DECRET 112/2021, de 6 d'agost, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Túria. [2021/9665]
(DOGV núm. 9183 de 28.09.2021) Ref. Base de dades 008860/2021
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 29.09.2021 Aquesta disposició afecta: Deroga: Desenvolupa o complementa: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica Grup temàtic: Legislació Matèries: Espais naturals protegits Descriptors: Temàtics: protecció del medi ambient, conservació de recursos, zona protegida , monografies
DECRET 112/2021, de 6 d'agost, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals del Túria. [2021/9665]
ÍNDEX
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS.
Article 1. Naturalesa del Pla
Article 2. Objectius generals
Article 3. Cooperació i col·laboració
Article 4. Àmbit territorial
Article 5. Contingut del PORN
Article 6. Efectes generals del PORN
Article 7. Règim dinfraccions i sancions
Article 8. Autoritzacions i informes preceptius
Article 9. Vigència i revisió del PORN
Article 10. Interpretació de la normativa
Article 11. Gestió del PORN
Article 12. Àmbits de protecció existents
Article 13. Marca Parcs Naturals
Article 14. Règim davaluació ambiental de plans, projectes i programes
TÍTOL II. NORMES GENERALS DORDENACIÓ DUSOS I ACTIVITATS
CAPÍTOL I
NORMES DE GESTIÓ I RECURSOS
Secció primera
Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
Article 15. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
Article 16. Protecció del domini públic hidràulic
Article 17. Abocaments líquids
Article 18. Captacions daigua
Article 19. Fonts i surgències daigua
Secció segona
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 20. Llocs dinterés geològic
Article 21. Criteris generals sobre conservació de sòls
Article 22. Moviments de terra
Secció tercera
Protecció de la flora i fauna silvestres
Article 23. Espais de la Xarxa Natura 2000
Article 24. Formacions vegetals silvestres
Article 25. Hàbitats naturals
Article 26, Protecció darbres monumentals o singulars
Article 27. Gestió de les espècies vegetals protegides
Article 28. Gestió general de la vegetació
Article 29. Protecció de la fauna salvatge
Article 30. Repoblació o alliberament danimals
Article 31. Manteniment dels processos ecològics del territori
Secció quarta
Protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural
Article 32. Foment de la qualitat paisatgística
Article 33. Integració paisatgística de les actuacions
Article 34. Característiques estètiques de les edificacions
Secció cinquena
Protecció de patrimoni cultural i de les vies pecuàries
Article 35. Patrimoni cultural
CAPÍTOL II
NORMES SOBRE REGULACIÓ DUSOS, ACTIVITATS I INFRAESTRUCTURES
Secció primera.
Agricultura i ramaderia
Article 36. Règim general de lactivitat agrícola
Article 37. Conservació dels terrenys cultivats
Article 38. Edificacions i instal·lacions relacionades amb lactivitat agrícola
Article 39. Aprofitaments ramaders
Article 40. Apicultura
Secció segona
Activitat forestal
Article 41. Definició de terreny forestal en làmbit daquest pla
Article 42. Règim general de lactivitat forestal
Article 43. Intervencions sobre la massa forestal
Article 44. Suport a la propietat forestal
Article 45. Canvi de lús forestal
Article 46. Risc derosió i desertificació
Article 47. Incendis forestals
Article 48. Recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest
Secció tercera
Caça i pesca
Article 49. Criteris generals sobre lactivitat cinegètica
Article 50. Regulació de lactivitat piscícola
Secció quarta
Activitats extractives mineres
Article 51. Activitats extractives mineres
Secció cinquena
Activitats industrials, comercials i turístiques
Article 52. Criteris generals sobre lactivitat industrial
Article 53. Criteris generals sobre les activitats comercials i turístiques
Secció sisena
Ús públic del medi. Activitats turístiques, educatives i recreatives
Article 54. Ordenació de lús públic
Article 55. Normes sobre lús públic
Article 56. Sobre lús didàctic
Article 57. Sobre les activitats esportives, recreatives i militars
Article 58. Circulació rodada
Article 59. Acampada
Secció setena
Activitats dinvestigació
Article 60. Activitats dinvestigació i seguiment ecològic
Secció huitena
Activitat urbanística i edificació
Article 61. Règim general de lactivitat urbanística
Article 62. Règim general de ledificació
Secció novena
Infraestructures
Article 63. Criteris generals sobre infraestructures
Article 64. Proveïment daigua
Article 65. Sanejament i depuració daigües residuals
Article 66. Residus
Article 67. Infraestructures energètiques
Article 68. Telecomunicacions
TÍTOL III
AMPLIACIÓ DEL PARC NATURAL DEL TÚRIA
Article 69. Ampliació del Parc Natural del Túria
Article 70. Pla rector dús i gestió del Parc Natural del Túria
TÍTOL IV
NORMES PARTICULARS
REGULACIÓ DE LES ZONES DORDENACIÓ DEL PORN
CAPÍTOL I
ZONIFICACIÓ DEL PORN
Article 71. Zonificació
CAPÍTOL II
ÀREES OBJECTIU DE CONSERVACIÓ (AOC)
Article 72. Caracterització de les àrees objectiu de conservació (AOC)
Article 73. Criteris generals dintervenció
Article 74. Criteris dordenació en les àrees objectiu de conservació (AOC). Usos permesos, prohibits i condicionats
CAPÍTOL III
ÀREA DINTERFASE
Secció primera
Àrea dinterfase de mosaic agrícola/forestal (AI)
Article 75. Caracterització de les àrees dinterfase de mosaic agrícola/forestal (AI)
Article 76. Criteris dordenació. Usos permesos, prohibits i condicionats
Secció segona
Àrea dAmortiment (AA)
Article 77. Caracterització de lÀrea dAmortiment (AA)
Article 78. Règim dusos
CAPÍTOL IV
ÀREA DE RÈGIM ESPECIAL (ARE)
Article 79. Caracterització de les àrees de règim especial (ARE)
Article 80. Criteris dordenació
CAPÍTOL V
ÀREES DE CONNECTIVITAT FLUVIAL (ACF)
Article 81. Caracterització de les àrees de connectivitat fluvial (ACF)
Article 82. Criteris dordenació
Article 83. Règim dusos
CAPÍTOL VI
PARCEL·LES DISPERSES CONSIDERADES ÀREES DAMORTIMENT
Article 84. Caracterització de les àrees afectades per la Sentència 836/2015
Article 85. Règim dusos
PREÀMBUL
El Parc Natural del Túria es va declarar lany 2007 per mitjà del Decret 43/2007, de 13 dabril, del Consell, de declaració del Parc Natural del Túria, i posteriorment fou aprovat el document dordenació ambiental mitjançant el Decret 42/2007, de 13 dabril, del Consell, pel qual saprova el Pla dordenació dels recursos naturals del Túria. Transcorreguts huit anys des de la declaració en 2007, loctubre de 2015, la Comissió de Medi Ambient, Aigua i Ordenació Territorial de les Corts va debatre i va aprovar una proposició no de llei (PNL) sobre linici de revisions dels instruments PORN i PRUG dels parcs naturals valencians. Daltra banda, ja shavia considerat inclourel en la Xarxa Natura 2000 paneuropea, i era fins hui lúnic parc natural valencià que no estava inclòs en aquesta Xarxa.
Làmbit territorial del PORN samplia en tres municipis addicionals, situats aigües amunt del riu Túria: Chulilla, Gestalgar i Bugarra, els tres a la comarca dels Serrans. Daquesta manera, aquest àmbit territorial afecta 17 municipis: Benaguasil, Bugarra, Cheste, Chulilla, Gestalgar, lEliana, Llíria, Manises, Mislata, Paterna, Pedralba, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, Vilamarxant, Xirivella i València. La superfície actual del PORN aprovada pel Decret 42/2007, de 13 dabril, del Consell, va ser de 9.844 ha. La proposta dampliació incrementa la superfície en 6.933 ha, fins a les 16.777 ha de les 9.844 ha del PORN inicial, es va declarar com a parc natural una superfície de 4.748 ha. La incorporació daquestes àrees suposarà un augment de la superfície de 3.356 ha, fins a aconseguir una superfície total de 8.104 ha.
La zona dampliació ofereix una oportunitat per a dotar de continuïtat aquest espai fluvial amb els espais naturals localitzats riu amunt amb lobjectiu de millorar la connectivitat entre aquestes zones despecial valor ecològic i ambiental i, alhora, complir amb les recomanacions i directrius sobre espais naturals, infraestructura verda, paisatgisme i ordenació del territori, que estableixen els diferents documents normatius i de difusió existents tant dàmbit europeu, estatals, com autonòmics.
En aquest sentit, lampliació es presenta com una àrea necessària per a donar continuïtat entre el Parc Natural actual, representat per la part baixa del llit del riu Túria, on predominen els paisatges de pujols suaus, riberes àmplies entre camps de cultius i paisatges urbans amb les zones més abruptes, naturals i boscoses de lAlt Túria. El mateix riu exerceix de connector natural i representa per si mateix un ecotò dinàmic i en constant evolució i de gran importància biològica, paisatgista, social i econòmica. Aquesta ampliació connecta amb la part sud de la serra del Negrete i la part baixa del riu Sot amb el riu Túria, quedant comunicat i connectat el Parc Natural de Chera-Sot de Chera amb leix fluvial alt i sota Túria. Làmbit territorial del PORN es delimita entorn del llit del riu Túria i incorpora una sèrie dàrees dinterés natural, cultural i paisatgístic que es localitzen a tots dos marges del llit del riu. Aquest és el cas del Paratge Natural Municipal «Les Rodanes», la Vallesa de Mandor (incloent-hi lembassament al seu torn inclòs en el Catàleg de Zones Humides) i el Paratge Natural Municipal «Los Calderones».
El Decret 42/2007, de 13 dabril, del Consell, pel qual saprova el Pla dordenació dels recursos naturals del Túria (DOGV 19.04.2007), establia en l article 9 que la seua vigència i revisió era de 5 anys.
LOrdre 4/2016, de 9 de març, de la Conselleria dAgricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual sacorda iniciar el procediment de revisió i modificació del Pla dordenació dels recursos naturals del Túria va ser linici de la tramitació. Atés que aquesta ordre procedeix de làmbit jurídic de la Llei 11/1994, de 19 de desembre, despais naturals protegits a la Comunitat Valenciana, i que en aquesta norma no es contempla el procediment davaluació ambiental estratègica, previst en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, en els articles 17 a 32, en els quals sha de sotmetre a aquest procediment.
Lavaluació ambiental estratègica és linstrument de prevenció, establit en la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, per a la integració dels aspectes ambientals en la presa de decisions de plans i programes públics. Aquesta directiva sincorpora al dret intern espanyol mitjançant la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, i al dret autonòmic mitjançant la Llei 5/2014, de 25 de juliol, dordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), en la qual sestableix (art. 46), que seran objecte davaluació ambiental i territorial estratègica ordinària els plans i programes, així com les seues modificacions, que sadopten o aproven per una administració pública, i lelaboració i laprovació dels quals vinga exigida per una disposició legal o reglamentària o per acord del Consell.
Atesa la disposició transitòria primera de la LOTUP, el procediment davaluació ambiental previst en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, davaluació ambiental, serà aplicable als instruments de planejament que sinicien a partir de lentrada en vigor de la LOTUP. Conforme amb allò que sestipula en larticle 46.1 de la LOTUP, la proposta de modificació del PORN del Túria és un pla que ha de ser sotmés a avaluació ambiental i territorial estratègica ordinària.
Així, en data 22 de setembre de 2017 sinicia el procés davaluació ambiental, que inclou el document inicial estratègic, memòria ambiental i territorial, memòria dordenació i zonificació i plànols de proposta de zonificació. El document dinici disposa dels continguts assenyalats en larticle 50.1 de la LOTUP.
La Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, com a òrgan ambiental, va sotmetre a consultes el document inicial estratègic del futur pla, conforme amb el que es disposa en la LOTUP, a fi de definir el contingut de lestudi ambiental i territorial estratègic.
Amb data 22.03.2018, la Comissió dAvaluació Ambiental acorda emetre el document dabast (DA) de la revisió del Pla dordenació dels recursos naturals del Túria, que va culminar amb el pronunciament de la Comissió dAvaluació Ambiental en la sessió del 5 de març de 2021.
En aquest sentit, el decret sarticula sobre els principis de bona regulació, aplicables a les normes de les administracions públiques, establits en larticle 129 de la Llei 39/2015, d1 doctubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest decret està justificat per raons dinterés general, atés que estableix mecanismes adequats a fi de preservar el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana; així mateix, es basa en una identificació clara dels fins perseguits, que són protegir la integritat dels ecosistemes naturals.
En aplicació del principi de proporcionalitat, aquest decret conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat a cobrir i es considera que les disposicions contemplades en el text normatiu són proporcionals als fins perseguits. En compliment del principi de seguretat jurídica, el present decret és coherent amb la resta de lordenament jurídic. Dun altre costat, respecte al principi de transparència, la present norma es va sotmetre als tràmits previstos en la normativa daplicació, entre els quals tenim lexposició pública i laudiència a les persones i col·lectius interessats. Finalment, en virtut del principi deficàcia, la present norma no estableix cap càrrega administrativa afegida, derivada de la seua aplicació.
Aquest decret està inclòs en el Pla normatiu de lAdministració de la Generalitat per a 2021 (aprovat per lAcord del Consell de 29.12.2020).
Per tant, a proposta de la Conselleria dAgricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, complits els tràmits procedimentals previstos en larticle 43 de la Llei del Consell, després de consultar mitjançant audiència els sectors implicats en el Pla dordenació dels recursos naturals del Túria i de sotmetre-ho a sessió del Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient, conforme amb linforme de lAdvocacia de la Generalitat de 28.06.2021, amb la conformitat del Consell Juridic Consultiu, i prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 6 de dagost de 2021,
DECRETE
Article únic
1. Saprova el Pla dordenació dels recursos naturals del Túria, en compliment del que es disposa en els articles 32 i següents de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
2. Com a annex I del present decret del Consell es recull la part normativa del pla.
3. Com a annex II del present decret del Consell es recull la zonificació gràfica del pla.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única
«Conveni de Col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, en lentorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la integració al Parc Natural del Túria».
1. Atesa lespecial rellevància històrica de la finca denominada Vallesa de Mandor amb els edificis, instal·lacions i terrenys vinculats a ella, la cura dels quals per la família Trénor durant generacions ha permés la conservació de valors ecològics, paisatgístics i culturals molt significatius per al PORN en el seu conjunt, els quals han sigut determinants per a la declaració del parc natural, la gestió daquest enclavament correspon a la Generalitat Valenciana per mitjà del Conveni de col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, en lentorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la integració al Parc Natural del Túria, amb data 29 de gener de 2015, la gestió daquest espai conveniat amb criteris de gestió sostenible i dinterés general, en el manteniment dels seus recursos naturals i sostenibilitat ambiental.
2. En la gestió de lenclavament es tindrà en compte la Resolució de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, de data 27 de setembre de 2016, per la qual saprova el projecte dordenació forestal de la forest de la Vallesa de Mandor als termes municipals de Riba-roja de Túria i Paterna, que estableix els criteris dintervenció en aquesta zona.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogat el Decret 42/2007, de 13 dabril, del Consell, pel qual saprova el Pla dordenació dels recursos naturals del Túria. Així mateix, queden derogades totes les disposicions digual o inferior rang que soposen al que es disposa en el present decret.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació normativa
Es faculta la persona titular de la Conselleria amb competències en matèria despais naturals protegits, en làmbit de les seues atribucions, per a dictar les disposicions i adoptar les mesures precises per al compliment del que es disposa en el present decret.
Segona. Entrada en vigor
El present decret entrarà en vigor lendemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 6 dagost de 2021
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera dAgricultura, Desenvolupament Rural,
Emergència Climàtica i Transició Ecològica
MIREIA MOLLÀ HERRERA
ANNEX I
Part normativa del Pla dordenació
de recursos naturals del Túria
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Naturalesa del pla
El present Pla dordenació dels recursos naturals del Túria (dara endavant, PORN) es redacta a lempara de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i de larticle 17 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Article 2. Objectius generals
1. Dacord amb larticle 32 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i larticle 18 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, el PORN té com a finalitat la delimitació, tipificació, integració en xarxa i determinació de la seua relació amb la resta del territori, dels sistemes que integren patrimoni i els recursos naturals dun determinat àmbit espacial.
2. Per a aconseguir la finalitat establida en lapartat 1, el PORN ha dordenar lactivitat humana i el patrimoni natural com a parts integrants dels processos ecològics que, de manera natural o influïda per aqueixa activitat, es donen en làmbit del PORN, dacord amb els objectius següents:
a) Preservar i restaurar, quan toc, els sistemes naturals terrestres i fluvials de lespai protegit, el valor hidrològic, geomorfològic, botànic, faunístic i ecològic, els elements dinterés cultural i patrimonial que conté i la integritat del seu paisatge.
b) Definir i assenyalar lestat de conservació dels components del patrimoni natural, biodiversitat i geodiversitat i dels processos ecològics i geològics en làmbit territorial daquest pla.
c) Identificar la capacitat i intensitat dús del patrimoni natural i la biodiversitat i geodiversitat i determinar les alternatives de gestió i les limitacions que hagen destablir-se a la vista del seu estat de conservació.
d) Formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordinadors de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, perquè siguen compatibles amb les exigències contingudes en la legislació vigent sobre biodiversitat i patrimoni natural.
e) Assenyalar els règims de protecció que escaiguen per als diferents espais, hàbitats i recursos naturals presents en làmbit territorial daplicació daquest pla, a fi de mantindre, millorar o restaurar els ecosistemes, la seua funcionalitat i connectivitat.
f) Preveure i promoure laplicació de mesures de conservació i restauració dels recursos naturals i els components de la biodiversitat i geodiversitat que ho precisen.
g) Contribuir a lestabliment i la consolidació de xarxes ecològiques compostes per espais dalt valor natural, que permeten els moviments i la dispersió de les poblacions despècies de la flora i de la fauna i el manteniment dels fluxos que garantisquen la funcionalitat dels ecosistemes.
h) Contribuir a la integració daquest parc natural en la Xarxa Natura 2000.
Article 3. Cooperació i col·laboració
La Conselleria competent en matèria de medi ambient fomentarà la col·laboració i el suport mutu entre aquesta, els organismes de lAdministració estatal i local competents i els diferents agents socials i econòmics implicats en el pla. Tot això conforme amb les competències i atribucions daquests organismes i atesos els legítims drets i interessos dels titulars privats dels terrenys, els recursos naturals i les activitats econòmiques.
Article 4. Àmbit territorial
Làmbit territorial del PORN del Túria comprén part dels 17 termes municipals següents: València, Mislata, Quart de Poblet, Xirivella, Paterna, Manises, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, lEliana, Benaguasil, Vilamarxant, Cheste, Llíria, Pedralba, Bugarra, Gestalgar i Chulilla. La delimitació daquest àmbit figura en lannex gràfic daquesta normativa.
Article 5. Contingut del PORN
El contingut documental daquest pla sajusta al que sestableix, amb caràcter general per als PORN, per larticle 34 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana i larticle 20 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Article 6. Efectes generals del PORN
De conformitat amb el que sestableix amb caràcter general per als PORN en larticle 35 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, els efectes del present pla són els següents:
a) Els plans dordenació dels recursos naturals seran obligatoris i executius en tot el que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos naturals.
b) Els plans dordenació dels recursos naturals prevaldran sobre qualssevol altres instruments dordenació territorial o física. Dacord amb larticle 18.1 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat, les disposicions del present PORN constitueixen un límit per a qualssevol altres instruments dordenació territorial o física que puguen incidir en làmbit dordenació. Aquests instruments no podran alterar-ne o modificar-ne el contingut. En aquells casos en què els instruments dordenació territorial o física existents resultaren contradictoris amb els continguts daquest PORN, hauran de modificar-se en conseqüència. Fins que aquesta adaptació no shaja produït, les determinacions daquest PORN prevaldran sobre els instruments dordenació territorial o urbanística preexistents.
c) Tal com sindica també en larticle 18.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i biodiversitat, aquest PORN és determinant respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, que només podran contradir les seues determinacions per raons imperioses dinterés públic de primer ordre, i en aquest cas la decisió haurà de motivar-se i fer-se pública.
d) La vigència daquest PORN serà indefinida, mentre no en siga necessària la revisió. Aquesta revisió estarà justificada quan es produïsquen successos ambientals dorigen natural o antròpic, que afecten la integritat del medi, del paisatge o de les comunitats biòtiques que constitueixen trets representatius daquest espai, de manera tal que queden desbordades les mesures previstes en aquest document.
De la mateixa forma, quan levolució socioeconòmica dels habitants de làmbit dordenació es veja negativament afectada o sorgisquen noves activitats en la zona que no es contemplen en el PORN en vigor.
La revisió o modificació daquest PORN es realitzarà pel mateix procediment utilitzat per a la seua aprovació.
e) Laplicació de les disposicions del present PORN sentendrà sense perjudici de les competències de la resta de les administracions públiques presents en làmbit dordenació. Les disposicions dels plans especials daltres figures de protecció incloses en làmbit territorial del present PORN, seran aplicables en els seus respectius àmbits territorials, sense perjudici de les establides en el present PORN, sempre que no contravinguen les primeres. No obstant això, quan saborde la redacció dels corresponents instruments de gestió daquests espais protegits, sen farà lharmonització o integració dels continguts amb el que sestableix en el present Pla dOrdenació dels Recursos Naturals.
f) Els plans rectors dús i gestió satindran als criteris i directrius formulats en els plans dordenació dels recursos naturals.
Article 7. Règim dinfraccions i sancions
El règim dinfraccions i sancions en làmbit territorial daquest pla és lestablit, amb caràcter general, pels articles 52 a 60 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i els articles 79 a 83 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
Article 8. Autoritzacions i informes preceptius
1. La present normativa determina expressament, en els corresponents apartats, les actuacions, plans i projectes lexecució dels quals requereix declaració responsable o comunicació prèvia, autorització o informe preceptiu de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
2. La declaració responsable o comunicació prèvia és un document que, quant als seus efectes i conseqüències es pot entendre equiparable a un títol administratiu i, per tant, habilita a qui la presenta, dins del termini i en la forma escaient, a realitzar un cert tipus dactuació.
3. Els citats informes i autoritzacions, tindran caràcter vinculant i semetran sense perjudici dels informes, autoritzacions o llicències, tant sectorials com municipals, que corresponguen per a determinats usos i activitats compatibles en aquest PORN.
4. Les declaracions responsables, les sol·licituds dautorització o informe preceptiu de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, hauran de presentar-se acompanyades de la documentació següent:
Identificació del sol·licitant.
Descripció succinta de lactuació, incloent-hi característiques tècniques i període dexecució daquesta.
Plànol o croquis de localització de lactivitat.
Projecte, avantprojecte o memòria tècnica quan corresponga.
Article 9. Vigència i revisió del PORN
1. La vigència daquest pla és indefinida. La revisió o modificació de les determinacions del present pla podran realitzar-se en qualsevol moment o quan les característiques naturals i culturals de lespai hagen patit canvis significatius, o bé, que per levolució de lespai en requerisca una revisió o modificació.
2. La revisió o modificació es realitzaran seguint els tràmits establits per larticle 36 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
Article 10. Interpretació de la normativa
1. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els documents cartogràfics del pla prevaldran les primeres, excepte en el cas que la interpretació derivada dels plans també estiga secundada per la memòria, de manera que es faça patent lexistència dalgun error material en les normes.
2. En laplicació daquest PORN prevaldrà aquella interpretació que implique un major grau de protecció dels valors naturals de làmbit daquest.
Article 11. Gestió del PORN
1. La gestió daquest pla correspon a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, la qual té la responsabilitat dobservar i fer complir les disposicions daquest.
2. Atesos els objectius del PORN que senumeren en larticle 2 daquestes normes, la Conselleria competent establirà els mecanismes oportuns per a assegurar la participació efectiva, en lexecució i la gestió del pla, dels organismes de lAdministració local de la zona i dels titulars de terrenys, recursos naturals o activitats econòmiques, així com daltres entitats, col·lectius i agents implicats en el PORN per la seua activitat en els àmbits social, econòmic, mediambiental i cultural.
3. Aquesta participació pot formalitzar-se mitjançant els oportuns convenis de col·laboració, o bé per qualsevol altra via prevista en les normatives aplicables. Sense perjudici que, de conformitat amb el que sestableix en larticle 48.8 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, la gestió total o parcial de lespai natural protegit, puga delegar-se conforme al que es preveu en la legislació de règim local, encomanar-se a entitats de dret públic, o bé concertar-se amb institucions o entitats vinculades a la protecció, la custòdia del territori i gestió dels recursos naturals.
4. En la zona conveniada de la Vallesa, el règim de gestió serà lestablit en aquest PORN i els acords en el «Conveni de Col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la seua integració al Parc Natural del Túria» de data 29 de gener de 2015.
Article 12. Àmbits de protecció existents
La gestió dels àmbits de protecció que a continuació es relacionen, sefectuarà conforme a les seues normatives i reglamentacions específiques, sense perjudici que el Pla Rector dÚs i Gestió del Parc Natural del Túria puga establir mesures addicionals de protecció:
a) Zona humida catalogada denominada Embassament de la Vallesa: Aquest aiguamoll, inclòs en el catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana (Acord del Consell de 10.09.2002), està sotmés al règim de protecció establit per larticle 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, i els acords en el «Conveni de col·laboració entre la Generalitat i un grup de propietaris dels municipis de Riba-roja de Túria i Paterna, entorn del paratge de la Vallesa de Mandor, per a la gestió forestal de la forest de la seua propietat, i la seua integració al Parc Natural del Túria», de data 29 de gener de 2015.
b) Paratge Natural Municipal les Rodanes: Aquest espai natural protegit, declarat mitjançant lAcord del Consell de 8 de febrer de 2002 conforme a larticle 9 de la citada Llei 11/1994, està sotmés al règim de protecció establit per aquest acord, desenvolupat pel Decret 176/2012, de 30 de novembre, del Consell, pel qual samplia làmbit territorial del Paratge Natural Municipal denominat les Rodanes, al terme municipal de Vilamarxant, i saprova conjuntament el seu Pla Especial de Protecció, així com el Pla dÚs Públic del Paratge Natural Municipal de les Rodanes i lOrdenança dús públic del Paratge Natural Municipal de les Rodanes que lajuntament aprove, i que haurà de ser conforme als dos plans adés esmentats.
c) Paratge Natural Municipal Los Calderones: Aquest espai natural protegit, declarat mitjançant lAcord del Consell de 16 de març de 2007 conforme a larticle 9 de la citada Llei 11/1994, està sotmés al règim de protecció establit per aquest Acord, desenvolupat pel corresponent Pla Especial del paratge natural municipal.
d) Coves catalogades: Avenc del Palmerar, Conjunt de les Pedroses, Avenc Colomera i Avenc Figueral: Aquestes cavitats subterrànies estan sotmeses al règim de protecció establit per larticle 16 de la citada Llei 11/1994, pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i saprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana.
e) Monts dutilitat pública declarats o que puguen declarar-se: Aquests àmbits territorials es regiran pel que sestableix en la Llei 3/1993, de 9 de desembre, de la Generalitat, forestal de la Comunitat Valenciana.
f) Els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 denominats ZEPA de lAlt Túria i Serra del Negrete i el LIC Serra del Negrete així definits pels articles 14bis i 14ter de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Aquests espais estan sotmesos al règim previst en els articles 14 quater i 14 quinquies de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, així com de les normes de gestió que saproven en el seu moment per a aquests espais protegits de la Xarxa Natura 2000.
Article 13. Marca Parcs Naturals
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar lús de la marca «Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana» i desenvolupar aquest distintiu en la forma del logotip identificatiu «Parc Natural del Túria», al qual podran accedir i utilitzar per a la promoció de les activitats econòmiques de caràcter rural i tradicional, els serveis turístics i dallotjament rural, els serveis deducació ambiental i cultural, les activitats lúdiques i altres activitats que es desenvolupen en els municipis afectats territorialment pel PORN, segons el regulat en el Decret 26/2011, de 18 de març, del Consell, sobre el règim jurídic i el procediment de concessió de la llicència dús de la marca Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana.
2. Aquesta Administració, així mateix, en col·laboració amb els ajuntaments i amb la iniciativa privada, promourà els productes i les activitats que sacullen al citat distintiu per tots els mitjans possibles. Per a això, hauran de definir-se criteris específics de qualitat i sostenibilitat que hauran de complir aquests productes i activitats.
Article 14. Règim davaluació ambiental de plans, projectes i programes
1. Els projectes, plans, actuacions, obres i activitats que es realitzen o implanten en làmbit territorial del PORN se sotmetran al «règim davaluació ambiental», establit en la legislació autonòmica valenciana i estatal sobre aqueixa matèria vigent en aquell moment.
2. En tots els procediments davaluació ambiental (ja es tracte de plans o projectes, que seguisquen la legislació sectorial autonòmica o estatal en aquesta matèria), que afecten làmbit del PORN, se sotmetrà a consulta de lòrgan competent en matèria despais naturals protegits.
TÍTOL II
Normes generals dordenació dusos i activitats
CAPÍTOL I
Normes sobre gestió de recursos
Secció primera
Protecció dels recursos hídrics i del domini públic hidràulic
Article 15. Marc general per a la protecció dels recursos hídrics
1. La protecció dels recursos hídrics en làmbit daquest PORN es regirà amb caràcter general per la normativa sectorial en matèria daigües, i de manera especial pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refós de la Llei daigües, i disposicions que el desenvolupen.
2. Tindran la consideració de directrius sobre els recursos hidrològics en làmbit territorial del PORN, les aplicables al mateix contingudes en Reial decret 1/2016 de 8 de gener, pel qual saprova la revisió del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, amb lobjectiu genèric dincrementar la disponibilitat daquests, protegir la seua qualitat, economitzar el seu ús i racionalitzar els seus usos, atenent criteris de conservació a llarg termini dels aqüífers i dús sostenible dels mateixos en forma compatible amb la gestió dels restants recursos naturals.
3. En tant lorganisme de conca realitze les corresponents partions en el domini públic de llits, les zones de servitud i policia de llits sestimaran conforme al que es disposa en els articles 4 a 6 del Reial decret 849/1986, d11 dabril, pel qual saprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic.
Article 16. Protecció del domini públic hidràulic
1. En tot làmbit del PORN no són admissibles les obres, construccions o actuacions que puguen dificultar o alterar negativament el curs de les aigües en els llits permanents o temporals, així com en els terrenys inundables durant les crescudes ordinàries, siga com siga el règim de propietat i la classificació urbanística dels terrenys. Sexclouen daquesta prohibició general les obres, construccions o actuacions dinterés general promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents autonòmic o estatal.
2. Lexecució de qualsevol obra o treball en la zona de policia de llits que estiga sotmesa a avaluació ambiental, està subjecta a informe favorable vinculant de Conselleria competent en matèria despais naturals, sense perjudici de les autoritzacions o concessions sectorials que haurà demetre aquest organisme de conca en virtut de la normativa estatal sobre aigües.
3. En la zona de domini públic hidràulic, amb caràcter general, es conservarà la vegetació de ribera originària, no permetent-se actuacions que provoquen la seua deterioració o regressió. Les excepcionals labors de neteja o desbrossament selectiu motivades pel risc per a la seguretat de les persones o els béns en cas davinguda que no hagen sigut promogudes amb aquesta finalitat per lorganisme de conca o per la Conselleria competent en matèria de medi ambient, requeriran informe favorable daquesta última.
Les actuacions dadequació, millora o restauració dels llits sefectuara preferentment utilitzant tècniques de bioenginyeria fluvial, evitant tècniques dures com a pedraplens i altres actuacions amb impactes manifestos.
4. No es podrà ocupar el domini públic hidràulic ni la seua zona de servitud per instal·lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, excepte les promogudes o degudament autoritzades per lorganisme de conca, o pel Parc Natural per un interés general demostrable. Tampoc no es permeten en aquest àmbit les activitats extractives, excepte aquelles degudament autoritzades a lentrada en vigor del PORN i en els casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament, neteja o protecció dels llits.
5. De conformitat amb la legislació sectorial sobre Aigües, la utilització o aprofitament pels particulars del domini públic hidràulic o dels béns situats en ell, requerirà la prèvia concessió o autorització de lòrgan de conca. Sadonarà daquests fets al Parc Natural perquè en prengueu coneixement.
Article 17. Abocaments líquids
1. No està permés labocament sense depurar, directe o indirecte, daigües residuals de qualsevol origen que puguen contaminar els llits daigua amb els seus marges, la superfície del sòl o el subsòl amb els aqüífers subterranis.
2. Els abocaments daigües residuals i els seus possibles efectes sobre les aigües superficials i subterrànies, estan regulats de manera general per larticle 100 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refós de la Llei daigües. Durant la tramitació dels expedients dautorització de qualsevol classe dabocament, lòrgan de conca requerirà informe de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
3. En el cas dhabitatges aïllats, tant els existents com els de nova construcció que, pel seu allunyament de nuclis de població, resulte un excessiu cost o una impossibilitat física la connexió de les aigües residuals a una xarxa de col·lectors, la fi de la qual siga una estació depuradora daigües residuals urbanes, es disposarà dun sistema de tractament adequat de les aigües residuals consistent en, almenys, una depuradora de tipus compacte, preferiblement doxidació total. Estan expressament prohibits els pous cecs i les fosses sèptiques.
4. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els organismes competents en les administracions autonòmica i local, promourà les actuacions i obres necessàries per a aconseguir ladequat sanejament i depuració de tots els abocaments a llits públics, conforme a les previsions dactuació en la matèria establides en el Pla de gestió daquest pla.
5. Aquesta Conselleria competent, així mateix fomentarà les actuacions necessàries per a adequar els abocaments líquids al subsòl, provinents dhabitatges o altres activitats, als requisits i criteris de qualitat establits en la normativa sobre aigües que se cita en lanterior apartat 2.
Article 18. Captacions daigua
1. Sense perjudici de lautorització de lòrgan de conca exigit per la normativa daigües per a la captació daigües superficials o subterrànies en làmbit del PORN, serà necessària la comunicació prèvia o declaració responsable per part del titular.
2. Lòrgan competent en espais naturals podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals i podrà restringir aquelles captacions daigua que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals.
Article 19. Fonts i surgències daigua
1. Els possibles aprofitaments de les aigües de les fonts i surgències daigua, així com les obres de qualsevol tipus que es pogueren realitzar en el seu entorn, hauran de garantir el manteniment de la qualitat de les aigües i dun cabal deixida mínim per a lús públic i de la fauna salvatge.
2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient haurà dautoritzar obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar i adequar les àrees contigües a les fonts per a potenciar lús públic i la consciència mediambiental de la ciutadania.
Secció segona
Protecció dels sòls i dels recursos geològics
Article 20. Llocs dinterés geològic
1. Es defineixen com a llocs dinterés geològic a lefecte de les normes daquest PORN, aquells llocs que reuneixen característiques singulars pel seu interés estratigràfic, geomorfològic, paleontològic, científic, didàctic o paisatgístic.
2. Selaborarà un inventari de llocs dinterés geològic despecial rellevància en aquest espai protegit. No obstant això, la protecció oferida per aquest pla sestén a totes aquelles àrees de làmbit territorial del PORN en les quals puguen determinar-se valors geològics significativament superiors a la mitjana del seu entorn.
3. Els llocs dinterés geològic seran preservats dactivitats que pogueren donar-ne lloc a la destrucció, deterioració o ocultació visual.
Article 21. Criteris generals sobre conservació dels sòls
1. En les zones amb sòls degradats per lerosió safavoriran totes aquelles actuacions que tendisquen a la seua conservació, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, manteniment de cultius llenyosos i altres.
2. Es prohibeix, amb caràcter general, la rompuda de terrenys amb vegetació silvestre per a establir noves àrees de cultiu.
3. Sempre que la realització duna obra genere desnivells per desmunt o terraplé, o bé comporte la construcció de murs o altres obres destabilització del terreny, serà obligatòria laplicació de tècniques dintegració paisatgística.
4. En els terrenys que puguen resultar afectats per processos o riscos erosius, la conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els titulars dels terrenys, promourà actuacions que tendisquen a la seua conservació i millora, com ara recuperació de la coberta vegetal, restauració i manteniment de marges, bancals, murs de pedra i tanques arbustives, així com manteniment de cultius llenyosos.
Article 22. Moviments de terra
1. En tot làmbit del PORN es prohibeixen els moviments de terres que no estiguen vinculats als usos del sòl permesos, incloent-hi entre aquests últims les activitats relacionades amb la construcció o instal·lació dedificacions, infraestructures o equipaments autoritzats amb qualsevol finalitat, així com les activitats de conservació o restauració del medi, de prevenció i defensa contra incendis i aquelles relacionades amb el desenvolupament ordinari de les activitats agrícoles i forestals.
2. Lanterior sestableix sense perjudici del requisit davaluació dimpacte ambiental al fet que estan sotmeses les activitats que, per comportar moviments de terra, estan contemplades en el Decret 162/1990, de 15 doctubre, del Consell, pel qual saprova el Reglament per a lexecució de la Llei 2/1989, de 3 de març, dimpacte ambiental, i en larticle 162 del Decret 98/1995, de 16 de maig, del Govern Valencià, pel qual saprova el Reglament de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana.
Secció tercera
Protecció de la flora i la fauna silvestres
Article 23. Espais de la Xarxa Natura 2000.
1. Els terrenys dels espais de la Xarxa Natura 2000 denominats ZEPA Alt Túria i Serra del Negrete (ES523200) i LIC Serra del Negrete (ES5233009), que coincideixen en làmbit daquest pla, estan sotmesos a les disposicions de la Directiva Hàbitats i la Directiva Ocells i les seues transposicions, especialment el que es determine en els seus respectius plans de gestió (PG), com als procediments davaluació de plans i projectes sobre la Xarxa Natura 2000.
2. No obstant això, les determinacions exposades en aquest pla seran complementàries al que sestablisca en els perceptius plans de gestió dels espais de la Xarxa Natura 2000, prevalent sempre les que oferisquen major protecció als hàbitats i espècies subjectes a aquestes directives.
Article 24. Formacions vegetals silvestres
1. Es consideren formacions vegetals silvestres subjectes a les determinacions de protecció daquest PORN, totes aquelles que existeixen en làmbit afectat, exclosos els cultius agrícoles i la vegetació arvense i ruderal associada a lactivitat agrària o a la presència humana.
2. Amb caràcter general, la gestió de les formacions vegetals dinterés sefectuarà atenent els criteris de conservació dels recursos genètics i dús sostenible dels recursos naturals que es defineixen en aquest pla. En conseqüència, és objectiu prioritari del PORN el desenvolupament de mètodes i tecnologies (in situ i ex situ) per a la conservació, la millora i la posada en valor dels recursos vinculats a aquestes formacions vegetals, amb criteris de sostenibilitat i de protecció dels valors mediambientals.
Article 25. Hàbitats naturals
1. Es consideren protegits tots els hàbitats naturals i seminaturals associats als diferents ambients presents en làmbit territorial del PORN, el detall del qual figura en la memòria informativa daquest pla.
2. Sinclouen com a hàbitats naturals els hàbitats dinterés comunitari inclosos en lannex I de la Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, presents en els àmbits dels espais protegits de la Xarxa Natura 2000 en làmbit del PORN. Aquests hàbitats i els seus codis UE, són els següents:
3250 Rius mediterranis de cabal permanent amb Glaucium flavum.
3280 Rius mediterranis de cabal permanent, espècies del Paspalo-Agrostidion i orles de Salix spp. and Populus alba.
3290 Rius mediterranis de cabal intermitent amb comunitats de Paspalo-Agrostidion.
5330 Matolls termomediterranis i predesértics (32.24, matolls de Chamaerops humilis).
6110 Prats calcaris Càrstics o basòfils del Alysso-Sedion albi.
6220 Pasturatges xerofítics mediterranis de vivaços i anuals del Thero-Brachypodietea.
6420 Comunitats herbàcies higròfiles mediterrànies del Molinio-Holoschoenion.
8210 Pendents rocosos calcícoles amb vegetació casmofítica.
8310 Coves no obertes al públic (almenys Avenc del Palmerar Pedralba, Avenc Colomera Bugarra, Avenc del Figueral Gestalgar).
92A0 Boscos galeria de Salix alba i Populus alba.
9540 Pinedes mediterrànies amb pins mesogeus endèmics (42.841 Boscos ibèrics de pi blanc).
3. Aquesta protecció no afecta els hàbitats antropitzats generats per lactivitat humana en les zones cultivades, àmbits edificats, vies de comunicació, entorn dinfraestructures i altres àmbits degradats, excepte en el cas que en aquests hàbitats antropitzats arriben a restablir-se hàbitats naturals en forma natural o induïda.
Article 26. Protecció darbres monumentals o singulars
1. Dacord amb larticle 4 de la Llei 4/2006, de 19 de maig, de la Generalitat, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana, es declaren protegits genèricament, sense necessitat de resolució singularitzada, els exemplars de qualsevol espècie arbòria que igualen o superen un o més dels paràmetres següents: 350 anys; 30 metres daltura; 6 metres de perímetre de tronc, mesurat a una altura d1,30 m de la base; 25 metres de diàmetre major de la copa, mesurat en la projecció sobre el pla horitzontal.
2. La Conselleria competent en matèria de medi ambient realitzarà un inventari daquests arbres singulars, el qual tindrà caràcter obert i serà complementari als inventaris municipals i podran ser proposats per a la seua inclusió en el Catàleg darbres monumentals i singulars de la Comunitat Valenciana.
3. Es prohibeix, amb caràcter general, la tala o destrucció daquests exemplars, així com la realització dobres o actuacions que pogueren danyar-los irremeiablement o entorpir el seu adequat desenvolupament, excepte per les excepcions recollides en la citada Llei 4/2006, de patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana.
Article 27. Gestió de les espècies vegetals protegides
1. Les formacions i els individus de les espècies vegetals protegides per les normatives i directrius sectorials dàmbit autonòmic, estatal o europeu, seran gestionades conforme als seus propis plans i regulacions específiques. Lòrgan competent en espais naturals protegits podrà proposar programes de gestió sobre espècies singulars silvestres dimportància per a làmbit del PORN.
2. És objectiu prioritari daquest pla el foment dactuacions encaminades a la conservació, manteniment, regeneració, millora o explotació sostenible, això últim quan les citades normatives i directrius així ho permeten, de les formacions i individus vegetals indicats en lapartat anterior.
3. Es permet la recol·lecció consuetudinària de fruits i llavors, així com la sega sense desarrelament de plantes silvestres de consum tradicional, sempre que existisca consentiment exprés o tàcit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria competent en matèria de medi ambient puga establir quan resulte perjudicial per la seua intensitat o per altres causes negatives per a la flora o la fauna.
Article 28. Gestió general de la vegetació
1. Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a finalitat primordial potenciar les comunitats vegetals naturals que caracteritzen làmbit territorial del PORN, en les seues diferents fases devolució, i afavorir el desenvolupament vegetatiu de les existents i lincrement de la superfície ocupada per aquestes. Les espècies herbàcies, arbustives i arbòries que pertanyen a les formacions naturals seran utilitzades per a accelerar el dinamisme de la vegetació, la protecció del sòl i laprovisionament de recursos genètics de la vegetació.
2. Fora de les zones edificades no es permet la introducció de plantes exòtiques, entenent-se com a tals les espècies i subespècies, parts, propàguls i llavors que pogueren sobreviure o reproduir-se, introduïts fora de la seua àrea de distribució natural i de la seua àrea potencial de dispersió, que no haguera pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta, o sense la cura de làmbit territorial del PORN. Quan aquestes espècies estiguen destinades a jardins públics o àrees cultivades, shaurà de garantir el seu control per a evitar la proliferació indiscriminada i shaurà demetre sol·licitud prèvia o declaració responsable.
3. No es permet la introducció i plantació despècies exòtiques invasores incloses en el Decret 213/2009 del Consell, pel qual saproven mesures per al control despècies exòtiques i el Reial decret 630/2013 pel qual es regula el Catàleg Espanyol dEspècies Exòtiques Invasores. Així mateix, es promourà leradicació i control daquestes espècies, utilitzant tècniques deliminació mecànica i de lluita biològica.
4. Els projectes, plans i programes que requerisquen la introducció despècies autòctones no presents en làmbit del PORN, requeriran lautorització expressa de la Conselleria competent en matèria de medi ambient.
5. Es permet, prèvia valoració de la Conselleria competent en medi ambient, la creació de centres de recuperació despècies exòtiques i invasores exclusivament en els municipis de làmbit del PORN, amb un objectiu únic relatiu a la divulgació, educació i difusió dels problemes que aquestes espècies, en llibertat, produeixen en els hàbitats naturals.
Article 29. Protecció de la fauna salvatge
1. No estan permeses amb caràcter general, i significativament per a les espècies de fauna protegides per les normatives europea, estatal i autonòmica, les activitats que pogueren comportar la destrucció o deterioració irreversible de la fauna salvatge, com ara la destrucció de nius i caus, comerç dous i exemplars,eliminació excessiva de la capa orgànica del sòl i altres accions que degraden la possibilitat destabliment despècies de fauna o flora.
2. Es fomentarà lestabliment de les mesures oportunes per a la conservació i millora de les poblacions de les espècies animals dinterés de làmbit del PORN, amb prioritat per aquelles mesures que puguen afavorir un major nombre despècies alhora. En aquest sentit es fomentaran les accions per a designar zones de campege de llúdries, a fi destablir lestatus quo daquesta espècie en làmbit del PORN
3. Sincentivarà una gestió forestal i agrícola que contemple pràctiques respectuoses amb la fauna.
4. Hauran de respectar-se, en qualsevol cas, les disposicions establides pel Decret 32/2004, de 27 de febrer, del Govern Valencià, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià dEspècies de Fauna Amenaçades i sestableixen categories i normes per a la seua protecció. Així mateix es respectaran les disposicions que desenvolupen o modifiquen aquestes normes i les regulacions específiques sobre protecció de determinades espècies de fauna.
Article 30. Repoblació o alliberament danimals
1. En làmbit territorial daquest pla no es podran alliberar animals exòtics, entenent-se com a tals les espècies i subespècies que pogueren sobreviure o reproduir-se, introduïts fora de la seua àrea de distribució natural i de la seua àrea potencial de dispersió, que no haguera pogut ocupar sense la introducció directa o indirecta, o sense la cura de lhome. Sexceptuen daquesta limitació les espècies utilitzades per al control biològic de plagues, en programes autoritzats o promoguts per la Conselleria competent sobre la matèria, amb linforme previ favorable de lòrgan competent en matèria despais naturals, així com el que sestableix en larticle 28.4 daquesta norma.
2. No es permet la introducció i solta despècies de fauna exòtiques invasores incloses en el Decret 213/2009 del Consell, pel qual saproven mesures per al control despècies exòtiques i el Reial decret 630/2013 pel qual es regula el Catàleg Espanyol dEspècies Exòtiques Invasores. Així mateix, es promourà leradicació i control daquestes espècies, amb lexcepció daquelles espècies exòtiques i invasores de fauna i flora que puguen formar part dactivitats formatives i educatives en lOficina Tècnica del Parc Natural del Túria, en la localitat de Vilamarxant.
Article 31. Manteniment dels processos ecològics del territori
1. No sadmetrà, amb caràcter general, la reducció dextensió de les masses forestals actualment existents, ni la destrucció permanent dels marges herbacis i arbustius dels cultius que utilitza la fauna per al trànsit com a hàbitat i per a lalimentació, sense perjudici dels usos i aprofitaments del sòl i els recursos naturals permesos per aquest pla.
2. Els procediments davaluació o estimació dimpacte ambiental sobre qualsevol activitat, així com lexecució de projectes de qualsevol tipus que afecten làmbit daquest pla, tindran en consideració els efectes positius o negatius sobre els processos ecològics biòtics i abiòtics, així com les mesures correctores o compensatòries que corresponguen en funció de la magnitud de lactivitat.
Secció quarta
Protecció del paisatge i del patrimoni etnològic del medi rural
Article 32. Foment de la qualitat paisatgista
1. A lefecte daquesta normativa, constitueixen el paisatge rural tradicional i, en conseqüència, seran objecte de protecció especial, tant els elements naturals i seminaturals del medi, biòtics i abiòtics, com aquells elements i conjunts dorigen antròpic que, en interacció històrica amb aquests elements naturals en un sistema agroramader/forestal, han configurat el paisatge de lespai protegit tal com es coneix en lactualitat.
2. Sentén per elements naturals o seminaturals del paisatge tant les formacions vegetals naturals amb la seua fauna associada com els trets geomorfològics i les estructures geològiques naturals.
3. Sentén per elements antròpics del paisatge el patrimoni etnogràfic constituït per les infraestructures i construccions lligades a les activitats socioeconòmiques del medi rural i els elements etnològics de lacerb cultural local lligats a lús històric dels recursos naturals, incloent-hi les formes específiques del seu ús que van configurar determinat model local dorganització dels paisatges humanitzats. En aquest concepte sinclouen, alhora, els elements del patrimoni arqueològic i historicoartístic, tant de titularitat pública com privada, a què es refereix la secció cinquena daquestes normes.
4. La interacció històrica entre home i natura que ha configurat el paisatge rural actual és dinàmica per definició i, per tant, el paisatge rural com a objecte de protecció és un concepte que varia segons la sensibilitat perceptiva de cada època històrica concreta. En conseqüència, lordenació del paisatge establida en aquest Pla no contempla el bé paisatgístic en forma arqueològica o estàtica, sinó que defineix criteris dinàmics per a la seua conservació activa, la seua millora i la seua adequació a la realitat històrica i socioeconòmica actual. Tot això amb el condicionant de conservar i promoure una alta qualitat en el paisatge tant en el seu conjunt com en els seus diferents elements, especialment aquells que són portadors de coneixements tradicionals o de signes didentitat comunitaris.
5. Lordenació i millora del paisatge estaran relacionades amb la preservació de la qualitat del medi ambient humà i amb la conservació i millora de la realitat cultural i de les expectatives legítimes de desenvolupament local social i econòmic, sota múltiples aspectes de tipus ecològic, higienicosanitari, psicològic/perceptiu, estètic, cultural, patrimonial, econòmic i social.
6. En làmbit territorial daquest pla, la Conselleria competent en matèria de medi ambient tindrà una especial actuació tendent dassegurar el compliment de les disposicions sobre protecció i ordenació del paisatge, contingudes en el text refós de la Llei dordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, que es va aprovar mitjançant Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny (DOGV 9129, 16.07.2021).
Article 33. Integració paisatgística de les actuacions
1. La implantació dusos o activitats que per les seues característiques puguen generar un impacte paisatgístic negatiu, haurà de realitzar-se de manera que es minimitze el seu efecte negatiu sobre el paisatge. A tal fi, se nevitarà especialment la ubicació en llocs de gran incidència visual. En qualsevol cas, les infraestructures, instal·lacions i edificacions en el medi rural hauran dincorporar mesures adequades dintegració paisatgística dacord amb làmbit on es desenvolupen.
2. Amb caràcter general no es permet la col·locació de cartells informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb finalitats publicitaris, incloent-hi els recolzats directament sobre elements naturals del territori o sobre les edificacions, amb finalitat aliena a les activitats econòmiques o socials implantades en el lloc on se situen aquests elements informatius. Sexclouen daquesta limitació els indicadors de caràcter institucional.
3. Les pistes i camins forestals i rurals, àrees tallafocs, i instal·lació dinfraestructures de qualsevol tipus que siguen autoritzades, es realitzaran atenent la seua màxima integració en el paisatge i el seu mínim impacte ambiental.
4. Es protegirà amb especial atenció el paisatge entorn daquelles fites, elements singulars i conjunts geomorfològics, i històrics de caràcter natural, com zones humides, formacions vegetals notables, arbres singulars i altres components del paisatge que aporten qualitat escènica a aquest.
Article 34. Característiques estètiques de les edificacions
Sense perjudici del que es disposa en la normativa vigent sobre ordenació del territori i edificació en el sòl no urbanitzable, ledificació en aquesta categoria de sòl sexecutarà dins del respecte a les característiques estètiques, procurarà la seua correcta integració en el paisatge i nevitarà la ruptura mitjançant laparició dedificis o instal·lacions que, per la seua altura, volum, caràcter o aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.
Secció cinquena
Protecció del patrimoni cultural i de les vies pecuàries
Article 35. Patrimoni cultural
1. La protecció del patrimoni cultural en làmbit del present PORN, en totes les seues manifestacions, es regirà conforme al que es disposa per la Llei 4/1998, d11 de juny, de la Generalitat, de patrimoni cultural valencià, i les seues posteriors modificacions. Això sense menyscapte de la protecció que, conforme a la legislació urbanística, dega arbitrar des del planejament municipal conforme a les seues competències i rang tutelar sobre béns catalogables.
2. Es promourà i avaluarà, per la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, un inventari patrimonial exhaustiu que, en col·laboració amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient, done com a resultat la constitució, en els termes establits per larticle 47 de lesmentada legislació patrimonial, el Catàleg de Béns i Espais Protegits del parc natural. Daquest document es desprendrà, si fa el cas, la selecció delements a adscriure a lInventari General del Patrimoni Cultural Valencià, amb la corresponent articulació en els planejaments urbanístics municipals. Fins a laprovació daquest Catàleg, previ informe favorable de la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, tindran la consideració de béns culturals especialment protegits aquells de la zona que ja compten amb declaració legal o expedient incoat per a accedir-hi, estiguen inclosos en algun dels inventaris elaborats per la citada conselleria, corresponguen a activitats subjectes a la seua tutela, o estiguen recollits en els catàlegs de planejament municipal.
3. Sempre que la compatibilitat en la protecció i acreixement dels valors culturals ho permeten, es procurarà el màxim gaudi social dels béns culturals especialment protegits, de manera associada als usos didàctics i turístics/recreatius, el foment dels quals es propugna en làmbit del parc natural.
4. Tota modificació o actuació sobre un element considerat com a bé cultural especialment protegit o sobre la seua àrea dafecció, requerirà sotmetres a lexercici tutelar de la Conselleria competent en matèria de patrimoni cultural, les determinacions de la qual seran vinculants en tant es proveïsca el Catàleg de Béns i Espais Protegits del parc natural i a partir de laprovació daquest, conforme siga labast establit per la legislació patrimonial per als diferents règims tutelars aplicables als béns i activitats allí recollits.
5. Les vies pecuàries existents en làmbit del PORN estaran subjectes al que es disposa en la Llei 3/2014, d11 de juliol, de la Generalitat, de vies pecuàries de la Comunitat Valenciana i en el reglament que la desenvolupe. Les vies pecuàries són elements multifuncionals, que compaginen i simultaniegen la funció tradicional i prioritària de la transhumància estacional, la transterminància i altres moviments de bestiar de tota classe amb altres funcions compatibles, de caràcter agrícola, i complementàries, que tenen així mateix lús recreatiu, esportiu i mediambiental dels ciutadans.
CAPÍTOL II
Normes sobre regulació dusos, activitats i infraestructures
Secció primera
Agricultura i ramaderia
Article 36. Règim general de lactivitat agrícola
1. Les activitats agrícoles existents en làmbit del PORN es consideren fonamentals per a lequilibri dels recursos naturals, en tant que formen part del model territorial de la zona i pel seu interés social, econòmic, cultural i ambiental, això últim des del punt de vista de conservació de la diversitat ecològica i paisatgística i de prevenció dincendis forestals.
2. De conformitat amb la legislació sectorial en matèria forestal, els terrenys forestals no podran ser transformats per a dedicar-los a lactivitat agrícola, excepte les excepcions establides en la normativa forestal, i en particular sexceptuen de la prohibició aquells terrenys que siguen estratègics des de la perspectiva de la prevenció dincendis forestals, quan així ho reculla el Pla de prevenció dincendis forestals.
3. Lús de productes fitosanitaris sajustarà a les normes sectorials aplicables en matèria agrícola, de qualitat de les aigües i mediambiental.
4. En la matèria específica de tècniques dabonat, lòrgan competent sobre espais naturals protegits, en col·laboració així mateix amb la Conselleria competent en matèria agrícola i amb les entitats agràries, impulsarà en làmbit del PORN laplicació de lOrdre 7/2010, de 10 de febrer, de la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentació, per la qual saprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries, atenent la seua consideració de territori vulnerable en virtut del Decret 11/2004, del Govern Valencià, pel qual es designen, en làmbit de la Comunitat Valenciana, determinats municipis com a zones ulnerables a la contaminació de les aigües per nitrats provinents de fonts agràries.
Article 37. Conservació dels terrenys cultivats
Per a aquells terrenys agrícoles que el Pla de Prevenció dIncendis Forestals del Parc Natural del Túria puga considerar dinterés en la prevenció i lluita contra els incendis forestals, la Conselleria competent en matèria de medi ambient habilitarà els mecanismes oportuns per a afavorir el seu manteniment pel seu valor ecològic, paisatgístic i de protecció enfront dels incendis. En aquest sentit, hom col·laborarà amb els ajuntaments a lefecte de leliminació de la biomassa agrícola, la qual serà gestionada per la Conselleria, amb efectes relatius a la prevenció dincendis forestals.
Article 38. Edificacions i instal·lacions relacionades amb lactivitat agrícola
La construcció, reconstrucció o reforma dedificacions i instal·lacions relacionades amb lactivitat agrícola es realitzarà conforme als requisits establits en el text refós de la Llei dOrdenació del Territori, Urbanisme i Paisatge, de la Comunitat Valenciana, que es va aprovar mitjançant Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny (DOGV 9129, 16.07.2021), sense perjudici dels requisits addicionals que puguen establir els planejaments urbanístics municipals o les normatives sectorials aplicables, de la normativa vigent.
Article 39. Aprofitaments ramaders
1. Amb caràcter general lactivitat ramadera extensiva es permet en aquest parc natural, regulada per lOrdre 1/2015, de 23 de març, conjunta de la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, i de la Conselleria dInfraestructures, Territori i Medi Ambient, dordenació de laprofitament ramader extensiu tradicional als parcs naturals de la Comunitat Valenciana. Aquesta activitat es considera autoritzable per al pasturatge extensiu amb bestiar equí, oví, boví o caprí amb càrregues ramaderes adequades, excepte en aquelles àrees que el Pla Rector dÚs i Gestió del Parc Natural definisca com a inadequades per a aquest ús pels seus especials valors florístics o per lespecial sensibilitat de la vegetació o els sòls.
2. En qualsevol cas els aprofitaments en aquestes zones podran autoritzar-se com a mesura complementària de gestió de la vegetació espontània, sempre que el desenvolupament normal de la coberta vegetal estiga assegurat.
3. En cas que les càrregues ramaderes existents en alguna de les àrees suposen riscos per a la conservació de la coberta vegetal o els recursos edàfics, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà limitar el nombre dunitats ramaderes, els períodes de pasturatge o les àrees afectades per aquest, tal com sestableix en lOrdre 7/2010.
4. Dacord amb larticle 4 del Decret 6/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual sestableixen normes generals de protecció en terrenys forestals incendiats, en els terrenys forestals que hagen patit els efectes dun incendi queda restringit el pasturatge durant un període de cinc anys. En aquest cas, la Conselleria competent sobre medi ambient promourà laplicació de mesures pal·liatives dels perjudicis econòmics ocasionats als ramaders.
5. En làmbit de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), queda prohibida la implantació de qualsevol explotació ramadera en règim destabulació intensiva.
6. Amb caràcter general, tindran la consideració de directrius sobre el recurs ramader, les establertes en el PATFOR, aprovat per Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual saprova el Pla dAcció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 40. Apicultura
1. Els aprofitaments apícoles es consideren autoritzables mitjançant declaració responsable en tot làmbit territorial del PORN, sempre que no es produïsquen molèsties o riscos significatius sobre els visitants o residents, o semplacen en àrees que hagen de ser temporalment tancades al públic per circumstàncies ambientals excepcionals.
2. En cas que els ruscos provocaren molèsties significatives o riscos per a lús públic, la Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà disposar el seu trasllat a un altre emplaçament que no presente aquests inconvenients, o bé la seua retirada definitiva del parc natural.
Secció segona
Activitat forestal
Article 41. Definició de terreny forestal en làmbit daquest pla
1. A lefecte daquest pla, es consideren terrenys forestals els així definits per larticle 17 del Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual saprova el Pla dAcció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana, en desenvolupament de la legislació forestal de la Comunitat Valenciana.
Article 42. Règim general de lactivitat forestal
1. En làmbit territorial del PORN lactivitat forestal satindrà, en la seua planificació, execució i desenvolupament, als principis fonamentals establits en el Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual saprova el Pla dAcció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana i en la legislació sobre aprofitament forestal que ho desenvolupa.
2. En làmbit del PORN el règim de gestió dels terrenys forestals, de titularitat tant pública com privada, és lestablit amb caràcter general per la Llei 3/1993, de 9 de desembre, forestal de la Comunitat Valenciana, desenvolupada pel citat Decret 58/2013, de 3 de maig, del Consell, pel qual saprova el Pla dAcció Territorial Forestal de la Comunitat Valenciana.
3. Lacció de la Conselleria competent en matèria forestal en làmbit daquest pla, sorientarà a aconseguir la conservació, millora, restauració i ordenat aprofitament de les muntanyes, qualsevol que siga la seua titularitat, i la seua gestió tècnica haurà de ser conforme amb les seues característiques legals, ecològiques, forestals i socioeconòmiques.
4. Les muntanyes, com a ecosistemes forestals, hauran de ser gestionades de forma integrada, contemplant-se conjuntament la vegetació, la fauna i el medi físic que les constitueixen, amb la finalitat daconseguir un aprofitament racional dels recursos naturals que no comprometa la seua continuïtat i garantisca la preservació de la diversitat genètica i els processos ecològics essencials.
5. En el maneig de la vegetació es donarà preferència a la protecció, conservació, regeneració, recuperació i millora de les masses despècies autòctones, de les que exercisquen un important paper protector, i de les formacions i enclavaments despècies endèmiques i en perill dextinció.
Article 43. Intervencions sobre la massa forestal
1. En el sòl forestal inclòs en làmbit daquest pla, la planificació forestal, les intervencions sobre les masses forestals i dels seus aprofitaments de qualsevol mena dels recursos naturals lligats a la vegetació forestal, tindran com a finalitat principal la conservació, la investigació i/o la millora dels hàbitats i ecosistemes forestals, o bé lús públic ordenat del medi natural. Qualsevol intervenció amb una altra finalitat diferent de les descrites requerirà informe de lòrgan gestor del parc natural, de caràcter vinculant, excepte quan es tracte dactuacions previstes dacord amb el pla de prevenció dincendis forestals.
2. Les intervencions sobre les masses forestals es realitzaran entre els mesos dagost a febrer, tots dos inclosos, per a evitar molèsties a les comunitats docells. Excepcionalment, aquestes dates podran modificar-se per la Conselleria competent en matèria de medi ambient si existeixen raons justificades i es comprova la no afecció a espècies considerades especialment sensibles.
3. Amb caràcter general, els residus generats per les intervencions sobre la massa forestal han de traslladar-se fora de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) a destí autoritzat, o bé ser eliminats in situ per trituració o estellat amb incorporació immediata al terreny. El termini màxim per a la realització daquestes actuacions serà de 2 mesos des de la finalització dels treballs. En cas de risc elevat dincendi o de plagues, podrà exigir-se la retirada o eliminació immediata de les acumulacions de fusta i llenya en la forest.
4. Es permeten les actuacions sobre la vegetació en la interfície urbana forestal, la construcció dobservatoris i depòsits o el manteniment dàrees tallafocs la fi dels quals siga la prevenció dincendis forestals i es troben previstes en el Pla de prevenció dincendis forestals.
Article 44. Suport a la propietat forestal
La Conselleria competent en matèria de medi ambient promourà la col·laboració continuada amb els titulars privats de terrenys forestals, amb les finalitats següents:
a) Coordinació de lactivitat forestal amb la gestió de lespai protegit.
b) Prevenció i lluita contra els incendis forestals.
c) Tractaments en masses arbòries amb finalitat fitosanitària, de prevenció dincendis o de lluita contra lerosió.
d) Assessorament tècnic als titulars dels terrenys forestals sobre la planificació i gestió forestal.
e) Activitats de formació o divulgació en matèria forestal i de conservació del medi natural.
f) Qualsevol altra finalitat que puga establir-se en relació amb els objectius del PORN.
Article 45. Canvi de lús forestal
Amb caràcter general els terrenys forestals no podran ser destinats a altres usos diferents de laprofitament forestal sostenible, la conservació, millora, estudi, ensenyament i ús públic ordenat del medi natural.
Article 46. Risc derosió i desertificació
La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà promoure, en col·laboració amb els titulars de terrenys forestals, laplicació de mesures de regeneració i restauració dels sòls i disminució de riscos derosió i desertificació.
Article 47. Incendis forestals
1. Les directrius, normes i actuacions en relació amb la prevenció dincendis venen determinades: pel Pla de Prevenció dIncendis Forestals del Túria, aprovat mitjançant la Resolució de 30 de juny de 2009, del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge; pel Pla de demarcació forestal de Llíria, aprovat per Resolució de 27 de febrer de 2015, del conseller de Governació i Justícia; pels plans de prevenció dincendis forestals que elaboren els municipis i per les actuacions/revisions que en facen.
2. El Pla de Prevenció dIncendis Forestals del Túria haurà de ser actualitzat i adaptat a les disposicions i àmbits del PORN, segons sexposa en larticle 6 daquest decret i en un termini igual o menor a laprovació del Pla de Rector dÚs i Gestió del Parc Natural del Túria.
Article 48. Recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest
1. La recollida de fongs en els terrenys forestals està regulada per lOrdre de 16 de setembre de 1996, de la Conselleria dAgricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de bolets i altres fongs en el territori de la Comunitat Valenciana, així com per lOrdre d11 de setembre de 1998, de la Conselleria de Medi Ambient, per la qual es regula la recol·lecció de la tòfona en el territori de la Comunitat Valenciana.
2. Amb el consentiment exprés o tàcit dels propietaris de les finques, es permet la recol·lecció consuetudinària, sense finalitat comercial, daltres productes de la forest com ara espàrrecs, caragols i plantes aromàtiques i medicinals, sempre que aquesta activitat no implique danys a les espècies protegides, als sòls i als hàbitats, o bé perjudicis de qualsevol tipus als béns públics i privats.
3. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà, si les necessitats de conservació del medi natural així ho aconsellen, i amb la deguda senyalització i difusió pública, limitar espacialment o temporalment les activitats objecte daquest article.
Secció tercera
Caça i pesca
Article 49. Criteris generals sobre lactivitat cinegètica
Lactivitat cinegètica en tot làmbit territorial del PORN està sotmesa al règim general establit per la normativa vigent en matèria de caça.
Article 50. Regulació de lactivitat piscícola
1. La pràctica de la pesca esportiva en el riu Túria està sotmesa a la seua regulació sectorial específica.
2. No obstant això, a fi dassegurar ladequada conservació dels hàbitats de ribera fluvial, el trànsit i estada de pescadors queda subjecte a la regulació que les normes generals i particulars daquest pla estableixen en les diferents zones dordenació del PORN per al conjunt de les activitats dús públic del medi natural.
Secció quarta
Activitats extractives mineres
Article 51. Activitats extractives mineres
1. Amb caràcter general queda prohibit latorgament de noves autoritzacions o concessions mineres dexplotació en làmbit del PORN.
2. Sexceptuen daquesta regla aquelles sol·licituds de nova autorització o concessió el tràmit de la qual estiguera iniciat el 19 dabril de 2007 i compten en aquest moment amb declaració dimpacte ambiental favorable, o bé obtingueren aquesta última amb posterioritat, sense perjudici de les autoritzacions o llicències que legalment resulten exigibles.
3. Igualment queden exceptuades de la prohibició general la modificació o ampliació dexplotacions mineres legalment autoritzades per la Conselleria competent en matèria de mineria, així com les instal·lacions, obres o activitats accessòries i vinculades a aquestes explotacions, amb independència de làrea concreta on aquestes se situen.
4. En tots dos casos el titular o promotor haurà dobtindre, prèvia declaració dimpacte ambiental, loportuna autorització o concessió de la Conselleria competent en matèria de mineria, així com les altres autoritzacions, llicències o permisos que foren necessaris, dacord amb el procediment legalment establit.
5. Així mateix sexceptuen daquesta prohibició les concessions daprofitament daigües declarades com a minerals a lefecte de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, i del Reial decret 1.074/2002, de 18 doctubre, modificat pel Reial decret 1.744/2003, de 19 de desembre, pel qual saprova la reglamentació tècnic-sanitària per a lelaboració, circulació i comerç daigües de beguda envasada, sempre que compten amb les autoritzacions reglamentàries corresponents, previ informe de la conselleria competent en matèria de medi ambient, i ladaptació a la normativa sectorial vigent
6. La Conselleria competent en matèria de mineria, en coordinació amb la Conselleria competent en matèria de medi ambient i els titulars de les explotacions mineres, tindrà una especial actuació de seguiment de lexecució dels plans de restauració dels terrenys afectats per aquestes explotacions en làmbit territorial del PORN o en el seu entorn immediat, tractant que la restauració dels espais miners coadjuve al compliment dels objectius daquest PORN.
Secció cinquena
Activitats industrials, comercials i turístiques
Article 52. Criteris generals sobre lactivitat industrial
1. La implantació de noves activitats industrials es realitzarà en els àmbits territorials i amb els requisits que prevegen els respectius planejaments urbanístics municipals.
2. No podran instal·lar-se noves activitats industrials en làmbit de les Àrees objecte de conservació (AOC) àrees de règim especial (ARE) i Àrees dInterfase de mosaic agrícola forestal, definides en aquesta normativa.
Article 53. Criteris generals sobre les activitats comercials i turístiques
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient podrà autoritzar, o bé promoure directament, la implantació dactivitats comercials o turístiques que estiguen directament relacionades amb lús públic ordenat del medi natural, conforme a les determinacions de les normatives sectorials en matèria urbanística, forestal i si fa el cas turística i sempre que això no supose contradicció amb els objectius de conservació daquest pla. Aquesta implantació, en qualsevol cas, es realitzarà preferentment en edificacions i instal·lacions preexistents.
2. Les activitats comercials o turístiques diferents de les especificades en lapartat anterior no podran instal·lar-se en làmbit de les Àrees objecte de conservació (AOC), àrees de règim especial (ARE) i àrees dInterfase de mosaic agrícola forestal, definides en aquesta normativa.
Secció sisena
Ús públic del medi. Activitats turístiques, educatives i recreatives
Article 54. Ordenació de lús públic
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient és lòrgan competent en establir els criteris i directrius dactuació dús públic per a làmbit del PORN. En col·laboració amb altres administracions i entitats de caràcter públic o privat, es podrà coordinar altres normes i actuacions en matèria dús públic i divulgació.
2. Els criteris que sestableixen en aquest pla en matèria dús públic se centren en la conservació del medi, el gaudi de lespai natural i la difusió dels seus valors. Les actuacions que deriven de laplicació daquest pla aniran a càrrec de la iniciativa pública, privada o mixta i, sense perjudici de les determinacions addicionals que puga establir el Pla Rector dÚs i Gestió del parc natural.
3. En làmbit dàrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) les infraestructures dús públic que a dia de laprovació daquest PORN es troben degudament homologues i senyalitzades conforme a lexposat en la normativa sectorial dàrees recreatives, sendes i espais dús públic es consideraran dins dordenació i, per tant, formen part de les infraestructures dús públic de làmbit del PORN
4. La resta dinfraestructures dús públic ja existents que no es trobe en el cas del punt anterior, comptaran amb un termini de 10 anys, a partir de la data de publicació daquest pla, per a la seua homologació, millora i adequació a aquesta normativa.
5. La localització i equipament de noves àrees destinades a la realització dactivitats dús públic hauran de comptar, sense perjudici de les autoritzacions o llicències sectorials que corresponguen, amb la prèvia autorització de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, en el cas de no ser promogudes directament per aquesta última.
Article 55. Normes sobre lús públic
1. Òrgan gestor del parc natural en coordinació amb els ajuntaments podran proposar i elaborar ordenances municipals que regulen i ordenen lús públic en zones de bany, àrees recreatives, zones descalada, camins públics i zones de gran afluència en general.
2. Aquestes normatives seran aprovades pels ajuntaments competents i amb linforme favorable de lòrgan gestor del parc natural.
3. Aquestes ordenances hauran dincloure com mínim els epígrafs següents:
Objecte i àmbit daplicació.
Definicions i senyalització preventiva.
Normes dús.
Afluències o determinació daforaments màxims.
Normes de neteja i higiene.
Normes de Seguretat.
Normes sobre animals de companyia.
Normes de trànsit i zones daparcament.
Sancions i infraccions.
i en zones de bany, a més de les exposades adés:
Normes de qualitat de laigua.
Normes sobre embarcadors i pesca.
4. Lòrgan competent en espais naturals podrà indicar quins altres epígrafs hauran dafegir-se a aquestes ordenances i justificant la seua incorporació per motius de protecció dels objectius exposats en aquest pla.
5. Les ordenances aprovades en el moment dentrada en vigor daquest pla es podran adequar, si és el cas, en el termini previ a laprovació del Pla Rector dÚs i Gestió del Parc Natural del Túria.
6. En general, els visitants de lespai protegit compliran, durant la seua estada, quantes normes, directrius i recomanacions figuren en la senyalització i material informatiu del parc natural, o bé els siguen comunicades pel personal assignat a la gestió daquest espai.
7. En qualsevol cas els visitants hauran de tindre una conducta respectuosa amb el medi ambient, observant com a mínim el següent:
Transitaran pels camins, carreteres o sendes autoritzats, abstenint-se defectuar recorreguts camp a través.
Els desplaçaments es realitzaran complint les limitacions que segons la via sestablisquen a determinats mitjans de transport.
Els visitants no molestaran els animals, ni intentaran la seua captura.
Amb lexcepció indicada en larticle 48 daquestes normes, relatiu a la recollida consuetudinària de bolets i altres productes de la forest, els visitants no recol·lectaran cap espècie vegetal, ni viva ni morta.
Els visitants no recol·lectaran fragments de roques, minerals, fòssils o material arqueològic, ni realitzaran accions per a la seua extracció.
Respecte als visitants, els gossos són els únics animals de companyia admesos al parc. Els gossos aniran, en tot moment, lligats amb corretja i controlats de prop per la persona que ho haja portat al parc, vigilant que no puguen espantar els ocells o xicotets mamífers que troben al seu pas. Sevitaran els crits als gossos per a no destorbar a la fauna i als altres visitants. No es permeten els jocs amb els gossos utilitzant pilotes, pedres, troncs o similars. Sense perjudici de lanterior, el director-conservador podrà adoptar les mesures que considere oportunes per a possibilitar que els visitants amb gossos puguen utilitzar àrees apropiades en les quals la presència de gossos solts no represente un risc de pertorbació per a la fauna.
En làmbit forestal es prohibeix encendre foc amb caràcter general.
Es prohibeix lús dartefactes pirotècnics, fumar i tirar burilles, papers, plàstics o qualsevol altre tipus de residus al sòl, o a les aigües continentals.
Els vehicles dels visitants utilitzaran els aparcaments habilitats per al seu estacionament en cada espai dús públic, i sabstindran de fer-ho fora de les vies rodades.
8. De caràcter general la visita i desplaçament per làmbit territorial del PORN serà lliure i gratuïta per les carreteres, camins, pistes i senderes públiques, sense altres limitacions que les que puga imposar espacialment o temporalment la Conselleria competent en matèria de medi ambient amb la deguda senyalització i difusió pública. Referent a això, el Pla Rector dÚs i Gestió podrà establir determinacions addicionals.
9. El règim dús dels camins privats estarà regulat únicament per les determinacions aplicables a lexercici ordinari del dret de propietat.
10. Els actes de vandalisme i incívics sobre les infraestructures i mobiliari institucional (cartells, indicadors, bancs, etc.), estan prohibits en làmbit del PORN i seran objecte de sancions administratives.
11. En les Àrees Recreatives seran eliminats els contenidors de RSU i papereres, havent demportar-se els residus els visitants daquestes. No es permet el depòsit de fems i residus, i seran objecte de sancions administratives el seu incompliment.
Article 56. Sobre lús didàctic
1. Lús didàctic constitueix un dels objectius principals de PORN i, conseqüentment, del parc natural.
2. La visita didàctica a lespai natural protegit serà lliure, comptant amb lúnica limitació de les restriccions de pas que puguen establir-se en determinats espais i períodes. La Conselleria competent en matèria de medi ambient promocionarà aquest tipus de visites mitjançant els equipaments i serveis del parc natural.
3. Per a la visita de grups, associacions i col·lectius, escolars o no, hauran denviar la corresponent comunicació prèvia a lòrgan competent en matèria despais naturals, el qual podrà imposar determinades limitacions i condicions i advertiments en cas dexistir risc per a les persones o perjudicis per als elements naturals i culturals del parc natural.
Article 57. Sobre les activitats esportives, recreatives i militars
1. La pràctica individual o col·lectiva de qualsevol activitat esportiva que requerisca la instal·lació de mitjans artificials, fins i tot provisionals, en làmbit del PORN, requerirà la prèvia autorització de lòrgan competent en matèria despais naturals.
2. Les entitats excursionistes o altres que desenvolupen activitats a laire lliure en làmbit del PORN de manera habitual o esporàdica, hauran de comunicar aquesta circumstància a lòrgan gestor del parc natural, a fi destablir un seguiment de les activitats.
3. La realització de qualsevol mena desdeveniment esportiu organitzat dins de làmbit del PORN requerirà la prèvia autorització de lòrgan competent en espais naturals protegits, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de lentorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del parc natural. En la sol·licitud dautorització, a part de lexposat en larticle 8 daquesta normativa, sespecificarà les característiques de lactivitat: dates, horari de realització de lactivitat, mesures de seguretat previstes, limitacions específiques amb vista a la conservació i preservació dels recursos naturals, habilitació dàrees de localització despectadors i altres determinacions.
4. En làmbit de les Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) es permet la realització de recorreguts amb cavall sobre pistes i camins exclusivament. Amb caràcter general es prohibeix el pas de cavalls sobre les passarel·les de fusta que travessen el riu i que estan situades en les Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE).
5. La presència de grups formats per més de 10 genets requerirà comunicació prèvia a lòrgan competent en matèria despais naturals, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de lentorn i regularà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals del parc natural. Amb caràcter general es prohibeix circular amb cavalls i altres vehicles motoritzats o no per linterior del riu en el sentit del corrent i a contracorrent. Es permet lencreuament del riu pels llocs habilitats i senyalitzats a aquest efecte.
6. Les actuacions dobertura de noves sendes o la recuperació de camins tradicionals en desús amb finalitat dús públic, requeriran lautorització de lòrgan competent en matèria despais naturals protegits, igual que labalisament i senyalització de sendes excursionistes i pistes de cicloturisme, que se sotmetran a la legislació vigent sobre aquesta matèria.
7. Lòrgan competent en matèria despais naturals podrà establir el tancament temporal o definitiu al trànsit dexcursionistes i grups destudiants en unes certes zones quan laparició de conflictes ambientals així ho aconselle. Si escau, sabalisaran i senyalitzaran els possibles itineraris alternatius proposats conforme a la legislació vigent en aquesta matèria.
8. Aquest òrgan competent es reserva el dret de revocar les autoritzacions concedides i desestimar les comunicacions prèvies, si així ho aconsellara linterés per la conservació de lespai natural protegit.
9. En el cas dactivitats programades per les autoritats militars en làmbit del PORN, es requerirà informe preceptiu i vinculant del parc natural, amb les limitacions que es consideren per a mantindre els recursos naturals en condicions adequades. No es permet lús del riu per a circular pel seu interior amb vehicles de rodes o cadenes en el sentit del corrent o a contracorrent.
10. Les zones descalada existents en la zona dampliació del PORN, es consideren compatibles amb aquest. No obstant lanterior, per causes sobrevingudes posteriors (nidificació de fauna, etc.), lòrgan competent en matèria despais naturals protegits podrà restringir el seu ús temporalment fins que desaparega la causa que la va originar.
Article 58. Circulació rodada
1. La circulació en làmbit del PORN de tota mena de vehicles, motoritzats o no, està sotmesa a la regulació sectorial ordinària, amb les limitacions establides per aquestes normes en matèria de trànsit de persones i dús públic del medi natural.
2. Amb caràcter general es prohibeix el trànsit de vehicles motoritzats o no fora de camins i pistes existents, amb lexcepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.
3. En les sendes i itineraris naturals que discórreguen fora de carreteres o pistes, està permés el trànsit a peu amb caràcter general.
En les sendes que discórreguen dins dÀrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), es reconeix la pràctica del ciclisme sols en aquells itineraris definits en el catàleg que haurà de realitzar lòrgan gestor en espais naturals protegits, segons el que sestableix en larticle 54. En la resta de sendes que discórreguen en làmbit del PORN, es reconeix lús de bicicletes excepte en aquelles expressament indicades en el catàleg. Aquestes sendes i itineraris estaran degudament senyalitzats.
4. Les bicicletes, en totes les seues modalitats, que discórreguen pel parc natural, ho faran amb la velocitat màxima de 20 km/h.
5. No es permeten les carreres nocturnes a peu o en bicicletes, en tot làmbit del parc natural, a fi de no alterar la tranquil·litat de la fauna.
Article 59. Acampada
No es permet lacampada, tant lliure com organitzada, en làmbit del PORN. Així mateix, es prohibeix la pernocta en les àrees i equipaments destinats a lús públic, amb lexcepció dels serveis propis de la gestió del parc natural, la prevenció i lluita contra incendis i la seguretat ciutadana.
Secció setena
Activitats dinvestigació
Article 60. Activitats dinvestigació i seguiment ecològic
1. Qualsevol treball de recerca dels recursos naturals o seguiment ecològic que es duga a terme en làmbit del PORN, requerirà la comunicació prèvia a la Conselleria competent en matèria de medi ambient, que podrà imposar les limitacions que considere necessàries per a la correcta conservació dels recursos naturals de lentorn i prohibirà aquelles que puguen suposar un risc per a la conservació dels valors naturals.
2. La construcció dinstal·lacions destinades a les activitats científiques sobre sòl no urbanitzable requerirà informe favorable de la citada Conselleria, encara que es tracte dinstal·lacions desmuntables de caràcter provisional. Ladaptació o transformació dedificacions existents serà en tot cas prioritària sobre la nova construcció, per a la mateixa mena dusos.
Secció huitena
Activitat urbanística i edificació
Article 61. Règim general de lactivitat urbanística
1. El sòl inclòs en làmbit territorial del PORN es classificarà pels respectius planejaments urbanístics municipals conforme a lespecificat en les normes particulars per a les diferents zones dordenació del PORN.
2. Els planejaments urbanístics municipals afectats territorialment per aquest pla hauran dincorporar expressament les determinacions del PORN que siguen rellevants per a lordenació i la gestió del sòl i lactivitat urbanística.
Article 62. Règim general de ledificació
1. Amb caràcter general, la construcció, rehabilitació i reforma dedificacions es realitzarà conforme als requisits i procediments establits en la normativa vigent sobre sòl no urbanitzable, així com ateses les determinacions aplicables daquestes normes sobre:
a) La protecció dels hàbitats, les espècies de flora i fauna, el paisatge, els sòls, els valors geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
b) Lexercici de les activitats agrícola, ramadera, forestal, dinvestigació, dús públic i de dotació dinfraestructures.
2. Com a directriu general, en el sòl no urbanitzable es considera recomanable, per a un determinat ús, ladaptació, reconstrucció o remodelació de les edificacions existents enfront de lalternativa dedificació de nova planta.
3. Les noves construccions i instal·lacions necessàries per a lexercici de qualsevol mena dactivitat, tant en edificació de nova planta com en el cas de remodelació dedificis, hauran de guardar una relació de dependència i proporció adequades a lactivitat en el lloc concret on se situe la mateixa.
4. Per a les noves edificacions, així com les remodelacions dedificis existents sestableixen els criteris de qualitat següents en làmbit del sòl no urbanitzable:
a) Adequaran als tipus de materials constructius i als colors utilitzats de lentorn paisatgístic on es troben.
b) Respectaran les característiques estètiques, de tendències de paisatge i de materials tradicionals, procurant la seua correcta integració en el paisatge i evitant-ne la ruptura mitjançant laparició dedificis o instal·lacions que per la seua altura, volum, caràcter, o aspecte exterior, siguen discordants amb les construccions pròpies de la zona.
c) Les façanes dels edificis públics o privats, així com les seues mitgeres i parets unides al descobert, hauran de conservar-se en les degudes condicions de seguretat, higiene i estètica.
d) Tots els paraments visibles des de lexterior hauran de tractar-se amb iguals materials i qualitat que les façanes.
e) Els cossos construïts sobre la coberta de ledifici quedaran integrats en la composició de ledifici o ocults.
f) Haurà devitar-se, en la mesura que siga possible, la visibilitat des de lexterior de les línies de conducció elèctrica i telefònica, així com de les antenes de televisió i ràdio.
5. En tot làmbit del PORN queda prohibit el desmantellament, demolició o alteració substancial daquells edificis i instal·lacions tradicionals o dinterés historicoartístic o arqueològic, per als quals es potenciaran les actuacions que suposen la seua millora, restauració i conservació.
Secció novena
Infraestructures
Article 63. Criteris generals sobre infraestructures
1. La construcció o remodelació de tota mena dinfraestructures en làmbit del PORN satindrà als procediments establits per les administracions estatal, autonòmica o local, segons corresponga en cada cas.
2. Quan es tracte dactuacions a executar dins de làmbit competencial de les administracions autonòmica o local, tant diniciativa pública com privada, serà necessari linforme previ favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici de les preceptives llicències o autoritzacions sectorials i municipals i del procediment davaluació o estimació dimpacte ambiental quan corresponga.
3. A lefecte dinstal·lació de noves infraestructures de la xarxa viària, estatal, autonòmica i local, té la consideració de corredor preferent la localització dinfraestructures en una franja de 100 metres damplària a cada costat de la mitjana.
4. La realització, si fa el cas, de futures infraestructures de caràcter lineal, com ara línies elèctriques i de telecomunicacions, conduccions daigua, gasoductes o altres conduccions, tindran que dirigira amb caràcter prioritari cap a aquests corredors. En qualsevol cas, els corredors de localització dinfraestructures hauran devitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci existents.
5. La construcció o remodelació dinfraestructures de qualsevol tipus es realitzaran amb les adequades mesures correctores dintegració paisatgística i de minimització dels impactes ambientals negatius, principalment quant a la seua correcta ubicació i a la restauració dels terrenys i les formacions vegetals afectades.
6. Les noves infraestructures viàries de la xarxa estatal, autonòmica o local que afecten el domini públic hidràulic o que es localitzen en els voltants de les zones dinundació dels llits dels rius i rambles, requeriran informe vinculant de lòrgan competent en espais naturals protegits.
7. En la localització i el disseny daquestes infraestructures viàries es prioritzaren aquelles alternatives que es localitzen fora de les àrees objectiu de conservació (AOC) i el traçat de la qual no discórrega longitudinalment amb el llit fluvial. Lòrgan promotor dinfraestructures viàries i en coordinació amb lòrgan competent en espais naturals protegits adoptaran les alternatives que representen menor impacte als elements naturals i paisatgístics del parc natural, així com establiran mesures per a evitar la fragmentació dels hàbitats naturals.
Article 64. Proveïment daigua
1. La construcció o remodelació dinfraestructures demmagatzematge o distribució daigua, tant potable de consum públic com per a altres usos, estan subjectes a les regulacions sectorials específiques, incloent-hi lavaluació dimpacte ambiental quan corresponga, i a les determinacions daquestes normes sobre qualitat de ledificació en el sòl no urbanitzable i sobre conservació del medi, el paisatge, els recursos geològics i el medi hídric superficial o subterrani.
2. Les noves captacions daigües hauran de ser informades per la Conselleria competent en matèria de medi ambient, amb anterioritat a la seua autorització per part de lòrgan de conca.
3. Per a lobtenció de les preceptives llicències o autoritzacions sobre edificacions o activitats que comporten consum daigua, serà requisit la justificació de la dotació daigua necessària.
Article 65. Sanejament i depuració daigües residuals
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i els restants organismes competents en les administracions estatal, autonòmica i local, fomentarà la construcció i ladequada gestió de sistemes de sanejament i depuració daigües residuals en làmbit territorial del PORN.
2. Els requisits en sanejament i depuració daigües residuals procedents dedificacions són els exigits amb caràcter general per les normatives sectorials en matèria dactivitat urbanística, sòl no urbanitzable i abocaments al medi hídric i al subsòl. Referent a això és aplicable, així mateix, larticle 17 daquestes normes.
Article 66. Residus
1. La Conselleria competent en matèria de medi ambient, en col·laboració amb els ajuntaments i els restants òrgans implicats, promourà les mesures necessàries per a assegurar ladequada gestió dels residus conforme al que sestableix en la normativa sobre residus i en la planificació sectorial en la matèria. Així mateix, aquesta Conselleria promourà les mesures oportunes per a la neteja i restauració dels terrenys afectats per abocaments de residus.
2. Dacord amb aquesta normativa sectorial, no es permet labocament, emmagatzematge, manipulació o transport incontrolats de residus de qualsevol naturalesa en làmbit del PORN.
3. Els antics abocadors de residus ja clausurats seran objecte de vigilància i control per part de lòrgan competent en espais naturals, i hauran de ser mantinguts per la seua propietat, evitant lixiviats i despreniments.
Article 67. Infraestructures energètiques
1. Amb caràcter general, la instal·lació de qualsevol infraestructura energètica, requerirà informe favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, i estarà subjecta al compliment de la normativa sectorial vigent i al procediment dAvaluació dImpacte Ambiental quan corresponga.
2. En particular, requeriran aquest informe favorable la instal·lació de noves línies elèctriques i els treballs dadequació diferents de la conservació o reparació ordinària daquests.
3. En tots els casos, les línies que discórreguen per làmbit del PORN seran de provada seguretat, la qual cosa implica el compliment de la legislació sectorial vigent.
4. La Conselleria competent en matèria de medi ambient impulsarà, en col·laboració amb els organismes competents i amb les entitats i particulars, lexecució de programes delectrificació destinats a la millora de lhàbitat rural i dels equipaments i serveis destinats a lús públic.
5. Es promourà laplicació denergies renovables per als usos requerits en làmbit territorial del PORN
6. Les línies elèctriques de nova construcció en els àmbits de les àrees Objectiu de Conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE) del PORN seran subterrànies. Referent a això els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de lestesa, es justificarà tal extrem a aquest efecte dobtindre linforme favorable citat en lapartat 1 daquest article. La Conselleria competent sobre espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents a lenterrament progressiu de les esteses aèries existents en làmbit de les àrees Objectiu de Conservació (AOC) del PORN, o al desviament progressiu dels mateixos fora del citat àmbit.
7. Es fomentarà la investigació dels efectes de les infraestructures elèctriques sobre la vegetació amb diferents mesures de compensació, existents o futures, per afecció de treballs de manteniment de línies de la xarxa de transport. Per a això en col·laboració amb les mercantils subministradores denergia, es desenvoluparà un model que permeta la sistematització de la identificació dels requisits, condicionants o restriccions a considerar.
8. En els treballs de manteniment sota línies dalta o mitjana tensió que han defectuar les mercantils subministradores, es podran substituir els treballs periòdics deliminació de la vegetació habituals per la implantació dels «corredors de biodiversitat» que estan conformats per vegetació i cultius que afavoreixen la biodiversitat i eviten un creixement susceptible de ser eliminat periòdicament. Les espècies a implantar les establirà la direcció del parc natural del Túria.
Article 68. Telecomunicacions
1. La instal·lació dantenes i els seus elements associats, tant de telefonia mòbil com per a altres finalitats, requerirà linforme favorable de la Conselleria competent en matèria de medi ambient, sense perjudici dels preceptius informes i autoritzacions sectorials.
2. Les línies telefòniques de nova construcció en els àmbits de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE). i de lÀrea dInterfase del PORN seran subterrànies de manera preferent. Referent a això els marges de les vies de comunicació tindran el caràcter de corredor preferent per al seu traçat. En cas que, per raons tècniques, siga inviable el soterrament de lestesa, es justificarà tal extrem a lefecte dobtindre linforme favorable per part de lòrgan gestor de lespai natural protegit.
3. La Conselleria competent en espais naturals protegits fomentarà els estudis de viabilitat i les actuacions tendents a lenterrament progressiu de les línies telefòniques existents en làmbit de les àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), o al desviament progressiu dels mateixos fora del citat àmbit.
TÍTOL III
Ampliació del Parc Natural del Túria
Article 69. Ampliació del Parc Natural del Túria
Per a ladequat compliment dels objectius i les finalitats del PORN en matèria de conservació, millora, estudi, ensenyament i ús públic ordenat del medi natural, samplia làmbit territorial del parc natural del Túria als municipis de Bugarra, Gestalgar, Chulilla, el Nou llit o Pla Sud, el paratge les Moles a Paterna, i el paratge Porxinos a Riba-roja de Túria, conforme al procediment establit en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en un àmbit territorial coincident amb les zones dordenació següents daquest pla: Àrees objectiu de conservació (AOC) i àrees de règim especial (ARE), i Àrees dInterfase (AI) de mosaic Agrícola/Forestal.
Article 70. Pla Rector dÚs i Gestió del Parc Natural del Túria
La Conselleria competent en matèria de medi ambient elaborarà i tramitarà el Pla Rector dÚs i Gestió del Parc Natural del Túria, els objectius del qual, abast, efectes, contingut i tramitació seran, dins del marc normatiu i dordenació daquest PORN, els establits, amb caràcter general per a aquest instrument dordenació i gestió, pels articles 37 a 41 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.
TÍTOL IV
Normes particulars. Regulació de les zones
dordenació del PORN
CAPÍTOL I
Zonificació del PORN
Article 71. Zonificació
1. En làmbit territorial del PORN sestableix una zonificació del sòl definida per les categories dordenació següents:
a) Àrees objectiu de conservació (AOC).
b) Àrea dInterfase (AI) de mosaic forestal i agrícola.
c) Àrea damortiment (AA).
d) àrees de règim especial (ARE):
1) Avenc del Palmerar.
2) Conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses.
3) Avenc Colomera.
4) Avenc del Figueral.
5) Paratge Natural Municipal de les Rodanes.
6) Paratge Natural Municipal de les Calderones.
7) Zona humida catalogada Embassament de la Vallesa.
e) àrees de connectivitat fluvial (ACF)
f) Àrees afectades per la sentència 836/2015
2. La delimitació gràfica de les citades categories dordenació figura en la cartografia de zonificació del PORN.
CAPÍTOL II
Àrees objectiu de conservació (AOC)
Article 72. Caracterització de les Àrees objectiu de conservació (AOC).
Correspon a aquells espais amb un rellevant valor ecològic, morfofonològic, cultural o paisatgístic, que constitueixen principalment un excel·lent exponent de la singularitat dins de làmbit orogràfic del sistema ibèric i la plana del riu Túria. El seu interés mediambiental exigeix una rigorosa limitació dels aprofitaments i potenciació de la riquesa ecològica.
Sinclouen en aquesta categoria:
a) Les formacions geomorfològiques amb pendents abruptes al voltant dels llits principals tant pel seu valor paisatgístic com geològic i natural per la seua singularitat contribueixen a lestabliment dhàbitats i espècies adaptades a aquests ambients.
b) Pinedes, formacions que són dominants en gran part del territori i en les quals són presents dues espècies, pi blanc (Pinus halepensis) en la seua gran majoria i alguns peus de pi pinyer (Pinus pinea). Donen lloc a ecosistemes dun alt valor natural i permet lexistència dhàbitats idonis que donen recer a un ampli espectre despècies faunístiques de gran interés ecològic.
c) Cursos i masses daigua permanents, que presenten un elevat valor ecològic per la seua riquesa faunística i diversitat vegetal que inclou la presència dexemplars singulars, així com per la seua qualitat paisatgística. Els llits constitueixen una sèrie de corredors naturals, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de tàxons.
d) Singularitats botàniques i formacions boscoses de característiques excepcionals per la diversitat i maduresa que han aconseguit; així com exemplars aïllats despècies vegetals endèmiques, singulars i monumentals. La seua presència és, en general, de caràcter puntual i la seua protecció és necessària a causa de la seua escassa representació tant en la zona com en el context regional.
e) Formacions de matoll, amb major o menor presència dun dosser arbrat; es tracta de zones que van patir incendis forestals i que anteriorment estaven ocupades per dosser arbori, complint una important funció com a protectors del sòl.
f) Zones agrícoles dalt valor ambiental, cultural i paisatgístic.
Article 73. Criteris generals dintervenció
Els criteris generals dintervenció per a cadascuna de les unitats ambientals incloses en aquesta categoria dordenació són els següents:
a) En les zones de parets calcàries amb cingles i arracades prolongades, el criteri general és la preservació daquestes estructures geomorfològiques, la reducció de riscos i el manteniment de les formacions de flora i fauna associades a elles.
b) En les pinedes sorientarà la gestió a la conservació i millora de les masses existents, així com la regeneració i repoblació naturals, amb la finalitat de mantindre els processos ecològics essencials i la diversitat biològica, fomentant així mateix la seua utilització amb finalitats científiques i didàctiques/naturalístiques.
c) En els cursos i masses daigua són criteris dintervenció el manteniment de les formacions singulars existents i la millora dels ecosistemes que presenten un interés científic i ambiental, ja que sustenten espècies i processos ecològics exclusius daquest medi, a més de complir una important funció complementària amb els ecosistemes de lentorn i de diversificació dhàbitats.
d) En les masses boscoses singulars, especialment les lligades a ambients riparis, el criteri general és la seua protecció estricta. La gestió ha destar orientada cap a la seua potenciació, millora i foment, permetent únicament usos destinats a fins de restauració daquestes masses, lestudi científic i els usos didàctics.
e) El criteri dintervenció per a les formacions de matoll és el manteniment daquestes mitjançant una actuació dirigida a la seua conservació i millora, permetent la seua regeneració natural.
f) El criteri per a les zones agrícoles és la potenciació dels cultius tradicionals i el manteniment de laprofitament agrícola, compatibilitzant el rendiment econòmic amb el manteniment de les estructures de mosaic dalt valor.
Article 74. Criteris dordenació en les àrees objectiu de conservació (AOC). Usos permesos, prohibits i condicionats
1. Tot el sòl inclòs en àrees objectiu de conservació (AOC) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb lúnica excepció de les zones afectades per les activitats extractives mineres que fa referència larticle 51 daquestes normes.
2. Es consideren usos i actuacions compatibles en la zona AOC, amb caràcter general, els següents:
a) Els destinats a la conservació, regeneració i millora dels hàbitats, la vegetació, el paisatge, el medi geològic i les espècies silvestres de flora i fauna.
b) Tots aquells destinats a la prevenció i lluita contra els incendis forestals, incloent-hi la construcció i condicionament de vies de comunicació i altres obres i instal·lacions necessàries.
c) En les zones agrícoles es consideren usos permesos totes les activitats compatibles amb el que sestableix en el planejament urbanístic per al sòl no urbanitzable dús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals daquest pla i en la normativa sectorial vigent sobre el sòl no urbanitzable.
d) Usos i actuacions en relació amb lús públic del medi natural en matèria destudi, ensenyament i gaudi ordenat daquest, conforme a les especificacions de les normes generals aplicables.
e) Obres, instal·lacions i serveis públics, conforme al que es disposa en la legislació sobre el sòl no urbanitzable.
f) Construccions de caràcter institucional o lligades a la gestió de lespai protegit.
g) Funcionament, adequació o remodelació destabliments de restauració o allotjament turístic existents. Implantació de noves activitats exclusivament sota la modalitat de casa rural, amb autorització prèvia de la Conselleria competent en matèria de medi ambient sense perjudici de la preceptiva llicència municipal i de les autoritzacions sectorials que corresponguen, sempre que el planejament urbanístic municipal permeta aquests usos i sempre que lactivitat es realitze mitjançant rehabilitació, restauració o reconstrucció dedificacions preexistents.
h) La col·locació de depòsits daigua, dotats dadequats sistemes deixida per a la fauna i conforme a les normes generals daquest pla sobre infraestructures.
i) Heliports destinats exclusivament a lextinció i/o prevenció dincendis forestals, o bé a la seguretat ciutadana.
j) Els treballs de conservació i viabilitat hivernal de carreteres, les operacions dexplotació, així com la construcció, modificació de traçat, ampliació, i actuacions de seguretat viària en carreteres, tant dins de la zona de domini com de la zona de protecció daquestes, segons es defineixen els seus àmbits en la Llei 6/1991, de carreteres de la Comunitat valenciana, així com en pistes forestals i sendes, conforme als criteris establits en les normes generals.
k) Obres i instal·lacions dutilitat pública i interés social promogudes o degudament autoritzades pels òrgans competents.
l) Funcionament dactivitats extractives mineres autoritzades per la Conselleria competent en matèria de mineria, conforme al que es disposa en larticle 51 de les normes generals del PORN.
3. Es consideren usos i actuacions no compatibles en la zona AOC, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular es prohibeixen les actuacions següents:
a) Activitats relacionades amb lextracció dàrids i terres o lexplotació dels recursos miners, que no estiguen contemplades en els articles 22 i 51 de les Normes generals daquest PORN.
b) Edificacions, construccions i instal·lacions de qualsevol tipus, excepte les vinculades als usos compatibles. Totes aquestes instal·lacions vinculades als usos compatibles hauran de comptar, en tot cas, amb els dissenys i dimensions adequades que minimitzen qualsevol afecció per contaminació lumínica.
c) Usos i activitats de caràcter esportiu i turístic-recreatiu, excepte els vinculats als usos compatibles.
d) Construcció de noves instal·lacions vinculades a explotacions ramaderes intensives. Aquesta prohibició no afecta les actuacions sobre edificacions existents o aquelles que deriven daccions prèviament autoritzades per lòrgan competent en espais naturals mitjançant lús de ramaderia extensiva.
e) Abocadors de residus sòlids urbans, residus de construcció i demolició (RCD), i instal·lacions annexes.
f) Suport de publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caràcter institucional.
g) Les accions de tala o arrabassament en sòls forestals diferents de les espècies exòtiques que hagen de ser controlades. Sexceptuen les tales i arrabassaments en actuacions necessàries per motius fitosanitaris, accions de conservació de la vegetació i de millora dhàbitats, així com les vinculades als usos permesos per a les zones dAOC i en les normes generals daquest PORN.
h) Establiments de restauració i allotjament turístic no contemplats en els usos compatibles.
i) Abocadors de residus perillosos
j) Maniobres militars de qualsevol tipus
k) Vol de drons, excepte aquells vols autoritzats per lòrgan competent en parcs naturals.
CAPÍTOL III
Àrea dInterfase
Secció primera
Àrea dinterfase de Mosaic Agrícola/Forestal (AI)
Article 75. Caracterització de les Àrees dInterfase de mosaic agrícola forestal (AI)
1. Sengloben en aquesta categoria les zones forestals en les quals existeix un ús agrícola intercalat, caracteritzat per cultius de secà o de regadiu que, des del punt de vista ambiental i paisatgístic, configuren zones dindubtable interés especialment per lefecte de mosaic entre la fase forestal i agrícola i la relació existent com a ambients favorables per a la fauna i despecial significat paisatgístic.
2. El destí daquestes zones és la conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals, en forma compatible amb el manteniment i desenvolupament de lactivitat existent de tipus agrícola, ramadera, forestal, cinegètica i dús públic ordenat.
Article 76. Criteris dordenació. Usos permesos, prohibits i condicionats
1. Tot el sòl inclòs en lÀrea dInterfase (AI) serà classificat en els respectius planejaments urbanístics municipals com a sòl no urbanitzable protegit, amb lexcepció de les zones en què la Conselleria competent en matèria de mineria poguera autoritzar ampliacions o modificacions dactivitats mineres existents conforme al que es disposa en larticle 51.1 daquestes normes. En les explotacions agrícoles exclusivament es permetrà el que establisca el planejament urbanístic vigent per als usos del sòl.
2. Així mateix es consideren incompatibles els usos i activitats exposats en les normes generals del PORN i conforme a les seues respectives regulacions sectorials.
3. Amb caràcter general es consideren compatibles els usos i activitats que també ho són en les Àrees objectiu de conservació (AOC).
4. Així mateix es consideren compatibles els usos i activitats exposats en les normes generals del PORN i conforme a les seues respectives regulacions sectorials. No obstant lanterior, es consideren compatibles els usos del Pla dAcció Territorial dOrdenació i Dinamització de lHorta de València (PATODHV) dins del seu àmbit territorial.
5. Es consideren no compatibles, amb caràcter general, tots els que comporten una degradació del medi ambient o dificulten el desenvolupament dels usos permesos. En particular tots aquells incompatibles amb el règim urbanístic del sòl no urbanitzable protegit, amb lexcepció indicada en lapartat 1 daquest article.
Secció segona
Àrea dAmortiment (AA)
Article 77. Caracterització de lÀrea dAmortiment (AA)
En aquesta categoria dordenació sinclouen zones, que independentment del seu estat natural, tenen un règim dusos i aprofitaments dels recursos naturals determinats en cada cas pels respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 78. Règim dusos
1. Es consideren usos i actualitzacions compatibles aquells previstos en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca.
2. Especialment es consideren compatibles i dirigides al foment aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius daquest pla.
CAPÍTOL IV
àrees de règim especial (ARE)
Article 79. Caracterització de les àrees de règim especial (ARE)
1. En aquesta categoria dordenació sinclouen els àmbits de protecció de les coves catalogades existents dins de làmbit territorial del daquest pla i els àmbits dels Paratges Naturals Municipals de les Rodanes i les Calderones, així com la Zona Humida Catalogada, Embassament de la Vallesa.
2. Aquests àmbits sinclouen dins de lespai protegit del Parc Natural del Túria, de conformitat amb larticle 3.2 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, el qual preveu la possibilitat que dins de làmbit dun espai natural protegit podran existir altres espais protegits de diferent categoria.
Article 80. Criteris dordenació
1. LAvenc del Palmerar (Pedralba), el conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses (Vilamarxant), lAvenc Colomera (Bugarra) i lAvenc del Figueral (Gestalgar), tots ells inclosos en el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, estan sotmesos al règim dordenació i gestió establit en el Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell, pel qual es desenvolupa el règim de protecció de les coves i saprova el Catàleg de Coves de la Comunitat Valenciana, sense perjudici de les normes generals daquest pla que addicionalment foren aplicables.
2. Aquesta determinació sestén a les respectives zones perimetrals de protecció de les cavitats, definides en larticle 5 del citat Decret.
3. El Paratge Natural Municipal de les Rodanes (Vilamarxant). Sense perjudici de les normes generals daquest pla que addicionalment foren aplicables, el Paratge Natural Municipal de les Rodanes està sotmés al règim dordenació i gestió establit en lAcord de 8 de febrer de 2002, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal a lenclavament denominat les Rodanes en el terme municipal de Vilamarxant, el qual està desenvolupat pel corresponent Pla Especial de Protecció daquest espai protegit, aprovat per Decret 176/2012, de 30 de novembre, del Consell, pel qual samplia làmbit territorial del Paratge Natural Municipal denominat les Rodanes, en el terme municipal de Vilamarxant, i saprova conjuntament el seu pla especial de protecció.
4. El Paratge Natural Municipal de les Calderones (Chulilla). Sense perjudici del que dins les normes generals daquest pla li siga aplicable a làmbit del Paratge Natural Municipal de les Calderones, aquest àmbit està sotmés al règim dordenació i gestió establit en lAcord de 16 de març de 2007, del Consell, pel qual es declara Paratge Natural Municipal a lenclavament denominat les Calderones en el terme municipal de Chulilla, i lannex III estableix el Pla Especial de Protecció daquest espai protegit.
5. La Zona Humida Catalogada Embassament de la Vallesa es regirà pel que sestableix en larticle 15 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, despais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, i el que sestableix en les normes generals daquest pla.
6. LAvenc del Palmerar, el conjunt de cavitats subterrànies de les Pedroses, lAvenc Colomera, Avenc del Figueral, lembassament de la Vallesa, el Paratge Natural Municipal de les Calderones i el Paratge Natural Municipal de les Rodanes formen part de làmbit territorial del Parc Natural del Túria.
3. El Pla Rector dÚs i Gestió podrà contindre determinacions addicionals sobre el règim dordenació i gestió dels àmbits de protecció citats.
CAPÍTOL V
àrees de connectivitat fluvial (ACF)
Article 81. Caracterització de les àrees de connectivitat fluvial (ACF)
Les Àrees de Connectivitat Fluvial conformen uns corredors ambientals que persegueixen el moviment de les espècies piscícoles per a efectuar el seu cicle biològic en la mar. Ací ens referim especialment a les espècies eurihalines, com languila (Anguillaan guilla). En làmbit autonòmic, a causa de les barreres que impedeixen la migració natural de languila cap a aigües interiors (o continentals), la seua presència és cada vegada més escassa en les comunitats interiors. En la Comunitat Valenciana no ve recollida en el Catàleg Valencià dEspècies de Fauna Amenaçada, creat pel Decret 32/2004. No obstant això, la pesca de langula ve regulada per lOrdre de 17 de maig de 1990, de la Conselleria dAgricultura i Pesca. Per part seua, la pesca continental de languila ve regulada per les ordres anuals emeses per la Conselleria de Medi Ambient, en les quals es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca en aigües continentals de la Comunitat Valenciana.
Article 82. Criteris dordenació
Es considera que el nou llit del riu Túria, el denominat Pla Sud, pot contribuir a la connectivitat del riu amb la mar, permetent a aquestes espècies la seua eixida/entrada des de la mar, tancant així els seus cicles ecològics de reproducció i contribuint a una millora en la biodiversitat de les poblacions íctiques del riu Túria.
Article 83. Règim dusos
1. Es consideren usos i actuacions compatibles aquells prevists en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca, així com al que sestableix per lOrganisme de Conca, gestor del domini públic hidràulic.
2. Especialment es consideren compatibles i dirigides al foment aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius daquest pla.
3. Es fomentara des dels organismes públics (Conselleria competent en Medi Ambient, Ajuntament de València i Confederació Hidrogràfica del Xúquer) un projecte de connexió entre lactual llit fluvial del riu Túria, en lAssut del Repartiment a Quart de Poblet, amb la nova estructura del Pla Sud, a fi de connectar el vell llit amb la mar.
CAPÍTOL VI
Parcel·les disperses considerades Àrees dAmortiment
Article 84. Caracterització de les Àrees afectades per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Sala contenciosa administrativa, secció primera, Resolució núm. 836/2015
1. Les Àrees afectades per la sentència 836/2015, es configuren com un mosaic de parcel·les disperses que a causa de lexecució de la citada sentència, les situa en les Àrees dAmortiment (AA)
2. En aquesta categoria dordenació sinclouen zones, que independentment del seu estat natural, tenen un règim dusos i aprofitaments dels recursos naturals determinats en cada cas pels respectius planejaments urbanístics municipals.
Article 85. Règim dusos
1. Es consideren usos i actuacions compatibles aquells previstos en el planejament urbanístic municipal, conformement a les classificacions i qualificacions del sòl que aquest establisca.
2. Especialment es consideren compatibles i dirigits al foment, aquells usos i actuacions tendents a la millora dels elements naturals i culturals lligats als objectius daquest pla.