ORDE 5/2011, de 16 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i el seu consell regulador. [2011/12096]
(DOGV núm. 6661 de 29.11.2011) Ref. Base de dades 012088/2011
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 30.11.2011 Aquesta disposició afecta: Deroga: Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: denominació d'origen, control de qualitat, qualitat del producte, vi, vinya, viticultura Descriptors toponímics: Alacant (província)
ORDE 5/2011, de 16 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i el seu consell regulador. [2011/12096]
Esta orde té la raó de ser en la necessitat d'adaptar el reglament i el plec de condicions tècniques de la Denominació d'Origen Alacant, que fins ara es trobava en l'Orde 13/2010, de 20 d'abril de 2010, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, en què s'aprovava el text del Reglament de la Denominació d'Origen Protegida Alacant, per a ajustar-la als suggeriments de la guia per a la presentació dels noms de vi existents publicada per la Comissió Europea, Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural, d'acord amb el que es preveu en l'article 118 vicies, «Denominacions de vins protegides existents», del Reglament (CE) número 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM), i tenint en consideració igualment la reforma recent introduïda per mitjà de la modificació de l'article 73 del Reglament (CE) 607/2009, de la Comissió, de 14 de juliol de 2009, a través del Reglament d'Execució (UE) número 670/2011, de la Comissió, de 12 de juliol de 2011, pel qual es modifica el Reglament (CE) número 607/2009, pel qual s'establixen determinades disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm. 479/2008, del Consell, pel que fa a les denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides, als termes tradicionals, a l'etiquetatge i a la presentació de determinats productes vitivinícoles, és procedent efectuar, com a part de la regularització de la situació d'esta figura de qualitat vitivinícola i després de diverses consultes amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, les següents modificacions per a poder prosseguir amb la tramitació de la presentació d'informació de les denominacions de vins protegides existents davant de la Comissió Europea, per mitjà de tràmit abreujat, ja que la sol·licitud de modificacions formulada pel Consell Regulador de 22 d'octubre de 2008 és anterior al 31 de juliol de 2009, data de referència establida per la normativa aplicable respecte d'això, a més contindre com a modificació de menys importància la inclusió d'una nova varietat de raïm, la subirat parent, tal com es preveu en l'article 73.d del Reglament (CE) 607/2009 esmentat adés.
Per tot això, de conformitat amb les disposicions de la normativa comunitària, en particular el Reglament (CE) número 1234/2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM), i la seua normativa de desplegament, a proposta del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i en l'exercici que em conferix la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
ORDENE
Article únic. Aprovació del reglament i del plec de condicions
S'aproven el Reglament de la Denominació d'Origen Alacant i el seu consell regulador, com també el seu plec de condicions, els textos dels quals figuren com a annexos I i II d'esta orde.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queda derogada l'Orde 13/2010, de 20 d'abril, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i el seu consell regulador, com també totes les disposicions del mateix rang o d'un rang inferior que s'oposen a esta orde.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 16 de novembre de 2011
La consellera d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua,
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
ANNEX I
Reglament de la Denominació d'Origen
Protegida Alacant i el seu consell regulador
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Règim jurídic
D'acord amb les disposicions del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM); la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi; la Llei 2/2005, de 27 de maig, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana, i el Decret 8/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/2005, de 27 de maig, de la Generalitat, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana, com també les normes de desplegament respectives, queden protegits amb la Denominació d'Origen Alacant els vins de qualitat que posseïsquen les característiques definides en este reglament i complisquen en la seua producció, elaboració, emmagatzemament, criança i comercialització tots els requisits exigits en el reglament i en la legislació vigent.
Article 2. Abast de la protecció
1. La protecció atorgada per la Denominació d'Origen Protegida és la prevista en l'article 118 quaterdecies del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM), en els articles 18 i concordants de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi, i en la resta de la legislació vigent tant europea com de la comunitat autònoma aplicable, i s'estén a l'expressió Alacant i als termes municipals, partides i llogarets assenyalats com a zona de producció emparada.
2. Queda prohibit l'ús del nom de la Denominació d'Origen Protegida Alacant en altres vins que no siguen els reconeguts per este reglament. No es poden utilitzar noms, marques, expressions i signes que, per la seua similitud fonètica o gràfica amb «Alacant», «vins d'Alacant» o altres d'anàlogues puguen induir el consumidor a confondre'ls amb els vins emparats per la Denominació d'Origen. Ni tampoc en el cas que vagen acompanyats per expressions com ara «tipus», «estil», «cep», «gust», «embotellat a», «amb celler a» o utilitzen els noms de comarques, termes, partides i/o llogarets inclosos en la zona de producció descrita, perquè també poden induir a error en el consumidor.
3. La protecció de la Denominació d'Origen Alacant també s'estén als noms de les comarques, termes municipals, partides i llogarets que componen la zona de producció descrita en l'article 4 i no es pot utilitzar per a identificar productes vínics d'origen distint, a fi de no confondre el consumidor amb altres tipus de vins. La protecció servix tant per a menció protegida com per a l'emblema o logotip que tinga registrat el Consell Regulador.
Article 3. Defensa
La defensa de la Denominació d'Origen, l'aplicació del seu reglament i la vigilància del seu compliment, com també el foment i control de la qualitat dels vins emparats, queden encomanats al Consell Regulador, a través del seu òrgan de gestió i de control, sense perjudici de la competència de les administracions públiques en l'àmbit de les seues competències respectives.
CAPÍTOL II
La producció
Article 4. Àmbit territorial
1. La qualificació dels terrenys a l'efecte de la inclusió en la zona de producció la realitzarà el Consell Regulador, i han de quedar delimitats en els plànols del Registre Vitícola que gestiona este òrgan.
2. El Consell Regulador, a petició del sector, pot acordar l'ampliació de la zona de producció d'esta zona per a incloure-hi els terrenys limítrofs d'altres termes municipals o llogarets de característiques edafològiques, climàtiques i varietals semblants. Esta ampliació es traslladarà a l'administració competent, que tramitarà l'expedient corresponent.
Article 5. Varietats de raïm aptes
El Consell Regulador pot proposar a la conselleria competent en matèria d'agricultura i ampliació que siguen autoritzades noves varietats si, amb els assajos i les experiències convenients previs, es comprova que produïxen mostos de qualitat aptes per a l'elaboració de vins protegits per la Denominació d'Origen.
CAPÍTOL III
Registres
Article 6. Tipus de registres
1. L'Òrgan de Gestió del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Alacant gestionarà els registres següents:
a) Registre de Vinyes.
b) Registre de Cellers d'Elaboració.
c) Registre de Cellers d'Emmagatzemament.
d) Registre de Cellers d'Envelliment.
e) Registre d'Embotelladors/Envasadors.
2. Les peticions d'inscripció es dirigiran a l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador, seguint els procediments marcats en el seu manual de qualitat, i inclouran tota la documentació legal pertinent.
3. El Consell Regulador denegarà les inscripcions que no s'ajusten als preceptes del Reglament o als acords adoptats per aquell sobre condicions complementàries que hagen de posseir les vinyes i els cellers.
4. La inscripció en estos registres no eximix els interessats de l'obligació d'inscriure's en els altres registres que, amb caràcter general, estiguen establits i, en especial, en el Registre Vitícola, en el d'Indústries Agràries i Alimentàries, en el d'Embotelladors i Envasadors de Begudes Alcohòliques, cosa que caldrà acreditar prèviament a la inscripció en els registres del Consell Regulador.
5. Les dades que recopile el Consell Regulador per a estos registres seran de propietat privada i compliran la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD 15/1999) o la norma que la substituïsca. La finalitat de les dades recopilades serà la d'estadística del sector amb fins de gestió, regulació del mercat, prevenció de riscos, generació de mesures correctores, etc. Les dades privades dels socis facilitades al Consell Regulador no poden ser cedides ni a altres associats ni a tercers.
Només poden ser cedides a tercers, i amb la sol·licitud prèvia al CRDOP, les dades descriptives i d'identificació-informació de socis, amb fins comercials i promocionals, tant dels cellers com dels seus vins autoritzats amb DOP Alacant.
Article 7. Registre de Vinyes
1. En el Registre de Vinyes es poden inscriure totes aquelles situades únicament en la zona de producció i el raïm de les quals es puga destinar a l'elaboració de productes protegits per la denominació d'origen i que complisquen les condicions marcades en este reglament.
2. En la inscripció figurarà:
a) Nom del propietari i, si escau, el del parcer, colon, arrendatari, censatari o qualsevol altre titular de la vinya.
b) Nom de la vinya, finca o partida i terme municipal en què estiga situada.
c) Polígon i parcel·la cadastrals i cèdula cadastral.
d) Superfície en producció, varietat o varietats de la vinya i totes les dades que siguen necessàries per a la seua classificació i localització.
3. En cap cas es permetrà la inscripció de parcel·les en què coexistisquen mesclades varietats autoritzades amb altres que no ho siguen.
4. Amb la instància d'inscripció s'adjuntarà un plànol o croquis detallat, segons determine el Consell Regulador, de les parcel·les objecte de la mateixa còpia del Registre Vitícola de la parcel·la en qüestió o, si és el cas, autorització de plantació expedida per l'organisme competent.
5. El Consell Regulador entregarà als viticultors inscrits una credencial de la inscripció.
6. Totes les explotacions vitícoles o parcel·les que sol·liciten la inscripció o figuren ja inscrites en el Registre de Vinyes han de fer constar davant del Consell Regulador si figuren inscrites en altres figures de qualitat, als efectes oportuns.
Article 8. Registre de Cellers d'Elaboració
1. En el Registre de Cellers d'Elaboració es poden inscriure totes aquelles situades en la zona, en què es vinifique raïm i/o most procedent de vinyes inscrites i els productes de les quals puguen optar a la Denominació d'Origen i que complisquen tots els requisits exigits en este reglament i en la legislació vigent que els afecte.
2. En la inscripció figurarà:
a) Nom de l'empresa i, si és el cas, titular.
b) Localitat, adreça o emplaçament.
c) Característiques de les edificacions, maquinària i instal·lacions, sistemes d'elaboració i característiques, nombre i capacitat dels depòsits i envasos.
d) Totes les altres dades que siguen necessàries per a la perfecta identificació i catalogació del celler.
e) Si l'empresa no és propietària dels locals, es farà constar, amb indicació del nom del propietari.
3. A la sol·licitud d'inscripció s'adjuntarà plànol o croquis, a escala convenient, on queden reflectits tots els detalls de construcció i instal·lacions.
Article 9. Registre de Cellers d'Emmagatzemament
1. En el Registre de Cellers d'Emmagatzemament es poden inscriure totes aquelles situades en la zona de producció que no disposen d'instal·lacions d'elaboració, embotellament ni envasament, que es dediquen a l'emmagatzemament i comercialització de vins emparats per la denominació d'origen i que complisquen tots els requisits exigits en este reglament i en la legislació vigent que els afecte.
2. En la inscripció figuraran totes les dades legals que figuren en l'apartat anterior. A més, cal indicar clarament la separació d'altres productes sense denominació d'origen.
Article 10. Registre de Cellers de Criança
1. En el Registre de Cellers de Criança es poden inscriure totes aquelles situades en la zona de producció que es dediquen a l'envelliment de vins emparats per la denominació d'origen i que complisquen tots els requisits exigits en la inscripció.
2. Els locals o cellers destinats a la criança han d'estar exempts de trepidacions i posseir les condicions de temperatura, estat higromètric i ventilació adequades, a més dels altres requisits que s'estimen necessaris perquè el vi adquirisca les característiques dels de criança privatius d'Alacant.
3. Els cellers inscrits han de tindre una existència mínima de 66 hectolitres de vi en procés de criança i posseir els envasos de fusta necessaris per a contindre les seues existències.
4. La inscripció i la seua sol·licitud s'ajustarà a les disposicions del manual de qualitat i procediments per a esta finalitat, i indicar, a més, les dades específiques d'este tipus de cellers, com ara el nombre de bótes.
Article 11. Registre d'Embotelladors/Envasadors
En este registre s'inscriuran totes les persones físiques o jurídiques que disposen de les corresponents instal·lacions fisicomecàniques degudament registrades, embotellen per compte propi o alié i realitzen amb fins comercials i es troben situades dins de la zona de producció.
Article 12. Separació de productes emparats
En els cellers inscrits en els diferents registres es podrà realitzar l'elaboració, la criança, l'emmagatzemament, l'envasament o la manipulació de raïm, mostos i vins no emparats per la Denominació d'Origen, sempre que estes operacions es realitzen de forma separada i perfectament definida entre els vins amb dret a esta i els altres. El procés ha d'estar garantit en tot moment.
Serà condició indispensable per a la inscripció d'un celler en el registre corresponent que la seua construcció permeta la perfecta separació dels vins procedents de raïm emparat d'aquell altre que no gaudisca de tal circumstància, i queden els dos, en tot moment, perfectament identificats.
Article 13. Vigència de les inscripcions
1. Per a la vigència de les inscripcions en els registres de la Denominació d'Origen serà indispensable complir en tot moment els requisits que imposa este capítol, i caldrà comunicar a l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador qualsevol variació que afecte les dades facilitades en la inscripció quan esta es produïsca. En conseqüència, el Consell Regulador pot suspendre o anul·lar les inscripcions quan els seus titulars no s'ajusten a les prescripcions.
2. l'òrgan de control efectuarà totes les inspeccions o controls que considere necessaris per a comprovar l'efectivitat de tot allò que es disposa en el punt anterior.
3. Totes les inscripcions en els diferents registres seran renovades en el termini i de la forma que determine el Consell Regulador.
CAPÍTOL IV
Drets i obligacions
Article 14. Drets
1. Les persones físiques o jurídiques que tinguen inscrits en els registres indicats en l'article 16 les seues vinyes, cellers o instal·lacions poden produir raïm amb destinació a l'elaboració de vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida Alacant, i elaborar, emmagatzemar, criar o envellir, embotellar i envasar vins que hagen de ser emparats per esta.
2. Només es pot aplicar la Denominació d'Origen Protegida Alacant als vins procedents de cellers inscrits en els registres corresponents que hagen sigut produïts i elaborats d'acord amb les normes exigides per este reglament, i que posseïsquen les condicions qualitatives, organolèptiques, analítiques i enològiques que han de caracteritzar-los i complisquen les normes del manual de qualitat del Consell Regulador.
3. El dret a l'ús de la Denominació d'Origen Alacant en publicitat, documentació i etiquetes és exclusiu de les firmes inscrites en el registre corresponent.
4. Només pel fet de la inscripció en els registres corresponents, les persones físiques o jurídiques inscrites queden obligades al compliment de les disposicions d'este reglament i dels acords que, dins de les seues competències respectives, dicten la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, el Consell Regulador i la resta d'administracions implicades en l'àmbit de les seues competències, així com a satisfer les quotes que els corresponguen.
5. Per a l'exercici de qualsevol dret atorgat per este reglament o per a poder beneficiar-se dels servicis que preste el Consell Regulador, les persones físiques o jurídiques inscrites han d'estar al corrent del pagament de les seues quotes i haver complit totes les seues obligacions amb el Consell Regulador.
Article 15. Obligacions
1. Les persones físiques i/o jurídiques que tingues inscrites vinyes o cellers en els registres corresponents per haver superat el procés de certificació -al qual se sotmetran de forma voluntària- estan obligades a mantindre'ls amb les condicions que s'establisquen per a esta finalitat en este mateix reglament i en el manual de qualitat, sempre que vulguen posseir la certificació del seu producte. Així mateix, vetlaran per l'ús correcte de la Denominació d'Origen Protegida Alacant, les seues normes, indicacions i prestigi en el mercat.
2. Les persones físiques o jurídiques que tinguen inscrites vinyes, cellers o instal·lacions en els registres corresponents només podran tindre emmagatzemats el seu raïm, mostos o vins en els terrenys o locals inscrits; en cas contrari perdran el dret a la Denominació d'Origen Alacant.
Article 16. Exclusivitat
1. Els noms amb què les firmes figuren inscrites en els registres de cellers i instal·lacions i els noms emparats per ells mateixos, com també les marques, els símbols, els emblemes, les llegendes publicitàries, les expressions, els signes o qualsevol altre tipus de publicitat que s'utilitze en els vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida Alacant no podran ser utilitzats, per cap concepte i ni tan sols pels mateixos titulars inscrits, en la comercialització d'altres vins.
2. De la mateixa manera, les marques comercials autoritzades com a Denominació d'Origen Protegida Alacant no es poden utilitzar per a un altre nivell de protecció, a fi d'evitar la confusió al consumidor i la competència deslleial entre denominacions d'origen.
Article 17. Condicions de designació
1. La designació i l'etiquetatge dels vins s'ha d'ajustar a les disposicions de la normativa de la Unió Europea, de l'Estat i de la Comunitat Valenciana.
2. En les etiquetes de vins embotellats figurarà obligatòriament i de forma destacada el nom «Alacant», a més de les dades que, amb caràcter general, es determinen en la legislació aplicable.
3. La indicació d'altres termes relatius a comarques, varietats, edat, criança, etc. s'ajustarà a les disposicions d'este reglament i a la legislació vigent.
4. El Consell adoptarà i registrarà un emblema o logotip com a símbol de la Denominació d'Origen Protegida. Així mateix, el Consell pot fer obligatori que a l'exterior dels cellers i les instal·lacions inscrits i en lloc destacat figure una placa que al·ludisca a esta condició, que caldrà retirar en el cas de perdre la certificació.
Article 18. Condicions d'expedició
Tota expedició de raïm, most o vi emparada per la Denominació d'Origen Alacant que circule entre cellers ha d'anar proveïda de la documentació d'acompanyament corresponent, establida en la legislació vigent, i cal remetre'n un exemplar al Consell Regulador dins dels set dies següents a l'expedició.
Article 19. Declaracions
1. Les declaracions d'existències, collites i produccions es regularan per les normes generals vigents en l'àmbit de la Unió Europea, l'Estat i la mateixa legislació autonòmica. No obstant això, a fi de poder controlar la producció, elaboració i existències, així com les qualitats i els tipus i tot allò que siga necessari per a poder acreditar l'origen i qualitat dels productes emparats, les persones físiques o jurídiques inscrites com a titulars de vinyes, cellers i instal·lacions estan obligades a presentar les declaracions següents:
a) Totes les firmes inscrites en el Registre de Vinyes presentaran, una vegada acabada la recol·lecció i en tot cas abans del 10 de desembre de cada any, declaració de la collita obtinguda en cada una de les vinyes inscrites, amb indicació de la destinació del raïm i, en cas de venda, el nom del comprador. Si es produïxen diferents tipus o varietats de raïm han de declarar la quantitat i destinació de cadascun. Les entitats associatives poden tramitar en un sol document les declaracions dels seus associats, amb una relació annexa dels noms, quantitats i la resta de dades corresponents a cada soci (varietat, secà o regadiu, parcel·la cadastral).
b) Totes les firmes inscrites en el Registre de Cellers d'Elaboració han de presentar abans del 10 de desembre de cada any la declaració de les quantitats de most i vi obtingudes, amb la diferenciació dels diversos tipus d'elaboració i la consignació de la procedència del raïm i la destinació dels productes venuts, i la indicació del comprador i la quantitat. Mentres en tinguen existències han de declarar mensualment les vendes efectuades. Estes declaracions mensuals s'ompliran, a tot tardar, dins dels 10 primers dies del mes següent.
c) Totes les firmes inscrites en els registres de Cellers d'Emmagatzemament, Criança i Instal·lacions d'Embotellament presentaran, dins dels 10 primers dies de cada mes, declaració d'entrades i eixides de productes hagudes en el mes anterior, amb indicació de la procedència dels adquirits i la destinació dels venuts. En tot cas, es distingiran els diferents tipus de vi i les inscrites en el Registre de Cellers d'Envelliment presentaran separadament la declaració corresponent a estos vins.
d) Tots els cellers i les instal·lacions inscrits en els registres han de presentar, abans del 10 de setembre de cada any, declaració de les existències que posseïsquen de vi amb denominació d'origen a 31 de juliol.
2. De conformitat amb la legislació vigent, les declaracions a què es referix este article es realitzaran a efectes merament estadístics i de control, i per això no podran facilitar-se ni publicar-se més que en forma numèrica, sense cap referència de caràcter individual i tal com marca la Llei de Protecció de Dades.
CAPÍTOL V
Consell Regulador i competències
Article 20. Naturalesa jurídica
1. La gestió de la Denominació d'Origen Alacant s'encomana a un consell regulador, que es constituïx com a òrgan de representació de viticultors i vinicultors inscrit en qualsevol dels registres enumerats en este reglament i que, de forma voluntària, hi vulguen participar.
2. El Consell Regulador és una corporació de dret públic, de les regulades per mitjà del Decret 222/2007, de 9 de novembre, del Consell, pel qual s'establixen normes relatives als consells reguladors o òrgans de gestió de les denominacions de qualitat de la Comunitat Valenciana i, per tant, dotada de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat d'obrar per al desenvolupament dels seus fins, que pot realitzar qualsevol classe d'actes de gestió i administració. Amb caràcter general, subjecta la seua activitat al dret privat, excepte en les actuacions que impliquen l'exercici de potestats o funcions públiques, en què s'ha de subjectar al dret administratiu.
3. Els actes realitzats pel Consell Regulador en actuacions subjectes al dret administratiu, en exercici de potestats públiques, funcionaran en règim de jerarquia i tutela respecte de l'organisme a què estiga adscrit, i les seues decisions poden ser revisades pel superior competent.
4. El Consell Regulador pot estar sotmés a auditories tècniques, econòmiques, financeres o de gestió efectuades pels òrgans de l'administració de la Generalitat competent per raó de la matèria o per les entitats privades que específicament designe la Generalitat.
5. El Consell està sotmés als principis següents:
a) Funcionament sense ànim de lucre.
b) Representació democràtica.
c) Representativitat dels interessos econòmics i sectorials integrats en la Denominació d'Origen Protegida Alacant, amb una previsió especial dels minoritaris.
d) Paritat en la representació dels diferents interessos en presència.
e) Autonomia de gestió i d'organització dels processos electorals d'elecció dels seus òrgans rectors.
Article 21. Àmbit de competència
Els seus àmbits de competència són:
a) En l'àmbit territorial: la delimitació com a zona de producció en l'article corresponent del plec tècnic.
b) Quant als productes, als vins certificats per l'Òrgan de Control del Consell Regulador en qualsevol de les seues fases.
c) Quant a les persones físiques o jurídiques inscrites en els diferents registres previstos en este reglament.
Article 22. Funcions
1. Les funcions que ha d'exercir el Consell Regulador són les recollides en l'apartat 2 de l'article 46 de la Llei 2/2005, de 27 de maig, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana, i el que s'establix en les normes relatives als consells reguladors o òrgans de gestió de les denominacions de qualitat de la Comunitat Valenciana.
2. Constituïxen funcions juridicopúbliques del Consell Regulador les següents:
a) La gestió dels registres definits en el capítol corresponent d'este reglament.
b) La gestió de les quotes obligatòries de pertinença que es fixe per als viticultors i vinicultors inscrits en els diferents registres d'esta denominació d'origen.
c) L'adopció per a cada campanya i dins dels límits màxims establits en este reglament de les normes sobre rendiments màxims autoritzats per hectàrea, límits màxims de producció i transformació, autorització de la forma i condicions del reg o qualsevol altre aspecte conjuntural que haja de donar-se a conéixer com a norma de verema. En la fixació d'estes normes s'atendran criteris de defensa i millora de la qualitat.
3. Constituïxen funcions juridicoprivades del Consell Regulador les següents:
a) Proposar el reglament d'esta denominació d'origen, com també les modificacions successives, atenent criteris de qualitat, rigor en el control i tradició.
b) Orientar la producció i la qualitat, i també promocionar i informar els consumidors sobre els vins emparats i les seues característiques específiques.
c) Vetlar pel compliment d'este reglament, i podrà denunciar qualsevol ús incorrecte d'este davant dels òrgans administratius o jurisdiccionals competents.
d) Qualificar cada any o collita, i també establir els requisits que han de complir les etiquetes dels vins en l'àmbit de les seues competències.
e) Elaborar estadístiques i estudis de producció, elaboració i comercialització dels productes emparats, tant per a ús intern com per a la seua difusió i coneixement general.
f) Proposar els requisits mínims de control a què s'han de sotmetre els operadors inscrits en els registres respectius i per a totes i cada una de les seues fases de producció, elaboració i comercialització dels vins emparats, així com els mínims de control per a la concessió inicial i per al manteniment de la certificació.
g) Col·laborar amb les autoritats competents en matèria de vitivinicultura amb caràcter general i, en particular, en el manteniment dels registres públics oficials vitivinícoles.
h) Col·laborar amb l'òrgan de control i facilitar-li les dades necessàries per a l'eficaç compliment de les seues activitats.
i) La promoció dels vins amb Denominació d'Origen Alacant i la relació que s'establix entre els viticultors i vinicultors per a la promoció conjunta de la marca i dels cellers i vins autoritzats.
4. Totes les decisions que prenga el Consell Regulador en el marc de les funcions a què es referix el número 1 d'este article són susceptibles d'impugnació en via administrativa davant de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació de la manera que es fixa en la Llei 30/1992, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.
Les decisions que hagen sigut objecte d'impugnació dins del termini i la forma escaients no seran executades fins que es dicte una resolució ferma en via administrativa, amb excepció feta de les normes de verema que han de ser provisionalment dutes a terme, en tot cas, sense perjudici dels drets que tinguen els interessats.
Article 23. Promoció d'acords intersectorials
El Consell es pot federar, participar, constituir o relacionar amb tota classe d'associacions, fundacions i societats civils o mercantils. També pot afavorir iniciatives per a l'establiment dels acords col·lectius interprofessionals, amb la forma jurídica que es considere més convenient per a la consecució dels seus fins.
Article 24. Estructura, organització i funcionament
1. El Consell Regulador s'estructura en els òrgans següents:
a) L'Òrgan de Gestió del Consell Regulador.
b) L'Òrgan de Control del Consell Regulador.
2. L'Òrgan de Gestió del Consell Regulador funcionarà en ple i en comissions. El Ple està constituït per:
a) El president.
b) El vicepresident.
c) El gerent.
d) El Ple.
e) La Comissió Permanent.
3. Per al compliment dels seus fins, el Consell Regulador comptarà amb el personal necessari, d'acord amb les plantilles aprovades pel Consell mateix i que figuraran dotades en el seu pressupost.
4. Per a les funcions tècniques que té encomanades, el Consell comptarà amb els servicis tècnics necessaris, la direcció dels quals recaurà en un tècnic competent, designat pel Consell a proposta del president.
5. L'Òrgan de Control del Consell Regulador exercirà els servicis d'inspecció, control i certificació de la qualitat, de conformitat amb el que s'establix en este reglament.
6. El Consell Regulador podrà contractar, per a efectuar treballs urgents, el personal necessari, sempre que tinga aprovada en el pressupost dotació per a este concepte.
7. A tot el personal del Consell Regulador li serà aplicable la legislació laboral, i podran regir-se per les mateixes normes establides en el conveni col·lectiu del personal laboral al servici de la Generalitat per mitjà dels procediments d'adhesió o extensió de convenis recollits en la normativa corresponent, i sense perjudici del que puga derivar-se de la seua pròpia negociació col·lectiva. En cap cas este personal del Consell Regulador tindrà la consideració de personal al servici de l'administració de la Generalitat. A més, caldrà ajustar-se al que es preveu en l'article 18 del Decret 8/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 2/2005, de 27 de maig, de la Generalitat, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana.
8. En tot allò no establit en este reglament respecte al funcionament del Ple i de la comissió o les comissions, s'aplicarà supletòriament allò que s'establix per als òrgans col·legiats en la normativa reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
9. El Consell Regulador comptarà amb un comité de tast per a la supervisió dels valors organolèptics dels vins qualificats. El personal que en forme part ha de tindre una experiència demostrada en l'àmbit del tast i no tindrà a veure amb els òrgans directius del Consell. Els membres ho seran amb caràcter personal i nominatiu i la seua elecció estarà ratificada pel Ple del Consell Regulador.
Este comité de tast aplicarà els procediments que es definixen per a actuar d'acord amb l'anàlisi sensorial que marque l'ISO 17025 o la norma que la substituïsca.
Article 25. El president
1. El president del Consell Regulador ho serà també del Ple de l'Òrgan de Gestió, designat per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació a proposta d'este. El seu nomenament serà publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
2. Correspon al president:
a) La representació legal del Consell. Esta representació podrà ser delegada de manera expressa en els casos que siga necessari.
b) Complir i fer complir les disposicions legals i reglamentàries.
c) Organitzar i dirigir els servicis.
d) Administrar els ingressos i fons d'acord amb els acords del Consell i ordenar els pagaments. A este efecte el Consell, a proposta del president, pot nomenar un tresorer entre els vocals perquè auxilie el president en estes funcions.
e) Convocar i presidir les sessions del Consell, assenyalar l'orde del dia, sotmetre a la decisió d'aquell els assumptes de la seua competència i executar els acords adoptats.
f) Proposar al Consell l'organització del seu règim interior, amb l'assessorament i els informes previs que es requerisquen del secretari.
g) Contractar, suspendre o renovar el personal del Consell, amb l'acord previ d'este i segons informes tècnics i objectius del secretari.
h) Informar els organismes superiors de les incidències que en la producció i mercat es produïsquen.
i) Remetre a l'organisme superior o als organismes interessats els acords adoptats en el si del CRDOP Alacant.
j) Les altres funcions que el Consell acorde o que li encomane la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
3. La duració del mandat del president serà de quatre anys, i podrà ser reelegit.
4. El president cessarà:
a) En expirar el seu mandat.
b) A petició pròpia, una vegada acceptada la dimissió.
c) Per pèrdua de la confiança del Ple del Consell manifestada en votació secreta per una majoria, almenys, de tres quartes parts dels seus membres, i la ratificació posterior per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
d) Per qualsevol altra causa reconeguda en l'ordenament jurídic.
5. En cas de cessament o defunció, el vicepresident passarà a ocupar el càrrec de president pel temps que reste al president anterior.
6. Les sessions del Consell en què s'estudie la proposta de nou president seran presidides pel vicepresident.
Article 26. El vicepresident
El vicepresident serà triat entre els vocals i designat de la mateixa manera que el president. El vicepresident ha de ser de diferent sector que el president, en el cas en què este siga triat entre els vocals electes.
Article 27. La gerència
En el cas que el Consell Regulador compte amb un/a gerent, exercirà les funcions que li hagen sigut assignades i respondrà de la seua gestió davant del Consell Regulador. Tindrà com a comeses específiques les següents:
a) Els assumptes relatius al règim intern de l'organisme, tant de personal com de caràcter administratiu.
b) Les funcions que li encomane el president relacionades amb la preparació i instrumentació dels assumptes de la competència del Consell Regulador.
Article 28. El Ple
1. El ple està format per:
a) El/La president/a, que ho serà al seu torn del Consell Regulador.
b) El/La vicepresident/a, que ho serà al seu torn del Consell Regulador.
c) El/La secretari/ària del Ple.
d) Sis vocals en representació del sector vitícola, triats pels titulars o representants de vinyes inscrites en el Registre de Vinyes entre ells mateixos.
e) Sis vocals en representació del sector vinícola, triats pels titulars o representants de cellers i instal·lacions inscrites en els registres corresponents entre ells mateixos.
Cada un dels vocals a què es fa referència en les lletres d i e tindrà un suplent.
f) El/La director/a general competent en matèria de qualitat agroalimentària o qui designe en qualitat de representant de la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació, que formarà part del Ple amb veu però sense vot.
2. L'elecció dels vocals a què es fa referència en les lletres d i e de l'apartat 1 d'este article es realitzarà per mitjà de sufragi universal, lliure, nominal, directe i secret entre els titulars inscrits en els registres corresponents, tant si són persones físiques com jurídiques.
3. Els vocals del Consell Regulador a què es fa referència en les lletres d i e de l'apartat 1 d'este article seran triats per un període de quatre anys. A més, podran ser reelegits.
4. En el cas de cessament o baixa d'un vocal abans de la finalització de cada període, el suplirà l'immediatament següent entre els suplents triats del seu mateix sector. Tots els suplents ho seran pel període que reste per a concloure el mandat del Consell.
5. Causarà baixa un vocal quan:
a) Durant el període de vigència del seu càrrec siga sancionat amb caràcter ferm per infracció greu per incompliment de la legislació vigent o de les matèries que regula este reglament, personalment o la firma que represente.
b) A petició pròpia o de la firma que representa, i en este cas la firma representada podrà nomenar un nou representant i comunicar-ho al Consell Regulador.
c) Quan ell o la firma que el va designar perda la vinculació amb el sector que el va triar.
d) Per absències injustificades anuals a tres sessions consecutives o cinc d'alternes.
e) Per causar baixa ell o la firma que representa en els registres del Consell Regulador.
Article 29. El funcionament del Ple
1. El Ple pot comptar amb un secretari del Ple, que serà designat pel mateix Consell Regulador a proposta del president. Tindrà les funcions següents:
a) Preparar els treballs del Consell Regulador i, si és el cas, de les comissions en què s'integre, i tramitar l'execució dels acords.
b) Assistir a les sessions del Ple i de les comissions de què forme part, amb veu però sense vot (excepte si el seu nomenament recau en un dels membres del Consell Regulador), donant suport al president tècnicament i administrativament, assessorant-lo d'acord amb el dret, cursar les convocatòries, estendre actes i custodiar els llibres i documents del Consell.
El càrrec serà compatible amb el de gerent.
2. El Consell Regulador es reunirà quan el convoque el president, bé per iniciativa pròpia o a petició, almenys, de la mitat dels vocals, i serà obligatori celebrar sessió almenys una vegada al trimestre.
3. Les sessions de l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador es convocaran amb quatre dies d'antelació, almenys, i haurà d'acompanyar a la citació l'orde del dia per a la reunió, en la qual no es podran tractar més assumptes que els assenyalats prèviament.
4. En cas d'absència del president, vicepresident, tresorer o secretari seran substituïts pels vocals o persones que decidisca el Ple de l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador. Quan un vocal titular no hi puga assistir ho notificarà al Consell i al seu suplent, perquè el substituïsca.
5. Els vocals poden proposar la inclusió en l'orde del dia d'assumptes a tractar, quan ho sol·liciten, almenys, tres d'ells i amb huit dies d'anticipació, com a mínim, a la data de celebració de la sessió.
6. En cas de necessitat, quan així ho requerisca la urgència de l'assumpte a tractar a parer del president, se citarà els vocals per qualsevol mitjà tècnic que deixe constància fefaent de la seua recepció, almenys amb 24 hores d'antelació.
7. En tot cas, el Ple de l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador quedarà vàlidament constituït quan estiga present la totalitat dels seus membres i així ho acorden per unanimitat.
8. Els acords del Ple s'adoptaran per majoria de membres presents, i per a la seua validesa serà necessari que estiguen presents més de la mitat dels components de l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador. El president tindrà vot de qualitat.
9. El Ple del Consell Regulador podrà proposar que s'establisquen en el seu si les comissions que es consideren oportunes per a temes particulars de la Denominació d'Origen, i es comunicaran al Ple les decisions que s'hi adopten. Cada comissió podrà també nomenar un director per al seu funcionament correcte i concurrència. Dins d'estes comissions podrà haver-hi la comissió de vins de finca, si així s'establix dins de la zona de producció i d'acord amb el reglament existent per a esta finalitat per l'administració pertinent.
10. En tot allò no establit en este reglament respecte al funcionament del Ple s'aplicarà supletòriament allò que s'establix per als òrgans col·legiats en la normativa reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 30. La Comissió Permanent
1. En els casos en què es considere necessari, podrà constituir-se una comissió permanent, que estarà formada pel president i els vocals titulars que designe el Ple del Consell, i en què han d'estar igualment representats els sectors viticultor i vinicultor.
2. En la sessió en què s'acorde la constitució de la Comissió Permanent s'acordaran també les missions específiques que li competixen i les funcions que exercirà.
3. El gerent del Consell formarà part de la Comissió Permanent amb veu però sense vot.
4. El Ple de l'Òrgan de Gestió del Consell Regulador podrà establir, així mateix, les comissions que crega oportunes per a resoldre assumptes concrets de la seua especialitat. La seua constitució i funcionament seran semblants als de la Comissió Permanent.
5. En tot allò no establit en este reglament respecte al funcionament de la Comissió, s'aplicarà supletòriament allò que s'establix per als òrgans col·legiats en la normativa reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Article 31. Règim electoral
1. El sistema electoral es regirà per principis democràtics de proporcionalitat i paritat entre els sectors. Les normes i el procediment d'elecció seran establits per norma de règim interior del Consell Regulador, en el marc de la convocatòria electoral disposada per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.
2. Els vocals del Consell Regulador seran triats per un període de quatre anys, i podran ser reelegits.
3. Als tretze dies de la votació, el Consell Regulador en funcions celebrarà la seua última sessió plenària a fi de donar possessió dels seus càrrecs als vocals electes del nou Consell Regulador. En la mateixa sessió, el president en funcions cridarà els nous vocals electes que, amb la presentació prèvia de les seues credencials o nomenament per les institucions, prendran possessió dels seus càrrecs. El termini per a la presa de possessió dels vocals serà com a màxim d'un mes, comptador des de la data de la designació.
4. Les persones triades, bé directament o perquè representen una entitat, hauran d'estar vinculades als sectors que representen, bé directament o perquè són directius de societats que es dediquen a les activitats que han de representar. No obstant això, una persona física o jurídica inscrita en diversos registres no podrà tindre representació doble.
5. La Junta Electoral o l'òrgan que assumisca eixes funcions rebutjarà les propostes de nomenament que recaiguen en persones les activitats de les quals no corresponguen al sector que han de representar, i procediran en este cas a una nova designació de la forma establida.
6. En tot allò no previst serà aplicable supletòriament la legislació electoral valenciana i, si no n'hi ha, la legislació sobre règim electoral general.
Article 32. Elecció de president del Consell
1. Una vegada constituït el nou Ple del Consell Regulador, els vocals electes realitzaran les propostes per a l'elecció del nou president del Consell.
2. La Junta Electoral o l'òrgan que assumisca eixes funcions rebutjarà les propostes de nomenament de president del Consell que recaiguen en persones les activitats de les quals no corresponguen al sector que han de representar, i procediran en este cas a una nova designació de la forma establida.
3. En el cas que es trie una persona jurídica, la persona que esta designe per al seu nomenament com a president haurà d'estar lligada a esta amb una relació laboral o per ser-ne directiu.
4. En tot cas, caldrà ajustar-se al que es preveu en l'apartat 3 de l'article 7 del Decret 222/2007, de 9 de novembre, del Consell, pel qual s'establixen les normes relatives als consells reguladors o òrgans de gestió de les denominacions de qualitat de la Comunitat Valenciana.
CAPÍTOL VI
Òrgan de Control i Certificació
Article 33. Naturalesa jurídica
1. D'acord amb el que s'establix en l'article 118 septdecies del reglament únic per a les OCM esmentat, les tasques de control i certificació en relació amb el compliment del plec de condicions tècniques les durà a terme el Consell Regulador a través d'un òrgan de control i certificació, l'actuació del qual es farà de forma separada de la gestió de la Denominació d'Origen.
2. El Consell Regulador estarà acreditat d'acord amb la norma UNE-EN 45011 o la norma que la substituïsca, i les actuacions de l'òrgan de control es faran d'acord amb les disposicions d'esta norma.
Article 34. Composició i norma d'actuació
1. L'Òrgan de Control i Certificació estarà constituït per:
a) La Direcció de Certificació.
b) Auditors.
c) El Comité de Certificació, que vetlarà per la participació de totes les parts significativament interessades en el desenvolupament de les polítiques i els principis relacionats amb el contingut i funcionament del sistema de certificació, i supervisarà l'actuació de la Direcció de Certificació i dels auditors.
2. La Direcció de Certificació (comité, grup o persona), amb responsabilitat executiva, ha de definir i documentar la seua política de qualitat. El sistema de qualitat estarà documentat pel manual de qualitat i els procediments.
3. El personal tècnic del cos d'auditors es proveirà d'acord amb els paràmetres establits en el manual de qualitat i en el procediment específic per a la qualificació i supervisió de l'actuació del personal tècnic, d'acord amb el que es preveu en el capítol VII del Decret 8/2007, de 19 de gener, del Consell.
4. L'Òrgan de Control es regirà pel manual de qualitat, així com pels procediments generals i específics establits d'acord amb la norma UNE-EN 45011 o la norma que la substituïsca. A més, confeccionarà el manual de qualitat, així com els procediments, els formats, les instruccions tècniques i la resta de documents propis del sistema de certificació d'acord amb el que s'establix en la norma ENU-EN 45011 o la norma que la substituïsca, tots els quals han de ser degudament ratificats pel Comité de Certificació.
5. L'Òrgan de Control pot certificar tant els pagaments com altres figures de qualitat que s'emplacen en la mateixa zona de producció, sempre d'acord amb la norma UNE 45011 o la norma que la substituïsca, així com el plec de condicions de cada figura quan estiga acreditat per a això.
Article 35. El Comité de Certificació
1. És un òrgan independent del Ple del Consell Regulador que té la funció essencial d'exercir la tutela i supervisió de les actuacions de certificació que desplegue l'Òrgan de Control, i vetlar per la participació de totes les parts significativament interessades en el desenvolupament de les polítiques i els principis relacionats amb el contingut i el funcionament del sistema de certificació.
2. El comité de parts ha d'estar lliure de qualsevol pressió comercial, financera o de qualsevol altre tipus que puga influir en les seues decisions, per tal de garantir la representació i l'equilibri dels interessos afectats.
Article 36. Manual de qualitat
1. La normativa d'actuació de l'Òrgan de Control quedarà recollida en un manual de qualitat que serà de coneixement general i estarà a disposició de tots els operadors inscrits en els registres de la Denominació d'Origen Protegida Alacant.
2. El manual de qualitat descriurà de forma general el sistema de funcionament del Consell Regulador en compliment dels requisits de la norma UNE-EN 45011 o la norma que la substituïsca.
CAPÍTOL VII
Finançament i comptabilitat
Article 37. Finançament
El Consell Regulador disposarà d'un pressupost propi i es finançarà de les taxes i quotes que establisca l'Òrgan de Gestió per a les tasques de certificació de soci i/o producte, i vetlarà per l'equilibri pressupostari. També disposarà d'una comptabilitat pròpia.
CAPÍTOL VIII
Els incompliments del Reglament del Consell
Article 38. Tipus d'infraccions
Les infraccions de la Denominació d'Origen i la seua classificació són les tipificades en el capítol III del títol IV de la Llei 2/2005, d'Ordenació del Sector Vitivinícola, i se sancionaran i graduaran d'acord amb les seues disposicions i amb el règim jurídic que s'hi establix.
Article 39. Expedients sancionadors
1. Correspon a la conselleria competent en matèria d'agricultura la titularitat de la potestat sancionadora per les infraccions tipificades en la Llei 2/2005, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana.
2. La conselleria competent en matèria d'agricultura mantindrà informat el Consell Regulador del desenrotllament de la instrucció dels expedients sancionadors relacionats amb els vins protegits, així com de les resolucions d'estos, tant si són incoats com a conseqüència de les actuacions de l'Òrgan de Control i Certificació, per petició o denúncia formulada pel Consell mateix o incoats d'ofici per la mateixa conselleria competent en matèria d'agricultura.
3. Quan el Consell Regulador conega qualsevol presumpte incompliment de la normativa vitivinícola, inclòs este reglament, haurà de denunciar-lo davant de l'òrgan competent de la conselleria competent en matèria d'agricultura.
4. En els casos en què la presumpta infracció concernisca a l'ús indegut de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i això implique una falsa indicació de procedència, o cause perjuí o desprestigi, el Consell Regulador, sense perjudici de les actuacions i sancions administratives que puga adoptar l'autoritat competent respecte d'això, podrà acudir als tribunals exercint les accions civils i penals que siguen procedents.
Article 40. Pèrdua d'ús de la denominació d'origen
En compliment de l'article 67 de la Llei 2/2005, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana, les persones físiques o jurídiques inscrites que incomplisquen de forma greu els preceptes d'este reglament poden perdre temporalment o definitivament l'ús de la Denominació d'Origen Protegida Alacant.
En els casos de falta de pagament de les quotes obligatòries durant dos campanyes, es produirà la baixa en els registres corresponents
ANNEX II
Plec de condicions de la Denominació
d'Origen Protegida Alacant
1. Nom que s'ha de protegir
Alacant
2. Descripció dels vins
2.1. Característiques analítiques
En els punts no regulats en esta taula s'atendran les disposicions de l'OCM Vitivinícola.2.2. Característiques organolèptiques
Els vins presentaran característiques organolèptiques pròpies, sense cap tipus d'oxidació, excepte en els vins que han patit processos d'envelliment o maduració.
Vins blancs
- De moscatell:
Color: des de tons grocs pàl·lid fins a ambarins.
Nas: flor blanca, cítrics.
Boca: bona acidesa, fresc afruitat, persistent.
- Resta de varietats blanques:
Color: tons grocs clar.
Nas: fruita fresca, net.
Boca: bona acidesa, persistència, frescor.
Blancs amb envelliment:
Color: entre groc i groc daurat.
Nas: fruita llépola, tocs de fusta.
Boca: equilibrat, fresc, persistent, més cos.
Rosats:
Color: gamma de salmó a rosa.
Nas: potència, frescor, amb molta fruita.
Boca: bona acidesa, equilibrat, afruitat.
Negres jóvens:
Color: capa mitjana i alta, intensitat de color, de robí a tons violetes.
Nas: intensitat, fruita fresca roja.
Boca: bon equilibri, bona estructura, volum.
Negres amb envelliment:
Color: intensitat de color, cirera.
Nas: potència olfactiva, fruita madura, balsàmics.
Boca: bon equilibri, bona estructura, persistència, mineral, bosc mediterrani.
Moscatell Alacant:
Color: de groc a groc daurat.
Nas: intens, flors, fruita madura, panses.
Boca: persistència, postgust llarg, bona acidesa, llépol, untuós.
Vins de licor:
Color: n'hi ha de rosats o negres, en funció de les varietats.
Nas: intens, flors, fruita.
Boca: persistència, postgust llarg, bona acidesa.
Vins nobles:
Color: capa mitjana i alta, tons cirera, rivets ataronjats.
Nas: intens, fusta.
Boca: persistència, estructura, postgust llarg.
Vins rancis:
Color: tons caoba.
Nas: intens, fusta.
Boca: persistència, estructura, postgust llarg.
Vins escumosos
Color: grocs o rosats pàl·lid.
Nas: floral, fruiter
Boca: equilibrats en sucre i acidesa.
Vi escumós aromàtic de qualitat:
Color: groc pàl·lid, bona integració del carbònic.
Nas: floral, fruiter.
Boca: bona acidesa i intensitat, bona estructura.
Fondellol
Color: caoba, ambre i tonalitats rogenques.
Nas: intensitat aromàtica, fruita madura, fruites seques, fusta ben integrada, torrefactes.
Boca: equilibrada, bona estructura, gran volum, persistència, un toc lleugerament llépol.
3. Pràctiques específiques
3.1. Pràctiques de cultiu
Densitat de plantació:
La densitat màxima de plantació serà la següent, tant per a formació en vas, com en espatlera:
- En secà: 2.500 ceps/hectàrea.
- En regadiu: 3.500 ceps/hectàrea.
3.2. Restriccions a la vinificació
Tindran la consideració de vi negre Alacant els vins elaborats amb raïm de la varietat monestrell 100% o amb una presència mínima d'esta varietat en un 80% juntament amb qualsevol altra de les varietats negres autoritzades.
Queda prohibit per esta denominació d'origen l'ús exprés de trossos de roure per a l'envelliment o la maduració dels vins.
També es considera vi escumós aromàtic el que ha sigut elaborat únicament amb raïm de la varietat aromàtica moscatell i posseïx un grau alcohòlic volumètric total superior al 7%.
4. Demarcació de la zona geogràfica
4.1. Zona de producció
La zona de producció emparada per la Denominació d'Origen Protegida Alacant està constituïda pels terrenys ubicats a la província d'Alacant, compresos en les unitats geogràfiques menors de la zona de la DOP, denominats subzones i formats pels termes municipals que es detallen a continuació:
Subzona de l'Alacantí: Alacant.
Subzona de l'Alcoià: Banyeres de Mariola, Castalla, Ibi, Onil, Tibi, Alcoi, Benifallim, Penàguila.
Subzona de l'Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà: Algueña, Beneixama, Biar, el Camp de Mirra, Cañada, Elda, el Fondó de les Neus, Hondón de los Frailes, la Romana, Monòver i la seua partida del Manyar, Petrer, el Pinós, Salinas, Sax i Villena i els paratges del terme municipal de Novelda.
També la partida de Barbarroja, del terme municipal d'Orihuela, a la província d'Alacant, i els paratges Cantón, Cañada de la Leña i Maciscada, del terme municipal d'Abanilla; Alberquilla, Cañada de Trigo, Raja, Casa los Frailes, Torre del Rico i Zarza, del terme municipal de Jumilla; i Hoyas i Raspay, del terme municipal de Yecla, que en virtut del Reglament de la Denominació d'Origen Alacant, aprovat per mitjà de l'Orde de 21 de febrer de 1957, figuren inscrits en esta denominació d'origen, sempre que no hagen interromput la continuïtat de les inscripcions i que la corresponent producció de raïm, most o vi estiga destinada exclusivament a l'obtenció, en cellers inscrits, de productes emparats per la Denominació d'Origen Alacant.
Subzona del Baix Vinalopó: Elx, Crevillent i Santa Pola.
Subzona de la Marina Alta: Alcalalí, Beniarbeig, Benigembla, Benidoleig, Benimeli, Benissa, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreger, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, Sagra, Sanet y Negrals, Senija, Teulada, el Ràfol d'Almúnia, Tormos, la Vall de Laguar, el Verger, Xàbia i Xaló.
Subzona de la Marina Baixa: l'Alfàs del Pi, Altea, Benidorm, Finestrat, la Nucia, Polop, el Castell de Guadalest, Benimantell, Benifato, Confrides, Sella, Beniardá, Bolulla, Relleu, la Vila Joiosa i Orxeta.
Subzona del Comtat: Alfafara, Alcoleja, Alcocer de Planes, Agres, Muro de Alcoy, Gaianes, Beniarrés, Benimassot, l'Orxa, Planes, Tollos, Facheca, Famorca, Quatretondeta, Benasau, Gorga, Millena, Balones, Benilloba, Benillup, l'Alqueria d'Asnar, Almudaina, Benimarfull, Cocentaina.
I, també, les vinyes ubicades dins de la demarcació del Parc Natural de les Llacunes de la Mata-Torrevieja.
5. Rendiment màxim per hectàrea
La producció màxima admesa per hectàrea serà la següent:
- Varietats blanques: 9.000 quilos/hectàrea (66.60 hl/ha).
- Varietats negres: 7.500 quilos/hectàrea (55.5 hl/ha).
6. Varietats de raïm de què procedixen els vins
a) Blanques:
- Moscatell d'Alexandria
- Airén
- Subirat parent
- Chardonnay
- Macabeu
- Marseguera
- Planta fina de Pedralba
- Sauvignon blanc
- Verdil
b) Negres:
- Monestrell
- Garnatxa tintorer o Alacant bouschet
- Garnatxa negra (gironet)
- Boval
- Cabernet sauvignon
- Merlot
- Pinot noir
- Petit verdot
- Sirà
- Tempranillo
7. Vinculació amb el terreny
a) Àrea geogràfica
Factors naturals
La Denominació d'Origen Protegida Alacant limita a l'est pel mar Mediterrani, una de les seues majors influències. A l'oest, per la serra Oliva (1.153m), que marca el límit entre les comarques de l'Alt Vinalopó i la Meseta castellana a Albacete. Al nord, per la província de València, separades pels massissos muntanyosos del Montgó i les serres d'Alfaro. Per la zona sud, amb les zones semidesèrtiques d'Abanilla i les canyades (incloses en la mateixa zona de producció).
Este desenrotllament vertical del territori crea unes comarques molt definides en què és molt característica la influència del mar Mediterrani, les brises del qual circulen cap a l'interior per una sèrie de corredors creats per estes muntanyes que aporten més frescor a la superfície foliar, combinat amb el dur sol.
A la zona de la Marina Alta, el territori es condensa en comarques xicotetes amb muntanyes altes i espesses que marquen valls i territoris escalonats. Des del cap de la Nau, que és el més meridional de la península Ibèrica, els aires s'encasten amb eixes muntanyes i creen un microclima especial marcat per una presència constant d'humitat en forma de brisa o en pluja (més de 500 mm/any). A més d'esta particularitat de clima, s'hi troba un sòl argilós, fèrtil, amb filtració molt ràpida perquè són francoarenosos. Sòls fructífers per a molts cultius però que, per les característiques escarpades del terreny, van donar lloc al cultiu de moscatell. Estos sòls es mesclen amb formacions de calcàries cretàcies, la qual cosa dóna a la moscatell la seua finor particular.
Per contra, a la zona del Vinalopó i l'Alcoià les brises marines circulen a través dels corredors naturals creats, d'una banda, per la desviació de les brises de les serres de la Carrasqueta i el Maigmó cap a l'interior del Vinalopó, i d'una altra, pel corredor obert des del golf d'Alacant.
Allí el sòl es torna molt més calcari, amb alta presència d'algeps, còdols calcaris, crosta i pedres a mesura que s'avança cap a l'oest. I és una de les riqueses víniques, el cultiu en estos sòls. Solen ser sòls amb pH entre 5-7 i amb calcària activa amb poca capacitat de retenció d'aigua i, per tant, la planta ha d'estirar molt les seues arrels al subsòl, quasi competint amb el tronc i la superfície foliar, i això dóna novament característiques de gra menut i condensació de components.
Estos sòls patixen una major desertització i, per tant, és menor l'adaptació de cultius, però són dos els millor adaptats: oliverar i vinya (tant de taula, a la zona més a l'est, com de vinificació, a mesura que el sòl s'enriquix de minerals). Este sòl patix grans hores d'insolació i grans oscil·lacions tèrmiques a mesura que s'avança a l'interior. Al Vinalopó Mitjà, l'aigua és més escassa i les temperatures més estables, mentres que a l'Alt Vinalopó hi ha més presència d'aqüífers, sòls més arenosos i temperatures més extremes, que reben la influència de la presència de l'altiplà, que arranca a pocs quilòmetres a l'oest.
A la muntanya alacantina, el Comtat, a les zones on es troben a més altitud o orientades de forma nord-oest es produïx també un curiós microclima, en què els trets més apreciats són la riquesa de sòls i el contrast tèrmic, que permet una gran diversificació de varietats i tocs minerals i de bosc mediterrani, que es dóna amb molta més eficàcia que en la resta de la demarcació a causa de les altes muntanyes i cims on s'acumula més aigua en la major part de l'any.
Factors humans
La distribució del territori ha sigut característica del terreny, on l'home ha hagut de valdre's per a sobreviure en este medi a través de la diversitat dels cultius. Per esta raó, és molt característica la distribució de minifundis, especialment a la Marina Alta i el Comtat, i un poc menor a les zones del Vinalopó Alt, on s'obrin valls més grans. Això ha provocat un territori diversificat quant a la propietat, el tipus de varietats, la diversitat de vins i les tradicions familiars.
No obstant això, la característica definitòria de l'home i la seua influència en el vi és l'ús de l'aigua, que ha donat lloc a un cultiu en secà. Per a este cultiu, la varietat millor adaptada ha sigut la monestrell, que es cultiva en algunes zones quasi desèrtiques i amb sòls calcaris que li donen la mineralitat característica i un toc fruiter pronunciat. Esta escassetat d'aigua, a més del clima sec amb brises, ha propiciat un cultiu modern, sense molta intervenció ni influència de plagues, cosa que dóna lloc a una gran sanitat de la vinya i un ús eficient de l'aigua.
Així ho testimonia el fet que este cultiu és mil·lenari a la zona, on s'han trobat jaciments arqueològics des del segle VI aC amb representació de la vinya en molts ritus religiosos i funeraris. Durant els segles XVI i XVII hi ha un desenrotllament de l'enologia i un proteccionisme feroç -especialment a la ciutat d'Alacant, amb la creació de la Junta d'Inhibició del Vi d'Alacant, germen per a molts d'una de les primeres DO d'Espanya-, que potencia la fama d'este tipus de vins creats ací, especialment amb varietats i elaboracions pròpies.
Posteriorment, l'exportació de vins amb el nom Alacant va ser una clau per al coneixement d'esta regió en tot el món, com ho testimonien els vins que van viatjar amb Magalhães en la seua primera volta al món, la seua presència en nombroses cases reials o en les descripcions dels viatgers forans a esta zona des de fa segles, especialment per al fondellol, i una altra especificitat com el claret, molt desenrotllats a l'horta de la ciutat d'Alacant. Per exemple, ja l'any 1241 es parla d'un «Alacant» en un concurs de vins celebrat a París, n'hi ha referències en El comte de Montecristo o en altres peces literàries d'autors estrangers, com també en els grans autors locals (Gabriel Miró, Azorín, Miguel Hernández, etc.).
A més, el desenrotllament de la vinya en tota la zona de la muntanya i el Vinalopó ha sigut un dels motors del desenvolupament econòmic i social de tota la regió en el segle XIX, amb l'aparició de la primera estació enològica a Cocentaina, la creació del ferrocarril Alacant-Monòver i la implantació d'una burgesia comercialitzadora que ha durat fins a la nostra època.
b) Qualitat i característiques del producte a causa fonamentalment o exclusivament del medi geogràfic
Els vins de la DO Alacant es caracteritzen per tindre bon cos i, en molts casos, tocs minerals. Són vins que destaquen per la sequedat i la bona acidesa, i que transmeten tocs de fruita madura, pansificada. Tenen un color intens, especialment els negres.
c) Nexe causal entre la zona geogràfica i les característiques del producte
Els trets singulars dels vins de la DO Alacant descrits en l'apartat anterior es transmeten als vins a través de les condicions de sòl, clima i de les mateixes varietats. Molt de sol i hores d'insolació intensa durant l'estiu, just en la maduració del raïm, donen com a resultat una gran explosió aromàtica.
Per la seua banda, la sanitat de clima i riquesa dels sòls permet una àmplia diversitat de vins. En definitiva, la combinació d'influència d'humitat pel mar Mediterrani juntament amb la sequedat i la duresa de sòls calcaris i roques és la que definix els vins de la DOP Alacant com més frescos i subtils que de zones veïnes, de la meseta o de zones amb clima continental.
8. Requisits aplicables
a) Marc legal
Orde 5/2011, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, de 16 de novembre de 2011, per la qual s'aprova el text del Reglament de la Denominació d'Origen Protegida Alacant i el seu consell regulador.
b) Requisits addicionals
i) Circulació de vins emparats
Tota expedició de vi emparada per la Denominació d'Origen Protegida Alacant que circule entre cellers haurà d'anar acompanyada de la documentació d'acompanyament corresponent, amb indicació del número de partida de qualificació a què correspon.
ii) Verema i normes de campanya
El Consell Regulador podrà determinar la data d'inici de la verema i establir normes específiques per cada campanya davant de determinades conjuntures i obeint raons tècniques, que tendisquen a la millora de la qualitat.
iii) Nivells de producció
Els límits establits en l'apartat 5 d'este plec podran ser modificats en determinades campanyes pel Consell Regulador a iniciativa pròpia o a petició de determinats viticultors, sempre abans de la verema i d'acord amb raons tècnics demostrables. En cap cas la modificació podrà superar el 25% del límit fixat en l'apartat 5 esmentat.
iv) Cellers en la zona de producció
Els cellers d'elaboració i envelliment estaran sempre en la zona de producció determinada. No obstant això, i en virtut del que s'establix en l'article 6 del Reglament (CE) 607/2009, podrà vinificar-se
- en una zona situada als voltants de la zona delimitada de què es tracte;
- en una zona situada en la mateixa unitat administrativa o en una unitat administrativa veïna.
v) Cellers elaboradors de fondellol
Els cellers elaboradors d'este producte s'inscriuran únicament en la zona de producció descrita i hauran de tindre un control específic sobre l'elaboració del producte que garantisca l'autenticitat de les seues soleres i el control de la seua fermentació, elaboració i temps de criança. L'ús d'este nom és exclusiu per als que estiguen autoritzats com a tal en el Consell Regulador.
vi) Obligacions de celler
Es considerarà partida de vi el vi de característiques uniformes i traçabilitat comprovada amb un volum que no supere els 5.000 hectolitres, llevat que el vi estiga contingut en un únic depòsit i este siga de capacitat superior, cas en què la partida podrà arribar al volum equivalent a la seua capacitat.
Els cellers efectuaran la qualificació de totes les partides de vi i, amb esta finalitat, prendran partida a partida les mostres oportunes i sobre les quals faran una anàlisi fisicoquímica i un examen organolèptic per mitjà del tast.
Els vins que hagen sigut qualificats hauran de mantindre les qualitats fisicoquímiques i organolèptiques definides en este plec de condicions, i en el cas que se'n constate alguna alteració en detriment de la seua qualitat seran desqualificats pel celler.
Així mateix, serà desqualificat qualsevol producte obtingut per la mescla amb un altre prèviament desqualificat.
vii) Coexistència de vins
En els cellers inscrits en els diferents registres es podrà realitzar l'elaboració, l'emmagatzemament o la manipulació de raïm, mostos i vins no emparats per la Denominació d'Origen Protegida Alacant, sempre que estes operacions es realitzen de forma separada de les referides als vins amb dret a ella i que es garantisca el control dels processos. A este efecte, el Consell Regulador, a través del seu Òrgan de Control, establirà les mesures de control que considere necessàries.
Serà condició indispensable per a la inscripció d'un celler en el registre corresponent que els seus processos de producció implantats permeten la perfecta separació dels vins procedents de raïm emparat d'aquells que no gaudisquen de tal circumstància, i que queden els dos en tot moment perfectament identificats.
viii) Etiquetatges
En les etiquetes de vins embotellats figurarà obligatòriament i de forma destacada el nom «Alacant», a més de les dades que, amb caràcter general, es determinen en la legislació aplicable. Amb este terme també figuraran en un mateix camp visual la protecció «Denominació d'Origen».
Abans de la posada en circulació, les etiquetes de les firmes inscrites hauran de ser autoritzades pel Consell Regulador. L'autorització verificarà només l'ús de la llegenda «Alacant Denominació d'Origen» i altres mencions protegides d'acord amb la legislació vigent i emetrà una autorització basant-se en eixe exclusiu particular i advertint el sol·licitant que tal autorització ho és sense perjudici del deure de compliment de la normativa relativa als drets de propietat industrial i a la resta de condicions legals d'etiquetatge.
Així mateix, podrà ser suspesa o anul·lada, amb audiència prèvia de la firma interessada, l'autorització d'una etiqueta concedida anteriorment quan hagen variat les circumstàncies de la firma propietària.
Qualsevol que siga el tipus d'envàs en què s'expedisquen els vins per al consum, aniran proveïts de bolles de garantia, etiquetes o contraetiquetes numerades, expedides o autoritzades pel Consell, que hauran de ser col·locades en el mateix celler o instal·lació i d'acord amb les normes que determine el mateix Consell, i de manera que no permeta una segona utilització.
Totes les persones físiques o jurídiques inscrites en el Registre d'Instal·lacions d'Embotellament i Envasament estan obligades a portar un registre de control de contraetiquetes en què es reflectiran les entrades i eixides de les contraetiquetes autoritzades per l'organisme.
Les marques de vins autoritzades amb DOP Alacant no podran ser utilitzades per a altres figures de qualitat o per a vins varietals, i queden en exclusiva per a esta denominació d'origen.
ix) Envasaments
Per a preservar la qualitat del producte i garantir-ne la traçabilitat, els envasaments autoritzats per la DOP Alacant es realitzaran en la mateixa zona de producció i vetlaran per una correcta imatge del sector. Hauran d'anar etiquetats d'acord amb les normes establides.
Només en el cas del fondellol, el producte únicament podrà envasar-se en envasos de vidre.
x) Mencions d'etiquetatge
Termes tradicionals:
Per a la Denominació d'Origen Protegida Alacant, el terme tradicional a què es referix l'article 118 duovicies.1a del Reglament (CE) 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, reglament únic per a les OCM, és «Denominació d'Origen».
Els termes tradicionals a què es referix l'article 118 duovicies.1b del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, que poden utilitzar-se en els vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida Alacant són:
- Per als que pertanyen a la categoria 1 de l'annex XI ter del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007: «Criança», «Reserva», «Gran reserva», «Ranci», «Noble», «Superior», «Vell» i «Fondellol».
a) Terme tradicional «Criança»: vins, excepte els escumosos, vins d'agulla i vins de licor, que complixen les condicions següents:
- Els vins negres han de tindre un període mínim d'envelliment de 24 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 6 mesos en bótes de roure d'una capacitat màxima de 330 l.
- Els vins blancs i rosats han de tindre un període mínim d'envelliment de 18 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 6 mesos en bótes de roure de la mateixa capacitat màxima.
b) Terme tradicional «Reserva»: vins, excepte els escumosos, vins d'agulla i vins de licor, que complixen les condicions següents:
- Els vins negres han de tindre un període mínim d'envelliment de 36 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 12 mesos en bótes de roure d'una capacitat màxima de 330 l, i en botella la resta d'este període.
- Els vins blancs i rosats han de tindre un període mínim d'envelliment de 24 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 6 mesos en bótes de roure de la mateixa capacitat màxima, i en botella la resta d'este període.
c) Terme tradicional «Gran reserva»: vins, excepte els escumosos, vins d'agulla i vins de licor, que complixen les condicions següents:
- Els vins negres han de tindre un període mínim d'envelliment de 60 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 18 mesos en bótes de roure d'una capacitat màxima de 330 l, i en botella la resta d'este període.
- Els vins blancs i rosats han de tindre un període mínim d'envelliment de 48 mesos, dels quals han de mantindre's almenys 6 mesos en bótes de roure de la mateixa capacitat màxima, i en botella la resta d'este període.
d) Terme tradicional «Ranci»: únicament podrà utilitzar-se esta indicació en els vins negres, blancs o rosats sotmesos a processos d'envelliment, que haurà d'ajustar-se a les normes següents:
- Envelliment en envasos de fusta de roure de capacitat màxima de 600 litres o en botella.
- Període mínim de vins: 24 mesos.
e) Terme tradicional «Noble»: esta indicació podrà aplicar-se als vins negres, blancs i rosats envellits durant un període de 18 mesos en total, en bótes de roure d'una capacitat màxima de 600 litres o en botella.
f) Terme tradicional «Superior»: vi elaborat, almenys, amb un 85% de les varietats preferides de les respectives zones delimitades.
g) Terme tradicional «Vell»: vi envellit almenys 36 mesos, amb un marcat caràcter oxidatiu a causa de l'acció de la llum, de l'oxigen, de la calor o del conjunt d'estos factors.
h) Terme tradicional «Fondellol»: s'aplicarà esta indicació, exclusiva de la Denominació d'Origen Protegida Alacant, als vins elaborats amb raïm de la varietat monestrell de la zona de producció, sobremadurat en el cep i amb excepcionals condicions de qualitat i sanitat. En la fermentació s'utilitzaran únicament llevats autòctons i la graduació alcohòlica adquirida (mínim 16% volum) haurà de ser, en la seua totalitat, natural. Envellit almenys 10 anys en bótes de roure.
- Per als que pertanyen a la categoria 3 de l'annex XI ter del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007: «Clàssic».
a) Terme tradicional «Clàssic»: vins amb més de 45 g/l de sucre residual.
Altres mencions d'etiquetatge:
a) «Nou», «Jove»: podran utilitzar estes indicacions els vins procedents de raïm d'una collita concreta i elaborats dins de l'any següent a eixa mateixa verema. Serà obligatori indicar-ne l'anyada en l'etiqueta.
b) «Moscatell d'Alacant»: es podrà aplicar als vins el raïm dels quals siga en la seua totalitat de la varietat moscatell d'Alexandria i s'haja elaborat d'acord amb el quart guió de l'apartat c del punt 3 de l'annex XI ter del Reglament (CE) 1234/2007, de 22 d'octubre de 2007.
c) «Vi dolç»: es podrà aplicar als vins de licor que compleixen allò que està indicat al quart guió de l'apartat c del punt 3 de l'annex XI ter del Reglament (CE) 12324/2007, de 22 d'octubre de 2007.
9. Comprovació del compliment del plec
a) Autoritat competent
Direcció General d'Empreses Agroalimentàries i Desenrotllament Rural
Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua
Generalitat Valenciana
C/ Amadeu de Savoia, núm. 2. 46010 València.
Telèfon: 963 424 718.
Fax: 963 424 699.
Adreça electrònica:
En les activitats de control participarà l'Òrgan de Control integrat en el Consell Regulador de la DOP Alacant.
C/ Monges, 6.
03002 Alacant
Espanya
Telèfon: 965 984 478. Fax: 965 229 295.
Mail:
b) Tasques
Abast de controls:
- Examen organolèptic i analític: per mitjà de presa de mostres realitzada en les instal·lacions dels operadors, durant la realització de les auditories. Es realitzen assaigs fisicoquímics en laboratoris acreditats i organolèptics pel comité de tast per a vetlar pel compliment de les condicions exposades en l'apartat 2.
- Examen d'altres requisits:
· Control de parcel·les de vinya per a altes i manteniments de parcel·les en el Registre de Vinyes de la DOP Alacant una vegada a l'any.
· Control documental de les declaracions obligatòries (collita anual de tots els viticultors; producció per a elaboradors). També registre anual de les entrades de raïm en cellers elaboradors per a determinar les produccions de raïm en cada parcel·la inscrita en el Registre de la DOP Alacant i el rendiment per hectàrea. Comprovació de la seua inscripció en el Registre Vitícola.
· Controls de les instal·lacions dels cellers, en les sol·licituds de registre de nous cellers en algun dels diferents registres de la DOP Alacant.
· Control del procés d'elaboració, de l'entrada de raïm en el celler i del volum dels diferents tipus de vins elaborats, si és el cas.
· Control dels processos d'envelliment o altres requisits exigits, en el cas dels vins embotellats que hagen de fer ús dels termes tradicionals indicats en l'apartat 8 d'este plec de condicions.
· Control d'etiquetatge dels vins embotellats previ a la seua comercialització, amb assignació d'etiquetes o contraetiquetes numerades i revisió de les seues condicions d'etiquetatge. Revisió anual de la sistemàtica de cada celler i registre dels certificats.
Metodologia: les comprovacions indicades en l'apartat anterior es realitzen com mínim anualment i es duen a terme per mostratge, de forma aleatòria, basant-se en una anàlisi de riscos, o sistemàticament.
