DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508]
(DOGV núm. 9129 de 16.07.2021) Ref. Base de dades 007082/2021
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Grup temàtic: Legislació Matèries: Urbanisme i ordenació del territori Medi ambient Descriptors: Temàtics: pla d'urbanisme, propietat immobiliària, reglamentació urbanística, terreny edificable, protecció del paisatge, gestió de l'espai, desenvolupament sostenible, urbanització, impacte ambiental, permís de construcció, política de construcció, sanció administrativa, competència administrativa, administració local, professió de l'urbanisme, política de l'habitatge, habitatge social, urbanisme , registre, monografies, òrgan col.legiat, Programa d'Actuació Integrada
DECRET LEGISLATIU 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refòs de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. [2021/7508]
Larticle 49.1. 9é de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana atribueix competència exclusiva a la Generalitat en matèria dordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitatge.
Aquest decret legislatiu compleix la previsió recollida en la disposició final primera de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat que habilita i autoritza el Consell perquè aprove, mitjançant decret legislatiu «un text refós que consolide i integre en un text únic, degudament regularitzat, aclarit, harmonitzat i dacord amb les normes de llenguatge inclusiu, les modificacions incorporades des de la seua entrada en vigor en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana».
Lhabilitació té la seua raó de ser en la seguretat jurídica, que aconsella, davant les diferents normes que han modificat per diversos motius la citada llei, lelaboració dun text únic en el qual sincloguen, degudament aclarides i harmonitzades, totes les modificacions incorporades en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, des de la seua entrada en vigor.
La correcta aplicació de la tècnica normativa recomana la conveniència dincloure en aquest text refós la derogació expressa de les normes que hagen sigut objecte de refosa.
Dacord amb lhabilitació esmentada sha procedit a elaborar el text refós seguint els criteris que sexposen a continuació:
En primer lloc, sha procedit a integrar en un text únic totes les modificacions introduïdes en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, a través de diverses lleis que han donat una nova redacció a determinats preceptes, o han introduït noves disposicions.
En segon lloc, sha complit amb el mandat contingut en la disposició final primera de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, en la seua redacció donada per la Llei 3/2020, de 30 de desembre, que preveu que el text refós que saprova mitjançant aquest decret legislatiu estiga redactat dacord amb les normes de llenguatge inclusiu.
Finalment, com a fruit de laclariment i harmonització de les diferents lleis que ho conformen, sha procedit a ajustar la numeració dels articles del text refós, a conseqüència de les diferents derogacions i incorporacions produïdes amb anterioritat i, per tant, les remissions i concordances entre ells.
El text refós de la Llei 5/2014 sarticula en 310 articles, que sestructuren en tres llibres dedicats, respectivament, al planejament, a la gestió urbanística i a la disciplina urbanística, i té 5 disposicions addicionals, 28 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. Així mateix sincorporen 12 annexos.
El decret legislatiu que aprova el text refós consta, al seu torn, de: un article únic, amb la fórmula aprovatòria del text refós; una disposició addicional, relativa a les remissions normatives que efectua el text refós; i una disposició derogatòria que, a fi de donar màxima seguretat jurídica, deroga expressament la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, així com els articles corresponents a les modificacions de lesmentada Llei 5/2014 que efectuaven les lleis de Mesures Fiscals, de Gestió administrativa i Financera i dOrganització de la Generalitat números 10/2015, 13/2016, 21/2017, 27/2018, Llei 9/2019, Llei 3/2020, així com la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge i la disposició final quarta de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius, de la Comunitat Valenciana. També compta amb una disposició final relativa a lentrada en vigor.
En la redacció del decret legislatiu shan tingut en compte els principis de bona regulació continguts en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Aquest decret legislatiu està inclòs en el Pla Normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2021.
En conseqüència, dacord amb larticle 28.c) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 18 de juny de 2021
DECRETE
Article únic. Aprovació del text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge
Saprova el text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge que sinsereix a continuació.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Remissions normatives
Les referències efectuades en altres disposicions a la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge, sentendran realitzades als preceptes corresponents del text refós.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogacions normatives
Queden derogades totes les disposicions digual o inferior rang que soposen al present decret legislatiu i text refós que per ell saprova i, en particular, les següents:
a) La Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge.
b) Els articles del 114 al 120, tots dos inclusivament, de la Llei 10/2015, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
c) Els articles 95 a 99, tots dos inclusivament, de la Llei 13/2016, de 29 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
d) Larticle 42 de la Llei 21/2017, de 28 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
e) Larticle 84 de la Llei 27/2018, de 27 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
f) La Llei 1/2019, de 5 de febrer, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge.
g) La disposició final quarta de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius, de la Comunitat Valenciana.
h) Els articles 95, 96, 104 i 105 de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat.
i) Els articles 97 i 98 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat 2021.
j) La disposició final quarta del Decret llei 6/2021, d1 dabril.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Aquest decret legislatiu i el text refós entraran en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 18 de juny de 2021
La vicepresidenta del Consell,
MÓNICA OLTRA JARQUE
El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat,
ARCADI ESPAÑA GARCÍA
TEXT REFÓS DE LA LLEI DORDENACIÓ
DEL TERRITORI, URBANISME I PAISATGE
LLIBRE I. Planejament
TÍTOL PRELIMINAR
CAPÍTOL I. Disposicions generals
Article 1. Objecte daquest text refós.
Article 2. Competències administratives.
Article 3. Concepte de desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
TÍTOL I. La infraestructura verda, el paisatge i locupació racional del territori
CAPÍTOL I. La infraestructura verda
Article 4. La infraestructura verda: concepte i funcions.
Article 5. Espais que integren la infraestructura verda i la seua incorporació a aquesta.
CAPÍTOL II. El paisatge
Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments.
CAPÍTOL III. Criteris de locupació racional del sòl
Article 7. Criteris generals de creixement territorial i urbà.
Article 8. Criteris generals dordenació i integració paisatgística.
Article 9. Criteris generals dordenació dels recursos hídrics en el territori.
Article 10. Criteris dintegració territorial i paisatgística de les infraestructures.
Article 11. Criteris per a lordenació del medi rural valencià.
Article 12. Millora de la qualitat de vida a les ciutats.
Article 13. Cohesió social, perspectiva de gènere i urbanisme.
TÍTOL II. Instruments dordenació
CAPÍTOL I. Instruments dordenació
Article 14. Tipus dinstruments dordenació.
CAPÍTOL II. Planejament dàmbit supramunicipal
Secció I. L Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana
Article 15. Objecte, funcions, continguts i documentació de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
Secció II. Els plans dacció territorial
Article 16. Plans dacció territorial: objecte, funcions, continguts i documentació.
Secció III. Projectes dinversions estratègiques sostenibles
Article 17. Projectes dinversions estratègiques sostenibles. Definició i requisits.
Secció IV. Plans generals estructurals mancomunats
Article 18. Plans generals estructurals mancomunats.
CAPÍTOL III. Planejament dàmbit municipal
Article 19. Nivells dordenació municipal: ordenació estructural i ordenació detallada.
Secció I. El pla general estructural i lordenació estructural
Article 20. Funció i àmbit del pla general estructural.
Article 21. Determinacions de lordenació estructural.
Article 22. Objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial i directrius estratègiques del desenvolupament previst.
Article 23. Delimitació i característiques de la infraestructura verda a escala municipal.
Article 24. Xarxa primària i estàndard global de zones verdes i parcs públics.
Article 25. Zones dordenació estructural: funció i continguts.
Article 26. Zonificació estructural de les zones rurals.
Article 27. Zonificació de zones urbanitzades i de nou desenvolupament i expansió urbana.
Article 28. Classificació del sòl.
Article 29. Delimitació dàmbits de planejament urbanístic diferenciat.
Article 30. Continguts econòmics del pla general estructural.
Article 31. Condicions de desenvolupament de cada un dels sectors de planejament urbanístic.
Article 32. Criteris per a la determinació dàrees de repartiment i per a lestabliment de laprofitament tipus .
Article 33. Política pública de sòl i habitatge.
Article 34. Documentació del pla general estructural.
Secció II. Lordenació detallada
Article 35. Determinacions de lordenació detallada.
Article 36. Xarxa secundària de dotacions i estàndards de qualitat urbana.
Article 37. Usos terciaris especials.
Secció III. Pla dordenació detallada
Article 38. Funcions i àmbit del pla dordenació detallada.
Article 39. Documentació del pla dordenació detallada.
Secció IV. Plans parcials, plans de reforma interior i estudis de detall
Article 40. Plans parcials i plans de reforma interior: funció, àmbit i documentació.
Article 41. Estudis de detall.
CAPÍTOL IV. Catàleg de proteccions i plans especials
Article 42. Catàleg de proteccions.
Article 43. Plans especials.
CAPÍTOL V. Competències per a laprovació dels plans
Article 44. Administracions competents per a formular i aprovar els instruments de planejament.
TÍTOL III. Procediment delaboració i aprovació de plans
CAPÍTOL I. Tipus de procediments en el planejament
Article 45. Els tipus de procediments per a lelaboració i aprovació dels plans .
Article 46. Plans que estan subjectes a lavaluació ambiental i territorial estratègica.
CAPÍTOL II. Tramitació dels plans subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica
Article 47. Objectius de lavaluació ambiental i territorial estratègica.
Article 48. Persones i institucions participants en lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans.
Article 49. Lòrgan ambiental.
Article 50. Fases de la tramitació dun pla que requereix avaluació ambiental i territorial estratègica.
Article 51. Actuacions prèvies a la redacció de linstrument de planejament.
Article 52. Inici del procediment. Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica.
Article 53. Consultes a les administracions públiques afectades i elaboració del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic.
Article 54. Elaboració de la versió inicial del pla o programa i lestudi ambiental i territorial estratègic.
Article 55. Participació pública i consultes.
Article 56. Proposta de pla o programa i declaració ambiental i territorial estratègica.
Article 57. Aprovació del pla sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica i publicitat.
Article 58. Seguiment i modificació de la declaració ambiental i territorial estratègica.
Article 59. Caducitat de la declaració ambiental i territorial estratègica.
Article 60. Tramitació de linstrument de planejament després de la pèrdua de vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica.
CAPÍTOL III. Tramitació dels plans no subjectes al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica
Article 61. Tramitació dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica.
Article 62. Tramitació simultània de distints plans.
CAPÍTOL IV. Tramitació dels projectes dinversió estratègica sostenible
Article 63. Procediment per al desenvolupament dun projecte dinversió estratègica sostenible.
Article 64. Iniciativa i declaració dun projecte dinversió estratègica sostenible.
Article 65. Elaboració i aprovació del pla i el projecte.
Article 66. Execució del projecte dinversió estratègica sostenible.
CAPÍTOL V. Previsions addicionals sobre la formulació, aprovació, suspensió i modificació dels plans.
Article 67. Modificació dels plans.
Article 68. Suspensió de latorgament de llicències.
Article 69. Situació posterior a la suspensió de llicències.
Article 70. Regles aplicables en absència de planejament territorial o urbanístic.
Article 71. Vigència dels plans.
LLIBRE II. GESTIÓ URBANÍSTICA: PROGRAMACIÓ I EXECUCIÓ DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
TÍTOL I. La gestió urbanística
CAPÍTOL I. Marc general de la gestió urbanística
Secció I. Principis generals i conceptes de la gestió urbanística
Article 72. Principis generals i conceptes de gestió urbanística.
Article 73. Actuacions integrades i actuacions aïllades. Unitats dexecució.
Secció II. Actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana.
Article 74. Actuacions de transformació urbanística i dedificació i rehabilitació en sòl urbà
Article 75. Subjectes intervinents.
Article 76. Plans de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana.
Article 77. Programes dactuació de renovació i regeneració urbana.
Secció III. Regles dequidistribució que ha de contindre el planejament urbanístic
Article 78. Càlcul de laprofitament tipus.
Article 79. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions integrades.
Article 80. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades.
Article 81. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades i integrades en sòl urbà amb increment daprofitament.
CAPÍTOL II. Tècniques operatives de gestió de sòl
Secció I. Compensació, transferències i reserves daprofitament
Article 82. Aprofitament que correspon a ladministració i compensació dexcedents daprofitament. Modalitats.
Article 83. Transferències daprofitament.
Article 84. Reserves daprofitament.
Secció II. Reparcel·lació
Article 85. Reparcel·lació: definició, finalitat i vinculació al pla.
Article 86. Modalitats, iniciativa i àmbit reparcel·lable.
Article 87. Drets de les parts afectades per la reparcel·lació.
Article 88. Tractament dels béns de domini públic.
Article 89. Valoració de béns i drets.
Article 90. Regles per a distribuir les adjudicacions.
Article 91. Regles especials sobre proindivisos.
Article 92. Regles especials en la gestió directa.
Article 93. Identificació i titularitat de finques, béns i drets afectats.
Article 94. Titularitat dubtosa o litigiosa i titular amb domicili desconegut de finques, béns i drets afectats.
Article 95. Identificació registral de finques.
Article 96. Compte de liquidació provisional i liquidació definitiva de la reparcel·lació.
Article 97. Contingut documental del projecte de reparcel·lació.
Article 98. Tramitació de la reparcel·lació forçosa.
Article 99. Efectes de la reparcel·lació.
Article 100. Reparcel·lació voluntària.
Article 101. Reparcel·lació en règim de propietat horitzontal.
Article 102. Reparcel·lació econòmica.
Secció III. Expropiació
Article 103. Gestió de programes dactuació per la modalitat dexpropiació.
CAPÍTOL III. Patrimoni públic de sòl
Article 104. Definició del patrimoni públic de sòl i regulació dels seus objectius.
Article 105. Tècniques per a la dotació del patrimoni públic de sòl. Gestió del patrimoni públic de sòl.
Article 106. Delimitació dàmbits dinterés per a la seua incorporació al patrimoni públic de sòl.
Article 107. Constitució de complexos immobiliaris
CAPÍTOL IV. Expropiacions i ocupació directa
Article 108. Legitimació dexpropiacions.
Article 109. Casos expropiatoris.
Article 110. Dret a lexpropiació pregada.
Article 111. Expropiació individualitzada o conjunta.
Article 112. Procediment de taxació conjunta.
Article 113. Ocupació directa.
TÍTOL II. Programació i execució de lactuació urbanística
CAPÍTOL I. El programa dactuació. Concepte, finalitat i classes
Secció I. Objecte i àmbit del programa dactuació
Article 114. Objecte del programa dactuació.
Article 115. Tipus i àmbit territorial i temporal dels programes dactuació.
Secció II. Continguts del programa dactuació integrada
Article 116. Objectius legals del programa dactuació integrada.
Article 117. Contingut documental del programa dactuació integrada. Alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica.
CAPÍTOL II. L agent urbanitzador. Concepte, funció i modalitats de gestió
Article 118. L agent urbanitzador: concepte i funcions.
Article 119. Modalitats de la gestió urbanística.
Article 120. Requisits per a lassignació de la condició d agent urbanitzador en règim de gestió urbanística per les persones propietàries.
Article 121. Assignació de la condició d agent urbanitzador en règim de gestió urbanística pública.
Article 122. Caràcter indelegable de les funcions dautoritat.
CAPÍTOL III. El procediment de programació
Secció I. Règim de gestió directa
Article 123. Procediment de programació en règim de gestió directa i òrgans competents per a promoure-la.
Secció II. Règim de gestió per les persones propietàries
Article 124. Procediment de programació en règim de gestió per les persones propietàries.
Secció III. Règim de gestió indirecta
Subsecció I. Empresa mixta
Article 125. Gestió del programa dactuació integrada per mitjà dempresa mixta.
Subsecció II. Actuacions prèvies al procediment daprovació i adjudicació del programa dactuació integrada
Article 126. Iniciativa per a promoure els programes dactuació integrada.
Article 127. Consulta prèvia per al desenvolupament duna iniciativa particular de programa dactuació integrada.
Article 128. Bases de programació.
Article 129. Pública concurrència.
Article 130. Elecció de lalternativa tècnica del programa dactuació integrada.
Subsecció III. Designació de l agent urbanitzador
Article 131. Pública concurrència.
Article 132. Procés de designació de l agent urbanitzador.
Article 133. Nomenament de l agent urbanitzador i subscripció del conveni.
Subsecció IV. Possibles accions després de la designació de l agent urbanitzador
Article 134. Règim especial de revisió de ladjudicació de la condició d agent urbanitzador.
Article 135. Adjudicació connexa o condicionada.
Article 136. Dret de reintegrament de gastos de projectes.
CAPÍTOL IV. Lexecució del programa dactuació integrada
Secció I. Disposicions generals daplicació a lexecució dels programes dactuació integrada
Article 137. Règim jurídic dels programes dactuació integrada.
Article 138. Vinculació al contingut del programa i responsabilitat de lagent urbanitzador.
Article 139. Principi de compte i risc.
Article 140. Prerrogatives de ladministració.
Article 141. Modificació de programes dactuació integrada.
Article 142. Procediment de modificació dels programes dactuació integrada.
Article 143. Suspensió temporal del programa dactuació integrada per causes ambientals imprevistes.
Secció II. Relació entre l agent urbanitzador i les persones propietàries
Article 144. Principi de llibertat de pactes.
Article 145. Drets i deures bàsics de la persona propietària.
Article 146. Posicions bàsiques de la persona propietària davant del programa dactuació integrada i els seus efectes.
Article 147. Citació a les persones propietàries perquè decidisquen sobre la seua participació en el programa dactuació integrada.
Article 148. Ladhesió al programa dactuació integrada: termini i forma per a efectuar-la.
Article 149. Modalitats de retribució a l agent urbanitzador.
Article 150. Càrregues durbanització del programa dactuació integrada.
Article 151. Càrregues de lactuació a compte de la persona propietària individual.
Article 152. Càrregues durbanització comuna a diverses actuacions.
Article 153. Retaxació de càrregues i revisió de preus.
Article 154. Xarxes de subministrament i costos durbanització.
Article 155. Informes de condicions tecnicoeconòmiques de les empreses distribuïdores denergia elèctrica.
Secció III. Pagament de la retribució a l agent urbanitzador
Article 156. Pagament de la retribució a l agent urbanitzador.
Secció IV. Garanties del procés urbanitzador
Article 157. Garanties de compliment de les obligacions urbanístiques.
Article 158. Garantia de promoció del programa dactuació integrada.
Article 159. Garantia daportació a favor de la persona propietària.
Article 160. Garantia de retribució a l agent urbanitzador.
Article 161. Aplicació de les anteriors modalitats de garantia a programes dactuació aïllada lobjecte de les quals siga ledificació o la rehabilitació.
Article 162. Garantia de simultaneïtat de les obres durbanització i edificació.
Secció V. Les relacions de l agent urbanitzador amb altres empreses
Article 163. L empresa constructora
Article 164. L empresa constructora en la gestió directa.
Article 165. Cessió de ladjudicació.
Article 166. Subcontractació.
Secció VI. Finalització del programa dactuació integrada
Article 167. Finalització normal del programa dactuació integrada.
Article 168. Recepció de la urbanització.
Article 169. Conservació de la urbanització.
Article 170. Compte definitiu de liquidació.
Article 171. Finalització anormal del programa dactuació integrada. Caducitat i resolució.
Article 172. Conseqüències objectives de la caducitat o la resolució del programa dactuació integrada.
Article 173. La reversió de la reparcel·lació.
CAPÍTOL V. Programes per al desenvolupament dactuacions aïllades
Article 174. Iniciativa per al desenvolupament dactuacions aïllades.
Article 175. Contingut documental del programa dactuació aïllada.
Article 176. Formes de gestió i procediment daprovació.
CAPÍTOL VI. Registres administratius, convenis urbanístics i entitats col·laboradores
Article 177. Les agrupacions dinterés urbanístic.
Article 178. Registres de programes dactuació i agrupacions dinterés urbanístic i entitats urbanístiques col·laboradores.
Article 179. Registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar.
Article 180. Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic.
Article 181. Contingut i efectes dels convenis urbanístics.
CAPÍTOL VII. Projectes durbanització
Article 182. Projectes durbanització.
Article 183. Documentació i tramitació dels projectes durbanització.
Article 184. Pagament de les obres durbanització a càrrec de les persones propietàries beneficiades.
TÍTOL III. Gestió de ledificació i la rehabilitació
CAPÍTOL I. Règim de solars, edificació directa, rehabilitació i actuacions aïllades
Secció I. Règim de solars i edificació
Article 185. Règim dels terrenys subjectes a actuació aïllada.
Article 186. Condició jurídica de solar. Adquisició i pèrdua.
Article 187. Règim dedificació dels solars.
Secció II. Deure dedificar, conservar i rehabilitar
Article 188. El deure dedificació.
Article 189. Deure de conservació i rehabilitació i inspecció periòdica dedificacions.
Article 190. Deure de dotació de serveis urbanístics bàsics i dincorporació de mesures dintegració paisatgística.
Article 191. Límit del deure de conservació i rehabilitació.
Article 192. Ordres dexecució dobres de conservació i dobres dintervenció i expropiació dels immobles que incomplisquen aquestes ordres.
Article 193. Ordres dadaptació a lentorn.
Secció III. Règim dedificació i rehabilitació forçosa i en substitució de la persona propietària
Article 194. Declaració dincompliment i règim dedificació forçosa.
Article 195. Declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada.
Article 196. Programa dactuació aïllada en substitució de la persona la persona titular de la propietat.
Article 197. Modalitats de participació de les persones propietàries.
Article 198. Venda forçosa.
Article 199. Expropiació forçosa per incompliment del deure dedificar.
Article 200. Iniciació de les actuacions per a ledificació forçosa i subrogació de la Generalitat.
Article 201. Actuació fora de les àrees dactuació delimitades.
CAPÍTOL II. Situació de ruïna i intervenció en edificis catalogats
Article 202. Situació legal de ruïna.
Article 203. Amenaça de ruïna imminent.
Article 204. Intervenció en àmbits o edificis catalogats.
Article 205. Pèrdua o destrucció delements catalogats.
CAPÍTOL III. Edificacions fora dordenació i zones semiconsolidades
Article 206. Fora dordenació.
Article 207. Concepte de situacions semiconsolidades.
Article 208. Tractament de les situacions semiconsolidades en la reparcel·lació.
Article 209. Deures urbanístics de les persones propietàries en situacions semiconsolidades.
TÍTOL IV. Règim del sòl no urbanitzable i del sòl urbanitzable sense programa dactuació
CAPÍTOL I. Normes generals per a la gestió territorial en el sòl no urbanitzable
Article 210. Normes daplicació directa a les construccions i edificacions en el sòl no urbanitzable.
Article 211. Ordenació dusos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable.
Article 212. Actes dús i aprofitament en el medi rural.
Article 213. Actuacions promogudes per les administracions públiques territorials.
Article 214. Actuacions promogudes per particulars.
Article 215. Activitats, actes dús i aprofitament en el sòl no urbanitzable subjectes a llicència municipal sense la declaració dinterés comunitari prèvia.
Article 216. Activitats que requereixen declaració dinterés comunitari.
Article 217. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari per existir un planejament territorial.
Article 218. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari en determinats municipis.
Article 219. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari per a determinades activitats.
Article 220. Règim general de la declaració dinterés comunitari.
Article 221. Cànon dús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari.
Article 222. Termini de lús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari.
Article 223. Atorgament de la declaració dinterés comunitari.
Article 224. Modificacions de les declaracions dinterés comunitari.
Article 225. Caducitat i revocació de les declaracions dinterés comunitari.
CAPÍTOL II. Actuacions dedificació en el sòl urbanitzable sense programació
Article 226. Règim dusos i edificació en el sòl urbanitzable sense programació.
Article 227. Obres i usos transitoris en làmbit de sectors, unitats dexecució o actuacions aïllades.
CAPÍTOL III. Minimització dimpactes territorials en el sòl no urbanitzable
Article 228. Actuacions de minimització de limpacte territorial generat pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable.
Article 229. Ordenació de les actuacions de minimització de limpacte territorial.
Article 230. Actuacions de minimització dimpacte territorial generat per les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable.
Article 231. Efectes de lactuació de minimització de limpacte territorial.
LLIBRE III. DISCIPLINA URBANÍSTICA
TÍTOL ÚNIC. Disciplina urbanística
CAPÍTOL I. Activitat administrativa de control de la legalitat urbanística
Secció I. Llicències
Article 232. Actes subjectes a llicència.
Article 234. Actuacions subjectes a declaració responsable.
Article 234. Actuacions no subjectes a llicència.
Article 235. Llicència dobres i usos provisionals.
Article 236. Llicències dintervenció.
Article 237. Contingut i abast de la intervenció municipal.
Article 238. Condicions datorgament de les llicències.
Article 239. Competència i procediment.
Article 240. Terminis per a latorgament de llicències.
Article 241. Declaració responsable per a lexecució dobres de reforma dedificis, construccions o instal·lacions i obres menors.
Article 242. Silenci administratiu.
Article 243. Actes promoguts per les administracions públiques.
Article 244. Caducitat de les llicències.
Article 245. Obligacions de les empreses subministradores de serveis.
Secció II. Cèdula de garantia urbanística
Article 246. Cèdula de garantia urbanística.
Secció III. Parcel·lacions
Article 247. Llicències de parcel·lació o divisió de terrenys.
Article 248. Indivisibilitat de terrenys en les distintes classes de sòl.
Article 249. Parcel·lacions de finques rústiques.
CAPÍTOL II. Protecció de la legalitat urbanística
Secció I. Disposicions generals
Article 250. Reacció administrativa davant de lactuació il·legal.
Article 251. Caràcter inexcusable de lexercici de la potestat.
Secció II. Obres executades sense llicència o disconformes amb ella
Article 252. Obres dedificació sense llicència, o sense ajustar-se a les seues determinacions, en curs dexecució.
Article 253. Actes en curs dexecució sense autorització urbanística autonòmica quan aquesta siga preceptiva.
Article 254. Requeriment de legalització.
Article 255. Obres acabades sense llicència o sense ajustar-se a les determinacions daquesta. Termini de caducitat de lacció per a ordenar la restauració de la legalitat urbanística.
Article 256. Règim de les edificacions una vegada transcorregut el termini per a dictar lordre de restauració de la legalitat urbanística.
Article 257. Restauració de la legalitat urbanística.
Article 258. Mesures cautelars.
Article 259. Procediment de restauració de la legalitat urbanística.
Article 260. Incompliment per la persona interessada de lordre de restauració o de suspensió.
Article 261. Mesures complementàries en cas dincompliment per la persona interessada de lordre de restauració.
Secció III. Suspensió i revisió de llicències
Article 262. Revisió dofici de llicències o ordes dexecució.
Article 263. Impugnació autonòmica de llicències municipals.
CAPÍTOL III. Infraccions i sancions urbanístiques
Secció I. Règim general dinfraccions i sancions urbanístiques
Article 264. Concepte dinfracció.
Article 265. Infraccions molt greus, greus i lleus.
Article 266. Tipus de sancions.
Article 267. Quantia de les multes.
Article 268. Inhabilitació per a assumir la condició durbanitzador.
Article 269. Subjectes responsables.
Article 270. La prescripció de les infraccions.
Article 271. La prescripció de la sanció.
Article 272. Circumstàncies agreujants i atenuants.
Article 273. La graduació de la responsabilitat.
Article 274. Regles per a la determinació de la sanció.
Article 275. Incidència en els processos sancionadors dels procediments de regularització.
Article 276. Procediment sancionador.
Article 277. Infraccions connexes.
Article 278. Qüestions incidentals del procediment sancionador.
Article 279 . Rescabalament de danys i perjuís.
Secció II. De les infraccions molt greus i les seues sancions
Article 280. Actuacions il·legals en sòls protegits.
Article 281. Parcel·lacions en el sòl no urbanitzable o en el sòl urbanitzable sense programació.
Secció III. De les infraccions greus i les seues sancions
Article 282. Infraccions en matèria dedificació.
Article 283. Actuació en edificis catalogats.
Article 284. Altres infraccions.
Secció IV. De les infraccions lleus i les seues sancions
Article 285. Actuacions sense llicència legalitzables i altres infraccions.
CAPÍTOL IV. Administracions competents en disciplina urbanística
Article 286. Competències dels municipis.
Article 287. Substitució autonòmica en les competències municipals.
Article 288. Competències de la Generalitat.
CAPÍTOL V. Inspecció urbanística
Article 289. Concepte.
Article 290. Competència sobre inspecció urbanística.
CAPÍTOL VI. LAgència Valenciana de Protecció del Territori
Article 291. Creació i naturalesa jurídica.
Article 292. Objecte i finalitats.
Articles 293. Funcions.
Article 294. Règim jurídic i seu.
Article 295. Adhesió dels municipis.
Article 296. Obligacions dels municipis adherits
Article 297. Incompliment de les obligacions dels municipis adherits.
Article 298. Els òrgans directius.
Article 299. Composició del consell de direcció.
Article 300. Funcions del consell de direcció.
Article 301. Règim de funcionament del consell de direcció.
Article 302. Nomenament de la direcció gerència.
Article 303. Funcions de la direcció gerència.
Article 304. Personal.
Article 305. Patrimoni.
Article 306. Finançament.
Article 307. Contractació.
Article 308. Pressupostos.
Article 309. Programa anual de gestió i pla pluriennal de gestió.
Article 310. Transparència i reutilització de dades.
Disposició addicional primera. Cartografia
Disposició addicional segona. Plataforma urbanística digital
Disposició addicional tercera. Entitats urbanístiques de capital públic.
Disposició addicional quarta. Entitats col·laboradores de ladministració.
Disposició addicional cinquena. Pla per a lelaboració i el registre de linforme davaluació de ledifici.
Disposició transitòria primera. Règim transitori dels procediments iniciats amb anterioritat a la Llei 5/2014, de 25 de juliol.
Disposició transitòria segona. Règim transitori dels procediments iniciats amb anterioritat a la Llei 1/2019, de 5 de febrer, o a la Llei 9/2019, de 23 de desembre.
Disposició transitòria tercera. Règim aplicable a les actuacions territorials estratègiques aprovades.
Disposició transitòria quarta. Innecessarietat dadaptació del planejament general.
Disposició transitòria cinquena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció defectes de les memòries ambientals.
Disposició transitòria sisena. Règim de concessió de pròrrogues de vigència de les declaracions ambientals estratègiques sobre instruments de planificació urbanística.
Disposició transitòria setena. Aplicació daquest text refós als catàlegs de protecció.
Disposició transitòria vuitena. Règim aplicable als sòls dotacionals privats previstos en el planejament.
Disposició transitòria novena. Règim aplicable als estàndards de sòls dotacionals públics i a la reserva dhabitatge de protecció pública.
Disposició transitòria dècima. Dels vials en sòls urbans o urbanitzables, dús industrial o terciari.
Disposició transitòria onzena. Execució dels plans.
Disposició transitòria dotzena. Programes aprovats.
Disposició transitòria tretzena. Programes tramitats amb la Llei Reguladora de lActivitat Urbanística.
Disposició transitòria catorzena. Programes tramitats amb la Llei urbanística valenciana.
Disposició transitòria quinzena. Aplicació de larticle 173 del text refós a programes aprovats amb anterioritat.
Disposició transitòria setzena . Aplicació de les regles especials de la reparcel·lació en programes dactuació per gestió directa de larticle 92 daquest text refós.
Disposició transitòria dissetena. Subdivisió en unitats dexecució de plans parcials aprovats amb anterioritat a aquest text refós
Disposició transitòria divuitena. Suspensió temporal de lexecució dels programes.
Disposició transitòria dinovena. Règim transitori de les entitats urbanístiques de conservació de la urbanització.
Disposició transitòria vintena. Còmput de terminis en lexpropiació pregada.
Disposició transitòria vint-i-unena. Règim de meritació en expropiacions.
Disposició transitòria vint-i-dosena. Regla transitòria durant lemergència sanitària per la COVID-19.
Disposició transitòria vint-i-tresena. Règim del sòl no urbanitzable en municipis sense mesures despecial protecció.
Disposició transitòria vint-i-quatrena. Regularització dactivitats industrials en sòl no urbanitzable.
Disposició transitòria vint-i-cinquena. Regularització dinstal·lacions ramaderes avícoles existents.
Disposició transitòria vint-i-sisena. Situació de determinades edificacions aïllades sense llicència.
Disposició transitòria vint-i-setena. Consideració de les actuacions dutilitat pública o interès social.
Disposició transitòria vint-i-vuitena. Data límit per al ple funcionament de lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana.
Disposició final segona. Habilitació per al desplegament reglamentari.
ANNEX I. Contingut de lestudi de paisatge
ANNEX II. Contingut de lestudi dintegració paisatgística
ANNEX III. Contingut dels programes de paisatge
ANNEX IV. Estàndards urbanístics i normalització de determinacions urbanístiques
ANNEX V. Fitxes urbanístiques
ANNEX VI. Fitxa de catàleg de conjunt
ANNEX VII. Contingut de lestudi ambiental i territorial estratègic
ANNEX VIII. Criteris per a determinar si un pla o programa sha de sotmetre a avaluació ambiental i territorial
ANNEX IX. Documentació per a la inscripció en el registre dinstruments de planejament urbanístic
ANNEX X. Criteris i regles per a la planificació de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana
ANNEX XI. Prevenció dincendis forestals
ANNEX XII. Criteris i regles per a la planificació amb perspectiva de gènere
ANNEX XIII. Contingut de la memòria de viabilitat econòmica, de linforme de sostenibilitat econòmica i complex immobiliari
LLIBRE I. PLANEJAMENT
TÍTOL PRELIMINAR
CAPÍTOL I.
Disposicions generals
Article 1. Objecte daquest text refós.
Aquest text refós té per objecte la regulació de lordenació del territori valencià, de lactivitat urbanística, de la utilització racional del sòl i de la conservació del medi natural, des duna perspectiva de gènere i inclusiva.
Article 2. Competències administratives.
1. Correspon a la Generalitat i als municipis exercir les potestats de planejament, gestió i disciplina, referides a les ordenacions territorial i urbanística, dacord amb el que estableix aquest text refós. Les diputacions provincials prestaran assistència i col·laboració als municipis de menor capacitat econòmica i de gestió en les seues competències urbanístiques en els termes establits en la legislació reguladora de les bases del règim local.
2. Les competències territorials i urbanístiques sexerciran en coordinació amb les atribuïdes per la llei relatives a interessos públics sectorials relacionats amb els processos de conservació, transformació i ús del sòl.
3. En lexercici daquestes competències administratives, la llei garanteix:
a) La direcció pública dels processos territorials i urbanístics.
b) La participació de la comunitat en les plusvàlues generades per les accions dels ens públics.
c) La informació i la participació ciutadana en els processos territorials i urbanístics.
d) La participació de la iniciativa pública i privada en lordenació i la gestió territorial i urbanística.
e) La incorporació dels principis del desenvolupament sostenible.
f) La cohesió social.
Article 3. Concepte de desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
El desenvolupament territorial i urbanístic sostenible és el que garanteix lordenació equilibrada del territori, per a distribuir de manera harmònica les activitats residencials i productives de la població, com també els serveis i els equipaments, amb els criteris de garantir la salut i la qualitat de vida de les persones, facilitant laccés a un habitatge digne i de cost assequible, la prevenció de riscos, la conservació dels recursos naturals i la preservació de la flora i la fauna natural i del paisatge. Per a això shan de satisfer les demandes adequades i suficients de sòl, de manera compatible amb els anteriors objectius, orientant-les de manera que es potencien assentaments compactes, es minimitze locupació de nous sòls, i es done preferència a la rehabilitació dedificis, la millora dels espais públics urbans i el reciclat despais ja urbanitzats.
TÍTOL I
La infraestructura verda, el paisatge i locupació racional del territori
CAPÍTOL I
La infraestructura verda
Article 4. La infraestructura verda: concepte i funcions.
1. La infraestructura verda és el sistema territorial bàsic compost pels espais següents: els àmbits i llocs de valor ambiental, cultural, agrícola i paisatgístic més rellevant; les àrees crítiques del territori la transformació de les quals implique riscos o costos ambientals per a la comunitat, i lentramat territorial de corredors ecològics i connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors.
2. La infraestructura verda sestendrà també als sòls urbans i urbanitzables, i comprendrà, com a mínim, els espais lliures i les zones verdes públiques més rellevants, així com els itineraris que permeten la seua connexió.
3. La identificació i la caracterització dels espais que componen la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana es realitzarà en els instruments de planificació territorial i urbanística, a escala regional, supramunicipal, municipal i urbana, i serà la conselleria competent en matèria dordenació del territori i paisatge lencarregada de supervisar la seua coherència i funcionalitat i delimitar-la en la cartografia temàtica de lInstitut Cartogràfic Valencià.
4. La planificació urbanística i territorial definirà i caracteritzarà la infraestructura verda amb caràcter previ a lordenació dusos i activitats en el territori.
5. Les funcions de la infraestructura verda són les següents:
a) Preservar els principals elements i processos del patrimoni natural i cultural, i dels seus béns i serveis ambientals i culturals.
b) Assegurar la connectivitat ecològica i territorial necessària per a la millora de la biodiversitat, la salut dels ecosistemes i la qualitat del paisatge.
c) Proporcionar una metodologia per al disseny eficient del territori i una gradació de preferències quant a les alternatives dels desenvolupaments urbanístics i de ledificació.
d) Orientar de manera preferent les possibles alternatives dels desenvolupaments urbanístics cap als sòls de menor valor ambiental, paisatgístic, cultural i productiu.
e) Evitar els processos dimplantació urbana en els sòls sotmesos a riscos naturals i induïts, de caràcter significatiu.
f) Afavorir la continuïtat territorial i visual dels espais oberts.
g) Vertebrar els espais de major valor ambiental, paisatgístic i cultural del territori, així com els espais públics i les fites conformadores de la imatge i la identitat urbana, per mitjà ditineraris que propicien la millora de la qualitat de vida de les persones i el coneixement i el gaudi de la cultura del territori.
h) Millorar la qualitat de vida de les persones en les àrees urbanes i en el medi rural, i fomentar una ordenació sostenible del medi ambient urbà.
Article 5. Espais que integren la infraestructura verda i la seua incorporació a aquesta.
1. La infraestructura verda conté determinats espais i elements que exerceixen una funció ambiental i territorial, incloent-hi tant àmbits protegits per una regulació específica com altres que no posseeixen aquesta protecció. Per als uns i els altres, les disposicions normatives daquest text refós i les dels plans urbanístics i territorials, regularan els usos i aprofitaments que siguen compatibles amb el manteniment de lestructura i la funcionalitat de la infraestructura esmentada.
2. Formen la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana:
a) Els espais que integren la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana, seleccionats o declarats de conformitat amb el que estableix la legislació de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
b) Els espais naturals protegits, declarats com a tals dacord amb la legislació sobre espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
c) Les àrees protegides per instruments internacionals en la legislació de lEstat sobre el patrimoni natural i la biodiversitat.
d) Els ecosistemes humits i masses daigües, continentals i superficials, així com els seus espais adjacents que contribuïsquen a formar paisatges delevat valor que tinguen laigua com a element articulador.
e) Els espais de la zona marina la delimitació, lordenació i la gestió dels quals haja de fer-se de forma conjunta amb els terrenys litorals a què estan associats, tenint en compte el que disposa la legislació i la planificació sectorials, lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els instruments que la despleguen.
f) Els espais costaners dinterés ambiental i cultural que no estan inclosos en els casos anteriors però que shagen arreplegat en el planejament urbanístic, en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o en els instruments que la despleguen, o en els plans i projectes promoguts per ladministració sectorial amb competències en matèria de costes.
g) Les forests de domini públic i dutilitat pública o protectores que es troben incloses en el corresponent catàleg, les àrees de sòl forestal de protecció, segons la normativa sectorial aplicable, i els terrenys necessaris o convenients per a mantindre la funcionalitat de les zones forestals protegides.
h) Les àrees agrícoles que, per la seua elevada capacitat agrològica, per la seua funcionalitat respecte dels riscos del territori, per conformar un paisatge cultural identitari de la Comunitat Valenciana o per ser àmbits de productes agropecuaris de proximitat o excel·lència que garantisquen la seguretat alimentària mitjançant el subministrament de productes dalimentació, siguen adequades per a la seua incorporació a la infraestructura verda i així ho establisca la planificació territorial, urbanística o sectorial.
i) Els espais dinterés paisatgístic inclosos o declarats com a tals en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, en els instruments que la desenvolupen, o els incorporats a la planificació a partir dels instruments propis de lordenació i gestió paisatgística que es defineixen en larticle següent.
j) Els espais delevat valor cultural que tinguen eixa consideració en aplicació de la normativa sectorial de protecció del patrimoni cultural, artístic o històric, incloent-hi els seus entorns de protecció.
k) Les zones crítiques per la possible incidència de riscos naturals, directes i induïts, de caràcter significatiu, que estiguen delimitats i caracteritzats per la normativa de desplegament daquest text refós, per lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o pels instruments que la desenvolupen.
l) Les àrees que el planejament territorial, ambiental i urbanístic, en desplegament daquest text refós i de les respectives normatives sectorials, establisca explícitament com a adequades, tant pel seu valor actual com pel seu valor potencial, per a la seua incorporació a la infraestructura verda, per ser necessàries per al manteniment de la seua estructura i funcionalitat.
m) Els àmbits que garantisquen ladequada connectivitat territorial entre els diversos elements constitutius de la infraestructura verda, amb especial referència als llits fluvials i les riberes daquests, els camins ramaders i altres afectacions de domini públic que complisquen aquesta funció, i també els corredors ecològics i funcionals.
n) Els espais ubicats en el sòl urbà i en el sòl urbanitzable que la planificació municipal considere rellevants per a formar part de la infraestructura verda, per les seues funcions de connexió i integració paisatgística dels espais urbans amb els elements de la infraestructura verda situats en lexterior dels teixits urbans. Caldrà ajustar-se no sols a la identificació puntual d aquests espais sinó també a les seues possibilitats dinterconnexió ambiental i de recorreguts.
3. Els espais que tinguen una regulació ambiental, cultural o sectorial específica sincorporaran a la infraestructura verda amb la declaració, catalogació o aprovació de linstrument que els regule. Per a la resta despais, la seua incorporació es produirà amb laprovació de linstrument de planejament territorial o municipal que els identifique, els caracteritze i regule els usos i aprofitaments que siguen compatibles amb el manteniment de lestructura i funcionalitat daquesta infraestructura. Lexclusió daquests espais en revisions o modificacions posteriors del planejament haurà de ser objecte duna justificació detallada.
4. En la infraestructura verda forestal qualificada com a muntanya de domini i utilitat pública que es trobe inclosa en el catàleg corresponent situat en la franja dels primers deu quilòmetres des de la línia litoral, només es poden desenvolupar-se usos compatibles amb el manteniment i la funcionalitat daquesta infraestructura i dels valors forestals que alberga.
Poden autoritzar-se usos extractius relacionats directament amb el medi marí i costaner, com salines, torberes i aigües minerals.
CAPÍTOL II
El paisatge
Article 6. El paisatge: definició, objectius i instruments.
1. Paisatge és qualsevol part del territori, tal com és percebut per qui lhabita, el caràcter del qual resulta de la interacció de factors naturals i humans.
Són paisatges de rellevància regional aquells que per la seua escala, singularitat, estima social i valors són representatius de la diversitat territorial de la Comunitat Valenciana. Aquests paisatges sidentifiquen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
2. El paisatge sintegrarà en totes les polítiques sectorials que incidisquen en ell, tant a escala autonòmica, com a escala supramunicipal o local. En concret, la planificació territorial i urbanística, en el marc del Conveni Europeu del Paisatge, sorientarà per les finalitats següents:
a) Conservarà i valorarà els paisatges més valuosos i socialment apreciats que identifique, i integrarà els paisatges de rellevància regional definits per lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, pels plans dacció territorial que els desenvolupen en aquesta matèria o pels delimitats amb un caràcter rellevant per normes nacionals o internacionals.
b) Adoptarà mesures de gestió, millora i salvaguarda de la qualitat, tant dels paisatges naturals i rurals com dels urbans i periurbans, a partir dels objectius de qualitat paisatgística que sestablisquen per a aquests.
c) Formularà mesures com a resultat de la participació pública i de la coordinació de les distintes administracions competents, per mitjà de la incorporació dinstruments per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
3. El paisatge condicionarà la implantació dusos, activitats i infraestructures, la gestió i conservació despais naturals i la conservació i posada en valor despais culturals, per mitjà de la incorporació en els seus plans i projectes de condicionants, criteris o instruments de paisatge.
4. Els instruments de paisatge han de ser:
a) Els estudis de paisatge, que analitzen lordenació urbana i territorial i els processos que incideixen en el paisatge, que fixen objectius de qualitat paisatgística i estableixen mesures destinades a la protecció, a lordenació i a la gestió, dacord amb lannex I daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique. Són els adequats per als plans dacció territorial, plans generals estructurals, el pla dordenació detallada i poden ser-ho per a plans especials i modificacions de plans generals dampli àmbit territorial.
b) Els estudis dintegració paisatgística, que valoren els efectes sobre el caràcter i la percepció del paisatge de plans, projectes i actuacions amb incidència en el paisatge i estableixen mesures per a evitar o mitigar els possibles efectes negatius, conforme a lannex II daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant decret del Consell que ho modifique. En els instruments de planejament sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica simplificada que no tinguen incidència en el paisatge no serà exigible estudi dintegració paisatgística, en el cas que així ho determine lòrgan ambiental com també un informe del departament amb les competències de paisatge.
c) Els programes de paisatge, que concreten les actuacions necessàries per a garantir la preservació, la millora i la posada en valor de paisatges que requereixen intervencions específiques i integrades, dacord amb lannex III daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
5. Els instruments de paisatge a què es refereix lapartat anterior shan de sotmetre en tot cas a participació pública i consulta a les administracions públiques afectades perquè es pronuncien en un termini màxim igual al del procediment del document al qual sadjunte. Quan estiguen vinculats a un pla o projecte, ho han de fer dins del procediment en què saproven aquests. La participació pública daquests instruments ha de tenir per objecte:
a) Fer accessible, mitjançant els instruments de paisatge, la informació rellevant sobre les accions establides pel pla o el projecte al qual sadjunte, els efectes sobre el paisatge existent i la qualitat dels generats, ja siguen naturals, rurals, urbans o periurbans.
b) Obtenir informació útil del públic interessat i facilitar i canalitzar el dret a formular observacions i comentaris en aquelles fases inicials del procediment en què estiguen obertes totes les opcions.
c) En els estudis de paisatge i dintegració paisatgística, conèixer lopinió o preferències del públic interessat respecte del valor dels paisatges concernits, de la definició dels objectius de qualitat paisatgística i de les opcions considerades en els plans o els projectes als quals sadjunten, i en el cas dels programes, participar en la definició dels seus objectius concrets.
6. Els estudis de paisatge podran tramitar-se de manera independent i saprovaran per resolució de la direcció general competent en matèria de paisatge.
CAPÍTOL III
Criteris de locupació racional del sòl
Article 7. Criteris generals de creixement territorial i urbà.
1. La planificació urbanística i territorial classificarà sòl urbà i sòl urbanitzable en una dimensió suficient per a satisfer les demandes que la justifiquen i impedir lespeculació, basant-se en necessitats reals, previstes o sobrevingudes, i es justificarà per mitjà de paràmetres objectius que analitzen les expectatives i les possibilitats estratègiques de cada municipi en el seu context supramunicipal, dacord amb lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
2. A fi de procurar un desenvolupament territorial i urbanístic sostenible i que incorpore la perspectiva de gènere, la planificació territorial i urbanística:
a) Haurà de prioritzar i, si escau, promoure, la culminació dels desenvolupaments existents i locupació sostenible del sòl, que en preveja la seua rehabilitació i reutilització, i també lús dels habitatges buits, com a opció preferent sobre el nou creixement, per a evitar la segregació i la dispersió urbanes, a fi de possibilitar el manteniment de la funció primària del territori com a base de la protecció dels valors ambientals dels espais urbans, rurals i naturals i de la correcta integració i cohesió espacial dels diversos usos o activitats, tot a fi de reduir la generació de desplaçaments.
b) Haurà dimpulsar la rehabilitació edificatòria, i també la regeneració i la renovació urbanes, de forma preferent als espais urbans vulnerables, entenent com a tals aquelles àrees urbanes que patisquen processos dabandó, obsolescència o degradació del teixit urbà o del patrimoni edificat, o llocs on un percentatge majoritari de la població resident es trobe en risc dexclusió per raons de desocupació, insuficiència dingressos, edat, discapacitat o altres factors de vulnerabilitat social, com també els conjunts històrics.
3. El departament competent en matèria dordenació del territori, dins del marc de les consultes a les administracions públiques que recull larticle 55 daquest text refós, emetrà un informe amb caràcter vinculant sobre laplicació a la planificació territorial i urbana de les determinacions de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i dels plans dacció territorial que així ho expressen en les seues disposicions normatives.
4. Els terrenys forestals que hagen patit els efectes dun incendi no poden classificar-se o reclassificar-se com a sòl urbà o urbanitzable, ni poden minorar les proteccions derivades de lús i de laprofitament forestal en el termini de 30 anys des que shaja extingit lincendi, dacord amb la legislació estatal i de la Comunitat Valenciana en matèria de forests.
5. Amb caràcter general, els nous desenvolupaments urbanístics i la implantació de les activitats econòmiques que impliquen riscos per a la salut o manipulació de substàncies perilloses, regulades en el Reial Decret 840/2015, de 21 de setembre, pel qual saproven mesures de control dels riscos inherents als accidents greus, han de situar-se almenys a 500 metres de distància de sòls qualificats com a residencials, dotacionals educatius o sanitaris, i dús terciari especial.
Dacord amb el que estableix la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental dactivitats a la Comunitat Valenciana, els ajuntaments han de demanar informes tècnics o de qualssevol altres administracions que consideren afectades o competents en la matèria quan pretengueren establir excepcions a través del pla dordenació estructural o dordenació detallada.
Article 8. Criteris generals dordenació i integració paisatgística.
La planificació territorial i urbanística, la implantació dusos i els projectes dinfraestructures, preservaran i potenciaran la qualitat dels paisatges i la seua percepció visual aplicant els criteris següents:
a) Les construccions sadaptaran al medi en què se situen, siga rural o urbà, tenint en compte els elements culturals existents en làmbit de lactuació.
b) Es respectaran els elements culturals, la topografia i la vegetació com a elements conformadors del caràcter dels paisatges, els quals seran considerats condicionants i referents dels projectes.
c) Totes les actuacions garantiran la correcta visualització i accés al paisatge. Per a això:
1.r Mantindran el caràcter i les condicions de visibilitat dels paisatges de major valor, especialment els agropecuaris tradicionals, els oberts i naturals, les perspectives de conjunts urbans històrics o tradicionals, els elements culturals i lentorn de recorreguts escènics.
2.n Amb caràcter general, es preservaran de la urbanització i de ledificació els elements dominants que constituïxen referències visuals del territori: crestes de muntanyes, cúspides del terreny, vores de penya-segats, zones amb pendents elevades, fites i elevacions topogràfiques.
3.r Respectaran zones dafecció paisatgística i visual al voltant dels punts dobservació que faciliten les vistes més significatives de cada lloc i les que contribuïsquen a la posada en valor de la infraestructura verda.
d) Les unitats de paisatge, definides com les àrees geogràfiques amb una configuració estructural, funcional o perceptiva diferenciada, que han adquirit els caràcters que les defineixen al llarg del temps, constituiran una referència preferent en la zonificació del territori proposada en els plans territorials i urbanístics.
e) Els desenvolupaments territorials i urbanístics sintegraran en la morfologia del territori i del paisatge, i definiran adequadament les vores i la silueta urbanes, i preservaran la singularitat paisatgística i la identitat visual del lloc.
f) La planificació urbanística i territorial adoptarà determinacions per al control dels elements amb incidència en la qualitat del paisatge urbà, i garantirà amb el disseny dels espais públics i el viari la funcionalitat de la infraestructura verda i el manteniment de les principals vistes i perspectives que el caracteritzen.
Article 9. Criteris generals dordenació dels recursos hídrics en el territori.
La planificació territorial i urbanística, en el marc duna gestió sostenible, racional i integral dels recursos hídrics:
a) Identificarà les masses daigua, superficials i subterrànies i les zones humides així com les zones vulnerables i sensibles a la contaminació de les aigües, i regularà perímetres de protecció entorn de les captacions daigua per a la producció daigua potable.
b) Adaptarà els nous desenvolupaments territorials a la gestió i lús sostenible a llarg termini de les masses daigua.
c) Ubicarà espais lliures dedificació al costat del domini públic hidràulic, al llarg de tota la seua extensió i en les zones amb elevada perillositat per inundacions, i promourà, preservarà i posarà en valor el bon estat de les masses daigua, els paisatges daigua i el seu patrimoni hidràulic.
d) Respectarà el règim hidrològic, la morfologia dels caixers i lespai fluvial riberencs, llevat que existisquen causes justificades dinterès general.
e) Preveurà infraestructures de sanejament i de depuració que eviten abocaments contaminants al subsol i al domini públic hídric o marítim, i que asseguren la qualitat mínima dels efluents segons la normativa aplicable.
f) Evitarà els nous desenvolupaments en les zones de risc dinundació significatiu, llevat que, a falta dalternatives de localització, puguen implementar-se mesures correctores suficients i sevite lincrement del risc dinundació a tercers.
g) Els instruments de planejament general podran incloure la proposta a ladministració competent de la reassignació dels drets daigua en relació amb els nous usos que sorgisquen de la diferent classificació del sòl
Article 10. Criteris dintegració territorial i paisatgística de les infraestructures.
Els plans territorials, urbanístics i sectorials:
a) Fixaran les reserves de sòl necessàries per a facilitar la construcció o ampliació de les infraestructures supramunicipals. Aquestes es dissenyaran i implantaran considerant la morfologia i permeabilitat del territori, la seua integració en el paisatge, la seua afecció a la infraestructura verda, així com la prevenció de riscos naturals i induïts.
b) Prioritzaran la gestió eficaç de les infraestructures existents i canalitzaran la seua implantació cap a corredors multifuncionals que les compatibilitzen per a economitzar el consum de sòl.
Article 11. Criteris per a lordenació del medi rural valencià.
1. Els nous desenvolupaments urbans i lordenació dels existents en els municipis del sistema rural valencià definit en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana sadaptaran a les seues condicions històriques descala, morfologia territorial, entorn paisatgístic i valor cultural. Sevitaran les noves transformacions que menyscaben el caràcter rural dels assentaments i els valors de lespai on semmarquen.
2. La planificació territorial i urbanística:
a) Ordenarà per a cada àmbit rural els diversos usos que siguen propis, compatibles o complementaris de lactivitat agrària, i establirà mesures i accions per a potenciar-la i per a millorar el paisatge local.
b) Contribuirà al manteniment de lequilibri territorial de la Comunitat Valenciana, millorant les condicions de vida de la població dels municipis del medi rural i procurant la revitalització dels nuclis tradicionals i la reutilització dels seus immobles.
3. La planificació i implantació dusos i activitats en el medi rural sajustarà a les directrius paisatgístiques següents, amb la finalitat de garantir una adequada integració en el seu entorn:
a) Les característiques volumètriques o compositives de les construccions seran les pròpies de les zones rurals.
b) Amb caràcter general, sevitaran les construccions en llocs pròxims a carreteres, llits o vies pecuàries.
c) Sevitarà la col·locació i el manteniment danuncis, cartells i tanques publicitàries, excepte els que tinguen caràcter institucional o indicatiu i els que compten amb expressa autorització demanial i no generen un impacte paisatgístic.
4. Safavorirà la reversibilitat de les instal·lacions i construccions subjectes a temporalitat emprant materials, tècniques i recursos adequats que puguen biodegradar-se, desmuntar-se o ser reutilitzats posteriorment.
Article 12. Millora de la qualitat de vida a les ciutats.
1. La planificació territorial i urbanística contribuirà a la vertebració territorial de la Comunitat Valenciana i potenciarà un sistema de ciutats policèntric que estenga la prestació de béns i serveis de forma equitativa al conjunt del territori.
2. La planificació territorial i urbanística contribuirà al manteniment de la viabilitat, diversitat i vitalitat dels centres històrics i a la seua dotació dequipaments i serveis en condicions de qualitat i suficiència.
3. Lordenació dusos i el disseny urbà atendran els principis daccessibilitat universal i de mobilitat sostenible, amb un sistema de transport públic eficient, qualificat i fiable, i asseguraran la comoditat per al trànsit de vianants i de ciclistes, per mitjà duna adequada estructura i morfologia dels carrers, espais públics i seccions viàries.
4. Els nous espais públics, o la seua reforma, han de configurar la imatge urbana com el resultat dun projecte unitari, coherent i articulat per la infraestructura verda urbana i la xarxa despais dotacionals. En cap cas els espais públics poden conformar-se com un mer resultat residual i inconnex de les implantacions privades.
5. Lordenació de ledificació i del seu ús sajustarà a criteris deficiència energètica, de reducció demissions i residus, i a la implantació de les energies renovables.
Article 13. Cohesió social, perspectiva de gènere i urbanisme
1. Lordenació territorial i urbanística procurarà les condicions necessàries per a aconseguir ciutats socialment integrades, i evitarà solucions espacials discriminatòries que generen àrees marginals i ambients dexclusió social, que són contràries als valors constitucionals.
2. Les polítiques i els plans de les administracions públiques en matèria durbanisme i ordenació del territori han dincloure mesures destinades a fer efectiu el principi digualtat entre les persones. En aquest sentit, la perspectiva de gènere sha dincloure en el disseny, la definició i lexecució del planejament urbanístic, ha de complir amb els criteris de lannex XII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, i, com a mínim, amb els elements clau següents:
a) La interrelació, la proximitat i la combinació dels usos per fer confluir les quatre esferes de la vida quotidiana productiva, reproductiva, política i personal i atorgar-los el mateix valor.
b) La sostenibilitat com a eix que, de forma transversal, impregna tot lurbanisme que ha de tenir cura del medi: aigua, energia, contaminació, sòl, residus, medi natural, zones verdes o espais naturals.
c) Emprar el concepte de ciutat cuidadora com a model urbà, és a dir, que lespai urbà, la mobilitat, el transport públic, laccessibilitat, la seguretat, lequipament i el disseny dels habitatges estan en funció de les persones i la vida quotidiana.
d) Garantir el dret dinformació de la ciutadania i dels col·lectius afectats, com també fomentar la participació ciutadana en totes les fases, tenint especial cura dincloure tant la paritat com la diversitat en totes les vessants, inclosa la participació de la infància. Cal prioritzar criteris inclusius i afavorir lequitat en laccés als serveis i les infraestructures urbanes.
e) Lús de llenguatge inclusiu en la redacció dels documents i ladaptació del llenguatge en els processos participatius per fomentar la inclusió.
3. Lelaboració i el seguiment dels instruments territorials i urbanístics ha de garantir el dret dinformació de la ciutadania i els col·lectius amb interessos afectats, i fomentar la participació ciutadana en totes les fases.
4. Lordenació urbanística ha de reservar sòl, dacord amb larticle 33 daquest text refós, per a habitatges subjectes a algun règim de protecció pública, sempre ponderant les necessitats municipals i supramunicipals, amb una distribució territorial equilibrada i una adequada connexió amb els equipaments i els serveis.
5. Els plans municipals ordenaran les reserves de dotacions públiques i lobtenció del sòl necessari per a implantar-les, dacord amb la planificació sectorial en matèria sanitària, educativa, de serveis socials, administrativa i dinfraestructures. Els òrgans administratius competents en aquestes matèries participaran en els processos daprovació dels plans.
TÍTOL II
Instruments dordenació
CAPÍTOL I
Instruments dordenació
Article 14. Tipus dinstruments dordenació.
1. Són instruments de planejament urbanístic i territorial dàmbit supramunicipal els següents:
a) LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
b) Els plans dacció territorial.
c) Els plans generals estructurals mancomunats.
2. Són instruments de planejament urbanístic i territorial dàmbit municipal els següents:
a) El pla general estructural.
b) En desplegament del pla general estructural, lordenació detallada es concreta per mitjà dels instruments següents:
1.r El pla dordenació detallada.
2.n Els plans de reforma interior.
3.r Els plans parcials.
4.t Els estudis de detall.
3. També són instruments dordenació els plans especials, els catàlegs de proteccions i els projectes dinversions estratègiques sostenibles.
4. El contingut i els documents dels instruments dordenació sajustaran als principis de mínim contingut necessari, màxima simplificació i proporcionalitat. Només podran exigir-se aquells documents expressament previstos per una norma amb rang de llei.
CAPÍTOL II
Planejament dàmbit supramunicipal
Secció I
L Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana
Article 15. Objecte, funcions, continguts i documentació de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
1. LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana és linstrument marc de lordenació del territori en làmbit de la Comunitat Valenciana i té com a finalitat la consecució dun territori integrador en la part social, respectuós en lambiental i competitiu en leconòmica.
2. Són funcions de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana:
a) Identificar les grans oportunitats del territori i proposar les accions necessàries per al seu aprofitament racional i sostenible.
b) Establir els objectius, principis i criteris que constituïxen el marc de referència de les decisions amb incidència territorial.
c) Orientar els processos de planificació territorial i urbanística cap a la consecució del model territorial desitjat pel la ciutadania.
d) Definir les estratègies adequades per a lordenació i gestió de la infraestructura verda del territori.
e) Integrar de manera coherent i eficient totes les actuacions que tenen una projecció sobre el territori, tant les actuacions sectorials de les administracions públiques com les actuacions diniciativa privada que tinguen un interés general.
3. Els objectius i principis directors de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana són vinculants per al conjunt de les administracions públiques amb àmbit competencial a la Comunitat Valenciana. Aquests objectius i principis, així com els criteris dordenació del territori que sestableixen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, sincorporaran des del principi en lavaluació ambiental i territorial de tots els programes, plans i projectes amb incidència sobre el territori.
4. El contingut de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana inclourà, com a mínim:
a) Objectius territorials estratègics establits a mitjà i llarg termini i amb un elevat consens social, i els indicadors per a avaluar el seu grau de compliment.
b) Diagnòstic territorial, que expresse els principals problemes, tendències i oportunitats del territori de la Comunitat Valenciana i propose escenaris i possibles opcions de futur.
c) Estructura territorial, que es definirà per a coordinar la projecció espacial de les distintes polítiques sectorials i la planificació territorial i urbanística.
d) Estratègies i projectes de canvi en el territori, per a aprofitar les oportunitats territorials duna manera eficaç i eficient.
e) Àrees funcionals, identificades com a àmbits territorials descala intermèdia per a una planificació i gestió supramunicipal capaç darticular lespai regional.
f) Fórmules de governança territorial, que permeten la cooperació i coordinació administrativa i públic privada per a desenvolupar projectes dinamitzadors del territori.
g) Directrius dordenació del territori, el grau de vinculació de les quals sestablirà en la mateixa Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, per a planificar i gestionar adequadament la infraestructura verda i els processos docupació del sòl.
5. LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana es formalitzarà amb la documentació gràfica i escrita que siga més adequada per a la definició dels continguts abans expressats.
Secció II
Els plans dacció territorial
Article 16. Plans dacció territorial: objecte, funcions, continguts i documentació.
1. Els plans dacció territorial són instruments dordenació territorial que desenvolupen, en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics, els objectius, els principis i els criteris de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana. El seu àmbit pot comprendre, en tot o en part, diversos termes municipals.
2. Els plans dacció territorial seran de caràcter sectorial o integrat, en funció del fet que els seus objectius i estratègies estiguen vinculats a un o més sectors de lacció pública.
3. Són funcions dels plans dacció territorial, en el seu àmbit dactuació:
a) Concretar i completar els objectius, principis, criteris i propostes de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, i adaptar-los a la realitat territorial.
b) Definir els objectius, principis i criteris territorials per a les actuacions sectorials supramunicipals de les administracions públiques.
c) Coordinar la planificació urbanística municipal i la sectorial per lassoliment dels seus objectius de sostenibilitat.
d) Definir la infraestructura verda en el seu àmbit dactuació i establir-ne fórmules participatives de gestió.
e) Proposar accions, projectes, directrius i fórmules de governança territorial, per a assegurar un desenvolupament territorial eficient i racional.
4. Aquests plans podran:
a) Desenvolupar, completar i, fins i tot, modificar aspectes de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, com a conseqüència duna anàlisi territorial de més detall respecte del seu àmbit, mantenint la coherència amb la planificació sectorial de la Generalitat.
b) Reservar terrenys per a dotacions dinterés supramunicipal, zonificar i classificar terrenys directament i articular lordenació urbanística de centres, eixos o entorns dàmplia influència supramunicipal.
c) Modificar les determinacions de lordenació estructural dels plans dàmbit municipal, així com ordenar ladaptació daquests a les seues noves previsions, fixant terminis a aquest efecte. Si, després de laprovació del pla dacció territorial, el planejament municipal és més restrictiu i ladaptació no és automàtica, aquest es farà mitjançant el procediment següent:
i) Lajuntament elaborarà una memòria justificativa tenint en compte, com a mínim, els criteris següents: usos, intensitat, ocupació de sòl i parcel·la i distància a elements protegits.
ii) La memòria justificativa haurà de sotmetres a informació pública per un període mínim de 20 dies.
iii) Una vegada finalitzat el període dinformació pública, lajuntament elaborarà el document definitiu de memòria justificativa, que haurà de ser aprovat pel ple de lajuntament.
iv) La competència per a adaptar el planejament municipal als plans dacció territorial correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i paisatge, que ha de dictar la resolució dadaptació del planejament municipal, previ informe en matèria dordenació del territori i de paisatge.
d) Per causa dinterès general de caràcter supramunicipal, els plans dacció territorial podran establir o modificar lordenació estructural de diversos municipis tenint en compte els criteris dordenació i gestió de la infraestructura verda i les relacions econòmiques i funcionals entre municipis, incloent-hi fórmules de compensació intermunicipal.
5. Els plans dacció territorial inclouran, com a mínim, els continguts següents:
a) Definició dobjectius, amb el grau de concreció suficient per a orientar el desplegament i lexecució de les seues estratègies, i indicadors per a avaluar-ne el grau de compliment.
b) Anàlisi territorial de la informació rellevant relativa a: infraestructura verda, assentaments poblacionals i evolució demogràfica, sistema productiu, renda i benestar, infraestructures, equipaments, vivenda i planejament vigent, cohesió social i govern del territori, així com altres dades que proporcione la sistematització de la informació obtinguda per ladministració del territori.
c) Diagnòstic del territori i definició descenaris de futur, detallant la problemàtica i les oportunitats del seu àmbit dactuació, i identificant les seues causes i els agents lactuació dels quals siga rellevant per a assolir els objectius del pla.
d) Estratègies del pla per a la consecució dels objectius proposats, incloent-hi la definició de projectes i accions dinamitzadores i valorant els efectes que la consecució dels objectius proposats tindrà sobre els elements enunciats en lapartat anterior.
e) Accions que shan de promoure per a la consecució dels seus objectius.
f) Directrius, criteris i normes que regulen les decisions publiques sobre la infraestructura verda del territori, la formulació del planejament municipal, les transformacions futures del territori, les declaracions dinterès comunitari, els projectes dinversions estratègiques sostenibles, els projectes dinfraestructura pública més rellevants i, en general, lexercici de les competències públiques amb projecció territorial.
6. Els plans dacció territorial es formalitzaran amb la documentació gràfica i escrita que siga més adequada per a la definició del seu contingut i per a la seua avaluació ambiental i territorial.
Secció III
Projectes dinversions estratègiques sostenibles
Article 17. Projectes dinversions estratègiques sostenibles. Definició i requisits.
1. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles tenen per objecte lordenació, la gestió i el desenvolupament dintervencions territorials dinterès general i estratègic, de rellevància supramunicipal, que així siguen declarades pel Consell. També poden tenir aquesta consideració aquelles activitats legalment implantades, però el caràcter de les quals shaguera plantejat originàriament de manera temporal, comporten fixació o increment de locupació i adopten solucions que en garantisquen o en milloren la integració en la infraestructura verda del territori i laplicació de solucions sostenibles basades en la naturalesa.
2. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles poden ser diniciativa pública, privada o mixta i localitzar-se en terrenys situats en un o més termes municipals, siga quina siga la zonificació, classificació, estat durbanització o ús previst pel planejament urbanístic i territorial anterior a laprovació.
3. Làmbit del projecte dinversió estratègica sostenible ha de constituir una única zona dordenació urbanística, lús predominant de la qual ha de ser el propi del projecte que motiva la modificació. Des del començament de la iniciativa ha de realitzar-se un estudi dalternatives tant del document dordenació com del projecte a executar.
4. Han de constituir-se com una única parcel·la urbanística dacord amb lús o activitat a què es destina, amb inscripció registral daquesta condició sobre la finca o finques registrals compreses. Es poden desenvolupar mitjançant societat de caràcter empresarial, pública, privada o mixta i executada en règim dunitat de gestió pels titulars. De forma excepcional, pot donar-se lloc a distintes parcel·les urbanístiques amb titulars distints, però els usos i les edificacions autoritzables en aquestes sempre han destar directament relacionats, o ser complementaris, amb lactivitat que motiva el projecte dinversió estratègica sostenible.
5. Ha de justificar-se la dificultat de dur-ne a terme el desenvolupament per algun dels instruments dordenació establits en la secció IV del capítol III del títol II, llibre I, daquest text refós, per no ser necessària la previsió en lordenació de sòls o dotacions de destinació pública constituents dun teixit urbà propi de la trama dels polígons industrials o terciaris, excepte els estrictament precisos per a garantir-ne seua connexió amb les xarxes generals, en vincular-se la totalitat del sòl a lús o lactivitat a la qual es destina el projecte dinversió estratègica sostenible.
6. En els projectes dinversions estratègiques sostenibles hauran de concórrer aquests requisits:
a) Congruència amb lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana: contribuir a la consecució dels seus objectius i directrius.
b) Interès general: produir un impacte supramunicipal favorable i permanent des del punt de vista econòmic, social i ambiental, especialment en la creació docupació; circumstància que ha dacreditar-se mitjançant laportació dun estudi de viabilitat, de sostenibilitat econòmica i dimpacte de gènere de lactuació.
Lestudi dimpacte econòmic i social sobre locupació ha dincorporar una anàlisi de la possible repercussió en locupació preexistent a la tramitació del projecte dinversió estratègica sostenible en sectors i usos iguals o semblants als previstos en el projecte dinversió estratègica sostenible i una previsió devolució i el balanç docupació dhomes i dones, a mitjà i llarg termini en làmbit dinfluència del projecte dinversió estratègica sostenible.
c) Integració territorial: ser compatible amb la infraestructura verda, integrar-se en la morfologia del territori i el paisatge i connectar adequadament amb les xarxes de mobilitat sostenible, ponderant positivament les de transport públic i els sistemes no motoritzats.
d) Localització selectiva: ubicar-se aprofitant singularitats del territori que impliquen avantatges comparatius de localització, siga per accessibilitat, entorn ambiental o paisatgístic o per la presència i la posició dequipaments o infraestructures de qualitat.
e) Efectivitat: executar-se de forma immediata, sense perjudici de les fases espacials o temporals que es prevegen en el desenvolupament.
f) Rellevància: acollir usos i activitats que contribuïsquen a lequitat, lexcel·lència i la qualificació del territori amb projecció o àmbit dinfluència descala internacional, nacional o, si més no, regional quan se situen en làmbit rural. Els projectes empresarials que implanten aquests usos i activitats shan dadequar a les categories següents:
1.r Actuacions que contribuïsquen a millorar la competitivitat territorial, la reconversió de sectors econòmics, el desenvolupament i la innovació tecnològica, la cooperació entre agents econòmics, latracció de talents, la internacionalització dempreses i, en general, la creació docupació estable i de qualitat, equilibrada entre homes i dones.
Les actuacions i els usos únicament han de ser de caràcter terciari, industrial o logístic. No shi permeten els usos residencials, comercials o doci, excepte en aquells percentatges complementaris i, en tot cas, minoritaris que donen servei a lús principal.
2.n Actuacions significatives de millora del sistema rural dacord amb lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i que hi afavorisquen locupació estable, especialment de les dones, basades en laprofitament dels recursos endògens o en latracció dactivitats innovadores compatibles amb el medi on subique. Shi exclouen els usos de caràcter residencial.
g) Justificació que el territori dubicació puga absorbir limpacte associat a lactivitat dacord amb els continguts de lestudi davaluació ambiental estratègica.
7. La implantació de projectes dinversions estratègiques sostenibles en infraestructura verda catalogada ha de complir la normativa sectorial que la regula.
Secció IV
Plans generals estructurals mancomunats
Article 18. Plans generals estructurals mancomunats.
1. Els municipis podran promoure plans generals estructurals mancomunats, que comprenguen dos o més termes municipals complets.
2. El contingut d aquests plans és el que es regula en la secció I, del capítol III, deste títol.
3. El procediment daprovació d aquests plans és el que es regula en el capítol II, del títol III, del llibre I, daquest text refós, si bé els òrgans competents per a la realització dels diferents tràmits a escala municipal seran els que siguen procedents dacord amb la legislació de les bases de règim local.
CAPÍTOL III
Planejament dàmbit municipal
Article 19. Nivells dordenació municipal: ordenació estructural i ordenació detallada.
1. Lordenació territorial i urbanística dun municipi sefectuarà, en atenció al rang i escala de les seues determinacions, en dos nivells: ordenació estructural i ordenació detallada.
2. Lordenació estructural defineix el model territorial i urbanístic del municipi, coordina i regula la localització espacial dels usos generals en tot el territori municipal, classifica el sòl, estableix les condicions bàsiques per al seu desenvolupament i sostenibilitat i defineix zones de distinta utilització del sòl i les vertebra per mitjà de la infraestructura verda i la xarxa primària de dotacions públiques. La integren les determinacions així qualificades per aquest text refós. Lordenació estructural sestableix en el pla general estructural i pot ser modificada pels instruments de planejament de desenvolupament, en els termes establits en aquest text refós.
3. Lordenació detallada desenvolupa i concreta lordenació estructural i regula lús detallat del sòl i ledificació. La integren les determinacions així qualificades per aquest text refós i aquelles altres que no tinguen específicament assignat un caràcter estructural.
4. Lordenació detallada sestableix en el pla dordenació detallada, en els plans parcials, en els plans de reforma interior i en els estudis de detall.
Secció I
El pla general estructural i lordenació estructural
Article 20. Funció i àmbit del pla general estructural.
El pla general estructural estableix lordenació estructural dun o més municipis complets; ha dajustar-se a les previsions de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i a les dels plans supramunicipals. Laprovació del pla general estructural és prèvia i necessària per a laprovació dels altres instruments de planejament municipal.
Article 21. Determinacions de lordenació estructural.
1. Integren lordenació estructural les determinacions següents:
a) Objectius i indicadors de sostenibilitat i de capacitat territorial i directrius estratègiques del desenvolupament previst, amb perspectiva de gènere.
b) Delimitació i caracterització de la infraestructura verda.
c) Xarxa primària.
d) Delimitació de les zones dordenació estructural per a tot el territori municipal.
e) Delimitació dels perímetres dafecció i protecció, exigits per la legislació sectorial.
f) Classificació del sòl.
g) Ordenació del sòl no urbanitzable, que inclou la zonificació i la normativa reguladora pròpia dels distints usos i aprofitaments admissibles excepcionalment en aquesta classe de sòl.
h) Delimitació dàmbits de planejament urbanístic diferenciat.
i) Condicions de desenvolupament de cada un dels sectors de planejament urbanístic.
j) Criteris generals per a la delimitació de les àrees de repartiment i per a lestabliment de laprofitament tipus.
k) Política pública de sòl i vivenda.
2. El pla general estructural ha dexpressar quins són els instruments dordenació detallada previstos per al seu desenvolupament, ja siga assumint els anteriorment vigents o remetent a altres de futura elaboració, per a cada una de les zones que shi delimiten.
Article 22. Objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial i directrius estratègiques del desenvolupament previst.
1. El pla general estructural contindrà uns objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat territorial amb un horitzó temporal de vint anys i seran vinculants per a lavaluació i seguiment del pla, sense perjuí que la vigència del pla siga indefinida. En absència de previsió específica per a làmbit del pla o per als sectors de desenvolupament, es considerarà que el nombre total dhabitants serà el resultant daplicar 2,5 habitants pel nombre de vivendes.
2. El pla definirà almenys els llindars següents, amb referència a tres escenaris, amb un horitzó a quatre, deu i vint anys:
a) Projecció de població que servisca com a referència per a la fixació de les determinacions del pla general estructural.
b) Índexs màxims docupació sostenible de sòl per a usos residencials i dactivitats econòmiques, tal com es preveuen en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Recursos hídrics necessaris, en funció dels recursos disponibles o dels susceptibles de reassignació o de nova generació per mitjà de les infraestructures oportunes.
3. El pla general estructural definirà un conjunt dindicadors de sostenibilitat per a la seua avaluació i seguiment. Aquests indicadors hauran de posseir els atributs mínims següents: senzillesa, disponibilitat, fiabilitat, representativitat i comparabilitat.
4. Les directrius estratègiques del desenvolupament del pla general estructural satindran als principis generals de creixement territorial i urbà desplegats en larticle 7 daquest text refós.
Article 23. Delimitació i característiques de la infraestructura verda a escala municipal.
1. El pla general estructural definirà, dacord amb les previsions del títol I daquest llibre, la infraestructura verda a escala municipal, i incorporarà i concretarà els elements descala regional i municipal daquesta infraestructura de manera coordinada amb els municipis contigus.
2. La infraestructura verda no constituïx en si mateixa una zona dordenació, sinó que els seus distints elements es zonificaran i es regularan de forma adequada a les seues característiques, a la seua legislació aplicable, a la seua funció territorial i a la interconnexió entre aquests elements. No obstant això, el pla general estructural podrà establir determinacions normatives, aplicables a tots o a alguns dels elements que integren la infraestructura verda, amb la finalitat de garantir el seu caràcter despai obert.
Article 24. Xarxa primària i estàndard global de zones verdes i parcs públics.
1. La xarxa primària és el conjunt dinfraestructures, dotacions i equipaments, públics i privats, que tenen un caràcter rellevant en lestructura urbanística municipal. Els elements que integren la xarxa primària estaran interconnectats i distribuïts de manera equilibrada en el territori, i comprendran, almenys, els següents:
a) Xarxa interurbana de comunicacions viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries.
b) Xarxa viària estructurant de carrers, avingudes o places de primer rang.
c) Parcs públics, amb una extensió mínima de cinc metres quadrats per habitant, amb relació al total de població prevista en el pla.
d) Si és el cas, xarxa de transport públic, urbà o metropolità, i xarxa de circulació no motoritzada.
e) Dotacions i equipaments làmbit de serveis dels quals supere el seu entorn immediat.
2. La previsió total de reserves de sòl per a implantar els elements de la xarxa primària sestablirà per a tot el territori, siga quina siga la classificació urbanística, i cobrirà les necessitats previsibles per la planificació. La superfície de parc públic destinada a obtenir infraestructura verda al voltant dels nuclis urbans no computarà als efectes del càlcul de líndex docupació de sòl en els termes establits en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana o disposició que la substituïsca.
3. La superfície mínima de parc públic de cinc metres quadrats per habitant podrà reduir-se de la manera següent:
a) En un 70 % en municipis de menys de 2.000 habitants i que no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
b) En un 50 % als municipis amb població igual o major de 2.000 habitants i menor de 5.000 habitants i que no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
c) En un 25 % als municipis amb una població igual o major de 5.000 habitants i menor de 15.000 habitants i que no formen una conurbació superior a 40.000 habitants.
d) En un 50 % en aquells municipis el terme municipal dels quals tinga sòl subjecte a una especial protecció en un percentatge superior al 75 % de la superfície.
Laplicació daquesta minoració exigeix, si el parc públic sadscriu a un sector, la previsió en la seua fitxa de gestió dun o més projectes dús públic a lentorn rural immediat al nucli urbà, el cost dels quals siga equivalent al pressupost que sobtindria aplicant com a mínim el mòdul per metre quadrat de sòl establit en lapartat III.3.4 de lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, a la superfície de parc públic que ha sigut reduïda després de laplicació de la minoració assenyalada en aquest apartat. I si el parc públic no sadscriu a cap sector, ladministració urbanística ha de fer aquests projectes. En el segon supòsit, el pla urbanístic ha destablir un programa dinversió progressiva en el temps dexecució del o dels projectes dús públic, que no podrà ser superior a vint anys i en el desè any ha destar executat, almenys, en un 50 %. Lincompliment daquest programa determinarà la impossibilitat que en el municipi esmentat es tramiten modificacions en el planejament urbanístic, ni programes dactuació integrada dús residencial.
4. En qualsevol tipus de municipis, les àrees recreatives situades en sòl no urbanitzable no contigu a nucli urbà que es destinen a usos lúdics i recreatius propis dels parcs públics podran computar com a tals, en la proporció de tres metres dàrea recreativa en sòl no urbanitzable per cada metre de parc públic.
5. Si saplica a un mateix municipi les minoracions que es permeten en els punts 3 i 4 daquest article, la minoració conjunta no podrà superar els màxims permesos en el punt 3 per a cada tipus de municipi.
La minoració de parc públic en entorn urbà que permet el punt 4 no podrà superar en cap cas el vint-i-cinc per cent del total exigit.
6. Als municipis inclosos en làmbit de la Llei 5/2018, de 6 de març, de lHorta de València, la reserva de parc públic de cinc metres quadrats per habitant podrà reduir-se dacord amb els supòsits que preveu la citada llei.
7. Lestàndard global de zones verdes i parcs públics inclosos en lordenació estructural i en lordenació detallada, en cada municipi, no serà inferior a 10 metres quadrats per habitant, amb relació al total de població prevista en el pla. Aquest estàndard es complirà de manera global per a tot el municipi, però no és exigible que es complisca en cadascun dels sectors o àmbits de planejament. A aquest estàndard saplicarà la minoració prevista en els apartats 3 i 4 daquest article i afectarà exclusivament lestàndard de 5 metres quadrats de parc públic per habitant.
8. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificació disposats en lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
Article 25. Zones dordenació estructural: funció i continguts.
1. El pla general estructural delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos que shan dimplantar, les diferents zones dordenació estructural per a tot el terme municipal.
2. Lordenació estructural diferenciarà:
a) Les zones rurals, caracteritzades per aquells sòls que estiguen en situació bàsica rural i que, dacord amb el pla, mantindran els valors i les funcions ambientals, territorials, paisatgístiques, econòmiques i culturals que exerceixen.
b) Les zones urbanitzades, caracteritzades per aquells sòls que tenen els serveis urbanístics, inclosos també tant els terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de petites actuacions urbanístiques que no comporten més duna línia dilles de cases edificables, com els que presenten dèficit durbanització o dotacions.
c) Les zones de nou desenvolupament o expansió urbana, amb les corresponents dotacions i infraestructures.
3. La nomenclatura per a designar les zones sajustarà als criteris dunificació disposats en lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
4. Hauràn dassenyalar-se com a zones diferenciades un o més nuclis històrics tradicionals caracteritzats per compondre agrupacions diferenciades dedificacions que conserven una trama urbana, una tipologia diferenciada o una silueta històrica característica. Cal justificar-ne la inexistència.
5. Sense perjudici del que hi ha establit en lapartat 2, en els nuclis urbans tradicionals de municipis descàs creixement, poden delimitar-se petites zones amb lamplitud necessària per a acollir les demandes de la població resident, prolongant la morfologia tradicional de carrers i edificació i legitimant exigències més senzilles durbanització derivades de la densitat moderada, el seu entorn agrari i lescassa motorització. Aquests àmbits shan de desenvolupar com a actuacions aïllades segons larticle 76.3.b daquest text refós.
Article 26. Zonificació estructural de les zones rurals.
Per a les zones rurals, lordenació estructural establirà:
a) La diferenciació entre el sòl rural comú i el de protecció especial, aquest últim dacord amb les normatives sectorials específiques i als valors ambientals, culturals, agrològics o de qualitat paisatgística.
b) En el sòl rural comú sestabliran les normes bàsiques que regulen els usos, intensitats, graus de protecció i integració paisatgística i que previnguen la parcel·lació urbanística i ledificació incontrolada, i sestabliran les superfícies mínimes indivisibles, les alçàries màximes, locupació màxima de parcel·la i altres determinacions anàlogues. En aquest tipus de sòl es delimitaran zones dordenació estructural, a partir de criteris ambientals i paisatgístics, que reflectisquen la seua vocació territorial futura i es regularan els usos que puguen acollir; a aquest efecte, caldrà ajustar-se al que disposa el títol IV del llibre II daquest text refós.
c) En el sòl rural de protecció especial, per valors ambientals, paisatgístics, culturals o econòmics, o per la presència de riscos naturals i induïts, els plans aplicaran la legislació sectorial corresponent a les matèries afectades, sense perjuí destablir disposicions normatives i zonificacions que milloren la seua protecció i gestió. Els usos, obres, instal·lacions i activitats que simplanten en aquests sòls, de conformitat amb el títol IV del llibre II, hauran destar previstes en el planejament per ser compatibles amb el manteniment, conservació, millora, aprofitament i posada en valor dels recursos protegits; també es permetrà la implantació de les que siguen necessàries per a limitar els riscos. En aquest tipus de sòl, les activitats que prevegen els plans estaran relacionades amb la utilització, aprofitament o captura de recursos naturals, com ara el vent, el sol, laigua o els minerals; a més, sexigirà que no generen impactes significatius en el medi ambient o que, després de lavaluació del seu impacte ambiental i lestudi de la seua integració en el paisatge, el seu interés públic o social prevalga o resulte compatible amb els valors ambientals, culturals i paisatgístics que podrien resultar afectats. Igualment, es podran dur a terme les obres i instal·lacions necessàries per a la gestió dels béns de domini públic, o dels serveis públics o activitats dutilitat pública o interés general, i per a la minoració dels riscos que motivaran la seua especial protecció. Finalment, els plans inclouran les mesures que shan dadoptar als efectes de la conservació, protecció o millora dels béns protegits i, quan siga procedent, la prohibició de construir.
Article 27. Zonificació de zones urbanitzades i de nou desenvolupament i expansió urbana.
Per a les zones urbanitzades i de nou desenvolupament i expansió urbana, lordenació estructural establirà:
a) Els usos dominants en cada zona, que podran ser residencial, industrial o terciari.
b) Normes, per a cada zona, sobre els usos, intensitats, graus de protecció i criteris dintegració paisatgística, dacord amb les característiques zonals i els objectius del pla, de manera que:
1.r En les zones dús dominant residencial, existents o de nou desenvolupament, el pla diferenciarà, si més no, entre zones dalta, mitjana i baixa densitat, població màxima que poden acollir, i fixaran ledificabilitat i els criteris tipològics que permeten la posterior regulació detallada. Sentén per alta densitat aquella que resulte superior a 60 vivendes per hectàrea, per mitjana densitat la que resulte entre 35 vivendes per hectàrea i 60 vivendes per hectàrea, i per baixa densitat aquella que preveja menys de 35 vivendes per hectàrea.
2.n En les zones industrials i terciàries, existents o de nou desenvolupament, el pla diferenciarà, si més no, entre zones segons els usos i les característiques de les activitats en funció de la seua compatibilitat amb altres usos, i fixarà ledificabilitat, els criteris tipològics que permeten la seua posterior regulació detallada i els usos dominants.
3.r El nucli o nuclis històrics es distingiran com a zones diferenciades subjectes a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.
Article 28. Classificació del sòl.
1. Els instruments de planejament classifiquen el sòl en urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
2. El pla general estructural classificarà com a sòl no urbanitzable els terrenys que zonifique com a zones rurals, segons aquest text refós.
3. Són sòl urbà els solars i els terrenys que el pla general estructural zonifique com a zones urbanitzades, dacord amb larticle 25.2.b daquest text refós.
4. El pla general estructural classificarà com a sòl urbanitzable els terrenys que zonifique com a zones de nou desenvolupament o expansió urbana. La classificació com a sòl urbanitzable pel pla comporta la mera aptitud dels terrenys per a la seua urbanització, després de la seua programació.
Article 29. Delimitació dàmbits de planejament urbanístic diferenciat.
1. Una vegada shaja zonificat el territori municipal, el pla general estructural delimitarà en el sòl urbanitzable i, si escau, en el sòl urbà, àmbits de planificació urbanística per al posterior desenvolupament detallat, que podran ser:
a) Sectors de pla parcial per a estructurar lexpansió urbana prevista. Cada sector ha de configurar-se amb amplitud suficient, viabilitat econòmica, referències geogràfiques o administratives definides i objectius específics que justifiquen la redacció dun instrument de planejament autònom.
b) Sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana que han de ser abordades per un pla específic daquesta índole.
2. Per a cada sector, el pla general estructural farà una estimació aproximada del nombre màxim i mínim dhabitants en àmbits dús residencial i dhabitants equivalents en àmbits dusos productius, calcularà una estimació preliminar de les dotacions de lordenació estructural i de les necessitats funcionals bàsiques en matèria de sanejament, abastiment daigua, subministrament energètic, telecomunicacions, accessibilitat, mobilitat i gestió de residus, i justificarà les reserves de sòl establides a aquests fins.
Article 30. Continguts econòmics del pla general estructural.
1. El pla general estructural establirà els criteris dequidistribució que hagen de regir el seu desenvolupament, i ponderarà la viabilitat econòmica que permeta garantir lexecució de les seues previsions de gestió urbanística.
2. El pla ha dincloure una memòria de sostenibilitat econòmica en què, dacord amb la legislació de sòl de lEstat, es ponderarà limpacte de lactuació en les hisendes públiques afectades per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries, la posada en marxa i la prestació dels serveis resultants, així com la suficiència i ladequació del sòl destinat a usos productius.
Article 31. Condicions de desenvolupament de cada un dels sectors de planejament urbanístic.
Els plans generals estructurals determinaran la seqüència lògica del seu desenvolupament territorial per mitjà de lestabliment justificat de les condicions objectives que han de complir-se perquè siga possible la incorporació de cada sector, unitat o tram durbanització al context global del territori, definint així un orde bàsic de prioritats per a lexecució de les actuacions integrades i regular les condicions que aquestes han de complir perquè siga possible la seua programació. Així mateix, establiran les condicions sota les quals siga possible la delimitació de nous sectors i la seua incorporació al procés de transformació urbanística. Aquestes determinacions shan dajustar als criteris generals de creixement territorial i urbà establits en larticle 7 daquest text refós.
Article 32. Criteris per a la determinació dàrees de repartiment i per a lestabliment de laprofitament tipus .
El pla general estructural ha destablir, com a mínim, els criteris necessaris per a delimitar les àrees de repartiment i calcular-ne laprofitament tipus. A aquest efecte, ha de fixar les directrius per a calcular les cessions de sòl de xarxa primària que haja dassumir cada sector. Si escau, ha dindicar quines infraestructures daquesta xarxa primària han de ser executades amb càrrec a sectors concrets, per a satisfer les respectives necessitats funcionals, i també les conseqüències econòmiques o equidistributives que es deriven de la possible execució anticipada de la corresponent infraestructura per part de ladministració.
Article 33. Política pública de sòl i habitatge.
1. Conforme a la legislació estatal del sòl, el pla general estructural ha de respectar la previsió de sòl per a promoure habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública amb destinació, preferentment, al lloguer o al règim de dret de superfície i a la venda, en un mínim de:
a) El 30 % de ledificabilitat residencial prevista en sòls urbanitzables i urbans sense urbanització.
b) El 15 % de ledificabilitat residencial prevista en sòls urbans inclosos en àmbits de renovació i regeneració urbana.
c) El 10 % de lincrement de ledificabilitat residencial en sòl urbà que es genera sobre ledificabilitat residencial del planejament vigent.
En tot cas, ladministració actuant pot fixar percentatges de reserva per a habitatges dalgun règim de protecció pública superiors als mínims establerts en aquest apartat.
2. Quan la nova edificabilitat es plantege en zones turístiques docupació estacional o de segona residència, el pla podrà preveure lemplaçament de part o la totalitat daquesta reserva en altres àrees del territori i justificar-ne la innecessarietat en la població permanent prevista i les necessitats de la població activa de la zona.
3. No obstant això, estan exempts daplicar lapartat 1 daquest article els instruments dordenació dels municipis de menys de 10.000 habitants en què, en els dos últims anys anteriors a linici daprovació del pla, shagen autoritzat edificacions residencials per a menys de cinc habitatges per cada mil habitants i any, sempre que aquest pla no ordene actuacions residencials superiors per a més de cent habitatges nous, com també els que tinguen per objecte actuacions de reforma o millora de la urbanització existent en què lús residencial no abaste els dos-cents habitatges.
Article 34. Documentació del pla general estructural.
1. El pla general estructural contindrà una anàlisi i diagnòstic territorial del seu àmbit daplicació, compost per:
a) Memòria informativa, on sindique lestat dexecució del planejament anterior, la quantificació de loferta de sòl susceptible de ser urbanitzat o edificat, la situació socioeconòmica i el compliment dels objectius ambientals i de gènere.
b) Plànols dinformació que reflectisquen les determinacions anteriors i les afeccions sectorials. Entre altres continguts, sha dincloure:
1.r Plànol del perímetre de la urbanització preexistent, ajustat a la realitat dels terrenys en situació de sòl urbanitzat i de les previsions del planejament anterior sense desenvolupar.
2.n Reflex gràfic de les bases cartogràfiques de la Generalitat relatives a la infraestructura verda, afeccions i limitacions.
3.r Delimitació dunitats territorials, ambientals i de paisatge.
4.t Reflex de lordenació continguda en els plans que afecten el municipi.
2. El pla general estructural inclourà una documentació justificativa que comprenga:
a) Memòria justificativa del model territorial i urbanístic proposat, on sindique loferta de sòl i dedificabilitat, quantificades per classes i zones de sòl. Aquest model serà suficient i adequat a la demanda i als objectius, llindars i indicadors de sostenibilitat.
b) Documents de lavaluació ambiental i territorial, de conformitat amb el capítol II del títol III daquest llibre, en els quals sinclouran, si calen, els estudis de trànsit, de mobilitat i transport, del potencial de vivenda i de sòl per a activitats econòmiques, acústic, dinundabilitat, de disponibilitat de recursos hídrics, davaluació socioeconòmica, de patrimoni cultural, dafecció a la Xarxa Natura i, en general, tots els que siguen exigibles per aplicació de la normativa sectorial.
c) Estudi de paisatge.
d) Informe de viabilitat econòmica.
e) Memòria de sostenibilitat econòmica.
f) Fixació dindicadors del seguiment de la seua execució.
3. La documentació justificativa ha dacreditar la coherència de lordenació estructural amb els indicadors de sostenibilitat i amb les directrius de desenvolupament territorial que postule. Així mateix, ha de justificar la configuració de la infraestructura verda a escala municipal, la funcionalitat de la xarxa primària i la zonificació prevista, així com explicar els criteris seguits per a la determinació daprofitaments tipus i fixació de regles dequidistribució i justificar el compliment de totes les disposicions legals que resulten aplicables, a més de les regulades en aquest capítol.
4. El pla general estructural inclourà la següent documentació amb eficàcia normativa:
a) Plànols dordenació estructural, on es plasmen gràficament i a escala adequada els continguts que li són propis.
b) Normes urbanístiques de rang estructural respecte als punts següents:
1.r Objectius i directrius estratègiques del desenvolupament territorial previst.
2.n Disposicions normatives dels estudis sectorials que sapliquen al pla.
3.r Classificació del sòl.
4.t Regulació de cada una de les zones dordenació previstes dacord amb este títol.
5.t Criteris de càlcul i paràmetres dequidistribució aplicables.
6.t Criteris de distribució de reserves de vivenda sotmeses al règim de protecció pública.
7.m Identificació dels instruments urbanístics que contenen lordenació detallada.
c) Fitxes de zona, relatives a les zones dordenació estructural que definisca el pla, segons els models que sinclouen en lannex V daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
d) Fitxes de gestió, amb criteris, determinacions i paràmetres de lordenació estructural per al desenvolupament de cada sector o àmbit dunitat dexecució previst, segons els models que sinclouen en lannex V daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
e) Catàleg de proteccions i delimitació de zones de vigilància arqueològica i entorns de protecció dels béns inclosos, amb el contingut de larticle 42 daquest text refós.
Secció II
Lordenació detallada
Article 35. Determinacions de lordenació detallada.
1. Lordenació detallada sestableix com a desenvolupament de lordenació estructural i ha de contindre les següents determinacions:
a) La definició i la caracterització de la infraestructura verda urbana que no estiga establida com a ordenació estructural, que garantisca la connectivitat a través de les zones verdes, espais lliures i itineraris de vianants que la integren.
b) La xarxa secundària de dotacions públiques.
c) La delimitació de les subzones, amb les corresponents ordenances particulars dedificació, que incloguen les dimensions, la forma i el volum.
d) La regulació detallada dels usos del sòl de cada subzona, en desenvolupament de les zones dordenació estructural i de líndex dedificabilitat neta aplicable a cada parcel·la de sòl urbà i a cada sector del sòl urbanitzable.
e) La delimitació del traçat de les vies pecuàries en el transcurs per sòl urbà o urbanitzable, dacord amb la normativa sectorial aplicable.
f) La delimitació de les àrees de repartiment i la fixació de laprofitament tipus dacord amb els criteris i les condicions establides en lordenació estructural.
g) La fixació dalineacions i rasants.
h) Lestabliment dels paràmetres reguladors de la parcel·lació.
i) La delimitació dunitats dexecució, contínues o discontínues. En el sòl urbà ha didentificar els àmbits subjectes a actuacions aïllades en les quals el nou pla manté laprofitament atribuït pel planejament anterior i aquelles altres que se sotmeten al règim de les actuacions de dotació a les quals el planejament haja atribuït un increment daprofitament sobre lanteriorment establit, juntament amb les afectades a lús dotacional públic derivades daquest increment.
j) La delimitació dàmbits dactuació sobre el medi urbà a què es refereix larticle 76 daquest text refós i la legislació de lEstat en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
k) En els nuclis urbans tradicionals de municipis amb població inferior a 2.000 habitants, sense creixement o amb creixement escàs, la delimitació de petites zones amb lamplitud necessària per a acollir les demandes de la població resident, prolongant la morfologia tradicional de carrers i edificació, i amb exigències més senzilles durbanització derivades de la densitat moderada, lentorn agrari i lescassa motorització. Aquests àmbits es desenvoluparan com a actuacions aïllades segons larticle 73.3.b daquest text refós.
2. Per a la regulació de les determinacions pròpies de lordenació detallada, es prendrà en consideració linstrument de paisatge que sadjunte al pla.
3. Les ordenances municipals de policia de ledificació regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres dedificació que no siguen definitòries de ledificabilitat o la destinació del sòl. També poden regular, en termes compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles dautorització en cada immoble. Les ordenances hauran de ser conformes a les disposicions estatals o autonòmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i, en cap cas, menyscabaran les mesures establides per a la protecció del medi ambient i del paisatge urbà o dels béns catalogats dinterés cultural o històric.
Article 36. Xarxa secundària de dotacions i estàndards de qualitat urbana.
1. La xarxa secundària està integrada per les infraestructures, espais lliures, jardins, equipaments i altres dotacions, que tenen un àmbit dinfluència propi dun sector o àmbit equivalent. Les categories i la nomenclatura per a designar les dotacions sajustaran als criteris dunificació disposats en lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
2. Lordenació detallada en sectors de planejament parcial ha de complir els estàndards dotacionals de qualitat urbana que sestableixen en lannex IV, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, i, com a mínim, els següents:
a) En sòl residencial, les dotacions públiques no viàries han de ser almenys de 35 metres quadrats de sòl per cada 100 metres quadrats potencialment edificables amb aquest ús. Daquells, un mínim de 15 shan de destinar a zones verdes públiques.
b) En sòl industrial o terciari, es destinarà a zones verdes públiques almenys el 10 % de la superfície del sector i a equipaments públics almenys un 5 % de la superfície del sector. En els municipis pertanyents al sistema rural de la Comunitat Valenciana es podrà eximir el 5 % de superfície destinada a dotacions públiques.
c) Ha de garantir-se lexistència darbratge suficient en el sòl urbà i urbanitzable. Les ordenances municipals han destablir la densitat i la diversitat dels exemplars arboris necessaris per a articular la infraestructura verda urbana i connectar els espais verds de la població. En poblacions de més de 20.000 habitants, els nous desenvolupaments residencials han de tendir a aconseguir una proporció, almenys, dun arbre per cada 100 m² de sostre edificable i en desenvolupaments industrials o terciaris un arbre per cada 200 m² de sostre edificable. En tot cas, lexecució daquestes previsions han dajustar-se a les característiques paisatgístiques i climàtiques del medi urbà, la permeabilitat sòl i el confort acústic, entre altres.
3. En sectors de sòl urbanitzable residencial, les densitats residencials no seran superiors a 100 habitatges per hectàrea ni a un metre quadrat edificable dús residencial per metre quadrat de sòl. Tots els sectors dús residencial han de disposar dun mínim dedificabilitat terciària. El pla podrà optar per fixar un índex dedificabilitat terciària respecte daixò, o bé per regular en la seua normativa la compatibilitat dels usos terciaris que es prevegen en el sector amb lús residencial predominant. Aquest mínim dedificabilitat terciària no pot destinar-se íntegrament a lús dallotjaments turístics subjectes a la reglamentació administrativa sectorial.
4. En sòl urbà, quan ledificabilitat residencial mitjana preexistent a la subzona dordenació detallada o a làrea homogènia per usos i tipologies ja supere el metre quadrat edificable per metre quadrat de sòl, el nou planejament no pot augmentar ledificabilitat residencial aplicable a cada parcel·la respecte a les previsions del planejament anterior.
Tanmateix, en actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de lordenació urbana de làmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se ledificabilitat respecte al planejament anterior, en els següents termes:
a) En unitats dexecució, líndex dedificabilitat bruta residencial de la unitat dexecució no pot superar en més dun 50 % líndex dedificabilitat bruta residencial de la subzona dordenació o de làrea homogènia corresponent, sense que en cap cas puga superar el màxim de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl residencial.
b) En parcel·les urbanes o solars, líndex dedificabilitat neta residencial de la parcel·la no pot superar en més dun 50 % líndex dedificabilitat neta residencial mitjà de les parcel·les urbanes o solars situats a la subzona dordenació o de làrea homogènia corresponent.
c) En els supòsits previstos en les dues lletres anteriors, la densitat dhabitatges resultants no pot superar en més dun 50 % la densitat dhabitatges mitjana de làmbit de referència utilitzat, amb el límit del duple de lestablida en lapartat 3 daquest article.
d) Lincrement de sòl dotacional públic que exigisca un increment dedificabilitat, es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en larticle 67.3 daquest text refós i en lannex IV, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, quant al càlcul de lestàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de lentorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.
5. En sòl urbà, per als usos terciari o industrial sotmesos a actuacions de dotació, rehabilitació, renovació o regeneració urbana, per raons justificades en la memòria de viabilitat econòmica i sempre que siga compatible amb la racionalitat, la qualitat i el paisatge de lordenació urbana de làmbit en el qual es plantegen, pot incrementar-se ledificabilitat atribuïda al planejament anterior al sòl objecte de modificació en els termes que reglamentàriament sestablisquen, sense que en cap cas es puga superar el duple de líndex mitjà dedificabilitat neta daquests usos en parcel·les urbanes o solars situats a la subzona dordenació o de làrea homogènia corresponent, o de dos metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl díndex dedificabilitat bruta daquests usos en unitats dexecució.
Lincrement de sòl dotacional públic que exigisca lincrement dedificabilitat es determina de conformitat amb el que hi ha disposat en larticle 67.3 daquest text refós i en lannex IV, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, quant al càlcul de lestàndard dotacional global, i amb caràcter general es fa en funció de les necessitats de lentorn amb zones verdes o equipaments públics en la proporció adequada per a atendre les necessitats de la nova ordenació.
6. Tanmateix, en els àmbits de referència utilitzats tant per a lús residencial com el terciari o lindustrial, quan lestàndard dotacional global en la situació dorigen ja fora superior a 15 metres quadrats de sòl dotacional públic per cada 100 metres quadrats de sostre, no és necessari lincrement de sòl dotacional públic, sempre que es mantinga com a mínim lindicat estàndard dotacional global.
7. En els supòsits dels apartats anteriors, quan siga impossible la cessió en terrenys en el mateix àmbit de lactuació, les dotacions públiques poden materialitzar-se mitjançant la cessió en superfície edificada de valor equivalent, que shan dintegrar en complexos immobiliaris definits en la legislació estatal de sòl, o bé shan de compensar econòmicament. En aquest cas, limport de la compensació ha de tenir com a única finalitat ladquisició de sòl dotacional o la millora de qualitat urbana dels sòls dotacionals públics existents.
Article 37. Usos terciaris especials.
1. Els sòls de titularitat privada destinats a lús educatiu cultural, esportiu recreatiu i sanitària assistencial tenen el caràcter dús terciari.
2. Per a la reforma, regeneració o renovació dunitats dexecució delimitades en sòl urbà efectivament urbanitzat, on ja existisquen o es preveja la implantació dels usos a què es refereix lapartat anterior, la reserva de sòl dotacional públic exigible a lactuació urbanística podrà disminuir-se en la mateixa superfície que els nous usos a implantar daqueix caràcter, amb el límit del 50% de les establides en l article 36 daquest text refós. De la mateixa manera, el percentatge de participació pública en laprofitament a què es refereix larticle 82 daquest text refós podrà reduir-se fins a un 50%, en funció del resultat de la memòria de viabilitat econòmica.
Secció III
Pla dordenació detallada
Article 38. Funcions i àmbit del pla dordenació detallada
1. Són funcions del pla dordenació detallada:
a) Regular les ordenances generals dedificació aplicables en tot el terme municipal, sense perjuí de les especificitats que puguen establir els plans parcials i de reforma interior, en atenció, degudament justificada, a les característiques singulars del seu específic sector o àrea dordenació.
b) Ordenar el sòl urbà, incloent-hi els nuclis urbanitzats, els assentaments rurals ja consolidats i els seus limítrofs, excepte en les àrees de reforma interior previstes. També ordenarà els àmbits de sòls semiconsolidats de vivenda unifamiliar en medi rural faltats durbanització, i podrà preveure la remissió daquesta ordenació al pla especial corresponent.
2. Quan ho aconselle el model dordenació elegit, el pla dordenació detallada també pot ordenar àmbits dexpansió urbana classificats com a sòl urbanitzable, fins i tot, quan per la seua amplitud i característiques puguen configurar un sector complet de pla parcial. En aquest últim cas, el pla dordenació detallada observarà, en el disseny de lordenació, els mateixos estàndards de qualitat urbana que són exigibles per a redactar un pla parcial.
3. Així mateix, quan el model dordenació adoptat mantinga els usos i els paràmetres corresponents a determinades zones o subzones de sòl urbà o a sectors concrets de sòl urbanitzable establides en el planejament anterior, el pla dordenació detallada es podrà formular i afectarà, exclusivament, aquells sòls on es vaja a innovar lordenació urbanística vigent.
Article 39. Documentació del pla dordenació detallada.
El pla dordenació detallada es formalitzarà amb:
a) Documents informatius i justificatius:
1.r Memòria informativa i justificativa, que, en tot cas, justificarà ladequació del pla als plans supramunicipals i el compliment de lordenació estructural definida en el pla general estructural.
2.n Plànols destat actual i afeccions sobre el territori ordenat.
3.r Estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que estableixen els annexos I i II daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Plànols dordenació detallada a escala adequada, en general 1:2.000, on es plasmen gràficament els continguts que li són propis segons la secció 2.ª anterior. En aquests, sintegraran els elements de la xarxa primària interns o contigus.
2.n Ordenances generals dusos, edificació i ordenació de parcel·la i ordenances particulars de les diferents subzones.
3.r Fitxes de gestió per a les unitats dexecució delimitades en el pla, dacord amb els models establits en lannex V daquest text refós, o disposició reglamentaria que els substituïsca.
Secció IV
Plans parcials, plans de reforma interior i estudis de detall
Article 40. Plans parcials i plans de reforma interior: funció, àmbit i documentació.
1. Els plans parcials ordenen detalladament sectors complets en àmbits de sòl urbanitzable. Els plans de reforma interior compleixen anàloga funció en àmbits urbanitzats prèviament o amb alt grau de consolidació i en els àmbits dactuació sobre el medi urbà a què fan referència els articles 35 i 76 daquest text refós i la legislació de lEstat en matèria de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
2. Els plans parcials es desenvolupen, en tot el seu àmbit, per mitjà duna o diverses unitats dexecució. Els plans de reforma interior també podran delimitar aquestes unitats per necessitats funcionals de renovació urbana o quan siguen necessàries segons les normes i criteris dequidistribució previstos pel pla general estructural i aquest text refós; i establiran els àmbits que shan de desenvolupar per mitjà dactuacions aïllades, en els llocs on no siguen necessàries les actuacions integrades.
3. Els plans parcials i els plans de reforma interior hauran de contindre la documentació següent, amb referència al que estableix la secció II anterior:
a) Documents sense eficàcia normativa:
1.r Memòria informativa i justificativa.
2.n Estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que estableix el capítol II del títol I daquest llibre, així com els altres estudis previstos en larticle 34 daquest text refós, en la mesura que ho necessite labast de les seues determinacions.
3.r Plànols de lestat actual i de les afeccions del territori.
4.t Inventari dedificacions existents.
5.t Estudi de viabilitat econòmica i memòria de sostenibilitat econòmica, si no estigueren convenientment detallades en el pla general estructural.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Plànols dordenació i plànol de conjunt refós que permeta visualitzar el resultat final daquesta ordenació en lentorn o barri contigu al sector i la seua coordinació amb lordenació estructural.
2.n Ordenança particular dedificació i usos del sòl, en els casos en què es justifique la seua procedència per necessitats específiques de làmbit ordenat, incloent-hi, si és el cas, les determinacions de linstrument de paisatge que corresponga.
3.r En tot cas, respecte a ledificació existent: ordenances específiques del grau de protecció, del règim de fora dordenació o de la seua situació transitòria.
Article 41. Estudis de detall.
1. Els estudis de detall defineixen o remodelen volums i alineacions, sense que puguen modificar altres determinacions pròpies del pla que desenvolupa.
2. Es formularan per a les àrees delimitades o en els casos definits pels plans de rang superior, i han de comprendre, com a mínim, illes de cases o unitats urbanes equivalents completes.
3. Podran crear els nous vials o sòls dotacionals que necessite la remodelació tipològica o morfològica del volum ordenat, o ampliar-los, però sense alterar la funcionalitat dels previstos en el pla que desenvolupen.
4. Contindran la documentació informativa i normativa pròpia que siga adequada als seus fins i inclouran una anàlisi de la seua integració en el paisatge urbà.
CAPÍTOL IV
Catàleg de proteccions i plans especials
Article 42. Catàleg de proteccions.
1. El catàleg de proteccions és un instrument dordenació dàmbit municipal, per mitjà del qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, quant als seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen dun règim de conservació específic i, si és el cas, ladopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.
2. El catàleg de proteccions haurà de contindre tots els elements territorials existents en un municipi sobre els quals recaiga algun tipus de protecció derivada de la legislació del patrimoni cultural, del patrimoni natural i del paisatge, així com dels instruments previstos en aquestes legislacions per a la seua concreció i desenvolupament. A més dels elements esmentats, el catàleg podrà contindre altres elements que, fins i tot sense gaudir de la protecció específica definida per la legislació vigent, sestima que han de considerar-se juntament amb els anteriors, quant al seu interés local o per la seua incidència territorial i urbanística.
3. Els elements que formen part del catàleg de proteccions podran identificar-se tant individualment, com formant part dun conjunt.
4. El catàleg de proteccions diferenciarà, almenys, tres seccions: patrimoni cultural, patrimoni natural i paisatge; a aquestes seccions, es podran afegir aquelles altres que sestimen convenients per la seua presència significativa en el municipi. Cadascuna delles tindrà el contingut següent:
a) Inventari delements i conjunts potencialment catalogables; la seua situació i descripció general.
b) Anàlisi del conjunt, criteris de valoració i selecció, criteris de classificació, criteris de protecció i integració en lordenació territorial i urbanística, criteris de foment i possibilitats dintervenció. Proposta de catalogació.
c) Memòria justificativa de la selecció efectuada, classificació i tipus de protecció, propostes normatives i dactuació. Quadre resum amb les principals dades de la catalogació.
d) Fitxa individualitzada de cada element i conjunt catalogat, que inclourà la seua identificació, emplaçament, descripció, nivells de protecció i ús, actuacions previstes i normativa aplicable; tot això dacord amb els formats i les indicacions continguts en lannex VI daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
e) Plànol general amb la situació i emplaçament de tots els elements catalogats.
f) Determinacions generals que shan dincorporar en el pla general estructural o en els instruments dordenació detallada.
5. Tot pla general estructural haurà de contindre necessàriament un catàleg de proteccions, que comprendrà tot el terme municipal, amb independència que es puga formular, revisar o modificar de manera separada; en eixe cas, sincorporarà al registre autonòmic que arreplega els catàlegs com a instrument independent.
6. Als efectes de la secció de patrimoni cultural, es considera que conformen lordenació estructural els béns integrants de lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià, que inclou els Béns dInterés Cultural i els Béns de Rellevància Local.
7. A fi de poder normalitzar el tractament urbanístic i territorial dels elements i conjunts catalogats del patrimoni cultural, i sense que això afecte les categories de protecció establides per la seua legislació corresponent, aquests elements es caracteritzaran segons els nivells de protecció determinats en lannex VI daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
8. Quan es redacte un catàleg de proteccions, formulat de forma independent a un altre instrument de planejament, pot elaborar-se, tramitar-se i aprovar-se per a una o diverses de les seccions que componen aquest catàleg, i així constituir per si mateixos un catàleg de protecció, sense perjudici que amb posterioritat puguen incorporar-se les seccions restants.
Article 43. Plans especials.
1. Els plans especials complementen als altres plans i, si és el cas, els modifiquen. Poden formular-se amb la finalitat destablir lordenació territorial i urbanística dactuacions incloses en altres instruments dordenació, lordenació de projectes dobres, serveis o activitats que siguen dinterés general, actuacions de rehabilitació, regeneració o renovació sobre el medi urbà a què fa referència aquest text refós i la legislació de lEstat en aquesta matèria, o en els casos regulats en la legislació sectorial que siga aplicable.
Així mateix, els plans especials son linstrument per a lanàlisi detallada del territori i lordenació urbanística quan es tracte de plans dirigits a la minimització de limpacte ambiental.
2. La seua documentació serà la següent:
a) Documents sense eficàcia normativa:
1.r Documentació informativa gràfica i escrita.
2.n Memòria descriptiva i justificativa i estudis complementaris.
3.r Estudi ambiental i territorial estratègic i estudi dintegració paisatgística o, si és el cas, estudi de paisatge, dacord amb el que estableixen els annexos I i II daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
4.t Estudi de viabilitat econòmica i memòria de sostenibilitat econòmica, si són necessaris dacord amb els realitzats en el pla general estructural.
b) Documents amb eficàcia normativa:
1.r Ordenances.
2.n Catàleg, quan calga.
3.r Plànols dordenació.
CAPÍTOL V
Competències per a laprovació dels plans
Article 44. Administracions competents per a formular i aprovar els instruments de planejament.
1. El Consell és lòrgan competent per a aprovar, mitjançant un decret, lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i els plans dacció territorial promoguts per la Generalitat, excepte distinta previsió de la legislació específica.
Qui ostente la titularitat de la conselleria competent en matèria de territori ha de comparèixer davant de la comissió de les Corts de forma prèvia a lexposició pública daquests instruments i davant del Ple novament abans de laprovació definitiva. Aquestes compareixences shan de desenvolupar en termes anàlegs als regulats en el Reglament de les Corts per a les comunicacions del Consell.
2. Correspon a la conselleria competent en medi ambient intervenir com a òrgan ambiental en lelaboració i en la tramitació dels plans.
3. Correspon a la conselleria competent en urbanisme, ordenació del territori i paisatge:
a) Intervindre en lelaboració i tramitació dels plans.
b) Formular i tramitar els plans dacció territorial que atenguen les seues competències.
c) Aprovar definitivament els plans que fixen o modifiquen lordenació estructural, siguen municipals o mancomunats.
d) Informar sobre els instruments de paisatge quan laprovació del pla siga estatal o autonòmica i aprovar els programes de paisatge promoguts per la Generalitat.
e) Si escau, tramitar i aprovar els instruments urbanístics dels projectes dinversió estratègica sostenible.
f) Subrogar-se en les competències urbanístiques municipals, excepcionalment i després de ladvertència prèvia quan lajuntament falte greument a les seues responsabilitats.
4. La Generalitat pot assumir la redacció de plans i programes dàmbit municipal per a lexercici de les seues competències sectorials. La promoció, tramitació, aprovació i gestió d aquests plans correspondrà a la conselleria competent per raó de la matèria sectorial que els motive, amb un informe previ de lòrgan competent en matèria durbanisme i avaluació ambiental i territorial, si és el cas.
5. Els municipis poden exercir mancomunadament les seues competències urbanístiques o encomanar-les a consorcis interadministratius.
6. Els ajuntaments són competents per a la formulació i tramitació dels plans dàmbit municipal, i laprovació daquells que fixen o modifiquen lordenació detallada, sense perjuí de les competències mancomunades i de les que satribueixen a la Generalitat en els apartats anteriors.
7. Per acord del Consell, a proposta o amb un informe previ del municipi i de conselleria competent en urbanisme, ordenació del territori i paisatge, cal suspendre la vigència dels plans dàmbit municipal i dictar normes transitòries durgència que els substituïsquen en situacions excepcionals.
TÍTOL III
Procediment delaboració i aprovació de plans
CAPÍTOL I
Tipus de procediments en el planejament
Article 45. Els tipus de procediments per a lelaboració i aprovació dels plans .
1. Els plans que estan subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària selaboraran seguint el procediment establit en el capítol II següent.
2. Els plans que estan subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica simplificada selaboraran seguint el procediment establit en els articles 52 i 53 daquest text refós i en el capítol III daquest títol si es conclou amb linforme ambiental i territorial estratègic.
3. Els projectes dinversions estratègiques sostenibles tenen regulat el seu procediment propi en el capítol IV daquest mateix títol.
Article 46. Plans que estan subjectes a lavaluació ambiental i territorial estratègica.
1. Són objecte davaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans, així com les seues modificacions, que adopte o aprove una administració pública i lelaboració i laprovació dels quals estiga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell, quan:
a) Establisquen el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació dimpacte ambiental relatius a: agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, riscos naturals i induïts, ocupació del domini púbic marítim terrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbanitzat o rural, o de lús del sòl.
b) Requerisquen una avaluació dacord amb la normativa comunitària, estatal o autonòmica reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000.
c) LEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, els plans dacció territorial, els plans generals estructurals, els projectes dinversions estratègiques sostenibles o qualssevol altres plans i aquelles modificacions dels enunciats abans que establisquen o modifiquen lordenació estructural, i així ho establisca lòrgan ambiental.
2. Els plans relatius a la defensa de la nació, la protecció civil en casos demergència i els de caràcter financer o pressupostari queden exclosos de laplicació del procediment davaluació ambiental i territorial estratègica.
3. Lòrgan ambiental determinarà si un pla ha de estar subjecte a avaluació ambiental i territorial estratègica simplificada o ordinària en els casos següents:
a) Les modificacions menors dels plans esmentats en lapartat 1.
b) Els plans esmentats en lapartat 1 que establisquen lús, en làmbit municipal, de zones de reduïda extensió. Queden inclosos en aquests casos aquells plans que comporten una nova ocupació de sòl no urbanitzable per a realitzar operacions puntuals de reordenació o ampliació limitada de vores de sòls consolidats, als quals fan referència el article 76.3.b daquest text refós, llevat que sestablisca la seua innecessarietat en la declaració ambiental i territorial del pla general estructural.
c) Els plans que establisquen un marc per a lautorització en el futur de projectes i no complisquen els altres requisits mencionats en lapartat 1.
Lòrgan ambiental resoldrà aquests casos tenint en consideració els criteris de lannex VIII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
4. Els programes dactuació regulats en el llibre II daquest text refós, com a documents de gestió urbanística que no innoven el planejament, no estan subjectes al procediment davaluació ambiental i territorial, sense perjudici que a linstrument de planejament que, si escau, acompanye al programa dactuació, se li aplique el que estableixen els apartats anteriors daquest article.
5. El procediment davaluació ambiental regulat en aquest text refós també serà aplicable a lavaluació ambiental dels plans i programes subjectes a avaluació ambiental estratègica autonòmica previstos en altres lleis.
CAPÍTOL II
Tramitació dels plans subjectes a avaluació ambiental i territorial estratègica
Article 47. Objectius de lavaluació ambiental i territorial estratègica
Lavaluació ambiental i territorial estratègica dels plans persegueix els objectius següents:
a) Integrar els criteris i condicionants ambientals, juntament amb els funcionals i territorials, al llarg de tot el procés delaboració del pla , des de linici dels treballs preparatoris fins a la seua aprovació.
b) Assegurar lefectiva participació del públic, i de les institucions i organismes afectats pel pla, en la seua elaboració, així com la transparència en la presa de decisions de planificació.
c) Aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient i promoure el desenvolupament sostenible, en les seues dimensions econòmica, social i ambiental.
Article 48. Persones i institucions participants en lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans.
En lavaluació ambiental i territorial estratègica de plans participen les persones i institucions següents:
a) Òrgan promotor: òrgan duna administració pública, estatal, autonòmica o local, que inicia el procediment per a lelaboració i adopció dun pla, en conseqüència, ha dintegrar els aspectes ambientals i territorials en el seu contingut a través dun procés davaluació ambiental i territorial estratègica.
Els plans diniciativa privada els tramitarà lòrgan promotor públic competent.
b) Òrgan substantiu: òrgan de ladministració pública que té les competències per a adoptar o aprovar un pla o programa.
c) Òrgan ambiental: òrgan de ladministració que realitza lanàlisi tècnica dels expedients davaluació ambiental i territorial, formula els informes ambientals i territorials estratègics i les declaracions ambientals i territorials estratègiques, i en col·laboració amb lòrgan promotor i substantiu, vetla per la integració dels aspectes ambientals, junt als territorials i funcionals, en lelaboració del pla.
d) Administracions públiques afectades: aquelles administracions públiques que tenen competències específiques en les matèries següents: població, salut humana, biodiversitat, geodiversitat, fauna, flora, sòl, aigua, aire, factors climàtics, paisatge, béns materials, patrimoni cultural inclòs en el patrimoni històric, educació, serveis socials, sanitat, ordenació del territori i urbanisme.
e) Públic: qualsevol persona física o jurídica, així com les seues associacions, organitzacions o grups legalment constituïts.
f) Públic interessat: a lefecte daquest text refós, es considera públic interessat:
1.r Cada persona física o jurídica que tinga la consideració dinteressada segons la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú.
2.n Qualsevol persona jurídica sense ànim de lucre que complisca els requisits següents:
I) Que tinga, entre els fins acreditats en els seus estatuts, la protecció del medi ambient en general o la dalgun dels seus elements en particular o corregir les desigualtats per raó de gènere, i que aquests fins puguen resultar afectats pel pla o el programa de què es tracte.
II) Que estiga legalment constituïda, i que shaja personat en forma en lexpedient.
III) Que, segons els seus estatuts, desenvolupen la seua activitat en un àmbit territorial que resulte afectat pel pla.
IV) Les plataformes o els col·lectius que es personen en lexpedient i que agrupen de manera estable o creades en ocasió del pla de què es tracte persones físiques i jurídiques sense ànim de lucre, és suficient per a rebre el reconeixement de la condició de públic interessat de la plataforma o el col·lectiu que almenys una de les persones jurídiques integrants complisca amb els requisits precedents.
Article 49. Lòrgan ambiental.
1. Lòrgan ambiental serà lòrgan autonòmic dependent de la conselleria competent en medi ambient, excepte en els supòsits establits en lapartat 2 daquest article.
2. Lòrgan ambiental serà lajuntament del terme municipal de làmbit del planejament objecte de lavaluació ambiental, sense perjudici de lassistència i la cooperació de les diputacions provincials dacord amb la legislació de règim local, en els casos següents:
a) En els instruments de planejament urbanístic que afecten únicament i exclusiva a lordenació detallada del sòl urbà definida en el present tex refós.
b) En els instruments de planejament urbanístic que, en el desenvolupament de planejament avaluat ambientalment, afecten únicament i exclusiva a lordenació detallada del sòl urbanitzable definida en el text refós present.
c) En els instruments de planejament urbanístic que afecten únicament i exclusiva a lordenació estructural del sòl urbà que compte amb els serveis urbanístics efectivament implantats, sense modificar lús dominant de la zona establerta en lordenació estructural.
Article 50. Fases de la tramitació dun pla que requereix avaluació ambiental i territorial estratègica.
1. La tramitació dun pla que requereix avaluació ambiental i territorial estratègica comprén les actuacions successives següents:
a) Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica per lòrgan promotor.
b) Consulta a les administracions públiques afectades i públic interessat en els termes que preveu aquest text refós.
c) Document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, en el cas del procediment ordinari, o resolució dinforme ambiental i territorial emés per lòrgan ambiental, en el cas del procediment simplificat.
d) Formulació, per lòrgan promotor, duna versió inicial del pla, que inclourà un estudi ambiental i territorial estratègic.
e) Sotmetiment de la versió inicial del pla i de lestudi ambiental i territorial estratègic al procés de participació pública, informació pública i consultes.
f) Elaboració de la proposta de pla.
g) Declaració ambiental i territorial estratègica.
h) Si és el cas, adequació del pla a la declaració ambiental i territorial estratègica.
i) Si és necessària, dacord amb els criteris establits en aquest text refós en els casos en què sintroduïsquen modificacions en el document de pla o programa, nova informació al públic.
j) Aprovació del pla i publicitat.
k) Aplicació del pla de seguiment ambiental i territorial, després de laprovació del pla o programa i durant la seua execució, per a verificar el compliment de les previsions ambientals i territorials.
2. La documentació del pla haurà de ser accessible al públic i podrà ser consultada durant la fase corresponent del procediment i una vegada superada aquesta, de conformitat amb el que estableix aquest capítol. A aquest efecte, lòrgan promotor adoptarà les mesures necessàries perquè siguen accessibles per mitjans electrònics els documents següents: lesborrany del pla, que inclourà un document inicial estratègic; el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o la resolució dinforme ambiental i territorial; la versió inicial del pla i lestudi ambiental i territorial estratègic; linstrument de paisatge; els informes sectorials emesos; el document de participació pública, i la proposta del pla i la declaració ambiental i territorial estratègica.
Article 51. Actuacions prèvies a la redacció de linstrument de planejament.
1. Abans delaborar lesborrany del pla, el departament de ladministració que el promoga ha defectuar a través del portal web una consulta pública prèvia durant vint dies amb relació a un document en què sindique de manera succinta els problemes que es pretenen solucionar amb la iniciativa, la necessitat i loportunitat de laprovació, els objectius del pla i les possibles solucions alternatives.
2. La consulta pública prèvia té efectes administratius interns, preparatoris de la redacció del pla, i dona lloc a lobligació delaborar un informe de resposta conjunta a les aportacions rebudes. Ha dincorporar-se a lexpedient el resultat de la consulta, amb indicació del nombre de participants, el nombre dopinions emeses i linforme de resposta.
3. No cal efectuar la consulta prèvia en els casos següents:
a) Quan es tracte de modificacions puntuals que regulen aspectes parcials del pla que es modifique.
b) Quan es tracte dinstruments de planejament de desenvolupament parcial del planejament general que puguen promoure per les i els particulars.
c) Quan hi concórreguen greus raons dinterès públic que ho justifiquen.
Article 52. Inici del procediment. Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica.
1. El procediment siniciarà amb la presentació per lòrgan promotor davant de lòrgan substantiu de la sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica, acompanyada dun esborrany del pla i un document inicial estratègic amb el contingut següent, expressat de manera succinta, preliminar i esquemàtica:
a) Els objectius de la planificació i la descripció de la problemàtica sobre la qual actua.
b) Labast, àmbit i possible contingut de les alternatives del pla que es proposa.
c) El desenvolupament previsible del pla o programa.
d) Un diagnòstic de la situació del medi ambient i del territori abans de laplicació del pla en làmbit afectat.
e) Els seus efectes previsibles sobre el medi ambient i sobre els elements estratègics del territori, prenent en consideració el canvi climàtic.
f) La incardinació en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i la seua incidència en altres instruments de la planificació territorial o sectorial.
2. En els casos de larticle 46.3 daquest text refós, quan lòrgan promotor considere que resulta daplicació el procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica, a més haurà dincloures en la documentació:
a) La motivació de laplicació del procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica.
b) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes.
c) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar, qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori, que es derive de laplicació del pla, així com per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i la seua adaptació a aquest.
d) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment ambiental del pla.
3. Lòrgan substantiu remetrà a lòrgan ambiental la sol·licitud i la documentació que lacompanya presentades per lòrgan promotor, una vegada que haja comprovat que sajusta al que estableixen els apartats anteriors i la legislació sectorial.
4. En el termini de quinze dies des de la recepció, lòrgan ambiental examinarà la documentació presentada. Si apreciara que la sol·licitud no sacompanya dalgun dels documents preceptius, requerirà a lòrgan promotor, informant-ne a lòrgan substantiu, perquè en el termini de deu dies procedisca a lesmena de la documentació, interrompent-se el còmput del termini per a la finalització de lavaluació. Si així no ho fera, es tindrà a l òrgan promotor per desistit de la seua petició, prèvia resolució de lòrgan ambiental. Este termini podrà ser ampliat fins a cinc dies, a petició de la persona interessada o a iniciativa de lòrgan ambiental, quan laportació dels documents requerits presente dificultats especials.
Així mateix, si lòrgan ambiental estima de manera inequívoca que el pla és manifestament inviable per raons ambientals, o quan el document inicial estratègic no reunisca condicions de qualitat suficients apreciades per lòrgan esmentat, o quan shaja no admés o shaja dictat una declaració ambiental i territorial estratègica desfavorable en un pla anàleg al presentat, podrà declarar la inadmissió en el termini de trenta dies. Prèviament, haurà de donar audiència a lòrgan substantiu i a lòrgan promotor, per un termini de deu dies, que suspendrà el termini per a declarar la inadmissió. La resolució per la qual sacorde la inadmissió justificarà les seus raons, i contra aquesta resolució podran interposar-se els recursos que siguen procedents legalment en via administrativa i judicial, si és el cas.
Article 53. Consultes a les administracions públiques afectades i elaboració del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic.
1. Lòrgan ambiental sotmetrà el document que conté lesborrany del pla i el document inicial estratègic a consultes de les administracions públiques afectades dacord amb larticle 50.1, apartat b, daquest text refós i persones interessades, durant un termini mínim de trenta dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud dinforme per als plans que afecten exclusivament lordenació detallada o al sòl urbà que compte amb els serveis urbanístics implantats sense modificació de lús dominant de la zona dordenació estructural corresponent i durant un termini mínim de seixanta dies hàbils per als plans que afecten les altres determinacions compreses en lordenació estructural.
2. Una vegada rebuts els pronunciaments de les administracions públiques afectades i persones interessades, o transcorregut el termini atorgat per a fer-ho, lòrgan ambiental ha delaborar i trametre a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu, segons siga procedent, un dels documents següents:
a) Un document sobre labast de lestudi ambiental i territorial estratègic, juntament amb les contestacions rebudes a les consultes realitzades, en el qual es determinarà lamplitud, el nivell de detall i el grau despecificació que ha de tenir lestudi esmentat i instarà la continuació de la tramitació per el procediment ordinari.
b) Una resolució dinforme ambiental i territorial estratègic, per considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, que el pla no té efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, i lavaluació ambiental i territorial estratègica es resoldrà pel procediment simplificat i indicant la procedència de la tramitació del pla de conformitat amb el capítol següent o a la seua normativa sectorial.
c) Una resolució que considere que, encara que poden derivar-se de lexecució del pla efectes significatius sobre el medi ambient i el territori, la seua tramitació ha de realitzar-se simultàniament amb la del projecte i lavaluació ambiental es durà a terme dacord amb la legislació davaluació dimpacte ambiental de projectes, i semetrà un document dabast que comprendrà la valoració ambiental dels aspectes propis del pla i els específics del projecte.
d) Una resolució dinforme ambiental, per considerar, dacord amb els criteris de lannex VIII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, i de lanàlisi de les contestacions a les consultes realitzades, que el pla o el programa sí que té efectes significatius sobre el medi ambient i es considera, de manera inequívoca, que el pla o el programa és manifestament inviable per raons ambientals.
3. El termini de què disposa lòrgan ambiental per a emetre el document que corresponga, de conformitat amb lapartat anterior, és de quatre mesos des de la recepció del document de sol·licitud, prorrogable per altres dos mesos en el cas de lapartat a o quan la complexitat del document ho requerisca.
4. El document dabast inclourà:
a) El resultat de les consultes realitzades a les administracions públiques afectades.
b) Labast i el nivell de detall amb què haja de redactar-se lestudi ambiental i territorial estratègic, amb referència als objectius ambientals i territorials i els seus indicadors, els principis de sostenibilitat aplicables, les afeccions legals, els criteris i condicions ambientals, funcionals i territorials estratègics i els possibles efectes significatius sobre el medi ambient i el territori que shan de considerar en la redacció del pla o programa.
c) Pla de participació pública que identifique les administracions públiques afectades i el públic interessat en el pla i les modalitats o lamplitud dinformació i consulta. El pla de participació pública ha de contenir, almenys, la informació pública mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un mitjà de comunicació social de premsa escrita de gran difusió i posar la documentació a disposició del públic. En el cas de revisions de plans generals dordenació estructural i de modificacions que comporten canvis de classificació de sòl que alteren el model territorial del municipi o en la qualificació del sòl que incrementen el seu aprofitament, el pla de participació pública ha dincloure, a més i almenys, la celebració de sessions explicatives obertes al públic sobre el contingut de lordenació futura i les alternatives presentades, lelaboració de resums i infografies de les propostes dordenació més importants per a facilitar la difusió i la comprensió ciutadana de lordenació, com també la memòria de viabilitat econòmica preceptiva, elaborada sobre la base destudis de mercat rigorosos i acreditats per societats de taxació homologades per entitats públiques amb competència per a això o per entitats anàlogues daltres països.
Es permet la participació telemàtica des dun fòrum o un espai habilitat on el document siga obert a la ciutadania i en què es permeta fer-hi aportacions
5. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic es posarà a disposició del públic a través de la pàgina web de lòrgan ambiental i de lòrgan substantiu.
6. El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic caducarà si, transcorreguts dos anys des de la seua notificació a lòrgan promotor, aquest no haguera remés a lòrgan ambiental la documentació referida en larticle 56 daquest text refós. Aquest termini podrà prorrogar-se justificadament per altres dos anys més.
7. La resolució de linforme ambiental i territorial estratègic emesa en el procediment simplificat es comunicarà a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu, als efectes de continuar el procediment daprovació del pla de conformitat amb el capítol següent daquest text refós o la legislació sectorial corresponent. Aquesta resolució no serà susceptible de cap recurs, sense perjuí que, si és el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa davant de la disposició de caràcter general que haguera aprovat el pla o programa, o bé, sense perjuí dels que siguen procedents en via administrativa davant de lacte, si és el cas, daprovació del pla o programa.
Linforme ambiental i territorial estratègic perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no shaguera aprovat el pla en el termini màxim de quatre anys des de la seua publicació. En aquests casos, la part promotora haurà diniciar novament el procediment davaluació ambiental i territorial estratègica simplificada del pla.
8. La resolució dinforme ambiental emesa dacord amb larticle 53.2.d sha de notificar a lòrgan promotor i a lòrgan substantiu i contra aquesta resolució poden interposar-se els recursos legalment procedents en via administrativa i judicial, si escau. Linforme ambiental sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i sha de posar a disposició del públic en la pàgina web de la Generalitat.
Article 54. Elaboració de la versió inicial del pla o programa i lestudi ambiental i territorial estratègic.
1. Una vegada emés el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, lòrgan promotor elaborarà tots els documents que integren el pla. En el cas dels plans urbanístics o territorials, haurà dincloure la documentació exigible de conformitat amb el títol II precedent, que constituirà la versió inicial del pla.
2. Lòrgan promotor també elaborarà, simultàniament a la versió inicial del pla, lestudi ambiental i territorial estratègic, que haurà de complir els requisits següents:
a) Ser elaborat amb la precisió i grau de detall assenyalats en el document dabast, tenint en compte el contingut daquest document i els coneixements i mètodes davaluació existents, el contingut i nivell de detall del pla, la fase del procés de decisió en què es troba i la mesura en què lavaluació necessite ser complementada en altres fases del procediment, per a evitar la seua repetició.
b) Facilitar la informació especificada en lannex VII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, així com aquella que es considere raonablement necessària per a assegurar la qualitat de lestudi.
c) Ser accessible i intel·ligible per al públic i les administracions públiques afectades i contindre un resum no tècnic de la informació a què fa referència lannex VII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
d) Incloure i integrar els estudis exigits per la legislació sectorial per a analitzar els impactes en sectors específics com ara mobilitat, vivenda, Xarxa Natura 2000, patrimoni cultural, paisatge, entre altres.
3. Per a lelaboració de lestudi ambiental i territorial estratègic es podrà utilitzar la informació pertinent disponible que shaja obtingut en lelaboració dels plans i programes promoguts per la mateixa administració pública que promou el pla, o per altres administracions públiques.
Article 55. Participació pública i consultes.
1. La versió inicial del pla, inclòs lestudi ambiental i territorial estratègic i la resta de documents exigibles per la normativa sectorial, els sotmetrà lòrgan promotor a participació pública i consultes amb les administracions públiques afectades i amb les persones, les associacions, les plataformes o els col·lectius que shi hagen pronunciat o aportat suggeriments en les fases prèvies a la redacció del pla o dinformació del document dabast, mitjançant les accions definides en el pla de participació pública.
2. Como a mínim, caldrà realitzar consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades, publicar anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el premsa escrita de gran difusió i posar a disposició del públic els documents mencionats en lapartat anterior. Els anuncis indicaran la direcció electrònica per a consultar-la. La conselleria competent per a laprovació dels instruments de planejament, a través de la direcció general corresponent, exercirà les funciones de coordinació necessàries en relació amb lobtenció dels informes corresponents a les consultes que es realitzen als òrgans de la Generalitat en aquesta fase del procediment.
Així mateix, serà preceptiu realitzar consulta a les empreses subministradores daigua, energia elèctrica, gas, telefonia i telecomunicacions, perquè emeten un informe sobre les necessitats i condicions tècniques mínimes imprescindibles dels projectes, obres i instal·lacions que hagen dexecutar-se amb càrrec a lactuació urbanística; aquest informe tindrà caràcter vinculant per a les empreses subministradores i eficàcia durant el termini que es fixe en el planejament o programa dactuació per a lexecució de les obres durbanització. Ladministració actuant en laprovació definitiva dels dits instruments podrà modificar o fixar, sense minva de la qualitat i eficàcia legalment exigible, les condicions dimplantació dels esmentats serveis sobre la base de criteris deficiència econòmica derivats del corresponent procediment contradictori, impulsat dofici o a petició de les i els afectats. En defecte dinforme a linstrument de planejament, podrà requerir-se abans de laprovació dels programes dactuació, dels projectes dexecució o de reparcel·lació, amb els mateixos efectes.
3. El període de participació pública i consultes serà ladequat per a difondre la documentació i facilitar el seu examen, informe o al·legació. El termini mínim de participació pública i consultes serà de quaranta-cinc dies hàbils.
4. Passat, des de la sol·licitud de linforme, el termini establit segons lapartat anterior o el que fixe la normativa sectorial respectiva, es continuarà amb el procediment. A lefecte de recaptar els informes no emesos en termini que, dacord amb aquesta normativa, foren preceptius, de manera prèvia a laprovació provisional de linstrument de planejament, lajuntament requerirà a la Generalitat Valenciana perquè convoque de manera fefaent les administracions amb competències afectades a una comissió informativa de coordinació de la direcció general competent en matèria durbanisme, i en la convocatòria adjuntarà, novament, la documentació necessària per a emetre el corresponent informe, que podrà evacuar-se en la mateixa reunió de coordinació de manera verbal. El contingut daquest informe serà recollit de manera literal i en un apartat específic de lacta.
Si linforme no semet de manera escrita en el termini legalment establit, ni tampoc en la comissió informativa de coordinació de manera verbal, es considerarà favorable al contingut del pla amb caràcter general. Aquest advertiment es posarà de manifest en la convocatòria de la comissió informativa de coordinació que es mane a les diferents administracions.
Si lemissió duna successió dinformes sectorials contradictoris entre si impedira laprovació del pla i la consecució dels interessos públics que aquest implica, els serveis tècnics de la comissió informativa de coordinació podran adjuntar a la convocatòria de la comissió una solució tècnica que harmonitze els dos informes sense entrar en contradicció amb el contingut preceptiu de les respectives normatives. Lemissió de linforme definitiu a la solució tècnica final en aquest cas sha defectuar amb la mateixa forma i efectes indicats en el paràgraf anterior.
No es considerarà informe contradictori al contingut del pla la incompareixença a la comissió informativa de coordinació, el silenci o una manifestació contrària no justificada tècnicament. Loposició a laprovació i entrada en vigor del pla haurà defectuar-se per mitjà dels requeriments previstos en larticle 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa, als efectes de la qual laprovació del pla es notificarà de manera fefaent a les administracions que no hagen emés informe exprés.
Els tres paràgrafs anteriors no resultaran daplicació si la llei sectorial respectiva regula de manera expressa el sentit del silenci dels seus informes.
5. Durant aquesta fase es poden formular al·legacions i observacions, i es poden aportar tot tipus de documentació o mitjans de prova que sestimen adequats en suport seu.
6. Si, com a conseqüència dinformes i al·legacions, es pretén introduir canvis substancials en la versió inicial del pla, abans dadoptar-los sha de publicar un anunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en la pàgina web de ladministració promotora, junt amb els informes i al·legacions que sustenten la modificació proposada. En aquest període de 20 dies, sadmeten, per a ser examinades i considerades, noves al·legacions referides als canvis proposats; poden inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes dels quals shaja informat prèviament.
7. Una vegada finalitzat el termini de participació pública i consultes en els termes establits en el punt 4.c de larticle 53 daquest text refós, lòrgan promotor ha delaborar el document de participació pública, que sintetitzarà els seus resultats i ha de justificar com es prenen en consideració en una proposta de pla.
Article 56. Proposta de pla o programa i declaració ambiental i territorial estratègica.
1. Després del període de participació pública i consultes, lòrgan promotor redactarà una proposta de pla on introduirà les modificacions derivades daquest tràmit, formarà lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica i remetrà tant la proposta de pla com lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica a lòrgan ambiental.
2. Lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica haurà de contindre:
a) Lestudi ambiental i territorial estratègic.
b) Els resultats de les consultes, de la informació pública i del pla de participació pública en els termes establits en lapartat 4.c, de larticle 53, daquest text refós.
c) La descripció de com shan integrat en el pla els aspectes ambientals, funcionals i territorials, i de com shan pres en consideració el document dabast, lestudi ambiental i territorial estratègic i el resultat de les consultes i la informació pública. També es descriurà la previsió dels efectes significatius sobre el medi ambient i el model territorial que es derivaran de laplicació del pla.
d) La justificació que shan complit les previsions legals pròpies del procés delaboració i avaluació ambiental i territorial estratègica del pla, amb les particularitats del pla de participació pública.
e) Lanàlisi del compliment dels paràmetres, determinacions i documents exigibles per a la formalització del pla, dacord amb la legislació aplicable, i proposar també mesures de seguiment.
3. Lòrgan ambiental realitzarà una anàlisi tècnica de lexpedient, on es consideraran els aspectes següents:
a) Verificarà que lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica continga el que preveu lapartat anterior.
b) Analitzarà els impactes significatius de laplicació del pla en el medi ambient i el territori, que inclourà levolució dels elements del medi ambient que prendrà en consideració el canvi climàtic.
4. Si, una vegada realitzat lanàlisi tècnica de lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica, lòrgan ambiental conclou que la informació pública o les consultes no shan realitzat dacord amb aquest text refós o que es requereix informació addicional per a formular la declaració ambiental i territorial estratègica, sol·licitarà lesmena escaient o el compliment adequat a lòrgan promotor o substantiu en els termes de la legislació de lEstat sobre avaluació ambiental. Si, transcorreguts tres mesos, lòrgan ambiental no ha rebut lesmena de lexpedient o la documentació addicional requerida, o si, una vegada presentada, és insuficient, de conformitat amb la legislació de lEstat en matèria davaluació ambiental i de règim jurídic i procediment administratiu comú, procedirà a larxivament de les actuacions, i considerarà finalitzada lavaluació ambiental i territorial estratègica pel procediment ordinari. Contra aquesta resolució podran interposar-se els recursos legalment procedents en via administrativa i judicial, si és el cas.
5. Lòrgan ambiental continuarà el procediment sempre que dispose dels elements de juí suficients per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica. Si en lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica no consta algun dels informes de les administracions públiques afectades, consultades dacord amb el que preveu aquest capítol, i lòrgan ambiental no disposa delements de juí suficients per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica, actuarà dacord amb el que preveu per a aquest cas la legislació de lEstat en matèria davaluació ambiental.
6. Una vegada realitzada lanàlisi tècnica i quan, si és el cas, shaja completat lestudi ambiental i territorial estratègic, lòrgan ambiental formularà la declaració ambiental i territorial estratègica. Aquesta declaració tindrà una exposició dels fets, la qual resumirà les principals fites del procediment, incloent-hi els resultats de les consultes, així com de la informació pública, i les determinacions, mesures o condicions finals que hagen dincorporar-se en el pla o programa, amb caràcter previ a la seua aprovació definitiva.
7. La declaració ambiental i territorial estratègica serà coherent amb el document dabast i les altres actuacions de ladministració autonòmica al llarg del procediment. Lòrgan ambiental podrà aplicar nous criteris motivats per circumstàncies sobrevingudes de caràcter rellevant, sempre que siguen degudament justificades, o per haver transcorregut més de dos anys des de lanterior pronunciament. La declaració ambiental i territorial estratègica ha de ponderar i harmonitzar el resultat dels informes i documents que precedisquen la seua emissió, amb una valoració raonada de la seua rellevància i contingut, i resoldre amb motivació pròpia sobre les determinacions finals que hagen dincorporar-se al pla o, si és el cas, sobre la inviabilitat ambiental o territorial del pla en els termes proposats.
8. La declaració ambiental i territorial estratègica semetrà en el termini màxim de tres mesos des de la presentació de tota la documentació davant de lòrgan ambiental; termini que lòrgan esmentat podrà prorrogar per altres tres mesos, quan la complexitat de lassumpte ho requerisca. Es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració ambiental i territorial estratègica i es posarà a disposició del públic en la pàgina web de la Generalitat.
9. La declaració ambiental i territorial estratègica tindrà naturalesa dinforme preceptiu i determinant. Per tant, no serà susceptible de cap recurs, sense perjuí dels que, si és el cas, siguen procedents en via judicial contenciosa administrativa contra la disposició de caràcter general que haguera aprovat el pla, o bé, sense perjuí dels que siguen procedents en via administrativa o judicial davant de lacte, si és el cas, daprovació del pla.
Article 57. Aprovació del pla sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica i publicitat.
1. Una vegada emesa la declaració ambiental i territorial estratègica, sha de remetre a lòrgan promotor per tal que incloga en el pla, si nhi ha, les determinacions establides en lesmentada declaració, abans de laprovació del pla. Si lòrgan promotor no és el competent per a laprovació definitiva del pla, ha de remetre la proposta de pla i la declaració ambiental i territorial estratègica a lòrgan que, dacord amb larticle 44 daquest text refós o amb la seua legislació sectorial, ostente la competència per a laprovació definitiva.
2. Lòrgan competent ha de resoldre sobre laprovació del pla dacord amb aquest text refós o amb la normativa sectorial aplicable, i ha de verificar la inclusió de les determinacions de la declaració ambiental i territorial estratègica i prendre en consideració raonada els estudis i documents sectorials que lacompanyen. El termini per a laprovació definitiva dels plans urbanístics i territorials és de tres mesos des de la recepció de la documentació completa.
3. Quan les objeccions a laprovació definitiva afecten àrees o determinacions tan concretes que, si en prescindim, el pla es pot aplicar amb coherència, aquest sha daprovar definitivament, excepte en la part objecte dobjeccions, que ha de quedar en suspens fins que siga rectificada en els termes precisats per la resolució aprovatòria. Si les objeccions són dabast limitat i poden esmenar-se amb una correcció tècnica específica consensuada amb lòrgan promotor, laprovació definitiva sha de supeditar en la seua eficàcia a la mera formalització documental de la correcció. La resolució aprovatòria pot delegar en un òrgan subordinat, inclús unipersonal, la facultat de comprovar que la correcció sefectua en els termes acordats, i, una vegada verificat això, ordenar la publicació de laprovació definitiva.
4. Si amb caràcter previ a laprovació definitiva del pla cal sol·licitar nous informes, en el cas que, transcorregut el termini establit per a lemissió, aquesta no es produeix, o existeix contradicció en el contingut de dos o més informes, sha dactuar de conformitat amb el que estableix lapartat 4 de larticle 55.
5. A lefecte del regulat en lapartat tercer daquest article, sentén per correccions aquelles que tinguen per objecte la incorporació de modificacions, determinacions o continguts a linstrument de planejament en tramitació, en els termes que sindiquen en lacord aprovatori supeditat, sense implicar un nou acord aprovatori, o que es referisquen a la forma de presentació del document, com lelaboració dun text refós o altres supòsits anàlegs.
6. Al costat del document de pla, per a la seua aprovació, lòrgan promotor haurà de presentar un document amb el contingut de les lletres b i c de lapartat 7 daquest article.
7. Lacord daprovació definitiva dels plans urbanístics municipals, junt amb les seues normes urbanístiques, sha de publicar, per a la seua entrada en vigor, en el butlletí oficial de la província. Lacord daprovació definitiva de la resta de plans, junt amb les seues normes urbanístiques, sha de publicar, para la seua entrada en vigor, en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Aquesta publicació ha dincloure els documents següents:
a) La resolució per la qual sadopta o aprova el pla aprovat i una referència a la direcció de la pàgina web en què lòrgan substantiu posa a disposició del públic el contingut íntegre del pla esmentat.
b) La declaració ambiental i territorial estratègica.
c) Les raons de lelecció de lalternativa seleccionada, en relació amb les alternatives considerades, i les mesures adoptades per al seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicació del pla.
8. Els plans entren en vigor als quinze dies de la seua publicació.
9. Tota la documentació sha de presentar segons els formats establits en lannex IX daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique .
Article 58. Seguiment i modificació de la declaració ambiental i territorial estratègica.
1. Lòrgan promotor haurà de posar a disposició del públic, administracions públiques afectades i òrgan ambiental, una còpia del pla aprovat i una declaració expressiva de com shi han integrat els aspectes ambientals i territorials, com shan pres en consideració lestudi ambiental i territorial estratègic, la declaració ambiental i territorial estratègica i el resultat de les consultes, discrepàncies i al·legacions, i facilitarà un resum no tècnic daquesta informació.
2. Lòrgan promotor, en col·laboració amb lòrgan ambiental, haurà de realitzar un seguiment dels efectes en el medi ambient i el territori derivats de laplicació del pla, per a la detecció ràpida defectes adversos no hi previstos. En el cas dels plans urbanístics i territorials, amb eixa finalitat lòrgan promotor elevarà a lòrgan ambiental els informes de seguiment amb la periodicitat mínima prevista en la declaració ambiental i territorial estratègica. Si es tracta de plans municipals, els informes de seguiment tindran una periodicitat mínima quadriennal o una vegada per mandat corporatiu, per a verificar-ne el compliment de les previsions i objectius, dacord amb els indicadors recollits en el pla. No es podran promoure modificacions d aquests plans sense el compliment del requisit esmentat.
3. La declaració ambiental i territorial estratègica dun pla aprovat podrà modificar-se en les circumstàncies i pel procediment establit en la legislació de lEstat sobre avaluació ambiental.
Article 59. Caducitat de la declaració ambiental i territorial estratègica.
1. La declaració ambiental i territorial estratègica perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no shaguera procedit a ladopció o aprovació del pla en el termini màxim de dos anys des de la seua publicació. En aquests casos, la part promotora haurà diniciar novament el tràmit davaluació ambiental i territorial estratègica del pla, llevat que sacorde la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica en els termes que preveuen els apartats següents.
2. La part promotora podrà sol·licitar la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica abans que transcórrega el termini previst en lapartat anterior. La sol·licitud formulada la part promotora suspendrà el termini de dos anys de lapartat anterior.
3. A la vista daquesta sol·licitud, lòrgan ambiental podrà acordar la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica en el cas que no shagen produït canvis substancials en els elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica, i ampliarà la seua vigència per dos anys addicionals. Transcorregut aquest termini sense que shaja aprovat el pla, la part promotora haurà diniciar novament el procediment davaluació ambiental i territorial estratègica.
4. Lòrgan ambiental resoldrà la sol·licitud de pròrroga en un termini de sis mesos comptador des de la data de presentació daquesta sol·licitud. Prèviament, lòrgan ambiental sol·licitarà que emeten informe les administracions públiques afectades per raó de la matèria en relació amb els elements essencials que van servir de base per a realitzar lavaluació ambiental i territorial estratègica. Aquestes administracions hauran de pronunciar-se en el termini de dos mesos, que podrà ampliar-se, per raons degudament justificades, un mes més.
5. Transcorregut el termini de sis mesos sense que lòrgan ambiental haja notificat la pròrroga de la vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica sentendrà estimada la sol·licitud de pròrroga.
Article 60. Tramitació de linstrument de planejament després de la pèrdua de vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica.
1. La caducitat o la pèrdua de vigència de la declaració ambiental i territorial estratègica implica la suspensió de la tramitació del corresponent expediente de planejament. Tanmateix, es pot reprendre la tramitació de lexpedient fins que saprove definitivament si, en un termini inferior a un any des de la data de caducitat o la pèrdua de vigència del pronunciament ambiental, la part promotora del pla presenta una nova sol·licitud davaluació ambiental i obté posteriorment un nou pronunciament de lòrgan competent.
2. Transcorregut un any des de la caducitat o la pèrdua de vigència del pronunciament ambiental sense que la part promotora del pla haguera aportat una nova sol·licitud davaluació ambiental, sha de dictar la resolució darxiu definitiu de lexpedient.
3. Per a poder realitzar una nova sol·licitud davaluació ambiental i obtenir un nou pronunciament ambiental, la part promotora del pla ha de:
a) Elaborar un nou expedient que ha de contenir el text refós del pla que es pretenga aprovar amb tots els documents adjunts que resulten legalment exigibles i tots els informes sectorials, urbanístics i ambientals rebuts anteriorment ordenats.
b) Exposar públicament el nou expedient, amb tota la documentació adjunta, a què es refereix la lletra a, durant un termini mínim de 45 dies hàbils. Durant aquest període, ha de sol·licitar a les administracions afectades que ratifiquen o complementen els informes sectorials que hi haja en lexpedient, o que emeten qualsevol altre informe preceptiu no obtingut en lexpedient anteriorment tramitat.
c) Aprovar provisionalment la nova proposta de pla i dels documents adjunts, una vegada introduïdes aquelles modificacions exigibles dacord amb el resultat de les noves consultes i al·legacions.
d) Fer la sol·licitud davaluació ambiental i trametre el document aprovat a lòrgan ambiental competent perquè emeta un nou pronunciament ambiental.
4. Lòrgan ambiental, de forma raonada i prenent en consideració la documentació obrant en lexpedient en el moment processal descrit en lapartat anterior, ha de decidir si el document dabast emès en el seu moment continua complint la seua funció i permet una avaluació ambiental amb totes les garanties, o si de lactuat es dedueix la necessitat inevitable demetre un nou document dabast dels regulats en la lletra a de lapartat 2 de larticle 51 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana, a lefecte de redactar i exposar una nova proposta de planejament, tot això amb la finalitat de donar compliment a larticle 27.3, in fine, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental.
5. Des del punt de vista estrictament urbanístic, a linstrument tramitat li continua resultant aplicable la legislació vigent en el moment de lexposició pública inicial, i resulta únicament obligatòria ladaptació a la normativa vigent en lactualitat en els termes i condicions ordinaris establits per les disposicions transitòries daquest text refós.
6. Des del punt de vista dels condicionants ambientals, territorials i sectorials, sha aplicar la normativa vigent en el moment de lexposició pública prevista en la lletra b de lapartat 3 daquest article dacord amb les disposicions transitòries de les respectives normes daplicació, la qual cosa ha de reflectir-se en els informes de ratificació o complement que semeten, i en el nou pronunciament ambiental.
7. Si el pronunciament ambiental emès com a conseqüència de la represa del procediment, segons el que es disposa en aquest article, perdera la vigència, sha darxivar definitivament de lexpedient de planificació.
CAPÍTOL III
Tramitació dels plans no subjectes al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica
Article 61. Tramitació dels plans que no estiguen subjectes al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica.
1. Quan un pla no estiga subjecte al procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica, una vegada realitzades les actuacions previstes en els articles 52 i 53 daquest text refós, se seguiran els següents tràmits:
a) Informació pública durant un període mínim de quaranta-cinc dies, assegurant, com a mínim, les mesures mínimes de publicitat exigides per larticle 55.2 daquest text refós. El termini mínim serà de vint dies quan es tracte destudis de detall.
b) Durant el mateix termini dinformació pública es consultarà als organismes afectats, amb petició dels informes exigibles dacord amb la legislació sectorial, així com a les entitats subministradores dels serveis públics urbans que puguen resultar afectades. La falta demissió dels informes esmentats en el termini establit permetrà seguir la tramitació de les actuacions en els termes establits en larticle 55.4. Quan els informes a què fa referència el present títol hagen de ser evacuats per lAdministració General de lEstat, se sotmetran al que es disposa en la legislació estatal que siga aplicable.
c) Si, com a conseqüència dinformes i al·legacions, es pretén introduir canvis substancials en la proposta de pla, abans dadoptar-los es comunicaran a les parts interessades i, mitjançant una resolució de lalcaldia, se sotmetran a informació pública pel termini de vint dies, acompanyats dels informes i al·legacions que sustenten la modificació proposada. La publicació i notificació a les parts interessades es faran conforme a larticle 55.6 daquest text refós. Durant eixe període sadmetran, per al seu examen i consideració, noves al·legacions referides als canvis proposats; podran inadmetres les que reiteren arguments i redunden en aspectes prèviament informats. En aquest cas dintroducció de canvis substancials en la proposta dun pla que haguera sigut objecte dun procediment simplificat davaluació ambiental i territorial estratègica, per absència defectes significatius sobre el medi ambient i el territori, serà necessari requerir de lòrgan ambiental un informe que determine si les modificacions que es pretén introduir no tindran efectes significatius sobre el medi ambient i el territori o si requereixen la tramitació del procediment ordinari davaluació ambiental i territorial estratègica, per ser previsible que es produïsquen efectes significatius sobre el medi ambient i el territori.
d) Una vegada concloses les anteriors actuacions, el pla serà sotmès a aprovació pel Ple de lAjuntament o òrgan que corresponga. Quan es modifique lordenació estructural, laprovació definitiva correspondrà a la conselleria competent en urbanisme. Els plans que tinguen com a objecte una diferent zonificació o ús urbanístic de zones verdes previstes requeriran dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.
2. Lacord daprovació definitiva, junt amb les seues normes urbanístiques, es publicaran per a lentrada en vigor en el butlletí oficial de la província. Quan laprovació definitiva siga municipal, abans de la publicació, es remetrà una còpia digital del pla a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme per a la inscripció en el Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic.
Article 62. Tramitació simultània de distints plans.
1. Es podran tramitar simultàniament distints instruments de planejament que siguen congruents entre si.
2. Quan es tramite simultàniament un pla general estructural i un pla dordenació detallat shauran dobservar les següents regles:
a) Lajuntament ha de formular la sol·licitud dinici de lavaluació ambiental estratègica, que es remetrà a cada òrgan ambiental per mitjà de lòrgan substantiu competent per a aprovar cada un dels plans.
b) Lòrgan ambiental autonòmic ha demetre un document dabast que donarà cobertura al pla general estructural. Lòrgan ambiental municipal ha demetre un document dabast que donarà cobertura al pla general detallat.
c) Es poden compartir documents informatius i justificatius que servisquen de fonament a les determinacions dels dos plans.
d) El tràmit de participació pública i consultes ha de ser simultani per als dos documents.
e) Lajuntament haurà de remetre a lòrgan ambiental autonòmic la proposta de pla general estructural perquè emeta la declaració ambiental estratègica.
f) El pla general estructural shaurà daprovar amb caràcter previ al planejament dordenació detallada.
g) Si, com a conseqüència de laprovació definitiva autonòmica del pla estructural, lajuntament proposara millores en lordenació detallada que canviaren aspectes substancials de la versió inicial daquesta, sefectuarà una nova informació al públic en els termes de lapartat 6 de larticle 55 daquest text refós. En cap cas podran adoptar-se canvis o propostes que saparten de les determinacions establides en el pla general estructural que conté lordenació estructural.
h) Després de laprovació definitiva autonòmica del pla general estructural i, si escau, de la nova informació al públic, lajuntament efectuarà laprovació definitiva del pla detallat, després de la declaració ambiental estratègica emesa per lòrgan ambiental municipal.
CAPÍTOL IV
Tramitació dels projectes dinversió estratègica sostenible
Article 63. Procediment per al desenvolupament dun projecte dinversió estratègica sostenible.
1. El procediment daprovació dun projecte dinversió estratègica sostenible consta de tres fases:
a) La fase de la declaració del projecte com a inversió estratègica sostenible acordada pel Consell.
b) La fase de laprovació del pla i el projecte en què es concreta lactuació per la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme.
c) Laprovació dels instruments de gestió, seguiment i control de lexecució de lactuació per lòrgan de ladministració que, en cada cas, designe el Consell.
2. Lacord del Consell és el document prescriptiu per a redactar el pla, el projecte i lestudi ambiental i territorial estratègic corresponent. A aquest efecte, lacord ha de determinar els requisits urbanístics, ambientals i territorials que shan daplicar per a cada actuació, atès el que ha assenyalat el document dabast de lavaluació ambiental i linforme previst en larticle 64.3.
De forma prèvia a ladopció daquest acord, la conselleria amb competències en ordenació del territori ha de comparèixer davant de la comissió corresponent de les Corts en una compareixença que sha de desenvolupar en forma anàloga a la prevista en el Reglament de les Corts per a lexamen de programes i plans que tramet el Consell.
3. Laprovació del pla i el projecte correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori. Laprovació dels instruments de gestió, seguiment i control de la seua execució correspon a lòrgan de ladministració que, en cada cas, designe el Consell.
Laprovació del pla i el projecte pot ser simultània a la dels instruments per al desenvolupament i lexecució quan així ho permeten les circumstàncies del cas.
Article 64. Iniciativa i declaració dun projecte dinversió estratègica sostenible.
1. La conselleria amb competència material rellevant per als objectius del projecte dinversió estratègica sostenible, a instància de la part aspirant a promotora, en el termini de 15 dies des de la sol·licitud, ha de formular una consulta sobre la viabilitat de la seua iniciativa davant la conselleria competent en matèria dordenació del territori, amb una proposta esquemàtica. En aquesta proposta, com a mínim, sha de preveure:
a) Descripció dels usos i activitats proposats, amb el grau de detall dun avantprojecte, els seus efectes favorables i permanents des del punt de vista econòmic, a nivell de renda i generació docupació, i des del punt de vista social i ambiental.
b) Descripció de les diferents alternatives possibles, amb justificació de la dificultat de gestionar urbanísticament el desenvolupament de la seua implantació mitjançant laplicació dalgun dels instruments dordenació establits en aquest text refós per al sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, en els termes establits en lapartat 3.
c) Integració de làmbit de lactuació en la infraestructura verda del territori.
d) Anàlisi preliminar de ladequació a les xarxes dinfraestructures i dotacions existents o, si escau, proposta dampliació.
e) Informes de viabilitat i sostenibilitat econòmica, amb la justificació dels recursos financers necessaris per a fer front a lactuació i una anàlisi dels costos externs daquesta.
f) Proposta de participació pública en els termes establits en larticle 53.4.c daquest text refós.
g) Informació sobre la titularitat dels terrenys i dels acords a què sha arribat entre les parts aspirants a promotora i la propietària.
h) Sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica, dacord amb larticle 52.1 daquest text refós, que avalue les afectacions al territori des del punt de vista socioeconòmic i ambiental.
2. La conselleria competent en matèria dordenació del territori, una vegada completat, si escau, el tràmit desmena i millora de la sol·licitud, en els termes regulats en la legislació sobre procediment administratiu comú, ha de resoldre en el termini dun mes sobre ladmissió a tràmit atesos els requisits de larticle 17 daquest text refós, sense prejutjar el sentit de la resolució final del Consell ni el resultat de lavaluació ambiental.
En la mateixa resolució ha dacordar una audiència a lajuntament o ajuntaments afectats i un tràmit dinformació públic per un termini dun mes. I ha de trametre el projecte a lòrgan ambiental per tal diniciar lavaluació ambiental estratègica i lemissió del document ambiental que escaiga, dacord amb els articles 52 i 53 daquest text refós.
3. Una vegada emès aquest document, la conselleria competent en matèria dordenació del territori prepararà, en el termini dun mes, un informe sobre el projecte dinversió estratègica sostenible que ha de contindre:
a) Ladequació als requisits legals per a la declaració com a projecte dinversió estratègica sostenible.
b) La determinació daspectes ambientals, territorials, inclusius i funcionals que calga considerar.
c) Abast de lestudi ambiental i territorial estratègic, de linstrument de paisatge i del procés de participació pública i consultes.
d) Identificació dels instruments i els estàndards urbanístics necessaris i la seqüència de la tramitació que ha dincloure els llindars dels paràmetres urbanístics relatius a ledificabilitat, les usos detallats, les tipologies edificatòries i la resta de condicions que han de caracteritzar el pla que en desenvolupe lordenació urbanística.
e) Pel que fa a la participació pública en les plusvàlues que la declaració comporta, sestablirà una compensació de fins al 10 % del valor equivalent a la inversió global corresponent a lactuació, materialitzable en metàl·lic o en sòl, que shaurà dentregar a ladministració actuant i, finalment, definició de la seqüència de la seua tramitació.
f) Resultat de les audiències, les consultes i la informació pública, mitjançant un informe en què es realitze un resum del seu contingut i la forma en què han de ser recollides o no en linforme que semeta.
4. Lacord del Consell ha de designar els òrgans responsables de lelaboració, la tramitació, laprovació, la gestió i el seguiment del projecte dinversió estratègica sostenible corresponent i dels restants instruments de gestió i edificació.
5. Lacord del Consell ha dexigir garanties financeres en quantia equivalent en, almenys, un 10 % de les obres durbanització.
6. Lacord del Consell és una mera determinació del caràcter estratègic de lactuació i procedència de la seua tramitació com a projecte dinversió estratègica sostenible i no suposa en cap cas laprovació del pla o projecte. Només, en el cas que es produïsca laprovació del pla i projecte, dacord amb la tramitació prevista en el següent article, linstrument dordenació presentat sha de considerar com un projecte dinversió estratègica sostenible.
Article 65. Elaboració i aprovació del pla i el projecte.
1. El pla i projecte han de ser elaborats, incorporant el seu estudi ambiental i territorial estratègic, amb labast i condicions prescrits en lacord de declaració. Lòrgan responsable ho ha de sotmetre a participació pública i consultes, segons el que estableix aquest acord, per un termini mínim de quaranta-cinc dies. En el marc daquestes consultes, en tot cas, és preceptiu demanar informes dels ajuntaments i institucions afectades.
Una vegada elevat a lòrgan ambiental, aquest ha delaborar una declaració ambiental i territorial estratègica, les determinacions de la qual shan dincorporar al pla i projecte per a laprovació dacord amb el que estableix el capítol II daquest títol.
2. La resolució aprovatòria del pla i el projecte dinversió estratègica sostenible comporta els efectes següents:
a) Modificació del planejament vigent, sense que siguen necessaris més tràmits posteriors, ni altres condicions de planejament o gestió urbanística més que les definides en la resolució aprovatòria. Amb aquest fi el document ha de comprendre totes les modificacions dordenació, fora i dins de làmbit de lactuació, de tots els instruments dordenació afectats per aquesta.
b) Designació de la part promotora i fixació de les seues obligacions, que han dincloure executar i sufragar les obres, projectes i actuacions que sespecifiquen, incloent-hi la connexió de lactuació i el suplement de les infraestructures necessàries per a la seua integració equilibrada en el territori.
c) Establiment de les condicions juridicoeconòmiques de lactuació, que shan de formalitzar mitjançant un conveni que regule les obligacions i els drets de la part promotora, de les persones propietàries adherides i de ladministració.
d) Establiment duna programació temporal per al desenvolupament de les fases de gestió i execució del projecte dinversió estratègica sostenible que seran obligatoris per a la part promotora. El seu incompliment injustificat habilitarà la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme per a requerir a la part promotora i, en cas dinactivitat, iniciar el procediment de declaració de caducitat de la declaració, la tramitació del qual sha de dur a terme en els termes que es preveuen en aquest text refós per a la caducitat dels programes dactuació integrada i la conseqüència del qual serà la pèrdua dels efectes daquesta declaració i les prerrogatives subsegüents per a la part promotora.
3. La resolució ha de fixar justificadament el sistema de gestió, ponderant els interessos col·lectius i particulars que resulten afectats. La resolució aprovatòria ha de comportar la declaració dutilitat pública o interès social i de la necessitat durgent ocupació dels béns i els drets necessaris per a desenvolupar lactuació.
El Consell pot eximir excepcionalment el projecte dinversió econòmica sostenible de les llicències i les autoritzacions la regulació del qual siga competència de la Generalitat. Per a la resta de llicències regeix el que determinen les legislacions estatal i europea.
4. El projecte ha dincloure una estimació aproximada dels costos durbanització, sobre la base dun avantprojecte durbanització. Lacord del Consell ha destablir lòrgan competent per a laprovació definitiva del projecte durbanització i la resta dinstruments de gestió del pla i del projecte dedificació. La fixació de paràmetres que estiguen relacionats amb els costos durbanització té caràcter provisional fins que queden definitivament fixats aquests costos en el projecte durbanització aprovat.
Article 66. Execució del projecte dinversió estratègica sostenible.
1. Amb caràcter previ a leficàcia de la resolució aprovatòria, sha dexigir a la part promotora que subscriga i garantisca els seus compromisos en forma legal. Les garanties shan de presentar davant la Generalitat, que ha de vetllar pel compliment de la resolució aprovatòria.
2. La part promotora ha daportar davant lòrgan designat competent per a la seua aprovació, el projecte durbanització, el projecte dedificació i la resta dinstruments de gestió en el termini compromès; així mateix, ha dacreditar mitjançant un certificat registral la inscripció de la condició a què es refereix larticle 17.4 daquest text refós. Les resolucions adoptades han de ser comunicades a la conselleria competent en ordenació del territori a lefecte del seguiment daquestes. El control de lexecució de les obres durbanització i edificació correspon a ladministració municipal, que ha dinformar sobre levolució i la conclusió daquestes a lòrgan autonòmic responsable. No obstant això, de manera subsidiària, ladministració autonòmica pot actuar en cas dinactivitat municipal.
3. Si la part promotora del projecte dinversió estratègica sostenible és una administració pública, lactivitat dexecució de la urbanització lha de fer aquesta, per gestió directa o indirecta. En qualsevol altre cas, lactivitat dexecució de la urbanització ha dassignar-se després de la selecció escaient mitjançant un procediment sotmès a condicions de publicitat, concurrència i criteris dadjudicació que salvaguarden una participació adequada de la comunitat en les plusvàlues derivades de les actuacions urbanístiques.
4. La renúncia a la condició de part promotora o la transmissió daquesta ha de ser autoritzada per lòrgan de ladministració competent per al seguiment de lactuació, com també qualssevol altres canvis en les condicions de gestió establides inicialment.
5. Lincompliment per la part promotora de les condicions i dels terminis dexecució estipulats en determina la substitució o la caducitat del projecte dinversió estratègica sostenible i la confiscació de les garanties prestades, amb audiència prèvia de la persona interessada. La declaració de caducitat comporta la reversió, la retroacció i la reposició de béns, actuacions i obres, i també, si escau, la derogació de previsions del planejament, en els termes que resolga la conselleria competent en matèria dordenació del territori. La resolució pot diferenciar determinats àmbits en funció de la situació en què es troben i sha dadoptar el règim específic de substitució o caducitat a cadascuna daquestes que els siga aplicable dacord amb aquest article, de forma coherent amb aquesta situació. Els danys i els perjudicis ocasionats a ladministració, a les persones propietàries adherides i a terceres, han de ser exigibles a la part promotora i, en cas que no siguen satisfets, es poden executar les garanties al respecte.
CAPÍTOL V
Previsions addicionals sobre la formulació, aprovació, suspensió i modificació dels plans.
Article 67. Modificació dels plans.
1. Els plans shan de revisar o modificar pel procediment previst en aquest text refós amb caràcter general per a aprovar-los excepte previsió legal específica.
2. Els plans parcials, els plans especials previstos en el planejament general i els plans de reforma interior, amb caràcter general, no podran modificar determinacions del pla general estructural. De manera excepcional i degudament justificada, es podran establir modificacions puntuals que tinguen per objecte ajustar aquestes determinacions a lanàlisi més detallada del territori propi de la seua escala, que shauran dajustar a les següents condicions:
a) Si lòrgan ambiental entén que la modificació té o pot tindre efectes significatius sobre el medi ambient i el territori i emet el document dabast, se seguirà el procediment ordinari previst en el capítol II daquest títol.
b) Si lòrgan ambiental entén que la modificació no té o pot tindre efectes significatius sobre el medi ambient i el territori i emet linforme ambiental i territorial estratègic, se seguirà el procediment simplificat previst en el capítol III daquest títol. Hauran de complir-se les condicions vinculants que, en el seu cas, hagen imposat linforme ambiental i territorial.
3. Les noves solucions proposades han de mantenir lequilibri del planejament vigent entre les dotacions públiques i laprofitament lucratiu, i han de suplementar, si escau, la xarxa primària i la xarxa secundària de dotacions, de manera que complisquen els criteris de qualitat, capacitat i idoneïtat exigits segons lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
No cal suplementar la supressió, total o parcial, daquells usos que, fins i tot estant qualificats pel planejament vigent com a equipament públic, lús públic implantat al seu dia no responga avui a la prestació de serveis públics. Les superfícies destinades a aquests usos no seran computables per al càlcul de lestàndard dotacional global.
A lefecte de verificar el manteniment de lequilibri preexistent entre les dotacions públiques i laprofitament lucratiu, com també el manteniment de lestàndard global dotacional, únicament shan de considerar les zones verdes qualificades en el planejament vigent que complisquen les condicions funcionals i de qualitat exigits per a aquestes en lannex IV daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique. Sexceptuen daquesta regla general els supòsits dincrement dedificabilitat en sòl urbà regulats en larticle 36.4.
4. La revisió i modificació de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana sha de dur a terme mitjançant el procediment previst en aquest text refós. No obstant això, sha dactualitzar periòdicament mitjançant la posada al dia de les dades i informacions de base utilitzades per a elaborar-la, inclosa la representació cartogràfica i el seguiment dels indicadors de compliment. Aquesta actualització sha de formalitzar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria dordenació del territori que sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i sha de divulgar a través de la pàgina web daquesta conselleria.
5. Quan es produïsca una modificació en plans o altres instruments de planejament urbanístic que tinguen per objecte una zonificació o ús urbanístic diferents de zones verdes o espais lliures, es requerirà un dictamen previ del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, abans de laprovació del pla.
6. La tramitació de qualsevol pla que incremente ledificabilitat residencial prevista en el planejament requereix la justificació per lajuntament del compliment de les prescripcions contingudes en larticle 190 i de la necessitat dincrementar ledificabilitat residencial per a satisfer noves demandes daquest ús.
7. Té, en tot cas, la consideració de modificació de lordenació detallada de planejament, a lefecte daquest text refós, el canvi dun ús dotacional de la xarxa primària o secundària dels previstos en el pla, per un altre igualment dotacional públic, destinat a aquesta o a una administració pública diferent. Es requerirà un informe un informe de les administracions públiques afectades per lalteració daquest ús.
Article 68. Suspensió de latorgament de llicències.
1. Ladministració promotora del pla pot acordar la suspensió de la tramitació i latorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, edificació i demolició, per a àmbits determinats, a fi de facilitar lestudi o la reforma de lordenació urbanística.
2. La suspensió tindrà una duració màxima de dos anys. Aquest termini sinterromprà, amb alçament de la suspensió, si, transcorregut un any, no se sotmet a exposició pública la proposta de pla.
3. Després de lexposició al públic dun pla en tramitació, es reprendrà la suspensió, o siniciarà si no shaguera adoptat amb anterioritat, fins que es complete el termini de dos anys màxim. En els àmbits delimitats de suspensió de llicències, només podran concedir-se llicències per a obres o actuacions compatibles amb lantiga i la nova ordenació. Per a facilitar la compatibilitat, lacord de suspensió de llicències podrà excusar el compliment daspectes accessoris de la nova ordenança, regulant-ho degudament.
4. Leficàcia de lacord de suspensió, o la represa daquesta, requereix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, on sindicaran els àmbits i el tipus de llicències afectades per la suspensió o anunciant el seu abast per remissió al document exposat al públic.
5. La suspensió de llicències implicarà, també, la dels acords aprovatoris de nous programes dactuació en la zona afectada. Els programes dactuació ja aprovats i encara vigents abans de la suspensió de llicències no es veuran afectats, llevat que en acordar-la es faça constar expressament, sense perjuí de les indemnitzacions que siguen procedents.
Article 69. Situació posterior a la suspensió de llicències.
1. La suspensió sextingeix amb laprovació definitiva del planejament o pel transcurs del termini màxim de suspensió sense que shaja aprovat definitivament el pla. La denegació de les sol·licituds de llicència presentades abans de la suspensió, les quals shaurien atorgat en el cas de no haver canvi dordenació, seran indemnitzables pel cost del projecte, i es tornaran, així mateix, els tributs i les càrregues que shagueren produït.
2. La indemnització daltres perjuís irrogats per canvis de planejament és procedent en els casos previstos per la legislació de sòl.
3. Finalitzat el segon any de suspensió de llicències, aquesta no podrà reiterar-se sobre la mateixa zona amb la mateixa finalitat en un termini de cinc anys. Quan siga estrictament necessari per a preservar la viabilitat de lordenació del pla en preparació, procedirà la suspensió del planejament i dictar normes transitòries durgència previstes en larticle 44.7 daquest text refós.
Article 70. Regles aplicables en absència de planejament territorial o urbanístic.
1. Quan un municipi no tinga planejament general o aquest haja sigut suspés o anul·lat en la seua eficàcia, i si la seua situació urbanística ho requereix, la conselleria competent en matèria durbanisme podrà, amb lacord previ habilitant del Consell, elaborar directament el seu pla general estructural i tramitar-lo amb caràcter urgent en el termini màxim de dos anys.
2. Eixos plans limitaran el seu contingut als sectors i determinacions indispensables per a possibilitar un desenvolupament urbanístic ordenat a curt termini, i hauran de ser substituïts, tan ràpidament com siga possible, per un nou pla delaboració municipal.
3. Per al període que sestenga fins a laprovació del pla, es podran dictar normes transitòries durgència, per un termini determinat, de conformitat amb lArticle 44.7 daquest text refós.
4. En absència de planejament, les noves construccions hauran dharmonitzar en els aspectes bàsics amb lambient en què subiquen. A aquest efecte, les llicències hauran danar acompanyades en tot cas dun estudi dintegració paisatgística.
Article 71. Vigència dels plans.
Els plans amb continguts normatius tenen vigència indefinida, llevat que en aquests es dispose una altra cosa, i vinculen ladministració i els particulars. La seua revisió i substitució és procedent en els casos que aquests regulen o quan es manifeste la inadequació del seu model territorial a noves circumstàncies.
LLIBRE II
GESTIÓ URBANÍSTICA: PROGRAMACIÓ I EXECUCIÓ DE LES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES
TÍTOL I
La gestió urbanística
CAPÍTOL I
Marc general de la gestió urbanística
Secció I
Principis generals i conceptes de la gestió urbanística
Article 72. Principis generals i conceptes de gestió urbanística.
1. La gestió del planejament urbanístic es regeix pels principis de justa distribució de beneficis i càrregues, de participació de la comunitat en les plusvàlues urbanístiques i de prevenció activa de lespeculació.
2. Les persones propietàries de sòl i titulars de drets sobre béns immobles afectats per lordenació urbanística tenen les facultats i els deures previstos per la legislació autonòmica i per la legislació estatal en matèria de sòl, urbanisme i ordenació del territori.
3. Tota activitat de transformació o gestió urbanística ha destar legitimada per un planejament aprovat i vigent, excepte en els casos de fora dordenació, ruïna o absència de planejament que preveu aquest text refós.
4. A lefecte daquest text refós, sentén per:
a) Àrea de repartiment: el conjunt de terrenys, contigus o discontinus, que queden subjectes a un mateix aprofitament tipus.
b) Àrea urbana homogènia: el conjunt de terrenys continus, delimitats per un instrument de planejament urbanístic, que disposen dusos i tipologies homogènies, amb lobjecte de determinar laprofitament mitjà que correspon als sòls dotacionals que la integren als quals lordenació urbanística no els haja assignat aprofitament lucratiu. A lefecte de gestió urbanística, laprofitament mitjà sha de calcular de la forma establida en larticle 78.1 daquest text refós, prenent com a referència dels càlculs làrea urbana homogènia.
c) Aprofitament tipus: és ledificabilitat unitària, ponderada, si és el cas, amb els corresponents coeficients correctors, que el planejament estableix per a tots els terrenys compresos en una mateixa àrea de repartiment.
d) Aprofitament subjectiu: laprofitament susceptible dapropiació pels propietaris, que resulta de restar de laprofitament tipus el percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
e) Aprofitament objectiu: és laprofitament urbanístic de destinació privat la materialització del qual permet o exigeix el planejament en un terreny donat.
f) Excedent daprofitament: la diferència positiva que resulta de restar de laprofitament objectiu dels terrenys laprofitament subjectiu que correspon a les persones propietàries. Lexcedent daprofitament sorigina bé perquè laprofitament tipus dun terreny és inferior al seu aprofitament objectiu, bé perquè laprofitament subjectiu del seu propietari o propietària és inferior a laprofitament tipus a causa del percentatge daprofitament que correspon a ladministració.
g) Percentatge daprofitament que correspon a ladministració: és el percentatge daprofitament tipus, lliure de càrregues durbanització, que correspon a ladministració dacord amb aquest text refós.
h) Compensació dexcedent daprofitament: és loperació juridicoeconòmica de gestió urbanística per la qual la persona propietària del terreny compensa onerosament lexcedent daprofitament que presenta el seu terreny per a adquirir el dret a construir-hi.
i) Transferència daprofitament: operació jurídica per la qual les persones propietàries dun terreny laprofitament objectiu del qual és inferior al seu aprofitament subjectiu, transmeten la diferència entre aquests dos aprofitaments, o part daquesta, a altres terrenys amb excedent daprofitament, per a la seua edificació. En el cas que el terreny dorigen de la transferència siga una dotació pública, aquesta comporta la cessió gratuïta dels terrenys a ladministració. Els uns i els altres sòls poden estar en una ubicació i situació urbanística diferents.
Article 73. Actuacions integrades i actuacions aïllades. Unitats dexecució.
1. Les actuacions integrades són àmbits de gestió urbanística que comporten la programació conjunta duna o diferents unitats dexecució completes.
2. Les unitats dexecució són àmbits de gestió urbanística delimitats per a la seua programació i execució conjunta.
3. Les actuacions aïllades consisteixen en ledificació de solars o la rehabilitació dedificis mitjançant llicència dobres. També són actuacions aïllades les que es desenvolupen mitjançant programa, quan no siga possible fer-les directament mitjançant llicència dobres. El programa dactuació aïllada pot comportar, com a fi complementari:
a) La realització dobres accessòries durbanització adjacents a la parcel·la per a completar els serveis urbanístics existents, per convertir-la en solar.
b) La urbanització i ledificació de parcel·les incloses en petites àrees urbanes de municipis de caràcter rural amb escassa població, en els termes que preveu lArticle 35.1.k daquest text refós.
c) La reparcel·lació horitzontal de la finca, en els supòsits de programa dactuació aïllada en què siga necessària.
d) La regularització de llindes, quan aquesta es requerisca fins i tot estant executada la urbanització perimetral i no hi haja acord voluntari entre les persones afectades.
4. Les actuacions sobre el medi urbà són aquelles definides per la legislació de lEstat sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, delimitades com a tals en lordenació detallada dels instruments de planejament urbanístic previstos en aquest text refós o en el programa dactuació aïllada o integrada que les desenvolupe. Les actuacions sobre el medi urbà tenen la consideració dactuació integrada o actuació aïllada dacord amb el que hi ha disposat en aquest article i amb els criteris delecció entre luna i laltra regulats en els apartats següents.
5. Els documents de planejament seguiran els criteris següents per a incloure terrenys en una actuació integrada o en una actuació aïllada:
a) En les illes de cases amb urbanització preexistent completa, pertoca lactuació aïllada, excepte quan hi concórreguen les circumstàncies que aconsellen la formulació dun pla de reforma interior per a realitzar una actuació de renovació o regeneració sobre el medi urbà.
b) En les illes de cases amb urbanització preexistent parcial, pertoca la seua inclusió com a actuació aïllada, sempre que siga viable connectar amb la urbanització existent els fronts no urbanitzats. En cas contrari, shaurà dincloure en actuacions integrades el terreny imprescindible per a transformar-lo en solar. La delimitació de lactuació integrada es farà amb un criteri funcional i proporcionat.
c) En les illes de cases sense cap grau durbanització preexistent, pertoca lactuació integrada.
d) En els petits nuclis rurals, els instruments de planejament dordenació detallada poden incloure en làrea dactuacions aïllades illes de cases completes, per a la seua urbanització en aquest règim dactuació, amb el fi regulat en els Articles 35.1.j i 71.3.b daquest text refós.
6. El grau durbanització de lilla de cases corresponent sha de ponderar en funció de les alineacions del planejament vigent a executar.
Secció II
Actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana
Article 74. Actuacions de transformació urbanística i dedificació i rehabilitació en sòl urbà.
1. En els termes establits per la legislació estatal de sòl, sentenen per actuacions de transformació urbanística les següents:
a) Les actuacions durbanització que inclouen:
1r) Les actuacions de reforma i regeneració urbana les determinacions de la qual tenen per objecte la millora del mitjà urbà, la renovació i la millora dels equipaments i altres dotacions urbanístiques, inclosa la rehabilitació o la substitució del patrimoni edificat, quan hi haja situacions dobsolescència o vulnerabilitat dàrees urbanes delimitades amb aquesta finalitat.
Es consideren actuacions de regeneració urbana aquelles que incorporen mesures socials i econòmiques emmarcades en una estratègia administrativa globalitzada.
Lordenació daquestes actuacions sha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en larticle 76 daquest text refós i la gestió sha de desenvolupar prenent en consideració el règim aplicable a les actuacions aïllades o integrades, tal com es regula en lesmentat article.
2n) Les actuacions de renovació urbana tenen per objecte la demolició i la substitució de la totalitat o de part de les edificacions preexistents, quan hi concórreguen circumstàncies singulars de deterioració física i ambiental que ho facen necessari, sense perjudici de satisfer qualssevol actuacions de rehabilitació dedificis o la millora del mitjà urbà previstes en aquest article.
Lordenació daquestes actuacions sha de dur a terme mitjançant la formulació de plans de reforma interior en els termes establits en larticle 76 daquest text refós, i la gestió sha de desenvolupar mitjançant la delimitació dunitats dexecució en règim dactuacions integrades, en virtut del que hi ha establit en aquest text refós.
b) Les actuacions de dotació les determinacions de la qual tenen per objecte preveure els sòls dotacionals i el percentatge públic de plusvàlues que es deriven de latribució dun increment daprofitament consistent en un augment dedificabilitat, de densitat o dun canvi dús de diferent rendibilitat econòmica assignat sobre latorgat pel planejament anterior, atribuït a parcel·les concretes localitzades en una zona o subzona de sòl urbà, sense que lactuació requerisca la reforma o la renovació de la urbanització preexistent. El desenvolupament daquestes actuacions sha de dur a terme mitjançant el règim dactuacions aïllades, excepte en el supòsit que afectara diverses propietaris o propietàries i es requerira lexecució de noves obres durbanització, i en aquest cas es poden gestionar en règim dactuacions integrades.
2. Sentenen com a actuacions dedificació o de rehabilitació aquelles que tenen per objecte ledificació o la rehabilitació dedificis, incloses les seues instal·lacions, els seus espais privatius vinculats i, si escau, el sòl dotacional públic necessari per a atorgar-los la condició de solar. El desenvolupament daquestes actuacions sha de dur a terme en règim dactuacions aïllades.
Article 75. Subjectes intervinents.
1. Estan obligats a participar en les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana, fins al límit del deure legal de conservació regulat en larticle 191 daquest text refós:
a) Les i els propietàris de terrenys, construccions, edificis i finques urbanes incloses en làmbit de lactuació.
b) Les i els titulars de drets dús atorgats pels propietaris, en la proporció acordada en el corresponent contracte o negoci jurídic que legitime locupació en els termes establits en aquest text refós i en la legislació de lEstat sobre el sòl.
c) Les comunitats de propietaris i propietàries i, si escau, les agrupacions d aquestes comunitats, i també les cooperatives dhabitatges, respecte dels elements comuns de la construcció, ledifici o del complex immobiliari en règim de propietat horitzontal i dels condominis, sense perjudici del deure de les i els propietaris de les finques o elements separats dús privatiu de contribuir, en els termes dels estatuts de la comunitat o agrupació de comunitats o de la cooperativa, a les despeses en què incórreguen aquestes últimes.
d) Les administracions públiques, quan lactuació afecte elements propis de la urbanització i no hi haja el deure legal per a les i els propietaris dassumir-ne el cost, o quan aquestes financen part de loperació amb fons públics, en els supòsits dexecució subsidiària, a costa del les persones obligades.
2. Estan també legitimats per a participar en les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana:
a) Les administracions públiques, incloses les entitats públiques adscrites o que en depenen, encara que no es donen els supòsits esmentats en lapartat anterior.
b) Les altres persones titulars daprofitament o de drets reals en làmbit de lactuació.
c) Les empreses, les entitats o les societats que intervinguen per qualsevol títol en lactuació.
Article 76. Plans de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana.
1. El pla de reforma interior de les actuacions de renovació i regeneració urbana ha destablir lordenació de la trama urbana i ha didentificar dins del seu àmbit les parcel·les aïllades en les quals es manté laprofitament atribuït pel planejament anterior i, si és el cas, les parcel·les edificables i dotacionals sotmeses al règim de les actuacions de dotació per causa de latribució dun increment daprofitament sobre lanteriorment atorgat, i també, si és procedent, la delimitació daquelles actuacions integrades; shan dassenyalar els aprofitaments urbanístics, usos i edificabilitats que atribueix a cada parcel·la, així com els paràmetres docupació i altures màximes corresponents.
Així mateix, el pla de reforma interior ha de contenir una memòria de viabilitat econòmica, un informe de sostenibilitat econòmica i un estudi ambiental i territorial estratègic per al cas que siga preceptiva la tramitació duna avaluació ambiental estratègica ordinària.
2. Les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana han de plantejar-se de forma preferent sobre els espais urbans vulnerables.
3. Làmbit de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana pot ser discontinu, així com, en cas necessari:
a) Incloure intervencions justificades de demolició, renovació integral o substitució dhabitatges o dedificis complets.
b) Plantejar una extensió raonable de les trames i teixits urbans existents sobre terrenys de la seua perifèria immediata.
4. El desenvolupament de les actuacions de rehabilitació, regeneració o renovació urbana requereix, quan no estiguen incloses en un instrument de planejament definit en aquest text refós, laprovació de la delimitació del seu àmbit per lajuntament, previ sotmetiment a informació pública pel termini mínim dun mes, en el qual shan dexpressar els objectius bàsics de la intervenció. La seua execució sha de dur a terme en règim de gestió per les i els propietaris, o per ladministració pública per mitjà de gestió directa o indirecta mitjançant la selecció, en concurs públic, dun operador privat en els termes establits en la legislació de sòl de lEstat.
5. Laprovació de linstrument de planejament corresponent o de la delimitació daquests àmbits de rehabilitació, regeneració o renovació urbana implica lobligació durbanitzar i edificar, sense necessitat de declarar lincompliment del deure urbanístic dedificar o rehabilitar, en cas dincomplir els terminis establits en el programa dactuació.
6. La gestió daquests plans es regeix pel principi de justa distribució de beneficis i càrregues. En làmbit del pla sha de procurar garantir, llevat que es justifique la seua impossibilitat pel compliment daltres exigències daquest text refós, que el dret a laprofitament subjectiu final que pot correspondre-li a cada propietari o propietària que resulte de la nova ordenació no resulte inferior al que tinga atribuït pel planejament anterior.
7. La satisfacció dels deures de cessió de sòl dotacional i del de participació pública en les plusvàlues previstes en el pla de reforma interior shan dexercitar desenvolupant de manera autònoma el règim previst per a cada una de les actuacions de dotació o de les unitats dexecució delimitades en làmbit del pla.
8. Lobtenció del sòl corresponent a actuacions aïllades en sòl urbà destinats a lús dotacional públic, com també el finançament de lexecució de les reserves dotacionals destinades a equipaments públics o dels costos derivats de les obres durbanització aïllades, sense perjudici de les ajudes públiques aplicables, es poden executar amb càrrec als increments daprofitament addicional que pogueren atribuir-se amb aquesta fi, bé en determinades parcel·les aïllades edificables o bé en els àmbits corresponents a aquelles unitats dexecució urbanitzadora localitzades en sòl urbà o en urbanitzable o a aquells complexos immobiliaris que així es delimiten, en els termes establits en el pla de reforma interior o en el pla general, justificada en el resultat de la preceptiva memòria de viabilitat econòmica. En tot cas, aquest aprofitament addicional correspon a ladministració amb caràcter fiduciari per a satisfer les finalitats assenyalades.
9. En el cas dimpossibilitat legal datribuir increments daprofitament o que el seu contingut no arribe a satisfer la totalitat dels costos derivats de les finalitats establides en el número anterior, el seu finançament sha de realitzar mitjançant laplicació duna part de laprofitament públic que li corresponga a ladministració en concepte de participació pública en les plusvàlues generades pels increments daprofitament atribuïts en els sòls objecte de lactuació de regeneració urbana, i en últim terme mitjançant laprovació de contribucions especials, que shan de distribuir entre les persones propietàries i titulars de béns especialment beneficiats per lactuació.
10. En el marc dels plans estatals i autonòmics dhabitatge, de rehabilitació i de regeneració urbana, les actuacions de renovació urbana poden ser declarades àrea de rehabilitació, o regeneració urbana integrada, o figura que la substituïsca, per ladministració de la Generalitat, quan articulen mesures socials, ambientals i econòmiques que estiguen emmarcades en una estratègia administrativa global i unitària. La declaració requereix la formulació dun conveni urbanístic entre ladministració actuant i les i els propietàries i té com a efecte lhabilitació per a rebre finançament públic preferent.
Article 77. Programes dactuació de renovació i regeneració urbana
Al desenvolupament duna actuació de renovació o regeneració urbana li cal programa dactuació que incloga a més del contingut establit en larticle 117 o 175 daquest text refós, segons es tracte dun programa dactuació integrada o dactuació aïllada, la forma daplicació de les càrregues al desenvolupament de lactuació, inclòs, si escau, un estudi de distribució de les contribucions especials entre els beneficiats especialment.
La tramitació i laprovació del programa de les actuacions de renovació o regeneració urbana sha de regir pels procediments establits en aquest text refós per als programes dactuació integrada o per als programes dactuació aïllada, segons el cas.
Secció III
Regles dequidistribució que ha de contindre
el planejament urbanístic
Article 78. Càlcul de laprofitament tipus.
1. El pla dordenació detallada determinarà laprofitament tipus en funció de laprofitament objectiu dels terrenys inclosos en làrea de repartiment prevista en el dit pla, homogeneïtzat per laplicació, a la superfície edificable corresponent a cada ús, de coeficients correctors, que expressen la relació entre els diferents valors de repercussió de cada ús, justificats segons un estudi de mercat; laprofitament objectiu total, així homogeneïtzat, es dividirà per la superfície total de làrea de repartiment, incloses les superfícies exteriors al mateix que siguen adscrites per a lobtenció delements de la xarxa primària i excloses les superfícies de sòl públic preexistents en làrea de repartiment i que ja es troben destinades a lús assignat pel pla, excepte les que consten obtingudes de forma onerosa per ladministració, que donaran lloc a la corresponent adjudicació daprofitament a favor seu, en els termes que preveu larticle 88 daquest text refós. El resultat obtingut de la divisió indicada serà laprofitament tipus de làrea de repartiment.
2. Per al càlcul de laprofitament tipus en règim dactuacions integrades, lordenació detallada, sobre la base dels criteris establits en lordenació estructural, tal com regula larticle 32 daquest text refós, delimitarà àrees de repartiment i calcularà els seus corresponents aprofitaments tipus. En tot cas, haurà de quedar garantit el just repartiment de beneficis i càrregues, que shan de materialitzar en les reparcel·lacions, i es justificarà la viabilitat de les àrees de repartiment i les mesures adoptades per a la seua major equitat.
3. El càlcul de laprofitament tipus es concretarà en lordenació detallada en metres quadrats homogeneïtzats dedificabilitat dús i tipologia característics per cada metre quadrat de sòl.
Article 79. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions integrades.
1. En el sòl urbanitzable, cada àrea de repartiment estarà formada, preferentment, per cada un dels sectors complets de planejament o, si és el cas, per diversos sectors complets del mateix ús global o dominant i, en el cas dús residencial, del mateix rang de densitat, juntament amb la proporció de terrenys externs de la xarxa primària adscrits pel planejament. Ladscripció de cessions de xarxa primària a àrees de repartiment sestablirà justificadament per a compensar amb majors cessions les de major aprofitament, valor o rendiment, de forma equitativa.
No podrà haver-hi una diferència superior al trenta per cent, respecte del menor valor, entre laprofitament tipus de les àrees de repartiment amb el mateix ús global o dominant i amb una densitat residencial del mateix rang, segons els rangs de densitat establits en larticle 27 daquest text refós.
2. Cada sector dels plans de reforma interior constituirà una àrea de repartiment, excepte aquells terrenys per als quals el pla establisca un règim dactuacions aïllades, segons la regulació establerta en larticle 76.3 daquest text refós. Excepcionalment, quan la disparitat de la situació urbanística així ho justifique, la delimitació de les àrees de repartiment podrà ajustar-se a una o vàries unitats dexecució del sector o a vàries actuacions aïllades. Ladscripció de cessions de xarxa primària a aquests àmbits de reforma interior sestablirà justificadament en funció de lincrement daprofitament que el nou planejament podria suposar respecte de lanterior i de les necessitats de majors dotacions que aquest increment genere.
3. En els terrenys inclosos en unitats dexecució en sòl urbà, el pla dordenació detallada ha destablir per a cadascuna una àrea de repartiment juntament amb el sòl que li siga adscrit, de manera que laprofitament de cada unitat dexecució tinga un valor semblant, sense que existisca una diferència, en més o en menys, superior al quinze per cent, respecte a laprofitament urbanístic mitjà de les unitats dexecució que, si escau, es delimiten en de làrea urbana homogènia en què es troben inclosos.
Aquesta limitació no és aplicable en els casos excepcionals dactuacions en el medi urbà de rehabilitació, renovació o regeneració urbana, en els quals sadmet lincrement dedificabilitat a què es refereix larticle 36.4 daquest text refós.
El valor de laprofitament tipus sha de calcular dacord amb lapartat 1 de larticle anterior.
Article 80. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades.
1. Les parcel·les subjectes a actuacions aïllades, sempre que el pla o la seua modificació no establisca un increment de laprofitament objectiu, formen un àrea de repartiment juntament amb làmbit del seu vial de servei, que és el terreny adjacent necessari per a dotar-les de la condició de solar, o la part proporcional daquest.
2. Per als sòls subjectes a actuacions aïllades als quals el planejament no atribuïsca un increment daprofitament respecte al pla anteriorment vigent, laprofitament tipus coincidirà amb el subjectiu.
Article 81. Regles generals dequidistribució per als àmbits dactuacions aïllades i integrades en sòl urbà amb increment daprofitament
Per als sòls subjectes a actuacions aïllades o integrades ubicades en àrees homogènies per usos i tipologies o en subzones dordenació detallada en sòl urbà a què el planejament, per raó del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, atribuïsca un increment daprofitament en els termes establits en larticle 36.4 daquest text refós, el pla ha destablir el percentatge públic daprofitament determinat en funció del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, en els termes establits en els apartats 1.b i 3 de larticle 82 daquest text refós.
CAPÍTOL II
Tècniques operatives de gestió de sòl
Secció I
Compensació, transferències i reserves daprofitament
Article 82. Aprofitament que correspon a ladministració i compensació dexcedents daprofitament. Modalitats.
1. Laprofitament resultant que correspon a lajuntament en compliment del deure de participació pública en les plusvàlues generades pel planejament, es materialitzarà en terrenys cedits a aquestes, lliures de càrregues durbanització i quantificat de la manera següent:
a) En sectors de sòl urbanitzable, amb caràcter general, ha de ser el 10 % de laprofitament tipus de làrea de repartiment a què pertanguen. No obstant això, excepcionalment, aquest percentatge es pot incrementar fins al 20 % de laprofitament tipus de làrea de repartiment si la rendibilitat, resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascun dels sectors amb relació a les rendibilitats resultants de la resta dells que disposen del mateix ús global, és sensiblement superior.
b) En parcel·les de sòl urbà incloses en unitats dexecució delimitades amb destinació a la renovació global, i també en àmbits delimitats per a dur a terme operacions de reforma interior i en parcel·les individuals sotmeses al règim dactuacions aïllades que tinguen atribuït un increment daprofitament respecte de latorgat pel planejament anterior, sha daplicar, amb caràcter general, el 10 % de l increment esmentat que, excepcionalment, pot reduir-se per al cas dactuacions de rehabilitació i de regeneració i renovació urbanes de rendibilitat econòmica sensiblement inferior fins a un 5 %, o incrementar-se fins al 20 % si la rendibilitat, resultant de la memòria de viabilitat econòmica corresponent a cadascuna daquestes actuacions amb relació a les rendibilitats resultants daltres actuacions de la mateixa àrea urbana homogènia, és sensiblement superior.
Per al cas de parcel·les sotmeses al règim dactuacions aïllades amb atribució dincrement daprofitament, el percentatge daprofitament públic pot substituir-se per la cessió de superfície edificada de valor econòmic equivalent integrada en complex immobiliari constituït en la mateixa edificació en règim de propietat horitzontal, o mitjançant compensació econòmica del mateix valor, quan siga impossible latribució de laprofitament públic en el mateix àmbit de lactuació.
c) En el sòl urbà no urbanitzat, inclòs en unitats dexecució para la seua transformació urbanística, sense que existisca increment daprofitament respecte de lordenació vigent, el percentatge daprofitament que correspon a lAdministració és del 5 % de laprofitament tipus.
2. Quan una actuació presente, en conjunt, un excedent daprofitament perquè laprofitament tipus siga menor que laprofitament objectiu, aquest es compensarà:
a) Preferentment, per la cessió dels sòls dotacionals necessaris per a la seua urbanització interna o per a connectar o integrar lactuació en les xarxes generals de serveis urbanístics.
b) Per la cessió de terrenys en un altre sector, àrea de repartiment o àmbit urbanístic o geogràfic, per mitjà de transferències daprofitament.
c) Cedint edificació preexistent, amb taxació prèvia, que siga del mateix valor als terrenys que haguera que cedir en el seu lloc.
d) En defecte dels anteriors, per mitjà de compensació econòmica pel valor de lexcedent daprofitament.
El que sha obtingut per aquesta compensació sintegrarà en el patrimoni públic de sòl.
3. En els supòsits dincrement daprofitament derivat de canvis dun ús per un altre de major valor de repercussió de sòl, o de la segregació o divisió dhabitatges preexistents per altres de menor superfície unitària, sense perjudici de lacreditació documental de la conformitat daquesta operació amb la normativa dhabitabilitat, lajuntament pot, sobre la base del resultat de la memòria de viabilitat econòmica, rebre els terrenys en què materialitzar un 10 % de les plusvàlues públiques generades per aquesta acció urbanística, cessió que pot ser substituïda per una compensació econòmica de valor equivalent, taxada dacord amb el règim de valoracions establit en la legislació estatal vigent.
Laplicació daquest precepte exigeix que prèviament, mitjançant una ordenança municipal, els ajuntaments regulen els criteris objectius, i també el valor de repercussió del sòl urbanitzat associat a aquelles dacord amb el règim establit en la legislació de lEstat sobre valoracions de sòl.
Article 83. Transferències daprofitament.
1. Les persones propietàries duna finca poden transferir el seu aprofitament subjectiu a altres finques que disposen dexcedents daprofitament. Aquests excedents seran compensats per mitjà de la transferència esmentada, que legitimarà la seua edificació.
2. En cas que el terreny dorigen de la transferència siga una dotació pública, aquesta comportarà la cessió gratuïta dels terrenys a lAdministració, lliure de càrregues i en ple domini, de la finca dorigen o de laprofitament urbanístic el valor del qual siga igual a lexcedent daprofitament que es pretén compensar amb aquesta.
3. Les transferències daprofitament poden aplicar-se tant a actuacions aïllades com a integrades, sempre que les parcel·les edificables presenten un excedent daprofitament i siga insuficient, per a la seua compensació, la mera cessió dels terrenys contigus i necessaris per a urbanitzar-les.
4. Laprofitament pot transferir-se des de terrenys situats en qualsevol localització geogràfica i amb qualsevol destinació urbanística, però la superfície a cedir o laprofitament a compensar ha de ser major o menor en funció de laplicació dels coeficients correctors corresponents a ambdós sòls, determinats dacord amb el que hi ha establit en larticle 78.1 daquest text refós.
Aquesta equivalència es verificarà dacord amb les normes de valoració de la legislació estatal aplicable i, atés que és una cessió gratuïta, es tindran en compte, entre les normes esmentades, les aplicables a la reparcel·lació.
5. La transferència voluntària daprofitament lha daprovar lajuntament, a proposta subscrita per les parts interessades i formalitzada en escriptura pública, amb plànols adjunts expressius de la localització i les dimensions de les finques implicades.
Només en actuacions integrades és també admissible que la reparcel·lació discontínua tinga caràcter forçós, i en aquest cas es tramitarà dacord amb la secció següent. La seua finalitat serà la de complir les cessions externes que, si és el cas, corresponguen a aquestes actuacions per previsió de lordenació estructural.
La transferència, així com la incorporació de terrenys al domini públic o patrimoni municipal de sòl que comporte, ha de fer-se constar en el registre de la propietat.
Article 84. Reserves daprofitament.
1. Amb motiu duna cessió gratuïta de terrenys a ladministració, el cedent pot reservar-se laprofitament subjectiu dels terrenys per a la posterior transferència. Qui sufrague el preu just expropiatori dun terreny, o renuncie a percebrel, pot reservar-se el seu corresponent aprofitament.
2. La reserva daprofitament ha de ser aprovada expressament per lajuntament o per ladministració expropiant; en ambdós casos, es requereix un informe tècnic i jurídic previ. Lajuntament pot oposar-se al fet que es formalitze una reserva daprofitament motivadament quan puga dificultar la implementació dels mecanismes de gestió urbanística o la deguda execució del planejament; no obstant això, no pot oposar-se a la ulterior transferència si, al seu dia, va acceptar la reserva.
La reserva daprofitament, una vegada aprovada per lajuntament, pot vincular-se a lexcedent daprofitament municipal que corresponga a aquell en sòl urbanitzable o en actuacions de transformació urbanística en sòl urbà.
3. La reserva sinscriurà en el registre de la propietat. La persona titular de la reserva podrà alienar o hipotecar els aprofitaments fins i tot per a finançar la seua adquisició.
4. Es donarà prioritat a les sol·licituds de cancel·lació de reserves daprofitament derivades danteriors cessions, respecte a la cessió de nous sòls. La reserva es cancel·larà quan es transferisca laprofitament reservat o siga objecte duna alienació onerosa a una tercera persona, que mantindrà la propietat de laprofitament urbanístic, però perdrà la possibilitat de reclamar lexpropiació pregada daquest i es reiniciarà el còmput de terminis en els termes de larticle 110.6 daquest text refós.
5. En les actuacions urbanístiques que es duguen a terme per mitjà dexpropiació de terrenys reservats per a lexecució de dotacions públiques de xarxa primària o secundària, la part expropiada podrà fer reserva de laprofitament urbanístic que, si és el cas, tinguen atribuïts, com a pagament del preu just, i aquesta reserva serà daplicació preferent a làmbit a què estiga adscrita o funcionalment vinculada la dotació pública en els termes que preveu la llei. Si la part expropiada no exercita eixa opció, serà ladministració expropiant qui tinga dret a materialitzar els aprofitaments que, si és el cas, es deriven dels terrenys expropiats, subrogant-se en els drets i obligacions del propietari o propietària inicial.
6. Correspon també la reserva daprofitament quan lobtenció dels terrenys es duga a terme per mitjà docupació directa, regulada en larticle 113 daquest text refós.
Secció II
Reparcel·lació
Article 85. Reparcel·lació: definició, finalitat i vinculació al pla
La reparcel·lació és la nova divisió de finques ajustada al planejament per a adjudicar-les entre les persones afectades segons el seu dret, i té per objecte:
a) Regularitzar urbanísticament la configuració i les fites de les finques.
b) Materialitzar la distribució de beneficis i càrregues derivades de lordenació urbanística.
c) Retribuir l agent urbanitzador per la seua labor, ja siga adjudicant-li parcel·les edificables o afectant aquestes a sufragar les càrregues durbanització.
d) Adjudicar a ladministració els terrenys urbanitzats, tant dotacionals com edificables, que legalment li corresponguen, en ple domini i lliures de càrregues.
e) Subrogar les finques originàries per parcel·les edificables i finques de resultat.
f) Compensar en metàl·lic a les i els propietaris que no reben adjudicació en parcel·la.
g) Concretar les reserves per a vivenda de protecció pública en parcel·les determinades, de conformitat amb el pla o programa.
h) Concretar i assignar a cada propietària o propietari la part corresponent de les càrregues durbanització i establir les condicions i les garanties del pagament daquestes.
Article 86. Modalitats, iniciativa i àmbit reparcel·lable.
1. La reparcel·lació podrà dur-se a terme de forma voluntària o forçosa, i donarà lloc a ladjudicació duna finca de resultat o, quan siga improcedent, a una indemnització substitutiva de ladjudicació de sòl.
2. El projecte de reparcel·lació forçosa només pot ser formulat per ladministració actuant. Quan sen sol·licite la tramitació per part de l agent urbanitzador, aquest, juntament amb el projecte tècnic que presente, ha dacreditar de manera fefaent les negociacions realitzades per a assolir una reparcel·lació voluntària i les raons de la seua impossibilitat.
3. Làrea reparcel·lable, que podrà ser discontínua, es definirà en el mateix projecte de reparcel·lació i no necessàriament haurà de coincidir amb la unitat dexecució. Si, respecte a una mateixa unitat dexecució, es gestionen diverses reparcel·lacions, el resultat conjunt haurà de respectar els drets que correspondrien a les persones afectades si shaguera tramitat en un sol expedient.
Amb caràcter general, els sòls dotacionals afectats a la seua destinació sexclouen de làrea reparcel·lable; no obstant això, podran incloures als efectes de regularització de finques, i sinclouran, si és el cas i lloc, les correlatives reserves daprofitament que consten inscrites en el registre de la propietat.
Article 87. Drets de les parts afectades per la reparcel·lació.
Les persones propietàries tenen dret a la justa distribució de beneficis i càrregues i a la proporcionalitat entre laprofitament objectiu homogeneïtzat de la parcel·la adjudicada i la superfície de la seua finca originària, amb les següents precisions:
a) En cas de retribució en espècie, ladjudicació a la o el propietari disminueix en la part que correspon percebre a lurbanitzador en pagament de càrregues durbanització.
b) Si, dacord amb el pla, les diverses finques dorigen pertanyen a àrees de repartiment que presenten aprofitaments tipus heterogenis, correspon a cada titular de la propietat rebre adjudicacions proporcionals al seu respectiu aprofitament subjectiu.
c) Si les finques dorigen provenen de zones discontínues de distint valor de repercussió, ladjudicació es corregirà per a preservar lequivalència, de conformitat amb larticle 83.4 daquest text refós.
d) Les mateixes regles són aplicables quan laportació de una persona propietària, en comptes de ser un terreny, consistisca en un aprofitament urbanístic no transferit.
Article 88. Tractament dels béns de domini públic.
1. Els béns de domini públic adquirits de manera onerosa per ladministració donaran lloc a la corresponent adjudicació a favor de la o el titular de la reserva de laprofitament urbanístic.
2. Els béns demanials adquirits per cessió gratuïta generaran dret a laprofitament quan la seua superfície siga major que la resultant de lexecució del pla i en proporció a la diferència; si és igual o inferior, sentendrà substituïda luna per laltra, i no conferirà dret a aprofitament.
Els béns de domini i ús públic es presumeixen adquirits per cessió gratuïta, llevat que conste el contrari.
3. Quan en la unitat dexecució siga necessària locupació de béns de domini públic de titularitat supramunicipal que hagen de canviar dús per previsió del pla vigent, la reparcel·lació està subjecta a linforme favorable de ladministració titular d aquests béns. A més, locupació de limmoble haurà de ser autoritzada per aquesta administració quan, després de les procedents adjudicacions o compensacions de reparcel·lació, siga possible materialitzar el canvi dús sense detriment o pertorbació de lús o servei públic a què estiguera destinat abans. Tot això sense perjuí de tramitar amb posterioritat el corresponent expedient de desafectació o aquell que siga procedent a fi de formalitzar lalteració de lús.
Article 89. Valoració de béns i drets.
1. Per a la valoració de finques saplicaran, en primer lloc, els criteris expressament manifestats per les persones interessades, sempre que siguen conformes a dret i sense perjuí de linterés públic o de terceres persones.
2. Les parcel·les que shan dadjudicar es valoraran amb criteris objectius i generals, partint de les valoracions que shagen efectuat en el planejament. En el supòsit de la pèrdua de vigència dels valors de repercussió dels usos del sòl establits en lordenació detallada, els diferents coeficients correctors shauran dactualitzar en els termes establits en larticle 78.1 daquest text refós mitjançant estudis de mercat referits al moment dinici de la reparcel·lació.
3. Si no hi ha acord, la valoració dels béns i drets serà de conformitat amb la legislació estatal de sòl.
Article 90. Regles per a distribuir les adjudicacions.
1. Les parcel·les sadjudicaran de la manera que acorden les i els propietaris.
2. En defecte dacord, les adjudicacions es realitzaran segons les regles següents:
a) La parcel·la sadjudicarà a la mateixa persona propietària de la finca dorigen si aquesta engloba tota la superfície daquella i el seu amo o ama té dret suficient per a això o, també, en el cas dedificació semiconsolidada previst en larticle 207 i següents daquest text refós.
b) Es procurarà que les finques adjudicades estiguen situades en el lloc més pròxim possible a les antigues propietats de què deriven.
c) Quan lescassa quantia dels drets dalgunes persones propietàries no permeta que sadjudiquen finques independents a totes elles, els solars resultants sadjudicaran en proindivís a aquelles mateixes.
Aquesta mateixa regla saplicarà, quant als drets no adjudicats, quan el dret de determinats propietaris i propietàries no quede esgotat amb ladjudicació independent que es faça en favor seu.
d) Serà preferible ladjudicació de finques independents al nombre més gran possible de propietaris i propietàries, que ladjudicació en proindivís, i aquesta última serà preferible a la indemnització en metàl·lic. En les adjudicacions en proindivís, es procurarà també la creació de comunitats del menor nombre possible de comuners i comuneres.
e) Si la quantia dels drets de les i els propietaris, una vegada deduïda la retribució a l agent urbanitzador, escau, no aconsegueix el 5 % de la parcel·la adjudicable de menor aprofitament, ladjudicació pot substituir-se per una indemnització en metàl·lic. Sha daplicar la mateixa regla quan els drets no adjudicats als quals es refereix lapartat c) anterior no aconsegueixen aquest tant per cent. En ambdós casos és la propietat la que ha dexercitar aquesta opció.
f) Excepte en el cas dedificació semiconsolidada regulat en larticle 207 i següents daquest text refós, no es podran fer adjudicacions que excedisquen del quinze per cent dels drets de les i els adjudicataris. La persona propietària a qui sadjudique un excés haurà de desembossar el seu pagament en la primera quota durbanització.
g) Si hi ha parcel·les sobrants, després de laplicació de les anteriors regles, podran adjudicar-se en proindivís a les persones propietàries el defecte dadjudicació dels quals supere el mínim de lapartat e.
Article 91. Regles especials sobre proindivisos.
1. Lacord aprovatori de la reparcel·lació podrà extingir, totalment o parcialment, els condominis existents sobre les finques aportades, excepte oposició expressa de totes les persones afectades. Amb aquest fi, el projecte de reparcel·lació proposarà les adjudicacions en finca independent dels drets corresponents a les quotes indivises de cada persona copropietària.
2. Després de lexposició al públic de la reparcel·lació, i a fi devitar el proindivís, durant un termini màxim de quinze dies, per les persones interessades podran efectuar-se requeriments recíprocs per a substituir les quotes de condomini previstes en el projecte per indemnitzacions en metàl·lic. El requeriment haurà de cursar-se per mitjà dacta notarial i oferir, simultàniament i alternativament, el pagament o el cobrament de la indemnització en metàl·lic, i donar un termini de deu dies al requerit per a triar si prefereix pagar o cobrar, a un mateix preu unitari. El pagament o la consignació de la indemnització haurà de ser objecte de garantia financera amb caràcter previ a laprovació del projecte de reparcel·lació. Laportació de la garantia esmentada és condició deficàcia dels requeriments indicats. Si un propietari o propietària no atén un requeriment degudament formulat, sentendrà que prefereix cobrar, i la reparcel·lació saprovarà en conseqüència. El pagament de la indemnització haurà de realitzar-se en el termini dun mes des de la notificació de lacord aprovatori de la reparcel·lació a ladquirent de les quotes de condomini.
3. Inversament, en el termini a què fa referència lapartat anterior, les i els propietaris poden presentar sol·licituds dadjudicació en proindivís subscrites per totes les persones afectades.
Article 92. Regles especials en la gestió directa.
1. En la gestió directa, el projecte de reparcel·lació ha didentificar les parcel·les resultants pertanyents inicialment als propietaris i propietàries que shagen abstingut de participar-hi. Aquestes parcel·les shan dadjudicar provisionalment a ladministració, i shi ha de fixar la indemnització que corresponga percebre a les i els propietaris pel valor del sòl segons la situació bàsica del sòl dacord amb la legislació estatal del sòl. En el tràmit dinformació al públic de la reparcel·lació, aquestes parcel·les es poden adjudicar a terceres persones mitjançant subhasta. El preu de partida ha de ser limport de la indemnització, i ladjudicació ha defectuar-se en benefici de qui, en aquest tràmit, oferisca el preu més alt.
2. Qui resulte seleccionat, després dhaver-se efectuat el pagament, ha de figurar en la reparcel·lació com a persona adjudicataria de les parcel·les, i han danar a càrrec seu els costos durbanització que corresponguen.
3. Abans daprovar la reparcel·lació, ladministració ha dhaver pagat al propietari o propietària a què es refereix lapartat 1 daquest article limport de la indemnització, segons el preu resultant de la subhasta.
4. En cas de quedar deserta la subhasta, lajuntament, com a persona propietària dels terrenys, ha dassumir les obligacions, les càrregues i els drets que corresponguen per aquesta titularitat.
Article 93. Identificació i titularitat de finques, béns i drets afectats.
1. L agent urbanitzador ha dinvestigar les titularitats de les finques, béns i drets afectats per lactuació amb raonable diligència professional, dacord amb el que es regula respecte daixò en la legislació sobre expropiació forçosa.
2. Les persones propietàries i titulars de finques, béns i drets afectats estan obligades a exhibir els títols que posseïsquen i declarar les situacions jurídiques que coneguen i afecten les seues finques, béns o drets. Lomissió, error o falsedat en aquestes declaracions no podrà afectar el resultat objectiu de la reparcel·lació. Si saprecia dol o negligència greu, podrà exigir-se la responsabilitat civil o penal que corresponga.
3. Les persones propietàries i l agent urbanitzador podran aclarir la delimitació dels terrenys afectats quan hi haja dubtes que així ho justifiquen, a la vista de les al·legacions presentades que plantegen discrepàncies sobre la delimitació. Aquestes al·legacions han defectuar-se durant el període dinformació pública del projecte de reparcel·lació.
La delimitació es durà a terme en els deu dies posteriors a la finalització de la informació pública, amb la presència en lacte de delimitació del persona tècnic que haja redactat el projecte de reparcel·lació, les persones propietàries afectades i un funcionari o funcionaria pública. De lacte de delimitació sestendrà acta administrativa, la qual sinclourà en lexpedient de la reparcel·lació.
4. En els procediments de gestió urbanística, sobservaran les presumpcions i els beneficis legals reconeguts a les i els titulars de drets inscrits segons la legislació hipotecària, i prevaldran, no obstant això, els mesuraments reals sobre les descripcions documentals que contradiguen la realitat.
Article 94. Titularitat dubtosa o litigiosa i titular amb domicili desconegut de finques, béns i drets afectats.
1. Es considera litigiosa la finca que conste amb anotació registral preventiva de demanda sobre la seua propietat. Es considerarà dubtosa la finca la titularitat de la qual no conste fefaentment o per pública notorietat, mitjançant la corresponent acta notarial, que acredite que compleix els requisits de la legislació hipotecària per a la seua inscripció en el registre de la propietat. La resolució definitiva sobre aquestes qüestions correspon als tribunals ordinaris.
2. En el supòsit de finca litigiosa dacord amb lapartat anterior, cal ajustar-se al que disposa la legislació estatal.
En el supòsit de finca de titularitat desconeguda o dubtosa, dacord amb lapartat anterior, ladjudicació sha defectuar en favor de ladministració actuant amb caràcter fiduciari, a compte de latribució a la vertadera persona propietària quan aquesta comparega o acredite el seu dret. Ladministració ha dassumir la representació dels drets i els interessos daquestes titularitats a lefecte de la tramitació de lexpedient, en el qual sha de tenir també com a part qualsevol altra persona interessada legítima, tot això sense perjudici de la tutela judicial superior dels seus drets. Si els presumptes titulars no presten garantia de retribució, aquesta sha dacordar en terrenys. En el cas que la o el titular de la finca no comparega o no acredite el millor dret durant el termini de dos anys comptador des de laprovació del projecte de reparcel·lació, shi ha daplicar la legislació general sobre patrimoni de les administracions públiques.
3. En el cas que la persona titular estiguera en parador ignorat, tingués el domicili desconegut, o la condició destrangera o no resident, i no haja designat fefaentment un o una representant en el territori espanyol, la representació dels seus interessos es durà a terme dacord amb el que hi ha establert en la legislació estatal.
Article 95. Identificació registral de finques.
1. La totalitat de la superfície inclosa en làrea reparcel·lable haurà de ser objecte didentificació registral. El projecte de reparcel·lació serà títol hàbil per si sol per a la immatriculació de les finques no inscrites, expressant el títol o la manera en què van ser adquirides; així com per a la represa del tracte successiu interromput previst en larticle 94 daquest text refós i la rectificació de la seua extensió superficial o dels seus límits o de qualsevol altra circumstància descriptiva, sense necessitat dun altre requisit. Així mateix, el projecte de reparcel·lació proposarà la realització de les operacions de modificació física que siguen necessàries per a la formació de les finques que han de ser incloses en làrea reparcel·lable, i serà necessària la delimitació de les restes de finques no incloses, en cas dafectació parcial.
2. Les adjudicacions de les finques de resultat i la seua descripció hauran de complir els requisits establits en la legislació hipotecària per a permetre la inscripció del projecte de reparcel·lació en el registre de la propietat.
Article 96. Compte de liquidació provisional i liquidació definitiva de la reparcel·lació.
1. El compte de liquidació provisional establirà, respecte a cada persona propietària, les quantitats que li corresponga abonar o percebre, compensant-se els saldos creditors i deutors de les liquidacions i amb lobligatorietat de liquidar aquestes abans que es procedisca a qualsevol altre pagament de la quota durbanització. A qui resulte creditor net, se lindemnitzarà abans dinscriure en el registre de la propietat la reparcel·lació, responent l agent urbanitzador de lefectivitat del pagament o de la consignació de limport corresponent. La secretària o el secretari de lajuntament certificarà el fet dhaver-se pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets.
2. La liquidació definitiva de la reparcel·lació tindrà lloc quan es concloga la urbanització de lactuació de la qual forme part la unitat reparcel·lable, tindrà exclusivament efectes econòmics i no podrà afectar la titularitat real sobre els terrenys.
3. En la liquidació definitiva, es tindran en compte:
a) Les càrregues i els gastos prorratejables entre les persones adjudicataries de finques resultants, que shagen produït després de lacord daprovació de la reparcel·lació.
b) Els errors i omissions que shagen advertit després de lacord esmentat.
c) Les rectificacions imposades per resolucions administratives o judicials posteriors a la liquidació provisional.
d) Les transmissions patrimonials i les noves càrregues i gravàmens que es produïsquen des de la inscripció en el registre de la propietat i laprovació definitiva del compte de liquidació definitiva.
4. Si, després de la liquidació definitiva, es produeixen noves resolucions administratives o judicials, amb efecte sobre els interessos econòmics de les persones afectades, lexecució daquestes haurà de produir-se en un expedient nou i distint.
Article 97. Contingut documental del projecte de reparcel·lació.
1. El contingut de la reparcel·lació es concretarà en un projecte de reparcel·lació, que constarà dels documents següents:
a) Memòria, que inclourà les següents determinacions:
1.r Circumstàncies o acords que motiven la reparcel·lació i peculiaritats que, si és el cas, concórreguen.
2.n Descripció de la unitat reparcel·lable.
3.r Criteris utilitzats per a definir i quantificar els drets de les persones afectades.
4.t Criteris de valoració de les superfícies adjudicades i coeficients dhomogeneïtzació, dacord amb larticle 89.2 daquest text refós.
5.t Criteris dadjudicació.
6.t Criteris de valoració dels edificis i la resta delements que hagen de destruir-se i de les càrregues i gastos que corresponguen als adjudicataris.
7.m Qualsevol altra circumstància que contribuïsca a explicar els acords que es proposen.
b) Relació de les persones propietàries i interessades, amb expressió de la quantia i la naturalesa del seu dret.
c) Descripció de les finques o parts de finques, béns i drets aportats a la reparcel·lació. Reglamentàriament es determinaran els drets que han de ser tinguts en compte i el seu tractament en el si de la reparcel·lació.
d) Proposta dadjudicació de les finques resultants, amb expressió de laprofitament urbanístic que corresponga a cada una daquestes, i designació nominal de les persones adjudicataries.
e) Taxació dels drets, edificacions, construccions o plantacions que shagen dextingir o de destruir per a lexecució del pla.
f) Compte de liquidació provisional, on sindique la quantia que correspon a cada propietari o propietària, així com la quota de participació en la liquidació definitiva.
g) Si és el cas, memòria de fixació de quotes durbanització, en els termes establits en aquest text refós.
h) Plànols que expressen les determinacions anteriors que tinguen una plasmació gràfica.
2. La documentació enumerada en lapartat anterior podrà reduir-se o ampliar-se en congruència amb el contingut efectiu de la reparcel·lació en cada cas.
3. La documentació del projecte, gràfica i escrita, haurà dexpressar i justificar els punts que siguen rellevants per a justificar i explicar la proposta, la valoració de drets, preexistències i adjudicacions, així com la coherència amb el planejament i el compte de liquidació provisional. La documentació gràfica identificarà amb precisió les finques dorigen, el seu estat inicial i les parcel·les de resultat en relació amb el pla. La simbologia gràfica i lenumeració de les parcel·les han de ser uniformes i unívoques en tot el projecte. No podran utilitzar-se símbols contraris als que siguen comuns en la pràctica usual, ni que conduïsquen a error o el significat dels quals no sexplique amb claredat i precisió.
Article 98. Tramitació de la reparcel·lació forçosa.
1. El projecte de reparcel·lació només pot reformular-lo ladministració actuant, sense perjudici del que disposa larticle 86.2 daquest text refós.
2. El procediment daprovació del projecte de reparcel·lació, que sha diniciar mitjançant lacord de sotmetiment a informació pública per lòrgan competent de ladministració actuant, ha dajustar-se a les regles següents:
a) En el termini màxim dun mes des de lacord de ladministració, sha de trametre un anunci per a la informació pública del projecte de reparcel·lació forçosa per un termini mínim dun mes en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i notificació individual a les persones propietàries incloses en làrea reparcel·lable.
b) Sacreditarà, prèvia o simultània a linici del període dinformació pública, la titularitat i la situació de les finques inicials, mitjançant un certificat del Registre de la Propietat de domini i de les càrregues.
c) Es donarà audiència, per quinze dies des de la notificació, a les i els titulars registrals no tinguts en compte en lelaboració del projecte de reparcel·lació i a aquells que resulten afectats per modificacions acordades després del període previ i únic dinformació pública.
d) Després de la informació pública i, si escau, laudiència addicional, sha de realitzar, quan escaiga, la modificació del projecte de reparcel·lació derivada daquestes i dels requeriments recíprocs i de pagament regulats en larticle 91 daquest text refós a fi dextingir o regularitzar proindivisos.
e) Laprovació del projecte de reparcel·lació sacordarà per lajuntament dins del termini de sis mesos des de la data de publicació de lanunci dinformació pública en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. La resolució daprovació ha de ser motivada, decidir sobre totes les qüestions plantejades per les persones interessades i pronunciar-se sobre tots els aspectes que haja de contindre el títol inscriptible. Si la resolució ordena la introducció de rectificacions, aquestes hauran dexpressar-se inequívocament i quedar incorporades definitivament al projecte de reparcel·lació, en la seua aprovació definitiva.
4. En els procediments de reparcel·lació, tant en el cas de programes per gestió indirecta com per gestió per les persones propietàries, el silenci sentendrà negatiu quan hagen transcorregut sis mesos des de la finalització del termini previst en la lletra e) de lapartat 2 sense que shaja notificat resolució expressa.
5. Lacord aprovatori de la reparcel·lació es notificarà a les persones interessades. Lacord, una vegada ferma en via administrativa, acompanyat de lacreditació de la pràctica de les notificacions a les persones interessades i dhaver-se pagat o consignat les indemnitzacions dels creditors nets, sinscriurà en el registre de la propietat, després de latorgament de document públic, notarial o administratiu, que expresse el seu contingut.
Article 99. Efectes de la reparcel·lació.
1. Laprovació de la reparcel·lació forçosa produeix els efectes següents:
a) Transmissió, a ladministració corresponent, en ple domini i lliure de càrregues, de tots els terrenys de cessió obligatòria per a la incorporació al patrimoni públic del sòl o lafectació als usos establits en el planejament, i també la modificació dofici de linventari de béns de les administracions públiques, amb els efectes consegüents.
b) Subrogació, amb plena eficàcia real, de les finques resultants per les finques aportades, en la qual ha de quedar establida la correspondència.
c) Afectació real de les finques resultants privades al compliment de les càrregues i al pagament de les despeses inherents al procés urbanitzador.
d) Extinció de drets i càrregues que graven o afecten les finques dorigen i siguen incompatibles amb el planejament o el projecte de reparcel·lació. Si escau, se nha de preveure el trasllat a les finques de resultat i la seua transformació, si escau, en els termes establits per la normativa hipotecària.
2. Locupació de les finques escau, respecte de totes les persones propietàries per aprovació del projecte de reparcel·lació. Locupació de les finques de les persones propietàries adherides pot realitzar-se amb antelació a laprovació del projecte de reparcel·lació quan ladministració la jutge necessària per a la realització de les obres durbanització. Locupació sha de notificar a les persones interessades amb lantelació suficient de com a mínim un mes si és prèvia a la reparcel·lació, i sels ha de citar a lalçament de lacta docupació, que ha de ser estesa per personal funcionari, que ha dannexar una descripció i taxació subscrita per lesmentat personal dels béns afectats, encara que siga per remissió a la que va ser aprovada en la reparcel·lació.
3. La indemnització de saldos creditors nets ha de ser prèvia a locupació i, si aquesta és anterior a laprovació del compte de liquidació provisional, la indemnització, lha de taxar estimativament ladministració, a reserva del que sacorde en la reparcel·lació.
Article 100. Reparcel·lació voluntària.
1. Són voluntàries les reparcel·lacions, contínues o discontínues, que són concertades entre les persones afectades per a concretar el compliment de les seues obligacions urbanístiques duna manera més coincident amb les seues preferències. També podran concertar-se per a la normalització de finques de conformitat amb el pla.
2. Les reparcel·lacions voluntàries seran tramitades i aprovades per ladministració actuant dacord amb el que disposa aquest text refós per a les transferències daprofitament. La seua aprovació té els efectes previstos en larticle anterior.
3. No obstant això, aquells projectes de reparcel·lació voluntària que comporten la immatriculació de finques dorigen o rectifiquen la seua extensió superficial, els seus límits o qualsevol altra circumstància descriptiva que conste en el registre de la propietat, se sotmetran a informació pública en els mateixos termes que preveu aquest text refós per a la reparcel·lació forçosa.
Article 101. Reparcel·lació en règim de propietat horitzontal.
1. La reparcel·lació horitzontal consisteix en ladjudicació, fins i tot forçosa, de departaments duna obra nova declarada en construcció a canvi de les primitives propietats, amb observança de la proporcionalitat i equitat en el seu valor.
2. La part alíquota de lobra adjudicada a la part promotora, de valor equivalent als costos dexecució assumits per ella, ha de quedar íntegrament garantida per mitjà daval bancari, en benefici de les persones propietàries retribuents, abans de la inscripció registral de lobra nova en construcció.
3. En la reparcel·lació en règim de propietat horitzontal, el repartiment es regeix pels principis de reparcel·lació de coincidència i proximitat; si la seua aplicació és impossible, ladjudicació es corregirà amb coeficients de valoració objectiva o compensacions en metàl·lic.
4. El valor de les adjudicacions ha destar en justa proporció amb les aportacions. Si lagrupació dimmobles els aporta utilitats que no tenen si estan separats i això comporta un especial benefici per a algun dells, aquesta circumstància es ponderarà en la definició de drets.
5. Rep lobra edificada qui sufraga els seus costos o aporta limmoble.
6. Les persones propietàries dels edificis que lactuació conserve com a enclavaments inalterats seran mantingudes en la seua propietat, sense perjuí de la regularització de límits i compensacions que siguen procedents.
7. Les i els residents afectats tindran el dret, a la seua elecció, al reallotjament o a una compensació econòmica equivalent al valor del lloguer de limmoble de la seua propietat afectat per lactuació.
8. El projecte de reparcel·lació horitzontal podrà formalitzar-se per mitjà descriptura pública, atorgada per la part promotora amb lautorització prèvia de ladministració actuant.
9. En tot allò no previst en aquest precepte, serà aplicable el que regulen els articles anteriors daquesta secció.
Article 102. Reparcel·lació econòmica.
La reparcel·lació econòmica ha de complir les determinacions següents:
a) La reparcel·lació pot ser econòmica quan les circumstàncies dedificació, construcció o díndole semblant concurrents en làmbit dactuació, facen impracticable o de molt difícil realització la reparcel·lació material.
b) La reparcel·lació econòmica sha de limitar a lestabliment de les indemnitzacions substitutòries amb les rectificacions corresponents en la configuració i límits de les finques, parcel·les o solars inicials i les adjudicacions que escaiguen en favor dels beneficiaris, i també, en el supòsit previst en larticle 100, a la redistribució dels terrenys en què no concórreguen les circumstàncies justificatives del seu caràcter econòmic.
Secció III
Expropiació
Article 103. Gestió de programes dactuació per la modalitat dexpropiació.
1. Els programes dactuació es gestionen, com a norma general, per reparcel·lació. No obstant això, podran desenvolupar-se per mitjà dexpropiació quan concórreguen raons despecial urgència o necessitat pública, dacord amb el capítol IV daquest títol.
2. Així mateix, el programa dactuació sexecutarà per expropiació quan:
a) La consolidació generalitzada dels terrenys impedisca la funció equidistributiva de la reparcel·lació.
b) Per tractar-se de la implantació dedificis o activitats la gran dimensió dels quals impedisca dividir el solar en lots reparcel·lables.
c) Lactuació revista un especial interés públic o social, que destaque davant daltres actuacions ordinàries.
d) Falte la col·laboració de la iniciativa privada.
CAPÍTOL III
Patrimoni públic de sòl
Article 104. Definició del patrimoni públic de sòl i regulació dels seus objectius.
1. El patrimoni públic de sòl és un instrument que té com a finalitat la regulació del mercat de terrenys, obtindre reserves de sòl per a actuacions diniciativa pública i facilitar lexecució de lordenació territorial i urbanística dacord amb la legislació de lEstat en matèria de sòl.
2. Els béns dels patrimonis públics de sòl constituïxen un patrimoni separat afecte a la destinació que els és pròpia, format pels béns següents:
a) Béns adquirits per ladministració per a la seua incorporació al patrimoni municipal de sòl. Per a complir la seua funció, ladquisició pot produir-se amb suficient antelació a la futura evolució de preus del terreny, la qual pot ser abans de la urbanització i, fins i tot, a laprovació de la planificació. Amb aquest fi és lícit condicionar la decisió durbanització del sòl a ladquisició pública prèvia del terreny.
b) Laprofitament que correspon a ladministració dacord amb el que estableix larticle 82 daquest text refós.
c) Els ingressos obtinguts per mitjà de lalienació de terrenys que els integren o la substitució monetària de laprofitament que correspon a ladministració en els casos establits en aquest text refós.
d) Els altres casos que preveu aquest text refós o la norma que la desplegue.
Article 105. Tècniques per a la dotació del patrimoni públic de sòl. Gestió del patrimoni públic de sòl.
1. Els béns i els recursos que integren el patrimoni públic de sòl, i també els ingressos obtinguts mitjançant lalienació, la permuta, larrendament o cessió de terrenys, la gestió daquest patrimoni i la substitució de laprofitament corresponent a ladministració pel seu equivalent econòmic, shan de destinar a la seua conservació, ladministració i lampliació. Dacord amb la legislació estatal del sòl, han de ser destinats a la construcció dhabitatges sotmesos a algun règim de protecció pública o a altres actuacions dinterès social. Les actuacions dinterès social han de tenir alguns dels fins següents:
a) Obtenció de sòls i execució dels elements pertanyents a la xarxa primària de lordenació estructural, sempre que no estiguen adscrits o inclosos en una àrea de repartiment.
b) Execució dobres durbanització no incloses en unitats dexecució.
c) Obtenció de sòl i construcció dequipaments de la xarxa secundària lexecució dels quals no estiga prevista a càrrec de les i els propietaris del sòl.
d) Actuacions diniciativa pública destinades a la renovació urbana, la reforma interior o la rehabilitació dhabitatges.
e) Conservació i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de lentorn urbà i de la protecció del patrimoni arquitectònic i del paisatge.
f) Gestió i promoció de sòl en actuacions diniciativa pública.
g) Els establits en larticle 76.8.
2. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl podran ser objecte de transmissió als particulars per mitjà dalienació, constitució de drets de superfície, arrendament o un altre negoci jurídic previst en la legislació reguladora del patrimoni de les administracions públiques.
3. Com a regla general, en la gestió del patrimoni públic de sòl es preferirà larrendament o el lloguer a lalienació. En cas dalienació sha de preferir la del dret de superfície a la del ple domini. Amb aquests efectes:
a) Larrendament o el lloguer sha de regir pel que hi ha establit en la legislació dhabitatge de la Comunitat Valenciana i sobre el patrimoni de les administracions públiques.
b) El règim del dret de superfície serà lestablert en la legislació estatal del sòl.
c) La transmissió del ple domini sha de fer dacord amb la legislació estatal del sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques.
4. Els béns integrants dels patrimonis públics de sòl poden ser objecte de transmissió del seu domini, dacord amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl i amb la legislació sobre el patrimoni de les administracions públiques, a través dalguna de les modalitats següents:
a) Mitjançant alienació per concurs públic.
b) Mitjançant subhasta, quan els béns alienats no estiguen subjectes a límit en el preu dexplotació o no tinguen el preu taxat oficialment.
c) Directament per preu no inferior al valor dels terrenys a entitats de caràcter benèfic i social, cooperatives dhabitatges i a entitats promotores públiques que promoguen la construcció dhabitatges protegits. El document públic en què conste lalienació directa ha destablir la destinació final dels terrenys transmesos, el termini màxim de construcció i les altres limitacions i condicions que ladministració considere convenients.
d) Directament mitjançant el dret de superfície a entitats de caràcter benèfic i social, a cooperatives dhabitatges i a entitats promotores públiques, amb lobjecte de construir habitatge tipificat com a social o promoure la construcció dhabitatges de protecció pública.
e) Mitjançant cessió gratuïta a organismes públics, societats, entitats o empreses de capital íntegrament públic, o a altres administracions públiques, sempre que la destinació de la referida cessió siga la construcció, sobre el sòl cedit, dhabitatges subjectes a algun règim de protecció pública o qualsevol altra de les actuacions establides en lapartat 1 daquest article.
5. Als casos compresos en aquest article, en consideració a lestatus especial daquest tipus de sòls, no els seran aplicables els límits temporals que per a la cessió i explotació dels béns integrants del patrimoni de la Generalitat estableix la normativa sectorial autonòmica.
6. Els municipis han de disposar dun patrimoni municipal de sòl amb els fins i beneficis regulats en aquest capítol.
Article 106. Delimitació dàmbits dinterés per a la seua incorporació al patrimoni públic de sòl.
Per a facilitar ladquisició de patrimoni públic de sòl, es poden delimitar, en el pla general estructural o en un pla especial amb eixa finalitat, àrees per a ladquisició per mitjà dexpropiació de terrenys i immobles.
Article 107. Constitució de complexos immobiliaris
1. El planejament pot preveure en única parcel·la superfícies edificades superposades tant en la rasant com en el subsol o en el vol, destinades a usos lucratius privats i a usos de domini públic constituïts en complex immobiliari de caràcter urbanístic, podent establir-se tant en edificacions ja realitzades com en sòls no edificats, en els termes establits en la legislació estatal de sòl i complint els requisits assenyalats en lapartat 3 de lannex XIII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
2. En tot cas, ledificabilitat destinada a ús lucratiu privat computarà a lefecte de la determinació dels estàndards de la xarxa secundària de dotacions i de la qualitat urbana en virtut del que hi ha establit en larticle 36 daquest text refós. En el supòsit previst en lapartat 5 daquest article, es pot substituir la cessió de sòl dotacional pel lliurament de superfície edificada en els termes establits en lapartat 3 de lannex XIII daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
CAPÍTOL IV
Expropiacions i ocupació directa
Article 108. Legitimació dexpropiacions.
Laprovació dels plans i programes dactuació implicarà la declaració dutilitat pública i la necessitat docupació dels béns i els drets corresponents als fins dexpropiació o imposició de servituds. Lexpropiació pot arribar només a drets limitadors del domini o facultats específiques daquest quan siga innecessari estendre-la a la seua totalitat.
Article 109. Casos expropiatoris.
1. Ladministració pot expropiar els terrenys dotacionals establits en els plans. En el cas dexpropiació per a formar vials o noves dotacions o equipaments, els costos de lexpropiació poden repercutir-se sobre les i els propietaris de tota parcel·la edificable a la qual lactuació dote de la condició de solar.
2. També seran objecte dexpropiació els terrenys i béns quan ho requerisca lampliació del patrimoni públic de sòl.
3. En les actuacions integrades i aïllades, és procedent lexpropiació si la persona propietària sabsté dadherir-se al programa dactuació i quan ladministració opte per la modalitat dexpropiació en la gestió del sòl, en els casos que preveu aquest text refós.
4. Lincompliment dels deures dedificació o rehabilitació o altres incompliments de la funció social de la propietat que preveu aquest text refós, habilitarà per a lexpropiació de la finca de la persona que incomplisca amb deducció, si és el cas, de fins al cinquanta per cent daprofitament que hauria de considerar-se en el preu just si no concorreguera aquesta circumstància.
Article 110. Dret a lexpropiació pregada.
1. Quan hagen transcorregut cinc anys des de lentrada en vigor del pla sense que shaja portat a efecte lexpropiació de terrenys dotacionals que no hagen de ser objecte de cessió obligatòria, per no resultar possible la distribució justa de beneficis i càrregues en el corresponent àmbit dactuació, continu o discontinu, les persones propietàries poden anunciar a ladministració competent el propòsit diniciar lexpedient de preu just, que ha de dur-se a terme dacord amb la llei, si transcorren dos anys més des de lanunci esmentat.
2. Per a sol·licitar lexpropiació pregada, la o el titular de la propietat ha de justificar la impossibilitat defectuar la distribució justa dels beneficis i de les càrregues en el marc del pla general. A aquest efecte, les persones propietàries poden presentar els seus fulls dapreuament i, transcorreguts tres mesos sense que ladministració competent en notifique lacceptació o trameta els seus fulls dapreuament contradictoris, les i els propietaris poden recórrer a la intervenció del jurat provincial dexpropiació forçosa. La valoració es considera referida al moment de linici de lexpedient de preu just per ministeri de la llei.
3. El que estableixen els apartats anteriors no serà aplicable:
a) A les persones propietàries de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable.
b) A les persones propietàries de terrenys classificats com a sòl urbanitzable, si, en el moment de lafectació, els terrenys es dediquen a lexplotació agrícola, ramadera, forestal o cinegètica o, en general, a activitats pròpies de la seua naturalesa rústica i compatibles amb la classificació i lafectació mencionades fins a lexecució de les determinacions del planejament urbanístic.
c) A les persones propietàries que hagen obtingut una autorització per a usos i obres provisionals, o quan conste lobtenció dun rendiment econòmic, estiga o no emparat mitjançant la corresponent llicència.
4. Si, abans de transcórrer els terminis establits en aquest precepte, sha sotmès a informació pública i consultes una modificació o una revisió del planejament urbanístic que comporta la inclusió del sòl dotacional en una àrea de repartiment conformada per un sector, una unitat dexecució o actuació aïllada a lefecte de la seua gestió, els terminis quedaran interromputs. El còmput dels terminis es reprendrà si transcorre un any sense haver-se produït la seua aprovació definitiva.
5. Les persones propietàries de les reserves daprofitament, prèvia justificació de la impossibilitat de transferir la reserva, podran sol·licitar lexpropiació i exercir els drets regulats en els punts 1 i 2, respecte dels terrenys que van cedir, en el termini de tres anys, comptats des de la reserva.
6. Lexercici del dret a instar lexpropiació per llei exigeix lacreditació fefaent per part de la persona sol·licitant de la seua condició de persona propietària o drethavent dels terrenys dotacionals corresponents, i també dhaver tingut la condició de propietari o propietària durant la totalitat dels terminis a què es refereixen els apartats primer i segon daquest article o de drethavent des de la mort de la persona propietària, i sense aquest requisit no pot ser ben valorat pel jurat provincial dexpropiació forçosa. En el cas de produir-se una transmissió onerosa de la propietat durant el transcurs dels referits terminis, se nha de reiniciar el còmput per a la nova persona propietària.
7. Les transmissions entre vius daquells terrenys qualificats com a dotació pública en qualsevol de les categories relacionades en lapartat I.2 de lannex IV, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, en què concórreguen les condicions a què es refereix lapartat primer daquest article, estan subjectes als drets de tanteig i retracte per part de lajuntament o ladministració competent per a la seua obtenció.
El dret de tanteig pot exercir-se dins el termini màxim de tres mesos comptadors a partir de la notificació fefaent a ladministració, prèvia a la transmissió efectuada pel propietari o propietària.
El dret de retracte pot exercir-se en el termini màxim dun any comptador a partir del moment en què ladministració tinga constància fefaent de la transmissió. A aquest efecte, les Notaries i els Registres que autoritzen o inscriguen, respectivament, escriptures de transmissió de terrenys qualificats com a dotació pública nhan de fer coneixedora ladministració.
8. Quan sacredite que lexercici de lexpropiació pregada compromet seriosament els principis destabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, deficiència en lassignació i la utilització dels recursos públics o de responsabilitat, lajuntament pot declarar motivadament la impossibilitat material de complir el que preveu aquest precepte amb vista a la materialització de lexpropiació de béns i drets per ministeri de la llei.
Aquesta declaració, per a ser eficaç, ha dacordar-se pel ple de lajuntament, amb audiència prèvia de la persona interessada, i produir-se abans de transcórrer els terminis previstos en aquest precepte i, en tot cas, abans de la resolució del jurat provincial dexpropiació forçosa. La declaració comporta el dret de la persona titular a percebre els interessos legals calculats dacord amb el preu just aprovat dels terrenys afectats, fins a una efectiva adquisició en el termini màxim de cinc anys.
9. El règim de meritacions dinteressos en aquesta modalitat dexpropiacions serà el següent:
a) En la determinació del preu just, és data inicial aquella en què la persona propietària presente el seu full dapreuament i la data final en què es notifique lacord del jurat provincial dexpropiació forçosa a ladministració que siga competent dacord amb el que estableix lapartat primer.
Si el jurat incorre en mora per superar el termini màxim per a resoldre i notificar lacord de fixació del preu just o per a resoldre el recurs de reposició que potestativament interposen qualsevol de les persones interessades, serà responsable del pagament durant el termini que excedisca daquest màxim, en els termes establits en la Llei dExpropiació Forçosa.
b) Una vegada notificat lacord pel jurat provincial dexpropiació forçosa és aplicable el que estableix larticle 57 de la Llei dExpropiació Forçosa, havent ladministració competent dabonar el preu just en el termini de sis mesos. Transcorregut aquest termini shan de meritar novament interessos que es computaran des de de la presentació del full dapreuament fins que es produïsca el complet pagament del preu just, descomptant la demora imputable al jurat.
Article 111. Expropiació individualitzada o conjunta.
1. El preu just dels béns i drets expropiats es fixarà dacord amb els criteris de valoració de la legislació estatal sobre el sòl per mitjà dexpedient individualitzat o pel procediment de taxació conjunta. Si hi ha acord amb la part expropiada, es podrà satisfer en espècie.
2. Lexpropiació individualitzada es tramitarà seguint el procediment de la normativa estatal sobre règim del sòl i expropiació forçosa.
Article 112. Procediment de taxació conjunta.
1. Quan saplique el procediment de taxació conjunta, ladministració expropiant formarà lexpedient dexpropiació, el qual contindrà, almenys, els documents següents:
a) Determinació de làmbit expropiable, segons la delimitació ja aprovada, amb els documents que la identifiquen quant a situació, superfície i límits, segons el certificat registral, acompanyats dun plànol de situació en el terme municipal i dun plànol parcel·lari.
b) Fixació de preus raonada per grups dimmobles o categories de terrenys, segons les seues condicions durbanització i la resta delements que shan de considerar dacord amb la legislació de valoracions.
c) Fulls de preu just individualitzat de cada finca, dacord amb la legislació vigent en matèria de valoracions.
d) Fulls de preu just que corresponguen a altres indemnitzacions.
2. El projecte dexpropiació amb els documents assenyalats serà exposat al públic pel termini dun mes perquè les persones que puguen resultar interessades formulen les observacions i les reclamacions que consideren convenients, en particular pel que fa a la titularitat o la valoració dels seus respectius drets.
3. Els errors no denunciats i justificats en aquest moment, una vegada aprovat lexpedient expropiatori, no donaran lloc a la seua nul·litat ni a la reposició dactuacions, no obstant això, les persones interessades conservaran el seu dret a ser indemnitzats, quan siga procedent.
4. La informació pública sefectuarà per mitjà de la inserció danuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un periòdic dels de major circulació de la província.
5. Les taxacions es notificaran individualment als que figuren com a titulars de béns o drets en lexpedient, per mitjà del trasllat literal de corresponent full dapreuament i de la proposta de fixació dels criteris de valoració, perquè puguen formular al·legacions o una valoració contradictòria en el termini dun mes comptador a partir de la data de notificació.
6. Ladministració expropiant finalitzarà lexpedient de taxació conjunta mitjançant una resolució motivada.
7. Aquesta resolució legitimarà locupació dels béns o drets afectats, amb el pagament previ o depòsit de limport íntegre de la valoració establida i produirà els efectes previstos en la Llei dExpropiació Forçosa.
8. Les persones interessades podran impugnar el preu just, a lefecte de la seua determinació definitiva en via administrativa, davant del Jurat Provincial dExpropiació Forçosa. En aquest cas, lAdministració ha de donar trasllat de lexpedient a aquest últim.
Article 113. Ocupació directa.
1. Sentén per ocupació directa lobtenció de terrenys afectes pel planejament a dotacions públiques, mitjançant el reconeixement al seu titular del dret a integrar-se en una unitat dexecució amb excés daprofitament real. Locupació directa requerirà la determinació prèvia per ladministració actuant dels aprofitaments urbanístics susceptibles dadquisició per la o el titular del terreny que cal ocupar i de la unitat dexecució en què, per excedir laprofitament real de lapropiable pel conjunt de persones propietàries inicialment inclosos en aquesta, hagen de fer-se efectius aquests aprofitaments.
2. Laplicació daquesta modalitat dobtenció de terrenys dotacionals haurà dajustar-se al procediment que es determine en la legislació urbanística, amb respecte, en tot cas, de les regles següents:
a) Es publicarà la relació de terrenys i propietàries i propietaris afectats, aprofitaments urbanístics corresponents a cadascun daquests i unitat o unitats dexecució on hauran de fer-se efectius els seus drets, i es notificarà a les persones propietàries afectades locupació prevista i les altres circumstàncies concurrents.
b) La persona propietària disposarà dun termini de dos mesos des de lanterior notificació per a efectuar una contraoferta per a la cessió pactada del sòl, a través duna compensació econòmica o la seua integració en unitat dexecució o en condicions diferents de les ofertes per lAdministració.
c) Locupació només podrà dur-se a terme transcorregut el termini de dos mesos des de la notificació. En lexpedient haurà dacreditar-se per ladministració lintent efectiu darribar a un acord amb la persona propietària que haja efectuat contraoferta justificant la causa que impedeix la seua acceptació. Locupació implicarà lalçament dacta en què es farà constar, almenys:
1r. Lloc i data de latorgament i determinació de ladministració actuant
2n. Identificació de les i els titulars dels terrenys ocupats i la seua situació registral.
3r. Superfície ocupada i aprofitaments urbanístics que els corresponguen
4t. Unitat dexecució on es faran efectius els dits aprofitaments.
d) Sentendran les actuacions amb el Ministeri Fiscal en el cas de les persones propietàries desconegudes, no compareixents, persones amb discapacitat sense persona que les represente o quan es tracte de propietat litigiosa.
e) Lòrgan actuant expedirà, a favor de cadascun de les persones propietàries dels terrenys ocupats, certificació dels aspectes assenyalats en la regla c anterior. Una còpia de la certificació esmentada, acompanyada del pla corresponent, es trametrà al registre de la propietat per a inscriure la superfície ocupada a favor de ladministració en els termes establerts reglamentàriament.
f) Simultàniament a la inscripció a què es refereix la regla anterior, sobrirà foli registral independent a laprofitament urbanístic corresponent a la finca ocupada segons la certificació, i al dit foli es traslladaran les inscripcions de domini i la resta de drets reals vigents sobre la finca amb anterioritat a locupació.
TÍTOL II
Programació i execució de lactuació urbanística
CAPÍTOL I
El programa dactuació. Concepte, finalitat i classes
Secció I
Objecte i àmbit del programa dactuació
Article 114. Objecte del programa dactuació.
Els programes dactuació tindran per objecte:
a) Ordenar el procés de gestió urbanística.
b) Regular les relacions entre persones propietàries, agent urbanitzador i administració.
c) Determinar els drets i obligacions de les persones afectades, delimitant el seu contingut econòmic.
d) Planificar la cronologia i les etapes per al desenvolupament de les obres i actuacions reparcel·làries.
e) Delimitar o redelimitar unitats dexecució.
f) Concretar reserves de terrenys per a vivendes subjectes a algun règim de protecció pública.
g) Si és el cas, programar ledificació de solars o la rehabilitació dedificis.
Article 115. Tipus i àmbit territorial i temporal dels programes dactuació.
1. Els programes dactuació podran tindre per objecte una actuació integrada o aïllada.
2. El programa dactuació integrada comprendrà una o diverses unitats dexecució, el qual planificarà la seua urbanització i gestió, i podrà delimitar el seu àmbit o redelimitar làmbit anteriorment previst en altres plans per a assegurar la correcta integració de lactuació en el seu entorn.
3. Lactuació podrà estendres a nous terrenys viaris de connexió, ampliant la unitat dexecució, en la qual també sinclouran les parcel·les adjacents que queden així dotades de la condició de solar, llevat que, per consolidació, resulte impossible reparcel·lar-les. Aquestes ampliacions respectaran les regles dequidistribució del pla general estructural, sense alterar laprofitament subjectiu de les parts afectades. Els qui suporten voluntàriament lexcés dotacional tindran dret a reservar-se laprofitament del sòl cedit de més per a transferir-lo a altres reparcel·lacions amb excedent daprofitament.
4. Els programes dactuació poden tindre per objecte actuacions aïllades per a aquells casos en què no siga procedent directament latorgament de llicència urbanística, com ara la rehabilitació o edificació en àmbits de plans de reforma interior o solars en règim dedificació forçosa. En aquests casos, làmbit de lactuació inclourà els terrenys necessaris per a finalitzar la urbanització, si és el cas, i materialitzar ledificació. Els programes dactuació aïllada es regiran pel que disposa el capítol V daquest títol i, en el que no shi preveu, pel règim establit per als programes dactuació integrada.
5. El termini inicial per a lexecució dun programa dactuació no serà superior a cinc anys, excepte quan concórreguen circumstàncies excepcionals que en justifiquen la pròrroga. Les pròrrogues no podran atorgar-se per un termini total addicional superior a cinc anys.
Secció II
Continguts del programa dactuació integrada
Article 116. Objectius legals del programa dactuació integrada.
Els programes dactuació integrada tenen els objectius legals següents:
a) Gestionar la transformació física i jurídica de les finques afectades.
b) Urbanitzar completament les unitats dexecució o les parcel·les que comprenga, realitzant com a mínim les obres següents:
1.r Pavimentació de calçades, aparcaments, voreres, xarxa de vianants, tractament despais lliures, mobiliari urbà i senyalització.
2.n Xarxes de distribució daigua potable, de reg i dhidrants contra incendis.
3.r Sistema de sanejament i depuració daigües residuals, i sistema devacuació daigües pluvials, mitjançant xarxes separatives. La depuració daigües residuals sha de fer mitjançant la connexió al sistema públic existent o, excepcionalment, mitjançant la construcció dun sistema propi.
4.t Xarxa de distribució denergia elèctrica, gasificació i comunicacions.
5.è Xarxa denllumenat públic.
6.è Jardineria, arbratge i ornamentació en el sistema despais lliures.
c) Executar les obres de connexió i integració adequada de la urbanització amb la xarxa viària i de mobilitat, i amb les xarxes dinfraestructures, denergia, de comunicacions i de serveis públics existents.
d) Suplementar les infraestructures i els espais públics o les reserves dotacionals en el que és necessari per a mantenir equilibradament o millorar els nivells de qualitat, quantitat o capacitat de servei existents i exigibles.
e) Obtenir gratuïtament, a favor de ladministració:
1.r Els sòls dotacionals públics de làmbit de lactuació, o adscrits a ella pel planejament.
2.n Les parcel·les que corresponguen legalment, amb destinació al patrimoni públic de sòl. Ladscripció de cessions externes ha de complir les regles dequidistribució del planejament.
f) Ordenar el repartiment equitatiu de les càrregues i beneficis.
g) Realitzar obres determinades de rehabilitació o edificació, dús públic o privat, en els supòsits que estableix aquest text refós.
h) Per a garantir el dret al reallotjament de les persones residents afectades per una actuació, la part promotora de lactuació urbanística estarà obligada a oferir un habitatge de substitució que tinga les condicions dhabitabilitat pròpies dun habitatge de protecció oficial. Lhabitatge de substitució ha destar situat preferentment en el mateix barri, excepte per acord explícit entre la persona afectada o justificació de la impossibilitat de complir aquest requisit, segons els termes que sestablisquen reglamentàriament. En aquest últim cas lhabitatge de substitució ha destar situat en el lloc més pròxim possible a la residència afectada.
Article 117. Contingut documental del programa dactuació integrada. Alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica.
1. Tot programa dactuació integrada comprén dos documents: alternativa tècnica i proposició juridicoeconòmica.
2. Lalternativa tècnica inclou, almenys:
a) Plànol dordenació de làmbit dactuació, que reflectisca lordenació detallada prèviament aprovada que desenvolupe.
b) Memòria justificativa del compliment de les condicions dintegració amb lentorn.
c) Projecte de les obres programades, amb:
1.r Una memòria en què es descriga lobjecte de les obres, que arreplegarà els antecedents i la situació prèvia a aquestes, les necessitats que shan de satisfer i la justificació de la solució adoptada, on shan de detallar els factors de tot tipus que shan de tindre en compte.
2.n Els plànols de conjunt i de detall necessaris perquè lobra quede perfectament definida, així com els que delimiten locupació de terrenys i la restitució de servituds i la resta de drets reals, si és el cas, i serveis afectats per la seua execució.
3.r El plec de prescripcions tècniques particulars, on es farà la descripció de les obres i es regularà la seua execució, amb expressió de la forma en què shi durà a terme, les obligacions dorde tècnic que corresponguen a lempresa contractista, i la manera en què es durà a terme el mesurament de les unitats executades i el control de qualitat dels materials usats i del procés dexecució.
4.t Les referències de qualsevol tipus en què es fonamentarà el replantejament de lobra.
5.t Lestudi de seguretat i salut o, si és el cas, lestudi bàsic de seguretat i salut, en els termes que preveuen les normes de seguretat i salut en les obres.
6.t Si el programa comporta compromís dedificació o rehabilitació, bastarà amb el projecte bàsic respecte de les obres dedificació o rehabilitació.
d) Inventari preliminar de construccions i plantacions que es puguen veure afectades.
3. En absència dordenació detallada, o quan aquesta o lordenació estructural pretenga modificar-se, al programa dactuació integrada sha dadjuntar un pla parcial, pla de reforma interior, estudi de detall o modificació del pla dordenació detallada. Aquests plans han destablir, completar o remodelar lordenació detallada o estructural, en tots o alguns dels seus aspectes, i shan de tramitar i aprovar juntament amb el programa dactuació integrada.
Quan el programa el gestione de forma indirecta per agent urbanitzador o per les persones propietàries, i excepte les especificitats establides en larticle 36.4 daquest text refós per a les actuacions integrades en sòl urbà, els instruments de planejament que sadjunten al programa no poden:
a) Canviar la classificació de més dun 10 % de la superfície del sòl que sha de gestionar en el programa.
b) Modificar lús predominant que el planejament preveja per als sòls urbanitzables objecte de la programació.
c) Augmentar o disminuir en més dun 10 % ledificabilitat prevista en el planejament per als sòls afectats.
4. La proposició juridicoeconòmica es formalitzarà: en una memòria i unes normes dactuació, per a la gestió directa; o en una memòria i un conveni urbanístic, per a la gestió indirecta i per a la gestió per les persones propietàries. Regularà les obligacions i drets de lagent urbanitzador, de les persones propietàries adherides al programa dactuació integrada i de ladministració, de conformitat amb el que estableix aquest text refós i la legislació de lEstat, i contindrà:
a) Una estimació de cada un dels conceptes econòmics constitutius de les càrregues de lactuació i el seu cost màxim total, segons els conceptes enunciats en larticle 150 daquest text refós, la qual desglossarà per a cada un daquests: els costos per fases i partides; les càrregues globals màximes, i les càrregues unitàries repercutides per metre quadrat de terreny originari i per unitat daprofitament.
b) La forma de retribució a lagent urbanitzador, incloent-hi el coeficient de canvi i la correlativa valoració del sòl als efectes de la retribució en terreny.
c) Els terminis que es proposen per a lexecució del programa dactuació integrada, amb determinació de les fases en què es realitzaran les obligacions i els compromisos hi establits i el termini total dexecució de lactuació. Aquest últim termini serà susceptible de pròrrogues expresses, per causa justificada, atorgades abans de la data prevista de caducitat, i complint les limitacions establides en larticle 115.5 daquest text refós.
d) Memòria de viabilitat econòmica i de sostenibilitat econòmica, en els termes establits per la legislació de lEstat sobre el sòl i sobre rehabilitació, regeneració i renovació urbanes.
CAPÍTOL II
L agent urbanitzador. Concepte, funció i modalitats de gestió
Article 118. L agent urbanitzador: concepte i funcions.
1. L agent urbanitzador és responsable dexecutar una actuació urbanística subjecta a programa dactuació integrada. Tot programa dactuació integrada ha de designar el seu agent urbanitzador i regular els seus compromisos, obligacions i drets.
2. Són funcions de l agent urbanitzador:
a) Promoure, gestionar i finançar lactuació programada, al seu compte i risc.
b) Promoure la redacció dels projectes tècnics necessaris per a això.
c) Contractar les obres públiques que comprenga lactuació dacord amb la legislació de contractes del sector públic en els casos que preveu aquest text refós, i gestionar la seua execució en qualitat de part promotora delles i respondre del seu pagament i la resta dobligacions que legalment o contractualment haja assumit davant del contractista.
d) Elaborar i impulsar la reparcel·lació.
e) Suportar el cost durbanització corresponent als terrenys de la seua propietat o que li siguen adjudicats en concepte de retribució i obtindre les retribucions corresponents a lexecució del programa dactuació de les persones propietàries adherides.
f) Assumir ladquisició dels terrenys que li siguen transmesos a canvi de la seua activitat urbanitzadora i, quan corresponga, també la dels terrenys de les persones propietàries que sabstinguen de participar en la reparcel·lació.
g) Promoure les edificacions i les activitats privades sobre les parcel·les o immobles que se li adjudiquen com a conseqüència del desenvolupament del programa dactuació integrada, en els casos en què així shaja convingut pel seu interés social o per les seues necessitats funcionals.
Article 119. Modalitats de la gestió urbanística.
1. Correspon a ladministració actuant triar raonadament la modalitat de gestió pública, directa o indirecta, en programar cada actuació.
2. La condició d agent urbanitzador prioritàriament haurà dassumir-la, en exercici directe de les seues competències, la pròpia administració o els organismes, les entitats o les empreses de capital íntegrament públic que en depenguen, en règim de gestió directa del programa dactuació integrada.
3. Quan ladministració, per raons dinsuficiència de mitjans personals o materials o altres circumstàncies que han de quedar justificades en lexpedient, decidisca no fer-se càrrec de la gestió directa de la funció urbanitzadora, podrà adoptar un acord motivat dassignació de la gestió urbanística del programa dactuació integrada a les persones propietàries del sòl de làmbit de lactuació.
4. En absència de gestió directa per ladministració i de gestió per les persones propietàries, la condició d agent urbanitzador pot atribuir-se, sempre que saprecie la viabilitat de lactuació, en règim de gestió indirecta, a una persona o empresa mixta mitjançant un procediment de pública concurrència.
5. En tot cas, ladquisició, pel procediment i en les condicions previstes en aquest text refós, de la condició durbanitzadora per persona diferent de la pròpia administració urbanística o les seues entitats instrumentals, ha de ser sempre a compte i risc de l agent urbanitzador i comporta la transferència del risc operacional inherent a la realització del conjunt dactuacions que incorpore ladjudicació.
Article 120. Requisits per a lassignació de la condició d agent urbanitzador en règim de gestió urbanística per les persones propietàries.
1. Ladministració actuant podrà assignar la condició d agent urbanitzador, en règim de gestió urbanística per les persones propietàries, a titulars de sòl que es troben en alguna de les circumstàncies següents:
a) A la persona propietària única o a les persones propietàries de la totalitat dels terrenys de titularitat privada de làmbit del programa dactuació integrada.
b) A les persones propietàries de terrenys, a lagrupació dinterès urbanístic o a les entitats mercantils o altres persones jurídiques sempre que formulen i assumisquen lexecució del programa dactuació integrada que disposen de més del 60 per cent de la superfície dels terrenys de làmbit de lactuació descomptats els sòls que ja siguen dús i domini públic.
c) A les persones propietàries de terrenys, a lagrupació dinterès urbanístic o a les entitats mercantils o altres persones jurídiques sempre que disposen del 50 per cent de la superfície dels terrenys de lactuació descomptats els sòls que ja siguen dús i domini públic i, a més, obtinguen lacceptació dels titulars de més del 40 per cent de les parcel·les registrals privades de làmbit esmentat.
2. En el cas dactuacions en el medi urbà, poden actuar en règim de gestió urbanística per persones propietàries els subjectes obligats a què es refereix larticle 17.5 text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 doctubre.
3. En els supòsits indicats anteriorment, la designació de lurbanitzador sacorda per ladministració en aprovar el programa dactuació integrada en règim dexcepció licitatòria i segons els termes en el conveni urbanístic corresponent.
Article 121. Assignació de la condició d agent urbanitzador en règim de gestió urbanística pública.
1. Quan ladministració actuant, en els termes de larticle 119 daquest text refós, opte per la gestió indirecta, l agent urbanitzador serà designat per ladministració en pública concurrència, respectant les regles de transparència, tracte igualitari i no discriminació, dacord amb el procediment establit en aquest text refós i, supletòriament, en la legislació de contractes del sector públic. La seua designació sacorda quan saprova el programa dactuació integrada i segons els termes daquest expressats en el corresponent conveni urbanístic.
2. Per a la designació de l agent urbanitzador en els casos de gestió indirecta del programa dactuació integrada, sobservaran els requisits de capacitat i solvència següents:
a) Podran ser urbanitzadores i promoure programes dactuació integrada totes les persones, naturals o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que tinguen plena capacitat dobrar, siguen o no propietàries dels terrenys afectats, sempre que no estiguen incurses en causes dincapacitat o inhabilitació per a lexercici de la seua funció com a agent públic, de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de contractació del sector públic.
b) L agent urbanitzador ha dacreditar la seua solvència tècnica i econòmica per a exercir les seues funcions. Ladministració podrà exigir requisits específics de solvència per a cada actuació concreta, així com el compliment de normes de qualitat ambiental i normes de gestió en atenció i en proporció a les seues característiques, requisits que ha destablir i publicitar amb caràcter previ a la presentació dofertes en les bases de programació. Tot això de conformitat amb la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
c) No és exigible la classificació de contractista regulada en la legislació de contractes del sector públic per a ser agent urbanitzador, excepte en els casos en què, per aplicació daquest text refós, siga aquest qui realitze directament les obres durbanització.
Article 122. Caràcter indelegable de les funcions dautoritat.
1. Les funcions dautoritat que corresponen a ladministració actuant són indelegables. Si l agent urbanitzador és una empresa o entitat pública sense potestat expropiatòria, aquestes funcions correspondran a la seua administració tutelar.
2. L agent urbanitzador només pot requerir a la persona propietària el pagament o lentrega de béns després de la resolució administrativa corresponent. Per a compel·lir al compliment forçós dordes, és necessària la mediació, intervenció o presència dels òrgans públics o persones funcionaries competents i les garanties previstes en dret, això sense perjuí de les relacions voluntàries de dret privat entre les parts afectades.
3. Les notificacions de l agent urbanitzador, per a citar al compliment o exercici de deures i accions de dret públic, han de consignar el text literal de la resolució administrativa que lempara, amb el seu fonament legal, motivació, part dispositiva i expressió de recursos.
CAPÍTOL III
El procediment de programació
Secció I
Règim de gestió directa
Article 123. Procediment de programació en règim de gestió directa i òrgans competents per a promoure-la.
1. Les administracions públiques, en làmbit de les seues competències respectives, per si mateixes o a través dorganismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, mitjançant gestió directa, poden promoure programes dactuació integrada, i també els instruments per al desenvolupament i lexecució daquesta.
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió directa es tramitaran conforme al procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I. Quan no incorporen cap instrument de planejament, i aquest haja sigut sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica dacord amb la legislació estatal i a aquest text refós, es tramitaran conforme al procediment de larticle 61 daquest text refós, sense que hagen defectuar-se les actuacions davaluació ambiental estratègica previstes en els articles 52 i 53.
3. Mitjançant subscripció del conveni urbanístic corresponent, les persones propietàries constituïdes en una agrupació dinterés urbanístic, podran col·laborar amb ladministració actuant en lexecució de lactuació urbanitzadora, en els termes que sestablisquen reglamentàriament.
Secció II
Règim de gestió per les persones propietàries
Article 124. Procediment de programació en règim de gestió per les persones propietàries.
1. Les persones propietàries dels terrenys de làmbit del programa dactuació integrada, en els termes establits en aquest text refós, poden promoure aquests programes, així com els instruments per al seu desplegament i execució.
2. Els programes dactuació integrada en règim de gestió per les persones propietàries es tramitaran conforme al procediment previst en el capítol II o en el capítol III, del títol III del llibre I. Quan no incorporen cap instrument de planejament, i aquest haja sigut sotmès a avaluació ambiental i territorial estratègica dacord amb la legislació estatal i a aquest text refós, es tramitaran conforme al procediment de larticle 61 daquest text refós, sense que hagen defectuar-se les actuacions davaluació ambiental estratègiques previstes en els articles 52 i 53. Així mateix, regirà en aquests supòsits el que preveu larticle 163 daquest text refós respecte de la selecció de lempresari constructor en els supòsits de gestió indirecta.
3. En concret, per a aquests programes les persones propietàries han diniciar la tramitació del procediment segons el que hi ha establit en larticle 127 daquest text refós. Només es pot aplicar el que hi ha establit en larticle 127, apartat 4, últim paràgraf, en el cas que calga un instrument de planejament, a lefecte de la realització de les actuacions davaluació ambiental estratègica establides en els articles 52 i 53 daquest text refós.
4. Després dhaver-se admès a tràmit la iniciativa o dhaver-se rebut el document ambiental en el cas que la proposta incorpore un document de planejament, lalcaldia ha defectuar les actuacions següents:
a) Ha de requerir la persona aspirant a agent urbanitzador perquè en el termini màxim de tres mesos presente la documentació completa de lalternativa tècnica del programa dactuació integrada i proposició juridicoeconòmica.
b) Ha destablir limport de la garantia provisional en aquells supòsits en què resulte exigible.
Secció III
Règim de gestió indirecta
Subsecció I. Empresa mixta
Article 125. Gestió del programa dactuació integrada per mitjà dempresa mixta.
1. Les administracions públiques, ens i organismes del sector públic competents per a la gestió directa del programa dactuació integrada podran escometre la seua gestió indirecta per mitjà dempreses mixtes, constituïdes per al desenvolupament dactuacions concretes, quan raons dinterés públic ho aconsellen.
2. La constitució dempreses mixtes es realitzarà de conformitat amb la legislació vigent en aquesta matèria, i complirà així mateix les regles, garanties i terminis de transparència i lliure concurrència establits per a la gestió indirecta dels programes dactuació integrada. Podrà cedir-se la condició d agent urbanitzador que tinga ladministració o empresa pública quan levolució de les circumstàncies econòmiques ho aconselle, amb les mateixes garanties que per a la seua constitució.
3. La tramitació i aprovació del programa dactuació integrada, una vegada constituïda lempresa mixta de conformitat amb lapartat anterior, es realitzarà dacord amb la regulació establida per a la gestió directa. Així mateix, regirà en aquests casos el que preveu larticle 164 daquest text refós respecte de la selecció de lempresa constructora en els casos de gestió directa.
Subsecció II. Actuacions prèvies al procediment daprovació i adjudicació del programa dactuació integrada
Article 126. Iniciativa per a promoure els programes dactuació integrada.
Ladministració urbanística actuant iniciarà el procediment daprovació dels programes dactuació integrada, dofici o a instància duna persona particular, siga o no propietària.
Article 127. Consulta prèvia per al desenvolupament duna iniciativa particular de programa dactuació integrada.
1. Les persones particulars interessades a promoure un programa dactuació integrada, siguen o no propietàries dels terrenys, podran obtindre de les administracions informació completa sobre els documents, resolucions i previsions oficials que condicionen el desenvolupament de cada actuació o sol·licitar que sels autoritze a ocupar temporalment finques, amb les garanties de la legislació expropiatòria, per a obtindre la informació pertinent.
2. Ladministració o les persones particulars interessades a promoure un programa dactuació integrada, siguen o no propietàries dels terrenys, han delaborar un document de sol·licitud dinici del procediment, que expresse les característiques essencials de la seua iniciativa i justifique loportunitat de proposar lactuació urbanística, amb el contingut següent:
a) Objectius del programa.
b) Abast, àmbit i contingut de lalternativa que es proposa.
c) Desenvolupament previsible del programa.
d) Descripció del territori abans de laplicació del pla en làmbit afectat.
e) Efectes previsibles sobre el medi ambient i sobre els elements estratègics del territori.
f) La incidència en els instruments de planificació urbanística i sectorial existents.
3. Quan la iniciativa siga duna persona particular, propietària o no dels terrenys, lalcalde o l alcaldessa resoldrà, en el termini màxim dun mes, ladmissió a tràmit de la iniciativa. En el cas dadmetre-la a tràmit, a fi que lajuntament adopte la proposta, lalcaldia podrà introduir les modificacions que siguen pertinents dacord amb linterés general municipal. Transcorregut un mes des de la presentació sense resolució expressa, la iniciativa sentendrà no admesa a tràmit.
4. Si la iniciativa és presentada per qui no tinga la condició de persona propietária a què fa referència larticle 120 daquest text refós, lalcaldia, després de ladmissió a tràmit, notificarà a les persones propietàries la iniciativa presentada, als efectes que manifesten si tenen voluntat de realitzar lactuació en règim de gestió per les i els propietaris, excepte en el cas que siga resolta la gestió directa del programa per lajuntament i, en aquest cas, es procedirà dacord amb el que estableix larticle 123 daquest text refós.
Si, en el termini de tres mesos des de la notificació, les i els propietaris que posseeixen les característiques indicades en larticle 120 esmentat no realitzen manifestació favorable, es podrà continuar la programació en règim de gestió pública indirecta. Si aquestes persones propietàries manifesten la voluntat de realitzar la programació i lexecució de lactuació per mitjà de gestió per elles mateixes, es procedirà dacord amb el que estableix larticle 124.4 daquest text refós.
Quan la iniciativa sacompanye dun instrument de planejament, a més de la documentació de larticle 127.2, shaurà de presentar un document inicial estratègic. En aquests casos lalcaldia, si resolguera la seua admissió a tràmit, acordarà seguir les actuacions previstes en els articles 52 i 53 daquest text refós, a lefecte que semeta el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o linforme ambiental i territorial estratègic, segons siga procedent.
Article 128. Bases de programació.
1. En el termini màxim dun mes des de ladmissió a tràmit de la iniciativa, o des de la recepció del document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic, lajuntament en ple ha daprovar les bases de programació que han de regir la contractació de lagent urbanitzador.
2. Les bases hauran de ser coherents amb lordenació del pla general estructural o, si és el cas, amb el document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic o amb linforme ambiental i territorial estratègic.
3. Les bases tindran un contingut tècnic i un contingut juridicoadministratiu. La part tècnica de les bases complirà una funció orientativa dels criteris i objectius públics de lordenació urbanística de làmbit de lactuació integrada i de la seua programació. Les especificacions tècniques que continguen les bases hauran dajustar-se a les establides en la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
4. Les clàusules juridicoadministratives de les bases establiran, almenys:
a) Els requisits de solvència tècnica i econòmica, diferenciant les corresponents per a participar en cada una de les fases del procediment.
b) El contingut de la documentació que ha dincloure el programa dactuació integrada, que ha de complir el contingut mínim establit en larticle 117 daquest text refós.
c) Els criteris de selecció de la fase daprovació de lalternativa tècnica i els criteris dadjudicació de la fase dadjudicació de la condició durbanitzador, diferenciant aquells que es valoraran de forma automàtica, ja que la valoració es fa per mitjà de xifres o percentatges obtinguts a través de la mera aplicació de les fórmules establides en les pròpies bases de programació, i els criteris de valoració no automàtics, ja que necessiten un juí de valor previ realitzat per personal tècnic especialitzat.
d) Si és el cas, la possibilitat de presentar variants en lalternativa tècnica en la fase dadjudicació de la condició d agent urbanitzador. En el cas que falte aquesta menció, les variants no seran admeses. Sindicaran els requisits mínims que hauran de complir les variants, així com les modalitats de la seua presentació, quan aquestes siguen admeses.
e) La quantia i la forma de constitució de les garanties, diferenciant les que sexigiran per a cada fase del procés.
f) Règim de penalitats i supòsits de resolució de la condició durbanitzador.
g) Lloc, data i termini de presentació de lalternativa tècnica.
5. Els criteris en què es basarà lajuntament per a seleccionar els programes dactuació integrada i per a adjudicar la condició d agent urbanitzador seran criteris vinculats a lobjecte del programa dactuació integrada de què es tracte, com ara la qualitat, el preu, el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, les característiques mediambientals, el cost de funcionament, la rendibilitat, el termini dentrega o dexecució, especificant aquells que es refereixen a la fase selecció de lalternativa tècnica i els que es refereixen a la fase de selecció de l agent urbanitzador. El criteri de preu més baix només serà aplicable a la segona fase dadjudicació de l agent urbanitzador.
6. Les bases de programació establiran, per a cada una de les fases del procediment, de selecció de lalternativa tècnica i dadjudicació de la condició d agent urbanitzador, la ponderació relativa que atribuïsca a cada un dels criteris establits per a valorar la selecció de lalternativa tècnica i loferta de proposició juridicoeconòmica més avantatjosa. Aquesta ponderació podrà expressar-se fixant una banda de valors que haurà de tindre una amplitud màxima adequada. Quan la ponderació no siga possible, per raons demostrables, les bases de programació indicaran lorde decreixent dimportància dels criteris.
7. Sense perjuí de les disposicions daquest text refós, en particular les relatives a les obligacions en matèria de publicitat dels programes dactuació adjudicats i dinformació a les candidatures i a les persones o entitats licitadores, lajuntament no divulgarà la informació facilitada pels operadors econòmics que aquests hagen designat com a confidencial. Aquesta informació inclou, en particular, els secrets tècnics o comercials i els aspectes confidencials de les ofertes.
8. Les comunicacions i els intercanvis dinformació entre ladministració actuant i les i els licitadors durant el procés de selecció de lalternativa tècnica i de l agent urbanitzador podran realitzar-se, dacord amb el que sestablisca en les bases de programació, per qualsevol dels mitjans i amb les condicions establides per la legislació aplicable en matèria de contractació del sector públic.
9. Les bases de programació shan de publicar en el perfil del contractant de la pàgina web de lajuntament, com també els tràmits essencials de lexpedient de selecció i adjudicació de la condició d agent urbanitzador.
Article 129. Pública concurrència.
1. Una vegada elaborades les bases de programació, lajuntament iniciarà el procediment de selecció de lalternativa tècnica per mitjà de la publicació dun anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, després de la seua remissió al Diario Oficial de la Unión Europea, pel qual es convoca la presentació dalternatives tècniques del programa dactuació.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci i en els avisos la possibilitat de presentar, davant de lajuntament, alternatives tècniques de programa dactuació integrada, durant el termini de tres mesos comptadors des de la publicació daquesta convocatòria en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
3. En lanunci haurà de constar, almenys, la informació següent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenció de la informació sobre el programa dactuació integrada.
c) Objecte del programa dactuació integrada.
d) Tramitació i procediment.
e) Requisits de solvència específics per a la fase de selecció de lalternativa tècnica.
f) Criteris de selecció de la fase de selecció de lalternativa tècnica.
g) Garanties exigides per a participar en aquesta fase.
h) Data límit i lloc de presentació de les alternatives tècniques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unión Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessàries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitjà de la remissió a lapartat corresponent de les bases de programació.
4. Tots els documents i la informació rellevant estaran accessibles i a disposició de qui manifeste interés a presentar ofertes al procediment de selecció, en lajuntament, des de la publicació de lanunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana fins a la finalització del termini de presentació de les alternatives tècniques.
Article 130. Elecció de lalternativa tècnica del programa dactuació integrada.
1. Finalitzat el termini de presentació dofertes, lajuntament sotmetrà totes les alternatives tècniques a informació pública i a consultes amb les administracions públiques afectades, dacord amb larticle 55 o 61 daquest text refós, segons escaiga, i ho notificarà als titulars cadastrals i registrals dels terrenys inclosos en lactuació, com també a les persones, les associacions, les plataformes o els col·lectius que shagen personat o aportat suggeriments a les distintes fases daprovació del programa.
2. Finalitzada la informació pública, si shaguera seguit el procediment ambiental simplificat, i abans de seleccionar lalternativa tècnica, lalcaldia designarà una comissió tècnica, que ponderarà, en el termini màxim de tres mesos, les al·legacions i informes aportats a lexpedient, atendrà les consideracions manifestades en linforme ambiental i territorial estratègic, i les preferències de la població afectada, i valorarà cada alternativa segons els criteris determinats en les bases de programació. Dins de lesmentat termini de tres mesos, lajuntament podrà convocar audiències públiques per a debatre i ponderar les propostes en concurrència, per un termini màxim de quinze dies.
3. Si les alternatives tècniques estigueren sotmeses al procediment davaluació ambiental ordinari, lajuntament actuarà de conformitat amb el que estableix lapartat anterior i, després de la proposta de la comissió tècnica, enviarà la documentació de totes les alternatives tècniques presentades, identificant la que es proposa seleccionar, junt amb lexpedient davaluació ambiental i territorial estratègica, a lòrgan ambiental, a fi que emeta una declaració ambiental i territorial estratègica única, en el termini màxim de tres mesos. A lefecte, cada una de les propostes tindrà la consideració dalternativa, dacord amb la legislació davaluació ambiental.
4. Si, dacord amb el que estableixen els apartats 7 i 8 daquest article, lajuntament introdueix alteracions en lalternativa tècnica, ja siga per reelaboració de les propostes concurrents o daltres raons dinterès públic, que la modifiquen substancialment, lajuntament està obligat a dur a terme una informació pública addicional de lalternativa tècnica amb les modificacions, per un termini de vint dies hàbils amb caràcter previ a ladopció de lacord respectiu. Cal tenir idèntica cautela en el cas que aprovar lalternativa tècnica puga comportar modificar lordenació estructural.
5. Lalternativa tècnica del programa dactuació integrada ha de ser escollida per lòrgan competent de lajuntament en el termini màxim de sis mesos des de la finalització del termini de presentació dalternatives tècniques, dacord amb el que hi ha establit en lapartat 7 daquest article. El còmput del termini sha dinterrompre en els supòsits en què lalternativa tècnica necessite avaluació ambiental i territorial estratègica fins a la notificació de la declaració ambiental i territorial estratègica. La falta de resolució expressa en el termini establit permet a les i els licitadors retirar les ofertes i sol·licitar la compensació econòmica per limport dels costos delaboració del document del programa dactuació presentat, quan la demora siga per causa imputable a ladministració actuant. Ladministració no pot declarar deserta una licitació quan hi haja alguna oferta o proposició que siga admissible dacord amb els criteris que figuren en les bases de programació.
6. Lacord del ple de lajuntament també establirà, si fora necessari, la modificació de les bases de programació inicials per a ajustar-les a lalternativa tècnica que saprove, en les determinacions aplicables a la continuació del procediment, com també el règim de gestió de lactuació i, si aquest és per gestió indirecta, el procediment de selecció de lagent urbanitzador dacord amb la subsecció 3 daquesta secció. Si sestablira la gestió directa, lajuntament indemnitzarà a qui va proposar lalternativa tècnica seleccionada, conforme a larticle 136 daquest text refós.
7. Lajuntament aprovarà lalternativa tècnica per elecció o reelaboració de les propostes concurrents, amb les correccions, esmenes i solucions de síntesi que crega oportunes, dacord amb els criteris assenyalats en les bases de programació i dins dels límits i objectius públics definits per:
a) Lordenació estructural, si no és objecte de modificació en el programa dactuació.
b) La declaració ambiental i territorial estratègica o linforme ambiental i territorial estratègic.
c) Lordenació detallada, si està definida pel planejament municipal i no és objecte de modificació per lalternativa tècnica.
d) Les bases de programació establides per lajuntament.
8. En el cas que es modifique lordenació estructural, lajuntament aprovarà provisionalment el pla i ho remetrà a la conselleria competent en urbanisme per a laprovació definitiva.
9. Lacord de lòrgan municipal competent de selecció de lalternativa tècnica sha de publicar en el butlletí oficial de la província. Aquest acord pot ser objecte de recurs administratiu de conformitat amb la legislació reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i la legislació reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
10. Pel que fa a les actuacions prèvies al procediment daprovació i adjudicació del programa dactuació integrada, selecció de l agent urbanitzador i les seues relacions amb ladministració actuant i terceres persones interessades quan no estiga expressament regulat en aquest text refós, les seues normes de desenvolupament i les bases de programació respectives, es regularà amb caràcter supletori dacord amb el que determine la legislació de contractes del sector públic.
Subsecció III. Designació de lagent urbanitzador
Article 131. Pública concurrència.
1. Una vegada adoptat lacord a què fa referència larticle anterior, lajuntament iniciarà el procediment de designació de la condició durbanitzador per mitjà de la publicació dun anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, després de la seua remissió al Diario Oficial de la Unión Europea, pel qual sanunciarà la convocatòria de presentació de proposicions juridicoeconòmiques al programa dactuació integrada.
2. Lajuntament ha de fer constar en lanunci, i en els avisos als contigus i afectats, la possibilitat de presentar proposicions juridicoeconòmiques al programa dactuació integrada, durant el termini de cinquanta-dos dies, comptats des de la publicació de la dita convocatòria en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
3. En lanunci haurà de constar, almenys, la informació següent:
a) Entitat adjudicadora.
b) Dades generals per a lobtenció de la informació sobre el programa dactuació integrada.
c) Alternativa tècnica aprovada.
d) Tramitació i procediment.
e) Requisits de solvència específics per a la fase dadjudicació de la condició durbanitzador.
f) Criteris dadjudicació per a aquesta fase, diferenciant aquells que es valoren de forma automàtica i els criteris de valoració no automàtics, dacord amb les bases de programació.
g) Garanties exigides per a licitar en aquesta fase.
h) Data límit i lloc de presentació de les proposicions juridicoeconòmiques.
i) Gastos de publicitat.
j) Data denviament de lanunci al Diario Oficial de la Unión Europea.
k) Altres informacions que es consideren necessàries.
Els apartats d, e, f i g podran ser complits per mitjà de la remissió a lapartat corresponent de les bases de programació.
4. Tots els documents i la informació rellevant estaran accessibles i a disposició de qui estiga interessat a presentar ofertes a la licitació, en lajuntament, des de la publicació de lanunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana fins a la finalització del termini de presentació de les proposicions juridicoeconòmiques.
Article 132. Procés de designació de lagent urbanitzador.
1. Qualsevol persona interessada que acredite que compleix les condicions de solvència, capacitat i habilitació exigibles, en els termes i terminis indicats en les bases de programació aprovades per lajuntament, dacord amb el que estableix aquest text refós, pot presentar una proposició juridicoeconòmica, en plica tancada, amb el contingut assenyalat en l article 117.4 daquest text refós.
2. Una vegada presentades les pliques en sobres tancats, en el termini de vint dies es farà lacte públic dobertura de pliques, al qual seran convocats les persones interessades i del qual sestendrà lacta corresponent. En aquest acte, es determinarà quines persones o entitats licitadores compleixen els requisits de capacitat i solvència i aquells que no, i es procedirà a lobertura dels sobres amb les pliques que tenen un contingut de valoració no automàtica, i es fixarà la data dobertura dels sobres amb la documentació corresponent a la valoració automàtica, en el terme màxim dun mes. En el segon acte públic, sindicarà la valoració obtinguda per les persones o entitats licitadores en relació amb la documentació del sobre primer i es procedirà a lobertura del sobre segon, que conté la documentació corresponent als criteris de valoració automàtica.
3. Si, dacord amb la convocatòria, els criteris de valoració només són dels que es valoren de forma automàtica i sense juís de valor, per mitjà daplicació de fórmules aprovades prèviament per lajuntament, es procedirà a lobertura de pliques en un sol acte.
4. L agent urbanitzador serà seleccionat i designat provisionalment per lalcaldia, o òrgan municipal competent dacord amb el que preveu la legislació de contractes del sector públic, segons els criteris objectius estipulats en les bases de programació, en el termini màxim de deu dies des de la realització de lúltim acte públic. La designació provisional es notificarà a la propietària o propietari únic, si nhi ha, a lagrupació dinterés urbanístic, si nhi ha, i a les persones o entitats licitadores que hagen presentat proposicions juridicoeconòmiques.
5. En el termini de quinze dies des de la notificació, les persones o entitats licitadores que no hagen sigut designats provisionalment com a agent urbanitzador podran presentar al·legacions.
Article 133. Nomenament de lagent urbanitzador i subscripció del conveni.
1. Una vegada hagen conclòs les actuacions anteriors, en el termini màxim de deu dies, lalcaldia o lòrgan municipal competent segons el que hi ha establit en la legislació de contractes del sector públic ha de:
a) Designar amb la condició durbanitzador a la persona o empresa mereixedora d ella i declarar aprovat el programa dactuació integrada escollit.
b) Citar l agent urbanitzador electe per a subscriure el conveni de programació. Si l agent urbanitzador desatén lemplaçament, decaurà en el seu dret, i aquest pot passar al candidat següent.
c) Ordenar la inscripció en el registre de programes dactuació i la publicació de la resolució aprovatòria i del conveni de programació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, dacord amb lapartat 3 daquest article.
2. El personal tècnic municipal responsable de la tramitació del programa dactuació integrada elaborarà un informe escrit, en el qual inclourà, com a mínim: informació sobre la identificació de ladministració actuant, objecte i import del programa dactuació integrada, identificació de les persones o entitats licitadores excloses i els motius que justifiquen la seua exclusió, els motius pels quals shan rebutjat ofertes que es consideren anormalment baixes, i identificació de la part adjudicatària i els motius pels quals sha triat la seua oferta; si és el cas, els motius pels quals es propose renunciar a adjudicar el programa dactuació integrada.
3. Els programes desenvolupen el seu efecte a cap de quinze dies de la publicació en el butlletí oficial de la província del text íntegre del conveni de programació o les normes dactuació. En aquesta publicació, sha dexpressar el número de registre i la data dinscripció en el registre de programes dactuació.
4. La garantia provisional prestada per l agent urbanitzador seleccionat sha de mantenir fins a la signatura del conveni de programació, moment en què ha de constituir una garantia definitiva per un import equivalent al 2 % de les càrregues del programa que ha de regir fins a laprovació del projecte de reparcel·lació. Després de laprovació daquest projecte ha de completar-se la garantia definitiva dacord amb les bases de programació fins a almenys un 5 % de les càrregues durbanització establides en el programa.
Subsecció IV. Possibles accions després de la designació de l agent urbanitzador
Article 134. Règim especial de revisió de ladjudicació de la condició durbanitzador.
Sense perjuí del que disposa larticle 132.5 daquest text refós, ladjudicació de la condició d agent urbanitzador establida en la subsecció III anterior està sotmesa al règim especial de revisió i règims alternatius de resolució de conflictes regulats en la legislació de contractes del sector públic i al règim dels recursos administratius establit en la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 135. Adjudicació connexa o condicionada.
1. Els programes dactuació integrada poden aprovar-se condicionats a lefectiva realització de determinacions pròpies daltres actuacions programades prèviament o simultàniament, sempre que, en la seua regulació, quede garantit el compliment daquelles condicions connexes i es preveja una adequada coordinació.
2. La programació imposarà les obligacions econòmiques necessàries per a compensar les parts afectades per lactuació més costosa a càrrec dels daltres que es beneficien daquella, per concentrar-se, en aquestes, obres o sobrecostos dutilitat comuna, dacord amb larticle 152 daquest text refós.
3. Lincompliment per un agent urbanitzador de les condicions que afecten el desenvolupament duna altra actuació connexa podrà donar lloc a la suspensió dels programes dactuació integrada afectats, però els urbanitzadors injustament perjudicats podran subrogar-se en la posició del causant del dany si compleixen els requisits de solvència exigibles per a això.
Article 136. Dret de reintegrament de gastos de projectes.
Les i els proponents dalternatives o documents tècnics escollits, o aplicables per al desenvolupament del programa dactuació integrada, si no resulten designats urbanitzadors, poden reclamar a aquest, llevat de pacte en contra, amb càrrec a la primera quota de les càrregues durbanització, el dret de reintegrament de les despeses de projectes, justificades convenientment. Així mateix, llevat de pacte en contra, poden reclamar a l agent urbanitzador adjudicatari un premi del 20 % de les despeses del projecte, que sha de pagar abans dels trenta dies des de la data demissió la primera quota de les càrregues durbanització.
CAPÍTOL IV
Lexecució del programa dactuació integrada
Secció I
Disposicions generals daplicació a lexecució dels programes dactuació integrada
Article 137. Règim jurídic dels programes dactuació integrada.
Lexecució i els efectes dels programes dactuació integrada es regeixen per les previsions del programa, per les bases de programació, pel que hi ha establit en aquest text refós i les normes que la desenvolupen i, en allò no previst en elles, pel que disposa la legislació sobre contractes del sector públic.
Article 138. Vinculació al contingut del programa i responsabilitat de l agent urbanitzador.
1. Els programes dactuació integrada hauran dexecutar-se dacord amb el contingut dels seus documents, sense perjuí de les prerrogatives establides a favor de ladministració actuant dacord amb aquest text refós.
2. L agent urbanitzador haurà de complir les seues funcions amb professionalitat i eficiència empresarial i ajustar-se a les regles fixades pel programa dactuació integrada dins del marc legal i als compromisos contrets en aprovar-se.
3. L agent urbanitzador ha de respondre, davant les parts afectades, dels danys i els perjudicis que els cause, excepte quan actue executant ordres directes de ladministració, i en aquest cas és ladministració la que sha de responsabilitzar dels danys i els perjudicis causats.
4. Lincompliment de l agent urbanitzador en les seues obligacions derivades del programa dactuació integrada produirà les conseqüències previstes en el seu conveni de programació i en la llei.
Article 139. Principi de compte i risc.
Lexecució del programa dactuació integrada es realitzarà a compte i risc de l agent urbanitzador, sense perjuí del que estableix aquest text refós respecte dels casos de força major i de retaxació de càrregues.
Article 140. Prerrogatives de ladministració.
Dins dels límits i amb subjecció als requisits i efectes assenyalats en aquest text refós, ladministració actuant té la prerrogativa dinterpretar els programes dactuació integrada, resoldre els dubtes que oferisca el seu compliment, modificar-los per raons dinterés públic, acordar la seua resolució i determinar els efectes daquesta.
Article 141. Modificació de programes dactuació integrada.
1. Els programes dactuació integrada només podran ser modificats, per raons dinterés públic, quan així shaja previst en les bases de programació. En aquests casos, les bases hauran de detallar de forma clara, precisa i inequívoca les condicions en què podrà fer-se ús de la possibilitat de modificació, així com labast i els límits de les que poden acordar-se, amb expressa indicació del percentatge màxim del cost del programa dactuació integrada a què puguen afectar, i el procediment que haja de seguir-se per a això. Els casos en què podrà tindre lloc la modificació hauran de definir-se amb total concreció per referència a circumstàncies la concurrència de les quals puga verificar-se de forma objectiva.
2. No obstant el que disposa lapartat anterior, podran efectuar-se modificacions no previstes en les bases de programació quan es justifique suficientment la concurrència dalguna de les circumstàncies següents:
a) Inadequació de la prestació contractada per a satisfer els objectius de la programació, a causa derrors o omissions patits en la redacció dels documents tècnics, ocasionats per una deficient o insuficient informació facilitada per les administracions públiques o empreses de serveis.
b) Inadequació del programa dactuació integrada per causes objectives que determinen la seua falta didoneïtat, consistents en circumstàncies de tipus geològic, hídric, arqueològic, mediambiental o semblants, posades de manifest després de ladjudicació del programa dactuació i que no foren previsibles amb anterioritat aplicant tota la diligència requerida dacord amb una bona pràctica professional en lelaboració del projecte durbanització.
c) Força major o cas fortuït, que facen impossible lexecució del programa dactuació en els termes inicialment definits.
d) Necessitat dajustar la prestació a especificacions tècniques, mediambientals, urbanístiques, de seguretat o daccessibilitat aprovades després de ladjudicació del programa dactuació integrada.
e) Canvi de planejament o suspensió de llicències per causa justificada dinterés públic.
f) Conveniència de la divisió en fases de lobra durbanització per a facilitar la recepció i entrada en servei anticipada duna part della.
3. La modificació del programa no podrà realitzar-se, en cap cas, a fi de:
a) Ampliar lobjecte del programa dactuació integrada perquè puga complir finalitats noves no previstes en la seua documentació preparatòria.
b) Alterar les condicions essencials de la licitació i ladjudicació, limitant-se a introduir les variacions estrictament indispensables per a respondre a la causa objectiva que la faça necessària. Sentendrà que salteren les condicions essencials de licitació i adjudicació del contracte en els casos següents:
1.r Quan la modificació varie substancialment la funció i les característiques essencials del programa dactuació integrada aprovat.
2.n Quan la modificació altere la relació entre lactuació urbanística i el preu, tal com eixa relació va quedar definida per les condicions de la programació.
3.r Quan les modificacions del programa dactuació integrada igualen o excedisquen, en més o en menys, el deu per cent del preu dadjudicació. En el cas de modificacions successives, el conjunt delles tampoc podrà superar aqueix percentatge.
4.t Quan lalteració excedisca el vint per cent de lús del terreny o de laprofitament de lactuació.
5.t En qualssevol altres casos en què puga presumir-se que, si shaguera conegut prèviament la modificació, haurien concorregut al procediment dadjudicació altres persones interessades, o que les persones o entitats licitadores que hi van prendre part hagueren presentat alternatives tècniques o proposicions juridicoeconòmiques substancialment diferents de les formulades.
4. Les modificacions acordades per ladministració seran obligatòries per a l agent urbanitzador.
5. En qualssevol altres casos als previstos en aquest article, si és necessari que lactuació urbanística sexecute de manera diferent de la programada inicialment, shaurà de resoldre el programa dactuació en vigor i tramitar-ne un altre sota les condicions pertinents, dacord amb aquest text refós.
Article 142. Procediment de modificació dels programes dactuació integrada.
1. Les modificacions dels programes dactuació integrada sacordaran en la forma que shaguera especificat en les bases de programació.
2. Abans de procedir a la modificació del programa dactuació integrada, lajuntament deurà:
a) Donar audiència a l agent urbanitzador i, si és el cas, a lentitat avaladora, per un termini no inferior a deu dies, perquè puga formular les consideracions que considere convenients.
b) Obtindre informe previ del servei jurídic i del servei tècnic corresponent de ladministració actuant. Si la modificació comporta algun compromís addicional per a ladministració, shaurà dobtindre així mateix el corresponent informe de fiscalització del servei corresponent de ladministració actuant.
c) Obtindre informe del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana quan la modificació no estiguera prevista en les bases de programació i la seua quantia, aïllada o conjuntament, siga superior a un 20 % del preu inicial del contracte, IVA exclòs, i el seu preu siga igual o superior a 6.000.000 deuros.
3. Els acords que adopte ladministració actuant posaran fi a la via administrativa i seran immediatament executius.
4. Les modificacions del programa dactuació integrada hauran de formalitzar-se en document administratiu que sajuste amb exactitud a les condicions de la licitació, el qual constituirà títol suficient per a accedir a qualsevol registre públic.
Article 143. Suspensió temporal del programa dactuació integrada per causes ambientals imprevistes.
En el supòsit en què, aprovat el programa dactuació i el pla que lempara, legalment sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica, lòrgan competent de ladministració urbanística, la part promotora o lagent urbanitzador tingueren coneixement de qualssevol circumstàncies que determinen la incorrecció de la declaració ambiental i territorial estratègica, tant per fets o circumstàncies desdeveniment posterior a aquesta última, com per fets o circumstàncies anteriors que, en el seu moment, no van ser o no van poder ser objecte de ladequada valoració, els posarà en coneixement de lòrgan ambiental i sadoptaran les mesures cautelars imprescindibles per a previndre els possibles impactes que pogueren produir-se, entre elles la suspensió temporal del programa. En aquests casos, se seguirà el procediment que per a aquests supòsits regula la legislació estatal sobre avaluació ambiental.
Secció II
Relació entre l agent urbanitzador i les persones propietàries
Article 144. Principi de llibertat de pactes.
Les relacions entre les persones propietàries i l agent urbanitzador es regiran pels pactes lícits que lliurement convinguen. En defecte dacord voluntari, regiran les regles establides en aquest text refós. En tot cas, ladministració actuant tutelarà amb imparcialitat lefectivitat dels drets i deures que, dacord amb la llei, el programa dactuació integrada establisca per a les persones a les que afecte.
Article 145. Drets i deures bàsics de la persona propietària.
1. La persona propietària té dret:
a) Al fet que l agent urbanitzador complisca els seus compromisos amb diligència empresarial.
b) A obtindre de l agent urbanitzador i de ladministració, sense dilació indeguda, informació verídica i concreta sobre qualssevol aspectes relatius a lexecució del programa dactuació integrada.
c) A participar en lactuació, en els termes daquest text refós, i obtindre laprofitament corresponent, en justa distribució de beneficis i càrregues, o a abstindres de participar, i exigir lexpropiació de la seua propietat, en els termes establit en aquest text refós i en la legislació estatal en matèria de sòl i expropiació forçosa.
2. Les persones propietàries afectades per lactuació, si opten per adherir-se al programa dactuació, tenen els deures legals de:
a) Cedir, equidistribuir i sufragar la urbanització, retribuint a l agent urbanitzador per la seua tasca.
b) Proporcionar informació sobre la seua propietat, de conformitat amb larticle 93 daquest text refós.
c) Facilitar locupació de les seues finques quan siga necessària per a executar el programa dactuació.
Article 146. Posicions bàsiques de la persona propietària davant del programa dactuació integrada i els seus efectes.
1. Les persones propietàries afectades pel programa dactuació integrada poden triar entre adherir-shi de forma expressa o no adherir-shi.
2. En cas de no adherir-se al programa dactuació integrada, la reparcel·lació es limitarà a preveure, a favor de la persona propietària, la indemnització econòmica corresponent a limmoble, dacord amb la valoració calculada de conformitat amb la legislació de lEstat sobre valoracions, sense reconéixer-li la facultat de participar en lactuació ni en els drets que sen deriven.
3. Ladhesió al programa dactuació integrada implica exercir la facultat de participar en lactuació en règim dequitativa distribució de beneficis i càrregues, de conformitat amb allò que sha regulat en aquest text refós i en la legislació estatal de sòl. Les persones propietàries que sadhereixen al programa dactuació integrada estan obligades a assumir les càrregues i les obligacions hi establides, amb labast necessari per a complir els objectius i previsions del programa dactuació integrada; en concret, les següents:
a) Retribuir l agent urbanitzador pel cost de les obres, projectes i gestions necessàries per a realitzar el programa dactuació integrada, en justa proporció al valor dels solars adjudicats en la reparcel·lació i compensant les indemnitzacions que se li deuen en el seu compte de liquidació.
b) Cedir gratuïtament a ladministració, en règim dequidistribució, els sòls de destinació dotacional públic o amb destinació al patrimoni municipal de sòl legalment exigibles.
4. Ladhesió al programa dactuació integrada no limita a la persona propietària la seua facultat dexercir accions fundades en dret per a depurar la legalitat del programa dactuació integrada, de linstrument de planejament que lacompanya o dels seus actes dexecució. Això no lexonera del compliment de les obligacions derivades del programa dactuació integrada.
Article 147. Citació a les persones propietàries perquè decidisquen sobre la seua participació en el programa dactuació integrada.
1. Aprovat el programa dactuació integrada i, si escau, aprovat definitivament linstrument de planejament que lacompanye, ladministració actuant remetrà a les persones propietàries afectades la notificació de la citació per a la seua participació en el programa dactuació integrada, amb els continguts següents:
a) Data daprovació i publicació del programa dactuació integrada i text literal de lacord aprovatori, amb els recursos que corresponen.
b) Text de les normes dactuació o del conveni de programació.
c) Full resum de les magnituds urbanístiques rellevants del programa dactuació:
1.r Coeficient del canvi i valor del sòl considerat als efectes del canvi.
2.n Costos estimats de la urbanització, total i unitari repercutit per metre quadrat de sòl o drets aportats.
3.r Aprofitament subjectiu.
4.t Superfície mínima de terreny requerida per a obtindre adjudicació en parcel·la.
5.t Referència a lordenació vigent, identificant els plans i els acords rellevants i la manera de consultar-los.
d) Informació a les i els propietaris que ladhesió al programa dactuació integrada ha de ser expressa, per a poder participar-hi, i ser atorgada en termes que possibiliten locupació dels seus terrenys quan es necessiten per a urbanitzar. Sadvertirà dels efectes expropiatoris de la no-adhesió i dels criteris de taxació de limmoble per a eixe cas.
e) Informació succinta i clara sobre:
1.r La possibilitat de triar la modalitat de retribució.
2.n El mode, les condicions i el termini per al pagament en metàl·lic.
3.r La quantia i el contingut literal de la garantia que sha de prestar i el termini per a la seua formalització, per a qui retribuïsca en diners.
4.t Condicions de la retribució en sòl.
5.t Citació a les persones propietàries perquè es pronuncien respecte daixò. Les magnituds econòmiques sexpressaran per metre quadrat de sòl o drets aportats. Sadvertirà que aquests imports seran revisats quan es determine la quantia definitiva dels gastos variables del programa dactuació integrada, dels quals només sindicarà una estimació preliminar, així com de la indemnització individualitzada que correspondria a linteressat per preexistències que hagen de demolir-se en execució del programa dactuació integrada.
f) Recordatori a les persones propietàries del deure legal de manifestar les situacions jurídiques que afecten les finques de la seua propietat, així com de facilitar la documentació necessària per a identificar-les, qualificar-les i, si és el cas, valorar-les.
g) Transcripció literal daquest article, de lanterior i del següent.
h) Dades de contacte per a atendre consultes i facilitar informació més detallada, de manera telemàtica i presencial.
2. La notificació informarà, a les i els propietaris dedificacions consolidades, sobre els drets que els reconeix aquest text refós.
3. No es podrà aprovar la reparcel·lació sense abans efectuar lemplaçament a les persones propietàries previst en aquest article.
Article 148. Ladhesió al programa dactuació integrada: termini i forma per a efectuar-la.
1. Les persones propietàries interessades a participar en lactuació urbanística hauran de manifestar expressament la seua voluntat dadhesió i dassumir les obligacions i càrregues urbanístiques corresponents, així com els correlatius drets.
2. Amb aquest fi, disposaran del termini mínim de dos mesos des que ladministració actuant els notifique laprovació del programa dactuació integrada i les seues característiques econòmiques, en la forma regulada en larticle anterior. Dins del primer mes de termini, la persona propietària podrà demanar ampliació de documentació, informació addicional, formular queixa sobre la rebuda o demanar pròrroga. Si ho fa així, sentendrà prorrogada per un tercer mes addicional, i se li haurà de comunicar, abans que comence la pròrroga, la informació o laclariment suplementari que siga procedent. El termini establit saplicarà tant per a pronunciar-se com per a prestar garanties.
Ladhesió tardana sadmetrà, amb consentiment de l agent urbanitzador, quan constituïsca ratificació dactes o manifestacions prèvies i indiciàries de la voluntat dadhesió i lextemporaneïtat no pertorbe el desenvolupament del programa dactuació integrada.
3. Ladhesió satorgarà en document públic administratiu davant del secretari de lAjuntament, o bé per atorgament davant de notari, qui ho notificarà a ladministració.
4. La manifestació dadhesió al programa dactuació integrada haurà de:
a) Identificar el domicili i el correu electrònic on hagen defectuar-se, dara en avant, les notificacions relatives al programa dactuació.
b) Identificar els terrenys que són objecte de ladhesió i lactuació a què fa referència.
c) Referir la superfície i les característiques de la propietat.
d) Expressar, sense reserva o ambigüitat, que posarà a disposició de ladministració actuant la possessió de la finca quan es necessite per a poder iniciar la urbanització.
e) Assenyalar que la persona propietària coneix lobligació de lafecció real de la finca al compliment de les obligacions derivades de la seua participació en la reparcel·lació; afecció que sinscriurà en el registre de la propietat quan sinicie el tràmit de la reparcel·lació.
f) Indicar si desitja participar en lexecució del programa dactuació per mitjà de retribució en terrenys, en metàl·lic, o per mitjà duna modalitat de retribució mixta, dacord amb el que estableix aquesta secció.
g) Adjuntar la notificació que la motiva, així com el document expressiu del títol de propietat i els documents justificatius de les garanties prestades.
5. Latorgament pot efectuar-se condicionat al fet que ladministració o l agent urbanitzador reconeguen i admeten o rebutgen determinades premisses o preus. Una vegada admeses o rebutjades, no es donarà nou termini a la persona propietària per a tornar a triar el seu posicionament.
Article 149. Modalitats de retribució a l agent urbanitzador.
1. Les persones propietàries retribueixen l agent urbanitzador per les despeses pressupostades com a màxims en el programa dactuació integrat en metàl·lic, en terrenys o en la modalitat de retribució mixta, segons manifesten en el seu escrit dadhesió, això conforme a larticle 150 daquest text refós, i sense perjudici de les modificacions que puga introduir ladministració en laprovació del programa, així com de la retaxació de càrregues. La correlació entre el cost dinerari de les càrregues i el valor del sòl es determina en el programa dactuació integrada per mitjà del coeficient de canvi, excepte un altre acord entre les persones interessades.
2. La retribució serà en metàl·lic quan la consolidació de làmbit impedisca materialment la retribució en terrenys.
3. La retribució en terrenys pot ser establida amb caràcter forçós quan els terrenys que així siguen adquirits per un agent urbanitzador públic corresponguen a la reserva legal destinada a habitatges de protecció pública i es valoren de conformitat amb el preu màxim que se seguisca daquesta vinculació.
4. En la gestió directa, ladministració actuant ha de determinar en laprovació del programa dactuació si les persones propietàries i els titulars de drets afectats per lactuació urbanitzadora paguen les despeses durbanització en metàl·lic o en terrenys.
5. En la gestió indirecta i en la gestió per les persones propietàries, es presumeix escollida la retribució en terrenys a falta de constitució de garantia per la totalitat de limport del pagament en metàl·lic, en forma i termini, en la part no garantida. Aquesta circumstància lha de notificar l agent urbanitzador a ladministració i a la persona propietària.
6. Les càrregues variables sorgides després de laprovació del projecte de reparcel·lació shan de retribuir en metàl·lic.
Article 150. Càrregues durbanització del programa dactuació integrada.
1. Són càrregues durbanització, en la categoria de càrregues fixes, als efectes daquest text refós:
a) Les obres programades necessàries per a la consecució dels objectius legals del programa dactuació integrada enunciats en larticle 116 daquest text refós.
b) La redacció dels projectes tècnics i la direcció dobra necessaris amb el fi indicat abans.
c) Els gastos de gestió de l agent urbanitzador, quantificats com un percentatge de la suma dels dos conceptes anteriors, tal com figuren en el programa dactuació integrada, que inclouen els seus gastos generals i financers, relatius a:
1.r El manteniment i la conservació de la urbanització durant el període que corresponga fins a la seua recepció per ladministració.
2.n Els gastos, aranzels, taxes i honoraris corresponents a la tramitació de les actuacions que ha de gestionar i impulsar.
3.r Els controls de qualitat i els peritatges pressupostats en el programa dactuació integrada, a compte dempreses o professionals independents de l agent urbanitzador, per a controlar lexecució i recepció de les obres o el compliment de les obligacions i la major objectivitat de les actuacions.
d) El benefici empresarial de l agent urbanitzador, calculat com un percentatge, de fins al deu per cent, del valor dels conceptes referits en els apartats anteriors.
2. Són càrregues durbanització, en la categoria de càrregues variables, les següents:
a) El cost dindemnització a compte de construccions, instal·lacions, plantacions i sembrats que, en execució del programa dactuació integrada, shagen de derrocar, arrancar o destruir, o cedir a ladministració; i les indemnitzacions per trasllat o cessament dactivitats, resolució darrendaments i extinció de servituds predials.
b) Les indemnitzacions a les persones propietàries per obres durbanització que ja hagen sufragat i siguen útils a lactuació.
c) Els gastos per reallotjament i retorn docupants a què aquests tinguen dret dacord amb la legislació vigent.
d) Si és el cas, limport del cànon durbanització meritat a favor de ladministració o el reintegrament que siga procedent a favor daltres actuacions de conformitat amb larticle 152 daquest text refós.
Limport total de les càrregues durbanització variables es repercutirà entre totes les persones propietàries en règim dequidistribució. Posteriorment, sassignarà a cada persona propietària o titular de dret indemnitzable limport que li corresponga percebre pels conceptes indicats en els apartats anteriors.
3. Els conceptes de lapartat 2 es consideraran gastos variables aliens al preu cert del programa dactuació integrada. Podran arbitrar-se mesures perquè siguen directament pagats i cobrats entre interessats sense bestreta i mediació de l agent urbanitzador. Aquest és responsable del fet que es facen efectius abans de locupació dels béns afectats i també que siguen taxats al valor que objectivament corresponga segons les normes que ho regulen, excepte en el cas previst en larticle 99.3 daquest text refós.
4. Les càrregues durbanització corresponents a lexecució del sistema de sanejament i depuració, quan el programa dactuació incloga la construcció dun sistema propi, han de ser costejades totalment amb càrrec a lactuació urbanística. Quan el programa dactuació incloga la connexió de lactuació al sistema públic, lactuació urbanística ha de participar en les despeses de construcció o ampliació de les infraestructures públiques, amb independència de quin siga lestat dexecució, en la part corresponent a lactuació urbanística de què es tracte. Aquest ingrés ha de ser transferit per ladministració actuant o per l agent urbanitzador a la Generalitat, dacord amb la normativa sectorial corresponent, llevat que sestablisca un pacte a través dels acords que es prevegen en els instruments previstos en la normativa aplicable en matèria de sector públic.
Article 151. Càrregues de lactuació a compte de cada persona propietària individual.
Són càrregues de lactuació que seran a compte de la propietat de cada finca i no imputables al programa dactuació integrada:
a) Els costos de descontaminació i neteja de sòl, en els termes previstos per la legislació ambiental aplicable.
b) Els costos dextinció de drets reals i alçament de càrregues incompatibles amb el planejament, excepte les servituds predials.
c) Els costos per rescissió de qualssevol drets, contractes o obligacions vinculades a les seues finques que disminuïsquen el seu valor en venda.
d) Els costos de servei de mediació, peritatge o arbitratge previstos en el programa dactuació integrada meritats a instàncies duna persona propietària individual, llevat que corresponguen a l agent urbanitzador o al programa dactuació integrada.
Article 152. Càrregues durbanització comuna a diverses actuacions.
1. Quan una mateixa obra pública siga de comuna utilitat a diverses actuacions connexes, el seu cost es repartirà entre aquestes a mesura que es desenvolupen i en proporció al respectiu aprofitament.
2. Qui finance lobra comuna tindrà dret a rescabalar-se de lexcés de cost suportat a càrrec de les actuacions següents.
3. Les actuacions posteriors sufragaran equitativament la seua part quan es programen i reparcel·len, si són actuacions integrades, o quan sedifiquen, si són actuacions aïllades.
4. Per a garantir el pagament futur i lactualització del seu valor, sestablirà un cànon durbanització, aprovat per mitjà dordenança municipal, que establisca fórmules dactualització i just repartiment.
5. Així mateix, podrà establir-se un cànon amb destinació finalista, a compte dinfraestructures complementàries que raons tècniques exigisquen implantar després de ledificació.
Article 153. Retaxació de càrregues i revisió de preus.
1. La retaxació de càrregues pressupostades en el programa dactuació integrada només és procedent per causes imprevisibles i no imputables a l agent urbanitzador, com són la força major i els canvis per variació sobrevinguda en la reglamentació tècnica aplicable.
2. La retaxació de càrregues no pot implicar augment de limport total corresponent al benefici de l agent urbanitzador.
3. La tramitació de la retaxació de càrregues pot iniciar-se dofici o a instància de lurbanitzador; exigeix audiència de les persones afectades, pel termini dun mes, i aprovació per lòrgan que va aprovar el programa dactuació integrada en el termini de tres mesos des de linici. No es pot sol·licitar la retaxació de càrregues una vegada lliurades les obres a ladministració i subscrita lacta de recepció dobres per ladministració, excepte per resolució judicial ferma.
4. La retaxació de càrregues, excepte força major, té un límit del vint per cent del valor de les càrregues certes totals, segons limport del programa dactuació integrada aprovat. Si el supera, excedint el repercutible a les persones propietàries, l agent urbanitzador podrà renunciar a la seua comanda, excepte renúncia a percebre lexcés sobre aquest vint per cent.
5. Les persones propietàries que retribuïsquen en sòl, després dhaver-lo aportat, pagaran la retaxació de càrregues en metàl·lic, excepte acord amb l agent urbanitzador per al seu pagament en sòl.
6. Els increments de càrregues derivats de les millores i canvis de projectes ordenats unilateralment per ladministració en interés públic després de laprovació del programa dactuació integrada, seran a càrrec de ladministració ordenant. Els increments de cost imputables a una tercera persona, com ara companyies subministradores, només justifiquen la retaxació si l agent urbanitzador, amb la diligència empresarial que li és exigible, ni els pot evitar, ni els pot pressupostar amb major certesa en el programa dactuació integrada, a falta de referències objectives, públiques i taxades.
7. La revisió de preus serà aplicable en els termes regulats en la legislació de contractes del sector públic.
Article 154. Xarxes de subministrament i costos durbanització.
1. Les xarxes de servei (aigua, gas, electricitat, telefonia, cable òptic i altres danàlogues) construïdes per gestió de lagent urbanitzador sufragades per les persones propietàries se cediran a lajuntament en els termes establerts en la legislació sectorial aplicable.
Lajuntament optarà bé per la gestió directa daquests serveis o bé per la seua assignació a les empreses subministradores amb el reintegrament previ de les despeses dinstal·lació de les xarxes de servei amb càrrec a les seues empreses prestadores, en els termes que preveu aquesta legislació.
2. Laportació de materials i lexecució dinstal·lacions, gratuïta i a càrrec o compte duna companyia subministradora, es deduirà proporcionadament del valor de la prestació que li és exigible de conformitat amb lapartat anterior.
3. En cap cas sexigiran per compte o càrrec duna actuació urbanística instal·lacions de les xarxes de serveis que excedisquen les seues necessitats pròpies.
Article 155. Informes de condicions tecnicoeconòmiques de les empreses distribuïdores denergia elèctrica.
1. En els informes de condicions tecnicoeconòmiques que evacuen les empreses distribuïdores per als nous subministraments, o per lampliació de potència dels existents, inclosos els corresponents a actuacions urbanístiques i a la implantació o lampliació dactivitats en el territori, que impliquen una nova extensió de xarxa, han de justificar, de forma expressa i motivada, lelecció del punt i de la tensió de connexió, per a la qual cosa han de recollir les dades que acrediten la falta de capacitat, o altres causes reglamentàries, que impedisquen que el punt de connexió per a alimentar el subministrament sol·licitat no puga realitzar-se des dels diferents punts de les xarxes de distribució més pròxims elèctricament al subministrament mencionat. Igualment, aquest informe ha dexpressar de forma clara i degudament justificada per al o a la sol·licitant les instal·lacions i els costos dels quals no ha de fer-se càrrec, amb motiu del sobredimensionament i de les millores de qualitat o dels requisits addicionals en les instal·lacions no exigibles reglamentàriament.
Quan les instal·lacions de nova extensió hagen de ser cedides a la distribuïdora dacord amb la legislació vigent, aquesta ha dinformar expressament la persona sol·licitant que les haja costejades sobre la possibilitat dexigir la subscripció dun conveni de rescabalament daquests costos davant de terceres persones, per una vigència mínima de deu anys i així aquesta infraestructura quedaria oberta a lús de terceres persones.
2. Aquells que tinguen la condició de part interessada en lexpedient administratiu en el si del qual semeta linforme a què es refereix lapartat anterior, poden presentar escrit dal·legacions davant la conselleria competent en matèria denergia a lefecte que dicte una resolució vinculant sobre la qüestió plantejada.
Secció III
Pagament de la retribució a l agent urbanitzador
Article 156. Pagament de la retribució a l agent urbanitzador.
1. Quan la persona propietària opte per la retribució a lagent urbanitzador en sòl, el pagament es realitza en el projecte de reparcel·lació.
2. Quan la persona propietària opte per la retribució a l agent urbanitzador en metàl·lic, el pagament es materialitza per mitjà de lingrés de limport corresponent en el patrimoni de lagent urbanitzador, segons el compte de liquidació i el pla de pagaments establit en la reparcel·lació, o aprovats posteriorment. Per al cobrament dels pagaments lagent urbanitzador girarà quotes durbanització, amb lautorització prèvia administrativa de cobrament. Aquesta sinstarà acompanyant els certificats o factures justificatives i ha de ser resolta en el termini dun mes. La falta de resolució expressa determinarà les responsabilitats que corresponga per a mantindre la indemnitat de lagent urbanitzador.
3. Les quotes durbanització es meritaran a mesura que lagent urbanitzador presente davant de ladministració els correlatius certificats dobra o factures justificatives. El cobrament anticipat dinversions futures és possible en cas de gestió directa, però només quan es tracte de gastos compromesos prèviament i que shan dexecutar abans de sis mesos i sempre que shaja inscrit la reparcel·lació en el registre de la propietat. En tot cas, abans de linici de les obres i després de laprovació de la reparcel·lació, podran girar-se quotes a compte del cost dels projectes i de les indemnitzacions, segons els documents de programació aprovats.
4. Els canvis o els suplements en la liquidació provisional requereixen audiència a les partes afectades abans de laprovació administrativa. En el supòsit de retaxació de càrregues o canvis en el programa, lagent urbanitzador pot sol·licitar que es practique una nova afectació en la quantia que aprove ladministració actuant, fins a cobrir lincrement de limport total degut per compte de cada finca resultant.
5. Els requeriments de pagament de les quotes durbanització, de lagent urbanitzador establiran els terminis i revestiran les garanties legals exigibles per als actes de recaptació tributària en període voluntari. La falta de pagament en període voluntari determinarà el seu cobrament en via executiva; a aquest efecte, lautorització per a executar garanties pot ser instada per lagent urbanitzador a ladministració, la qual lacordarà si és procedent.
6. Les quotes impagades en període voluntari es cobraran executant la garantia presentada per a garantir la retribució en metàl·lic.
7. Ladministració, tan prompte com advertisca un excés en el cobrament de quotes durbanització, procedirà a suspendrel, i requerirà justificació a lagent urbanitzador.
8. En tot allò no previst en aquest article respecte del pagament de les quotes durbanització, regirà el que estableix la legislació en matèria de tributs respecte del pagament i les actuacions i procediments de recaptació dels deutes tributaris.
Secció IV
Garanties del procés urbanitzador
Article 157. Garanties de compliment de les obligacions urbanístiques.
1. Les garanties urbanístiques que haja de presentar lagent urbanitzador a favor de ladministració o de les persones propietàries afectades, o les que aquests aporten en benefici de l agent urbanitzador o de ladministració, siga per al desenvolupament de programes dactuació integrades, programes dactuacions aïllades, o per a lobtenció de llicències urbanístiques, podran constituir-se, dacord amb els apartats següents:
a) Per mitjà de garantia personal o fiança, amb les condicions, modalitats i efectes previstos per la legislació de contractes del sector públic. La transmissió de la finca reparcel·lada no allibera lavalador del transmetent fins que ho substituïsca plenament el de ladquirent.
b) Per garantia real dhipoteca, en els termes que autoritze ladministració actuant i que reglamentàriament podran determinar-se. En tot cas, ha de tractar-se de primera hipoteca sobre bé immoble, que estiga lliure de càrregues, de gravàmens, docupants i de compromisos comercials que dificulten la seua futura liquidació. El seu valor ha de garantir amb suficiència lobligació de la qual responen, segons taxació recent.
2. Lexecució de garanties requereix autorització o certificat administratiu, que semetrà als deu dies dhaver constatat lincompliment. El document que formalitze la garantia pot ser depositat en poder del beneficiari.
3. Les garanties es cancel·laran per compliment de la persona obligada.
4. La llei no empara la responsabilitat personal il·limitada de la persona propietària no urbanitzadora pels seus deutes urbanístics, qui només respon amb les garanties personals o reals prestades.
Article 158. Garantia de promoció del programa dactuació integrada.
1. En atenció a les circumstàncies concurrents, lajuntament pot exigir a les persones o entitats licitadores, o, si escau, a les persones propietàries aspirants a urbanitzadores, la constitució duna garantia provisional que responga del manteniment de les seues ofertes fins a la signatura del conveni de programació, i han de justificar de manera suficient en lexpedient les raons de lexigència. Aquesta garantia no pot ser superior al 2 % de lestimació aproximada de les càrregues del programa dactuació integrada efectuada per lajuntament.
2. Lempresa urbanitzadora designada han dassegurar els seus compromisos amb una garantia definitiva per un import equivalent al 2 % de les càrregues del programa fins a laprovació del projecte de reparcel·lació. Després de laprovació daquest projecte, ha de completar-se la garantia definitiva dacord amb les bases de programació fins a un 5 %, com a mínim, del valor de les càrregues durbanització establides en el programa dactuació integrada. Aquesta fiança respon de les seues obligacions generals davant ladministració i és independent i addicional respecte de les establides per aquest text refós en desenvolupament del programa dactuació integrada que regulen els articles següents. Les bases de programació poden augmentar justificadament limport de la garantia definitiva fins al 10 %. Aquesta garantia sha de constituir abans de laprovació del projecte de reparcel·lació.
3. Ladministració actuant, els organismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, per a assumir mitjançant gestió directa el desenvolupament dun programa dactuació, bastarà que comprometen crèdit a càrrec del seu pressupost per limport equivalent a un 5 % del cost total de les càrregues del programa. En el supòsit de societats urbanístiques o ens sotmesos al dret privat podran garantir lactuació mitjançant el compromís daquesta quantitat establida en les seues pròpies previsions dingressos o despeses o document similar, en els de pressupostos de les seues administracions titulars o mitjançant latorgament de les garanties exigides a un agent urbanitzador privat.
Article 159. Garantia daportació a favor de la persona propietària.
1. L l agent urbanitzador, amb motiu de la reparcel·lació, ha de garantir el valor íntegre de les parcel·les rebudes de les persones propietàries que li retribueixen en sòl, per mitjà de garantia en alguna de les modalitats previstes en larticle 157 daquest text refós.
2. Aquesta garantia es cancel·larà, totalment o per fases, a mesura que complisca lobligació durbanitzar i dotar de la condició de solar les altres parcel·les adjudicades a aquelles persones propietàries que correlativament li van retribuir en sòl.
3. Sadmetrà com a garantia el terreny constitutiu de la retribució, quan la seua adjudicació a lagent urbanitzador quede sota condició resolutòria, per incompliment de les seues obligacions o sota poder dispositiu fiduciari de ladministració actuant. Qualsevol de les dos modalitats sinscriurà en el registre de la propietat. En el primer cas, el títol inscriptible haurà de determinar la forma de constar en el registre el compliment o incompliment de la condició resolutòria, amb indicació dels requisits per a la seua inscripció. En cas de titularitat fiduciària de ladministració, aquesta circumstància constarà en la inscripció, i arreplegarà així mateix la forma en què haurà de cancel·lar-se aquesta titularitat fiduciària si lagent urbanitzador compleix les seues obligacions. També es podrà establir que ladjudicació a lagent urbanitzador dels terrenys corresponents a la retribució es faça sota la condició suspensiva del fet que els efectes translatius de la propietat es demoren fins que sexecute lobra durbanització.
4. En els supòsits a què es refereix lapartat anterior, llevat que shaja constituït una garantia financera pel compliment dels deures de lagent urbanitzador, la resolució del programa implica que lajuntament quede com a titular fiduciari de les parcel·les corresponents. Si sefectua una altra adjudicació del programa, aquestes parcel·les shan dadjudicar al nou agent urbanitzador en concepte de retribució. En el cas que es tramite la reversió de la reparcel·lació, sha de dur a terme la restitució als que hagen retribuït en terrenys.
Article 160. Garantia de retribució a lagent urbanitzador.
1. En optar una persona propietària per la retribució en metàl·lic lagent urbanitzador, els terrenys de la seua propietat inclosos en làmbit de lactuació, i els adscrits a aquella, estan afectats, amb caràcter de garantia real, al compliment dels deures urbanístics, de conformitat amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl. Lafectació real pot substituir-se per garantia financera o garantia hipotecària, dacord amb larticle 157 daquest text refós i en els termes de la legislació estatal del sòl respecte de les obligacions derivades del compte de liquidació provisional. No obstant això, ha de mantenir-se lafectació real o, si escau, la garantia financera o hipotecària que establisca lagent urbanitzador i que aprove ladministració, respecte de la diferència entre la liquidació provisional i la definitiva.
2. Lafecció real de la propietat dels que retribuïsquen en terrenys desapareixerà després de laprovació de la reparcel·lació.
3. Una vegada aprovat el compte de liquidació definitiva, pot cancel·lar-se lafectació real a instància de la persona titular del domini o qualsevol altre dret real sobre la finca, adjuntant a la sol·licitud un certificat de lòrgan actuant que acredite que ha sigut garantit mitjançant fiança el compte de liquidació definitiva referent a la finca de què es tracte. Igualment, i excepte la tercera protegida per larticle 34 de la Llei Hipotecària, pot practicar-se la nota dafectació real en substitució de la fiança constituïda anteriorment.
Article 161. Aplicació de les anteriors modalitats de garantia a programes dactuació aïllada lobjecte de les quals siga ledificació o la rehabilitació.
Les anteriors modalitats de garantia són igualment exigibles en els programes dactuació aïllada lobjecte de les quals siga una obra dedificació o rehabilitació. Els imports que shan de garantir correspondran al valor de lobra dedificació, i urbanització si és el cas, que es preveja en el programa dactuació aïllada.
Article 162. Garantia de simultaneïtat de les obres durbanització i edificació.
La garantia dexecutar les obres durbanització de manera simultània a les dedificació, regulada en larticle 187.1 daquest text refós, pot ser suplida, en benefici de la persona propietària que retribueix, per la garantia de retribució o la daportació que, amb idèntic fi, ja estiga a disposició de lajuntament.
Secció V
Les relacions de lagent urbanitzador amb altres empreses
Article 163. Lempresa constructora.
1. Es denomina empresa constructora la responsable dexecutar el projecte durbanització o projectes dobres que desenvolupen el programa dactuació integrada.
2. Quan el pressupost del programa dactuació aprovat siga igual o superior a 4.845.000 euros, o la quantia que la legislació de contractes del sector públic establisca respecte dels contractes dobres públiques o de concessió dobra pública subjectes a regulació harmonitzada, seran aplicables les regles següents:
a) Lempresari constructor serà seleccionat per lagent urbanitzador en pública licitació, el qual serà convocat i adjudicat per mitjà dun procediment de contractació dacord amb aquest article i la legislació de contractes del sector públic.
b) El procés de selecció de lempresa constructora utilitzarà com a pressupost màxim i base de licitació el pressupost de contracta establit en ladjudicació del programa dactuació integrada, i ha de vetlar per aconseguir les millors condicions econòmiques en lexecució de lobra, sense detriment de la qualitat global de lactuació. En el cas duna disminució sobre el pressupost de licitació, la baixa es traslladarà a la part propietària.
c) Lagent urbanitzador ha de justificar, davant de ladministració, que la selecció de lempresari constructor compleix els criteris i les normes que la regeixen, i informar-lo amb caràcter previ de les condicions, plecs i decisions de contractació que es propose adoptar i, amb caràcter immediat, de les finalment adoptades. Com a garantia de transparència, la licitació es desenvoluparà sota fe pública notarial o administrativa i la documentació acreditativa del compliment de lanterior serà accessible a les persones propietàries interessades i estarà depositada en els arxius públics.
d) Lagent urbanitzador assumirà, per si mateix o per una tercera persona, lexecució de lobra per falta dofertes que concórreguen a la licitació, i complirà el seu plec, incloent-hi la classificació del contractista quan ho exigisca la legislació de contractes del sector públic.
3. La relació entre l agent urbanitzador i l empresa constructora té caràcter privat, sense perjuí del que estableix aquest article. Ladministració només intervindrà en aquesta relació per exigència dinterés públic fundada en dret. Lagent urbanitzador pot reservar-se la possessió civil de les obres, sense perjuí de les prerrogatives legals de ladministració respecte al domini públic.
Article 164. Lempresa constructora en la gestió directa.
1. La contractació d empresa constructora per ladministració en els casos de gestió directa sajustarà al que disposa la legislació de contractes del sector públic.
El plec podrà especificar que el preu siga pagador precisament amb lacabament de la subhasta de les parcel·les que sassignen a ladministració en recompensa de les càrregues durbanització, i el o la contractista es compromet a acceptar eixos termes. Si les postures de la subhasta són insuficients per a pagar a lempresa constructora, aquesta sadjudicarà les parcel·les corresponents en pagament. Així mateix, podrà estipular-se, com a modalitat de pagament, que ladministració cedisca els crèdits i garanties de retribució en metàl·lic, fins a cobrir limport del contracte.
2. El contracte podrà ser dobra i serveis, per a encomanar també a lempresa constructora lelaboració del projecte de reparcel·lació i les tasques auxiliars daquesta. No podrà facultar-se al o la contractista per a ser retribuïda en terrenys de forma diferent de la regulada abans.
Article 165. Cessió de ladjudicació.
Lagent urbanitzador, amb lautorització prèvia expressa de ladministració actuant i per mitjà descriptura pública, pot cedir aquesta condició en favor de tercera persona que se subrogue en els seus drets i obligacions. El cessionari o cessionària haurà de posseir els mateixos requisits i mèrits que li van ser exigits al cedent.
Article 166. Subcontractació.
1. Lagent urbanitzador podrà subcontractar amb terceres persones de la seua elecció la realització de prestacions auxiliars de lexecució del programa dactuació integrada. En tot cas, ha de comunicar anticipadament a ladministració la identitat del seu empresariat col·laborador, abstindres de contractar amb aquelles persones que estiguen legalment incapacitades o inhabilitades per a lexercici daquestes funcions i mai dispensar-los condicions més desfavorables de les que, per llei, protegeixen als i les subcontractistes del sector públic.
2. Els i les subcontractistes quedaran obligats davant de lagent urbanitzador, el qual assumirà la total responsabilitat de la gestió del programa davant de ladministració.
Secció VI
Finalització del programa dactuació integrada
Article 167. Finalització normal del programa dactuació integrada.
El programa dactuació integrada conclou amb la recepció o la posada en servei de les obres durbanització.
Article 168. Recepció de la urbanització.
1. Les obres durbanització públiques han de ser rebudes per acte exprés de ladministració en el termini de tres mesos des del seu oferiment formal. Tanmateix, transcorreguts tres mesos des de loferiment sense que hi haja resolució expressa de ladministració, les obres sentenen rebudes. També sentenen rebudes des que queden obertes a lús públic. Des de la recepció expressa o des que queden obertes a lús públic, queden en període de garantia durant dotze mesos, en què lagent urbanitzador ha de respondre dels defectes constructius que es manifesten. Finalitzat aquest període, pertoca la devolució de les garanties de promoció del programa dactuació integrada.
2. És possible la recepció parcial de les obres durbanització per fases de funcionalitat autònoma.
3. La recepció sentén sense perjudici de les accions, fins i tot civils, que assistisquen ladministració o les persones administrades, per danys derivats de vicis ocults.
Article 169. Conservació de la urbanització.
1. La conservació de les obres durbanització és responsabilitat de lajuntament des de la seua recepció; abans és de lagent urbanitzador, excepte la reparació de vicis constructius. No té validesa tot pacte o disposició que pretenga traslladar aquesta competència a persones privades, propietaris o propietàries o associacions de persones propietàries, sense col·laboració i control públic o sense condicions o per temps indeterminat.
2. La conservació de les obres durbanització es pot fer per gestió directa o per gestió indirecta. En el cas de gestió indirecta, la contractació de la conservació de la urbanització sha de fer de conformitat amb la legislació de contractes del sector públic. Tanmateix, els administrats poden constituir i integrar-se voluntàriament en associacions privades de conservació de la urbanització, lobjecte de les quals siga la conservació de les obres públiques durbanització i el manteniment de serveis extraordinaris que siguen dinterès particular.
Article 170. Compte definitiu de liquidació.
Una vegada que shan rebut les obres durbanització del programa dactuació integrada, lajuntament aprovarà el compte de liquidació definitiva de conformitat amb larticle 96 daquest text refós.
El compte de liquidació definitiva i els canvis o suplements en la liquidació provisional requereixen audiència de les parts afectades abans de la seua aprovació administrativa.
Article 171. Finalització anormal del programa dactuació integrada. Caducitat i resolució.
1. Ladministració ha dacordar la finalització del programa dactuació integrada quan es produïsca la caducitat del seu terme. La caducitat dóna lloc, segons els casos, a les conseqüències previstes respecte de la renúncia o la remoció del programa dactuació integrada.
2. Ladministració ha dacordar la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Remoció de lagent urbanitzador en les seues funcions, sense persona substituta autoritzada.
b) Renúncia de ladministració a la programació o de comú acord amb lagent urbanitzador.
3. Així mateix, ladministració pot acordar la resolució del programa dactuació integrada per:
a) Causa de força major.
b) Canvi legítim en els criteris de planejament o programació, dacord amb el que hi ha establit en aquest text refós.
4. Serà revocada la seua comanda a lagent urbanitzador quan incórrega en:
a) Infraccions urbanístiques o mediambientals greus o molt greus, amb relació a làmbit programat.
b) Obstaculització de lexercici dels drets i els deures urbanístics de les parts afectades per la programació o la realització de pràctiques manifestament restrictives de la competència en el mercat immobiliari relacionades amb el programa dactuació.
c) Incompliment greu dels seus compromisos, falta de prestació de garanties o alguna altra infracció dels deures de lagent urbanitzador directament imposats per la llei o estipulats amb caràcter essencial en el conveni de programació.
d) Inactivitat injustificada de lagent urbanitzador durant un període de sis mesos consecutius o nou alterns, excepte pròrroga expressa i justificada.
e) Renúncia injustificada.
f) Incapacitat legal sobrevinguda de lagent urbanitzador per a lexercici de la seua tasca, dacord amb la legislació de contractes del sector públic.
5. Lacord de revocació comporta, amb la ponderació prèvia de les circumstàncies de cada cas, algun o alguns dels efectes següents:
a) La confiscació de les garanties.
b) La imposició de penalitats.
c) La indemnització dels danys i els perjudicis irrogats a ladministració o a les parts afectades.
6. Els canvis regulats en les lletres a i b de lapartat 3 daquest article shan adoptar preveient les compensacions econòmiques que, si escau, procedisquen a favor de lagent urbanitzador o de les persones propietàries.
7. La renúncia, unilateral de ladministració o per mutu acord, mediant causa justificada, dona lloc, en la mesura procedent, a la devolució de garanties i, si escau, a la compensació a lagent urbanitzador.
8. Lacord que cancel·le o resolga el programa dactuació integrada sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, amb la comunicació prèvia al registre de programes dactuació.
9. El termini per a resoldre el procediment de resolució de ladjudicació dels programes dactuació integrada és de vuit mesos.
Article 172. Conseqüències objectives de la caducitat o la resolució del programa dactuació integrada.
1. En resoldre i declarar la caducitat del programa dactuació integrada ladministració urbanística actuant haurà de resoldre sobre la reversió a la situació al moment anterior a linici de lactuació o establir mesures per a la finalització de les obres durbanització. Lajuntament podrà optar per:
a) Adoptar les mesures necessàries, dacord amb aquest text refós, per a la finalització de les obres durbanització en un termini de 5 anys prorrogable a 10 anys, si les obres durbanització estigueren executades per davall dun 20 % del total del programa dactuació, o per un termini de deu anys, prorrogable una sola vegada per cinc anys més, si les obres durbanització estigueren executades en més dun 20 % del total del programa dactuació.
b) Deixar sense efectes la reparcel·lació, a través del procediment de reversió del procés reparcel·latori i, si escau, acordar les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys dacord amb els criteris establits en aquest text refós i en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Subdividir la unitat dexecució i aplicar la regla de lapartat a o b en funció de lanàlisi de cadascun dels àmbits de lactuació.
2. A aquests efectes pot:
a) Declarar ledificabilitat daquells solars la persona propietària dels quals haja contribuït legalment a les càrregues durbanització.
b) Iniciar el procediment per a la reclassificació daquells terrenys en què, atès que les obres durbanització es troben en un estat avançat, siga possible concloure-les en el règim propi de les actuacions aïllades; autoritzar, si escau, que la persona propietària de la parcel·la complete la urbanització en règim dactuació aïllada, i mantenir la resta dels terrenys en alguna de les situacions a què es refereixen els apartats següents.
c) Declarar la subjecció de làmbit de lactuació, o de part daquest, al règim del sòl urbanitzable sense programació o del sòl no urbanitzable.
d) Ladministració, en cas de mantenir la gestió indirecta del programa dactuació integrada, podrà requerir als que van formular proposicions juridicoeconòmiques a lalternativa tècnica seleccionada, per lordre derivat de laplicació dels criteris dadjudicació de larticle 132 daquest text refós, a fi que accepten ladjudicació i prosseguisquen amb lexecució del programa dactuació.
e) Subsidiàriament, incoar, si es creu oportú, les actuacions necessàries per a acordar una nova programació del terreny en què el nou agent urbanitzador, o ladministració en cas doptar-se per la gestió directa, assumisca les obligacions de lantic, afectant els béns i els recursos resultants de la liquidació de la programació cancel·lada a executar la que la substituïsca.
f) Començar, si escau, la tramitació dels procediments declaratius de lincompliment de deures urbanístics que siguen pertinents, dirimint i declarant les responsabilitats i les penalitzacions corresponents i acordant la confiscació de garanties i la imposició de sancions quan procedisca.
g) També podrà acordar-se la directa intervenció gestora de ladministració per a la prossecució provisional del programa dactuació mentre es resol sobre la seua resolució i, si escau, nova adjudicació.
h) Alçar acta de recepció de la urbanització amb les tatxes que corresponguen, realitzar el mesurament i la liquidació de les obres durbanització realment executades i, si escau, lliurar-la al nou agent urbanitzador.
i) Excepte perjudici per a linterès públic o tercer sense culpa, es pot disposar bé la devolució de la contribució a les càrregues durbanització, en metàl·lic o en terrenys, efectivament satisfetes i no aplicades al seu destinació, a les persones propietàries de terrenys en què no es pense escometre una nova programació, amb modificació prèvia, pel mateix procediment seguit per a la seua adopció, dels corresponents actes administratius dictats per a lexecució del programa dactuació cancel·lat, o bé la compensació que siga pertinent a les persones propietàries que hagen contribuït a les càrregues durbanització, amb càrrec a lexecució de les garanties prestades per lantic agent urbanitzador, quan aquesta pertoque.
Article 173. La reversió de la reparcel·lació.
1. En resoldre el programa dactuació integrada ladministració urbanística actuant ha de resoldre sobre la reversió de la situació al moment anterior a linici de lactuació o establir mesures per a la finalització de les obres durbanització.
2. En el cas de no haver-se aprovat la reparcel·lació, ladministració, en resoldre el programa dactuació integrada, ha dacordar ladopció de les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys com a sòl no urbanitzable, excepte aquells en què, dacord amb els criteris de lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, considere necessari mantenir en la classificació actual per a atendre la demanda de sòl en les seues diferents categories.
3. Si sha aprovat definitivament la reparcel·lació, lajuntament pot optar per:
a) Adoptar les mesures necessàries, dacord amb aquest text refós, per a la finalització de les obres durbanització en un termini de cinc anys prorrogable a deu anys, si les obres durbanització estan executades per davall dun 20 % del total del programa dactuació, o per un termini de deu anys, prorrogable una sola vegada per cinc anys més, si les obres durbanització estan executades en més dun 20 % del total del programa dactuació.
b) Deixar sense efecte la reparcel·lació, mitjançant el procediment de reversió del procés reparcel·latori i, si escau, acordar les mesures necessàries per a la classificació dels terrenys dacord amb els criteris establits en aquest text refós i en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
c) Subdividir la unitat dexecució i aplicar la regla de lapartat a o b en funció de lanàlisi de cadascun dels àmbits de lactuació.
4. En el procediment de reversió de la reparcel·lació shan daplicar les regles següents:
a) Sha de seguir el procediment previst en larticle 98 daquest text refós.
b) Sha delaborar un projecte en què les finques inicials han de ser les que es van adjudicar en el projecte de reparcel·lació aprovat, inclosos els sòls dotacionals. Les finques resultants del projecte de reversió han de ser les finques dorigen aportades a la reparcel·lació, si bé per raons justificades, es pot regularitzar la seua configuració.
c) És necessària la intervenció de les persones titulars de drets i càrregues inscrits, o daquells lexistència dels quals conste per una nota al marge en cas de cancel·lació formal, sobre les finques resultants de la reparcel·lació, per a la qual cosa sha daportar un certificat registral acreditatiu de les titularitats, i sha destendre una nota marginal de linici del procés de reversió.
d) En el projecte de reversió shan dindicar les titularitats que han de traslladar-se des de les finques resultants del projecte de reparcel·lació a les creades novament. Les terceres persones adquirents de les finques resultants de la reparcel·lació shan dintegrar en el procés de reversió, dacord amb el que hi ha establit en larticle 27.1 del text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 doctubre. També shan dintegrar en el procés de reversió, si escau, les persones propietàries de finques inicials en el procés reparcel·latori que van rebre una compensació econòmica substitutiva dadjudicació de finca resultant, per la insuficiència de drets per a rebre adjudicació en parcel·la, si no han ingressat limport del preu de la compensació o si mantenen la possessió dels terrenys.
e) Shan daplicar les regles establides en la normativa bàsica de lEstat relatives al règim de les titularitats limitades i dels drets i els gravàmens inscrits en les finques dorigen, i a aquest efecte shan de considerar com a finques dorigen les de resultat de la reparcel·lació, i com a finques de resultat les que sadjudiquen en el projecte de reversió.
f) El projecte de reversió ha de contenir, quan calga, un compte de liquidació amb les possibles compensacions econòmiques resultants de la devolució de quantitats pagades o percebudes durant la reparcel·lació.
g) Lacte administratiu daprovació del procediment de reversió, una vegada ferma en via administrativa, és el títol inscriptible en el registre de la propietat.
h) A les transmissions de terrenys a què done lloc el procés de reversió de la reparcel·lació sels pot aplicar el que hi ha disposat en larticle 23.7 del text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 doctubre.
5. Abans diniciar el procés de reversió de la reparcel·lació, ladministració urbanística actuant pot oferir a les persones propietàries la possibilitat que, en el termini de tres mesos des de la notificació, assumisquen la condició dagent urbanitzador mitjançant el règim de gestió per les persones propietàries previst en aquest text refós. A aquests efectes, el percentatge a què es refereix larticle 120 daquest text refós es considera referit a la superfície de terrenys inclosos en la reparcel·lació, exclosos els sòls dotacionals.
CAPÍTOL V
Programes per al desenvolupament dactuacions aïllades
Article 174. Iniciativa per al desenvolupament dactuacions aïllades.
1. La iniciativa per a la formulació del programa per al desenvolupament dactuacions aïllades pot ser pública o privada.
2. Les administracions públiques, per si mateixes o a través dels seus organismes, entitats o empreses de capital íntegrament públic, per mitjà de la gestió directa, o les mateixes persones particulars a través de la gestió indirecta, podran promoure iniciatives de programa per al desenvolupament dactuacions aïllades.
3. La o el promotor duna iniciativa de programa dactuació aïllada haurà dacreditar la disponibilitat civil sobre terrenys suficients per a assegurar que edificarà la parcel·la, i que ho farà en un termini inferior a tres anys. Sexceptua lexigència de disponibilitat civil sobre els terrenys, quan aquests estigueren en règim dedificació o rehabilitació forçosa o en substitució de la persona propietària.
4. Als efectes daquest text refós, té la disponibilitat civil qui tinga poder de disposició sobre propietats que siguen suficients per a ser persona o entitat adjudicataria de finca resultant en la reparcel·lació, amb característiques adequades per a la seua edificació. En sòl urbà de centres històrics delimitats, es considerarà acreditada la disponibilitat civil sobre terrenys quan es tinga la titularitat dalmenys el deu per cent de la propietat.
Article 175. Contingut documental del programa dactuació aïllada.
El contingut del programa dactuació aïllada ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligació del promotor o promotora de costejar totalment lexecució. Ha dincloure els documents següents:
a) Alternativa tècnica, que contindrà:
1.r Avantprojecte dedificació o de rehabilitació, acompanyat, si és el cas, de projecte durbanització per a completar les obres necessàries per a atorgar als terrenys la condició de solar. Ambdós documents contindran la delimitació de làmbit de lactuació i una memòria de qualitats, tant de les obres de construcció com de les durbanització, i la descripció, com a mínim, dels elements significatius i rellevants que permeten determinar el cost total de lactuació.
2.n En el cas que siga necessari modificar el planejament urbanístic, sacompanyarà del corresponent instrument urbanístic que el modifique. Només podrà aprovar-se definitivament el programa simultàniament o després de laprovació definitiva de linstrument esmentat.
b) Proposta de conveni urbanístic que sha de subscriure entre la persona adjudicataria i ladministració actuant, en el qual consten els compromisos, terminis, garanties i penalitzacions que regularan ladjudicació. Sidentificarà la forma de gestió de lactuació. El promotor o la promotora duna actuació aïllada ha de garantir el cost de les indemnitzacions i els preus justos, els gastos del pla de reallotjament i retorn i la totalitat del cost de les obres durbanització, si haguera que realitzar-les.
c) Proposició juridicoeconòmica, que preveja els aspectes següents:
1.r Desenvolupament de les relacions entre la persona adjudicataria i la propietat de la finca, on sexpressen, si és el cas, els eventuals acords ja aconseguits i les disposicions relatives a la forma de finançament de lactuació i la retribució de la persona adjudicatària.
2.n Estimació de la totalitat dels costos dexecució de lactuació.
3.r Avanç de lequidistribució de beneficis i càrregues. En el cas de règim dedificació o rehabilitació forçosa o en substitució per la persona propietària, es formularà una proposta de preu dadquisició de limmoble, a títol de persona o entitat beneficiaria privada de lexpropiació forçosa, o proposta de pagament de la totalitat dels costos dexecució, per mitjà de latribució a la persona adjudicataria, en règim de reparcel·lació forçosa, de parts determinades de ledificació resultant, de valor equivalent a aquells, formalitzades en règim de propietat horitzontal.
Quan en ledificació es prevegen usos heterogenis, o el valor de les seues diverses parts, per raó de la seua localització en planta, orientació o altres danàlegs, resulten molt diferents, saplicaran coeficients correctors dús i localització, determinats en funció dels seus preus de venda justificats en un estudi de mercat, amb la finalitat daconseguir una homogeneïtzació ponderada de la retribució en parts de ledificació.
4.t Estudi de viabilitat econòmica i estudi de sostenibilitat econòmica de lactuació.
5.t Si és el cas, pla de reallotjament i retorn.
Article 176. Formes de gestió i procediment daprovació.
1. La gestió dun programa dactuació aïllada podrà realitzar-se, en exercici directe de les seues competències, per la mateixa administració o per les seues entitats instrumentals, en règim de gestió directa. En defecte de gestió directa, la gestió podrà ser assignada per ladministració actuant a les persones propietàries del sòl de làmbit de lactuació. En absència de gestió directa per ladministració i de gestió per les persones propietàries, la condició de promotor o promotora podrà atribuir-se, en règim de gestió indirecta, a una persona particular o empresa mixta.
2. La promotora o promotor designat per a la gestió dun programa dactuació aïllada quedarà subjecte a lestatut de lagent urbanitzador regulat en aquest text refós per a les actuacions integrades.
3. El procediment daprovació dels programes dactuació aïllada en els casos de gestió directa per ladministració i de gestió per les persones propietàries serà establit en el capítol III del títol III del llibre I. En el supòsit de gestió indirecta, serà lestablert per als programes dactuació integrada en aquest text refós. En aquest cas, les determinacions del plec de condicions que haurà de regir ladjudicació dels programes dactuació aïllada hauran destablir de manera ponderada els majors o menors costos dexecució, les modalitats i la quantificació de la retribució, les formes de posada en el mercat dels productes (venda, lloguer, dret de superfície, proposta, si és el cas, de preus màxims, i altres danàlogues), i la disposició, si és el cas, quan es tracte dactuacions residencials, dun percentatge de ledificació de vivendes destinades a protecció pública.
4. El que disposa aquest article és aplicable als casos de programació en règim dedificació i rehabilitació forçosa i en substitució de la persona propietària, en allò no previst en la secció III del capítol I del títol III del llibre II daquest text refós.
5. Els programes dactuació aïllada es regiran en allò que no preveu aquest capítol per la regulació establida en aquest text refós per als programes dactuació integrada.
CAPÍTOL VI
Registres administratius, convenis urbanístics i entitats col·laboradores
Article 177. Les agrupacions dinterés urbanístic.
Les persones propietàries de terrenys podran constituir-se com a agrupació dinterés urbanístic sempre que aquesta posseïsca els requisits següents:
a) Integrar les persones propietàries de terrenys que representen més de la meitat de la superfície afectada de làmbit dun programa dactuació, exclosos els de domini públic. Sha dacreditar incorporant a lescriptura pública de constitució un plànol que identifique làmbit de lactuació i sobre el qual es reflectisquen les parcel·les cadastrals de les finques afectades per aquesta.
b) Tindre per objecte:
1.r Concórrer al concurs per a ladjudicació dun programa dactuació integrada o aïllada.
2.n Col·laborar amb lagent urbanitzador de forma convinguda amb ell.
3.r Qualsevol altra finalitat lícita relacionada amb la programació i execució de lactuació.
c) Constituir-se en escriptura pública que protocol·litze els seus estatuts i que sinscriurà en el registre dagrupacions dinterés urbanístic i entitats urbanístiques col·laboradores. La inscripció dotarà lagrupació de personalitat jurídic pública. No obstant això, es regirà pel dret privat excepte pel que fa a la seua organització, formació de voluntat dels seus òrgans i relacions amb ladministració actuant.
d) Disposar de poder dispositiu sobre els terrenys integrats, per atorgament dels seus propietaris o propietàries, per al compliment dels fins i les obligacions de lagrupació. Els terrenys incorporats a lagrupació dinterés urbanístic quedaran vinculats realment als fins daquesta fins que aquesta haja sigut objecte de liquidació. La finca ja vinculada a una agrupació no podrà adscriures a una altra.
e) Reconéixer el dret a adherir-se a favor de les terceres persones propietàries afectades pel programa dactuació, en les mateixes condicions i anàlegs drets que els fundadors.
Article 178. Registres de programes dactuació i de agrupacions dinterés urbanístic i entitats urbanístiques col·laboradores.
1. Els ajuntaments, en làmbit de la seua competència, portaran sengles registres daccés públic: el de programes dactuació i el dagrupacions dinterés urbanístic i entitats urbanístiques col·laboradores.
2. Després de laprovació definitiva del programa dactuació, o de la seua modificació, lajuntament linscriurà en el registre de programes dactuació. Lajuntament només podrà ordenar la publicació de documentació del programa dactuació si està prèviament inscrit en el registre esmentat.
3. Les agrupacions dinterés urbanístic i les entitats de base voluntària per a la conservació durbanitzacions shauran dinscriure, als efectes de publicitat i per a lobtenció de beneficis concertats, en el registre dagrupacions dinterés urbanístic i entitats urbanístiques col·laboradores.
Article 179. Registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar.
1. Els municipis estan obligats a elaborar i mantenir en condicions de pública consulta un registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar, en què shan dincloure els immobles en règim dedificació o rehabilitació forçosa i aquells sobre els quals existisca ordre dedificació o rehabilitació forçosa en vigor. Aquesta inclusió té només efectes declaratius, susceptibles de ser extingits mitjançant prova en contra.
2. La inclusió dun immoble en el registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar ha de notificar-se al registre de la propietat.
3. La inclusió sha defectuar expressant la causa que la determina, la descripció de limmoble afectat i, si escau, les declaracions administratives respecte a lincompliment de deures urbanístics de la persona propietària. Per a la seua constància en el registre de la propietat, nhi ha prou amb la certificació administrativa que, complint els requisits de la legislació hipotecària, transcriga lordre dexecució o la declaració dinclusió i nacredite la notificació en titular registral.
4. Els ajuntaments de més de 20.000 habitants que abans del 8 de febrer de 2024 no tinguen elaborat i en vigor el registre de solars no poden aprovar instruments dordenació i gestió que reclassifiquen nous sòls dús lucratiu.
Article 180. Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic.
1. En el Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic sinscriuran els instruments dordenació del territori i planejament urbanístic esmentats en larticle 14 daquest text refós, una vegada aprovats per ladministració competent i haver sigut depositats i inscrits en la forma indicada en lannex IX daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique.
2. Correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme el control i la custòdia del Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic, així com el tractament i la difusió de la informació per mitjans electrònics i informàtics. Així mateix, serà la responsable de mantindre actualitzat el registre.
3. El Registre Autonòmic dInstruments de Planejament Urbanístic sorganitzarà per municipis i contindrà per a cada un daquests:
a) Text íntegre de lacord daprovació definitiva i una fitxa amb el resum de les determinacions del pla.
b) Anotació accessòria de les disposicions judicials o administratives fermes que puguen afectar la seua vigència, eficàcia o validesa.
c) Qualsevol altra mesura que afecte laplicació dels instruments o actes que hagen sigut objecte dinscripció en el registre.
4. Per a inscriure un pla, lòrgan que lhaja aprovat remetrà la documentació a què fa referència lannex IX daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique. A la vista de la documentació remesa, si aquesta està completa, lencarregat del registre practicarà lassentament i depositarà la documentació, i shaurà demetre a aquest efecte el certificat registral, en un termini no superior a deu dies. Quan de lexamen de la documentació es deduïren deficiències en ella, la persona encarregada del registre requerirà ladministració autonòmica o municipal que hi haja remés linstrument perquè aporte la documentació necessària en un termini no superior a deu dies.
5. La incorporació al registre, per mitjà del seu depòsit i inscripció en la forma prevista, dels instruments de planejament habilitarà lòrgan competent per a disposar-ne la publicació, en la forma prevista en larticle 57 daquest text refós.
6. Ladministració titular del registre posarà a disposició de la ciutadania, de forma gratuïta, la informació i la documentació accessible que existisca en aquest registre per mitjà de xarxes obertes de telecomunicació.
7. Sefectuarà la cancel·lació de la inscripció quan, per qualsevol circumstància, es produïsca la pèrdua de vigència de linstrument de planejament urbanístic o de lacte que va motivar lanotació accessòria. Igualment, es practicarà la cancel·lació de la inscripció dels béns i espais catalogats, quan perda el seu règim de protecció.
Article 181. Contingut i efectes dels convenis urbanístics.
La subscripció de convenis urbanístics està subjecta a les limitacions daquest text refós i a les que deriven de les disposicions generals que els regulen en dret, en particular al que disposa la legislació de lEstat sobre el sòl, i a la legislació bàsica del règim local.
CAPÍTOL VII
Projectes durbanització
Article 182. Projectes durbanització.
1. Els projectes durbanització defineixen els detalls tècnics de les obres públiques previstes pels plans que desenvolupen, als quals han dajustar-se. Es redactaran amb la precisió suficient per a poder executar-los fins i tot sota la direcció de personal tècnic diferent de la persona redactora.
2. Les obres públiques durbanització sajustaran a un projecte durbanització aprovat prèviament. Aquest projecte, llevat que es tramite juntament amb el programa dactuació, requereix informació pública, per vint dies com a mínim, amb adequada difusió perquè puga ser consultat per les persones i organismes afectats. Lacord aprovatori es publicarà en el butlletí oficial de la província.
3. Les meres obres de reposició i manteniment i les accessòries duna actuació aïllada, limitades a completar o esmenar la urbanització, sautoritzaran directament, subjectes a llicència, si compleixen la normativa municipal que les regule.
Article 183. Documentació i tramitació dels projectes durbanització.
1. Els projectes durbanització comprendran els documents següents:
a) Memòria descriptiva de les característiques de les obres.
b) Plànols dinformació, de situació en relació amb el conjunt urbà, de projecte i de detall.
c) plec de condicions tècniques.
d) Mesuraments.
e) Pla detapes o fases de lobra durbanització, la qual establirà les condicions necessàries per a, quan siga possible, rebre parcialment cada fase.
f) Els informes ambientals i les contramesures proposades sobre la incidència ambiental, en el seu entorn, de les actuacions pròpiament dites i de les que shagen de prendre durant el període dobres, tot això conforme amb el principi de prevenció de riscos naturals i accidents greus.
g) Quadros de preus descompostos.
h) Pressupost dexecució material, amb detall de les unitats dobra.
Els projectes durbanització que formen part de lalternativa tècnica dun programa dactuació no inclouran els documents esmentats en els paràgrafs g i h, els quals hauran de ser inclosos en la proposició juridicoeconòmica del programa.
2. Els projectes durbanització que es formulen independentment dun programa shan de tramitar dacord amb el procediment establit per als estudis de detall en els termes que recull larticle 61 daquest text refós, sense que estiguen sotmesos a avaluació ambiental i territorial estratègica.
Article 184. Pagament de les obres durbanització a càrrec de les persones propietàries beneficiades.
Quan ladministració execute obres dinfraestructures, dotacions o equipaments que doten amb algun dels serveis propis de la condició de solar parcel·les determinades, pot imposar a les persones propietàries daquestes, mitjançant quotes durbanització regulades en larticle 156 daquest text refós, el pagament dels costos daquestes obres. En aquests casos ladministració ha de calcular les quotes de liquidació dacord amb els criteris establits per al seu càlcul en el si dun projecte de reparcel·lació, inclòs un pla de pagaments para cadascun de les persones propietàries afectades. A les persones propietàries amb edificació construïda pot exigir-sels el pagament des de linici de les obres. A la resta de persones propietàries no pot exigir-sels el pagament de les quotes durbanització fins que la parcel·la de la qual cadascun siga titular adquirisca la condició de solar. En aquest cas, la finca quedarà afecta al pagament daquesta quota durbanització amb caràcter real, de conformitat amb el que hi ha establit en la legislació estatal del sòl.
TÍTOL III
Gestió de ledificació i la rehabilitació
CAPÍTOL I
Règim de solars, edificació directa,
rehabilitació i actuacions aïllades
Secció I
Règim de solars i edificació
Article 185. Règim dels terrenys subjectes a actuació aïllada.
1. En els solars o terrenys subjectes a actuació aïllada, mentres no siguen inclosos en un programa dactuació o en un àmbit de reforma interior, les persones propietàries podran realitzar, gaudir i disposar de laprofitament subjectiu, i disposen de les alternatives següents:
a) Edificar-lo, si la qualificació urbanística de la seua parcel·la ho permet, i no tenen càrregues ni deures urbanístics pendents de pagar.
b) Transferir-lo, per a la seua materialització en sòl apte per a això, quan lordenació urbanística afecte el seu terreny a una dotació pública.
c) Reservar-sel, per a la posterior transferència, després de la cessió gratuïta prèvia del seu terreny a ladministració.
d) Sol·licitar lexpropiació, en les condicions i els supòsits prevists per larticle 110 daquest text refós, després dacreditar la impossibilitat legal de procedir a ledificació o transferència de laprofitament reservat.
2. En els àmbits dactuacions aïllades, latorgament de la llicència urbanística per a la construcció de parcel·les o solars en sòl urbà requereix, fins que no es desenvolupen programes, que la persona titular complisca les condicions següents:
a) Assumir, garantir i complir els compromisos establits en larticle 187.
b) Pagar, si escau, limport dels cànons durbanització establits.
c) Transmetre a ladministració el sòl dotacional necessari per a urbanitzar dotant la parcel·la amb la condició de solar, sense perjudici de servir-se daquesta cessió per a complir el que hi ha disposat en lapartat següent o, alternativament, reservar-se laprofitament del sòl cedit.
d) Adquirir els excedents daprofitament la construcció dels quals siga obligatòria o que es pretenguen edificar.
El ple compliment de totes les condicions anteriors per la persona propietària duna parcel·la urbana o dun solar li reporta la patrimonialització de laprofitament urbanístic i la consegüent obligació de materialització amb subjecció al termini establit en la llicència o en aquest text refós.
Article 186. Condició jurídica de solar. Adquisició i pèrdua.
1. Són solars les parcel·les legalment dividides o conformades que tenen característiques adequades per a servir de suport a laprofitament que els assigne el pla i estan, a més, urbanitzades dacord amb les alineacions, rasants i normes tècniques hi establides.
2. Perquè les parcel·les tinguen la condició de solar, sexigirà la seua dotació, almenys, amb aquests serveis:
a) Accés rodat fins a aquestes per via pavimentada, les quals han destar obertes a lús públic, en condicions adequades, totes les vies a les quals limite.
No justifiquen la dotació daquest servei ni les rondes perimetrals dels nuclis urbans, respecte de les superfícies contigus amb els seus marges exteriors, ni les vies de comunicació d aquests nuclis entre si, excepte en els seus trams de travessia i a partir del primer encreuament daquesta amb carrer propi del nucli urbà, cap al seu interior.
b) Subministrament daigua potable i energia elèctrica, amb els cabals i la potència suficients per a ledificació prevista.
c) Evacuació daigües residuals a la xarxa de clavegueram connectada amb estació depuradora daigües residuals.
Levacuació a sèquies o fosses sèptiques de les aigües residuals no justifica la dotació daquest servei. Tanmateix, en els supòsits en què no sestime justificada la instal·lació dun sistema col·lector, bé per no suposar cap avantatge per al medi ambient o bé perquè la seua instal·lació implique un cost excessiu amb relació a la utilització de sistemes individuals, es poden utilitzar aquests sistemes individuals o altres sistemes adequats que impliquen un nivell de protecció ambiental equivalent a lassolit mitjançant el sistema de clavegueram connectat amb estació depuradora.
d) Accés de vianants, vorada i enllumenat públic en, almenys, una de les vies a què limite la parcel·la.
3. Les parcel·les subjectes a una actuació integrada adquireixen la condició de solar quan, a més de disposar dels serveis expressats en lapartat anterior, tinguen executades les infraestructures mínimes dintegració i connexió de lactuació amb el seu entorn territorial, fins al punt de connexió amb les xarxes generals o en la forma estipulada pel programa dactuació respecte a cada fase.
4. La condició de solar sextingeix per la seua integració en actuacions de reforma, regeneració o renovació urbana que requerisquen noves operacions de transformació urbanística del sòl.
Article 187. Règim dedificació dels solars.
1. Les parcel·les que no tinguen la condició de solar per a ser edificades requereixen la conversió prèvia en solar o que sen garantisca suficientment la urbanització simultània a ledificació, mitjançant la consolidació de limport íntegre del cost de les obres durbanització necessàries i el compromís de no utilitzar ledificació fins a la conclusió de les obres durbanització; cal incloure aquesta condició en les transmissions de propietat o ús de limmoble. La llicència urbanística que autoritze la simultaneïtat ha destipular aquesta condició per a la seua eficàcia, que sha de fer també constar en les escriptures dobra nova que satorguen i en les inscripcions que es practiquen.
Tanmateix, les edificacions existents el 20 dagost de 2014 en sòl urbanitzable o urbà poden obtenir declaració responsable o llicència docupació, segons siga procedent, o autorització diniciació de lactivitat sempre que, sent compatibles lús i ledificació amb el planejament urbanístic, compten amb sistema devacuació i tractament daigües residuals o, a falta daixò, sistema de depuració integral daigües residuals, accés rodat i abastiment daigua potable.
2. Els solars o les parcel·les han de ser edificats, en els terminis i les condicions establides pel planejament, alçant i sufragant les càrregues durbanització que els graven i compensant, si escau, lexcedent daprofitament. Per als casos datribució dincrement daprofitament establit mitjançant la revisió o la modificació del pla, sha de satisfer la cessió de sòl dotacional corresponent segons aquest text refós i la del percentatge daprofitament que correspon a ladministració, en els termes de larticle 82 daquest text refós.
3. Als efectes del que hi ha disposat en aquest text refós, sentén per parcel·la la superfície delimitada dacord amb el pla, susceptible de servir com a suport de ledificació.
Secció II
Deure dedificar, conservar i rehabilitar
Article 188. El deure dedificació.
1. Les persones propietàries de solars i edificis que shan de rehabilitar han de sol·licitar llicència dedificació en el termini establit en el pla o en el programa dactuació. Si el pla no determina el termini, aquest ha de ser de dos anys des que el terreny haja adquirit la condició de solar, o de sis mesos des que shaja emès lordre de conservació o rehabilitació corresponent.
Les persones propietàries de terrenys inclosos en làmbit duna actuació aïllada en sòl urbà han diniciar el procés dedificació i, si escau, urbanització, en el termini establit en el pla. Si el pla no determina el termini, aquest ha de ser de dos anys des que siga possible la programació com a actuació aïllada.
Els plans han de fixar els terminis dedificació de solars i, si escau, urbanització dactuacions aïllades en sòl urbà atenent les circumstàncies econòmiques, socials i dordenació urbana, sense que en cap cas aquest termini no puga ser superior a sis anys.
2. Les persones propietàries dels solars i els immobles assenyalats en el número 1 anterior han diniciar ledificació o la rehabilitació, i, si escau, la urbanització, a què estiguen obligats i acabar-la en els terminis fixats pel pla o el programa i concretats en la llicència municipal. En defecte daquests terminis es considera que la persona interessada disposa dun termini de sis mesos per a iniciar les obres i de vint-i-quatre mesos per a acabar-les, encara que sadmeten interrupcions en aquests terminis que no poden excedir, en total, de sis mesos.
3. Els ajuntaments en municipis de població de més de 10.000 habitants han de delimitar àmbits a lefecte de dictar ordres dedificació, rehabilitació o execució dactuacions aïllades, atenent a un estudi objectiu de la demanda real dhabitatge en la zona o, si escau, de sòl per a activitats productives, i dacord amb criteris materials o territorials, expressos i objectius de prioritat en el foment de ledificació.
4. Si lAjuntament no ha delimitat aquest àmbit es presumirà que coincideix:
a) Amb el sòl dús residencial del municipi efectivament urbanitzat abans de lentrada en vigor de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, Reguladora de lActivitat Urbanística.
b) Amb tot el sòl urbà dús terciari o industrial.
5. En els municipis de població inferior a 10.000 habitants, la delimitació dàmbits dactuació i les obligacions derivades daixò, regulades en aquest precepte i concordants, és una facultat discrecional de lajuntament.
Article 189. Deure de conservació i rehabilitació i inspecció periòdica dedificacions.
1. Les persones propietàries de construccions i edificis han de mantenir en condicions de seguretat, funcionalitat i habitabilitat, realitzant els treballs i obres necessàries per a conservar aquestes condicions o ús efectiu que permeten obtenir lautorització administrativa docupació o títol equivalent per a la destinació que els siga propi.
2. Les persones propietàries de tota edificació amb ús residencial destinat a habitatge dantiguitat superior a cinquanta anys, en els termes i les condicions que haja determinat reglamentàriament la conselleria competent en matèria dhabitatge, han de promoure, almenys cada deu anys, la realització duna inspecció tècnica, a càrrec d òrgan facultatiu competent que avalue lestat de conservació de ledifici.
3. Les inspeccions tècniques en edificis amb ús residencial shan de fer dacord amb el document informe davaluació de ledifici, que preveu aspectes relatius a lestat de conservació, però també respecte a laccessibilitat universal i a leficiència energètica segons els apartats següents:
a) Avaluació de lestat de conservació de ledifici reflectint els resultats de la inspecció, indicant els desperfectes apreciats en limmoble, les seues possibles causes i les mesures prioritàries recomanables per a assegurar-ne lestabilitat, la seguretat, lestanquitat i la consolidació estructurals, o per a mantenir-ne o rehabilitar-ne les dependències adequant-les a lús a què es destinen.
b) Avaluació de les condicions bàsiques daccessibilitat universal i no-discriminació de les persones amb diversitat funcional per a laccés i utilització de ledifici, establint si és susceptible o no de realitzar ajustos raonables per a satisfer-les.
c) Avaluació de leficiència energètica de ledifici, amb el contingut i mitjançant el procediment que sestablisca reglamentàriament.
4. Leficàcia a efectes administratius de linforme davaluació de ledifici dús residencial en requereix la seua inscripció en el registre autonòmic habilitat a l efecte.
5. Les persones propietàries dedificis dús residencial que pretenguen acollir-se a ajudes públiques amb lobjectiu demprendre obres de conservació, accessibilitat universal o eficiència energètica, han de disposar de linforme davaluació de ledifici amb anterioritat a la formalització de la petició de lajuda corresponent.
6. La conselleria competent en matèria dhabitatge podrà exigir a les persones propietàries lexhibició de linforme davaluació de ledifici i que estiga vigent. Si aquest no sha efectuat, pot fer-lo dofici a costa dels obligats. Així mateix, tindrà la potestat per a la iniciació, la instrucció i la resolució dels procediments sancionadors derivats de lincompliment daquesta obligació, regulats en larticle 284.2 daquest text refós.
Els ajuntaments poden igualment exigir lexhibició o lemissió de linforme davaluació si es posa de manifest la possible existència de danys estructurals o perill per a les persones o les coses, a lefecte de dictar les ordenes dexecució corresponents.
7. La resta de les persones propietàries de construccions i edificis amb tipologies i usos no residencials de més de cinquanta anys han de fer la inspecció tècnica a què es refereix lapartat 3.a daquest article almenys cada deu anys, en els termes i les condicions que reglamentàriament es determine.
Article 190. Deure de dotació de serveis urbanístics bàsics i dincorporació de mesures dintegració paisatgística.
1. Les persones propietàries i la resta dobligats dacord amb la legislació del sòl de lEstat, dedificacions que siguen susceptibles dalbergar usos residencials, industrials o terciaris, estiguen situades en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, tenen lobligació de dotar els terrenys sobre els quals subica ledificació dels serveis urbanístics bàsics, en els termes següents:
a) En el cas dedificacions en sòl urbà, han de realitzar les actuacions necessàries per a dotar els terrenys sobre els quals serigeixen de la condició de solar, dacord amb larticle 186 daquest text refós, bé siga mitjançant llicència urbanística o programa dactuació integrada o aïllada.
b) En el cas dedificacions en sòl urbanitzable, han de realitzar les actuacions necessàries per a dur a terme la transformació urbanística dels terrenys fins que adquirisquen la condició de solar dacord amb el títol II del llibre II del text refós. A falta daixò, i fins que es realitze la urbanització, han de dotar els terrenys dels serveis urbanístics exigibles per a les edificacions en sòl no urbanitzable.
c) En el cas dedificacions en sòl no urbanitzable han de disposar dels serveis urbanístics en els termes establits en larticle 211 daquest text refós, si es tracta dedificacions aïllades, o segons el que hi ha disposat en els articles 228 i següents, si es tracta dedificacions que han dincloures en àmbits subjectes a una actuació de minimització dimpactes.
2. Les actuacions sobre les edificacions en sòls urbanitzables sense programació i en sòls no urbanitzables a què es refereix lapartat anterior, han dincorporar les mesures dintegració paisatgística necessàries per a complir el que preceptuen larticle 20.2 del text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 doctubre, i els articles 8 i 210 daquest text refós. Aquesta obligació també pot incloure actuacions sobre elements ornamentals i secundaris de limmoble, pretendre la restitució de laspecte originari daquests o coadjuvar a la millor conservació.
3. En els sòls urbans o urbanitzables el compliment daquests deures sha defectuar a través dels procediments de transformació urbanística regulats en el títol II del llibre II daquest text refós; a aquest efecte sha daprovar el projecte durbanització corresponent.
En sòls consolidats per ledificació preexistent es podran aprovar projectes dobres ordinàries que no tinguen per objecte desenvolupar íntegrament el conjunt de les determinacions del pla o ordenació, fins i tot sense necessitat de programa dactuació. Aquestes obres shan de finançar mitjançant contribucions especials, altres mecanismes de finançament que puga preveure la legislació sectorial daplicació o quotes durbanització de les regulades en larticle 156 daquest text refós sempre que doten de la condició de solar les parcel·les afectades. Si les obres finançades així donen de profit per a una posterior actuació integrada, les persones propietàries que les hagen sufragat tenen dret, en el si daquesta, que sels compense pel seu valor actual. El mateix dret tenen les persones propietàries afectades per programacions successives dels seus terrenys.
En aquest cas les quotes durbanització i la seua imposició o modificació han de ser aprovades per ladministració actuant, sobre la base del projecte dobres, a la què shan dunir una memòria justificativa i un compte detallat i justificat que sha de sotmetre a audiència prèvia de les parts afectades abans de la seua aprovació pel ple municipal o shan de tramitar junt amb el projecte de reparcel·lació.
4. Fins que els sòls no adquirisquen la condició de solar, no poden atorgar-se llicències dobra major. No obstant això, les edificacions preexistents el 20 dagost de 2014 en sòl urbanitzable o urbà poden obtenir declaració responsable o llicència docupació, segons siga procedent, o autorització diniciació de lactivitat sempre que, sent compatibles lús i ledificació amb el planejament urbanístic, disposen dun sistema devacuació i tractament daigües residuals o, a falta daixò, sistema de depuració integral daigües residuals, accés rodat i abastiment daigua potable.
Article 191. Límit del deure de conservació i rehabilitació.
1. Les persones propietàries dedificacions i construccions i altres obligats segons la legislació estatal de sòl han de sufragar en elles les obres de conservació i rehabilitació que requerisquen per a complir el que es disposa en els articles anteriors, fins a limport determinat pel límit del deure normal de conservació..
2. Quan una administració ordene a la persona propietària dun immoble lexecució dobres de conservació o rehabilitació que excedisquen daquest límit, la persona obligada podrà optar per la demolició de limmoble, llevat que estiga catalogat, o per exigir a aquella que sufrague, pel que fa a lexcés, el cost parcial de les obres.
3. Sentén que les obres mencionades en el paràgraf anterior excedeixen el límit del deure normal de conservació quan el seu cost supere la mitat del valor duna construcció de nova planta, amb semblants característiques i la mateixa superfície útil que la preexistent, realitzada amb les condicions imprescindibles per a autoritzar la seua ocupació. Si no es tracta dun edifici, sinó duna altra classe de construcció, aquest límit es xifrarà, en tot cas, en la mitat del cost derigir o implantar una nova construcció de les mateixes dimensions, en condicions dús efectiu per a la destinació que li siga propi.
Article 192. Ordres dexecució dobres de conservació i dobres dintervenció i expropiació dels immobles que incomplisquen aquestes ordres.
1. Les obligacions de lajuntament amb relació a les ordres dexecució seran:
a) Dictar les mencionades ordres dexecució dobres de reparació, conservació i rehabilitació dels edificis deteriorats i dels immobles que estiguen en condicions deficients per a ser utilitzats.
b) Prendre les mesures necessàries per a exercir, si escau, la tutela i defensa dels interessos de les persones inquilines.
2. Els òrgans de la Generalitat competents en matèria de patrimoni cultural immoble podran, oït lajuntament, dictar les ordres a què fa referència lapartat anterior respecte a edificis catalogats.
3. Les ordres dexecució poden comminar, així mateix, a la neteja, tanca, retirada de cartells o altres elements impropis de limmoble.
4. Dins del termini assenyalat en lordre dexecució, que no podrà superar els sis mesos, la persona propietària pot sol·licitar la llicència de rehabilitació o demolició, llevat que ledifici estiga catalogat. També pot proposar alternatives tècniques per a les obres o sol·licitar raonadament una pròrroga en la seua execució.
5. Lincompliment injustificat de lordre faculta ladministració per a adoptar una daquestes mesures:
a) Execució subsidiària a costa de la parte obligada, fins al límit del deure de conservació.
En compliment de la funció social de la propietat, si la persona propietária fera cas omís de dos requeriments consecutius de ladministració, l alcaldessa o el alcalde quedarà habilitat per a acordar la declaració dutilitat pública o interès social de limmoble i iniciar el procediment de la seua expropiació.
La propietat serà restituïda en el seu dret quan la persona titular daquesta, després dacreditar el seu títol, sol·licite la llicència municipal o declaració responsable, en el seu cas, pertinent en el supòsit dedificació o rehabilitació i haja satisfet les despeses generades por lexecució subsidiària, en el cas que aquesta haja estat duta a terme per lAdministració.
b) Imposició de fins a deu multes coercitives, amb periodicitat mínima mensual, per valor màxim, cada una daquestes, dun dècim del cost estimat de les obres ordenades. Limport de les multes coercitives es destinarà preferentment a cobrir els gastos que genere lexecució subsidiària de lordre incomplida, i simposaran amb independència de les sancions que corresponga per la infracció o infraccions comeses.
c) Convocatòria de procediment dexecució substitutòria, en els termes establits per als programes dactuació aïllada en substitució de la persona propietària per incompliment del deure dedificar.
6. Així mateix, en cas dincompliment per la part propietària del deure de rehabilitar, qualsevol persona interessada podrà iniciar els procediments establits en els articles 195 i 196 daquest text refós.
Article 193. Ordres dadaptació a lentorn.
Els plans poden disposar lobligatorietat dexecutar obres dadaptació dels edificis a lentorn. Les ordres dexecució que es dicten en compliment daquestes disposicions se subjectaran al règim establit en els articles anteriors. Aquestes ordres shauran de referir a elements ornamentals i secundaris de limmoble, pretendre la restitució del seu aspecte originari o coadjuvar a la seua millor conservació.
Secció III
Règim dedificació i rehabilitació forçosa i en substitució de la persona propietària
Article 194. Declaració dincompliment i règim dedificació forçosa.
1. En el cas dhaver-se superat els terminis per a edificar esmentats en larticle 188 daquest text refós, lajuntament ha de dictar una ordre individualitzada dedificació o rehabilitació en els àmbits dactuació esmentats en aquest
Article, dacord al procediment següent:
a) A instància duna persona particular interessada, després de la presentació dun document que fonamente el presumpte incompliment dedificació en termini sobre la base de la informació arreplegada a lefecte dels registres públics administratius, en virtut del dret dinformació establit en la legislació estatal de sòl.
b) Dofici, per lajuntament, després de la detecció del transcurs dels terminis establits per a satisfer el deure dedificar.
c) Lordre sha de sotmetre a informació pública pel termini dun mes mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un periòdic de la província dàmplia difusió, sha de notificar simultàniament o prèviament de manera expressa a la propietat i a les persones titulars de drets reals i sels ha datorgar el termini de dos mesos per tal que:
1) Shi oposen, al·legant que no hi ha incompliment, que aquest no és imputable a la propietat, sinó a una decisió administrativa, o qualsevol altre motiu que convinga al seu dret.
2) Es comprometen a sol·licitar una llicència en un termini màxim addicional i improrrogable daltres dos mesos i efectivament a edificar atorgant fiança del 5 % del cost de les obres mitjançant la presentació del projecte bàsic dedificació preceptiu.
3) Manifesten la seua voluntat dadherir-se, si és el cas, al règim concertat amb la part promotora que siga seleccionada en concurrència pública en el règim de substitució forçosa regulat en aquest text refós. En aquest cas poden rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal forçosa, parts o departaments construïts de ledifici en funció dels costos de construcció o rehabilitació que sufraguen o del valor de la finca aportada de la qual són titulars, en justa proporció dels beneficis i càrregues que lactuació concertada comporta.
2. Lordre ha dadvertir a la part propietària i a les persones titulars de drets reals que, si no sol·liciten una llicència en els termes establits en el punt 2 anterior i efectivament construeixen o sadhereixen a lexecució concertada, o si els informes tècnics i jurídics municipals impedeixen la concessió de la llicència, decaurà automàticament la facultat addicional atorgada per a la sol·licitud i el procediment de declaració dincompliment continuarà amb les conseqüències indicades en aquest capítol.
3. De forma simultània a lemissió de lordre, lajuntament ha de tramitar i declarar de forma expressa la caducitat de les llicències atorgades en el solar o edifici de què es tracte en els casos que hagen excedit els terminis establits en el pla, en el programa dactuació o en aquest text refós.
Lajuntament ha dinscriure limmoble en el registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar i ha de comunicar al registre de la propietat lordre dedificació dictada per a fer-ho constar mitjançant nota al marge.
4. Les corporacions públiques i les empreses que posseeixen solars o immobles destinats a ampliacions dedificis o instal·lacions necessàries per a lactivitat productiva existent en ells, poden retenir-los sense edificar per terminis superiors als previstos, per autorització de lajuntament, amb un informe previ de la conselleria competent en urbanisme i, si és el cas, de la dindústria o comerç.
5. Transcorregut el termini de dos mesos, ladministració ha de resoldre:
a) Admetent el compromís de sol·licitud de llicència i edificació del solar per la propietat. En cas dincompliment daquestes obligacions, es confiscaria la fiança i continuaria el procediment dacord amb els següents preceptes.
b) Declarant lincompliment del deure, en el cas que això quede demostrat per causes imputables a la persona propietària. Així mateix, sha dinscriure en el registre municipal de solars i edificis que shan de rehabilitar, sha de triar el règim dedificació forçosa mitjançant substitució forçosa, venda forçosa o expropiació forçosa, segons convinga als interessos públics, i sha de comunicar al registre de la propietat per a la inscripció. La declaració comporta la minoració establida en lapartat 4 de larticle 109 daquest text refós.
c) No obstant la lletra anterior, abans de la resolució dincompliment i després de la subscripció dun conveni entre lajuntament i la persona titular de la propietat, es pot acordar la convocatòria dun concurs de programes dactuació aïllada en la modalitat dexecució amb pagament de parts de ledificació en règim de propietat horitzontal, sense efectuar la declaració dincompliment i sense aplicació de la sanció establida en larticle 109.4 daquest text refós.
6. La inexistència del registre municipal assenyalat no afecta la validesa i eficàcia de les resolucions declaratòries dincompliment ni lobligació de ladministració actuant de comunicar-les al registre de la propietat dacord amb el que disposa la legislació del sòl de lEstat.
Article 195. Declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar per iniciativa privada.
1. Lexecució per substitució forçosa sha de realitzar mitjançant laprovació dun programa dactuació aïllada que ha dexecutar la persona adjudicatària seleccionada en règim de pública concurrència. El règim de substitució forçosa legitima a qualsevol persona física o jurídica, amb capacitat suficient, per a promoure un programa dactuació per a ledificació dun solar, la rehabilitació dun edifici i, si escau, la realització de les obres durbanització.
2. El procediment per a la selecció de la persona adjudicatària, amb lanàlisi previ de la viabilitat econòmica del desenvolupament de lactuació, sha iniciar, dofici o a instància de persona particular, per lalcalde o alcaldessa mitjançant la convocatòria de concurs dacord amb el que estableix larticle 196 daquest text refós, en el que disposa aquesta per a programes dactuació aïllada i, supletòriament, la regulació de les actuacions integrades.
3. Si queda desert el concurs, lajuntament pot canviar la forma de gestió per venda forçosa o expropiació forçosa o sha de convocar novament concurs en el termini de sis mesos, amb rebaixa del preu tipus establit per a la licitació en un 25 %. Si el segon concurs també queda desert, lajuntament, en el termini de sis mesos des de la resolució que declare desert el concurs, ha diniciar el procediment per a la venda forçosa o lexpropiació forçosa.
Article 196. Programa dactuació aïllada en substitució de la persona titular de la propietat.
1. Amb la declaració de lincompliment de deure dedificar o rehabilitar o ladmissió del règim derivat de la subscripció del conveni establit en lapartat 5.c de larticle 194, lalcaldia haurà de convocar dofici, per iniciativa municipal o a instàncies de persona particular interessada, concurs per a laprovació dun programa dactuació aïllada i la selecció de persona adjudicatària, en què sha destablir la modalitat dexecució substitutòria en la modalitat dexpropiació forçosa, en la de reparcel·lació forçosa o bé, indistintament, en les dues, i sha daprovar a aquest efecte el plec de condicions, en les quals han de figurar, com a mínim, els següents criteris dadjudicació:
a) En la modalitat dexecució substitutòria mitjançant laplicació de lexpropiació forçosa, proposta per les persones concursants de preu que cal satisfer per la persona adjudicatària, que, en cap cas, pot ser inferior al valor que a efectes expropiatoris corresponga a la parcel·la o solar.
b) En la modalitat dexecució substitutòria mitjançant laplicació de la reparcel·lació forçosa, proposta per les persones concursants de pagament a la persona titular de la propietat per la seua parcel·la amb parts determinades de ledificació resultant de valor equivalent i atribuint-se a la persona adjudicatària, parts de ledificació de valor equivalent al total dels costos de lexecució de lactuació, formalitzades en règim de propietat horitzontal.
c) Termini màxim per a lexecució de ledificació i, si escau, les obres durbanització.
d) Preus màxims de venda o arrendament de ledificació resultant.
e) Percentatge dhabitatges de protecció pública que cal integrar en ledificació, en el cas dactuacions de renovació o regeneració urbana dús global residencial.
f) Garantia definitiva del compliment del deure dedificar.
2. La valoració daquests criteris dadjudicació ha de representar, almenys, un 80 % del total de la valoració establida en el plec de condicions. La diferència entre el criteri de major valor i el de menor no pot superar el 15 %.
3. La convocatòria sha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, durant els terminis establits en lapartat número 4 següent, poden presentar-se proposicions amb el contingut documental previst en larticle 175 daquest text refós i de conformitat amb les regles següents:
a) Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per a formular un programa dactuació aïllada, edificatòria o rehabilitadora, en substitució de la persona propietària i pretendre ladjudicació de la seua execució. Lagent edificador o rehabilitador ha de disposar de les prerrogatives i obligacions de la persona adjudicatària dels programes dactuació aïllada i edificatoris i, en allò no previst, és aplicable allò que sha establit respecte de lagent urbanitzador dactuacions integrades, amb les especificitats pròpies dels programes dactuació aïllada.
b) El contingut del programa dactuació aïllada en substitució forçosa de la persona propietària ha dadequar-se a les especificitats del seu objecte i, en concret, a lobligació de l òrgan promotor de costejar totalment lexecució, per conveni amb la propietat o per causa del procediment obert en funció de lincompliment daquesta, i han dincloure els documents propis un programa dactuació aïllada en els termes establits en larticle 175 daquest text refós.
4. El concurs per a laprovació del programa dactuació aïllada i selecció de la persona adjudicatària per substitució forçosa constarà de dues fases:
a) Una primera, de termini de dos mesos de duració, per a la presentació dalternatives tècniques en plica oberta per totes les persones particulars que ho desitgen, i han de romandre en exposició pública totes les presentades pel termini mínim dun mes a partir de lacabament de lanterior mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en un periòdic de gran difusió. Transcorregut aquest termini, en el termini màxim daltres dos mesos, amb lemissió prèvia dels informes tècnics municipals que es consideren necessaris, lajuntament ha de seleccionar una alternativa tècnica justificada en els factors establits en el plec de condicions que afecten lalternativa tècnica.
b) Una segona fase, de termini de duració de dos mesos, per a la presentació, en plica tancada, de les propostes de conveni, proposicions juridicoeconòmiques i memòries de viabilitat econòmica i, si escau, de sostenibilitat econòmica, referits a lalternativa tècnica seleccionada.
Transcorregut aquest termini, en els deu dies següents es procedirà a lobertura de pliques, i quedaran en exposició pública totes elles durant vint dies per a demanar eventuals al·legacions respecte daixò.
c) Ultimats els terminis anteriors, en el període màxim de dos mesos, lajuntament, amb lemissió prèvia dels informes tècnics preceptius, adjudicarà el programa dactuació edificatòria o rehabilitadora a aquella proposta que complisca millor els requisits establits en el plec de condicions.
5. Laprovació dels programes dactuació aïllada té, per a la parcel·la, el solar o edifici que cal rehabilitar, els efectes següents:
a) En la modalitat de reparcel·lació forçosa o voluntària, ladjudicació de la parcel·la o solar en proindivís a lefecte de la seua distribució en règim de propietat horitzontal, en la proporció resultant a la persona adjudicatària del concurs junt amb la persona o les persones propietàries i locupació de la parcel·la per aquella, a lefecte de la realització de les obres. En el cas de no subscripció del conveni establit en lapartat 5.c de larticle 194 daquest text refós, de la part que li corresponga a la propietat sha de descomptar aquella de valor equivalent a la sanció per incompliment del deure, dacord amb el que estableix lapartat 4 de larticle 109 daquest text refós, i sha datribuir ledificació resultant a lajuntament en el procés de reparcel·lació forçosa.
b) En la modalitat dexpropiació forçosa, lobtenció de la parcel·la o el solar per a la persona adjudicatària del concurs, amb el deute previ del seu import, valorat dacord amb els criteris establits en la legislació estatal de sòl, a lefecte de la seua edificació com a propietària o propietari nou, en els termes establits en el programa dactuació aprovat. Del valor de lexpropiació, la part corresponent a la minoració per incompliment del deure dedificar, si escau, urbanitzar o rehabilitar, dacord amb el que estableix lapartat 4 de larticle 109 daquest text refós, correspon a ladministració.
c) Constitució de garantia per un import mínim del cinc per cent de limport de les càrregues del programa dactuació, incloent-hi els costos durbanització.
Article 197. Modalitats de participació de les persones propietàries.
1. En el supòsit de lactuació en règim concertat regulada en larticle 194.1.c.3, les persones propietàries afectades per lactuació poden participar-hi pagant la part econòmica que els corresponga o que acorden amb la seua part promotora, i han de rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal, parts o departaments construïts de ledifici en justa proporció de beneficis i càrregues respecte de laportació i adjudicació.
2. En el supòsit de lactuació en règim concertat regulada en larticle 194.1.c.3 daquest text refós, i de manera obligada en el de ledificació forçosa sense concert, les persones afectades poden participar-hi i han de rebre, mitjançant reparcel·lació horitzontal, dependències construïdes, sense aportació dinerària, a canvi de les seues primitives propietats, en règim dequidistribució.
3. Els assisteix, així mateix, el dret dautoexcloures de lactuació i rebre una compensació monetària pels seus béns, dacord amb la legislació estatal en matèria de valoracions, sense assumir els riscos i els beneficis daquella.
Article 198. Venda forçosa.
1. Amb la declaració dincompliment del deure dedificar, si lajuntament ha escollit la forma dactuació per venda forçosa, iniciarà aquest procediment i pot fer servir la subhasta o el concurs.
2. Lacord de lòrgan competent de lajuntament ha de resoldre la caducitat de les llicències que, si escau, shagen atorgat, i la impossibilitat per les persones propietàries de prosseguir el procés edificatori i, si escau, agent urbanitzador, i també la declaració dutilitat pública i la necessitat docupació a lefecte expropiatori. Lacord ha de contenir la valoració de limmoble dacord amb la legislació vigent en matèria de valoracions.
3. La convocatòria de la subhasta o el concurs ha diniciar-se en un termini no superior a dos mesos des de la data de la resolució de la declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar, i ha de contenir el preu mínim de licitació, els terminis per a edificar i complir les obligacions urbanístiques pendents, i la garantia que ha de prestar la persona adjudicatària, en quantitat no inferior al 25 % del valor del solar.
4. La convocatòria de la subhasta o el concurs sha de publicar en el butlletí oficial de la província corresponent, i ha dincloure les característiques de limmoble i les condicions dadjudicació.
Els criteris pels quals ha de regir-se el concurs han de ser, almenys, els establits per aquest text refós per a ladjudicació de programes dactuació aïllada.
5. Si sadjudica el bé, lajuntament o qui opta al concurs o a la subhasta seleccionat han datorgar escriptura pública de venda forçosa sense necessitat del consentiment de lanterior persona propietària.
A més del contingut ordinari, en lescriptura sha dincorporar un certificat de les condicions del concurs o la subhasta, de lexpedient tramitat i del document acreditatiu del pagament o consignació del preu i, si escau, de les indemnitzacions i pagaments a tercers.
La persona adquirent ha de comprometres a iniciar ledificació en el termini dun any, i aquest compromís sha dinscriure en el registre de la propietat.
6. En el cas que es declare deserta la primera licitació, sha de convocar un segon concurs o subhasta en el termini de dos mesos, amb rebaixa del tipus en un 25 % del preu corresponent a la persona propietària, sense que el preu de limmoble siga inferior al valor corresponent a lefecte expropiatori. En la convocatòria del segon concurs, el preu de licitació sha dincrementar amb les despeses que hi ha hagut en el primer.
7. Si la segona convocatòria de la subhasta o del concurs també es declara deserta, lajuntament, en un termini no superior a tres mesos, pot adquirir limmoble pel preu de lúltima licitació, amb destinació al patrimoni municipal de sòl.
8. El preu obtingut en la licitació sha de lliurar a la persona propietària, una vegada resoltes les càrregues dels immobles i deduïdes les despeses de gestió ocasionades i limport de les sancions imposades per incompliment.
9. Després del concurs o la subhasta, la declaració de parcel·la o solar com dedificació forçosa no sha danul·lar ni cancel·lar fins que sacredite el compliment de les condicions dadjudicació. Si aquestes no se satisfan en els terminis establits, lajuntament pot disposar la confiscació de la garantia prestada i lexpropiació de limmoble, i de lobra parcialment realitzada, si escau.
Article 199. Expropiació forçosa per incompliment del deure dedificar.
Amb independència de les facultats regulades en aquest capítol, lajuntament pot acordar en qualsevol moment, després de la declaració de lincompliment del deure dedificació, lexpropiació forçosa dels immobles no edificats en termini, i en aquest cas quedaria en suspens el procediment de substitució forçosa o venda forçosa, des del moment de la declaració en lexpedient de la necessitat docupació.
Article 200. Iniciació de les actuacions per a ledificació forçosa i subrogació de la Generalitat.
1. El dictat de lordre individualitzada dedificació o rehabilitació, la declaració dincompliment i la convocatòria i la resolució dels concursos i les subhastes regulats en aquest capítol a lefecte de ledificació de solars o rehabilitació dedificis, poden acordar-los dofici els ajuntaments o a instància de terceres parts interessades a participar en el procés edificatori o rehabilitador. Amb aquest efecte la o el particular ha de presentar a lajuntament un document que justifique lincompliment del deure de la persona propietària de limmoble, sobre la base de la informació demanada a lefecte a ladministració competent, per raó del dret dinformació establit en la legislació estatal del sòl.
També pot presentar documentació comprensiva duna memòria tècnica i jurídica, que justifique linterès general de lactuació dacord amb els criteris objectius de lactuació basats en el foment de ledificació que, si escau, haja aprovat lajuntament, i també els terminis previsibles per a fer-ho. Aquesta memòria ha danar acompanyada dun document acreditatiu de constitució duna garantia provisional, per import mínim del 2 % del cost total estimat de les obres objecte de lactuació proposada. Si la persona propietària sol·licita llicència, sadhereix al procés dedificació per substitució forçosa o es declara lincompliment del deure dedificació, l empresa promotora final de lobra ha de compensar els costos daquesta fiança. La persona particular que va instar el procediment perd la fiança si no es declara lincompliment, pel fet dhaver-hi causes justificades de la no-edificació o, si una vegada convocats els processos de concurs i subhasta, no shi presenta cap oferta vàlida.
2. Si lajuntament no incoa lexpedient de declaració dincompliment del deure dedificar o rehabilitar, o paralitza la seua tramitació per un termini superior a dos mesos, la tercera part instant, per a les actuacions dús residencial, podrà sol·licitar a la conselleria competent en matèria dhabitatge la subrogació de la Generalitat a lempara de larticle 60 Llei 7/1985, de 2 dabril, Reguladora de les Bases del Règim Local o entaular els processos judicials que li assistisquen.
Article 201. Actuació fora de les àrees dactuació delimitades.
En cas dincompliment dels deures de rehabilitació o edificació en els terminis indicats pel pla fora dels àmbits dactuació regulats en larticle 188 daquest text refós, els ajuntaments també poden aplicar les facultats establides en aquest capítol, previ dictamen favorable del Consell Jurídic Consultiu, sempre que justifiquen les raons dinterès públic que obliguen a la tramitació, i lexistència de demanda de ledificació corresponent.
CAPÍTOL II
Situació de ruïna i intervenció en edificis catalogats
Article 202. Situació legal de ruïna.
1. És procedent declarar la situació legal de ruïna quan el cost de les reparacions necessàries per a tornar lestabilitat, seguretat, estanquitat i consolidació estructurals a un edifici o construcció, manifestament deteriorat, o per a restaurar en aquest les condicions mínimes que permeten el seu ús efectiu, supere el límit del deure normal de conservació. No es considerarà, a aquests efectes, el cost de la realització dobres relatives a laccessibilitat o a la restitució de leficiència energètica en els termes exigits per la legislació estatal.
2. És procedent, així mateix, la declaració de ruïna, quan la persona propietària acredite haver complit puntualment el deure dinspecció periòdica realitzant diligentment les obres recomanades, almenys, en dos ocasions consecutives, i el cost daquestes, unit al de les obres que estiguen pendents de realitzar, supere el límit del deure normal de conservació, i que saprecie una tendència constant i progressiva en el temps a laugment de les inversions necessàries per a la conservació de ledifici.
3. Correspon als ajuntaments declarar la situació legal de ruïna, els quals incoaran el procediment dofici o com a conseqüència de denúncia formulada per qualsevol interessat. En les actuacions se citaran a les i els ocupants legítims de la construcció i a les persones titulars de drets sobre aquesta que consten en els registres públics, així com els òrgans competents quan resulte afectat el patrimoni històric. A aquest efecte, a la iniciació del procediment se sol·licitarà un certificat registral, lexpedició del qual es farà constar per nota marginal. De la mateixa manera, es farà constar la declaració de la situació legal de ruïna, a lefecte de la qual es remetrà al registre de la propietat la còpia de la resolució de declaració de ruïna.
4. La declaració de la situació legal de ruïna ha de disposar les mesures necessàries per a evitar eventuals danys físics i, a més, proposar la declaració dincompliment per lamo o ama del seu deure urbanístic de conservació o manifestar, raonadament, la improcedència daixò últim. La proposta de declarar lincompliment del deure de conservació, formulada juntament amb la declaració de ruïna legal, no serà definitiva ni produirà efecte sense amb audiència prèvia de les persones interessades i la resolució de lalcaldia dictada a la vista de les al·legacions presentades.
No hi ha incompliment del deure de conservació si la ruïna legal és causada per força major, fet fortuït o culpa de tercer, ni quan lamo o l ama tracte devitar-la amb el manteniment adequat i lús acurat de limmoble, reparant els seus desperfectes amb raonable diligència.
5. La declaració de ruïna legal respecte a un edifici no catalogat, ni objecte dun procediment de catalogació, determina per al seu amo o la seua ama lobligació de rehabilitar-lo o demolir-lo, a la seua elecció.
6. Si la situació legal de ruïna es declara respecte a un edifici catalogat, o objecte del procediment de catalogació, la persona propietària haurà dadoptar les mesures urgents i imprescindibles per a mantindrel en condicions de seguretat. Ladministració podrà concertar amb la persona propietària la seua rehabilitació. En defecte dacord, pot ordenar-li que lefectue, i atorgar-li lajuda corresponent.
Article 203. Amenaça de ruïna imminent.
1. Quan lamenaça duna ruïna imminent pose en perill la seguretat pública o la integritat del patrimoni arquitectònic catalogat, lajuntament podrà acordar les mesures que estime necessàries per a garantir lestabilitat i seguretat de ledifici, i ordenar el desallotjament o adoptar les mesures urgents i necessàries per a previndre o evitar danys en els béns públics o a les persones. Excepcionalment, podrà ordenar la demolició, quan aquesta siga imprescindible per a impedir perjuís majors.
2. Lajuntament serà responsable de les conseqüències que comporte ladopció injustificada daquestes mesures, sense que això eximisca la persona propietària de la íntegra responsabilitat en la conservació dels seus béns dacord amb les exigències de la seguretat, al qual seran repercutits els gastos realitzats per lajuntament, fins al límit del deure normal de conservació.
3. Ladopció de les mesures cautelars disposades per lajuntament per a evitar la ruïna imminent no pressuposen la declaració de la situació legal de ruïna, però determinen linici del procediment per a la seua declaració dacord amb el que estableix larticle 202 daquest text refós.
4. Ladopció de les mesures cautelars a què fa referència aquest
Article determinarà la incoació automàtica dun procediment contradictori per tal de determinar leventual incompliment, per part de la persona propietària del deure de conservació de ledificació, dacord amb els articles 193 i 195 daquest text refós.
Article 204. Intervenció en àmbits o edificis catalogats.
1. Les actuacions dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, que tinguen transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural, han de ser expressament autoritzades per llicència dintervenció o disposades per ordre dexecució municipal.
2. Si lactuació dintervenció afecta béns inscrits en lInventari general de patrimoni cultural valencià o en tràmit dinscripció, lautorització correspon, en lexercici de les seues atribucions, a lòrgan competent en patrimoni històric, la legislació del qual és dobligada observança.
Article 205. Pèrdua o destrucció delements catalogats.
1. Quan per qualsevol circumstància resulte la pèrdua o destrucció dun immoble o edifici catalogat, el terreny subjacent romandrà subjecte al règim propi de la catalogació.
2. La pèrdua o destrucció dun edifici catalogat, mediant incompliment del deure normal de conservació, determinarà lexpropiació de limmoble segons el que preveu aquest text refós, amb les conseqüències previstes en larticle 109.
CAPÍTOL III
Edificacions fora dordenació i zones semiconsolidades
Article 206. Fora dordenació.
1. Els plans expressaran quines construccions erigides amb anterioritat a aquests han de quedar en situació de fora dordenació, per manifesta incompatibilitat amb les seues determinacions, en les que només sautoritzaran obres de mera conservació.
2. En defecte de previsió expressa del pla, sentendran fora dordenació les edificacions que presenten alguna daquestes característiques:
a) Ocupar el viari públic previst pel pla.
b) Ocupar els espais lliures previstos pel pla, llevat que es tracte de construccions que puguen harmonitzar amb un entorn enjardinat i només ocupen una porció minoritària de la seua superfície.
3. Així mateix, els plans han destablir el règim transitori per a la realització dobres i activitats en edificis que, fins i tot sense quedar en situació de fora dordenació, no siguen plenament compatibles amb les seues determinacions. Es poden admetre obres de reforma i de millora i canvis objectius dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no accentue la inadequació al planejament vigent ni comporte la completa reconstrucció delements disconformes amb el planejament.
Lexcés de construcció sobre laprofitament objectiu previst pel pla, que, per ser transitòriament compatible amb les seues previsions, puga mantindres fins a la seua reedificació, no es computarà com a aprofitament adjudicat al seu titular quan es determinen les cessions o els costos durbanització que a aquest li corresponguen, ni es tindrà en compte quan es calculen els estàndards dotacionals exigibles o ledificabilitat consumida respecte a la total assignada a la zona o sector en què estiga situada la construcció.
Article 207. Concepte de situacions semiconsolidades.
1. La parcel·lació del pla procurarà respectar aquells usos i edificacions lícits existents que siguen conformes al nou planejament i sajusten a les seues alineacions o shi integren sense desajustos rellevants.
2. Amb aquest fi, en el pla o en el projecte de reparcel·lació que el desenvolupe es delimitarà la parcel·la neta que servisca de suport a lús o edificació, amb el seu espai funcionalment annex, la qual es delimitarà daltres parts de la finca originària susceptibles dintegrar-se en altres parcel·les o elements urbans. La forma i la dimensió de la parcel·la neta serà coherent amb les característiques generals de lordenació projectada, quant a la seua relació espacial amb ledifici. També sajustarà a les necessitats funcionals de lilla i carrer en què sintegre, i harmonitzarà amb el parcel·lari previst.
3. La superfície de parcel·la neta, quan continga una edificació lícita que haja de conservar-se, no computa dins de làmbit o el sector en laplicació dels aprofitaments tipus o regles dequidistribució o altres índexs o estàndards generals.
Article 208. Tractament de les situacions semiconsolidades en la reparcel·lació.
1. Shan dadjudicar a lantiga persona titular les parcel·les netes lícitament consolidades. Ladjudicació a favor del seu amo o ama de la parcel·la neta sha defectuar en tot cas com a nova finca registral i la resta de la finca ha de ser sempre inclosa en el projecte de reparcel·lació, siga quin siga el posicionament de l amo o l ama respecte del programa. Tanmateix, es por adjudicar a un tercer comptant amb lacceptació de lantiga persona propietària.
2. Lexcés dedificació consolidat fora dordenació no consumeix aprofitament ni computa com a adjudicació, encara que quede en propietat i en benefici de antiga persona propietària.
Article 209. Deures urbanístics de les persones propietàries en situacions semiconsolidades.
1. La persona propietària de ledifici consolidat ha de contribuir al pagament de les quotes durbanització en la part de serveis, obres o instal·lacions que no tinga en funcionament o la qualitat de la qual es millore substancialment. A aquest efecte, de la quota que li correspondria en la reparcel·lació sha de deduir la part corresponent als serveis, obres o instal·lacions ja preexistents en servei. Ladministració actuant ha de redactar una memòria econòmica justificativa a aquest efecte.
2. La resta de càrregues durbanització, que excedisca la part susceptible de ser liquidada de conformitat amb lapartat anterior, si és assumit per terceres persones afectades, es traduirà en aprofitament de conformitat amb el coeficient de canvi aplicable.
3. Els beneficis abans regulats són renunciables, en tot o en part, si el propietari o propietària prefereix la immediata liquidació de les seues obligacions urbanístiques en el si del programa corresponent.
TÍTOL IV
Règim del sòl no urbanitzable i del sòl urbanitzable sense programa dactuació
CAPÍTOL I
Normes generals per a la gestió territorial
en el sòl no urbanitzable
Article 210. Normes daplicació directa a les construccions i edificacions en el sòl no urbanitzable.
1. Les edificacions situades en el sòl no urbanitzable hauran de ser concordes amb el seu caràcter aïllat i adequades a lús, explotació i aprofitament a què es vinculen, i harmonitzar amb lambient rural i el seu entorn natural, dacord amb les regles que el planejament aplicable determine per a integrar les noves construccions en les tipologies tradicionals de la zona o més adequades al seu caràcter.
2. Mentres no existisca pla que ho autoritze, no podrà edificar-se amb una alçària superior a dos plantes mesurades en cada punt del terreny natural, sense perjuí de les altres limitacions aplicables.
3. No podran alçar-se construccions en llocs pròxims a carreteres, vies pecuàries o altres béns de domini públic, sinó dacord amb el que establisca la legislació específicament aplicable.
4. Totes les edificacions i activitats que simplanten per primera vegada en sòl no urbanitzable shan dajustar a lordenació aprovada, han de disposar de sistemes adequats de depuració dels abocaments i residus que generen i han de complir lannex inclòs en aquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, i la resta de la normativa de prevenció dincendis forestals.
5. Totes les edificacions i activitats que estigueren implantades el 20 dagost de 2014 que es regularitzen per qualsevol dels procediments legalment previstos, hauran de disminuir el risc dincendis forestals complint les regles de lannex XI daquest text refós, o disposició reglamentària que la substituïsca, únicament en la mesura en què ho exigisca el pla municipal de prevenció dincendis, sense impedir la viabilitat del procés de legalització.
Article 211. Ordenació dusos i aprofitaments en el sòl no urbanitzable.
1. La zonificació del sòl no urbanitzable pot preveure, en funció de les seues característiques i amb caràcter excepcional, els usos i aprofitaments següents:
a) Edificacions, construccions i instal·lacions necessàries per a lactivitat agropecuària i forestal i les seues corresponents activitats complementàries dacord amb la legislació agropecuària, adequades per a lús corresponent relacionat amb lexplotació per a la qual se sol·licita autorització. Almenys la mitat de la parcel·la ha de quedar lliure dedificació o construcció, exceptuant els hidrants de reg, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol, a més de construccions per a capçals de reg localitzat que no ocupen més de 12 m² associats a captacions daigua legalment establides, així com els hivernacles, excepte aquells destinats a la pública concurrència i els que inutilitzen el sòl agrari. Aquesta superfície lliure dedificació ha de mantenir-se en el seu ús agrari o forestal, o amb les seues característiques naturals pròpies. També sadmet, amb les mateixes exigències, lús i les instal·lacions necessàries per a la cria i manteniment particular o comercial danimals, inclosos els de companyia, sempre que sajusten a la normativa sectorial aplicable.
Aquestes edificacions en cap cas podran albergar cuines, banys, dormitoris i altres serveis similars destinats a usos residencials o terciaris. A aquest efecte, no tindran la consideració de banys destinats a tals usos les instal·lacions daigua i sanejament que tinguen per objecte complir amb la normativa en matèria de sanitat i higiene de les explotacions agràries. Les administracions públiques hauran de vetlar per lexercici de les seues potestats de disciplina urbanística respecte de les edificacions amb finalitats agropecuaris que sense autorització siguen destinades a usos residencials o terciaris.
b) Habitatge aïllat i familiar, complint els requisits següents:
1.r Es permet, excepcionalment, edificar en parcel·les de perímetre ininterromput que, tant en la forma com en la superfície, comprenguen la mínima exigible segons el planejament, que en cap cas no ha de ser inferior a una hectàrea per habitatge.
2.n La superfície ocupada per ledificació no ha dexcedir mai el 2 % de la superfície de la finca rústica; la resta ha destar i mantenir-se amb les característiques naturals que li són pròpies o en cultiu. No obstant això, el pla pot permetre serveis complementaris de lhabitatge familiar, sense obra de fàbrica sobre la rasant natural, la superfície de la qual no excedisca el 2 % de la superfície de la finca rústica en què es realitzen.
3.r Ledificació ha destar situada fora dels cursos naturals descolaments i shan de respectar les masses darbratge existent i la topografia del terreny.
4.t Sexigeix una previsió suficient dabastiment daigua potable, una adequada gestió dels residus i un tractament adequat de les aigües residuals que impedisca la contaminació del sòl. Els costos daquestes infraestructures o instal·lacions van a càrrec de la persona propietària.
5.è La construcció no ha de formar nucli de població, dacord amb el que hi ha establit en el planejament urbanístic, i queden prohibides les agrupacions dhabitatges en una mateixa parcel·la, i també les que tinguen característiques pròpies dels habitatges col·lectius.
En el cas que es tracte dhabitatges aïllats i unifamiliars vinculats a lactivitat agropecuària i complementària, mitjançant un informe favorable de la conselleria competent en matèria dagricultura, basat en exigències de lactivitat agropecuària, se les podrà eximir justificadament del compliment dels requisits regulats en lapartat b, 1.r i 2.n, en qualsevol cas, però, han de guardar proporció amb lextensió i les característiques daquests i quedar directament vinculats a les explotacions agropecuàries corresponents.
Sense perjudici del que hi ha establit en el paràgraf anterior, per a lautorització daquests habitatges rurals, és preceptiu que el planejament urbanístic o, si escau, la modificació daquest haja delimitat justificadament les zones en què siga possible la realització daquestes edificacions i que, en tot cas, tinguen linforme favorable de la conselleria competent en matèria dagricultura amb caràcter previ a latorgament de la llicència dobres.
La conselleria competent en matèria dagricultura només ha demetre un informe favorable per a aquells habitatges que estiguen vinculats a una explotació agropecuària duna dimensió mínima duna unitat de treball agrari o si la persona titular té la condició d agricultora professional, segons la legislació agrària vigent, sempre que sen justifique la necessitat i la idoneïtat de la ubicació.
c) Explotació de pedreres, extracció dàrids i de terres o de recursos geològics, miners o hidrològics, que es regularan per mitjà de plans territorials o urbanístics adequats i amb capacitat per a ordenar usos. Serà imprescindible el manteniment duna franja de com a mínim cinc-cents metres dample al voltant de tot làmbit de lexplotació amb prohibició expressa de lús residencial, llevat que ladopció de mesures correctores permeta reduir aquesta amplària. Si escau, es permetrà la realització de construccions i instal·lacions destinades a la transformació de la matèria primera obtinguda de lexplotació que convinga territorialment emplaçar prop del seu origen natural.
d) Generació denergia renovable, en els termes que establisca la legislació sectorial i el planejament territorial i urbanístic.
e) Activitats industrials i productives, demplaçament necessari en el medi rural. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Indústries que, per exigència de la normativa que les regule, hagen dubicar-se allunyades de les zones residencials o terciàries, i no hi haja, en un radi de cinc quilòmetres, amb centre en el de la parcel·la on es pretenga realitzar lactivitat, sòl amb classificació i qualificació aptes per a ubicar-la. La parcel·la ha de tenir un perímetre ininterromput que delimite una superfície no inferior a una hectàrea i, en tot cas, amb el 50 % lliure dedificació i ocupació, dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
2.n Activitats de transformació i comercialització de productes del sector primari no compreses en lapartat a daquest article, que, tenint en compte la seua especial naturalesa i característiques, necessiten emplaçar-se prop de les parcel·les dorigen de la matèria primera, en una parcel·la no inferior a una hectàrea de perímetre ininterromput i, en tot cas, amb el 50 % lliure docupació i dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
3.r Indústries de baixa rendibilitat per unitat de superfície que requerisquen dedicar gran part daquesta a depòsit, emmagatzematge o assecament de mercaderies a laire lliure i que requerisquen una parcel·la duna superfície mínima duna hectàrea, en recinte de perímetre ininterromput que, en tot cas, ha de tancar-se adequadament i, com a regla general, mitjançant pantalla vegetal.
f) Activitats terciàries o de serveis. Només pot autoritzar-se la implantació de les activitats següents:
1.r Establiments dallotjament turístic i restauració, quan sacredite que lemplaçament dista més de cinc quilòmetres del sòl vacant amb qualificació apta per a contenir aquests usos i, a més, concórrega alguna daquestes circumstàncies: la conveniència de la situació aïllada de lestabliment per al gaudi del medi natural i del paisatge o loportunitat de la seua situació a partir de la línia dedificació de les carreteres, per a la prestació de servei als usuaris i usuàries daquestes, amb justificació de les instal·lacions i els serveis establits en les necessitats objectives del trànsit rodat i de la compatibilitat amb lordenació sectorial de la carretera de què es tracte. Els establiments dallotjaments turístics no tenen característiques urbanes ni han de propiciar la formació de nuclis de població.
Quan la implantació daquests usos siga dinterès per al desenvolupament turístic rural o puga escometres mitjançant la recuperació del patrimoni arquitectònic radicat en el medi rural, pot exceptuar-se el requisit de distància mínima abans mencionat, i també el de parcel·la mínima a què es refereix aquest article, amb un informe previ favorable de lòrgan competent en matèria de turisme.
2.n Centres recreatius, esportius, doci, i també instal·lacions dempreses dedicades al turisme actiu i daventura, quan sacredite suficientment que escau implantar-los en el medi rural, per estar relacionats amb les característiques de lentorn natural o requerir grans superfícies de sòl no edificat per al desenvolupament, i sempre que col·laboren a la sostenibilitat i al manteniment del medi rural no afectat directament per lactuació.
3.r Campaments de turisme i instal·lacions semblants o equivalents de caràcter turístic, regulats per la legislació de turisme i que no propicien, per les seues característiques i emplaçament, la formació de nuclis de població o de característiques urbanes.
4.t Activitats culturals i docents, assistencials, religioses i benèfiques, centres sanitaris i científics, i serveis funeraris i cementeris, quan, a més de complir la normativa sectorial que les regule específicament, sacredite suficientment, en raó a les seues característiques concretes, la procedència de lemplaçament aïllat i la impossibilitat dubicar-los en sòls amb qualificació urbanística idònia del municipi afectat.
5.è Plantes per al tractament, la valoració, el depòsit i leliminació de residus que, per les seues característiques, hagen demplaçar-se allunyades dàrees habitades.
6.è Obres, infraestructures i instal·lacions pròpies de les xarxes de subministraments, transports i comunicacions, demplaçament necessari en el sòl no urbanitzable, excepte si estan vinculades amb lactivitat agropecuària, que es consideren incloses en lapartat a daquest article.
7.è Estacions de subministrament de carburants i àrees de servei de les carreteres, que shan de tramitar per la normativa establida en aquest títol IV quan no estiguen expressament delimitades pel planejament o ordenació sectorial de la via.
2. La parcel·la exigible per a les actuacions terciàries o de serveis en el medi rural serà almenys de mitja hectàrea de perímetre ininterromput. No es considerarà que el perímetre queda interromput si la parcel·la està dividida per camins rurals o vies pecuàries. Tampoc es considerarà interromput quan la parcel·la està dividida per altres elements territorials de domini públic i tinga almenys mitja hectàrea a cada costat daquest domini públic. Haurà de quedar el 50 % de la superfície de la parcel·la lliure docupació per lactivitat, considerant la superfície total de la parcel·la, en el primer cas, i la superfície de cada una de les parts situades a un costat i a laltre del domini públic, en el segon cas. Aquest percentatge no serà aplicable als campaments de turisme, als centres recreatius, esportius o doci que, per les seues característiques, requerisquen ocupar a laire lliure una gran superfície dinstal·lacions sense edificar.
3. Per a qualsevol ús i aprofitament sha dexigir una previsió suficient de labastiment daigua potable i una completa evacuació, recollida i depuració dels residus i daigües residuals. Les previsions han de constar en els preceptius documents tècnics per a obtenir les corresponents autoritzacions i sha de fer menció expressa de la seua execució en el corresponent certificat final dobra o instal·lació. El cost que puga implicar lextensió de les xarxes daquests o altres serveis és a càrrec de la part promotora.
4. Sense perjudici del que disposa lapartat 1.c daquest article, amb vista a leventual inclusió de lexplotació dhidrocarburs en sòl no urbanitzable, dacord amb les seues característiques i amb caràcter excepcional, a través de lordenació dels seus usos i aprofitaments, no poden autoritzar-se activitats extractives o dexploració, investigació i explotació dhidrocarburs líquids o gasosos, mitjançant qualsevol tècnica, en aquells espais declarats despecial protecció ambiental a lempara de la normativa estatal i autonòmica daplicació, quan puguen posar-se en risc els elements i els valors que van justificar laprovació del règim de protecció o aquelles siguen incompatibles amb ladequada gestió i conservació daquests espais.
Article 212. Actes dús i aprofitament en el medi rural.
Ladministració i els particulars podran realitzar actes dús i aprofitament en el sòl no urbanitzable en els casos previstos en aquest capítol, amb el compliment dels requisits hi establits i dacord amb els principis i criteris establits en el títol I, del llibre I daquest text refós, a les determinacions del planejament territorial o urbanístic i a les resolucions administratives corresponents.
Article 213. Actuacions promogudes per les administracions públiques territorials.
1. En les actuacions promogudes per les distintes administracions públiques territorials, directament o sota el seu control, per mitjà dels seus concessionaris o agents, per a lexecució dobres públiques o construccions i instal·lacions de servei públic essencial o activitats dinterés general, que necessiten ubicar-se en el sòl no urbanitzable, sobservarà el que preveu la legislació sobre ordenació territorial i urbanística, en la legislació reguladora del servei o activitat que sha dimplantar i en la legislació de règim local.
2. Quan les construccions, obres i instal·lacions siguen promogudes pels concessionaris o agents de ladministració, es requerirà que la part sol·licitant acredite davant de lajuntament corresponent el títol jurídic que empare aquesta condició dagent públic per la qual promou lactuació en el desenvolupament i explotació de lactivitat normal de servei públic.
3. Les actuacions a què fa referència lapartat anterior no estan subjectes a declaració dinterés comunitari; a més, tampoc estaran subjectes a llicència municipal aquelles obres, serveis i instal·lacions que, dacord amb la seua legislació sectorial, nestiguen exemptes.
4. La llicència municipal urbanística que satorgue podrà imposar, si és el cas, lexigència de compartir per diferents empreses públiques o privades les instal·lacions autoritzades, dacord amb la normativa sectorial específica corresponent. També podrà imposar lexigència dadoptar les mesures que es consideren necessàries per a evitar o reduir el seu impacte paisatgístic en el medi rural.
5. Quan, per a poder exercir les competències respectives sectorials, aquestes administracions necessiten establir noves determinacions en lordenació urbanística vigent, hauran de promoure plans especials o catàlegs de béns i espais protegits en els termes que preveu aquest text refós.
Article 214. Actuacions promogudes per particulars.
1. Estan subjectes a llicència urbanística municipal i, si escau, a prèvia declaració dinterès comunitari, en els termes que preveu aquest capítol, els actes dús i aprofitament que promoguen les i els particulars en el sòl no urbanitzable.
No estan subjectes a llicència municipal els treballs habituals de lactivitat agropecuària, com ara arrancada i nova plantació de cultius permanents, les instal·lacions de reg en parcel·la que comprenen els hidrants i caps de reg localitzat, arquetes per a allotjar vàlvules, estacions meteorològiques i de telecontrol. Tampoc estan subjectes a llicència municipal les estructures lleugeres no permanents per a la producció agropecuària i forestal.
2. No es podran atorgar llicències municipals, ni dobres ni dactivitat, que legitimen usos i aprofitament en sòl no urbanitzable que, en els casos i per mitjà de les tècniques regulades en aquest capítol, estiguen subjectes a un informe previ, declaració dinterés comunitari o autorització corresponent, fins que conste en lexpedient la seua emissió i, si és el cas, sacredite el compliment de les condicions imposades per aquests.
3. La sol·licitud de les llicències que autoritzen actes dedificació en sòl no urbanitzable que requerisquen la declaració dinterés comunitari prèvia, hauran dincorporar aquesta declaració juntament amb la sol·licitud.
4. Les llicències que autoritzen actes dedificació en el sòl no urbanitzable satorguen condicionades a la inscripció en el registre de la propietat de la vinculació de la superfície mínima de parcel·la, parcel·les o part delles, exigible urbanísticament per a la construcció que sautoritza, com també la conseqüent indivisibilitat daquesta, les altres condicions imposades en la llicència i, si escau, en la declaració dinterès comunitari. En el cas dexplotacions agropecuàries o forestals, no es requereix vincular totes les parcel·les que constitueixen lexplotació que justifica la necessitat de la construcció, sinó únicament la superfície urbanísticament requerida per a la seua autorització. No obstant això, aquestes edificacions no poden alterar lús i lactivitat que shi desenvolupe i que justificaven la seua autorització.
5. En tot cas, el transcurs del termini previst legalment per a atorgar la llicència municipal en aquests casos tindrà efectes desestimatoris, i es considerarà denegada lautorització.
6. No podran iniciar-se obres o instal·lacions en el medi rural sense que abans sobtinguen les llicències municipals per al seu funcionament lícit.
Article 215. Activitats, actes dús i aprofitament en el sòl no urbanitzable subjectes a llicència municipal sense la declaració dinterés comunitari prèvia.
1. Els actes dús i aprofitament en sòl no urbanitzable previstos en larticle 211.1, paràgrafs a, b i c daquest text refós, seran autoritzables per lajuntament per mitjà de latorgament de les llicències municipals corresponents, sense declaració dinterés comunitari prèvia. En aquests casos, a més dels informes o les autoritzacions legalment exigibles, les conselleries competents per raó de la matèria hauran demetre informes, i les condicions incloses en ells shauran dincorporar en les llicències corresponents. La sol·licitud d aquests informes o autoritzacions la efectuarà lajuntament després de comprovar la compatibilitat urbanística de lactuació sol·licitada.
2. Sense perjudici de la sol·licitud daquells altres informes que es consideren necessaris per aplicació de la normativa sectorial o per les característiques pròpies de la sol·licitud, lajuntament, abans datorgar la llicència dobres, ha de sol·licitar els informes següents:
a) En els supòsits de larticle 211.1.a daquest text refós, ha de sol·licitar un informe de la conselleria competent en matèria dagricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de lús i de la seua ubicació. Excepte per a les activitats de manteniment i conservació de les estructures i les infraestructures per a la producció agropecuària que no alteren les prestacions de la infraestructura mateixa, ni saltere lús i laprofitament del sòl no urbanitzable. En aquest cas sha de sotmetre al règim de declaració responsable.
b) En els supòsits de larticle 211.1.c daquest text refós, ha de sol·licitar un informe de la conselleria competent en matèria durbanisme, medi ambient i en matèria de carreteres.
c) Si lús o laprofitament subica en el sòl no urbanitzable protegit, serà preceptiu linforme de la conselleria competent en matèria durbanisme i, si escau, el de ladministració competent per raó dels valors que determinen la protecció daquest sòl.
Article 216. Activitats que requereixen declaració dinterés comunitari.
1. La Generalitat intervé en lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable, dins dels límits i en les condicions establides en aquest text refós, per mitjà duna declaració dinterès comunitari amb caràcter previ a la llicència municipal, en els supòsits previstos en larticle 211.1, paràgrafs d, e i f daquest text refós. Així mateix, serà exigible obtindre declaració dinterès comunitari per a la implantació daquestes activitats en edificacions existents, així com per a la modificació de les ja atorgades.
2. Lautorització daquests usos i aprofitaments no requeriran de declaració dinterés comunitari en els supòsits previstos en els articles 217, 218 i 219 daquest text refós. En aquests supòsits shaurà de sol·licitar, amb caràcter previ a latorgament de la llicència municipal, un informe de la conselleria competent en matèria durbanisme i ordenació del territori i de les administracions les competències de les quals puguen resultar afectades per la implantació daquestes actuacions.
Article 217. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari per existir un planejament territorial.
No requeriran declaració dinterès comunitari els usos i els aprofitaments que estiguen previstos expressament en els instruments de planejament següents:
a) Els que siguen objecte dassignació per mitjà de plans especials, sense que això eximisca del pagament del corresponent cànon.
b) Els que vinguen atribuïts per un pla dacció territorial, sense que això eximisca del pagament del corresponent cànon.
c) Els que, excepcionalment, vinguen atribuïts en els instruments dordenació ambiental previstos en la normativa despais naturals protegits que qualifiquen el sòl com a protegit, requerint-se en aquest cas, amb caràcter previ a la implantació de lús o laprofitament corresponent, linforme favorable de la conselleria competent en matèria despais naturals i de paisatge.
Article 218. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari en determinats municipis.
1. No requeriran declaració dinterès comunitari els usos i els aprofitaments en sòl no urbanitzable comú en els supòsits següents:
a) En els municipis que lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana considera sistema rural.
b) En els municipis que lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana considera franja intermèdia del territori, sempre que es complisca un daquests requisits:
1n. Que el municipi compte amb un planejament adaptat a el present tex refós en el qual, de manera expressa, es declare lexoneració de la declaració dinterés comunitari en part del terme municipal, per presentar característiques rurals, atenent criteris demogràfics, daccessibilitat, econòmics i socials.
2n. Sense necessitat duna prèvia adaptació del planejament a el present tex refós, quan es tracte dactivitats de transformació i comercialització de productes del sector primari agrícola o forestal que, tenint en compte la seua especial naturalesa i característiques, requerisquen emplaçar-se prop de les parcel·les dorigen de la matèria primera, en una parcel·la no inferior a una hectàrea de perímetre ininterromput i, en tot cas, amb el cinquanta per cent lliure docupació i dedicat a lús agrari o forestal.
Article 219. Excepcions a lexigència de declaració dinterés comunitari per a determinades activitats.
1. La reutilització darquitectura tradicional per a la implantació dallotjament turístic rural, cellers, almàsseres i establiments de restauració o assimilats en vivenda rural o construcció agrària o industrial legalment edificada, està exempta de declaració dinterès comunitari, però subjecta a informe vinculant de les conselleries competents en matèria de turisme, durbanisme, dagricultura i de carreteres, si és el cas, com també a llicència municipal. Les sol·licituds realitzades a lempara daquest precepte podran comportar una ampliació de fins a un vint per cent de ledificació legalment construïda.
2. Seximiran de la declaració dinterès comunitari en sòl no urbanitzable comú:
a) Les instal·lacions denergies renovables següents:
1.n Aquelles que compten amb un pla especial aprovat que ordene específicament aquestos usos vinculats a la utilizació racional dels recursos naturals en el medi rural.
2.r Les instal·lacions generadores denergia renovable destinades a autoconsum, amb un informe previ de la conselleria competent en matèria denergia.
3.r Les instal·lacions denergia renovable, quan lenergia siga obtinguda, almenys en un cinquanta per cent, a partir de recursos, productes i subproductes de la pròpia activitat agrària de lexplotació, i es genere un nivell elevat dautosuficiència per a lexplotació agrària. En aquests casos, sha de sol·licitar informe de les conselleries competents en matèria dagricultura, ramaderia, caça, gestió del medi natural o animals domèstics, en funció de lús, aprofitament i de la seua ubicació, i de la conselleria competent en matèria denergia, en funció de la racionalitat de laprofitament energètic proposat.
b) Els usos i aprofitaments en el medi rural relatius a les activitats agràries complementàries següents:
1.r Allotjament de turisme rural, establiment de restauració o assimilats, sempre que lactuació supose la recuperació de patrimoni arquitectònic tradicional o el pla urbanístic estiga adaptat a aquest text refós i la superfície construïda de lactuació no supere els 500 m2.
2.n Cellers de vi, almàsseres o altres instal·lacions de la industria agroalimentària que:
i) Complisca amb les determinacions de la legislació sectorial.
ii) Es tracte de recuperació de patrimoni arquitectònic tradicional o la superfície construïda de lactuació no supere 800 m² de sostre sobre rasant i 600 m² de soterrani. Així mateix, si lordenació del sòl no urbanitzable està adaptada a aquest text refós o expressament ho preveu un pla dacció territorial o un programa de paisatge saplicarà lexempció de declaració dinterès comunitari si la superfície de sostre construïda no supera els 2000 m² sobre rasant i 1200 m² de soterrani.
iii) Més del cinquanta per cent de la matèria primera agrària empleada provinga de lexplotació en què subica la construcció.
iv) La parcel·la o parcel·les vinculades de lexplotació de la persona titular que tinguen una superfície mínima igual o superior a mitja hectàrea i, en tot cas, amb el 70 % lliure dedificació i ocupació, dedicat a lús agrari o forestal efectiu.
Les instal·lacions, parts daquestes o els béns dequip per a la producció hauran destar integrats en la construcció, i shaurà dacreditar una adequada gestió dels residus sòlids, de les aigües residuals i dels subproductes generats per lactivitat.
3. Als efectes daquest text refós, sentén per arquitectura tradicional el resultat de la utilització de materials i tècniques constructives característiques de la zona en què subica, sempre que siga adequat a les necessitats funcionals per a les quals es va construir. Les sol·licituds realitzades a lempara daquest precepte podran comportar una ampliació dun vint per cent de ledificació legalment construïda.
Article 220. Règim general de la declaració dinterés comunitari.
1. La declaració dinterés comunitari atribueix usos i aprofitaments en el medi rural. Aquesta declaració haurà destar motivada i fundar-se en:
a) Una valoració positiva de lactivitat sol·licitada.
b) La necessitat demplaçament en el medi rural.
c) La major oportunitat i conveniència de la localització proposada davant daltres zones del medi rural.
d) La utilització racional del territori.
2. La justificació de la necessitat demplaçament en el medi rural es realitza valorant la inviabilitat dubicar lactivitat en un altre tipus de sòl del propi terme municipal o dels municipis contigus. A aquest efecte, saportaran plans de classificació i qualificació de sòl dels diferents planejaments municipals en què sidentificaran la ubicació de la parcel·la en què es proposa lactivitat i la fitxa de gestió aplicable als sòls en què càpia lús urbanístic pretés. També es valorarà la incidència de lactivitat en el desenvolupament sostenible o en la recuperació natural de les zones deprimides, la compatibilitat de lactuació amb la infraestructura verda i el paisatge, la proximitat de lactivitat a les xarxes dinfraestructures ja existents i la contribució de lactivitat a millorar els nivells docupació laboral de la zona. Lanterior sentén sense perjudici daltres paràmetres que puguen ser tinguts en compte per a la justificació particularitzada de la necessitat demplaçament respecte de cada activitat concreta que es puga realitzar en el medi rural.
3. Lautorització dusos i aprofitaments en sòl no urbanitzable mitjançant la declaració dinterès comunitari requereix lelaboració dun instrument de paisatge, el contingut del qual sha dadaptar a la mena dactuació proposada i al paisatge on se situa. Si, dacord amb la legislació ambiental, fora necessària lavaluació dimpacte ambiental del projecte, aquesta sha de fer en la tramitació de la llicència substantiva del projecte que corresponga, dacord amb el que establisca en la seua legislació sectorial. A més, en aquells supòsits en què lactuació comporte una major concentració de població, de vehicles pesants, amb remolc, autocaravanes o similars, han defectuar una anàlisi dels efectes que generen i proposar solucions que les mitiguen, per tal de millorar la mobilitat sostenible de lactuació amb lentorn.
4. Les declaracions dinterés comunitari no podran contindre pronunciaments contradictoris ni incompatibles amb el document davaluació ambiental que siga procedent emetre segons la legislació sectorial, ni amb els continguts en els informes preceptius emesos en matèria de patrimoni cultural, quan algun d aquests fora preceptiu dacord amb la seua legislació sectorial.
Article 221. Cànon dús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari.
1. La declaració dinterés comunitari estarà vinculada a una activitat concreta i obligarà la part promotora o propietària a pagar el corresponent cànon dús i aprofitament i a complir la resta de compromisos assumits i determinats en aquesta.
2. El cànon dús i daprofitament sha destablir en la declaració dinterès comunitari, a proposta de lajuntament, per una quantia equivalent al 2 % dels costos estimats de les obres dedificació i de les obres necessàries per a la implantació dels serveis a què es refereix lúltim paràgraf de larticle 211 daquest text refós. La fixació del cost de les obres, i conseqüentment del cànon, té un caràcter provisional fins que no es fixe definitivament en els pressuposts dels projectes dedificació i durbanització, en el moment de concessió de la llicència municipal. El cànon es merita una sola vegada en ocasió de latorgament de la llicència urbanística, i lajuntament pot acordar, a sol·licitud de la part interessada, el fraccionament o lajornament del pagament, sempre dins del termini de vigència concedit. Latorgament de pròrroga del termini a què es refereix larticle 222 daquest text refós no comporta cap cànon urbanístic nou.
3. Lajuntament pot proposar lexempció del pagament del cànon dús i aprofitament quan es tracte dactivitats benèfic assistencials, sanitàries o culturals i sense ànim de lucre acreditat suficientment, o la reducció fins a un 50 % quan es tracte dactivitats industrials, productives, generadores denergies renovables, terciàries o de serveis susceptibles de crear ocupació de forma significativa, amb relació a locupació local.
4. Limpagament del cànon dona sempre lloc a la caducitat de la declaració dinterès comunitari i de la llicència urbanística. La percepció del cànon correspon als municipis i les quantitats ingressades per aquest concepte shan dintegrar en el patrimoni municipal del sòl.
Article 222. Termini de lús i aprofitament en les declaracions dinterés comunitari.
1. La conselleria competent en matèria durbanisme, a proposta motivada de lajuntament afectat, establirà un determinat termini de vigència de lús i aprofitament atribuït per la declaració dinterès comunitari, que no podrà excedir trenta anys.
2. El transcurs del termini de vigència de lús i aprofitament atribuït produirà la caducitat de la declaració dinterés comunitari i de la llicència urbanística, si bé la part interessada podrà, abans del venciment daquest termini, sol·licitar de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme pròrroga per un període igual o inferior a linicialment assignat. Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de pròrroga formulada per la part interessada sense que la conselleria haja resolt sobre aquella, es produiran pròrrogues tàcites anuals successives, comptadores des del venciment del termini precedent, fins que es declare la caducitat o la pròrroga expressa per a quan acabe el període anual corresponent.
3. Caducada la declaració dinterès comunitari, el seu titular procedirà al cessament de lactivitat, al desmantellament de les instal·lacions i a la demolició de les construccions realitzades, amb reposició del sòl al seu estat original i restauració paisatgística de lentorn natural. La resolució per la qual sacorde la caducitat haurà de fixar, en funció de les característiques pròpies de cada activitat, el termini per al compliment daquestes obligacions.
Article 223. Atorgament de la declaració dinterés comunitari.
1. Les actuacions subjectes a una declaració dinterés comunitari prèvia iniciaran el procediment per mitjà de sol·licitud de la part interessada presentada davant de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, i adjuntaran, a més de la documentació pertinent, dacord amb el que estableixen els articles anteriors, un document descriptiu de lactuació, subscrit per personal tècnic competent, lestructura i continguts del qual els fixarà la conselleria competent en matèria durbanisme, comprensiu de memòria informativa i justificativa, plànols dinformació i ordenació i estudi dintegració paisatgística.
2. La instrucció i la resolució del procediment correspondrà a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, la qual no admetrà a tràmit, amb audiència prèvia a la part interessada, aquelles iniciatives que no sajusten als pressupostos exigits per aquest text refós i el planejament aplicable.
3. En tot cas, ladmissió a tràmit de la sol·licitud no prejutja el sentit de la resolució definitiva que sadopte. El termini per a resoldre sobre ladmissió a tràmit i convocar informació pública serà de dos mesos, i saplicarà la regla del silenci positiu.
4. La conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, admesa a tràmit la sol·licitud, sotmetrà lexpedient simultàniament a:
a) Informació pública per un període mínim de vint dies hàbils, anunciada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el tauler dedictes de lajuntament afectat. Durant aquest període, el projecte es trobarà depositat, per a consulta pública, en un local de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme situat a la capital de província.
No serà preceptiu reiterar aquest tràmit en un mateix procediment, encara que sintroduïsquen modificacions substancials en el projecte: bastarà amb la notificació de la resolució definitiva que sadopte a les i els interessats personats en les actuacions i a aquells que pogueren resultar afectats en els seus drets subjectius amb les modificacions introduïdes.
b) Informes dels distints departaments i òrgans competents de les administracions estatal, local i autonòmica que pogueren veures afectats en les seues competències respectives, així com dels ajuntaments contigus. Se sol·licitarà, així mateix, informe de lajuntament sobre el terme municipal del qual se sol·licite implantar lactuació. aquests informes podran versar sobre el contingut del seu planejament o altres consideracions doportunitat. La falta demissió en el termini dun mes dels informes no interromprà la tramitació, tot això sense perjuí del que es derive de la legislació sectorial.
c) Audiència, amb notificació expressa, a les persones titulars de béns i drets afectats per lactuació i de les finques contigus, perquè puguen al·legar, reclamar o suggerir el que consideren oportú.
5. Lòrgan competent de la conselleria amb competències en matèria dordenació del territori i urbanisme haurà de resoldre i notificar a la part interessada, en el termini màxim de sis mesos, el procediment de declaració dinterés comunitari. Transcorregut aquest termini sense que shaja notificat la resolució expressa, es podrà entendre desestimada la sol·licitud.
6. Quan es tracte dactivitats industrials, productives, generadores denergies renovables i terciàries o de serveis, i en atenció a la capacitat que tenen per a crear ocupació, la conselleria competent en matèria durbanisme pot acordar-ne la tramitació urgent a proposta de lajuntament. En aquest cas, els terminis que estableix aquest text refós es redueixen a la meitat, i el termini dinformació pública és de vint dies hàbils. En la sol·licitud dinformes i dictàmens cal fer constar la declaració durgència. No shan de tramitar amb caràcter durgència aquelles actuacions que, per raó del seu objecte, estiguen subjectes a informes exigits per la legislació del patrimoni cultural immoble o dimpacte ambiental.
7. La resolució de declaració dinterés comunitari sadoptarà motivadament i serà coherent amb les directrius, criteris i determinacions del planejament territorial i urbanístic aplicable; ponderarà la necessitat de lemplaçament proposat en el medi rural, la incidència de lactivitat en el desenvolupament sostenible econòmic i social, el medi natural, la infraestructura verda i el paisatge i les xarxes dinfraestructures o serveis públics existents, i en loportunitat descometre lactuació proposada en el marc de la correcta vertebració del territori.
8. La declaració dinterés comunitari satorgarà sempre condicionada al fet que abans de linici de les obres sobtinguen les llicències, autoritzacions i permisos que siguen necessaris per al lícit exercici de lactivitat, així com a inscriure en el registre de la propietat la vinculació del terreny a lús i aprofitament autoritzat, amb les altres condicions establides en aquella. Es podrà iniciar el procediment de declaració de caducitat de la declaració dinterés comunitari si, en el termini de sis mesos comptador des de la notificació, no se sol·licita la preceptiva llicència municipal urbanística, en els termes que preveu la legislació urbanística, o no sinscriu en el registre de la propietat corresponent.
Article 224. Modificacions de les declaracions dinterés comunitari.
1. En les modificacions de les declaracions dinterès comunitari, la conselleria competent en matèria durbanisme, amb un informe previ en matèria de territori i paisatge, haurà de determinar en cada cas concret si les modificacions requereixen obtindre una nova declaració i, en aquest cas, si aquesta declaració ha de seguir el mateix procediment legal previst per a ser aprovada.
2. Sense perjudici del que sha dit més amunt, no serà necessari obtindre una nova declaració dinterès comunitari en els supòsits següents:
a) Quan la modificació consistisca en la reforma de les edificacions i instal·lacions autoritzades per una declaració prèvia i no existisca un increment de laprofitament ni de locupació de lactivitat atorgat per aquesta.
b) Quan la modificació tinga per objecte un canvi dús sense incidència sobre el territori i el paisatge, circumstància que haurà de justificar la part interessada en la seua sol·licitud.
En els dos casos, es requereix la incorporació a lexpedient municipal dels informes en matèria durbanisme, de territori i de paisatge que es pronuncien expressament sobre la concurrència de les circumstàncies expressades en els apartats anteriors. La falta demissió daquests informes en el termini de tres mesos permetrà a la part interessada iniciar el procediment de declaració dinterès comunitari.
Article 225. Caducitat i revocació de les declaracions dinterés comunitari.
1. La declaració de caducitat de les declaracions dinterés comunitari sha dadoptar mitjançant una resolució motivada de la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme, després de lexpedient instruït a aquest efecte amb audiència de la persona interessada i de lajuntament, dacord amb la tramitació establida en la legislació reguladora del procediment administratiu comú. Igualment, és procedent deixar sense efecte la declaració dinterès comunitari, sense dret a indemnització, quan sincomplisquen les condicions o els modes als quals shaja subordinat.
2. La revisió de la declaració dinterés comunitari tindrà lloc quan desapareguen les circumstàncies que van motivar el seu atorgament o quan sobrevingueren altres que si hagueren existit aleshores, haurien justificat la denegació.
3. Les resolucions en virtut de les quals sacorde declarar la caducitat, revisar o deixar sense efecte la declaració dinterés comunitari, sinscriuran en el registre de la propietat als efectes del canvi de lestatut jurídic que afecta al propietari o propietària i de les repercussions que, per a les llicències municipals, es puguen derivar d aquests actes.
4. Les resolucions definitives que sadopten en aquest sentit aniran acompanyades de la suspensió immediata de lactivitat i, si és procedent, de lordre de desmantellament de les instal·lacions i erradicació de lactivitat, amb reposició dels terrenys afectats el seu estat original, i de la fixació del termini per al compliment de les obligacions esmentades. Aquestes circumstàncies es faran constar en lassentament de cancel·lació de la declaració dinterés comunitari.
CAPÍTOL II
Actuacions dedificació en el sòl urbanitzable sense programació
Article 226. Règim dusos i edificació en el sòl urbanitzable sense programació.
1. Els terrenys classificats pel pla general estructural com a sòl urbanitzable, i que no tinguen la programació aprovada i vigent, estan subjectes a les limitacions següents, a més de les aplicables en virtut daltres lleis:
a) No es poden realitzar altres edificacions, construccions i instal·lacions sinó les destinades a lactivitat agrària, forestal, ramadera, cinegètica o semblant i les corresponents activitats complementàries, que tinguen relació directa amb la naturalesa i la destinació de la finca, i sajusten als plans o a les normes establides per la conselleria competent en agricultura, que ha demetre el corresponent informe, i també les vinculades funcionalment a lexecució i al manteniment dels serveis públics.
b) El tipus de construcció ha de ser adequat al seu emplaçament i a la condició aïllada, dacord amb les normes que el planejament aplicable establisca, i queden prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes.
c) En les divisions i les segregacions de terrenys no poden efectuar-se fraccionaments en contra de les determinacions del planejament aplicable i de la legislació agrària.
2. En els supòsits de terrenys inclosos en un programa dactuació integrada conclòs anormalment mitjançant caducitat o resolució, quedarien en la situació que resulte de la resolució del programa dactuació integrada dacord amb larticle 172 daquest text refós.
Article 227. Obres i usos transitoris en làmbit de sectors, unitats dexecució o actuacions aïllades.
1. Fins a laprovació del programa dactuació, en les edificacions existents sadmetran les obres i usos regulats en aquest text refós per als edificis en situació de fora dordenació.
2. Tant en els sectors de pla parcial, pla de reforma interior i unitats dexecució, com en el sòl inclòs en actuacions aïllades, es poden atorgar llicències per a usos o obres provisionals no previstos en el pla, sempre que no dificulten la seua execució ni la desincentiven, dacord amb larticle 235 daquest text refós.
Si es tracta dusos públics sobre propietat privada, el compromís derradicació es formalitzarà per mitjà de conveni, que preveurà, si és el cas, lalternativa futura demplaçament del servei, quan vença el termini o la condició pactats per al seu trasllat.
CAPÍTOL III
Minimització dimpactes territorials en el sòl no urbanitzable
Article 228. Actuacions de minimització de limpacte territorial generat pels nuclis de vivendes en el sòl no urbanitzable.
1. El pla general estructural, o qualsevol instrument de planejament amb capacitat destablir lordenació estructural, podran delimitar com a zona urbanística en el sòl no urbanitzable els nuclis dhabitatges consolidats que han de minimitzar el seu impacte territorial, la implantació dels quals shaja efectuat al marge dels processos formalitzats durbanització i edificació.
2. A lefecte de la delimitació a què es refereix lapartat anterior, es consideren nuclis dhabitatges consolidats les agrupacions dhabitatges implantats sobre àmbits en sòl no urbanitzable que conserven una parcel·lació de característiques rurals. A lefecte de la minimització dimpactes territorials hi ha una agrupació dhabitatges en sòl no urbanitzable sempre que hi haja una densitat igual o superior a tres habitatges per hectàrea, sense perjudici que puguen tenir aquesta consideració grups duna menor densitat quan escaiga per condicions de proximitat, dinfraestructures i territorials.
3. Únicament poden legalitzar lobra i lús residencial, a través de la seua inclusió en làmbit dels instruments regulats en aquest capítol, les edificacions completament acabades abans del 20 dagost de 2014. I això amb independència de la situació juridicoadministrativa en què es troben, i tret del contingut de les sentències judicials que sobre aquestes hagen recaigut, que shan de complir dacord amb el que hi ha disposat en les resolucions dexecució que els tribunals dicten.
La sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica de qualsevol dels instruments de minimització dimpactes regulats en aquest capítol implica la suspensió de la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística o de lexecució de les resolucions que recaiguen sobre obres que puguen emparar-se en ells. Queden en suspens, així mateix, els terminis de prescripció o caducitat de les accions o dels procediments en execució o tramitació.
En el cas que no saprove linstrument, decau la possibilitat daconseguir la legalització de les edificacions a través dels instruments regulats en aquest capítol, i cal, preceptivament, que es dicten i executen les ordres escaients dacord amb els articles 250 i següents daquest text refós.
4. Per a legalitzar, a través del pla, edificacions que estiguen situades en el sòl que gaudisca de qualsevol tipus de protecció pels seus valors ambientals especials, o un sòl que es trobe afectat per limitacions dús específiques derivades de laplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc dinundació o infraestructures, o per lexistència dactivitats implantades legalment o en procés de legalització, sha demetre un informe previ vinculant de ladministració amb competències afectades.
5. En el cas que el nucli dhabitatges consolidat o habitatges aïllats objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en terreny forestal o contigu a ell, sha de procurar la realització de les mesures que la legislació de prevenció dincendis forestals establisca per a les noves urbanitzacions, edificacions i usos.
Si no es tiren endavant aquestes mesures en el projecte de legalització, ladministració pública queda exempta de responsabilitat en el cas que es produïsquen danys materials com a conseqüència dun incendi.
En el cas que el nucli dhabitatges consolidat objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en una àrea inundable i per a les edificacions ja existents, les administracions competents han dexigir ladopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això dacord amb el que hi ha establit en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil i el Pla dAcció Territorial sobre prevenció de risc dinundació a la Comunitat Valenciana.
En els dos casos anteriors, la part promotora ha de subscriure una declaració responsable en què expresse clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, i sha de comprometre a traslladar aquesta informació a les possibles persones afectades, amb independència de les mesures complementàries que crega oportú adoptar per a la seua protecció. Aquesta declaració responsable ha destar integrada, si escau, en la documentació de lexpedient de llicència dobra o legalització.
Juntament amb la declaració responsable de primera ocupació sha daportar, si escau, un certificat del registre de la propietat en què sacredite que hi ha una anotació registral i que shi indique que la construcció es troba en zona forestal sense haver realitzat les mesures de prevenció contra incendis forestals o que està en zona inundable.
Article 229. Ordenació de les actuacions de minimització de limpacte territorial.
1. Lordenació estructural daquestes àrees es realitzarà per instruments de planejament amb capacitat destablir lordenació estructural o per pla especial. Lordenació detallada daquestes àrees es realitzarà per mitjà dun pla especial.
Lordenació estructural inclourà la delimitació de làmbit de lactuació integrada, sense perjudici que el perímetre exacte de lactuació puga concretar-se en lordenació detallada. Lordenació detallada inclourà el perímetre exacte de lactuació, la xarxa de serveis i, si escau, les dotacions públiques que foren necessàries, les edificacions existents, com també les diferents fases dexecució de les obres durbanització. Correspon a la conselleria competent en matèria dordenació del territori i urbanisme laprovació definitiva del pla especial, dacord amb el llibre I daquest text refós, i a lajuntament, la selecció del programa de minimització i la designació de lempresa adjudicatària del programa de minimització, segons aquest llibre II.
2. El pla especial ha dincloure, almenys, els documents tècnics següents:
a) Memòria descriptiva de la situació actual i justificativa de la proposta, en la qual es descriguen les circumstàncies dimplantació de cada nucli dhabitatges, sidentifiquen les parcel·les cadastrals que lintegren, es detallen les construccions i els usos existents i les característiques dels serveis que estan dotades. Sha dafegir un annex amb la relació de les i els propietaris afectats.
b) Plans de lestat actual de parcel·lació, infraestructures existents, grau dedificació, relació amb els nuclis urbans, activitats qualificades i amb la xarxa primària dinfraestructures i serveis existents.
c) Pla dordenació que efectue una delimitació geomètricament racional del perímetre del nucli dhabitatges consolidat que sha de regularitzar, inclosos els terrenys estrictament necessaris per a implantar els serveis públics que es consideren adequats per al benestar de la població i la protecció de la qualitat del medi ambient, i també els estrictament necessaris destinats a usos públics o comuns. Lordenació que es propose ha de respectar la parcel·lació existent, sense perjudici dels ajustos que resulten necessaris per a complir els condicionants establits en aquest article.
d) Estudi dintegració paisatgística amb el contingut establit en lannex II daquest text refós, o disposició reglamentària aprovada mitjançant Decret del Consell que ho modifique, amb especial incidència en les mesures que shan dadoptar en les edificacions preexistents.
e) Estudi de viabilitat econòmica de la inversió, inclosos altres costos de regularització establits i el termini dexecució de les obres i informe de sostenibilitat econòmica.
f) Estudis i documentació requerida per la normativa ambiental aplicable.
3. El programa de minimització ha dincloure, almenys, els documents següents:
a) Projecte dobres públiques ordinàries a formular, que incloga les obres de minimització estrictament imprescindibles per a atendre les necessitats residencials existents i per a la minimització dimpactes que motiva el planejament, adaptades al caràcter de lactuació i al parcel·lari, lorografia, la hidrologia superficial i subterrània, els camins i les altres infraestructures existents. En particular, ha dincloure, preceptivament, un sistema de depuració dabocaments de tota mena, que es pot agrupar per habitatges, uns espais destinats a la recollida regular de residus sòlids, un sistema viari que permeta un accés rodat segur a les edificacions i ladequada connexió del nucli dhabitatges amb la xarxa viària. Així mateix, si resulta possible des del punt de vista econòmic, tècnic i ambiental, la disposició dun sistema de subministrament daigua potable i denergia elèctrica.
b) Annex en el qual es descriuran les obres a executar a linterior de les parcel·les particulars per a aconseguir ladaptació paisatgística, connectar els serveis de lhabitatge a la xarxa de clavegueram i subministraments implantades, si escau i quan siga procedent, i ladaptació de tancats o altres a les quals obligue el pla.
c) Estudi dels costos de la implantació de serveis que resulten dutilitat a totes les parts afectades, que se sufragaran en un 80 % en proporció als metres quadrats de sostre de cadascuna dels habitatges i el 20 % restant en proporció a la superfície de la parcel·la vinculada. Els porxos i les instal·lacions esportives i de piscines computen cada metre quadrat docupació de sòl com a equivalent a 0,5 m² de sostre.
d) Estudis dels costos de les obres a executar a linterior de cadascuna de les parcel·les o edificacions particulars, en ser útils únicament al propietari o propietària, que se sufragaran a la seua costa.
e) Conveni urbanístic de gestió que regule les relacions entre les persones propietàries i ladministració actuant i el procediment dexecució de la minimització que preveurà, com a mínim, les determinacions següents:
1.r Regulació dels costos derivats de la minimització de limpacte territorial que hauran de ser assumits per les persones propietàries afectades, mitjançant pagament de les quotes de minimització corresponents, la quantia de les quals haurà de ser fixada en el conveni urbanístic; les finques o les parcel·les corresponents quedaran afectes, amb caràcter real, al pagament de les quotes a què es refereix lapartat c anterior. Sentendrà que les quotes de minimització regulades en aquest article comparteixen anàloga naturalesa jurídica que les quotes durbanització regulades en aquest text refós però a lefecte de minimitzar els impactes territorials provocats per lexistència de construccions irregulars.
2.n Regulació del deure de cessió a ladministració del sòl necessari per a les dotacions públiques a incorporar a la gestió de la regularització. Aquest deure es complirà preferentment mitjançant la seua cessió a lajuntament en virtut de les condicions establides en el conveni urbanístic subscrit, o bé mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta, o en virtut, si escau, dexpropiació en benefici de lactuació.
3.r Regulació dels terminis per a fer efectiva la cessió a ladministració dels sòls assenyalats en el número anterior, en funció, si escau, de les fases de minimització que es complisquen segons lapartat 6 següent.
4. En el cas que hi haja activitats que puguen resultar incompatibles amb lús residencial a una distància del nucli dhabitatges inferior a la prevista per la normativa específica que els siga aplicable, es requerirà informe de les conselleries competents per raó de lactivitat de què es tracte i en matèria d ordenació del territori.
5. Excepte conveni acordat entre les i els propietaris que representen la majoria de les parcel·les edificables privatives resultants i lajuntament, i en aquest cas es determinarà la modalitat dexecució per la propietat dacord amb aquest text refós, el desenvolupament i lexecució de lactuació es durà a terme per iniciativa pública, bé mitjançant gestió directa, bé mitjançant gestió indirecta a través de la selecció duna empresa adjudicatària, dacord amb el que sestableix en aquest text refós i en la legislació estatal de contractes del sector públic.
6. En el cas de gestió directa, lexecució del programa de minimització dimpacte podrà desenvolupar-se mitjançant laplicació del règim de contribucions especials o altres formes de finançament que sestablisquen per ladministració urbanística actuant.
7. Es permetrà, mitjançant resolució degudament justificada, lexecució per fases de les obres de minimització, sempre que el termini total daquestes no supere els cinc anys, que es podran ampliar fins a un màxim del doble en aquells casos justificats per lelevat cost de les obres de minimització per metre quadrat o per les dificultats tècniques de lexecució.
8. La propietat haurà de participar necessàriament en lexecució del programa, de manera voluntària o forçosa, i haurà dabonar, en tot cas, la retribució a ladministració o a lempresa adjudicatària en metàl·lic.
Article 230. Actuacions de minimització dimpacte territorial generat per les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable.
1. Les persones propietàries dedificacions susceptibles dacollir els usos residencials previstos en larticle 228 daquest text refós que, per la ubicació allunyada de tot nucli dhabitatges consolidat, no puguen integrar-se en un pla especial de minimització hauran de sol·licitar la declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial. Per a això, hauran de presentar davant lajuntament, al costat de la sol·licitud, la documentació que acredite que no és possible incloure-les en un àmbit de minimització dimpactes dels previstos en larticle 228.2 daquest text refós. Correspon al ple de lajuntament la declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial a través duna decisió reglada i singular sobre el compliment dels requisits legals que no suposa exercici de la potestat de planejament. La declaració de situació individualitzada ha dincloure les condicions edificatòries a les quals ha dajustar-se la posterior llicència de legalització de la construcció. En aquests casos no seran aplicables els requisits establits en larticle 211.1.b daquest text refós.
La declaració de situació individualitzada de minimització dimpacte territorial implicarà la suspensió de la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística o de lexecució de les resolucions que recaiguen sobre les obres que puguen regularitzarse. Queden en suspens així mateix els terminis de prescripció o caducitat de les accions o procediments en tramitació i execució.
2. Després dhaver obtingut la declaració a què es refereix lapartat anterior, la persona interessada ha de sol·licitar una llicència de minimització dimpacte territorial i docupació en lajuntament a què ha dadjuntar un estudi dintegració paisatgística, una anàlisi de les afectacions i els riscos ambientals i les mesures correctores proposades per a evitar-los, un projecte bàsic, on es descriga la situació actual de ledificació i les obres que resulten necessàries per al compliment de les obligacions marcades pels articles 190 i concordants daquest text refós.
En un termini màxim de quatre anys des de lobtenció de la llicència, la persona interessada ha de sol·licitar en lajuntament la llicència docupació aportant el corresponent certificat de finalització de les obres de minimització dimpacte territorial, com també la resta de documents tècnics necessaris.
En el cas que els habitatges aïllats objecte de la minimització dimpacte territorial es troben en terreny forestal o contigu a aquest, sha de procurar la realització de les mesures que la legislació de prevenció dincendis forestals establisca per a les noves urbanitzacions, edificacions i usos.
En el cas que lhabitatge objecte de la minimització dimpacte territorial es trobe en una àrea inundable, les administracions competents han dexigir ladopció de mesures de disminució de la vulnerabilitat i autoprotecció, tot això dacord amb el que estableix la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del sistema nacional de protecció civil i el Pla dacció territorial sobre prevenció de risc dinundació a la Comunitat Valenciana.
3. Latorgament de la llicència queda sotmès al règim general establit en larticle 215 daquest text refós.
4. L atorgament de llicència a edificacions respecte de les quals càpien accions de restabliment de la legalitat urbanística precisarà dinforme previ i vinculant de les administracions amb competències afectades quan es troben en una daquestes situacions:
a) Que estiguen situades en sòl que tinga qualsevol tipus de protecció pels seus especials valors ambientals.
b) Que estiguen afectades per limitacions dús específiques derivades de laplicació de la normativa sectorial de mines, costes, aigües, risc dinundació o infraestructures, o per lexistència dactivitats implantades legalment o en procés de legalització.
5. Lacte datorgament daquestes llicències ha de contenir el conjunt de condicionants establits, que han de ser verificats per lajuntament. Així mateix, lajuntament ha de comunicar a lAgència Valenciana de Protecció del Territori tant lacte datorgament daquestes llicències com les corresponents llicències docupació.
Article 231. Efectes de lactuació de minimització de limpacte territorial.
1. Després daprovar el pla especial o el programa de minimització, les parcel·les existents són indivisibles, excepte per a lagregació de la part segregada a una altra confrontant, si ambdues compleixen la parcel·la mínima establida.
2. Els habitatges existents, una vegada concloses les infraestructures programades per a la minimització de limpacte territorial, poden ser legalitzats mitjançant la sol·licitud de la preceptiva llicència dobres de legalització a lefecte dacreditar que limmoble compleix el que hi ha establit en el pla especial de lactuació de minimització dimpacte territorial. En aquests supòsits no sapliquen els requisits per als habitatges unifamiliars regulats en larticle 211.1.b daquest text refós.
3. En aquestes edificacions no es pot concedir cap llicència dobra o ús que implique una ampliació de ledificabilitat patrimonialitzada, ni tan sols amb elements desmuntables provisionals. El pla i la llicència de minimització poden regular lautorització futura dobres de reforma interior o per a lexecució de petits elements auxiliars que no incrementen ledificabilitat i no suposen cap alteració negativa dels efectes paisatgístics i ambientals assolits amb la minimització. La concessió daquestes llicències ha de disposar de linforme previ vinculant de la conselleria competent en matèria durbanisme i paisatge.
4. Les parcel·les no edificades han de quedar fora de làmbit de lactuació; si se ninclou cap, ha de romandre sense edificació en lús agrari o forestal o ha de ser destinada a espai lliure, i en tot cas ha de quedar exempta del pagament dels costos durbanització.
5. En cas dincompliment de lobligació indicada en larticle 190.1 i concordants daquest text refós , lajuntament pot, amb audiència prèvia per un termini de vint dies a les persones interessades, dictar les ordres dexecució necessàries per al seu compliment. Les ordres shan de subjectar al règim establit en els articles 192 i concordants daquest text refós.
6. Al cap de sis mesos de dictar les ordres indicades, si no sha adaptat ledificació al que estableix aquesta disposició, lajuntament pot imposar multes coercitives, en els termes que estableix lapartat 1.a de larticle 260 daquest text refós i, si escau, les obres corresponents a lobligació establida en larticle 190.1 daquest text refós poden ser executades subsidiàriament per part de lajuntament.
LLIBRE III
DISCIPLINA URBANÍSTICA
TÍTOL ÚNIC
Disciplina urbanística
CAPÍTOL I
Activitat administrativa de control de la legalitat urbanística
Secció I
Llicències
Article 232. Actes subjectes a llicència.
Estan subjectes a llicència urbanística, en els termes daquest text refós i sense perjudici de les altres autoritzacions que siguen procedents conforme a la legislació aplicable, els següents actes dús, transformació i edificació del sòl, subsol i volada:
a) Moviments de terres, esplanacions, parcel·lacions, segregacions o altres actes de divisió de finques en qualsevol classe de sòl, quan no formen part dun projecte de reparcel·lació.
b) Les obres dedificació, construcció implantació dinstal·lacions de nova planta.
c) La ubicació de cases prefabricades i instal·lacions similars, ja siguen provisionals o permanents.
d) La tala de masses arbòries o de vegetació arbustiva en terrenys incorporats a processos de transformació urbanística i, en tot cas, quan la tala es derive de la legislació de protecció del domini públic.
e) Les obres i els usos que hagen de fer-se amb caràcter provisional.
f) Les actuacions dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, que tinguen transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.
g) Lextracció dàrids i lexplotació de pedreres, llevat del que disposa larticle 234.1.b daquest text refós.
h) Lacumulació dabocaments i el dipòsit de materials aliens a les característiques pròpies del paisatge natural.
i) La construcció de preses, basses, obres de defensa i correcció de llits públics, vies públiques o privades i, en general, qualsevol tipus dobres o usos que afecten la configuració del territori.
Article 234. Actuacions subjectes a declaració responsable.
1. Estan subjectes a declaració responsable, en els termes de larticle 241 daquest text refós:
a) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres similars, la posada en servei de centres de transformació denergia elèctrica de mitjana tensió, sempre que hagueren sigut autoritzats amb anterioritat, i la col·locació dantenes o dispositius de comunicació de qualsevol classe i la reparació de conduccions en el subsol, només en sòl urbà i sempre que no afecte domini públic, edificis protegits o entorns protegits dimmobles declarats bé dinterés cultural o bé de rellevància local, ni altres àrees de vigilància arqueològica.
b) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura, sense suposar substitució o reposició delements estructurals principals, o a laspecte exterior i interior de les construccions, els edificis i les instal·lacions, que no estiguen subjectes a llicència dacord amb larticle 232 daquest text refós.
c) Les obres de mera reforma que no supose alteració estructural de ledifici, ni afecten elements catalogats o en tràmit de catalogació, com també les de manteniment de ledificació que no requerisquen col·locació de bastida en via pública.
d) Les actuacions dintervenció sobre edificis, immobles i àmbits patrimonialment protegits o catalogats, mancats de transcendència patrimonial de conformitat amb la normativa de protecció del patrimoni cultural.
e) Lalçament i la reparació de murs de fàbrica o maçoneria, no estructurals, i la tanca de parcel·les, independentment del sistema constructiu triat que no estiguen subjectes a llicència dacord amb larticle 232 daquest text refós.
f) La primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, conclosa la seua construcció, dacord amb el que preveu la legislació vigent en matèria dordenació i qualitat de ledificació, com també el segon i els següents actes docupació dhabitatges.
2. Les actuacions següents estan subjectes a declaració responsable, dacord amb el que sestableix en lapartat anterior i sempre que estiguen acompanyades dun certificat emès per un organisme de certificació administrativa o un col·legi professional, en els termes establits en la disposició addicional quarta daquest text refós:
a) Les obres de modificació o reforma que afecten lestructura de les construccions, els edificis i les instal·lacions de totes classes, sense importar-ne lús.
b) La demolició de les construccions.
c) La modificació de lús de les construccions, edificacions i instal·lacions, així com lús de la volada sobre aquests.
d) Lalçament de murs de fàbrica i el tancament, en els casos i les condicions estètiques que exigisquen les ordenances dels plans, reguladores de lharmonia de la construcció amb lentorn.
e) Lexecució dobres i instal·lacions que afecten el subsol, llevat de les incloses en larticle 232.
f) Lobertura de camins, així com la modificació o pavimentació daquests.
g) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.
h) Totes les actuacions no incloses en larticle 232 ni 234 ni en lapartat 1 daquest article.
3. No obstant això, els municipis mitjançant laprovació de la corresponent ordenança podran sotmetre a llicència expressa els actes dús, transformació i edificació de sòl, subsol i vol inclosos en lapartat 2, i en la lletra f de lapartat 1. També podran exigir certificat dorganisme de certificació administrativa per a aquest últim supòsit en el cas de mantenir lautorització per declaració responsable.
Article 234. Actuacions no subjectes a llicència.
1. No estan subjectes a llicència urbanística els actes enunciats en larticle 232:
a) Quan hagen sigut prèviament autoritzats com a conseqüència de laprovació dun projecte durbanització o dobra pública o de gestió urbanística amb els mateixos efectes autoritzatoris.
b) Quan es tracte dobres auxiliars o constitutives duna instal·lació subjecta a autorització ambiental integrada o llicència ambiental i lAdministració verifique, en un mateix procediment, el compliment de la normativa urbanística, a més de les condicions ambientals exigibles.
c) Quan es tracte dactuacions auxiliars de la realització duna obra autoritzada per llicència, com lapilament de materials.
d) Els moviments de sòl propis de la pràctica ordinària de les faenes agrícoles, tals com el cultiu, el desfonament, la formació daltiplans i cavallons, inclosos els propis de la replantació despècies llenyoses sempre que no impliquen actuacions compreses en els articles 232 i 233 daquest text refós.
2. Quan els actes dedificació i ús del sòl, i els altres previstos en aquest text refós, es realitzen per particulars en terrenys de domini públic sexigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siga pertinent atorgar per part de lens titular del domini públic. La falta dautorització o concessió impedirà a la persona que fa la sol·licitud obtindre una llicència i a lòrgan competent atorgar-la.
Article 235. Llicència dobres i usos provisionals.
1. Es poden atorgar llicències per a usos i obres provisionals no establides en el pla, sempre que no en dificulten lexecució ni el desincentiven, subjectes a un termini màxim de cinc anys, en sòl urbà, siga en edificacions o en parcel·les sense edificar sobre les quals no hi haja sol·licitud de llicència dedificació o programa dactuació aprovat o en tramitació, i en sòl urbanitzable sense programació aprovada.
2. Així mateix, es pot atorgar la llicència per a obres i usos provisionals en sòl no urbanitzable comú sempre que:
a) Lús de què es tracte estiga permès pel planejament urbanístic i territorial i per la normativa sectorial aplicable.
b) No es tracte dun ús residencial ni industrial.
c) El termini pel qual satorga la llicència siga inferior a tres mesos.
d) Es complisquen les condicions de provisionalitat de les obres i els usos establits en lapartat 3 daquest article.
3. La provisionalitat de lobra o lús ha de deduir-se de les característiques de la construcció o de circumstàncies objectives, com ara la viabilitat econòmica de la seua implantació provisional o lescàs impacte social de la seua futura erradicació. Lautorització satorgarà subjecta al compromís de demolir o erradicar lactuació quan vença el termini o es complisca la condició que sestablisca en autoritzar-la, amb renúncia a qualsevol indemnització, que haurà de fer-se constar en el Registre de la Propietat abans diniciar lobra o utilitzar la instal·lació.
Article 236. Llicències dintervenció.
1. La llicència dintervenció controla loportunitat tècnica de les obres en edificis catalogats per a la millor preservació de les característiques culturals el reconeixement col·lectiu de les quals sexpressa en la catalogació. El seu atorgament sefectuarà per resolució degudament motivada.
2. Les llicències dintervenció han de preveure conjuntament totes les actuacions que hagen de realitzar-se en limmoble i el resultat final daquestes. La demolició dedificis subjectes a llicència dintervenció només podrà autoritzar-se per mitjà daquesta i només si fora impossible la conservació o si la catalogació no obeïra al valor intrínsec de la construcció, sinó a la seua mera importància ambiental. En aquest cas, la llicència podrà autoritzar la substitució de ledifici, si és possible parcial, sota condicions especials. Les obres dintervenció sajustaran a les prescripcions del catàleg i del planejament, però la seua autorització podrà concretar altres condicions addicionals, salvaguardant els valors protegits.
Article 237. Contingut i abast de la intervenció municipal.
Les llicències urbanístiques autoritzaran lexercici del dret a edificar o a realitzar les actuacions urbanístiques per a les quals se sol·licita, en les condicions establides en aquest text refós i en el planejament.
Article 238. Condicions datorgament de les llicències.
1. Les llicències satorgaran o denegaran dacord amb les previsions de la legislació i del planejament, excepte el dret de propietat i sense perjuí del de tercers.
2. La legislació i el planejament urbanístic aplicables a les llicències seran els del moment de la seua concessió, llevat que aquesta es produïsca fora del termini legalment establit i, en aquest cas, seran aplicables els vigents al temps de la sol·licitud.
Quan les llicències urbanístiques resulten sobrevingudament disconformes amb el planejament podran ser revocades si la conservació total o parcial de lacte administratiu no fora possible, amb reconeixement al seu titular de la indemnització que corresponga per aplicació de la legislació estatal.
3. El procediment per a la concessió de llicència només sentendrà iniciat quan la petició estiga acompanyada dun projecte tècnic i dels altres documents indispensables per a dotar de contingut la resolució.
4. La denegació de les llicències urbanístiques haurà de ser motivada.
5. Les entitats locals denegaran, en exercici de la seua potestat de defensa i recuperació dels béns de domini públic, les llicències latorgament de les quals permeta la seua ocupació il·legal.
Article 239. Competència i procediment.
1. La competència i el procediment datorgament de llicències sajustaran a la legislació sectorial que en cada cas les regule, a la de règim local i a la del procediment administratiu comú.
2. Lexpedient haurà dincorporar el projecte tècnic, les autoritzacions que siguen procedents i, a més, informe tècnic i jurídic.
Article 240. Terminis per a latorgament de llicències.
1. Les llicències urbanístiques es resoldran en els terminis següents:
a) Les de parcel·lació o divisió de terrenys, en el termini dun mes.
b) Les llicències que comporten obres majors de nova construcció o reforma estructural dentitat equivalent a una nova construcció o les de derrocament, respecte a edificis no catalogats, en el termini de dos mesos.
c) Les dintervenció, que seran qualssevol obres subjectes a llicència que afecten edifici catalogat o en tràmit de catalogació, en el termini de tres mesos.
d) La resta de supòsits subjectes a llicència, en el termini de dos mesos.
2. Els ajuntaments podran atorgar llicències parcials que autoritzen la realització de fases concretes del projecte:
a) A reserva de lesmena o suplement daquest en aspectes menors i complementaris pendents dautorització administrativa, sempre que el conjunt del projecte siga viable i les esmenes pendents no afecten aquesta fase.
b) Per a la seua execució parcial o per fases successives, sempre que una i altres siguen susceptibles de complir els requisits de la primera ocupació. En aquests casos, linici de lexecució de la llicència corresponent a les obres o la fase subsegüent ha de tenir lloc dins dels sis mesos següents a la conclusió de lanterior i la finalització ha de ser la que establisca la llicència inicial.
Article 241. Declaració responsable per a lexecució dobres de reforma dedificis, construccions o instal·lacions i obres menors.
1. La declaració responsable per als casos de larticle 233 daquest text refós sajustarà al que preveu la legislació vigent en matèria de procediment administratiu comú.
2. La declaració responsable adjuntarà els documents addicionals següents:
a) Acreditació de la identitat de la part promotora i de la resta dels d agents de ledificació.
b) Descripció gràfica i escrita de lactuació i la seua ubicació física, així com el projecte subscrit per personal tècnic competent quan ho requerisca la naturalesa de lobra, amb un informe succint emés pel redactor o redactora que acredite el compliment de la normativa exigible.
c) Documentació addicional exigida per la normativa ambiental, quan calga.
d) Indicació del temps en què es pretén iniciar lobra i les mesures relacionades amb levacuació de runes i la utilització de la via pública.
3. La part promotora, una vegada efectuada sota la seua responsabilitat la declaració que compleix tots els requisits exigibles per a executar lactuació de què es tracte, i presentada aquesta davant lajuntament o lentitat local competent, juntament amb tota la documentació exigida, està habilitada per a linici immediat, sense perjudici de les potestats municipals de comprovació o inspecció dels requisits que habiliten per a lexercici del dret i de ladequació del que executa al contingut de la declaració.
4. La presentació de la declaració responsable, efectuada en els termes que preveu aquesta disposició, tindrà els efectes que la normativa aplicable atribueix a la concessió de la llicència municipal i es podrà fer valdre tant davant de ladministració com davant de qualsevol altra persona, natural o jurídica, pública o privada.
5. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada, manifestació o document que sadjunte o incorpore a la declaració responsable, o la no-presentació davant de ladministració competent daquesta, determinarà la impossibilitat diniciar les obres o de realitzar els actes corresponents des del moment que es tinga constància d aquests fets, sense perjuí de les responsabilitats que sen deriven. La resolució administrativa que declare aquestes circumstàncies podrà determinar lobligació de la part interessada de restituir la situació jurídica al moment previ al reconeixement o a lexercici del dret o a linici de lactivitat corresponent; tot això sense perjuí de la tramitació, si és el cas, del procediment sancionador corresponent.
6. La legislació i el planejament urbanístic aplicables a les declaracions responsables seran els que estiguen vigents en el moment de la presentació.
Article 242. Silenci administratiu.
1. El venciment del termini per a latorgament de llicències sense que shaja notificat resolució expressa legitima la persona interessada que haja presentat la sol·licitud per a entendre-la estimada per silenci administratiu en els supòsits de larticle 233.2.a, c, d i g daquest text refós.
2. La resta de llicències sentendran desestimades per silenci administratiu si haguera vençut el termini per a notificar la resolució sense que aquesta shaja practicat.
Article 243. Actes promoguts per les administracions públiques.
1. Els actes dús del sòl que siguen promoguts per lAdministració general de lEstat, per la Generalitat o per les entitats de dret públic dependents o vinculades a elles, han destar subjectes a llicència municipal, llevat de les excepcions previstes en la legislació sectorial aplicable i el que disposa lapartat segon daquest article. Quan no estiguen subjectes a llicència, el procediment serà el següent:
a) Lòrgan promotor de lobra trametrà a lajuntament el projecte, per al seu examen durant el termini de dos mesos, amb la seua simultània informació pública si és necessària. El projecte sha dacompanyar de memòria justificativa del compliment de la normativa urbanística i planejament aplicable. El termini pot ser reduït en supòsits durgència.
b) Si lajuntament manifesta oposició fundada al projecte, la conselleria competent en matèria dordenació del territori cal que resolga raonadament sobre lexecució o la modificació daquest projecte.
2. Quan es tracte dactes dús de sòl dinterès general, comunitari o local, o quan raons durgència o excepcional interès públic declarat pel Consell així ho exigisquen, el control preventiu propi de lactuació se substitueix per una consulta a lajuntament, dacord amb el procediment següent:
a) El conseller o la consellera competent per raó de la matèria pot, després de la declaració dinterès públic, durgència o dexcepcional interès públic, acordar la tramesa del projecte que es tracte a lajuntament o ajuntaments que corresponga.
b) Lajuntament o ajuntaments en el termini dun mes, ha de notificar la conformitat o la disconformitat del projecte amb el planejament urbanístic en vigor. En els casos durgència o excepcionalitat, aquest termini pot reduir-se a quinze dies naturals.
c) La conformitat de lajuntament habilita per a lexecució de les obres. La no contestació municipal en el termini establit equival a la conformitat amb el projecte.
d) En cas de disconformitat, ladministració titular del projecte ha dadaptar el seu contingut, si és possible, a lordenació urbanística aplicable, comunicant les rectificacions a lajuntament. Si no és possible ladaptació del projecte a lordenació vigent, sha destablir un procediment especial, pactat amb totes les administracions competents, sense menyscabar lautonomia de ladministració afectada.
3. Quan lobra siga promoguda per lAdministració de lEstat sha de subjectar a les prescripcions legals que li siguen aplicables.
Article 244. Caducitat de les llicències.
1. Totes les llicències satorguen per un termini determinat tant per a iniciar, concloure i no interrompre les obres, dacord amb larticle 188 daquest text refós, excepte les referides als usos, que tenen vigència indefinida, sense perjudici de lobligació legal dadaptació a les normes que en cada moment els regulen.
2. Els municipis poden concedir pròrrogues dels terminis de les llicències per un nou termini no superior a linicialment acordat, sempre que la llicència siga conforme amb lordenació urbanística vigent en el moment de latorgament de la pròrroga.
3. La caducitat de la llicència sha de declarar amb audiència prèvia de la part interessada.
4. La declaració de caducitat extingeix la llicència, i no es poden iniciar ni prosseguir les obres si no se sol·licita i sobté una nova llicència ajustada a lordenació urbanística en vigor. Si lobra o la instal·lació queda inacabada o paralitzada, després de la declaració de caducitat, pot dictar-se una ordre dexecució per a acabar els treballs imprescindibles per a assegurar la seguretat, salubritat i lornament públic de lobra interrompuda. Una vegada haja transcorregut un any des de la declaració de caducitat, lobra inacabada ja pot subjectar-se al règim dedificació forçosa
Article 245. Obligacions de les empreses subministradores de serveis.
1. Per a la contractació dels seus serveis, les empreses subministradores daigua, energia elèctrica, gas, telefonia i telecomunicacions exigiran a la persona titular de lobra o activitat lacreditació de lobtenció dels corresponents instruments dintervenció urbanística i ambiental.
2. Les ordes de suspensió, paralització o demolició de qualssevol obres, usos o edificacions seran notificades a les companyies que subministren o presten els serveis especificats en lapartat anterior, a fi que, en el termini de deu dies, suspenguen els subministraments corresponents.
3. La suspensió dels subministraments només podrà alçar-se una vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives, per mitjà de notificació expressa en aquest sentit de ladministració a les empreses subministradores.
4. Les companyies que subministren o presten serveis denergia, aigua, gas, telefonia i altres serveis, hauran de:
a) Abstindres destendre xarxes i prestar serveis o subministraments a terrenys, edificacions, instal·lacions, obres o construccions, si no sels acredita que aquests disposen dels instruments corresponents dintervenció urbanística i ambiental per a lús efectiu al qual es destinen. Amb aquesta finalitat exigiran una còpia de legalitat, la qual custodiaran sota la seua responsabilitat, de qui els requerisquen els serveis.
b) Atendre en el termini de deu dies des de la seua recepció les ordes de suspensió de subministrament donades per ladministració urbanística en relació amb aquelles activitats i obres la paralització de les quals haja ordenat, dins del procediment de protecció i restabliment de la legalitat urbanística.
c) Atendre complidament, respecte dels serveis que presten, els requeriments dinformació que lautoritat urbanística els dirigisca.
Secció II
Cèdula de garantia urbanística
Article 246. Cèdula de garantia urbanística.
1. Els ajuntaments hauran dexpedir, a petició de les persones interessades i en el termini dun mes, cèdula de garantia urbanística per a les parcel·les susceptibles dedificació o ús privat daquesta. La cèdula expressarà la zonificació i classificació urbanística i el seu termini màxim de vigència serà dun any.
2. La propietària o propietari del solar o de la parcel·la respecte a la qual shaja expedit vàlidament la cèdula, per primera vegada, tindrà dret al fet que, durant la vigència daquesta, si no es mantenen les condicions urbanístiques hi expressades, els municipis responsables reparen els perjuís patrimonials causats pels canvis dordenació sobrevinguts, sempre que la part interessada no tinguera pendent el compliment de deures de cessió, equidistribució o urbanització i així constara en aquesta cèdula.
3. Latorgament de cèdules de garantia urbanística quedarà en suspens amb motiu de la suspensió de latorgament de llicències.
4. Amb independència del que sha regulat en els números anteriors, els ajuntaments tenen lobligació dinformar per escrit a qualsevol sol·licitant respecte de la zonificació, classificació i programació urbanística dels terrenys, en el termini dun mes.
Secció III. Parcel·lacions
Article 247. Llicències de parcel·lació o divisió de terrenys.
1. Tota parcel·lació, segregació o divisió de terrenys quedarà subjecta a llicència municipal, llevat que lajuntament declare la seua innecessarietat. Serà innecessari latorgament de llicència quan:
a) La divisió o segregació siga conseqüència duna reparcel·lació, expropiació, programes dactuació, declaracions dinterés comunitari, obres o serveis públics o cessió, ja siga forçosa o voluntària, gratuïta o onerosa, a ladministració, perquè destine el terreny resultant de la divisió a lús o servei públic a què es trobe afecte.
b) La divisió o segregació haja sigut autoritzada expressament pel municipi amb motiu de latorgament duna altra llicència urbanística.
2. De conformitat amb el que disposa la legislació estatal, les notaries i els registres de la propietat exigiran per a autoritzar i inscriure, respectivament, escriptures de divisió de terrenys, resolució administrativa en què sacredite latorgament de la llicència o la seua innecessarietat, que les primeres hauran de testimoniar en el document. Així mateix, les notaries i els registres de la propietat faran constar en la descripció de les finques la seua qualitat dindivisibles, quan així els conste.
Article 248. Indivisibilitat de terrenys en les distintes classes de sòl.
Són indivisibles:
a) Les parcel·les així determinades en el planejament corresponent, a fi de constituir finques independents.
b) Les parcel·les les dimensions de les quals siguen iguals o menors a les determinades com a mínimes en el planejament, excepte si els lots resultants els adquireixen simultàniament les persones propietàries de terrenys contigus, a fi de regularitzar límits conformes al pla.
c) Les parcel·les les dimensions de les quals siguen menors que el doble de la superfície determinada com a mínima en el planejament, llevat que lexcés sobre aquest mínim puga segregar-se amb el fi indicat en el paràgraf anterior.
d) Les parcel·les edificables dacord amb una determinada relació entre superfície de sòl i densitat o volum, quan sexecutara la corresponent a tota la superfície de sòl o les parts restants que no foren edificables autònomament, amb les excepcions indicades en lapartat anterior.
e) No són divisibles les parcel·les ubicades en sòl no urbanitzable o en sòl urbanitzable sense programació, llevat que complisquen els requisits establits en larticle següent.
Article 249. Parcel·lacions de finques rústiques.
1. En el sòl no urbanitzable i en el sòl urbanitzable sense programa aprovat és igualment exigible la llicència que autoritze tot acte de divisió o segregació de finques o terrenys, siga quina siga la seua finalitat, excepte els casos dinnecessarietat de llicència de parcel·lació, amb declaració prèvia de lajuntament, de conformitat amb larticle 247 daquest text refós.
2. En cap cas podran autoritzar-se actes de divisió o segregació de finques o terrenys rústics en contra del que disposa la normativa agrària o forestal, o de naturalesa semblant, que se li aplique. No podran autoritzar-se actes de divisió o segregació en contra del que es disposa en el pla especial de minimització regulat en larticle 229 daquest text refós.
3. Tampoc podran autoritzar-se en el sòl no urbanitzable i en el sòl urbanitzable sense programació les parcel·lacions urbanístiques. Està prohibida, per considerar-se parcel·lació urbanística:
a) Tota divisió o segregació de terrenys en dos o més lots quan tinga com a finalitat ledificació o, si és el cas, crear les infraestructures requerides perquè ledificació tinga lloc, excepte en els casos dedificació excepcionalment autoritzables dacord amb aquest text refós.
b) Els actes executats amb les mateixes finalitats que les descrites en lapartat precedent i que, sense divisió o segregació de la finca, subdividisquen, alienen o arrenden quotes o percentatges indivisos daquesta per a ús individualitzat de diverses titularitats, per mitjà dassociacions o societats, divisions horitzontals, copropietats, accions o participacions, que comporten la modificació de lús rústic de la finca matriu de la qual procedisquen, a fi deludir el compliment daquest text refós.
4. No podran autoritzar-se actes materials de divisió o segregació de finques quan hi haja una presumpció legal del fet que aquests actes tenen finalitat urbanística. Es presumeix la presència de finalitat urbanística quan concórrega alguna de les circumstàncies següents:
a) Que existisquen ja de fet en els terrenys, o estiga projectada la seua instal·lació, infraestructures o serveis innecessaris per a les activitats relacionades amb la utilització i explotació dels recursos naturals de la terra per mitjà de locupació de tècniques normals i ordinàries, o de caràcter específicament urbà.
b) Que done lloc a una finca de superfície inferior a la mínima exigible per aquest text refós per a una vivenda aïllada i familiar, llevat que no saugmente el nombre de finques respecte de les abans existents, per haver-hi simultània agrupació o agregació a finca o finques contigües de porció o porcions segregades, sempre que cap de les finques resultants daquestes operacions siga inferior a la qualificada com a indivisible en alguna llicència o autorització anterior i, si és el cas, es complisquen les normes sobre indivisibilitat establides per raons urbanístiques. Sestimarà que no concorre aquesta circumstància quan quede acreditada que la finalitat de la divisió o segregació està vinculada exclusivament a lexplotació agrària, dacord amb el que disposa la legislació agrària o forestal, o de semblant naturalesa, que se li aplique.
5. Si es pretén una parcel·lació en algun dels casos previstos en els apartats 2, 3 i 4 anteriors, la notaria, abans delevar la parcel·lació a escriptura pública, o el personal registrador de la propietat, abans de practicar la inscripció registral, podran sol·licitar informe de lajuntament corresponent. Transcorreguts tres mesos sense que semeta informe, podrà elevar-se la parcel·lació a escriptura pública i el registrador de la propietat podrà realitzar-ne la inscripció.
6. Serà il·legal, a efectes urbanístics, tota parcel·lació que siga contrària al que estableix aquest text refós i al planejament territorial o urbanístic aplicable. En cap cas, els lots resultants daquesta es consideraran solars ni es permetrà edificar-hi.
7. Les llicències municipals i els instruments públics que les testimonien, així com les inscripcions que es practiquen, faran constar la condició indivisible de les finques rústiques resultants o la superfície mínima en què es poden subdividir o segregar, per a evitar que, per fraccionament successiu, seludisca el compliment daquest text refós.
8. Totes les autoritats en làmbit de les seues competències estan obligades a detectar i impedir que es produïsca lestabliment de la base física o jurídica que, si és el cas, poguera desnaturalitzar o provocar la transformació de la destinació legal i natural propi del medi rural.
CAPÍTOL II
Protecció de la legalitat urbanística
Secció I
Disposicions generals
Article 250. Reacció administrativa davant de lactuació il·legal.
1. Les actuacions que contravinguen lordenació urbanística donaran lloc a ladopció per ladministració competent de les mesures següents:
a) Les dirigides a la restauració de lorde jurídic infringit i de la realitat física alterada o transformada com a conseqüència de lactuació il·legal.
b) La iniciació dels procediments de suspensió i anul·lació dels actes administratius en què poguera emparar-se lactuació il·legal.
c) La imposició de sancions a les persones responsables, després de la tramitació del procediment sancionador corresponent, sense perjuí de les possibles responsabilitats civils o penals.
2. Les mesures de protecció de la legalitat urbanística i el restabliment de lorde jurídic pertorbat tenen caràcter real i arriben a les terceres persones adquirents dels immobles objecte daquestes mesures.
3. Els òrgans competents per a la iniciació dun expedient de disciplina urbanística comunicaran la resolució o acord dincoació del procediment sobre disciplina urbanística al registre de la propietat als efectes de la seua inscripció.
Article 251. Caràcter inexcusable de lexercici de la potestat.
Ladopció de les mesures de restauració de lorde urbanístic infringit és una competència irrenunciable i dinexcusable exercici de ladministració actuant. Ni la instrucció de lexpedient sancionador, ni la imposició de multes exonera ladministració del seu deure dadoptar les mesures tendents a la restauració de lorde urbanístic infringit, en els termes establits en aquest text refós.
Secció II
Obres executades sense llicència o disconformes amb ella
Article 252. Obres dedificació sense llicència, o sense ajustar-se a les seues determinacions, en curs dexecució.
1. Quan els actes dedificació o ús del sòl es realitzaren sense llicència o ordre dexecució, lalcaldia, i si és el cas, lAgència Valenciana de Protecció del Territori, dofici o a instància de part, una vegada comprovat que no tenen autorització urbanística, ordenarà, sense més tràmit, la suspensió immediata de les obres o el cessament de lús en curs dexecució o desenvolupament.
De la mateixa manera es procedirà quan lobra estiga subjecta a declaració responsable i aquesta shaja omés o quan es pretenguen executar en lesmentat règim obres subjectes a llicència.
2. La notificació de lordre de suspensió podrà realitzar-se, indistintament, a la part promotora, a la persona propietària, al o la responsable de lacte o, a falta daixò, a qualsevol persona que es trobe en el lloc dexecució, realització o desenvolupament, i estiga relacionada amb les obres, així com a les companyies subministradores de serveis públics, perquè suspenguen el subministrament. Lordre de suspensió haurà de ser comunicada, així mateix, al registre de la propietat perquè conste per mitjà de nota marginal.
3. Quan els actes dedificació o ús del sòl es realitzaren amb llicència o ordre dexecució, però sense ajustar-se a les condicions hi establides, lalcaldia, dofici o a instància de part interessada, es dirigirà a l empresa promotora, constructora i a la direcció tècnica, i els indicarà les anomalies observades i els concedirà el termini de deu dies per a al·legar el que al seu dret convinga. La falta injustificada de contestació dins daquest termini implica lacceptació de les irregularitats indicades, per la qual cosa lalcaldia recordarà de manera immediat la paralització de les obres o la prohibició dels usos, amb comunicació a les companyies subministradores de serveis públics.
La mateixa regla serà aplicable a les obres executades o en execució per mitjà de declaració responsable, quan aquesta siga exigible, que saparten del projecte adjunt a comunicació referida o no sajusten plenament a lordenació urbanística.
4. Si les parts responsables addueixen la conformitat de la llicència o lordre dexecució amb lactuació urbanística, seran convocats perquè dins dels quinze dies següents es personen en el lloc on shi desenvolupe, i sexaminaran els detalls daquesta conjuntament amb la inspecció urbanística i sestendrà lacta corresponent subscrita per totes les persones compareixents, a la vista de la qual lalcaldia es pronunciarà segons siga procedent, i permetrà la prossecució de lactivitat o especificarà un termini per a la seua adequació a les condicions de la llicència, vençut el qual sense que aquesta es produïsca tindrà lloc la paralització.
Article 253. Actes en curs dexecució sense autorització urbanística autonòmica quan aquesta siga preceptiva.
1. Quan sestiguen duent a terme actes dús o edificació del sòl sense autorització urbanística autonòmica, quan aquesta siga preceptiva, o sense ajustar-se a les seues determinacions, lAgència Valenciana de Protecció del Territori ordenarà la immediata suspensió d aquests actes.
2. Si les actuacions a què fa referència lapartat anterior sestigueren duent a terme emparades en la llicència municipal i ajustant-se a les seues determinacions, ladministració autonòmica no podrà decretar la suspensió dels actes dexecució, sinó que, si és el cas, haurà dimpugnar la llicència municipal, després del requeriment danul·lació, o interposar directament recurs contenciós administratiu, en els termes establits en la legislació reguladora de règim local.
3. El que estableix lapartat anterior sentendrà sense perjuí del que establisca la legislació despais naturals i de patrimoni cultural, en relació amb les actuacions que pogueren menyscabar els espais naturals protegits i els béns dinterés cultural.
Article 254. Requeriment de legalització.
1. En els casos dobres no legitimades per autorització urbanística o disconformes amb aquesta, lacord de suspensió requerirà la part interessada perquè, en el termini de dos mesos comptadors des de la notificació de la suspensió, sol·licite loportuna llicència o autorització urbanística que corresponga o, si és el cas, adapte les obres a lautorització urbanística concedida. Aquest requeriment de legalització serà comunicat al registre de la propietat en els termes de la legislació de lEstat.
2. Una vegada transcorregut el termini de dos mesos sense que la part interessada haja sol·licitat lautorització urbanística, o acreditat la legalitat de lobra per mitjà de declaració responsable quan corresponga, ladministració actuant acordarà les mesures de restauració de la legalitat en la forma establida en aquest capítol.
Article 255. Obres acabades sense llicència o sense ajustar-se a les determinacions daquesta. Termini de caducitat de lacció per a ordenar la restauració de la legalitat urbanística.
1. Sempre que no hagen transcorregut més de quinze anys des de la total terminació de les obres o usos del sòl realitzats sense llicència o ordre dexecució o sense ajustar-se a les condicions hi assenyalades, lalcaldia i, en el seu cas, lAgència Valenciana de Protecció del Territori, requerirà a la persona propietària perquè, en el termini de dos mesos, sol·licite loportuna autorització urbanística o adapte les obres a les condicions de la llicència atorgada. El termini esmentat de caducitat dacció de ladministració començarà a comptar des de la total terminació de les obres o des del moment que cessen els usos del sòl de què es tracte.
2. Als efectes que preveu aquest text refós, es presumeix que unes obres realitzades sense llicència o ordre dexecució estan totalment acabades quan queden disposades per a servir al fi previst sense necessitat de cap activitat material posterior referida a lobra o així ho reconega dofici lautoritat que incoe lexpedient, amb un informe previ dels serveis tècnics corresponents.
3. Si la part interessada no sol·licita la llicència o autorització urbanística en el termini de dos mesos, o si aquesta es denega per ser el seu atorgament contrari a les prescripcions de la normativa urbanística, es procedirà dacord amb el que disposa aquest capítol.
4. No obstant això, si en lobra saprecia manifesta il·legalitat sense possible esmena, es podrà rellevar la part interessada de sol·licitar llicència, i se li conferirà directament tràmit daudiència per un mes per a poder al·legar respecte a la incoació dexpedient de restauració de la legalitat.
5. El termini de quinze anys establit en lapartat primer no es pot aplicar a les actuacions que shagen executat sobre terrenys qualificats en el planejament com a zones verdes, vials, espais lliures o usos dotacionals públics, terrenys o edificis que pertanguen al domini públic o estiguen inclosos en lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià. Tampoc no es pot aplicar sobre sòl no urbanitzable. En aquests casos no ha dhaver-hi cap termini de caducitat de lacció, quant a la possibilitat de restauració de la legalitat i reparació a lestat anterior dels béns a què es refereix aquest apartat.
6. El termini de caducitat de lacció de restauració de la legalitat urbanística de lAdministració que shaurà daplicar serà el que estableix la llei urbanística en vigor en la data de finalització de lactuació urbanística.
Article 256. Règim de les edificacions una vegada transcorregut el termini per a dictar lordre de restauració de la legalitat urbanística.
El mer transcurs del termini de quinze anys a què fa referència larticle anterior no comportarà la legalització de les obres i les construccions executades sense complir la legalitat urbanística i, en conseqüència, mentres persistisca la vulneració de lordenació urbanística, no podran dur-se a terme obres de reforma, ampliació o consolidació de les obres construïdes il·legalment. No obstant això, amb la finalitat de reduir limpacte negatiu daquestes construccions i edificacions, ladministració actuant podrà ordenar lexecució de les obres que resulten necessàries per a no pertorbar la seguretat, salubritat i lornament o paisatge de lentorn.
Article 257. Restauració de la legalitat urbanística.
1. Lexpedient de restauració de la legalitat conclourà per mitjà duna resolució en què sordenarà ladopció, segons els casos, de les mesures següents:
a) Pel fet que es tracta dobres dedificació, no legalitzables o legalitzables no legalitzades dacord amb el procediment establit per a fer-ho, les operacions de restauració consisteixen en la demolició de les edificacions realitzades il·legalment.
b) En els casos de demolició indeguda, la restauració consistirà en la reconstrucció del que sha demolit, quan això siga procedent.
c) En el cas de parcel·lacions il·legals, les operacions de restauració consistiran en la reagrupació de les parcel·les, la qual, segons els casos, podrà estar acompanyada de la rompuda de camins, desmunt o desmantellament de serveis, demolició de tanques i qualssevol altres que resulten necessàries amb aquest fi.
d) En funció de lactuació de què es tracte, les operacions de restauració consistiran, a més, en lexecució de totes aquelles operacions complementàries necessàries per a tornar físicament els terrenys, edificacions o usos a lestat anterior a la vulneració.
e) Quan siga procedent, en lordre de cessament definitiu de lactivitat.
2. Complementàriament a ladopció de les mesures de lapartat 1 anterior, ladministració actuant acordarà:
a) El cessament del subministrament daigua, energia elèctrica, gas i telefonia. A aquest efecte, ladministració urbanística actuant notificarà lordre de restauració de la legalitat a les empreses o entitats subministradores denergia elèctrica, aigua, gas i telefonia, a fi que procedisquen en el termini de deu dies a la suspensió dels subministraments corresponents. La suspensió dels subministraments només podrà alçar-se una vegada que shagen legalitzat les obres, usos o edificacions respectives, per mitjà de notificació expressa en aquest sentit de ladministració a les empreses subministradores.
b) La inhabilitació daccessos, quan això siga procedent, dacord amb el procediment i les garanties establits per la legislació estatal vigent.
c) Lanotació de la resolució administrativa que ordene la restauració de la legalitat infringida en el registre de la propietat, en els termes establits en la normativa registral.
d) La comunicació de lordre de restauració a lorganisme encarregat del cadastre immobiliari, perquè hi conste.
Article 258. Mesures cautelars.
1. Una vegada iniciat el procediment, lòrgan competent per a resoldre podrà adoptar totes les mesures cautelars que siguen necessàries per a garantir leficàcia de la resolució final. Lacord dadopció haurà de ser motivat.
2. En tots els casos en què sacorde la paralització dobres o actuacions, la part interessada haurà de retirar els elements, materials o maquinària preparats per a ser utilitzats, en el termini dels cinc dies següents a la notificació de lordre de paralització. En el cas que la part interessada no haja retirat els materials i maquinària, lautoritat que va suspendre les obres podrà retirar-la o precintar-la, a càrrec de la part interessada. Els materials i la maquinària retirats quedaran a disposició de la persona interessada, que satisfarà els gastos de transport i custòdia.
Article 259. Procediment de restauració de la legalitat urbanística.
1. Instruït lexpedient i formulada la proposta de mesura de restauració de lordenació urbanística vulnerada, aquesta serà comunicada al registre de la propietat als efectes establits en la legislació estatal de sòl i notificada a les persones interessades perquè puguen formular-hi al·legacions. Transcorregut el termini dal·legacions, o desestimades aquestes, lòrgan competent acordarà la mesura de restauració que corresponga, a càrrec de la persona interessada, i concedirà un termini dexecució.
2. El termini màxim per a notificar i resoldre lexpedient de restauració de la legalitat urbanística serà de sis mesos, termini que començarà a comptar-se:
a) Si no sha sol·licitat la legalització, el dia en què finalitze el termini atorgat en el requeriment de legalització.
b) Si sha sol·licitat la legalització, el termini siniciarà el dia en què es dicte lacte administratiu que resolga sobre la llicència urbanística o autorització administrativa de què es tracte.
c) En els casos en què el procediment shaguera paralitzat per causa imputable a la persona interessada, sinterromprà el termini per a resoldre.
3. Lòrgan actuant podrà suspendre lexecució de lordre de restauració fins que la resolució siga ferma per via administrativa En particular, es pot suspendre lexecució de lordre de restauració quan a través de la tramitació dalgun instrument de planejament de desenvolupament del planejament general o de la gestió urbanística, es pogués legalitzar lactuació afectada sense llicència de forma sobrevinguda i la fera innecessària, una vegada aprovat linstrument. Lexecució de lordre de restauració es produirà també en els altres casos expressament previstos en aquest text refós.
4. També se suspendrà lexecució de lordre denderrocament quan concórreguen totes les circumstàncies següents:
a) Que la persona interessada acredite que ha demanat en la forma deguda les llicències o les autoritzacions necessàries per la legalització, com també la documentació que ha dacompanyar la sol·licitud de les llicències o les autoritzacions.
b) Que la part interessada formalitze davant ladministració una garantia en quantia no inferior al 50 % del pressupost de les actuacions de reposició, mitjançant alguna de les formes admeses en la legislació de contractes de les administracions públiques.
Article 260. Incompliment per la persona interessada de lordre de restauració o de suspensió.
1. Lincompliment per part de la persona interessada de lordre de restauració de la legalitat donarà lloc a ladopció de les mesures següents:
a) A la imposició per ladministració de multes coercitives, fins a aconseguir l execució de les mesures de restauració per la persona obligada. Les multes coercitives es podran imposar per períodes dun mes i en quantia de sis-cents a tres mil euros cada una daquestes, segons siguen les mesures previstes, amb un màxim de deu. Aquestes multes coercitives simposaran amb independència del fet que puguen imposar-se en ocasió del corresponent expedient sancionador.
b) A lexecució subsidiària per part de ladministració actuant i a càrrec de la persona interessada. Transcorregut el termini de compliment voluntari derivat de lúltima multa coercitiva imposada, ladministració actuant estarà obligada a executar subsidiàriament les corresponents ordes, a càrrec de linteressat o interessada.
c) A lexecució forçosa per mitjà de qualssevol altres mitjans previstos en lordenament jurídic.
En els procediments de restauració de la legalitat urbanística iniciats a partir del 8 de febrer de 2019, el termini màxim per a imposar multes coercitives o culminar el procediment dexecució forçosa pels mitjans legals és de tres anys des que es notifique lordre dexecució. Després del transcurs del termini, ladministració ha de procedir, preceptivament, a la immediata execució subsidiària.
2. Lincompliment de les ordes de suspensió donarà lloc a lexecució subsidiària per ladministració urbanística actuant o a la imposició de multes coercitives. En el cas dimposició de multes coercitives, cada deu dies es podrà imposar una multa entre dos-cents i dos mil euros, la qual es determinarà amb criteris de proporcionalitat tenint en compte lentitat i la transcendència de lactuació urbanística de què es tracte. Per aquest concepte no podran imposar-se més de deu multes coercitives.
3. Amb independència de lanterior, ladministració actuant donarà compte de lincompliment al Ministeri Fiscal als efectes de lexigència de la responsabilitat penal que sen derive.
4. Sestableix com a cas expropiatori per incompliment de la funció social de la propietat la realització dactes que constituïxen infracció urbanística molt greu. La resolució que pose fi a lexpedient de restauració podrà establir en aquests casos que, transcorregut el termini atorgat per a lexecució de lordre de restauració sense que la persona interessada la complisca, sinicie el procediment expropiatori de la finca en què shaguera comés la infracció. No siniciarà el procediment expropiatori si linteressat o interessada acata diligentment lordre de restauració en el termini concedit.
5. Les expropiacions previstes en lapartat anterior es tramitaran pel procediment de taxació conjunta. En la valoració daquestes expropiacions no es tindran en compte les obres, construccions, usos o activitats determinants de la infracció. Del preu just es descomptarà limport de la multa i el cost de la demolició del que sha executat il·legalment.
Article 261. Mesures complementàries en cas dincompliment per la persona interessada de lordre de restauració.
Mentre que la persona interessada no execute plenament lordre de restauració de la legalitat urbanística:
1. Les construccions, edificacions, instal·lacions i la resta delements pendents de demolició, no donaran dret als efectes del pagament de preu just expropiatori, dindemnització de danys i perjuís o dun altre tipus de compensació econòmica.
2. La persona propietària de la construcció, edificació, instal·lació i la resta delements pendents de demolició quedarà provisionalment inhabilitat fins que sacredite la restauració, per a ser beneficiari de subvencions, incentius fiscals i qualssevol altres mesures de foment dels actes i activitats que necessiten autorització o llicència urbanística. També quedarà provisionalment inhabilitat per a assumir o exercir la funció dagent urbanitzador o empresa constructora en un programa dactuació.
Secció III. Suspensió i revisió de llicències
Article 262. Revisió dofici de llicències o ordes dexecució.
1. Les llicències i ordes dexecució en què concórrega un cas de nul·litat de ple dret podran ser revisades, dofici o com a conseqüència de lestimació dels recursos administratius previstos en dret, per ladministració municipal, en els termes establits en la Llei 39/2015, d1 doctubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
2. En el cas dactes anul·lables, ladministració municipal haurà de declarar abans que lacte és lesiu, en els termes establits en la legislació esmentada en lapartat anterior.
Article 263. Impugnació autonòmica de llicències municipals.
Quan la lAgència Valenciana de Protecció del Territori tinga coneixement de latorgament duna llicència dobres o ordre dexecució que constituïsca una infracció urbanística greu o molt greu, i sempre que hi haja interessos supramunicipals afectats, podrà formular el requeriment danul·lació o interposar recurs contenciós administratiu, això en els termes i casos previstos, i amb els requisits establits en la legislació vigent en matèria de regulació de les bases del règim local.
CAPÍTOL III
Infraccions i sancions urbanístiques
Secció I
Règim general dinfraccions i sancions urbanístiques
Article 264. Concepte dinfracció.
1. Són infraccions urbanístiques les accions i omissions tipificades i sancionades en aquest text refós.
2. Quan un mateix fet puga ser tipificat com a infracció en distintes lleis protectores del territori, de lurbanisme, del paisatge, dels recursos naturals o del patrimoni històric, saplicarà només la sanció més severa de les previstes.
Article 265. Infraccions molt greus, greus i lleus.
1. Les infraccions urbanístiques es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
2. Són infraccions molt greus les accions i omissions tipificades en aquest text refós que constituïsquen incompliment de les normes urbanístiques relatives a lús del sòl i la construcció que afecten zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments públics o al sòl no urbanitzable protegit.
Són igualment infraccions molt greus les parcel·lacions il·legals en sòl pendent de programació o respecte al qual el planejament no autoritze la urbanització.
3. Són infraccions greus les accions i omissions tipificades en aquest text refós que constituïsquen incompliment de les normes relatives a parcel·lacions, aprofitament urbanístic, edificabilitat, ús del sòl, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les parcel·les, o la dedificació daquestes en excés de laprofitament subjectiu sense haver complit les condicions de gestió urbanística exigibles.
Constituïx, així mateix, infracció greu, lincompliment culpable per lagent urbanitzador dels compromisos assumits amb ladministració o les persones propietàries, excepte lincompliment dels terminis no superior a un terç daquests .
4. Es consideren infraccions lleus les infraccions tipificades en aquest text refós que no tinguen caràcter de greus o molt greus i, en tot cas, lexecució dobres o instal·lacions realitzades sense llicència i ordre dexecució quan siguen legalitzables per ser conformes a lordenament urbanístic.
Article 266. Tipus de sancions.
Per cometre les infraccions urbanístiques es podran imposar les sancions següents:
1. Multa.
2. Inhabilitació per a assumir la condició dagent urbanitzador o empresari constructor per un temps no superior a quatre anys.
3. Inhabilitació per a ser concessionari o subcontractista dobres durbanització per un temps no superior a quatre anys.
Article 267. Quantia de les multes.
1. Les multes que shan dimposar per lexecució dobres o instal·lacions realitzades sense llicència o ordre dexecució seran de quantia variable, segons les regles que sestableixen en els articles següents.
2. Les altres infraccions urbanístiques seran sancionades:
a) Les lleus, amb multa de tres-cents fins a tres mil euros.
b) Les greus, se sancionaran amb multa de tres mil un a trenta mil euros.
c) Les molt greus, se sancionaran amb multa de trenta mil un a un milió i mig deuros.
3. Quan la suma de la sanció imposada i del cost de les actuacions de reposició dels béns i situacions a lestat primitiu siga una xifra inferior al benefici obtingut amb lactivitat il·legal, sincrementarà la quantia de la multa fins a aconseguir el seu valor. En cap cas la infracció urbanística pot comportar un benefici econòmic per a linfractor o infractora.
4. En els casos en què la restauració de lorde urbanístic infringit no exigisca cap actuació material, la sanció que simpose a linfractor o infractora no podrà ser inferior al benefici obtingut amb lactivitat il·legal.
Article 268. Inhabilitació per a assumir la condició dagent urbanitzador.
1. La inhabilitació per a assumir la condició dagent urbanitzador, per un temps no superior a quatre anys, simposarà, sense perjuí de la multa que si és el cas corresponga, a lagent urbanitzador que, amb desobediència o engany, incomplisca els compromisos assumits amb ladministració o les persones propietàries, excepte lincompliment dels terminis.
2. La conselleria competent en matèria durbanisme crearà i mantindrà actualitzat un registre en què constaran inscrites les resolucions per les quals simpose la sanció dinhabilitació per a assumir la condició dagent urbanitzador, a lefecte del qual els òrgans administratius que adopten aquestes resolucions nhauran de remetre una còpia a la conselleria indicada. Aquesta sanció serà comunicada al Registre Oficial de Contractistes i Empreses Qualificades de la Comunitat Valenciana.
3. En els mateixos termes, simposarà la sanció dinhabilitació per a ser empresa concessionaria o subcontractista dobres durbanització.
4. En els mateixos termes, simposarà la sanció dinhabilitació per a actuar com a empresari constructor de programes dactuació.
Article 269. Subjectes responsables.
1. Seran responsables totes les persones físiques o jurídiques que incórreguen en infracció urbanística en les seues conductes, obres, actuacions, o per mitjà de lincompliment de les seues obligacions o de les ordes de què siguen destinatàries.
2. En el cas dinfraccions relatives a actes dexecució dobres i construccions i dús del sòl, seran responsables la part promotora, l empresa constructora i la direcció de lobra, i es consideraran com a tals aquells que així figuren definits en la legislació vigent en matèria dordenació de ledificació. Es considerarà també com a part promotora a qui ostente la propietat del sòl en el qual es cometa la infracció, excepte prova en contra.
3. Les persones jurídiques seran sancionades per les infraccions urbanístiques comeses pels seus òrgans i agents i assumiran el cost de les mesures de reparació de lorde urbanístic vulnerat, sense perjuí de la responsabilitat que, si és el cas, corresponga als seus gestors.
4. Les companyies subministradores de serveis urbanístics declarats essencials seran responsables de les infraccions que es deriven de lincompliment de les seues obligacions tipificades en aquest text refós.
Article 270. La prescripció de les infraccions.
1. Les infraccions urbanístiques prescriuran en els terminis següents:
a) Les infraccions greus o molt greus, als quatre anys.
b) Les infraccions lleus, a lany.
2. El termini de prescripció començarà a computar-se des de la data en què shaguera comés la infracció o, si aquesta és desconeguda, des de la data en què shaguera pogut incoar el procediment sancionador per aparéixer signes exteriors que permeten conéixer els fets constitutius dinfracció.
3. En el cas dinfraccions continuades, el termini de prescripció començarà a partir de la finalització de lactivitat o la de lúltim acte amb què la infracció es consumisca. Constituïx infracció urbanística continuada lactivitat consistent en la repetició dactes anàlegs quan tots aquests tinguen una unitat dobjectiu dins dun mateix àmbit territorial. Es presumeix, en tot cas, que els actes de parcel·lació il·legal són infraccions continuades.
4. La prescripció de la infracció sinterromp quan la persona interessada tinga coneixement de la incoació del corresponent expedient sancionador o de lexpedient de restauració de la legalitat urbanística.
Article 271. La prescripció de la sanció.
1. Les sancions greus i molt greus prescriuen al cap de quatre anys, i les lleus a lany.
2. El termini de prescripció de les sancions començarà a comptar des de lendemà daquell en què adquirisca fermesa la resolució per la qual simposa la sanció.
Article 272. Circumstàncies agreujants i atenuants.
1. Per a graduar les multes caldrà ajustar-se primordialment a la gravetat de la matèria, a lentitat econòmica dels fets constitutius de la infracció, a la seua reiteració per part de la persona responsable i al grau de culpabilitat de cada una de les persones infractores.
2. Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat les persones infractores:
a) Reincidir. Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus que la que va motivar una sanció anterior en el termini dels quatre anys següents a la notificació daquesta; en aquest cas, es requerirà que la resolució sancionadora haja adquirit fermesa.
b) Utilitzar violència o qualsevol altre tipus de coacció sobre lautoritat o funcionaria o funcionari públic encarregat del compliment de la legalitat urbanística, o haver-hi suborn.
c) Alterar els casos de fet que presumptament legitimen lactuació, o falsificar els documents en què sacredita el fonament legal de lactuació.
d) Realitzar-la aprofitant-se o explotant en benefici seu una greu necessitat pública o de la persona particular o particulars que van resultar perjudicats.
e) Resistir-se a les ordes emanades de lautoritat relatives a la defensa de la legalitat urbanística o el seu compliment defectuós.
f) Iniciar les obres sense ordre escrita de la direcció tècnica i les modificacions que aquella introduïra en lexecució del projecte sense instruccions expresses de la direcció tècnica esmentada, quan aquestes variacions comporten una infracció urbanística. Lempresa constructora quedarà exempta de responsabilitat en tots aquells casos en què justifique suficientment haver-se atingut a les instruccions rebudes de la direcció facultativa de lobra.
g) Haver-se prevalgut, per a cometre-la, de la titularitat dun ofici o càrrec públic, llevat que el fet constitutiu de la infracció haja sigut realitzat, precisament, en lexercici del deure funcional propi del càrrec o ofici.
h) No haver suspés les obres després de la inspecció i pertinent advertència de la o el agent de lautoritat.
3. Són circumstàncies la concurrència de les quals atenua la responsabilitat de de les persones infractores:
a) Acreditar la falta dintencionalitat en la gravetat del dany als interessos públics o privats afectats per lactuació il·legal.
b) Reparar o adoptar mesures que disminuïsquen el dany causat, abans de la iniciació de les actuacions sancionadores.
c) Suspendre les obres després de la inspecció i la pertinent advertència de la o el agent de lautoritat.
4. Són circumstàncies que, segons cada cas, atenuen o agreugen la responsabilitat:
a) El grau de coneixement tècnic dels detalls de lactuació, dacord amb la professió o lactivitat habitual del culpable.
b) El benefici obtingut de la infracció, o, si és el cas, haver-la realitzat sense cap consideració al possible benefici econòmic que sen derive.
c) La major o menor magnitud física del dany produït.
d) La major o menor dificultat tècnica per a tornar limmoble al seu estat inicial.
Article 273. La graduació de la responsabilitat.
1. Quan en la comissió de la infracció concórrega alguna circumstància agreujant, la sanció simposarà sempre en el grau màxim.
2. Si concorre alguna circumstància atenuant, la sanció simposarà en el grau mínim.
3. Quan concórreguen circumstàncies atenuants o agreujants, aquestes es compensaran de forma racional per a la determinació de la sanció, i es ponderaran raonadament la transcendència dunes i altres.
4. Quan no concórreguen circumstàncies atenuants ni agreujants, la sanció simposarà en el seu grau mitjà.
Article 274. Regles per a la determinació de la sanció.
1. Les multes per infraccions simposaran amb independència de les mesures cautelars per al manteniment de lorde urbanístic i de les definitives per a la seua restauració quan haja sigut conculcat.
2. Les multes que simposen als distints grups de persones responsables per una mateixa infracció tindran entre si caràcter independent. Si la condició d empresa promotora, constructora o la direcció de lobra recau en dos o més persones, limport de la multa, dins de cada un d aquests grups, es distribuirà entre elles en proporció al seu grau de participació en la comissió de la infracció, o a parts iguals, si això no es pot determinar. Si en una mateixa persona concorre la condició d empresa promotora, constructora o la direcció de lobra, o de diverses daquestes, només se li imposarà una sanció.
3. En el cas que la total restauració de la realitat física alterada la efectue la persona interessada amb anterioritat a la iniciació de lexpedient sancionador, quedarà exempt de sanció administrativa.
4. Si la restauració de la realitat física alterada la du a terme la persona interessada dins del termini establit a aquest efecte, la multa es reduirà en un noranta-cinc per cent.
5. La base per al càlcul de les multes consistents en un percentatge del valor de lobra o instal·lació executada estarà integrada pel cost dels materials o de la instal·lació i el de la seua execució o implantació, excloent-hi el benefici empresarial, els honoraris professionals i els impostos.
6. Iniciat el procediment sancionador, quan la sanció tinga caràcter pecuniari, el pagament voluntari a qualsevol moment anterior a la resolució implicarà una reducció del 50 % en limport de la sanció proposada.
7. Quan, amb posterioritat a la imposició de la multa, però abans de linici del procediment de constrenyiment, la persona obligada procedisca voluntàriament a la completa reposició de la realitat física il·legalment alterada i a la reparació dels possibles danys causats, ladministració actuant condonarà la multa en el 50 % de la seua quantia.
Article 275.Incidència en els processos sancionadors dels procediments de regularització.
1. La sol·licitud dinici de lavaluació ambiental i territorial estratègica dels instruments de planejament i linici de la tramitació dels instruments de gestió que comporten la possibilitat de legalització de construccions, instal·lacions i la declaració de situació individualitzada de minimització impacte territorial donen lloc a la suspensió, per un termini màxim de tres anys, de la tramitació del procediment administratiu sancionador previst en aquest text refós, això amb relació a les construccions, les edificacions, les instal·lacions i els usos que puguen legalitzar-se després de laprovació. Aquesta suspensió interromp el termini de prescripció de la infracció previst en larticle 270 daquest text refós.
2. Aprovat definitivament linstrument de planejament que permeta la legalització de la construcció, instal·lació o ús, prosseguirà el procediment sancionador i saplicarà la sanció prevista en larticle 285.1 en el grau que per llei corresponga.
3. La suspensió regulada en aquest precepte també afecta les sancions ja imposades o liquidades que estiguen en fase dexecució o cobrament. En aquests casos sha de suspendre el procediment dexecució o cobrament, amb interrupció del termini previst en larticle 271 daquest text refós. Una vegada aprovat definitivament linstrument de planejament o atorgada la llicència que permeta la legalització de la construcció, sha de revocar la sanció inicial i imposar la prevista en larticle 285.1 daquest text refós, en el grau que corresponga.
Article 276. Procediment sancionador.
1. La potestat sancionadora sexercirà per mitjà del procediment establit en la legislació general aplicable.
2. El termini per a resoldre lexpedient sancionador serà de sis mesos comptador des de la data de la seua iniciació, termini ampliable, com a màxim, per altres sis mesos mitjançant un acord adoptat per lòrgan competent per a iniciar el procediment.
3. Transcorregut el termini màxim per a resoldre sense que es dicte una resolució, sentendrà caducat el procediment. En el cas que la infracció no haja prescrit, haurà diniciar-se un nou procediment sancionador.
Article 277. Infraccions connexes.
1. En els casos en què sinstruïra expedient sancionador per dos o més infraccions tipificades entre les quals existisca relació de causa a efecte, simposarà una sola sanció, que serà la que corresponga a la més greu en la quantia màxima. En els altres casos, a les persones responsables de dos o més infraccions urbanístiques sels imposaran les multes corresponents a cada una de les diverses infraccions comeses.
2. També serà procedent la imposició duna única sanció a pesar de lexistència de diverses infraccions urbanístiques concurrents quan una daquestes haja sigut mitjà imprescindible per a cometre laltra, o quan de la comissió duna derive necessàriament la de les altres. En aquests casos simposarà la sanció més greu de les que corresponguen a les diverses infraccions urbanístiques comeses, i dins dels marges establits legalment per a aquesta.
Article 278. Qüestions incidentals del procediment sancionador.
1. Quan en ocasió de la tramitació dels expedients administratius que sinstruïsquen per infracció urbanística es desprenguen indicis del caràcter dil·lícit penal del fet, lòrgan instructor de lexpedient ho posarà en coneixement del Ministeri Fiscal, als efectes de lexigència de les responsabilitats dorde penal en què hagen pogut incórrer les persones infractores, i suspendrà la tramitació de lexpedient administratiu mentres que no recaiga una resolució del Ministeri Fiscal o una resolució judicial ferma. La sanció penal exclourà la imposició de sanció administrativa, però no ladopció de les mesures de restauració de la legalitat i de la realitat física alterada.
2. Quan, en qualsevol fase dels procediments que sinstruïsquen com a conseqüència duna infracció urbanística, lòrgan administratiu actuant aprecie que hi ha indicis de lexistència duna altra infracció administrativa per al coneixement de la qual no siga competent, ho comunicarà a lòrgan que considere que ho siga.
3. Iniciat el procediment sancionador, lòrgan que haja acordat la seua iniciació, o el que siga ladequat per a resoldre, si ja shaguera elevat lexpedient al competent per a imposar la sanció, podrà adoptar les mesures cautelars que considere necessàries per a assegurar el cessament de lactuació que done lloc al procediment, la no-producció de perjuís a linterés general o de les i els particulars afectats i lefectivitat de les indemnitzacions o de la sanció que presumiblement es pogueren declarar o imposar. Si no shaguera fet amb motiu de lexpedient de restauració de la legalitat urbanística, podrà acordar-se lanotació en el registre de la propietat de la incoació del procediment, si la naturalesa de lactuació o la inactivitat que va donar lloc al procediment així ho permeta.
Article 279 . Rescabalament de danys i perjuís.
Els que com a conseqüència duna infracció urbanística patisquen dany o perjuí podran exigir de qualsevol les persones infractores, amb caràcter solidari, el rescabalament i la indemnització dels danys o perjuís causats.
Secció II
De les infraccions molt greus i les seues sancions
Article 280. Actuacions il·legals en sòls protegits.
Se sancionarà amb multa del cent al dos-cents per cent del valor de les obres il·legals executades als que realitzen en terrenys destinats pel planejament a zones verdes, espais lliures, dotacions i equipaments públics, o en àmbits de sòl no urbanitzable subjectes a protecció, obres, instal·lacions o accions que incomplisquen les normes relatives a lús i a ledificació. Limport de la multa no serà inferior als tres mil euros.
Article 281. Parcel·lacions en el sòl no urbanitzable o en el sòl urbanitzable sense programació.
1. Els que realitzen parcel·lacions urbanístiques il·legals en el sòl no urbanitzable o en el sòl urbanitzable sense programació, tipificades molt greus, o els que les autoritzen, seran sancionats amb multa del vint al trenta per cent del valor en venda dels lots fraccionats.
2. Aquesta sanció simposarà en la quantia màxima si la divisió realitzada lesiona el valor específic que, si és el cas, protegisca lordenament urbanístic. En tot cas, limport de la multa no serà mai inferior a la diferència entre el valor inicial i el de venda de la parcel·la corresponent.
Secció III
De les infraccions greus i les seues sancions
Article 282. Infraccions en matèria dedificació.
1. Simposarà multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra il·legal executada, sempre que la infracció no estiguera qualificada com a molt greu, als que realitzen obres dedificació que no corresponguen amb lús del sòl en què sexecuten, o que superen locupació permesa de la parcel·la o solar, o lalçària, la superfície o el volum edificables, o que incomplisquen les reculades a límits o que superen laprofitament resultant del planejament. Limport de la multa no serà inferior a sis-cents euros.
2. En particular, sinclouen en la infracció tipificada en lapartat anterior les actuacions següents:
a) La realització daccions constructives o no constructives en contra de lús, destinació i naturalesa que corresponga al sòl en què sexecuten.
b) Lincompliment de laprofitament urbanístic fixat en el planejament.
c) Lexcés dedificació sobre la permesa pel planejament.
d) Ledificació de soterranis, semisoterranis, àtics o entreplantes no permesos pel planejament.
e) Lexcés sobre lalçària determinada en el planejament.
f) Lincompliment de les regles de distància de les edificacions entre si i en relació amb les vies públiques, espais lliures i límits.
g) Ledificació en parcel·les la superfície de la qual siga inferior a lestablida com a mínima edificable. En aquest cas, la multa es graduarà en funció de la major o menor desproporció que existisca entre la superfície de la parcel·la edificada i la superfície de la parcel·la mínima segons el pla.
h) La demolició dedificacions no permesa pel planejament urbanístic.
3. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra realitzada lexecució dobres prohibides en edificis qualificats fora dordenació. Limport de la multa no serà inferior als sis-cents euros.
Article 283. Actuació en edificis catalogats.
1. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor del sòl els que arruïnaren o destruïren il·legalment un edifici catalogat.
2. Sinclou en la infracció tipificada en lapartat anterior la demolició, destrucció o deformació en qualsevol altra forma, totalment o parcialment, de construccions, edificis i altres immobles objecte de protecció especial pel planejament urbanístic pel seu caràcter monumental, històric, artístic, arqueològic, cultural, típic o tradicional, o, si és el cas, del dany produït al bé protegit.
3. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de lobra executada la realització de construccions en llocs immediats o en immobles que formen part dun grup dedificis de caràcter historicoartístic, arqueològic, típic o tradicional que infringisquen les corresponents normes o règim jurídic de protecció i trenquen lharmonia del grup o produïsquen el mateix efecte en relació amb algun edifici de gran importància o qualitat dels caràcters indicats. La graduació de la multa es realitzarà en atenció al caràcter greu o lleu de lafectació produïda.
4. Limport de la multa no podrà ser inferior al cinquanta per cent del valor de la part de ledificació arruïnada o destruïda i tampoc podrà ser inferior a sis-cents euros.
Article 284. Altres infraccions.
1. Lincompliment de les obligacions legals o els compromisos assumits per mitjà de conveni urbanístic per a lexecució del planejament se sancionarà dacord amb el que preveu el conveni.
2. A les i els propietaris que no efectuen la inspecció periòdica de construccions, i estan obligats legalment a això, sels sancionarà amb multa de sis-cents a sis mil euros.
3. Als qui realitzen divisió de terrenys en zona urbana que contradiga les determinacions de lordenació urbanística, sels sancionarà amb multa del deu al quinze per cent del valor dels terrenys afectats. La mateixa pena simposarà als que realitzen parcel·lacions urbanístiques en zona urbana que contradiguen les determinacions de lordenació urbanística. En tot cas, limport de la multa no serà inferior a sis-cents euros.
4. Incorreran en infracció urbanística greu, sancionable amb multa de sis mil a seixanta mil euros, les companyies de subministraments i serveis que incomplisquen les seues obligacions prescrites per aquest text refós en matèria de disciplina urbanística. A aquests efectes, es presumeix que es presta serveis quan la companyia percep contraprestació de la persona usuària, encara que no shaja formalitzat contracte o cap acord entre aquella i la part perceptora del servei.
5. Se sancionarà amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor de ledifici, planta, local o dependència a qui altere lús a què estigueren destinats pel planejament urbanístic. Limport de la multa no serà inferior als sis-cents euros.
6. Les obres durbanització i implantació de serveis sense la corresponent autorització urbanística que es realitzen en sòl no urbanitzable se sancionaran amb multa del vint-i-cinc al cinquanta per cent del valor daquestes. La quantia mínima daquestes sancions és, en tot cas, de sis-cents euros. En sòl urbanitzat o amb programa aprovat, la sanció serà del cinquanta al cent per cent del valor de lobra executada sense autorització o sense ajustar-se a les condicions daquesta, llevat que aquestes obres foren susceptibles de legalització, i en aquest cas la sanció serà del cinc per cent del valor de lobra executada. La sanció que simpose no podrà ser inferior a sis-cents euros.
Secció IV
De les infraccions lleus i les seues sancions
Article 285. Actuacions sense llicència legalitzables i altres infraccions.
1. Lexecució dobres, instal·lacions o demolicions realitzades sense llicència o ordre dexecució, quan siguen legalitzables per ser conformes a lordenament urbanístic vigent en el moment de la seua realització, serà sancionada amb multa del dos al sis per cent del valor de lobra o instal·lació executada. La multa no podrà ser inferior a tres-cents euros.
2. Se sancionaran amb multa del dos al sis per cent del valor dels terrenys afectats les parcel·lacions que, sense contradir el planejament en vigor, es realitzen sense títol habilitant. La multa no podrà ser inferior a tres-cents euros.
3. Seran sancionats amb multa de lun al cinc per cent del seu valor els que duguen a terme sense llicència tancaments de finques, sense que la multa puga ser inferior a tres-cents euros.
4. Les companyies de subministraments i serveis que incomplisquen els requeriments dinformació sobre la prestació dels seus serveis per lautoritat competent per al manteniment de la disciplina urbanística, incorreran en infracció lleu, que serà sancionada amb multa de sis-cents a tres mil euros.
CAPÍTOL IV
Administracions competents en disciplina urbanística
Article 286. Competències dels municipis.
1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en aquest text refós correspondrà al municipi amb el caràcter de competència pròpia, excepte en aquells casos en què expressament sestablisca en aquest text refós que el seu exercici correspon a la comunitat autònoma en règim concurrent o exclusiu. A aquest efecte, els municipis estan facultats per a la imposició de les sancions previstes en aquest text refós la quantia de les quals excedisca els imports previstos en la legislació de règim local com a límit per a la imposició de sancions per infracció dordenances municipals.
2. De la mateixa manera, i excepte en els casos que expressament es preveja que el seu exercici correspon a la comunitat autònoma en règim concurrent o exclusiu, correspondrà al municipi amb el caràcter de competència pròpia lexercici de les potestats administratives de protecció de la legalitat urbanística.
3. En lexercici de les seues competències pròpies, els municipis podran sol·licitar lassistència i col·laboració tant de la diputació provincial com de la conselleria competent en matèria durbanisme.
4. Per al millor exercici de les seues competències en matèria de disciplina urbanística, i en els termes establits en la legislació de règim local, els municipis podran associar-se entre si i amb altres administracions i constituir mancomunitats o consorcis.
5. La inactivitat municipal en lexercici de les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística, sense perjuí de les responsabilitats a què poguera donar lloc, podrà ser recorreguda per les persones interessades davant la judicatura i els tribunals, en els termes establits la legislació de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Article 287. Substitució autonòmica en les competències municipals.
1. Quan ladministració autonòmica tinga coneixement que sestiguen duent a terme actuacions respecte de les quals, de conformitat amb aquest text refós, ladopció de les mesures de disciplina urbanística correspon amb el caràcter de competència pròpia al municipi, ho comunicarà a ladministració municipal perquè aquesta adopte les mesures legals que corresponga.
2. Quan un municipi mostre inactivitat o negligència en lexercici de les seues competències pròpies de protecció de la legalitat urbanística i de sanció de les infraccions urbanístiques, la conselleria competent en matèria durbanisme podrà assumir la competència per substitució, en els termes establits en la legislació reguladora de les bases del règim local, després del requeriment a lentitat local i sempre que la infracció afectara competències de la Generalitat.
3. Perquè siga procedent lactuació de la Generalitat per substitució es requerirà que la infracció de què es tracte siga greu o molt greu i que existisquen interessos supralocals específics afectats.
Article 288. Competències de la Generalitat.
1. Lexercici de la potestat sancionadora regulada en aquest text refós correspondrà a la Generalitat, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal, quan es tracte dinfraccions greus o molt greus comeses en terrenys classificats com a sòl no urbanitzable. Quan la Generalitat inicie en aquests casos lexercici de la seua competència, el municipi haurà dabstindres de tota actuació en el mateix assumpte des del moment que reba loportuna comunicació, i remetrà a ladministració autonòmica les actuacions que fins a eixe moment haguera, si és el cas, realitzat.
2. En els casos de lapartat anterior, correspondrà també a la Generalitat, amb el caràcter de competència pròpia en concurrència amb la municipal, lexercici de les potestats administratives de protecció de la legalitat urbanística.
3. En els casos en què les competències les exercite la Generalitat, es donarà també trasllat de la proposta de resolució al municipi afectat, en el mateix tràmit daudiència a les persones imputades, perquè puga al·legar el que considere oportú.
4. Les competències autonòmiques en lexercici de la potestat sancionadora regulada en aquest text refós les exercirà lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
CAPÍTOL V
Inspecció urbanística
Article 289. Concepte.
1. La inspecció urbanística és lactivitat que els òrgans administratius competents en matèria durbanisme han de realitzar a fi de comprovar que les edificacions i lús del sòl sajusten a les especificacions de lordenament urbanístic.
2. La inspecció urbanística és una funció dinexcusable exercici per als organismes a què atribueix aquest text refós.
Article 290. Competència sobre inspecció urbanística.
1. La funció inspectora serà desenvolupada, en làmbit de les seues competències respectives, pels municipis i per la Generalitat.
2. La realització de la inspecció es realitzarà sota la superior autoritat i direcció de lòrgan de govern que corresponga i serà exercida pel personal a qui satribuïsca aquesta comesa dins de cada un dells.
3. La inspecció autonòmica podrà sol·licitar de les administracions municipals les dades i antecedents que siguen necessaris per a lexercici de les seues competències.
4. Les forces i cossos de seguretat, en làmbit de les competències respectives, col·laboraran amb la funció inspectora, i prestaran auxili quan sels sol·licite.
5. El personal adscrit a la inspecció urbanística tindrà la consideració dagent de lautoritat i estarà capacitat per a demanar, amb aquest caràcter, la informació, documentació i ajuda material que necessite per al compliment adequat de les seues funcions. Aquest personal està facultat per a requerir i examinar qualsevol classe de documents relatius al planejament, comprovar ladequació dels actes dedificació i ús del sòl a la normativa urbanística i territorial aplicable i obtindre la informació necessària per al compliment de les seues funcions. En la seua actuació se li haurà de facilitar lliure accés a les finques, edificacions o locals on es realitzen les obres o usos que es pretenguen inspeccionar i que no tinguen la condició de domicili o de lloc assimilat a aquest.
6. Quan es considere necessari deixar constància de qualsevol actuació urbanística, la inspecció alçarà la corresponent acta que contindrà les dades identificatives de totes les persones intervinents, siguen propietàries, promotores, constructores, personal tècnic o persones usuaries, i descriurà succintament els elements essencials de lactuació.
Les actes de la inspecció urbanística gaudeixen de valor probatori i presumpció de veracitat, sense perjuí de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguen assenyalar o aportar els administrats.
CAPÍTOL VI
LAgència Valenciana de Protecció del Territori
Article 291. Creació i naturalesa jurídica.
1. Es crea lAgència Valenciana de Protecció del Territori com a organisme autònom de la Generalitat, amb personalitat jurídica pública, patrimoni i tresoreria propis i autonomia de gestió, per a lexercici de les competències autonòmiques en matèria de disciplina urbanística. Els municipis podran delegar les seues competències pròpies en matèria de disciplina urbanística sobre sòl no urbanitzable a lAgència, per mitjà de laprovació pel ple de lajuntament de lacord dadhesió a lAgència.
2. LAgència és un organisme autònom de la Generalitat, dels previstos per larticle 154 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dHisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, facultada per a exercir les potestats administratives en matèria de disciplina urbanística sobre il·lícits que es produïsquen sobre sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.
3. Correspondrà al Consell, a través de la conselleria competent en matèria durbanisme, laprovació i la publicació, en el termini màxim de dotze mesos, dels estatuts de lAgència i de lacord model dadhesió dels municipis que sincorporen voluntàriament a lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
Article 292. Objecte i finalitats.
1. Lobjecte de lAgència és exercir les potestats administratives de disciplina urbanística respecte dinfraccions greus o molt greus comeses en sòl no urbanitzable, comú o protegit, en el territori dels municipis que sadherisquen per mitjà de lacord dadhesió. Això inclou lexercici de les funcions dinspecció, i linici, tramitació, resolució i execució dels procediments de restauració de la legalitat urbanística, els procediments sancionadors urbanístics i la impugnació de llicències municipals, presumptament il·legals, davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, dacord amb la competència atorgada per aquest text refós en els articles 263 i 289. Tot això, sense perjudici de lexercici, per part de lAgència, de les competències ordinàries en les matèries mencionades en aquest paràgraf respecte dil·lícits comesos en sòl no urbanitzable pertanyent a municipis de la Comunitat Valenciana que no sadherisquen a lAgència, dins de la regulació esmentada establida en aquest text refós.
2. LAgència té per finalitat essencial vetlar per la utilització racional i legal del sòl conformement al que disposa aquest text refós i la resta de legislació urbanística.
Articles 293. Funcions.
Són funcions de lAgència Valenciana de Protecció del Territori:
a) La inspecció i vigilància urbanística sobre els actes dedificació i ús en sòl no urbanitzable.
b) Ladopció de les mesures cautelars previstes en aquest text refós, especialment les de suspensió dels actes dedificació i ús del sòl que es facen en sòl no urbanitzable sense les autoritzacions municipals i autonòmiques preceptives o incomplint les condicions de les autoritzacions atorgades.
c) Linici, la instrucció i la resolució dels procediments de reposició de la legalitat urbanística i dels procediments sancionadors per infraccions urbanístiques; en els dos casos, per il·lícits comesos en sòl no urbanitzable.
d) La formulació a les diverses administracions de tota classe de sol·licituds i peticions dels informes que es consideren pertinents per a assegurar el millor compliment de la legalitat urbanística.
e) La denúncia davant del Ministeri Fiscal i els òrgans de lordre jurisdiccional penal dels fets que, de resultes de les actuacions practicades, es consideren constitutius de delicte.
f) El requeriment per a lanul·lació de llicències urbanístiques contràries a la normativa vigent, així com la impugnació eventual daquestes davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
g) Lassessorament i assistència als municipis adherits a lAgència en les matèries de la seua competència, així com la proposta a la conselleria competent en matèria durbanisme de modificar o adoptar normes legals o reglamentàries necessàries per a un compliment millor de la legalitat urbanística.
h) Les competències dinspecció, supervisió, restabliment de la legalitat urbanística i sanció respecte dinfraccions comeses en sòl no urbanitzable en municipis que shagen adherit voluntàriament a lAgència, en les condicions que es determinen en lacord dadhesió corresponent, al qual els ajuntaments hauran dadherir-se.
i) Lexercici de qualsevol altra competència que en matèria de disciplina urbanística corresponga a la Generalitat, segons aquest text refós.
Article 294. Règim jurídic i seu.
1. LAgència es regirà pel que es disposa en aquest capítol, la seua normativa de desenvolupament i per la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, dHisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions, i estarà subjecta al dret administratiu. A més, disposarà de les potestats públiques necessàries per al compliment de les seues finalitats.
2. De conformitat amb el que disposa larticle 114 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, els actes i resolucions dictats pels òrgans de lAgència posen fi a la via administrativa.
3. LAgència estarà adscrita a la conselleria competent en matèria durbanisme.
4. LAgència de Protecció del Territori té la seu principal a qualsevol localitat de la Comunitat Valenciana que establisca el consell de direcció a proposta del conseller o consellera competent en matèria durbanisme, sense perjudici que puguen existir dependències de lagència a altres ciutats de la Comunitat Valenciana.
Article 295. Adhesió dels municipis.
1. La incorporació dun municipi a lAgència requereix un acord dadhesió del ple municipal adoptat per majoria absoluta, el qual haurà de ser confirmat per la direcció gerència de lAgència. Aquesta adhesió serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Lacord sajustarà, en la forma i el contingut, a lacord model dadhesió que sestablisca reglamentàriament.
2. Ladhesió necessàriament produirà latribució a lAgència de les competències dinspecció, supervisió, sanció i restabliment de la legalitat urbanística que corresponguen al municipi integrat voluntàriament en aquella, en els supòsits dinfraccions urbanístiques greus o molt greus comesos sobre el seu territori, sempre que ocórreguen en sòl no urbanitzable, siga aquest comú o protegit.
3. LAgència exercirà de manera efectiva aquestes competències des del moment en què es determine en lacord dadhesió; aquest exercici estarà condicionat en tot cas a la publicació daquest en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. LAgència únicament tindrà competència per a tramitar els procediments indicats respecte dinfraccions comeses amb posterioritat al 20 dagost de 2014.
Article 296. Obligacions dels municipis adherits
Els municipis adherits a lAgència assumeixen les obligacions següents:
a) De conformitat amb el que es preveu en larticle 288 daquest text refós, en assumir la Generalitat de manera efectiva lexercici de la seua competència en sòl no urbanitzable, lajuntament corresponent sabstindrà dincoar, tramitar i resoldre expedients sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística en el sòl no urbanitzable del seu municipi, respecte dedificacions que es comencen a construir després de ladhesió a lAgència, sempre que sestiga davant dinfraccions greus o molt greus.
b) Lajuntament designarà una persona representant electa que serà la responsable davant de lAgència de la correcta remissió dels documents requerits per aquesta, així com de lassistència adequada sobre el terreny per a una execució eficaç dels expedients tramitats.
c) Lajuntament adherit comunicarà a lAgència tots els actes dús o edificació dels quals tinga coneixement i que es duguen a terme en sòl no urbanitzable dins del seu terme municipal, sempre que daquests es puga derivar la comissió dalgun tipus dinfracció urbanística que puga qualificar-se com a greu o molt greu. En aquest sentit, lajuntament haurà de remetre a lAgència una acta de denúncia i inspecció signada per la inspecció urbanística, policia municipal o equivalent, segons el model que establisca la mateixa Agència. Igualment, es remetrà un informe tècnic subscrit per larquitecte o arquitecta municipal, segons el model establit.
d) En la tramitació dels procediments sancionadors i de restauració de la legalitat urbanística que se seguisquen en lAgència, el personal tècnic de lajuntament emetrà qualsevol altre informe que lAgència els sol·licite.
e) La Policia Local col·laborarà en les actuacions que se li requerisca per part de lAgència, fonamentalment respecte de lalçament dactes i denúncies, comprovacions de lestat dobres, desenvolupament dactivitats i execució de tasques de restauració, així com auxili en lexecució de les mesures cautelars que adopte lAgència, entre les quals es troben la paralització i precintament dactivitats en curs.
f) LAgència proveirà lajuntament corresponent dun precinte oficial amb el logo de la Generalitat per tal que aquesta corporació lutilitze en lexecució de les mesures cautelars a les quals es refereix en lapartat anterior.
g) Lalcaldia dictarà un ban municipal en el qual sinforme el veïnat de ladhesió a lAgència i de lobjecte i les conseqüències daquesta acció.
Article 297. Incompliment de les obligacions dels municipis adherits.
1. Lincompliment de les obligacions indicades en lapartat anterior per part dun municipi adherit suposarà que lAgència deixe sense efecte aquesta adhesió. La resolució de ladhesió sadoptarà per la direcció de lAgència, amb una audiència prèvia del municipi en qüestió.
2. Un municipi adherit podrà igualment separar-se voluntàriament de ladhesió a lAgència. Això es farà per mitjà dun acord del ple amb la majoria absoluta dels membres.
Article 298. Els òrgans directius.
Els òrgans directius de lAgència són: el consell de direcció i la direcció gerència.
Article 299. Composició del consell de direcció.
1. El consell de direcció està format per:
a) La presidència, que serà la secretària o secretari autonòmic competent en matèria de territori i urbanisme de la Generalitat.
b) La vicepresidència, que serà el director o directora general competent en matèria durbanisme de la Generalitat.
c) Les vocalies, que seran:
Quatre en representació dels ajuntaments adherits a lAgència.
Quatre en representació de la Generalitat.
Una representant per cadascuna de les tres diputacions provincials.
d) La secretaria, funcionari o funcionària del grup A1 de la Generalitat.
2. Els Estatuts de lAgència podran establir determinats requisits de titulació o dexperiència per a poder ser designada persona vocal del Consell de Direcció.
3. Les quatre vocalies de representació municipal seran designades entre els alcaldes o alcaldesses dels ajuntaments adherits a lAgència, per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies cada quatre anys, després de la celebració de les eleccions municipals.
No obstant això, a lefecte de la primera constitució del Consell de Direcció, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, abans de la celebració de les pròximes eleccions municipals, designarà a les persones vocals de representació municipal entre els alcaldes i alcaldesses daquells municipis que hagen remés a la conselleria competent en matèria durbanisme, dins del termini que es determine per la Presidència de lAgència, lAcord del Ple sol·licitant ladhesió a aquesta.
En el cas que un dels ajuntaments deixe destar adherit a lAgència, dacord amb el procediment establit en aquesta disposició addicional, la persona que el represente perdrà automàticament la condició de vocalia de lAgència i serà substituïda per una altra persona designada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, entre alcaldes o alcaldesses dels ajuntaments adherits a lAgència.
4. Les vocalies de representació autonòmica seran nomenades: tres pel conseller o consellera competent en matèria durbanisme, i una pel conseller o consellera competent en matèria de medi ambient.
5. A la vicepresidència li correspondrà substituir a la presidència en cas de vacant, absència o impossibilitat física.
6. A la secretaria li correspondrà donar fe dels acords adoptats i estendre acta de les reunions que es duguen a terme.
Article 300. Funcions del consell de direcció.
El consell de direcció és lòrgan col·legiat de direcció i control de lAgència, amb les funcions següents:
a) Proposar la modificació daquesta regulació.
b) Proposar lEstatut, lestructura orgànica i la relació de llocs de treball de lAgència.
c) Elaborar la proposta de pressupostos de despeses i ingressos.
d) Autoritzar les despeses amb un import igual o superior als 600.000 euros.
e) Establir les directrius dactuació de lAgència i fiscalitzar lactivitat i la gestió de la Direcció.
f) Proposar el pla anual dinspecció urbanística, per mitjà duna ordre de la conselleria competent en matèria durbanisme.
g) Resoldre que un municipi deixe destar adherit a lAgència.
h) Aprovar la memòria anual de la gestió de lAgència, que haurà de ser remesa a tots els ajuntaments adherits perquè en prenguen coneixement.
i) Laprovació dels comptes anuals.
j) Revisar anualment linventari de béns i drets que integren el patrimoni de lAgència.
k) Tots els assumptes relacionats amb les competències de lAgència que li sotmeta la Presidència.
Article 301. Règim de funcionament del consell de direcció.
1. El Consell de Direcció es reunirà almenys dues vegades a lany per convocatòria de la Presidència, bé per iniciativa pròpia o a sol·licitud de la meitat de les vocalies.
2. Per a una constitució vàlida del Consell serà necessària la presència de la Presidència, de la Secretaria o de qui les substituïsca, així com de la meitat de les vocalies. En tot cas, el Consell quedarà constituït, amb caràcter automàtic, en segona convocatòria, trenta minuts després de lhora assenyalada per a la celebració de la primera, per a la qual cosa serà suficient la presència dalmenys tres vocalies, més la Presidència o Vicepresidència i la Secretaria.
3. Els acords del Consell seran adoptats per majoria simple de vots favorables emesos per les persones assistents. En cas dempat, el vot de la Presidència serà diriment.
4. El director o directora gerent de lAgència participarà en totes les reunions del Consell, amb veu però sense vot.
5. La Secretaria serà exercida per un funcionari o funcionària del grup A1 de la Generalitat, designat pel Consell de Direcció entre el personal adscrit a lAgència, que tindrà dret a veu però no a vot.
6. Podrà acudir a qualsevol reunió del Consell de Direcció el personal tècnic de lAgència que siga requerit a aquest efecte.
7. El règim de funcionament del Consell de Direcció, en tot el que preveu aquesta disposició addicional, es regirà pel que es disposa en els articles 15 i següents de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic.
Article 302. Nomenament de la direcció gerència.
1. El director o directora gerent de lAgència serà nomenat pel Consell, a proposta de la consellera o el conseller competent en matèria durbanisme.
2. El director o directora gerent de lAgència haurà de tindre una titulació universitària i experiència professional en matèria durbanisme.
Article 303. Funcions de la direcció gerència.
La direcció gerència és lòrgan executiu de lAgència, amb les funcions següents:
a) La representació ordinària de lAgència.
b) Lexercici, amb caràcter general, de les competències atribuïdes a lAgència en larticle 3 daquesta disposició addicional.
c) La direcció i impuls de lactivitat de lAgència.
d) La prefectura directa sobre el personal de lAgència.
e) La contractació i adquisició de béns i serveis.
f) Lexecució dels acords adoptats pel Consell de Direcció.
g) Lacord de convenis amb altres entitats, públiques o privades. Especialment, podran establir-se convenis amb la unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) i els agents mediambientals dependents de la conselleria amb competència en matèria de medi ambient, perquè duguen a terme actuacions dinspecció, comprovació o tasques de manteniment de la seguretat.
h) La gestió econòmica de lAgència i lautorització de despeses de quantia inferior a 600.000 euros.
i) La impugnació davant de lordre jurisdiccional contenciós administratiu de les llicències municipals presumptament il·legals.
j) Confirmar lacord dadhesió dels ajuntaments a lAgència.
k) Totes les competències de lAgència no atribuïdes expressament al Consell de Direcció.
Article 304. Personal.
1. LAgència Valenciana de Protecció del Territori podrà comptar amb personal funcionari i laboral de lAdministració de la Generalitat i, així mateix, podrà contractar personal laboral propi per al compliment de funcions que no impliquen la participació directa o indirecta en lexercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
2. El personal laboral propi serà seleccionat per lAgència, dacord amb els principis digualtat, publicitat, mèrit i capacitat. LAgència publicarà anualment en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana una relació de llocs de treball del seu personal laboral propi, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de sector públic, sense perjudici del que resulte aplicable respecte del personal funcionari i laboral de lAdministració de la Generalitat.
Article 305. Patrimoni.
1. LAgència tindrà, per al compliment de les seues finalitats, patrimoni propi, diferent del de lAdministració general de la Generalitat, integrat pel conjunt de béns i drets que adquirisca per qualsevol títol.
2. La gestió i ladministració dels béns i drets propis shaurà de realitzar amb subjecció al que estableix la Llei 14/2003, de 10 dabril, de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.
3. El director o directora gerent formarà un inventari de tots els béns i drets que integren el patrimoni de lAgència, que se sotmetrà al Consell de Direcció i es revisarà anualment.
Article 306. Finançament.
1. Els recursos econòmics de lAgència podran provindre de les fonts següents:
a) Les transferències consignades en els pressupostos generals de la Generalitat per a garantir el funcionament de lAgència.
b) Els rendiments del seu patrimoni.
c) Les multes coercitives que calga imposar en els procediments de restauració de la legalitat urbanística.
d) Les quanties provinents de les sancions que calga imposar en els procediments sancionadors urbanístics.
e) Els altres ingressos que puga percebre dacord amb la legislació vigent.
2. El tractament dels ingressos de lAgència ha de ser el següent:
a) Tots els ingressos han de ser considerats en el règim pressupostari i han de quedar vinculats a la satisfacció de la anualitat corresponent.
b) Els excedents dels ingressos respecte de les necessitats de manteniment seran distribuïts de la manera següent:
Un 50 % es mantindrà en la Tresoreria de lAgència per a fer front en els exercicis següents a futures demolicions.
Un 50 % es repartirà entre els municipis adherits a lAgència, en funció del nombre dexpedients tramitats en cada un. Aquest crèdit tindrà la consideració de patrimoni municipal del sòl i shaurà de destinar a qualsevol de les finalitats establides en larticle 105 daquest text refós.
Article 307. Contractació.
1. La contractació de lAgència es regirà per les normes generals de la contractació de les administracions públiques. En particular, se sotmetrà a aquesta legislació la contractació dempreses privades per a dur a terme la demolició de les edificacions il·legals.
2. Actuarà com a òrgan de contractació la directora o director gerent de lAgència, que requerirà autorització del Consell de Direcció o del Consell quan, per raó de la quantia, corresponga a aquests autoritzar la despesa.
Article 308. Pressupostos.
1. El règim econòmic i pressupostari de lAgència sajustarà a les prescripcions establides en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, dHisenda Pública, del Sector Pública Instrumental i de Subvencions de la Generalitat.
2. La proposta de pressupostos serà aprovada pel Consell de Direcció de lAgència i remesa a la conselleria amb competència en matèria dhisenda per la conselleria que tinga adscrit lens.
Article 309. Programa anual de gestió i pla pluriennal de gestió.
1. La Direcció Gerència de lAgència haurà de redactar un programa anual dactuació i un pla pluriennal de gestió que seran aprovats pel Consell de Direcció.
2. El programa anual dactuació inclourà, com a mínim, amb referència a un exercici complet:
a) La definició dels objectius i prioritats de lexercici corresponent per departaments i serveis, en el marc dels objectius del pla pluriennal de gestió en què sinserisca.
b) La previsió de resultats.
3. El pla pluriennal de gestió determinarà, com a mínim, amb una referència a un termini de cinc anys, el contingut següent:
a) La definició de lorientació estratègica, objectius i criteris dactuació de lAgència.
b) Lestabliment dels requeriments de mitjans materials i informàtics i dadministració electrònica, i de recursos humans necessaris per a la consecució daquests objectius, incloses, si escau, les percepcions retributives relacionades amb els mateixos objectius, de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria de funció pública.
c) La previsió de resultats.
4. Les competències autonòmiques en lexercici de la potestat sancionadora regulada en aquest text refós les exercirà lAgència Valenciana de Protecció del Territori, dacord amb les regles següents:
a) La incoació dels expedients sancionadors, quan siga competència de lAgència, correspondrà, en tot cas, a la Direcció Gerència de lAgència.
b) La resolució dels expedients sancionadors, en els casos que siguen competència de lAgència, correspondrà al president o presidenta del Consell de Direcció.
Article 310. Transparència i reutilització de dades.
1. Com a organisme autònom de la Generalitat, lAgència Valenciana de Protecció del Territori estarà sotmesa a les obligacions de publicitat activa i dret daccés a la informació pública establides en la normativa vigent en la matèria. Per al compliment daquestes obligacions, haurà de comptar amb un portal de transparència que enllaçarà amb el Portal de Transparència de la Generalitat.
2. La reutilització de la informació pública sadaptarà a la normativa específica vigent en la matèria.
DISOSICIONS ADDCIONALS
Disposició addicional primera. Cartografia
En la seua elaboració, tots els plans i projectes adoptaran una cartografia comuna en suport digital, homogènia i estandarditzada, en un format editable i compatible amb el programari de sistemes dinformació geogràfica, les bases i els continguts de la qual hauran de ser facilitats per lorganisme del Consell competent en matèria durbanisme i ordenació del territori. Per a procedir a lemissió dinformes sectorials en totes les fases de consultes a les administracions afectades serà necessària lentrega de la cartografia elaborada.
Disposició addicional segona. Plataforma urbanística digital
La conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori desenvoluparà una aplicació informàtica que facilite la participació en els procediments de planificació urbanística i que tindrà com a finalitat possibilitar la tramitació integral dels instruments de planejament urbanístic. La implementació daquesta aplicació es realitzarà previ desenvolupament reglamentari daquest precepte.
Disposició addicional tercera. Entitats urbanístiques de capital públic.
1. La Generalitat, les diputacions provincials i els municipis, així com els ens instrumentals que en depenguen podran crear i servir-se dentitats urbanístiques de capital públic per a gestionar les competències urbanístiques i especialment per a les finalitats de redacció, gestió i execució del planejament, consultoria i assistència tècnica, prestació, implantació, ampliació, conservació o manteniment de serveis i activitats urbanitzadores, dexecució dequipaments, així com la gestió i explotació de les obres i serveis resultants.
Aquestes societats tindran la consideració dens instrumentals per a la gestió directa dels serveis públics i activitats per als quals ha sigut constituïda i, si escau, de mitjà propi de ladministració, per a lexecució dactuacions específiques que se li encarreguen o encomanen el seu règim serà lestablert a aquest efecte en la legislació de contractes del sector públic i en la legislació de règim jurídic del sector públic.
2. Les entitats urbanístiques poden adoptar la forma de qualsevol de les entitats integrants del sector públic institucional i shan de regir per les normes que regulen amb caràcter general aquesta forma de personificació.
3. En els estatuts socials o, a falta daixò, en lacord de constitució daquestes societats shan dincloure les bases de col·laboració amb altres ens públics i, si escau, privats, les quals han de preveure els aspectes tècnics urbanístics, economicofinancers, de gestió i explotació de les obres o serveis resultants de lactuació.
4. Les aportacions socials poden fer-se en efectiu o en qualsevol classe de béns i drets avaluables econòmicament, pertanyents tant al seu patrimoni ordinari com als patrimonis públics de sòl o de naturalesa demanial.
5. En lobjecte daquestes entitats urbanístiques ha de constar expressament:
a) Lelaboració i la redacció de planejament de desenvolupament, projectes durbanització i qualssevol informes, estudis i assistència tècnica de contingut urbanístic.
b) La promoció, la gestió i lexecució dactuacions urbanístiques. Si ladministració urbanística actuant opta per aportar o transmetre a lentitat els terrenys o els aprofitaments urbanístics de què siga propietària i resulten afectats per lactuació urbanística encomanada, aquesta aportació o transmissió pot ser en ple domini o limitar-se al dret de superfície, o a un altre o uns altres drets reals existents constituïts a aquest efecte.
c) La gestió, la promoció i lexecució del patrimoni públic de sòl, dacord amb la destinació que li és propi. A aquest efecte, lentitat pot assumir titularitats fiduciàries de disposició; les dominicals corresponen a ladministració titular.
d) La gestió de les expropiacions per a lexecució de planejament o obres determinades.
e) La conservació de la urbanització i la gestió dels serveis que en aquesta shan de prestar de cicle integral de laigua, subministrament denergia elèctrica, enllumenat públic i infraestructures de telecomunicacions.
6. Per a la realització de lobjecte social, lentitat urbanística pot:
a) Adquirir, transmetre, construir, modificar i extingir qualsevol classe de drets sobre béns mobles o immobles que autoritze la legislació vigent, amb vista a la millor consecució de la urbanització, ledificació i laprofitament de làrea dactuació.
b) Realitzar directament convenis amb els organismes competents, que hagen de coadjuvar, per raó de la seua competència, al millor èxit de la gestió.
c) Alienar, fins i tot anticipadament, les parcel·les que donen lloc als solars resultants de lordenació, en els termes més convenients per a assegurar-ne ledificació en els terminis o de la forma prevista. La mateixa facultat lassisteix per a alienar els aprofitaments urbanístics atorgats pel planejament i que han de materialitzar-se en les parcel·les resultants de lordenació.
d) Exercitar la gestió dels serveis implantats, fins que siguen formalment assumits per lorganisme competent si això es considerara adequat per als interessos generals.
e) Actuar com a mitjà propi de ladministració urbanística, o com a entitat purament privada en les actuacions de què es tracte i en concurrència plena amb terceres persones o entitats.
f) Ser beneficiària de les expropiacions urbanístiques que hagen de realitzar-se en desenvolupament de la seua activitat. Quan lentitat actue com a beneficiària de lexpropiació en cas dincompliment del deure dedificar per la propietat, ha dassumir davant de ladministració el deure dedificar en els terminis que es fixen en el conveni que regule lactuació, que en cap cas no poden ser més llargs que els atorgats inicialment per la persona propietària.
7. Lentitat pública pot constituir-se en societat pública de conservació, gestió i prestació de serveis assignats per la legislació local a ladministració local en aquesta matèria.
8. En cas dextinció, la liquidació de les entitats urbanístiques es realitzaria en els termes que estableixen els seus estatuts i la legislació que shi haja daplicar per raó del tipus de societat de què es tracte.
Disposició addicional quarta. Entitats col·laboradores de ladministració.
1. Els ajuntaments poden exercir les funcions en matèria urbanística a què es refereix aquest precepte a través dentitats col·laboradores de ladministració, o dels diferents col·legis professionals amb relació a les competències específiques que els seus col·legiats i col·legiades ostenten, dacord amb la Llei 38/1999, de 5 de novembre, dOrdenació de lEdificació.
2. Les entitats col·laboradores de ladministració o els col·legis professionals corresponents poden exercir les funcions següents:
a) Verificar els requisits dintegritat documental, suficiència i idoneïtat dels projectes i la documentació corresponents a la llicència o la declaració responsable, exigits per la normativa aplicable.
b) Acreditar que els projectes i la documentació tècnica compleixen les previsions i la normativa aplicable.
c) Emetre informes sobre ladequació de les obres a la llicència atorgada durant el procés dexecució daquestes.
d) Emetre linforme tècnic de conformitat de les obres executades a lefecte de la declaració responsable de llicència o de primera ocupació.
3. La regulació del sistema dhabilitació, funcionament i registre daquestes entitats sha de fer mitjançant un decret del Consell a proposta de la conselleria competent en matèria durbanisme.
4. Els ajuntaments, en desenvolupament de la regulació a què es refereix lapartat anterior poden establir els tipus dinfraccions, que es classifiquen en molt greus, greus i lleus, atesos els criteris següents:
a) La gravetat del perjudici que comporten per a la seguretat de persones, béns o medi ambient.
b) La reducció en la qualitat dels serveis de les entitats col·laboradores.
c) La reiteració o la prolongació.
5. Per la comissió dinfraccions poden imposar-se les sancions següents, que shan de graduar per part dels ajuntaments per mitjà de les ordenances corresponents:
a) Per infracció lleus, multa compresa entre 6.000 i 30.000 euros.
b) Per infraccions greus, multa compresa entre 30.001 i 100.000 euros i, segons les circumstàncies de la infracció, suspensió del títol habilitant per període no inferior a sis mesos.
c) Per infraccions molt greus, multa compresa entre 100.001 i 600.000 euros i suspensió de lhabilitació per període no inferior a dotze mesos.
Segons les circumstàncies de la infracció, pot imposar-se també la revocació de lhabilitació i la supressió consegüent de la inscripció del registre de lentitat infractora.
6. Sense perjudici de lanterior, els ajuntaments han de garantir ladequació entre la gravetat de lacció o lomissió constitutiva de la infracció i la sanció aplicada, tenint en compte que en cap cas la comissió de les infraccions pot resultar més beneficiosa per a linfractor o infractora que el compliment de les normes infringides i considerant, especialment, de forma conjunta o separada, els criteris següents:
a) El risc o el dany ocasionat.
b) La repercussió o la transcendència social.
c) La intencionalitat de la conducta en la comissió dinfraccions.
d) El grau de benefici obtingut amb la conducta infractora.
Disposició addicional cinquena. Pla per a lelaboració i el registre de linforme davaluació de ledifici.
El termini màxim per a lelaboració i el registre de linforme davaluació de ledifici, en funció de lany de construcció de ledifici serà el següent:
Any de construcció Termini límit de
de ledifici presentació i registre de
linforme davaluació de ledifici
Anterior a 1901 31 de desembre de 2020
De 1901 a 1950 31 de desembre de 2021
De 1951 a 1971 31 de desembre de 2022
A partir de 1972 31 de desembre de lany següent
a lany en què ledifici complisca 50 anys
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera. Règim transitori dels procediments iniciats amb anterioritat a la Llei 5/2014, de 25 de juliol.
1. Els instruments de planejament, programació, gestió urbanística, reparcel·lació i expropiació per taxació conjunta, així com les declaracions dinterés comunitari i les actuacions territorials estratègiques que hagueren iniciat la informació pública abans del 20 dagost de 2014, es continuaran tramitant dacord amb la legislació anterior. No obstant això, el promotor o promotora podrà optar per reiniciar-ne la tramitació i acollir-se a les disposicions daquest text refós, o prosseguir-la dacord amb aquesta quan els tràmits ja realitzats hi siguen compatibles.
2. De conformitat amb el que estableix la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, el procediment davaluació ambiental que shi preveu serà aplicable als plans que sinicien a partir del 20 dagost de 2014. No obstant això, en aquells casos en què, per no haver-se iniciat la informació al públic del pla, siga aplicable aquest text refós, el document de referència emés sassimilarà a tots els efectes amb el document dabast, i es continuarà la tramitació ambiental dacord amb el que preveu la Llei 21/2013 i aquest text refós.
3. Els procediments en tramitació el 20 dagost de 2014 relatius a disciplina urbanística, ruïna o compliment del deure dedificació sajustaran a les disposicions vigents al temps diniciar-se el procediment corresponent.
Disposició transitòria segona. Règim transitori dels procediments iniciats amb anterioritat a la Llei 1/2019, de 5 de febrer, o a la Llei 9/2019, de 23 de desembre.
1. Els instruments de planejament, programació, gestió urbanística, reparcel·lació i expropiació per taxació conjunta, així com les declaracions dinterès comunitari i les actuacions territorials estratègiques que hagen iniciat la seua informació pública amb anterioritat al 8 de febrer de 2019, data dentrada en vigor de la Llei 1/2019, de 5 de febrer, de modificació de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana, o amb anterioritat a l1 de gener de 2020, data dentrada en vigor de la Llei 9/2019, de 23 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i dorganització de la Generalitat, es continuaran tramitant conforme a la legislació en vigor amb anterioritat a cadascuna daqueixes dates. No obstant això, qui els promou podrà optar per reiniciar la seua tramitació acollint-se a les disposicions de les noves lleis, o prosseguir-la conforme a elles quan els tràmits ja realitzats siguen compatibles.
2. Els procediments en tramitació en la data dentrada en vigor de la Llei 1/2019 o de la Llei 9/2019 relatius a disciplina urbanística, ruïna o compliment del deure dedificació sajustaran a les disposicions vigents al temps diniciar-se el procediment corresponent.
Disposició transitòria tercera. Règim aplicable a les actuacions territorials estratègiques aprovades.
Les actuacions territorials estratègiques aprovades abans del 8 de febrer de 2019, sexecutaran en els termes en què es van aprovar. El procediment de modificació daquestes actuacions territorials estratègiques es regirà quant a lordenació urbanística i territorial per la normativa vigent en el moment en què es va aprovar, i quant a la normativa sectorial que resulte daplicació es regirà per la legislació vigent en el moment de linici de la informació al públic daquesta modificació.
Disposició transitòria quarta. Innecessarietat dadaptació del planejament general.
1. Els municipis no estaran obligats a promoure un expedient dadaptació del seu planejament urbanístic a aquest text refós.
2. Els plans generals, les normes subsidiàries de planejament i els projectes de delimitació de sòl urbà aprovats abans del 20 dagost de 2014 sassimilaran, als efectes de la seua aplicació, al pla general estructural.
Quan els plans aprovats a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat, Reguladora de lActivitat Urbanística, continguen al mateix temps un coeficient limitador del nombre màxim de vivendes edificables i un altre del nombre màxim de metres quadrats dedificació, saplicarà exclusivament aquest últim, sempre que es complisquen les cessions dotacionals mínimes per unitat de superfície edificable exigides per la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana i que no sintroduïsquen modificacions en lordenació estructural del corresponent àmbit de planejament urbanístic.
3. Els municipis podran tramitar quantes modificacions dels instruments de planejament urbanístic consideren oportunes per a la seua adequació a el present tex refós.
4. Els municipis podran sol·licitar a la conselleria competent en urbanisme i ordenació del territori que declare lhomologació a aquest text refós dels plans generals o normes subsidiàries de planejament o del planejament vigent dalgun dels seus sectors. Aquesta homologació es produirà per resolució de la conselleria esmentada, després de la seua tramitació pel procediment del capítol II o del capítol III, del títol III, del llibre I, daquest text refós, en funció de la incidència ambiental del seu contingut.
5. Laprovació dels plans parcials, dels plans de reforma interior o dels plans especials, que modifiquen les determinacions dels plans generals o normes subsidiàries de planejament vigents abans del 20 dagost de 2014, requereix lhomologació del sector corresponent, que podrà efectuar-se directament en aprovar els esmentats instruments, sempre que aquests continguen els documents específics i les determinacions necessàries amb eixe fi.
6. En els municipis en què resulte innecessària o inconvenient ladaptació del planejament general o no es pretén la revisió del model territorial i urbanístic, es podrà tramitar també una nova ordenació detallada, que haurà de regir-se pels principis i objectius a què es refereixen els articles 12 i 13 del present tex refós.
En aquest cas, la nova ordenació detallada es podrà desenvolupar en una o diverses fases, que comprendran tot o part del sòl urbà, i requerirà lhomologació a el present tex refós de làmbit físic objecte de la nova ordenació, que es produirà en els termes que preveu lanterior apartat 4.
Disposició transitòria cinquena. Pèrdua de vigència i cessament en la producció defectes de les memòries ambientals.
Les memòries ambientals emeses a lempara de la Llei 9/2006, de 28 dabril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes al medi ambient, abans de l1 de gener de 2021 perdran la vigència i cessen en la producció dels efectes que els són propis, si no shaguera aprovat el pla abans del 8 de febrer de 2022.
Tanmateix, les memòries ambientals també poden perdre la vigència i cessar en la producció dels efectes que els són propis, si el contingut entra en conflicte amb alguna norma ambiental o territorial que poguera aprovar-se durant la vigència i no en fora possible el mer ajust.
A la caducitat i pèrdua de vigència de les memòries ambientals els serà també daplicació el que es preveu en larticle 60 daquest text refós.
Disposició transitòria sisena. Règim de concessió de pròrrogues de vigència de les declaracions ambientals estratègiques sobre instruments de planificació urbanística.
Les entitats locals podran sol·licitar la pròrroga de les declaracions ambientals estratègiques emeses conforme a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, i referides a instruments de planejament urbanístic, que hagen perdut vigència durant lestat dalarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, i fins al 21 de juny de 2020. La pròrroga podrà sol·licitar-se de forma motivada fins a 60 dies hàbils comptats a partir de l1 de gener de 2021. La duració de les pròrrogues concedides a lempara daquesta disposició es comptabilitzarà des del moment de la seua pèrdua de vigència, descomptant els dies en què el termini va estar interromput conforme a la Disposició addicional quarta del Reial decret 462/2020, de 14 de març.
El procediment regulat en larticle 60 daquest text refós és aplicable una vegada esgotats els terminis establits en el paràgraf anterior.
Disposició transitòria setena. Aplicació daquest text refós als catàlegs de protecció.
Las determinacions contingudes en lannex VI daquest text refós relatiu a les fitxes del catàleg de proteccions resulten de compliment obligatori per als nous catàlegs que es tramiten a partir del 20 dagost de 2014 i per a la revisió global de catàlegs que tinguen laprovació definitiva anterior. La modificació puntual dun catàleg ha de realitzar-se atenent a la fitxa corresponent continguda en lannex VI daquest text refós, la part del catàleg que no és objecte de la modificació pot mantenir-se en els termes en què es va aprovar.
Disposició transitòria vuitena. Règim aplicable als sòls dotacionals privats previstos en el planejament.
Als sòls dotacionals privats previstos en els plans aprovats amb anterioritat al 8 de febrer de 2019 els serà aplicable el que es preveu per a ells en aquests plans.
Disposició transitòria novena. Règim aplicable als estàndards de sòls dotacionals públics i a la reserva dhabitatge de protecció pública.
Els estàndards de sòls dotacionals públics previstos i la reserva dhabitatge de protecció pública en els plans en tramitació el 8 de febrer de 2019 es regiran per la normativa anterior.
Disposició transitòria dècima. Dels vials en sòls urbans o urbanitzables, dús industrial o terciari.
En els sòls urbans o urbanitzables, dús industrial o terciari a 20 dagost de 2014, i per tal dadaptar les dimensions de les parcel·les a les necessitats logístiques o industrials actuals, tots els vials tindran la consideració dordenació detallada i es podrà modificar per lajuntament corresponent amb informe favorable de les conselleries competents en matèria dindústria i urbanisme.
Disposició transitòria onzena. Execució dels plans.
1. Els plans aprovats amb anterioritat al 20 dagost de 2014 o que, per aplicació de la disposició transitòria primera, saproven sense adaptar-se a aquest text refós, sexecutaran i aplicaran segons els seus continguts, sense que això implique modificació de les seues determinacions físiques, ni del contingut dels drets i aprofitaments objectius o tipus que sen deriven.
2. Els percentatges daprofitament que correspon a ladministració regulats en aquest text refós seran aplicables als programes dactuació que saproven després del 20 dagost de 2014; i, també, en el cas que siga aplicable aquest percentatge, en les llicències per a actuacions aïllades que se sol·liciten després daqueixa data.
3. En el cas de reclassificacions de sòl no urbanitzable a sòl urbanitzable iniciades abans del 20 dagost de 2014 i no aprovades definitivament, es podrà optar entre continuar amb la cessió de sòl prevista en larticle 13.6 de la Llei 4/2004, de 30 de juny, dordenació del territori i protecció del paisatge, o substituir aquesta cessió per la prevista en larticle 82.1.b de el present tex refós. La mateixa opció podrà exercitar-se en desenvolupar sectors ja aprovats definitivament en els que shaguera previst aquella cessió. En cas que shagueren efectuat aportacions econòmiques substitutives, aquests quedaran integrades en el patrimoni municipal de sòl.
Disposició transitòria dotzena. Programes aprovats.
1. Els programes dactuació adjudicats amb anterioritat al 20 dagost de 2014 es regiran, quant als seus efectes, compliment i extinció, incloent-hi la duració i règim de pròrrogues, per la normativa anterior.
2. No obstant això, en el procediment de resolució o pròrroga del programa dactuació integrada o aïllada no shaurà de sol·licitar dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme o lòrgan que exercia les seues funcions.
Disposició transitòria tretzena. Programes tramitats amb la Llei Reguladora de lActivitat Urbanística.
A partir del 20 dagost de 2014, els ajuntaments ja no podran adjudicar cap programa dactuació integrada que haja sigut tramitat a lempara de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, Reguladora de lActivitat Urbanística, excepte aquells que disposen daprovació i adjudicació municipal condicionada a laprovació per la conselleria competent en matèria durbanisme de linstrument de planejament que els acompanya, i en aquest cas podran concloure la seua tramitació dacord amb aquella llei.
Disposició transitòria catorzena. Programes tramitats amb la Llei urbanística valenciana.
A partir del 8 de febrer de 2019 els municipis ja no podran adjudicar cap programa dactuació integrada que haja sigut tramitat a lempara de la Llei 16/2005, de 26 de novembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana, excepte aquells que compten amb aprovació i adjudicació municipal condicionada a laprovació per la conselleria competent en matèria durbanisme de linstrument de planejament que els acompanya, i en aquest cas podran concloure la seua tramitació dacord amb aquella llei.
Disposició transitòria quinzena. Aplicació de larticle 173 del text refós a programes aprovats amb anterioritat.
Larticle 173 daquest text refós, serà també daplicació als programes dactuació integrada aprovats abans del 8 de febrer de 2019.
Disposició transitòria setzena. Aplicació de les regles especials de la reparcel·lació en programes dactuació per gestió directa de larticle 92 daquest text refós.
Les regles especials de la reparcel·lació de larticle 92 daquest text refós saplicaran, a més de les reparcel·lacions que sinicien a partir del 8 de febrer de 2019, a les modificacions de les reparcel·lacions en la modificació de programes dactuació que mantinguen la gestió directa o comporten un canvi de forma de gestió que passe de gestió indirecta o gestió per les persones propietàries a gestió directa.
Disposició transitòria dissetena. Subdivisió en unitats dexecució de plans parcials aprovats amb anterioritat.
El planejament de desenvolupament del pla general i els programes dactuacions integrades, que hagen iniciat la tramitació abans del 20 dagost de 2014, poden ser modificats amb lobjecte de subdividir les unitats dexecució inicialment establides sobre la base del resultat de la formulació de la memòria de viabilitat econòmica i dels informes de sostenibilitat econòmica.
Si la unitat dexecució objecte de la divisió té la reparcel·lació aprovada, sha de procurar que la divisió no afecte la reparcel·lació. En el cas que afecte, se nha de suspendre lexecució fins que sinscriga la modificació de la reparcel·lació en el registre de la propietat.
Lacord daprovació de la modificació del pla parcial o un altre instrument de planejament de desenvolupament ha de fixar les conseqüències de la subdivisió respecte del programa dactuació integrada adjudicat. El programa queda reduït a làmbit duna o diverses de les unitats dexecució delimitades, de manera que la resta dunitats quede amb ordenació aprovada pendent de programar, llevat que ladministració actuant, en lexercici de les seues potestats de planejament, opte per una desclassificació daquells terrenys que no es considere necessari transformar per a atendre les necessitats de sòl urbanitzat del municipi. Cadascuna de les noves unitats dexecució resultant de la divisió ha de ser tècnicament i econòmicament viable i mantenir la proporcionalitat de beneficis i càrregues entre aquelles. Quan la subdivisió no comporte la modificació daltres determinacions del planejament, pot realitzar-se mitjançant la mera modificació del programa. Linstrument de planejament o programació que realitze la divisió de la unitat dexecució ha destablir els terminis dinici i de finalització dexecució de cadascuna de les unitats dexecució resultants. El termini màxim per a la finalització sha dajustar al que estableix larticle 173 daquest text refós. Quan es modifiquen les condicions de programació de les unitats dexecució delimitades, dacord amb larticle 141 daquest text refós, llevat que escaiga la gestió directa o la gestió per propietaris o propietàries, lacord pot preveure la convocatòria dun nou concurs dadjudicació.
Disposició transitòria divuitena. Suspensió temporal de lexecució dels programes.
En els programes que es trobaven en execució el 15 de maig de 2012, quan causes justificades dinterès públic o la viabilitat econòmica de lactuació així ho aconsellen, ladministració actuant, dofici o a instància dels propietaris i propietàries o de lagent urbanitzador, podrà acordar la suspensió temporal, total o parcial, de lexecució del programa per un termini de dos anys, prorrogables per altres dos anys més com a màxim.
La sol·licitud de suspensió temporal serà informada pels serveis tècnics i jurídics de ladministració actuant i, després daixò, exposada al públic per un termini de quinze dies, mitjançant un anunci en el butlletí oficial de la província corresponent, i amb simultània audiència, pel mateix termini, a lempresa constructora i a les persones propietàries i titulars de drets i deures afectades per lactuació.
Lacord de suspensió temporal ponderarà els eventuals perjuís que pogueren derivar-sen per a les persones propietàries o terceres persones afectades i contindrà obligatori pronunciament sobre les mesures a adoptar per a salvaguardar-ne els drets, especialment:
1. Justificació de la necessitat de la suspensió i la seua naturalesa, total o parcial, respecte de làmbit i desenvolupament de lactuació.
2. Termini previst per a la suspensió i possibles pròrrogues.
3. Mesures a adoptar, si és el cas, en relació amb la conservació de les obres ja executades.
4. Estudi econòmic i mesures a adoptar en relació amb els drets de les persones propietàries i terceres persones afectades.
5. Efectes de la suspensió en relació amb les càrregues i costos durbanització.
6. Efectes de la suspensió en relació amb les garanties prestades per lagent urbanitzador i les persones propietàries; com també, si és el cas, la modificació o ajust de la reparcel·lació.
7. Efectes de la suspensió en relació amb lempresa constructora.
Sentendrà que un programa està en execució després de la formalització del contracte, dacord amb la legislació urbanística vigent en el moment de la dita formalització.
Disposició transitòria dinovena. Règim transitori de les entitats urbanístiques de conservació de la urbanització.
Les urbanitzacions la conservació de les quals estiguera el 20 dagost de 2014 legalment encomanada a entitats urbanístiques de conservació de la urbanització seguiran subjectes al règim jurídic vigent en el moment de la seua constitució, romanent aquestes en funcionament.
Disposició transitòria vintena. Còmput de terminis en lexpropiació pregada.
Queden suspesos fins al 31 de desembre de 2023 els terminis per a sol·licitar i tramitar lexpropiació pregada prevista en larticle 110 daquest text refós daquelles parcel·les dotacionals que ladministració no haja obtingut o que, tot i haver-les obtingudes i ocupades, ho ha fet mitjançant qualsevol tipus de contraprestació o reserva de laprofitament per la propietat.
Disposició transitòria vint-i-unena. Règim de meritació en expropiacions.
El règim de meritacions dinteressos establit en lapartat nové de larticle 110 daquest text refós ha de ser aplicable als expedients que es troben en tramitació a 1 de gener de 2020.
Disposició transitòria vint-i-dosena. Regla transitòria durant lemergència sanitària per la COVID-19.
1. Amb motiu de lemergència sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19, les administracions públiques, durant els exercicis 2021, 2022 i 2023, vindran facultades a lexecució directa obres de millora i ampliació en les infraestructures de servei essencial, existents o en procés de construcció, en les següents suposats:
a. En les instal·lacions de gestió de residus domèstics i industrials declarades servei essencial.
b. Per a la millora dels serveis de valorització de residus domèstics o residus assimilables quan es disposen de finançament europeu per a la reconstrucció per la crisi sanitària de la COVID-19.
2. Lexecució de les obres i instal·lació dampliació i millora dins de la superfície ja autoritzada del complex de valorització, una vegada aprovat el projecte dexecució dobres, podrà tramitar-se mitjançant una declaració responsable, conforme al que sestableix en larticle 233 daquest text refós, havent dautoliquidar a lajuntament el corresponent impost de construcció i obres abans diniciar les obres.
3. Lexecució de les obres i instal·lacions de nova construcció es tramitaran conforme al que sestableix en larticle 243 daquest text refós.
Disposició transitòria vint-i-tresena. Règim del sòl no urbanitzable en municipis sense mesures despecial protecció.
Als municipis el planejament urbanístic dels quals no continga per al sòl no urbanitzable mesures despecial protecció per part daquest, i fins que saproven definitivament els corresponents instruments de planejament, a tot el seu sòl no urbanitzable se li aplicarà el règim urbanístic establit per aquest text refós per al sòl no urbanitzable protegit. No obstant això, podran admetres, cas per cas, aquelles actuacions previstes en aquest text refós que compten amb informe favorable emès per la conselleria competent en matèria durbanisme.
Disposició transitòria vint-i-quatrena. Regularització dactivitats industrials en sòl no urbanitzable.
1. Les activitats industrials i productives existents i en funcionament sobre sòl no urbanitzable, a lentrada en vigor de les lleis de la Generalitat Valenciana 5 i 6 del 2014, que no sajusten al que disposen aquestes, hauran dobtenir lautorització ambiental i de funcionament exigida per la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció, qualitat i control ambiental dactivitats a la Comunitat Valenciana. Únicament a aquests efectes, podran obtenir autorització urbanística per mitjà de latorgament duna declaració dinterès comunitari de regularització, segons el que disposa aquesta disposició i el que no shi preveu, en el règim de les DIC previstes en aquest text refós. Serà possible la regularització especial sempre que es complisquen les circumstàncies i condicions següents:
a) La no procedència dadoptar qualssevol mesures de protecció i restabliment de la legalitat urbanística respecte de les edificacions.
b) Es podran admetre obres de reforma i de millora i ampliació dactivitat, sempre que la nova obra o activitat no accentue la inadequació al planejament vigent. Es permetran ampliacions necessàries per a complir les exigències derivades de les normatives ambientals sempre que no superen el 20 % de la superfície ocupada o de ledificabilitat que es trobe ja construïda i en ús. Aquests límits no podran ser sobrepassats per mitjà de la successiva obtenció daltres declaracions dinterès comunitari.
c) Que es dote de ladequada connexió amb el sistema viari, com també suficiència de subministrament, sanejament i depuració daigües.
d) Es requerirà dacord amb larticle 220, paràgrafs 3 i 4, un estudi dintegració paisatgístic i no podran autoritzar-se edificacions o usos incompatibles amb els informes en matèria de patrimoni cultural o els documents ambientals que resulten exigibles dacord amb la normativa sectorial.
2. En latorgament daquestes DIC es podrà eximir del compliment de:
a) La superfície mínima de la parcel·la sobre la qual sassente lactivitat i ocupació màxima daquesta parcel·la.
b) Que el tipus dactivitat que sexerceix siga de les previstes en els apartats 1.r, 2.n i 3.r de la lletra e de larticle 211.
c) Acreditar la necessitat dimplantar lactivitat en el sòl no urbanitzable que exigeix larticle 220.
3. No podran atorgar-se aquestes declaracions dinterès comunitari, quan la consolidació de lactivitat en sòl no urbanitzat resulte incompatible amb un desenvolupament territorial del municipi, dacord amb els principis daquest text refós i de lestratègia territorial valenciana, per afectar valors ambientals o paisatgístics, per ser incompatible amb afeccions territorials, per la seua proximitat a zones residencials o possibles usos residencials futurs o per dificultar la implantació dinfraestructures.
4. Qui tinga la titularitat daquestes activitats únicament podrà sol·licitar la declaració dinterès comunitari de regularització juntament amb la documentació necessària, fins el 31 de desembre de 2021. La paralització de lexpedient per causes imputables al sol·licitant implicarà la caducitat de lexpedient. La no obtenció de lautorització ambiental exigida per la Llei 6/2014 en el termini de tres anys després de lobtenció de la DIC, per causes imputables a la propietat, implicarà la caducitat daquesta, amb tots els efectes previstos en aquest text refós.
5. Les indústries i activitats que es troben situades en unitats dexecució en sòl urbà o en sectors de sòl urbanitzable, podran regularitzar-se:
a) Bé executant les previsions del planejament, podent efectuar, si fóra necessari, modificacions de lordenació detallada per a subdividir la unitat o unitats dexecució inicialment previstes.
b) Bé classificant el sòl de com no urbanitzable i seguir el procés dels paràgrafs anteriors. La desclassificació del sòl serà en tot cas una decisió administrativa adoptada en funció dels interessos generals que haurà destar aprovada en el termini de tres anys des de la publicació daquesta disposició. Amb laprovació de la desclassificació del sòl començaran a comptar els terminis de regularització del paràgraf 4.
6. Passats els terminis indicats en els paràgrafs anteriors, sense haver aconseguit la plena legalització de lactivitat, aquesta haurà de deixar dexercir-se. Els ajuntaments, o els òrgans competents de la Generalitat Valenciana, hauran dordenar-ne la clausura immediata dacord amb les determinacions de disciplina ambiental i urbanística que preveu lordenament jurídic.
Disposició transitòria vint-i-cinquena. Regularització dinstal·lacions ramaderes avícoles existents.
1. Les instal·lacions ramaderes avícoles existents en sòl no urbanitzable comú a 1 de gener de 2021 i que no resulten plenament ajustades al planejament urbanístic poden ser objecte de regularització per una sola vegada, sempre que es complisquen els requisits següents:
a. Que la boga de les instal·lacions estiga, almenys, a 200 metres del nucli urbà.
b. Que la regularització quede cenyida a aquelles instal·lacions que no complisquen els paràmetres del planejament urbanístic relatius a laltura, la superfície i el volum edificable sobre la parcel·la, en particular, ocupació màxima sobre parcel·la lliure.
c. Que la instal·lació dispose dautorització ambiental integrada, de manera que no es puga modificar o renovar únicament per raons de compatibilitat amb el planejament municipal.
2. El procediment per a la regularització ha de seguir els tràmits següents:
a. Sha de presentar davant lajuntament la corresponent sol·licitud, en el termini màxim de tres mesos des de l1 de gener de 2021, acompanyada dun projecte bàsic que incloga les mesures correctores de caràcter ambiental, paisatgístic i de benestar animal, quan escaiguen.
b. Lajuntament ha de sotmetre la sol·licitud a informació pública pel termini de vint dies i ha dobtenir un informe de les administracions les competències de les quals puguen resultar afectades, pel mateix període.
c. Lexpedient sha delevar a lòrgan ambiental i territorial estratègic. Si aquest informa que pot produir efectes significatius sobre el medi ambient, ha de proposar que siguen corregits mitjançant les oportunes mesures correctores en el posterior procediment de modificació de lautorització ambiental integrada.
d. Lexpedient sha de retornar a lajuntament, el qual ha de dictar una resolució definitiva de regulació urbanística, en què acorde, si escau, la tramesa de les mesures correctores a lautorització municipal integrada. Si la incorporació daquestes mesures correctores o les incloses en el projecte bàsic de regularització ho requereix, ha de presentar-se el corresponent projecte dexecució que desenvolupe el projecte bàsic i definisca lactuació íntegrament sense que shi rebaixen les condicions referides al projecte bàsic.
Disposició transitòria vint-i-sisena. Situació de determinades edificacions aïllades sense llicència.
Les edificacions aïllades en sòl no urbanitzable, construïdes amb anterioritat a lentrada en vigor de la Llei 19/1975, de 2 de maig, de Reforma de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana, i que no posseïsquen llicència urbanística municipal per a la seua ubicació en aquesta classe de sòl, sassimilaran en el seu règim a les edificacions amb llicència sempre que estigueren acabades en la data esmenada, continuen mantenint en lactualitat lús i les característiques tipològiques que tenien a lentrada en vigor de lesmentada llei i no es troben en situació legal de ruïna urbanística.
Disposició transitòria vint-i-setena. Consideració de les actuacions dutilitat pública o interès social.
Les autoritzacions per a edificacions i instal·lacions dutilitat pública o interès social atorgades per ladministració competent a lempara dels articles 85.1.segunda i 86 del text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana de 1976, tindran la consideració de declaracions dinterès comunitari regulades en aquest text refós, sempre que compten amb informe favorable emès per acord del ple de lajuntament i es fixe per a aquestes un cànon i termini de vigència dacord amb el règim establit en aquest text refós per a les declaracions dinterès comunitari.
Disposició transitòria vint-i-vuitena. Data límit per al ple funcionament de lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
1. LAgència Valenciana de Protecció del Territori estarà en ple funcionament el 31 de desembre de 2021.
2. A partir de lentrada en vigor daquesta disposició transitòria no es pot aprovar cap procediment de minimització dimpactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 228 i següents daquest text refós, fins a linici del funcionament efectiu de lAgència Valenciana de Protecció del Territori.
3. Una vegada haja entrat en vigor aquesta disposició transitòria, ladministració amb competència en matèria de disciplina urbanística no imposarà cap multa coercitiva ni sanció a cap infractor, lexpedient del qual corresponga a una de les edificacions que es puguen incloure en els procediments de minimització dimpactes ambientals en sòl no urbanitzable, dels regulats en els articles 228 i següents daquest text refós, fins al moment en què, de manera efectiva, lAgència Valenciana de Protecció del Territori comence a exercir les seues funcions.
4. La direcció general competent en urbanisme continuarà exercint les seues competències de protecció de la legalitat urbanística fins que la Presidència del Consell de Direcció acorde lassumpció efectiva de la potestat sancionadora i de restabliment de la legalitat urbanística. A partir daquest moment, lAgència serà la competent per a tramitar, resoldre i executar els expedients sancionadors i de protecció de la legalitat urbanística incoats anteriorment per la direcció general competent en urbanisme.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Disposició derogatòria única. Derogació normativa.
1. Queden derogades les disposicions legals següents:
a) La disposició addicional tercera de la Llei 4/1992, de 5 de juny, sobre sòl no urbanitzable.
b) La Llei 4/2004, de 30 de juny, dOrdenació del Territori i Protecció del Paisatge.
c) La Llei 10/2004, de 9 de desembre, del Sòl No urbanitzable.
d) La Llei 16/2005, de 30 de desembre, Urbanística Valenciana.
e) La Llei 9/2006, de 5 de desembre, reguladora dels camps de golf de la Comunitat Valenciana.
f) La Llei 1/2012, de 10 de maig, de mesures urgents dimpuls a la implantació dactuacions territorials estratègiques, excepte la disposició final primera.
g) El Reglament dOrdenació i Gestió Territorial i Urbanística, aprovat pel Decret 67/2006, de 19 de maig, del Consell.
h) El Reglament de Paisatge de la Comunitat Valenciana, aprovat pel Decret 120/2006, d11 dagost, del Consell.
2. Queden igualment derogades totes les disposicions legals o reglamentàries que soposen o contradiguen el que disposa aquest text refós.
DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana.
Safig un nou apartat 4 a larticle 42 de la Llei 8/2004, de 20 doctubre, de la Vivenda de la Comunitat Valenciana, que queda redactat de la manera següent:
«4. La Generalitat, les entitats locals i les altres entitats públiques podran convindre un programa dintervenció en àrees urbanes amb la finalitat de coadjuvar a la regeneració i rehabilitació, i adequar loferta de vivenda per a facilitar-ne laccés al la ciutadania.
Sense perjuí de lobligació de destinar els béns i recursos que integren els patrimonis públics de sòl de conformitat amb el que disposa lúltim paràgraf de larticle 16.1.b del Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual saprova el text refós de la Llei de Sòl, a la construcció de vivendes sotmeses a algun règim de protecció pública, podran dedicar-se, a més de a les finalitats previstes en la legislació urbanística, i amb independència dels requisits exigits per aquella, a inversions en urbanització, espais públics i a la rehabilitació, renovació i regeneració urbana, en els àmbits referits en el paràgraf anterior, dacord, en aquest últim cas, amb la normativa autonòmica aplicable.
Igualment, podran aplicar-se a ladquisició de sòl per al desenvolupament dequipaments, infraestructures i altres finalitats en desplegament del planejament urbanístic i territorial.»
Disposició final segona. Habilitació per al desenvolupament reglamentari.
Shabilita al Consell per a desenvolupar i executar el previst en aquest text refós.
El contingut dels annexos, que passen a tindre rang reglamentari, podrà ser modificat mitjançant decret del Consell.
ANNEX I
Contingut de lestudi de paisatge
La informació que haurà de contindre lestudi de paisatge previst en la llei serà, amb caràcter general, la següent:
a) Una breu descripció del pla, dels seus objectius principals i de les seues relacions amb altres plans i instruments. Sanalitzarà el territori i les activitats i els processos amb incidència en el paisatge, existents i previstos, en els àmbits de lordenació territorial i urbanística, cultural, mediambiental, agrària, social, turística i econòmica, així com en qualsevol altre que puga tindre impacte sobre el paisatge.
b) La caracterització del paisatge i la determinació de la seua valoració i fragilitat, per mitjà de la delimitació, i anàlisi, de les unitats de paisatge definides segons larticle 8.d daquest text refós i dels recursos paisatgístics compresos en làmbit destudi. Es descriuran els aspectes rellevants de la situació actual del paisatge i la seua contribució a la infraestructura verda, i sidentificaran els problemes o conflictes paisatgístics que el degraden, dacord amb les regles següents:
1.r Àmbit. Làmbit destudi es definirà a partir de consideracions paisatgístiques, visuals i territorials, serà independent del pla o projecte a què faça referència, i inclourà unitats de paisatge completes, amb independència de qualsevol límit de naturalesa administrativa.
2.n Unitats de paisatge. Les unitats de paisatge es delimitaran en proporció a lescala del pla o projecte de què es tracte, atenent les variables definitòries de la seua funció i la seua percepció, tant naturals com per causa de la intervenció humana i seran coherents amb les delimitades per plans i projectes aprovats per ladministració competent i amb les unitats ambientals delimitades en els processos davaluació ambiental.
3.r Recursos paisatgístics. Els recursos paisatgístics entenent per aquests tot element o grup, lineal o puntual, singular en un paisatge, que defineix la seua individualitat i té valor ambiental, cultural i/o històric i/o visual sidentificaran segons el següent:
Pel seu interés ambiental. Infraestructura verda del territori i àrees o elements del paisatge objecte dalgun grau de protecció, declarat o en tramitació, qualificats de valor molt alt o alt pels instruments de paisatge, o amb valors acreditats per les declaracions ambientals.
Pel seu interés cultural i patrimonial. Àrees o elements amb algun grau de protecció, declarat o en tramitació, i els elements o espais apreciats per la societat del lloc com a fites en levolució històrica i la modificació de les condicions de percepció de la qual siga valorada com una pèrdua de trets locals didentitat o patrimonials.
Pel seu interés visual. Àrees i elements sensibles a lanàlisi visual lalteració del qual pot fer variar negativament la qualitat de la percepció, com ara: fites topogràfiques, vessants, crestes, línia dhoritzó, rius i semblants; perfils dassentaments històrics, fites urbanes, culturals, religioses o agrícoles, siluetes i façanes urbanes, i altres de similars; punts dobservació i recorreguts paisatgístics rellevants; conques visuals que permeten observar els elements identificats amb anterioritat, la imatge exterior de nuclis urbans dalt valor i la seua inserció en el territori, i/o lescena urbana interior; i àrees dafecció visual des de les carreteres.
4.t Valoració de paisatge. Es determinaran el valor paisatgístic i les fragilitats paisatgística i visual de cada unitat de paisatge i recurs paisatgístic, dacord amb el següent:
Valor paisatgístic (VP) és el valor assignat a cada unitat i recurs definits en funció de la seua caracterització expressada per mitjà dels paràmetres, qualitat, que sha de determinar per tècnics especialistes (C), i opinió del públic interessat, deduïda dels processos de participació pública (P) si és el cas i de la seua visibilitat, expressada per mitjà del coeficient de visibilitat (v). C i P es qualificaran qualitativament dacord amb lescala, molt baix (mb), baix (b), mitjà (m), alt (a) i molt alt (ma). VP es determinarà dacord amb lexpressió, VP =[(C + P)/2]v, i es qualificarà segons la mateixa escala. En qualsevol cas, haurà datribuir-se el màxim valor als paisatges ja reconeguts per una figura de la legislació en matèria despais naturals o patrimoni cultural.
Fragilitat del paisatge (FP) és el paràmetre que mesura el potencial de pèrdua de valor paisatgístic (VP) de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics a causa de lalteració del medi respecte a lestat en què es va obtindre la valoració.
Fragilitat visual (VF) és el paràmetre que mesura el potencial de les unitats de paisatge i recursos paisatgístics per a integrar, o acomodar-se a una determinada acció o projecte atenent la pròpia fragilitat del paisatge (FP) i les característiques o la naturalesa de lacció o projecte que es tracte segons el volum, forma, proporció, color, material, textura, reflexos, i bloquejos de vistes a què puga donar lloc.
FP i FV han de justificar-se atenent a les circumstàncies concurrents, i donar compte de la metodologia que sha fet servir preferentment mitjançant procediments quantitatius i en tot cas qualificar-se dacord amb lescala a què es refereix lapartat anterior.
c) Una anàlisi visual de làmbit destudi amb lobjecte de determinar la visibilitat del paisatge com un dels factors determinants de la seua valoració, així com el didentificar i valorar els possibles impactes visuals de les actuacions derivades del pla sobre aquest.
1.r La visibilitat del paisatge es determinarà per mitjà de la identificació dels recorreguts escènics vies de comunicació, camins tradicionals, sendes o semblants, amb un valor paisatgístic excepcional per travessar i/o tindre vistes sobre paisatges de valor lassenyalament de les vistes i zones dafecció visual cap a les unitats i recursos i des daquestes, respecte de punts dobservació significatius vies de comunicació, nuclis de població, àrees de gran afluència i llocs estratègics per a mostrar la singularitat del paisatge que es qualificaran com a principals o secundaris en funció del nombre dobservadors potencials, de la distància i de la duració de la visió, i la determinació del coeficient de ponderació del valor de les unitats i dels recursos paisatgístics en funció de la seua visibilitat, o coeficient de visibilitat (v).
2.n Als efectes de determinar la visibilitat del paisatge, lanàlisi visual es realitzarà a partir dels punts dobservació, fins a distàncies baixa (500 m), mitjana (1.500 m) i alta (més de 1.500 m i fins a 3000 m, o superior) i distingint les zones visibles des d aquests o conques visuals, de les no visibles, per mitjà de tècniques informàtiques sobre cartografia a escala adequada a aquest efecte es podrà fer ús de les ferramentes posades a disposició pública per lInstitut Cartogràfic Valencià i suport de camp, i haurà de documentar-se amb imatges fotogràfiques panoràmiques amb lamplitud dangle i profunditat que requerisca cada cas.
Segons la qualificació dels punts dobservació i de les zones visibles des daquests, lanàlisi visual se substància en la qualificació dels terrenys següent: zones de màxima visibilitat, si són visibles des dalgun punt dobservació principal; zones de visibilitat mitjana, si són visibles des de més de la mitat dels punts dobservació secundaris; zones de visibilitat baixa, si són visibles des de menys de la mitat dels punts dobservació secundaris; i terrenys en ombra, si no són visibles des de cap dels punts dobservació considerats.
El coeficient de visibilitat (v) té com a finalitat traslladar la qualificació qualitativa de la visibilitat del territori a termes quantitatius, prenent la forma dun nombre racional comprés en linterval [0 i 1].
d) Els objectius de qualitat paisatgística fixats en els àmbits internacional, comunitari europeu, estatal, regional o local que tinguen relació amb el pla.
e) Els objectius de qualitat paisatgística i els criteris paisatgístics adoptats per a lelaboració del pla a fi de compatibilitzar el desenvolupament i urbà amb la preservació dels valors paisatgístics identificats, que han de ser congruents amb els fixats pel document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic. aquests objectius són lexpressió de les polítiques de paisatge en relació a cada unitat i recurs paisatgístic, tenint en consideració les preferències de la població conegudes per mitjà de mètodes participatius. Es fixaran per a cada unitat i recurs identificats una vegada reconegut el seu caràcter i valor paisatgístic, segons les alternatives següents: preservació del caràcter existent; restauració del caràcter; millora del caràcter a partir de la introducció de nous elements o la gestió dels ja existents; creació dun nou paisatge; una combinació dels anteriors.
f) Lavaluació de les alternatives seleccionades en relació amb lanàlisi paisatgística efectuada dacord amb els apartats anteriors, incloent-hi la verificació del compliment dels objectius de qualitat paisatgística i la justificació de la idoneïtat paisatgística de lalternativa, que ha de tindre en compte també els possibles efectes acumulatius amb altres plans o programes.
g) Els probables efectes significatius del pla o programa sobre el paisatge.
h) Les mesures i les accions necessàries per al compliment dels objectius de qualitat paisatgística, així com per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar els efectes significatius importants en el paisatge que puguen derivar-se de laplicació del pla. Han dincloures les determinacions paisatgístiques necessàries per a orientar la planificació i programació previstes. Aquestes mesures consistiran, amb caràcter general, en les següents:
1.r Catalogació dels paisatges de major valor.
2.n Integració en la infraestructura verda dels paisatges de major valor i de les seues connexions ecològiques, funcionals, paisatgístiques i visuals.
3.r Establiment de normes dintegració paisatgística que definisquen els criteris de localització en el territori i de disseny de nous usos i activitats.
Adequació de les actuacions a la morfologia del territori i el paisatge, evitant la urbanització de sòls amb pendents mitjanes superiors al 50 %.
4.t Definició de programes de paisatge prioritaris per a la preservació, millora o posada en valor dels distints paisatges.
El document dabast de lestudi ambiental i territorial estratègic podrà establir la necessitat de completar lestudi de paisatge amb el contingut necessari per a estudiar la integració paisatgística de les propostes del pla i, si és el cas, de les alternatives estudiades, en funció del tipus, escala i contingut daquest, amb la informació següent:
a) La valoració de la integració paisatgística i visual de les actuacions derivades del pla i la identificació dels seus possibles impactes sobre el paisatge. Sanalitzarà i valorarà la fragilitat del paisatge per a acomodar els canvis sense perdre el seu valor o el seu caràcter, els canvis en la composició de vistes cap a aquest i els efectes sobre la seua qualitat visual.
b) Els resultats i les conclusions de la valoració anterior, justificats per mitjà de tècniques gràfiques de representació i simulació visual del paisatge que mostren la situació existent i la previsible amb lactuació proposada abans i després de posar en pràctica les mesures correctores.
c) Les mesures dintegració paisatgística necessàries, no sols per a mitigar els impactes paisatgístics i visuals definits, sinó també per a millorar el paisatge i la qualitat visual de lentorn, amb la corresponent programació.
ANNEX II
Contingut de lestudi dintegració paisatgística
La informació que haurà de contindre lestudi dintegració paisatgística previst en la llei sadaptarà al tipus, escala i abast de lactuació i al paisatge on aquesta subique, i serà, amb caràcter general, la següent:
a) La descripció i la definició de labast de lactuació i de cada una de les seues fases, els antecedents i objectius. Sinclourà documentació gràfica amb làmbit destudi, així com la localització, implantació en lentorn, ordenació i disseny, tant de lactuació com de les instal·lacions o elements auxiliars necessaris per al seu funcionament, com ara accessos o infraestructures.
b) Lanàlisi de les distintes alternatives considerades, incloent-hi lalternativa zero, i una justificació de la solució proposada, en el cas que es requerisca en el procediment aquesta anàlisi. Tot això analitzat des del punt de vista de la incidència en el paisatge, sense perjuí de lanàlisi que sefectue en altres documents respecte a altres matèries sectorials.
c) La caracterització del paisatge de làmbit destudi, per mitjà de la delimitació, descripció i valoració de les unitats de paisatge i els recursos paisatgístics que el configuren, amb definició prèvia daquest. Si hi ha estudis de paisatge aprovats, sarreplegarà la caracterització hi realitzada, concretant-la i ampliant-la, si és el cas, per a làmbit definit.
c.1) Làmbit destudi es definirà de conformitat amb procediment establit en lapartat b.1 de lannex I, el qual ha de comprendre les unitats de paisatge incloses totalment o parcialment en la conca visual de lactuació.
c.2) Sentendrà com a conca visual de lactuació el territori des del qual aquesta és visible, fins una distància màxima de 3.000 m, excepte excepció justificada per les característiques del territori o si es tracta de preservar vistes que afecten recorreguts escènics o punts singulars. Per a la seua determinació seran aplicables les tècniques a les quals fa referència lapartat c de lannex I.
c.3) El valor i la fragilitat del paisatge es determinaran dacord amb el que exposa lapartat b.4 de lannex I. Les conclusions de la integració paisatgística i la compatibilitat visual es justificaran per a cada unitat de paisatge i recurs paisatgístic, on shi relacionaran les respectives fragilitats i objectius de qualitat fixats, amb la qualificació dels impactes previstos: substancials, moderats, lleus i insignificants, segons siga la seua escala, efecte, incidència, duració, permanència i individualitat.
d) La relació de lactuació amb altres plans, estudis i projectes en tràmit o execució en el mateix àmbit destudi. Així com amb les normes, directrius o criteris que se li apliquen i, en especial, les paisatgístiques i les determinacions dels estudis de paisatge que afecten làmbit de lactuació.
e) La valoració de la integració paisatgística de lactuació a partir de la identificació i valoració dels seus efectes en el paisatge, per mitjà de lanàlisi i la valoració de la capacitat o la fragilitat daquest per a acomodar els canvis produïts per lactuació sense perdre el seu valor o caràcter paisatgístic ni impedir la percepció dels recursos paisatgístics. Es justificarà el compliment de les determinacions dels instruments de paisatge daplicació o, a falta daixò, es classificarà la importància dels impactes paisatgístics com a combinació de la seua magnitud i de la sensibilitat del paisatge, determinada per aspectes com la singularitat dels seus elements, la seua capacitat de transformació i els objectius de qualitat paisatgística per a làmbit destudi.
f) La valoració de la integració visual de lactuació a partir de lanàlisi visual de làmbit, per mitjà de lestudi i valoració de la visibilitat de lactuació, les vistes cap al paisatge des dels principals punts dobservació, els canvis en la composició daquestes i els efectes sobre la qualitat visual del paisatge existent. Sidentificaran i classificaran els impactes visuals, en funció de la compatibilitat visual de les característiques de lactuació, el bloqueig de vistes cap a recursos paisatgístics de valor alt o molt alt i la millora de la qualitat visual del paisatge.
f.1) Per tal didentificar i valorar els efectes de lactuació sobre el paisatge, lanàlisi visual es portarà a terme per mitjà de tècniques de modelització i simulació visual proporcionals a lescala de lactuació, que permeten controlar el seu resultat comparant escenes, fons i perspectives, abans i després daquesta, i amb mesures dintegració paisatgística i sense, com ara infografies, fotocomposicions, seccions, dibuixos o altres, de manera que siga intel·ligible per públic no especialitzat.
g) Les mesures dintegració paisatgística necessàries per a evitar, reduir o corregir els impactes paisatgístics i visuals identificats, millorar el paisatge i la qualitat visual de lentorn o compensar efectes negatius sobre el paisatge que no admeten mesures correctores efectives. Aquestes mesures seran, per orde prioritari daplicació:
g.1) La localització i, si és el cas, el traçat, preferentment fora del camp visual dels recursos paisatgístics i de les unitats de paisatge dalt valor i, en tot cas, en les zones de menor incidència respecte a aquests.
g.2) Lordenació en el paisatge, dacord amb el seu caràcter i al patró que el definisca.
g.3) El disseny de lactuació i de tots els elements que la conformen, i el de la seua implantació en el paisatge, per mitjà de ladequació de lassentament i de lentorn del projecte, amb especial atenció al disseny de la topografia i la vegetació.
h) Els resultats i les conclusions de la valoració de la integració paisatgística i visual, justificats per mitjà de tècniques gràfiques de representació i simulació visual del paisatge que mostren la situació existent i la previsible amb lactuació proposada abans i després de posar en pràctica les mesures proposades.
i) El programa dimplementació que definisca, per a cada una de les mesures, els horitzons temporals, una valoració econòmica, detalls de realització, cronograma i parts responsables de posar-les en pràctica.
j) Les mesures dintegració paisatgística i el cost del programa dimplementació sincorporaran al pla o projecte com a part daquest.
ANNEX III
Contingut dels programes de paisatge
La informació que hauran de contindre els programes de paisatge previstos en la llei serà, amb caràcter general, la següent:
a) Identificació de problemes i conflictes paisatgístics que requerisquen actuacions per a garantir la preservació, millora o posada en valor de paisatges que, pel seu valor natural, visual, cultural o urbà, o pel seu estat de degradació, requereixen intervencions específiques i integrades.
b) Delimitació gràfica de làmbit del programa.
c) Definició dels objectius concrets del programa i dels beneficis econòmics, socials, culturals, paisatgístics, etc., que sespera obtindre.
En general, lobjecte d aquests programes estarà relacionat amb la preservació de paisatges dalt valor; la millora paisatgística dàrees degradades, de nuclis urbans, les seues perifèries, vores i accessos, dàrees dactivitats econòmiques, dinfraestructures o dentorns històrics i arqueològics; la posada en valor del paisatge com a recurs turístic; larticulació harmònica i ladequada transició entre distints paisatges; o el foment dactuacions dadministracions locals i entitats privades en la gestió del paisatge.
d) Descripció literària i gràfica de les mesures, actuacions o projectes necessaris per a garantir els objectius definits.
e) Cronograma global de les actuacions i cost estimat daquestes.
f) Estudi economicofinancer que concrete els mitjans que es comprometran per a lexecució del programa, les fonts de finançament i el tipus de gestió, directa o indirecta, prevista.
ANNEX IV
Estàndards urbanístics i normalització de determinacions urbanístiques
I) Classificació de les zones dordenació i de les dotacions públiques
1. Classificació general de les zones dordenació
1.1. Les zones de sòl rural es classifiquen com a sòl no urbanitzable i atenent lús predominant es diferència entre:
Zona rural comuna agropecuària (ZRC-AG).
Zona rural comuna dexplotació de recursos naturals (ZRC-EX). Terrenys on lús principal es destina a explotacions minerals, parcs eòlics, instal·lacions fotovoltaiques, etc., sempre que aquestes instal·lacions ocupen una extensió suficient per a delimitar una zona diferenciada, on la resta dusos del sòl estan condicionats per aquestes activitats.
Zona rural comuna forestal (ZRC-FO).
Zona rural protegida agrícola (ZRP-AG). Terrenys que presenten valors agraris definitoris dun ambient rural digne de tractament singular per la seua importància social, paisatgística, cultural o de productivitat agrícola.
Zona rural protegida natural (ZRP-NA). Terrenys amb valors ambientals, paisatgístics, culturals o econòmics que shagen de conservar, recuperar o millorar, perquè així ho arreplegue el pla general estructural o derivats de declaracions formals o administratives de rang superior.
Zona rural protegida per afeccions (ZRP-AF). Terrenys en què algun tipus dafecció determina lús principal duna zona i té una entitat superficial suficient per a definir una àrea diferenciada de la resta de zones.
Zona rural protegida per riscos (ZRP-RI). Terrenys en què estiga acreditada la presència dun important risc derosió, despreniment, inundacions o altres riscos naturals o induïts que en desaconsellen la transformació.
1.2. Les zones urbanitzades es classifiquen com a sòl urbà i atenent lús predominant es diferència entre:
Zona urbanitzada residencial (ZUR-RE).
Zona urbanitzada industrial (ZUR-IN).
Zona urbanitzada terciària (ZUR-TR).
Zona urbanitzada nucli històric (ZUR-NH).
1.3. Les zones de nou desenvolupament es classifiquen com a sòl urbanitzable i atenent lús predominant es diferencia entre:
Zona de nou desenvolupament residencial (ZND-RE).
Zona de nou desenvolupament industrial (ZND-IN).
Zona de nou desenvolupament terciària (ZND-TR).
1.4. Per a cada zona es definirà:
a) La classificació del sòl i el nom de la zona, que estarà format per algun dels apartats genèrics enumerats anteriorment més un text descriptiu amb el nivell de detall desitjat per a identificar els terrenys. Aquest últim podrà ser un nom propi relacionat amb la toponímia de la zona, un nom que especifique lús particularitzat del sòl, la tipologia de ledificació, etc.
b) El codi de zona, que estarà format per un dels codis enumerats anteriorment més un número correlatiu, quan existisquen diverses zones amb el mateix ús genèric: ZND-RE1, ZND-RE2, ZND-RE3, etc. La diferenciació entre zones es realitzarà atenent les ordenances particulars per a cada una daquestes i, si és el cas, la sectorització per al seu desenvolupament. Hi podran haver zones dordenació discontínues amb el mateix nom i codi; igualment, zones amb distinta denominació podran ordenar-se amb la mateixa ordenança particular.
2. Classificació general de les dotacions públiques
2.1. Les reserves de sòl amb destinació dotacional, tant de la xarxa primària com de la xarxa secundària, es definiran atenent lús a què es destinen, segons la classificació que es relaciona a continuació.
a) Comunicacions:
Xarxa viària (CV)
Xarxa viària trànsit (CVT)
Xarxa viària prioritat de vianants (CVV)
Xarxa ferroviària (CF)
Aparcaments (CA)
b) Zones verdes i espais lliures
Parcs (VP)
Jardins (VJ)
Àrees de joc (VA)
Espais lliures (EL)
c) Equipaments:
Esportiu recreatiu (QD)
Educatiu cultural (QE)
Sanitari assistencial (QS)
Administratiu institucional (QA)
Infraestructura-serveis urbà (QI)
Residencial dotacional (QR): vivendes destinades a residència permanent en règim de lloguer, per a col·lectius desfavorits (persones majors, discapacitades o menors de 35 anys).
Dotacional múltiple (QM): reserva de sòl dotacional lús específic del qual es definirà després de la gestió del pla.
2.2. Sidentifica cada dotació amb la sigla que li correspon, precedida amb la lletra P o S segons es tracte duna dotació de xarxa primària o de xarxa secundària.
II. Definició de conceptes
1. Estàndard urbanístic
1.1. Els estàndards urbanístics són determinacions normatives que sestableixen amb la finalitat de garantir uns mínims de qualitat urbana de les actuacions urbanístiques.
1.2. La regulació destàndards urbanístics té caràcter de mínims quant a les superfícies de dotacions públiques i de màxims quant a ledificabilitat lucrativa privada, de manera que els plans podran establir majors exigències o restriccions.
2. Paràmetres dedificabilitat bruta
2.1. Ledificabilitat bruta (EB) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats, destinades a qualsevol ús lucratiu, que poden materialitzar-se en aquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (UA) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.2. Líndex dedificabilitat bruta (IEB) és el quocient entre ledificabilitat bruta dun àmbit dactuació i la superfície bruta daquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.3. Ledificabilitat residencial (ER) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús residencial que poden materialitzar-se en aquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.4. Líndex dedificabilitat residencial (IER) és el quocient entre ledificabilitat residencial dun àmbit dactuació i la superfície bruta daquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.5. Ledificabilitat terciària (ET) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús terciari que poden materialitzar-se en aquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.6. Líndex dedificabilitat terciària (IET) és el quocient entre ledificabilitat terciària dun àmbit dactuació i la superfície bruta daquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.7. Ledificabilitat industrial (EI) dun àmbit dactuació és la suma de totes les edificabilitats destinades a lús industrial que poden materialitzar-se en aquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre) o en unitats daprofitament (ua) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
2.8. Líndex dedificabilitat industrial (IEI) és el quocient entre ledificabilitat industrial dun àmbit dactuació i la superfície bruta daquest àmbit. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre quadrat de sòl (m² sostre/m² sòl) o en unitats daprofitament per cada metre quadrat de sòl (ua/m² sòl) quan ledificabilitat està afectada per coeficients correctors.
3. Paràmetres dedificabilitat neta
3.1. Ledificabilitat neta (EN) duna parcel·la és la suma de ledificabilitat total destinada a qualsevol ús lucratiu que es pot materialitzar en aquesta parcel·la. Sexpressa en metres quadrats de sostre (m² sostre).
3.2. Líndex dedificabilitat neta (IEN) duna parcel·la és el quocient entre ledificabilitat neta i la superfície de parcel·la neta, entenent com a tal la parcel·la privada que queda després de les corresponents cessions de dotacions públiques. Sexpressa en metres quadrats de sostre per cada metre de sòl (m² sostre/m² sòl).
3.3. En funció del sistema dordenació que sadopte, ledificabilitat neta de les parcel·les es pot definir per mitjà de la fixació dalineacions dedificació i alçàries daquesta, a través de líndex dedificabilitat neta o per mitjà de determinacions relatives al volum edificable.
III. Estàndards funcionals i de qualitat de les dotacions públiques
1. Principis generals dels estàndards i del disseny urbà dels espais públics
1.1. El principi general de la regulació dels estàndards urbanístics es basa en la proporcionalitat entre les dotacions públiques i ledificabilitat. A aquests afectes, els plans calcularan, per a cadascun dels sectors amb ordenació detallada o per a un determinat àmbit dactuació, lestàndard dotacional global (EDG), obtingut de la relació entre la superfície de les dotacions públiques i ledificabilitat total, i expressat en metres quadrats de sòl dotacional per cada metre quadrat dedificabilitat. Tot i que lindicador quantitatiu és condició indispensable, és lestàndard de qualitat el que ha de garantir les ordenacions urbanístiques, el qual sobtindrà com a resultat daplicar la perspectiva de gènere a lordenació i així sassegurarà la visió global i inclusiva dels espais públics, pensada en i per a la diversitat poblacional, aplicada en:
a) El disseny i la ubicació de les dotacions públiques.
b) La qualitat de lordenació despais públics resultants.
c) Les condicions funcionals daccessibilitat i ús de les dotacions públiques.
1.2. Els espais públics que configuren la imatge urbana, constituïts per les avingudes, carrers, places, espais de vianants i zones verdes de qualsevol nivell, han de ser el resultat dun projecte unitari que obeïsca criteris de coherència urbanística, en el qual sintegraran les fites urbanes, com a dotacions públiques o elements singulars, que contribueixen a articular els espais públics urbans. En cap cas, aquests espais públics podran ser lespai residual sobrant del disseny i configuració de ledificació privada, sinó que aquesta última estarà subordinada al disseny i forma urbana, definida com un projecte previ i unitari, dels espais públics urbans.
1.3. En el càlcul de lestàndard dotacional global definit en lapartat III.1.1, no es considera ledificabilitat situada sota rasant, ni tampoc no sinclou ledificabilitat de les parcel·les dotacionals públiques.
2. Condicions funcionals i dimensionals de la xarxa viària
2.1. Sentén per xarxa viària interurbana la conformada pels elements lineals de les vies de transport supramunicipals o interurbanes. Es consideren incloses dins daquesta xarxa lineal les zones enjardinades com ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i altres danàlogues necessàries per a lordenació del trànsit viari, incloses dins de les zones de domini públic.
2.2. Sentén per xarxa viària urbana la conformada pels elements lineals de les vies que discorren per linterior de la zona urbana, com també els elements enjardinats com ara rotondes, mitjanes, tanques separadores, illots i daltres anàlogues, necessàries per a lordenació del trànsit viari que no complisquen els requisits per a ser computades com a zones verdes segons aquest annex. Així mateix, es prendran en consideració les línies darbres corresponents als accessos a les poblacions i daltres línies darbratge que delimiten infraestructures viàries.
Sadmetrà laccés a edificacions a través de viari privat sempre que quede garantit laccés de vehicles demergència en les condicions tècniques definides en la normativa aplicable en aquesta matèria.
Es distingeixen dues categories dins de la xarxa viària urbana:
a) Viari de trànsit. És aquell element de la xarxa viària urbana que presta servei al trànsit rodat. Sense perjudici daixò, els ajuntaments podran decidir la conversió en zona de vianants daquests elements viaris en coherència amb la política municipal en matèria de mobilitat, sense que resulte necessària la modificació del pla.
b) Viari de prioritat de vianants. És aquell element de la xarxa viària urbana en què sestableix la prioritat de vianants i es restringeix la circulació de vehicles de motor a residents, càrrega i descàrrega i serveis demergència, dissenyat per a incrementar les activitats de relació ciutadana i lintercanvi social.
2.3. El disseny de la xarxa viària no inclosa en els catàlegs de carreteres sajustarà a les condicions funcionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat al medi urbà. Es tindrà com a principis rectors la preferència de vianants, la seguretat dels espais i laccessibilitat per al conjunt de la població:
a) Es buscarà un equilibri entre els traçats viaris (perfils longitudinals i transversals) i el relleu natural dels terrenys, de manera que els pendents dels vials no resulten excessius, però tampoc es produïsquen moviments de terra exagerats que donen lloc a desmunts i terraplens inadequats pel seu impacte paisatgístic.
b) Tots els vials hauran de permetre el pas dels vehicles demergència, per a la qual cosa disposaran duna amplària mínima, lliure de qualsevol obstacle, de 5 metres.
c) En els nous desenvolupaments, simplantarà un recorregut de carril bici que discórrega, almenys, pels eixos principals de lordenació i que connecte, si escau, amb la xarxa de carril bici ja implantada en les àrees urbanitzades i amb lestructura de camins del medi rural, quan lactuació siga contigua a terrenys no urbanitzats.
d) Els carrers de vianants amb accés restringit per a vehicles hauran de diferenciar en el seu tractament de materials la banda de possible circulació de vehicles, deixant, en tot cas, una franja de circulació exclusiva de vianants.
e) Les àrees de vianants hauran destar separades del trànsit rodat i reuniran les necessàries condicions de seguretat enfront de la resta de mitjans de transport motoritzats. Podrà, no obstant això, autoritzar-se a través delles accés a aparcaments privats i parcel·les que no disposen dun altre accés alternatiu.
f) Sobre la xarxa viària, tant urbana com interurbana, es grafiarà la xarxa de transport públic urbà o metropolità i el viari no motoritzat resultant de lestudi de mobilitat, sense que això supose que els dits terrenys computen als efectes destàndards per ambdós conceptes.
2.4. El disseny de la xarxa viària de prioritat de vianants respondrà a una plataforma única, sense que existisca diferència de nivell per a la segregació de persones usuaries i tractarà devitar velocitats superiors a 10 km/h.
De la mateixa manera sevitaran les formacions lineals que imiten els carrers tradicionals amb calçades de circulació rodada i animen els vehicles a una circulació convencional.
2.5. Els elements de la xarxa viària dels nous desenvolupaments, no inclosa en els catàlegs de carreteres, sajustaran a les condicions dimensionals següents, a més de les que resulten exigibles per la normativa sectorial en matèria de mobilitat i accessibilitat en el medi urbà:
a) Lamplària mínima dels vials serà la que sindica en la tau
la següent, en funció de lús global, la intensitat de ledificació i el caràcter de la via:
Amplària mínima dels vials Vial de sentit únic Vial de doble sentit
Residencial; IEB > 0,60 m2/m2. 16 metres. 20 metres
0,30 m2/ m2 < IEB < 0,60 m2/ m2. 12 metres. 16 metres.
IEB < 0,30 m2/ m2. 10 metres. 12 metres.
Terciari. 16 metres. 20 metres.
Industrial. 18 metres. 24 metres.
b) Els vials de vianants o de prioritat de vianants, siga quin siga lús dominant de la zona, tindran una amplària mínima de cinc metres.
c) En sectors dús dominant residencial, sadmetrà que un 25 per cent de la superfície viària total tinga dimensions mínimes inferiors en un 20 per cent a les establides en el quadre anterior per a carrers de nivell de distribució local o dimportància relativa menor.
d) En les zones de nou desenvolupament, les voreres tindran una amplària mínima de 2 metres. Les voreres de més de 3 metres damplària hauran dincorporar arbratge dalineació, amb la limitació que lamplària efectiva de pas no siga inferior a 2 metres i sempre que siga compatible amb la xarxes de serveis. Les de més de 4 metres damplària disposaran sempre darbratge dalineació.
e) Les calçades destinades a la circulació de vehicles tindran una amplària mínima de 4,50 metres en els vials dun sol sentit de circulació i de 6 metres en els vials amb doble sentit de circulació.
f) Les bandes específiques de carril bici tindran una amplària mínima de 2 metres.
g) Les places daparcament disposades en cordó tindran unes dimensions mínimes de 2,20 metres per 4,50 metres. Les places daparcament disposades en bateria tindran unes dimensions mínimes de 2,40 metres per 4,50 metres. Quan en els plans no es delimiten gràficament cadascuna de les places daparcament, les dimensions anteriorment indicades són les que sutilitzaran per a calcular el nombre de places daparcament que caben en cada banda daparcament en cordó o en bateria.
h) En les zones específiques daparcament, el còmput de les places destacionament resultants sobtindrà de la distribució concreta de places que es grafie en els plans o, subsidiàriament, saplicarà un estàndard mitjà d1 plaça daparcament per cada 20 metres quadrats de reserva de zona daparcament.
Es computaran com a aparcaments les àrees públiques destinades amb aquest fi i separades de la xarxa viària que, per la seua forma i ubicació, només admeten els moviments del vehicle imprescindibles per a estacionar.
3. Condicions funcionals i dimensionals de les zones verdes públiques
3.1. Les zones verdes hauran de:
a) Posseir condicions apropiades per a la plantació despècies vegetals, en almenys un 50 per cent de la seua superfície. La seua posició serà la que preste millor servei a la població resident i usuaria, i estan prohibides les localitzacions de difícil accés de vianants o la falta de centralitat de les quals no es compense amb altres avantatges per a aquella.
b) No es destinaran mai a zona verda porcions residuals de la parcel·lació, ni es consideraran com a tals les superfícies de funcionalitat viària estricta. A aquests efectes, les rotondes no podran computar com a part de les zones verdes, però sí que podran fer-ho les àrees lineals enjardinades de bulevards i avingudes, únicament per a la qualificació de jardí, amb els límits de superfície mínima definits en lapartat III.3.2.b, excepte el diàmetre de cercle inscriptible, que podrà ser dun mínim de 20 metres, en compte dels 25 metres exigits amb caràcter general.
c) Només es destinaran a usos generals i normals que no excloguen ni limiten la utilització pública dacord amb la seua destinació, i sadmetrà lús esportiu i xicotetes instal·lacions dhostaleria i quioscos duna sola planta i de superfície inferior a un cinc per cent del total. En tot cas, dacord amb la legislació de carreteres, la zona de protecció de les carreteres no computarà com a zona verda.
d) El seu emplaçament evitarà aquelles zones de topografia natural que encarisquen en excés la urbanització, o impliquen desmunts dimpacte paisatgístic inadequat.
3.2. Es consideren zones verdes les tipologies següents:
a) Làrea de joc (VA): és un espai que sempre ha de tindre una superfície mínima de 200 metres quadrats, en el qual càpia inscriure un cercle de 12 metres de diàmetre. Si no compleixen eixes condicions, es consideraran elements de la xarxa viària (CV). En un sector, no podran representar més del 20 per cent de la superfície total de la xarxa secundària de zones verdes.
b) El jardí (VJ): és un espai que sempre ha de tindre una superfície mínima de 1.000 metres quadrats, en el qual siga inscriptible un cercle de 25 metres de diàmetre, en posició tangent a tot i qualsevol punt del seu perímetre, i seran computables a aquests efectes aquelles àrees que limiten amb làrea anterior el perímetre exterior de les quals diste menys de sis metres del perímetre del cercle definidor de la superfície mínima.
c) El parc (VP): és un espai que ha de tenir una superfície mínima de 2,5 hectàrees, en la qual es puga inscriure un cercle de 100 metres de diàmetre, excepte els supòsits de lapartat 3.3 següent.
3.3. La reserva de parc públic de xarxa primària en el cas de municipis de menys de 15.000 habitants es pot realitzar seguint els criteris de disseny que es recullen a continuació:
Habitants Superfície mínima, m² Diàmetre mínimo, m.
< 2.000 > 1.000 25
> = 2.000 < 5.000 > 5.000 50
> = 5.000 < 15.000 Es pot dividir com màxim en dos jardins i almenys un ha de tenir més de 15.000 m². 75
3.4. El mòdul del cost equivalent al pressupost durbanitzar el parc públic de la xarxa primària objecte de minoració aplicable als projectes dús públic a lentorn rural immediat al nucli urbà dacord amb el que hi ha establit en larticle 24 daquest text refós és, com a mínim, de 40 /m² de sòl.
3.5. Es consideren espais lliures dús públic aquelles àrees dús públic de superfície superior a 400 m² que per les seues característiques morfològiques i funcionals possibiliten la trobada, el passeig i la relació social entre la ciutadania, sense tenir les condicions exigides a les zones verdes, com ara les places o altres tipus dàrees per a persones.
Només shan de destinar a usos generals i normals que no excloguen ni limiten la utilització pública dacord amb la seua destinació, però es poden admetre petites modificacions destinades a equipaments i instal·lacions al servei daquests espais lliures duna sola planta i de superfície inferior al 5 % del total de la superfície de lespai lliure.
4. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant residencial
4.1. La reserva de sòl amb destinació a zones verdes i equipaments, ambdós públics, ha de superar els 35 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre potencialment edificable dús residencial.
4.2. De la reserva de lapartat anterior, un mínim de 15 metres quadrats per cada 100 metres quadrats de sostre potencialment edificable dús residencial es destinarà a zones verdes públiques. La resta es destinarà a equipaments públics.
4.3. En els jardins, haurà de disposar-se una àrea específica de joc d infància xiquets per cada tram complet de 5.000 metres quadrats de superfície total de jardins.
4.4. La reserva de places daparcament diferenciarà entre places daparcament privades, situades a linterior de les parcel·les privades, i places daparcament públiques, disposades als vials públics o en zones específiques daparcament públic. Tant les places daparcament privades com les públiques podran estar situades sobre o sota rasant. Amb caràcter general es reservarà un mínim de 0,5 places daparcament privades per habitant i 0,25 places daparcament dús públic per habitant; aquesta reserva es pot minorar justificadament quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície dinfraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa despais comuns definida en lannex XII daquest text refós. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció daquesta reserva shaurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives daparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.
4.5. A ledificabilitat daltres usos no residencials que puga haver-hi en làmbit dactuació, se li han daplicar els estàndards exigits en aquest annex a ledificabilitat de cada ús, si bé, la reserva de zones verdes públiques derivada de ledificabilitat terciària i industrial ha de ser de 4 metres quadrats per cada 100 metres quadrats dedificabilitat daquests usos. Aquesta reserva és addicional a lestablida en els apartats 4.1 i 4.2 anteriors.
4.6. La distribució per usos del sòl destinat a equipaments i la seua superfície mínima no estan subjectes a estàndards genèrics. La distribució dels usos dacord amb el criteri de ciutat cuidadora, prioritzant les necessitats quotidianes i diverses del conjunt de la comunitat, és la prioritat per a la seua distribució. Es fixa, en cada cas, ateses les necessitats específiques del sector i la posició relativa en lentorn urbà i territorial, encara que els plans poden optar per una genèrica qualificació com a equipament dús múltiple (QM) quan convinga posposar la definició de lús específic de la dotació a un moment posterior a la gestió del pla.
4.7. Els estàndards dotacionals definits en els apartats anteriors seran de compliment obligatori en la redacció de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovació urbana, en els quals es dota dordenació al sector, es podran minorar aquests estàndards en proporció al grau de consolidació per ledificació i es podrà aplicar un percentatge de minoració destàndards igual al percentatge de consolidació per ledificació en lordenació proposada. En tot cas, podran computar-se com a espais lliures de relació social i en la proporció adequada a aquest efecte els viaris de prioritat per als vianants que complisquen les dimensions dels espais lliures que es prevegen en lordenació i que es justifiquen en un estudi de mobilitat que acompanye linstrument dordenació corresponent. Si el sector, o làmbit dactuació més reduït sobre el qual es planteja una actuació de reforma interior, ja té ordenació definida, saplicaran els estàndards exigits a les modificacions de planejament en lapartat III.8 daquest annex.
5. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant terciari
5.1. Es consideren actuacions dús dominant terciari aquelles en què més de la mitat del seu sostre edificable es destina aquest ús, el qual es pot completar amb altres usos residencials o industrials.
5.2. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 % de la superfície computable del sector i a equipaments públics una superfície superior al 5 % de la superfície computable del sector.
5.3. La reserva mínima de places daparcament públic és duna plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat terciària. Sadmet que estiguen en parcel·les privades sempre que les places daparcament siguen dús públic, entenent per tals aquelles places situades en aparcaments accessibles per a qualsevol usuari, sense cap altre requisit que les limitacions de gàlib, i durant, almenys, lhorari de funcionament de la instal·lació terciària a què dóna servei, siga o no dús gratuït.
5.4.Amb caràcter general la reserva mínima de places daparcament en parcel·la privada estarà en funció de lús concret al qual, en desenvolupament del pla, es destinen les parcel·les, dacord amb els estàndards següents:
a) Per a usos comercials o recreatius, una plaça per cada 25 metres quadrats construïts.
b) Per a usos hostalers i similars, una plaça per cada 50 metres construïts.
c) Per a altres usos terciaris diferents als anteriorment regulats, una plaça per cada 100 metres construïts.
d) En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions dusos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible serà duna plaça per cada 40 metres quadrats construïts.
Es podrà minorar justificadament aquesta reserva quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície dinfraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa despais comuns definida en lannex XII daquest text refós. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció daquesta reserva shaurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives daparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.
5.5. En els sectors dús exclusiu terciari, no computarà ledificabilitat destinada a aparcaments sobre rasant.
5.6. A ledificabilitat daltres usos no terciaris que puga existir en làmbit dactuació, se li aplicaran els estàndards exigits en aquest annex a ledificabilitat de cada ús.
6. Reserves de sòl dotacional de la xarxa secundària en actuacions dús dominant industrial
6.1. Ha de destinar-se a zones verdes públiques una superfície superior al 10 % de la superfície computable del sector i a equipaments públics una superfície superior al 5 % de la superfície computable del sector.
6.2. Amb caràcter general la reserva mínima de places daparcament públiques serà duna plaça per a turisme per cada 200 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial, i duna plaça per a vehicles pesants per cada 1.500 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial. La reserva mínima de places daparcament en parcel·la privada serà duna plaça per cada 100 metres quadrats, o fracció, dedificabilitat industrial. Part de la reserva daparcament per a vehicles pesants pot establir-se, justificadament, en parcel·la privada. Es podrà minorar justificadament aquesta reserva quan la superfície corresponent a aquesta disminució es destine a actuacions que afavorisquen una mobilitat més sostenible, una major superfície dinfraestructures verdes urbanes o un ús públic més inclusiu i coherent amb la xarxa despais comuns definida en lannex XII daquest text refós. En qualsevol cas, entre els criteris que justifiquen la reducció daquesta reserva shaurà de garantir que les necessitats de desplaçament de la població afectada quedaran en qualsevol cas satisfetes amb altres alternatives daparcament per a mitjans de transport no motoritzats o amb transport públic.
6.3. Els estàndards exigits en els dos apartats anteriors podran minorar-se mitjançant una resolució motivada de la conselleria competent en ordenació del territori, amb un informe previ favorable de la conselleria competent en matèria dindústria, quan es tracte de complexos industrials aïllats o estiga previst algun tipus dactivitat productiva especial per a la qual no siguen adequats.
6.4. A ledificabilitat daltres usos no industrials que puga existir en làmbit dactuació, se li aplicaran els estàndards exigits en aquest annex a ledificabilitat de cada ús.
7. Còmput de la xarxa primària als efectes dels estàndards dotacionals de la xarxa secundària
7.1. Com a regla general, les dotacions de la xarxa primària no poden computar als efectes de complir els estàndards exigits a les dotacions de la xarxa secundària. Només es permeten les excepcions regulades en els apartats següents.
7.2. Es permet el còmput parcial de parcs de la xarxa primària com a jardins de la xarxa secundària quan es complisquen tots els requisits següents:
a) Hi ha un excés de parc respecte a lestàndard mínim de cinc metres quadrats per habitant en el pla general estructural. Podrà computar-se com a zona verda de xarxa secundària fins a lexcés anteriorment indicat.
b) La dotació de xarxa primària se cedeix i sexecuta a càrrec de lactuació.
c) Proporcionen servei directe al sector que els executa.
d) Podrà computar com a zona verda de xarxa secundària un percentatge no superior al 25 % de la seua superfície, sense que això puga comportar una reducció superior al 25 % de les zones verdes de xarxa secundària exigibles al sector.
8. Modificacions de plans
8.1. Les regles daplicació dels estàndards urbanístics exigits a les modificacions de plans seran les establides en aquest apartat 8.
8.2. Com a regla general, lordenació modificada ha de tenir un estàndard dotacional global igual o superior al de lordenació vigent, referits a làmbit de la modificació. Quan la modificació canvie lús dominant de làmbit modificat, lestàndard dotacional global de referència ha de ser el de làrea urbana homogènia o àmbit de sòl urbà equivalent al sector en què estiga inclòs làmbit de la modificació.
8.3. Qualsevol modificació puntual de pla dàmbit superior a una illa completa i tot pla modificatiu, que incremente la capacitat poblacional respecte del planejament vigent, haurà de suplementar la dotació de parc públic de xarxa primària, sempre que el planejament vigent no tinga cap excés sobre la dotació mínima de parcs de xarxa primària. Quan el suplement de parc públic exigit no tinga unes dimensions suficients per a complir les condicions dimensionals exigides en lapartat III.3.2 daquest annex, es procurarà, en primer lloc, ampliar les dotacions de parc públic ja qualificades i, si això no és possible, sadmetrà que el suplement de zona verda saconseguisca amb jardins.
IV. Normes per al còmput dels estàndards
1. Superfície computable del sector
1.1. Es defineix la superfície computable del sector (SCS) com làmbit superficial a què se li apliquen els índexs dedificabilitat bruta per a obtindre ledificabilitat bruta del sector. En casos determinats, la superfície computable del sector saplicarà també per al càlcul dels estàndards dotacionals expressats en percentatges superficials.
1.2. Com a regla general, la superfície computable del sector coincideix amb la superfície del sector. No obstant això, la superfície computable del sector serà inferior a la superfície del sector quan es done alguna o diverses de les circumstàncies següents: xarxa primària inclosa en el sector que no sexecuta a càrrec de lactuació; actuacions aïllades que sexclouen de lactuació integrada per aplicació del règim establit per a les àrees semiconsolidades; zones de protecció derivades de la legislació sectorial, o dotacions públiques existents (no viàries) que sintegren en el nou pla.
2. Còmput de la xarxa primària als efectes de ledificabilitat
2.1. Els elements de xarxa primària que estan adscrits a un sector i que no estan inclosos en la delimitació del sector, per així ho estableix el pla general estructural o per la seua situació exterior a aquest, no sinclouran en la superfície computable del sector.
2.2. Els elements de xarxa primària que estiguen inclosos en la delimitació del sector sinclouran en la superfície computable del sector sempre que se cedisquen i sexecuten a càrrec del sector. En cas contrari, la superfície computable del sector sobtindrà restant de la superfície del sector la superfície de les dotacions de xarxa primària que no se cedisquen o no sexecuten a càrrec de lactuació.
2.3. En els casos en què una dotació de xarxa primària estiga situada en una posició adjacent a lactuació urbanística, la decisió sobre la inclusió o no deixa dotació en la delimitació del sector dependrà de si lesmentada dotació està o no vinculada funcionalment a lactuació i del fet que siga aconsellable el seu disseny conjunt amb el pla parcial o de reforma interior corresponent, per a aconseguir una adequada coherència urbanística.
3. Còmput de ledificabilitat en les àrees semiconsolidades
3.1. Quan, en virtut del règim establit per a les àrees semiconsolidades, shagen dexcloure de lactuació integrada determinats àmbits dactuacions aïllades, la superfície computable del sector sobtindrà restant de la superfície del sector la superfície daquestes actuacions aïllades.
3.2. En els casos indicats en lapartat anterior, ledificabilitat computable del sector sobtindrà aplicant líndex dedificabilitat bruta a la superfície computable del sector. Els estàndards dotacionals sobtindran a partir de ledificabilitat computable indicada anteriorment i de la superfície computable del sector. Aquests estàndards es podran incrementar justificadament per a tindre en compte la demanda de serveis de les àrees subjectes a actuacions aïllades.
4. Còmput de les zones de protecció de la legislació sectorial
4.1. A lefecte del còmput de ledificabilitat, el tractament urbanístic de les zones de protecció establides en la legislació sectorial serà, llevat que la legislació esmentada establisca expressament una altra regulació, el que sindica a continuació:
a) Les zones de domini públic quedaran excloses de la superfície computable del sector.
b) Les zones de servitud, zones de protecció o semblants, quedaran incloses en la superfície computable del sector sempre que se cedisquen i calga que la urbanització siga executada a càrrec del sector, en les condicions que establisca la legislació corresponent.
c) Les zones dafecció o semblants quedaran incloses, en tots els casos, en la superfície computable del sector. Cal precisar que es consideraran, a aquests efectes, els terrenys situats a partir del límit exterior de la zona de servitud o de protecció.
d) Els terrenys afectats per la impossibilitat de construir edificacions, derivada de la fixació duna línia límit dedificació o regulació semblant, i que no pertanguen a les zones indicades en els apartats a i b anteriors, quedaran inclosos, en tot cas, en la superfície computable del sector.
4.2. La regulació general establida en lapartat anterior la podrà modificada lorganisme titular del bé de domini públic afectat, sempre que es justifiquen, en linforme sectorial que necessàriament shaurà demetre en aquests casos, les raons dinterés públic que justifiquen eixa modificació.
5. Còmput de les dotacions públiques existents
5.1. Les dotacions públiques existents (no viàries) que sintegren i es mantinguen en lordenació establida pel pla no formaran part de la superfície computable del sector.
5.2. Sense perjuí del que estableix lapartat anterior, les dotacions esmentades computaran als efectes de complir les reserves dotacionals mínimes.
5.3. Sentén per àmbit de sòl urbà equivalent al sector aquell que es delimite atenint-se a criteris dhomogeneïtat morfològica, coincidència majoritària amb barris o unitats tradicionals de la ciutat consolidada, autonomia funcional respecte al conjunt del nucli urbà o altres degudament justificats, i que els seus límits sajusten, en la mesura que siga possible, a elements estructurant de lordenació urbanística.
ANNEX V
Fitxes urbanístiques
1. Fitxes de zona
El pla general estructural contindrà una fitxa resum per a cada zona dordenació, amb el disseny i la informació que sestableix en aquest annex.
a) Les fitxes de les zones rurals inclouran la informació següent:
(1) Nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenació. Segons lannex IV.
(3) Superfície de la zona: inclou la superfície total de la zona dordenació, ja siga contínua o discontínua. La suma de les superfícies de totes les zones, ja siguen rurals, de nova urbanització o urbanitzades, sumaran la superfície total del terme municipal.
(4) Usos dominants: els usos que prevalen sobre altres que puguen ser compatibles.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb els usos dominants, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada per a la zona.
(7) Pla de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa de la zona.
(8) Proteccions: senumeraran les proteccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per normativa de rang superior, regulacions sectorials o perquè el pla així les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en làmbit de la zona, amb referència a la fitxa del Catàleg de Proteccions.
(9) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de qualsevol altra índole que puguen condicionar els usos del sòl.
(10) Programes dintervenció: intervencions previstes per altres administracions, així com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades delements o àrees protegides.
(11) Condicions per als usos i edificacions permesos: es detallarà la tipologia, intensitats i condicions per a la implantació dels usos complementaris o compatibles amb lús predominant, així com les seues limitacions.
(12) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats de les ordenances generals i particulars que afecten la zona.
b) Les fitxes de les zones urbanitzades i de les zones de nou desenvolupament inclouran la informació següent:
(1) Classificació del sòl i nom de la zona. Segons lannex IV.
(2) Codi de zona dordenació. Segons lannex IV.
(3) Superfície de la zona i identificació i superfície de cada un dels sectors o unitats dexecució hi inclosos: inclou la superfície total de la zona dordenació, ja siga contínua o discontínua, i la de cada un dels sectors i unitats dexecució. La suma de les superfícies de totes les zones, ja siguen rurals, de nova urbanització o urbanitzades, sumaran la superfície total del terme municipal.
(4) Ús dominant: serà lús que preval sobre els diferents que puguen implantar-se i que caracteritza la zona. En una zona només podrà existir un ús dominant.
(5) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb lús dominant, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(6) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada per a la zona.
(7) Densitat: en zones residencials, sindicarà si es tracta duna zona dalta, de mitjana o de baixa densitat, en relació amb larticle 27 daquest text refós. En zones industrials i terciàries, es diferenciarà entre edificació aïllada en parcel·la o edificació en filera.
(8) Índexs dedificabilitat: es consignaran líndex dedificabilitat bruta i els índexs dedificabilitat residencial, terciària o industrial, segons es defineixen en lapartat II.2 de lannex IV daquest text refós.
(9) Població màxima: sostre de població previst en funció de ledificabilitat residencial definida. En zones terciàries, o que prevegen edificabilitat terciària, sinclourà la població corresponent als usos hotelers, apartaments i semblants.
(10) Plànol de la zona: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa de la zona.
(11) Proteccions. Senumeraran les proteccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per regulacions de rang superior o perquè el pla així les declare. Igualment, senumeraran els elements catalogats ubicats en làmbit de la zona, amb referència a la fitxa del Catàleg de Proteccions.
(12) Afeccions: sespecificaran les afeccions que recaiguen sobre els terrenys, ja siga per riscos naturals, infraestructures, llits, costes, o de qualsevol altra índole que puguen condicionar els usos del sòl.
(13) Programes dintervenció: intervencions previstes per altres administracions, així com les propostes pel pla, incloent-hi les derivades delements o àrees protegides.
(14) Condicions per als usos permesos: es detallarà la tipologia, intensitats i condicions per a la implantació dels usos complementaris o compatibles amb lús predominant, així com les seues limitacions.
(15) Ordenances generals i particulars: sespecificaran els apartats de les ordenances generals i particulars que afecten la zona, incloent-hi els que fan referència a la normativa en matèria de paisatge.
2. Fitxes de gestió
El pla general estructural contindrà una fitxa resum para cada un dels sectors delimitats en les zones de nou desenvolupament o zones de reforma interior i per a les unitats dexecució delimitades en el pla, on sarrepleguen les condicions per a la seua ordenació, gestió i execució, amb la informació i format que sarreplega a continuació:
(1) Nom del sector.
(2) Codi del sector: es codificaran els sectors atenent a lús dominant (SR, residencial; SI, industrial, i ST, terciari). A aquest codi, safegirà un número correlatiu, dins de cada ús, per als diferents sectors del municipi.
(3) Ús dominant: serà lús que preval sobre els diferents que puguen implantar-se. En un sector només podrà existir un ús dominant.
(4) Usos permesos: senumeraran els diferents usos permesos, compatibles segons determinades condicions amb lús dominant, amb el nivell de detall que es desitge per a descriurels.
(5) Usos no permesos: senumeraran tots aquells usos incompatibles amb lordenació proposada.
(6) Criteris de delimitació dàrees de repartiment i del càlcul de laprofitament tipus.
(7) Pla de delimitació: pla general, a lescala que es requerisca per a poder comprendre la superfície completa del sector.
(8) Paràmetres urbanístics de lordenació estructural.
(9) Condicions dordenació: es resumiran les condicions establides en el pla general estructural per a la definició de lordenació detallada en els plans de desenvolupament.
(10) Condicions de gestió: sexpressarà el tipus de gestió i la programació i/o condicions temporals per a la seua execució.
(11) Condicions dexecució: sindicaran les condicions dintegració i de connexió de lactuació integrada, així com els criteris per a la delimitació de les unitats dexecució.
ANNEX VI
Fitxa de catàleg de conjunt
(1) Nom oficial del municipi i la província (aquesta última entre parèntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En cas dhaver considerat una altra secció, cal consignar-la. En el cas dels NHT-BRL, i dels CH, és patrimoni cultural.
(3) Es refereix a la classificació que estableix la legislació específica i les subdivisions (aquestes últimes entre parèntesis). Per exemple: bé de rellevància local (nucli històric tradicional).
(4) Cada element o conjunt sha de codificar unívocament amb una lletra majúscula indicativa de la secció a què pertany, seguida dun número correlatiu. Sha demprar la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al patrimoni natural i la P per al paisatge; per a altres seccions sha dadoptar una nova lletra majúscula diferent de les anteriors.
En el cas de patrimoni cultural, a fi de diferenciar unes categories daltres, el codi ha de consistir duna banda en C+número, seguit dun altre codi en què almenys sindique BIC/BRL+ CH/NHT, en què:
BIC: bé dinterès cultural
BRL: bé de rellevància local
BC: bé catalogat
CH: conjunt històric
NHT: nucli històric tradicional
(5) Declaració singular o genèrica per la disposició addicional cinquena de la Llei de patrimoni cultural valencià (LPCV). Article 2 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de rellevància local.
(6) Segons larticle 3.1.b del Decret 62/11, de 20 de maig: valorar la trama urbana, les tipologies i la silueta històrica i els seus destacats valors patrimonials.
(7) Existència de plans o programes de rehabilitació urbana, entorns de protecció de béns dinterès cultural.
(8) Estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres.
(9) Estat de conservació dels immobles tradicionals.
(10) Per als NHT-BRL, sha de fer menció dels articles de la normativa urbanística referents al nucli històric tradicional que han datenir-se a larticle 8 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i règim de protecció dels béns de rellevància local:
Cal que garantisca, en la mesura que es puga atènyer, el manteniment de lestructura urbana, de les característiques generals de làmbit i de la silueta paisatgística. També cal evitar lalteració de ledificabilitat, la modificació dalineacions, les parcel·lacions i les agregacions dimmoble, llevat que contribuïsquen a la millor conservació del nucli.
Ha dincentivar la rehabilitació urbana de manera que es facilite el manteniment i la recuperació de lús residencial, i les activitats tradicionals i també la incorporació de nous usos que, tot i ser compatibles amb la caracterització i la naturalesa del nucli, ajuden a la revitalització social, cultural i econòmica daquest espai.
Ha darticular, amb la resta del catàleg, la protecció individualitzada dels immobles més significatius i fomentar la conservació i la rehabilitació de tots aquells que contribuïsquen a la caracterització patrimonial, arquitectònica i ambiental del nucli.
Ha de regular que les noves edificacions i substitucions sadapten a lambient i als referents tipològics tradicionals, que han de ser determinats a aquest efecte. En concret, ha de tenir-se en compte, entre altres aspectes, ledificabilitat, locupació parcel·lària, la disposició volumètrica, lescala i la forma de lenvolupant, la tipologia i els materials de cobertura, la unió dels forjats i de les cobertes respecte de les façanes, la composició daquestes, la seua geometria i disposició de buits i vols, i també lús de materials, acabats, ornamentació i cromatismes daquestes.
La fitxa ha de contenir mesures dornament dedificis i espais urbans, i ha de regular amb caràcter limitador la instal·lació de cartells, de publicitat, de marquesines, veles i qualssevol altres elements que puguen resultar distorsionadors de lescena i de lambient urbans.
Pel que fa a espais o vials, ha de regular els criteris de reurbanització, inclosos, entre altres aspectes, la reposició o la renovació de paviments, lenjardinament i larbratge, el mobiliari urbà, les senyalitzacions, leliminació de barreres arquitectòniques, lenllumenat i la resta delements amb incidència ambiental. Així mateix, ha de regular, sense perjudici del que hi ha establit en el títol III de la Llei de carreteres de la Comunitat Valenciana, lassignació dús i docupació de les vies públiques, laccessibilitat a aquestes, i lestacionament de vehicles; sempre, però, prioritzant, en la mesura que siga possible, lús de vianants i de ciclistes, el transport públic i la dotació destacionaments per a residents, a fi devitar al màxim les afectacions del trànsit rodat. Sha de tenir, particularment, en consideració el manteniment de les pràctiques rituals o simbòliques tradicionals.
Sha de determinar que cada instal·lació urbana elèctrica, de telecomunicacions o de qualsevol altra naturalesa semblant se situe en llocs en què no es perjudique la imatge característica del nucli històric tradicional.
Per als centres històrics protegits, han de fer esment als Articles de la Llei de patrimoni cultural valencià referits a la protecció i a lautorització dintervencions, i shan dacollir, com a mínim, al règim de protecció que sestableix per als NHT-BRL.
(11) Sha de consignar la normativa específica de la secció que siga aplicable pel que fa a la protecció, inclosos els instruments derivats daquesta com plans o programa, estratègies, inventaris.
(12) Shan de consignar les normes del pla dordenació estructural que es referisquen a la protecció de lelement catalogat.
(13) En aquest apartat shan de numerar i anotar els títols identificatius que shan donat als diferents documents gràfics (fotografies, gravats, plànols, etc.), que sinsereixen en lannex gràfic que sadjunta a cada fitxa. Sha de fer servir la mateixa numeració en tots dos.
(14) Incorporació de fotografies dels enfronts de les façanes i la resta delements dinterès. Fotografia aèria del cadastre.
FITXA DE CATÀLEG INDIVIDUAL
(1) Nom oficial del municipi i la província (aquesta última entre parèntesis).
(2) La que corresponga: patrimoni cultural, patrimoni natural o paisatge. En cas dhaver considerat una altra secció, consigneu-la.
(3) Es refereix a la classificació que estableix la legislació específica i les subdivisions (aquestes últimes entre parèntesis) per al cas de béns de rellevància local i béns dinterès cultural. Per exemple: bé dinterès local (jardí històric). En el paisatge shan de consignar les classes que propose lestudi de paisatge. Si la protecció que es proposa no correspon a cap legalment establida, sha de deixar en blanc.
(4) A lefecte urbanístic i territorial i per al cas del patrimoni cultural i el paisatge, sha de consignar en aquest epígraf el nivell general de protecció que sassigna a lelement o el conjunt catalogat, a la vista del que sha indicat en el posterior epígraf 15 i dacord amb els criteris següents:
Protecció general: integral, quan els valors apreciats es presenten de manera generalitzada en lelement o el conjunt, la qual cosa comporta que la majoria dels components principals tenen interès per a la conservació i, a més, tenen un caràcter material. Pot haver-hi algun component, a més dels anteriors, que presente interès per a la conservació de caràcter ambiental o tipològic. Els components caracteritzats com a irrellevants o impropis han de ser, per tant, una minoria.
Protecció general: parcial, quan els valors apreciats es presenten només en algunes parts de lelement o el conjunt catalogat, la qual cosa comporta també que només alguns dels components principals de caràcter material tenen interès per a la conservació. Altres components poden tenir interès des del punt de vista ambiental o tipològic i la resta, o bé no tenen interès (són irrellevants) o constitueixen elements impropis.
Protecció general: ambiental, quan el que es pretén conservar de lelement o el conjunt no és cap component material concret, sinó algunes de les característiques morfològiques que formen part de lescena o lambient rural o urbà, segons es percep des de lespai públic. Això comporta que ha de tenir algun component dinterès amb aquest caràcter i no tenir cap component dinterès de caràcter material, i en aquest cas seria PG parcial. Un exemple de PG ambiental pot ser una forma de composició de les façanes o determinats tractaments cromàtics.
Protecció general: tipològica, quan el que es pretén conservar, de manera anàloga a la protecció anterior, són algunes característiques tipològiques de lelement o el conjunt, com pot ser, per exemple, un tipus de parcel·lació, la utilització de determinades tècniques constructives, la situació dels patis de llums, un programa funcional arquetípic, etc.
(5) Cada element o conjunt sha de codificar unívocament amb una lletra majúscula indicativa de la secció a què pertany, seguida dun número correlatiu. Sha demprar la lletra C per al patrimoni cultural, la N per al patrimoni natural i la P per al paisatge; per a altres seccions sha dadoptar una nova lletra majúscula diferent de les anteriors.
En el cas de patrimoni cultural, a fi de diferenciar unes categories daltres, el codi ha de consistir duna banda en C+número, seguit dun altre codi en què almenys sindique BIC/BRL/BC + PG I/P/A/T, en què:
BIC: bé dinterès cultural - BRL: bé de rellevància local
BC: be catalogat - PG: protecció general
I/P/A/T: integral, parcial, ambiental o tipològica
(6) Declaració singular o genèrica per disposició addicional primera o cinquena de la Llei de patrimoni cultural valencià (LPCV). Article 2 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i règim de protecció dels béns de rellevància local.
(7) Existència de plans directors, inclusió en inventaris o catàlegs patrimonials, localització del bé en conjunt històric, nucli històric tradicional o entorn de bé dinterès cultural, etc.
(8) Sha didentificar ladministració o organisme propietari.
(9) Shan didentificar aspectes caracteritzadors com lús (residencial, religiós, industrial
), en el cas dús residencial si és unifamiliar o plurifamiliar, el nombre de crugies o la situació del celobert o escala, o si sadscriu a alguna de les tipologies estudiades en la memòria del catàleg. Per exemple, edifici dhabitatges plurifamiliar amb pati central o edifici industrial de nau única.
(10) Descripció morfològica i funcional del bé. En béns etnològics: descripció del procés tecnològic. Organització de lespai i dels temps.
(11) Descripció de la fonamentació, estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres. Estat general de conservació.
(12) Descripció dels elements dinterès que puga haver-hi: fonamentació, estructura, façanes, muntants, llindes, cornises, coberta, fusteria, reixes o altres.
(13) En el cas del patrimoni cultural i el paisatge es consideren components principals dun element o conjunt protegit aquelles parts o característiques daquest que tenen funcions recognoscibles i diferenciades i que presenten una certa homogeneïtat quant als valors que en justifiquen la conservació o la consideració com a irrellevant o impropi.
Cada component identificat sha de consignar de manera sintètica precedit per un número en ordre correlatiu. A continuació, i entre parèntesis, se nha de consignar la valoració com a: a conservar, irrellevant o impropi.
Respecte al caràcter de cadascun daquests components, aquests poden ser: material, ambiental o tipològic. Per exemple, en una edificació que sincloga en el catàleg del patrimoni cultural poden considerar-se com a components principals de caràcter material parts concretes daquesta com ara les façanes, les cobertes o el nucli descala; poden considerar-se components de tipus ambiental la composició dels buits o el tractament cromàtic dels paraments exteriors; finalment, pot haver-hi altres components que respongueren a unes determinades pautes o tipologies com pot ser la disposició dels patis interiors, una determinada parcel·lació o una solució constructiva arquetípica.
A continuació de cada component abans consignat i de la seua valoració, sha de consignar (separat per una barra) el caràcter del component abans citat i, finalment, lestat de conservació daquest component segons les categories següents: bon estat, acceptable, deficient i mal estat.
(14) En aquest apartat i en correspondència amb lanterior, shan despecificar les actuacions establides sobre cada component abans considerat expressat amb el mateix numeral i segons els tipus següents:
Manteniment; quan les actuacions es limiten a la mera conservació de lexistent.
Rehabilitació; quan unes parts es conserven, altres es restauren i altres es condicionen per a nous usos o per a la recuperació dels antics.
Restauració; quan les actuacions es dirigeixen al fet que la totalitat del component recupere laspecte original o la funcionalitat que ha perdut.
Condicionament; quan en un component les accions realitzen canvis en el seu aspecte o la seua funcionalitat per a minorar limpacte sobre altres components que es pretenen conservar.
Eliminació; quan el que es pretén és la desaparició del component per la incompatibilitat amb la resta de components que es pretenen conservar.
Com a criteri general:
En els components que shan de conservar i en bon estat, les actuacions han de ser preferiblement de manteniment; quan lestat és acceptable ha de primar la rehabilitació; i si és deficient o dolent les actuacions han de ser fonamentalment de restauració.
En els components definits com a irrellevants, les actuacions han de ser preferiblement de condicionament quan lelement o el conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat. En la resta de casos pot obviar-se la previsió dactuacions.
En els components definits com a impropis les actuacions han de ser, obligatòriament, deliminació quan lelement o el conjunt tinga una protecció general integral i es trobe en situació deficient o en mal estat; no obstant això, si lestat és bo o fins i tot acceptable shan de proposar, com a mínim, actuacions de condicionament dirigides a minorar limpacte sobre els components que es mantenen, rehabiliten o restauren. En la resta de casos sha doptar lliurement per les actuacions que sestimen més convenients per la seua incidència sobre els components que shan de conservar.
Després de les propostes dactuació i per a cada component sha de determinar la importància estimada de les actuacions proposades dacord amb les qualificacions següents: alta, mitjana i reduïda. De la mateixa manera sha de procedir amb la urgència, que sha de qualificar, simplement, com a: urgent i no urgent. En lestimació de la importància i urgència de les actuacions shan de tenir en compte tant els criteris de foment i les possibilitats dintervenció expressades en lanàlisi (apartat 4.b de larticle 42) com les propostes normatives i dintervenció de la memòria justificativa (apartat 4.c daquest mateix article).
Shan de citar promotor o promotora, a qui tinguera l autoria i datació de la intervenció.
En aquest apartat shan de numerar i anotar els títols identificatius que sha donat als diferents documents gràfics (fotografies, gravats, plànols, etc.) que sadjunten en lannex gràfic que acompanya cada fitxa. Sha demprar la mateixa numeració en els dos.
Shan daportar amb el format de la fitxa, tots els elements gràfics o fotogràfics identificats en lapartat 14 anterior, emprant la mateixa numeració. En el cas que no puga presentar-se en aquest format, es pot consignar en lapartat de referències documentals.
Shan dadjuntar les fotos en què lelement protegit resulte més recognoscible.
ANNEX VII
Contingut de lestudi ambiental i territorial estratègic
La informació que haurà de contindre lestudi ambiental i territorial estratègic, previst en larticle 54 daquest text refós, serà, com a mínim, la següent:
a) Un esborrany del contingut, objectius principals del pla o programa i relacions amb altres plans i programes pertinents.
b) Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i del model territorial, així com la seua probable evolució en cas de no-aplicació del pla o programa.
c) Les característiques mediambientals i territorials de les zones que puguen veures afectades de manera significativa i la seua evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa.
d) Qualsevol problema mediambiental o territorial existent que siga rellevant per al pla o programa, incloent-hi en particular els problemes relacionats amb qualsevol zona despecial importància mediambiental o territorial, com ara les zones designades de conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides.
e) Els objectius de protecció mediambiental i de sostenibilitat del model territorial fixats en els àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguen relació amb el pla o programa i la manera en què aquests objectius i qualsevol aspecte mediambiental shan tingut en compte durant lelaboració.
f) Els probables efectes significatius en el medi ambient i en el model territorial, incloent-hi aspectes com la biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra, laigua, laire, els factors climàtics, la seua incidència en el canvi climàtic, en particular, una avaluació adequada de lempremta de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, el paisatge i la interrelació entre aquests factors. Aquests efectes han de comprendre els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius.
g) Incidència de lactuació en el model territorial i sobre les determinacions específiques per a la zona en lEstratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
h) Les mesures previstes per a previndre, reduir i, en la mesura que siga possible, compensar qualsevol efecte negatiu important en el medi ambient i en el territori de laplicació del pla o programa, incloent-hi aquelles per a mitigar la seua incidència sobre el canvi climàtic i permetren ladaptació a aquest.
i) Un resum dels motius de la selecció de les alternatives previstes i una descripció de la manera en què es va realitzar lavaluació, incloent-hi les dificultats, com ara deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que van tindre a lhora de demanar la informació requerida.
j) Una descripció de les mesures previstes per al seguiment, de conformitat amb larticle 58 daquest text refós.
k) Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents.
En lanàlisi mediambiental existirà una referència al principi de prevenció de riscos naturals i daccidents greus
ANNEX VIII
Criteris per a determinar si un pla o programa sha de sotmetre a avaluació ambiental i territorial
ESTRATÈGICA ORDINÀRIA
1. Les característiques dels plans i programes, considerant en particular:
a) La mesura en què el pla o programa estableix un marc per a projectes i altres activitats, bé en relació amb la ubicació, naturalesa, dimensions i condicions de funcionament o bé en relació amb lassignació de recursos.
b) La mesura en què el pla o programa influeix en altres plans o programes, incloent-hi els que estiguen jerarquitzats.
c) La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb lobjecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.
d) Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o programa.
e) La pertinència del pla o programa per a la implantació de la legislació comunitària o nacional en matèria de medi ambient, com ara, entre altres, els plans o programes relacionats amb la gestió de residus o la protecció dels recursos hídrics.
f) La incidència en el model territorial.
2. Les característiques dels efectes i de làrea probablement afectada, considerant en particular:
a) La probabilitat, duració, freqüència i reversibilitat dels efectes.
b) El caràcter acumulatiu dels efectes.
c) El caràcter transfronterer dels efectes.
d) Els riscos per a la salut humana o el medi ambient.
e) La magnitud i labast espacial dels efectes (àrea geogràfica i grandària de la població que es puguen veure afectades).
f) El valor i la vulnerabilitat de làrea probablement afectada causa de:
1.r Les característiques naturals especials.
2.n Els efectes en el patrimoni cultural.
3.r La superació de valors límit o dobjectius de qualitat ambiental.
4.t El segellament i lexplotació intensiva del sòl.
5.t Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.
6.t Els efectes sobre el desenvolupament equilibrat del territori.
ANNEX IX
Documentació per a la inscripció en el registre dinstruments de planejament urbanístic
1. Per a la inscripció en el Registre dInstruments de Planejament Urbanístic, lòrgan que lhaja aprovat remetrà la documentació següent a la seu del Registre:
a) Dels instruments de planejament:
1.r Certificat de lacord daprovació definitiva.
2.n Document tècnic, complet, aprovat definitivament.
b) De les anotacions accessòries o cancel·lacions, el text de la sentència, interlocutòria o resolució judicial o, si és el cas, de lacte corresponent.
2. La documentació a què es fa referència en els apartats anteriors shaurà de remetre amb les diligències oportunes que en garantisquen lautenticitat i acompanyada, si és el cas, del certificat administratiu de lòrgan competent de ladministració que haja produït la resolució, lacte o lacord.
3. Els documents tècnics dels instruments de planejament saportaran, per mitjà de document electrònic o en suport informàtic, a fi de facilitar-ne laccés per via informàtica o telemàtica, així com la disposició i depòsit de la informació en aquest suport, dacord amb la regulació que figura en lannex IV daquest text refós.
ANNEX X
Criteris i regles per a la planificació de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana
Les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbana shan de planificar mitjançant linstrument de planejament general o mitjançant un pla parcial o un pla de reforma interior. A més, aquests instruments:
a) Han de donar prioritat a les actuacions de rehabilitació davant de les de substitució, i dins de les primeres, a aquelles que permeten el manteniment de la població resident.
b) Han dabordar tots o alguns dels objectius següents, en funció de les característiques dels respectius àmbits:
1.r El rebliment dels espais intersticials infrautilitzats o sense cap ús, amb preferència a locupació de noves àrees sense urbanitzar.
2.n La millora de leficiència energètica dels edificis i en especial dels habitatges, en particular quant a laïllament tèrmic.
3.r La supressió de barreres arquitectòniques i ladequació dels espais públics, els edificis i els habitatges a les necessitats de les persones grans o en situació de discapacitat.
4.t La millora de laccessibilitat multimodal i la convivència de la mobilitat motoritzada amb els modes de transport de vianants i ciclista i amb el transport públic.
5.è El manteniment de la vitalitat urbana mitjançant la mescla dusos, admetent la compatibilitat més gran de les activitats productives amb lús residencial.
6.è La recuperació dels valors urbanístics, arquitectònics i paisatgístics dels espais urbans, i també dels elements que representen la identitat local.
7.è La millora dels espais lliures a baix cost, donant prioritat a lús de flora local i implantant estratègies destalvi en matèria de reg i manteniment.
8.è La recuperació i la integració de les vores urbanes amb el medi natural, en especial quant als cursos fluvials i les riberes.
9.è El desenvolupament de les infraestructures tècniques dinformàtica i comunicacions de perfil elevat com una xarxa de servei bàsic més.
10.è La integració de les perspectives de gènere i dedat, utilitzant mecanismes i instruments que fomenten i afavorisquen la participació ciutadana i la transparència.
c) Han dincloure en la memòria els apartats següents que acrediten la idoneïtat tècnica i la viabilitat econòmica de lactuació, fixada aquesta última en termes de rendibilitat i equidistribució de beneficis i càrregues:
1.r La justificació dels fins i els interessos públics que persegueix lactuació, i també de la seua necessitat i conveniència.
2.n La identificació dels immobles inclosos en el seu àmbit, i també dels que en són persones propietàries i ocupants legals.
3.r Un estudi comparat dels paràmetres urbanístics existents i proposats en matèria dedificabilitat, densitat, usos i tipologies edificatòries i dotacions urbanístiques.
4.t Lestimació econòmica dels valors de repercussió de cada ús proposat, limport de la inversió, les ajudes públiques directes i indirectes, les indemnitzacions corresponents i els ingressos tributaris i les despeses públiques pel manteniment i per la prestació dels serveis municipals.
5.è Lanàlisi de la inversió que puga atraure lactuació i de la seua repercussió en el finançament daquesta, a fi de minimitzar limpacte sobre el patrimoni de les i els particulars.
6.è Lavaluació de la capacitat pública necessària per a finançar i mantenir les dotacions urbanístiques públiques, i també el seu impacte en les hisendes públiques.
7.è Un avanç de les determinacions bàsiques de reparcel·lació, que permeta assegurar lequidistribució de beneficis i les càrregues entre els afectats.
8.è Lhoritzó temporal necessari per a garantir lamortització de les inversions i el finançament de loperació.
9.è El pla per a garantir els drets de reallotjament i retorn a què done lloc lactuació.
ANNEX XI
Prevenció dincendis forestals
Tota nova urbanització que implante per primera vegada a través dactuacions integrades urbanitzacions destinades a ús residencial, industrial o terciari en terreny forestal o hi siguen contigües, hauran dintegrar les infraestructures i les mesures següents, dacord amb el Reial decret 893/2013, de 15 de novembre, pel qual saprova la directriu bàsica de planificació de protecció civil demergència per incendis forestals i amb quantes normes específiques siguen aplicables.
1. Faixa perimetral de protecció
A fi de disminuir o trencar la continuïtat dels combustibles forestals shaurà dassegurar una faixa perimetral de protecció mínima de 30 metres damplària, mesura des del límit exterior de ledificació, instal·lació o conjunt daquestes a defensar.
1) La zona de discontinuïtat entre els terrenys urbans i les formacions de vegetació forestal ha de tenir lamplària corresponent a una àrea tallafocs dorde dos, segons la metodologia establida pel Pla de selvicultura preventiva de la Comunitat Valenciana, aplicant una correcció en funció del pendent. Lamplària mínima serà de vint-i-cinc metres, més un vial de cinc metres damplària. La dita distància sampliarà en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent.
2) En el cas dels establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort, la discontinuïtat serà de cinquanta metres en el costat dels vents més desfavorables.
3) Els habitatges aïllats situades en entorns forestals, o contigus a aquests, hauran de disposar duna àrea de defensa enfront del risc dincendis forestals de, almenys, trenta metres. La dita distància sampliarà en funció del pendent del terreny, aconseguint, com a mínim, els cinquanta metres quan el pendent siga superior al trenta per cent. Aquestes amplàries podran reduir-se (fins un 50 %) justificadament quan sincorporen infraestructures que propicien la mateixa protecció enfront de lincendi forestal que la faixa, com ara murs de, almenys 1 metre dalçada, i podran augmentar-se en casos despecial risc, concretament en els establiments industrials de risc mitjà i alt situats en llocs de vent fort en un 100 %, almenys en les direccions dels vents més desfavorables.
El manteniment de les faixes perimetrals de protecció es realitzarà cada any per a la vegetació herbàcia, cada dos anys per a la banda de desbrossament i cada quatre anys la totalitat de la faixa perimetral, així mateix les àrees de defensa dhabitatges o instal·lacions aïllades han de ser mantingudes.
La responsabilitat de lexecució i manteniment de làrea de defensa o zona de discontinuïtat correspon al les persones propietàries dels habitatges o terrenys urbans.
2. Vials
Preferentment han dexistir almenys dos vials daccés amb les característiques següents:
a) Amplària mínima lliure: 5 metres en vials amb direcció en dos sentits i 3,5 m en vials de sentit únic.
b) Alçada mínima lliure o gàlib de seguretat de poda darbres: 5 metres
c) Capacitat portant del vial: 2000 kp/m2
d) Pendent de la via: inferior al 12 %, podent arribar ocasionalment al 20 %, com a màxim.
e) Zones de canvi de sentit per a cada quilòmetre de via, havent de ser de 200 m² i 8m mínim de llarg.
f) En trams corbs, el carril de rodament ha de quedar delimitat per la traça de la corona circular els radis mínims de la qual han de ser 53 metres i 12,5 metres, amb una amplària lliure per a la circulació de 7,2 metres.
g) Quan no es puga disposar de dues vies daccés laccés únic ha de finalitzar en un fons de sac circular de 125 metres de ràdio.
h) En els casos de nuclis urbans, àrees urbanitzades, nuclis dhabitatges consolidats a regularitzar, etc., és necessari a més un camí perimetral duna amplària mínima de 5 metres que constituirà la banda de decapatge de làrea tallafocs.
i) Els vials daccés i les seues cunetes hauran de mantenir-se lliures de vegetació, i disposaran duna faixa de protecció de 10 metres, a cada costat del camí, amb les característiques següents:
Actuació sobre lestrat arbustiu: aclarida forta de lestrat arbustiu i eliminació del matoll.
Actuació sobre lestrat arbori: La fracció de cabuda coberta de larbratge serà menor del 20 % i larbratge restant es podarà fins a 2/3 de la seua altura (fins a un màxim de 3 metres).
3. Tractament de la vegetació interior
La vegetació interior existent en les parcel·les també és capaç de propagar un incendi, per tant, a fi de reduir la vulnerabilitat dels béns existents, és necessari realitzar les actuacions següents quan la distància al terreny forestal siga menor de 500 m.
Actuació sobre lestrat arbustiu: Reducció de la cobertura fins a un màxim dun 10 % de FCC.
Actuació sobre lestrat arbori: La FCC de larbratge serà menor del 40 % (tenint en compte la superfície total de la parcel·la).
Larbratge restant es podarà fins a 2/3 de la seua alçada o un màxim de 3 metres.
En tot cas, la fracció de cabuda coberta de lestrat arbustiu i de larbori no podrà superar el 40 %.
Sevitarà el contacte de la vegetació amb les edificacions, separant les branques de qualsevol tipus de construcció, ja siga auxiliar o principal, a una distància mínima de 3 metres.
Sevitarà lacumulació de residus o material combustible (llenyes, restes de jardineria, etc.) en linterior de la parcel·la o zona urbanitzada, en tot cas se situarà en zones protegides davant dun eventual incendi.
Sevitaran els materials i la vegetació més inflamable (tanques) per al tancament de les parcel·les.
4. Punts daigua
4.1. Instal·lació dhidrants
Han de complir les condicions generals següents quant a ubicació, característiques de funcionament i senyalització, sense perjudici dallò que sha especificat respecte al cabal i a lautonomia requerida en el Reial secret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual saprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.
1. Ubicació dels hidrants:
En el perímetre exterior de les edificacions o instal·lacions.
En zones fàcilment accessibles i fora de llocs destinats a circulació i estacionament de vehicles.
Distribuïts de tal manera que la distància entre ells mesurada per espais públics no siga major de 200 m.
2. Característiques de funcionament:
La xarxa hidràulica que proveisca els hidrants ha de permetre el funcionament simultani de dos hidrants consecutius durant dues hores, cadascun dells amb un cabal mínim de 1.020 l/min i una pressió mínima d1 bar (1,019 Kg/cm2).
Si per motius justificats, la instal·lació dhidrants no poguera connectar-se a una xarxa general de subministrament daigua, ha dhaver-hi una reserva daigua adequada per a proporcionar el cabal abans indicat.
Disposaran de ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre.
3. Senyalització:
Hauran destar degudament senyalitzats segons la Norma UNE 23033
4.2. Altres sistemes
Han de plantejar-se altres mesures de protecció a base daigua com són la creació de xarxes delements aspersors, instal·lació de preses en piscines i basses amb ràcord normalitzats tipus Barcelona, de 45 mm i 70 mm de diàmetre, instal·lació de cortines daigua en habitatges, creació de reserves daigua a partir daigües depurades o de pluja, etc., i fins i tot contemplar lenjardinament de la zona perimetral amb vegetació dispersa i de baixa inflamabilitat i combustibilitat.
Aquestes mesures hauran daplicar-se necessàriament per a compensar les mesures de la resta de lAnnex que justificadament no puguen realitzar-se.
5. Plans dautoprotecció
Es disposaran de plans dautoprotecció les urbanitzacions, les instal·lacions, el conjunt dedificacions i les edificacions aïllades dacord amb el Pla especial enfront del risc dincendis forestals de la Comunitat Valenciana, que sincorporaran al pla dactuació municipal, dacord amb el que estableix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de la Generalitat, de protecció civil i gestió demergències i el seu desenvolupament.
ANNEX XII
Criteris i regles per a la planificació amb perspectiva de gènere
1. Urbanisme per a les persones.
1.1. Els plans, els programes i els projectes urbanístics han de respondre a les necessitats bàsiques de totes les persones tenint en compte la seua diversitat. Les ciutats, el paisatge, la mobilitat, els espais públics, els accessos, els habitatges, han de reflectir i facilitar les diferents esferes de la vida: la productiva, la reproductiva, la social o la política i la personal. Igualment han de possibilitar els diferents usos i necessitats que les persones amb les seues diversitats requereixen. En la memòria dels plans, els programes i els projectes urbanístics, cal incloure un apartat amb una caracterització quantitativa i una caracterització qualitativa:
una caracterització quantitativa, mitjançant tècniques destudi demogràfiques i sociològiques, com ara les piràmides de població, segregació per sexe, per edat, xifres docupació o estudis, etc.,
una caracterització qualitativa que identifique les necessitats i les aspiracions dels sectors de població afectats, estructurada des de les variables següents: edat, sexe i diversitat funcional. Cal incorporar un capítol que avalue les repercussions de les accions previstes per a la diversitat de tota la població, i concretament, en matèria de gènere, respecte dels aspectes establits i relacionats amb aquest annex.
2. Xarxa despais comuns.
2.1. La xarxa despais comuns, o per a la vida quotidiana, és el conjunt despais públics que donen suport a les activitats diàries dels entorns públic i privat. La forma en què es defineixen i connecten ha de tenir en compte totes les necessitats quotidianes, atenent especialment els desplaçaments de la vida reproductiva i de cures. Aquesta xarxa, que ha dafavorir les necessitats bàsiques, està constituïda per:
a) Espais de relació, com ara jardins, places, i altres espais lliures vinculats a la xarxa de vianants, en els quals es fomenta el pas, lestada, la relació entre persones, com ara cantonades i xamfrans, voreres amples amb bancs per al descans, etc., amb lobjectiu dafavorir la mobilitat a peu en les distàncies curtes i laccés als espais comuns per a la socialització i la convivència.
b) Els equipaments dús diari destinats a leducació de les xiquetes i els xiquets (escoles infantils de 0 a 3 anys, col·legis dinfantil i primària, instituts de secundària i batxiller i altres espais educatius i doci); a la cura o lesplai de persones majors (centres de dia i altres); a latenció primària sanitària (centres de salut); centres socials; centres culturals, equipaments esportius (pistes exteriors, pavellons i equipaments esportius integrats en el mobiliari urbà), oficines de ladministració municipal i qualsevol altre equipament o recinte que permeta el desenvolupament de la vida diària i les rutines de tots els segments de la població.
c) Els comerços i els serveis quotidians que proporcionen els productes bàsics per a lalimentació i la cura de la llar i del nucli familiar.
d) Les parades de transport públic.
e) Els vials que els comuniquen i els connecten directament.
f) Espais per a la gestió de residus i el seu reciclatge, mobiliari urbà (senyals de circulació, papereres, fonts públiques, etc.) espais especials com ara espais per als animals de companyia i qualsevol altre element que ocupe un espai en la xarxa pública, que siga dús quotidià i que necessite ser dissenyat de forma inclusiva.
2.2. Làmbit de planificació de la xarxa despais comuns és, preferentment, el barri o una unitat morfològica i poblacional de característiques particulars que ho identifiquen i ho diferencien.
2.3. Els plans de desenvolupament urbanístic, en el corresponent plànol dordenació, han de delimitar la xarxa despais comuns per barris i els elements de connexió entre aquests espais. Aquesta xarxa forma part de lordenació estructural de la xarxa viaria i dels espais públics que connecta. Les normes urbanístiques han de fixar les condicions mínimes aplicables als projectes durbanització i dobra pública que es desenvolupen en el seu àmbit.
2.4. Els projectes durbanització i dobra pública que afecten els vials i els espais públics han de dissenyar lespai dacord amb les determinacions contingudes en els plans que desenvolupen, tenint en compte sempre la perspectiva de gènere i aquest annex.
2.5. També han dincloure en el pla de participació pública de larticle 55.1 daquest text refós, el procés de participació ciutadana, com a element previ per a conèixer les necessitats poblacionals. Aquest procés ha de ser obert i ha de vigilar per la representativitat de tots els sectors poblacionals (sexe, edat, diversitats, situacions socioeconòmiques, etc.). Lobjectiu daquest és conèixer i reclamar les diferents necessitats de la població a través de la participació directa.
En els diferents treballs del procés participatiu sha de treballar partint de les bases daquest annex i sha de reflectir en linforme final.
2.6. La conselleria amb competències en ordenació del territori, urbanisme i paisatge, ha delaborar guies per a laplicació de la perspectiva de gènere en els plans i els projectes urbanístics despais públics, i així ha de facilitar les eines als equips professionals que treballen en aquests tipus dactuació. També ha delaborar guies específiques per a projectes dedificació, dedificis dhabitatges o altres on calga aplicar la perspectiva de gènere als espais interiors (elements comuns i privats).
3. Proximitat de les activitats de la vida quotidiana.
3.1. Els plans urbanístics han de facilitar ciutats compactes amb un teixit dens definit, afavorir la proximitat entre les activitats diàries i facilitar les connexions amb els espais i els equipaments adjacents al nucli urbà, localitzats en la perifèria. Sha de limitar el creixement dispers.
3.2. Tots els espais inclosos en la xarxa despais comuns (espais de relació, jardins, places, equipaments exteriors, edificis dequipaments, comerços, serveis quotidians, parades de transport públic, etc.) shan de distribuir amb criteri de proximitat: la ubicació òptima és la que permet laccés a cada espai des duna distància màxima de deu minuts caminant sense dificultat des de qualsevol punt del barri. Cal disposar espais destar i de relació vinculats a la xarxa de vianants cada 300 metres.
4. Combinació dusos i activitats.
4.1. La planificació ha de propiciar lurbanisme inclusiu des de la perspectiva de gènere, on la combinació dusos garantisca la inclusió de la totalitat poblacional (persones de diferent sexe, edat, diversitat funcional, origen i cultura). La planificació ha devitar zonificacions amb usos exclusius i evitar també la disposició concentrada dhabitatges dun mateix perfil familiar i econòmic, fomentant la distribució equitativa dels equipaments i els serveis, impulsant la creació dhabitatges que faciliten la presència de la diversitat familiar actual i de la relació entre aquests.
4.2. Les normes urbanístiques i les ordenances municipals han de regular la realització dactivitats remunerades en lhabitatge, establint les limitacions necessàries per a garantir la bona convivència entre els diferents usos permesos i entre la diversitat veïnal.
4.3. En làmbit de la mobilitat, cal preveure la presència de diferents formes de desplaçament i transport motoritzat, transport públic, itineraris de vianants i carrils per a bicicletes tant en les comunicacions interunitats (barri/mòdul) com les pròpies del barri com també la ubicació despais per a les activitats comunes.
4.4. Tot i afavorir els usos mixtos, també shan de procurar els usos dotacionals, dequipaments i serveis en les proximitats de les estacions de transport públic, especialment en les estacions intermodals.
5. Seguretat en lespai públic.
5.1. Els itineraris que connecten elements de la xarxa despais comuns fomentant els recorreguts a peu i enfortint la xarxa de vianants, han de ser accessibles, disposar de bancs per al descans i garantir la seguretat dels usuaris i de les usuàries amb la il·luminació i visibilitat necessària i leliminació de barreres físiques que condicionen la seguretat.
Han de fomentar lautonomia de mobilitat de la infància (camins escolars).
5.2. Cal eliminar els punts conflictius entre els itineraris de vianants i els vials de vehicles i de bicicletes. Els carrils de bicicletes han destar físicament separats dels vianants i del trànsit de vehicles a motor.
5.3. La xarxa despais públics sha de tractar com una xarxa contínua i jerarquitzada. Shan de crear fites que faciliten la identificació i la lectura de lespai, lorientació i lapropiació de cada espai. Cal evitar la monotonia i la uniformitat dels espais públics per tal de millorar-ne la diferenciació visual. Cal facilitar la visibilitat dels espais públics des dels edificis confrontats.
5.4. Els espais públics han destar ben assenyalats. Els senyals o les fites han dincloure la informació necessària per a trobar-los en la xarxa despais comuns, i relacionar-los amb els altres espais de la xarxa i amb els punts demergència.
5.5. Les parades de transport públiques han de ser segures, accessibles i visibles des del seu entorn i han de formar part de la xarxa despais comuns.
5.6. Shan de garantir espais desplai i de relacions socials que permeten la bona convivència intergeneracional, com també la qualitat, la seguretat, el manteniment i la neteja.
5.7. Sha dincorporar el criteri de seguretat en la localització i el disseny dels edificis públics. Els itineraris de vianants han de ser segurs front a qualsevol tipus dincidència (en especial shan devitar espais amagats on es puguen afavorir les agressions). Cal garantir que aquesta xarxa dels espais comuns arribe a totes les zones residencials, i als espais adjacents en lentorn del nucli urbà, a les zones de grans activitats i als grans equipaments, mitjançant el transport públic.
5.8. Els plans, els programes i els projectes urbanístics que es desenvolupen sobre sòls urbanitzats, han didentificar els llocs insegurs, dins del procés de participació ciutadana, mitjançant tècniques de recorreguts participatius, dirigides per especialistes, i amb la finalitat de modificar i millorar els espais i la seua xarxa.
6. Habitabilitat de lespai públic.
6.1. Els espais de vianants han de ser amples, segurs i lliures de conflictes amb el trànsit de vehicles. Shan de proporcionar superfícies per a realitzar activitats de relació social, destar, de reunió i desplai. La vegetació, la il·luminació i el mobiliari urbà han destar inclosos en el disseny daquests espais, sempre amb caràcter inclusiu i amb perspectiva de gènere, i al servei de les activitats anomenades. Shan dadoptar mesures de qualitat de laire, del confort tèrmic i acústic i de laccessibilitat dels itineraris i de tots els espais públics.
6.2. Com a mínim, el 75 % de la superfície viària que conforma la xarxa despais per a la vida quotidiana han de ser vials de vianants i el 60 % de la totalitat de vials del barri o de la unitat de referència.
6.3. Els comerços, els serveis i els equipaments ubicats en plantes baixes han dobrir a lespai públic i establir així relacions de continuïtat, per millorar la relació entre els espais. Les normes urbanístiques dels plans han destablir les superfícies de lespai públic que puguen ser ocupades per activitats comercials i que, en qualsevol cas, no poden reduir lespai de vianants en més del 50 % de lamplada destinada al vial de vianants ni del 30 % de la superfície de lespai públic dús de vianants. En superfícies menors cal assegurar com a mínim el doble pas de vianants amb equipatge, cadira de rodes o semblant.
7. Equipaments.
7.1. Els plans urbanístics han destablir reserves de sòl per a ledificació dequipaments i centres destinats a latenció de les persones que necessiten espais especialitzats, tenint en compte el model dusos combinats i pròxims que sestableix en el punt 4. Així, es preveu que els espais deducació de menors (escoles infantils de 0 a 3 anys, residències i altres), dassistència i esplai per a persones majors (centres de dia, llars de jubilats, residències), com també per a persones amb diversitat funcional (centres de dia, residències, centres ocupacionals, centres mixtos, etc.), o espais per a la inclusió social (centres datenció i residències dinclusió i violència de gènere) formen part de la xarxa despais comuns, complint les necessitats i les perspectives de lurbanisme inclusiu amb perspectiva de gènere de ciutat cuidadora, tal com figura en lannex IV, apartat III, punt 4.6.
8. Habitatge.
8.1. Els plans urbanístics han de fomentar la presència de diferents tipus dhabitatges i garantir la compatibilitat i la combinació dusos i de persones amb ladequada estructuració del paisatge intraurbà. Cal garantir la funcionalitat i ladequació dels habitatges per als diferents tipus de nuclis familiars que hi ha en lactualitat. La demanda actual és molt diversa i ha dhaver-hi una resposta diversa i multifuncional.
8.2. Les normes urbanístiques i les ordenances municipals han dafavorir la flexibilitat en lús dels habitatges de manera que faciliten la diversitat de les noves estructures familiars i puguen adaptar-se als cicles evolutius i vitals de qui els habite. Igualment han dafavorir la vida reproductiva i personal, que és la que especialment es desenvolupa en làmbit de la llar.
8.3. Quant als elements comuns dels edificis dhabitatges, shan dafegir a la normativa i a les ordenances lobligació de dissenyar els vestíbuls i altres elements comuns mitjançant la perspectiva de gènere, garantint la seguretat (amb visibilitat des de lexterior, eliminació de racons no visibles, il·luminació adequada, polsador dalarma, etc.). A més shan de tenir en compte en els dissenys dels espais comuns, els diferents vehicles que són daccés domèstic (bicicletes i altres, carretons danar a comprar, de criatures, de persones amb mobilitat reduïda, tant caminadors com cadires, etc.).
9. Mobilitat.
9.1. Els plans, els programes i els projectes urbanístics han dafavorir el transport públic, la mobilitat a peu i en bicicleta, sense reduir lespai de vianants destinat a les activitats de relació, estar, reunió i esplai.
9.2. Els plans de mobilitat han dincorporar la perspectiva de gènere en la mobilitat per tenir en compte totes les situacions de mobilitat reduïda, des de lassistència de persones en situació de dependència a la facilitació de les persones amb diversitat funcional motriu, visual o sensorial, com també altres situacions de mobilitat temporalment reduïda (transport i cura de criatures, desplaçaments per a la cura de persones, transport dequipatges o mercaderies, persones en situació de malaltia temporal, etc.) i ho han de fer de forma transversal, en els àmbits urbans i en els interurbans.
9.3. Cal garantir la seguretat en els itineraris nocturns, fomentant el transport públic i creant itineraris segurs, amb il·luminació adequada i absència de barreres físiques i visuals, tal com sestableix en el punt 5.5 daquest annex.
10. Transversalitat.
La implantació transversal efectiva de la perspectiva de gènere en la pràctica urbanística cal abordar-la de manera multiescalar, interdisciplinària i participativa.
10.1. La perspectiva de gènere en la construcció i la gestió de la ciutat cal desenvolupar-la en totes les escales polítiques, en tots els programes, els plans i els projectes urbanístics, des de la planificació fins a la gestió, des de la idea fins a la materialització daquesta, en accions concretes que puguen ser percebudes i reconegudes per les persones a les quals van dirigides.
10.2. Lacció urbanística ha de respondre a les necessitats quotidianes i a la diversitat, i per fer-la efectiva cal la participació interactiva de professionals de diferents ciències, sectors i procedències, com també la participació de la ciutadania, assegurant la paritat de dones i homes.
10.3. Dins del pla de participació pública de larticle 55.1 de la llei i de lannex I, cal incorporar entre les persones interessades per al procés participatiu els sectors de població corresponents als perfils resultants de lanàlisi demogràfica de lapartat 2 daquest annex. Sha de fomentar, especialment, la participació de les dones en lelaboració de plans i projectes urbans amb una doble funció: incorporar al debat la seua forma de viure la ciutat i disposar de la seua complexa visió formada des de la vinculació amb altres grups socials que en depenen, i que fa que la seua participació siga despecial interès en lordenació del detall dels plans i els projectes durbanització i dobra pública. Ha de justificar-se expressament la participació de les persones de diferents grups socials, els resultats daquest estudi participatiu i la incorporació als documents urbanístics.
ANNEX XIII
Contingut de la memòria de viabilitat econòmica, de linforme de sostenibilitat econòmica i complex immobiliari
1. Memòria de viabilitat econòmica
La memòria de viabilitat econòmica ha de tenir el contingut següent:
a) Mitjançant laplicació del mètode residual estàtic ha de fer una anàlisi comparada entre els valors de repercussió de sòl en situació dorigen i en la proposta final, justificada en un estudi de mercat actualitzat i acreditada per una societat de taxació homologada pel Banc dEspanya o per un perit taxador especialitzat de reconegut prestigi en valoracions urbanístiques.
b) En el cas dactuacions de rehabilitació, renovació o regeneració urbana, lanàlisi comparat es basarà en els paràmetres urbanístics vigents i en els eventuals increments a atribuir amb la finalitat de garantir la rendibilitat de lactuació, considerant limport total de la inversió que cal fer com també limport de les ajudes públiques directes i indirectes que lactuació poguera rebre i les eventuals indemnitzacions que haguera dassumir, tenint en compte el límit del deure legal de conservació.
c) Lanàlisi referit en la lletra anterior ha de fer constar, si escau, la possible participació dempreses en la rehabilitació o prestadores de serveis energètics, de proveïment daigua o telecomunicacions, quan assumisquen el compromís dintegrar-se en la gestió mitjançant el finançament de part daquesta, o de la xarxa dinfraestructures que els competisca, com també el finançament de loperació per mitjà destalvis amortitzables en el temps.
2. Informe de sostenibilitat econòmica
Linforme de sostenibilitat econòmica ha de ponderar limpacte de les actuacions urbanitzadores en les hisendes públiques afectades mitjançant una anàlisi comparada entre els costos ocasionats per la implantació i el manteniment dels sòls dotacionals públics, les infraestructures necessàries o la posada en marxa i la prestació dels serveis resultants amb relació als ingressos públics derivats de lexecució urbanitzadora i edificatòria que les actuacions proporcionen, com també la suficiència i ladequació de sòl destinat a usos productius.
3. Complexos immobiliaris:
a) Els complexos immobiliaris es constitueixen per la construcció en única edificació de superfícies superposades en la rasant, en el subsòl o en el vol dusos de domini públic amb ús de domini privat, conformades com a finques especials datribució privativa, amb desafecció prèvia i amb les limitacions i les servituds que pertoquen per a la protecció del domini públic.
b) La constitució dun complex immobiliari ha de complir els requisits mínims següents:
1. Que es tracte dusos compatibles socialment; els usos privats han de respectar linterès general que representen els usos de domini públic.
2. Que es tracte dusos compatibles funcionalment; sha de complir que les instal·lacions tècniques i estructurals dambdós usos coexistisquen de manera correcta.
3. Que, per al cas de la constitució dun complex immobiliari a partir dun sòl ja qualificat com a ús dotacional públic, es conforme una actuació de dotació que ha de satisfer les càrregues i els deures legals que comporta la incorporació dels usos privatius cal determinar els estàndards corresponents al sòl dotacional i al percentatge públic de plusvàlues en funció de laprofitament derivat de lús lucratiu privat atribuït.
c) Per al cas establit en larticle 36.5 daquest text refós, es poden substituir les cessions de sòl pel lliurament duna superfície edificada integrada en el complex immobiliari mateix de valor equivalent al valor legal del sòl substituït, o de laprofitament addicional atribuït.