DECRET 168/2012, de 2 de novembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva.
| Texto | Texto2 | |
|---|---|---|
| Publicat en: | DOGV núm. 6895 de 05.11.2012 | |
| Número identificador: | 2012/10176 | |
| Referència Base de Dades: | 010015/2012 | |
-
Anàlisi jurídica
Texto Texto Texto2 Data d'entrada en vigor: 06.11.2012 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Texto Texto Texto2 Origen de disposició: Conselleria Turisme, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació Matèries: Cultura Descriptors: Temàtics: bé cultural, protecció del patrimoni, cultura popular Descriptors toponímics: Chelva
DECRET 168/2012, de 2 de novembre, del Consell, pel qual es declara Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva. [2012/10176]
PREÀMBUL
L'article 49.1.5é de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana establix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic arqueològic i científic, sense perjuí del que disposa el número 28, de l'apartat 1, de l'article 149 de la Constitució Espanyola. Així mateix, l'article 26.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, disposa que la declaració d'un Bé d'Interés Cultural es farà mitjançant un decret del Consell, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura. Tot això sense perjuí de les competències que l'article 6 de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, reserva a l'Administració General de l'Estat.
Mitjançant la Resolució de 4 de març de 2011, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va acordar incoar l'expedient per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor de la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva. L'expedient incoat se sotmet simultàniament al tràmit d'informació pública.
Per la Resolució de 13 de juny de 2011, de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, de la Conselleria de Cultura i Esport, es va sotmetre novament a informació pública l'expedient incoat per a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, a favor de la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva, a l'haver-se produït mentrestant el trasllat de la seu material del citat centre directiu i amb vista a facilitar i fer efectiu l'exercici dels drets que incumbixen als ciutadans en este tràmit en la nova seu que expressament es consignava, de manera que es va computar novament el termini legalment establit per a este i es va esmenar l'error advertit en la resolució publicada inicialment, en el sentit que la incoació de l'expedient per a la declaració del Bé d'Interés Cultural l'havia produït d'ofici la Conselleria de Cultura i Esport i no una sol·licitud formalitzada a este efecte de l'Ajuntament de Chelva.
Arran de les al·legacions municipals i veïnals es va classificar com a urbà part del sòl no urbanitzable del perímetre originàriament incoat del Conjunt Històric, es van introduir matisacions quant a la descripció arquitectònica del conjunt, i es va completar esta amb el reconeixement de nous béns de Rellevància Local.
Consta en l'expedient l'informe favorable a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Conjunt Històric, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i del Consell Valencià de Cultura, tal com exigix l'article 27.5 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Així mateix, s'han demanat els informes exigits per l'article 43 de la Llei del Consell.
En virtut del que s'exposa i d'acord amb el que establix la normativa referenciada, a proposta de la consellera de Turisme, Cultura i Esport i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 2 de novembre de 2012,
DECRETE
CAPÍTOL I
Objecte
Article l. Objecte
El present decret té com a objecte declarar Bé d'Interés Cultural (BIC), amb la categoria de Conjunt Històric, la Vila de Chelva i els seus horts, en el municipi de Chelva, segons es definix en l'annex I, establir la seua normativa de protecció, delimitant-lo literalment i gràficament (annexos IV, V i VI) relacio-nant els béns d'Interés Cultural que existixen en el seu perímetre i assenyalant els béns immobles que són mereixedors de reconeixement com a Bé de Rellevància Local, a l'efecte de la seua inscripció en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià en l'annex III.
CAPÍTOL II
Normativa de protecció del Conjunt Històric
Article 2. Règim general d'intervencions
De conformitat amb allò que disposa l'article 35 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció en l'àmbit del Conjunt Històric requerirà, amb caràcter previ a la concessió d'una llicència o de l'aprovació municipal, l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Esta autorització s'emetrà d'acord amb els criteris establits en la present normativa i, en el que no s'hi preveu, per mitjà de l'aplicació directa dels criteris continguts en l'article 39 de l'esmentada llei.
Article 3. Obligatorietat de redactar el Pla Especial de Protecció
La present normativa estarà vigent amb caràcter provisional fins que es redacte el Pla Especial de Protecció del Conjunt Històric, o l'instrument urbanístic assimilable, i este tinga validació patrimonial o siga convalidat, a l'efecte de l'article 34.2 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 4. Béns d'Interés Cultural
Caldrà ajustar-se al que disposa la secció segona, Règim dels Béns Immobles d'Interés Cultural, del capítol III del títol II de la Llei 4/1998 d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, aplicable a la categoria de Monument, per als immobles que gaudixen d'esta categoria que consten en l'annex II d'este decret; els seus entorns de protecció queden reflectits en el pla 02 de l'annex VI.
Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons el que disposa l'article 18 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 5. Béns de Rellevància Local
El règim d'intervencions patrimonialment admissibles en els béns de Rellevància Local seleccionats en el present decret i que consten en l'annex III serà el mateix que l'establit per als béns d'interés cultural en l'article precedent, fins que no s'incloguen en el Catàleg de Béns i Espais Protegits amb esta expressa tipificació protectora. Este règim s'adaptarà a les noves determinacions contingudes en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, i al Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protecció dels béns de Rellevància Local, en els quals el seu règim de protecció es concretarà en allò que s'ha especificat en la seua corresponent fitxa del catàleg.
Article 6. Altres elements singulars
Es protegixen singularment, mentre es formalitza la seua deguda inclusió en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del futur Pla Especial o del planejament general del municipi, sempre sense demèrit ni exclusió d'altres béns de valor la consignació dels quals se suscite com a conseqüència de la seua elaboració, els següents elements que posseïxen un interés històric, etnològic, constructiu o arquitectònic individualitzat:
1. Les fonts situades en els carrers José Manteca, de l'Ermita de la Soledad, de las Ollerías, Murtera, Moreras, Peirería, Ermita de los Desamparados, Fuente del Arrabal, La Fuente de las Ventanicas del carrer Cuesta de San Joaquín i la situada a la plaça Ángel Valero.
2. Elements de l'antic enllumenat públic de principis i mitjan del segle XX. Situats en fatxades i carrers com a fanals o elements de subjecció de cables, en ferro i ceràmica o vidre.
3. Gàrgoles antigues de les canals amb decoració fetes en metall.
4. Les baranes de barrots tornejats pintats en origen en roig almànguena, senyal d'identitat de la Chelva antiga, situats al carrer Benacacira, 8; carreró de Campaneros, 8; carrer Ollerías, 24; carrer Corazón de Jesús, 18; carreró de Belenguer, 6; carrer Mangraneros, números 3 i 7; carrer Moreras, 18; i carrer Caballeros, 9 (conjunt de balcó volat amb baranes sobre pilar i camada de pedra).
5. Rètols de carrers, illes, barris, província i números de les cases, de mitjan del segle XIX en ceràmica policroma, (blanc i blau), sobre fons estannífer.
6. Rètols de ceràmica de principis del segle XX en el carrer María Antonia Clavel, la Virgen del Remedio, la Virgen del Loreto i Corazón de Jesús.
7. Sotabalcons de taulelleria antiga.
8. Cornisa de rajola de terrissa amb decoració en color almànguena igual o semblant al dels socarrats de la casa del Canónigo, en el carrer del Arrabal número 91.
9. Altres taulellets o plaques de pedra i metàl·liques antigues en exteriors, com a inicials, assegurada d'incendis o rètols.
10. Fornícula en dos, amb una imatge en relleu de la Mare de Déu i l'altra falta, al carrer de San Cristóbal, 10.
11. Fornícula amb un magnífic relleu i simbologia de la Santíssima Trinitat, sense imatge en la fornícula, al carrer Ollerías, 25.
12. Fornícula rectangular sense taulellet en el carrer Moreras, 18.
Article 7. Tramitació d'actuacions en el Conjunt Històric. Procediment i documentació
1. Les obres majors d'intervenció en els predis privats o públics compresos en l'àmbit del present perímetre de protecció necessitaran la seua oportuna llicència o aprovació municipal amb l'autorització prèvia de la conselleria competent en matèria de cultura i sobre la base de la documentació següent:
a) Informació completa de l'immoble, i el destí que es pretenga donar-li amb les obres i intervencions que es propose realitzar. Els documents que s'exigixen són:
1r. Documentació fotogràfica de l'emplaçament de l'edifici, del seu conjunt i de l'estat actual de les estructures, dels detalls interiors, fatxades, patis, decoracions, etc., així com de l'alçat dels edificis contigus i de les perspectives del carrer en què es trobe; i si és el cas dibuixos que expressen l'anàlisi formal i els efectes de la seua perspectiva urbana (ritme de buits, llums, colors, etc.).
2n. Projecte bàsic o d'execució preceptiu, o memòria valorada, si és el cas, que incloga plans de l'estat actual i de l'estat proposat, on es reflectisca l'estructura, distribució, fatxades, cobertes i patologies.
3r. Fotografies del conjunt urbà pròxim, incorporant la simulació del nou edifici o la reforma proposada que mostra la seua adequació, escala i harmonització amb l'ambient urbà.
b) Igualment s'aportarà tota la documentació precisa per a la perfecta identificació dels usos proposats, amb una anàlisi de l'impacte i conseqüències espacials i funcionals d'estos.
2. Obres menors: s'exigirà una documentació que definisca detalladament les obres a realitzar i els materials a utilitzar. Estarà constituïda en funció del seu abast per alçats, memòria de tècniques i materials a utilitzar i si és el cas proposta de rètols o anuncis, que hauran de quedar integrats en la composició de la fatxada.
3. Per a les intervencions en els espais lliures i vials s'exigirà el projecte d'urbanització o la memòria valorada, si és el cas, que definisca amb el mateix nivell de precisió exigit en els epígrafs anteriors les obres a realitzar i els materials emprats.
Article 8. Tramitació d'actuacions en el Conjunt Històric. Avaluació i supòsits excepcionals
Totes les intervencions requeriran, per a la seua autorització patrimonial, la definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que s'especifica en l'article anterior.
Esta documentació serà avaluada pels tècnics municipals, de l'informe motivat dels quals l'ajuntament podrà derivar la no-necessitat d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora del present marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com és el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la correcta conservació, bon ús i habitabilitat interior dels immobles, entre altres, sempre que no tinguen reconeixement individualitzat de Bé d'Interés Cultural o de Bé de Rellevància Local, i que, per plantejament, tècnica i abast no suposen posar en perill els valors de l'edifici, en si mateix i/o en la seua contribució als valors generals de l'àmbit protegit.
Estes actuacions no hauran d'implicar cap demolició, ni reconfiguració important de la distribució, ni hauran d'afectar elements estructurals o decoratius.
En estos supòsits, només caldrà que l'ajuntament comunique a la conselleria amb competències en matèria de cultura, en el termini de deu dies, la concessió de llicència municipal, i adjuntar, com a mínim:
1. L'informe tècnic que es menciona en el segon paràgraf.
2. Un pla d'ubicació de l'immoble amb la referència parcel·lària.
3. L'enquadrament fotogràfic que incloga vistes exteriors de totes les fatxades, vistes interiors i de detalls inherents a la intervenció.
Article 9. Àrea interna al perímetre edificat. Conservació i intervenció en les edificacions existents
1. A fi de preservar adequadament les arquitectures i tipologies d'este enclavament pels seus valors propis i/o ambientals, s'hauran de mantindre no sols les fatxades visibles des de la via pública, encara que estes recaiguen a patis interiors, per a preservar els seus caràcters originaris, sinó també els elements interiors rellevants per a la lectura arquitectònica, morfològica, constructiva i material de l'edifici. Per això, es preservaran, al seu torn, els elements definitoris de l'estructura arquitectònica: altures i forjats, escales principals, murs i elements portants, espais lliures i la resta d'elements propis, com ara fusteries, reixes, balcons, etc. S'admetrà l'eliminació de tot o part del forjat de la planta primera si, entre la cota del carrer, mesurada en la porta d'entrada de l'edifici, i el forjat de la segona planta, hi ha una altura lliure menor o igual a 4,50 metres.
2. Les obres de restauració i conservació promouran el manteniment i/o reforç dels elements estructurals, així com la millora de les instal·lacions de l'immoble. No serà admissible la demolició d'edificis, cossos, elements arquitectònics, estructurals, decoracions i detalls propis de l'arquitectura tradicional, encara que la seua integritat i estabilitat es vegen compromeses. En estes circumstàncies, es procurarà l'apuntalament o la posada en seguretat preventius fins que es realitze la intervenció de consolidació, restauració o substitució parcial requerida. Al contrari, es podran, si és procedent, demolir o substituir només aquells cossos o elements construïts després de 1950.
3. Previ dictamen favorable de la conselleria competent en matèria de cultura, quan per motius d'accessibilitat, salubritat i conciliació en la mesura que es puga amb la resta de la normativa així es requerisca, sense afectar la redistribució vertical dels locals, que haurà de mantindre's, podrà atorgar-se una llicència d'intervenció per a:
a) L'obertura de buits indispensables per a l'accés o necessaris per a la ventilació.
b) La reconfiguració d'escales interiors, causant el menor perjuí als forjats.
c) La remoció de particions internes que no participen en la subjecció estructural de la construcció.
d) L'adaptació i rehabilitació dels tancaments històrics a estàndards contemporanis.
4. Criteris i prescripcions:
a) Intervencions sobre la trama urbana i l'estructuració de les edificacions:
1r. Les alineacions dels vials seran les de les edificacions històriques que s'han conservat fins al moment actual, les noves senyalitzades en el pla 01 i on no existisquen estes hauran de ser necessàriament definides pel preceptiu pla especial indicat en l'article 3 d'esta normativa.
2n. Es mantindrà la parcel·lació històrica del conjunt.
3r. Quan es desenrotllen a través d'un projecte únic obres d'intervenció edilícia la finalitat del qual siga l'agregació funcional d'edificis vinculats perquè siguen confrontants, tant si constituïxen o no una única unitat arquitectònica, el dit projecte haurà d'incloure necessàriament el manteniment de les característiques morfològiques, tipològiques i materials de cada una de les unitats sobre les quals s'intervé, i no es podrà, en conseqüència, reubicar o provocar la desaparició d'elements consubstancials a estes com ara la disposició dels forjats, de la coberta, dels buits de fatxada, de les caixes d'escala, dels accessos ni de la totalitat dels envans. A més, es mantindran les diferències entre fatxades perquè siguen recognoscibles i distingibles com a arquitectures independents i s'evitarà la uniformitat dels acabats.
4t. Es prohibix la formació de semisoterranis, excepte si hi ha un desnivell pronunciat que, de manera natural i mantenint el forjat de planta baixa en cota 0 respecte del carrer en què s'ubique l'accés general a l'edifici, genere un espai inferior amb capacitat funcional. En els dits casos, el semisoterrani generat no podrà tindre buits en fatxada i el seu ús es limitarà al de garatge o magatzem.
b) Intervencions en fatxades:
1r. Queden prohibits tot tipus de vols, marquesines i ixents no originals.
2n. En tot cas, en les plantes baixes s'haurà de respectar la continuïtat i homogeneïtat del tractament arquitectònic respecte a les plantes superiors.
3r. S'utilitzaran materials compatibles i propis de l'arquitectura tradicional, com la calç aèria, la calç hidràulica, l'algeps o els compostos que garantisquen la seua compatibilitat i la permeabilitat al vapor d'aigua. Es desaconsella la utilització del ciment en les intervencions estructurals i no estructurals de reparació o reforç de fàbriques antigues, excepte en la confecció de morters bastards de proporció adequada, per la seua falta de permeabilitat al vapor i els problemes que desencadena en els murs històrics d'humitat i migració de sals solubles.
4t. En els enlluïts, es prohibix l'ús de materials sintètics o no transpirables i els acabats a la tirolesa o projectats.
5é. Es prohibix el recobriment, tan sols parcial, amb entaulellats i la creació de sòcols ceràmics plaques de lloses de pedra de forma irregular i aparença rústica.
6é. Es desaconsella la remoció dels esquerdejats i lluïts tradicionals, inclús estant escrostonats, ja que hi ha la possibilitat de reparar-los i completar-los amb tècniques i materials semblants, en benefici del comportament general dels murs.
7é. En el cas de murs de maçoneria vista, s'haurà d'evitar la substitució completa de la junta de morter històrica. Es realitzarà una rejuntada rebaixada respecte les pedres de la maçoneria, i el seu color ha d'estar entonat amb cada fatxada o part d'esta on s'intervinga.
c) Tancaments i reixes:
1r. Es mantindran els tancaments antics i les reixes antigues. Destaquen pel seu interés els tancaments i reixes de roig almànguena, encara que la seua integritat es veja parcialment compromesa per la capacitat de recuperació de la fusta.
2n. Els tancaments nous que es necessiten hauran de ser de fusta i amb les peces semblants a les existents en el mateix edifici o corresponents a les de l'entorn.
3r. En reixes, es prohibix la col·locació de perfils buits, d'acer o d'alumini, i els acabats brillants.
4t. El tractament final dels tancaments haurà de ser en qualsevol cas mat i vetlar per la seua transpiració natural, evitant els tons groguencs i clars.
5é. El tractament final de les reixes haurà de ser mat i de to fosc o del singular xelvà roig almànguena.
d) Estructura:
1r. Per a completar les faltes i les fallades en les estructures portants i els sustentadors s'utilitzaran materials tan pareguts com siga possible als originals, i amb tècniques constructives tradicionals. S'admeten tècniques de reforç modernes només si es pot garantir la seua compatibilitat a través d'exemples d'utilitza-ció de les mateixes tècniques en altres obres.
2n. Es prohibix la redistribució vertical dels locals. Per això, caldrà mantindre la totalitat dels forjats quan arriben a les fatxades, excepte en el que exceptue expressament esta norma.
3r. La reparació de les cobertes que comporte reposició o substitució de teules no haurà de transcendir la fatxada o el ràfol, que ha de mantindre's íntegrament o completar-se amb les peces originals, especialment en les teules riu o canal que el conformen.
4t. Queden prohibits materials de cobertura aliens a la tradició clarament pertorbadors del seu entorn com ara teles d'alumini, teles asfàltiques, fibrociment, xapa metàl·lica, pissarres o les seues imitacions, etc.
e) Instal·lacions internes:
1r. S'adequaran les instal·lacions per a garantir l'ús de l'edifici, posant per davant les necessitats conservatives triant llocs oportuns per a col·locar-les evitant al màxim perforacions, regates i destruccions dels elements existents. S'admet la possibilitat de deixar les instal·lacions vistes.
2n. En la implantació de noves instal·lacions es cuidarà especialment la no-alteració de la fisonomia exterior dels edificis per mitjà de l'addició de volums externs o l'obertura de buits (com és el cas dels cassetons d'ascensor, les preses d'aire, sistemes de climatització, etc.). Els mateixos objectius se seguiran en els casos de modernització per substitució d'instal·lacions quan estes tinguen el seu origen en intervencions posteriors a la construcció de l'edifici i hagen suposat la incorporació d'elements impropis de caràcter adjectiu.
3r. Se sotmetrà a criteris d'integració, compatibilitat i discreció urbana la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant inserits en la fatxada de l'immoble.
Article 10. Àrea interna al perímetre edificat. Edificis amb elements impropis
1. Els edificis en què en el passat es va eliminar la coberta inclinada de teules per a realitzar una terrassa, estaran obligats a reconstruir el ràfol volat i la teulada en la profunditat d'una crugia estructural des del pla de fatxada. D'esta manera, recularà la terrassa a zones més internes i tornarà la presència del ràfol en benefici del valor ambiental del carrer. Esta conversió serà necessària per a obtindre llicència d'obra major relativa al mateix edifici.
2. En cas d'obra menor, es realitzarà només el ràfol i la teulada en una profunditat de 1,50 m.
3. En els edificis que presenten entaulellats impropis en les plantes baixes, plaques de lloses de pedra irregulars i rústiques, sòcols vistosos, colors impropis, la remoció d'estos serà condició per a la concessió de qualsevol llicència d'obra relativa al mateix edifici.
4. Els edificis marcats en el pla annex 03 i corresponents a les referències cadastrals indicades, pertorben de manera significativa el valor ambiental dels seus carrers ja que, a part de tindre una altura impròpia, estan acabats amb rajoles de cara vista o unes altres plaques d'acabament. Per a obtindre qualsevol llicència d'obra relativa al mateix edifici, serà necessari una substitució o, almenys, l'ocultació dels acabats actuals.
Edifici 1, illa 19154, parcel·la 03, en el carrer Zurrerías.
Edifici 2, illa 16173, parcel·la 64, en el carrer Benacacira.
Edifici 3, illa 15191, parcel·la 51, en el carrer Benacacira.
5. Els edificis marcats en el pla annex 04 i corresponents a les referències cadastrals indicades, pertorben de manera significativa el valor ambiental dels seus carrers ja que, contràriament a les normes urbanístiques vigents, mantenen la totalitat o part de les seues fatxades sense lluir deixant a la vista murs de rajoles moderns o blocs de formigó nus. Estan obligats a corregir la seua falta en el termini que establisca el preceptiu pla espacial esmentat en l'article 3 d'esta normativa revestint les fatxades amb un enlluït adequat atenint-se als requisits de l'article 13 de la present norma.
Edifici 1, illa 13189, parcel·la 08, en el carrer San Francisco de Asís.
Edifici 2, illa 16173, parcel·la H5, en el carrer Petrosa.
Edifici 3, illa 16179, parcel·la 28, en el carrer Petrosa.
Edifici 4, illa 17172, parcel·la 10, en el carrer Petrosa.
Edifici 5, illa 16179, parcel·la 10, en el carrer Petrosa.
Edifici 6, illa 16179, parcel·la 17, en el carrer Azoque.
Edifici 7, illa 16171, parcel·la 32, en el carrer Moreras.
Edifici 8, illa 17179, parcel·la 14, en el carrer Peirera.
Edifici 9, illa 17174, parcel·la 03, en el carrer Peirera.
Edifici 10, illa 17174, parcel·la 19, en el carrer Peirera.
Edifici 11, illa 17174, parcel·la 17, en el carrer Peirera.
Edifici 12, illa 17174, parcel·la 15, en el carrer Peirera.
Edifici 13, illa 17174, parcel·la 16, en el carrer Peirera.
Edifici 14, illa 17179, parcel·la 20, en el carrer Peirera.
Edifici 15, illa 17179, parcel·la 21, en el carrer Peirera.
Edifici 16, illa 18179, parcel·la 51, en el carrer Cuesta de Misa.
Edifici 17, illa 18179, parcel·la 50, en el carrer Cuesta de Misa.
Edifici 18, illa 18185, parcel·la 39, en el carrer Parque.
Edifici 19, illa 18188, parcel·la 45, en el carrer Parque.
Edifici 20, illa 18188, parcel·la 44, en el carrer Parque.
Edifici 21, illa 18188, parcel·la 41, en el carrer Parque.
Edifici 22, illa 18188, parcel·la 22, en la plaça del Arrabal.
Edifici 23, illa 18177, parcel·la 01, en el carrer Mangraneros.
Edifici 24, illa 19164, parcel·la 21, en el carrer Arrabal.
Edifici 25, illa 19167, parcel·la 21, en el carrer Bolea.
Edifici 26, illa 19167, parcel·la 04, en el carrer Ceferino.
Edifici 27, illa 19167, parcel·la 43, en el carrer Bolea.
Edifici 28, illa 19167, parcel·la 42, en el carrer Bolea.
Edifici 29, illa 19167, parcel·la 40, en el carrer Bolea.
Edifici 30, illa 19155, parcel·la 13, en el carrer Bolea.
Edifici 31, illa 19193, parcel·la 08, en el carrer San Antonio.
Edifici 32, illa 20188, parcel·la 01, en el carrer Cuesta Clara.
Edifici 33, illa 20176, parcel·la 04, en el carrer Cuesta Clara.
Edifici 34, illa 20176, parcel·la 03, en el carrer Cuesta Clara.
Edifici 35, illa 20176, parcel·la 02, en el carrer Cuesta Clara.
Edifici 36, illa 20176, parcel·la 01, en el carrer Cuesta Clara.
Edifici 37, illa 16195, parcel·la 05, en el carrer Manantial.
Article 11. Àrea interna al perímetre edificat. Edificis de recent construcció o totalment reformats
Este article afecta els edificis assenyalats en els plans 05a i 05b, de recent construcció o totalment reformats. S'han classificat en tres grups: edificis integrables, edificis incoherents amb l'entorn i edificis fora d'escala:
1. Els edificis integrables són tots aquells que, amb alguns xicotets canvis, poden ser objecte d'harmonització amb l'entorn històric construït. En el supòsit de sol·licitar llicència d'obres per qualsevol motiu, estos edificis hauran d'adaptar-se a la normativa present (lluir les fatxades amb colors adequats a l'entorn, eliminar sòcols inoportuns, substituir les finestres existents per finestres de fusta, modificar els vols i/o les baranes dels balcons, eliminar sostrades de xapa, etc.). En el cas que estos edificis incorporen un garatge en planta baixa, se'n sol·licitarà la substitució o l'adaptació (per exemple, per mitjà d'un pannell de fusta) de la seua porta gran d'accés.
2. Els edificis incoherents amb el seu entorn són aquells edificis de construcció recent que, per la seua composició preponderantment urbana, endinsades atípiques i volades tancades en la fatxada, tractaments externs en la rajola cara vista, cobertes planes, etc., no són fàcilment integrables en la trama. Encara que el seu volum discret permet una absorció volumètrica dins del teixit construït, el seu llenguatge arquitectònic és tan divers que en el supòsit de sol·licitar llicència d'obres per qualsevol motiu, únicament es pot aspirar a millores parcials de la fatxada en l'esperit de la normativa present, relatives a l'enlluït, el color, els tancaments
3. Els edificis fora d'escala són aquells que, inclús respectant parcialment o totalment la normativa en termes estètics (enlluït, color, tancaments
), el seu volum sobrepassa amb escreix l'envergadura del teixit construït circumdant a causa de la seua altura excessiva o a una desafortunada concentració parcel·lària.
Tant en el cas dels edificis fora d'escala com en el dels edificis incoherents amb l'entorn, en els supòsits que concloguen la seua vida útil o en el cas d'una substitució voluntària, o també en el supòsit que s'emprenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació o una remodelació amb eliminació, segons el cas, de les seues plantes superiors, seran aplicables les ordenances de protecció d'esta normativa en els articles 12 i 13. Tot això sense perjuí de la possible aplicació de l'article 21 de l'esmentada Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 12. Àrea interna al perímetre edificat. Usos permesos
L'ús permés en esta zona serà predominantment residencial. S'admetran també els següents usos, sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona i no desvirtuen el dit predomini:
1. En qualsevol planta: ús comercial o de servicis, locals d'oficina, magatzems, tallers artesans, equipament, hostaleria, despatxos professionals.
2. A més dels usos anteriors, en l'última planta es permetrà l'ús tradicional d'assecador de productes agrícoles
Article 13. Àrea interna al perímetre edificat. Condicions estètiques i arquitectòniques d'edificis de nova planta
Les noves construccions hauran de procurar l'harmonització amb el seu entorn. Les solucions formals i compositives de les edificacions s'adaptaran a l'ambient, tipologies i sistemes constructius tradicionals, i les noves edificacions s'adaptaran al medi urbà en què s'emplacen.
Quant a la incidència en la trama urbana i en l'estructuració de les edificacions, en tot el que no regula el present article caldrà ajustar-se al que disposa a este efecte l'article 9 d'esta normativa. Les noves alineacions que de manera puntual s'han establit queden arreplegades gràficament en el pla 01 en l'annex VI i estan descrites literalment en l'annex IV del decret.
La volumetria del nou edifici que es relacione amb els existents haurà de ser simple. Haurà d'harmonitzar-se amb l'arquitectura tradicional. El front de fatxada serà el més senzill i pla possible. Per tant, no es permeten volades, miradors tancats, volums que sobreïsquen, reculades, ostentacions tecnològiques pròpies de l'arquitectura moderna o altres que danyen la percepció del paisatge urbà tradicional. S'exceptuen exclusivament els balcons i els ràfols els vols màxims dels quals s'especifiquen en este article.
No s'autoritzarà la creació de patis o jardins davanters previs al pla de fatxada. Els patis es reservaran a la cara interior de les parcel·les, patis d'illa o parts posteriors de les cases.
En aquelles parcel·les en què s'ubicarà més d'una vivenda unifamiliar entre mitgeres, és obligatòria la subdivisió, com a mínim aparent, d'esta en trams o subparcel·les que mai superaran un ample de fatxada màxim de 7 metres. A més, es prohibix la repetició de les fatxades resultants, en dimensions, composició i cromatisme. Es proscriu per tant la seua construcció seriada. És a dir, s'haurà de canviar de dimensió, composició, acabats, materials, etc., cada 7 metres de fatxada com a màxim.
Es permet qualsevol tipologia estructural en les construccions de nova planta, ja siguen tradicionals o contemporànies. S'han d'evitar que estes noves tipologies estructurals siguen visibles exteriorment en fatxada. Així que en el cas de recolzar l'edifici en pilars, estos últims no es poden emfatitzar o remarcar en la fatxada per a no alterar l'harmonia general de l'entorn.
El nombre màxim de plantes és de 2+1 (planta baixa més dos en altura). L'altura de cornisa màxima permesa és de 9,50 metres. En el cas de parcel·les amb fatxades oposades que donen a carrers o alineacions a diferent altura, es prendrà per a cada carrer l'altura màxima permesa, fins a un fons màxim de 5 metres. A partir dels 5 metres de profunditat des de l'alineació del carrer de major altura, l'altura màxima edificable serà la permesa en el carrer de menor altura, mesurada des d'este. En el cas de parcel·les amb una o dos fatxades que s'obrin a carrers o alineacions amb pendent, es mesurarà l'altura màxima des del punt mitjà de les fatxades, sempre que estes tinguen una amplària menor de 7 metres. En el cas que el front siga major, obligarà a canvis d'altura i al consegüent canvi en el nivell dels forjats.
Les fatxades dels edificis hauran de compondre's unitàriament en totes les plantes de l'edifici, incloent-hi els locals comercials, si n'hi ha. El ritme i la proporció dels buits seguiran els cànons que s'aprecien en l'arquitectura tradicional de la localitat, on predomina el ple sobre el buit. Els buits seran:
1. De proporció vertical, a excepció de les solanes, que podran col·locar-se exclusivament en l'última planta
2. Massissos entre buits d'amplària igual o superior a l'amplària del buit.
3. En els buits de balcons, el resultat de dividir la seua altura per la seua amplària, es trobarà entre 1,60 i 2,20 metres.
4. L'amplària de les finestres no serà major que la dels balcons.
En les solanes o buits horitzontals, el resultat de dividir la seua altura per la seua amplària es trobarà entre 0,50 i 0,33 metres. I la seua amplària no superarà els 3 metres.
En els acabats exteriors de les edificacions s'empraran materials propis de les construccions del lloc. La qualitat, textura i acabat dels revestiments es realitzarà en funció dels criteris de composició i estètics de l'entorn on s'ubique l'edificació. Es prohibix l'acabat per mitjà de formigó, blocs de formigó, rajola vista en tots els seus possibles colors, fatxades totalment o parcialment entaulellades o envidrades, igual que acabats de taulellets, ceràmica vidriada, taulells hidràulics, terratzos i semblants. Es prohibixen les balustrades prefabricades de formigó com a elements decoratius i semblants. La utilització dels materials ha d'anar d'acord amb la seua funció. No s'han d'imitar estos ni utilitzar-los d'una manera que no siga constructiva.
S'haurà de lluir o esquerdejar la fatxada conforme a l'article 9, evitant acabats aliens a l'arquitectura tradicional local. S'empraran morters amb colors i textures semblants a l'entorn descartant els morters monocapa pel seu caràcter homogeneïtzador i el seu àrid alié a l'entorn.
De la mateixa manera que en els edificis existents, queda prohibida la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant inserits en la fatxada de l'immoble. S'exceptuen els que s'adossen als buits de planta baixa sense sobreeixir més de 10 cm del pla de fatxada, quan la seua superfície no excedisca 1 m², ni la seua altura de 50 cm, o els que s'integren formalment en el tancament o envidrament d'estos buits.
Queda prohibit entaulellar els muntants dels buits o els sòcols dels edificis perquè no és compatible amb l'estètica i el conjunt de tècniques constructives tradicionals existents. Es permet l'antic costum d'emblanquinar, entonar o pintar reiteradament les cares interiors dels buits. Es prohibixen les llindes de formigó o metall vistos. Es podran utilitzar sempre que vagen a ser revestits amb el morter de fatxada.
El color haurà de garantir l'harmonia cromàtica amb cada entorn consolidat de teixit d'arquitectura tradicional. Les fatxades que donen al carrer seran preferiblement blanques o de tons blavet i verd calç, segons la línia dominant en cada barri específic. En el cas de la zona de l'eixample huitcentista, es permeten els colors de tons ocres clars semblants als existents en els edificis coetanis. Les fatxades que donen al jardí posterior o als camps podran entonar-se igualment amb el seu entorn construït, que varia des del blanc fins al color terrós de la tàpia local sense revestir.
És obligatòria la coronació de les fatxades amb ràfols perquè les seccions urbanes tenen el carrer com a paviment, les fatxades dels edificis com a parets i els ràfols i el cel com a sostre. Este equilibri es pertorba si els alçats perden els seus ràfols.
Els ràfols seran de rajoles o de fusta, encara que també podran ser de motlura d'algeps o escaiola. La seua disposició i tipologia constructiva haurà de seguir alguna de les variants tipològiques ja existents en la població i no qualsevol tipus importat d'altres llocs.
No s'emmarcaran els buits amb motlures o aplics decoratius. Si es desitja ressaltar el buit se'n podrà pintar l'interior, amb blavet o amb emblanquinament.
En les edificacions en cantó serà necessària la col·locació de rètols que indiquen els noms dels carrers. Estos rètols atendran el model aprovat per l'Administració municipal.
En el cas d'haver d'incorporar tancaments nous, estos han de ser de fusta. Es prohibixen els acabats de la fusta amb vernissos resinosos en to groguenc i la pintura plàstica, per no harmonitzar amb l'entorn i afavorir que la fusta es deteriore amb antelació. Si fóra necessari, s'entonarà la fusta dels tancaments al color present en altres tancaments històrics de la localitat. S'utilitzaren els olis de llinosa, vernissos a l'aigua, lasurs o altres productes protectors de porus obert que beneficien tant la fusta com l'estètica general de l'entorn.
Es procurarà la reutilització de tancaments antics de la localitat que no estiguen en ús. En este cas, la fusta s'haurà de restaurar, tractar i adequar perquè complisca allò que exigixen les normes acústiques i tèrmiques. Les adaptacions consistiran en segellar clavills o orificis i substituir el simple envidrament per un altre doble amb cambra d'aire o qualsevol modalitat que complisca la normativa existent o, davant d'una impossibilitat física, millore els estàndards del tancament existent sempre a fi de la seua conservació. Queda totalment prohibit utilitzar tancaments importats d'altres llocs amb característiques que res tinguen a veure amb la tradició del lloc.
Es respectaran les proporcions dels buits i el tipus de finestres típiques de la població, proveïdes de contrafinestres interiors de quarterons o taules. Queda prohibida qualsevol classe de tancaments metàl·lics o de PVC, fins i tot aquells que imiten la fusta, per l'empobriment del paisatge urbà que suposen. Este tipus de tancaments desentonen i desprestigien la qualitat del lloc. Es prohibix la col·locació de persianes enrotllables en caixa de persiana. Si és necessari un enfosquiment de les estances internes, es permeten les portelles, contrafinestres i, eventualment, persianes exteriors enrotllables de fusta, muntades sense calaix ni guies i amb un senzill mecanisme a base de cordells per a enrotllar-les en la part alta de la finestra.
En el cas de realitzar portes grans de garatge, l'amplària haurà de ser la menor possible per a no influenciar massa l'equilibri de plens i buits en fatxada. Si el mercat oferix estos tancaments únicament en opció metàl·lica, estos aniran obligatòriament emplafonats amb fusta natural per a entonar amb l'edificació i el paisatge urbà circumdant.
Les reixes hauran de respectar les tipologies pròpies del lloc. Estes són de dissenys simples i colors neutres. Quant als materials, es permeten el ferro, preferentment el forjat, i la fusta. La fusta complirà quant al seu acabat el que s'ha dit per als tancaments. Es prohibixen els perfils conformats de secció buida.
Els únics vols permesos són els dels balcons oberts i els ràfols. El vol màxim dels ràfols serà de 40 cm.
Queda totalment prohibit que el balcó sorgisca de la prolongació de l'estructura del forjat. Ha de formar-se com a element independent la grossària total del qual no pot excedir els 15 cm. En cap cas es permetran els cossos volats tancats, miradors, galeries, etc., aliens a la tradició constructiva del municipi.
Els vols oberts dels balcons hauran d'estar a una altura mínima de 2,5 metres en qualsevol dels seus punts respecte de la rasant. El vol obert màxim permés dependrà de l'ample del carrer.
Ample de carrer: A Vol màxim
A = 4 m 0,30 m
A > 4 m 0,40 m
La separació del vol a la mitgera serà igual o major al vol permés. Els vols dels balcons mai seran correguts i comprendran la totalitat de la fatxada o més d'un buit. Per este motiu es fixa una distància màxima de 0,30 m, mesurada longitudinalment a cada costat dels muntants del buit que, junt amb l'amplària d'este, determinaran l'amplària màxima del balcó. A més, el buit haurà de quedar centrat respecte al balcó.
S'ha de respectar també la morfologia de les baranes en l'última planta, caracteritzades per la seua simplicitat amb elements de forja rectes o amb barrots de fusta i sempre rasants a la fatxada. Queda prohibit qualsevol vol o reculada respecte a la fatxada. Tampoc s'admeten les baranes massisses o construïdes amb elements ceràmics o la decoració dels elements metàl·lics amb motius importats que no tinguen a veure res amb els tradicionals del poble. Quant als materials, es permeten el ferro, preferentment el forjat, i la fusta. La fusta complirà quant al seu acabat el que s'ha dit per als tancaments. Es prohibix l'acer, l'alumini i els perfils conformats de secció buida.
Les cobertes consideraran l'adequació i integració de l'edifici amb l'entorn pròxim i el paisatge, així com la seua incidència. Les cobertes seran inclinades i s'utilitzarà teula àrab de color de fang natural sense esmalts ni pigments. Si la teula és nova, es preferirà amb un acabat envellit. Es prohibix l'acabat amb peces de fibrociment o semblant, així com les làmines asfàltiques vistes amb acabat metal·litzat i qualsevol tipus de xapa.
El pendent admissible de la coberta a dos aigües estarà comprés entre el 30% i el 50% amb una crugia o 6 metres de profunditat com a màxim per cada faldó. L'altura màxima de carener serà per tant de 3 metres respecte a l'altura de cornisa.
Es prohibix que la totalitat de la coberta siga terrassa. Es permet que una part de la coberta siga aterrassada després del cavallet format pels vessants a dos aigües a partir de cada possible front de fatxada. La superfície aterrassada representarà com a màxim el 40% de la superfície total de coberta, sempre que s'ubique en les zones interiors de la parcel·la i no en les dos primeres crugies. Es pavimentarà amb revestiment discontinu amb un material ceràmic la tonalitat del qual no desentone dins de la totalitat del conjunt de les teulades de la població.
L'arreplega d'aigües haurà de solucionar-se per mitjà de la disposició de canalons i baixants que eviten l'abocament directe de pluvials des de la coberta al viari o espai públic. En cas d'utilització de plaques solars per a l'obtenció d'electricitat, aigua calenta sanitària, es realitzarà de manera que s'evite un impacte visual, i haurà de quedar integrada en la construcció o en el pla de la coberta i ubicar els depòsits d'acumulació d'aigua calenta en l'interior de les cases. Es pot compensar i justificar l'estalvi energètic exigit pel codi tècnic de l'edificació amb opcions alternatives, segons determina la mateixa normativa.
Per a la col·locació de les antenes de televisió, s'instal·larà un pal per vivenda o bloc. Es prohibix la col·locació d'estos sobre balcons o fatxades, o sobre la primera crugia de les cobertes, de manera que se suavitze el seu impacte visual en l'entorn.
Les línies elèctriques i la resta de xarxes de comunicació i distribució hauran de disposar-se per mitjà d'una canalització subterrània o dins de regates o conductes prèviament dissenyats per al seu pas. Quant a xarxes existents fixades a la fatxada, mentres no es plantege una actuació conjunta propiciada des de les administracions públiques, podrà tolerar-se transitòriament la seua permanència, si bé, en les edificacions noves que se susciten flanquejades per altres antigues amb estes instal·lacions ja consolidades, i en la resta d'edificis quan les seues fatxades vagen a ser intervingudes, s'hauran d'ordenar i entorxar en una o dos línies i després s'entonaran amb la coloració de la fatxada per mitjà de pintures del mateix color. No es permetrà la instal·lació de nous cables aeris que creuen fatxades o carrers. Estes noves conduccions seran sempre subterrànies.
Les connexions individuals de les instal·lacions a cada casa comptaran amb una caixa enregistrable al costat de l'accés. Estes caixes generals de protecció, fornícules de comptadors, registres d'instal·lacions, reixetes de ventilació, etc., han de col·locar-se en la línia de fatxada o en els muntants dels buits, de manera que no destaquen en la fatxada. Hauran de formar part de la composició de la fatxada de manera que es veja com un buit més dins de la composició d'esta. Mai es deixaran vistos. Sempre es col·locaran després d'una trapa practicable, que els allotge i amague, de materials acords amb els altres de què es componga la fatxada. Poden ser de portelles de fusta plana o calada, o de metall forrat amb el mateix enlluït de la fatxada, si és el cas. Les bústies de correus es localitzaran en els muntants dels buits o en l'interior de les portes d'accés, de manera que no destaquen en la fatxada.
Article 14. Protecció del paisatge urbà
Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la correcta percepció i la dignitat en l'estima de l'escena o paisatge urbà del conjunt històric, com és el cas de l'afecció dels espais lliures per actuacions d'enjardinament o arbratge, reurbanitzacions, provisió de mobiliari urbà, assignació d'ús, o com pot ser també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, antenes, i elements anàlegs, o qualssevol altres de semblant caire i conseqüències, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans al·ludits, i seguint les següents prescripcions.
Els paviments exteriors es realitzaran amb materials la textura i color dels quals siguen acords amb l'ambient urbà del conjunt històric, com ara lloses de pedra del lloc, cudols, o llambordes de pedra natural o artificial.
Quan s'opte per protegir la propietat d'un immoble o solar amb un mur de tancament nou, este haurà d'esquerdejar-se i/o pintar-se segons l'article 13 d'esta normativa, de manera que el mur no deixe el material de la fàbrica vist. Només es podrà deixar vist en el cas que el mur es faça de maçoneria. La seua altura no podrà ser major de 2 metres en sòl urbà i 1 metre en sòl no urbanitzable.
Es prohibixen expressament les pintades, murals o grafits sobre murs i tàpies, així com la col·locació de publicitat estàtica de cartelleria. En serà responsable l'autor de les pintades i l'empresa publicitadora o promotora dels esdeveniments que s'anuncien.
S'admeten tanques metàl·liques amb estructures lleugeres i simples i amb xarxes permeables a la vista també d'altures majors a 1 metre.
L'arbratge existent en els viaris i espais públics haurà de ser protegit i conservat. Quan siga necessari eliminar alguns exemplars per causa de força major es realitzarà la seua replantació o substitució per nous exemplars. S'intentarà que les espècies siguen de caràcter autòcton.
Queda prohibida sense expressa autorització la tala d'arbres en el medi urbà o l'execució d'obres que puguen afectar-los sense l'adopció de les corresponents mesures de protecció.
Article 15. Horts circumdants al perímetre construït
El paisatge natural antropitzat dels horts circumdants del poble a est, sud i oest d'este, i la visió de l'enclavament principalment des del sud, vista històricament rellevant, exigix una normativa específica. En este entorn protegit de caràcter predominantment agrícola es prohibix tota construcció de nova planta.
En el cas d'edificacions existents dins d'este tipus de sòl anteriors a 1940, es permetran les obres de restauració i conservació pertinents per a mantindre l'estat de consolidació estructural, l'estanquitat, la salubritat i l'estabilitat necessàries per a poder ser utilitzats segons el seu ús, sent aplicables els articles 7 a 12 de la present normativa. Als edificis posteriors, identificats en els plans 5a i 5b, els serà aplicable l'article 11 d'esta normativa.
Article 16. Patrimoni arqueològic
En qualsevol intervenció que afecte el subsòl, serà aplicable el règim tutelar establit en l'article 62 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic. Si com a conseqüència de les dites intervencions es posa de manifest l'existència de túnels, aqüeductes, coves o refugis, estos es consideraran troballes rellevants i arran de la seua valoració patrimonial es dictaminarà el nivell de protecció que haja d'atorgar-se'ls.
Article 17. Infraccions
La contravenció del que preveuen els articles anteriors determinarà la responsabilitat de l'ajuntament o dels promotors en els termes establits en l'article 37 de l'esmentada Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià.
CAPÍTOL III
Delimitació del Conjunt Històric
Article 18. Perímetre del conjunt històric
El perímetre del conjunt històric queda delimitat tant literalment com gràficament en els annexos adjunts (I a VI, ambdós inclusivament), que formen part del present decret. La documentació complementària obra en l'expedient corresponent.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Inscripció en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural
La present declaració s'inscriurà en la secció primera de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià i en el Registre General de Béns d'Interés Cultural, dependent de l'Administració de l'Estat per a la seua constància en este.
Els béns de rellevància local assenyalats en la present declaració s'inscriuran en la secció segona de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
El present decret es publicarà en el Boletín Oficial del Estado i entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 2 de novembre de 2012
El president de la Generalitat,
ALBERTO FABRA PART
La consellera de Turisme, Cultura i Esport,
LOLA JOHNSON SASTRE
ANNEX I
DADES SOBRE EL BÉ OBJECTE DE LA DECLARACIÓ
1. Denominació: Conjunt històric la Vila de Chelva i els seus horts.
2. Localització:
a) Comunitat autònoma: Comunitat Valenciana.
b) Província: València.
c) Municipi: Chelva.
3. Descripció del Conjunt Històric la Vila de Chelva i els seus horts i determinació dels seus valors:
La Vila de Chelva està composta per una sèrie de barris de gran complexitat, amb un traçat enigmàtic, sinuós, que s'adapta al terreny. Reunix gran interés històric conservar l'empremta de tots i cada un dels seus primitius habitants que van caracteritzar els diversos barris antics.
BARRI MUSULMÀ O BARRI DE BENACACIRA:
Va ser construït en el segle XI pels musulmans, i ocupa la totalitat de la superfície d'un penyal allargat. Estava rodejat per una fortificació amb quatre portes. En la seua part est es trobava el castell, del qual només queden algunes restes ja que en èpoques posteriors es va reutilitzar i va remodelar per a crear el palau i castell cristià.
Actualment està caracteritzat pel seu traçat urbà hispanomusulmà. Les seues muralles fa molt que van desaparéixer i de les seues portes d'entrada només subsistix la de San Cristóbal. Però conserva la seua estructura urbana tancada en si mateixa. En el seu interior es poden trobar carrerons en cul-de-sac, placetes, passadissos, terraplens, etc., que li conferixen una complexitat urbana molt característica que enriquix l'espai. Pocs carrerons s'obrin com a places i en un d'estos trobem l'ermita de la Soledad, que es va construir sobre una de les mesquites de l'època musulmà. Adossat a esta se situa l'acabat de reconstruir hospital del segle XVI. El barri de Benacacira el conformen els carrers de Benacacira, San Cristóbal, Cuatro Esquinas de Benacacira, Portillo, Charco, els carrerons de Campaneros, Villar, Hospital, Horno, Pajuzo, San Roque i part del castell-palau.
BARRI MUDÈJAR-MORISC O BARRI DEL RAVAL DE BENAEÇA:
Els mudèjars van construir l'any 1370 un barri extramurs que van anomenar Benaeça, on van alçar una mesquita que roman hui en dia, amb les mínimes intervencions arquitectòniques posteriors per a convertir-la en l'església cristiana de Santa Cruz.
Actualment és un dels sectors més característics de Chelva, comparable en la seua importància al barri de Benacacira. El seu traçat és també molt trencat i d'una gran riquesa espacial, però la seua principal diferència amb els barris alts rau en el fet que, al trobar-se en les zones baixes, es veu immers en l'horta i en les terres de secà de la vall. Hi trobem tres places importants en què hi ha tres edificis singulars. En la primera, bifurcada en dos, es troba l'antic ajuntament o consell de la vila, on estava el centre neuràlgic de la ciutat en eixe moment i on es troba un llenç de la muralla, que marca el començament dels ravals de Chelva i dividix la plaça en certa manera. En la segona plaça s'alça l'antiga mesquita de l'any 1370 i en la tercera, ampliada amb el derrocament d'una vivenda en els anys noranta del segle passat, trobem l'ermita de la Virgen de los Desamparados, del segle XVII. En la seua rica decoració interior barroca, destaquen els seus esgrafiats.
El barri el conformen els carrers següents: Arrabal, Loreto, començament del carrer Mangraneros, Zurrería, Canónigo, Bolea, Fuente del Arrabal, carrerons de Polo, Aparicio, Belenguer, Ceferino, Pallaso i la part extramurs de la plaça del Arrabal.
BARRI JUEU O BARRI DEL AZOQUE:
La jueria, com Benacacira, també estava tancada darrere de muralles que permetien viure als jueus sempre aïllats de musulmans i cristians. Un dels arcs de l'antic ajuntament, denominat portal del Azoque, ens introduïx en el barri jueu del Azoque amb els seus carrerons i portals. També este és un barri on es conserva intacte el seu traçat original, amb carrers estretes i portes d'accés que l'aïllaven de l'exterior.
Les troballes d'una possible sinagoga en els números 35 i 37 del carrer Caballeros fa pensar que part d'este carrer formara en algun temps part de la jueria. Este barri el formen els actuals carrers de Cuesta de Misa, la Parra, carreró de Camote i, en part, els carrers del perímetre que són les del Azoque i Caballeros.
BARRIS CRISTIANS:
Es tracta dels barris que es troben en la part més baixa de la vila, seguixen també l'orografia dels tossals situats en el nivell inferior al de la plaça Mayor i unixen el barri de Benacacira amb el de l'Arrabal i la Jueria pel riu. La seua estructura urbana és un poc menys sinuosa i un poc més àmplia, encara que tampoc massa. Segurament es tracta, junt amb l'Arrabal, de l'última zona d'expansió del poble en l'època medieval. Un element a destacar és la completa absència d'edificacions singulars en este barri de la ciutat, això és, la inexistència d'esglésies, palaus, ermites, etc.
Els barris medievals Cristians els formen els actuals carrers del Tinte, Almazara, Corazón de Jesús, plaça Ángel Valero o placeta Vázquez, San Francisco, Hoyo, Losicas, Ollerías, San Francisco Javier, Cuesta de Palacio, Murtera, Moreras, Palmera, Mangraneros, Petrosa, Azoque o Azogue, Peireria, careró de Mosén Mares, Caballeros (posiblement d'origen jueu), plaça de l'Arrabal (des de l'antic ajuntament fins al llenç de la muralla).
EIXAMPLE:
Començant des del nord, es troba la primera expansió o eixample de la vila. Este és posterior a l'etapa medieval de desenrotllament del primer nucli del poble. L'eix principal d'esta extensió se situa al nord de la plaça Mayor, es prolonga a un costat i a l'altre de l'església coincidint amb el nou accés a la ciutat des de València que substituïx l'antiga entrada que penetrava pel Raval. L'entorn d'esta carretera va anar omplint-se d'edificacions dels segles XVII al XIX i es va formalitzar sobretot en este últim segle XX quant a la seua arquitectura. S'hi poden distingir tres subzones. La primera es troba situada a l'oest de l'església i posseïx una trama quasi reticular. La segona, a l'est de l'església, compta amb una estructura més irregular. Finalment, la tercera subzona és la que conforma l'actual plaça Mayor, de proporcions harmòniques.
L'Eixample de Chelva el formen els carrers i places següents: plaça Mayor, carrera de los Mártires (fins al Teatro Alegre per la part imparella), José Manteca, Pesquera (fins a l'encreuament amb Chorrillo), Natividad Domínguez, Ventura Esteban (fins a l'encreuament amb Teatro Alegre), María Antonia Clavel, plaça Los Serranos, Juan Serral, San José (quasi tot), Remedio, Roberto Madrid, Cuesta Clara, San Antonio (principi), avinguda Madereros números (11, 13, 15, 17 i 19), el carrer del Parque -d'obertura recent- eren horts i en l'antiguitat era una necròpolis.
HORTS:
Els horts de Chelva ja van existir en l'època de la dominació musulmana. Se'n va aprofitar el traçat de l'aqüeducte romà (segle I) de Peña Cortada o històricament anomenat de Chelva, que discorre al nord de la població, per a desenrotllar un sistema de séquies, basses i aqüeductes, que van crear una fèrtil horta hui en ús. A causa del fort desnivell, és abancalada en la seua totalitat amb parets de pedra del terreny, tosca, realitzades amb la tècnica de pedra seca i conegudes popularment amb el nom de formes, estes tenen la funció de subjectar la terra i marcar els límits. Els horts estan hui en ús, però molts no es cultiven a causa de la despoblació i la falta de productivitat, preserven la visió de la vila antiga i han sigut fonamentals en l'economia local.
El perímetre de protecció dels horts a protegir, el marquen, amb poques paraules, al sud el riu Chelva o de Chelva (única denominació utilitzada fins fa poc més d'un segle per a este riu), del qual provenen majoritàriament les aigües de reg, a l'est el barranc del Remedio o Margel i a l'oest el barranc del Montú o Cojanta. El nord el marca la mateixa zona urbana de Chelva.
Dins dels horts poden diferenciar-se en dos tipus:
1) Horts urbans. Estos han quedat, totalment o parcialment, dins del nucli urbà a protegir, algunes s'han urbanitzat, com el carrer Huerto de la Cárcama o el carrer del Parque; altres com la del carrer Cuesta de Palacio, la compresa entre els carrers Murtera, Ollerías i Cuesta San Joaquín o la compresa entre el carrer Cuesta Clara i el barri del Raval s'han mantingut, encara que hi ha alguna edificació secundària fora d'ordenació. Estos espais, en general, fan la funció de celobert de les vivendes, que de vegades no tenen més finestres que les que donen a estos. Alguns horts, en general els pròxims al nucli urbà i els limítrofs a camins, estan històricament tancats per a limitar-hi l'accés. Esta tanca realitzada amb mur de maçoneria, com les parets de pedra seca, però amb morter entre pedres, pot superar lleugerament el metre i mig d'altura i té una porta de fusta tradicional per a accedir-hi.
2) Horts exteriors. Són la resta d'horts, fins als cursos fluvials amb què limita el conjunt històric. En estos, els usos són els històricament lligats a l'agricultura i conserva alguns exemples de construccions tradicionals, com ara pallers, eres, corrals o molins. En l'actualitat també hi ha construccions impròpies a la tipologia tradicional, agrícola o ramadera.
4. Tipologia de l'edificació:
El camí reial de Valencia a Castella traçat als peus de l'antic castell i entre este i el riu Chelva, en el qual hui estan els carrers Arrabal, Azoque, Moreras i Cuesta de San Joaquín, va ser decisiu per a la configuració històrica de Chelva. La vila medieval comença a desenrotllar-se entorn d'este, marcant l'actual trama urbana, amb el seu castell-palau dominant el trànsit i protegint els seus pobladors. La visió de la Chelva medieval s'entén tenint com a fatxada principal les vivendes del sud de l'actual municipi. Posteriorment, la construcció de l'actual església arxiprestal i el desenrotllament dels barris de l'eixample i definitivament la construcció de la carretera de València a mitjan segle XIX transformen el desenrotllament urbà, l'accés principal a la població i la seua fatxada principal. En conseqüència, tenint en compte el caràcter escalonat sobre el qual s'assenta la població, és molt important la conservació de les fatxades posteriors i laterals, a més de la principal, de cada un dels edificis.
Tots els barris medievals i les vivendes tenen unes característiques comunes quant a la seua ubicació, tipologia constructiva, materials o acabats, que junt amb els seus horts fan de Chelva un conjunt únic a protegir.
El fort pendent sobre el qual s'assenta la Chelva medieval, junt amb les corbes de nivell longitudinalment paral·leles al riu de Chelva, van marcar el traçat de l'antic camí Real de València al seu pas per la vila i al seu torn el dels seus carrers i cases en direcció est-oest. Este terreny escalonat deixa poc espai per a assentar les vivendes, que han de desenrotllar-se en altures i els seus vials s'estretixen al màxim retorcent-se en angostos carrerons amb porxes sobre els carrers per a aprofitar l'espai.
Altura de les vivendes:
Majoritàriament, en el centre històric medieval, les vivendes estan formades per planta baixa i tres altures, però de vegades tenen una altura menys, inclús en algun cas, només planta baixa i una altura, generalment coincidint amb els barris més perifèrics. Quan el seu ús es destinava a paller o quadra només es disposava l'edificació en plata baixa. En casos molt comptats com en el carrer Cuesta de Misa, el gran desnivell amb el carrer superior fa que estes fatxades (quasi sempre les posteriors) arriben a cinc o sis altures. Tota esta diferència d'altures està avalada per la història i enriquix el conjunt.
La planta baixa:
L'arquitectura popular domina la majoria de les vivendes. S'han utilitzat històricament per a la construcció els materials de la zona. El material on s'assenta el municipi de Chelva és majoritàriament la pedra tosca, molt porosa, lleugera i mal·leable de la qual fàcilment es trauen blocs popularment anomenats tercios i que s'utilitzaven per a les parets de la planta baixa en forma de maçoneria arrebossades generalment. En moltes parcel·les de tosca, esta s'integra com a paret d'arrancada vista. En moltes parcel·les de tosca esta està excavada per a ampliar les vivendes aprofitant el terreny escalonat per a guanyar profunditat o fons. En conseqüència, el sòl de moltes vivendes se situa per davall del vial i l'altura d'estes plantes baixes resulta baixa en la paret exterior igual que les portes.
La planta baixa estava destinada per als animals amb quadra i corral i al fons moltes disposen de pati, popularment anomenat descubierto, que servix per a donar llum i ventilar, en conseqüència la porta del carrer era ampla i en general estava dividida en dos fulles (superior i inferior) per a la ventilació i solien disposar de gatera. De vegades, la porta estava dividida en dos fulles verticals, amb finestró o sense per a il·luminar, i la resta tenien una sola fulla. La planta baixa disposava a vegades d'alguna estança més i per l'escassa amplària de les fatxades, alguna finestra xicoteta. L'abandó i la modernització de l'agricultura i la salubritat van anar transformant la planta baixa a partir del segle passat, de manera que el bany, la cuina, el menjador o l'habitació se situaven generalment en esta planta, segons la superfície. Es feia la porta més estreta i de dos fulles verticals amb finestró i en menys espai en horitzontal (sense finestró) o d'una sola fulla. L'ús de la picaporta ha caigut en desús en les més modernes. La reducció de les portes va donar pas a finestres més àmplies en fatxada.
Plantes intermèdies:
Les fatxades s'han construït històricament majoritàriament amb la tècnica de la tàpia (de vegades en maçoneria), deixant visibles les empremtes de l'encofrat en quasi totes les vivendes, utilitzant morters de calç, àrids, terra o algeps. L'arrebossat total de la fatxada principal és menys habitual fins ben entrat el segle XX, en el qual es generalitza. Fins llavors era comú en estos casos l'enlluït parcial, que arribava només al primer o al segon pis, i era inusual el lluït de fatxades secundàries de la vivenda. Els buits de les finestres del primer i segon pis solien ser clarament verticals, però en una quantitat considerable hi ha les quadrades lleugerament verticals o totalment quadrades. En general, les finestres no són de grans dimensions i la seua disposició en la fatxada sol ser asimètrica. Els balcons abunden en el centre històric i es dividixen en dos tipus: els embeguts en la fatxada (més antics), són verticals amb barana de fusta de barrots tornejats o en alguna ocasió de metall; l'altre tipus de balcons també és vertical però en esta ocasió amb un vol d'uns vint centímetres en general, de vegades del doble, i solen tindre taulells hidràulics o ceràmiques. Les plantes se separen per forjats de bigues de fusta i encofrats en forma d'arc entre estes. Els usos d'estes plantes solien ser el de cuina i sala en primer pis i en els altres, dormitoris i alcoves.
Coberta o cambra:
L'últim pis, anomenat popularment cubierta, sol ser en forma de golfes a dos aigües al carrer, l'altura en els extrems és un poc més baixa que entre forjats de la resta de plantes. També existixen cobertes a una aigua i inclús a quatre, ocasionalment. Les terrasses al carrer no són tradicionals i les que hi ha són recents; no obstant això, n'hi ha algunes que donen als patis posteriors o descoberts. Els sostres són de bigues de fusta i canyís amb teula àrab. Les cornises són principalment de rajola massissa escalonada o de fusta. Les bigues del sostre es prolonguen amb taules a manera de ràfol. En moltes vivendes hi ha el canaló, amb baixant o sense, o amb gàrgoles artístiques de metall; en altres, les teules dels rius fan de gàrgoles, sobretot en la zona Benacacira. Les finestres són horitzontals de grans mides i generalment en nombre de dos i distribuïdes de forma simètrica en la fatxada, per espai, de vegades hi ha una o tres, popularment són anomenades barandas. Són també molt habituals les finestres en forma d'arc, que porten a vegades decoració de sanefes en horitzontal en els pilars a l'altura de l'arrancada de l'arc. Dels arcs d'una coberta alguns tenen finestra, altres estan oberts i altres cegats en l'interior. L'ús d'esta estança és la d'assecador dels productes del camp i de la matança; per això sol haver-hi també un salador. És freqüent que els buits estiguen desproveïts de finestres de fusta perquè córrega el vent.
Gamma cromàtica en fatxades:
Històricament, les fatxades principals estaven pintades, totalment o parcialment fins al primer o segon pis. Atenent l'estratigrafia i la tradició oral, el color predominant era el blau anyil, popularment anomenat blavet, per a tota la fatxada, que es pintava amb els buits en blanc, generalment. En segon lloc, la fatxada en blanc amb els buits en blanc o blavet. En tercer lloc, i des de fa poc més d'un segle, la fatxada en blanc amb els buits en verd calç verda o la fatxada verd calç amb els buits en blanc. La pintura utilitzada era la calç, en totes les variants, es pintava de vegades un sòcol o suport de color gris fosc mineral de 80 centímetres com a mínim i com a màxim de l'altura de la planta baixa. La resta de fatxades i si és el cas la part sense pintar de la principal, presentava un color terra, propi del material de construcció, excepte els buits de les finestres, sempre pintats a semblança dels de la fatxada principal.
Els tancaments, històricament i de forma genèrica, eren pintats de color roig almànguena, antigament la mescla es realitzava amb oli d'oliva reutilitzat, vinagre i terra roja almànguena. Posteriorment, amb aiguarràs, oli de llinosa i terra roja almànguena. En menys ocasions, la fusta es pintava en color fusta fosca o en el seu color, depenent dels olis utilitzats. De la mateixa manera, de vegades s'utilitzava el metall en negre o més recentment en plata.
En resum, els colors predominants de la Chelva medieval són, històricament: el blavet, com a color principal, el blanc, el color terra de les fatxades secundàries i el roig almànguena dels seus tancaments.
La tipologia edificatòria es particularitza en els distints barris:
a) Barri musulmà o barri de Benacacira:
«Espai torturat i trencat d'escala xicoteta... Molt important en Benacacira és l'acabat i l'impacte de l'arquitectura popular... Fatxades estretes de tàpia arrebossada que deixen entreveure l'estructura del material. Les cornises, de rajola senzilla, es coronen amb un vol de teules canals alternades de gran efecte visual. En els àtics apareixen nombrosos buits horitzontals. Element molt important és el color blanc amb variacions a l'anyil i sobretot al verd de molt d'efecte en una zona com esta, on la llum directa penetra difícilment a causa de l'espai tan estret, i on l'alegria d'este color és molt important en l'escena urbana.»
b) Barri mudèjar-morisc o barri de l'Arrabal de Benaeça:
«...es junt amb Benacacira el de més personalitat de la població i que en si mateix resumix tota la complexitat que pot tindre un conjunt complet. L'arquitectura és menys popular que altres zones, més "formes" i urbana. A pesar d'això, els espais no són amplis [
] L'arquitectura és en este sector més sòbria amb un domini major dels emblanquinaments blancs. L'espai es definix més per la seua composició i per l'articulació dels espais entre si.»
c) Barri jueu o barri del Azoque i barris cristians:
«Estos barris estan formats basant-se en un eix [
] encadenats entre si. Les característiques de l'edificació són molt semblants als ja descrits en Benacacira. Arquitectura molt popular de tàpia arrebossada amb els interiors dels buits en anyil o verd, buits xicotets excepte en l'àtic. Esta arquitectura es desenrotlla en un espai lineal de carrers de suau curvatura que permet la visió successiva de les fatxades i que al mateix temps configura un espai tancat. L'itinerari així compost s'obri lateralment en visions sobre la vall i sobre la part alta on se situa l'exterior del castell...»
d) Eixample:
«S'articula en dos sectors: La Calle Nueva com a eixida cap a València i els carrers en retícula que emergixen a l'oest de l'església. Són de distint caràcter tant espacialment com quant a l'arquitectura que les sustenta. La zona oest [...] té una arquitectura de característiques semblants a les dels barris més antics però amb un cert caràcter més urbà. L'espai és, no obstant això, totalment diferent al ser carrers rectes.
En un primer terme, es dirigix al nord i és més que carrer, l'articulació de dos placetes en les quals la visió sobre la capçalera de l'església és el més destacat [...] L'últim tram està format per un carrer recte molt homogeni en la seua arquitectura. És sens dubte el de major interés i el que més expressa el caràcter del sector. Arquitectura molt urbana del segle XIX, alternant amb alguna preexistent de segles anteriors, profusament decorat i amb una gamma de blancs, ocres i cremes de tradició molt llevantina.»
Cal destacar d'esta zona la plaça Mayor, amb una arquitectura amb una gran homogeneïtat i accentuat caràcter urbà, d'un elevat nivell de qualitat. Es tracta d'una de les grans places valencianes d'estructura molt clàssica. Només un punt negatiu s'hi pot apreciar, això és, l'existència d'alguns edificis moderns que no s'adapten gens al conjunt i que entorpixen la lectura harmònica de la plaça.
ANNEX II
BÉNS D'INTERÉS CULTURAL COMPRESOS DINS DEL PERÍMETRE DELIMITAT DEL CONJUNT HISTÒRIC I DELIMITACIÓ DELS SEUS ENTORNS DE PROTECCIÓ
En el Conjunt Històric de Chelva es troben els següents béns d'interés cultural, amb la categoria de Monument, que s'indiquen a continuació:
1. Església arxiprestal de la Virgen de los Ángeles.
Declarada Bé d'Interés Cultural, amb la categoria de Monument, pel Decret 147/2006, de 6 d'octubre, del Consell. El seu número d'inscripció en el Registre de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura és el R-I-51-0012034. El seu entorn de protecció delimitat en el dit decret es grafia en el pla 02 de l'annex VI del present decret.
2. Restes del castell i muralles de Chelva.
El castell i les muralles es troben protegits des de la promulgació del Decret de 22 d'abril de 1949, de Protecció de Castells Espanyols, i declarat bé d'interés cultural per la disposició addicional primera de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià. El seu número d'inscripció en el Registre de Béns d'Interés Cultural del Ministeri de Cultura és el R-I-51-0010723.
L'entorn de protecció de les restes del castell i les muralles de Chelva va ser delimitat per l'Orde de 26 de juliol 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Es grafia així mateix en el pla 02 de l'annex VI del present decret.
ANNEX III
BÉNS DE RELLEVÀNCIA LOCAL DINS
DEL PERÍMETRE DELIMITAT DEL CONJUNT HISTÒRIC
Relació de les edificacions més destacades del nucli històric de la vila de Chelva, el valor de les quals les fa creditores del seu reconeixement com a béns de rellevància local i que han de ser inscrites en la secció 2a de l'Inventari General del Patrimoni Cultural amb la categoria de monuments d'interés local (article 46 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià). No se'ls delimita un entorn de protecció propi per estar prou protegits per la tutela general instrumentada per al Conjunt Històric.
L'ermita de la Soledad (antiga mesquita de Benacacira), carreró de l'Hospital núm. 1.
La sinagoga del carrer Caballeros núms. 35 i 37. L'església de la Santa Cruz (antiga mesquita de l'Arrabal), plaça de Santa Cruz núm. 29.
L'ermita de la Virgen de los Desamparados, carrer Arrabal núm. 38.
La capella dels Santos Vicentes en el carreró de Mosén Mares núm. 4.
La casa de la Inquisició o del Sant Ofici. Carrera de los Mártires núm. 9 i 11.
L'antic ajuntament o consell de la vila. Plaça Arrabal núm. 17.
Els porxes.
La font de la plaça de la Iglesia.
La font de la plaça del Arrabal.
Els llavadors: de l'Embarániz (en l'hort de l'Herbail), Del Querefil (al costat de la de l'Embarániz), el del carrer Pereira, el del carrer Fuente del Arrabal, el del Arrabal (contigu al carrer Fuente del Arrabal), el del carrer Cuesta Clara.
La posada. Plaça Mayor núm. 13.
El molí del Tio Calabazas.
Amb la categoria específica de «panells ceràmics exteriors» reconeguda en la disposició addicional quinta de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del Patrimoni Cultural Valencià, es troben els següents:
Beat Nicolau Factor. C/ Nuestra Señora del Remedio, núm. 18.
Crist carregat amb la creu. C/ Bolea, núm. 3.
La Puríssima. Plaça Arrabal, núm. 17 (antic ajuntament).
Puríssima. Av. Mártires, núm. 9 i 11.
Puríssima. C/ del Tinte, núm. 18.
Sant Bonaventura. C/ Corazón de Jesús núm. 5.
Sant Cristòfol. Porta Benacacira s/n.
Sant Cristòfol. C/ Morera, núm. 19.
Sant Francesc d'Assís. C/ María Antonia Clavel, núm. 54.
Sant Joaquim i santa Anna. C/ María Antonia Clavel, núm. 40.
Sant Josep. C/ Ollerías, núm. 41.
Sant Josep. C/ María Antonia Clavel, núm. 42.
Sant Josep. C/ San José, núm. 19.
Sant Josep. C/ María Antonia Clavel, núm. 19.
Sant Joan Baptista. C/ María Antonia Clavel, núm. 33.
Mare de Déu del Remei. C/ María Antonia Clavel, núm. 33.
Sant Francesc d'Assís. C/ María Antonia Clavel, núm. 33.
Sant Miquel de Llíria, any 1885. C/ Azoque, núm. 61.
Sant Roc. C/ Benacacira, núm. 82.
Sant Vicent Ferrer. C/ San Francisco de Asís, núm. 5.
Sant Vicent Ferrer. Plaça Arrabal, núm. 5.
Sant Vicent Ferrer. C/ Ollerías, núm. 53.
Sant Crist de Zalamea (amb exvots). C/ Murtera, núm. 21.
Sant Tomàs de Villanueva. Plaça Arrabal, núm. 14.
Mare de Déu de la Soledat. C/ Corazón de Jesús, núm. 31.
Jesús Maria, any 1699. C/ Moreras, núm. 32.
Sagrat Cor de Jesús. C/ Ventura Esteban, núm. 8.
Estació núm. 1. Carreró de Villar.
Estació núm. 2. C/ Benacacira, núm. 53.
Estació núm. 3. C/ Benacacira, núm. 70.
Estació núm. 8. C/ Benacacira, núm. 1-E.
Estació núm. 10. C/ Benacacira, núm. 35.
Estació núm. 11. C/ Cuatro Esquinas, núm. 1.
Estació núm. 12. C/ Benacacira, núm. 38.
Mare de Déu de la Soledat. C/ Corazón de Jesús, núm. 31.
Nostra Senyora de la Soledat. C/ Benacacira, núm. 66.
Mare de Déu dels Dolors. C/ Natividad Domínguez, núm. 12.
Mare de Déu dels Desemparats. C/ Natividad Domínguez, núm. 12.
Mare de Déu de la Soledat. Carreró de l'Hospital s/n (dos imatges).
Mare de Déu dels Desemparats. Plaça Virgen del los Desamparados.
Mare de Déu dels Desemparats. Plaça Virgen del los Desamparados (ermita).
Mare de Déu dels Dolors (en fornícula). C/ Ollerías, núm. 71.
Mare de Déu dels Dolors. C/ Benacacira, núm. 16.
Nostra Senyora del Remei. C/ Murtera, núm. 19.
Mare de Déu del Remei. C/ Ollerías, núm. 63.
Mare de Déu del Remei. Plaça Mayor, núm. 6.
Nostra Senyora del Remei. Plaça Ángel Valero, núm. 6 (façana que dóna al camí del Hoyo).
Sant Antoni de Pàdua. Plaça Ángel Valero, núm. 6 (façana que dóna al camí del Hoyo).
Nostra Senyora dels Dolors. C/ Arrabal núm. 63.
Nostra Senyora de les Vinyes, patrona d'Aranda del Duero. C/ Cuatro Esquinas de Benacacira, núm. 3 (imatge i text).
ANNEX IV
DELIMITACIÓ LITERAL
DELIMITACIÓ GEOGRÀFICA DEL CONJUNT
HISTÒRIC - PERÍMETRE DE PROTECCIÓ - PLA ANNEX 01
1. Justificació de la delimitació
El criteri per a delimitar l'àmbit del conjunt històric de Chelva i els seus horts, fruit d'un estudi promogut per la Direcció General de Patrimoni Cultural i realitzat per l'equip tècnic multidisciplinari dirigit pels professors Fernando Vegas i Camilla Mileto, ha sigut la inclusió de totes les parcel·les i espais públics pertanyents al nucli urbà històric, estenent el perímetre de protecció a l'oest, sud i est fins a les zones no urbanitzades, d'hort tradicional, que garantiran la seua vinculació territorial i la panoràmica de la vila, característica de la seua imatge històrica. En este s'inclouen els camps i horts compresos entre el riu de Chelva i els barrancs del Remedio o Margel i del Montú o Cojanta.
Esta àmplia delimitació s'establix en funció dels següents criteris específics:
a) Criteris patrimonials i urbanístics, amb la inclusió dels immobles i espais urbans i rústics, horts, la rica i singular simbiosi de la qual és necessari preservar per a garantir la correcta tutela del conjunt.
b) Criteris topogràfics i paisatgístics, amb la inclusió dels bancals que rodegen el nucli de la vila, els ravals històrics i els eixos d'articulació territorial per a garantir l'òptima contemplació de l'assentament des del promontori que es troba al sud, vista històricament rellevant i reflectida en diversos materials gràfics històrics.
c) Criteris arqueològics, en funció de previsibles troballes arqueològiques.
2. Definició literal de la delimitació
a) Origen: trobada de la carretera Valencia-Ademuz (CV-35), el barranc del Remedio i el límit nord-oest de la parcel·la rural 7, punt A.
b) Sentit: horari.
c) Línia delimitadora: des de l'origen punt A, la delimitació seguix en direcció sud el barranc del Remedio incorporant-lo. Voreja els límits est de les parcel·les 281, 282, 288, 289, 290, 292, 516 i 515.
Creua en sentit sud la parcel·la 539 des del punt de coordenades X 672001 Y 4401372 fins al punt X 671996 Y 4401350 coincident amb el riu Tuéjar. Continua en direcció oest per la vora nord del riu Tuéjar fins al camí existent entre les parcel·les 414 i 475. Es dirigix a nord pels límits oest de les parcel·les 477, 476, 475, 406, 412, 413, 410, 409, 361, 362, 359, 357, 333 i 332 i nord de les 332, 334, 335, 336, 337, 318, 317, 313, 309 i 307.
Recorre el nord del carrer Losicas i incorpora les parcel·les 04 i la part de la 10 que enfronta amb les parcel·les 05 i 06 de l'illa 13189 fins una profunditat de 5 m de l'illa 14201. Creua el carrer del Hoyo i continua per les mitgeres entre les parcel·les 24 i 23, 22 i 07, 08 i 19, 11 i 09. Seguix pel carrer Joraira i travessa l'illa 15212 pel límit nord de la parcel·la 16. Creua el carrer Almazara i incorpora l'illa 15209. Creua el carrer del Tinte i prosseguix per les parts posteriors de les parcel·les 11, 21, 12 i 13 de l'illa 15194. Creua el carrer Huerto de la Cárcama i incorpora l'illa 15196, excloent les parcel·les 01, 02, 03, 39, 04, 05, 04, 07, 08, 09 i 12. Creua el carrer Pesquera i seguix per les façanes de les parcel·les 14 i 13 de l'illa 16199 excloent-les. Travessa esta illa entre les parcel·les 12 i 13 i 04 i 15. Creua el carrer Chorrillo i incorpora les parcel·les de 04 a 10 de l'illa 16195. Incorpora l'illa 17192 i creua el carrer Mártires. Travessa l'illa 18193 pels límits sud de les parcel·les 01 i 02 i nord de les 20, 21 i 5 de l'illa 18193. Incorpora les illes 18196 i 19193. Creua el carrer San Antonio i seguix pels límits sud de les parcel·les 04 i 05 i nord de les parcel·les 41, 40, 39 de l'illa 19195. Seguix per les parts posteriors de les parcel·les 13, 14, 15, 17, 18, 19 i 20 d'esta illa. Arriba a la carretera de València a Ademuz i seguix pel marge sud a est fins al punt d'origen.
ANNEX V
SUBDELIMITACIÓ: PERÍMETRE D'EDIFICACIÓ.
PLA ANNEX 01
1. Justificació de la delimitació
Amb la finalitat d'una especificació més cuidadosa de les normes provisionals que seran aplicables abans de la redacció i aprovació del pla especial de protecció es definix un subàmbit constituït pel perímetre del nucli històric de la vila de Chelva que actualment està fàcticament urbanitzat, i una porció edificable ex novo en l'extrem oriental que servisca de transició entre el sòl urbà no inclòs en el conjunt històric i este, tant en el seu perímetre edificat com en els seus horts circumdants.
2. Definició literal de la delimitació
a) Origen: en l'illa 19195 el cantó nord-oest de la parcel·la 3 és el punt B.
b) Sentit: horari.
c) Línia delimitadora: des de l'origen, punt B, en l'illa 19195 la línia seguix pels límits sud de les parcel·les 04 i 05 i nord de les parcel·les 41, 40 i 39 d'esta illa. Seguix per les parts posteriors de les parcel·les 13, 14, 15, 17, 18, 19 i 20 de la mateixa illa 19195. Arriba a la carretera de Valencia a Ademuz, continua per esta fins a 10 metres del vèrtex nord de l'anterior parcel·la 20. Gira al sud amb un radi de gir de 52,50 metres amb centre en l'extrem sud de l'illa 19205; contínua per una línia paral·lela a la carretera de València, avinguda de Los Madereros a 50 metres d'esta. Gira al sud per una paral·lela a la fatxada de la parcel·la 07 d'esta illa a 10 metres del vèrtex sud-est de la parcel·la 40. Gira al sud per una paral·lela a 10 metres a l'est de la línia que unix l'extrem est de la parcel·la 40 i el vèrtex nord de la parcel·la 27. Gira en paral·lel a la mitgera est de la parcel·la 23 fins a un punt situat sobre la fatxada de la parcel·la 22 (l'alineació interior del carrer projectada exnovo que naix en la carretera de València fins a este últim punt es trobarà a 10 metres en paral·lel de la línia delimitadora del perímetre del sòl urbà i l'exterior coincidix amb el dit perímetre). Voreja el límit amb el carrer Roberto Madrid de la parcel·la rural 18. Envolta per l'est l'illa 19186 fins al cantó est de la parcel·la 2. Seguix cap a l'oest pel límit sud de les parcel·les 2 i 4. Travessa el carrer Roberto de Madrid fins a l'illa 19182, seguix el límit sud de la parcel·la 30, puja cap al nord pels límits oest de les parcel·les 30, 29, 27, 25, 24 i 18 i baixa cap a sud pels límits oest de les parcel·les 17, 10, 9, 8, 7, 6, 5 i 3. Rodeja pel nord i per l'est la parcel·la 31 de la mateixa illa 19182. Travessa el carrer Virgen de Loreto fins a la parcel·la 44 de l'illa 19172. Avança pel límit entre l'illa 19172 i les parcel·les rurals 99, 101, 102, 103, 104 i 105. Creua el camí que ix de la plaça Santa Cruz fins a la parcel·la 3 de l'illa 19164. Seguix pel límit entre l'illa 19164 i les parcel·les rurals 108, 109, 110, 111 i 112. Talla el carrer Fuente del Arrabal fins a la parcel·la 23 de l'illa 19155. Seguix pel límit entre l'illa 19155 i les parcel·les rurals 08, 274, 275, 276 i 297. Travessa el carrer Zurrerías fins a la parcel·la 24 de l'illa 19153 i prosseguix pel límit entre l'illa 19153 i les parcel·les rurals 313, 318 i 319. Talla el carrer Beleguer fins a la parcel·la 25 de l'illa 19163. Seguix pel límit entre l'illa 19163 i les parcel·les rurals 319, 328 i 1266. Travessa el carrer del Polo fins a la parcel·la 13 de l'illa 18177. Continua pel límit entre l'illa 18177 i les parcel·les rurals 333, 334, 335. Creua el carrer Mangraneros fins a la parcel·la 30 de l'illa 18179 i prosseguix pel límit sud les parcel·les 30, 31, 20, 32, 15, 46, 43 i 33. Creua el carrer de la Peirera fins al cantó nord-est de la parcel·la 24 de l'illa 17179 i seguix el seu límit est. Creua el camí que ix del poble i seguix els límits nords de les parcel·les rústiques 349, 351, 352 i 363. Creua un altre camí que ix del poble i seguix pel límit entre l'illa 16171 i les parcel·les rurals 364, 1271, 376, 377, 378, 379 i 380. Creua el camí que ix del carrer Moreras fins a la parcel·la 15 de l'illa 16171. Avança pel límit entre l'illa 16171 i les parcel·les rurals 412, 413, 417, 418, 422. Travessa el carreró Murtera fins a la parcel·la 17 de l'illa 14179, la qual envolta fins a seguir pel límit nord de la parcel·la 18. Contínua pel límit sud de les parcel·les 14, 13, 12, 11, 10, 9, 8, 7, 6 i 5 de la mateixa illa 14179. Envolta el límit de la parcel·la 5 de l'illa 14179 amb el carrer Murtera travessant-lo i prosseguint pel límit oest de la parcel·la 43 de l'illa 14187. Continua vorejant el límit nord de la parcel·la 43, 42, 41, 40, 39, i el límit oest de les parcel·les 38, 37, 12 i 11. Creua la séquia de l'illa 14187 fins a la parcel·la 8 de la mateixa illa, la qual voreja per l'oest creuant la séquia fins al cantó sud-oest de la parcel·la 23 de l'illa 14186. Seguix dins de l'illa 14186 pel límit sud de les parcel·les 22, 16, 15, 14, 13, 12, 8, 33, 4 i 1 on gira cap al nord pel límit oest de les parcel·les 1, 4 i 3. Creua el carrer San Joaquín. Travessa l'illa 13189 pel límit nord i est de les parcel·les 19 i 6, respectivament. Creua el camí i seguix a través de l'illa 14201 pel límit oest de la parcel·la 6 i est i nord de la 5 fins a la trobada amb el camí del Hoyo. Continua cap al nord pel límit est de les parcel·les 4 i 3. Creua el camí del Hoyo i continua per les mitgeres entre les parcel·les 24 i 23, 22 i 07, 08 i 19, 11 i 09. Seguix pel carrer Joraira i travessa l'illa 15212 pel límit nord de la parcel·la 16. Creua el carrer Almazara i incorpora l'illa 15209. Creua el carrer del Tinte i prosseguix per les parts posteriors de les parcel·les 11, 21, 12 i 13 de l'illa 15194. Creua el carrer Huerto de la Cárcama i incorpora l'illa 15196 excloent les parcel·les 01, 02, 03, 39, 04, 05, 06, 07, 08, 09 i 12. Creua el carrer Pesquero i seguix per les fatxades de les parcel·les 14 i 13 de l'illa 16199 excloent-les. Travessa esta illa entre les parcel·les 15 i 13 i 04 i 15. Creua el carrer Chorrillo i la parcel·la 11, per la prolongació de la part posterior de la parcel·la 10, i incorpora les parcel·les de 04 a 10 totes estes de l'illa 16195. Incorpora l'illa 17192 i creua el carrer de los Mártires. Travessa l'illa 18193 pels límits sud de les parcel·les 01 i 02 i nord de les 20, 21 i 5 de l'illa 18193. Incorpora les illes 18196 i 19193. Travessa el carrer San Antonio fins al punt d'origen.
ANNEX VI
DELIMITACIÓ GRÀFICA
Índex de plans:
01. Perímetre de protecció del conjunt històric. Perímetre d'edificació.<div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div><div id="AquiVaUnaImagen"></div>