Ficha disposicion pc

ORDRE 2/2021, de 20 d'abril, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aprova el Catàleg d'àrees de necessitat d'habitatge, previst en el capítol II del títol II del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2021/4379]

(DOGV núm. 9072 de 29.04.2021) Ref. Base de dades 003877/2021

• Anàlisi jurídica

  Texto

  Texto	Texto
  Data d'entrada en vigor: 30.04.2021
  Aquesta disposició afecta:
  	Desenvolupa o complementa: DECRET LLEI 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2020/4383]

• Anàlisi documental

  Texto

  Texto	Texto
  Origen de disposició: Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica
  Grup temàtic: Legislació, Ajudes
  Matèries: Arquitectura i habitatge
  Descriptors:
  	Temàtics: prestació familiar, Dret de l'habitatge, política de l'habitatge, necessitat d'habitatge

ORDRE 2/2021, de 20 d'abril, de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, per la qual s'aprova el Catàleg d'àrees de necessitat d'habitatge, previst en el capítol II del títol II del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l'ampliació d'habitatge públic a la Comunitat Valenciana mitjançant els drets de tanteig i retracte. [2021/4379]
PREÀMBUL

El Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic mitjançant els drets de tanteig i retracte, preveu l’elaboració i aprovació d’un catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge que podrà comprendre totes aquelles àrees en què l’accés a l’habitatge resulte afectat negativament per un fenomen social, econòmic, demogràfic, geogràfic, climatològic o de salut pública.
Fins a l’entrada en vigor d’aquest catàleg, i amb l’objecte d’assegurar l’aplicació immediata de la norma, el decret llei preveu un règim transitori en virtut del qual s’estan considerant àrees de necessitat d’habitatge als municipis previstos en la Resolució de 15 d’abril de 2019, de la Presidència de la Generalitat, sobre l’assignació de la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana, i en l’informe de necessitat d’habitatge a la Comunitat Valenciana de 2020 realitzat per l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana.
Les àrees de necessitat d’habitatge o, si és el cas, les seues àrees d’influència, són l’àmbit d’aplicació dels drets de tanteig i retracte sobre les denominades transmissions singulars d’habitatges, definides en el títol II del Decret llei 6/2020.
A més, en el marc d’un model avançat de descentralització en les polítiques d’habitatge, tractant d’incentivar que els municipis participen activament en aquestes polítiques, es preveu la possibilitat que els municipis no inclosos inicialment en el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge delimiten les àrees de necessitat del seu àmbit territorial, per a ser inclosos en el dit catàleg quan concórrega algun dels fenòmens d’afecció negativa, amb la comprovació prèvia per part de la Generalitat que la delimitació s’ajusta als paràmetres descrits.

Per tant, tenen la consideració de municipis subjectes als drets d’adquisició preferent en transmissions singulars els que s’ubiquen en les àrees de necessitat d’habitatge que siguen declarades i incloses en el catàleg, així com els municipis que s’ubiquen en les seues àrees d’influència i es facen constar en el catàleg esmentat.
En la tramitació d’aquesta norma s’han respectat els principis de bona regulació que preveu l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques: principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència. Quant als principis de necessitat i eficàcia, la norma s’adequa a l’objectiu d’elaborar el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge previst en el Decret llei 6/2020, de 5 de juny. Igualment, la norma s’ajusta al principi de proporcionalitat, ja que conté la regulació imprescindible per a atendre l’objectiu que es pretén aconseguir. D’acord amb el principi de seguretat jurídica, la norma s’ha elaborat en coherència amb la resta d’ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea, a fi de mantindre un marc normatiu estable, predicible, integrat i clar. Així mateix, durant la tramitació de la norma ha quedat garantit el principi de transparència, ja que s’ha fet publicitat de la iniciativa normativa sense perjudici d’haver sotmés a informació pública el projecte i haver-hi concedit un termini d’al·legacions. L’anunci corresponent s’ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de data 30 de desembre de 2020. Quant al principi d’eficiència, la regulació plantejada no implica càrregues administratives innecessàries o accessòries ni més consum dels recursos públics. Finalment, s’han sol·licitat informes de les conselleries amb competències sectorials que puguen veure’s afectades, i s’han incorporat a l’expedient els emesos, així com el de l’Advocacia de la Generalitat.
Per tot això, d’acord amb el que disposa la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell; d’acord amb l’article 44 del Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat; una vegada complits el tràmit d’audiència i els tràmits que estableix el Decret 24/2009, de 13 de febrer, sobre la forma, l’estructura i el procediment d’elaboració dels projectes normatius de la Generalitat; després d’haver informat prèviament l’Advocacia de la Generalitat sobre aquesta ordre; una vegada emesos tots els informes preceptius, i d’acord amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la directora general d’Habitatge i de la directora general d’Emergència Habitacional, Funció Social de l’Habitatge i Observatori de l’Hàbitat i Segregació Urbana,


ORDENE

Article 1. Objecte de l’ordre
1. S’aprova el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge (ANHA) previst en el capítol II, del títol II, del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic mitjançant els drets de tanteig i retracte, que s’uneix com a annex a aquesta ordre.

2. Tenen la consideració de municipis subjectes als drets d’adquisició preferent en transmissions singulars els que s’ubiquen en les àrees de necessitat d’habitatge que hagen sigut declarades i incloses en el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge, així com els municipis que s’ubiquen en les seues àrees d’influència i es facen constar en el catàleg esmentat.

Article 2. Delimitació d’àrees de necessitat d’habitatge pels municipis

1. Els municipis poden delimitar les àrees de necessitat d’habitatge del seu àmbit territorial perquè siguen incloses en el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge. La delimitació esmentada ha d’incloure tot el municipi o una part, i requereix l’elaboració d’un informe tècnic de necessitat que justifique l’afectació negativa de l’accés a l’habitatge d’acord amb qualsevol dels fenòmens previstos en l’article 13.1 del Decret llei 6/2020, de 5 de juny, del Consell, per a l’ampliació d’habitatge públic mitjançant els drets de tanteig i retracte, i la delimitació territorial de les àrees incloses.
2. Les àrees de necessitat d’habitatge delimitades en l’informe tècnic hauran de ser aprovades per un acord del Ple amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de la corporació.
Una vegada adoptat l’acord anterior, es remetrà a la Conselleria competent en matèria d’habitatge, que comprovarà, prèviament a la inclusió en el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge, que l’informe tècnic s’ajusta als paràmetres anteriors.

Article 3. Actualització i publicitat de les àrees de necessitat d’habitatge
1. El catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge serà aplicable durant un període de deu anys, sense perjuí que s’actualitze quan es revisen els paràmetres d’afectació negativa de l’accés a l’habitatge considerats prèviament i s’aproven les noves àrees de necessitat d’habitatge d’acord amb els paràmetres revisats, o quan s’aprove la inclusió d’una nova àrea de necessitat d’habitatge declarada per un municipi. L’actualització del catàleg es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Regla de no despesa
La implementació de la present ordre no podrà tindre incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a les conselleries i, en tot cas, s’haurà d’atendre amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent en matèria d’habitatge.



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa
S’habilita la persona titular de la direcció general competent en matèria d’habitatge i en matèria d’emergència residencial, funció social de l’habitatge i observatori de l’hàbitat i segregació urbana a dictar, en l’àmbit de les seues competències respectives, totes les resolucions, les instruccions i les interpretacions que resulten oportunes per al millor desplegament i aplicació d’aquesta ordre.

Segona. Entrada en vigor
La present ordre entrarà en vigor l’endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 20 d’abril de 2021

El vicepresident segon i
conseller d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica,
RUBÉN MARTÍNEZ DALMAU


ANNEX ÚNIC
Catàleg d’Àrees de Necessitat d’Habitatge

Primer. Delimitació de les Àrees de Necessitat d’Habitatge
Les àrees de necessitat d’habitatge (ANHA) es delimiten conformement a un índex de referència calculat a partir de la relació entre la demanda i l’oferta d’habitatge públic en cada un dels municipis de la Comunitat Valenciana on hi ha disponibilitat d’habitatge i/o demandants ponderat per la concurrència al municipi de determinades circumstàncies socials o físiques.

Segon. Índex de referència ANHA
L’índex de referència ANHA, expressat en percentatge, ordena els municipis de major a menor necessitat d’habitatge i, per tant, determina en quins municipis és prioritari implementar mesures que contribuïsquen a garantir el dret a un habitatge assequible, digne i adequat. El seu valor oscil·la entre un màxim de 6,7 % i un mínim de -1,8 %. L’índex quantifica la necessitat no satisfeta d’habitatge públic per llar i municipi.
Per a determinar-lo es calcularà la demanda no satisfeta, resultant de restar a la demanda l’oferta d’habitatge públic autonòmic: Dem. no satisfeta = Nre. dem. – Nre. hab. no satisfet = Nre. dem. – Nre. hab. – Nre. hab. Aquest valor es divideix al seu torn entre el nombre de llars de cada municipi per a obtindre el valor referenciat a cada un a fi de poder comparar el grau de necessitat d’habitatge a escala regional.
Índex de dem. = Dem. no satisfeta / Nre. llars
Els municipis no inclosos en cap ANHA corresponen a dues situacions particulars. Són municipis sense necessitat contrastada d’habitatge, és a dir, aquells en què la demanda registrada d’habitatge públic és igual o inferior a l’oferta disponible i, per tant, la seua necessitat d’habitatge és nul·la, o bé són municipis que ni tenen oferta d’habitatge autonòmic ni han registrat cap demanda d’habitatge públic.


Tercer. Índex de referència ANHA ponderat
L’índex de referència ANHA ponderat és el resultat d’aplicar a l’índex de referència ANHA, obtingut de la relació entre la demanda i l’oferta d’habitatge públic, determinades circumstàncies dels municipis que poden incrementar la necessitat d’habitatge. Aquestes circumstàncies es poden deure a dos tipus de factors:
Socials:
– Espais urbans sensibles (EUS): mesura les zones a què s’ha de proporcionar més quantitat d’habitatge públic, pel fet que presenten més vulnerabilitat residencial, socioeconòmica i sociodemogràfica.

– Indicador de lloguer tensionat: mesura les zones on el preu de lloguer d’habitatge és alt.
Físics:
– Indicador de sisme: mesura els municipis amb més risc que hi haja persones que es queden sense llar després d’un sisme.
– Indicador d’inundacions: mesura els municipis amb més habitatges principals que puguen quedar inhabitables després d’una inundació.

Les condicions exposades es desenvolupen en forma d’indicadors que poden arribar a diferents nivells, els quals tenen associats uns coeficients de ponderació de l’índex ANHA específics per a cada municipi.


Indicador Coeficients
Socials Espais urbans sensibles IEUS CEUS-1, CEUS-2
Lloguer tensionat ILLOG CLLOG CLLOG
Físics Sisme ISIS CSIS-1, CSIS-2, CSIS-3
Inundació IIN CIN-1, CIN-2, CIN-3
ANHA ponderat ANHAp = ANHA x CEUS x CLLOG CSIS x CIN


1r) Indicador d’espais urbans sensibles IEUS
Segons el visor d’espais urbans sensibles 2020 (VEUS 2020), es denominen EUS les zones de la Comunitat Valenciana on es donen simultàniament les condicions següents:
– en els espais on hi ha una vulnerabilitat integral o polivulnerabilitat mitjana segons queda definit en el VEUS 2020; i
– el seu índex de vulnerabilitat (IV) > percentil 75.
L’indicador d’espais urbans sensible IEUS pren com a referència els municipis que tenen zones EUS i, a més, els seus índexs de vulnerabilitat i tipus de vulnerabilitat associats compleixen les condicions anteriors.
Per tant, es calcula el percentil 75 dels índexs de vulnerabilitat dels municipis de la Comunitat Valenciana segons el VEUS 2020, que resulta un valor igual a 42,07. Amb aquest valor i l’índex de polivulnerabilitat mitjana definit en el VEUS 2020 per a cada municipi es comprova quins d’aquests compleixen les condicions esmentades anteriorment.

Aquests municipis tenen associat l’indicador IEUS de nivell alt, al qual correspon un coeficient de ponderació CEUS. A la resta de municipis es considera un indicador IEUS de nivell normal. En la taula següent es mostren els valors del coeficient de ponderació CEUS segons els nivells de l’indicador d’espais urbans sensible IEUS.

– Coeficients de ponderació corresponents a l’indicador d’espais urbans sensibles IEUS

Indicador Nivell Coeficient de ponderació CEUS
Espais urbans sensibles IEUS ALT 1,1
NORMAL 1


2n) Indicador de lloguer tensionat ILLOG
L’indicador del lloguer tensionat ILLOG pren com a referència els valors de la quantia d’arrendament (€/mes) per a cada municipi. Es prenen com a referència els índexs de lloguer d’habitatge de l’any 2018 oferits pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a 494 municipis dels 542 que hi ha a la Comunitat Valenciana.

Per tant, en el cas dels municipis xicotets dels quals no es disposa d’informació sobre el lloguer o no s’hi han tingut en compte, s’opta per utilitzar de referència el nivell comarcal, i s’agafen les dades disponibles d’un altre municipi que reunisca les condicions següents:

a) estar situat en la mateixa comarca;
b) ser el municipi més xicotet de la comarca en nombre d’habitants i amb dades de lloguer disponibles;
c) entre dos municipis de grandària semblant, cal considerar el que tinga un preu de lloguer més baix.
Es calcula el percentil 75 dels valors de les mitjanes de la quantia d’arrendament de tots els municipis, de manera que es considera que la quantia d’arrendament (€/mes) és de nivell alt si supera el valor del percentil 75 (350 €/mes) i, per tant, és un lloguer tensionat.

Així, els municipis amb lloguer tensionat tenen associat l’indicador ILLOG de nivell alt, al qual li correspon un coeficient de ponderació CLLOG. En la resta dels municipis es considera un indicador ILLOG de nivell normal. En la taula següent es mostren els valors del coeficient de ponderació CLLOG segons els nivells de l’indicador de lloguer tensionat ILLOG.
Coeficients de ponderació corresponents a l’indicador lloguer tensionat ILLOG

Indicador Nivell Coeficient de ponderació CLLOG
Lloguer tensionat ILLOG ALT 1,1
NORMAL 1


3r) Indicador de sisme ISIS
En els municipis amb més risc que hi haja persones que es queden sense llar després d’un sisme, s’hauria de proporcionar un nombre més elevat d’habitatges que complisquen la normativa sísmica.
El Pla especial enfront del risc sísmic de la Conselleria de Governació i Justícia de la Generalitat Valenciana, revisat el 5 de maig de 2015, conté el nombre d’edificis habitacionals que podrien quedar inhabitables després d’un sisme per a cada municipi, la qual cosa es pot traduir en nombre de llars a partir de la mitjana del nombre de persones per llar segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), igual a 2,47 a la Comunitat Valenciana.
Així, l’indicador de sisme ISIS pren com a referència el nombre de llars que podrien quedar inhabitables després d’un sisme per a cada municipi.
Aquest valor dividit entre el nombre total de llars de cada municipi permet obtindre el valor de l’indicador IS expressat en percentatge referenciat a cada un d’aquests, i així poder comparar el grau de necessitat d’habitatge a escala regional.
La mostra total d’indicadors IS es divideix en tercils, de manera que s’estableix una distribució proporcional per a obtindre els valors límit dels tres nivells per a l’indicador de sisme Is:

Nivell Indicador de sisme (%)
ALT ISIS > 19,55 %
MITJÀ 3,95 < ISIS 19,55 %
BAIX ISIS 3,95 %


Els tres nivells d’IS s’associen amb tres coeficients de ponderació CSIS.
La taula següent mostra els valors del coeficient de ponderació CSIS segons els nivells de l’indicador de sisme ISIS.

– Coeficients de ponderació corresponents a l’indicador a l’indicador de sisme IS

Indicador Nivell Coeficient de ponderació CSIS
Sisme ISIS ALT 1,2
MITJÀ 1,1
BAIX 1



4t) Indicador d’inundacions IIN
En els municipis amb més habitatges principals que puguen quedar inhabitables després d’una inundació, s’hauria de proporcionar un nombre més alt d’habitatges.
En el Pla especial enfront del risc d’inundacions (PERI) de la Comunitat Valenciana, redactat per l’Agència de Seguretat i Emergències de la Generalitat Valenciana, en coherència amb el Decret 201/2015, de 29 d’octubre, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), i revisat el setembre de 2020, s’han manejat el nombre d’habitatges principals, unifamiliars i plurifamiliars, que quedarien afectats després d’una inundació d’origen fluvial per a cada municipi.

El PERI inclou set nivells de perillositat, sis d’aquests com a combinació de tres nivells de freqüència o període de retorn (25, 100, 500 anys) i dos de calats o nivells d’aigua (> 0,80 m, 0,80 m). El seté es defineix com perillositat geomorfològica, que agrupa diferents tipus de processos morfològics del territori que poden originar un episodi d’inundació.
L’indicador d’inundacions IIN pren com a referència el nombre d’habitatges principals que quedarien afectats, a partir del qual s’estima el nombre d’habitatges principals que podrien quedar inhabitables. Per a fer-ho, es té en compte el calat, ja que és determinant per a estimar els danys i la perillositat geomorfològica.
Es realitzen els supòsits següents:
– En el cas de calat alt > 0,80 m, es considera que per a qualsevol freqüència o període de retorn de l’avinguda, freqüència alta (< 25 anys), mitjana (25-100 anys) i baixa (100-500 anys), tant en el cas d’habitatges principals unifamiliars com plurifamiliars, el 80 % d’aquests podrien quedar inhabitables;
– En el cas de calat baix 0,80 m, es considera que el 80 % dels habitatges principals unifamiliars afectats podrien quedar inhabitables; per als habitatges principals plurifamiliars s’estima que el nivell d’aigua podria deixar inhabitables el 80 % de les plantes baixes afectades. Atés que el nombre mitjà de plantes en edificis plurifamiliars a la Comunitat Valenciana és tres (Font: Institut Nacional d’Estadística), per al càlcul dels habitatges principals que podrien quedar inhabitables es considera un terç dels habitatges afectats.
– El cas de perillositat geomorfològica es tracta com si es produïren calats menors de 0,80 m.
Així, es calcula el total d’habitatges principals que podrien quedar inhabitables com la suma dels habitatges resultants segons els tres supòsits anteriors. El nombre d’habitatges principals que podrien quedar inhabitables dividit entre el nombre total d’habitatges principals de cada municipi permet obtindre el valor de l’indicador IIN expressat en percentatge referenciat a cada un d’aquests, i així poder comparar el grau de necessitat d’habitatge a escala regional.
La mostra total de municipis es divideix en tercils de manera que s’estableix una distribució proporcional per a obtindre els valors límit dels tres nivells per a l’indicador d’inundacions IIN:

Nivell Indicador d’inundacions (%)
ALT IIN > 6 %
MITJÀ 1 < IIN 6 %
BAIX IIN 1 %


Els tres nivells d’IIN s’associen amb tres coeficients de ponderació CIN. En la taula següent es mostren els valors del coeficient de ponderació CIN segons els nivells de l’indicador d’inundacions IIN.
Coeficients de ponderació corresponents a l’indicador d’inundacions IIN

Indicador Nivell Coeficient de ponderació CIN
Inundacions IIN ALT 1,2
MITJÀ 1,1
BAIX 1


Quart. Classificació de les àrees de necessitat d’habitatge (ANHA)

Els municipis amb índex ANHA ponderat es reparteixen en tercils, de manera que s’estableix una distribució proporcional dels municipis segons 3 nivells:
1r) Àrees de necessitat d’habitatge ponderat ALTA: es consideren àrees de necessitat d’habitatge ponderat alta aquells municipis amb un índex global superior a l’1,14 %.


Municipi Pond
(%)
Aspe 8,20
Pilar de la Horadada 8,05
Tollos 7,33
Monòver 6,66
Sollana 5,59
Gandia 5,52
Alacant 5,05
Vilamarxant 4,62
Alcúdia de Crespins, l’ 4,52
Paterna 4,48
Borriana 4,18
Vall d’Uixó, la 4,16
Manises 4,11
Alzira 4,06
Dénia 4,01
Aldaia 3,76
Burjassot 3,73
Silla 3,72
Algemesí 3,40
Castelló de la Plana 3,36
Benicarló 3,33
Alaquàs 3,30
Alcoi 3,27
Alfafar 3,21
Moncofa 3,14
Sant Vicent del Raspeig 3,13
Carlet 3,11
Nules 3,10
Almoradí 2,99
Vallanca 2,93
Quatretonda 2,90
Picassent 2,90
Carcaixent 2,81
Torrevieja 2,79
Benaguasil 2,77
San Miguel de Salinas 2,76
València 2,67
Vinaròs 2,63
Novelda 2,55
Paiporta 2,43
Moncada 2,41
Sagunt 2,39
Alberic 2,36
Sant Joan d’Alacant 2,33
Elda 2,32
Alfauir 2,25
Castelló 2,23
Elx 2,20
Casas Bajas 2,10
Requena 1,96
Tavernes Blanques 1,95
Sax 1,94
Riba-roja de Túria 1,89
Callosa de Segura 1,86
Agost 1,86
Massalavés 1,81
Petrer 1,80
Pinós, el 1,77
Santa Pola 1,74
Picanya 1,73
Vila-real 1,61
Torrent 1,61
Càrcer 1,57
Massamagrell 1,53
Quart de Poblet 1,49
Bétera 1,48
Benimuslem 1,47
Puig de Santa Maria, el 1,47
Xirivella 1,44
Ondara 1,43
Benagéber 1,41
Alcúdia, l’ 1,38
Bonrepòs i Mirambell 1,35
Tavernes de la Valldigna 1,28
Benejúzar 1,27
Beniarjó 1,27
Verger, el 1,26
Almiserà 1,26
Campello, el 1,26
Alcocer de Planes 1,22
Pedreguer 1,22
Albal 1,15
Pobla de Vallbona, la 1,14


2n) Àrees de necessitat d’habitatge ponderat MITJANA: es consideren àrees de necessitat d’habitatge ponderat mitjana aquells municipis amb un índex global superior al 0,27 % i inferior a l’1,14 %.

Municipi Pond.
(%)
Albalat de la Ribera 1,11
Alcudia de Veo 1.10
Mutxamel 1,01
Real de Gandia, el 0,99
Canals 0,98
Sanet y Negrals 0,97
Fanzara 0,96
Castalla 0,93
Domeño 0,91
Rojales 0,91
Nucia, la 0,86
Camp de Mirra, el 0,85
Alboraia 0,83
Oliva 0,82
Benidorm 0,80
Càlig 0,80
Utiel 0,77
Alcora, l’ 0,76
Pobla de Farnals, la 0,74
Biar 0,74
Xixona 0,73
Sot de Chera 0,72
Crevillent 0,72
Vall de Laguar, la 0,69
Orihuela 0,67
Museros 0,67
Benicolet 0,66
Almàssera 0,65
Olleria, l’ 0,65
Almassora 0,65
Alginet 0,64
Almussafes 0,64
Alfara del Patriarca 0,63
Ontinyent 0,63
Torrebaja 0,63
Cullera 0,62
Sant Joanet 0,62
Catarroja 0,59
Villena 0,59
Marines 0,54
Bellreguard 0,54
Formentera del Segura 0,53
Foios 0,53
Monforte del Cid 0,52
Benavites 0,52
Chiva 0,50
Tous 0,50
Montanejos 0,50
Dolores 0,47
Xàtiva 0,46
Font d’en Carròs, la 0,46
Benifaió 0,44
Gata de Gorgos 0,44
Massanassa 0,44
Jana, la 0,43
Xeraco 0,42
Santa Magdalena de Pulpis 0,42
Mislata 0,41
Peníscola 0,40
Alpuente 0,39
Llíria 0,39
Ayora 0,38
Albuixech 0,37
Benissanó 0,37
Senyera 0,35
Benilloba 0,34
Meliana 0,34
Alcublas 0,33
Orpesa 0,33
Benicàssim 0,33
Redován 0,33
Canet d’en Berenguer 0,32
Borriol 0,30
Potries 0,30
Bocairent 0,29
Favara 0,29
Xàbia 0,29
Benetússer 0,28
Ademuz 0,28
Sedaví 0,28
Barx 0,27
Rafelbunyol 0,27
Ribesalbes 0,27


3r) Àrees de necessitat d’habitatge ponderat BAIXA: es consideren àrees de necessitat d’habitatge ponderat baixa aquells municipis amb un índex global inferior al 0,27 %.

Municipi Pond.
(%)
Albalat dels Sorells 0,27
Polinyà del Xúquer 0,27
Albatera 0,26
Alcàsser 0,26
Guardamar del Segura 0,26
Montesinos, Los 0,26
Rafelcofer 0,26
Fondó de les Neus, el 0,25
Benirredrà 0,25
Alqueria de la Comtessa, l’ 0,24
Puçol 0,24
Godella 0,24
Muro de Alcoy 0,23
Venta del Moro 0,23
Montroi 0,22
Beniarbeig 0,22
Alborache 0,22
Cabanes 0,21
Godelleta 0,21
Vinalesa 0,21
Alcalalí 0,21
Alfarrasí 0,21
Palma de Gandía 0,20
Sant Joan de Moró 0,20
Benferri 0,20
Finestrat 0,20
Siete Aguas 0,20
Buñol 0,19
Vallada 0,19
Vilavella, la 0,19
Vall d’Alba 0,19
Algorfa 0,19
Beniparrell 0,19
Cox 0,18
Altea 0,18
Rocafort 0,17
Real 0,15
Genovés, el 0,14
Orba 0,14
Calp 0,14
Xeresa 0,14
Catral 0,14
Nàquera 0,13
Sant Mateu 0,13
San Antonio de Benagéber 0,13
Benissa 0,13
Vilallonga 0,13
Pedralba 0,13
Montserrat 0,12
Piles 0,12
Almoines 0,12
Daimús 0,12
Miramar 0,12
Llombai 0,12
Corbera 0,11
Callosa d’en Sarrià 0,11
Eliana, l’ 0,11
Vila Joiosa, la 0,11
Agullent 0,11
Simat de la Valldigna 0,10
Cocentaina 0,10
Busot 0,10
Rafal 0,09
Turís 0,09
Moixent 0,08
Onil 0,08
Villar del Arzobispo 0,08
Cheste 0,08
Aielo de Malferit 0,07
Alqueries, les 0,07
Onda 0,07
Torreblanca 0,07
Polop 0,07
Pobla Llarga, la 0,07
Bigastro 0,05
Alfàs del Pi, l’ 0,05
Almenara 0,05
Alcalà de Xivert 0,04
Banyeres de Mariola 0,04
San Fulgencio 0,04
Pego 0,03
Teulada 0,02


Cinqué. Llista de municipis en àrea d’influència ANHA
Els municipis en àrea d’influència ANHA són municipis contigus a un o més municipis que tenen àrees de necessitat d’habitatge.

En aquesta taula es recullen els municipis en àrees d’influència ANHA, així com els municipis contigus amb ANHA i el seu nivell corresponent.

Província Municipi en àrea d’influència ANHA Municipis ANHA colindants (1) Nivell ANHA de municipis colindants
València Ador Alfauir ALT
Gandia ALT
Palma de Gandía BAIX
Vilallonga BAIX
Potries MITJÀ
Alacant Agres Agullent BAIX
Cocentaina BAIX
Muro de Alcoy BAIX
Bocairent MITJÀ
València Aielo de Rugat Benicolet MITJÀ
Alacant Aigües Alacant ALT
el Campello ALT
Busot BAIX
Castelló Aín Alcudia de Veo ALT
València Albaida Agullent BAIX
Aielo de Malferit BAIX
Muro de Alcoy BAIX
l’Olleria MITJÀ
València Albalat dels Tarongers Sagunt ALT
Nàquera BAIX
València Alcàntera de Xúquer Càrcer ALT
Xàtiva MITJÀ
Alacant Alfafara Agullent BAIX
Bocairent MITJÀ
Ontinyent MITJÀ
València Alfara de la Baronia Sagunt ALT
València Alfarp Carlet ALT
Picassent ALT
Llombai BAIX
Alginet MITJÀ
Benifaió MITJÀ
Castelló Alfondeguilla la Vall d’Uixó ALT
Sagunt ALT
València Algar de Palancia Sagunt ALT
València Algímia d’Alfara Sagunt ALT
Castelló Algimia de Almonacid Alcudia de Veo ALT
Alacant Algueña el Pinós ALT
Orihuela MITJÀ
Castelló Altura Alcublas MITJÀ
Llíria MITJÀ
Marines MITJÀ
València Andilla Villar del Arzobispo BAIX
Alcublas MITJÀ
Llíria MITJÀ
València Anna Xàtiva MITJÀ
València Antella Alberic ALT
Alzira ALT
Càrcer ALT
Castelló Arañuel Montanejos MITJÀ
València Aras de los Olmos Alpuente MITJÀ
Castelló Argelita Fanzara MITJÀ
Castelló Artana Alcudia de Veo ALT
la Vall d’Uixó ALT
Nules ALT
Onda BAIX
València Atzeneta d’Albaida Muro de Alcoy BAIX
Castelló Ayódar Fanzara MITJÀ
València Barxeta Quatretonda ALT
el Genovés BAIX
Simat de la Valldigna BAIX
Xàtiva MITJÀ
València Bèlgida Muro de Alcoy BAIX
València Bellús l’Olleria MITJÀ
Xàtiva MITJÀ
Alacant Beneixama Banyeres de Mariola BAIX
Biar MITJÀ
el Camp de Mirra MITJÀ
València Beneixida
Castelló ALT
Xàtiva MITJÀ
València Benicull de Xúquer Alzira ALT
Corbera BAIX
Polinyà de Xúquer BAIX
Alacant Benidoleig Pedreguer ALT
Alcalalí BAIX
Beniarbeig BAIX
Orba BAIX
Sanet y Negrals MITJÀ
València Benifairó de la Valldigna Alzira ALT
Tavernes de la Valldigna ALT
Simat de la Valldigna BAIX
Xeraco MITJÀ
València Benifairó de les Valls Sagunt ALT
Alacant Benifallim Alcoi ALT
València Beniflá Beniarjó ALT
Palma de Gandía BAIX
la Font d’en Carròs MITJÀ
Potries MITJÀ
València Benigànim Quatretonda ALT
el Genovés BAIX
Xàtiva MITJÀ
Alacant Benigembla la Vall de Laguar MITJÀ
Alacant Benijófar Formentera del Segura MITJÀ
Rojales MITJÀ
Alacant Benillup Cocentaina BAIX
Alacant Benimantell Finestrat BAIX
Polop BAIX
Alacant Benimarfull Alcocer de Planes ALT
Cocentaina BAIX
Muro de Alcoy BAIX
Alacant Benimeli Dénia ALT
Beniarbeig BAIX
Verger, el MITJÀ
Sanet y Negrals MITJÀ
València Benimodo Alberic ALT
Alzira ALT
Carlet ALT
l’Alcúdia ALT
Massalavés ALT
Tous MITJÀ
València Benissoda Agullent BAIX
València Benissuera Alfarrasí MITJÀ
Alacant Poble Nou de Benitatxell, el Teulada BAIX
Xàbia MITJÀ
Castelló Benlloc Alcalà de Xivert BAIX
Cabanes BAIX
Torreblanca BAIX
Vall d’Alba BAIX
Castelló Betxí Nules ALT
Vila-real ALT
Onda BAIX
València Bicorp Ayora MITJÀ
Alacant Bolulla Callosa d’en Sarrià BAIX
València Bufali Muro de Alcoy BAIX
l’Olleria MITJÀ
València Bugarra Cheste BAIX
Pedralba BAIX
Llíria MITJÀ
València Calles Domeño MITJÀ
València Camporrobles Utiel MITJÀ
Castelló Canet lo Roig la Jana MITJÀ
Alacant Cañada Biar MITJÀ
el Camp de Mirra MITJÀ
Villena MITJÀ
València Casas Altas Casas Bajas ALT
Vallanca ALT
Ademuz MITJÀ
València Casinos Villar del Arzobispo BAIX
Llíria MITJÀ
Alacant Castell de Castells la Vall de Laguar MITJÀ
València Castellonet de la Conquesta Alfauir ALT
Almiserà ALT
Vilallonga BAIX
València Castielfabib Vallanca ALT
Ademuz MITJÀ
Torrebaja MITJÀ
València Catadau Carlet ALT
Llombai BAIX
Tous MITJÀ
València Caudete de las Fuentes Requena ALT
Venta del Moro BAIX
Utiel MITJÀ
València Cerdà Canals ALT
Xàtiva MITJÀ
Castelló Cervera del Maestre Sant Mateu BAIX
Càlig MITJÀ
la Jana MITJÀ
Peníscola MITJÀ
Santa Magdalena de Pulpis MITJÀ
València Chelva Benagéber ALT
Requena ALT
Alpuente MITJÂ
Domeño MITJÀ
Utiel MITJÀ
València Chera Requena ALT
Siete Aguas BAIX
Sot de Chera MITJÀ
Castelló Xilxes la Vall d’Uixó ALT
Moncofa ALT
València Chulilla Villar del Arzobispo BAIX
Sot de Chera MITJÀ
Castelló Cirat Montanejos MITJÀ
València Cofrentes Requena ALT
Castelló Cortes de Arenoso Montanejos MITJÀ
València Cortes de Pallás Requena ALT
Castelló Costur Sant Joan de Moró BAIX
l’Alcora MITJÀ
València Cotes Càrcer ALT
Alacant Daya Nueva Almoradí ALT
Dolores MITJÀ
Formentera del Segura MITJÀ
Rojales MITJÀ
Alacant Daya Vieja San Fulgencio BAIX
Dolores MITJÀ
Formentera del Segura MITJÀ
València Dos Aguas Alborache BAIX
Llombai BAIX
Montroi BAIX
Turís BAIX
Tous MITJÀ
Alacant el Castell de Guadalest Callosa d’en Sarrià BAIX
Polop BAIX
Alacant el Palomar Muro de Alcoy BAIX
Alfarrasí MITJÀ
l’Olleria MITJÀ
Alacant el Ràfol d’Almúnia Dénia ALT
Pego BAIX
Alacant els Poblets Dénia ALT
el Verger MITJÀ
València Emperador Museros MITJÀ
València Enguera Moixent BAIX
Vallada BAIX
Ayora MITJÀ
Xàtiva MITJÀ
Castelló Eslida Alcudia de Veo ALT
Castelló Espadilla Fanzara MITJÀ
València Estivella Sagunt ALT
València Estubeny Xàtiva MITJÀ
València Faura Sagunt ALT
Benavites MITJÀ
Castelló Figueroles l’Alcora MITJÀ
València Fontanars dels Alforins Banyeres de Mariola BAIX
Moixent BAIX
el Camp de Mirra MITJÀ
Ontinyent MITJÀ
Villena MITJÀ
València Fortaleny Corbera BAIX
Cullera MITJÀ
Castelló Fuente la Reina Montanejos MITJÀ
València Fuenterrobles Venta del Moro BAIX
Utiel MITJÀ
Alacant Gaianes Alcocer de Planes ALT
Muro de Alcoy BAIX
València Gátova Marines MITJÀ
València Gavarda Alberic ALT
Càrcer ALT
Castelló ALT
València Gestalgar Cheste BAIX
Siete Aguas BAIX
Sot de Chera MITJÀ
València Gilet Sagunt ALT
Alacant Gorga Cocentaina BAIX
Benilloba MITJÀ
Alacant Granja de Rocamora Callosa de Segura ALT
Benferri BAIX
Cox BAIX
Albatera MITJÀ
Orihuela MITJÀ
Redován MITJÀ
València Guadasséquies Alfarrasí MITJÀ
l’Olleria MITJÀ
Xàtiva MITJÀ
València Guadassuar Algemesí ALT
Alzira ALT
Carlet ALT
l’Alcúdia ALT
Massalavés ALT
Alginet MITJÀ
Tous MITJÀ
València Guardamar de la Safor Gandia ALT
Daimús BAIX
Miramar BAIX
Bellreguard MITJÀ
Castelló Higueruelas Villar del Arzobispo BAIX
Domeño MITJÀ
Alacant Hondón de los Frailes el Fondó de les Neus BAIX
Albatera MITJÀ
Orihuela MITJÀ
Alacant Ibi Alcoi ALT
Onil BAIX
Castalla MITJÀ
Xixona MITJÀ
Alacant Jacarilla Benejúzar ALT
Bigastro BAIX
Orihuela MITJÀ
València Jarafuel Ayora MITJÀ
Castelló Jérica Alcublas MITJÀ
València la Font de la Figuera Moixent BAIX
Villena MITJÀ
València la Granja de la Costera Canals ALT
Xàtiva MITJÀ
Castelló la Llosa la Vall d’Uixó ALT
Almenara BAIX
València la Llosa de Ranes Castelló ALT
Xàtiva MITJÀ
València la Pobla del Duc Quatretonda ALT
Castelló la Pobla Tornesa Cabanes BAIX
Benicàssim MITJÀ
Borriol MITJÀ
Alacant la Romana Aspe ALT
el Pinós ALT
Monòver ALT
Novelda ALT
el Fondó de les Neus BAIX
Castelló la Salzadella Alcalà de Xivert BAIX
Sant Mateu BAIX
Santa Magdalena de Pulpis MITJÀ
Alacant la Vall de Gallinera Vilallonga BAIX
Alacant la Vall d’Ebo Orba BAIX
Pego BAIX
la Vall de Laguar MITJÀ
València La Yesa Alpuente MITJÀ
Alacant l’Alqueria d’Asnar Cocentaina BAIX
Muro de Alcoy BAIX
Alacant l’Atzúbia Pego BAIX
Vilallonga BAIX
Oliva MITJÀ
València l’Énova la Pobla Llarga BAIX
Xàtiva MITJÀ
Castelló les Coves de Vinromà Alcalà de Xivert BAIX
València Llanera de Ranes Canals ALT
Xàtiva MITJÀ
València Llaurí Alzira ALT
Corbera BAIX
Cullera MITJÀ
Favara MITJÀ
Alacant Llíber Pedreguer ALT
Benissa BAIX
Gata de Gorgos MITJÀ
València Llocnou de la Corona Alfafar ALT
Sedaví MITJÀ
València Llocnou de Sant Jeroni Almiserà ALT
Vilallonga BAIX
València Llocnou d’en Fenollet el Genovés BAIX
Xàtiva MITJÀ
Castelló Llucena Fanzara MITJÀ
l’Alcora MITJÀ
València Llutxent Almiserà ALT
Gandia ALT
Quatretonda ALT
Benicolet MITJÀ
Alacant l’Orxa Vilallonga BAIX
València Loriguilla Requena ALT
Riba-roja de Túria ALT
Cheste BAIX
Domeño MITJÀ
Sot de Chera MITJÀ
València Losa del Obispo Villar del Arzobispo BAIX
Domeño MITJÀ
València Macastre Alborache BAIX
València Manuel Castelló ALT
la Pobla Llarga BAIX
Sant Joanet MITJÀ
Senyera MITJÀ
Xàtiva MITJÀ
València Massalfassar Massamagrell ALT
València ALT
Albuixech MITJÀ
Museros MITJÀ
Castelló Matet Alcudia de Veo ALT
València Millares Tous MITJÀ
Alacant Millena Cocentaina BAIX
Castelló Montán Montanejos MITJÀ
València Montaverner Alfarrasí MITJÀ
València Montesa Canals ALT
l’Alcúdia de Crespins ALT
Aielo de Malferit BAIX
Vallada BAIX
Xàtiva MITJÀ
València Montitxelvo Benicolet MITJÀ
Alacant Murla Alcalalí BAIX
Orba BAIX
la Vall de Laguar MITJÀ
València Navarrés Tous MITJÀ
València Novetlè Xàtiva MITJÀ
València Olocau Llíria MITJÀ
Marines MITJÀ
Alacant Orxeta Finestrat BAIX
la Vila Joiosa BAIX
València Otos Muro de Alcoy BAIX
València Palmera l’Alqueria de la Comtessa BAIX
Miramar BAIX
Piles BAIX
Bellreguard MITJÀ
Alacant Parcent Alcalalí BAIX
Alacant Penàguila Alcoi ALT
Cocentaina BAIX
Benilloba MITJÀ
València Petrés Sagunt ALT
València Pinet Gandia ALT
Quatretonda ALT
Alacant Planes Alcocer de Planes ALT
Castelló Puebla de Arenoso Montanejos MITJÀ
València Puebla de San Miguel Ademuz MITJÀ
València Quart de les Valls Sagunt ALT
Almenara BAIX
València Quartell Sagunt ALT
Almenara BAIX
Benavites MITJÀ
València Quesa Ayora MITJÀ
Tous MITJÀ
València Rafelguaraf Carcaixent ALT
la Pobla Llarga BAIX
Xàtiva MITJÀ
Alacant Relleu Alacant ALT
Busot BAIX
Xixona MITJÀ
València Riola Corbera BAIX
Polinyà de Xúquer BAIX
València Rotglà i Corberà Xàtiva MITJÀ
València Ròtova Alfauir ALT
Palma de Gandía BAIX
Alfauir ALT
Almiserà ALT
Palma de Gandía BAIX
Castelló Sacañet Alcublas MITJÀ
Alacant Sagra Pego BAIX
Alacant Salinas Elda ALT
Monòver ALT
Sax ALT
Villena MITJÀ
Alacant San Isidro Callosa de Segura ALT
Albatera MITJÀ
Crevillent MITJÀ
Castelló Sant Jordi Càlig MITJÀ
València Segart Nàquera BAIX
Castelló Sella Finestrat BAIX
Alacant Sellent Càrcer ALT
Xàtiva MITJÀ
València Sempere Alfarrasí MITJÀ
Alacant Senija Benissa BAIX
Gata de Gorgos MITJÀ
València Serra Bétera ALT
Nàquera BAIX
Castelló Serra d’en Galceran, la Vall d’Alba BAIX
València Sinarcas Benagéber ALT
Utiel MITJÀ
Castelló Soneja Sagunt ALT
València Sueca Sollana ALT
València ALT
Polinyà de Xúquer BAIX
Albalat de la Ribera MITJÀ
Cullera MITJÀ
Castelló Suera Alcudia de Veo ALT
Fanzara MITJÀ
València Sumacàrcer Alzira ALT
Tous MITJÀ
Castelló Tales Alcudia de Veo ALT
Onda BAIX
Fanzara MITJÀ
Alacant Tàrbena Alcalalí BAIX
Callosa d’en Sarrià BAIX
València Teresa de Cofrentes Ayora MITJÀ
València Terrateig Almiserà ALT
Vilallonga BAIX
Benicolet MITJÀ
Alacant Tibi Agost ALT
Alacant ALT
Sant Vicent del Raspeig ALT
Castalla MITJÀ
Xixona MITJÀ
València Titaguas Alpuente MITJÀ
Alacant Tormos Orba BAIX
Pego BAIX
Sanet y Negrals MITJÀ
València Torrella Canals ALT
Xàtiva MITJÀ
Alacant la Torre de les Maçanes Alcoi ALT
Xixona MITJÀ
València Torres Torres Sagunt ALT
Castelló Traiguera la Jana MITJÀ
València Tuéjar Benagéber ALT
Castelló les Useres Vall d’Alba BAIX
Castelló Vallat Fanzara MITJÀ
València Vallés Canals ALT
Xàtiva MITJÀ
Castelló Vilafamés Cabanes BAIX
Sant Joan de Moró BAIX
Vall d’Alba BAIX
Borriol MITJÀ
Castelló Vilanova d’Alcolea Alcalà de Xivert BAIX
Castelló Villamalur Alcudia de Veo ALT
València Villargordo del Cabriel Venta del Moro BAIX
Alacant Xaló Alcalalí BAIX
Altea BAIX
Benissa BAIX
Callosa d’en Sarrià BAIX
Castelló Xert Sant Mateu BAIX
la Jana MITJÀ
València Yátova Requena ALTA
Alborache BAIX
Buñol BAIX
València Zarra Ayora MITJÀ


Sisé. Municipis de la Comunitat Valenciana que presenten risc de despoblament
Es consideren inclosos en el Catàleg d’àrees de necessitat d’habitatge els municipis de la Comunitat Valenciana que presenten risc de despoblament i com a tals la Presidència de la Generalitat els incloga en les corresponents resolucions sobre l’assignació de la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana corresponent a cada exercici pressupostari, de conformitat amb el que estableix el Decret 182/2018, de 10 d’octubre, del Consell, pel qual es regula la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana.