundacionals i dels principis a què haurà d’ajustar la seua activitat en matèria de selecció de personal, contractació i disposició dinerària de fons a favor dels beneficiaris quan estos recursos provinguen de la Generalitat. Així mateix, s’estendrà a la verificació de l’execució dels pressupostos d’explotació i capital.

4. La Intervenció General de la Generalitat podrà estendre l’objecte de l’auditoria de comptes anuals a altres aspectes de la gestió dels ens públics, en especial quan no estiguen sotmesos a intervenció prèvia o control financer permanent.

Article 122. Àmbit de l’auditoria de comptes anuals
La Intervenció General de la Generalitat realitzarà anualment l’auditoria dels comptes anuals dels organismes autònoms a què s’aplique el control financer permanent en virtut del que establix l’article 98.2, dels de la resta de subjectes que formen el sector públic instrumental de la Generalitat i dels fons considerats en l’article 2.4 que reten comptes.


Secció 3.ª
Auditories públiques específiques

Article 123. Auditories públiques específiques
1. La Intervenció General de la Generalitat realitzarà l’auditoria de compliment d’aquells òrgans i entitats que s’incloguen en el Pla Anual d’Auditories i comprendrà la verificació selectiva de l’adequació a la legalitat de la gestió pressupostària, de contractació, personal, ingressos i gestió de subvencions, així com qualsevol altre aspecte de l’activitat economicofinancera de les entitats auditades.
2. Realitzarà, així mateix, l’auditoria operativa d’aquells òrgans i entitats que s’incloguen en el Pla Anual d’Auditories, amb l’abast que s’hi establisca, a través de les modalitats següents:
a) Auditoria de programes pressupostaris, consistent en l’anàlisi de l’adequació dels objectius i dels sistemes de seguiment i autoavaluació desenrotllats pels òrgans gestors, la verificació de la fiabilitat dels balanços de resultats i informes de gestió, així com l’avaluació del resultat obtingut, les alternatives considerades i els efectes produïts amb relació als recursos utilitzats en la gestió dels programes i plans d’actuació pressupostaris.
b) Auditoria de sistemes i procediments, consistent en l’estudi exhaustiu d’un procediment administratiu de gestió financera amb la finalitat de detectar les seues possibles deficiències o, si és el cas, la seua obsolescència i proposar les mesures correctores pertinents o la substitució del procediment d’acord amb els principis generals de bona gestió.
c) Auditoria d’economia, eficàcia i eficiència, consistent en la valoració independent i objectiva del nivell d’eficàcia, eficiència i economia aconseguit en la utilització dels recursos públics.
3. En els supòsits en què, en virtut de contractes programa les aportacions a realitzar per l’Administració de la Generalitat es troben condicionades en l’import al compliment de determinats objectius, a l’import o evolució de determinades magnituds financeres, o al compliment de determinades hipòtesis macroeconòmiques, la Intervenció General de la Generalitat efectuarà una auditoria la finalitat de la qual serà verificar l’adequació de la proposta de liquidació formulada per l’òrgan previst en el contracte al compliment de les referides condicions.

4. La Intervenció General de la Generalitat realitzarà l’auditoria de cada operació d’alienació de valors representatius del capital de societats mercantils o operacions societàries que comporten per a la Generalitat la pèrdua de control polític d’aquelles. La dita auditoria s’efectuarà sobre el compte del resultat econòmic i comptable, així com la memòria explicativa dels aspectes de l’operació, que hauran d’emetre’s en cada operació d’alienació abans esmentada.


TÍTOL VII
COMPTABILITAT DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Normes generals

Article 124. Principis generals
1. Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat hauran d’aplicar els principis comptables que corresponguen segons el que establix este capítol, tant per a reflectir qualsevol classe d’operacions, costos i resultats de la seua activitat, com per a facilitar dades i informació amb transcendència econòmica.
2. La comptabilitat del sector públic de la Generalitat es configura com un sistema d’informació economicofinancera i pressupostària que té per objecte mostrar, a través d’estats i informes, la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera, dels resultats i de l’execució del pressupost de cada una de les entitats integrants d’este.

3. Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat queden sotmeses a l’obligació de retre comptes de les seues operacions, qualsevol que siga la seua naturalesa, a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i la resta d’òrgans de control per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, d’acord amb els criteris arreplegats en el capítol IV d’este títol.

Article 125. Fins de la comptabilitat del sector públic de la Generalitat
La comptabilitat del sector públic de la Generalitat ha de permetre el compliment dels fins de gestió, de control i d’anàlisi i informació següents:
a) Mostrar l’execució dels pressupostos, posant de manifest els resultats pressupostaris, i proporcionar informació per al seguiment dels objectius previstos en els Pressupostos de la Generalitat.
b) Posar de manifest la composició i situació del patrimoni, així com les seues variacions, i determinar-ne els resultats des del punt de vista econòmic patrimonial.
c) Subministrar informació per a la determinació dels costos dels servicis públics.
d) Proporcionar informació per a l’elaboració de qualsevol tipus de comptes, estats i documents que hagen de rendir-se o remetre’s a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i la resta d’òrgans de control.
e) Subministrar informació per a l’elaboració dels comptes econòmics de les administracions públiques, societats no financeres públiques i institucions financeres públiques, d’acord amb el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
f) Proporcionar informació per a l’exercici de la funció interventora, control financer i auditoria pública.
g) Subministrar informació per a possibilitar l’anàlisi dels efectes econòmics i financers de l’activitat dels diferents subjectes que integren el sector públic.
h) Subministrar informació econòmica i financera útil per a la presa de decisions.
i) Subministrar informació útil per a altres destinataris.

Article 126. Aplicació dels principis comptables
1. La comptabilitat de les entitats integrants del sector públic de la Generalitat es desenrotllarà aplicant els principis comptables que corresponguen d’acord amb els criteris indicats en els apartats següents.

2. Hauran d’aplicar els principis comptables públics previstos en l’article següent, així com el desenrotllament dels principis i les normes establides en el Pla General de Comptabilitat Pública i les seues normes de desplegament, les entitats que integren el sector públic administratiu.
3. Hauran d’aplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en el Codi de Comerç i el Pla General de Comptabilitat de l’empresa espanyola, així com en les seues adaptacions i disposicions que els despleguen, les societats mercantils de la Generalitat, les entitats públiques empresarials de la Generalitat, les entitats de dret públic a què es referix l’article 3.2.d d’esta llei i els consorcis adscrits a la Generalitat no integrats en el sector públic administratiu.
4. Hauran d’aplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en l’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense fins lucratius i disposicions que el despleguen, les fundacions del sector públic instrumental que integren el sector públic empresarial i fundacional.
5. Les entitats a què es referix l’apartat 5 de l’article 2 de la present llei hauran d’aplicar els principis comptables que corresponguen segons la seua mateixa naturalesa segons el que s’ha descrit en els apartats anteriors i queden igualment subjectes a les obligacions d’elaborar i subministrar la informació prevista en este títol.

Article 127. Principis comptables públics
1. Les entitats previstes en l’apartat 2 de l’article anterior hauran d’aplicar els principis comptables de caràcter economicopatrimonial següents:
a) Excepte prova en contra, es presumirà que continua l’activitat de l’entitat per temps indefinit.
b) El reconeixement d’actius, passius, patrimoni net, gastos i ingressos ha de realitzar-se, des del punt de vista economicopatrimonial, segons el corrent real de béns i servicis que estos representen, sense perjuí dels criteris que s’hagen de seguir per a la seua imputació pressupostària.
c) No es variaran els criteris comptables d’un exercici a un altre.
d) S’haurà de mantindre un cert grau de precaució en els juís de què es deriven estimacions sota condicions d’incertesa, de tal manera que els actius, obligacions, ingressos i gastos no se sobrevaloren ni es menystinguen.
e) No podran compensar-se les partides de l’actiu i del passiu, ni les de gastos i ingressos que integren els comptes anuals i es valoraran separadament els elements integrants dels comptes anuals, excepte aquells casos en què de forma excepcional així es regule.
f) L’aplicació d’estos principis haurà d’estar presidida per la consideració de la importància en termes relatius que estos i els seus efectes puguen presentar, sempre que no es vulnere una norma de compliment obligatori.
2. Els elements dels comptes anuals figuraran d’acord amb els criteris i les normes de valoració establits en el Pla General de Comptabilitat Pública.
3. La imputació de les transaccions o fets comptables ha d’efectuar-se, des del punt de vista economicopatrimonial, a actius, passius, gastos o ingressos d’acord amb les regles establides en el Pla General de Comptabilitat Pública. A més, aquelles operacions que hagen d’aplicar-se als pressupostos de gastos i ingressos, es registraran, des del punt de vista pressupostari, d’acord amb les regles previstes en el títol II d’esta llei.
4. En els casos de conflicte entre els anteriors principis comptables haurà de prevaldre el que millor conduïsca al fet que els comptes anuals reflectisquen la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i del resultat economicopatrimonial de l’entitat.
5. Quan l’aplicació d’estos principis comptables no siga suficient per a mostrar la imatge fidel, s’haurà de subministrar en la memòria dels comptes anuals la informació complementària necessària per a aconseguir l’objectiu esmentat.
6. En aquells casos excepcionals en què l’aplicació d’un principi comptable siga incompatible amb la imatge fidel que han de mostrar els comptes anuals, es considerarà improcedent la dita aplicació, la qual cosa es mencionarà en la memòria dels comptes anuals, explicant la seua motivació i indicant la seua influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats economicopatrimonials de l’entitat.

Article 128. Destinataris de la informació comptable
La informació que subministra la comptabilitat de les entitats del sector públic de la Generalitat estarà dirigida als seus òrgans de direcció i gestió, als de representació política, als de control extern i intern, als organismes internacionals i a les persones físiques o jurídiques privades en els termes i condicions que determine la normativa en matèria de transparència i accés a la informació pública, en els termes i amb els límits prevists reglamentàriament, sense perjudici del que establix l’article 140.


CAPÍTOL II
Competències en matèria comptable

Article 129. Competències de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda
Correspon a la persona titular de la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda, a proposta de la Intervenció General de la Generalitat i sense perjudici d’allò que s’ha establert en altres capítols del present títol:
a) Aprovar el Pla General de Comptabilitat Pública en què s’arreplegaran i desenrotllaran els principis comptables públics.
b) Determinar els criteris generals de registre de dades, presentació de la informació comptable, contingut dels comptes anuals que s’han de retre a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana i a la resta d’òrgans de control i els procediments de remissió d’estes regulant, a tals efectes, la utilització de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
c) Determinar el contingut, l’estructura, les normes d’elaboració i els criteris d’agregació o consolidació del Compte General de la Generalitat.
d) Establir la rendició de comptes anuals consolidats, respecte de les entitats del sector públic de la Generalitat.
e) Determinar el contingut de l’informe previst en l’apartat 3 de l’article 134 d’esta llei.

Article 130. Competències de la Intervenció General de la Generalitat
1. La Intervenció General de la Generalitat és el centre directiu de la comptabilitat pública a què competix:
a) Promoure l’exercici de la potestat reglamentària en matèria comptable atribuïda a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda per esta llei i proposar a este l’aprovació del Pla General de Comptabilitat Pública.
b) Aprovar la normativa de desplegament del Pla General de Comptabilitat Pública i els plans parcials o especials que s’elaboren d’acord amb este, així com els de les entitats a què es fa referència en l’apartat 3 de l’article 124, que s’elaboren segons el Pla General de Comptabilitat de l’empresa espanyola.
c) Aprovar les instruccions de comptabilitat per mitjà de les quals s’establisquen les regles comptables a què hauran de sotmetre’s els ens que hagen d’aplicar els principis comptables públics, així com els models i l’estructura dels documents comptables i comptes, estats i informes comptables en general que no s’hagen de retre a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
d) Establir els principis i criteris generals a què ha de respondre el seguiment d’objectius establits en els Pressupostos de la Generalitat per als distints subjectes que formen el sector públic de la Generalitat.

e) Establir els requeriments funcionals i, si és el cas, els procediments informàtics, relatius al sistema d’informació comptable, que hauran d’aplicar les entitats del sector públic instrumental subjectes als principis comptables públics.
f) Determinar les especificacions, procediment i periodicitat de la informació comptable a remetre a la Intervenció General de la Generalitat per les entitats del sector públic instrumental subjectes als principis comptables públics.
g) Establir els criteris, procediments i excepcions per a la centralització en la Intervenció General de la Generalitat de les bases de dades del seu sistema d’informació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat subjectes als principis comptables públics.
h) Aprovar les normes de comptabilitat aplicables als fons regulats en l’apartat 4 de l’article 2 d’esta llei.
2. La Intervenció General de la Generalitat és el centre gestor de la comptabilitat pública a què competix:
a) Gestionar la comptabilitat de l’Administració de la Generalitat i dels seus organismes autònoms.
b) Centralitzar la informació comptable de les distintes entitats integrants del sector públic de la Generalitat.
c) Demanar la presentació dels comptes que hagen de rendir-se a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
d) Formar el Compte General de la Generalitat.
e) Vigilar i impulsar l’organització de les oficines d’intervenció i comptabilitat que hi ha en totes les conselleries i organismes públics en què el servici així ho aconselle, i que estaran a càrrec dels funcionaris que legalment tenen atribuït esta comesa.
f) Demanar tots els informes i dictàmens economicocomptables que es realitzen per les entitats que pel seu conducte hagen de retre compte a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.
Així mateix, es podrà tindre accés directe a les bases dels sistemes d’informació comptable d’estes entitats.
g) Elaborar i rendir els comptes de l’Administració de la Generalitat així com dels seus organismes autònoms, d’acord amb els criteris de delimitació institucional i imputació d’operacions establits en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
h) Retre els comptes de la resta d’unitats que s’integren en el sector administracions públiques, d’acord amb els criteris de delimitació institucional i imputació d’operacions establits en el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals.
i) Dissenyar els mecanismes i realitzar les actuacions oportunes per a garantir i protegir la integritat, coherència i confidencialitat de les dades contingudes en els sistemes d’informació comptable.
j) Remetre a l’Administració de l’Estat qualsevol altra informació relativa al compliment pel sector públic de la Generalitat de la normativa sobre estabilitat pressupostària, sempre que esta última atribuïsca la dita competència a la Intervenció General.

Article 131. Sistemes addicionals de control d’objectius
1. El sistema d’informació comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat que hagen d’aplicar els principis comptables públics comprendrà el seguiment dels objectius proposats pels centres gestors, aprovats en els Pressupostos de la Generalitat.
2. Els centres gestors podran dissenyar i implantar sistemes addicionals de seguiment dels objectius indicats en l’apartat anterior.



CAPÍTOL III
Informació comptable

Secció 1.ª
Comptes anuals

Article 132. Formulació dels comptes anuals
Totes les entitats del sector públic de la Generalitat hauran de formular els seus comptes anuals, d’acord amb els principis comptables que els siguen d’aplicació.
Les entitats del sector públic de la Generalitat amb pressupost estimatiu hauran de formular-los, en el termini màxim de tres mesos des del tancament de l’exercici econòmic, posant-los a disposició dels auditors que corresponga, segons el que establixen els articles 119 i 122 d’esta llei.

Article 133. Contingut dels comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis comptables públics
1. Els comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis comptables públics comprendran: el balanç, el compte del resultat economicopatrimonial, l’estat de canvis en el patrimoni net, l’estat de fluxos d’efectiu, l’estat de liquidació del pressupost i la memòria. Estos documents formen una unitat.
2. El balanç comprendrà, amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’entitat.
3. El compte del resultat economicopatrimonial arreplegarà el resultat de l’exercici (estalvi o desestalvi), separant degudament els ingressos i els gastos imputables a este.
4. L’estat de canvis en el patrimoni net informarà de totes les variacions hagudes en el patrimoni net, dels ingressos i gastos totals reconeguts i de les operacions realitzades amb l’entitat o entitats propietàries.

5. L’estat de fluxos d’efectiu informarà sobre l’origen i destinació dels moviments haguts en les partides monetàries d’actiu representatives d’efectiu i altres actius líquids equivalents i indicarà la variació neta d’estes en l’exercici.
6. L’estat de liquidació del pressupost comprendrà, amb la deguda separació, la liquidació del pressupost de gastos i del pressupost d’ingressos de l’entitat, així com el resultat pressupostari.
7. La memòria completarà, ampliarà i comentarà la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals.
En particular, la memòria informarà del romanent de tresoreria de l’entitat obtingut a partir de les obligacions reconegudes no satisfetes l’últim dia de l’exercici, els drets pendents de cobrament i els fons líquids existents a 31 de desembre, havent de tindre en compte en el seu càlcul els possibles recursos afectats al finançament de gastos concrets i els drets pendents de cobrament que es consideren de difícil o impossible recaptació.
8. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda determinarà el contingut i estructura dels documents anteriors.

Article 134. Contingut dels comptes anuals de la resta d’entitats del sector públic instrumental
1. Els comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en el Pla General de Comptabilitat de l’empresa espanyola, així com en les seues adaptacions i disposicions que el despleguen, seran les previstes en el pla.
Estes entitats hauran d’incloure en els seus comptes anuals la proposta de distribució del resultat de l’exercici, l’aprovació del qual s’efectuarà posteriorment per l’òrgan competent.
2. Els comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis i normes de comptabilitat arreplegats en l’adaptació al Pla General de comptabilitat a les entitats sense fins lucratius seran les previstes en la dita norma.
3. Els subjectes integrats en el sector públic empresarial i fundacional presentaran, amb els comptes anuals, un informe relatiu al compliment de les obligacions de caràcter economicofinancer que assumixen les esmentades entitats com a conseqüència de la seua pertinença al sector públic.

Secció 2.ª
Compte General de la Generalitat

Article 135. Contingut del Compte General de la Generalitat
1. El Compte General de la Generalitat es formarà amb els documents següents:
a) Compte de l’Administració de la Generalitat.
b) Els comptes retuts per la resta de subjectes integrats en el sector públic administratiu de la Generalitat.
c) Els comptes retuts pels subjectes integrats en el sector públic empresarial i fundacional.
2. Així mateix, s’adjuntaran al Compte General de la Generalitat de cada exercici els comptes de les universitats públiques valencianes.
3. El Compte General de la Generalitat haurà de subministrar informació sobre:
a) La situació econòmica, financera i patrimonial del sector públic de la Generalitat.
b) Els resultats economicopatrimonials de l’exercici.
c) L’execució i liquidació dels pressupostos i el grau de realització dels objectius.
4. La persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda podrà determinar l’obtenció d’un compte agregat o consolidat de tots els ens del sector públic de la Generalitat o, si és el cas, per sectors.

Article 136. Formació i remissió del Compte General de la Generalitat a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
1. El Compte General de la Generalitat de cada any es formarà per la Intervenció General de la Generalitat i s’elevarà al Consell per a la seua remissió a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana abans del dia 30 de juny de l’any següent a què es referisca.
2. La Intervenció General de la Generalitat podrà demanar de les distintes entitats la informació que considere necessària per a efectuar els processos d’agregació o consolidació comptable.
3. La falta de remissió de comptes no constituirà obstacle perquè la Intervenció General de la Generalitat puga formar el Compte General de la Generalitat amb els comptes rebuts.
4. Es podran agregar o consolidar els comptes d’una entitat encara que en el preceptiu informe d’auditoria de comptes s’haja denegat opinió, emés un informe desfavorable o amb excepcions, si bé estes circumstàncies es faran constar en la memòria explicativa de l’esmentat Compte General.

Article 137. Examen i comprovació del Compte General de la Generalitat
La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana procedirà a l’examen i comprovació del Compte General de la Generalitat, així com a l’emissió i a l’enviament a les Corts de l’informe corresponent abans del 31 de desembre del mateix any, a fi que estes l’aproven o facen les oportunes observacions.

Secció 3.ª
Informació per a l’elaboració
dels comptes econòmics del sector públic

Article 138. Els comptes econòmics del sector públic
1. Als efectes del que disposen les lletres g i h i i de l’apartat 2 de l’article 130, els òrgans de l’Administració de la Generalitat i les entitats integrants del seu sector públic estaran obligades a proporcionar la col·laboració i la informació necessàries per a l’elaboració dels comptes econòmics del sector públic i tota la informació, en l’àmbit de la comptabilitat nacional de les unitats públiques, que fixe la normativa interna i comunitària.
2. Així mateix i respecte de les entitats a què es referix l’apartat 5 de l’article 2 de la present llei queden igualment subjectes a les obligacions d’elaborar i subministrar informació previstes per la normativa aplicable en matèria d’estabilitat pressupostària.


Secció 4.ª
Informació periòdica

Article 139. Informació a remetre a les Corts
1. La conselleria competent en matèria d’hisenda remetrà mensualment a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts, per a la seua informació i documentació, l’estat d’execució del pressupost de la Generalitat i de les seues modificacions, els moviments i situació de tresoreria i els moviments dels comptes «Creditors per operacions pendents d’aplicar a pressupost» i «Creditors per periodificació de gastos pressupostaris», tot això referit al mes anterior.

Així mateix, farà públic en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, els resums dels estats mensuals d’execució pressupostària i moviment i situació de tresoreria.
2. El Consell remetrà a les Corts amb caràcter trimestral un informe sobre la utilització del Fons de Contingència d’execució pressupostària.


Article 140. Informació a publicar per les entitats del sector públic instrumental de la Generalitat
1. La Intervenció General de la Generalitat publicarà anualment en el portal de la Generalitat el Compte General de la Generalitat, així com els informes d’auditoria emesos en execució del Pla Anual d’Auditories.

2. Així mateix i en el termini d’un mes des de la formació dels comptes anuals de l’Administració de la Generalitat i dels organismes autònoms, la Intervenció General de la Generalitat publicarà en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana un resum dels citats comptes anuals amb el contingut que es determine reglamentàriament.


CAPÍTOL IV
Rendició de comptes

Article 141. Obligació de retre comptes
Les entitats integrants del sector públic de la Generalitat retran a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, la informació comptable regulada en la secció 1.ª del capítol III d’este títol.

Article 142. Comptedants
1. Seran comptedants les persones titulars de les entitats i òrgans subjectes a l’obligació de retre comptes i, en tot cas:
a) Les autoritats i el personal funcionari que tinguen a càrrec seu la gestió dels ingressos i la realització de gastos, així com les altres operacions de l’Administració de la Generalitat.
b) Les persones que ostenten la presidència o la direcció, en cas de no existir presidència, dels organismes autònoms i de les altres entitats que formen el sector públic instrumental de la Generalitat.

c) Les persones que exercisquen la presidència del Consell d’Administració de les societats mercantils.
d) Les persones designades liquidadors de les societats mercantils en procés de liquidació o els òrgans equivalents que tinguen atribuïdes les funcions de liquidació en el cas d’altres entitats.
e) Les persones que exercisquen la presidència del patronat o les que tinguen atribuïdes funcions executives en les fundacions del sector públic instrumental de la Generalitat.
f) Les persones que ostenten la presidència dels consorcis adscrits a la Generalitat.
2. Els comptedants mencionats en l’apartat anterior són responsables de la informació comptable i els correspon retre, en els terminis fixats a este efecte i degudament autoritzats, els comptes que hagen d’enviar-se a la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana.

La responsabilitat de subministrar informació veraç en què es concreta la rendició de comptes és independent de la responsabilitat comptable regulada en el títol VIII d’esta llei, en què incorren els que van adoptar les resolucions o van realitzar els actes reflectits en els comptes esmentats.
3. També hauran de retre comptes, en la forma que reglamentàriament s’establisca, els particulars que, excepcionalment, administren, recapten o custodien fons o valors de la Generalitat, sense perjuí que siguen intervingudes les respectives operacions.

Article 143. Procediment de rendició de comptes
En compliment de la seua obligació de retre comptes, i d’acord amb el que disposa l’article 136 de la present llei, els comptedants hauran de remetre els comptes anuals a la Intervenció General de la Generalitat, acompanyats de l’informe d’auditoria que corresponga, en aplicació dels articles 119 i 122 d’esta llei i, en el cas de societats mercantils, de l’impost per la normativa mercantil. Quan es tracte de societats haurà d’acompanyar-se, a més, de l’informe de gestió i de l’informe previst en l’article 134 d’esta llei. En el cas de fundacions i d’altres subjectes integrats en el sector públic empresarial haurà d’acompanyar-se d’este últim informe.


TÍTOL VIII
RESPONSABILITATS

Article 144. Responsabilitat pels danys i perjuís causats a la Hisenda Pública de la Generalitat
Els alts càrrecs o assimilats, el personal directiu del sector públic de la Generalitat i el personal al servici del sector públic de la Generalitat, definit en l’article 2.1 d’esta llei, que per dol o culpa greus adopten resolucions o realitzen actes amb infracció de les disposicions d’esta llei, estan obligats a indemnitzar la hisenda pública de la Generalitat o, si escau, la respectiva entitat dels danys i perjuís que en siguen conseqüència, amb independència de la responsabilitat penal o disciplinària que els puga correspondre.

Article 145. Infraccions
1. Constituïxen infraccions als efectes de l’article anterior:
a) Haver incorregut en dèficit comptable o malversació en l’administració dels fons públics.
b) Administrar els recursos i la resta de drets de la Hisenda Pública de la Generalitat sense subjectar-se a les disposicions que regulen la seua liquidació, recaptació o ingrés en tresoreria.
c) Comprometre gastos, reconéixer obligacions i ordenar pagaments sense crèdit suficient per a realitzar-los o amb infracció del que disposa esta llei o en la de pressupostos que siga aplicable.
d) Donar lloc a pagaments indeguts d’acord amb l’article 62 d’esta llei.
e) No justificar la inversió dels fons a què es referixen els articles 63 i 64 d’esta llei i la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
f) Qualsevol altre acte o resolució amb infracció d’esta llei, quan concórreguen els supòsits establits en l’article 144 d’esta llei.
2. Les infraccions tipificades en l’apartat anterior donaran lloc, si és el cas, a l’obligació d’indemnitzar establida en l’article anterior.

Article 146. Tipus de responsabilitat
1. Quan l’acte o la resolució es dicte per mitjà de dol, la responsabilitat inclourà tots els danys i perjuís que conegudament deriven de la resolució adoptada amb infracció d’esta llei.
2. En el cas de culpa greu, la responsabilitat només abastarà els danys i perjuís que siguen conseqüència necessària de l’acte o resolució il·legal.
A estos efectes, l’Administració haurà de procedir prèviament contra els particulars per al reintegrament de les quantitats indegudament percebudes.
3. La responsabilitat dels qui hagen participat en la resolució o en l’acte serà mancomunada, excepte en els casos de dol, que serà solidària.

Article 147. Responsabilitat dels interventors i ordenadors de pagaments
En les condicions fixades en els articles anteriors, estan subjectes a l’obligació d’indemnitzar la Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, la respectiva entitat, a més de les persones que adopten la resolució o realitzen l’acte determinant d’aquella, els interventors en l’exercici de la funció interventora, respecte als aspectes a què s’estén esta, i els ordinadors de pagament que no hagen salvat la seua actuació en el respectiu expedient, per mitjà d’observació escrita sobre la improcedència o il·legalitat de l’acte o resolució.

Article 148. Òrgan competent i procediment
1. En el supòsit previst en l’article 145.1.a la responsabilitat serà exigida pel Tribunal de Comptes, per mitjà del procediment oportú de reintegrament per dèficit comptable, de conformitat amb allò que s’ha establit en la legislació específica.
En els altres supòsits, i sense perjuí de donar coneixement dels fets al Tribunal de Comptes als efectes establits en l’article 41, apartat 1, de la Llei Orgànica 2/1982, la responsabilitat serà exigida en procediment administratiu instruït a les persones que tenen la condició d’interessat.

2. L’acord d’incoació, el nomenament de la persona responsable de la instrucció i la resolució de l’expedient correspondran al Consell quan es tracte de persones que, de conformitat amb l’ordenament vigent, tinguen la condició d’alt càrrec o assimilat, i en els altres casos, a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.

3. La resolució que, amb un informe previ de l’Advocacia General de la Generalitat, pose fi a l’expedient tramitat amb audiència dels interessats, es pronunciarà sobre els danys i perjuís causats als béns i drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, de l’entitat, i imposarà als responsables l’obligació d’indemnitzar en la quantia i en el termini que es determine.
4. El termini màxim per a dictar la resolució serà de dotze mesos, comptadors des de l’endemà de notificació de l’acord d’incoació.

5. L’esmentada resolució serà objecte de recurs davant de la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes en el termini de dos mesos, comptadors des de l’endemà de la notificació.

Article 149. Règim jurídic dels perjuís causats
1. Els perjuís declarats en els expedients de responsabilitat tindran la consideració de drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o de l’ens respectiu.
Estos drets gaudiran del règim a què es referix l’article 10 d’esta llei i es procedirà al seu cobrament, si és el cas, per la via de constrenyiment.
2. La Hisenda Pública de la Generalitat o, si és el cas, l’entitat corresponent tenen dret a l’interés previst en l’article 16 d’esta llei, sobre l’import dels dèficits comptables, malversacions, danys i perjuís als seus béns i drets, des del dia que s’irroguen els perjuís. Quan per insolvència del subjecte deutor directe es derive l’acció als responsables subsidiaris, l’interés es calcularà a comptar del dia en què se’ls requerisca el pagament.

Article 150. Diligències prèvies
Tan prompte com es tinga notícia que s’ha produït un fet constitutiu de les infraccions a què es referix l’article 145 d’esta llei o hagen transcorregut els terminis assenyalats en els corresponents articles d’esta llei sense haver sigut justificades les ordes de pagament o els fons a què este es referix, la persona que exercisca la direcció dels presumptes responsables i els subjectes ordenadors de pagaments, respectivament, instruiran les diligències prèvies i adoptaran, amb el mateix caràcter, les mesures necessàries per a assegurar els drets de la Hisenda Pública de la Generalitat o els de la respectiva entitat, i informaran immediatament la Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, el Tribunal de Comptes o la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda, en cada cas, perquè procedisquen segons les seues competències i d’acord amb els procediments establits.

Article 151. De la Intervenció
Les intervencions delegades, a través de la Intervenció General de la Generalitat, estaran obligades a comunicar totes aquelles infraccions del que disposa l’article 39 d’esta llei, als òrgans competents per a la incoació d’expedients administratius de determinació de responsabilitats.

La comunicació a què es referix el paràgraf anterior haurà de dur-se a terme en el termini màxim de quinze dies des que tinguera coneixement dels actes, contractes o documents que puguen donar origen a la presumpta infracció.


TÍTOL IX
SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL DE LA GENERALITAT

CAPÍTOL I
Dels organismes públics

Article 152. Organismes públics
Els organismes públics es creen per llei de les Corts, tenen personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis, autonomia de gestió i desenrotllen, per mitjà de descentralització funcional i en compliment de fins d’interés públic, activitats d’execució o gestió tant administratives, prestacionals o de foment, com de contingut econòmic, en el marc de l’àmbit competencial de la Generalitat. Els organismes públics gaudiran de les prerrogatives i beneficis fiscals que les lleis establisquen.


Article 153. Classificació i adscripció dels organismes públics
1. Els organismes públics es classifiquen en organismes autònoms i en entitats de dret públic en els termes que establixen els articles 154 i 155 d’esta llei.
2. Els organismes públics, qualsevol que siga la seua naturalesa, poden dependre funcionalment d’una o diverses conselleries, sense perjuí de la seua adscripció a la conselleria que, per raó de la matèria, siga competent en la seua activitat principal ordinària, d’acord amb els fins i objectius que tinguen específicament assignats.

Article 154. Organismes autònoms
1. Els organismes autònoms són organismes públics que es regixen pel dret administratiu i se’ls encomana, en règim de descentralització funcional i en execució de programes específics de l’activitat d’una conselleria, la realització d’activitats administratives, de foment, prestacionals o de gestió de servicis públics.
2. Per al desenrotllament de les seues funcions, els organismes autònoms disposaran dels ingressos propis que estiguen autoritzats a obtindre, així com de les restants dotacions que puguen percebre a través dels Pressupostos de la Generalitat.
3. El règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat, intervenció i de control financer dels organismes autònoms serà el que establix esta llei.
4. El personal al servici dels organismes autònoms serà funcionari o laboral, en els mateixos termes que els establits per a l’administració de la Generalitat.
5. El titular del màxim òrgan de direcció de l’organisme autònom tindrà atribuïdes, en matèria de gestió de recursos humans, les facultats que li assigne la legislació específica.

Article 155. Entitats de dret públic
1. Les entitats de dret públic són organismes públics facultats per a exercir potestats administratives, realitzar activitats prestacionals i de foment, gestionar servicis o produir béns d’interés públic susceptibles o no de contraprestació, per al compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques que desenrotlle l’Administració de la Generalitat, en l’àmbit de les seues competències.
2. Les entitats de dret públic es regixen pel dret privat, excepte en la formació de la voluntat dels seus òrgans, en l’exercici de les potestats administratives que tinguen atribuïdes i en els aspectes específicament regulats per a estes en esta llei, en els seus estatuts i en la legislació pressupostària.
3. Les entitats de dret públic les funcions de les quals siguen susceptibles de contraprestació es denominen entitats públiques empresarials.
4. Les entitats de dret públic no incloses en l’apartat anterior desenrotllaran les seues activitats d’acord amb un pla d’acció anual, sota la vigència i en el marc d’un contracte plurianual de gestió, que serà aprovat pel Consell a proposta de la conselleria d’adscripció, amb l’informe favorable de la conselleria amb competència en les matèries d’hisenda i de sector públic. El contracte esmentat contindrà, almenys:
a) Els objectius a aconseguir, els resultats a obtindre i, en general, la gestió a desenrotllar, així com els indicadors per a avaluar els resultats obtinguts.
b) Els recursos personals, materials i econòmics per a la consecució dels objectius.
c) El procediment que s’ha de seguir per a la cobertura dels dèficit anuals que, si és el cas, es puguen produir per insuficiència dels ingressos reals respecte dels estimats i les conseqüències de responsabilitat en la gestió que, si és el cas, siguen procedents.
d) El règim de control del seu compliment per part de la conselleria competent en matèria d’hisenda, així com el procediment per als ajustos i adaptacions anuals que, si és el cas, procedisquen.
5. El personal de les entitats públiques empresarials es regix pel dret laboral, amb les especificacions disposades per la legislació sobre funció pública que els siguen aplicables.
Sense perjuí d’això, poden adscriure’s funcionaris públics a les entitats públiques empresarials en els termes i condicions prevists en la normativa en vigor.
6. La selecció del personal laboral d’estes entitats es realitzarà per mitjà de convocatòria pública basada en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.


CAPÍTOL II
De les societats mercantils, fundacions i consorcis de la Generalitat

Article 156. Societats mercantils de la Generalitat
1. Les societats mercantils de la Generalitat tenen personalitat jurídica de naturalesa privada i en cap cas disposaran de facultats que impliquen l’exercici de potestats administratives. Es regiran, com a regla general, per l’ordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjuí del que establix la present llei i la resta de normes de dret públic que els siguen aplicables. A este efecte, el conjunt dels seus drets i obligacions de caràcter econòmic tindran sempre naturalesa privada.

2. Les societats mercantils de la Generalitat són aquelles en què la participació directa o indirecta en el seu capital social del Consell o dels ens del sector públic instrumental siga igual o superior al 50 per cent. Per a la determinació d’este percentatge, en el cas que en el capital social participen diverses d’estes, se sumaran les participacions corresponents a les entitats integrades en el sector públic de la Generalitat.


Article 157. Fundacions del sector públic de la Generalitat
Les fundacions del sector públic de la Generalitat tenen personalitat jurídica de naturalesa privada i en cap cas disposaran de facultats que impliquen l’exercici de potestats administratives. Es regiran, com a regla general, per l’ordenament jurídic privat i la seua legislació específica, sense perjuí del que establixen la present llei i la resta de normes de dret públic que els siguen aplicables. A este efecte, el conjunt dels seus drets i obligacions de caràcter econòmic tindran sempre naturalesa privada.
Les fundacions del sector públic de la Generalitat són aquelles fundacions en què concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que es constituïsquen amb una aportació majoritària, directa o indirecta, del Consell o dels ens del sector públic instrumental.
b) Que el seu patrimoni fundacional, amb caràcter de permanència, estiga format en més d’un 50 per cent per béns o drets aportats o cedits per les mencionades entitats.

Article 158. Consorcis de la Generalitat
Els consorcis formaran part del sector públic instrumental de la Generalitat, quan siguen adscrits a esta per aplicació de la normativa bàsica estatal, sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió d’esta administració.


TÍTOL X
SUBVENCIONS

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 159. Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions arreplegades en el present títol seran d’aplicació íntegra a l’Administració de la Generalitat, així com també als seus organismes públics vinculats o dependents en la mesura que la concessió de la subvenció supose l’exercici de potestats administratives.

2. Les societats mercantils i fundacions del sector públic de la Generalitat se subjectaran als principis de gestió i informació exigits en la legislació estatal bàsica.
3. En les subvencions finançades a càrrec de fons de la Unió Europea, els procediments de concessió i control regulats en esta llei tindran caràcter supletori respecte de les normes d’aplicació directa. A més, el règim de reintegraments i sancions administratives serà també d’aplicació quan així corresponga, d’acord amb el que establix la normativa comunitària aplicable en cada cas.

Article 160. Òrgans competents
1. El Consell serà l’òrgan competent per a:
a) L’aprovació de les bases reguladores i, si és el cas, la concessió d’aquelles subvencions en què s’acrediten raons d’interés públic, social, econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública.
b) L’autorització del conveni corresponent quan les subvencions de concessió directa s’instrumenten a través d’esta fórmula jurídica.

c) L’autorització prèvia per a la concessió de les subvencions de concurrència competitiva de quantia superior a un milió d’euros. Esta autorització no implicarà l’aprovació del gasto que, en tot cas, correspondrà a l’òrgan competent per a la concessió.
2. Les persones titulars de les conselleries, tant en l’àmbit dels seus departaments com en el dels organismes públics vinculats o dependents, són els òrgans competents per a:
a) Aprovar el pla estratègic de subvencions de la conselleria, que comprendrà tant les pròpies del departament com les dels organismes públics vinculats o dependents.
b) Aprovar mitjançant una orde les oportunes bases reguladores de la concessió de les subvencions.
c) Acordar i imposar les sancions que corresponga en matèria de subvencions, excepte el que disposa l’apartat 3 següent.
3. La persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda serà l’òrgan competent per a acordar i imposar la sanció de pèrdua de la possibilitat d’obtindre subvencions, ajudes públiques i avals de la Comunitat Valenciana, de prohibició per a subscriure contractes amb la seua administració o amb els organismes i entitats que en depenen o de pèrdua de la possibilitat d’actuar com a entitat col·laboradora en relació amb les subvencions a què es referix la present llei.

4. Les persones titulars de les conselleries i les que exercisquen la presidència o direcció dels organismes autònoms i la resta d’entitats de dret públic que en depenguen, seran les competents, en els respectius àmbits, per a:
a) L’aprovació del gasto corresponent a les subvencions.
b) La convocatòria de les subvencions.
c) La concessió de les subvencions de concurrència competitiva, sense perjuí del que disposa l’apartat 1.c d’este mateix article.
d) La concessió de les subvencions nominatives, sense perjuí del que ha establit anteriorment l’apartat 1.b d’este mateix article.
e) La resolució del procediment de revocació i reintegrament.
f) Qualsevol altra competència sobre el procediment que li puguen atribuir les bases reguladores de les subvencions, sempre que no s’opose al que establix este article.
5. Les competències per a concedir subvencions podran ser desconcentrades o delegades d’acord amb les normes que regulen l’atribució i l’exercici de les competències. En les normes en què es disposen la delegació o la desconcentració s’especificaran expressament les facultats i funcions que tals decisions porten implícites en relació amb el procediment de concessió.
De conformitat amb el que establix la legislació bàsica estatal, no es podran delegar les competències de les persones titulars de les conselleries en relació amb l’aprovació de les bases reguladores de les subvencions.

Article 161. Entitats col·laboradores
1. Les bases reguladores de les subvencions podran disposar la participació d’entitats col·laboradores, d’acord i en els termes de la normativa bàsica estatal reguladora d’esta figura.
Esta participació s’instrumentarà per mitjà de la subscripció d’un conveni entre l’òrgan administratiu concedent i l’entitat col·laboradora en què es regularan les condicions i obligacions assumides per esta en els termes que es preveu en els apartats següents.
2. El conveni subscrit entre l’òrgan administratiu concedent i l’entitat col·laboradora contindrà, a més dels aspectes previstos en la normativa bàsica estatal, almenys els següents:
a) Mesures de garantia que, si és el cas, siga necessari constituir a favor de l’òrgan administratiu concedent, mitjans de constitució i procediment de cancel·lació.
b) Requisits que ha de complir i fer complir l’entitat col·laboradora en les diferents fases del procediment de gestió de les subvencions.

c) En cas de col·laboració en la distribució dels fons públics:
– determinació del període d’entrega dels fons a l’entitat col·laboradora i de les condicions de depòsit dels fons rebuts fins a la seua entrega posterior a les persones beneficiàries.
– condicions d’entrega a les persones beneficiàries de les subvencions concedides per l’òrgan administratiu concedent.
– termini i forma d’acreditació per part de l’entitat col·laboradora de l’entrega dels fons a les persones beneficiàries.
d) Termini i forma de la presentació de la justificació de les subvencions aportada per les persones beneficiàries.
e) Determinació dels llibres i registres comptables específics que ha de portar l’entitat col·laboradora per a facilitar l’adequada justificació de la subvenció i la comprovació del compliment de les condicions establides.
3. El conveni de col·laboració no podrà tindre un termini de vigència superior a quatre anys, si bé s’hi podrà preveure la seua modificació i la seua pròrroga per mutu acord de les parts abans de la seua finalització, sense que la duració total de les pròrrogues puga ser superior a la vigència del període inicial i sense que en conjunt la duració total del conveni de col·laboració puga excedir sis anys.
No obstant això, quan la subvenció tinga per objecte la subsidiació de préstecs, la vigència del conveni podrà prolongar-se fins a la cancel·lació total.

Article 162. Ajudes en espècie
1. Les entregues a títol gratuït de béns i drets es regiran per la legislació patrimonial.
2. No obstant això, quan les entregues de béns, drets o servicis complisquen els requisits per a ser qualificades de subvenció, de conformitat amb el que establix la normativa estatal bàsica, i la seua adquisició o producció es realitze amb la finalitat exclusiva d’entregar-los a un tercer, s’aplicarà esta llei, d’acord amb els principis següents:

a) L’adquisició se sotmetrà a la normativa sobre contractació de les administracions públiques.
b) En el supòsit en què l’adquisició dels béns, drets o servicis tinga lloc després de la convocatòria de l’ajuda, serà necessària l’aprovació del gasto amb caràcter previ a la convocatòria.

3. En el cas que es declare la procedència del reintegrament en relació amb una ajuda en espècie, es considerarà com a quantitat rebuda a reintegrar un import equivalent al preu d’adquisició del bé, dret o servici. En tot cas serà exigible l’interés de demora corresponent.


CAPÍTOL II
Procediment de concessió

Article 163. Procediments de concessió
El procediment ordinari de concessió de subvencions es tramitarà en règim de concurrència competitiva. Excepcionalment, en els supòsits previstos en la legislació bàsica de l’Estat, es podran concedir de forma directa i s’haurà d’observar la regulació continguda en la dita legislació com també en la present norma.

Secció 1.ª
Règim de concurrència competitiva

Article 164. Procediment per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva
En la tramitació de les subvencions atorgades per la Generalitat o els seus organismes públics dependents en règim de concurrència competitiva, s’observarà el procediment següent:
a) Aquelles conselleries que tinguen previst atorgar subvencions hauran d’elaborar prèviament un pla estratègic de subvencions, en el qual s’integraran les subvencions que pretenguen atorgar tant els seus òrgans com els seus organismes públics dependents, i el contingut dels quals serà el que determine la legislació bàsica estatal. Estos plans tindran un període de vigència de tres anys, llevat que, amb la justificació prèvia de la peculiar naturalesa del sector afectat, siga oportú fixar una duració distinta, i s’ajustaran al que establixen els escenaris pressupostaris plurianuas als quals es referix l’article 27 de la present llei.

Quan en la gestió intervinguen diverses conselleries o entitats vinculades a distints departaments es podran elaborar plans estratègics conjunts, i són els òrgans competents per a la seua aprovació els titulars de les conselleries responsables de l’execució. Els plans estratègics de subvencions als quals es refereix este apartat, seran públics.

b) Els projectes de bases reguladores de subvencions i les seues modificacions a què siga aplicable el que disposa l’apartat 1 de l’article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, hauran de complir el que preveu la normativa de la Generalitat relativa a la notificació, autorització i comunicació d’ajudes públiques a la Comissió Europea.

c) Aprovació de les bases reguladores de la subvenció.
d) Sense perjuí del que disposa l’article 167 d’esta llei, prèviament a l’aprovació de la convocatòria, s’haurà d’acreditar l’existència de consignació pressupostària suficient per a cobrir els costos estimats.

e) Una vegada efectuada la comprovació anterior, es procedirà a la convocatòria de la subvenció mitjançant una resolució. En el cas excepcional que, per l’especificitat de les ajudes a atorgar, s’aproven conjuntament les bases i la convocatòria, haurà de seguir-se la tramitació prevista per a l’elaboració de disposicions de caràcter general, i es requerirà un informe previ justificatiu de la concurrència de les esmentades circumstàncies especials emés pel centre directiu proponent, que s’haurà d’incorporar a l’expedient.
f) Amb caràcter previ a la resolució del procediment, a més dels informes exigits per la normativa aplicable, hauran d’emetre’s els següents: informe de l’òrgan col·legiat en què es concrete el resultat de l’avaluació de les sol·licituds i informe de l’òrgan instructor en què conste que de la informació que es troba en el seu poder es desprén que els beneficiaris complixen tots els requisits necessaris per a accedir-hi.

g) Concessió de la subvenció, d’acord amb els procediments establits en la present norma.
h) En les subvencions que financen obres que exigisquen projecte tècnic, este haurà de sotmetre’s a informe de l’oficina de supervisió de projectes o de tècnics de l’administració designats per esta, amb caràcter previ a la data de justificació de la primera anualitat d’ajuda.

i) El pagament de la subvenció, excepte quan s’efectuen abonaments a compte o pagaments anticipats, es realitzarà amb la justificació prèvia per la persona beneficiària de la realització de l’activitat, projecte, objectiu o adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establits en la normativa reguladora de la subvenció.

Article 165. Bases reguladores de la concessió de subvencions
1. Les bases reguladores de la concessió de subvencions seran aprovades mitjançant una orde de la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria, d’acord amb el procediment previst per a l’elaboració de disposicions de caràcter general, i s’haurà de publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. En tot cas, serà preceptiu un informe previ de l’Advocacia General de la Generalitat i de la intervenció delegada corresponent.
2. Les bases reguladores contindran, com a mínim, els aspectes següents:
a) Definició de l’objecte de la subvenció.
b) Requisits que hauran de complir les persones beneficiàries per a l’obtenció de la subvenció i forma d’acreditar-los.
c) Òrgans competents per a la tramitació i resolució del procediment. En les subvencions subjectes a concurrència competitiva, es concretarà la composició de l’òrgan col·legiat que formule l’oportuna proposta de concessió.
d) Requisits que han de tindre les entitats col·laboradores.
e) Procediment de concessió de subvencions i termini màxim per a notificar la resolució corresponent. En aquells casos en què, d’acord amb la normativa estatal bàsica, no siga necessària la publicitat de les subvencions concedides s’hauran de preveure els procediments que asseguren la difusió de les persones beneficiàries d’estes.

f) Criteris objectius d’atorgament de la subvenció i, si és el cas, ponderació d’estos. En aquells supòsits excepcionals en què l’únic criteri siga el del moment de presentació de les corresponents sol·licituds s’haurà de fer constar expressament esta circumstància.

g) Quantia individualitzada de la subvenció o criteris per a la seua determinació.
h) Circumstàncies que podran donar lloc a la modificació de la resolució si es produïx una variació de les condicions tingudes en compte per a la concessió de la subvenció.
i) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària o, si és el cas, de l’entitat col·laboradora, del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.
j) Mètode de comprovació de la realització de l’activitat a través del corresponent pla de control.
k) En el supòsit de preveure’s la possibilitat d’efectuar abonaments a compte o pagaments anticipats de la subvenció concedida, la forma i quantia de les garanties que, si és el cas, hauran d’aportar les persones beneficiàries.
l) Mesures de garantia que, si és el cas, es considere necessari constituir a favor de l’òrgan concedent, mitjans de constitució i procediments de cancel·lació.
m) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat, pública o privada; nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.
n) Si és el cas, possibilitat de subcontractar totalment o parcialment l’activitat subvencionada, així com el seu percentatge màxim i règim d’autorització.
o) Els condicionants requerits per la normativa de la Generalitat relatius a la notificació, autorització i comunicació d’ajudes públiques a la Comissió Europea.
p) Sempre que el objecte de la subvenció i la naturalesa del beneficiari així ho permeten, s’incorpora l’exigència d’un compromís de no incórrer en deslocalització empresarial. La inclusió del compromís a què es referix esta lletra exigirà el previ desenvolupament normatiu, on queden definits tant els supòsits de fet en què el beneficiari incorre en deslocalització, com el procediment per declarar-la i els seus efectes concrets.
q) Qualsevol altra previsió exigida per la normativa o que es considere procedent incloure-hi.

Article 166. Contingut de la convocatòria
Les convocatòries de subvenció arreplegaran, almenys, els aspectes següents:
a) Indicació de la disposició que establisca, si és el cas, les bases reguladores i del diari oficial en què està publicada, llevat que en atenció a la seua especificitat estes s’incloguen en la mateixa convocatòria.
b) Línia o línies a què s’imputa la subvenció, així com l’import global màxim destinat a esta. En els supòsits de tramitació anticipada, es farà constar la línia o línies que figuren en el Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat, així com l’import màxim estimat.

c) Objecte i condicions de la concessió de la subvenció.
d) Forma i termini en què han de presentar-se les sol·licituds.
e) Termini de resolució i notificació.
f) Documents i informacions que han d’adjuntar-se a la petició.

g) Indicació de si la resolució posa fi a la via administrativa o no, assenyalant l’òrgan i termini per a interposar-hi el recurs que corresponga.
h) Criteris de valoració de les sol·licituds.
i) Mitjà de notificació o publicació dels distints tràmits a omplir en el procediment.

Article 167. Tramitació anticipada
En la tramitació anticipada d’atorgament de subvencions, de conformitat amb el que establix l’article 41 de la present llei, podrà arribar-se al moment procedimental immediatament anterior al de la resolució de la concessió, i haurà de constar en tots els tràmits que tal atorgament estarà condicionat a l’existència, en els pressupostos de l’exercici econòmic següent, de crèdit adequat i suficient per a això.


Secció 2.ª
Concessió directa

Article 168. Concessió directa
1. D’acord amb el que establix l’article 22.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, podran concedir-se de forma directa les subvencions següents:
A) Les previstes nominativament en la Llei de Pressupostos de la Generalitat, entenent-se com a tals aquelles l’objecte, la dotació pressupostària i el destinatari de les quals figuren inequívocament en els annexos.
Les subvencions de caràcter nominatiu no podran tindre abast plurianual i no podran crear-se ni modificar-se una vegada aprovada la Llei de Pressupostos de l’exercici corresponent, d’acord amb el que disposa l’article 40.7 d’esta llei.
Els convenis seran l’instrument habitual per a canalitzar estes subvencions quan tinguen la naturalesa de corrents i l’únic susceptible d’utilitzar-se per a les de capital. Els convenis hauran d’ajustar-se en la seua preparació, subscripció i execució a la normativa que per a convenis regisca en l’àmbit de la Generalitat.
En el cas que, per raons excepcionals degudament justificades en l’expedient, una subvenció de naturalesa corrent es canalitze mitjançant una resolució, esta haurà d’arreplegar les condicions i els compromisos aplicables, de conformitat amb el que disposa la normativa en matèria de subvencions, i, a este efecte, l’esmentada resolució tindrà el caràcter de bases reguladores de la concessió, i haurà d’incloure en tot cas els punts següents:
a) Determinació de l’objecte de la subvenció i de les persones beneficiàries, d’acord amb l’assignació pressupostària.
b) Crèdit pressupostari a què s’imputa el gasto i quantia de la subvenció, individualitzada, si és el cas, per a cada persona beneficiària si en foren diverses.
c) Compatibilitat o incompatibilitat amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat, procedents de qualssevol administracions o ens públics o privats, nacionals, de la Unió Europea o d’organismes internacionals.
d) Terminis i modes de pagament de la subvenció, possibilitat d’efectuar pagaments anticipats i abonaments a compte, així com el règim de garanties que, si és el cas, hauran d’aportar les persones beneficiàries, en el marc i amb les condicions previstes en la present llei.
e) Termini i forma de justificació per part de la persona beneficiària del compliment de la finalitat per a la qual es va concedir la subvenció i de l’aplicació dels fons percebuts.
f) Les condicions requerides per la normativa de la Generalitat relatives a la notificació, autorització i comunicació d’ajudes públiques a la Comissió Europea.
B) Aquelles l’atorgament o la quantia de les quals les impose a l’Administració una norma de rang legal, que seguiran el procediment de concessió que els siga aplicable d’acord amb la seua mateixa normativa. En aquells supòsits que la normativa no preveja el procediment seran aplicables els criteris i requisits previstos en l’apartat anterior per a la concessió de subvencions nominatives.
Perquè siga exigible el pagament de les subvencions imposades per norma de rang de llei serà necessària l’existència de crèdit adequat i suficient en el corresponent exercici econòmic.
C) Amb caràcter excepcional, aquelles altres subvencions en què s’acrediten raons d’interés públic, social o econòmic o humanitari, o altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública.
El Consell aprovarà, mitjançant un decret, a proposta de la conselleria competent per raó de la matèria, i amb un informe previ de la conselleria que tinga assignades les competències en matèria d’hisenda, les bases reguladores a aplicar en cada cas, que no tindran la consideració de disposicions de caràcter general, i es publicaran en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i contindran com a mínim els punts següents:

a) Haurà de constar el caràcter singular de la subvenció i les raons que acrediten l’interés públic, social, econòmic o humanitari, així com aquelles que justifiquen la dificultat de la seua convocatòria pública. A este efecte, l’expedient inclourà necessàriament una memòria de l’òrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en què hauran de quedar degudament justificades estes circumstàncies.
b) Definició de l’objecte de la subvenció i el règim jurídic aplicable.

c) Persones beneficiàries i modalitats d’ajuda.
d) Procediment de concessió i règim de justificació de l’aplicació donada a les subvencions per les persones beneficiàries i, si és el cas, entitats col·laboradores.
e) Òrgan competent per a la concessió de les subvencions, en el cas que les persones beneficiàries no es puguen determinar en el moment d’aprovació del decret.
L’expedient inclourà necessàriament una memòria de l’òrgan gestor de la subvenció competent per raó de la matèria en què hauran de quedar degudament justificades les circumstàncies a què es referix l’apartat a anterior.
Si per a atendre les obligacions de contingut econòmic que es deriven de la concessió d’estes subvencions fóra necessària una modificació de crèdits prèvia, l’expedient es tramitarà en la forma establida en la present llei, una vegada aprovat el decret corresponent.
2. Sense perjuí dels informes preceptius que hagen de demanar-se en cada cas, tots els procediments de concessió directa de subvencions assenyalats en l’apartat anterior hauran d’incorporar l’informe previ de l’Advocacia General de la Generalitat.


CAPÍTOL III
Gestió i reintegrament

Article 169. Comprovació de subvencions
1. L’òrgan concedent comprovarà l’adequada justificació de la subvenció, la realització de l’activitat o el compliment de la finalitat que determinen la concessió o el gaudi de la subvenció, com també si ha pogut haver-hi concurrència amb altres subvencions que poguera comportar la modificació de la concessió.
2. La comprovació administrativa de la justificació documental de la subvenció concedida es realitzarà per mitjà de la revisió de la documentació que a este efecte s’haja establit en les bases reguladores com d’aportació preceptiva per la persona beneficiària o, en nom seu, per l’entitat col·laboradora, per al pagament de l’ajuda.
3. La comprovació material de l’efectiva realització de l’activitat, existència de la condició o compliment de la finalitat, es portarà a cap en els termes establits en el pla de control que a este efecte haurà d’elaborar qualsevol òrgan que gestione una línia d’ajudes finançada amb fons públics. El mencionat pla haurà de ser aprovat per l’òrgan concedent amb caràcter previ a la seua execució i hi haurà de constar com a mínim la informació següent:
a) Tipus de control a efectuar sobre la línia: administratius, sobre el terreny, a posteriori i/o de qualitat.
b) Criteris de selecció de la mostra: aleatoris, dirigits o de risc.

c) Percentatge mínim d’ajuda a controlar sobre el total pagat en eixa línia.

Article 170. Comprovació de valors
1. L’Administració podrà comprovar el valor de mercat dels gastos subvencionats utilitzant un o diversos mitjans següents:

a) Preus mitjans de mercat.
b) Cotitzacions en mercats nacionals i estrangers.
c) Estimació per referència als valors que figuren en els registres oficials de caràcter fiscal.
d) Dictamen de pèrits de l’Administració.
e) Qualssevol altres mitjans de prova admesos en dret.
f) Taxació pericial contradictòria.
2. El valor comprovat per l’Administració servirà de base per al càlcul de la subvenció i es notificarà, degudament motivat i amb expressió dels mitjans i criteris utilitzats, juntament amb la resolució que continga la concessió o liquidació de la subvenció.
3. El beneficiari podrà promoure la taxació pericial contradictòria en els termes establerts en l’article 33 de la Llei 38/2003, de 17 de desembre.

Article 171. Règim d’abonaments a compte, pagaments anticipats i garanties
1. Amb caràcter general, el pagament de la subvenció es realitzarà amb la justificació prèvia per la persona beneficiària de la realització de l’activitat, projecte, objectiu o adopció del comportament per al qual es va concedir en els termes establits en la normativa reguladora de la subvenció.
No obstant això, no podrà realitzar-se el pagament de la subvenció mentres la persona beneficiària no es trobe al corrent en el compliment de les seues obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social o tinga la condició de subjecte deutor per resolució de procedència de reintegrament. Sense perjuí de l’anterior, podrà realitzar-se el pagament de la subvenció des del moment en què l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat haja notificat al subjecte deutor del reintegrament, l’inici del corresponent expedient de compensació de deutes, amb vista a la seua completa extinció.
2. Sense perjuí del que preveu l’apartat anterior, podran realitzar-se abonaments a compte o pagaments anticipats, en els termes i condicions previstos en el present article, si es preveu tal possibilitat en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió.
Els esmentats abonaments a compte podran suposar la realització de pagaments fraccionats que respondran al ritme d’execució de les accions subvencionades, abonant-se per quantia equivalent a la justificació presentada, i sempre que la naturalesa i característiques de les accions en permeta el fraccionament als efectes del seu pagament. En tot cas, hi haurà una coherència entre els abonaments i el ritme d’execució de les accions subvencionades.
Els pagaments anticipats suposaran entregues de fons amb caràcter previ a la justificació, com a finançament necessari per a poder dur a terme les actuacions inherents a la subvenció. Sempre que s’establisca la possibilitat de realitzar pagaments anticipats s’exigiran les corresponents garanties en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió, que s’ajustaran al que preveu la present llei i, si és el cas, en la normativa de desplegament.
3. Els pagaments anticipats s’ajustaran al règim següent:
a) Quan es tracte de transferències corrents en les bases reguladores o, per als supòsits de concessió directa sense convocatòria, en els convenis o actes de concessió, podrà preveure’s un acompte que comprenga fins a un 30 per cent de l’import anual de la subvenció concedida. El Consell, mitjançant un acord, podrà modificar este percentatge a l’alça fins a un 50 per cent, i podrà ser del 100 per cent, únicament i exclusivament, quan es tracte de subvencions de les previstes en l’article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre.
b) Quan es tracte de transferències de capital, en les bases reguladores podrà preveure’s un acompte que comprenga fins a un 15 per cent de l’import de la subvenció concedida.
4. Sempre que la naturalesa i les característiques de les accions o activitat a realitzar ho permeten, i així estiga previst, podrà realitzar-se abonaments a compte, inclús en els casos en què s’haja determinat la possibilitat de realitzar pagament anticipat. En este últim supòsit, els abonaments a compte s’aplicaran a l’import pendent de la subvenció, sempre després de la justificació de l’efectiva aplicació de l’import anticipat.
5. El règim de les garanties, mitjans de constitució, depòsit i cancel·lació que hagen de constituir les persones beneficiàries o les entitats col·laboradores s’establirà reglamentàriament.
Queden exonerats de la constitució de garanties, excepte previsió en contra de les bases reguladores:
a) Les administracions públiques de caràcter territorial i els seus organismes públics vinculats o dependents.
b) Els consorcis adscrits a la Generalitat.
c) Les societats mercantils de la Generalitat i les fundacions del sector públic de la Generalitat.
d) Les persones beneficiàries de subvencions concedides per import inferior a 3.000 euros, sempre que es tracte de persones físiques que no actuen com a empresaris o professionals.
e) Les entitats que per llei estiguen exemptes de la presentació de caucions, fiances o depòsits davant de les administracions públiques o els seus organismes i entitats vinculades o dependents.
f) Les entitats sense ànim de lucre, així com les federacions o agrupacions d’estes, sempre que desenrotllen projectes o programes vinculats a les següents àrees d’actuació: acció social i atenció sociosanitària, ocupació, formació i qualificació professional, així com cooperació internacional al desenrotllament.
g) Les universitats de caràcter públic.
6. En cap cas podran realitzar-se pagaments anticipats a les persones beneficiàries quan s’haja sol·licitat la declaració de concurs voluntari, hagen sigut declarades insolvents en qualsevol procediment, es troben declarades en concurs, llevat que en este haja adquirit l’eficàcia un conveni, estiguen subjectes a intervenció judicial o hagen sigut inhabilitades d’acord amb la llei concursal, sense que haja conclòs el període d’inhabilitació fixat en la sentència de qualificació del concurs.


Article 172. Reintegrament de subvencions
1. Cosrrespondrà el reintegrament de les quantitats percebudes en els supòsits i pels subjectes obligats que es determinen en la normativa bàsica estatal. Així mateix, respondran del reintegrament:
a) Solidàriament, els membres associats de la persona jurídica beneficiària i de les agrupacions sense personalitat jurídica de persones físiques o jurídiques, públiques o privades, en relació amb les activitats subvencionades que s’hagen compromés a efectuar. Respondran igualment els membres, partícips o cotitulars de comunitats de béns o qualsevol altre tipus d’unitat econòmica beneficiària, en proporció a les seues respectives participacions.
b) Subsidiàriament, les persones que tinguen la condició d’administradors de societats mercantils o representants legals d’altres persones jurídiques que no realitzen els actes necessaris que siguen de la seua incumbència per al compliment de les obligacions infringides, adoptaren acords que facen possibles els incompliments o consentisquen el dels que d’ells depenguen. També respondran subsidiàriament les persones que tinguen la condició de representants legals d’entitats jurídiques obligades al reintegrament que hagen cessat en les seues activitats.

c) Solidàriament les persones que tinguen la condició de representants legals de la persona beneficiària obligada al reintegrament que no tinga capacitat d’obrar.
d) Solidàriament i fins al límit del valor de la quota de liquidació adjudicada, les persones que tinguen la condició de socis o partícips de les societats o entitats dissoltes i liquidades amb obligacions de reintegrament pendent.
e) Els drethavents de les persones obligades al reintegrament, sense perjuí del que dispose el dret civil o foral o especial aplicable a la successió per a determinats supòsits, especialment en el cas d’acceptació d’herència a benefici d’inventari.
2. Les quantitats a reintegrar tindran la consideració d’ingrés de dret públic i meritaran un interés de demora, d’acord amb el que preveu l’article 16 d’esta llei.
3. El dret a reconéixer o liquidar el reintegrament prescriurà al cap de quatre anys, comptats des del moment que va véncer el termini per a presentar la justificació o des que va véncer el termini durant el qual havien de mantindre’s les condicions o obligacions imposades a la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
En els casos de subvencions concedides en atenció a la concurrència d’una determinada situació en la persona que tinga la condició de perceptor, el còmput s’iniciarà des del moment de la concessió.

El termini de prescripció s’interromprà:
a) Per qualsevol actuació de l’Administració, realitzada amb coneixement formal de la persona beneficiària o entitat col·laboradora, conduent a determinar l’existència de causa de reintegrament.
b) Per la interposició de recurs de qualsevol classe, per la remissió del tant de culpa a la jurisdicció penal o per la presentació de denúncia davant del Ministeri Fiscal, així com per les actuacions realitzades en el curs dels esmentats recursos amb coneixement formal de la persona beneficiària o entitat col·laboradora.
c) Per qualsevol actuació fefaent de la persona beneficiària o de l’entitat col·laboradora conduent a la liquidació de la subvenció o del reintegrament.
4. El procediment de reintegrament seguirà les disposicions generals sobre procediment administratiu comú, amb les especialitats següents:

a) El termini màxim per a resoldre i notificar serà de dotze mesos, comptadors des de la data de l’acord d’iniciació.
b) La resolució del procediment posarà fi a la via administrativa.

c) Es concedirà audiència en tot cas a la persona que tinga la condició d’interessat.
5. Una vegada iniciat el procediment de reintegrament podrà acordar-se cautelarment la retenció de les obligacions pendents de pagament a la persona beneficiària o entitat col·laboradora, seguint per a això el règim previst per a l’adopció de mesures provisionals en la legislació bàsica en matèria de procediment administratiu. La resolució que acorde la retenció dels pagaments pendents es notificarà a la persona que tinga la condició d’interessat, amb expressió dels recursos que en contra d’esta corresponguen.


CAPÍTOL IV
Règim sancionador

Article 173. Règim sancionador
El règim sancionador regulat en este capítol s’aplicarà per la comissió de les infraccions administratives previstes en la normativa bàsica estatal a aquells subjectes que siguen responsables d’estes.


Article 174. Sancions
1. Les infraccions administratives molt greus seran sancionades amb multa pecuniària proporcional del doble al triple de la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada o, en el cas d’entitats col·laboradores, dels fons indegudament aplicats o justificats.
L’autoritat sancionadora competent podrà acordar, a més, la imposició de les sancions següents:
a) Pèrdua, tant en el supòsit de persones beneficiàries com d’entitats col·laboradores, durant el termini de tres a cinc anys, del dret a obtindre ajudes públiques o subvencions i avals de l’Administració de la Generalitat o dels seus organismes públics vinculats o dependents, o del dret a ser designats com a entitat col·laboradora.
b) Prohibició de contractar amb l’Administració de la Generalitat o amb els seus organismes públics vinculats o dependents per un termini de tres a cinc anys.
2. Les infraccions administratives greus seran sancionades amb multa pecuniària proporcional del tant al doble de la quantitat indegudament obtinguda, aplicada o no justificada o, en el cas de l’entitat col·laboradora, dels fons indegudament aplicats o justificats.
L’autoritat sancionadora competent podrà acordar, a més, la imposició de les sancions següents :
a) Pèrdua, tant en el supòsit de persones beneficiàries com d’entitat col·laboradora, durant el termini d’un a tres anys, del dret a obtindre ajudes públiques o subvencions i avals de l’Administració de la Generalitat o dels seus organismes públics vinculats o dependents, o del dret a ser designats com a entitat col·laboradora.
b) Prohibició de contractar amb l’Administració de la Generalitat o amb els seus organismes públics vinculats o dependents per un termini d’un a tres anys.
3. Les infraccions lleus seran objecte de sanció de multa de 75 a 6.000 euros.

Article 175. Graduació de les sancions
Les sancions previstes en este capítol es graduaran en consideració a les circumstàncies següents:
a) L’existència d’intencionalitat.
b) La quantia del benefici obtingut il·lícitament.
c) La repercussió social de la infracció.
d) La naturalesa dels perjuís causats.
e) La reincidència, circumstància que es produirà sempre que el subjecte infractor haja sigut sancionat per una infracció de la mateixa naturalesa, ja siga greu o molt greu, en virtut de resolució ferma en via administrativa dins dels tres anys anteriors a la comissió de la infracció.


Article 176. Regles de compatibilitat
Les sancions regulades en el present capítol s’entenen sense perjuí de l’obligació de reintegrament de les quantitats percebudes en els supòsits i pels obligats assenyalats en l’article 172 d’esta llei, així com de les indemnitzacions de danys i perjuís que es poden exigir.


Article 177. Procediment sancionador i òrgans competents
1. El procediment administratiu sancionador per la comissió d’infraccions en matèria de subvencions serà tramitat d’acord amb el que disposa el capítol II del títol IX de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
2. El procediment s’iniciarà d’ofici, com a conseqüència de l’actuació de comprovació desenrotllada per l’òrgan concedent o per l’entitat col·laboradora, així com a conseqüència de les actuacions dels òrgans que tinguen atribuïdes funcions de control.
3. Els acords d’imposició de sancions posaran fi a la via administrativa.
4. Són òrgans competents per a la resolució del procediment sancionador els establits en l’article 160 de la present llei.


DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Col·laboració en la realització del Pla Anual d’Auditories
Per a l’execució del Pla Anual d’Auditories referit en l’article 96 d’esta llei, la Intervenció General de la Generalitat podrà, en cas d’insuficiència de mitjans propis disponibles, demanar la col·laboració d’empreses privades d’auditoria, que hauran d’ajustar-se a les normes i instruccions que esta determine.
La contractació d’empreses privades d’auditoria necessitarà informe de la Intervenció General en què s’especificarà la insuficiència de mitjans disponibles que justifique esta contractació.
Les empreses privades d’auditoria no podran ser contractades quan l’any anterior a aquell en què desenrotllen el seu treball o en eixe mateix any hagen realitzat o realitzen altres treballs per a l’entitat a auditar sobre àrees o matèries respecte de les quals haja de pronunciar-se l’auditor en el seu informe.
En l’exercici de les seues funcions de control, la Intervenció General de la Generalitat podrà accedir i demanar els papers de treball que hagen servit de base als informes d’auditoria del sector públic de la Generalitat realitzat per auditors privats.

Segona. Funcions de control
El que establix el títol VI s’aplicarà sense perjuí del control que les distintes conselleries i els diferents subjectes que formen el sector públic instrumental desenrotllen, en l’àmbit de les seues competències, d’acord amb el que disposa la normativa en vigor.

Tercera. Gastos corrents dels centres docents públics no universitaris

La gestió dels crèdits de gastos de funcionament dels centres docents públics no universitaris s’efectuarà amb les especialitats que anualment s’incorporen a este efecte en la Llei de Pressupostos.

Quarta. Utilització de mitjans electrònics
En relació amb les matèries previstes en esta llei, i per a l’àmbit subjectiu de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, la persona titular de la conselleria competent en matèria d’hisenda establirà, d’acord amb el que establix tant en l’article 45.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, com l’article 3.5 de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Servicis Públics, els supòsits, condicions i requeriments per a la utilització de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, a fi d’aconseguir una major eficàcia i eficiència en la tramitació interna i, si és el cas, externa.


Quinta. De les entitats públiques empresarials
Amb l’entrada en vigor d’esta llei els organismes públics Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Finances, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial i l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat es constituïxen en entitats públiques empresarials.


Sexta. Drets de naturalesa pública de les entitats del sector públic de la Generalitat
El règim jurídic dels drets de naturalesa pública de les entitats del sector públic de la Generalitat no integrants de la hisenda de la Generalitat serà el que establix la secció 2.ª del capítol II del títol I d’esta llei, sense perjuí de les especialitats previstes en la normativa reguladora de les esmentades entitats i en la dels corresponents ingressos.


Sèptima. De les empreses públiques de la Generalitat
1. Als efectes del que establix l’article 79.2 de l’Estatutd’Autonomia de la Comunitat tenen la consideració d’empreses públiques de la Generalitat les societats mercantils de la Generalitat, les entitats públiques empresarials de la Generalitat i les entitats de dret públic de l’article 2.3.a.3.r sempre que formen part del sector públic empresarial.

2. Mentres no contradiga les disposicions d’esta llei, la referència a la noció d’empresa pública del Decret Llei 1/2011, de 30 de setembre, del Consell, de Mesures Urgents de Règim Economicofinancer del Sector Públic Empresarial i Fundacional, i la Llei 1/2013, de 21 de maig, de la Generalitat, de Mesures de Reestructuració i Racionalització del Sector Públic Empresarial i Fundacional de la Generalitat es correspon amb la noció d’empresa pública d’esta llei i amb les entitats de dret públic del sector públic administratiu.


Octava. Rendició de comptes pels fons que no tenen personalitat jurídica
Als fons que no tenen personalitat jurídica a què es referix l’article 2.4 d’esta llei els seran aplicables les normes contingudes en el capítol IV del títol VII d’esta llei, tenint la condició de comptedants les persones que exercisquen la titularitat dels òrgans de decisió en relació amb la seua administració o gestió.
La persona encarregada de formular i aprovar els comptes anuals d’estos fons serà el comptedant, llevat que en la seua normativa reguladora s’establisca un altre criteri.

Novena. Dels consorcis que no complixen els requisits prevists en l’article 158 de la present llei
1. Els pressuposts dels consorcis adscrits a la Generalitat que no complisquen els requisits prevists en l’article 158 de la present llei acompanyaran, a efectes informatius, els pressuposts de la Generalitat. Estos consorcis quedaran obligats a rendir els seus comptes anuals a la Sindicatura de Comptes, per conducte de la Intervenció General de la Generalitat, i hauran d’acompanyar els seus comptes anuals de la liquidació dels esmentats pressuposts.
2. Sempre que el percentatge de participació del sector públic de la Generalitat siga igual o superior al de cada una de les restants administracions públiques consorciades, el que disposa l’apartat anterior seria igualment aplicable a aquells consorcis que, no quedant adscrits a cap administració pública per complir-se les condicions establides per la disposició addicional catorzena de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, siguen finançats majoritàriament amb recursos procedents de l’Estat, la Generalitat o les corporacions locals, en els quals les administracions anteriors hagen aportat majoritàriament diners, béns o indústria o s’hagen compromés, en el moment de la seua constitució, a finançar majoritàriament este ens i sempre que els seus actes estiguen subjectes directament o indirectament al poder de decisió conjunt d’estes administracions.
En el cas que el percentatge de participació de la Generalitat siga igual al d’una altra o altres administracions partícips en el consorci, la Generalitat només quedarà obligada quan siga l’administració que tinga major nombre d’habitants.
3. D’acord amb el que preveu l’article 2.5 d’esta llei, el que disposa l’apartat primer d’este article serà aplicable en els termes que determine, mitjançant una ordre, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria d’hisenda a les distintes persones jurídiques que, sense formar part del sector públic de la Generalitat, als efectes d’esta llei, estiguen incloses en el sector administracions públiques, subsector comunitats autònomes, o en el subsector societats no financeres públiques, d’acord amb la definició i delimitació del sistema europeu de comptes nacionals i regionals.


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. No-liquidació de deutes de quantia insuficient per a cobrir els costos de la seua exacció i recaptació i anul·lació i baixa en comptabilitat de les ja liquidades
1. S’anul·laran i donaran de baixa en comptabilitat totes aquelles liquidacions realitzades per la Generalitat de què hi haja un deute pendent de recaptar a la data d’entrada en vigor de la present llei, en les quals concórreguen els requisits següents:
a) Que siguen recursos de dret públic de la Generalitat.
b) Que es tracte de deutes en període executiu.
c) Que l’import de la liquidació inicial, notificada en període voluntari, no excedisca de sis euros, quantia que s’estima insuficient per a la cobertura del cost d’exacció i recaptació.
2. Fins que no es dicte l’orde de la conselleria competent en matèria d’hisenda a què es referix el paràgraf segon de l’apartat 2 de l’article 9 de la present llei, no seran notificades al contribuent, ni, en conseqüència, exigides ni contretes en comptabilitat, les liquidacions realitzades per l’Administració tributària de la Generalitat que tinguen els requisits següents:
a) Que l’import a ingressar no excedisca de sis euros, quantia que es fixa com insuficient per a la cobertura del cost de la seua exacció.
b) Que rectifiquen autoliquidacions o declaracions-liquidacions que comporten un ingrés.
c) Que es considere improcedent l’obertura d’expedient sancionador pels fets determinants de la diferència entre la liquidació administrativa i l’autoliquidació o declaració-liquidació realitzada per la persona que tinga la condició d’obligat tributari.

Segona. De l’adaptació del Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat
Fins que no s’aprove l’adaptació del Pla General de Comptabilitat Pública de la Generalitat al que disposa la present llei, el contingut i elaboració del compte de l’Administració de la Generalitat i dels comptes anuals de les entitats que han d’aplicar els principis i normes de la comptabilitat pública s’ajustarà al que disposa el Pla General aprovat mitjançant una Orde de 16 de juliol de 2001, de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació.

Tercera. Dels organismes autònoms
Els organismes autònoms que hi ha es regiran per la normativa vigent a l’entrada en vigor d’esta llei, fins que s’adapten a les previsions que esta conté. L’adaptació d’estos es realitzarà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció, i amb un informe previ favorable de la conselleria amb competències en matèria d’hisenda.

El procés d’adaptació s’haurà de realitzar en el termini màxim d’un any des de l’entrada en vigor d’esta llei, i en tot cas, exigirà que els organismes esmentats elaboren els pressupostos corresponents al primer exercici després de l’esmentada adaptació, d’acord amb el règim jurídic i economicofinancer previst en esta llei per a este tipus d’ens.


Quarta. De les entitats públiques empresarials
D’acord amb el que preveu la disposició addicional quinta Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Finances, l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial i l’Entitat d’Infraestructures de la Generalitat en el termini màxim de sis mesos, des de l’entrada en vigor de la present llei, mitjançant un decret del Consell, a proposta de la persona titular de la conselleria d’adscripció, i amb un informe previ favorable de la conselleria amb competència en les matèries d’hisenda i de sector públic, adaptaran els seus corresponents estatuts al règim jurídic i econòmic pressupostari previst en la present llei per a les entitats públiques empresarials.
Mentre no s’aprove l’adaptació prevista en el paràgraf anterior els organismes afectats es regiran per la normativa vigent a l’entrada en vigor d’esta llei.

Quinta. De les entitats de dret públic subjectes a pressupost limitador

Les entitats de dret públic subjectes a pressupost limitador hauran d’elaborar, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’esta llei, el contracte plurianual de gestió corresponent. Una vegada aprovat pel Consell, les entitats elaboraran els seus pressupostos d’acord amb les previsions arreplegades en este.

Sexta. Drets i obligacions de la Hisenda Pública de la Generalitat
Els drets i obligacions de contingut econòmic de la Hisenda Pública de la Generalitat nascuts amb anterioritat a l’entrada en vigor de la present llei continuaran regint-se per la normativa en vigor en el moment del seu naixement.

Sèptima. De les normes reglamentàries
Mentre no es dicten les disposicions reglamentàries previstes en la present llei, s’aplicaran les vigents a l’entrada en vigor d’esta, en la mesura que no s’oposen al que esta disposa.

Octava. Adequació de la normativa reguladora en matèria de subvencions i règim transitori dels procediments
1. En el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’esta llei es procedirà a l’adequació de la normativa reguladora de les subvencions al règim jurídic establit en esta.
2. Si en el termini assenyalat en l’apartat anterior no es procedix a l’adequació de la normativa reguladora de les subvencions, esta llei serà d’aplicació directa.
3. Als procediments de concessió de subvencions ja iniciats a l’entrada en vigor d’esta llei els serà aplicable la normativa vigent en el moment del seu inici. A este efecte, en els supòsits de concurrència competitiva s’entendrà que el procediment s’inicia amb la publicació de l’oportuna convocatòria.
4. Els procediments iniciats durant el termini d’adequació assenyalat en esta disposició transitòria es regiran pel que disposa la normativa anterior que els siga aplicable, llevat que haja entrat en vigor la normativa d’adequació corresponent.
5. El règim sancionador previst en esta llei serà aplicable a les persones beneficiàries i a les entitats col·laboradores, en els supòsits previstos en esta disposició, sempre que el règim jurídic siga més favorable al fixat en la legislació anterior.
6. Els convenis o resolucions que instrumenten la concessió de subvencions nominatives que tinguen caràcter plurianual, aprovats o subscrits abans de l’entrada en vigor de la present llei, mantindran la seua vigència. No obstant això, qualsevol modificació en el contingut haurà de ser autoritzada pel Consell, i en cap cas podrà alterar-se la suma total de les obligacions que este establisca per a la hisenda de la Generalitat.

7. Durant l’exercici 2015, en matèria de pagaments anticipats i garanties, serà aplicable el règim d’excepcions que, si és el cas, estiga inclòs en la corresponent llei de pressupostos.


DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa
Es deroguen les disposicions següents:
1. El Decret Legislatiu de 26 de juny de 1991, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Hisenda Pública de la Generalitat Valenciana.
2. Totes les normes del mateix rang o d’un rang inferior que s’oposen al que disposa esta llei.


DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desplegament reglamentari
Es faculta el Consell perquè dicte totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament i execució d’esta llei.

Segona. Entrada en vigor
Esta llei entrarà en vigor al mes de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.


València, 6 de febrer de 2015

El president de la Generalitat
ALBERTO FABRA PART

linea
Mapa web