Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

DECRET LLEI 11/2020, de 24 de juliol, del Consell, de règim sancionador específic contra els incompliments de les disposicions reguladores de les mesures de prevenció enfront de la Covid-19. [2020/6109]

(DOGV núm. 8866 de 25.07.2020) Ref. Base de dades 005836/2020

DECRET LLEI 11/2020, de 24 de juliol, del Consell, de règim sancionador específic contra els incompliments de les disposicions reguladores de les mesures de prevenció enfront de la Covid-19. [2020/6109]
PREÀMBUL

I

A fi de garantir el compliment de les mesures adoptades per l’autoritat sanitària per a previndre els danys ocasionats per la Covid-19, l’Acord de 19 de juny de 2020, del Consell, sobre mesures de prevenció enfront de la Covid-19 estableix les directrius necessàries per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, en aquesta primera i inicial etapa de nova normalitat, tot això dins del respecte necessari a les competències d’altres administracions públiques i a les mesures que, en l’exercici d’aquestes competències, s’adopten i subjecte a revisió en funció de l’evolució dels indicadors epidemiològics i sanitaris. L’acord esmentat estableix també les mesures necessàries per a la recuperació de l’activitat administrativa presencial en la prestació de serveis públics en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Posteriorment han sigut adoptades per la Conselleria de Sanitat Pública i Salut Pública altres mesures addicionals o complementàries.

L’article 31 del Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 estableix que l’incompliment de les mesures de prevenció i de les obligacions establides, quan constituïsquen infraccions administratives en salut pública, serà sancionat en els termes previstos en el títol VI de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, general de salut pública, i que la vigilància, inspecció i control del compliment de les mesures, així com la instrucció i resolució dels procediments sancionadors que siguen procedents, correspon als òrgans competents de l’Estat, de les comunitats autònomes i de les entitats locals en l’àmbit de les competències respectives.

Afig també, en els apartats 2 i 3, que l’incompliment de l’obligació d’ús de màscares ha de considerar-se infracció lleu a l’efecte del que es preveu en l’article 57 de l’esmentada Llei 33/2011, i sancionat amb multa de fins a cent euros i que l’incompliment de les mesures previstes en els articles 17.2 i 18.1, quan constituïsquen infraccions administratives en l’àmbit del transport, ha de ser sancionat de conformitat amb el que es disposa en les lleis sectorials corresponents.

D’acord amb aquestes previsions, ha de tindre’s present que cada Administració conserva les competències que li atorga la legislació vigent en la gestió ordinària dels seus serveis.
En aquest context, es considera una necessitat extraordinària i urgent establir mesures que permeten a l’Administració de la Generalitat afrontar amb celeritat i eficàcia la tramitació i resolució dels procediments sancionadors que s’incoen per incompliments de les disposicions vigents dictades per a pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la Covid-19.
Per això cal regular el quadre d’infraccions i sancions en la matèria, així com determinar el procediment a seguir i atribuir la competència sancionadora derivada d’infraccions de les disposicions i resolucions que es dicten per a continuar afrontant la pandèmia i que corresponen a la Generalitat i que tot això constituïsca un instrument efectiu de salvaguarda de la salut pública en la crisi sanitària actual.

Per raons d’eficàcia administrativa i per a major seguretat jurídica en els drets dels ciutadans, és procedent centralitzar la tramitació i imposició de les sancions en un mateix òrgan autonòmic, sense perjudici de les competències d’altres administracions.


II

El decret llei consta de tres capítols, 15 articles, dues disposicions addicionals, una disposició transitòria i una disposició final.
El capítol I conté les disposicions generals i estableix el seu objecte, l’àmbit subjectiu d’aplicació i l’activitat inspectora.
En el capítol II es regulen les infraccions.
En el capítol III es regula el règim sancionador, els responsables, el procediment, les sancions i la seua graduació, la competència per a sancionar i les mesures provisionals durant la instrucció del procediment sancionador.
Les disposicions addicionals regulen el règim de recursos administratius i la dotació de recursos humans.
En la disposició transitòria s’estableix el règim per als procediments de caràcter sancionador iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest decret llei.
La disposició final determina l’entrada en vigor i la vigència d’aquest decret llei.


III

Quant al rang normatiu d’aquesta disposició, de conformitat amb l’article 25 de la llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, la potestat sancionadora s’exercirà quan haja sigut reconeguda expressament per una norma amb rang de llei. Però, al mateix temps, ens trobem en un cas d’extraordinària i urgent necessitat de dictar aquest decret llei, perquè totes les mesures previstes en aquesta norma han d’aprovar-se sense dilacions, per la qual cosa ha d’utilitzar-se la figura del decret llei, en atenció al caràcter extraordinari i excepcional de la greu situació de crisi sanitària, que requereix adoptar amb urgència i de manera inajornable l’exercici de la potestat sancionadora.

Aquest règim sancionador ha d’escometre’s immediatament per a assegurar millor el ple compliment de les mesures de prevenció i contenció enfront del Covid-19, per la qual cosa es recorre a la figura del decret llei, en atenció al caràcter extraordinari i excepcional de la greu situació de crisi sanitària plantejada.
En relació amb la concurrència del pressupost d’extraordinària i urgent necessitat, la STC 61/2018, de 7 de juny (FJ 4), exigeix, d’una banda, «la presentació explícita i raonada dels motius que han sigut tinguts en compte pel Govern en la seua aprovació», és a dir, el que ha vingut a denominar-se la situació d’urgència; i, per un altre, «l’existència d’una necessària connexió entre la situació d’urgència definida i la mesura concreta adoptada per a subvenir a ella».
Així, d’una banda, com assenyala el Tribunal Constitucional, el reial decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, en tant que pertinent i adequat per a la consecució del fi que justifica la legislació d’urgència, que no és un altre que subvenir a situacions concretes dels objectius governamentals que per raons difícils de preveure requerisquen una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d’urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis (SSTC 6/1983, de 4 de febrer, FJ 5;11/2002, de 17 de gener, FJ 4;137/2003, de 3 de juliol, FJ 3;368/2007, FJ 10;31/2011, de 17 de març, FJ 4;137/2011, de 14 de setembre, FJ 6, i 100/2012, de 8 de maig, FJ 8).
I tot això concorre en el present cas, atés que cal establir el règim sancionador específic per a garantir l’eficàcia de mesures adoptades a la Comunitat Valenciana amb la finalitat de previndre i controlar possibles rebrots de la malaltia Covid-19.
Per tant, per la seua naturalesa i finalitat, concorren en aquest cas les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat, previstes en l’art. 44 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, com a pressupostos que habiliten l’aprovació d’aquest decret llei, per la qual cosa el Consell considera plenament adequat l’ús d’aquest instrument per a donar cobertura a les disposicions que s’han descrit, atés que respon a l’exigència que hi haja una connexió de sentit o relació d’adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d’eficàcia immediata.
Aquesta disposició s’adequa també als principis de seguretat jurídica, proporcionalitat i eficiència, estableix una norma clara que assegura la millor protecció dels drets dels ciutadans i proporciona certesa i agilitat als procediments, sense imposar càrregues administratives no justificades i la regulació que conté resulta proporcionada, en atenció a la particular situació existent i a la necessitat de garantir el principi d’eficàcia en l’aplicació de les mesures adoptades.

Vista la urgència per a l’aprovació d’aquesta norma, s’exceptuen els tràmits de consulta pública i d’audiència i informació públiques, de conformitat amb el que es disposa en l’article 133.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
En conseqüència, d’acord amb l’article 44.4 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i l’article 58 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, a proposta de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, i amb la deliberació prèvia del Consell en la reunió de 24 de juliol de 2020,


DECRETE

CAPÍTOL I
Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. És objecte d’aquest decret llei l’establiment d’un règim sancionador que garantisca el compliment de les mesures dictades per a la prevenció de la Covid-19.
2. L’àmbit d’aplicació d’aquest decret llei es correspondrà amb el territori de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Activitat inspectora i de control
1. Sense perjudici de les competències reservades a l’Estat, les activitats inspectores i de control sobre el compliment del que es preveu en el present decret llei seran efectuades per qualsevol agent de l’autoritat i personal funcionari degudament acreditat de la Generalitat Valenciana o de les entitats locals. Aquest personal funcionari tindrà, en l’exercici de les seues funcions, el caràcter d’agents de l’autoritat i les seues declaracions gaudiran de presumpció de veracitat excepte prova en contra.

2. La Generalitat Valenciana podrà sol·licitar de la Delegació del Govern de l’Estat a la Comunitat Valenciana i de les subdelegacions a les províncies que es cursen les corresponents instruccions a les forces i cossos de seguretat de l’Estat dependents de la seua autoritat, en relació amb la seua participació en les tasques d’inspecció i control que corresponguen.
De la mateixa manera, a través de les entitats locals respectives, es podran cursar instruccions per a la coordinació d’activitats i unificació de criteris d’inspecció i vigilància.

Article 3. Actes
1. Els resultats de cada actuació inspectora es reflectiran en una acta la primera còpia de la qual s’entregarà a l’interessat o persona davant qui s’actue. Aquest podrà fer constar la seua conformitat o observacions respecte del seu contingut. L’altre exemplar de l’acta serà remés a l’òrgan competent per a, en funció de la naturalesa de la inspecció, iniciar l’oportú procediment sancionador.
2. Les actes signades pels funcionaris acreditats i d’acord amb les formalitats exigides, gaudiran de presumpció de veracitat quant als fets compresos en aquestes, excepte prova en contra.



CAPÍTOL II
Infraccions

Article 4. Infraccions
1. Constituiran les infraccions les accions o omissions tipificades en aquest decret llei, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o d’un altre ordre que pogueren derivar d’aquestes.
2. Les infraccions administratives en aquest àmbit es classifiquen en lleus, greus i molt greus, atesos els criteris de risc per a la salut, quantia de l’eventual benefici obtingut, grau d’intencionalitat, gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, generalització de la infracció i reincidència».

Article 5. Infraccions lleus
Es consideraran infraccions lleus:
1. L’incompliment de l’obligació de l’ús de la màscara o ús inadequat d’aquesta.
2. L’incompliment per part dels establiments oberts al públic dels límits d’aforament del local, quan no supose risc de contagi o aquest afecte menys de 15 persones, i d’informar els clients i usuaris sobre el règim horari, distància mínima interpersonal i de l’obligatorietat de l’ús de la màscara.
3. L’incompliment de les mesures generals d’higiene i prevenció adoptades per la Generalitat, en relació amb la Covid-19, per a qualsevol mena d’establiment o activitat siga en espais o locals, públics o privats, quan no supose risc de contagi o aquest afecte menys de 15 persones.
4. L’incompliment de la mesura cautelar de quarantena acordada per l’autoritat sanitària competent en persones que no hagen donat positiu en Covid-19, però que siguen contactes directes d’un malalt confirmat.

5. L’incompliment d’una ordre general de confinament decretat.


Article 6. Infraccions greus
Es consideraran infraccions greus:
1. L’incompliment dels límits d’aforament permés en els establiments oberts al públic per les ordres o mesures vigents relatives a la Covid-19, quan aquest no siga constitutiu d’una falta lleu o molt greu.

2. L’organització o participació en reunions, festes o qualsevol altre tipus d’acte equivalent, privat o públic, en espais privats o públics, que impliquen una aglomeració o agrupació de persones quan es constate per l’autoritat inspectora que impedeixen o dificulten l’adopció de les mesures sanitàries de prevenció o del manteniment de la distància de seguretat interpersonal dins dels establiments.

3. L’incompliment de les condicions de seguretat dictades per l’autoritat competent en matèria de distància de seguretat entre taules o agrupacions de taules en els locals oberts al públic i terrasses a l’aire lliure.
4. L’incompliment de les condicions de sanitat i higiene establides en les ordres o mesures establides per l’autoritat competent, així com l’incompliment de l’obligació de neteja i desinfecció de les entrades i eixides del recinte, localitats on s’assega el públic i d’aquells espais que hagen de ser objecte de desinfecció per la presència de persones de manera habitual.
5. Destinar l’ús d’espais de l’establiment a activitats o actuacions no permeses per les ordres o mesures dictades enfront de la Covid-19.

6. L’incompliment de l’elaboració, tinença, i si escau, presentació del pla de contingència contra la Covid-19 quan s’estiga obligat a això d’acord les ordres o mesures dictades per l’autoritat competent.

7. L’incompliment de les mesures generals d’higiene i prevenció adoptades per la Generalitat en relació amb la Covid-19 per a qualsevol mena d’establiment o activitat siga en espais o locals, públics o privats, quan supose risc de contagi o aquest afecte més de 15 persones.

8. L’incompliment del deure d’aïllament domiciliari acordat per l’autoritat sanitària competent o, si escau, del confinament decretat, realitzat per persones que hagen donat positiu en Covid-19.


Article 7. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus:
1. L’incompliment dels límits d’aforament permés en els establiments oberts al públic dictats per les ordres o mesures establides per l’autoritat competent, quan supose un greu risc de la transmissió de la malaltia per a la salut de la població que afecte més de 150 persones.
2. L’incompliment dels límits d’aforament permés en els establiments oberts al públic dictats per les ordres o mesures establides per l’autoritat competent enfront de la Covid-19, quan en l’establiment o lloc de l’activitat es troben presents menors d’edat i/o persones majors de 65 anys.
3. L’organització o participació en reunions, festes o qualsevol altre tipus d’acte equivalent, de caràcter privat o públic, que impliquen una aglomeració o agrupació de persones quan l’autoritat inspectora constate que impedeixen o dificulten l’adopció de les mesures sanitàries de prevenció o es troben presents menors d’edat i/o persones majors de 65 anys.
4. Impedir qualsevol activitat inspectora o la comprovació relativa als fets pels agents de l’autoritat o funcionaris inspectors que es troben en l’exercici del seu càrrec, així com la negativa a col·laborar amb aquests en l’exercici de les seues funcions.
6. L’incompliment de l’obligació d’inhabilitar la pista de ball per a aquest ús.
7. L’incompliment de les mesures generals d’higiene i prevenció adoptades per la Generalitat en relació amb la Covid-19 per a qualsevol mena d’establiment o activitat siga en espais o locals, públics o privats, quan supose risc de contagi o mal molt greu per a la salut de la població que afecte més de 150 persones.
8. L’incompliment reiterat del deure d’aïllament domiciliari acordat per l’autoritat sanitària o, si escau, del confinament decretat, en persones que hagen donat positiu en Covid-19, si aquest comporta danys greus per a la salut pública.

Article 8. Prescripció i caducitat
1. Les infraccions tipificades en el present decret llei com a lleus prescriuran en el termini de sis mesos, les tipificades com a greus en el de dos anys i les tipificades com molt greus en el de tres anys.
2. El termini de prescripció començarà a explicar-se des del dia de la comissió del fet. En les infraccions derivades d’una activitat continuada la data inicial del còmput serà la de la finalització de l’activitat o la de l’últim acte en què la infracció es consume.
3. Interromprà la prescripció, la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprendrà el termini de prescripció si l’expedient sancionador estiguera paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable al presumpte responsable.
4. El procediment sancionador haurà de ser resolt i notificar-se la resolució que corresponga a la persona interessada, en el termini màxim de sis mesos, des de la seua iniciació, i la seua caducitat es produirà en la forma i manera previstes en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
No obstant l’anterior, l’instructor de l’expedient podrà acordar la suspensió del termini màxim per a resoldre quan concórrega alguna de les circumstàncies previstes i exigides per a això en la llei esmentada.


CAPÍTOL III
Règim sancionador

Article 9. Sancions
1. Les infraccions lleus seran sancionades amb prevenció o multa de 60 fins a 600 euros.
No obstant això que es disposa en aquest apartat, l’incompliment de l’obligació de l’ús de la màscara només pot sancionar-se, com a màxim, amb multa de 100 euros.
2. Les infraccions greus podran ser sancionades alternativament o acumulativament amb:
a) Multa de 601 a 30.000 euros i acumulativament fins a 300.000 euros.
b) Suspensió o prohibició de l’activitat per un període màxim de sis mesos.
c) Clausura del local o establiment per un període màxim de sis mesos.
d) Inhabilitació per a l’organització o promoció d’espectacles públics i activitats recreatives per un període màxim de sis mesos.
3. Les infraccions molt greus podran ser sancionades alternativament o acumulativament amb:
a) Multa de 30.001 a 60.000 euros i acumulativament fins a 600.000 euros.
b) Clausura del local o establiment per un període màxim de tres anys i acumulativament fins a 10 anys.
c) La suspensió o prohibició de l’activitat fins a tres anys i acumulativament fins a 10 anys.
d) Inhabilitació per a l’organització o promoció d’espectacles públics i activitats recreatives, fins a tres anys i acumulativament fins a 10 anys.

Article 10. Graduació de les sancions
1. Les sancions hauran de guardar la necessària proporcionalitat amb la gravetat dels fets constitutius de la infracció. La seua graduació atendrà els criteris següents:
a) La transcendència social de la infracció.
b) La negligència o intencionalitat de l’infractor.
c) La naturalesa i quantia dels perjudicis ocasionats.
d) L’existència de reiteració i reincidència. S’entendrà per reiteració, la comissió de més d’una infracció de diferent naturalesa en el terme d’un any quan així haja sigut declarat per resolució que pose fi a la via administrativa. D’altra banda, s’entendrà per reincidència la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa en el terme d’un any quan així haja sigut declarat per resolució que pose fi a la via administrativa.
e) La conducta observada per l’infractor amb vista al compliment de les disposicions legals.
2. Per a l’aplicació dels criteris en la graduació de les sancions i respectant els límits establits en l’article anterior, l’òrgan competent per a sancionar haurà de ponderar, en tot cas, que la comissió de la infracció no resulte més beneficiosa per a l’infractor que el compliment de les normes infringides.
3. La imposició acumulativa de sancions en els termes previstos en els apartats 2 i 3 de l’article anterior podrà acordar-se en aquells supòsits que impliquen greu alteració de la seguretat, o contravinguen les disposicions en matèria de protecció de menors.

Article 11. Responsables
1. Seran responsables de les infraccions administratives previstes en aquest decret llei, les persones físiques o jurídiques que incórreguen en les accions o omissions tipificades en el present decret llei.
2. Els titulars d’establiments públics o de les respectives llicències així com els organitzadors o promotors d’espectacles públics i activitats recreatives, seran responsables de les infraccions administratives regulades en el present decret llei, comeses pels qui intervinguen en l’espectacle o activitat, i pels qui estiguen sota la seua dependència, quan incomplisquen el deure de previndre la infracció.

3. Els prestadors esmentats seran responsables solidaris quan, per acció o omissió, permeten o toleren la comissió d’infraccions per part dels clients o usuaris.
4. Quan l’infractor siga un menor d’edat, seran responsables els pares, tutors o guardadors legals.

Article 12. Procediment
1. Les infraccions comeses per vulneració de l’indicat en aquest decret llei seran objecte de les sancions administratives corresponents, amb la instrucció prèvia de l’oportú procediment administratiu tramitat d’acord amb el que es disposa en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Quan la sanció proposada consistisca en una multa, l’abonament del seu import abans de dictar-se resolució en l’expedient sancionador, suposarà el reconeixement de la responsabilitat en la comissió dels fets, i l’import de la sanció es reduirà en un quaranta per cent de la seua quantia.

Article 13. Competència per a sancionar
1. La competència per a incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors correspondrà a l’Administració de la Generalitat, els òrgans competents per a imposar la sanció seran:
– La persona titular de la Secretaria Autonòmica de Seguretat i Emergències quan es tracte d’infraccions lleus i greus.
– La persona titular de la conselleria competent en matèria de justícia, interior i administració pública quan es tracte d’infraccions molt greus.
2. El que es disposa en els apartats anteriors s’entendrà sense perjudici de les normes o acords de delegació de competències en vigor.

Article 14. Prescripció de sancions
1. Prescriuran en el termini d’un any les sancions imposades per infraccions lleus a la present llei, a dos anys les imposades per infraccions greus i a tres anys les imposades per infraccions molt greus.

2. El termini de prescripció de les sancions començarà a explicar-se des de l’endemà d’aquell en què adquirisca fermesa la resolució per la qual s’imposa aquesta, de conformitat amb el que es disposa en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
3. Interromprà la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució, i el termini tornarà a transcórrer si aquell estiguera paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a l’infractor.

Article 15. Mesures provisionals durant la instrucció del procediment sancionador
1. Iniciat l’expedient sancionador per la presumpta comissió d’infraccions greus i molt greus, l’autoritat competent per a resoldre, podrà acordar mitjançant resolució motivada, les mesures provisionals imprescindibles per al normal desenvolupament del procediment, assegurar el compliment de la sanció que puga imposar-se i evitar la comissió de noves infraccions.
2. Les mesures hauran de ser proporcionades a la naturalesa i gravetat de les infraccions comeses, i podran consistir en:
a) Suspensió de la llicència o autorització de l’activitat.
b) Suspensió o prohibició de l’espectacle públic, activitat recreativa o sociocultural.
c) Clausura de l’establiment.
d) Qualsevol altra que assegure l’eficàcia de la resolució que puga recaure.
3. Les mesures provisionals podran ser alçades o modificades durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instàncies de part, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no van poder ser tingudes en compte en el moment de la seua adopció. En tot cas s’extingiran amb la resolució que pose fi al procediment sancionador corresponent.

4. Aquestes mesures provisionals seran acordades mitjançant resolució motivada prèvia audiència de l’interessat per un termini de deu dies. En cas d’urgència, degudament motivada, el termini d’audiència quedarà reduït a dos dies.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Recursos administratius
Correspondrà a la persona titular de la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública la competència per a resoldre els recursos administratius que s’interposen contra la resolució derivada del procediment sancionador regulat per aquest decret llei.

Segona. Dotació de recursos humans
La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic procedirà a la dotació dels recursos humans necessaris en la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública per a poder gestionar els procediments sancionadors per les infraccions regulades en aquest decret llei. A aquest efecte, realitzarà les modificacions necessàries en els pressupostos de la Generalitat per a dotar aquesta conselleria dels recursos humans necessaris.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única
Els procediments de caràcter sancionador iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest decret llei es continuaran tramitant i es resoldran d’acord amb la normativa vigent en el moment de dictar-se l’acte iniciador del procediment.
DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
El present decret llei entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i produirà efectes fins que el Govern de l’Estat declare la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.

València, 24 de juliol de 2020

El president de la Generalitat
XIMO PUIG I FERRER

La consellera de Justícia, Interior
i Administració Pública,
GABRIELA BRAVO SANESTANISLAO

linea
Mapa web