ORDRE de 29 de març de 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 3727 de 10.04.2000 | |
| Número identificador: | 2000/F2714 | |
| Referència Base de Dades: | 1170/2000 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 10.04.2000 Data de fi de vigència: 24.02.2010 Notes: Es fa públic el codi de bones pràctiques agràries de la Comunitat Valenciana, per a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari. - Veure directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre i Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fons agràries (BOE núm. 61, de l'11 de març de 1996). Aquesta disposició està afectada per: Derogada per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca i Alimentació Grup temàtic: Legislació, Reglamentació Matèries: Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: tècnica de conreu, agricultura biològica, control de qualitat
ORDRE de 29 de març de 2000, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Codi Valencià de Bones Pràctiques Agràries. [2000/F2714]
En la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, es fa referència a la protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. El trasllat d'aquesta directiva a l'ordenament jurídic espanyol es va fer per mitjà del Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, en el qual s'estableix, en l'article 5, que els òrgans competents de les comunitats autònomes elaboraran codis de bones pràctiques agràries que els agricultors podran aplicar de forma voluntària, a fi de reduir la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari. L'objectiu prioritari és oferir una informació que, d'una banda, evite l'ús inadequat d'adobs nitrogenats, bé per excessos en les quantitats aportades o per èpoques incorrectes d'aplicació, i, de l'altra banda, restringisca l'abocament incontrolat de líquids generats en les instal·lacions ramaderes intensives, ja que ambdós factors són causa d'aquesta contaminació, sense que s'haja de descartar aportacions produïdes per altres agents.
Aquest codi pretén que el sector agrari valencià obtinga les seues produccions per mitjà de sistemes de conreu que siguen compatibles amb la conservació del medi ambient, i que eviten, en la mesura del possible, la contaminació del medi natural. Així mateix, l'extensió de pràctiques que tendeixen a augmentar l'eficiència de la utilització dels fertilitzants en disminuirà quantitativament l'aportació, produirà un estalvi efectiu en els costos de producció i millorarà la qualitat de les collites, cosa que comportarà un augment de la competitivitat de les explotacions.
Per tot això, tenint en compte l'obligació per part de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de divulgar-ne el contingut, a més de considerar-ne oportú, per raons d'interés públic, el coneixement general, i fent ús de les atribucions conferides per mitjà de l'article 35 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de Govern Valencià (DOGV núm. 138, de 30.12.1983),
ORDENE
Fer públic el Codi de Bones Pràctiques Agràries de la Comunitat Valenciana per a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats d'origen agrari, en el qual s'estableixen les recomanacions que s'especifiquen a continuació:
Article 1. Tipus de fertilitzants nitrogenats recomanats en les zones vulnerables i comportament en el sòl
a) Adobs minerals
a-1) Nítrics: es consideren en aquest grup els adobs el nitrogen dels quals es troba exclusivament en forma de nitrats (annex I).
Com que l'ió nitrat (N0-3) és molt mòbil al sòl, està exposat a ser arrossegat i desplaçat de la zona radicular, com a conseqüència dels fenòmens de lixiviació i escorriment que provoca l'excés d'aigua.
D'altra banda, l'ió nitrat és absorbit per les arrels de les plantes de manera immediata i, per això, els adobs nítrics s'han d'utilitzar en els moments en què els conreus mostren una major capacitat d'assimilació d'aquest ió.
a-2) Amoniacals: en aquest grup s'inclouen els adobs el nitrogen dels quals es troba en forma d'amoni (annex I).
L'ió amoni (NH +4) és retingut pel complex d'intercanvi catiònic del sòl i, per això, és menys lixiviable que el nitrat. Aquesta retenció depén del tipus de sòl, i és més alta en els argilosos que en els arenosos.
La major part del nitrogen amoniacal és absorbit per les arrels de les plantes després de la conversió de l'ió amoni en nitrat, per mitjà de l'acció de determinats microorganismes del sòl que realitzen la nitrificació.
Per això, l'absorció dels adobs amoniacals sol ser més lenta que la dels nítrics, i la seua acció més retardada, de manera que poden aplicar-se en períodes de moderada capacitat d'assimilació de nitrogen per la planta.
a-3) Nitricoamoniacals: aquests adobs contenen part del seu nitrogen en forma nítrica i part en forma amoniacal (annex I).
Per això, posseeixen les característiques dels dos grups anteriors i l'efecte és, en certa manera, intermedi entre el que exerceixen els dos tipus de compostos.
a-4) Ureics: la urea, que és el producte fonamental d'aquest grup, no és per si mateixa directament assimilable per les plantes i s'ha de descompondre per produir ió amoni, el qual es transforma posteriorment en nitrat, absorbible per les arrels.
La urea és un compost molt soluble en aigua i amb una gran mobilitat en el sòl.
a-5) D'alliberament lent: aquest grup comprén productes molt diversos, que posseeixen un alt contingut de nitrogen. Entre aquests poden destacar els productes amb una baixa solubilitat inherent, com ara alguns polímers de la urea, o els granulats recoberts amb una pel·lícula la permeabilitat de la qual augmenta a mesura que es degrada en el sòl. També s'hi poden incloure els adobs que porten addicionats inhibidors de la nitrificació, que retarden la transformació de l'ió amoni en nitrat.
Amb aquests adobs, l'aportació de nitrogen es fa de manera més regular i contínua, i d'aquesta manera s'adapta millor al ritme d'absorció d'aquest element pels conreus i es redueixen les pèrdues per lixiviació.
Els efectes sobre el sòl dels diferents adobs nitrogenats minerals s'exposen en l'annex I, i l'elecció segons el tipus de sòl s'exposa en l'annex II.
b) Adobs orgànics
Dins d'aquest apartat s'agrupa una sèrie de productes de naturalesa orgànica, molt heterogenis, que poden utilitzar-se com a fertilitzants o adobs del sòl.
En l'annex III s'exposen els principals adobs orgànics, com també els valors entre els quals sol oscil·lar la seua riquesa en nitrogen i el percentatge d'aquest que es mineralitza durant el primer any, després de l'aplicació.
La major part d'aquests prové dels residus dels animals que es crien a les granges o explotacions ramaderes, encara que també es consideren els composts procedents de la transformació dels residus sòlids urbans i els llots de les depuradores.
Per poder ser absorbit per les arrels, el nitrogen contingut en les molècules orgàniques d'aquests productes complexos s'ha de mineralitzar, és a dir, transformar-se en formes inorgàniques a través de diversos processos de degradació propiciats pels agents químics i biològics que actuen en el sòl. La velocitat amb què es produeix la mineralització del nitrogen orgànic és molt variable segons el producte i depén també de la naturalesa del sòl i de la seua temperatura, humitat, etc. No obstant això, aquest és un procés relativament lent i, per tant, l'alliberament d'ions inorgànics per part de la matèria orgànica és molt pausat en comparació amb els adobs minerals.
A l'efecte, s'entén com a:
Lixiviació. La lixiviació o llavat del nitrat és l'arrossegament d'aquest per l'aigua del sòl que percola més avall de la zona radicular de les plantes. Aquest procés és el que produeix la contaminació de les aigües subterrànies per nitrat, ja que, en general, una vegada que aquest deixa d'estar a l'abast de les arrels, continua el moviment descendent cap als aqüífers sense a penes cap transformació química o biològica.
Escorriment. L'escorriment d'aigua en els sòls agrícoles és el flux de l'aigua sobre la superfície del sòl, de manera que no es filtra, sinó que flueix normalment cap a terrenys més baixos o cursos superficials d'aigua. Es produeix com a conseqüència de pluges o regs excessius. Si l'escorriment es produeix poc després d'un adobament nitrogenat, les pèrdues de nitrogen poden ser importants.
Article 2. Dosis recomanades per a l'aplicació d'adobs nitrogenats en diversos conreus
La dosi d'adobament nitrogenat per a un conreu determinat s'estableix d'acord amb les necessitats d'aquest intentant, d'una banda, evitar mancances d'aquest element que afecten el desenvolupament normal de les plantes i, d'altra banda, aconseguir un equilibri òptim entre el rendiment i la qualitat de la collita. Òbviament, cal evitar les aportacions excessives de nitrogen, ja que poden provocar efectes adversos sobre el conreu i, a més a més, els excedents de nitrats, que no arriben a ser absorbits per les arrels s'exposen a ser llavats per les aigües.
En l'annex IV s'indiquen les quantitats de nitrogen que es consideren òptimes per cobrir les necessitats dels principals conreus de les zones vulnerables de la Comunitat Valenciana. Els intervals de valors que s'hi exposen en cada cas són conseqüència de la variabilitat generada per la diversitat de varietats, densitats de plantació, modalitats en el maneig del conreu, rendiments, etc.
No obstant això, en les zones vulnerables no s'han de sobrepassar les dosis màximes establides per a cada espècie i sistema de reg.
Quan s'apliquen fertilitzants orgànics en zones vulnerables, s'estableix la condició de no aportar-ne al sòl una quantitat el contingut en nitrogen dels quals supere els 210 kg per hectàrea i any. Això no obstant, per al càlcul de la dosi suplementària d'adobament mineral es considerarà únicament la fracció de nitrogen mineralitzada anualment (annex III).
Article 3. Determinació de la dosi d'adobament nitrogenat mineral
La quantitat d'adob nitrogenat mineral que s'ha d'aplicar al terreny s'establirà per la diferència entre les dosis d'adobament indicades (annex IV) i el nitrogen assimilable aportat al sòl per altres fonts. El nitrogen disponible pels conreus procedeix de les fraccions següents:
1r) Nitrogen inorgànic (soluble i intercanviable) en el sòl a l'inici del conreu.
2n) Nitrogen procedent de la mineralització neta de la matèria orgànica (humus) que es troba en el sòl de manera natural (annex V).
3r) Nitrogen mineralitzat a partir dels fertilitzants i adobs orgànics (annex III).
4t) Nitrogen aportat per l'aigua de reg, que depén principalment de la concentració de nitrat i del volum subministrat (annex VI).
Per tant, el nitrogen aplicat en forma de fertilitzants minerals haurà de complementar les aportacions estimades de les fraccions anteriors, fins a completar la dosi de nitrogen que es considera òptima.
Tot això requereix la realització periòdica d'anàlisis de sòls i aigües, com també dels materials orgànics que s'incorporen al terreny.
Article 4. Èpoques adequades per a l'aplicació dels adobs nitrogenats minerals i selecció del tipus d'adob.
Una vegada fixada la dosi, es recomana fraccionar les aportacions per tal de maximitzar l'eficiència de la utilització del nitrogen per part del conreu i, per tant, minimitzar les pèrdues per llavat.
a) Hortalisses i tubercles
Carxofa. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen mineral en forma de nitrogen amoniacal.
La resta de nitrogen s'haurà d'aportar en superfície en forma nitricoamoniacal, almenys quatre vegades: estat de tres-quatre fulles, iniciació dels primers capítols en la primera i segona brotada i inici de la recol·lecció en la primera i segona brotada.
En el reg localitzat es realitzaran aportacions, almenys setmanals, en forma de nitrogen nitricoamoniacal.
Ceba. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. La resta del nitrogen s'ha d'aplicar abans de la formació dels bulbs, en una o dues aplicacions en forma nítrica.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals, i aportar-ne la major part, abans de la bulbificació, en forma nitricoamoniacal.
Encissam. Una part del nitrogen s'aportarà en l'adobament de fons en forma amoniacal. La resta s'aplicarà, almenys, en dues vegades en forma de nitrogen nitricoamoniacal, i caldrà realitzar-ne l'última uns 30 dies abans de la recol·lecció.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen en aplicacions, almenys, setmanals en forma nitricoamoniacal, segons el ritme de creixement del conreu.
Meló i meló d'Alger. En l'adobament de fons, cal aportar una part del nitrogen en forma amoniacal. En l'adobament de superfície cal realitzar, almenys, dues aplicacions a partir del quallat dels primers fruits, en forma nítrica.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Tomaca. En l'adobament de fons, cal aportar-ne una part en forma amoniacal. En l'adobament de superfície, cal aplicar la resta del nitrogen, almenys, en tres aplicacions a partir del quallat del primer pomell, en forma amoniacal, nítrica o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, cal fraccionar el nitrogen, almenys, en aplicacions setmanals en forma nitricoamoniacal o nítrica.
Creïlla. En l'adobament de fons, cal aportar els adobs orgànics, ja que aquest conreu respon molt bé a les aportacions de matèria orgànica, juntament amb una part del nitrogen mineral en forma amoniacal.
La resta del nitrogen s'haurà d'aportar en superfície, almenys, en dues aplicacions, preferentment en forma de nitrogen amoniacal o nitricoamoniacal.
En el reg localitzat, el nitrogen es fraccionarà en aplicacions almenys setmanals, des de l'emergència fins a unes dues setmanes abans de la recol·lecció, i s'utilitzarà en la forma nitricoamoniacal.
b) Cítrics i fruiters
Les èpoques més adequades per a efectuar l'adobament nitrogenat són la primavera i l'estiu, per a aprofitar els períodes de major capacitat d'absorció radicular. Es recomana no fertilitzar a la tardor i a l'hivern.
En les plantacions regades per inundació, l'adobament nitrogenat s'haurà de fraccionar, com a mínim, en dues aportacions, una a la primavera i l'altra a l'estiu, llevat dels terrenys marcadament arenosos on s'aplicarà, almenys, en tres fraccions distribuïdes entre els dos períodes.
En qualsevol cas, es recomana aportar el nitrogen amb el major grau de fraccionament possible, especialment en sòls molt permeables o poc profunds.
En general, per a cítrics i fruiters es recomanen formes amoniacals o nitricoamoniacals a la primavera, i nitricoamoniacals o nítriques a l'estiu.
La fertilització en plantacions amb sistema de reg localitzat s'efectuarà preferentment per mitjà de formes nítriques o nitricoamoniacals solubles en l'aigua de reg. Aquestes es dosificaran amb una freqüència alta, que haurà de ser com a mínim setmanal.
Article 5. Recomanacions per a l'aplicació dels fertilitzants
En conreus amb reg localitzat, la fertilització s'efectuarà dissolent els adobs en l'aigua de reg i aplicant-los al sòl a través d'aquesta, els quals es dosificaran fraccionadament, durant el període d'activitat vegetativa de les plantes.
En el reg per inundació, els adobs s'aplicaran amb el sòl en saó i se soterraran immediatament a través d'una llaurada. Aquest sistema és preferible a la incorporació al terreny a través d'un reg ja que, d'aquesta manera, es poden produir pèrdues de nutrients per llavat, o una distribució deficient d'aquests per arrossegament superficial.
En les plantacions de secà, els adobaments s'incorporaran al terreny amb una llaurada, aprofitant la saó posterior a una precipitació. Aquesta pràctica és especialment important en les parcel·les amb pendents pronunciats, a fi d'evitar l'arrossegament dels compostos fertilitzants per la pluja.
És molt convenient també seleccionar els adobs d'acord amb la seua naturalesa química, per tal que provoque els menys efectes adversos possibles sobre l'estructura i pH del sòl, com també que no provoquen efectes tòxics en les plantes (annex I). Això és degut al fet que determinades alteracions de les característiques fisicoquímiques del sòl o els efectes depressius sobre l'estat fisiològic de la planta, especialment si repercuteixen en el seu sistema radicular, poden causar una inhibició de la capacitat d'absorció d'ions nitrat, amb la qual cosa aquests queden exposats a patir pèrdues majors.
Article 6. Recomanacions per a efectuar el reg
L'execució correcta de la pràctica del reg és fonamental per a reduir la contaminació per nitrats, ja que una aportació excessiva d'aigua o una distribució deficient d'aquesta poden causar l'arrossegament d'aquests ions a les capes profundes del sòl, on no poden ser absorbits per les arrels de les plantes.
El volum d'aigua que cal aportar en el reg s'haurà de calcular com la diferència entre les necessitats d'aigua del conreu i la precipitació efectiva. Al seu torn, les necessitats d'aigua es basaran en l'evapotranspiració del conreu (ETc) determinada com a producte de l'evapotranspiració de referència (ETo) pel coeficient de conreu (Kc).
La dosi d'aigua per unitat de superfície utilitzada en cada reg i la freqüència d'aquests s'hauran d'ajustar a la capacitat de retenció d'humitat del terreny, a fi d'evitar les pèrdues d'aigua en profunditat i la consegüent lixiviació de nutrients.
Caldrà utilitzar la tècnica de reg que garantisca la màxima eficiència en la utilització de l'aigua, tenint en compte les condicions de la parcel·la.
En el reg per inundació, la llargària dels bancals i el seu pendent s'hauran d'adaptar a la textura del terreny i al mòdul de reg, per tal d'aconseguir la màxima uniformitat possible en la distribució de l'aigua. En aquest sistema de reg es recomana no utilitzar bancals amb una llargària superior als 120 metres en sòls argilencs i 75 metres en els arenosos. En els terrenys de naturalesa argilosa convé que el pendent del terreny, en el sentit del reg, s'aproxime al 0,5 per mil, mentre que en els arenosos pot arribar al 2 per mil. No és aconsellable fer servir mòduls de reg superiors a 40 litres/segon.
En el reg per degoteig, la quantitat d'emissors per arbre, el volum d'aigua aportat per cadascun d'aquests i la freqüència de reg s'establirà d'acord amb la textura del terreny, de manera que s'aconseguisca una superfície mullada a la profunditat radicular efectiva suficient per al conreu (normalment es consideren valors pròxims al 50% de l'àrea ombrejada en els arbres fruiters i pròxims al 80% en les hortalisses) i s'eviten problemes de saturació d'humitat o de pèrdues d'aigua en profunditat.
En el reg localitzat, el coeficient d'uniformitat del sector de reg (eficiència d'aplicació) haurà de superar el valor del 85%.
Article 7. Capacitat dels tancs d'emmagatzematge de fem i mesures per a evitar la contaminació de les aigües per escorriment i filtració de líquids procedents de fems i purins
Cal considerar dos punts essencials:
a) El volum d'emmagatzematge, en general, haurà de permetre contenir, com a mínim, els efluents del bestiar produïts en el període en què la seua distribució és desaconsellable.
En les zones declarades vulnerables, les èpoques d'incorporació d'adobs orgànics és quasi contínua a causa de l'existència de conreus d'hortalisses, cítrics i fruiters. Per això, s'estableix un període d'emmagatzematge mínim de tres mesos.
A l'efecte de càlcul de la capacitat d'emmagatzematge, en l'annex VII s'indiquen les quantitats de dejeccions sòlides i líquides segons el tipus de bestiar.
b) El sistema de recollida de líquids i purins i també les instal·lacions per emmagatzemar-los han de ser estancs, de manera que s'eviten els abocaments directes al medi natural.
Disposició addicional
Primera
A fi d'informar i formar els agricultors sobre les bones pràctiques agràries per prevenir i corregir la contaminació de les aigües causada pels nitrats d'origen agrari, es prendran les mesures següents, adreçades a difondre el contingut d'aquest codi:
· Informació a les organitzacions agràries.
· Divulgació per mitjà d'articles de premsa i programes de ràdio i televisió.
· Distribució de fullets informatius.
· Informació personalitzada als agricultors als serveis territorials i les Ocapa.
· Inclusió, almenys, de tres hores de classe per explicar el codi de bones pràctiques agràries en els cursos de formació organitzats per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del Servei de Desenvolupament Tecnològic Agrari, en les zones vulnerables.
Segona
Per facilitar el compliment per part dels agricultors del codi de bones pràctiques agràries, s'estableixen els serveis complementaris següents:
1r) S'efectuaran anàlisis gratuïtes de la concentració de nitrats en aigües de reg per als agricultors o entitats agràries que les sol·liciten al Servei d'Anàlisi Agroalimentària de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
2n) S'instal·laran programes informatitzats per a la recomanació de l'adobament nitrogenat en els diferents conreus de les zones vulnerables. Aquesta recomanació serà individualitzada per a cada explotació agrícola, d'acord amb les seues característiques i seguint les especificacions del codi de bones pràctiques agràries.
València, 29 de març de 2000
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació,