RESOLUCIÓ de 12 de juliol de 2022, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2022-2023 [2022/6761]
(DOGV núm. 9384 de 15.07.2022) Ref. Base de dades 006508/2022
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 15.07.2022 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: centre d'ensenyament
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, és la llei bàsica del sistema educatiu. Aquesta ha estat modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (BOE 340, 30.12.2020), i les seues modificacions entren en vigor d'acord amb el calendari d'implantació que s'estableix en la disposició final cinquena d'aquesta llei.
La disposició transitòria cinquena de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en referència a l'aplicació de les normes reglamentàries, estableix que les matèries en la regulació de les quals aquesta llei orgànica remet a ulteriors disposicions reglamentàries, i fins que aquestes no es dicten, seran aplicables, en cada cas, les normes d'aquest rang que s'aplicaven fins a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre.
El Reial decret 217/2022, de 29 de març, estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria (BOE 76, 30.03.2022) i la seua correcció d'errades.
El Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat (BOE 82, 06.04.2022).
El Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'Educació Primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional (BOE 275, 17.11.2021).
Els ensenyaments mínims regulats d'acord amb el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, seran aplicables en els cursos segon i quart d'Educació Secundària Obligatòria i segon de Batxillerat, durant el curs acadèmic 2022-2023, però, no obstant això, els estàndards d'aprenentatge avaluable que figuren en els annexos de l'esmentat Reial decret 1105/2014 tenen caràcter merament orientatiu per als cursos segon i quart d'Educació Secundària Obligatòria i segon de Batxillerat, durant el curs escolar 2022-2023.
El Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019), va derogar explícitament el Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'Educació Secundària (DOGV 3073, 08.09.1997); però, no obstant això, en la disposició transitòria tercera sobre el desplegament reglamentari, estableix que, en tot el que s'ajuste a una regulació que es remeta a disposicions, reglamentàries ulteriors, i mentre aquestes no siguen dictades, seran aplicables, en cada cas, les normes vigents, sempre que no s'oposen al que es disposa en el decret esmentat.
Per tant, per a aquest curs acadèmic 2022-2023, es poden continuar aplicant, entre altres normes, tots els preceptes que no s'oposen a una norma del mateix rang però dictada amb posterioritat, o de rang superior, continguts en el Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts de Secundària (DOGV 3073, 08.09.1997), i en l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents que impartisquen ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, Preescolar, Primària, General Bàsica, Educació Especial, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, mantinguts amb fons públics i dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (DOGV 1826, 15.07.1992).
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018), estableix el Programa d'educació plurilingüe i intercultural en tots els centres i regula l'elaboració del Projecte lingüístic de centre.
La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana (DOGV 7434, 31.12.2014), modificada per la Llei 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat (DOGV 8279, 23.04.2018), estableix en l'article 54, «Drets generals i àmbit d'aplicació», que tots els menors tenen dret a la protecció i a l'atenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat d'usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut. L'article 59 estableix que les accions en matèria de salut escolar exigeixen l'actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. L'Estratègia Autonòmica de Salut Mental (2016-2020) inclou dins de la línia estratègica 2, «Atenció a les persones amb problemes de salut mental», elaborar un protocol entre Educació i Salut Mental per a la detecció i atenció precoç d'aquestes. Aquest protocol s'estableix en la Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).
La Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, Integral contra la Violència sobre la Dona en l'Àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV 6912, 28.11.2012), adopta mesures integrals per a l'erradicació de la violència sobre la dona, en l'àmbit competencial de la Generalitat, oferint protecció i assistència tant a les dones víctimes de la violència com als seus fills i filles menors i/o persones subjectes a la seua tutela o acolliment, així com mesures de prevenció, sensibilització i formació amb la finalitat d'implicar tota la societat de la Comunitat Valenciana.
La Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017), defineix el seu àmbit d'aplicació en les persones entre 12 i 30 anys, les dues edats incloses, i estableix que els poders públics impulsaran la cultura participativa de les persones joves per tal de millorar els sistemes i les estructures democràtiques, i també garantir-los l'exercici d'un paper actiu de transformació i el canvi de la societat amb la seua intervenció en els afers públics.
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018), esmenta el Pla d'igualtat i convivència, i indica que en tots els procediments s'ha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de l'article 17 de la Llei, respecte del dret de les persones menors d'edat a ser informades, oïdes i escoltades. En l'article 10 es tracta l'abordatge integral de la violència contra la infància i l'adolescència.
La Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i a l'adolescència enfront de la violència (BOE 134, 05.06.2021), té per objecte garantir els drets fonamentals dels xiquets, xiquetes i adolescents a la seua integritat física, psíquica, psicològica i moral enfront de qualsevol forma de violència, assegurant el lliure desenvolupament de la seua personalitat i establint mesures de protecció integral, que incloguen la sensibilització, la prevenció, la detecció precoç, la protecció i la reparació del mal en tots els àmbits en els quals es desenvolupa la seua vida.
La Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana (DOGV 8019, 11.04.2017), tracta en el capítol II diferents mesures en l'àmbit de l'educació en matèria d'identitat i expressió de gènere, diversitat sexual i familiar.
La Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, tracta en determinats articles mesures que cal tindre en compte en l'àmbit de l'educació (DOGV 8436, 03.12.2018).
La Llei 6/2022, de 31 de març, de modificació del Text Refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, estableix i regula l'accessibilitat cognitiva i les seues condicions d'exigència i aplicació (BOE 78, 01.04.2022).
A més, diferents estratègies i plans han incorporat mesures específiques en l'àmbit educatiu, com l'Estratègia d'educació per al desenvolupament en l'àmbit formal de la Comunitat Valenciana 2017-2021, el Pla valencià d'inclusió i cohesió social (PVICS), l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, l'Estratègia Valenciana de Migracions 2021-2026, l'Estratègia valenciana per a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes d'odi 2019-2024 o el Pla director de coeducació. Pel que fa a l'adopció de l'Estratègia valenciana de Desenvolupament Sostenible (EDS) 2020-2030, i l'adaptació de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) al context educatiu, s'ha aprofundit en la integració dels ODS 4 (educació de qualitat), 10 (reducció de les desigualtats) i 16 (pau, justícia i institucions sòlides) en les polítiques educatives.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), té com a objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d'aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), té per objecte regular l'organització de la resposta educativa als centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal.
El Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, determina la jornada lectiva del personal docent i el nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021).
El Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià (DOGV 9099, 03.06.2021), té per objecte regular l'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià, perquè, des d'un vessant de drets, inclusiu, intercultural, amb perspectiva de gènere i de forma cooperativa entre tots els agents implicats, contribuïsca a l'optimització dels processos de desenvolupament personal, social, emocional, acadèmic i professional de l'alumnat, garantisca l'orientació al llarg de tot l'itinerari formatiu i acompanye els centres docents en el procés de transformació cap a la inclusió.
L'Ordre 23/2021, de 6 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (DOGV 9124, 09.07.2021), determina els criteris de creació de llocs de professorat de l'especialitat d'Orientació Educativa en els equips d'Orientació Educativa, i ordena la creació de les unitats especialitzades d'Orientació.
La pandèmia mundial derivada de la COVID-19, declarada per l'Organització Mundial de la Salut el dia 11 de març de 2020, ha tingut una especial incidència en el sistema educatiu. Davant de l'evolució de la pandèmia durant els cursos 2019-2020, 2020-2021 i 2021-2022, i atés que l'educació i el funcionament segur dels centres educatius són preocupacions socials prioritàries, que mereixen una atenció també prioritària per part dels poders públics, s'han hagut de desenvolupar noves mesures excepcionals, i de caràcter temporal.
La situació anterior ha fet que els centres educatius, en general, i els equips directius, en particular, hagen hagut de centrar la majoria de les seues actuacions i dedicar quasi tots els esforços a gestionar aspectes derivats directament o indirectament de la incidència de la pandèmia en els seus centres.
Amb data 28 de gener de 2022 es va publicar la Resolució de 26 de gener de 2022, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es modifiquen alguns aspectes i es realitzen aclariments sobre el contingut de les resolucions de 20 de juliol i de 26 de juliol de 2021, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per les quals s'aproven, respectivament, les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària, i Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, durant el curs 2021-2022 (DOGV 9266, 28.01.2022), amb la finalitat de flexibilitzar o endarrerir alguns dels terminis establits per a la realització de determinades actuacions, per tal de disminuir la pressió sobre els centres, intentant eliminar, sobretot, aquelles actuacions d'índole més burocràtica i que no tenien un gran impacte en el desenvolupament del treball d'atenció a l'alumnat, per tal de concentrar els seus esforços a millorar l'atenció educativa a l'alumnat i a les seues famílies.
Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2022-2023 que continuen incidint en el que determina l'esmentada Resolució de 26 de gener de 2022.
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport és conscient que el problema de l'excessiva burocràcia va més enllà de la situació actual, per la qual cosa es vol traslladar el compromís de revisió i d'anàlisi de tota la normativa vigent amb la finalitat d'introduir els canvis necessaris, en el marc de les possibilitats de regulació normativa, per a reduir de manera significativa les tasques burocràtiques dels centres.
És per això que en aquestes instruccions s'eliminen referències a altres plans i programes regulats per aquesta Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i que, d'ara endavant, s'inclouran en el Projecte educatiu de centre (PEC) i es revisaran anualment al realitzar la memòria del centre, per tal que servisquen en l'elaboració per part dels centres educatius dels seus plans d'actuació per a la millora (PAM), que han de dur a terme anualment.
Tot això, amb els següents objectius:
Afavorir l'exercici de l'autonomia pedagògica i organitzativa per part dels centres educatius perquè puguen desenvolupar la millor resposta educativa al conjunt de la comunitat educativa i, especialment, al seu alumnat.
Reduir tasques administratives d'índole burocràtica que no tenen un impacte positiu en el funcionament del centre ni en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
Homogeneïtzar i simplificar el contingut i els criteris d'elaboració, aprovació, seguiment i avaluació dels documents institucionals del centre.
Aquestes instruccions es refereixen a les mesures d'ordenació acadèmica entorn de la coordinació docent i l'elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual, els horaris lectius i altres aspectes didàctics i organitzatius en els quals s'han de considerar en tot moment els principis coeducatius de manera transversal, tenint en compte la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017).
Aquests principis són:
L'eliminació dels prejudicis, els estereotips i els rols en funció del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per tal de garantir per a tot l'alumnat possibilitats de desenvolupament personal integral.
La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.
La promoció dels valors com el respecte, la solidaritat, la tolerància, l'empatia i la responsabilitat, que faciliten la comunicació, el diàleg i la restauració, que resulten fonamentals a l'hora de conviure. Hauran de regir les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.
La integració dels objectius coeducatius assenyalats en els llibres de text i altres materials didàctics que s'utilitzen o es proposen en els projectes d'innovació educativa, que han de fer un ús no sexista del llenguatge i garantir, en les imatges que contenen, una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
La capacitació de l'alumnat perquè l'elecció de les opcions acadèmiques i professionals es realitze lliure de condicionaments basats en el gènere.
El respecte a la lliure determinació de gènere, la seua expressió i l'orientació sexual, tant de l'alumnat com dels seus familiars.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions (DOGV 8572, 17.06.2019), i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell (DOGV 8576, 21.06.2019), modificat pel Decret 2/2022, de 10 de febrer, del president de la Generalitat, de modificació del Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell (DOGV 9277, 14.02.2022) resolc:
Apartat únic
Aprovar les instruccions incloses en l'annex únic, a les quals s'han d'ajustar l'organització i el funcionament dels centres educatius que imparteixen Educació Secundària durant el curs acadèmic 2022-2023.
València, 12 de juliol de 2022. - El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.
ANNEX ÚNIC
Instruccions d'organització i funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs acadèmic 2022-2023
ÍNDEX
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
1.2.1. Els objectius, les prioritats d'actuació i la línia pedagògica del centre
1.2.2. Les característiques de l'entorn social i cultural del centre
1.2.3. Les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de determinades mesures a mitjà i llarg termini per part del centre
1.2.4. La concreció dels currículums establits per l'Administració educativa per als diferents ensenyaments impartits en el centre
1.2.5. Projecte lingüístic de centre
1.2.6. Els diferents plans i programes establits per l'Administració educativa
1.2.6.1. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
1.2.6.2. Mesures per al foment de la lectura
1.2.6.3. Mesures per al foment de la igualtat i la convivència
1.2.6.4. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat
1.2.6.5. Actuacions d'orientació acadèmica i professional
1.2.6.6. Mesures relacionades amb l'acció tutorial
1.2.6.7. Mesures de coordinació per tal de garantir la continuïtat del procés educatiu
1.2.6.8. Projecte educatiu de menjador escolar
1.2.6.9. Pla digital de centre
1.2.6.10. Carta de compromís educatiu del centre amb les famílies de l'alumnat
1.2.6.11. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
1.3. Elaboració, aprovació, difusió, seguiment i avaluació del projecte educatiu
2. PROJECTE DE GESTIÓ I RÈGIM ECONÒMIC
2.1. Consideracions generals
2.2. Altres aspectes relatius a la gestió i règim econòmic dels centres
3. NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
3.1. Consideracions generals
3.2. Elaboració, aprovació, difusió, seguiment i avaluació
3.3. Altres aspectes relatius a l'organització i al funcionament dels centres
3.3.1. Incidències d'inici de curs
3.3.2. Accés als centres
3.3.3. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris
3.3.3.1. Educació Secundària Obligatòria
3.3.3.2. Batxillerat
3.3.4. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat
3.3.5. Participació de l'alumnat, de les famílies, així com de voluntariat i d'altre personal extern als centres docents
3.3.6. Mitjans de difusió dels centres docents
3.3.7. Ús social dels centres educatius
3.3.8. Competències de les Forces i Cossos de Seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars
3.3.9. Salut i seguretat en els centres educatius
3.3.10. Assistència sanitària a l'alumnat
3.3.11. Mesures d'emergència i plans d'autoprotecció del centre
3.3.12. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
3.3.12.1. Adaptació de llocs de treball
3.3.12.2. Valoració de risc durant l'embaràs i la lactància
3.3.12.3. Delegats i delegades de prevenció de riscos laborals
3.3.13. Canvis de denominació
4. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
4.1. Consideracions generals
4.2. Continguts de la PGA
4.2.1. Informació administrativa
4.2.1.1. Horari general del centre
4.2.1.2. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat, del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa
4.2.1.2.a. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat
4.2.1.2.b. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris del professorat i del personal no docent d'atenció educativa
4.2.1.3. Calendari d'avaluacions i recuperacions
4.2.1.4. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes a les persones representants legals de l'alumnat
4.2.1.5. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs de treball docent
4.2.1.5.a. Capacitació lingüística del professorat
4.2.1.5.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià
4.2.1.5.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera
4.2.1.6. Llibres de text i altres materials curriculars
4.2.1.7. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu derivades de discapacitat
4.2.1.8. Programa anual de menjador escolar
4.2.1.9. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
4.2.1.10. Programa d'activitats formatives de centre
4.2.2. Pla d'actuació per a la millora
4.2.2.1. Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan per a atendre la diversitat de l'alumnat des d'una perspectiva inclusiva
4.2.2.1.a. Consideracions generals
4.2.2.1.b. Proposta pedagògica de departament
4.2.2.1.c. Programacions d'aula
4.2.2.1.d. Activitats del departament d'Orientació Educativa i Professional
4.2.2.1.e. Programa d'acompanyament, motivació i reforç escolar personalitzat a l'alumnat més vulnerable educativament, dins del programa de cooperació territorial «PROA+» (2021-2024)
4.2.2.2. L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al Pla d'igualtat i convivència
4.2.2.2.a. Revisió del Projecte educatiu de centre
4.2.2.2.b. La situació del Projecte lingüístic del centre i l'aplicació del programa
4.2.2.2.c. Altres concrecions del projecte educatiu
4.2.2.3. Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM
4.3. Elaboració, aprovació, tramitació, difusió, seguiment i avaluació de la PGA
4.4. Memòria de final de curs
5. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
5.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició, coordinació i funcions
5.2. Equips educatius. Composició, coordinació i funcions
5.3. Departaments didàctics
5.4. Departament d'Orientació Educativa i Professional. Composició i funcions
5.5. Tutories
5.6. Altres figures de coordinació
5.6.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria
5.6.2. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
5.6.3. Persona coordinadora de formació
5.6.4. Persona coordinadora d'igualtat i convivència
5.6.5. Persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars
5.6.6. Persona coordinadora de cicles formatius
5.6.7. Persona coordinadora de l'aula d'Informàtica
6. PERSONAL DOCENT, PERSONAL NO DOCENT D'ATENCIÓ EDUCATIVA I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
6.1. Personal docent
6.1.1. Actuacions per a l'acollida del professorat de nova incorporació al centre
6.1.2. Horari del personal docent
6.1.3. Horari del professorat d'Orientació Educativa
6.1.4. Horari de l'equip directiu
6.1.5. Horari del professorat que desenvolupe funcions de coordinació docent
6.1.6. Elaboració dels horaris
6.1.7. Compliment de l'horari
6.1.8. Plantilla de professorat. Restes horàries
6.1.9. Insuficiència o mancança d'horari
6.1.10. Habilitacions transitòries
6.1.11. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO
6.1.11.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
6.1.11.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris
6.1.12. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
6.1.13. Substitució de docents
6.1.14. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent
6.2. Personal no docent d'atenció educativa
6.2.1. Horaris del personal no docent d'atenció educativa
6.2.2. Actuacions per a l'acollida del personal no docent d'atenció educativa
6.2.3. Substitucions i cobertura dels llocs del personal no docent d'atenció educativa
6.3. Personal d'administració i serveis
6.4. Altre personal
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
7.1.1. Organització curricular en Educació Secundària Obligatòria
7.1.2. Cicles formatius de grau bàsic
7.1.3. Programes pedagògics
7.1.4. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament i condicions de promoció i de titulació de l'alumnat
7.1.5. Consell orientador
7.1.6. Ensenyaments de Religió
7.1.7. Condicions de formació per a impartir docència de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat
7.1.8. Exempcions i convalidacions
7.1.9. Canvi de llengua estrangera
7.1.10. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa
7.2. Batxillerat
7.2.1. Accés
7.2.2. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament i condicions de promoció i de titulació de l'alumnat
7.2.3. Procediment per a la repetició completa de segon curs de Batxillerat
7.2.4. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada en el currículum de segon de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
7.2.5. Canvi de modalitat o itinerari
7.2.6. Ensenyaments de Religió
7.2.7. Exempcions i convalidacions
7.2.8. Canvis de llengua estrangera
7.2.9. Continuïtat entre matèries
7.2.10. Obtenció del títol de Batxillerat des d'altres ensenyaments
7.2.11. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
7.2.12. Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l'alumnat amb necessitats educatives especials
7.2.13. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat
7.2.14. Matrícula d'honor
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de l'alumnat
8.2. Dret de l'alumnat a una avaluació objectiva i reclamació de qualificacions
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
8.4. Alumnat nouvingut
8.5. Esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, i esportistes d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana
9. MATRÍCULA
9.1. Documents de matrícula
9.2. NIA
9.3. Trasllat de matrícula
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS11. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
11.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades personals
11.2. ITACA
11.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
11.4. Identitat digital de l'alumnat, del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa
CONSIDERACIONS FINALS
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
Un dels aspectes que garanteix la qualitat dels processos educatius és l'autonomia dels centres educatius. Convé, per això, que cada centre puga gestionar el personal docent i no docent, així com els recursos materials per tal de donar la millor resposta educativa a l'alumnat en funció de les característiques de la comunitat educativa que el compon. Així doncs, els límits que aquesta autonomia comporta, es deriven de la necessitat que, els centres educatius i l'educació oferida en aquests, mantinguen una retroalimentació amb la societat i l'entorn en què s'insereixen.
És responsabilitat de l'Administració educativa garantir la qualitat de les experiències d'aprenentatge que es duen a terme a tots els centres, de manera que ha de supervisar que el marge de maniobra més ampli que se'ls atorga es traduïsca en beneficis per a tot l'alumnat.
Un centre educatiu de qualitat ha de donar resposta a l'equilibri complex que hi ha entre l'excel·lència, entesa com la posada en marxa de processos educatius encaminats a aconseguir que tot l'alumnat amb inquietuds tinga la possibilitat d'anar més enllà de la simple suficiència, i l'equitat, que trenca amb la falsa idea que l'equipara amb la uniformitat, de manera que tot l'alumnat desenvolupe plenament i de manera integral la seua personalitat.
El Projecte educatiu de centre (d'ara en avant, PEC) és, entre tots els documents dels centres, el document referent per a donar resposta a la diversitat de les necessitats personals i educatives de l'alumnat que es deriven d'una societat plural.
D'acord amb el que es disposa en l'article 70.1 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, el PEC és el document en el qual la comunitat educativa ha d'expressar les seues necessitats i plantejar les seues prioritats de manera singular.
L'article 70.2 de l'esmentat Decret 252/2019 estableix que el PEC recull els principis que fonamenten, donen sentit i orienten les decisions que generen i vertebren els diferents projectes, plans i activitats del centre i que ha d'incloure mesures per a promoure valors d'equitat, responsabilitat, coeducació, interculturalitat, llibertat, sentit crític, prevenció i resolució pacífica de conflictes per a erradicar la violència a les aules i per a fomentar la igualtat entre dones i homes.
L'article 70.3 de l'esmentat Decret 252/2019 indica que el PEC incorporarà els criteris per a la personalització de l'ensenyament i promourà metodologies que posen en relleu els aprenentatges significatius, la col·laboració, la cooperació, i la utilització dels recursos de l'entorn.
El PEC ha d'abraçar la complexitat i comprendre el context per a desenvolupar una anàlisi coherent, incorporant metodologies innovadores per a poder desenvolupar els continguts curriculars. És una eina útil per a cohesionar l'equip educatiu, ja que requereix reflexionar i prendre acords que permeten revisar, actualitzar i consensuar els principis i valors que atorguen identitat al centre, i que permetrà definir la línia pedagògica del centre.
Per això, d'acord amb el que disposa l'article 70.4 de l'esmentat Decret 252/2019, el seu contingut ha de ser clar i reflectir un compromís col·legiat de tota la comunitat escolar per a oferir la millor resposta en clau educativa a la diversitat social, econòmica i cultural del context per al qual es defineix, tenint en compte les característiques de l'alumnat, de la comunitat educativa i de l'entorn social i cultural del centre. Així mateix, ha d'incloure les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de mesures a mitjà i a llarg termini per a la promoció de la igualtat i la convivència, amb un apartat específic en què consten les accions de tota la comunitat educativa per a construir un clima escolar positiu que afavorisca la sensibilització, la prevenció, la detecció, el tractament educatiu dels conflictes i una intervenció efectiva en la regulació de la convivència escolar i la reparació del dany, així com els principis coeducatius i evitar aquelles actituds que afavorisquen la discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal integral de tots els membres de la comunitat. Ha de garantir el respecte a la identitat de gènere sentida i incorporar accions encaminades a la no-discriminació que permeten superar els estereotips i comportaments sexistes i discriminatoris.
A més, seguint les indicacions dels apartats 1 i 7 de l'article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI (DOGV 8436, 03.12.2018), en el PEC i en tots els documents que regulen la vida del centre, s'inclouran la promoció de la igualtat en la diversitat i la no-discriminació de les persones LGTBI. A més, es fomentaran activitats de sensibilització amb la col·laboració de col·lectius LGTBI i de les persones progenitores i/o persones tutores legals i familiars de persones LGTBI. Totes aquestes accions incorporades als documents, plans i programes aprovats pels centres educatius, i aquelles altres que incorporen els centres per raó de la seua autonomia pedagògica, hauran de basar-se en fonts de referència avalades per la literatura científica sobre la matèria i remetre a les normes internacionals que garanteixen la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació, continguts en els tractats signats per l'Estat espanyol.
Aquests documents hauran de recollir també les recomanacions del Pla d'igualtat i convivència pel que fa a la implementació de mesures que perseguisquen la igualtat real de totes les persones que conformen la comunitat educativa, així com les estratègies pedagògiques i psicopedagògiques encaminades a garantir la igualtat en la diversitat, la no-discriminació cap a les persones LGTBI, mesures preventives, d'acompanyament i intervenció que donen resposta a possibles casos de vulneració de drets o violència infligida cap a aquestes persones.
La situació generada durant els cursos escolars anteriors a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, ha obligat a realitzar per part dels centres una anàlisi del seu PEC per tal de donar l'entrada a noves situacions que, a la vista dels esdeveniments, han obligat a un replantejament de molts dels aspectes de l'organització del centre i de l'organització curricular dels ensenyaments que s'imparteixen que fins ara semblaven inamovibles.
No obstant això, aquesta situació no ha de dur a la realització d'un treball burocràtic de modificació d'aquest i dels plans i programes que en formen part, sinó a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, centrant les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb l'alumnat que, com a conseqüència de la pandèmia, no ha tingut les mateixes oportunitats educatives que la resta dels seus companys i companyes, i per a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.
Per tant, donant continuació a la Resolució de 26 de gener de 2022 (DOGV 9266, 28.01.2022), durant el curs 2022-2023, per tal de portar a terme les tasques de revisió i seguiment de tots els plans i programes desenvolupats pels centres que formen part del Projecte educatiu de centre (PEC) i de les seues concrecions anuals incloses en la Programació general anual (PGA) i en el Pla d'actuació per a la millora (PAM), no serà necessari que els centres elaboraren documents específics sinó que bastarà la revisió i seguiment en el marc de l'elaboració de la memòria de final de curs, mitjançant la qual, el consell escolar, el claustre i l'equip directiu avaluaven el grau de compliment de la PGA, i més específicament les actuacions incloses en el seu PAM, durant aquest curs escolar 2022-2023.
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
El contingut s'ajustarà al que disposa l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en la nova redacció que fa la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, i els articles 70 i 71 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019), i també es podran aplicar la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut del PEC.
A aquests efectes, el PEC inclourà les principals línies d'actuació i estratègies de consecució dels objectius establits, a mitjà i llarg termini, i tractarà els aspectes següents:
1.2.1. Els objectius, les prioritats d'actuació i la línia pedagògica del centre
La comunitat educativa ha de plantejar-se, amb una projecció de futur, quin tipus de centre educatiu desitja ser, els valors en els quals es vol educar l'alumnat i el seu compromís amb l'entorn. Les seues necessitats, expectatives, aspiracions i prioritats han de conjugar-se, òbviament, amb els principis i finalitats de la normativa en vigor.
D'ací sorgiran les senyes d'identitat del centre, enteses com el conjunt de valors, objectius i prioritats d'actuació d'un centre, i definides a través de la comunitat educativa a la qual presta servei, i es partirà d'un model d'escola inclusiva i innovadora, que constituirà la seua singularitat.
A més, s'establirà la línia pedagògica del centre que done coherència al procés educatiu, entesa com el conjunt d'estratègies, procediments, tècniques i accions organitzades planificades pel personal educatiu, de manera conscient i reflexiva, que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar possibilitats d'aprenentatge de l'alumnat cap a la consecució dels objectius i les competències clau i específiques.
Tots els elements del PEC han de prendre com a referència els principis i les línies d'actuació establits en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), que caracteritzen el model d'escola inclusiva, a fi de concretar les actuacions necessàries que donen resposta a la diversitat de necessitats de tot l'alumnat, tot considerant els recursos disponibles i les característiques del context sociocomunitari.
1.2.2. Les característiques de l'entorn social i cultural del centre
Les característiques de l'entorn social i cultural del centre són un element imprescindible a tindre en compte a l'hora d'establir els seus objectius, les seues prioritats d'actuació i desenvolupar els projectes educatius. L'arrelament i l'obertura del centre a l'entorn del qual forma part resulten fonamentals per tal d'aconseguir un compromís efectiu de tots els sectors que conformen la comunitat educativa i la creació de xarxes de solidaritat i voluntariat.
Tampoc s'ha d'oblidar que els centres educatius han de facilitar el coneixement dels recursos, serveis i possibilitats del seu entorn més immediat de manera que siguen centres d'ensenyament permanent a l'abast de la ciutadania, compromesos amb la sostenibilitat i la participació responsable.
Els centres, a més, han d'establir contactes i relacions amb les entitats més representatives i significatives del seu entorn més immediat (associacions veïnals, comerços, empreses, biblioteques públiques, associacions culturals, ajuntaments, serveis socials, etc.) per tal d'afavorir una bona relació. A més, s'han de buscar sinergies amb els agents socioeconòmics de l'entorn, a fi de promoure nous acords de col·laboració que faciliten la inclusió de l'alumnat en el context sociocomunitari i dinamitzen els canvis socials, econòmics i culturals d'aquest entorn.
L'entorn social i cultural del centre repercuteix en el desenvolupament competencial de l'alumnat. Per això, es fa necessari que els centres educatius participen, col·laboren i s'impliquen en les necessitats reals de la comunitat on es troben a través de metodologies actives i participatives.
1.2.3. Les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de determinades mesures a mitjà i llarg termini per part del centre
S'inclouran en el PEC les línies i criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de determinades mesures a mitjà i llarg termini per part del centre en relació als següents aspectes:
L'organització i el funcionament del centre.
La participació dels diversos estaments de la comunitat educativa i les formes de col·laboració entre aquests.
La cooperació entre les famílies o representants legals de l'alumnat i el centre.
La coordinació amb els serveis del municipi, les relacions amb institucions públiques i privades per a la millor consecució de les finalitats establides, així com la possible utilització de les instal·lacions del centre per part d'altres entitats per a realitzar activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social.
La coordinació i la transició entre nivells i etapes.
L'orientació acadèmica i professional.
La resposta educativa per a la inclusió de tot l'alumnat.
L'acció tutorial.
La gestió de la igualtat i la convivència amb perspectiva comunitària mitjançant estratègies organitzatives i pràctiques educatives basades en el diàleg igualitari, el desenvolupament de la competència socioemocional i la prevenció de la violència.
La promoció i bon ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.
La innovació educativa a través de noves metodologies integradores, cooperatives i col·laboratives que motiven l'aprenentatge i milloren els resultats acadèmics de l'alumnat.
L'educació plurilingüe i intercultural.
1.2.4. La concreció dels currículums establits per l'Administració educativa per als diferents ensenyaments impartits en el centre
1. La concreció curricular forma part del PEC i l'elabora la comissió de coordinació pedagògica (COCOPE) amb les directrius acordades en el claustre. És el document que, a partir de les prescripcions fixades per l'Administració educativa, estableix què, quan i com s'ha d'ensenyar, i què, quan i com s'ha d'avaluar. En aquest document s'han d'incloure els elements transversals establits per la normativa vigent. D'acord amb l'article 129 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE), modificada per la Llei orgànica 3/2020, correspon al claustre la seua aprovació i avaluació.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) Per als cursos primer i tercer, d'Educació Secundària Obligatòria i primer de Batxillerat seran aplicables els decrets del Consell que regulen l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, desenvolupades a partir del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria (BOE 76, 30.03.2022), i la seua correcció d'errades, i el Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat (BOE 82, 06.04.2022).
b) Per als cursos segon i quart, d'Educació Secundària Obligatòria i segon de Batxillerat, el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
No obstant això, els estàndards d'aprenentatge avaluables que figuren en els annexos a l'esmentat Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, tenen caràcter merament orientatiu per als cursos d'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a què es refereix l'apartat b) durant l'any acadèmic 2022-2023.
3. Davant de la situació generada durant els cursos anteriors a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, durant el curs 2022-2023 els centres docents prendran les mesures de reforç pedagògic necessàries en els diferents nivells i etapes educatives, amb la finalitat d'aconseguir la consolidació dels aprenentatges i de les competències del curs anterior i de permetre l'avanç de tot l'alumnat i especialment del que haja tingut més dificultats.
1.2.5. Projecte lingüístic de centre
1. El Projecte lingüístic de centre (PLC) és l'instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula, concreta i adequa al centre educatiu el Programa d'educació plurilingüe i intercultural (PEPLI).
2. Serà aplicable la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018), que en l'article 15 especifica el seu contingut:
a) El pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües: proporció d'ús vehicular de cada llengua, enfocaments metodològics, mesures de suport, i tractament de les persones nouvingudes i vulnerables.
b) El pla de normalització lingüística del centre: mesures de promoció del valencià en els àmbits administratiu, de gestió i planificació pedagògica i social i d'interrelació amb l'entorn.
c) La proposta d'avaluació de l'assoliment dels objectius del projecte.
3. Durant el curs 2022-2023, i d'acord amb el calendari i el procediment establits per la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació, tots els centres educatius públics i els privats sostinguts amb fons públics hauran d'adaptar el seu PLC als nous currículums aprovats pel decret del Consell per als ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, de manera que estiguen autoritzats amb anterioritat del procés d'admissió corresponent al curs 2023-2024.
4. Els centres de nova creació hauran d'elaborar el seu PLC d'acord amb el calendari i el procediment indicat en l'apartat anterior.
5. Per a l'adaptació o l'elaboració del PLC, els centres poden comptar amb les orientacions i el suport dels assessors i de les assessores tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe i de la Inspecció d'Educació.
1.2.6. Els diferents plans i programes establits per l'Administració educativa
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha establit mitjançant una normativa de diferents rangs una gran varietat de plans i programes amb la intenció d'afavorir la millora contínua dels centres educatius.
Aquesta normativa, junt amb el gran nombre de plans i programes establits, ha provocat que, en lloc de posar l'èmfasi en les actuacions que es deriven d'aquests plans i programes, s'haja focalitzat en la realització de documents i procediments administratius per a la seua elaboració, el seu seguiment i la seua avaluació, que han provocat un increment de la burocràcia per als centres.
Alguns d'aquests plans i programes són els següents: Pla per al foment de la lectura, Pla de transició de l'Educació Primària a l'ESO, plans de transició entre nivells, etapes i modalitats d'escolarització, Pla d'acció tutorial, Pla d'atenció a la diversitat i inclusió educativa, Pla d'igualtat i convivència, Projecte formatiu del centre, Programa d'activitats formatives de centre (PAF), etc.
Per tant, la normativa de desenvolupament de molts d'aquests plans i programes haurà de simplificar-se, de manera que, més que parlar de plans i programes, es parle de mesures a prendre pels centres per tal de treballar amb la finalitat d'aconseguir-ne els objectius previstos.
Per aquest motiu, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a través dels nous decrets que regularan l'ordenació i el currículum de les diferents etapes, començarà a realitzar aquesta tasca de simplificació.
Amb caràcter general, i mentre es produeix aquesta simplificació administrativa, els plans i els programes que ja han sigut elaborats pels centres educatius seran avaluats pels òrgans col·legiats que corresponguen en el marc de l'elaboració de la memòria final de curs, amb l'objectiu que es realitzen propostes de millora per al curs següent, sense que s'hagen de realitzar documents de seguiment al llarg del curs escolar i, sense perjudici que els centres realitzen els seus propis mecanismes per a l'avaluació contínua del seu contingut, per tal de donar resposta als dubtes, els suggeriments i les propostes realitzades pels diferents representants de la comunitat educativa en el si del consell escolar dels centres.
Com a conseqüència de l'avaluació efectuada dels diferents plans i programes que continuen en vigor, els centres modificaran, si així ho consideren, i en l'àmbit de la seua autonomia, el contingut d'aquests plans i programes, sense que aquestes modificacions provoquen la realització d'un treball burocràtic de reelaboració dels plans i programes que formen part del PEC, sinó que duguen a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, i enfocar les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb el més vulnerable i amb el que té necessitat específica de suport educatiu.
En aquest sentit, les referències, realitzades en les normes actualment vigents, a l'elaboració de diversos plans i programes, quedaran substituïdes per la referència genèrica a les línies i els criteris bàsics que han d'orientar l'establiment de mesures específiques, a mitjà i llarg termini, per a la consecució dels objectius establits en els esmentats plans i programes.
No obstant això, s'indiquen determinades observacions respecte a alguns d'aquests plans i programes.
1.2.6.1. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
1. El programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular té com a finalitat última avançar cap a la plena gratuïtat de l'educació i fomentar els valors de la solidaritat i la corresponsabilitat entre els membres que conformen la comunitat escolar, en el sentit més ampli; incentivar l'ús sostenible dels llibres de text i el material curricular i fomentar l'autonomia pedagògica i de gestió dels centres. Aquest programa ha de garantir la provisió de materials en format accessible, tenint en compte les necessitats individuals de l'alumnat.
2. Es durà a terme d'acord amb el que s'estableix en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals (DOGV 7806, 15.06.2016).
3. Com a conseqüència de l'aprovació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, el calendari per a la implantació de les modificacions introduïdes en el currículum dels ensenyaments, incloses en el programa de banc de llibres, que s'estableix en la disposició final cinquena, apartats 4 i 6, de la llei esmentada, és el següent:
Cursos Educació secundària obligatòria Batxillerat
2022-2023 1r i 3r 1r
2023-2024 2n i 4t 2n
Per tant, s'ha de tindre en compte que serà en les resolucions del programa del banc de llibres per als cursos 2022-2023 i 2023-2024 quan, des d'aquesta conselleria, s'augmentaran els percentatges de renovació per tal que els centres puguen fer l'adequació dels llibres de text i material curricular als nous currículums.
4. En aquest sentit, caldrà tindre present les instruccions de renovació i reposició de llibres de text i material curricular, per al curs 2022-2023 del director general de Centres Docents, així com les corresponents resolucions del programa de banc de llibres de text i material curricular per al curs 2022-2023.
1.2.6.2. Mesures per al foment de la lectura
1. Els centres hauran d'elaborar mesures per a fomentar la lectura amb la finalitat d'aconseguir els objectius establits en la normativa que regula els actuals plans per al foment de la lectura.
2. Aquestes mesures hauran d'assegurar i consolidar la comprensió lectora i la capacitat de composició textual, en qualsevol suport, analògic o digital, de tot l'alumnat del centre, ser transversals en les programacions d'aula i desenvolupar-se en totes les àrees i àmbits.
3. L'objectiu d'aquestes mesures és fomentar l'hàbit lector i el gust de llegir per part de l'alumnat al llarg de totes les etapes de l'aprenentatge, perquè incorporen la lectura en diferents formats i tipologies com un dels fonaments del seu procés educatiu i vital. Per a això, cal realitzar accions de dinamització de la lectura i de dinamització de la biblioteca d'aula i, si és el cas, de la biblioteca de centre com a espai educatiu flexible, com a centre de recursos d'informació, de lectura, de cultura, que fomente l'aprenentatge autònom i que siga un factor de compensació social que afavorisca la igualtat i la diversitat, incloent-hi tots els formats que permeten l'accés a la lectura de la totalitat de l'alumnat. Aquestes mesures hauran de contemplar una representació equilibrada d'autoria femenina i/o de personatges protagonistes femenins, amb rols no estereotipats, en els diferents textos que es proposen.
4. Les programacions d'aula inclouran la planificació i l'organització de temps i d'espais per a llegir, crear i consolidar actituds favorables cap a la lectura i cap a la cultura en totes les àrees, àmbits i matèries curriculars i integrar-hi les tecnologies de la informació i de la comunicació per a afavorir l'alfabetització múltiple i el desenvolupament de la competència informacional.
5. L'avaluació de totes les mesures anteriors es realitzarà en el marc de la memòria final de curs.
1.2.6.3. Mesures per al foment de la igualtat i la convivència
1. Els centres hauran d'elaborar mesures per a fomentar la igualtat i la convivència amb la finalitat d'aconseguir els objectius establits en la normativa que regula aquests aspectes en el marc dels centres educatius.
2. Aquestes mesures hauran d'incloure un conjunt d'accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en el PEC de què formen part.
3. Les mesures anteriors tenen com a objectiu primordial la promoció d'igualtat i la convivència des d'un enfocament interseccional i de drets humans, la coeducació, el respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar, a la discapacitat i la diversitat funcional, la convivència positiva, la comunicació no violenta, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d'aquests, i l'especial atenció a la violència de gènere, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l'alumnat.
4. En aquest sentit serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:
Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d'enjudiciament civil (BOE 15, 17.01.1996).
Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (BOE 313, 29.12.2004), que insta que s'adopten les mesures necessàries per a assegurar que els consells escolars impulsen l'adopció de mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes (BOE 71, 23.03.2007), en què s'insta la inclusió del principi d'igualtat efectiva entre dones i homes en el sistema educatiu.
Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat (DOGV 4479, 11.04.2003).
Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, Integral contra la Violència sobre la Dona en l'Àmbit de la Comunitat Valenciana (DOGV 6912, 28.11.2012).
Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana (DOGV 8019, 11.04.2017).
Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI (DOGV 8436, 03.12.2018).
Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018).
Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i a l'adolescència enfront de la violència (BOE 134, 05.06.2021).
Llei 6/2022, de 31 de març, de modificació del Text Refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, per a establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seues condicions d'exigència i aplicació (BOE 78, 01.04.2022).
Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008) o normativa que el substituïsca.
Decret 102/2018, de 27 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 8/2017, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana (DOGV 8373, 31.08.2018).
Decret 101/2020, de 7 d'agost, del Consell, de desenvolupament de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI (DOGV 8884, 17.08.2020).
L'Ordre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència en els centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV 5609, 28.09.2007).
Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans d'igualtat i convivència (DOGV 7330, 01.08.2014).
Resolució de les Corts 98/IX, sobre la creació de la figura de persona coordinadora d'igualtat en tots els centres educatius, aprovada per la Comissió de Política Social i Ocupació en la reunió del 9 de desembre de 2015 (BOC 47, 11.01.2016).
Pla director de coeducació, disponible en:
https://ceice.gva.es/documents/161634256/165603089/Pla+Director+de+Coeducaci%C3%B3/41bf1d73-e9c9-4589-9f4c-bdab09fe0fcb
Protocols de prevenció i intervenció davant de supòsits de violència escolar que figuren en els annexos de l'Ordre 62/2014 (DOGV 7330, 01.08.2014).
Protocol d'acompanyament a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat, d'acord amb la Instrucció de 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat (DOGV 7944, 27.12.2016).
Protocol de prevenció i actuació davant de l'assetjament laboral en centres docents dependents de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (aprovat el 04.10.2017 en la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball).
Guia de bones pràctiques per a la prevenció de conductes d'assetjament laboral (aprovada el 19/12/2017 en la Comissió Paritària de Seguretat i Salut en el Treball -COPASESA-) disponible en: https://prevencio.gva.es/documents/161660390/165946849/Gu%C3%ADa+de+buenas+practicas+para+prevenir+el+acoso+laboral_2018_vl/ee52965e-a83c-4cb7-a389-c6d29a2509dd.
5. Per al desenvolupament de les mesures anteriors es tindrà en compte de manera prioritària tot el que estableix la normativa legal que regule la igualtat i la convivència en els centres educatius en el sistema educatiu valencià.
6. Aquestes mesures seran elaborades per l'equip directiu, amb la participació de la persona coordinadora d'igualtat i convivència, d'acord amb les directrius emanades del consell escolar i atenent les propostes realitzades pel claustre i les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat.
7. La seua avaluació es realitzarà en el marc de la memòria de final de curs que hauran d'elaborar en finalitzar el període lectiu.
8. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Propi de la Generalitat (SPRL), la Inspecció General d'Educació (IGE), les inspeccions territorials d'educació (ITE) i les unitats de resolució de conflictes (URC) han de promoure les actuacions efectives davant de possibles situacions d'assetjament laboral, assetjament sexual o per raó de sexe de les empleades i empleats públics dependents de la Generalitat Valenciana que presten serveis en els centres educatius.
9. No obstant això, s'ha de tendir cap a una gestió de la convivència en els centres educatius, aplicant principis rectors com el compliment efectiu dels drets de la infància reconeguts en la Convenció sobre els Drets de l'Infant de Nacions Unides de 1989; el respecte pels drets humans, la igualtat de gènere, la diversitat, la solidaritat, la pau i els valors democràtics; l'interés superior del xiquet i la xiqueta com a eix rector en la presa de decisions; la promoció de la participació de l'alumnat, les famílies, el professorat i la comunitat educativa; el foment del bon tracte, de la cultura de no-violència i de la resolució pacífica dels conflictes; la concepció i promoció dels centres educatius com a entorns segurs i protectors i la concepció integral de l'atenció a la igualtat i la convivència, incloent-hi la sensibilització, la prevenció, la detecció, la gestió i la restauració del dany.
A més, es promouran mesures com el lideratge compartit, equips de mediació dins dels centres i intercentres, acompanyament del professorat que treballa al centre per primera vegada, la resolució de conflictes per mitjà d'estratègies de mediació, restauració, o qualsevol altra que compte amb planificació i suport científic, i només en cas d'haver esgotat les mesures anteriors, s'ha d'activar l'actuació de les URC a les diferents direccions territorials.
10. L'equip directiu promourà actuacions de prevenció primària amb l'objectiu d'evitar situacions de risc d'assetjament laboral i escolar. Entre aquestes mesures estarà la d'informar de la Guia de bones pràctiques per a la prevenció de conductes d'assetjament laboral i posar en coneixement el Protocol de prevenció i actuació davant de l'assetjament laboral en centres docents.
11. Els centres educatius hauran de realitzar actuacions de millora de l'organització i el funcionament de manera que les seues estructures organitzatives habituals (òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent) fomenten la participació, amb espais accessibles de diàleg i de reflexió comuns entre alumnat, professorat, famílies i altres agents per tal d'afavorir la participació i el consens a l'hora de prendre decisions, les xarxes de suport mutu, el clima de treball adequat, la resolució pacífica de conflictes, la definició de funcions i competències i la millora de les comunicacions.
12. El Programa d'activitats formatives de centre (d'ara en avant, PAF) haurà d'incloure la formació necessària per a fer efectives actuacions en matèria d'igualtat i convivència, de promoció del bon tracte i la millora del benestar emocional, de prevenció i resolució pacífica de conflictes en l'àmbit laboral i educatiu.
13. Quan es produïsca una situació de violència, consum i/o tràfic de substàncies, agressions, intimidacions, vandalisme i/o baralles, en l'entorn del centre escolar (fora del centre educatiu), que puga ocasionar danys greus psicològics i/o físics als membres de la comunitat educativa, la direcció del centre, a més de comunicar la situació de violència en l'entorn escolar, mitjançant la corresponent fitxa d'entorn escolar (annex VI de l'Ordre 62/2014), haurà de comunicar la situació, amb la denúncia pertinent, a les Forces de Seguretat de l'Estat. El fet de la denúncia es comunicarà, també, a la plataforma ITACA PREVI.
14. La direcció del centre públic o la persona titular del centre privat concertat comunicarà, simultàniament al Ministeri Fiscal i a la direcció territorial competent en matèria d'educació, qualsevol fet que puga ser constitutiu de delicte o falta penal, sense perjudici d'adoptar les mesures cautelars oportunes mitjançant l'annex VII de l'Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels plans de convivència en els centres educatius de la Comunitat Valenciana i s'estableixen els protocols d'actuació i intervenció davant de supòsits de violència escolar (DOGV 7330, 01.08.2014).
1.2.6.4. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat
1. Els centres docents inclouran en el PEC mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat amb la finalitat d'implementar, de forma transversal, un model d'educació inclusiva per a tot l'alumnat, que implique el currículum, l'organització del centre, l'actuació de tot el personal del centre, les relacions de la comunitat educativa, les relacions amb l'entorn i totes les actuacions que es desenvolupen.
2. Serà aplicable, a més de la normativa general esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:
Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (BOE 184, 02.08.2011).
Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'Estatut de les Persones amb Discapacitat (DOGV 8282, 26.04.2018).
Llei 6/2022, de 31 de març, de modificació del Text Refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, per a establir i regular l'accessibilitat cognitiva i les seues condicions d'exigència i aplicació (BOE 78, 01.04.2022).
Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018).
Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià (DOGV 9099, 03.06.2021).
Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019).
Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).
Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida de l'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, en els centres educatius de la Comunitat Valenciana (DOGV 8314, 11.06.2018).
Resolució de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats (DOGV 9245, 29.12.2021).
Resolució de 23 de juliol de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a l'organització de l'atenció educativa domiciliària i hospitalària (DOGV 9138, 29.07.2021), o normativa que la substituïsca.
Resolució de 23 de juliol de 2021, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es prorroga l'autorització i es regula el funcionament, amb caràcter experimental, de les unitats educatives terapèutiques d'Elx i de València (DOGV 9138, 29.07.2021).
Resolució de 23 de juliol de 2021, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es prorroga l'autorització i es regula el funcionament de la unitat educativa terapèutica / hospital de dia infantil i adolescent de Castelló de la Plana (DOGV 9138, 29.07.2021).
3. D'entre les mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat a implementar pels centres, es destaquen les següents:
Actuacions de sensibilització adreçades a tota la comunitat educativa envers la resposta inclusiva a la diversitat que hi ha al centre i en la societat.
Programes o actuacions de disseny propi o programes singulars autoritzats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport que desenvolupen les línies d'actuació del Decret 104/2018, relacionades amb la identificació i eliminació de barreres contextuals a la inclusió, la mobilització dels recursos per a donar suport a la inclusió i el currículum inclusiu.
Criteris d'organització dels horaris, els agrupaments de l'alumnat i dels suports personals (responsabilitats i coordinacions internes i externes).
Criteris pedagògics per a la presentació dels continguts garantint l'accessibilitat universal (física, cognitiva, sensorial i emocional) i sota els principis d'implicació, representació, acció i expressió del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA).
Procediments per a la detecció i anàlisi de barreres contextuals per a la inclusió i procediment d'avaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu de l'alumnat.
Actuacions per a la detecció primerenca i intervenció amb l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
Actuacions per a la prevenció i intervenció primerenca mitjançant programes de desenvolupament competencial de continuïtat, progressió i coordinació al llarg de les diferents etapes educatives davant de les dificultats d'aprenentatge, la comunicació i el llenguatge.
Procediments establits per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a la resposta a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que es desenvolupen al centre en cada una de les etapes:
Organització per a la planificació, desenvolupament, avaluació i seguiment dels plans d'actuació personalitzats.
4. L'avaluació de les mesures desplegades pels centres es realitzarà en el marc de la memòria final del centre.
1.2.6.5. Actuacions d'orientació acadèmica i professional
1. En les actuacions d'orientació acadèmica i professional de cada una de les etapes s'establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat del centre al llarg del curs escolar, en el context del desenvolupament de les seues assignatures i de les mesures d'atenció a la diversitat i a la inclusió educativa, així com les actuacions que es duran a terme dins de la planificació d'activitats de tutoria i des del departament d'orientació.
2. Els continguts i l'organització de l'orientació acadèmica i professional tindran en compte els aspectes següents:
Procediments per a la identificació i anàlisi de les barreres que en el context escolar i sociocultural obstaculitzen l'accés igualitari de tot l'alumnat del centre a les diferents opcions acadèmiques i professionals.
La planificació d'actuacions destinades a l'orientació de l'alumnat en els àmbits de coneixement de si mateix, l'exploració de les pròpies possibilitats, la preparació per als canvis i la presa de decisions, amb la finalitat de potenciar l'autoorientació de l'alumnat.
Acords per a desenvolupar l'orientació acadèmica i professional a través de les activitats d'acció tutorial amb l'alumnat i de les programacions d'aula de les matèries o àmbits a partir dels continguts i criteris d'avaluació transversals que els desenvolupen.
Actuacions per a incorporar la perspectiva de gènere a les activitats d'orientació i l'afavoriment de l'erradicació d'estereotips de gènere i d'altres condicionants culturalment arrelats que puguen suposar qualsevol mena de discriminació en les eleccions personals i l'accés als estudis.
Activitats informatives i formatives, dirigides a l'alumnat i les seues famílies, sobre les eixides acadèmiques i professionals.
Actuacions que contribuïsquen a la prevenció de l'abandonament prematur dels estudis i estimulen l'alumnat a cursar estudis postobligatoris i a triar itineraris flexibles i personalitzats.
Organització d'actuacions d'orientació individualitzada dirigides a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o en situació de risc d'abandonament.
Acords i procediments per a garantir l'accessibilitat de la informació i de les activitats d'orientació acadèmica i professional, tant escolars com extraescolars i complementàries, a tot l'alumnat del centre, amb especial consideració de l'alumnat amb necessitats de suport educatiu i per a la compensació de les desigualtats.
La planificació d'activitats informatives i d'orientació acadèmica i professional i les actuacions de transició entre etapes i modalitats d'escolarització, incloent-hi les actuacions personalitzades per a la transició.
La planificació d'activitats relacionades amb el coneixement de l'entorn socioeconòmic del centre.
Planificació d'actuacions i acords destinats a atendre les conseqüències de les condicions extraordinàries que van afectar el desenvolupament dels cursos anteriors derivades de la situació de crisi ocasionada per la COVID-19, i que impliquen, entre altres, mesures d'orientació i atenció a l'alumnat que haja promocionat amb assignatures pendents i necessite plans de reforç, alumnat de programes d'atenció a la diversitat (PDC de 3r, PR4, PAC) i, en general, tot aquell alumnat que s'haja pogut veure afectat per les esmentades circumstàncies.
3. Les actuacions d'orientació acadèmica i professional seran elaborades pel departament d'orientació, d'acord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i les tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat al llarg del curs escolar en el context del desenvolupament de les seues matèries.
1.2.6.6. Mesures relacionades amb l'acció tutorial
1. La coordinació de l'acció tutorial en el centre educatiu correspon a la direcció d'estudis, i l'elaboració de les mesures relacionades amb aquesta acció tutorial serà realitzada pel departament d'orientació, a partir de les línies estratègiques de l'orientació educativa i professional, d'acord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat tutor al llarg del curs escolar, així com de cada professora o professor en el context del desenvolupament de les seues matèries.
2. Les mesures contemplaran el que estableix el Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià (DOGV 9099, 03.06.2021), i la normativa que el desplegue, i tindran en compte els aspectes següents:
a) Prestar especial atenció al desenvolupament del pla individual de reforç per a l'alumnat que no ha promocionat de curs.
b) Incorporar activitats que promoguen el foment de la lectura i el valor pedagògic del banc de llibres.
c) Planificar les actuacions a partir de les característiques i la situació personal de l'alumnat i la necessitat específica de suport educatiu, amb l'objectiu de personalitzar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
d) Potenciar el paper de la tutoria en la prevenció i en la mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i en la millora de la convivència escolar i la igualtat d'oportunitats.
e) Preveure activitats que facen possible la coordinació necessària entre les persones progenitores i/o els representants legals de l'alumnat i el professorat tutor.
f) Incloure un programa d'educació sexual, seqüenciat per etapes i cursos, elaborat des d'un punt de vista racional, científic i no doctrinal i que incorpore el respecte a la diversitat sexual, funcional, a la discapacitat, diversitat familiar i de gènere. Per a aquesta finalitat es podran utilitzar les guies i materials que es troben en el portal REICO (repositori de recursos web per a la igualtat i la convivència): https://ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/guia-educacio-sexual.
g) Incorporar activitats de sensibilització de caràcter inclusiu, coeducatiu i preventiu, planificades des de la perspectiva de gènere i envers qualsevol mena de diversitat existent al centre i en la societat.
h) Incloure les actuacions del professorat tutor i les activitats dirigides a l'alumnat planificades per als moments de transició i d'acollida.
i) Planificar les activitats d'informació i assessorament acadèmic a l'alumnat, i de coneixement de l'entorn productiu i professional, tenint en compte la perspectiva de gènere.
j) Treballar les habilitats implicades en els processos de presa de decisions.
k) Preveure la coordinació necessària del professorat tutor amb l'equip educatiu, el personal especialitzat de suport a la inclusió, el personal de l'equip d'Orientació Educativa i, si és el cas, el gabinet psicopedagògic escolar autoritzat o altres agents externs que intervenen en el centre i les famílies o representants legals de l'alumnat.
3. L'avaluació de les mesures relacionades amb l'acció tutorial es realitzarà en el marc de la memòria final del centre.
1.2.6.7. Mesures de coordinació per tal de garantir la continuïtat del procés educatiu
1. Els centres establiran mesures i accions de coordinació per tal de garantir la transmissió d'informació, l'orientació i l'acompanyament a l'alumnat i a les famílies, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de necessitats, que puguen produir-se en el procés educatiu entre nivells, cicles, etapes i modalitats d'escolarització en què les barreres i les desigualtats es manifesten amb més freqüència i intensitat.
2. Mesures de coordinació entre l'etapa d'Educació Primària i la d'Educació Secundària Obligatòria.
Els centres d'Educació Primària i els centres d'Educació Secundària als quals estiguen adscrits prestaran una atenció especial a tots aquells aspectes organitzatius que afavorisquen que en els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria hi haja un alt grau de continuïtat en l'àmbit de la metodologia i l'àmbit de la tutoria.
Els centres d'Educació Secundària establiran mesures específiques per a coordinar-se amb els centres d'Educació Primària que tinguen adscrits i han de preveure mecanismes de comunicació entre els centres implicats, abans del començament del curs, per tal d'afavorir la continuïtat metodològica entre els processos d'ensenyament i aprenentatge i d'ús vehicular de les llengües curriculars desenvolupats en l'Educació Primària i els que iniciaran en l'Educació Secundària.
D'entre les mesures a desenvolupar, almenys caldrà adoptar les següents:
a) Els centres d'Educació Primària, proporcionaran una còpia de l'historial acadèmic de l'alumnat i de l'informe individualitzat de final d'etapa al centre d'Educació Secundària on l'alumnat prosseguirà els seus estudis, prèvia petició del centre.
b) En el cas dels centres adscrits, durant el tercer trimestre del curs, almenys es realitzarà una entrevista entre la persona tutora de l'últim curs d'Educació Primària i la persona tutora del primer curs de l'ESO, amb l'objectiu de completar la informació sobre el recorregut dels aprenentatges de l'alumnat.
c) El centre d'Educació Secundària organitzarà almenys una visita al centre per part dels centres adscrits, per tal de conéixer les instal·lacions, l'espai del centre, el funcionament general i, si estigueren designades, les persones tutores del primer curs d'ESO.
d) En aquest procés, s'ha de realitzar una anàlisi del context atenent el centre de procedència i el de destinació, s'establiran els mecanismes de coordinació i es definirà l'equip que durà a terme aquesta continuïtat, tenint sempre en compte l'alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu i adaptant, si és el cas, els procediments establits a les seues necessitats.
3. Continuïtat entre l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria i els ensenyaments postobligatoris.
a) En finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, mitjançant un procés de participació activa de l'alumnat, la tutora o el tutor, en l'exercici de la funció tutorial, amb la participació i l'assessorament del departament d'orientació, ha d'orientar tot l'alumnat sobre els itineraris acadèmics i professionals més adequats i incloure aquesta informació en el consell orientador.
b) Caldrà establir mesures de coordinació entre l'etapa d'ESO i els ensenyaments postobligatoris.
c) L'orientació sobre itineraris acadèmics i professionals també és molt rellevant en l'àmbit de la Formació Professional, especialment en finalitzar un cicle de Formació Professional Bàsica i un cicle formatiu de grau mitjà.
4. Transició entre modalitats d'escolarització.
En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu al qual es modifica la modalitat d'escolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen la transmissió d'informació, l'orientació i totes les mesures que faciliten l'acompanyament, l'acollida i la participació de l'alumnat i de les seues famílies.
5. Transició entre situacions d'escolarització transitòria externa al centre.
D'acord amb el que disposa l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), també s'han d'incloure les accions personalitzades per a l'alumnat que no puga assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA (Unitat Educativa Terapèutica/Hospital de Dia Infantil i Adolescent). L'equip docent del centre on estiga matriculat aquest alumnat i el personal que facilita l'atenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació d'aquestes accions. Així mateix, es prestarà atenció al procés de transició de l'alumnat que rep atenció domiciliària i hospitalària per convalescència de llarga durada.
6. Aspectes generals dels processos de continuïtat entre nivells, etapes i modalitat d'escolarització.
a) L'equip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de l'inici del curs escolar o en el moment del curs en què l'alumnat s'escolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de l'alumnat.
b) El departament d'Orientació Educativa i Professional ha d'assessorar i col·laborar amb els equips directius, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, l'aplicació i el seguiment de les mesures i accions de transició, especialment de les accions personalitzades que se'n deriven.
c) Les agrupacions d'orientació de zona donaran suport en la planificació, el desenvolupament i l'avaluació dels processos de transició entre etapes i modalitats d'escolarització, especialment de les accions personalitzades que se'n deriven i els processos de transmissió de la informació entre centres, etapes i modalitats.
7. L'avaluació de les mesures i actuacions relacionades amb la continuïtat entre nivells, etapes i modalitats d'escolarització es realitzarà en el marc de la memòria final del centre.
1.2.6.8. Projecte educatiu de menjador escolar
1. El servei de menjador escolar s'insereix en l'àmbit educatiu, aspecte que necessàriament s'ha de tindre en compte per a ser aprofitat i potenciat. Aquest espai educatiu inclou el temps dedicat a l'alimentació, però també aquelles iniciatives que tenen lloc en el temps previ i posterior. Aquestes accions educatives estaran dirigides a fomentar la promoció de la salut, els hàbits alimentaris i les habilitats socials de l'alumnat, i també els hàbits relacionats amb la cultura, l'esport i l'oci.
El projecte ha de tindre en compte les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat i de les seues famílies, i ha de preveure les actuacions i els suports per a l'alumnat que, per raons de discapacitat o limitacions funcionals, permanents o transitòries, requereix una atenció específica.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició (BOE 160, 06.07.2011). En l'article 40 sobre les mesures especials dirigides a l'àmbit escolar, es determina, entre altres actuacions, que les autoritats competents han de vetlar perquè els menjars servits en escoles infantils i centres escolars siguen variats i equilibrats i estiguen adaptats tant a les necessitats nutricionals de cada grup d'edat, com a les necessitats especials de l'alumnat quant a intoleràncies, al·lèrgies alimentàries o altres malalties que així ho exigeixen. Per tant, mitjançant l'aportació per part de l'alumnat del certificat mèdic corresponent, que acredite la impossibilitat d'ingerir determinats aliments que perjudiquen la seua salut, els centres han d'elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S'han de garantir menús alternatius en el cas d'intolerància al gluten.
b) Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018), en el capítol XV sobre el dret a una alimentació adequada, en l'article 82, sobre «Criteris de diversitat en els menús», determina que «els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives».
c) El Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
d) Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7845, 05.08.2016).
3. L'avaluació del projecte de menjador es realitzarà en el marc de la memòria final del centre.
1.2.6.9. Pla digital de centre
Els centres educatius continuaran amb el procediment per a l'elaboració del pla digital de cada centre d'acord amb les instruccions que s'elaboren al respecte.
En aquest sentit, està prevista la continuació del treball que estan realitzant els assessors i les assessores corresponents mitjançant visites als centres que tenen assignats amb la finalitat de conéixer la situació de cadascun d'aquests i poder ajudar-los en l'elaboració del pla digital.
Amb la finalitat que aquest treball no altere la dinàmica actual en la qual cada centre es trobe immers, els assessors i les assessores contactaran prèviament amb els centres per a acordar el calendari de visites més adequat.
1.2.6.10. Carta de compromís educatiu del centre amb les famílies de l'alumnat
Els centres educatius, d'acord amb el que estableix l'article 74 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, han de formular una carta de compromís educatiu amb les famílies.
La carta de compromís educatiu ha d'expressar els compromisos que el centre educatiu assumeix amb el conjunt de les famílies en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per a garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i el centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives.
Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu seran elaborats pel centre i aprovats pel consell escolar.
L'equip directiu del centre, en l'àmbit de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, determinarà l'alumnat per al qual caldrà realitzar la signatura d'aquesta carta de compromís individualitzada per part de les famílies representants legals de l'alumnat i de la direcció del centre, que podrà realitzar-se tant a petició dels representants legals de l'alumnat com del mateix centre, i de la qual cosa quedarà constància, tant per a la família com per al mateix centre.
1.2.6.11. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
El PEC també ha d'incloure altres projectes o programes que es puguen desenvolupar en el centre, com ara:
a) Projectes d'investigació i innovació educativa (PIIE), dissenyats pels mateixos centres per a articular propostes pedagògiques i organitzatives cap a una millora del procés d'ensenyament i aprenentatge amb impacte mesurable. Aquestes poden anar des d'iniciatives específiques d'acció que promouen canvis metodològics i organitzatius fins a projectes que aposten pel canvi integral del centre, cap a una transformació educativa contextualitzada i amb impacte en tota la comunitat educativa i en la societat. Amb aquests projectes els centres obtenen reconeixement i recursos per a finançar els canvis planificats, i obtenen la visibilitat per tal d'esdevindre font d'inspiració per a la resta de centres educatius, contribuint a la millora de la qualitat del sistema educatiu.
b) Projecte d'esport, activitat física i salut al centre escolar (PEAFS), que promou l'activitat física i l'esport fora de l'horari lectiu, segons s'estableix en l'Ordre 25/2017, de 29 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 8076, 04.07.2017).
c) «Segell de vida saludable», projecte desenvolupat d'acord amb l'Ordre ECD/2475/2015, de 19 de novembre, per la qual es crea el distintiu de qualitat de centres docents «segell de vida saludable» (BOE 281, 24.11.2015).
d) Programa «Coeducacentres», que implementa diversos eixos i accions del Pla director de coeducació i el seu objectiu és promoure en tota la comunitat educativa els valors de la cultura de la pau i la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, i traslladar la perspectiva de gènere als continguts, el llenguatge, els espais, i els materials pedagògics del centre.
e) Projecte pilot de centres digitals col·laboratius. Aquest projecte forma part del projecte «Centre a Casa» i possibilita una autèntica transformació digital de tota la comunitat educativa i de la tasca docent amb una nova concepció de l'ensenyament de les TIC. S'aplicarà per tal d'anar incorporant al PEC l'estratègia digital del centre, establida com a novetat en l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre. Suposa el suporta la millora de les infraestructuresTICdels centres: ampliació de l'amplada de banda de connexió; subministrament de dispositius mòbils (tauletes i portàtils); aules mòbils; implantació de Wifi en CEIP (escoles connectades), en IES i en la resta de centres i aules digitals interactives.
f) iMou-te: activitat de formació per al desenvolupament professional docent i la millora de competències directives a través d'estades formatives convocada mitjançant la corresponent resolució de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.
g) Aules transformadores d'espais i metodologies educatives: són laboratoris d'innovació on es mostren les possibilitats d'organització d'espais flexibles amb presència de mobiliari versàtil i tecnologia punta, adaptats per a l'ús de metodologies educatives que afavoreixen el desenvolupament d'habilitats i competències.
h) Projectes emmarcats dins dels programes europeus: Programa Erasmus+, Portfolio Europeu de les llengües i projectes eTwinning.
i) Programa d'acompanyament, motivació i reforç escolar personalitzat a l'alumnat més vulnerable educativament, desenvolupat dins del programa de cooperació territorial PROA+ (2021-2024) i convocat mitjançant les resolucions de 25 de març de 2022 (DOGV 9309, 30.03.2022) i de 7 d'abril de 2022 (DOGV 9317, 11.04.2022), i de 7 de juny de 2022 (DOGV 9362, 15.06.2022), del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional i de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, respectivament.
j) Programa «Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius», convocat mitjançant la Resolució de 24 de maig de 2022, de la directora general d'Innovació Educativa i Ordenació, per la qual es convoquen els centres docents de titularitat pública de la Generalitat, durant el curs acadèmic 2022-2023 (DOGV 9354, 03.06.2022). Aquest programa pretén fer visibles entorns escolars que tracten d'impulsar l'art com a eina d'anàlisi i reflexió de problemes socials, i que s'involucren activament en processos de creació artística.
k) Projectes d'intercanvis escolars d'alumnat de centres públics «Fil» (Foment d'Intercanvis Lingüístics) i «Rapsodes» per a millorar la competència comunicativa i afavorir la cohesió lingüística, convocats per la corresponent resolució de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
l) Programa de salut bucodental oferit per la Conselleria de Sanitat als centres docents per a alumnat entre els 6 i els 12-14 anys.
m) Promoció de la salut i prevenció de la malaltia: serveis en l'entorn educatiu. Cartera de serveis de promoció de salut i prevenció en l'entorn educatiu. Aquesta cartera és una relació d'actuacions dissenyades per a oferir en els centres educatius amb la finalitat d'informar, formar i desenvolupar competències per a augmentar la salut de la comunitat educativa. La Llei 8/2018, de 20 d'abril, modifica la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana, i especifica que (art. 56.2) «S'atendran de manera específica els problemes de salut que incideixen d'una forma significativa en l'adolescència, relacionats, sobretot, amb hàbits de salut, conductes de risc, conductes addictives, problemes de salut mental, trastorns de la conducta alimentària, com també trastorns de les relacions afectives i sexuals, prevenció d'infeccions de transmissió sexual i prevenció d'embarassos no desitjats.» A més, hi afig que (art. 62.6) «Seran prioritàries les actuacions preventives i de promoció de la salut en l'àmbit familiar, comunitari i educatiu, que hauran de coordinar-se per a implicar tots els agents socials intervinents com són la família, l'escola, associacions, xarxes locals i altres.
n) Qualssevol altres aspectes que determine l'Administració educativa en l'àmbit de les seues competències.
1.3. Elaboració, aprovació, difusió, seguiment i avaluació del projecte educatiu
1. Elaboració.
D'acord amb el que es disposa en l'article 70.5 del Decret 252/2019, l'equip directiu coordina l'elaboració i és el responsable de la redacció del Projecte educatiu de centre i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes fetes pel claustre, per les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat, per les associacions de l'alumnat i pel consell de delegades i delegats. En aquest sentit, recollirà aportacions debatudes i analitzades per tots els sectors de la comunitat educativa.
Igualment, d'acord amb el que es disposa en l'article 70.9 del Decret 252/2019, els centres educatius de nova creació hauran d'elaborar el seu Projecte educatiu de centre en el termini màxim de tres cursos escolars des que es posen en funcionament i, en aquest sentit, la programació general anual del centre haurà d'incloure el calendari aproximat per a la seua redacció.
2. Aprovació.
El PEC, junt amb els plans, programes i projectes que en formen part, serà aprovat segons el que estableix la normativa vigent, la qual cosa suposa que, des de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, aquesta aprovació correspon al consell escolar del centre.
3. Difusió, seguiment i avaluació.
L'equip directiu garantirà la publicitat, la difusió i l'accés al document, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics, a tots els membres de la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement.
El consell escolar del centre establirà els mecanismes de seguiment del PEC, de manera que en finalitzar el curs escolar es puga realitzar la corresponent avaluació, que, d'acord amb el que es disposa en l'article 70.7 del Decret 253/2019, serà competència del mateix consell escolar i haurà de comprendre la totalitat dels elements que el conformen.
L'avaluació del Projecte educatiu de centre es realitzarà en el marc de la memòria final del centre de cada curs escolar.
En aquest sentit, el PEC, d'acord amb el que es disposa en l'article 70.8 del Decret 252/2019, tindrà un caràcter dinàmic que permeta, després de sotmetre'l a avaluació, la incorporació de les modificacions que es consideren oportunes per a una millor adequació a la realitat i necessitats del centre. Així, els diferents sectors de la comunitat educativa representats en el consell escolar podran fer propostes de modificació, que tindran vigència al curs següent de ser aprovades.
2. PROJECTE DE GESTIÓ I RÈGIM ECONÒMIC
2.1. Consideracions generals
1. Atés que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport està treballant en l'elaboració d'una nova ordre que regule el Projecte de gestió i règim econòmic dels centres educatius, els centres disposaran fins a la finalització del curs acadèmic 2023-2024 per adequar el seu Projecte de gestió i de règim econòmic al títol V, capítol II, secció primera, Projecte de gestió i règim econòmic del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell.
2. Pel que fa a la gestió econòmica, els centres disposaran d'autonomia en la seua gestió, en els termes establits en les lleis de pressupostos de la Generalitat i en la normativa complementària que regula l'activitat i l'autonomia de la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris. La comptabilitat del centre es realitzarà d'acord amb la normativa vigent que regula la gestió econòmica dels centres docents públics no universitaris, i a través de l'aplicació que determine la conselleria competent en matèria d'educació.
3. Per a l'elaboració del projecte de pressupost anual se seguirà el procediment establit en l'article 78 del Decret 252/2019, i s'haurà d'aprovar abans del 30 de gener. Una vegada aprovat aquest projecte, s'enviarà una còpia a la direcció territorial d'educació, per a l'aprovació del pressupost després de comprovar que el contingut i el procediment s'ajusten a la normativa establida. El pressupost s'entendrà aprovat si el centre no rep una resolució desaprovatòria de la direcció territorial en el termini d'un mes. En cas contrari, haurà de notificar al centre els defectes observats perquè siguen esmenats.
4. Els centres disposaran també fins a la finalització del curs acadèmic 2023-2024 per a elaborar, amb la col·laboració de personal tècnic de l'Administració municipal, un pla de sostenibilitat de recursos, eficàcia energètica i tractament de residus, que inclouran en el seu projecte de gestió.
L'esmentat pla haurà de comptar amb l'informe del claustre de professorat i del consell escolar, tal com es disposa en l'article 82 del Decret 252/2019 i, en la seua elaboració es podrà comptar amb la col·laboració de personal tècnic de l'Administració municipal i amb l'assessorament de l'INVASSAT. En el web del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Generalitat (sector educatiu), https://prevencio.gva.es/va/ed-gestion-de-la-prevencion, hi ha diferents protocols i procediments de treball així com instruccions operatives de treball, entre les quals es destaca la Instrucció operativa de prevenció de riscos laborals per a l'eliminació de residus perillosos en centres educatius (SPRL_IOPRL_12).
5. Respecte al manteniment, la conservació i la vigilància de les instal·lacions, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'article 81 del Decret 252/2019. D'aquesta manera, la direcció del centre docent comunicarà a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria d'educació qualsevol deficiència que es produïsca en les instal·lacions o en l'equipament didàctic tan bon punt en tinga coneixement.
Respecte a les infraestructures de comunicacions i el seu accés, maquinari (hardware) i programari (software), correspon a l'òrgan competent en matèria TIC que determine la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. La direcció del centre comunicarà pel procediment que es determine, qualsevol deficiència que es produïsca en la infraestructura de comunicacions tan bon punt en tinga coneixement a l'òrgan competent en matèria TIC i a la direcció territorial de la conselleria competent en matèria d'educació. També facilitarà l'accés al centre dels tècnics de l'òrgan competent en matèria TIC, i atendrà les seues indicacions al voltant de la infraestructura i accessos de comunicacions, així com respecte al maquinari i el programari.
2.2. Altres aspectes relatius a la gestió i règim econòmic dels centres
En relació als aspectes de gestió econòmica, pressupost anual, ingressos i despeses i comptabilitat del centre, caldrà ajustar-se al que disposen els corresponents articles 77, 78, 79 i 80 del Decret 252/2019.
Els centres educatius tindran en compte en l'elaboració del pressupost les necessitats i despeses derivades de la implementació del Decret 72/2021.
3. NORMES D'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
3.1. Consideracions generals
1. Atés que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport està treballant en l'elaboració d'un nou decret d'igualtat i convivència en el sistema educatiu valencià, els centres disposaran fins a la finalització del curs acadèmic 2023-2024 per adequar les seues normes d'organització i funcionament a allò que s'estableix en la secció segona del capítol II del títol V del Decret 252/2019, sobre normes d'organització i funcionament (article 83 i següents).
2. Els centres docents, d'acord amb el que es disposa en l'article 83 del Decret 252/2019, redactaran les normes d'organització i funcionament atenent el que es disposa en la normativa bàsica i d'acord amb les línies i criteris indicats en el PEC. La comunitat educativa haurà de ser escoltada en les seues propostes per a l'elaboració d'aquestes normes.
Les normes d'organització i funcionament seran de compliment obligatori, i hauran de recollir les normes de convivència i conducta, així com concretar els deures i els drets de l'alumnat i les mesures d'abordatge educatiu aplicables en cas d'incompliment, d'acord amb el que s'estableix per la norma que regula la igualtat i la convivència en el sistema educatiu valencià, i també s'hauran de tindre en compte la situació i les condicions personals de l'alumnat.
Les mesures d'abordatge educatiu tindran un caràcter educatiu i restauratiu, hauran de garantir el respecte als drets de la resta de l'alumnat i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. Les mesures d'abordatge educatiu hauran de ser proporcionals i coherents a les faltes comeses. Les decisions d'adoptar aquestes mesures per la comissió de faltes contra les normes de convivència seran immediatament executives. Les accions restauratives individualitzades, personalitzades o grupals hauran de ser treballades amb els implicats i implicades. Perquè aquestes normes siguen efectives, caldrà consensuar-les amb la participació activa de tota la comunitat educativa, a través de la comissió de convivència, de les comissions mixtes o de les assemblees participatives.
3. No s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que visten robes característiques o pròpies de la seua identitat (cultural, religiosa, de gènere, etc.) i que no suposen cap problema d'identificació o atempten contra la dignitat de les persones.
4. En el cas que en les normes d'organització i funcionament del centre es preveja l'ús de l'uniforme escolar per a l'alumnat, les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat, d'acord amb el que s'estableix en la normativa que regula la convivència en els centres docents sostinguts amb fons públics i els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis, tindran l'obligació de complir l'esmentada mesura. La decisió de l'uniforme en els centres privats concertats correspondrà a la persona titular del centre, amb l'aprovació del consell escolar. En tot cas, qualsevol tipologia d'uniforme que s'establisca no podrà fixar peces obligatòries diferenciades per sexe i/o identitat de gènere que pogueren constituir discriminació i/o limitació en la lliure elecció del tipus de peces de vestir per a l'alumnat.
5. Per a la seua elaboració es tindrà en compte el que disposa la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues.
6. Els membres de l'equip directiu i el professorat seran considerats autoritat pública segons s'estableix en la Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d'autoritat del professorat (DOGV 6414, 10.12.2010), i en els procediments d'adopció de mesures d'abordatge educatiu, els fets constatats pel professorat i per l'equip directiu dels centres docents tindran valor probatori i gaudiran de presumpció de veracitat iuris tantum, excepte prova en contra, sense perjudici de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguen assenyalar o aportar les persones implicades.
Segons la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l'adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018), en tots els procediments s'ha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de l'article 17 de la llei respecte del dret de les persones menors d'edat a ser informades, oïdes i escoltades.
7. Aquestes normes inclouran, entre altres aspectes i de manera prioritària, les mesures per al foment de la igualtat i la convivència, d'acord amb el Pla director de coeducació i dels plans d'igualtat de la Generalitat que siguen aplicables, i, tal com s'ha indicat anteriorment, el pla de contingència, que s'adaptarà als possibles escenaris que es puguen produir al llarg del curs.
Així mateix, podrà incorporar els aspectes següents:
a) L'organització que faça possible la participació de tots els membres de la comunitat educativa amb especial cura en l'adequació de tots els procediments vinculats a l'alumnat, ja que per la seua condició de persones menors d'edat, han de ser informats, oïts i escoltats.
b) L'organització i el repartiment de responsabilitats no definides per la normativa vigent.
c) Els procediments d'actuació del consell escolar i, si escau, de les comissions que es constituïsquen en aquest per a agilitzar-ne el funcionament.
d) L'organització dels espais del centre.
e) L'adequació de la redacció corresponent, si cal, per a acomplir els principis de coeducació.
3.2. Elaboració, aprovació, difusió, seguiment i avaluació
1. L'equip directiu coordina l'elaboració i és el responsable de la redacció de les normes d'organització i funcionament del centre i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes fetes pel claustre, per les associacions de mares i pares de l'alumnat, per les associacions de l'alumnat i pel consell de delegades i delegats. En aquest sentit, recollirà aportacions debatudes i analitzades per tots els sectors de la comunitat educativa.
2. Les normes d'organització i funcionament seran aprovades segons el que estableix la normativa vigent, la qual cosa suposa que, des de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, aquesta aprovació correspon al consell escolar del centre.
3. L'equip directiu garantirà la publicitat, la difusió i l'accés al document, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics, a tots els membres de la comunitat educativa perquè en prenguen coneixement.
4. El consell escolar del centre establirà els mecanismes de seguiment d'aquestes normes, de manera que en finalitzar el curs escolar es puga realitzar la corresponent avaluació.
5. L'avaluació permetrà la incorporació de les modificacions que es consideren oportunes per a una millor adequació a la realitat i necessitats del centre i que tindran vigència al curs següent de ser aprovades.
3.3. Altres aspectes relatius a l'organització i al funcionament dels centres
3.3.1. Incidències d'inici de curs
Durant els dies previs a la data d'inici de les activitats escolars del curs 2022-2023, les direccions dels centres educatius comunicaran a les inspeccions territorials d'educació les incidències i necessitats dels centres que puguen dificultar que l'inici de curs es desenvolupe amb normalitat, a l'efecte que la Inspecció d'Educació puga realitzar actuacions d'assessorament, de suport i de supervisió.
3.3.2. Accés als centres
1. D'acord amb el que estableix l'article 87 del Decret 252/2019, les condicions d'accés als centres s'inclouran en les seues normes d'organització i funcionament.
2. Amb caràcter general, i a fi d'evitar l'absentisme escolar i de preservar la defensa de l'interés superior dels menors, els centres hauran de permetre l'accés de l'alumnat al centre durant tota la jornada escolar, i serà el centre, segons la seua autonomia, el que establisca el protocol d'accés a l'aula.
3. En tot cas, haurà de garantir-se una correcta atenció educativa a aquest alumnat.
4. La conselleria competent en matèria d'educació i els centres han de garantir les condicions que asseguren l'accessibilitat física, cognitiva i sensorial dels espais, serveis i processos educatius i de gestió administrativa, de forma que puguen ser entesos i utilitzats per tot l'alumnat i per les persones membres de la comunitat educativa, sense cap mena de discriminació, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars, d'acord amb allò que disposen els articles 11.1 i 11.2 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril (DOGV 8540, 03.05.2019).
5. A més, la regulació de l'eixida de l'alumnat menor d'edat en finalitzar la jornada escolar s'ajustarà als criteris establits en les normes d'organització i funcionament del centre. Aquests criteris hauran de ser progressius i proporcionals a l'edat dels menors i el context on s'ubica el centre.
3.3.3. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris
1. Tots els grups d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat es configuraran d'acord amb la ràtio establida per la normativa vigent a la Comunitat Valenciana. No obstant això, els centres, en l'àmbit de la seua autonomia organitzativa, podran constituir un nombre de grups que supere el nombre d'unitats autoritzades, una vegada siguen coneixedors del nombre de professorat assignat al centre, i establiran els criteris pedagògics per a l'assignació de l'alumnat als diferents grups, que podran incloure alumnat de diferents nivells.
2. De conformitat amb l'Ordre 20/2019, l'escolarització en la modalitat ordinària de l'alumnat amb necessitats de compensació educativa o necessitats educatives especials en cap cas pot fer-se conformant grups específics i diferenciats de caràcter permanent, sinó que ha de fer-se de manera heterogènia entre tots els grups d'un mateix nivell educatiu, i s'exclou de la composició dels grups qualsevol criteri discriminatori.
En aquest sentit, els equips directius confeccionaran els grups d'alumnat tenint en compte els criteris següents:
a) Els grups han de ser homogenis pel que fa al nombre i se n'exclourà en la composició tot criteri discriminatori. Per tant, no es podran fer agrupacions en funció del nivell de coneixements i competències de l'alumnat.
b) L'adscripció de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats, escolaritzat en els diferents grups d'un mateix curs, es durà a terme de manera equilibrada i se n'exclourà en la composició dels grups tot criteri discriminatori.
c) L'alumnat que romanga un any més en un curs serà també distribuït de manera equilibrada.
d) En la presa de decisions, per a fer la distribució de germans o germanes en el mateix nivell educatiu, s'haurà d'escoltar i prendre en consideració l'opinió de les famílies o dels representants legals, tot d'acord amb allò que regula l'Ordre 20/2019. Al mateix temps, en cas d'haver-hi propostes en aquest sentit, reflectides en informes sociopsicopedagògics elaborats pels equips d'Orientació Educativa i pels departaments d'Orientació Educativa i Professional, aquestes hauran de ser considerades.
e) Per a la confecció de grups d'alumnat caldrà ajustar-se al que marca el Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, sobre jornada lectiva del personal docent i nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021).
3.3.3.1. Educació Secundària Obligatòria
1. La distribució horària en l'Educació Secundària Obligatòria queda regulada de la següent manera:
a) Per als cursos primer i tercer d'Educació Secundària Obligatòria serà aplicable el decret del Consell que regule l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, desplegat a partir del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria (BOE 76, 30.03.2022) i la seua correcció d'errades.
b) Per als cursos segon i quart d'Educació Secundària Obligatòria serà aplicable el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
2. Per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, la distribució horària podrà ajustar-se al que determine el pla d'actuació personalitzat.
3.3.3.2. Batxillerat
1. La distribució horària del Batxillerat queda regulada de la següent manera:
a) Per al curs de primer de Batxillerat serà aplicable el decret del Consell que regule l'ordenació i el currículum del Batxillerat, desplegat a partir del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat (BOE 82, 06.04.2022).
b) Per al curs de segon de Batxillerat serà aplicable el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
2. Amb caràcter general, quan en un centre estiguen constituïdes dues o més modalitats de Batxillerat, s'agruparà l'alumnat en les matèries comunes i en les pròpies de modalitat, específiques o de lliure configuració autonòmica coincidents.
3.3.4. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat
1. D'acord amb el que estableix l'article 86 del Decret 252/2019, els centres, en l'exercici de l'autonomia organitzativa que tenen, han d'elaborar un pla d'atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat. S'ha de donar prioritat a l'alumnat de menor edat.
2. En cada sessió lectiva prevista en l'horari del professorat absent, l'atenció de l'alumnat serà responsabilitat del professorat de guàrdia, que desenvoluparà les funcions establides en el punt 5 de l'article 86 del Decret 252/2019.
3. En cas de previsió de falta d'assistència, s'ha de facilitar a la direcció d'estudis, amb caràcter previ, el material o les orientacions específiques per a l'alumnat afectat. En les absències no previstes, correspon al mateix professorat implicat proposar les activitats que realitzarà l'alumnat en els casos d'absència de professorat. En el cas de l'alumnat que curse ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, aquestes activitats hauran d'afavorir l'adquisició de les competències clau.
4. La programació general anual inclourà els criteris establits per a l'elaboració de les activitats i les tasques que hauran d'estar disponibles en cas d'absència del personal.
3.3.5. Participació de l'alumnat, de les famílies, així com de voluntariat i d'altre personal extern als centres docents
1. D'acord amb el què disposen el capítol II i el capítol III del Decret 252/2019, la participació de l'alumnat serà per mitjà de les associacions de l'alumnat, del consell de delegades i delegats i podran haver-hi altres col·laboracions. Els centres promouran compromisos amb les famílies per al desenvolupament d'activitats amb la finalitat de millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat i promoure la participació democràtica. Per a enriquir la vida escolar amb altres estructures de participació que fomenten els hàbits democràtics de l'alumnat i la col·laboració i implicació de la família a l'escola, els centres podran establir altres vies de participació.
2. D'acord amb el que estableix l'article 67 del Decret 252/2019, i amb la finalitat de promoure l'obertura dels centres docents a l'entorn i de millorar l'oferta de les actuacions educatives realitzades pels centres, aquests podran establir vincles associatius amb diferents xarxes de voluntariat, associacions culturals o altres agents socials, amb l'autorització prèvia del consell escolar del centre, d'acord amb la normativa vigent en matèria de voluntariat. Cal ajustar-se al que estableix la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de voluntariat (BOE 247, 15.10.2015), sobretot amb referència a l'article 6.1.f, del voluntariat educatiu.
3. L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, especifica, en l'article 43, que els centres docents poden tindre la col·laboració de personal voluntari i personal extern procedent de les entitats d'iniciativa social implicades en la resposta educativa per al desenvolupament de les actuacions planificades en el projecte educatiu, el Pla d'actuació per a la millora i els plans d'actuació personalitzats de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Determina que el voluntariat i el personal extern presten el seu temps de manera no regular i no poden tindre cap vinculació laboral o professional amb el centre, ni substituir personal que realitza tasques remunerades.
4. S'entén per persona voluntària tota persona física que, per lliure determinació, sense rebre contraprestació ni tindre obligació personal o deure jurídic, realitze les activitats que determine el consell escolar i estiguen recollides en la programació general anual del centre.
5. Els drets i deures i les incompatibilitats de les persones voluntàries són els continguts en la normativa autonòmica que estableix el règim jurídic d'aquest personal.
6. En cap cas es podran dur a terme activitats de voluntariat en els llocs reservats a personal remunerat.
7. Les persones que desenvolupen funcions en una organització com a professionals o bé hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica, no podran dur a terme activitats de voluntariat relacionades amb l'objecte de la seua relació laboral o servei remunerat en l'entitat.
8. Les persones voluntàries que realitzen actuacions en els centres docents tenen l'obligació d'estar en possessió del certificat de no constar en la base de dades del Registre central de delinqüents sexuals i han de presentar-lo davant de la direcció del centre.
9. La participació dels agents externs en les accions educatives que determine el centre educatiu es desenvoluparà d'acord amb allò que s'estableix en el projecte educatiu, en els objectius dels programes autoritzats i en les actuacions educatives planificades en els plans d'actuació personalitzats. La seua participació haurà de buscar l'obertura i l'enriquiment de les actuacions planificades per part dels centres educatius en aquells aspectes que faciliten la inclusió educativa i social de l'alumnat.
10. En la Resolució de 10 de desembre de 2020, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'aproven les instruccions per a la participació del personal extern i dels agents comunitaris en els centres docents de titularitat de la Generalitat Valenciana (DOGV 8975, 15.12.2020), es defineix que té consideració d'agent extern tota persona aliena al sistema educatiu que realitze algun tipus de col·laboració amb un centre escolar en el desenvolupament del seu projecte educatiu, dels plans d'actuació personalitzats o de les mesures educatives que el centre determine.
11. Per tant, les diferents tipologies d'agents externs que poden col·laborar amb un centre escolar són les següents:
Personal d'entitats sense ànim de lucre o del tercer sector
Personal extern de l'àmbit privat o pertanyent a altres organismes o institucions públiques
Membres de la comunitat escolar i de l'entorn pròxim
Voluntariat
Assistència personal a la dependència
12. El consell escolar del centre educatiu serà informat de la participació i de les activitats realitzades per part d'aquests agents externs en el marc de la programació general anual i dels plans d'atenció personalitzats.
3.3.6. Mitjans de difusió dels centres docents
1. D'acord amb el que estableix l'article 88 del Decret 252/2019, en tots els centres docents hi haurà, com a mitjà de difusió de la informació, una pàgina web de centre allotjada en els espais proporcionats, en el cas dels centres públics, per l'administració competent i un o diversos taulers d'anuncis i cartells oficials. En aquests llocs es recolliran els cartells, actes i comunicacions de l'Administració de la Generalitat, especialment de la conselleria competent en matèria d'educació, així com d'altres organismes oficials i dels òrgans de govern del centre que, per la seua transcendència o per requisits legals, es considere necessari col·locar-hi.
2. Als centres docents, amb la finalitat de facilitar els drets a la participació, informació, llibertat d'expressió i altres drets previstos en la normativa vigent, s'habilitaran, en els diferents mitjans de difusió, espais a disposició de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat i de les associacions de l'alumnat. La gestió d'aquests correspondrà a les associacions esmentades, que seran responsables d'ordenar-los i organitzar-los.
3. La direcció dels centres no permetrà l'exposició d'aquells cartells, notes i comunicats que, en els seus textos o imatges, atempten contra els drets fonamentals i les llibertats reconegudes per la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i la resta de l'ordenament jurídic o normatiu, o que els vulneren, o que promoguen conductes discriminatòries per raó de naixement, raça, ètnia, sexe, gènere, cultura, llengua, capacitat econòmica, nivell social, conviccions polítiques, morals o religioses, per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, o que de qualsevol manera fomenten la violència, amb especial atenció a aquells que atempten contra els drets dels diferents membres de la comunitat educativa.
4. A la sala del professorat s'habilitarà un tauler d'anuncis per a la informació de tipus sindical procedent de la junta de personal docent, del comité de salut i d'altres òrgans de representació del professorat.
5. Correspondrà a la direcció del centre, en l'àmbit de les seues competències, garantir l'ús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la secretaria del centre.
6. Tota la informació escrita haurà de complir les condicions d'accessibilitat universal necessàries perquè les persones destinatàries puguen accedir i comprendre el contingut, i caldrà posar especial èmfasi en la ubicació i organització de la informació, els contrastos de color, la dimensió de la lletra i la senzillesa del llenguatge, entre d'altres. Es tindran en compte les condicions d'accessibilitat en l'àmbit de la informació digital: https://ceice.gva.es/documents/169149987/172730389/Guia_Accessibilitat_Digital_Inclusio_Educativa_2020.pdf.
3.3.7. Ús social dels centres educatius
1. D'acord amb el que estableix l'article 89 del Decret 252/2019, la conselleria competent en matèria d'educació, els ajuntaments i els centres públics podran promoure l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics, fora de l'horari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d'activitats educatives, socioculturals, artístiques, esportives que no suposen obligacions jurídiques contractuals.
2. L'ús social dels centres no ha d'interferir, dificultar o impedir les activitats ordinàries del centre dins de l'horari escolar.
3. Correspon a la direcció del centre resoldre sobre l'ús social del centre fora de l'horari escolar quan les activitats que es vulguen realitzar siguen proposades pel consell escolar, les associacions de pares i mares i/o persones tutores legals, l'alumnat del centre i organismes dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.
4. Correspon a l'òrgan competent de l'Administració educativa resoldre sobre l'ús social del centre fora de l'horari escolar quan les activitats que es vulguen realitzar siguen promogudes per particulars o organismes no dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.
5. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l'ús d'edificis educatius han de contractar en tots els casos una pòlissa d'assegurança que done cobertura sobre la seua responsabilitat civil i la del personal al seu servei derivada de l'ús i de l'activitat, pels danys i els perjudicis que per la seua activitat es puguen ocasionar durant la realització d'aquesta.
6. L'ús dels espais del centre per part de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat i per les associacions de l'alumnat serà prioritari sobre el que en puga fer qualsevol altra associació o organització aliena a la comunitat escolar d'acord amb el que s'estableix en la normativa reguladora d'aquestes associacions.
7. El procediment per a l'ús social dels centres educatius serà el que estableix la conselleria competent en matèria d'educació.
3.3.8. Competències de les Forces i Cossos de Seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars
1. Les Forces i Cossos de Seguretat, sempre que siga en l'exercici de les funcions de prevenció i indagació, estan legitimades per a requerir la identificació de la ciutadania, amb l'únic objecte d'exercir les funcions de protecció de la seguretat que tenen encomanades i la correlativa obligació legal de les persones d'identificar-se.
2. Si les dades que es demanen consten en el centre docent i si el requeriment de cessió de dades prové de funcionàries o funcionaris amb adscripció a la Policia Judicial i aquests acrediten les ordres o instruccions donades per jutges, es considerarà que la persona responsable del fitxer ha de cedir les dades sol·licitades.
3. Davant de la sol·licitud d'entrar en els centres docents per part de les Forces i Cossos de Seguretat quan existisca un delicte flagrant, haurà de sol·licitar-se l'acreditació com a tals. En els altres casos, serà necessària la sol·licitud d'autorització al director territorial d'educació, en què conteste la interlocutòria del jutge o de la jutgessa i, si aquest no contesta en el termini establit, serà el centre educatiu l'encarregat de donar-hi el consentiment, excepte en el cas de la Policia Judicial.
4. La detenció dels menors d'edat de nacionalitat espanyola serà notificada pels agents de les Forces i Cossos de Seguretat a qui n'exercisca la pàtria potestat o la tutela, però també a qui en aquell moment en tinga la guàrdia de fet, és a dir, en aquest cas, al professorat del centre docent. Si la detenció es realitza a un menor d'edat estranger, els agents s'encarregaran de notificar-ho al cònsol o al Ministeri Fiscal.
5. En tot cas, cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE 209, 30.08.2004) i la Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat (DOGV 8436, 03.12.2018).
3.3.9. Salut i seguretat en els centres educatius
1. D'acord amb el que estableix l'article 91 del Decret 252/2019, els centres han de complir la normativa aplicable en matèria de seguretat i salut per a tots els empleats públics, docents i no docents, adscrits al centre.
2. En el web del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la Generalitat (sector educatiu), https://prevencio.gva.es/va/ed-gestion-de-la-prevencion, hi ha diferents protocols i procediments de treball així com instruccions operatives de treball.
3. Queden prohibides les activitats que perjudiquen la salut pública i, en particular, la publicitat, l'expedició i el consum de tabac i begudes alcohòliques, així com la col·locació de màquines expenedores d'aliments que no oferisquen productes saludables. A més, pel que fa al foment d'una alimentació saludable i sostenible en els centres educatius, caldrà ajustar-se al que dispose la normativa desplegada per les conselleries competents en matèria d'educació i en matèria de sanitat. Pel que fa a la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores d'aliments i begudes, caldrà seguir el que disposa el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
4. La pràctica d'activitats fisicoesportives en els centres educatius s'ha de realitzar d'acord amb les condicions de seguretat establides en la normativa vigent.
5. Els espais, serveis, processos, materials i productes han de ser utilitzats amb seguretat per tot l'alumnat. Els centres educatius han de garantir la protecció integral de la salut de tot l'alumnat.
6. Les direccions dels centres vetlaran perquè es complisquen les recomanacions de salut, higiene i sostenibilitat per a l'alumnat i per al personal docent i no docent del centre d'acord amb els protocols que determinen les autoritats sanitàries i els serveis de prevenció.
3.3.10. Assistència sanitària a l'alumnat
1. D'acord amb el que estableix l'article 93 del Decret 252/2019, els centres docents, en totes les qüestions relacionades amb l'atenció sanitària a l'alumnat, s'ajustaran al que estableix la normativa general sobre protecció integral de la infància i sobre salut escolar desplegada per les conselleries competents en aquestes matèries i en les instruccions i orientacions d'atenció sanitària específica en centres educatius desplegades conjuntament per les conselleries competents en educació i sanitat.
2. L'atenció sanitària de l'alumnat escolaritzat amb problemes de salut i del que puga requerir una intervenció urgent en l'horari escolar es regirà pel que es disposa en la Llei 10/2014, de 29 de desembre de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, i les normes que la despleguen. Cal tindre present que l'article 59, sobre salut escolar, de l'esmentada Llei 10/2014, ha sigut modificat mitjançant la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022.
3. Amb caràcter general, quan es formalitze la matrícula en el centre, se sol·licitarà una fotocòpia de la targeta sanitària de la Seguretat Social o de l'entitat asseguradora, pública o privada, que cobrisca l'atenció mèdica i hospitalària de l'alumnat.
4. Segons el punt dihuité, 4, de la Resolució de 28 de març de 2022, del director general de Centres Docents, per la qual s'estableix el calendari i es dicten instruccions respecte al procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per al curs 2022-2023 (DOGV 9308, 29.03.2022), l'alumnat ja no ha de presentar l'informe sanitari en els inicis i canvis d'etapa escolar en els processos de matriculació o canvi de centre, d'acord amb la modificació de l'article 59, sobre salut escolar, de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, efectuada per la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022.
No obstant això, també d'acord amb l'esmentada modificació, les persones progenitores o les persones tutores tindran la responsabilitat d'informar el centre educatiu en els casos en què la persona menor puga requerir una intervenció urgent en l'horari escolar, presente malalties que comporten modificacions en la dieta escolar o problemes de salut que requerisquen una adaptació curricular. En aquest cas, lliuraran una còpia de l'informe emés pel personal sanitari del seu centre d'Atenció Primària i/o Especialitzada de referència on es recullen aquests aspectes.
5. A més del que es preveu en els apartats anteriors, seran aplicables les orientacions i les pautes fixades en els protocols que, amb assessorament especialitzat previ, establisca l'òrgan superior que corresponga de la conselleria competent en matèria d'educació.
6. Per a l'adequada atenció conjunta amb sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017), o normativa que la substituïsca.
7. L'alumnat hospitalitzat o que està convalescent en el domicili haurà de continuar, en la mesura en què la seua malaltia ho permeta, el seu procés d'aprenentatge escolar. Per a això, s'establirà el procediment més adequat d'acord amb el que estableix la direcció general competent en matèria d'inclusió educativa.
3.3.11. Mesures d'emergència i plans d'autoprotecció del centre
1. D'acord amb el que estableix l'article 92 del Decret 252/2019, els centres establiran mesures d'emergència i, si escau, un pla d'autoprotecció, d'acord amb el que s'establisca en la normativa sobre la matèria, la implantació de la qual és responsabilitat de l'equip directiu. En aquest es detallaran els mecanismes i els mitjans disponibles per a fer front a qualsevol incidència que afecte la seguretat de les instal·lacions del recinte escolar o de les persones que l'utilitzen.
2. Per a la possible divulgació entre les forces i els cossos de protecció civil, així com per al seu registre i control administratiu, les mesures d'emergència i, si escau, el pla d'autoprotecció del centre s'haurà d'allotjar en l'aplicació informàtica que es determine a aquest efecte per a aquest procés.
3. Les mesures d'emergència i el pla d'autoprotecció contindran els passos que cal seguir des que es produeix una situació d'emergència fins que les persones que es troben en un centre escolar estiguen protegides. Totes les persones que formen la comunitat educativa han de conéixer aquestes mesures i els mecanismes per a posar-les en marxa. Aquestes mesures han de preveure la realització de simulacres, almenys un en cada curs escolar amb resultat positiu, per a garantir que hi ha un procediment ordenat amb el qual respondre a aquest tipus de situacions.
4. Aquestes mesures també inclouran els diferents procediments de control d'accés de persones alienes al centre educatiu, d'eixides justificades de l'alumnat durant el període lectiu i d'actuació davant d'un accident o incident escolar.
5. Quan les autoritats competents en matèria de seguretat i emergències decreten la suspensió de les activitats escolars, complementàries i extraescolars per declaració d'emergència per fenomen meteorològic advers o per qualsevol altra incidència ocorreguda en l'exterior del centre educatiu, s'hauran d'aplicar els procediments d'actuació i l'organització de l'activitat escolar establits davant de riscos d'aquesta naturalesa referits en el pla d'emergència, de manera que es permeta la salvaguarda de les persones i els béns, ateses les condicions concretes de persones, lloc i temps, i tenint en compte les instruccions que es dicten a aquest efecte. En aquest cas, l'ajuntament del municipi on es trobe ubicat el centre ha de prendre les decisions corresponents i notificar-les a la direcció del centre i a la direcció territorial corresponent.
6. En el cas que la incidència que dona origen a una situació d'emergència no puga ser controlada pels mitjans propis, es procedirà a avisar immediatament el Centre Coordinador de Seguretat i Emergències (112) i es posarà en marxa la situació preventiva (evacuació o confinament) que corresponga. De manera immediata, es comunicarà també aquesta incidència a la direcció territorial d'educació corresponent i al Comité de Seguretat i Salut Laboral.
7. En cas de robatoris, furts o destrosses a l'interior del recinte escolar, es posarà la denúncia corresponent i, si és el cas, es donarà part a l'entitat asseguradora i s'enviaran còpies d'ambdues a la direcció territorial d'educació corresponent i a la direcció general competent en matèria de centres docents.
8. En finalitzar la jornada escolar, el centre adoptarà les mesures que estime necessàries per a evitar possibles pèrdues o consums innecessaris de diferents subministraments, com aigua, electricitat o gas.
9. Les mesures d'emergència, i, si és el cas, el pla d'autoprotecció, hauran de preveure els procediments d'actuació necessaris per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a l'alumnat amb discapacitat i/o trastorn de l'espectre autista, a fi de garantir-ne la salut i la seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
10. Serà aplicable la normativa següent: Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Catàleg d'activitats amb risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre Autonòmic de Plans d'Autoprotecció (DOGV 7215, 17.02.2014), i l'Ordre 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, sobre plans d'autoprotecció o mesures d'emergència dels centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 6804, 26.06.2012).
11. Els centres educatius han de realitzar en cada curs escolar, almenys una vegada, un simulacre d'emergència. La participació en aquest és obligatòria per a tot el personal que estiga present en el centre en el moment de la realització i s'ha de realitzar, preferentment, en el primer trimestre del curs escolar.
12. El formulari que han d'omplir els centres públics en relació amb el simulacre d'evacuació està allotjat en la pàgina web de l'Oficina Virtual d'Educació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (OVICE), a un apartat específic anomenat «Mesures d'emergència: Fitxa núm. 4, informe valoració del simulacre»
https://ovice.gva.es/oficina_tactica/#/tramita/10007/10009/procedimientos,
13. S'ha de tramitar també, per mitjà de l'oficina virtual (OVICE), el document sobre mesures d'emergència denominat «Fitxa núm. 5, Característiques de l'establiment». Aquest document s'ha d'escanejar i adjuntar per mitjà del tràmit de l'oficina virtual anomenat «Mesures d'emergència: plans i documents», i custodiar-ne un exemplar al centre.
3.3.12. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
3.3.12.1. Adaptació de llocs de treball
Atenent l'article 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), per a garantir la protecció dels treballadors i treballadores sensibles a determinats riscos, recomanada en els informes mèdics laborals sobre adaptació del lloc de treball emesos pels metges i metgesses de medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), caldrà ajustar-se al que s'indica a continuació:
1. D'acord amb la instrucció operativa per a l'adaptació o canvi de lloc per motius de salut en l'Administració de la Generalitat, la persona interessada haurà de presentar la sol·licitud, dirigida a la Unitat Mèdica de la direcció territorial on es trobe destinada, mitjançant el tràmit telemàtic Z, disponible en l'enllaç https://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=18494
La sol·licitud de la persona interessada no és necessari que s'acompanye d'informes mèdics a priori.
En la sol·licitud haurà de constar:
En l'apartat corresponent a exposició de motius (C) s'haurà d'indicar la situació administrativa (funcionari/ària de carrera, interí/interina, laboral), el centre de treball i el lloc ocupat, així com les tasques desenvolupades en aquest.
En l'apartat corresponent a sol·licitud (D) s'haurà d'indicar: adaptació/canvi de lloc de treball i comunicar que es troba en situació d'alta/baixa mèdica.
En l'apartat (E), òrgan al qual dirigeix la sol·licitud, s'indicarà: Unitat Mèdica de la direcció territorial on es trobe destinada la persona sol·licitant.
2. La Unitat Mèdica de la direcció territorial, si ho considera oportú, traslladarà aquesta sol·licitud al Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL). En aquells casos que la Unitat Mèdica opte per no tramitar la sol·licitud al SPRL, la Unitat Mèdica proposarà a la direcció territorial, o a la direcció general, segons corresponga, les mesures necessàries que es deriven de la sol·licitud.
3. L'informe sobre si és procedent o no l'adaptació o canvi de lloc realitzat per l'SPRL serà remés a la Direcció General de Personal Docent.
De les resolucions de canvi de lloc, adaptació, o incapacitat laboral la direcció territorial, a la qual estiga adscrit el lloc, informarà la persona responsable del centre de treball, la persona sol·licitant i el Comité de Seguretat i Salut.
La Direcció General de Personal Docent, en els casos en els quals les mesures proposades en l'informe de l'SPRL siguen de la seua competència, analitzarà la viabilitat, i realitzarà la resolució corresponent, segons l'informe de l'SPRL, aquesta resolució es remetrà a la direcció territorial corresponent.
En la resta de casos, que siguen competència de la direcció territorial, siguen d'adaptació de lloc o d'incapacitat laboral, es remetrà l'informe a la direcció territorial corresponent. La direcció territorial, després d'analitzar les mesures proposades per l'SPRL procedirà a l'adaptació del lloc o a la tramitació de la incapacitat laboral.
4. Quan l'informe faça referència a un canvi d'adscripció de destinació, a un canvi d'especialitat d'entre les seues especialitats reconegudes en el centre, o a l'adequació d'horari i/o jornada, per part de l'òrgan competent en matèria de personal docent, s'ha de procurar adaptar el que siga procedent d'acord amb l'INVASSAT.
5. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'utilitzar de manera habitual un material de què el centre ja dispose, aquest l'ha de posar a la disposició del docent o la docent.
6. Quan el centre dispose d'aquest material, però aquest estiga ubicat en una aula, el o la docent haurà d'impartir docència, prioritàriament, en aquesta aula.
7. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'utilitzar de manera habitual un equip d'amplificació vocal portàtil, la direcció del centre educatiu ho ha de notificar a la Subdirecció General de Règim Jurídic i Gestió de Personal. Aquesta unitat farà els tràmits de contractació oportuns i l'enviarà al centre per a ús exclusiu del o la docent mentre romanga en aquell centre de treball. Quan el o la docent canvie de lloc de treball a un altre centre educatiu, la direcció del centre ho ha de notificar a la direcció general competent en matèria de personal docent perquè es produïsca el trasllat del material i se'n deixe constància.
3.3.12.2. Valoració de risc durant l'embaràs i la lactància
Atenent l'article 26 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), per a garantir la protecció de les treballadores en situació d'embaràs, part recent o lactància sensibles a determinats riscos, s'adoptaran les mesures necessàries per a evitar l'exposició a aquest risc, amb una adaptació de les condicions de treball, recomanades en els informes mèdics laborals sobre adaptació del lloc de treball, emesos pels metges i metgesses de medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), caldrà ajustar-se al següent:
1. D'acord amb la instrucció operativa que estableix el procediment per a sol·licitar la valoració de riscos durant l'embaràs i/o lactància, emesa per l'INVASSAT, la docent embarassada que vulga sol·licitar la llicència per risc durant l'embaràs i/o lactància notificarà la seua situació mitjançant el model d'imprés establit per a la notificació de l'embaràs, part recent o lactància dirigit a la direcció del centre docent on preste els seus serveis.
2. Juntament amb la sol·licitud s'adjuntarà la següent documentació d'acord amb el que s'estableix en la instrucció operativa de l'INVASSAT:
Informe emés pel seu o la seua especialista en Obstetrícia i Ginecologia on indique el tipus d'embaràs (únic/múltiple), setmanes de gestació, data probable de part i evolució de la gestació.
Haurà d'aportar analítica amb determinació d'immunitat enfront de Rubèola, Varicel·la, Citomegalovirus, Pallola, Parvovirus B19 i Parotiditis.
3. Rebuda la sol·licitud de la docent en el seu centre de treball, la direcció del centre emplenarà l'informe de l'annex 1 de les instruccions operatives de l'INVASSAT (informe del centre docent sobre descripció de tasques del lloc de treball) i el remetrà, juntament amb la sol·licitud de la docent, a la direcció territorial corresponent, de manera urgent i sempre preservant la confidencialitat de les dades de salut.
La direcció territorial remetrà la documentació, en el menor temps possible, al Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Propi (SPRL) de l'INVASSAT.
4. En l'informe per a la descripció de les tasques del lloc de treball haurà de figurar el curs o els cursos que està impartint la docent, s'indicarà també si la docent està més del 50 % de la jornada setmanal en una unitat específica en un centre ordinari. Si la docent imparteix l'assignatura d'Educació Física, s'adjuntarà la programació dels cursos que imparteix en el curs escolar corresponent.
5. En el cas que la docent embarassada ocupe un lloc que s'haja identificat de risc d'agressió en l'Avaluació de Riscos, s'aportarà un informe justificatiu d'existència o no d'antecedents i la problemàtica social almenys l'últim any. La direcció del centre emplenarà l'informe de l'annex 2 de les instruccions operatives de l'INVASSAT, disponible en l'enllaç: https://prevencio.gva.es/va/fp-proteccion-a-la-maternidad, i el remetrà juntament amb la sol·licitud de la docent a la direcció territorial corresponent.
3.3.12.3. Delegats i delegades de prevenció de riscos laborals
1. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), regula la participació i representació de les persones treballadores com a delegades de prevenció i membres del Comité de Seguretat i Salut. A l'efecte de facilitar les seues actuacions, d'acord amb el que disposa la Resolució d'11 de setembre de 2017, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual es procedeix a la publicació del Pacte d'acció sindical subscrit per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CCOO-PV i FeSP-UGT-PV (DOGV 8129, 18.09.2017), les delegades i els delegats de prevenció de riscos laborals del sector docent no universitari disposaran de quatre hores setmanals de dedicació a les seues funcions, dues de les quals seran lectives.
2. D'acord amb el que estableix l'article 94 del Decret 252/2019, per a col·laborar en l'acompliment de les funcions de l'activitat preventiva de nivell bàsic previstes en la normativa vigent, la direcció dels centres educatius podrà nomenar una persona coordinadora de prevenció de riscos laborals entre el personal docent triat pel claustre, preferentment amb destinació definitiva en el centre. Aquesta figura és diferent de la figura detallada en el punt anterior i les hores lectives de dedicació a les seues funcions hauran d'anar a càrrec del nombre global d'hores lectives setmanals utilitzades per a les diferents coordinacions sense que supose cap increment.
3.3.13. Canvis de denominació
Per a canviar la denominació d'un centre caldrà ajustar-se al que disposa l'article 5 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019). Els canvis de denominació hauran de tindre entrada en la Direcció General de Centres Docents amb anterioritat a l'1 de febrer de 2023 per tal que tinguen efecte a partir del curs 2023-2024.
4. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
4.1. Consideracions generals
1. D'acord amb el que es disposa en l'article 95 del Decret 252/2019, la programació general anual (d'ara en avant, PGA), és l'instrument bàsic que recull la planificació, l'organització i el funcionament del centre, com a concreció anual dels diferents aspectes recollits en el projecte educatiu, i estarà constituïda pel conjunt d'actuacions derivades de les decisions adoptades en el projecte educatiu elaborat en el centre i la concreció del currículum.
2. Recollirà tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, incloent-hi els projectes, el currículum, les normes i els plans d'actuació acordats i aprovats que es desenvoluparan durant cada curs escolar, i facilitarà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, el correcte exercici de les competències dels diferents òrgans de govern i de coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar sobre la base dels principis de coeducació.
3. Els centres d'Educació Secundària hauran d'elaborar al principi de cada curs acadèmic una programació general anual.
4. Quant al currículum, els centres elaboraran les propostes pedagògiques imprescindibles per tal d'iniciar en el curs 2022-23 la seua implantació en els cursos primer, i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.
5. La PGA serà de compliment obligat per a tots els membres de la comunitat escolar.
4.2. Continguts de la PGA
D'acord amb el que es disposa en l'article 97 del Decret 252/2019, els seus continguts s'adequaran al que s'estableix en la normativa bàsica, en aquest decret i en les disposicions vigents que establisquen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut de la PGA.
A aquests efectes, la PGA ha d'incloure: informació de caràcter administratiu i el Pla d'actuació per a la millora.
4.2.1. Informació administrativa
És el document d'organització administrativa del centre i ha de constar de l'estadística de principi de curs (ITACA), l'informe de context (facilitat per l'Administració educativa), la situació de les instal·lacions i de l'equipament, l'horari general, l'actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs, els calendaris i altres informacions relatives als suports humans i als recursos materials del centre que puguen ser d'interés.
4.2.1.1. Horari general del centre
1. L'horari s'ajustarà al que es disposa en la normativa autonòmica que regula l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, en l'article 84 del Decret 252/2019 i, a la jornada escolar que tinga autoritzada el centre, d'acord amb el marc normatiu establit per la conselleria competent en matèria d'educació.
2. L'horari general del centre en reflectirà totes les activitats i s'acomodarà al millor aprofitament de les activitats docents i a les particularitats del centre. Aquest horari general transcorrerà entre l'obertura i el tancament de les instal·lacions durant el curs escolar, i haurà d'especificar:
a) L'horari de funcionament en el qual estarà disponible per a la comunitat educativa cadascun dels serveis i de les instal·lacions del centre, dins i fora de la jornada escolar, i les condicions per a fer-ne ús.
b) La jornada de les activitats escolars lectives i de les activitats complementàries, així com els programes que conformen l'oferta educativa del centre, que es desenvoluparà de dilluns a divendres.
c) L'horari disponible per a les activitats extraescolars.
3. L'equip directiu atenent les particularitats de cada centre i el millor aprofitament de les activitats docents i complementàries, amb les aportacions del claustre i del consell escolar, elaborarà la proposta de l'horari general del centre.
4. La direcció del centre, amb l'informe previ del claustre i del consell escolar, i per raó de les atribucions que confereix a aquest òrgan l'article 132 de la Llei orgànica 2/2006, amb la modificació efectuada per la Llei orgànica 3/2020, aprovarà l'horari general del centre i el posarà a disposició de la comunitat educativa, per mitjans electrònics o telemàtics, a través de la plataforma ITACA.
5. Respecte als dies/períodes lectius del curs, se seguirà el que dispose la resolució del director general de Centres Docents per la qual es fixe el calendari escolar del curs acadèmic 2022-2023.
6. Consideracions generals per a l'elaboració dels horaris:
a) En els centres en què encara no estiga constituït el consell escolar, la direcció, oït el claustre, aprovarà l'estructura de l'horari general del centre i la jornada escolar.
b) L'horari general del centre fixarà les hores i les condicions en les quals el centre romandrà obert.
c) S'establirà la durada i distribució dels períodes lectius i els procediments necessaris per a atendre l'alumnat durant la seua permanència en el centre.
d) Les direccions territorials, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, podran autoritzar uns horaris que no s'ajusten als criteris generals quan així ho exigisquen les necessitats d'escolarització, la utilització del transport escolar en centres d'àmbit rural o comarcal, o la realització de la formació en centres de treball. El termini de sol·licitud d'horari especial finalitzarà el 15 de juny del curs anterior al curs per al qual se sol·licita.
e) L'horari autoritzat per la direcció territorial competent en matèria d'educació podrà mantindre la seua vigència mentre no es resolga l'autorització d'una nova sol·licitud de modificació d'horari per part del centre, si així ho contempla la normativa que regule l'ordenació de l'ESO i del Batxillerat.
La mesura anterior farà que no siga necessari tornar a autoritzar tots els cursos amb els horaris que ara denominem com a «horaris especials».
f) En els centres en què hi haja serveis residencials, l'horari general del centre haurà de preveure el desenvolupament de totes les activitats acadèmiques, formatives i residencials i distingir entre dies lectius, no lectius i festius.
7. La direcció territorial competent en matèria d'educació podrà unificar i reorganitzar, quan concórreguen circumstàncies especials derivades de l'organització del transport escolar o altres factors que ho justifiquen, l'horari general dels centres d'una localitat, un barri o una zona.
4.2.1.2. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat, del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa
4.2.1.2.a. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat
1. Durant la jornada escolar, el currículum es desenvoluparà a través d'un mínim de cinc i un màxim de huit sessions lectives diàries, de dilluns a divendres. Les sessions lectives tindran una durada mínima de 55 minuts. Després de cada dues o tres sessions lectives hi haurà un període de descans de 20 minuts, com a mínim. En el cas de Batxillerat nocturn model B, en funció de circumstàncies que impossibiliten establir aquesta configuració de jornada escolar i/o durada mínima de la sessió lectiva, cada centre podrà establir una durada mínima de 45 minuts i establir només un període de descans.
2. La distribució de l'horari lectiu per als cursos primer i tercer d'Educació Secundària Obligatòria i de primer de Batxillerat s'adequarà al que s'estableix per a les diferents matèries o àmbits de l'Educació Secundària Obligatòria o Batxillerat en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum de les diferents etapes impartides en el centre.
3. La distribució horària de l'horari lectiu per als cursos segon i quart d'Educació Secundària Obligatòria i segon de Batxillerat s'adequarà al que s'estableix en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
4. Els centres docents públics i privats concertats podran efectuar ampliacions de l'horari escolar sense que, en cap cas, supose discriminació de cap mena, ni s'imposen aportacions a les famílies ni exigències a la conselleria competent en matèria d'educació, tal com estableix l'article 120.4 de la Llei orgànica 2/2006 amb la modificació efectuada per la Llei orgànica 3/2020. L'ampliació de l'horari escolar podrà efectuar-se per mitjà de l'increment del nombre de sessions lectives diàries, sense perjudici del que disposen el punt 3 d'aquest apartat i la normativa vigent en matèria de jornada escolar.
5. La direcció del centre haurà de garantir l'atenció lectiva a l'alumnat del centre fins a l'últim dia establit en el calendari escolar. En aquest sentit, l'atenció lectiva a l'alumnat podrà incorporar repassos, exàmens, recuperacions, etc., però en cap cas es podrà suspendre ni disminuir aquesta atenció a l'alumnat abans de les dates fixades pel calendari escolar per a la finalització de les activitats escolars del corresponent curs acadèmic.
4.2.1.2.b. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris del professorat i del personal no docent d'atenció educativa
1. La direcció d'estudis haurà d'elaborar l'horari del personal docent, d'acord amb els criteris aprovats pel claustre i que amb caràcter previ haurà establit.
2. La direcció d'estudis, en la confecció dels horaris del professorat, tindrà especialment en compte les hores de coordinació de l'equip educatiu que imparteix classe a un mateix grup d'alumnat i de la resta d'equips i òrgans de coordinació, per a donar una resposta educativa coherent al conjunt de l'alumnat.
3. La direcció d'estudis ha d'organitzar els horaris del personal especialitzat, docent i no docent, de suport a la inclusió, d'acord amb els criteris del claustre, les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i els plans d'actuació personalitzats de l'alumnat. Per a aquesta tasca ha de comptar amb l'assessorament del departament d'Orientació Educativa i Professional.
4. La direcció d'estudis ha d'elaborar l'horari del personal no docent d'atenció educativa d'acord amb el que disposa la normativa vigent, tal com s'indica en els apartats 6.2. i 6.4. d'aquestes instruccions.
4.2.1.3. Calendari d'avaluacions i recuperacions
1. Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han d'establir el nombre i el calendari de les sessions d'avaluació que es realitzaran per a cada curs acadèmic i grup d'alumnat al llarg del període lectiu ordinari del curs.
2. En els centres públics, la comissió de coordinació pedagògica proposarà al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació perquè siguen aprovades.
3. Les sessions d'avaluació que es realitzen al llarg del curs, incloent-hi, l'avaluació final, seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període d'avaluació siga semblant.
4. En el cas de Batxillerat, l'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades. Tant en els centres públics com en els centres privats concertats, per als cursos de primer i segon de Batxillerat, les proves extraordinàries i la sessió d'avaluació final extraordinària han d'estar acabades el 30 de juny de 2023.
4.2.1.4. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes a les persones representants legals de l'alumnat
1. Serà establit amb la finalitat de dotar d'operativitat i eficiència aquests òrgans: consell escolar, equip directiu, claustre, comissió de coordinació pedagògica, i equips docents i educatius.
2. Amb l'objectiu d'analitzar, valorar i reorientar, si cal, l'acció educativa s'elaborarà un calendari per al lliurament d'informació a les persones progenitores i/o representants legals de l'alumnat perquè coneguen la seua situació educativa amb la finalitat de millorar-la.
3. Es preveuran també els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb les persones progenitores i/o representants legals de l'alumnat (cronograma, contingut i altres aspectes relacionats).
4.2.1.5. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs de treball docent
4.2.1.5.a. Capacitació lingüística del professorat
1. S'ha d'aplicar el que s'indica en l'Ordre 3/2020, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l'accés i l'exercici de la funció docent en el sistema educatiu valencià (DOGV 8736, 10.02.2020, amb correcció de dades publicada el 09.04.2020), modificada per l'Ordre 4/2021, de 4 de febrer, publicada el 08.02.2021.
2. El certificat de nivell C1 de coneixements de valencià de la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià) o equivalents, d'acord amb la normativa vigent, serà la competència idiomàtica necessària per a vehicular àrees no lingüístiques en valencià en les etapes d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació de les Persones Adultes.
El certificat de nivell C1 també és la competència idiomàtica necessària per a vehicular en Secundària àmbits en els quals s'incloga la matèria de Valencià: Llengua i Literatura.
3. El certificat de nivell C1, d'acord amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) i amb el Decret 61/2013, de 17 de maig, del Consell, pel qual s'estableix un sistema de reconeixement de la competència en llengües estrangeres a la Comunitat Valenciana i es crea la Comissió d'Acreditació de Nivells de Competència en Llengües Estrangeres (DOGV 7027, 20.05.2013), serà la competència idiomàtica necessària per a vehicular àrees no lingüístiques en la llengua estrangera del certificat corresponent, en les etapes d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, cicles formatius de Formació Professional i Formació de les Persones Adultes. D'acord amb la disposició transitòria segona de la Llei 4/2018, amb caràcter transitori i fins al curs acadèmic 2026-2027, es considerarà que disposa de la competència suficient per a vehicular àrees en anglés el professorat que acredite el nivell de coneixement B2 d'anglés, d'acord amb el MECR.
4. El màster que habilita per a l'exercici de les professions de professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i ensenyament d'idiomes, el certificat oficial que acredita estar en possessió de la formació equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, amb la modificació efectuada per la Llei orgànica 3/2020, per a aquelles persones que, per raons derivades de la seua titulació, no puguen accedir als estudis del màster anterior, juntament amb els títols i certificats inclosos en la disposició transitòria huitena de l'esmentada llei, són la formació que ha de garantir que la competència didàctica del professorat siga l'adequada per al compliment dels objectius del Programa d'educació plurilingüe i intercultural que regula la Llei 4/2018, de 21 de febrer, en l'article 27.
5. Amb la finalitat que les titulacions administratives indicades a continuació puguen ser comprovades d'ofici per l'Administració, els funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents que estiguen en possessió d'aquestes hauran d'instar-ne la inscripció en el Registre de Personal Docent, segons el que disposa la Resolució de 9 de maig de 2014, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es regula el registre de titulacions per als procediments de provisió de llocs del personal docent no universitari de la Comunitat Valenciana (DOGV 7273, 14.05.2014):
a) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià.
b) Diploma de Mestre de Valencià.
c) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Llengua Estrangera.
d) Certificat de nivell C1, o superior, de coneixements de valencià de la JQCV o equivalents.
e) Certificat de nivell B2, o superior, d'idiomes estrangers, d'acord amb el MECR.
Tot això, sense perjudici del que es disposa en la disposició transitòria primera de l'Ordre 3/2020, modificada per l'Ordre 4/2021, de 4 de febrer (DOGV 9015, 08.02.2021).
6. A aquest efecte, el professorat haurà de presentar les seues sol·licituds en els òrgans que es determinen per a cada títol en la Resolució de 4 de juny de 2013, de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions sobre l'expedició de les titulacions administratives que faculten per a l'ensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en els ensenyaments no universitaris a la Comunitat Valenciana (DOGV 7054, 26.06.2013).
7. Les titulacions administratives inscrites o expedides pels registres de coneixements de valencià i de formació del professorat, dependents dels òrgans competents en matèria de política lingüística i formació del professorat no universitari, seran anotades d'ofici en el Registre de Personal Docent al personal funcionari de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents.
4.2.1.5.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià
Segons l'Ordre 90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els serveis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat (DOGV 7148, 08.11.2013), els llocs de treball corresponents, entre d'altres, als funcionaris docents del cos de professors/res i catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari en centres docents públics, amb independència que siguen ocupats pels funcionaris dels cossos esmentats o per funcionaris de qualssevol altres cossos docents, i els llocs de treball corresponents al professorat de Religió estan catalogats amb requisit lingüístic de valencià, sense perjudici de les excepcions previstes en l'article 4 i en la disposició addicional primera de l'esmentada ordre.
4.2.1.5.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera
1. D'acord amb la Resolució de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'estableixen criteris de classificació i provisió mitjançant comissions de servei, adjudicació provisional i/o en règim d'interinitat de llocs de treball docent que imparteixen en una llengua estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents públics de la Comunitat Valenciana (DOGV 6969, 20.02.2013), la classificació de llocs amb perfil lingüístic en llengües estrangeres serà conseqüència directa que els titulars definitius o provisionals d'aquests impartisquen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en llengua estrangera i únicament determina que les substitucions d'aquests es realitzaran en règim d'interinitat amb professorat amb les competències lingüístiques acreditades.
2. En aquest sentit, la direcció dels centres educatius ha de registrar, en el procediment informàtic de gestió d'horaris i grups ITACA, quins docents imparteixen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera, per a poder classificar per un curs escolar els seus llocs amb el requisit lingüístic corresponent de la llengua en la qual es vehiculen les àrees, matèries i mòduls corresponents. Aquells centres la gestió d'horaris i grups dels quals no es faça mitjançant aquest procediment informàtic han de comunicar les dades a la Inspecció Territorial d'Educació de la direcció territorial corresponent, al Servei de Gestió i Determinació de Plantilles de Personal Docent de la Subdirecció General de Personal Docent i al Servei d'Educació Plurilingüe de la direcció general en matèria d'ordenació.
3. El personal docent que impartisca matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera, d'acord amb el Projecte lingüístic de centre, haurà d'estar habilitat o tindre acreditada la competència lingüística d'acord amb el procediment previst en la Resolució de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es convoca el professorat dels nivells d'ensenyament no universitari per a l'acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o mòduls no lingüístics (DOGV 6803, 25.06.2012).
4.2.1.6. Llibres de text i altres materials curriculars
1. Els llibres de text i altres materials curriculars són els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament del programa complet d'una matèria, àrees o mòduls, en tot el que disposa la normativa vigent sobre el currículum de la Comunitat Valenciana. Es tracta del material que es requereix per al desenvolupament de les activitats derivades del currículum en el centre. En l'exercici de l'autonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i/o la resta de materials didàctics que hagen d'utilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments i, d'acord amb el Pla director de coeducació, s'han d'incorporar materials d'autoria femenina.
2. El disseny i la creació dels diferents recursos i materials pedagògics i didàctics ha de permetre l'avanç de tot l'alumnat tenint en compte els següents aspectes:
La mirada global i respectuosa amb totes les cultures des d'una perspectiva crítica.
L'eliminació de barreres d'accés i de comunicació.
La perspectiva de gènere, tot promovent-ne la igualtat.
El llenguatge inclusiu.
La presència equitativa de dones i homes en els diferents àmbits.
L'eliminació de barreres d'accés i de comunicació.
La diversitat i riquesa de materials.
Que estiguen lliures d'estereotips sexistes o discriminatoris.
3. Els llibres de text i la resta de materials curriculars han d'estar en consonància amb la llengua curricular en què s'haja de vehicular l'assignatura, segons el que s'establisca en el PLC autoritzat.
4. En l'elaboració i la utilització de materials curriculars, el professorat s'haurà d'atindre al que disposa l'article 32 de la Llei de propietat intel·lectual, Text Refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE 97, 22.04.1996), modificat per la Llei 21/2014, de 4 de novembre (BOE 268, 05.11.2014), pel Reial Decret llei 2/2018, de 13 d'abril (BOE 91, 14.04.2018), i per la Llei 2/2019, d'1 de març (BOE 53, 02.03.2019), pel que fa a les cites, ressenyes i il·lustracions amb finalitats educatives o d'investigació científica.
Quant a la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i/o material didàctic en els centres públics i privats concertats, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7806, 15.06.2016), així com a la convocatòria corresponent al curs 2022-2023 i a les instruccions dictades a aquest efecte.
Els centres docents han d'orientar les seues actuacions cap a la reutilització de llibres de text i materials didàctics, així com cap a l'elaboració de materials propis.
5. Els departaments didàctics o equips pedagògics podran optar pel llibre de text en format imprés o digital, per materials curriculars que despleguen el currículum de la matèria corresponent o per materials didàctics d'elaboració pròpia que s'ajusten a la normativa vigent a la Comunitat Valenciana, sempre considerant els formats que s'adapten a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requerisca una presentació accessible d'aquests.
6. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada centre per l'òrgan competent, s'exposaran en el tauler d'anuncis i en la pàgina web del centre durant el mes de juny. S'haurà d'informar la junta directiva de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats pel centre.
7. Atesa la situació de canvi legislatiu que implicarà la implantació dels nous currículums per aplicació de la LOMLOE, s'haurà d'actuar d'acord amb les instruccions de renovació i reposició de llibres de text i material curricular per al curs 2022-2023, del director general de Centres Docents, i també amb les corresponents resolucions del programa de banc de llibres de text i material curricular per al curs 2022-2023.
8. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la data en què s'hagen adoptat.
Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, podran allargar la vida útil dels llibres de text i/o materials curriculars didàctics que estiguen en bon estat, amb la finalitat de racionalitzar la despesa pública, atenent criteris de corresponsabilitat i sostenibilitat. Per això, s'haurà de reposar únicament aquell material que estiga deteriorat i no reunisca les condicions necessàries per a ser reutilitzat.
En el cas de ser imprescindible la renovació o reposició de llibres de text, materials didàctics o material d'elaboració pròpia, es durà a terme la dotació econòmica en els centres en funció de les necessitats i la dotació pressupostària màxima per a cada un d'aquests.
9. La selecció i adopció dels llibres de text i/o altres materials didàctics no requerirà l'autorització prèvia de l'Administració educativa. En tot cas, aquests hauran d'adaptar-se al rigor científic adequat a les edats de l'alumnat i al currículum aprovat per l'Administració educativa i, a més, hauran d'estar en la llengua corresponent segons el Projecte lingüístic de centre. Així mateix, han d'utilitzar llenguatge inclusiu i han de reflectir i fomentar el respecte als principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals.
10. Les normes d'utilització i conservació dels llibres de text i material curricular cedits a l'alumnat en règim de préstec s'han d'incloure en les normes d'organització i funcionament del centre escolar. Tant el programa de reutilització com les normes d'utilització i conservació hauran de ser aprovats pel claustre i pel consell escolar.
11. El consell escolar podrà constituir una comissió per a la coordinació i gestió del banc de llibres i material curricular, sense perjudici de les funcions assignades a la persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars en l'apartat 5.6.5 d'aquestes instruccions.
12. En el cas dels centres privats concertats, l'aprovació de les normes d'utilització i conservació, l'aprovació dels materials didàctics i llibres de text i la determinació de les funcions encomanades en aquest punt correspondran als òrgans que tinguen atribuïdes les competències o, si és el cas, als òrgans que determine la titularitat del centre.
13. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari d'inspecció que exerceix l'Administració educativa sobre la totalitat d'elements que integren el procés d'ensenyament i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als principis i valors continguts en la Constitució i en el que disposa la LOMLOE.
4.2.1.7. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu derivades de discapacitat
Els centres podran sol·licitar productes individuals de suport a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a l'accés al currículum de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, d'acord amb els criteris i terminis establits en la Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGV 8673, 08.11.2019).
4.2.1.8. Programa anual de menjador escolar
1. La direcció del centre docent ha d'elaborar per a cada curs un programa, que ha de ser aprovat pel consell escolar del centre, que ha de respectar i desenvolupar el projecte educatiu de menjador escolar del centre i establir els aspectes concrets d'organització i funcionament del menjador en cada curs.
2. Seran aplicables:
L'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7845, 05.08.2016).
Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
Aquelles altres normes o instruccions que puga desplegar tant la conselleria competent en matèria d'educació com la competent en matèria de sanitat per a establir mesures higienicosanitàries de prevenció de la salut de l'alumnat i del personal docent i no docent que siga usuari d'aquest servei complementari.
4.2.1.9. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
1. Respecte a les activitats complementàries i a les activitats extraescolars caldrà ajustar-se al que s'especifica en els articles 72 i 73 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, respectivament.
2. D'acord amb el que estableix l'article 19 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, correspon a la persona titular de la vicedirecció del centre promoure i organitzar la realització d'activitats extraescolars i complementàries, segons les directrius aprovades pel consell escolar del centre.
3. Els serveis complementaris es refereixen al servei complementari de menjador escolar, de transport escolar, la biblioteca escolar i altres serveis complementaris.
4. En les activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris s'haurà de tindre en compte que siguen accessibles per a tot l'alumnat, que no discriminen cap membre de la comunitat educativa i que no tinguen ànim de lucre.
5. Quan les activitats complementàries i extraescolars incloses en la programació general anual impliquen un desplaçament de personal docent i no docent fora del centre, o s'allarguen més enllà de la finalització de la jornada escolar, correspon a la direcció del centre l'autorització de la comissió de serveis en aquells supòsits en què aquesta done lloc a indemnització per raó del servei segons disposa el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 17.02.1997); i les seues modificacions posteriors efectuades pel Decret 88/2008, de 20 de juny (DOGV 5791, 24.06.2008), pel Decret 64/2011, de 27 de maig (DOGV 6531, 30.05.2011), i pel Decret 95/2014, de 13 de juny (DOGV 7299, 19.06.2014), i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019). En aquest cas, les despeses seran a càrrec del pressupost del centre.
6. Caldrà ajustar-se, a més, al que s'estableix en la normativa següent:
El claustre de professorat i el consell de delegats i delegades tindran competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares, i les associacions de l'alumat, segons el que s'estableix respectivament en el Decret 126/1986 (DOGV 466, 14.11.1986), i en el Decret 127/1986 (DOGV 462, 10.11.1986).
El Decret 77/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre regulació del transport escolar (DOGV 186, 23.08.1984); el Reial decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors (BOE 105, 02.05.2001), així com el que disposa la normativa específica que es dicte per a establir les condicions per a ser usuari del servei de transport escolar col·lectiu durant el curs 2022-2023, i en la convocatòria corresponent d'ajudes individuals per al servei de transport escolar durant aquest curs escolar.
L'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 7845, 05.08.2016).
També és aplicable el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018), i la convocatòria per a la concessió d'ajudes de menjador escolar als centres educatius per al curs escolar 2022-2023.
7. Les activitats extraescolars i complementàries i els serveis complementaris que s'inclouen en la PGA seran organitzats i realitzats pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb les corporacions locals, i s'han de fer amb la participació de tota la comunitat educativa, especialment de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat. En tot cas, les persones que desenvolupen activitats extraescolars amb l'alumnat del centre menor d'edat hauran d'aportar el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals.
8. El programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris podrà incloure, entre altres:
a) Les activitats i serveis culturals.
b) Els viatges d'estudi i els intercanvis escolars que es pretenguen realitzar.
c) Les activitats esportives i artístiques que es fan dins i fora del recinte escolar.
d) L'organització, el funcionament i l'horari de la biblioteca del centre.
e) Totes les altres que es consideren convenients.
9. Aquestes activitats poden estar promogudes per altres administracions, organitzacions i entitats d'iniciativa social, i comptaran amb el concurs del voluntariat i en contacte amb els centres educatius i el seu professorat. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport promourà acords amb les diputacions i els ajuntaments per a l'organització i finançament de les activitats extraescolars assenyalades.
10. Tota activitat extraescolar o complementària que es realitze fora del centre requerirà, per a la participació de cada alumne o alumna menor d'edat, l'autorització prèvia de les persones progenitores i/o persones tutores legals, en què haurà de constar:
Nom i cognoms i número de DNI, passaport o altre document legal de les persones progenitores i/o persones tutores legals que autoritza la participació de l'alumnat en l'activitat. En el cas de separació legal, el document haurà d'estar signat pel progenitor/a o representant legal amb qui l'alumne/a convisca, sense perjudici d'allò que s'indica en la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació (DOGV 8490, 20.02.2019).
Nom, cognoms i curs de l'alumne o l'alumna al qual s'autoritza.
Lloc on es desenvoluparà l'activitat.
Hora de començament i hora de finalització aproximada de l'activitat.
Professors i professores responsables.
Preu de l'activitat.
Observacions de les persones progenitores i/o persones tutores legals.
En el revers de l'autorització podran indicar-se les normes de comportament de l'alumnat.
L'organització del personal, de les mesures i dels suports hauran de garantir la participació de tot l'alumnat en les activitats extraescolars. Quan es tracte de la participació d'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, es facilitarà la participació de les famílies i/o dels agents externs.
11. En els centres en què hi haja serveis residencials, el personal especialitzat programarà les activitats residencials i formatives, d'acord amb les directrius elaborades prèviament pel consell escolar del centre i sota la coordinació i la supervisió dels òrgans residencials corresponents. Així mateix, col·laborarà en la programació d'aquelles activitats que es referisquen a l'orientació i la tutoria d'alumnat i a les activitats complementàries.
12. D'acord amb l'Ordre 32/2016, de 12 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s'aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a la realització d'activitats complementàries per a l'alumnat escolaritzat en centres d'Educació Especial o en unitats d'Educació Especial ubicades en centres ordinaris sostinguts amb fons públics (DOGV 7829, 15.07.2016), els centres docents que disposen d'unitats específiques poden participar en la convocatòria anual per a la subvenció de les activitats complementàries en què participe aquest alumnat: https://ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/activitats-complementaries.
4.2.1.10. Programa d'activitats formatives de centre
1. El Pla biennal de formació permanent del professorat de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional (d'ara en avant, PFP), dins del seu període de vigència, és l'instrument que estableix els objectius, defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
El Programa d'activitats formatives de centre (PAF), dins del marc general establit per a tota la Comunitat Valenciana per la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional a través del seu PFP, i tenint en compte els plans anuals d'actuació (PAA) dels CEFIRE de referència i les necessitats formatives del centre, estableix per a cada curs escolar el conjunt d'activitats formatives destinades a contribuir a la millora dels centres i a l'èxit del seu alumnat tant en el terreny personal, social, com pròpiament escolar, des de les més altes cotes de presència i participació, igualtat i coeducació.
2. Aquest programa formarà part de la programació general anual (PGA), tindrà com a finalitat assolir els objectius establits en el PEC i en el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
3. La persona coordinadora de formació del centre (d'ara en avant, CFC), en estreta col·laboració amb la direcció d'aquest, articularà la identificació de necessitats formatives, tant col·lectives com individuals, del claustre i personal de suport, i les inclourà en el PAF. També buscarà la complementarietat amb les diferents ofertes formatives definides en el marc del PFP de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
4. El PAF serà avaluat en el marc de la memòria final de curs, junt amb la resta dels elements que conformen la PGA, per la persona CFC en estreta col·laboració amb la direcció del centre, les diferents persones coordinadores de les activitats formatives (CAF) i altres agents educatius participants, tenint en compte l'impacte que ha tingut en la millora de la pràctica docent, la qualitat de l'ensenyament i l'opinió del claustre de professorat. Les propostes de millora es tindran en compte quan es dissenye el nou PAF.
4.2.2. Pla d'actuació per a la millora
1. D'acord amb el que estableix l'article 98.1 del Decret 252/2019, el Pla d'actuació per a la millora (PAM), considerat com a la part pedagògica de la PGA, és el document en el qual es concreta la intervenció educativa que es durà a terme en el centre educatiu i en el seu entorn, durant un curs escolar.
2. Les finalitats del PAM s'estableixen en l'article 98.2 de l'esmentat Decret 252/2019, i són les següents: incrementar el percentatge d'alumnes que aconsegueix els objectius i les competències educatives corresponents, reduir l'absentisme escolar, millorar la competència emocional i les habilitats d'interacció social de l'alumnat per a aconseguir una integració socioeducativa més elevada i desenvolupar accions per a previndre i compensar les desigualtats en educació des d'una perspectiva inclusiva.
3. Els centres educatius inclouran en el seu Pla d'actuació per a la millora (PAM) del curs 2022-2023 el disseny i organització d'activitats que tinguen com a principi fonamental la consolidació, reforç i recuperació dels aprenentatges imprescindibles perquè tot l'alumnat puga seguir amb èxit el curs 2022-2023, especialment l'alumnat amb majors dificultats d'aprenentatge.
4. A més, els centres docents, en el marc de la seua autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, podran organitzar programes o actuacions de disseny propi que desenvolupen qualsevol de les línies d'actuació que especifica l'article 4 del Decret 104/2018, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, i que hauran d'incloure en el seu PAM.
5. Per al desenvolupament del PAM, el centre comptarà amb els recursos personals que tinga assignats per a cada curs escolar. No obstant això, la direcció general competent en matèria de personal docent, en el cas dels centres públics dependents de la Generalitat, i la direcció general competent en matèries de centres docents, en el cas dels centres concertats, podrà assignar per a cada curs escolar professorat addicional als centres docents per al desenvolupament d'aquest programa, per a la qual cosa tindrà en compte la proposta realitzada per la direcció general competent en matèria d'innovació educativa i ordenació.
6. Amb l'objectiu d'organitzar la pràctica docent, i amb el coneixement de la dotació completa d'hores de professorat de la qual disposen, els centres educatius hauran d'elaborar el disseny de les actuacions que es duran a terme dins del seu PAM durant el curs 2022-2023. Aquest disseny haurà de ser aprovat pel claustre i el consell escolar, junt amb la PGA, abans del 15 de novembre de 2022. Posteriorment, s'hauran d'omplir les actuacions que configuren el PAM del curs 2022-2023 en l'apartat corresponent d'ITACA.
7. D'acord amb el que estableix l'article 98.3 del Decret 252/2019, el PAM haurà de contindre, almenys, els elements següents:
a) Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan per a atendre la diversitat de l'alumnat des d'una perspectiva inclusiva.
b) L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al Pla d'igualtat i convivència.
c) Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM.
4.2.2.1. Descripció de les intervencions educatives que es desenvoluparan per a atendre la diversitat de l'alumnat des d'una perspectiva inclusiva
4.2.2.1.a. Consideracions generals
Cada centre, sempre partint de l'anàlisi de les barreres contextuals per a la inclusió, haurà de descriure quines són les mesures, actuacions, plans i programes necessaris per a donar resposta educativa per a la inclusió de tot l'alumnat.
Les línies generals que hauran de centrar el disseny anual que els centres hauran de realitzar en el seu PAM haurà de partir de les mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat que hagen establit, i que han estat descrites en l'apartat 1.2.6.4 d'aquestes instruccions.
4.2.2.1.b. Proposta pedagògica de departament
1. Cada departament, coordinat i dirigit pel cap de departament, i en el cas dels centres privats l'òrgan amb competències anàlogues, ha d'elaborar la proposta pedagògica de departament, i ha de reflexionar de manera compartida sobre el sentit de les seues actuacions, la coherència de les propostes que ofereixen a l'alumnat i l'adequació de l'organització i selecció dels materials.
2. La proposta pedagògica per a cada departament ha de concretar els elements del currículum necessaris per a planificar l'acció educativa, així com els instruments de recollida i registre d'informació, i la resposta educativa per a la inclusió. La proposta inclourà, almenys, els següents elements: la concreció de les competències específiques en el cicle o curs en qüestió, la selecció dels sabers bàsics necessaris per a adquirir i desenvolupar les competències específiques, i la concreció dels criteris d'avaluació de les competències específiques.
Aquests acords han de formar part de la proposta pedagògica corresponent, que s'ha de recollir en la concreció curricular del centre.
3. La concreció curricular, a més de la proposta pedagògica prevista en el punt 2, ha d'incloure:
Els models d'informes d'avaluació per a l'ESO i el Batxillerat.
Els instruments de recollida i de registre de la informació.
4. Els centres elaboraran les propostes pedagògiques imprescindibles per tal d'iniciar en el curs 2022-2023 la seua implantació en els cursos primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.
4.2.2.1.c. Programacions d'aula
1. Les programacions d'aula, fruit de la reflexió pedagògica, s'han de considerar un instrument flexible i obert, en construcció, revisió i millora constants i s'elaboraran per a cada curs escolar, per part del professorat, sota la coordinació de la COCOPE a partir de la concreció curricular de centre i les propostes pedagògiques de departament.
2. Les programacions d'aula han de projectar les intencions educatives del professorat en l'organització de les situacions d'aprenentatge i desenvolupament que s'oferiran al grup classe en el context educatiu, d'acord amb les característiques, els interessos i necessitats col·lectives i individuals de l'alumnat.
3. Programacions d'aula per als cursos primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.
Atés que en el curs 2022-2023 els cursos primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat han de prendre com a referents d'avaluació el que dispose la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquestes etapes en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, les programacions d'aula s'han d'ajustar al que es descriu a continuació. La programació d'aula partirà de la proposta pedagògica de departament i haurà d'incloure per a cada matèria o àmbit, almenys, els següents elements:
a) Les situacions d'aprenentatge adaptades a les característiques del grup.
b) Els criteris d'avaluació associats a les situacions d'aprenentatge plantejades.
c) L'organització dels espais d'aprenentatge.
d) La distribució del temps.
e) La selecció i organització dels recursos i materials.
f) Les mesures d'atenció per a la resposta educativa per a la inclusió.
g) Els instruments d'avaluació.
4. Les programacions d'aula corresponents als cursos primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat s'aniran elaborant al llarg del curs 2022-2023, sense perjudici que a finals del mes d'octubre s'entregue a la direcció del centre un esquema bàsic que reculla els aspectes fonamentals indicats en l'apartat anterior.
5. Programacions d'aula per als cursos segon i quart d'ESO i segon de Batxillerat.
Atés que en el curs 2022-2023 els cursos segon i quart d'ESO i segon de Batxillerat han de prendre com a referents d'avaluació el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015), i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018), les programacions d'aula s'han d'ajustar al que es disposa en l'esmentat decret.
6. Pel que fa a les programacions d'aula corresponents als cursos segon i quart d'ESO, i segon de Batxillerat, amb caràcter general es podran mantindre durant el curs 2022-2023 les programacions elaborades el curs anterior, atés que hauran de ser elaborades de nou d'acord amb el nou currículum per a la seua aplicació durant el curs 2023-2024.
7. Les indicacions següents són aplicables per a les programacions d'aula de tots els cursos de l'ESO i el Batxillerat:
a) Les programacions d'aula tindran en compte el que disposa el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, en relació amb l'adequació personalitzada d'aquestes programacions, amb la finalitat que tot l'alumnat puga participar en les activitats del seu grup classe i assolir els objectius i les competències clau de l'etapa, de tal manera que es done resposta als diferents ritmes, estils i capacitats d'aprenentatge.
b) D'acord amb el Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià (DOGV 9099, 03.06.2021), els equips docents poden comptar amb l'assessorament del personal del departament d'Orientació Educativa i Professional en el procés de personalització de les programacions d'aula a les característiques i necessitats del grup classe, ja que aquesta és l'eina més eficient per a donar la resposta educativa a la diversitat en els nivells II i III i, per tant, per a l'eliminació de les barreres a la inclusió més habituals.
c) L'avaluació de les programacions d'aula serà realitzada pel personal docent responsable de la seua aplicació, d'acord amb els criteris adoptats per la COCOPE i en el marc de l'avaluació del PAM.
d) S'han d'incorporar mesures per a difondre les bones pràctiques en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, així com mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol mena de violència i discriminació per causa d'intolerància, especialment referida a condicions de diversitat funcional, gènere, orientació i identitat sexual, ètnia o creences religioses.
8. Les programacions d'aula han d'estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa. El personal especialitzat de suport haurà de tindre en compte la programació d'aula per a adequar el programa personalitzat d'adquisició i l'ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla.
9. En el cas de l'organització curricular per àmbits de coneixement de primer i, si és el cas, de segon curs de l'Educació Secundària Obligatòria, cal tindre en compte el que s'establisca en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria. En aquest sentit, es tindrà en compte el següent:
a) Les programacions d'aula han d'incloure aspectes metodològics i d'organització propis que requereixen els entorns virtuals d'aprenentatge (EVA), així com les noves funcions del professorat i de l'alumnat. Cal prioritzar els models col·laboratius de treball, els models de tutorització i dinamització que reforcen l'aprenentatge autònom de l'alumnat i l'acompanyament pautat en aquest procés.
b) En la programació de l'àmbit participaran els departaments de les matèries agrupades en aquest, que serà concretada per qui l'haja d'impartir en cada grup, siga un professor o una professora individual, siga en règim de codocència.
c) En la programació de l'àmbit cal ajustar-se al que estableix el Projecte lingüístic de centre autoritzat del Programa d'educació plurilingüe i intercultural (PEPLI) quant a metodologia i llengua vehicular.
d) En l'URL: https://portal.edu.gva.es/formaciodelprofessorat/va/recursos-ambits-eso/, s'inclouen orientacions per a accedir als recursos didàctics proporcionats pels CEFIRE o pels centres educatius per al desenvolupament dels àmbits.
e) També es pot trobar informació i orientacions sobre el treball per àmbits i sobre les programacions en àmbits en l'URL: https://rebostdigital.gva.es/category/pd_i_ambits/ambits/.
4.2.2.1.d. Activitats del departament d'Orientació Educativa i Professional
1. La planificació de les activitats del departament d'orientació recollirà les actuacions que aquest òrgan de coordinació ha de realitzar durant un curs escolar per a donar suport al centre en el desenvolupament de l'orientació educativa i professional.
2. Aquestes activitats s'han d'elaborar tenint en compte els criteris referits a l'orientació acadèmica i professional fixats pel claustre i la proposta d'organització que faça la comissió de coordinació pedagògica o l'òrgan del centre que tinga atribuïdes aquestes funcions. Incorporarà les actuacions prioritàries a desenvolupar dins de cadascuna de les línies estratègiques, tenint en compte també la memòria final del curs anterior i els acords de l'agrupació d'orientació de zona.
3. La planificació de les activitats ha de contemplar, almenys, els elements següents:
a) Actuacions de suport a les línies estratègiques de l'orientació:
a.1. Ensenyament-aprenentatge.
a.2. Igualtat i convivència.
a.3. Transició i acollida.
a.4. Orientació acadèmica i professional.
b) Programes i actuacions que es desenvoluparan de forma conjunta o en coordinació amb l'agrupació d'orientació de zona.
c) Estratègies de coordinació: internes i externes.
4. En tots els casos les activitats anteriors formaran part de la programació general anual del centre.
5. En l'organització i el funcionament dels departaments d'orientació educativa i professional s'han de tindre en compte les tasques diferenciades de les persones que els integren i els criteris de participació en el centre, d'acord amb la normativa vigent que els és aplicable.
6. En finalitzar el curs escolar, els departaments d'Orientació Educativa i Professional han d'elaborar una memòria final, la qual ha de comportar un procés de reflexió conjunta entre les persones membres sobre les actuacions realitzades en relació a les activitats, l'organització i el funcionament de l'equip, els processos i resultats obtinguts i les propostes de millora.
7. Les agrupacions d'orientació de zona i les agrupacions d'orientació singulars han de realitzar, al final del curs escolar, una valoració de les tasques realitzades i fer propostes de millora i d'actuacions que cal realitzar per al curs següent.
4.2.2.1.e. Programa d'acompanyament, motivació i reforç escolar personalitzat a l'alumnat més vulnerable educativament, dins del programa de cooperació territorial «PROA+» (2021-2024)
Es tracta d'un programa de caràcter plurianual que té com a eix fonamental el reforç dels centres que presenten una major complexitat educativa amb la finalitat de millorar els resultats escolars de tot l'alumnat. Podran participar els centres amb un percentatge igual o superior al 30 % d'alumnat vulnerable en Educació Secundària i els centres rurals, situats en zones amb alta dispersió de la població o deprimides socialment, econòmicament o culturalment. La participació en el programa PROA+ està condicionada per l'aprovació d'un mínim del 60 % del professorat del claustre i la signatura d'un contracte-programa.
El programa PROA+ s'ajustarà a les resolucions de 25 de març de 2022 (DOGV 9309, 30.03.2022), de 7 d'abril de 2022 (DOGV 9317, 11.04.2022) i de 7 de juny de 2022 (DOGV 9362, 15.06.2022), del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional i de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per les quals es desenvolupa un programa d'acompanyament, motivació i reforç escolar personalitzat a l'alumnat més vulnerable educativament, dins del programa de cooperació territorial PROA+ (2021-2024).
4.2.2.2. L'actualització dels diferents plans i programes desenvolupats pel centre, amb menció especial al Pla d'igualtat i convivència
4.2.2.2.a. Revisió del Projecte educatiu de centre
Aquest subapartat inclourà, almenys, la modificació dels plans i programes que formen part del PEC, si s'han aprovat en el curs 2021-2022 o si hi ha previsió de revisió.
Aquesta modificació, com ja s'ha dit anteriorment, no ha de dur a la realització d'un treball burocràtic de modificació del PEC i dels plans i programes que en formen part, sinó a un treball organitzatiu real que permeta un millor funcionament del centre, centrant les actuacions en el treball directe amb l'alumnat, especialment amb l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i amb aquell que s'haja vist afectat per la situació derivada de la pandèmia (confinaments parcials, períodes de quarantena, etc.) durant el curs anterior.
Respecte a les tasques de revisió i seguiment dels plans i programes que s'han de realitzar amb diversa periodicitat al llarg del present curs, no serà necessari que els centres elaboren documents específics sinó que bastarà que la revisió i seguiment es realitze en el marc de l'elaboració de la memòria de final de curs, que hauran de realitzar en finalitzar el període lectiu, i mitjançant la qual el consell escolar, el claustre i l'equip directiu avaluaran el grau de compliment de la PGA, i més específicament les actuacions incloses en el seu PAM.
Respecte a l'adopció de mesures per al foment de la igualtat i la convivència, els centres educatius podran posar en marxa estratègies, avalades per l'evidència científica, orientades i concretades per a la promoció de la igualtat, la convivència positiva i la prevenció de la violència. També determinaran les mesures d'abordatge educatiu, sempre de caràcter educatiu i restauratiu i que tinguen en compte les variables contextuals, concretades en els àmbits de centre i el seu entorn, d'aula i individual.
4.2.2.2.b. La situació del Projecte lingüístic del centre i l'aplicació del programa
1. En cada centre d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat sostingut amb fons públics s'ha d'aplicar el Programa d'educació plurilingüe i intercultural, d'acord amb el Projecte lingüístic de centre (PLC) autoritzat per la direcció territorial corresponent, pel que fa a l'organització i el tractament didàctic de l'ensenyament i ús vehicular de les llengües i a la promoció de l'ús del valencià en els diversos àmbits d'intervenció en el centre educatiu, segons s'indica en l'article 15 de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018). Les innovacions didàctiques i mesures organitzatives previstes en el PLC per a cada curs escolar s'han de recollir en la programació general anual.
2. Tots els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat públics i privats sostinguts amb fons públics tenen un PLC autoritzat en vigor durant tot el curs 2022-2023. El professorat, a través de la comissió de coordinació pedagògica i del claustre, ha de fer un seguiment del PLC, tenint en compte el progrés de l'alumnat en l'assoliment dels nivells de referència en llengües, els processos didàctics i organitzatius i l'extensió de l'ús del valencià.
3. L'adequació del PLC en els nivells de primer, tercer d'ESO i primer de Batxillerat a la nova estructura curricular determinada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE), i els reials decrets que la despleguen, quedaran reflectits en la programació anual del curs 2022-2023.
4. Les millores i les innovacions derivades de l'avaluació de l'aplicació del PLC han de constar en el Pla d'actuació per a la millora i s'han d'incloure en la programació general anual, segons s'indica en l'article 17.2 de la Llei 4/2018.
5. El professorat dels centres pot comptar amb l'orientació i el suport de l'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe, en especial sobre enfocaments metodològics, activitats d'innovació, material de suport i per a la modificació i el seguiment del Projecte lingüístic de centre.
4.2.2.2.c. Altres concrecions del projecte educatiu
La PGA recollirà també les línies d'actuació següents d'acord amb les propostes de millora elaborades el curs anterior relacionades amb els plans, mesures i programes desenvolupats pel centre.
4.2.2.3. Criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del PAM
Aquest apartat inclou els criteris i procediments previstos per al seguiment i l'avaluació del Pla d'actuació per a la millora i haurà de tindre en compte, entre altres aspectes, els resultats obtinguts en les avaluacions realitzades durant el curs anterior.
4.3. Elaboració, aprovació, tramitació, difusió, seguiment i avaluació de la PGA
1. Elaboració.
D'acord amb el que estableix l'article 96 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, l'equip directiu coordinarà l'elaboració de la programació general anual del centre i ha de responsabilitzar-se de la redacció de la PGA, d'acord amb les propostes efectuades pel consell escolar del centre i el claustre del professorat i estudiarà les propostes formulades pel consell de delegades o delegats i per les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat del centre.
L'elaboració es realitzarà a principi de cada curs escolar i s'adequarà a les exigències de rigor, senzillesa i utilitat.
Quant al currículum, els centres elaboraran les propostes pedagògiques imprescindibles per tal d'iniciar en el curs 2022-23 la seua implantació en els cursos primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.
El procés d'elaboració de la PGA constarà dels passos següents:
a) Aportació, si és el cas, a la direcció del centre, de propostes del consell escolar, del claustre de professorat, del consell de delegats i de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals i de l'alumnat.
b) Redacció de la proposta de PGA per l'equip directiu del centre.
c) Trasllat de la proposta de PGA, preferentment per via electrònica, als membres del claustre de professorat i als diversos sectors del consell escolar del centre.
d) Informe del claustre.
e) Informe de la direcció del centre.
La direcció del centre ha d'establir el calendari per a cada un dels tràmits assenyalats.
El model de document base de la PGA està disponible en ITACA. El secretari o secretària del centre serà la persona responsable del registre en ITACA de totes les dades administratives i estadístiques, així com de vincular la resta de documents i informacions incloses en la PGA.
2. Aprovació i tramitació.
Serà aprovat, d'acord amb el que estableix l'article 96 del Decret 252/2019, segons el que estableix la normativa vigent, la qual cosa suposa que, des de l'entrada en vigor de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, aquesta aprovació correspon al consell escolar del centre, tenint en compte l'informe previ de la direcció del centre i del claustre.
Una vegada aprovada es registraran tots els elements que componen la PGA (administratius, estadístics, pedagògics) en el sistema d'informació ITACA o, en tot cas, fent ús de les aplicacions que l'Administració ha posat a disposició dels centres i serà remesa per aquesta via.
La data límit per a l'aprovació i el registre de la PGA i la posada a disposició d'aquesta per via electrònica davant de l'Administració educativa serà el 15 de novembre.
Les dades del qüestionari estadístic sobre la societat de la informació, que caldrà registrar en ITACA, s'han d'omplir i traslladar a l'Administració educativa també amb data límit 15 de novembre.
3. Difusió, seguiment i avaluació.
La direcció del centre posarà a disposició de la comunitat educativa la PGA aprovada, en format preferentment electrònic o telemàtic. Un exemplar d'aquesta quedarà en la secretaria del centre a disposició dels membres de la comunitat educativa i se'n remetrà un altre exemplar, exclusivament en format electrònic o per via telemàtica, a la direcció territorial competent en matèria d'educació. També es lliurarà una còpia a cada sector dels que hi ha representats en el consell escolar del centre i la junta directiva de les associacions de mares i pares i/o persones tutores legals de l'alumnat del centre, en format preferentment electrònic.
En finalitzar el període lectiu de cada curs escolar, el consell escolar del centre, el claustre i l'equip directiu del centre avaluaran el grau de compliment de la PGA, i més específicament les actuacions del PAM, i els resultats de l'avaluació i promoció de l'alumnat i reflexionaran sobre l'evolució del curs i els aspectes millorables.
A aquest efecte, l'equip directiu elaborarà una proposta de memòria per al coneixement, l'anàlisi i la valoració del consell escolar del centre, en què s'inclouran propostes de millora per a la PGA del curs següent. Aquestes propostes de millora les tindrà en compte la direcció del centre en l'elaboració de la programació general anual del curs escolar següent, i es concretaran en actuacions en l'elaboració del disseny del PAM.
La Inspecció d'Educació ha de comprovar que la PGA compleix amb la normativa aplicable i ha de notificar a la direcció del centre possibles incompliments, que hauran de ser corregits per aquesta última. La nova versió corregida de la PGA, o de l'apartat afectat per l'incompliment, serà notificada per la direcció del centre a la Inspecció d'Educació i comunicada al consell escolar del centre.
4.4. Memòria de final de curs
1. Per a l'elaboració de la memòria final de curs, l'equip directiu garantirà la reflexió i l'anàlisi a través de les reunions dels diferents òrgans col·legiats i de coordinació docent.
Els resultats de l'avaluació de les barreres detectades en el context escolar que dificulten la inclusió de l'alumnat han de formar part de la memòria anual del centre i serviran perquè els òrgans col·legiats de govern, de coordinació i de participació, de manera consensuada, prioritzen les actuacions que s'han d'incorporar al Pla d'actuació per a la millora del curs següent.
A partir del curs escolar 2022-2023 s'avaluaran en el marc de la memòria final de curs tots els plans i programes que conformen el Projecte educatiu de centre, no sent necessària l'elaboració de documents específics.
2. La memòria s'adaptarà als principis de realisme, senzillesa i concreció, i es realitzarà a través d'un formulari determinat per la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, que es posarà a disposició dels centres i que serà emplenat per via electrònica o telemàtica.
3. La memòria de final de curs serà aprovada pel claustre i pel consell escolar del centre i es posarà a disposició de la comunitat educativa en format preferentment electrònic. De forma prèvia a l'aprovació, serà preceptiva la corresponent avaluació de la PGA feta pel consell escolar, el claustre i l'equip directiu.
4. La memòria serà posada a disposició de l'Administració, exclusivament per via electrònica o telemàtica.
5. La data límit per a la remissió de la memòria final a l'Administració educativa serà el 22 de juliol de 2023.
5. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
1. En els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat es constituiran els òrgans de coordinació docent següents:
a) Comissió de coordinació pedagògica.
b) Equips educatius.
c) Departaments didàctics.
d) Departament d'Orientació Educativa i Professional.
e) Tutories.
f) Altres figures de coordinació.
2. D'acord amb el que s'estableix en l'article 49.4 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019), amb la finalitat d'afavorir l'autonomia dels centres, la direcció d'aquests, oït el claustre i el consell escolar, podrà assignar a determinat personal docent del centre la realització d'altres tasques necessàries per a l'organització i el bon funcionament del centre d'acord amb els criteris establits pel claustre de professorat, i a proposta de la direcció d'estudis. En aquest sentit, les hores de dedicació d'aquest personal a les tasques anteriors aniran a càrrec del nombre global d'hores lectives setmanals establit en l'apartat 4 de l'article 35 del Decret 252/2019.
3. L'atribució horària corresponent als òrgans de coordinació docent es realitzarà d'acord amb el que s'estableix en l'apartat 6.1.5. d'aquesta resolució.
5.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició, coordinació i funcions
D'acord amb el capítol II (articles 36 i 37) del Decret 252/2019, s'estableix el següent:
1. La comissió de coordinació pedagògica és l'òrgan responsable de coordinar, de manera habitual i permanent, els assumptes relacionats amb les actuacions pedagògiques, el desenvolupament dels programes educatius i la seua avaluació.
2. En els centres educatius d'Educació Secundària i en les seccions d'Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb el que s'establisca en la normativa específica que en determine la seua creació, es constituirà la comissió de coordinació pedagògica, que estarà integrada com a mínim per la directora o director del centre, que serà la presidenta o president; les o els caps d'estudis i les direccions de departament. En l'exercici de la seua autonomia, la direcció del centre podrà nomenar altres persones com a integrants d'aquesta comissió.
Així mateix, podrà intervindre en les reunions de la comissió de coordinació pedagògica, amb veu i sense vot, altre personal que designe la direcció del centre.
3. La comissió podrà incorporar altres membres del claustre per a realitzar les tasques previstes en l'àmbit de les seues atribucions.
4. Actuarà com a secretari o secretària de la comissió la persona que designe la direcció del centre d'entre els seus membres a proposta de la comissió.
5. Les seues atribucions seran les que estableix l'article 37 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
6. El calendari de reunions i el programa d'activitats de la comissió de coordinació pedagògica del centre s'inclouran en la PGA. Les reunions seran convocades per la presidència de la comissió i l'assistència a aquestes serà obligatòria per a totes les persones membres.
5.2. Equips educatius. Composició, coordinació i funcions
D'acord amb l'article 38 del Decret 252/2019, s'estableix el següent:
1. En l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, actuaran com a òrgan de coordinació docent els equips educatius.
2. Es constituirà un equip educatiu per a cadascun dels grups d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat que serà coordinat per la persona que exercisca la tutoria del grup.
3. Els equips educatius actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis.
4. Les seues funcions seran les que estableix l'article 39 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
5. Les persones que exerceixen la coordinació dels equips educatius tindran les funcions indicades en l'article 40 del Decret 252/2019, de 29 de novembre.
5.3. Departaments didàctics
1. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que impartisca l'ensenyament propi de les matèries, àmbits o mòduls assignats al departament. Estarà adscrit funcionalment a un departament el professorat que, fins i tot si pertany a un altre, impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer.
2. Els departaments didàctics en Educació Secundària actuaran sota la supervisió de la direcció d'estudis i l'assistència a les seues reunions serà obligatòria per a totes les persones membres.
3. Les competències dels departaments didàctics, les funcions de la direcció d'aquests, així com els seus trets fonamentals són els establits en els articles 41, 42 i 43 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
4. En els centres educatius d'Educació Secundària es constituiran els departaments didàctics següents: Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física, Filosofia, Física i Química, Francés, Geografia i Història, Grec, Anglés, Informàtica, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques, Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura i Religió. Podran constituir-se, a més, departaments d'altres llengües estrangeres, quan aquestes siguen impartides com a primera llengua estrangera amb reflex en la plantilla del centre. A més, es constituirà un departament d'Economia en aquells centres educatius d'Educació Secundària en què la plantilla del centre tinga previstes 15 hores setmanals d'Economia (incloent-hi les hores de direcció de departament).
5. En els centres educatius on no s'hagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència d'aquestes especialitats en la seua plantilla orgànica i hi existisca el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga més càrrega lectiva o a un d'aquests en el cas de dedicació horària idèntica.
6. Aquell professorat que posseïsca més d'una especialitat o impartisca matèries adscrites a diferents departaments pertanyerà al departament a què corresponga la plaça que ocupa amb independència de l'adscripció funcional a un altre departament que impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer. El professorat ocupant d'un lloc d'àmbit quedarà adscrit al departament corresponent a l'especialitat de què siga titular o, subsidiàriament, per la qual haja accedit a aquest lloc; sense perjudici de tot això, també quedarà adscrit funcionalment als departaments de la resta de matèries que imparteix.
7. Quan un professor o professora pertanyent a un departament no impartisca docència en aquest i estiga adscrit funcionalment a un altre departament, formarà part dels dos i conservarà el dret de participar en les reunions del departament a què pertany.
8. Els departaments estaran coordinats i dirigits per una direcció de departament designada per la direcció del centre, oït el departament, preferentment entre el professorat funcionari del cos de catedràtics/ques amb destinació definitiva de l'especialitat del departament. No obstant això, la direcció del centre, oït el departament, podrà designar una professora o professor del cos de professorat d'Ensenyament Secundari o de professorat tècnic de Formació Professional, preferentment amb destinació definitiva al centre, per a exercir la direcció del departament.
9. En cas de baixa o absència temporal de la persona que exercisca la direcció del departament, desenvoluparà les seues funcions per suplència qualsevol altra persona membre designada per la direcció del centre, oït el departament, que podrà formular una proposta no vinculant.
10. La persona que exercisca la direcció del departament desenvoluparà les seues funcions durant un curs acadèmic i se li podrà prorrogar anualment, oït el departament, sempre que continue formant part d'aquest.
11. Les persones que exercisquen la direcció del departament hi podran renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre.
12. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de coordinació pedagògica, aquest traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió de coordinació pedagògica i s'informarà totes les persones membres del departament de totes les qüestions acordades per l'esmentada comissió que afecten el departament.
13. Les direccions dels departaments didàctics disposaran d'un nombre total d'hores lectives de coordinació, segons el que estableix l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015). Aquestes hores lectives es destinaran al desenvolupament de les funcions que els atribueix l'article 43 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019), a més de les complementàries que, per aquest motiu, tinguen assignades.
5.4. Departament d'Orientació Educativa i Professional. Composició i funcions
1. La composició i funcions del departament d'Orientació Educativa i Professional són les que s'especifiquen en els articles 5 i 6 del Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià (DOGV 9099, 03.06.2021).
2. El departament d'orientació estarà integrat, almenys, pels components següents:
a) El professorat de l'especialitat d'Orientació Educativa.
b) El professorat docent especialitzat de suport.
c) Una professora o professor que realitze les tasques d'informació i orientació vinculades a l'ocupació, en el cas que el centre impartisca cicles formatius.
3. Serà aplicable el Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (llevat del capítol V, que ha sigut derogat pel Decret 72/2021, de 21 de maig), la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 287, 28.11.2008), el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats docents del cos de mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària, regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (BOE 270, 09.11.2011), el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
4. El departament d'orientació estarà coordinat i dirigit per una direcció de departament designada per la direcció del centre d'entre les seues persones membres, oït el departament preferentment entre el professorat funcionari del cos de catedràtics/ques amb destinació definitiva de l'especialitat d'Orientació Educativa. En cas de baixa o absència temporal de la persona que exercisca la direcció del departament d'orientació, desenvoluparà les seues funcions per suplència un dels seus membres, que serà designat per la direcció del centre, oït el departament, que podrà formular una proposta no vinculant.
5. La persona que exercisca la direcció del departament desenvoluparà les seues funcions durant un curs acadèmic i se li podrà prorrogar anualment, oït el departament, sempre que continue formant part d'aquest.
6. Les persones que exercisquen la direcció del departament hi podran renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre.
7. El departament d'orientació actuarà sota la supervisió de la direcció d'estudis i l'assistència a les reunions del departament serà obligatòria per a tots els membres. El personal no docent d'atenció educativa podrà participar en les reunions convocades a requeriment de la direcció del departament.
8. El professorat que impartisca els àmbits dels diferents programes desenvolupats en els centres educatius (programa de diversificació curricular del 3r d'ESO, programes de reforç PR4, PAC, atenció domiciliària o altres programes d'atenció a la diversitat), s'integrarà funcionalment en aquest departament.
9. Les funcions del personal de suport de les especialitats de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge són les que estableix l'article 42 de l'Ordre 20/2019.
10. Quant als especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, assessoraran i col·laboraran amb els departaments didàctics en el disseny i implementació de programes preventius de dificultats específiques d'aprenentatge dirigits a tot l'alumnat, especialment dels primers cursos de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria.
11. El personal docent especialitzat de suport de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge destinat a les unitats específiques ha d'atendre preferentment l'alumnat escolaritzat en la unitat específica, però quan les necessitats ho permeten, podrà atendre també un altre alumnat escolaritzat en el centre. De la mateixa forma, el personal de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge destinat a l'atenció de la resta de l'alumnat del centre col·laborarà amb els equips educatius i amb l'equip de la unitat en la inclusió de l'alumnat de les unitats específiques en l'aula ordinària.
12. El professorat de l'especialitat d'Orientació Educativa formarà part de les agrupacions d'orientació de zona indicades en l'article 10 del Decret 72/2021. Cada agrupació de zona comptarà amb una persona coordinadora elegida per la resta de membres, preferentment entre aquelles amb caràcter definitiu i que atenguen centres amb menys càrrega d'unitats. Aquesta coordinació s'encarregarà de convocar les reunions, alçar les actes dels acords i coordinar els diferents procediments que duga a terme l'agrupació.
5.5. Tutories
1. D'acord amb l'article 47 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, l'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament i suport personal i social de l'alumnat, tant en l'àmbit acadèmic com en el personal i social, i realitzar el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part del professorat en els aspectes intel·lectual i emocional, d'acord amb les característiques de la seua edat. La tutoria i l'orientació de l'alumnat han de formar part de la funció docent. Cada grup d'alumnat ha de tindre una tutora o tutor.
2. Per a l'assignació de les tutories s'atendran els aspectes següents:
Podrà ser tutora o tutor qui impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del currículum en el mateix grup.
El professorat tutor serà designat per la direcció del centre, a proposta de la direcció d'estudis, d'acord amb els criteris pedagògics establits prèviament pel claustre i per tal de donar la millor resposta educativa a l'alumnat del centre. No obstant això, correspon a tot el professorat la cura, suport i seguiment individual i col·lectiu de tot l'alumnat.
En primer d'Educació Secundària Obligatòria, les persones que exercisquen la tutoria seran professorat amb destinació definitiva al centre. Excepcionalment, la direcció del centre podrà designar professorat sense destinació definitiva al centre i ho comunicarà, mitjançant una proposta raonada, a la Inspecció d'Educació.
El tutor o tutora serà professorat amb dedicació completa, únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar la tutoria a tots els grups d'un centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat amb menys de 12 hores lectives o itinerant.
En el cas de la tutoria de les unitats específiques en centres ordinaris, els criteris d'assignació seran els especificats en la corresponent resolució per a l'organització i funcionament d'aquestes unitats per al curs 2022-2023.
3. Amb caràcter general els centres docents hauran d'evitar en l'assignació de les tutories, matèries, àmbits i programes educatius, que les i els docents que són representants legals d'alumnat en el mateix centre, exercisquen com a professorat i/o tutors/es d'aquests. D'acord amb l'article 53.5 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE 261, 31.10.2015), les persones empleades públiques «s'abstindran en aquells assumptes en els quals tinguen un interés personal, així com de tota activitat privada o interés que puguen suposar un risc de plantejar conflictes d'interessos amb el seu lloc públic». En el mateix sentit es pronuncia la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (BOE 236, 02.10.2015), en l'article 23 sobre els motius d'abstenció per al personal al servei de l'Administració. La docència en general i la tutoria en particular, pel fet d'anar associades al procés d'avaluació de l'alumnat, suposen en la circumstància abans esmentada un conflicte d'interessos, que caldrà que els centres eviten en la seua organització. Malgrat tot, en aquells casos en què per no existir altre professorat de l'especialitat o per qualsevol altra causa excepcional justificable, aquest fet no es puga garantir, caldrà que es determinen especialment mecanismes per a una avaluació objectiva per part de la direcció del centre o persona en qui delegue.
4. Les funcions que han d'exercir els tutors i tutores són les que s'indiquen en l'article 48 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019). També serà aplicable el que s'estableix en els articles corresponents a la tutoria inclosos en la normativa autonòmica que regule el nou currículum d'aquestes etapes en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, així com l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009), i el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008), o normativa que el substituïsca.
5. La direcció d'estudis, amb l'assessorament del departament d'orientació o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, coordinarà el treball dels tutors i tutores, i mantindran a aquest efecte les reunions periòdiques necessàries durant el curs, així com les requerides per al desenvolupament adequat d'aquesta funció. L'acció tutorial podrà complementar-se mitjançant la utilització de plataformes electròniques que proporcione la Generalitat o que siguen degudament autoritzades.
6. L'horari de tutoria, donat el seu caràcter lectiu, formarà part de l'horari de l'alumnat. En les primeres sessions de tutoria, el tutor o tutora haurà d'informar el grup, per a cada matèria, àmbit o mòdul, dels criteris d'avaluació, de qualificació i de les proves a què seran sotmesos, d'acord amb els objectius i continguts de l'ensenyament en cada curs o període, de la programació, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes d'assistència de l'alumnat que preveja el Pla d'acció tutorial.
En la primera reunió conjunta amb les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat del grup, que se celebrarà abans del 15 d'octubre i posterior a l'inici del curs escolar, la persona tutora informarà de tots els aspectes indicats en l'apartat anterior. Els centres comunicaran als representants legals de l'alumnat les hores de què cada tutor o tutora disposa en el seu horari per a atendre'ls.
La persona tutora informarà les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat sobre el seu procés educatiu, per escrit o pels mitjans telemàtics que l'Administració pose a l'abast, després de cada sessió d'avaluació o quan hi haja circumstàncies que ho aconsellen.
7. La direcció del centre garantirà, pel que fa a l'Educació Secundària Obligatòria, una reunió informativa, com a mínim trimestral, de la tutora o el tutor de grup amb les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat. A petició de les persones progenitores i/o persones tutores legals, i per altres motius que ho aconsellen, la direcció del centre facilitarà la trobada entre aquestes i la tutora o el tutor del grup. En aquestes reunions podrà participar, si s'escau, el professorat que impartisca docència al grup.
8. Les tutores i els tutors tindran a la seua disposició l'assessorament del departament d'orientació per a l'organització de l'acció tutorial, sota la coordinació de la direcció d'estudis.
9. En els centres educatius, tant instituts com seccions, les tutores i els tutors de l'Educació Secundària Obligatòria disposaran de dues hores lectives dins del seu horari per al desenvolupament de les activitats de tutoria (l'una estarà dedicada a tot el grup d'alumnat i l'altra es dedicarà a l'atenció individualitzada o en grups d'alumnat reduïts).
10. Atés que l'estudi, i la corresponent assistència a classe per a l'alumnat, és considerat com un deure de l'alumnat en la normativa autonòmica que desenvolupa la igualtat i la convivència, les faltes d'assistència de l'alumnat seran comunicades a les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal. En cas de reiteració sense justificació, el tutor o tutora n'ha d'informar la direcció d'estudis per a posar en marxa les actuacions que s'estableixen en la Resolució de 29 de setembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'actuació davant de situacions d'absentisme escolar en els centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments obligatoris i Formació Professional Bàsica (DOGV 9210, 08.11.2021), i que s'hauran de coordinar amb el departament d'orientació o amb qui tinga atribuïdes les seues funcions. Les tutores i els tutors, juntament amb el professorat implicat, hauran de registrar obligatòriament les faltes d'assistència en ITACA, de manera que es puguen gestionar tant els avisos com els indicadors d'absentisme.
5.6. Altres figures de coordinació
1. Pel que fa a altres figures de coordinació, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 49 del Decret 252/2019. Les figures de coordinació són les persones coordinadores d'Educació Secundària Obligatòria, TIC, de formació, d'igualtat i convivència, del programa de reutilització de llibres i materials curriculars i de cicles formatius, i aquelles altres que es puguen determinar per la conselleria competent en matèria d'educació. En aquest sentit, cal indicar que la figura de la persona coordinadora de l'aula d'Informàtica i les hores lectives assignades per al desenvolupament de les seues funcions van quedar determinades per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport en el punt 9 de l'article 4 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015), o el que determine la normativa que la substituïsca.
2. La direcció del centre ha de designar aquestes figures de coordinació entre el professorat del claustre, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència específica en cada cas, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.
3. La persona que exercisca alguna d'aquestes coordinacions podrà renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre.
4. Les persones coordinadores enumerades anteriorment podran participar en les activitats de formació específica que es programen des de l'òrgan competent en formació del professorat. L'òrgan competent en matèria de formació del professorat programarà activitats de formació per a aquelles altres coordinacions que puga establir l'Administració educativa.
5.6.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria
La persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria haurà de desenvolupar les funcions que s'indiquen en l'article 50 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
5.6.2. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
1. La direcció del centre designarà la coordinadora o coordinador de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) entre el professorat de l'especialitat d'Informàtica amb destinació definitiva al centre, o, en absència d'aquests, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència en l'ús de les TIC, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.
2. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha d'exercir les funcions que estableix l'article 51.2 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
Davant de situacions extraordinàries que puguen implicar els confinaments parcials o quarantena d'una part o de la totalitat de l'alumnat del centre, les persones coordinadores TIC dels centres col·laboraran amb la resta del professorat per a implementar correctament les mesures que es determinen.
3. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) comptarà amb la col·laboració de la persona coordinadora de l'aula d'Informàtica per a l'exercici de les seues funcions dins de l'àmbit de l'aula o les aules d'Informàtica del centre.
5.6.3. Persona coordinadora de formació
La persona coordinadora de formació ha d'exercir les funcions que s'indiquen en l'article 52 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
5.6.4. Persona coordinadora d'igualtat i convivència
Les funcions de la persona coordinadora d'igualtat i convivència, contextualitzades en cada cas amb la col·laboració i l'assessorament de l'equip d'Orientació Educativa i psicopedagògica, seran les que indica l'article 53 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
5.6.5. Persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars
La persona coordinadora del programa de reutilització de llibres i materials curriculars ha d'exercir les funcions que s'indiquen en l'article 54 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
5.6.6. Persona coordinadora de cicles formatius
1. En aquells centres docents que impartisquen ensenyaments de cicles formatius i no tinguen una direcció d'estudis de Formació Professional, hi haurà un coordinador o coordinadora de cicles formatius. En aquest cas, col·laborarà amb la direcció d'estudis del centre en les tasques assignades.
2. En aquells centres que tenen direcció d'estudis de Formació Professional i al mateix temps imparteixen un nombre determinat de cicles formatius de diverses famílies professionals o d'ensenyaments de règim especial, la conselleria competent en matèria d'educació podrà determinar l'existència d'una coordinadora o coordinador de cicles formatius amb la finalitat de col·laborar amb la direcció d'estudis.
3. La coordinadora o el coordinador de cicles formatius serà designat per la direcció del centre preferentment entre el professorat amb destinació definitiva al centre educatiu que impartisca ensenyaments en cicles formatius, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.
5.6.7. Persona coordinadora de l'aula d'Informàtica
1. La direcció del centre designarà la coordinadora o coordinador de l'aula d'Informàtica entre el professorat de l'especialitat d'Informàtica amb destinació definitiva en el centre, o, en absència d'aquests, preferentment entre el professorat de l'especialitat d'Informàtica, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.
2. Les seues funcions seran complementàries a les funcions de la persona coordinadora de les TIC del centre i les desenvoluparà en l'àmbit d'actuació de l'aula o les aules d'Informàtica del centre. Aquestes funcions són:
a) Col·laborar amb la persona coordinadora de les TIC en la coordinació de l'ús de l'aula o aules d'Informàtica del centre.
b) Vetlar pel manteniment del material informàtic de l'aula o aules d'Informàtica del centre.
c) Col·laborar amb la persona coordinadora de les TIC en la interlocució amb el Suport i Assistència Informàtica (SAI), en els temes relatius al material informàtic de l'aula o aules d'Informàtica del centre.
d) Gestionar dins de l'aplicació d'inventari TIC proporcionada per l'Administració, el maquinari i el programari de què disposa l'aula o aules d'Informàtica del centre, i responsabilitzar-se que estiga localitzat i disponible.
e) Col·laborar en la confecció de l'inventari de màquines i material informàtic de l'aula o aules d'Informàtica del centre no inclòs en l'aplicació d'inventari TIC.
f) Assessorar en matèria informàtica i informar de les activitats que es duguen a terme en l'aula o aules d'Informàtica al professorat que en fa ús d'aquestes.
g) Conéixer la normativa i ordenació reguladora de l'ús de les TIC en el centre i assessorar el professorat que fa ús de l'aula o aules d'Informàtica del centre sobre aquestes.
h) Qualsevol altra que l'Administració educativa determine en el seu àmbit de competències.
6. PERSONAL DOCENT, PERSONAL NO DOCENT D'ATENCIÓ EDUCATIVA I PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
6.1. Personal docent
6.1.1. Actuacions per a l'acollida del professorat de nova incorporació al centre
L'elaboració d'aquestes actuacions correspon a la persona titular de la direcció d'estudis del centre, tal com s'estableix en l'article 20.2.b del Decret 252/2019.
Entre les actuacions a desplegar s'inclourà, almenys, una sessió informativa en la qual es presentaran a aquest professorat les línies generals del PEC, així com les característiques singulars del centre, amb informació sobre el seu context relatiu a l'alumnat i a les famílies.
6.1.2. Horari del personal docent
1. La jornada laboral del personal docent és, amb caràcter general, de 37 hores i 30 minuts setmanals, i s'haurà d'ajustar a la normativa en vigor. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, el professorat ha de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals. Les 7 hores i 30 minuts que resten fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
2. Conforme al Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, sobre jornada lectiva del personal docent i nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021), la part lectiva de la jornada setmanal del personal docent que imparteix els ensenyaments regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en centres públics, serà de 18 hores en els ensenyaments diferents d'Educació Infantil i Educació Primària, sense perjudici de les situacions de reducció de jornada previstes en la normativa vigent. En conseqüència, els horaris lectius del professorat són de 18 hores lectives setmanals, podent establir-se un increment fins a les 20 hores lectives, distribuïdes de dilluns a divendres, amb un mínim de dues hores lectives diàries i un màxim de cinc. El règim de compensació amb hores complementàries serà, com a màxim, de dues hores complementàries per cada període lectiu, i únicament es podrà computar a partir dels mínims establits per la normativa vigent.
El professorat que impartisca àmbits en el primer i en el segon curs d'Educació Secundària Obligatòria disposarà d'una reducció d'una hora de la seua jornada lectiva setmanal perquè puga dedicar-la a les tasques de coordinació amb els departaments didàctics de l'àmbit corresponent.
Les hores lectives setmanals són les següents:
a) Les corresponents als currículums respectius d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.
b) Hores de tutoria.
c) Hores de reforç en Educació Secundària Obligatòria.
d) Hores de desdoblaments en Educació Secundària Obligatòria.
e) Hores de programes per al Programa d'actuació per a la millora (PAM) i altres línies d'actuació.
f) Hores de coordinació.
g) Hores dedicades a les funcions directives i altres coordinacions.
h) Hores de repàs de matèries pendents de primer curs de Batxillerat.
i) Hora per desplaçament del professorat itinerant, si és el cas.
3. Les hores complementàries setmanals (fins a 7 hores) són les següents:
a) Hores de guàrdia; fins a tres períodes horaris, considerant un descans de pati com a període horari complet. El professorat de guàrdia desenvoluparà les funcions establides en el punt 5 de l'article 86 del Decret 252/2019 i l'apartat 3.3.4 d'aquesta resolució.
b) Hores complementàries de tutoria i d'atenció als representants legals de l'alumnat. Tot el professorat del centre ha de dedicar 1 hora complementària setmanal, una vegada cobertes les hores de guàrdia i guàrdia d'esplai, per a l'atenció als representants legals de l'alumnat.
c) Reunions de l'equip educatiu: una hora quinzenal, que pot agrupar-se mensualment per a reunions de durada més llarga.
d) Reunions del departament didàctic, en cas de departaments amb més d'un membre: una hora quinzenal, que pot agrupar-se mensualment per a reunions de durada més llarga.
e) Organització d'activitats esportives, culturals, preparació de pràctiques de laboratori, manteniment de tallers i laboratoris, arxiu i preparació de materials didàctics.
f) Atenció a la biblioteca per a activitats relacionades amb l'ordenació i organització de l'espai i la lectura.
g) Hores per desplaçament del professorat itinerant.
4. Les hores complementàries de còmput mensual (5 hores) són les següents:
a) Assistència a reunions de claustre.
b) Assistència a reunions de consell escolar dels professors i professores que en siguen membres.
c) Assistència a les reunions dels òrgans de coordinació docent no previstes en les hores complementàries setmanals.
d) Assistència a les sessions d'avaluació.
e) Assessorament lingüístic al centre sobre els programes lingüístics i/o la impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència lingüística i professional en valencià i en llengües estrangeres.
f) Impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència digital i l'ús de plataformes de formació a distància.
g) Organització, amb l'assessorament del departament d'orientació i sota la coordinació de la direcció d'estudis, de les activitats d'orientació general de l'alumnat de segon curs de Batxillerat, amb la finalitat d'ajudar-los a perfilar l'elecció dels estudis de l'educació superior.
h) Participació en activitats de formació incloses en el Pla de formació del professorat, convocades i autoritzades per la conselleria competent en matèria d'educació.
i) Qualsevol altra activitat que redunde en benefici del centre, autoritzada per la direcció del centre i no inclosa en les esmentades anteriorment.
5. Les reunions del claustre, les sessions d'avaluació i les dels òrgans de coordinació docent, s'han de celebrar una vegada finalitzat el període lectiu per a l'alumnat, en un horari que hi permeta l'assistència de tots els components i amb el temps necessari per al tractament de les qüestions que es prevegen. L'assistència a aquestes reunions, així com la votació, en cas que es produïsca, és obligatòria per al professorat membre dels diversos òrgans o equips. Les reunions del consell escolar del centre s'han de celebrar el dia i l'hora que permeten l'assistència de tots els sectors representats. Respecte a l'assistència a reunions dels òrgans de govern i de coordinació, es complirà l'obligatorietat regulada en els articles 29, 34 i 36 del Decret 252/2019, i respecte a la possibilitat d'abstindre's en les votacions dels diferents òrgans, al que està regulat en els articles 30 i 34 del mateix decret.
6. Les hores de preparació de classes i perfeccionament (07.30 hores), d'acord amb l'Ordre de 29 de juny de 1992, seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
7. Durant els períodes laborals no lectius, la jornada laboral del professorat ha d'estar dedicada a les activitats que es determinen, entre altres:
a) La realització d'activitats de formació permanent del professorat.
b) L'avaluació de les activitats del curs escolar finalitzat contingudes en la programació general anual i en les programacions.
c) La programació i la planificació del curs escolar següent.
d) L'elaboració i el desenvolupament de materials didàctics.
e) La coordinació didàctica dels equips docents del mateix centre i la coordinació amb els equips docents d'altres centres derivada dels plans de transició entre etapes.
f) L'exercici d'activitats i programes d'investigació i innovació educativa.
g) La posada en funcionament de programes d'orientació, reforç o aprofundiment amb l'alumnat que ho requerisca.
h) Altres activitats complementàries, de caràcter pedagògic o de col·laboració en l'organització i el funcionament del centre o amb l'Administració educativa.
i) L'aplicació de les proves finals d'avaluació segons el que dispose la normativa vigent, la correcció i l'avaluació d'aquestes, i l'atenció a l'alumnat i els seus representants legals en els casos en què sol·liciten aclariments i revisions o bé haja de resoldre's un procediment de reclamació de les qualificacions obtingudes o de les decisions de promoció o obtenció del títol que corresponga.
6.1.3. Horari del professorat d'Orientació Educativa
1. A tots els centres d'Educació Secundària que tinguen huit unitats o més se'ls ha de dotar amb un lloc de l'especialitat d'Orientació Educativa. Als centres que escolaritzen més de 700 alumnes se'ls ha d'incrementar la plantilla amb un segon lloc de l'especialitat d'Orientació Educativa.
2. La jornada laboral d'aquest professorat és de 37 hores i 30 minuts setmanals.
3. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, han de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 25 de les quals han d'estar recollides en l'horari individual setmanal, i 5 hores setmanals complementàries comptades mensualment.
4. Les 25 hores setmanals d'obligada permanència en el centre s'han de distribuir de la manera següent:
a) Díhuit hores setmanals d'intervenció amb l'alumnat i de col·laboració en el desenvolupament dels plans i programes d'orientació, acció tutorial i atenció a la diversitat, que es poden distribuir entre les atribucions següents:
a.1) Coordinació i implementació de l'avaluació sociopsicopedagògica de l'alumnat que puga presentar necessitats específiques de suport educatiu, preferentment de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i elaboració de l'informe sociopsicopedagògic corresponent.
a.2) Coordinació de la planificació, el desenvolupament, l'avaluació i el seguiment d'adaptacions d'accés al currículum, adaptacions curriculars, programes específics, així com de qualssevol altres mesures d'atenció a la diversitat previstes en el PEC.
a.3) Assessorament i atenció sociopsicopedagògica a l'alumnat en aspectes relacionats amb el desenvolupament personal, la trajectòria acadèmica, els processos de transició entre etapes i la incorporació al món laboral d'aquest.
a.4) Col·laboració amb la direcció d'estudis i amb els tutors i les tutores en el desenvolupament i el seguiment de les activitats d'acció tutorial i d'orientació educativa, acadèmica i professional.
a.5) Col·laboració amb els tutors i tutores en activitats d'orientació.
b) Quatre o cinc hores d'entre les complementàries setmanals d'assessorament sociopsicopedagògic a la comunitat educativa:
b.1) Assessorament als òrgans de govern, a la comissió de coordinació pedagògica i als departaments didàctics, per a l'elaboració i el desenvolupament del PEC, de les concrecions dels currículums i de les programacions de aula, així com per a l'avaluació del funcionament i de les activitats del centre educatiu.
b.2) Assessorament al professorat per a la detecció i la prevenció de problemes d'aprenentatge i d'adaptació; per al disseny i l'aplicació de mesures educatives complementàries i de reforç, així com de les adaptacions curriculars i de les altres mesures d'atenció a la diversitat.
b.3) Assessorament a persones progenitores i/o persones tutores legals.
c) Una hora per a les reunions del departament d'orientació que pot agrupar-se quinzenalment o mensualment per a reunions de durada més llarga.
d) Una o dues hores de guàrdia.
5. Les hores recollides en l'horari individual setmanal les ha d'assignar la direcció d'estudis en la confecció dels horaris del centre educatiu, d'acord amb els criteris següents:
a) Ha d'estar en el centre sis hores diàries com a màxim, i dues com a mínim, de dilluns a divendres, dins de l'horari lectiu que tinga aprovat el centre.
b) S'han d'assignar hores en tots els torns del centre educatiu.
c) En cas que algun professor o professora tinga assignada alguna funció directiva, s'han d'aplicar a les hores d'atenció directa al centre els criteris que figuren en aquesta resolució respecte a l'horari de l'equip directiu.
d) D'acord amb les característiques de cada centre educatiu i les necessitats de l'alumnat, es podrà variar la distribució entre les hores dedicades a la intervenció directa en el centre i les dedicades a l'assessorament sociopsicopedagògic a la comunitat educativa.
6. Les hores complementàries computades mensualment (5 hores setmanals) corresponen a les activitats que s'especifiquen en l'apartat de l'horari del personal docent (6.1.2 apartat 4.) d'aquesta resolució.
7. En el cas del professorat d'Orientació Educativa, entre les activitats realitzades en les hores complementàries computades mensualment, es contemplarà l'assistència a les reunions de coordinació periòdiques de les agrupacions de zona, a les reunions de coordinació convocades per les unitats especialitzades d'orientació responsables de la seua demarcació territorial tal com s'especifica en els articles 10 i 11 del Decret 72/2021, i a la coordinació amb els serveis educatius, sanitaris, socials, d'infància, culturals i laborals de l'entorn que contribuïsquen a desenvolupar el Pla d'orientació educativa i professional. Per a facilitar l'eficàcia de les estructures de coordinació territorial de l'orientació, aquestes activitats es realitzaran durant la jornada matinal del divendres.
6.1.4. Horari de l'equip directiu
1. D'acord amb el que estableix l'article 14 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019), els centres disposaran d'un nombre global d'hores lectives setmanals perquè els equips directius desenvolupen les seues funcions. Per a la seua determinació, que serà realitzada per la conselleria competent en matèria d'educació, es tindrà en compte l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015), o normativa que la substituïsca.
No obstant això, una vegada determinat per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport el professorat amb què comptarà cada centre en el curs 2022-2023, la direcció del centre, una vegada que estiguen cobertes les necessitats de docència, podrà incrementar les hores lectives dedicades a les tasques de direcció a fi de garantir un adequat funcionament del centre.
2. La direcció del centre, en l'exercici de les seues funcions, disposarà d'autonomia per a distribuir entre els membres de l'equip directiu el nombre total d'hores que s'assignen al centre per a la funció directiva.
3. Durant la jornada escolar haurà de garantir-se la presència, com a mínim, d'un membre de l'equip directiu o persona en qui delegue.
6.1.5. Horari del professorat que desenvolupe funcions de coordinació docent
1. D'acord amb el que determina l'article 35 del Decret 252/2019, de 29 de novembre (DOGV 8693, 09.12.2019), per al desenvolupament de les tasques de coordinació docent, que s'estableixen en el mateix article 35 de l'esmentat decret, així com en l'apartat 5 d'aquesta resolució, els centres comptaran amb un nombre global d'hores lectives setmanals.
2. Aquesta assignació global serà la suma de les hores que estableix la normativa en vigor per als diferents òrgans de coordinació docent.
3. La direcció del centre, en l'exercici de les seues competències, oït el claustre, disposarà d'autonomia per a distribuir entre les persones designades per a realitzar aquestes funcions el nombre total d'hores que s'assignen al centre per a la coordinació docent.
4. Una vegada que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport haja determinat la dotació de professorat amb què comptarà cada centre durant el curs 2022-2023, la direcció del centre, una vegada que estiguen cobertes les necessitats de docència, podrà incrementar les hores lectives destinades a tasques de coordinació amb la finalitat de garantir un adequat funcionament del centre.
6.1.6. Elaboració dels horaris
1. L'elaboració dels horaris està regulada en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria d'Educació (DOGV 1826, 15.07.1992), tenint en compte la modificació de la jornada lectiva a 18 hores amb les especificacions establides en el Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, sobre jornada lectiva del personal docent i nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021).
2. El professorat itinerant i el que ocupe un lloc compartit en un altre centre diferent del de la seua adscripció han de complir en cada un dels centres la part proporcional de l'horari complementari setmanal d'obligada permanència i el complementari mensual en el centre, d'acord amb els criteris que determine la direcció d'estudis o, en cas de desacord, la Inspecció d'Educació, excepte les hores complementàries corresponents als desplaçaments, que s'han de computar per a la realització d'aquests. Aquest horari complementari es destinarà, entre altres coses, a l'efecte de participar en les sessions d'avaluació, en la celebració de claustres de professorat i en les sessions de coordinació relacionades amb les seues funcions.
3. En la distribució de torns, matèries i cursos, així com en la determinació de l'ordre d'elecció del professorat, els centres hauran de seguir les instruccions destacades a continuació:
a) Una vegada determinat el nombre de grups i els programes autoritzats dels diferents nivells educatius, la direcció d'estudis ha de comunicar als caps de departament, en el claustre que se celebre a aquest efecte, les dades següents: nombre de grups i nombre d'hores lectives setmanals assignades a cada departament, amb la indicació expressa de les hores o l'especialitat que s'impartiran en valencià i les que s'impartiran en castellà i, si és el cas, de les que s'impartiran en llengua estrangera.
b) Posteriorment, s'han de distribuir els torns, les assignatures i els cursos de la manera establida a continuació. Els caps de departament han de reunir el professorat definitiu que en forma part i el professorat que ha obtingut destinació definitiva en l'últim concurs de trasllats, i han de traslladar l'assignació horària atribuïda a cada professor o professora a la direcció d'estudis, així com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o bé la falta de càrrega horària que afecte un membre del departament o més d'un.
c) El departament ha de començar la distribució de l'horari entre els seus membres atribuint les hores curriculars corresponents a les matèries o àmbits dels grups la llengua vehicular dels quals siga el valencià; a continuació, les hores vehiculades en llengua estrangera, d'acord amb el projecte lingüístic que aplique el centre i la capacitació del professorat, i finalment la resta d'hores assignades al departament.
d) En efectuar el repartiment horari entre el professorat definitiu, en cas que hi haja excés d'hores lectives en el departament, i abans de traslladar l'excés horari a la direcció d'estudis, s'han d'aplicar els criteris següents:
1) S'han d'adjudicar totes les tutories possibles.
2) S'han d'adjudicar totes les hores dels diferents programes que el centre tinga autoritzats entre el professorat definitiu.
3) S'han d'adjudicar totes les hores possibles de reforços, desdoblaments i repassos entre el professorat definitiu.
4) En els centres educatius d'Educació Secundària amb més d'un torn, s'han d'agrupar les restes horàries en un torn, i, si això no és possible, s'han d'agrupar en dos torns, amb la indicació de les hores de nocturn, tot tenint en compte el punt 3.c d'aquest apartat.
e) En cas que no hi haja acord per a l'elecció de torns i grups per part del professorat, s'ha d'aplicar el que estableixen els apartats 2.1 i 2.2 de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, relatius a la distribució i l'ordre d'elecció.
f) La direcció d'estudis ha d'incorporar a cada horari personal les hores complementàries setmanals corresponents a guàrdies, tutories amb els representants legals de l'alumnat, reunió de departament, desplaçaments per itinerància, etc., fins a completar les 25 hores setmanals d'obligada permanència en el centre. La direcció d'estudis ha d'elaborar els horaris setmanals del professorat seguint els criteris adoptats pel claustre del professorat i els ha d'incorporar a la PGA, que serà objecte d'informe pel claustre del professorat.
g) En cap cas les preferències horàries del professorat han de comportar un perjudici o un incompliment dels criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat que figuren en l'apartat 2.2 (Ordre d'elecció) del bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 1826, 15.07.1992).
h) En la configuració i la distribució d'horaris lectius s'ha de tindre en compte el professorat que, per qualsevol circumstància, retorne al seu centre de destinació amb anterioritat a l'inici del curs.
i) La direcció d'estudis ha de vetlar perquè es duga a terme un repartiment equitatiu dels grups i els nivells.
6.1.7. Compliment de l'horari
1. El compliment de l'horari per part del professorat està regulat en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents que imparteixen ensenyaments del segon cicle d'Educació Infantil, Preescolar, Primària, General Bàsica, Educació Especial, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, mantinguts amb fons públics i que depenen de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (DOGV 1826, 15.07.1992)
No obstant això, caldrà tindre en compte la modificació de la jornada lectiva a un màxim de 18 hores establides en el Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, sobre jornada lectiva del personal docent i nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021). No obstant això, i atés que els comunicats mensuals de faltes d'assistència i de puntualitat del professorat els fan els centres en el sistema d'informació ITACA, no cal que es trameten a la Inspecció d'Educació, ja que la inspecció té accés a aquesta informació a través d'ITACA.
2. En cas de previsió de falta d'assistència, el docent o la docent ha de facilitar, amb caràcter previ, el material i les orientacions específiques per a l'alumnat afectat a la direcció de departament i, si és el cas, a la direcció d'estudis.
6.1.8. Plantilla de professorat. Restes horàries
1. La plantilla de llocs de treball dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional ha de correspondre a:
a) L'assignació d'hores lectives corresponents als grups autoritzats en la planificació educativa, corresponents als cursos de l'ESO, Batxillerat i Formació Professional, i s'inclouen, així mateix, els cicles de Formació Professional Bàsica (en cas de segon) o Formació Professional de Grau Bàsic (en cas de primer) en el còmput d'hores.
b) Les hores addicionals de professorat corresponents al Pla d'actuació per a la millora (incloent-hi el programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació del Fons Social Europeu i el PROA+); les hores de reforç i desdoblament, segons l'Ordre 69/2015, de 25 de juny; les hores de programes formatius de qualificació bàsica (PFQB); les corresponents a unitats CiL, i altres línies d'actuació o el que determine la normativa que la substituïsca.
c) Les hores lectives dedicades a les funcions de direcció, coordinació i tutoria que corresponga assignar d'acord amb el que estableix l'Ordre 69/2015, de 25 de juny o el que determine la normativa que la substituïsca.
d) Les hores derivades dels mòduls de cicles formatius susceptibles de desdoblament.
La determinació de les hores esmentades en els apartats a i b anteriors s'ha de fer en consonància amb el que es dispose en la normativa autonòmica que regule el nou currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i el nou currículum de Batxillerat, en desplegament del Reial decret 243/2022, de 29 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
2. Hi és aplicable la normativa següent:
a) Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, que introdueix canvis significatius en l'ESO, Batxillerat i Formació Professional Bàsica.
b) Per als cursos de primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat caldrà ajustar-se al que es dispose en la normativa autonòmica que regule el nou currículum de l'Educació Secundària Obligatòria, en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i el nou currículum de Batxillerat, en desplegament del Reial decret 243/2022, de 29 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
c) Per als cursos segon i quart d'ESO i segon de Batxillerat caldrà ajustar-se al Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'ESO i el Batxillerat (DOGV 7544, 10.06.2015). Igualment, el Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana. També el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018).
d) Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pel qual es regula la recol·locació i la redistribució del personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 6808, 02.07.2012).
e) Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015), o normativa que la substituïsca.
3. Per a determinar la plantilla del professorat del centre, s'ha de procedir de la manera següent:
a) A l'efecte de l'elaboració dels llocs, en cada centre es disposarà de la plantilla de funcionaris de carrera definitius que es té assignada a conseqüència de la resolució definitiva del darrer concurs de trasllats.
S'ha d'assignar a cada departament la dedicació lectiva corresponent a les hores a què fan referència els apartats a, b i c del punt 1 esmentats anteriorment, d'acord amb les prescripcions establides en el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a l'atribució docent de les especialitats dels cossos docents; en el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat; en els reials decrets pels quals s'estableixen els diversos títols dels cicles formatius de Formació Professional, i en els reials decrets pels quals s'estableixen els títols bàsics de Formació Professional, a fi d'evitar, sempre que siga possible, el desplaçament del professorat definitiu.
L'assignació a un departament dels mòduls associats als blocs comuns, de Formació Professional Bàsica (en cas de segon) o Formació Professional de Grau Bàsic (en cas de primer), dels àmbits dels programes de diversificació del tercer curs de l'ESO, del programa de reforç de quart curs de l'ESO (PR4), del programa d'aula compartida (PAC) i altres línies d'actuació, dels mòduls formatius dels programes formatius de qualificació bàsica i dels àmbits d'Educació Secundària Obligatòria, s'ha de fer com si es tractara d'una sola matèria assignada, d'acord amb el que preveu el PADIE, i preferentment s'assignaran als departaments que tinga professorat amb risc de desplaçament.
S'ha d'oferir al professorat definitiu la totalitat d'hores atribuïbles als seus departaments que hi ha en el centre, incloent-hi les hores autoritzades per als programes (diversificació curricular del tercer curs de l'ESO, PR4 i PAC), els reforços i els desdoblaments, a fi d'evitar-ne el desplaçament. Si fora necessari, podran atribuir-se, també, per a completar l'horari d'aquest professorat, altres hores assignades dins del Pla d'actuació per a la millora, de coordinació i direcció. Es podrà completar, també, amb les hores assumides d'altres departaments, segons el que preveu l'apartat b.2.
Els membres de la junta de personal docent no universitari que hagen cedit la totalitat del seu crèdit horari a la borsa d'hores i no tinguen permís sindical, disposaran, d'acord amb el contingut del Pacte d'acció sindical, de cinc hores lectives setmanals per a dur a terme tasques sindicals, que s'han de preveure a l'hora de confeccionar l'horari lectiu.
No s'ha de proposar el desplaçament de professorat amb destinació definitiva en el centre mentre hi haja hores que puga assumir el seu departament i que, incloses en un altre departament, supose l'habilitació d'un nou lloc de treball.
b) Amb caràcter general, s'han d'evitar les restes horàries. No obstant això, quan en el centre el professorat amb destinació definitiva haja completat els seus horaris i queden restes horàries, s'ha de proposar una plaça vacant per cada 18 hores lectives, i amb el sobrant s'ha de procedir de la manera següent:
b.1.) Si les restes són superiors a 16 hores, s'ha de crear una vacant, que es completarà fins a 18 hores.
b.2.) Les restes entre 6 i 16 hores, quan siga possible, les han d'assumir els diversos departaments per a completar l'horari, preferentment, al professorat definitiu amb mancança d'hores.
Si no és possible, els temps parcials s'han d'autoritzar pel nombre d'hores reals de docència efectiva que corresponga.
En el programa informàtic s'ha de reflectir l'especialitat que assumeix hores i la que en cedeix. El total d'hores lectives assumides per un departament no podrà ser superior a 13, si procedeixen d'una mateixa especialitat. En cas de superar el nombre de 13 hores, s'ha de crear un lloc de l'especialitat o àmbit corresponent, i la Inspecció d'Educació haurà de proposar la supressió del lloc de treball que corresponga.
b.3.) Els sobrants inferiors a 6 hores els ha d'assumir el departament corresponent, llevat que un altre puga assumir-los per a completar, preferentment, l'horari del professorat definitiu amb mancança d'hores, per la qual cosa, no s'han de tindre en compte per a la confecció de llocs de treball.
La determinació de la càrrega horària necessària per a atendre les necessitats educatives del centre serà realitzada conjuntament per la direcció del centre i la Inspecció d'Educació, d'acord amb les instruccions elaborades per la Direcció General de Personal Docent per a la determinació de llocs docents en instituts, seccions de Secundària i centres integrats de Formació Professional.
6.1.9. Insuficiència o mancança d'horari
1. Una vegada comunicada a la direcció dels centres la plantilla assignada, i en cas que algun professor o professora, excepcionalment, puga resultar afectat per falta d'horari, els centres han de reunir el personal dels departaments o de les especialitats que corresponga, a fi de determinar-hi qui està afectat. En aquestes reunions ha d'estar present, almenys, un integrant de l'equip directiu del centre i se n'ha d'alçar acta, ajustada al model corresponent.
Les direccions dels centres docents afectats han de traslladar les actes, abans de la data establida en les instruccions elaborades respecte d'això per la Direcció General de Personal Docent, a la direcció territorial d'educació corresponent.
2. En cas que, tot i que s'apliquen els criteris d'assignació horària als diversos departaments segons el que s'ha determinat, hi haja professorat amb mancança d'horari de la seua especialitat (menys de 6 hores) i no siga possible completar-lo, es podrà:
a) Optar per passar a la situació de desplaçat en el lloc que ocupa amb caràcter definitiu, i podrà optar per la recol·locació provisional en un lloc, en el mateix centre, d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, o bé optar per adquirir la condició de suprimit, i en aquest cas podrà adquirir, amb caràcter definitiu, un lloc en el seu centre d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, i haurà d'omplir el model corresponent. Qui no opte per la recol·locació provisional o definitiva en el mateix centre, ha de participar en el procediment d'adjudicació de destinació provisional anual en la localitat, la província o la comunitat, que s'ha de fer telemàticament.
b) Optar per perdre, amb caràcter provisional, la seua destinació definitiva i adquirir la condició de desplaçat a un altre centre de la localitat, la província o la comunitat, o bé adquirir la condició de suprimit en el mateix centre, amb caràcter voluntari, i participar en el procediment corresponent d'adjudicació de destinació provisional i anual per a llocs de les seues especialitats, àmbits per als quals estiga habilitat i habilitacions transitòries reconegudes.
3. En cas de no optar voluntàriament per cap de les opcions previstes en l'apartat anterior, el funcionari serà desplaçat amb caràcter forçós a un altre centre de la localitat o la província per a impartir matèries de les especialitats de què siga titular o els àmbits en què estiga habilitat, en aquest cas amb caràcter voluntari.
4. En els supòsits en què s'haja de determinar, entre el professorat funcionari de carrera que ocupe amb caràcter definitiu llocs de treball de la mateixa especialitat, qui són els afectats per mancança d'horari, en cas que ningú opte voluntàriament per accedir a aquesta situació, s'han d'aplicar successivament els criteris següents:
a) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
c) Any més recent d'ingrés en el cos.
d) No pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari.
e) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
5. La prioritat per a obtindre la condició de desplaçat, en cas que hi haja més d'un voluntari, es determinarà per l'aplicació successiva dels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic d'ingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
6. Al personal funcionari del cos de catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari, a l'efecte de determinar els serveis prestats com a funcionari de carrera, se li tindrà en compte el temps de serveis efectius que haja prestat anteriorment com a funcionari de carrera en el cos de professors i professores respectiu.
7. El professorat adscrit a una especialitat que, per insuficiència d'horari, imparteix docència en una altra, ha de passar a formar part dels departaments que corresponga.
8. Distribució de l'horari. Una vegada determinat el professorat desplaçat o suprimit i el que assumeix hores d'una altra especialitat, per a la distribució de l'horari entre el professorat definitiu, si no hi ha acord, l'elecció s'ha de fer, en primer lloc, entre els que siguen titulars de l'especialitat, d'acord amb l'ordre següent:
1r. Catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari.
2n. Professorat d'Ensenyament Secundari i professorat tècnic de Formació Professional.
Dins de cada apartat, la prioritat s'ha de definir per l'antiguitat com a personal funcionari de carrera en l'especialitat de pertinença, determinada per l'any d'obtenció de l'especialitat o pel número més baix de registre personal o de llista, o bé pel lloc que ocupen en l'ordre de nomenament com a personal funcionari de carrera.
Una vegada que hagen acabat els anteriors, s'ha de fer l'elecció de la resta de professorat, en funció del cos a què pertanguen i sense diferències pel que fa a l'especialitat, aplicant-hi el criteri d'ordre anterior.
Quan concórreguen diversos docents amb habilitacions transitòries per a impartir les mateixes matèries, àrees o mòduls, s'ordenaran entre ells amb els criteris d'antiguitat establits anteriorment.
9. En cas que abans de l'inici del curs acadèmic canvien les circumstàncies de mancança d'horari en una especialitat, el centre ho ha de notificar a la direcció territorial, i aquesta, al seu torn, a la Subdirecció General de Provisió de Personal Docent pel mateix procediment, amb l'objectiu d'oferir-lo al professorat desplaçat o suprimit que haja manifestat la voluntat de retornar al centre, d'acord amb el model corresponent.
10. En cas que, finalment, el professorat desplaçat o suprimit torne al seu centre d'origen, per impossibilitat d'assignar-li una altra destinació, la Subdirecció General de Provisió de Personal Docent emetrà una resolució per la qual se li anul·larà la condició de desplaçat o suprimit.
11. El professorat de Religió que exercisca la docència en més d'un centre de diferent localitat estarà subjecte al règim previst en les disposicions generals de la conselleria competent en matèria d'educació, per les quals es regula el règim aplicable al professorat que presta serveis en més d'un centre docent públic d'ensenyament no universitari de titularitat de la Generalitat.
6.1.10. Habilitacions transitòries
1. El personal funcionari dels cossos docents previstos en la disposició addicional setena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, afectat per les situacions que impliquen pèrdua definitiva del lloc de treball, així com el personal funcionari en expectativa de destinació que no dispose de places de la seua especialitat, podrà sol·licitar l'habilitació transitòria de les especialitats del seu cos de pertinença, l'atribució docent de les quals incloga les àrees, les matèries i els mòduls que pot impartir si compleix les condicions de formació establides en la normativa vigent per a impartir docència, atenent el que estableix la disposició addicional segona del Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell (DOGV 6808, 02.07.2012).
També pot sol·licitar l'habilitació transitòria qui, pel fet d'estar afectat per les situacions que impliquen pèrdua provisional de destinació, no haja pogut completar l'horari en el mateix centre o en un altre de la mateixa localitat o de les localitats limítrofes.
2. Per a obtindre habilitació transitòria, el personal que considere que té els requisits necessaris, ha de sol·licitar l'habilitació a la corresponent direcció territorial competent en matèria d'educació i ha d'adjuntar-hi la documentació següent:
a) Fotocòpia compulsada del títol acadèmic oficial.
b) Documents justificatius de complir els requisits indicats en l'apartat anterior.
El director o directora territorial, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, dictarà una resolució individualitzada per la qual es reconeixerà, o no, l'habilitació transitòria sol·licitada.
Contra aquesta resolució, la persona interessada podrà presentar un recurs d'alçada, en el termini d'un mes des de la notificació d'aquesta, davant de l'òrgan competent en matèria de personal docent de la conselleria competent en matèria d'educació.
Aquestes habilitacions quedaran inscrites en el Registre de Personal Docent creat a aquest efecte.
3. El personal funcionari docent de carrera afectat podrà sol·licitar el reconeixement d'una habilitació transitòria o de diverses, dins del seu cos de pertinença, i podrà fer valdre les que tinga reconegudes en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals.
4. Les habilitacions transitòries reconegudes tenen vigència indefinida, excepte renúncia expressa, i en cap cas l'habilitació transitòria podrà donar lloc a l'adjudicació de destinació amb caràcter forçós, que només podrà adjudicar-se per les especialitats de què siga titular.
5. El personal funcionari en expectativa de destinació que tinga reconeguda una habilitació transitòria i la faça valdre en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals, s'ordenarà, en aquesta habilitació transitòria, darrere del personal funcionari de carrera o en pràctiques de l'especialitat corresponent, amb prioritat respecte al personal funcionari docent interí que, si és el cas, participe en el procediment.
6. L'habilitació transitòria obtinguda únicament tindrà validesa dins dels procediments regulats en el Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell (DOGV 6808, 02.07.2012).
6.1.11. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO
En la determinació de llocs s'han de comptabilitzar les hores totals del centre per especialitat, tot això d'acord amb les equivalències establides, i s'han de dividir per 18. El resultat proporcionarà el nombre total de necessitats, i s'han d'assignar les primeres 18 hores a l'horari del mestre o la mestra, si l'1 de setembre estiguera ocupat el lloc de treball amb destinació definitiva, i la resta d'hores a professorat del cos d'Ensenyament Secundari.
El mestre o la mestra de l'especialitat de Ciències Naturals podrà impartir les matèries de Biologia i Geologia de primer d'ESO i Física i Química de segon d'ESO, en aplicació del que estableix l'article tercer del Reial decret 665/2015, de 17 de juliol.
6.1.11.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
1. Els docents del cos de mestres en l'horari lectiu dels quals no hi haja un mínim de 5 hores lectives de la seua especialitat, adquiriran la condició de suprimits.
2. En cas que hi concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors/res o catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, per a determinar quins mestres han de ser suprimits o quin professorat o professorat catedràtic de Secundària ha de quedar amb insuficiència horària, en cas que ningú opte voluntàriament per passar a aquestes situacions, tindran preferència per a no ser suprimits en el centre els docents del cos de mestres.
3. Si hi ha diversos funcionaris del cos de mestres de la mateixa especialitat o d'una de diferent i cal determinar quin funcionari ha de quedar amb insuficiència horària i, per tant, suprimit, la prioritat es determinarà per la voluntarietat. En cas de desacord, la prioritat per a determinar quin docent queda amb insuficiència horària es determinarà pels criteris següents:
a) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
b) Menys temps de serveis efectius com a personal funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari/a.
c) Any més recent d'ingrés en el cos.
d) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
4. Els docents del cos de mestres l'horari lectiu dels quals es trobe en l'interval d'entre 6 i 12 hores lectives amb matèries d'altres especialitats per a les quals estiguen habilitats, hores de reforç, tutories o desdoblaments, no seran objecte de supressió del seu centre, tot i que han de completar l'horari amb altres activitats fins a 18 hores lectives.
6.1.11.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris
1. Una vegada determinada la relació de funcionaris amb destinació definitiva que han de quedar en el centre, per a l'elecció d'horaris, el funcionariat del cos de mestres amb destinació definitiva en els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria que no tinga horari complet de la seua especialitat podrà completar l'horari en el centre de destinació impartint altres matèries d'aquests cursos, sempre que dispose de l'habilitació corresponent i hi haja un excés horari de la matèria, sense perjudici de la preferència a aquests efectes dels titulars de les especialitats respectives, tant si pertanyen al cos de mestres com als de professors/res o catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari.
2. En cas que diverses persones funcionàries del cos de mestres de diferents especialitats no tinguen horari complet de la seua especialitat corresponent, per a determinar la prioritat en l'elecció d'horari s'aplicaran successivament els criteris següents:
a) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en el centre.
b) Més temps de serveis efectius com a personal funcionari de carrera del cos.
c) Any més antic d'ingrés en el cos i, dins d'aquest, puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
3. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors/es o catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, la prioritat en l'elecció d'horaris es determinarà pels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a personal funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari/a.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic d'ingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics/ques d'Ensenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
4. En cas de no poder completar horari en el mateix centre, d'acord amb els criteris exposats, els funcionaris i funcionàries del cos de mestres quedaran en la condició de suprimits.
6.1.12. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. Quant a l'atribució docent de les matèries de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat definides en el Reial decret 217/2022, de 29 de març, i en el Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, respectivament, caldrà ajustar-se al que dispose la normativa estatal.
2. Quant a l'atribució docent de les matèries optatives de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat que dispose la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquestes etapes en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, i del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, caldrà seguir el que disposen les esmentades normatives autonòmiques.
3. El personal docent del cos de mestres que ocupa, amb caràcter definitiu, llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer i en el segon curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.
4. El personal docent del cos de professors/es d'Ensenyament Secundari que ocupe llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer i en el segon curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.
6.1.13. Substitució de docents
1. S'ha d'actuar d'acord amb el que es disposa en la Resolució de 21 de desembre de 2015, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'acorda la publicació de l'addenda subscrita per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals, per la qual es modifica el sistema de provisió de llocs de treball en règim d'interinitat, aprovat per la Resolució de 26 de novembre de 2010 (DOGV 7689, 31.12.2015), i en les instruccions que la despleguen, a excepció de la «Disposició transitòria única. Nomenaments per urgent provisió», tal com preveu la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a l'exercici de la docència i l'ensenyament en l'àmbit de l'educació no universitària (BOE 58, 08.03.2019).
2. Els centres docents han de vetlar perquè les absències dels docents queden registrades degudament en l'aplicació informàtica corresponent (ITACA) des del primer dia d'absència, i s'han d'indicar-n'hi les causes.
3. En cas d'absència o malaltia de qualsevol membre de l'equip directiu, s'actuarà d'acord amb el que estableix l'article 13 del Decret 252/2019, de 29 de novembre, del Consell, de regulació de l'organització i el funcionament dels centres públics que imparteixen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional (DOGV 8693, 09.12.2019).
6.1.14. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent
La direcció del centre ha de fer la notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent dels centres docents, a través de l'aplicació informàtica ITACA i d'acord amb les instruccions puntuals elaborades sobre això pel secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional.
6.2. Personal no docent d'atenció educativa
6.2.1. Horaris del personal no docent d'atenció educativa
1. En aplicació de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), els centres educatius poden tindre personal no docent d'atenció educativa, que participa, juntament amb el personal docent, en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, a fi d'incrementar-los l'autonomia i facilitar-los l'accés al currículum, dins de l'àmbit de les competències i les funcions que la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius hi disposen.
Aquest personal inclou, entre altres, el personal educador d'Educació Especial dels centres públics; el personal auxiliar dels centres concertats que dona suport a l'alumnat en tasques d'higiene, alimentació, mobilitat, etc.; el personal de fisioteràpia; el personal tècnic de gestió en interpretació de la llengua de signes, i altre personal que l'Administració determine, d'acord amb les necessitats de l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu.
2. El personal no docent d'atenció educativa forma part dels equips educatius i del departament d'orientació, per tant, ha de col·laborar en la detecció, planificació i desenvolupament de les mesures de resposta educativa, en l'avaluació sociopsicopedagògica i en l'assessorament al professorat i a les famílies, dins de l'àmbit de les seues competències. Així mateix, ha de participar en l'elaboració de l'informe trimestral de seguiment de l'alumnat que les tutores i tutors han de lliurar a les famílies i ha de formar part del pla d'actuació personalitzat.
3. La intervenció s'ha de desenvolupar, llevat de circumstàncies excepcionals, en el context de l'aula ordinària i en estreta coordinació amb les tutores i tutors i l'equip educatiu, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic i el pla d'actuació personalitzat.
4. La jornada de treball del personal no docent d'atenció educativa ha de ser la prevista en l'esmentada normativa per als llocs amb idèntica classificació.
5. L'horari de treball d'aquests professionals, atés que tenen atenció directa a l'alumnat, s'adaptarà a les característiques dels centres i els llocs de treball, i s'haurà d'ajustar a les previsions del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019).
6. Aquest personal s'ha d'acollir a l'horari del centre educatiu i a l'horari de l'alumnat a qui donen suport, d'acord amb el pla d'actuació personalitzat. Per a cada curs escolar, d'acord amb la corresponent instrucció de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, la direcció del centre haurà d'introduir l'horari del personal no docent d'atenció educativa a través de la plataforma OVICE. La direcció territorial competent en matèria d'educació aprovarà els horaris, amb una negociació prèvia amb les organitzacions sindicals d'acord amb la normativa vigent.
7. A aquest personal se li aplicarà el que preveu la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat als Pactes de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d'Educació Especial i personal fisioterapeuta (DOGV 8343, 20.07.2018, i DOGV 8342, 19.07.2018 respectivament, amb correcció d'errades en el DOGV 8348, 27.07.2018), o normativa que la substituïsca.
6.2.2. Actuacions per a l'acollida del personal no docent d'atenció educativa
La direcció d'estudis facilitarà al personal no docent d'atenció educativa que s'incorpore al centre informació sobre els aspectes organitzatius i pedagògics del centre, així com la informació necessària per a l'exercici de les seues funcions. Així mateix, facilitarà la participació d'aquest personal en els òrgans de coordinació en les condicions establides a la normativa vigent.
6.2.3. Substitucions i cobertura dels llocs del personal no docent d'atenció educativa
1. En cas de necessitat de cobertura dels llocs del personal no docent d'atenció educativa, tant per quedar el lloc vacant com per substitució temporal, la direcció del centre educatiu sol·licitarà la cobertura del lloc mitjançant la plataforma OVICE adjuntant la documentació justificativa. Així mateix, se n'informarà la Inspecció d'Educació de referència.
2. Per a les propostes de modificació de l'adscripció orgànica funcional, amortització i/o creació de lloc de personal educador d'educació especial, caldrà ajustar-se al que disposa la Instrucció de la directora general d'Inclusió Educativa: https://ceice.gva.es/documents/169149987/172998495/Instruccio_DGIE_PEEE.pdf
6.3. Personal d'administració i serveis
1. Aquest personal ocupa un lloc en l'àmbit educatiu i és personal de l'Administració de la Generalitat, per la qual cosa l'horari de treball, el règim de vacances, els permisos i les llicències d'aquest és el que preveu la normativa vigent en matèria de condicions de treball per al personal esmentat, segons el que estableix el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019).
2. Pel que fa a les funcions, caldrà ajustar-se al que regula per a aquest personal la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la funció pública valenciana (DOGV 9065, 20.04.2021).
3. El procediment per a la tramitació i organització dels horaris d'aquest personal està regulat per la corresponent instrucció de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
6.4. Altre personal
Si determinat alumnat del centre amb necessitat específica de suport educatiu disposa d'una persona assistent personal reconeguda per la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, o rep col·laboració de personal de la Fundació ONCE o d'una altra fundació o associació externa al centre, l'actuació d'aquest personal, se centrarà, exclusivament, en l'alumnat que assisteix.
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
7.1.1. Organització curricular en Educació Secundària Obligatòria
1. En Educació Secundària Obligatòria, pel que fa als cursos primer i tercer, caldrà ajustar-se al que es dispose en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria.
2. Pel que fa als cursos segon i quart, caldrà ajustar-se al que es dispose en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015), i en les modificacions d'aquests fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre (DOGV 7611, 09.09.2015), i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril (DOGV 8284, 30.04.2018) i, sobre la base de la disposició transitòria segona del Reial decret 217/2022, de 29 de març, en el curs escolar 2022-2023, continuarà sent aplicable per a segon i quart curs de l'ESO el que es disposa en els capítols I i III del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'Educació Primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional.
3. L'organització curricular en tots els grups del primer curs d'Educació Secundària Obligatòria de tots els centres educatius, serà per àmbits de coneixement i, els centres que així ho consideren podran optar per aquesta organització curricular també en el segon i en el tercer curs d'Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb el que s'establisca en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria.
4. Les programacions d'aula s'han d'ajustar al que s'estableix en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, així com al que s'indica en l'apartat 4.2.2.1.b d'aquestes instruccions i han de preveure les adequacions necessàries per a atendre l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu des d'una perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del DUA.
7.1.2. Cicles formatius de grau bàsic
Pel que fa a la definició, accés i organització dels cicles formatius de grau bàsic, cal ajustar-se al que disposa l'article 25 del Reial decret 217/2022, de 29 de març, i al que determine la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en desplegament de l'esmentat reial decret.
7.1.3. Programes pedagògics
7.1.3.1. Programes de diversificació curricular
En el curs 2022-2023 s'implanten els programes de diversificació curricular de tercer curs de l'ESO. Pel que fa a la definició, accés i organització d'aquests programes cal ajustar-se al que disposa l'article 24 del Reial decret 217/2022, de 29 de març, i al que determine la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en desplegament de l'esmentat reial decret.
7.1.3.2. Programa de reforç PR4
En el curs 2022-2023 el programa de reforç PR4 de quart curs de l'ESO continua vigent. Pel que fa a la definició, accés i organització d'aquest programa, cal ajustar-se al que disposa la normativa vigent.
7.1.3.3. Programa d'aula compartida
Pel que fa a la definició, accés, organització, disseny, avaluació, professorat i seguiment del programa d'aula compartida, cal seguir el que s'indica tot seguit.
1. Definició.
a) El programa d'aula compartida (PAC) és un programa específic d'atenció a la diversitat que té com a finalitat previndre i reduir l'absentisme i l'abandonament prematur del sistema educatiu, adreçat als centres sostinguts amb fons públics que imparteixen Educació Secundària Obligatòria.
b) Va dirigit a l'alumnat en risc d'exclusió social que presente conductes disruptives, dificultats d'adaptació al medi escolar i tendència a l'absentisme escolar crònic o a l'abandonament escolar.
c) Aquest programa estableix un espai educatiu compartit dins d'un entorn formatiu, combinant les activitats lectives amb tallers o altres activitats pràctiques per a l'aproximació al món laboral.
d) El PAC podrà establir-se entre un o més centres educatius d'una mateixa àrea geogràfica i corporacions locals o entitats col·laboradores amb experiència en el treball socioeducatiu amb adolescents en risc d'exclusió social.
e) Els objectius específics d'aquest programa són els següents:
e.1) Reduir l'absentisme escolar amb una oferta educativa diversa, adaptada a les diferents necessitats, interessos, motivacions i aspiracions de l'alumnat.
e.2) Previndre l'abandonament escolar prematur i fomentar la integració socioeducativa de l'alumnat.
e.3) Reforçar les competències clau i les aptituds necessàries per a la prevenció i tractament dels comportaments disruptius.
e.4) Oferir un espai alternatiu que millore l'experiència educativa de l'alumnat.
e.5) Crear un entorn de cooperació dins d'una mateixa àrea geogràfica amb la participació de l'Administració educativa i altres entitats, tant públiques com privades.
e.6) Optimitzar el desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l'alumnat.
2. Accés.
f) Els requisits d'accés a aquest programa que ha de complir l'alumne o alumna són els següents:
a.1) Presenta un perfil amb dificultats d'adaptació al medi escolar i a l'entorn educatiu, amb risc d'exclusió social i de conductes disruptives i/o violentes. Té tendència a l'abandonament escolar o a l'absentisme escolar crònic o molt accentuat. Compta amb escasses expectatives d'obtindre el títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria, però té intenció d'integrar-se en el món laboral.
a.2) Ha cursat primer curs de l'ESO, almenys una volta.
a.3) Té entre 14 i 16 anys, o els compleix dins de l'any natural en què s'incorpora al programa.
a.4) Amb caràcter general, el centre educatiu ha d'haver aplicat prèviament altres mesures d'atenció a la diversitat dirigides a aquest alumnat sense haver aconseguit la seua adaptació al medi escolar.
b) La incorporació a aquest programa requereix a més de l'avaluació acadèmica, la proposta favorable de l'equip educatiu de l'alumnat i l'autorització per part de la direcció del centre de l'informe d'idoneïtat de la mesura d'acord amb els termes que determine la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, en què s'especifique el grau d'assoliment de les competències clau, així com les mesures de resposta preses amb anterioritat amb l'alumnat. Aquest informe cal realitzar-lo una vegada oït el mateix alumne o alumna i ha de comptar amb la conformitat de les mares, pares, tutores o tutors legals. Així mateix, ha de ser signat per la família i pel tutor o tutora i ha de quedar registrat en l'expedient de l'alumne o alumna.
c) Amb caràcter general, l'alumnat pot cursar aquest programa fins a acabar el curs escolar en què compleix els 16 anys. Excepcionalment, si l'aprofitament del programa és positiu i l'equip educatiu amb l'assessorament del departament d'Orientació Educativa i Professional considera que és l'opció més adequada, la direcció del centre educatiu podrà autoritzar que un alumne o alumna puga romandre un curs més en el programa.
d) Una vegada finalitzada la permanència en el programa, l'alumnat podrà continuar la seua formació en el sistema educatiu o accedir al món laboral. Si roman en el sistema educatiu, l'alumnat que mostre una disposició favorable a l'estudi podrà incorporar-se a un cicle formatiu de grau bàsic.
3. Organització del programa d'aula compartida.
a) Els centres educatius han de desenvolupar el programa en cooperació amb corporacions locals o entitats col·laboradores, prèvia autorització de la direcció general competent en matèria d'innovació educativa.
b) El grup del programa ha d'estar format per un mínim de 10 alumnes i un màxim de 16. No obstant això, la direcció general competent en matèria d'innovació educativa, amb l'informe previ de la Inspecció d'Educació i d'acord amb els criteris que s'establisquen en les instruccions corresponents, podrà autoritzar la constitució d'un grup amb un nombre d'alumnes diferent, especialment si el grup es forma amb alumnes residents en centres de menors dependents de la Conselleria.
c) El PAC s'ha d'organitzar en els àmbits que s'indiquen tot seguit i amb una càrrega horària total corresponent al nivell educatiu en què estiga matriculat:
c.1) Àmbit acadèmic: ha d'incloure els aprenentatges essencials corresponents a les matèries del curs en què estiga matriculat l'alumnat del programa. Aquest àmbit ha de tindre una càrrega lectiva mínima de 10 hores setmanals i s'ha de desenvolupar en el centre educatiu. Per al disseny d'aquest àmbit s'han de prioritzar les situacions d'aprenentatge que promoguen l'assoliment de les habilitats necessàries per a l'adaptació i la inclusió dels alumnes i les alumnes al medi escolar ordinari, fomentant la participació en activitats amb el seu grup de referència.
c.2) Àmbit d'aula taller: ha de ser de caràcter eminentment pràctic i es pot desenvolupar en el centre educatiu o en els emplaçaments de les corporacions locals o entitats col·laboradores. Aquest àmbit ha de ser impartit per professionals externs designats per les corporacions locals o entitats col·laboradores i han de comptar com a mínim amb la presència obligatòria d'un professor o professora d'un dels centres educatius.
c.3) Tutoria, que l'alumnat ha de cursar en el seu grup del PAC.
d) L'alumnat del PAC ha d'estar matriculat en un grup ordinari de referència i s'ha de distribuir de manera equilibrada entre els diferents grups del seu nivell.
e) Els centres educatius han de determinar la distribució i la càrrega horària més adequada. Per a la planificació d'aquesta distribució cal considerar que el nombre de desplaçaments ha de ser mínim.
f) La intervenció educativa es podrà desenvolupar tant dins com fora de l'horari lectiu. En qualsevol cas, i sempre que la intervenció es desenvolupe en el centre educatiu, es requereix la presència d'un membre de l'equip directiu.
g) Qualsevol intervenció educativa, siga dins o fora del centre educatiu, s'ha de realitzar sota la tutela i responsabilitat d'almenys un docent i d'acord amb els requisits que la normativa vigent estableix al respecte.
h) Si el desplaçament de l'alumnat s'efectua dins de l'horari lectiu, cal que el professorat del programa l'acompanye. Aquests desplaçaments s'han de computar dins de l'horari lectiu del professorat.
4. Disseny i concreció curricular.
a) La direcció del centre educatiu, amb l'assessorament del departament d'Orientació Educativa i Professional i d'acord amb els criteris establits en la comissió de coordinació pedagògica, ha de dissenyar el programa.
b) Els centres educatius d'una mateixa àrea geogràfica que constituïsquen una aula taller compartida s'han de coordinar per a la definició i planificació de les activitats de l'aula taller.
c) En la definició del programa s'han d'incloure la justificació de la mesura, els criteris de selecció de l'alumnat, l'organització dels espais, temps i agents implicats, la correlació de l'àmbit acadèmic i l'àmbit d'aula taller amb les matèries del curs corresponent, els criteris de promoció i el seguiment i avaluació del programa.
d) La concreció curricular i la programació d'aula cal que s'ajuste al següent:
d.1) En el cas de l'àmbit acadèmic, s'ha d'elaborar per part del professorat responsable de la seua docència en cada centre participant, assessorat pels departaments didàctics corresponents i pel departament d'Orientació Educativa i Professional.
d.2) En el cas de l'àmbit d'aula taller, s'ha d'elaborar per part del professorat coordinador de l'aula taller i ha de comptar amb l'assessorament conjunt dels departaments d'Orientació Educativa i Professional dels centres educatius que participen i els agents socials responsables de la seua dinamització.
d.3) La línia pedagògica ha d'orientar-se al desenvolupament de les competències clau, prioritzant la progressió i consecució dels aprenentatges essencials, plantejant situacions d'aprenentatge des d'un enfocament molt pràctic i funcional i donant rellevància al procés de resolució de problemes i al treball per projectes.
d.4) El cap o la cap del departament d'Orientació Educativa i Professional del centre o centres participants ha de vetlar pel compliment del què es dispose en la concreció curricular i la programació d'aula.
e) El PAC forma part del Pla d'actuació per a la millora (PAM) del centre i s'ha d'incloure en la programació general anual (PGA).
f) La direcció dels centres educatius ha de gravar i actualitzar les dades administratives i estadístiques en l'aplicació informàtica que determine la conselleria competent en matèria d'educació. Així mateix, ha de facilitar els documents i informació requerits.
g) La documentació generada relativa al programa ha de ser custodiada pels centres educatius.
5. Avaluació i promoció.
a) L'avaluació ha de ser contínua, personalitzada i integradora.
b) S'ha de realitzar una sessió d'avaluació en cada trimestre. A aquestes sessions han d'assistir el professorat de l'àmbit acadèmic i de l'àmbit d'aula taller del centre.
c) El professorat de l'àmbit acadèmic, coordinat amb el departament d'Orientació Educativa i Professional, ha d'avaluar les matèries corresponents a aquest àmbit d'acord amb els criteris d'avaluació concretats.
d) El professorat coordinador de l'àmbit d'aula taller ha d'avaluar l'alumnat, oït el professional designat per les corporacions locals o de les entitats col·laboradores.
e) Els resultats d'avaluació obtinguts en els àmbits s'han de traslladar a les matèries del curs corresponent, d'acord amb les concrecions i adaptacions curriculars establides en les propostes pedagògiques.
f) Cal que es consigne en l'expedient acadèmic, en l'historial acadèmic i en l'informe per trasllat, que les matèries han sigut cursades en un programa específic d'atenció a la diversitat, i també cal indicar les matèries amb adaptació curricular.
g) L'equip educatiu ha de decidir col·legiadament sobre la seua promoció, prioritzant la progressió i consecució dels aprenentatges mínims i la valoració de les mesures que afavorisquen el progrés de l'alumne o alumna. Aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple i, en cas d'empat, cal considerar el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
6. Professorat, recursos i acords de col·laboració.
a) La direcció del centre ha de designar el professorat que ha d'impartir el programa d'acord amb els criteris de selecció establits prèviament pel claustre i amb les propostes dels departaments didàctics a través de la comissió de coordinació pedagògica. Sempre que siga possible, s'ha de designar el professorat amb destinació definitiva en el centre.
b) Per a la impartició de l'àmbit d'aula taller s'ha de designar com a mínim un professor o professora que ha de dur a terme les tasques següents en cada sessió:
b.1) Control d'assistència
b.2) Supervisió de l'actuació
b.3) Gestió de la convivència
b.4) Avaluació de les activitats desenvolupades en l'aula taller
b.5) Acompanyament de l'alumnat en l'aula taller i en els desplaçaments, en cas que aquest àmbit s'impartisca fora del centre
c) Cada centre docent ha de designar, d'entre el professorat de l'aula taller, un responsable de coordinar les actuacions entre el centre educatiu i l'entitat col·laboradora.
d) Els llocs de treball docent d'aquest programa tenen la consideració d'especial dificultat als efectes que es determinen en la normativa vigent en matèria de concurs de trasllats del professorat de centres públics.
e) Per al desenvolupament d'aquest programa, als centres públics autoritzats se'ls podrà assignar professorat addicional. Els centres privats sostinguts amb fons públics han de desenvolupar aquest programa amb els recursos assignats al programa de compensació educativa i amb els seus recursos propis.
f) Els centres han d'establir acords de col·laboració amb les corporacions locals i, excepcionalment, amb altres entitats de la seua àrea geogràfica, amb experiència en el treball socioeducatiu amb adolescents en risc d'exclusió social. Aquests acords cal formalitzar-los per escrit i comunicar-los a l'òrgan instructor a través de la plataforma que dispose la conselleria competent en matèria d'educació.
7. Procediment de sol·licitud i autorització.
a) Els centres educatius sostinguts amb fons públics podran proposar l'autorització per al desenvolupament d'un programa d'aula compartida d'acord amb l'avaluació del PAM realitzat cada curs escolar. La Inspecció d'Educació haurà d'informar sobre la conveniència d'aquest programa en el corresponent informe d'avaluació del PAM.
b) En els centres públics, el claustre ha d'aprovar la proposta i el consell escolar ha de ser-ne informat.
c) En els centres privats sostinguts amb fons públics, el claustre i el consell escolar han de ser informats d'aquesta proposta.
d) D'acord amb les condicions i requisits establits en aquest decret i amb les instruccions que l'òrgan competent puga establir a aquest efecte, la direcció general competent en matèria d'innovació educativa ha de resoldre les autoritzacions del programa i notificar-les a la direcció general competent en matèria de personal docent per a la dotació del professorat que corresponga per a cada curs escolar.
8. Seguiment i avaluació.
a) Qualsevol modificació del programa ha de comunicar-se a la Inspecció d'Educació i ha de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria d'innovació educativa.
b) Els òrgans col·legiats del centre, en l'àmbit de les seues competències, han de realitzar el seguiment i l'avaluació del programa, d'acord amb els criteris i procediments establits. En la memòria final s'ha de dedicar un apartat específic a aquest programa.
c) La Inspecció d'Educació ha de supervisar i fer seguiment del procés d'implementació i desenvolupament del programa.
9. Assessorament i formació. Els centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) han d'assessorar els centres educatius en el desenvolupament del programa i han d'organitzar activitats formatives per al professorat dels àmbits. Així mateix, junt amb la subdirecció general amb competències en innovació i qualitat, ha de facilitar recursos didàctics i l'intercanvi d'experiències.
7.1.4. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament i condicions de promoció i de titulació de l'alumnat
Pel que fa a l'avaluació, a la promoció i a la titulació de l'alumnat que curse primer i tercer curs, caldrà ajustar-se al que s'estableix en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria.
Pel que fa a l'avaluació, a la promoció i a la titulació de l'alumnat que curse segon i quart curs d'aquesta etapa, caldrà ajustar-se al que disposen els capítols I i III del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre.
7.1.5. Consell orientador
1. L'alumnat de segon i quart curs de l'ESO, o si és el cas, en concloure la seua escolarització, ha de rebre un consell orientador d'acord amb el que disposa en l'article 12 del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, així com la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març.
2. Per a l'alumnat que continue la seua formació en un cicle formatiu de grau bàsic s'ha d'elaborar un consell orientador d'acord amb el que disposa l'article 25 del Reial decret 217/2022, de 29 de març, així com la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament de l'esmentat reial decret.
7.1.6. Ensenyaments de Religió
En els cursos primer i tercer, caldrà ajustar-se al que es disposa en la disposició addicional primera del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament de l'esmentat reial decret, de manera que no supose cap discriminació el fet de rebre o no aquests ensenyaments.
En els cursos segon i quart, caldrà ajustar-se al que preveu la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny.
En el període de matrícula, els pares, les mares, i els tutors o les tutores legals de l'alumnat podran manifestar la seua voluntat que reben o no ensenyaments de Religió.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i han d'estar en coherència amb els principis i els continguts establits en el PEC.
En cas que el centre educatiu reba sol·licituds per tal que en el centre s'impartisca una religió diferent de la catòlica, aquestes seran recollides i traslladades a la direcció territorial d'educació corresponent, la qual les trametrà a la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.
7.1.7. Condicions de formació per a impartir docència de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, estableix que l'àrea Llengua Pròpia i Literatura rebrà el tractament que les comunitats autònomes afectades determinen, garantint, en tot cas, l'objectiu de competència lingüística suficient en ambdues llengües oficials. Per a impartir docència de la matèria Llengua Castellana i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat, el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, pel qual es regulen les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat (BOE 173, 17.07.2010), estableix els requisits de formació que s'han d'acreditar:
1) Tindre un títol de Llicenciat de l'àrea d'humanitats o qualsevol títol oficial de Graduat de la branca de coneixement d'arts i humanitats.
2) Acreditar una qualificació específica adequada per a impartir les matèries respectives.
3) Tindre la formació pedagògica i didàctica a què fa referència l'article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre.
L'article 8 d'aquest reial decret estableix que correspon a les administracions educatives de les comunitats autònomes amb llengua cooficial la determinació de la qualificació específica adequada per a impartir la matèria de llengua cooficial i literatura i el procediment per a la seua acreditació.
Segons s'estableix en la redacció de la disposició addicional primera de la correcció d'errades de l'Ordre 3/2020, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es determina la competència lingüística necessària per a l'accés i l'exercici de la funció docent en el sistema educatiu valencià (DOGV 8736, 10.02.2020), el certificat de nivell C1 de coneixements de valencià facultarà el professorat per a impartir continguts curriculars de valencià en Educació Infantil, l'Àrea de Valencià: Llengua i Literatura en Educació Primària, per a impartir el mòdul de Valencià en el cicle I i cicle II dels centres de formació de persones adultes i per a impartir la docència del valencià en els centres privats, sempre que estiga en possessió de les altres titulacions o condicions administratives requerides per a impartir docència en els esmentats nivells i etapes, en desplegament de l'article 3 del Decret 62/2002, de 25 d'abril, del Govern Valencià, pel qual es regula l'acreditació dels coneixements lingüístics per a l'accés i la provisió de llocs en la funció pública docent no universitària a la Comunitat Valenciana.
Per tant, per a fer classe de la matèria Valencià: Llengua i Literatura en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat en un centre privat o concertat cal acreditar estar en possessió dels requisits de formació següents:
1) Estar en possessió d'una llicenciatura de l'àrea d'humanitats o qualsevol títol oficial de grau de la branca de coneixement d'arts i humanitats.
2) Acreditar una qualificació específica adequada mitjançant el certificat de nivell C1 de coneixements de valencià.
3) Tindre la formació pedagògica i didàctica a què fa referència l'article 100.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre.
7.1.8. Exempcions i convalidacions
1. Mesures per a l'alumnat que compagina els estudis d'Educació Secundària Obligatòria amb la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana.
Amb la finalitat d'afavorir la compatibilitat de la pràctica esportiva amb els estudis d'Educació Secundària Obligatòria per a aquest alumnat, poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries de l'ESO.
2. Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o Dansa.
Amb la finalitat d'afavorir la simultaneïtat dels estudis d'ensenyaments professionals de Música o de Dansa i d'Educació Secundària Obligatòria, per a aquest alumnat poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries de l'ESO.
3. Normativa aplicable.
En els cursos primer i tercer, la convalidació i exempció de matèries s'ha d'ajustar al que estableix la normativa vigent i al que dispose la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 217/2022, de 29 de març.
En els cursos segon i quart, la convalidació i exempció de matèries s'ha d'ajustar al que estableix el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual s'estableixen convalidacions entre els ensenyaments professionals de Música i de Dansa i l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, així com els efectes que sobre la matèria d'Educació Física han de tindre la condició d'esportista d'alt nivell o alt rendiment i els ensenyaments professionals de Dansa, així com la resta de normativa vigent.
No obstant l'anterior, i atés que en el curs 2022-2023 conviuran dos desplegaments curriculars, la informació relativa a la convalidació i exempció de matèries, així com el procediment per a sol·licitar aquestes mesures estarà disponible en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació: https://ceice.gva.es/va/web/ordenacion-academica/secundaria/convalidaciones-y-exenciones.
7.1.9. Canvi de llengua estrangera
1. L'alumnat podrà cursar la mateixa segona llengua estrangera des del començament de l'etapa, o incorporar-s'hi en qualsevol dels cursos. En aquest supòsit, el professor o professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè l'alumnat puga assolir els objectius previstos. En cas que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva, es podrà desplegar per nivells d'aprenentatge la segona llengua estrangera.
2. Quant a la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera, s'actuarà de la manera següent:
a) Serà requisit previ, avalat per la Inspecció d'Educació, que la plantilla del centre dispose de professorat suficient en les especialitats corresponents a la primera i segona llengua estrangera per a atendre la possible demanda.
b) L'alumne o alumna, o els seus representants legals, si és menor d'edat, podran sol·licitar a la direcció del centre, abans de la finalització del període de formalització de la matrícula o de la confirmació de plaça, iniciar en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria el canvi d'opció en la primera llengua estrangera.
c) Aquest canvi d'idioma en la matèria Llengua Estrangera ha de ser registrat en l'apartat «Canvis en la matrícula» de l'expedient acadèmic i de l'historial acadèmic de l'alumne o de l'alumna.
d) La Inspecció d'Educació serà informada per la direcció de tot el procés des de l'inici, i assessorarà i orientarà cada una de les actuacions que s'hi produïsquen. Al final del procés, la direcció del centre traslladarà a la Inspecció d'Educació una relació ordenada per cursos de l'alumnat que ha canviat l'opció de primera llengua estrangera.
7.1.10. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa
Quant a la possibilitat d'atorgar la menció honorífica a l'alumnat l'esforç del qual meresca ser reconegut, ateses les seues característiques personals o socials, així com l'adjudicació dels premis extraordinaris al rendiment acadèmic d'Educació Secundària Obligatòria, caldrà ajustar-se al que dispose la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
7.2. Batxillerat
1. En Batxillerat, pel que fa al primer curs, caldrà ajustar-se al que es dispose en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
2. Pel que fa al segon curs, caldrà ajustar-se al que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i les modificacions fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril. Sobre la base de la disposició transitòria segona del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, en el curs escolar 2022-2023, continuarà sent aplicable per a segon curs de Batxillerat el que es disposa en els capítols I i V del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regulen l'avaluació i la promoció en l'Educació Primària, així com l'avaluació, la promoció i la titulació en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat i la Formació Professional.
3. Les programacions d'aula s'han d'ajustar al que s'estableix en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, així com al que s'indica en l'apartat 4.2.2.1.b d'aquestes instruccions, i han de preveure les adequacions necessàries per a atendre l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu des d'una perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del DUA.
7.2.1. Accés
Podrà accedir als estudis de Batxillerat l'alumnat que estiga en possessió del títol de Graduat o Graduada en Educació Secundària Obligatòria o de qualsevol dels títols de Tècnic o Tècnica Superior de Formació Professional, o d'Arts Plàstiques i Disseny o Tècnic o Tècnica Esportiu Superior.
7.2.2. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament i condicions de promoció i de titulació de l'alumnat
Pel que fa a l'avaluació, a la promoció i a la titulació de l'alumnat que curse primer curs de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que s'establisca en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
Pel que fa a l'avaluació, a la promoció i a la titulació de l'alumnat que curse segon curs de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposen els capítols I i V del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre.
L'avaluació dels aprenentatges de l'alumnat hospitalitzat atés en la unitat pedagògica hospitalària o convalescent en el seu domicili per malaltia atés pel Centre Específic d'Educació a Distància (CEED) correspon al centre docent on està matriculat, tenint en compte la informació del seguiment i avaluació del professorat que ha atés, prendre les decisions sobre la promoció i titulació que s'han de fer d'acord amb el que, amb caràcter general, estableix la normativa vigent en cada una de les etapes educatives per a tot l'alumnat.
7.2.3. Procediment per a la repetició completa de segon curs de Batxillerat
Els alumnes i les alumnes que al final del segon curs tingueren avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-se d'aquestes sense necessitat de cursar de nou les matèries superades, o podran optar, així mateix, per repetir el curs complet.
L'alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries d'aquest curs que haguera superat prèviament. Aquesta repetició, per la seua banda, computarà als efectes del límit de permanència de quatre anys de l'alumnat que cursa Batxillerat en règim ordinari.
El procediment per a sol·licitar aquesta repetició completa de segon curs estarà disponible en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació.
7.2.4. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada en el currículum de segon de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
D'acord amb el que estableix el Decret 51/2018, de 27 d'abril, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut és una matèria de lliure configuració autonòmica de segon de Batxillerat que té caràcter voluntari. L'alumnat que es matricule cursarà addicionalment aquesta matèria i ho farà amb les mateixes condicions que la resta de matèries de Batxillerat:
Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària l'avaluació positiva en aquesta matèria.
Per al càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat, aquesta matèria computa com totes les cursades en els dos cursos de Batxillerat.
L'oferta d'aquesta matèria serà establida per la direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats. A aquest efecte, els centres docents públics s'han d'ajustar als criteris de la demanda de l'alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre i també a les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
7.2.5. Canvi de modalitat o itinerari
1. L'alumnat que canvia de modalitat en promocionar a segon curs o en repetir segon curs de Batxillerat ha de cursar les matèries del currículum establit pel Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i les modificacions fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, conforme a les següents condicions:
a) Si canvia de modalitat en promocionar de primer a segon, s'ha de matricular de les matèries de segon curs de la nova modalitat triada i, addicionalment, de totes les matèries de primer de la nova modalitat que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat. Aquestes matèries de primer de Batxillerat tindran la consideració de matèria pendent, tot i que no seran computables als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon. Aquestes matèries de primer de Batxillerat que es cursen com a pendents seran les que estableix el Decret 87/2015, de 5 de juny, i l'alumnat haurà de superar el pla de reforç corresponent a aquestes matèries.
b) En cas que repetisca el segon curs, haurà de matricular-se de totes les matèries de la nova modalitat, dels dos cursos, que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat. En el cas de les matèries de primer curs de Batxillerat, es cursaran com a matèries pendents.
2. En els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no siga necessària la superació d'aquestes per a completar la nova modalitat.
3. Les matèries del bloc d'assignatures troncals cursades i superades en l'antiga modalitat, la superació de les quals no siga necessària per a completar la nova modalitat, podran substituir les assignatures específiques del primer o del segon curs en realitzar el canvi de modalitat, incloent-hi la matèria Història de la Filosofia de segon curs i excloent-ne la matèria Educació Física de primer curs.
4. Totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova.
5. En sol·licitar un canvi de modalitat, en tot cas, continuarà aplicant-se el límit de permanència en el Batxillerat en règim ordinari (quatre anys acadèmics).
6. El canvi d'itinerari en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials s'ha de realitzar en els mateixos termes que els canvis de modalitat, per analogia.
7. L'alumnat sol·licitarà el canvi de modalitat al centre educatiu mitjançant el model de sol·licitud que es publique en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació i la tramitació d'aquesta sol·licitud per part dels centres educatius es realitzarà a través l'oficina virtual d'educació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (OVICE), https://ovice.gva.es/, en l'apartat de «Centres educatius» sense distinció de titularitat a partir de l'1 de setembre de 2022. El termini de presentació començarà a partir de l'1 de setembre i finalitzarà el 31 d'octubre del curs escolar per al qual se sol·licite. La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà les sol·licituds en el termini màxim de tres mesos i les notificarà als centres educatius a través d'OVICE. Les sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa dins d'aquest termini.
8. Es traslladaran als documents d'avaluació les qualificacions de totes les matèries cursades i aprovades, amb independència que es tracte de matèries troncals, específiques o de lliure configuració autonòmica, siga de l'antiga modalitat o de la nova modalitat. En els documents d'avaluació de l'alumnat, serà estesa una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi farà constar que l'alumne o alumna ha efectuat un canvi de modalitat o itinerari d'acord amb el que preveu aquest annex.
9. L'alumnat que repetisca el primer curs podrà triar una nova modalitat en tornar a cursar primer i ho farà sobre la base del currículum establit per la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el nou currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril.
7.2.6. Ensenyaments de Religió
Respecte dels ensenyaments de Religió, per al primer curs de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que es disposa en la disposició addicional primera del Reial decret 243/2022, de 29 de març, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat, i en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament de l'esmentat reial decret, de manera que no supose cap discriminació el fet de rebre o no aquests ensenyaments.
Pel que fa al segon curs de Batxillerat, els ensenyaments de Religió es desenvoluparan en les mateixes condicions que en el curs 2021-2022.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i han d'estar en coherència amb els principis i els continguts establits en el PEC.
En cas que el centre educatiu reba sol·licituds per tal que en el centre s'impartisca una religió diferent de la catòlica, aquestes seran recollides i traslladades a la direcció territorial d'educació corresponent, la qual les trametrà a la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.
7.2.7. Exempcions i convalidacions
1. Per a l'alumnat que compagina els estudis de Batxillerat amb la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit, o amb la condició de personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries.
2. Igualment, per a l'alumnat que compagina els estudis de Batxillerat i els ensenyaments professionals de Música o Dansa i amb la finalitat d'afavorir la compatibilitat i simultaneïtat d'ambdós ensenyaments, poden adoptar-se diferents mesures relatives a la convalidació i exempció de matèries.
3. Normativa aplicable.
En el curs de primer de Batxillerat, la convalidació i exempció de matèries s'ha d'ajustar al que estableix la normativa vigent i al que dispose la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril.
En el curs de segon de Batxillerat, la convalidació i exempció de matèries s'ha d'ajustar al que estableix el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, pel qual s'estableixen convalidacions entre els ensenyaments professionals de Música i de Dansa i l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat, així com els efectes que sobre la matèria d'Educació Física han de tindre la condició d'esportista d'alt nivell o alt rendiment i els ensenyaments professionals de Dansa, així com la resta de normativa vigent.
No obstant l'anterior, i atés que en el curs 2022-2023 conviuran dos desplegaments curriculars, la informació relativa a la convalidació i exempció de matèries, així com el procediment per a sol·licitar aquestes mesures estarà disponible en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació: https://ceice.gva.es/va/web/ordenacion-academica/secundaria/convalidaciones-y-exenciones .
7.2.8. Canvis de llengua estrangera
1. L'alumnat podrà canviar l'idioma que haja cursat en la matèria Primera Llengua Estrangera en promocionar al segon curs de Batxillerat, o en el cas de repetició completa o parcial del segon curs. Els idiomes cursats en Primera Llengua Estrangera i Segona Llengua Estrangera en un mateix any acadèmic hauran de ser diferents.
2. El canvi d'idioma haurà de ser sol·licitat per escrit davant la direcció o la titularitat del centre educatiu per l'alumne o l'alumna, si és major d'edat, o en cas contrari, pel seu pare, mare, tutor o tutora legal. El procediment per a sol·licitar aquesta repetició completa de segon curs estarà disponible en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació.
3. L'alumne o alumna que canvie d'idioma no haurà de superar en el nou idioma la matèria Primera Llengua Estrangera I si ja la té superada.
4. En el cas que tinga la matèria Primera Llengua Estrangera I pendent de superació, haurà de seguir el corresponent pla de recuperació per a la superació de la matèria, bé en l'idioma que abandona o bé en el nou idioma. Per tal de poder cursar la matèria pendent en el nou idioma, serà requisit no haver cursat prèviament la matèria Segona Llengua Estrangera I de primer curs en l'idioma que abandona, ja que els idiomes de les matèries Primera Llengua Estrangera I i Segona Llengua Estrangera I, han de ser diferents.
7.2.9. Continuïtat entre matèries
Per a l'alumnat que cursa segon de Batxillerat en el curs 2022-2023, la superació de les matèries de segon curs que s'indiquen a continuació estarà condicionada a la superació de les corresponents matèries de primer curs indicades per implicar continuïtat.
Primer curs de Batxillerat Segon curs de Batxillerat
Valencià: Llengua i Literatura I Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura I Llengua Castellana i Literatura II
Matemàtiques I Matemàtiques II
Primera Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera II
Dibuix Tècnic I Dibuix Tècnic II
Llatí I Llatí II
Grec I Grec II
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II
Fonaments de l'Art I Fonaments de l'Art II
Cultura Audiovisual I Cultura Audiovisual II
Anàlisi Musical I Anàlisi Musical II
Dibuix Artístic I Dibuix Artístic II
Segona Llengua Estrangera I Segona Llengua Estrangera II
Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II
Tecnologies de la Informació i la Comunicació I Tecnologies de la Informació i la Comunicació II
Física i Química Física/Química
Biologia i Geologia Biologia/Geologia
1. L'alumnat que promocione a segon curs amb alguna matèria pendent de primer curs entre les que impliquen continuïtat (segons el quadre anterior) i que desitge matricular-se de la matèria de segon curs corresponent:
Haurà de matricular-se de la matèria pendent de primer curs.
Tindrà condicionada la superació de la matèria de segon curs a la superació de la matèria del primer curs corresponent.
Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència de l'anterior seran considerades com a incompatibles.
2. L'alumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat prèviament la corresponent matèria de primer curs:
a) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon, no haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna no reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon curs, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b.1) Si la matèria és específica, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, tot i que no serà computable als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2) Si la matèria de segon curs és troncal, podrà optar per:
b.2.1) Cursar la matèria troncal de primer curs de Batxillerat com a matèria pendent de primer curs de Batxillerat, tot i que, en aquest cas, no serà computable als efectes de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2.2) Cursar la corresponent matèria troncal de primer de Batxillerat com a específica de segon curs de Batxillerat. Les matèries de segon curs no qualificades a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles. Per tant, per a les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials, no es podrà cursar la matèria troncal de primer de Batxillerat en lloc de la matèria específica obligatòria de segon curs Història de la Filosofia.
7.2.10. Obtenció del títol de Batxillerat des d'altres ensenyaments
1. Per al curs 2022-2023, per a l'alumnat que cursa primer curs de Batxillerat i es troba en possessió del títol de Tècnic o Tècnica de Formació Professional o d'Arts Plàstiques i Disseny o ha superat els ensenyaments professionals de Música o Dansa, serà aplicable el que estableix l'article 23 del Reial decret 243/2022, de 6 d'abril.
2. Per al curs 2022-2023, per a l'alumnat que cursa segon curs de Batxillerat i es troba en possessió del títol de Tècnic o Tècnica de Formació Professional o d'Arts Plàstiques i Disseny, o ha superat els ensenyaments professionals de Música o Dansa, serà aplicable el que estableix l'article 22 del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre.
7.2.11. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
1. Per a l'alumnat que cursa cinqué o sisé curs d'ensenyaments professionals de Música o Dansa i primer de Batxillerat simultàniament, caldrà ajustar-se al que es dispose en la normativa autonòmica que regule l'ordenació i el currículum d'aquesta etapa en desplegament del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims del Batxillerat.
2. Per a l'alumnat que cursa sisé curs d'ensenyaments professionals de Música o Dansa i segon de Batxillerat simultàniament, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 22 del Reial decret 984/2021, de 16 de novembre; i per tant, aquest alumnat obtindrà el títol de Batxillerat en la modalitat d'Arts sempre que haja superat els ensenyaments professionals de Música o de Dansa i les matèries següents:
Filosofia
Història d'Espanya
Llengua Castellana i Literatura I i II
Valencià: Llengua i Literatura I i II
Primera Llengua Estrangera I i II
Fonaments de l'Art I i II
3. En el supòsit de l'alumnat que cursa sisé curs d'ensenyaments professionals de Música o Dansa i segon de Batxillerat simultàniament i que haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o itineraris del Batxillerat cursant totes les matèries, podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries del punt 2 anterior que no haja superat prèviament. En aquest cas, als efectes d'avaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries de Batxillerat establides en el punt 2 anterior.
4. Per a aquest alumnat, per al càlcul en la nota mitjana de Batxillerat es procedirà de la següent manera:
El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries establides en el punt 2 anterior.
El 40 % de la nota mitjana obtinguda en els ensenyaments mitjançant els quals s'accedeix a l'obtenció del títol, calculada conforme al que s'estableix en els respectius reials decrets d'ordenació d'aquests.
5. El procediment per a sol·licitar aquesta possibilitat, tant per a primer curs com per a segon curs, estarà disponible en la pàgina web de la Direcció General d'Innovació Educativa i Ordenació.
7.2.12. Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l'alumnat amb necessitats educatives especials
1. L'exempció de qualificacions en determinades matèries és una mesura de resposta extraordinària de nivell IV que s'aplica a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que cursa estudis de Batxillerat i per al qual no siga possible fer adaptacions d'accés o adequacions curriculars personalitzades ordinàries sense afectar el nivell bàsic dels continguts exigits.
2. L'exempció de qualificacions no implica l'excepció de cursar aquestes assignatures; per tant, l'alumnat ha d'assistir obligatòriament a les classes i el professorat ha de realitzar les adaptacions que siguen necessàries per a garantir el màxim nivell de participació i d'aprenentatge.
3. El procediment per a aplicar aquesta mesura és el següent:
a) La família, els representants legals o el mateix alumnat, en cas de ser major d'edat i tindre la capacitat civil, han de fer una sol·licitud per escrit davant de la direcció o la titularitat del centre, en la qual indiquen els motius i adjunten la documentació necessària que justifica l'adopció de la mesura d'exempció de qualificació total o parcial d'una matèria. Aquesta sol·licitud ha d'estar presentada abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic en curs, o en els 10 dies següents a la incorporació al centre en el supòsit de trasllat amb posterioritat a aquesta data.
b) La direcció o la titularitat del centre, en vista de la documentació presentada, remetrà l'expedient a la direcció territorial competent en matèria d'educació corresponent dins un termini de quinze dies hàbils i hi inclourà necessàriament, junt amb la sol·licitud i la documentació presentada, l'informe sociopsicopedagògic corresponent en el qual ha de constar la proposta de la mesura i la justificació d'aquesta, tot indicant la impossibilitat d'adoptar altres mesures d'accés o realitzar els ajustaments raonables per a l'accés al currículum.
c) La direcció territorial competent en matèria d'educació completarà l'expedient adjuntant un informe emés per la Inspecció d'Educació i el remetrà, dins el termini de quinze dies hàbils, a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica.
d) La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica, vist l'informe favorable de la Inspecció d'Educació, resoldrà favorablement i, una vegada resolt l'expedient, comunicarà aquesta resolució a la direcció territorial competent en matèria d'educació corresponent i al centre docent, i aquest, al seu torn, la notificarà a l'alumne o alumna interessat.
4. L'exempció de qualificació haurà de contemplar-se en els documents d'avaluació de Batxillerat de l'alumne o alumna amb l'expressió «exempt/a» (ET), tot incorporant a l'expedient una còpia de la resolució per la qual s'ha autoritzat.
7.2.13. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat
1. La qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, incloent-hi, en cas que l'alumnat s'hi haja matriculat, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals.
2. Excepcionalment, l'equip docent pot decidir l'obtenció del títol de Batxillerat per un alumne o alumna que haja superat totes les matèries excepte una, sempre que, a més, es complisquen totes les condicions següents:
a) Que l'equip docent considere que l'alumne o l'alumna ha aconseguit els objectius i competències vinculats a aquest títol.
b) Que no s'haja produït una inassistència continuada i no justificada per part de l'alumne o l'alumna en la matèria.
c) Que l'alumne o l'alumna s'haja presentat a les proves i haja realitzat les activitats necessàries per a la seua avaluació, incloent-hi les de la convocatòria extraordinària.
d) Que la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en totes les matèries de l'etapa siga igual o superior a cinc.
En aquest cas, a l'efecte del càlcul de la qualificació final de l'etapa, es considerarà la nota numèrica obtinguda en la matèria no superada.
3. Per a l'alumnat que ha canviat de modalitat en segon curs a l'efecte del càlcul de la qualificació final de l'etapa, computen totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova. Les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no computen per al càlcul de la qualificació final d'etapa.
4. Per a l'alumnat que ha cursat únicament les matèries troncals de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II, perquè es troba en possessió d'un títol de Tècnic o Tècnica Superior de Formació Professional, de Tècnic o Tècnica d'Arts Plàstiques i Disseny o de Tècnic o Tècnica dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i per a l'alumnat que ha cursat i superat cinqué i sisé d'ensenyaments professionals de Música o de Dansa i Batxillerat simultàniament, a l'efecte del càlcul de la qualificació final de l'etapa, es realitzarà la següent ponderació:
El 60 % de la mitjana de les qualificacions obtingudes en les matèries cursades en Batxillerat.
El 40 % de la nota mitjana obtinguda en els ensenyaments mitjançant els quals s'accedeix a l'obtenció del títol, calculada conforme al que s'estableix en els respectius reials decrets d'ordenació d'aquests.
5. Per a l'alumnat a qui s'homologa el curs corresponent al primer de Batxillerat per haver realitzat aquests estudis en un sistema educatiu estranger, a l'efecte del càlcul de la qualificació final de l'etapa, caldrà procedir de la forma següent:
En primer lloc, es calcularà la nota mitjana del segon curs de Batxillerat amb totes les matèries cursades en el sistema educatiu valencià.
La qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica resultant de la nota descrita en el paràgraf anterior, corresponent a segon de Batxillerat, i de la nota mitjana del curs primer de Batxillerat lliurada per la delegació o subdelegació del Govern.
7.2.14. Matrícula d'honor
L'equip docent podrà atorgar una matrícula d'honor a l'alumnat que haja demostrat un rendiment acadèmic excel·lent al final de cada etapa per a la qual s'atorga. Per a això, serà condició necessària que l'alumne o alumna, després de superar totes les matèries de l'etapa, haja obtingut una nota mitjana en l'etapa igual o superior a 9 punts. A més de la condició anterior, l'equip docent haurà d'acordar de forma col·legiada la concessió de la matrícula d'honor. Es podrà concedir una matrícula d'honor per cada 20 alumnes, o fracció del total d'estudiants de l'últim curs de l'etapa respectiva en el centre docent.
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de l'alumnat
Hi és aplicable el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008), o normativa que el substituïsca.
8.2. Dret de l'alumnat a una avaluació objectiva i reclamació de qualificacions
1. A l'inici de cada curs escolar, la direcció del centre ha de garantir la difusió dels criteris d'avaluació i promoció establits en la concreció curricular fixada pel centre. Igualment, cada professor o professora ha d'informar l'alumnat i les famílies o representants legals sobre el contingut de la programació d'aula, els plans de reforç i els criteris de qualificació.
2. S'ha de garantir el dret de l'alumnat al fet que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, i amb aquest objecte s'han d'establir els procediments oportuns que, en tot cas, han d'atendre les característiques de l'avaluació disposades en la legislació vigent en l'àmbit estatal i autonòmic i, en particular, el caràcter continu, formatiu i integrador de l'avaluació en aquesta etapa.
3. Pel que fa al procediment per a la reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions sobre promoció, així com a les actuacions prèvies referents a la sol·licitud d'aclariments i revisions que fomenten un marc de col·laboració i entesa mútua entre el professorat i l'alumnat i els seus representants legals, caldrà ajustar-se al que s'estableix en l'Ordre 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l'alumnat a l'objectivitat en l'avaluació, i s'estableix el procediment de reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d'obtenció del títol acadèmic que corresponga (DOGV 6680, 28.12.2011).
4. Tenint en compte el que estableix l'article 53.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i considerant de plena aplicació en l'àmbit educatiu les prescripcions de l'esmentada llei en les quals es delimita el contingut del dret d'accés a arxius i documents, es fa extensiu el dret de les persones interessades a obtindre còpies dels exàmens o proves d'avaluació realitzades. És a dir, els centres tenen l'obligació d'entregar còpies dels exàmens o proves d'avaluació realitzades a les persones interessades o als seus representants legals en el cas que els sol·liciten, independentment dels supòsits de reclamació regulats en la normativa vigent.
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
1. L'escolarització i la resposta educativa a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats es regula en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018) i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019). Caldrà tindre en compte així mateix el que disposa la següent normativa:
a) Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (BOE 184, 02.08.2011).
b) Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat (DOGV 8282, 26.04.2018).
c) Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017 de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).
d) Resolució anual, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a l'organització de l'atenció educativa domiciliària i hospitalària.
e) Resolució de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats (DOGV 9245, 29.12.2021).
f) Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials (DOGV 8673, 08.11.2019).
g) Resolució anual del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i funcionament de les unitats específiques ubicades en centres ordinaris sostinguts amb fons públics que imparteixen ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.
h) Resolució anual del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i funcionament dels centres docents específics d'Educació Especial sostinguts amb fons públics.
i) Resolució anual de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'autoritza i es regula el funcionament, d'unitats educatives terapèutiques / hospital de dia per a la resposta integral a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de trastorns greus de salut mental.
j) Resolució de 20 d'abril de 2022, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a l'organització del suport de fisioteràpia en l'àmbit educatiu (DOGV 9324, 25.04.2022).
2. L'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, ha de realitzar la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l'alumnat i de les barreres a la inclusió a partir de la informació obtinguda en el mateix centre o que faciliten les famílies o els representants legals, l'alumnat i les persones amb què es relaciona habitualment, i els serveis sanitaris, socials i altres agents mitjançant els procediments regulats per a la detecció, coordinació i intercanvi de dades.
3. La identificació de les necessitats específiques de suport educatiu correspon als departaments d'Orientació Educativa i Professional. Per a les mesures de resposta especificades en l'article 5 de l'Ordre 20/2019, és preceptiu que els serveis especialitzats d'orientació n'efectuen una avaluació sociopsicopedagògica i emeten l'informe sociopsicopedagògic corresponent, que recull les conclusions del procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, justifica la proposta de mesures de resposta i aporta les orientacions per a desenvolupar-les i per a elaborar, si escau, el pla d'actuació personalitzat (PAP).
4. El contingut i procediment per a l'avaluació i desenvolupament del PAP, així com els supòsits en què s'ha d'elaborar, es concreten en el capítol III de l'Ordre 20/2019 (DOGV 8540, 03.05.2019), així com en la Resolució de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats (DOGV 9245, 29.12.2021).
5. Les mesures de resposta educativa a la inclusió s'organitzen en quatre nivells de concreció, d'acord amb l'article 14 del Decret 104/2018, i les dimensions d'accés, aprenentatge i participació recollides en les línies generals d'actuació de l'article 4 del mateix decret. Els exemples de mesures de resposta de cada nivell estan disponibles en el web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, en l'apartat de la Direcció General d'Inclusió Educativa: http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa.
6. El capítol IV de l'Ordre 20/2019 defineix les mesures de nivell III i IV i regula els criteris per a l'aplicació.
6.1. Les mesures que poden aplicar-se en Educació Secundària Obligatòria són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions d'aula.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit.
g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Adaptació curricular individual significativa (ACIS).
i) Programes personalitzats per a l'adquisició i ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla.
j) Programes de diversificació curricular (PDC).
k) Programa de reforç per al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria (PR4).
l) Programa d'aula compartida (PAC).
m) Programes formatius de qualificació bàsica.
n) Permanència d'un any més en el mateix curs en els nivells establits reglamentàriament.
o) Flexibilització en l'escolarització per a l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
p) Pròrroga d'escolarització en l'ensenyament obligatori per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
q) Mesures personalitzades per a la participació.
r) Flexibilització en la durada de l'etapa per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
6.2. Les mesures que poden aplicar-se en el Batxillerat són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit.
g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Exempcions de qualificació en Batxillerat.
i) Flexibilització en la durada de l'etapa del Batxillerat.
j) Mesures personalitzades per a la participació.
k) Flexibilització en la durada de l'etapa per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.
7. Les situacions de compensació de desigualtats, els criteris d'escolarització i les mesures addicionals que poden aplicar-se amb aquest alumnat s'especifiquen en els articles 52, 53 i 54 de l'Ordre 20/2019. Els criteris per a l'atenció educativa domiciliària i hospitalària són els establits en la normativa publicada per la direcció general amb competència en educació inclusiva.
8. Per a l'adequada atenció conjunta amb la Conselleria de Sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental, així com la resolució anual de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'autoritza i es regula el funcionament d'unitats educatives terapèutiques per a la resposta integral a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de trastorns greus de salut mental.
9. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials, així com el procediment per a determinar la modalitat d'escolarització i les condicions per a fer-la efectiva en els centres ordinaris, estan regulats en la secció primera del capítol VI de l'Ordre 20/2019, i en els apartats quart i cinqué de la Resolució de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats (DOGV 9245, 29.12.2021).
10. En els grups que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials es podrà aplicar una reducció de la ràtio màxima d'alumnat, en les condicions que s'especifiquen en l'article 47 de l'Ordre 20/2019. El tràmit, que requereix l'autorització per resolució de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació.
8.4. Alumnat nouvingut
1. L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora de forma tardana al sistema educatiu espanyol s'ha de fer atenent les circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.
2. Hi serà aplicable la normativa següent:
a) Article 9 de la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la integració social d'aquests (BOE 299, 12.12.2009).
b) Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, després de la seua reforma per la Llei orgànica 2/2009 (BOE 103, 30.04.2011).
c) Article 22 del Reial decret 217/2022, de 29 de març, pel qual s'estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria (BOE 76, 30.03.2022).
d) Resolució de 26 de febrer de 2003, de les direccions generals de Centres Docents i d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de l'Ordre d'Educació, Cultura i Esports 3305/2002, de 16 de desembre, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (DOGV 4451, 03.03.2003).
e) Resolució de 9 de febrer de 2005, del director general d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, i del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en el sistema educatiu (DOGV 5992, 23.02.2005).
f) Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, en els centres educatius de la Comunitat Valenciana (DOGV 8314, 11.06.2018).
g) Instruccions de 16 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per les quals s'estableixen directrius envers diversos aspectes relacionats amb l'alumnat que s'incorpora al sistema educatiu espanyol procedent de centres de titularitat estrangera o sistemes educatius d'altres països:
http://www.ceice.gva.es/documents/161863064/168012207/Instruccions_centres_extrangers.
En termes generals, fins a l'any natural en què l'alumnat complisca els setze anys, s'actuarà d'acord amb la normativa d'escolarització vigent, els criteris generals d'admissió d'alumnat i l'edat de l'alumnat.
3. L'alumnat que s'incorpora tardanament a l'ensenyament obligatori, per vindre d'altres països o per qualsevol altre motiu, i que, per aquesta circumstància, presenta un desenvolupament competencial, degudament valorat amb els instruments adequats, inferior a dos o més cursos, prenent com a referència el currículum ordinari oficial corresponent a la seua edat, pot escolaritzar-se transitòriament en un curs inferior al que li corresponga, després d'haver considerat les adaptacions d'accés necessàries. Aquesta mesura de resposta té la consideració de nivell III i una vegada superades les barreres que han motivat l'adopció de la mesura, l'alumnat s'ha d'incorporar al curs que li correspon per edat. En tot cas, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'article 31 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
4. Per a l'alumnat nouvingut que s'escolaritza per primera vegada en un centre educatiu ubicat a la Comunitat Valenciana, amb desconeixement de les llengües oficials, és aplicable el que disposa l'article 17 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril. L'assessoria tècnica docent en matèria d'educació plurilingüe pot donar suport i assessorament en la implementació d'actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
5. L'alumnat estranger que s'haja incorporat tardanament a l'ensenyament bàsic i, en acabar-lo, haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa obtindrà el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria.
6. L'alumnat nouvingut menor de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa d'algun dels documents acreditatius que s'enumeren:
a) Targeta d'identitat d'estranger.
b) Certificat d'empadronament en un municipi.
c) Visat d'estudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril.
d) Passaport.
7. L'alumnat nouvingut major de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa d'algun dels documents acreditatius que s'enumeren:
a) Targeta d'identitat d'estranger.
b) Visat d'estudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, o targeta d'estudiant estranger.
c) Document que acredite de manera suficient la identitat de la persona.
8. A més dels requisits indicats anteriorment, per a formalitzar la matrícula també es requerirà que l'alumnat dispose d'una plaça escolar vacant en el centre educatiu en compliment de la normativa en matèria d'admissió d'alumnat, així com que complisca les condicions acadèmiques d'accés establides en la normativa vigent. En cas d'haver superat els estudis anteriors en un país estranger, haurà d'acreditar l'homologació dels títols o estudis anteriors d'acord amb la normativa vigent, això és, l'Ordre de 14 de març de 1988, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 41, 17.02.1988), tenint en compte les modificacions donades per:
a) Ordre de 30 d'abril de 1996, per la qual s'adeqüen a la nova ordenació educativa determinats criteris en matèria d'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers de nivells no universitaris i es fixa el règim d'equivalències amb els corresponents espanyols (BOE 112, 08.05.1996).
b) Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de març de 1988 i de 30 d'abril de 1996, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 311, 28.12.2002).
c) Instruccions del Ministeri d'Educació i Formació Professional, sobre ampliació de la vigència dels volants d'inscripció condicional en centres docents o en exàmens oficials: http://www.ceice.gva.es/webitaca/docs/avisos/Instrucciones_amplia_vigencia_volante_inscrip.pdf.
d) Instruccions de 16 de juliol de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per les quals s'estableixen directrius envers diversos aspectes relacionats amb l'alumnat que s'incorpora al sistema educatiu espanyol procedent de centres de titularitat estrangera o sistemes educatius d'altres països:
http://www.ceice.gva.es/documents/161863064/168012207/Instruccions_centres_extrangers.
9. Una vegada aplicat tot el que s'ha indicat en els apartats anteriors, en el cas que algun alumne o alumna es trobe en una situació acadèmica que puga considerar-se irregular o inadequada, el centre docent traslladarà els fets, amb la documentació de què dispose, a la Inspecció d'Educació. Si és el cas, la Inspecció d'Educació podrà proposar a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica una regularització de l'expedient acadèmic de l'alumnat, la qual resoldrà tenint en compte l'informe previ d'Inspecció d'Educació.
8.5. Esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment, i esportistes d'elit i personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana
1. Els esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment podran acollir-se als beneficis establits en l'article 9 del Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i alt rendiment (BOE 177, 25.07.2007), i els apartats 7.1.8 i 7.2.7 d'aquestes instruccions.
2. Els esportistes d'elit, el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana disposaran de les mesures de protecció i suport en relació amb l'accés i el seguiment dels seus estudis, en els termes establits en el capítol IV del Decret 39/2020, de 20 de març, del Consell, de mesures de suport a esportistes d'elit, i al personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana (DOGV 8784, 08.04.2020), i els apartats 7.1.8 i 7.2.7 d'aquestes instruccions.
3. Segons el que estableix l'article 17 del Decret 40/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (DOGV 7762, 18.04.2016), modificat pel Decret 35/2020, de 13 de març, del Consell (DOGV 8774, 30.03.2020), i també modificat pel Decret 58/2021, de 30 d'abril (DOGV 9077, 06.05.2021), i pel Decret 21/2022, de 4 de març (DOGV 9304, 23.03.2022), així com el que estableix l'esmentat Decret 39/2020, de 20 de març, en la seua disposició final segona, l'alumnat esportista d'elit, d'alt nivell i d'alt rendiment així com el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana, tindrà preferència per a accedir al centre situat en la zona d'influència del lloc on realitze l'entrenament; així mateix, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria educativa podrà determinar els centres d'Educació Secundària en què tindran prioritat en l'admissió l'alumnat que curse simultàniament ensenyaments d'Educació Secundària, ensenyaments reglats de Música o de Dansa i l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment i els esportistes d'elit, el personal tècnic, entrenador, arbitral i jutge d'elit de la Comunitat Valenciana.
9. MATRÍCULA
1. S'haurà de tindre en compte el que s'estableix en l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (DOGV 7765, 21.04.2016), modificada per l'Ordre 5/2020, de 31 de març (DOGV 8778, 01.04.2020), i per l'Ordre 14/2022, de 24 de març (DOGV 9306, 25.03.2022), i el que s'estableix en la Resolució de 28 de març de 2022, del director general de Centres Docents, per la qual s'estableix el calendari i es dicten instruccions respecte al procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat per al curs 2022- 2023 (DOGV 9308, 29.03.2022).
2. Els centres docents públics i privats concertats estan obligats a mantindre escolaritzat l'alumnat fins al final de l'ensenyament obligatori, excepte el canvi de centre produït per voluntat familiar o per aplicació de la normativa sobre convivència dels centres docents en l'apartat que regula els drets i deures de l'alumnat.
3. D'acord amb el Decret 40/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (DOGV 7762, 18.04.2016), modificat pel Decret 35/2020, de 13 de març (DOGV 8774, 30.03.2020), pel Decret 39/2020, de 20 de març (DOGV 8784, 08.04.2020), pel Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell (DOGV 9077, 06.05.2021), i pel Decret 21/2022, de 4 de març, del Consell (DOGV 9304, 23.03.2022), la matriculació de l'alumnat en un centre públic o privat concertat suposarà respectar el PEC i el caràcter propi, que haurà de respectar, al seu torn, els drets reconeguts a l'alumnat i a les seues famílies en les lleis i el que s'estableix en l'apartat 5 de l'article 2 de l'esmentat decret.
4. S'haurà de tindre en compte la modificació del Decret 40/2016 introduïda en la disposició final primera del Decret 58/2021, de 30 d'abril, del Consell, sobre jornada lectiva del personal docent i nombre màxim d'alumnat per unitat en centres docents no universitaris (DOGV 9077, 06.05.2021), respecte a les consideracions a tindre en compte amb l'alumnat nascut de part múltiple.
5. En els supòsits de no-convivència dels progenitors de l'alumnat per motius de separació, divorci, ruptura de parella de fet, o situació anàloga, en el procediment d'admissió i en el canvi de centre educatiu de l'alumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana, s'aplicarà la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues (DOGV 8490, 20.02.2019).
6. En els centres d'Ensenyament Secundari, l'accés a una modalitat de Batxillerat, a un cicle formatiu de Formació Professional, o a un programa formatiu de qualificació bàsica, requerirà la participació en el procés d'admissió, amb independència que l'alumnat estiga cursant altres ensenyaments, fins i tot no obligatoris, en el mateix centre.
7. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat que promocione al curs següent ha de formalitzar la matrícula per al curs següent en el termini que s'establisca.
9.1. Documents de matrícula
1. Per a la formalització de la matrícula caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, modificada per l'Ordre 5/2020, de 31 de març, i per l'Ordre 14/2022, de 24 de març (DOGV 9306, 25.03.2022), i en la Resolució de 28 de març de 2022, del director general de Centres Docents per al curs 2022-2023, esmentada anteriorment.
L'alumnat admés al centre haurà d'aportar la següent documentació, bé mitjançant telematrícula (quan s'haja participat pel procés d'admissió) o bé de manera presencial:
a) En el cas de l'alumnat que es trasllade entre centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics, no serà necessari aportar la informació referent a l'acreditació del requisit d'edat ni l'acadèmic, que es traslladarà, d'ofici, mitjançant l'aplicació informàtica.
b) En el cas de l'alumnat que s'incorpore per primera vegada a centres de la Comunitat Valenciana, o procedisca de centres no sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana, per a la formalització de la matrícula, a més de la documentació acreditativa de les circumstàncies al·legades, ha d'aportar els següents documents:
Llibre de família o certificat de la inscripció de naixement expedit pel registre civil. Aquesta documentació acreditarà el compliment del requisit d'edat establit per la Llei orgànica 2/2006, d'Educació.
Certificat de baixa del centre anterior. En el certificat ha de constar la seua situació acadèmica, a l'efecte d'acreditar el compliment del requisit acadèmic exigit per l'ordenament jurídic vigent per al nivell educatiu i curs al qual pretén accedir.
Respecte al requisit acadèmic, sempre que no ho haja acreditat davant del centre en el moment de sol·licitar una plaça escolar:
L'alumnat que s'incorpore a primer curs de Batxillerat, quan durant el curs 2021-2022 no haja cursat quart de l'ESO o no haja finalitzat un cicle de Formació Professional de Grau Mitjà o ho haja fet en un centre no sostingut amb fons públics de la Comunitat Valenciana o d'un sistema educatiu estranger, ha d'aportar un certificat del centre d'origen que acredite la superació dels ensenyaments que permeten l'accés a primer de Batxillerat, en què constarà, si escau, la nota mitjana obtinguda.
L'alumnat que s'incorpore a segon curs de Batxillerat, independentment del centre en què haja cursat primer, ha d'aportar un certificat del centre d'origen que acredite la superació dels ensenyaments que permeten l'accés a primer de Batxillerat, en què constarà, si escau, la nota mitjana obtinguda.
2. L'alumnat ja no ha de presentar l'informe sanitari en els inicis i canvis d'etapa escolar en els processos de matriculació o canvi de centre, d'acord amb la modificació de l'article 59, sobre salut escolar, de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, efectuada per la Llei 7/2021, de 29 de desembre, de la Generalitat, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d'organització de la Generalitat 2022. No obstant això, també d'acord amb l'esmentada modificació, les persones progenitores o les persones tutores tindran la responsabilitat d'informar el centre educatiu en els casos en què la persona menor puga requerir una intervenció urgent en l'horari escolar, presente malalties que comporten modificacions en la dieta escolar o problemes de salut que requerisquen una adaptació curricular. En aquest cas, lliuraran una còpia de l'informe emés pel personal sanitari del seu Centre d'Atenció Primària i/o Especialitzada de referència on es recullen aquests aspectes.
3. Les dades relatives a l'alumnat matriculat han d'estar introduïdes completament, per part dels centres educatius, abans del 30 de setembre de 2022, d'acord amb l'article 55.2 de l'Ordre 7/2016. Per a això utilitzaran el sistema de gestió acadèmica i administrativa ITACA.
4. La matrícula de l'alumnat que no requereix procés d'admissió per canvi de curs, cicle, etapa o nivell educatiu, dins del mateix centre i fins a la finalització de l'educació bàsica, serà organitzada de manera pròpia per cada un dels centres docents, d'acord amb el principi d'autonomia en la gestió, sempre que no es conculque el dret a l'escolarització de l'alumnat en etapes obligatòries, dins dels terminis establits.
5. El centre al qual s'incorpore nou alumnat com a resultat del procediment d'admissió, sol·licitarà a l'alumnat o els seus representants legals que aporten la documentació acreditativa de les situacions al·legades, mitjançant una declaració responsable, que hagen sigut objecte de baremació i no hagen sigut verificades d'ofici, ni aportades telemàticament a través de l'apartat «Formalització de la matrícula» de la pàgina www.telematricula.es o aportades al centre directament en el moment de la matrícula. D'acord amb l'article 43.3 de l'Ordre 7/2016, la falsedat en les dades aportades donarà lloc a l'anul·lació de la sol·licitud, de manera que l'alumne o alumna s'escolaritzarà en la forma prevista en l'article 51 de l'esmentada ordre.
6. En el moment de formalització de la matrícula, en cas que s'haja marcat la casella d'existència de no convivència dels progenitors, sense que hi haja limitació de la pàtria potestat, s'haurà d'aportar la signatura i consignar les dades del pare, mare, tutor o tutora diferent de la persona que va formular la sol·licitud de plaça, en el cas que no les haguera fet constar prèviament en la sol·licitud. En tot cas, s'actuarà conforme al que es disposa en l'apartat cinqué, «Admissió i matriculació», i sisé, «Baixa i canvi de centre», de la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues.
7. En cas que en el moment de la matrícula no es puga aportar tota la documentació requerida, l'alumnat que curse ensenyaments obligatoris podrà efectuar la matrícula. No obstant això, haurà d'aportar la documentació requerida quan dispose d'aquesta per a la seua correcta escolarització.
8. L'alumnat d'ensenyaments postobligatoris que en el moment de la matrícula no puga aportar tota la documentació requerida pot efectuar la matrícula condicionada al posterior lliurament de l'esmentada documentació; a més, ha de fer efectiu en el moment de la matrícula el pagament de les taxes per serveis administratius derivats de l'activitat acadèmica de nivell no universitari.
9. L'alumnat procedent de sistemes educatius estrangers ha d'aportar la documentació necessària per a acreditar les seues dades personals i el compliment dels requisits d'edat i acadèmics suficients per a efectuar-ne la matrícula en un centre de la Comunitat Valenciana. En el cas d'ensenyaments obligatoris, s'hi aplicarà el que es preveu en el punt 8.
10. L'alumnat estranger, menor o major de 18 anys, per a formalitzar la matrícula, podrà acreditar-ne la identitat mitjançant qualsevol dels següents documents: targeta d'identitat d'estranger o NIE, visat d'estudis, passaport o document expedit pel seu país d'origen que n'acredite la identitat.
11. En relació amb l'assegurança escolar:
L'alumnat espanyol o estranger, que residisca legalment a Espanya, que curse estudis oficials des de tercer curs de l'ESO, o equivalent segons l'actual sistema educatiu, i fins al curs escolar en què complisca els 28 anys, serà beneficiari de l'assegurança escolar obligatòria, segons la Llei de 17 de juliol de 1953, sobre l'establiment de l'assegurança escolar a Espanya (BOE 199, 18.07.1953).
El procediment de tramitació de l'assegurança escolar per part dels centres docents sostinguts amb fons públics està establit en les instruccions de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de data 28 d'octubre de 2019.
L'alumnat que curse els ensenyaments professionals de Música o de Dansa en conservatoris de Música o de Dansa i que, al mateix temps, curse tercer o quart d'Educació Secundària Obligatòria o Batxillerat, es considerarà inclòs en el camp d'aplicació de l'assegurança escolar, sense que per a això siga necessari l'abonament d'una nova quota, ja que, d'acord amb l'article 60.4 del Reglament general sobre cotització i liquidació d'altres drets de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre (BOE 22, 25.01.1996), l'obligació de cotitzar l'assegurança escolar és única per estudiant i curs acadèmic, encara que l'estudiant estiga matriculat en diversos centres.
12. D'acord amb el contingut de l'apartat 4.9.5 de la Resolució de 23 de desembre de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i la identificació de les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats (DOGV 9245, 29.12.2021), els centres educatius amb personal de l'orientació que, pertanyent a una a agrupació de zona, haja realitzat valoracions o deteccions d'algun tipus de necessitat d'alumnat de nova incorporació al sistema, traslladaran la documentació complementària als centres educatius on aquest alumnat s'haja matriculat a petició d'aquests. Fins aquest moment, la custòdia de la documentació correspondrà a la secretaria del centre educatiu de la persona orientadora que ha realitzat la valoració.
9.2. NIA
1. L'Ordre de 29 d'abril de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el número d'identificació de l'alumnat de la Comunitat Valenciana (NIA), (DOGV 6026, 02.06.2009), regula l'assignació d'un NIA a cada alumne i alumna, per a facilitar la gestió dels processos referents a la documentació de l'alumnat al llarg de la seua vida escolar.
2. El NIA l'assigna la conselleria competent en matèria d'educació, per a la qual cosa seguirà el procediment indicat en l'article 4 de l'Ordre de 29 d'abril de 2009, i es farà constar en tota la documentació oficial en què es necessite identificar l'alumnat.
3. Els centres docents emetran per a cada alumna i alumne una targeta que servirà com a document acreditatiu del número d'identificació de l'alumnat.
9.3. Trasllat de matrícula
L'informe personal per trasllat té com a fi garantir la continuïtat del procés d'aprenentatge de l'alumnat que es trasllade a un altre centre sense haver conclòs un determinat curs.
Quan un alumne o alumna es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que ha disposat la conselleria competent en matèria d'educació.
1. Trasllat de centre dins de l'Estat espanyol.
a) Quan l'alumna o l'alumne es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, el centre d'origen expedirà els documents següents:
Un certificat acadèmic que li permeta matricular-se en el nou centre. Quan el trasllat s'efectue sense haver conclòs qualsevol dels cursos, s'ha d'acompanyar aquest certificat de l'informe personal per trasllat a què es refereix l'article 34 del Reial decret 217/2022, de 29 de març, per als cursos de l'ESO, l'article 33 del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril, per als cursos de Batxillerat, i el que s'establisca en la normativa autonòmica per la qual s'estableixen els documents oficials d'avaluació i els aspectes de l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.
El centre d'origen remetrà al de destinació, de forma immediata i a petició d'aquest, el corresponent historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i farà constar en la diligència corresponent que les dades que conté concorden amb l'expedient que guarda el centre.
b) El centre receptor es farà càrrec de la custòdia de l'historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i obrirà el corresponent expedient acadèmic, al qual traslladarà les dades de l'informe personal per trasllat.
c) La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebut l'historial acadèmic degudament emplenat.
d) En el cas de trasllat des d'una comunitat autònoma amb llengua pròpia cooficial amb el castellà a un centre de la Comunitat Valenciana, les qualificacions obtingudes en aquesta matèria tindran la mateixa validesa, a efectes acadèmics, que les restants matèries del currículum; no obstant això, si la qualificació de l'esmentada matèria ha sigut negativa, no es computarà com a pendent ni tindrà efectes acadèmics.
e) Quan els documents bàsics d'avaluació hagen de produir efectes fora de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE 236, 02.10.2015).
2. Trasllat de centre a un sistema educatiu estranger.
a) Quan l'alumna o l'alumne s'incorpore a un centre estranger a Espanya o en l'exterior que no impartisca ensenyaments del sistema educatiu espanyol, no s'hi traslladarà l'historial acadèmic.
b) Per a facilitar la incorporació als ensenyaments equivalents del sistema educatiu estranger de què es tracte, el centre d'origen emetrà un certificat acadèmic de l'alumnat. L'historial acadèmic continuarà custodiat per l'últim centre en què l'alumnat va estar matriculat en previsió de la possible reincorporació futura als ensenyaments del sistema educatiu espanyol, en el mateix centre o en un altre, al qual es traslladarà llavors, o fins al lliurament a l'alumnat després de la conclusió dels estudis estrangers equivalents a l'Educació Secundària Obligatòria o al Batxillerat.
3. Trasllat de centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre amb sistema educatiu valencià.
Quan un alumne o alumna es trasllade des d'un centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre del sistema educatiu valencià, caldrà tindre en compte aquestes qüestions:
a) Escolarització en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria.
Per a realitzar estudis en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria, l'escolarització d'aquest alumnat es realitzarà atenent l'edat, les circumstàncies, els coneixements i el seu historial acadèmic.
b) Homologació del títol d'Educació Secundària Obligatòria.
En el cas d'haver finalitzat els estudis corresponents de l'Educació Secundària Obligatòria en un sistema educatiu estranger, caldrà sol·licitar a la delegació o a la subdelegació del Govern l'homologació del títol d'Educació Secundària Obligatòria a fi de poder continuar els estudis postobligatoris no universitaris.
Per al càlcul de la qualificació final d'etapa per a l'alumnat que participa en un procés d'admissió, cal ajustar-se al que s'indica en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s'estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per primer de Batxillerat i d'homologació de títols estrangers al títol de Graduat o Graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxillerat espanyol:
b.1) S'ha d'aportar el certificat acreditatiu dels quatre cursos realitzats equivalents a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria del sistema educatiu espanyol, en el qual consten les matèries cursades, les qualificacions obtingudes i els anys acadèmics en els quals es van realitzar els cursos respectius.
b.2) Quan el sol·licitant de l'homologació haja realitzat algun dels cursos en el sistema educatiu espanyol, haurà d'aportar el certificat acadèmic amb les qualificacions d'aquests per al càlcul de la qualificació final.
b.3) Quan el sol·licitant no aporte la documentació necessària per al seu càlcul, la qualificació final que figurarà en la credencial d'homologació al títol de Graduat o Graduada en Educació Secundària Obligatòria serà 5,00. Aquesta qualificació s'aplicarà per a cada curs el certificat del qual no s'aporte. No es calcularà la qualificació final una vegada expedida la credencial, ni fins i tot en el cas que s'aporte un certificat amb posterioritat.
b.4) En cap cas se certificarà la qualificació final obtinguda pel sol·licitant amb anterioritat a haver-se formulat proposta favorable a l'homologació o convalidació.
En el cas que el procediment d'homologació no haja conclòs i l'alumne o alumna participe en un procés d'admissió, pot aportar el volant d'inscripció condicional segellat pel registre on haja presentat la sol·licitud d'homologació. En aquest cas, la qualificació final d'etapa provisional serà un 5,00. Una vegada se li expedisca la credencial d'homologació, l'alumne o alumna podrà presentar la qualificació final d'etapa emesa.
c) Homologació del primer curs de Batxillerat.
Per a realitzar estudis en el segon curs de Batxillerat, s'haurà de sol·licitar a la delegació o a la subdelegació del Govern l'homologació del primer curs de Batxillerat, amb la nota mitjana corresponent a aquest curs.
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria que tinga complits els setze anys en el moment de la matrícula, o els complisca en aquest any, podrà sol·licitar al director o directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.
2. La permanència en el Batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics, com a màxim, de conformitat amb l'article 5.2 del Reial decret 243/2022, de 5 d'abril.
3. Amb la finalitat de no exhaurir el nombre d'anys durant els quals es pot romandre cursant Batxillerat en règim ordinari, l'alumnat podrà sol·licitar al director o la directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.
4. Per a sol·licitar l'anul·lació de la matrícula, caldrà que acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la normal dedicació a l'estudi, o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.
5. Les sol·licituds s'han de formular, en tot cas, abans de finalitzar el mes d'abril i seran resoltes, oïts l'equip educatiu i el departament d'orientació o qui tinga atribuïdes les seues funcions, pel director o directora del centre docent on es trobe matriculat l'alumnat. El director o la directora autoritzarà l'anul·lació de la matrícula sempre que quede acreditada l'existència d'una de les causes que figuren en el punt anterior. En cas de denegació, les persones interessades podran elevar un recurs d'alçada davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació.
6. L'alumnat que haja exhaurit el límit de permanència en l'etapa en règim ordinari diürn podrà continuar els estudis en els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxillerat a què es refereix l'article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre.
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS1. La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels estudiants del màster que habilita per a la professió de professor o professora d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes, es realitzarà segons el que estableix l'Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s'estableixen orientacions per al desenvolupament del pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l'exercici de les professions de professor d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes (DOGV 6123, 15.10.2009).
2. Els centres també podran acollir estudiants universitaris estrangers en pràctiques a través del Programa Erasmus+. L'acollida d'aquest alumnat es regula en la Resolució de 20 de febrer de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'aproven les instruccions d'acollida d'estudiants d'educació superior Erasmus+ per a la realització de pràctiques en centres educatius valencians (DOGV 7987, 24.02.2017).
3. També es podrà incorporar alumnat de pràctiques de cicles formatius (TIS, TASOCT, etc.) o de graus o postgraus que tinguen vinculació amb la intervenció socioeducativa, com treball social, educació social, teràpia ocupacional, etc.
11. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS
11.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades personals
1. Caldrà atindre's al que disposa la legislació en la matèria i en les instruccions de servei que dicte la direcció general amb competències en tecnologies de la informació i de la comunicació, i específicament en la normativa següent:
a) Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (conegut per Reglament general de protecció de dades, RGPD), (DOUE L119/1, 04.05.2016).
b) Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (BOE 294, 06.12.2018).
c) Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (BOE 17, 19.01.2008), en aquells apartats que es mantenen vigents.
d) Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública, per la qual s'estableixen les normes sobre l'ús segur de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat (DOGV 7169, 10.12.2013).
e) Resolució de 26 de juny de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial i de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, per la qual s'estableix el procediment i el calendari d'inventari i certificació de les aplicacions i l'equipament informàtic existents en els centres educatius dependents de la Generalitat (DOGV 7056, 28.06.2013).
f) Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat (DOGV 8436, 03.12.2018).
g) Carta informativa de 30 d'abril de 2021, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i el director general de Centres Docents, sobre el nou apartat en la web www.ceice.gva.es, dedicat a la protecció de dades en els centres educatius públics GVA, i necessitat de publicar els Registres d'activitats de tractament (RAT) dels centres:
https://ceice.gva.es/documents/161634279/172734302/Z+Carta+Informativa+nuevo+apartado+Protecci%C3%B3n+de+Datos+y+RAT+centros+p%C3%BAblicos+educativos+GVA/52589713-09bc-41e3-9b8c-cdf6cb582928.
Els centres públics GVA han de crear, dins de les seues pàgines web, un apartat anomenat «Protecció de Dades» amb la relació dels RAT que són aplicables a cada centre i enllaçar a l'URL:
http://www.ceice.gva.es/va/web/educacion/proteccio-de-dades-en-centres-educatius-publics-gva.
2. Qualsevol normativa que haja de ser complida pels centres docents en matèria de tecnologies de la informació i de les comunicacions, com a conseqüència de l'exercici de les competències atribuïdes per l'article 15 del Decret 171/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (DOGV 8959, 24.11.2020), a la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, serà disposada en la web: https://dgtic.gva.es/va/normativa.
11.2. ITACA
1. El Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria d'educació, a través del sistema d'informació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyaments reglats no universitaris (DOGV 6522, 17.05.2011), regula aquest sistema d'informació, com a instrument per a la gestió i la comunicació de les dades i dels documents necessaris per al funcionament adequat del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
2. El sistema d'informació ITACA té com a finalitat la consecució d'una gestió integrada dels procediments administratius i acadèmics del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
3. Tots els centres d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat tenen l'obligació de comunicar a la conselleria competent en matèria d'educació, en el termini establit en la normativa vigent i mitjançant el sistema ITACA, la informació requerida en l'esmentat Decret 51/2011, amb una atenció especial a les dades que fan referència al dret d'assistència i estudi de l'alumnat, segons l'article 24 del Decret 39/2008, de 4 d'abril (DOGV 5738, 09.04.2008), o normativa que el substituïsca.
4. Les dades de l'alumnat, les mesures d'inclusió, i les variacions que es produïsquen d'aquestes al llarg del curs, s'han de registrar en ITACA per part de l'orientador o orientadora que atén el centre, amb la supervisió de la direcció, que tindrà la responsabilitat de vetlar perquè les dades introduïdes estiguen actualitzades, siguen veraces i es corresponguen amb la informació continguda en l'informe sociopsicopedagògic.
5. Els procediments i la documentació relacionats amb l'orientació educativa i professional implementats en ITACA es gestionaran exclusivament per aquesta via.
6. Per a l'ús segur dels mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat se seguiran les normes disposades en l'Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública (DOGV 7169, 10.12.2013).
11.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
1. La Generalitat Valenciana, a través de la direcció general competent en matèria de tecnologies de la informació i de les comunicacions disposarà les plataformes, serveis amb caràcter instrumental (programari d'oficina, de videoconferència, de treball col·laboratiu, etc.) i, en general, les eines més adients per al seu ús en els centres educatius de titularitat de la Generalitat, segons l'Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública, per la qual s'estableixen les normes sobre l'ús segur de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat (DOGV 7169, 10.12.2013).
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport posa a disposició dels centres educatius un sistema de comunicació entre el centre i l'equip docent amb l'alumnat i les persones progenitores i/o persones tutores legals, mitjançant les plataformes ITACA-Web Família 2.0 i Mòdul Docent 2.0.
El projecte anomenat «Centre Digital Col·laboratiu» de la Generalitat Valenciana s'implantarà progressivament en tots els centres i incorporarà totes les plataformes autoritzades que hagen de ser d'ús tant per a l'alumnat com per al professorat i per les persones progenitores i/o persones tutores legals de l'alumnat.
Per tant, com a norma general, hauran d'emprar-se les eines que la conselleria competent en matèria d'educació pose a disposició dels centres. A més, l'article 5.4 de l'esmentada Ordre 19/2013 estableix que qualsevol externalització del tractament requereix la subscripció d'un contracte exprés entre la conselleria competent en matèria d'educació, com a responsable del tractament, i l'empresa responsable de la prestació del servei, com a encarregada del tractament, que en aquest cas serien les empreses propietàries d'aquestes plataformes. L'obligatorietat d'aquest «contracte per encàrrec», així com les seues condicions, es troba especialment especificada en l'article 28 del Reglament general de protecció de dades (RGPD).
Segons l'Ordre 19/2013 i la Resolució de 28 de juny de 2018, queda prohibit transmetre o allotjar informació pròpia de l'Administració de la Generalitat en sistemes d'informació externs (com és el cas dels serveis en núvol o on cloud), llevat que hi haja una autorització expressa de la conselleria competent en matèria d'educació després de l'anàlisi dels riscos associats a aquesta externalització, en especial sobre els aspectes següents:
les comunicacions han de xifrar les dades d'extrem a extrem;
la ubicació de les dades ha d'estar en l'Espai Econòmic Europeu;
s'ha de comprovar el compromís, a través de les seues polítiques, de no realitzar un perfilat o analítica amb les dades emmagatzemades;
no s'ha de permetre fer ús de les dades, ni tan sols anonimitzades, per a finalitats diferents d'aquelles directament relacionades amb la prestació del servei.
2. En relació amb l'ús de xarxes socials en l'àmbit educatiu, l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que la publicació de dades personals en xarxes socials per part dels centres educatius, requereix disposar del consentiment inequívoc de les persones implicades, a les quals caldrà informar prèviament de manera clara de les dades que es publicaran, en quines xarxes socials, amb quina finalitat, qui pot accedir a les dades, així com de la possibilitat d'exercir els seus drets d'accés, rectificació, oposició, supressió («dret a l'oblit»), limitació del tractament, portabilitat i de no ser objecte de decisions individualitzades, així com el dret a la retirada del consentiment prèviament atorgat.
3. No requereix autorització l'ús de xarxes socials per a l'exercici de les competències en matèria d'educació, sempre que no tracten ni difonguen dades personals del tractament de les quals siguen responsables les persones titulars d'òrgans superiors o del nivell directiu de la Conselleria. Té la condició de dades personals tota informació que es puga relacionar amb una persona física identificada o identificable. Aquesta definició inclou, entre altres dades, imatges, veu, codis d'identificació, qualificacions o opinions. No obstant això:
a) Està expressament desautoritzat l'ús de xarxes socials que incloguen qualsevol tipus de publicitat o que puguen ser utilitzades per a una finalitat diferent de la mateixa comunicació.
b) Quan s'utilitzen aquests mitjans, els centres educatius han d'informar les famílies i l'alumnat major de 14 anys sobre l'ús segur de les xarxes socials, dels drets i obligacions dels intervinents, així com de l'exempció de responsabilitat de la Conselleria en aquestes aplicacions.
c) Quan les dades personals de l'alumnat, incloent-hi fotografies o vídeos, siguen proporcionades per tercers o altres membres de la comunitat educativa, sense mediació del titular de les dades (l'alumnat major de 14 anys, o qui exercisca la representació legal del menor), s'ha de garantir que es disposa de l'autorització expressa i concreta d'ús, o l'assumpció de responsabilitat pel cedent.
4. Qualsevol tractament de dades de caràcter personal ha de complir amb el que es preveu en la normativa vigent en la matèria i, en particular, amb les obligacions d'informació a les persones afectades pels tractaments i transparència sobre aquestes. A més, han de cenyir-se a les finalitats específiques previstes en la seua creació i han d'haver sigut publicades en els registres d'activitats de tractament corresponents (RAT). Es pot prendre com a referència el procediment utilitzat per la mateixa conselleria, o es poden adaptar els models que calguen d'entre els que es troben en l'URL:
https://ceice.gva.es/va/registre-de-tractament-de-dades.
L'òrgan d'informació i assessorament de la Generalitat en matèria de protecció de dades és la Delegació de Protecció de Dades (https://participacio.gva.es/va/web/delegacion-de-proteccion-de-datos-gva), a qui es poden dirigir les persones interessades pel que respecta a totes les qüestions relatives al tractament de les seues dades personals i a l'exercici dels seus drets a l'empara del Reglament general de protecció de dades. Quant a la forma d'exercir els drets, es pot consultar més informació al següent enllaç:
www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=19970.
5. Sobre la utilització d'aplicacions de missatgeria per part del professorat per a la comunicació amb l'alumnat, el punt 3.2.7 de l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que, amb caràcter general, les comunicacions entre el professorat i l'alumnat han de tindre lloc dins de l'àmbit de la funció educativa i no dur-se a terme a través d'aplicacions de missatgeria instantània. Si cal establir canals específics de comunicació, han d'emprar-se els mitjans i eines establits per la conselleria competent en matèria d'educació i posats a disposició d'alumnat i professorat o per mitjà del correu electrònic. Així mateix, quan la comunicació siga entre el professorat i qui exercisca la representació legal de l'alumnat, el punt 3.2.8 assenyala que les comunicacions han de dur-se a terme a través dels mitjans posats a disposició dels dos pel centre educatiu o la conselleria competent en matèria d'educació.
6. Els tractaments de dades personals mitjançant aplicacions informàtiques mòbils, conegudes com a apps, han d'incloure's en la política de seguretat del centre, com a mínim amb les mateixes garanties que qualsevol altre tractament, tal com indica l'informe sobre la utilització per part de professorat i alumnat d'aplicacions que emmagatzemen dades en el núvol amb sistemes aliens a les plataformes educatives, publicat per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (https://www.aepd.es/media/guias/guia-orientaciones-apps-datos-alumnos.pdf).
Tal com indica aquest informe, les aplicacions que contenen més dades personals de l'alumnat són els quaderns de notes dels docents, que contenen el seu progrés i les seues qualificacions. Per tant, qualsevol aplicació que incloga la identificació de l'alumne pot portar a l'elaboració de perfils segons les funcionalitats i la tipologia de les dades recopilades. Amb els hàbits de navegació, juntament amb les dades d'altres usuaris amb els quals contacta i el seu comportament educatiu, es poden crear perfils de la persona usuària susceptibles de ser tractats sense el consentiment d'aquesta, amb l'excusa de la millora del funcionament del servei. Les persones usuàries es poden classificar fàcilment segons la seua activitat, en funció de les accions que realitzen, o fins i tot del temps que tarden a realitzar-les. Cal tindre en compte que les aplicacions d'instal·lació no assistida en dispositius mòbils intel·ligents són capaces d'accedir a gran quantitat de dades de caràcter personal emmagatzemades en el mateix dispositiu, com ara el número d'identificació del terminal, l'agenda de contactes, imatges o vídeos. A més, aquestes aplicacions poden accedir als sensors del dispositiu i permeten obtindre la ubicació geogràfica, capturar fotos, vídeo o so.
Per tot això, no es podran utilitzar aquelles plataformes informàtiques o aplicacions informàtiques mòbils (app), diferents de les que posa a disposició o autoritza la conselleria competent en matèria d'educació, que tinguen com a finalitat:
a) Tant la comunicació amb les famílies, com amb l'alumnat.
b) El seguiment de l'alumnat a través de quaderns de notes de progrés i la seua qualificació.
11.4. Identitat digital de l'alumnat, del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa
En el marc establit per la proposta de modificació de 3 de juny de 2021 (Document SEC (2021) - 228 final) del Reglament UE 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior, la identitat digital de l'alumnat, del personal docent i del personal no docent d'atenció educativa, estarà constituïda pels següents elements:
a) Els elements registrals que consten en el sistema ITACA, regulat per Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria d'educació, a través del sistema d'informació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyaments reglats no universitaris (DOGV 6522, 17.05.2011);
b) Els elements registrals que consten en el sistema EDEN, regulat per Ordre 5/2021, de 12 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen el contingut, ús i accés a l'expedient docent electrònic normalitzat (DOGV 9022, 17.02.2021);
c) La identificació electrònica per a l'accés a les xarxes i portals educatius, mitjançant el sistema que determine la direcció general competent en matèria de seguretat de la informació, autorització i control de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions en l'àmbit de la Generalitat.
CONSIDERACIONS FINALS
1. L'annex d'aquesta resolució serà aplicable per al curs acadèmic 2022-2023, en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. Als centres privats concertats no serà aplicable el contingut de l'apartat 2, els subapartats 3.3.7, 4.2.1.5.b i 4.2.1.5.c, l'apartat 6 i el subapartat 11.3. La resta d'apartats sí que es consideren aplicables als centres privats concertats perquè es tracta d'aspectes generals que, si bé no són prescriptius, sí que poden considerar-se com a orientatius per a l'organització, però sempre que no s'oposen al que estableix la normativa específica de rang superior aplicable.
2. La direcció de cada centre complirà i farà complir el que estableix aquesta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.
3. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució.
4. Les direccions territorials competents en matèria d'educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de l'aplicació d'aquesta resolució.