RESOLUCIÓ d'1 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es publica la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19. [2021/12224]
(DOGV núm. 9229 de 03.12.2021) Ref. Base de dades 011158/2021
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 04.12.2021 Aquesta disposició està afectada per: Modificada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Grup temàtic: Legislació Temàtics: política sanitària, salut pública, indústria gastronòmica, malaltia infecciosa
La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública dictà, en data 25 de novembre de 2021, la resolució per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
Per afectar drets fonamentals, en virtut del que es disposa en l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, fou sotmesa a autorització judicial. La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la Interlocutòria 479/2021, de 29 de novembre, de 2021, acorda «autoritzar les mesures adoptades en la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19; això per un període de temps de trenta dies naturals a computar des de les 00.00 hores de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana».
Mitjançant aquesta resolució es publica la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, que es reprodueix a continuació:
«RESOLUCIÓ de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
Antecedents de fet
L'evolució de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 a la Comunitat Valenciana, d'acord amb l'informe de la Subdirecció General d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental, de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions, de data 22 de novembre de 2021, evidencia que la corba epidèmica mostra un creixement sostingut i generalitzat.
El mencionat informe assenyala que «tots els indicadors d'avaluació del nivell de transmissió presenten una tendència creixent. A data 22 de novembre, la incidència acumulada a 14 dies ascendeix a 133,15 per 100.000 habitants i a 7 dies a 74,82 per 100.000 habitants, davant de 42,89 i 18,11 el 4 d'octubre. L'evolució del número reproductiu bàsic instantani es troba per damunt d'1, cosa que significa que l'epidèmia no està controlada. En data 22 de novembre, el valor és d'1,36 IC95 % (1.33 1.4); en l'anterior informe era de 0,87 IC95 % (0.82-0.91). El percentatge global de positivitat de les proves diagnòstiques d'infecció aguda també augmenta, i se situa en 8,36 % davant de 3,04 % de l'informe anterior. La proporció dels casos confirmats entre els casos amb simptomatologia lleu que acudeixen a Atenció Primària se situa al voltant del 30 %, mentre que el 4 d'octubre es trobava en 10 %».
Així mateix, en l'apartat de conclusions indica: «L'evolució actual de la pandèmia ens mostra un increment del risc de transmissió. La corba epidèmica assenyala una tendència ascendent amb un creixement sostingut i generalitzat que està indicant, amb tota probabilitat, que ens trobem en l'inici d'una nova onada epidèmica. Tots els indicadors de nivell de transmissió han empitjorat i no s'observa cap indici de millora; tot el contrari, suggereixen que el nivell de circulació del SARS-CoV-2 seguirà augmentat, o cosa que és el mateix, continuaran augmentant el nombre de casos. L'avaluació de risc assigna per al nivell de transmissió, risc mitjà o alerta 2, mentre que en l'àmbit hospitalari es manté el nivell de risc baix a causa de l'efectivitat de la vacunació. Atés que la implementació de mesures no farmacològiques està relacionada amb el desbordament del sistema sanitari, especialment dels serveis hospitalaris, en aquests moments aquests indicadors han de tindre més pes que el risc de transmissió, i per això assignem a la Comunitat un nivell de risc baix o alerta 1».
»Els estudis realitzats sobre efectivitat de les vacunes contra la Covid-19 han demostrat que són molt efectives respecte de l'hospitalització i la mortalitat, però el seu efecte és menor a interrompre la transmissió. Així i tot, aquests estudis demostren que el risc d'infectar-se és menor entre els vacunats que en el no vacunats, i que la transmissió del Covid-19 també és menor. Després del predomini de la variant Delta, en l'estudi realitzat per Public Health England han quantificat que la vacunació completa té una efectivitat de 60 al 85 % contra la infecció, 90 al 99 % contra l'hospitalització, 90 al 95 % contra la mortalitat i 65 al 99 % contra la malaltia simptomàtica. En l'estudi realitzat per Anika Singanayagam i col·laboradors, publicat en The Lancet, dirigit a conéixer la transmissió comunitària de les persones vacunades i no vacunades amb infecció lleu de la variant delta, conclouen que les vacunes actuals continuen sent eficaces per a previndre malalties greus i morts per Covid-19, però que la vacunació per si sola no és suficient per a previndre tota la transmissió, especialment en els entorns on l'exposició és pròxima i prolongada. Per això insisteixen que les mesures no farmacològiques per a frenar la transmissió continuen sent importants, fins i tot en persones vacunades.
»En altres paraules, la pauta completa de vacunació protegeix contra la malaltia greu i la mortalitat, però la seua capacitat de previndre la transmissió és inferior. Aquest fet explica la situació actual de la pandèmia. El procés de desescalada dut a terme des de finals de setembre i, principalment, des del 9 d'octubre, ha suposat un augment de la mobilitat i de la interacció social amb el consegüent augment d'esdeveniments amb elevada probabilitat de no seguir les mesures de prevenció de la transmissió (ús de la mascareta o manteniment de la distància) i l'increment dels brots, sobretot els de caràcter social degut especialment a les reunions d'amics o familiars. Com a conseqüència, s'ha incrementat la circulació del virus i, amb això, la incidència, encara que aquesta no està acompanyada d'un increment proporcional en hospitalització i defuncions. No obstant això, hem de ser prudents, ja que l'evolució de la pandèmia als països del nostre entorn europeu com Àustria, Bèlgica, Països Baixos, el Regne Unit o Alemanya, amb indicadors de nivell de transmissió i d'utilització de serveis hospitalaris molt superiors als que s'han trobat a Espanya, encara que amb cobertures vacunals inferiors, han de fer-nos reflexionar sobre la necessitat de prendre mesures preventives amb l'objectiu de la prudència, màximament quan ens trobem en l'època de major circulació dels virus respiratoris, entre ells els virus de la grip, que comporten, per si sols, una saturació dels serveis assistencials».
Tot l'anterior, valorat en un entorn de major seguretat i amb vocació d'actualitzar-se en funció de l'evolució de la situació epidemiològica de la Comunitat Valenciana, fa convenient adoptar la mesura consistent a exigir l'exhibició de la documentació coneguda com el «passaport Covid», per a l'accés a determinats establiments, locals i esdeveniments, tal com s'assenyala en l'informe de salut pública esmentat, que indica: «En aquest context, una de les mesures a valorar per a minimitzar el risc de transmissió en els establiments de major risc de contagi és que l'accés requerisca la presentació d'un certificat que acredite que la persona compte amb la pauta completa de vacunació, que la persona dispose d'una prova diagnòstica d'infecció activa negativa, bé RT-PCR en les últimes 72 hores o prova ràpida d'antígens en les últimes 48 hores, o que la persona s'haja recuperat d'una infecció diagnosticada en els últims 180 dies».
Aquesta mesura suposa l'afectació a determinats drets fonamentals, com el dret a la igualtat (article 14 CE), el dret a la intimitat (article 18.1 CE) i el dret a la protecció de dades de la persona (article 18.4 CE), que han de confrontar-se a uns altres drets fonamentals, com el dret a la vida i la integritat física (article 15 CE), i amb la protecció de la salut (article 43 CE), que defensa l'interés general de tots a sobreviure a la Covid-19, que són ara prevalents.
En aquest sentit, la Sentència 1112/2021, de 14 de setembre, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, ha establit els paràmetres que aquesta mesura ha de complir per a superar el judici de proporcionalitat en un triple vessant (idoneïtat, necessitat i proporcionalitat de la mesura) tot subjectant-se a la garantia del control judicial.
La introducció de la mesura respon a l'objectiu de reduir el risc que una persona infectada entre en contacte amb unes altres no infectades i no protegides, i que els puga transmetre la infecció.
Tenint en compte que, d'acord amb la situació sanitària descrita de la Comunitat Valenciana, el creixement de la transmissió i, per tant, el risc de contagi han augmentat en les últimes setmanes, esdevé necessari implementar mesures efectives en el control de la transmissió. A aquest efecte, es considera adequat judici d'idoneïtat la necessitat d'exhibir determinada documentació sanitària per a l'accés als llocs on es produeix major risc per haver-hi major interacció social o major nivell de vulnerabilitat.
L'informe epidemiològic indica: «Les activitats de més risc són aquelles que es realitzen als interiors, especialment en aquells llocs en els quals no es pot fer un ús continuat de la mascareta. [...] Existeix evidència científica que les activitats en locals d'oci i les celebracions privades tenen un pes important en la transmissió del virus, augmenten de manera estadísticament significativa la probabilitat de contagi i multipliquen l'efecte exposició comparat amb altres activitats de la vida quotidiana en comunitat. Els establiments on, per la seua idiosincràsia, és impossible l'ús permanent de la mascareta, com els establiments d'hostaleria, restauració i oci nocturn, són les activitats enq uè es concentra el risc, raó per la qual sembla convenient tornar a escalar mesures no farmacològiques en aquest sector. El mateix cas ha d'aplicar-se als esdeveniments que suposen aglomeracions o concentracions de persones que també tenen incrementat el risc si resulta difícil mantindre la distància interpersonal. Les mesures que s'adopten han de centrar-se en aquests aspectes buscant la proporcionalitat i la pertinència, i guardant un equilibri de manera que es protegisca la salut i es cause el menor mal possible als ciutadans i als sectors econòmics».
Així mateix, sobre els centres socials, l'informe diu: «La quarta onada va tindre un especial impacte en els centres residencials de majors i diversitat funcional. [...] pràctica absència de brots en aquest col·lectiu fins a la setmana 27, en què es van quadruplicar respecte a la setmana anterior. Des de llavors, el nombre de brots va continuar creixent fins a la setmana 34, moment en què inicia el descens. La tendència ha tornat a canviar i s'observa un increment de brots el mes de novembre respecte al mes d'octubre».
I respecte als hospitals ,és evident, i així es reconeix científicament, que la transmissió de la Covid-19 entre les persones vacunades és molt menor a la de les no vacunades, per la qual cosa es justifica que es puga exigir a les visites. La situació epidemiològica fa necessari que s'adopten mesures que permeten conciliar la possibilitat que el pacient reba visites amb la necessitat d'evitar contagis. La mesura té com a objectiu controlar l'accés de persones als espais tancats dels hospitals en els quals es poden agrupar factors que augmenten el risc de transmissió del virus, perquè s'hi estableixen contactes pròxims i prolongats entre els pacients i les visites, a vegades en habitacions compartides amb altres persones ingressades. L'objectiu és garantir la seguretat sanitària i disminuir el risc de contagi en aquesta mena d'establiments.
És una mesura idònia en tant que és la que menys incideix en l'àmbit dels drets fonamentals i es presenta com la millor opció per a garantir la salut de totes les persones. L'adopció d'altres mesures més restrictives, com ara tancaments o limitacions d'aforaments, que ja s'han emprat anteriorment, tenen una conseqüència negativa més intensa en els drets fonamentals als quals afecta, sense perdre de vista les conseqüències econòmiques negatives que podrien comportar.
És una mesura necessària judici de necessitat per a la consecució de reducció de la transmissió del SARS-CoV-2, tenint en compte que existeixen diversos factors que augmenten el risc de transmissió en aquestes activitats de restauració, oci i altres esdeveniments. Es tracta d'activitats que es desenvolupen fonamentalment en espais tancats on s'estableixen contactes pròxims i prolongats entre les persones; es realitzen activitats en les quals és necessària la retirada de la mascareta i d'accions que ocasionen una major generació d'aerosols (parlar en un to més alt o cantar) i amb insuficient renovació d'aire en alguns casos. A més, són espais i activitats de socialització que afavoreixen la relaxació en el manteniment de les mesures d'autoprotecció, en les quals és molt complicat observar la distància social i portar permanentment la mascareta (excepte quan s'està consumint), aspectes que es veuen afavorits en part pel consum d'alcohol.
Respecte de l'àmbit d'establiments que atenen persones en situació de vulnerabilitat, com ara hospitals i residències de serveis socials, on les persones ateses i residents necessiten una especial cura i l'adopció de mesures que minimitzen la transmissió del virus, es considera que aquesta mesura pot ser beneficiosa, atés que contribuiria a minimitzar el risc de contagi, si s'aplica a l'accés de les visites en aquells espais on resideix la població més vulnerable, és a dir, els centres residencials de majors, per la seua especial vulnerabilitat, o els hospitals, ja que els pacients també solen tindre disminuïda la immunitat conseqüència de l'entitat nosològica que els ha portat a l'hospitalització.
Per això, l'acreditació d'una determinada situació immunològica es considera una mesura imprescindible perquè les activitats que en aquests locals i establiments es desenvolupen, i que es caracteritzen per la concurrència simultània de diversos factors de risc contra el Covid-19, puguen recuperar la seua activitat habitual.
És necessària i urgent l'adopció d'aquesta mesura i plenament justificada a causa de la conveniència d'evitar que tots els sacrificis que ha suportat la població puguen ser infructuosos, i això amb l'objectiu que evitar el retorn a situacions anteriors indesitjables més restrictives.
Aquesta mesura resulta proporcionada i equilibrada judici de proporcionalitat, per derivar-se'n més beneficis que perjudicis sobre altres drets en conflicte. Incumbeix l'Administració observar aquest principi de proporcionalitat, és a dir, que la invasió que puga produir-se respecte d'altres drets constitucionalment protegits siga apropiada i necessària per a aconseguir la seua finalitat, i, a més, es tracta d'una mesura revisable i avaluable en qualsevol moment.
La restricció de drets que comporta l'exigència de la presentació d'aquesta documentació sanitària es considera raonable respecte al benefici que suposa, sobretot quan es tracta dels establiments d'oci i restauració on l'entrada és voluntària i no es realitzen activitats essencials.
Així, d'acord amb el mencionat informe: «Aquesta mesura no afecta tota la població, sinó aquella que accedeix als establiments de major risc de contagi sense pretendre en cap moment un control dels seus clients; no obliga a la vacunació, atés que les persones tenen diferents vies d'acreditar la seua situació respecte a la infecció, i, finalment, considerem que pot tindre un efecte indirecte beneficiós, ja que, possiblement, comportarà un increment de la vacunació en aquella població més reticent a vacunar-se. Per això, entenem que aquesta mesura és proporcional al benefici que suposa, ja que redundarà en la minimització del risc de contagi i permet compatibilitzar l'activitat d'aquests sectors mantenint un nivell elevat de protecció de la salut».
I pel que fa a centres residencials de serveis socials i hospitals, ha de tindre's en compte el benefici respecte a l'interés superior a la salut i a la vida de les persones a les quals s'ha de protegir per trobar-se en una situació de major fragilitat i vulnerabilitat. La seua necessitat està justificada per l'especial fragilitat de les persones residents en els centres i per la disminució de la immunitat dels pacients hospitalitzats. En aquests àmbits, amb múltiples patologies, sol·licitar «el passaport Covid» és el més coherent per a preservar la salut dels residents i els pacients i no arribar a haver de limitar o restringir les visites de persones que precisen, per la seua situació de fragilitat, continuar mantenint contacte amb familiars i afins.
L'informe d'epidemiologia assenyala respecte a aquests àmbits que «exigir un certificat que acredite la immunització o la negativitat d'una prova diagnòstica d'infecció activa pot ser beneficiosa, atés que contribuiria a minimitzar el risc de contagi, si s'aplica a l'accés de les visites en aquells espais on resideix la població més vulnerable. Al llarg de la pandèmia hem comprovat la gran vulnerabilitat de les persones que resideixen en els centres de majors. Donat l'alt nivell de circulació del SARS-CoV-2, qualsevol mesura que vaja encaminada a augmentar el seu nivell de protecció ha de ser tinguda en compte. La mesura que es proposa té l'avantatge de no impedir que les persones majors puguen ser visitades pels seus familiars.
«En aquest mateix sentit, aquesta mesura podria ser beneficiosa en els centres hospitalaris, si s'aplica a les visites als hospitals. Es tracta d'entorns tancats on els pacients, en la majoria dels casos, solen tindre disminuïda la seua immunitat a conseqüència de la malaltia que pateixen. Igual que en els centres residencials, aquesta mesura no impedeix que els pacients puguen ser visitats pels seus familiars o amics».
D'altra banda, l'exhibició del certificat Covid no vulnera el dret a la igualtat perquè no es produeix cap discriminació entre els que estan vinculats a ell i els que no ho estan, ja que es planteja una triple modalitat d'acreditació, que és assequible a tots, de manera que qui no vulga ensenyar o mostrar si s'ha vacunat o no, tenint en compte el seu caràcter voluntari, pot presentar el resultat de la prova PDIA o el test d'antígens, i evidentment el certificat de recuperació de la Covid-19 si ha passat la infecció.
Tampoc atempta contra el dret a la protecció de dades, ja que l'exhibició d'aquests certificats es realitza en el moment d'accés a l'establiment, i amb expressa prohibició que no es crearà cap registre o fitxer ni se'n farà ús per a cap altra finalitat que l'esmentada de control d'accés.
És una mesura que no vulnera el dret a la intimitat, i si bé es tracta d'una informació mèdica, les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que suposa la protecció i ajuda entre tots, devalua la preeminència de la intimitat en aquest cas. Es tracta en definitiva de la protecció de la salut i la vida de les persones mitjançant una mesura que evita o restringeix la propagació de la pandèmia.
Així mateix, en relació amb el dret fonamental a la lliure circulació de les persones, tal exigència d'exhibició de documentació ha sigut implantada en el si de la Unió Europea, amb caràcter general en el Reglament (UE) 2021/953, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l'expedició, verificació i acceptació de certificats Covid-19. Aquest reglament com assenyala el considerant 13, «s'entén sense perjudici de la responsabilitat dels estats membres per a imposar restriccions a la lliure circulació, de conformitat amb el dret de la Unió, a fi de limitar la propagació del SARS-CoV-2, ha d'ajudar a facilitar la supressió gradual d'aquestes restriccions de manera coordinada sempre que siga possible, de conformitat amb la Recomanació (UE) 2020/1475. Aquestes restriccions podrien no aplicar-se, en particular, a les persones vacunades, segons el principi de cautela, en la mesura en què les dades científiques sobre els efectes de la vacunació contra la Covid-19 són cada vegada més accessibles i sistemàticament concloents en relació amb la interrupció de la cadena de transmissió».
Sense l'exigència d'aquests documents sanitaris no seria factible flexibilitzar les condicions per a accés a determinats establiments o realització d'activitats concretes, per la qual cosa la restricció de drets que comporta el requeriment d'aquesta documentació es considera proporcional i raonable respecte al benefici que suposa.
L'àmbit territorial, que afecta tota la Comunitat Valenciana, està determinat perquè, tal com es desprén del mencionat informe epidemiològic, la situació és homogènia en tot el territori. «En l'àmbit espacial, la situació epidemiològica està empitjorant en tots els departaments de Salut i amb tendència ascendent. Això, unit a la gran mobilitat entre municipis que hem observat en les onades anteriors, ens fa proposar que aquesta mesura s'aplique a tot l'àmbit territorial de la Comunitat. En aquest sentit, l'experiència adquirida en l'aplicació de la mesura coneguda com a toc de queda, circumscrita a unes localitats determinades, ha posat de manifest que la seua població es trasllada a altres localitats que no tenen restriccions, amb la qual cosa no s'aconsegueix l'objectiu previst d'interrompre o minimitzar el risc de transmissió. D'aquesta manera és previsible que, si l'exigència de presentació de la documentació per a accedir a establiments, locals i esdeveniments es concreta només en algunes localitats, la població es desplace a altres localitats en les quals no s'exigisca, amb la mateixa conseqüència indicada: no s'interromp o minimitza el risc de transmissió».
A aquest efecte, cal ressaltar que la incidència acumulada en catorze dies, en data 22 de novembre de 2021, és de 133,15 per cent mil habitants, si bé continua pujant i arriba en la data de la resolució a 150,16 per cent mil.
Com assenyala l'informe de salut pública: «No hem d'oblidar que la proximitat del Nadal comporta de manera tradicional un increment significatiu de la interacció social, amb multitud de reunions d'amics i familiars en una ciutadania que no va poder celebrar aquest tipus d'esdeveniments l'any passat, per la qual cosa és el moment oportú per a adoptar mesures no farmacològiques que, juntament amb la vacunació, puguen minimitzar el risc de transmissió».
Es determina també l'àmbit temporal, quant a la duració de les mesures esmentades, que, en cas de ser autoritzades, entrarien en vigor l'endemà de la publicació i mantindrien la vigència per un període de trenta dies i, en tot cas, en els termes de l'autorització judicial, sense perjudici que puguen ser modificades, flexibilitzades o deixades sense efecte en funció de l'evolució de la situació epidemiològica, de manera que aquesta limitació temporal siga adequada a la finalitat que es pretén i permeta analitzar durant aqueix període l'evolució de l'epidèmia i valorar les circumstàncies que pogueren justificar una futura modulació de la mesura adoptada.
L'informe de salut pública estima que «Tenint en compte les dates en les quals ens trobem, considerem que les mesures no farmacològiques que s'adopten haurien de tindre un període de vigència ampli. El sistema de vigilància epidemiològica instaurat per a aquesta malaltia ens permetrà l'avaluació contínua de les mesures que s'adopten».
Tot això porta a l'autoritat sanitària a considerar la necessitat i la urgència d'adoptar la mesura que conté aquesta resolució per a la protecció de la salut pública, malgrat implicar, ni que siga lleument, limitació o restricció de drets fonamentals de la ciutadania. Amb aquesta mesura es tracta d'evitar que tots els sacrificis que ha suportat la població puguen ser infructuosos i que calga tornar a situacions anteriors més restrictives, que ningú desitja.
L'exigència d'exhibir el certificat Covid ha de sotmetre's a autorització judicial perquè pot afectar els drets fonamentals a la igualtat, la intimitat i protecció de dades de la persona. La limitació és necessària per a permetre la pacífica coexistència amb la resta de drets fonamentals i amb els béns constitucionalment protegits, que es tradueixen, en aquest cas, en una potent presència del dret a la vida i a la integritat física, i a la defensa i protecció de la salut de la ciutadania.
Fonaments de dret
1. La Generalitat, mitjançant la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, té competència exclusiva en matèria d'higiene, de conformitat amb l'article 49.1.11.a de l'Estatut d'Autonomia, i competència exclusiva en matèria d'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb l'article 54.1 del mateix text legal.
2. La Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix en l'article 3 que «amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguen o hagen estat en contacte amb aquests i del medi ambient immediat, així com les que es consideren necessàries en cas de risc de caràcter transmissible».
3. L'article 26.1 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, preveu: «En cas que existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives que estimen pertinents, com ara la confiscació o immobilització de productes, suspensió de l'exercici d'activitats, tancaments d'empreses o les seues instal·lacions, intervenció de mitjans materials i personals i totes les altres que es consideren sanitàriament justificades».
4. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, estableix en l'article 54.1 que «sense perjudici de les mesures previstes en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, amb caràcter excepcional, i quan així ho requerisquen motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració general de l'Estat i les de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en l'àmbit de les seues competències respectives, podran adoptar les mesures que siguen necessàries per a assegurar el compliment de la llei».
5. L'article 83.2 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, estableix: «Així mateix, les activitats públiques i privades de les quals, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat de les persones, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d'intervenció que s'establisquen reglamentàriament».
6. La Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, aplicables en tot el territori nacional, estableix aquestes mesures mentre no siga declarada oficialment la finalització de la situació de crisi sanitària i assenyala que correspon a les administracions competents assegurar les normes de prevenció, d'higiene, d'aforament, organitzatives i totes aquelles necessàries per a previndre els riscos de contagi i d'aglomeracions, tant en espais tancats com en la via pública a l'aire lliure, i el compliment per les persones i entitats titulars d'establiments comercials, d'allotjaments, d'hostaleria, restauració, d'equipaments culturals, activitats recreatives, instal·lacions esportives i d'altres equipaments, locals, centres i llocs d'altres sectors, així com l'observança per les entitats organitzadores d'activitats i esdeveniments.
7. L'Acord de 19 de juny de 2020, del Consell, sobre mesures de prevenció contra la Covid-19, que segueix en vigor fins a la finalització de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, assenyala que és possible l'adopció de mesures extraordinàries en salvaguarda de la salut pública a causa de la pandèmia per coronavirus SARS-CoV2 per part de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. L'Acord disposa en el punt seté que «correspon a la persona titular de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública adoptar les mesures necessàries per a l'aplicació del present acord i establir, d'acord amb la normativa aplicable i a la vista de l'evolució de la situació sanitària, totes les mesures addicionals o complementàries que siguen necessàries».
Sobre la base de tot això, i de conformitat amb l'article 81.1.b de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, resolc:
Primer. Exigència de presentació de certificat de vacunació, prova diagnòstica o certificat de recuperació Covid-19 en determinats establiments, locals i esdeveniments
1. L'exigència de presentació de certificat de vacunació, prova diagnòstica o certificat de recuperació Covid-19, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, es requereix per a l'accés de les persones majors de 12 anys, inclosa aquesta edat, a l'interior dels següents establiments on és necessari l'ús de la mascareta:
a) Els establiments d'hostaleria i restauració oberts a la pública concurrència, la resolució d'atorgament de llicència d'obertura dels quals tinga un aforament superior a 50 persones.
Queden exceptuats d'aquesta mesura els menjadors (no cafeteries) de centres docents d'ensenyament reglat, respecte de l'alumnat i professorat.
b) Els establiments i activitats d'oci i entreteniment, la resolució d'atorgament de llicència d'obertura dels quals tinga un aforament superior a 50 persones.
c) Els establiments i espais dedicats a activitats recreatives i d'atzar en els quals es preste servei de restauració.
d) Els establiments i centres hospitalaris, per a les visites.
e) Els establiments residencials del sistema públic o privat de serveis socials, per a les visites i persones alienes a la institució.
2. Així mateix, s'ha de presentar certificat de vacunació, prova diagnòstica o certificat de recuperació Covid-19, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, en els esdeveniments i celebracions amb concentració de persones i festivals de música que se celebren en espais tancats i en espais a l'aire lliure amb assistència de més de 500 persones i on no siga factible l'ús de mascareta de manera permanent.
Respecte dels esdeveniments esportius, hi valdrà l'ordenació prevista en les resolucions vigents dictades per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública en matèria de salut pública, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
3. En aquests locals i establiments i en els llocs on es desenvolupen aquests esdeveniments, l'accés requereix la presentació d'un certificat emés per un servei públic de salut, o, en el cas de la lletra b d'aquest punt 3, per un laboratori oficial autoritzat, que acredite la concurrència d'alguna de les següents circumstàncies:
a) Que a la persona titular se li ha administrat la pauta vacunal completa contra la Covid-19 d'alguna de les vacunes autoritzades (certificat de vacunació).
b) Que la persona titular dispose d'una prova diagnòstica negativa en relació amb la Covid-19 realitzada en les últimes 72 hores en el cas de les proves RT-PCR, i en les últimes 48 hores en el cas dels tests d'antígens.
c) Que la persona titular s'ha recuperat de la Covid-19 en els últims sis mesos després d'un resultat positiu obtingut mitjançant una prova diagnòstica considerada vàlida per l'autoritat competent (certificat de recuperació).
4. A aquests efectes, la persona que vulga accedir a aquests establiments, locals i esdeveniments, ha de presentar, juntament amb el document acreditatiu de la seua identitat, qualsevol dels certificats previstos, en suport digital o en suport paper, a les persones designades per al control d'accessos per part de la persona titular o responsable de l'establiment, que ho comprovaran.
5. No es conservaran les dades que contenen aquests documents ni se'n podrà fer ús per a cap altra finalitat que l'esmentada de control d'accés; tampoc es podran generar fitxers o registres amb aquestes dades.
6. En l'entrada als esdeveniments i als establiments i locals, en una zona visible, s'ha de col·locar un cartell en què s'informe que per a accedir-hi es requereix l'oportú certificat en els termes que exigeix aquesta resolució, així com sobre el fet de no conservar les dades personals acreditades.
Segon. Col·laboració
Sol·licitar, per al compliment de la present resolució, la col·laboració de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana i dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, a l'efecte de cooperació, si és el cas, a través dels cossos i forces de seguretat i de la policia local, per al control i aplicació de les mesures adoptades.
Tercer. Règim sancionador
L'incompliment de les mesures de la present resolució quedarà subjecte al procediment de l'activitat inspectora i al règim sancionador establit en el Decret llei 11/2020, de 24 de juliol, del Consell, de règim sancionador específic contra els incompliments de les disposicions reguladores de les mesures de prevenció davant la Covid-19.
Quart. Mesures vigents i mesures que queden sense efecte
Es mantenen vigents en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana:
Les mesures que, amb caràcter general, s'estableixen en les resolucions vigents adoptades per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública en matèria de salut pública dictades a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
L'Acord de 19 de juny, del Consell, sobre mesures de prevenció contra la Covid-19, en tot allò que no s'opose a aquesta resolució o haja sigut derogat per aquesta.
Cinqué. Eficàcia i vigència
1. Aquesta resolució queda pendent de la publicació i eficàcia, a l'autorització pels òrgans judicials competents.
2. Una vegada autoritzada, produirà efectes des de les 00.00 hores de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i per un període de trenta dies naturals.
Sisé. Autorització judicial
S'ha de notificar a l'Advocacia de la Generalitat perquè, si és el cas, se sol·licite l'autorització judicial prevista en l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
La present resolució posa fi a la via administrativa, i contra aquesta pot interposar-se un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la notificació, davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o un recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot això sense perjudici que puga interposar-se qualsevol altre recurs dels que es preveuen en la legislació vigent.
València, 1 de desembre de 2021. La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública: Ana Barceló Chico.