Ficha disposicion

Ficha disposicion





RESOLUCIÓ de 22 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es publica la Resolució de 20 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es prorroga i s'amplia la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.



Texto
Texto Texto2
Publicat en:  DOGV núm. 9241 de 23.12.2021
Número identificador:  2021/12936
Referència Base de Dades:  011792/2021
 



RESOLUCIÓ de 22 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es publica la Resolució de 20 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es prorroga i s'amplia la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. [2021/12936]

La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública va dictar, en data 20 de desembre de 2021, la Resolució per la qual es prorroga i s'amplia la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.

Per afectar drets fonamentals, en virtut del que es disposa en l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, va ser sotmesa a autorització judicial. La Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per la Interlocutòria 513/21, de 22 de desembre de 2021, acorda «autoritzar les mesures adoptades contingudes en la Resolució de 20 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorda prorrogar la Resolució de la Conselleria de 25 de novembre de 2021, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. Això per un període de temps comprés des de les 00.00 hores de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana fins a les 23.59 hores del dia 31 de gener de 2022».



Mitjançant aquesta resolució es publica la Resolució de 20 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, que es reprodueix a continuació:



«Resolució de 20 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es prorroga i s'amplia la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.



Antecedents de fet

En el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 3 de desembre de 2021 es va publicar la Resolució d'1 de desembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es publica la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, una vegada autoritzada per la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, per Interlocutòria 479/2021, de 29 de novembre, de 2021.

Aquesta resolució es va acordar per un període de temps de trenta dies naturals a computar des de les 00.00 hores de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Per ser publicada en data 3 de desembre de 2021, va entrar en vigor el dia 4 de desembre i la seua eficàcia finalitza el pròxim 2 de gener de 2022, a les 23.59 hores.

L'evolució de la crisi sanitària ocasionada per la covid-19 a la Comunitat Valenciana, des de l'entrada en vigor de l'anterior resolució i d'acord amb l'informe de la Subdirecció General d'Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental, de la Direcció General de Salut Pública i Addiccions, de data 16 de desembre de 2021, evidencia un agreujament de la situació. El mencionat informe assenyala en l'apartat de conclusions:

«La situació epidemiològica ha empitjorat de forma molt significativa des de l'últim informe fa només tres setmanes. Ens trobem en una nova onada epidèmica amb un ritme de creixement exponencial. Tots els indicadors de nivell de transmissibilitat mostren aquest empitjorament i apunten a una alta circulació del SARS-CoV-2. La incidència acumulada a 14 dies i a 7 dies s'ha quadruplicat. La proporció de positivitat s'ha duplicat. El número reproductiu bàsic es manté per damunt d'1. Tot això és indicatiu que l'epidèmia està sense control i que continuarà creixent en els pròxims dies.

El sistema sanitari presenta indicis de saturació i pot arribar a desbordar-se si continua la tendència exponencial. Encara que l'impacte de l'epidèmia sobre la gravetat és molt menor que en els anteriors períodes pandèmics, gràcies a la vacunació, l'alt nombre de casos comença a repercutir sobre el sistema assistencial. L'hospitalització i el nombre de persones ingressades en UCI s'han incrementat un 135,38 % i 183,01 %, respectivament, de manera que la capacitat hospitalària se situa en risc mitjà per a l'hospitalització i risc alt per a les UCI. En Atenció Primària, els casos sospitosos atesos suposen un 79,3 % més que fa tres setmanes. En Salut Pública es fa del tot impossible el rastreig de tots els casos.

Per tot això, atenent els nous llindars d'avaluació de risc, la Comunitat Valenciana es troba en nivell de risc alt o alerta 3, fase de transmissió comunitària sostinguda i generalitzada de difícil control amb alta pressió sobre el sistema sanitari.

El 15 de desembre, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) ha publicat una avaluació ràpida de risc en què valora el risc per a la salut pública de l'emergència futura i el potencial impacte de la variant òmicron de SARS-CoV-2 en el context de la transmissió comunitària de la variant delta. Hi explica que comencen a detectar-se casos que han sigut adquirits als països que conformen la Unió Europea inclosos com a part de clúster i brots. Això indica que la transmissió comunitària ja està en curs als països de la UE/EEE i que s'espera un ràpid augment addicional en el nombre de casos de covid-19 d'òmicron en els pròxims dos mesos, fins al punt que consideren que aquesta variant serà dominant en els primers mesos de 2022 segons les prediccions de models matemàtics.



Encara que les dades actuals sobre la gravetat de la infecció associada amb òmicron continuen sent limitades, l'evidència fins hui genera preocupació que puga estar associat amb una reducció significativa en l'efectivitat de la vacuna contra la infecció per SARS-CoV-2. Fins i tot en el cas de menor gravetat de la infecció/malaltia amb òmicron, un augment exponencial i pronunciat dels casos causats per aquesta variant donarà com a resultat un nombre creixent de casos amb malaltia greu. Atés que els països de la UE/EEE encara s'enfronten al sever impacte de l'onada de delta, un augment addicional de les hospitalitzacions podria saturar ràpidament els sistemes de salut.



Sobre la base de l'evidència limitada actualment disponible, i atés l'alt nivell d'incertesa, el nivell general de risc per a la salut pública associat amb l'aparició i propagació addicionals de l'òmicron del SARS-CoV-2 a la UE/EEE s'avalua com a molt alt.

En aquest nou context, l'ECDC considera que són necessàries accions urgents i enèrgiques per a reduir la transmissió a fi d'alleujar la ja pesada càrrega sobre els sistemes de salut i protegir els més vulnerables en els pròxims mesos. La vacunació continua sent el component clau per a reduir l'impacte de la nova variant. Han de continuar els esforços per a vacunar a aquelles persones que encara no estan vacunades o ho estan parcialment. Les dosis de reforç augmentaran la protecció contra els resultats severs del delta, i les avaluacions preliminars també suggereixen que els reforços podrien augmentar la protecció contra òmicron.



L'ECDC proposa enfortir les mesures no farmacològiques per a reduir la transmissió contínua de delta, alentir la propagació de l'òmicron i mantindre manejable la càrrega de malaltia i atenció mèdica relacionada amb covid-19. Aquestes mesures inclouen evitar les grans reunions públiques o privades, reduir els contactes entre grups de persones en entorns, especialment la mescla intergeneracional durant les festes nadalenques, o laborals, a més de mantindre les mesures generals com a ús de mascareta, distància interpersonal, rentada freqüents de mans i ventilació.

L'epidèmia a la Comunitat Valenciana, igual que a Espanya i als països del nostre entorn europeu, continuarà creixent. L'increment de la mobilitat i de la interacció social ha portat com a conseqüència un nivell molt alt de circulació del SARS-CoV-2, amb el consegüent increment en el risc de transmissió. La fatiga pandèmica es fa molt visible en la població en què s'observa una relaxació de les mesures. La tardor-hivern és l'època de major circulació dels virus respiratoris, entre aquests els virus de la grip, que comporten, per si sols, una saturació dels serveis assistencials. El risc associat a la propagació de la variant micron és molt alt. Les vacances nadalenques poden augmentar encara més les reunions socials. Tots aquests elements podrien qualificar la situació actual de «tempesta perfecta». Per això considerem, com a mesura de prudència, que han d'atendre's les recomanacions efectuades per l'ECDC i reforçar les mesures no farmacològiques.



Els resultats dels estudis sobre mesures no farmacològiques demostren l'efectivitat i eficiència de les mesures de control enfocades en sectors de major risc, enfront de mesures més generalitzades. Els estudis epidemiològics sobre el comportament de la malaltia indiquen que la majoria de les infeccions es produeixen principalment per exposicions prolongades a les secrecions respiratòries que s'emeten en forma d'aerosols. Per això, les activitats de més risc són aquelles que es realitzen als interiors, especialment en aquells llocs en els quals no es pot fer un ús continu de la mascareta. El mateix ha d'aplicar-se als esdeveniments que suposen aglomeracions o concentracions de persones que també tenen incrementat el risc si és difícil mantindre la distància interpersonal. Les mesures que s'adopten han de centrar-se en aquests aspectes tot buscant la proporcionalitat, la pertinència i guardant un equilibri de manera que es protegisca la salut i es cause el menor mal possible als ciutadans i als sectors econòmics.



En aquest context, i amb la finalitat de minimitzar el risc de transmissió, considerem oportú mantindre la presentació d'una certificació que acredite que la persona compte amb la pauta completa de vacunació, que la persona dispose d'una prova diagnòstica d'infecció activa negativa, bé RT/PCR en les últimes 72 hores o prova ràpida d'antígens en les últimes 48 hores, o que la persona s'haja recuperat d'una infecció diagnosticada en els últims 180 dies en els establiments de major risc de contagi com a hostaleria i oci nocturn. Així mateix, i a fi de protegir la població més vulnerable, seria adequat mantindre la mesura en les visites a hospitals i centres sociosanitaris.



El creixement exponencial d'aquesta onada epidèmica, en què en només tres setmanes s'han quadruplicat els casos i és previsible que el nombre de casos continuarà creixent d'acord amb la tendència ascendent de tots els indicadors de nivell de transmissió, ens obliga a proposar ampliar la presentació del certificat o prova diagnòstica a fi de minimitzar en la mesura del possible el risc de contagi en:

– Tots els establiments d'hostaleria i oci nocturn, independentment del seu aforament, atés que en aquests espais s'està produint contagis amb la mateixa intensitat.

– Tots els espais que, sense ser de l'àmbit de l'hostaleria o l'oci pròpiament, la mascareta no pot portar-se de manera permanent, com són aquells esdeveniments on es presten serveis de menjar i/o beguda. Entre altres, i per esmentar-ne alguns exemples, les seus festeres, els serveis de càtering en locals públics o oberts al públic, els circs, els cinemes on hi ha servei de roses, els serveis de restauració dels allotjaments turístics, els centres diürns de persones majors, etc.

– Festivals de música que se celebren en espais tancats i en espais a l'aire lliure on no siga factible l'ús de mascareta de manera permanent.



– Les piscines cobertes, on la mascareta no pot ser utilitzada permanentment.

– Els gimnasos, on en determinades zones com ara dutxes, vestidors o saunes, així com en els moments d'exercici físic intens, l'ús continuat de la mascareta no sempre és possible, i a això s'afegeix el tipus d'activitat en la qual es produeix una major exhalació d'aerosols».



Per tot el que s'ha exposat, es fa necessari prorrogar la vigència de la mesura adoptada en la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, i ampliar l'exigència de l'anomenat «passaport covid» a altres àmbits.

La pròrroga d'aquesta mesura suposa, com és evident, l'afectació a determinats drets fonamentals, com el dret a la igualtat (article 14 CE), el dret a la intimitat (article 18.1 CE) i el dret a la protecció de dades de la persona (article 18.4 CE), que han de confrontar-se a altres drets fonamentals, com el dret a la vida i la integritat física (article 15 CE) i amb la protecció de la salut (article 43 CE), que defensa l'interés general de tots a sobreviure a la covid-19, que són ara prevalents.



Tot i ser reiteratius, s'ha de portar a col·lació l'argumentació sobre els principis d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat, que es va exposar en la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, atesa la Sentència 1112/2021, de 14 de setembre, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.



Aquesta pròrroga i l'ampliació a altres àmbits continua responent a l'objectiu de reduir o minimitzar el risc de contagi i transmissió de la infecció. A aquest efecte, es continua considerant adequada –judici d'idoneïtat– la necessitat d'exhibir determinada documentació sanitària per a l'accés a tots aquells llocs on es pot produir un major risc per haver-hi major interacció social i agrupació de persones.



A més dels llocs en els quals ja s'estava aplicant la mesura, s'hi han d'incloure altres espais on es presten serveis de càtering i restauració, o establiments de cinema, circs i seus festeres, on es pot produir el consum de menjar i beguda i, per tant, no és possible mantindre la mascareta de manera contínua, la qual cosa pot propiciar l'expansió del virus. També s'hi inclouen aquells espais amb servei de restauració situats en allotjaments turístics, instal·lacions esportives i centres diürns per a persones majors, on concorren idèntiques circumstàncies.



Així mateix, a aquesta exigència del passaport covid, s'hi incorporen els gimnasos i piscines cobertes, on, per la seua especial idiosincràsia, en determinades zones com ara dutxes, vestidors o saunes, l'ús continuat de la mascareta no sempre és possible, i a això s'afegeix el tipus d'activitat en la qual es produeix una major exhalació d'aerosols.

La finalitat d'aquesta ampliació és aconseguir espais segurs tot minimitzant el risc de contagis en totes aquelles activitats quan no siga factible l'ús de la mascareta de manera permanent, i només en aquests casos, fins i tot estant vacunats.

La idoneïtat d'aquesta mesura d'exhibició del passaport covid guanya en concreció quan es descendeix a les característiques pròpies dels establiments en els quals s'exigeix. En aquests llocs i espais, per la seua pròpia naturalesa, a diferència d'altres establiments oberts al públic, no es manté l'ús constant i permanent de la mascareta, que deu necessàriament retirar-se per a menjar i per a beure, de la mateixa manera que és difícil mantindre-hi la distància de seguretat, se sol conversar amb un to de veu més alt, o fins i tot cantar, la qual cosa afavoreix la inhalació de gotes i aerosols respiratoris emesos per una persona contagiada, que és la principal via de transmissió del SARS-CoV-2, tal com assenyala la literatura científica, que també indica que la transmissió de la covid-19 entre les persones vacunades és molt de menor al de les no vacunades.



Per consegüent, aquesta mesura és idònia al fi perseguit, que no és un altre que preservar la salut de la població davant de l'expansió i propagació del virus, i evitar-ne el descontrol. I continua sent menys restrictiva que unes altres que incideixen negativament en l'activitat econòmica, com són tancaments d'establiments o limitacions d'aforament.

La seua necessitat –judici de necessitat– es continua justificant en tant que es tracta d'activitats que es duen a terme en llocs tancats, on s'estableixen contactes pròxims i prolongats entre les persones i amb insuficient renovació d'aire en alguns casos.

L'informe d'epidemiologia que fonamenta aquesta resolució ens assenyala: «En l'últim informe, de 22 de novembre, s'assenyalava que la situació havia canviat i que la corba epidèmica mostrava un creixement sostingut i generalitzat. En aquell moment, la incidència acumulada en 14 dies estava en 133,15 per 100.000 habitants, i en 7 dies en 74,82. En l'actualitat, la tendència continua sent ascendent, però el ritme de creixement és exponencial. El 16 de desembre (actualització Ministeri de Sanitat de la mateixa data), la incidència acumulada en 14 dies és de 528,42 per 100.000 habitants, i en 7 dies és de 311,88 per 100.000 habitants.»

Aquesta situació reflecteix la necessitat d'ampliar els àmbits d'exigència del certificat o prova, als llocs ja assenyalats, així com no condicionar-la a un aforament determinat, ja que s'ha evidenciat que fins i tot en els espais més reduïts o amb menor aforament, la transmissió o contagi s'està produint amb la mateixa intensitat.

Així mateix, continua sent una mesura proporcionada i equilibrada –judici de proporcionalitat-, perquè se'n deriven més beneficis que perjudicis sobre altres drets en conflicte. Incumbeix a l'Administració observar aquest principi de proporcionalitat, és a dir, que la invasió que puga produir-se respecte d'altres drets constitucionalment protegits siga apropiada i necessària per a aconseguir la seua finalitat, i, a més, es tracta d'una mesura revisable i avaluable en qualsevol moment.



La restricció de drets que comporta l'exigència de la presentació d'aquesta documentació sanitària es considera raonable respecte al benefici que suposa, sobretot quan es tracta dels establiments on l'entrada és voluntària i no s'hi realitzen activitats essencials.

És proporcionada perquè no es proposa una prohibició absoluta dels drets, sinó una mera modulació, ja que modulen una limitació puntual sobre aquests, però no els desnaturalitza i continua respectant el seu contingut essencial.

Continua sent una mesura que no vulnera el dret a la igualtat, el dret a la protecció de dades, el dret a la intimitat i el dret a la lliure circulació.

En aquest sentit, i tal com s'esgrimia en la resolució que es prorroga, no es produeix cap discriminació, ja que es planteja una triple modalitat d'acreditació del passaport covid, que és accessible per a tots, de manera que qui no vulga ensenyar o mostrar si s'ha vacunat o no, tenint en compte el seu caràcter voluntari, pot presentar el resultat de la prova PDIA o el test d'antígens, i evidentment el certificat de recuperació de la covid-19 si ha passat la infecció. Concorre en aquest cas, per tant, una justificació objectiva per a permetre o no l'accés al corresponent establiment o espai –es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones–, mitjançant una mesura que restringeix o evita la propagació de la pandèmia.

Tampoc atempta contra el dret a la protecció de dades, ja que l'exhibició d'aquests certificats és voluntària; es realitza en el moment d'accés a l'establiment; no suposa proporcionar dades mèdiques que només es troben en la història clínica dels pacients –l'única informació que es proporciona segons la mena de documentació que es presente, és si s'ha rebut o no la vacuna, si es té la infecció en aqueix moment o si s'ha recuperat de la malaltia–, i, a més, es realitza amb expressa prohibició que no es crearà cap registre o fitxer ni se'n farà ús per a cap altra finalitat que l'esmentada de control d'accés.



Continua sent una mesura que no vulnera el dret a la intimitat, i si bé es tracta d'una informació mèdica, les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que suposa la protecció i ajuda entre tots, devaluen la preeminència de la intimitat en aquest cas. Com s'assenyala en altres resolucions judicials, «no sembla coherent que el dret a la intimitat haja de cedir davant de béns jurídicament protegits com les investigacions de la Inspecció tributària (STC 110/1984, de 26 de novembre), o la investigació de la paternitat (STC 7/1994, 17 de gener), i no obstant això haja de ser preferent i prevalent davant de circumstàncies tan greus i desoladores per a la vida i la salut pública com les que implica la covid-19».



En relació amb el dret fonamental a la lliure circulació de les persones, tal exigència d'exhibició de documentació ha sigut implantada, en el si de la Unió Europea, amb caràcter general en el Reglament (UE) 2021/953, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de juny de 2021, relatiu a un marc per a l'expedició, verificació i acceptació de certificats covid-19. Aquest reglament de la UE estableix, en el considerant 13, que si bé el present reglament s'entén sense perjudici de la responsabilitat dels estats membres per a imposar restriccions a la lliure circulació, de conformitat amb el dret de la Unió, a fi de limitar la propagació del SARS-CoV-2, ha d'ajudar a facilitar la supressió gradual d'aquestes restriccions de manera coordinada sempre que siga possible, de conformitat amb la Recomanació (UE) 2020/1475. Aquestes restriccions podrien no aplicar-se, en particular, a les persones vacunades, segons el principi de cautela, en la mesura en què les dades científiques sobre els efectes de la vacunació són cada vegada més accessibles i sistemàticament concloents en relació amb la interrupció de la cadena de transmissió.

Sense l'exigència d'aquests documents sanitaris no seria factible flexibilitzar les condicions per a accés a determinats establiments o realització d'activitats concretes, per la qual cosa la restricció de drets que comporta el requeriment d'aquesta documentació es considera proporcional i raonable respecte al benefici que suposa. És veritat que la mesura que es postula no impedeix de manera absoluta qualsevol tipus de contagi, és a dir, que siga infal·lible, perquè no existeix en l'estat actual de la ciència aquest risc zero. Però per a la determinació de la idoneïtat i necessitat de la mesura és bastant que siga eficaç, apropiada i proporcionada, per a aconseguir la finalitat de protecció de la vida i la salut que siga compatible amb la realització de l'activitat. El benefici que proporciona la mesura, respecte de la reducció significativa dels contagis, és molt superior al sacrifici que comporta l'exigència de presentar la documentació per a l'accés al local o espai. En definitiva, no es veu cap mesura que siga més adequada per a salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans.



Es manté l'àmbit territorial d'aplicació a tota la Comunitat Valenciana, perquè, tal com es desprén de l'esmentat informe epidemiològic, la situació és homogènia en tot el territori. L'informe assenyala: «Quant a la distribució espacial, la situació ha empitjorat. Cinc departaments de Salut estan en nivell 4; 10 departaments en nivell 3; 9 departaments en nivell 2, i cap en nivells 1 o 0. En l'informe de 22 de novembre, 4 estava en nivell 4; 8 en nivell 3, i 12 en nivell 2». I conclou que «en l'àmbit espacial, la situació epidemiològica està empitjorant en tots els departaments de Salut i amb tendència ascendent. Això, unit a la gran mobilitat entre municipis que hem observat en les onades anteriors, ens fa proposar que aquesta mesura s'aplique a tot l'àmbit territorial de la Comunitat».



Es determina, d'acord amb la informació científica i dades epidemiològiques aportades, ampliar l'àmbit temporal quant a la duració de les esmentades mesures, que, en cas de ser autoritzades, entrarien en vigor l'endemà de la publicació, i mantindrien la vigència fins al 31 de gener de 2022 i, en tot cas, en els termes de l'autorització judicial, sense perjudici que puguen ser modificades, flexibilitzades o deixades sense efecte en funció de l'evolució de la situació epidemiològica.



Tot això porta a l'autoritat sanitària a considerar la necessitat de prorrogar i ampliar la mesura que conté la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública.



L'exigència d'exhibir el certificat covid ha de sotmetre's a autorització judicial perquè pot afectar els drets fonamentals a la igualtat, la intimitat i protecció de dades de la persona. La limitació és necessària per a permetre la pacífica coexistència amb la resta de drets fonamentals i amb els béns constitucionalment protegits que es tradueixen, i en aquest cas, en una potent presència del dret a la vida i a la integritat física, i a la defensa i protecció de la salut de la ciutadania.





Fonaments de dret

1. La Generalitat, mitjançant la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, té competència exclusiva en matèria d'higiene, de conformitat amb l'article 49.1.11.a de l'Estatut d'Autonomia, i competència exclusiva en matèria d'organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana, de conformitat amb l'article 54.1 del mateix text legal.



2. La Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix en l'article 3, que «amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, podrà adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguen o hagen estat en contacte amb aquests i del medi ambient immediat, així com les que es consideren necessàries en cas de risc de caràcter transmissible».



3. L'article 26.1 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, preveu: «En cas que existisca o se sospite raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries adoptaran les mesures preventives que estimen pertinents, com ara la confiscació o immobilització de productes, suspensió de l'exercici d'activitats, tancaments d'empreses o les seues instal·lacions, intervenció de mitjans materials i personals i totes les altres que es consideren sanitàriament justificades».

4. La Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, per la seua part, estableix en l'article 54.1 que «sense perjudici de les mesures previstes en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, amb caràcter excepcional, i quan així ho requerisquen motius d'extraordinària gravetat o urgència, l'Administració general de l'Estat i les de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en l'àmbit de les seues competències respectives, podran adoptar les mesures que siguen necessàries per a assegurar el compliment de la llei».

5. L'article 83.2 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, estableix: «Així mateix, les activitats públiques i privades de què, directament o indirectament, puga derivar-se un risc per a la salut i seguretat de les persones, incloses les de promoció i publicitat, se sotmetran a les mesures d'intervenció que reglamentàriament s'establisquen».

6. La Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19, aplicable en tot el territori nacional, estableix aquestes mesures mentre no siga declarada oficialment la finalització de la situació de crisi sanitària, i assenyala que correspon a les administracions competents assegurar les normes de prevenció, d'higiene, d'aforament, organitzatives i totes aquelles necessàries per a previndre els riscos de contagi i d'aglomeracions, tant en espais tancats com en la via pública a l'aire lliure, i el compliment per les persones i entitats titulars d'establiments comercials, d'allotjaments, d'hostaleria, restauració, d'equipaments culturals, activitats recreatives, instal·lacions esportives i d'altres equipaments, locals, centres i llocs d'altres sectors, així com l'observança per les entitats organitzadores d'activitats i esdeveniments.



7. L'Acord de 19 de juny de 2020, del Consell, sobre mesures de prevenció contra la covid-19, que segueix en vigor fins a la finalització de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, assenyala que és possible l'adopció de mesures extraordinàries en salvaguarda de la salut pública a causa de la pandèmia per coronavirus SARS-CoV2 per part de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. L'acord disposa en el punt seté que «correspon a la persona titular de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública adoptar les mesures necessàries per a l'aplicació del present acord i establir, d'acord amb la normativa aplicable i a la vista de l'evolució de la situació sanitària, totes les mesures addicionals o complementàries que siguen necessàries».



Sobre la base de tot el que s'ha exposat, i de conformitat amb l'article 81.1.b de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, resolc:



Primer

Prorrogar la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, fins a les 23.59 hores del dia 31 de gener de 2022.



Segon

Suprimir el mínim de cinquanta persones d'aforament establit en el punt resolutiu primer de la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, de manera que el certificat de vacunació, prova diagnòstica o certificat de recuperació covid-19,s'exigirà sempre en els establiments que ordena aquesta resolució, ja esmentada.



Tercer

Ampliar els espais d'exigència de la presentació del certificat de vacunació, prova diagnòstica o certificat de recuperació covid-19, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, per a majors de dotze anys, inclosa aquesta edat, als següents espais:

a) Llocs tancats i oberts on es preste servei de menjar o beguda, per empresa de negoci (càtering, self-service...) o per empresa d'hostaleria i restauració que preste aquest tipus de servei.

b) Cinemes, sales multifuncionals, circs i seus festeres on es preste, durant el desenvolupament de l'actuació, activitat o ús del local, servei de menjar o beguda per establiment d'hostaleria i restauració, per empresa de negoci (càtering, self-service...), per mitjans de l'organització, o es consumisca menjar o beguda aportats per les persones.



c) Festivals de música que se celebren en espais tancats i en espais a l'aire lliure on no siga factible l'ús de mascareta de manera permanent.



d) Espais amb servei de restauració situats en allotjaments turístics, instal·lacions esportives i centres especialitzats d'Atenció a Majors (CEAM), centres integrals de Majors (CIM) i centres assimilats com ara clubs de convivència per a persones majors i similars.

e) Gimnasos on és necessari l'ús permanent de la mascareta i piscines cobertes.

Respecte dels esdeveniments esportius, hi valdrà a l'ordenació prevista en les resolucions vigents dictades per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública en matèria de salut pública, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.



Quart. Col·laboració

Se sol·licita, per al compliment de la present resolució, la col·laboració de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana i dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, perquè cooperen, si és el cas, a través dels cossos i forces de seguretat i de la policia local, per al control i aplicació de les mesures adoptades.



Cinqué. Règim sancionador

L'incompliment de les mesures de la present resolució quedarà subjecte al procediment de l'activitat inspectora i al règim sancionador establit en el Decret llei 11/2020, de 24 de juliol, del Consell, de règim sancionador específic contra els incompliments de les disposicions reguladores de les mesures de prevenció contra la covid-19.





Sisé. Mesures vigents i mesures que queden sense efecte

1. Es mantenen vigents en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana:

– Les mesures que, amb caràcter general, s'estableixen en les resolucions vigents adoptades per la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública en matèria de salut pública dictades a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la covid-19.

– L'Acord de 19 de juny, del Consell, sobre mesures de prevenció contra la covid-19 en tot allò que no s'opose a la present resolució o que haja sigut derogat per aquesta.

2. Queda sense efecte el punt 2 del punt resolutiu primer de la Resolució de 25 de novembre de 2021, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorden mesures en matèria de salut pública respecte de l'accés a determinats establiments en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.



Seté. Eficàcia i vigència

1. Aquesta resolució queda pendent de la publicació i eficàcia a l'autorització pels òrgans judicials competents.

2. Una vegada autoritzada, produirà efectes des de les 00.00 hores de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i fins a les 23.59 hores del dia 31 de gener de 2022.



Huité. Autorització judicial

S'ha de notificar a l'Advocacia de la Generalitat perquè, si és el cas, se sol·licite l'autorització judicial prevista en article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.»



La present resolució posa fi a la via administrativa, i contra aquesta es pot interposar un recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la notificació, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o un recurs potestatiu de reposició davant del mateix òrgan que va dictar l'acte, en el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot això sense perjudici que puga interposar-se qualsevol altre recurs dels que es preveuen en la legislació vigent.



València, 22 de desembre de 2021.– La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública: Ana Barceló Chico.

Mapa web