ORDE 3/2011, de 16 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, que modifica l'Orde de 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador. [2011/11801]
(DOGV núm. 6656 de 22.11.2011) Ref. Base de dades 011747/2011
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua Grup temàtic: Legislació Matèries: Agricultura i alimentació Descriptors: Temàtics: denominació d'origen, control de qualitat, qualitat del producte, vi, vinya, viticultura Descriptors toponímics: València (província)
ORDE 3/2011, de 16 de novembre, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, que modifica l'Orde de 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador. [2011/11801]
Una vegada publicada l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador (DOCV núm. 6531, de 30.05.2011), es fa necessari introduir-hi algunes modificacions per a ajustar-la als suggeriments de la guia per a la presentació dels noms de vi existents publicada per la Comissió Europea, Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural, d'acord amb les disposicions de l'article 118 vicies, «Denominacions de vins protegides existents», del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM), i tenint en consideració igualment la reforma recent introduïda per mitjà de la modificació de l'article 73 del Reglament (CE) 607/2009, de la Comissió, de 14 de juliol de 2009, a través del Reglament d'Execució (UE) núm. 670/2011, de la Comissió, de 12 de juliol de 2011, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 607/2009, pel qual s'establixen determinades disposicions d'aplicació del Reglament (CE) núm. 479/2008, del Consell, pel que fa a les denominacions d'origen i indicacions geogràfiques protegides, als termes tradicionals, a l'etiquetatge i a la presentació de determinats productes vitivinícoles, és procedent efectuar, com a part de la regularització de la situació d'esta figura de qualitat vitivinícola i després de diverses consultes amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, les següents modificacions per a poder prosseguir amb la tramitació de la presentació d'informació de les denominacions de vins protegides existents davant de la Comissió Europea, per mitjà de tràmit abreujat, ja que la sol·licitud de modificacions formulada pel Consell Regulador de 23 d'octubre de 2008 és anterior al 31 de juliol de 2009, data de referència establida per la normativa aplicable respecte d'això.
Per tot això, de conformitat amb les disposicions de la normativa comunitària, en particular el Reglament (CE) núm. 1234/2007, pel qual es crea una organització comuna de mercats agrícoles i s'establixen disposicions específiques per a determinats productes agrícoles (reglament únic per a les OCM), i la seua normativa de desplegament, a proposta del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida València i en l'exercici que em conferix la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,
ORDENE
Article 1. Modificació de la disposició transitòria primera, «Veedors amb habilitació de l'administració general de l'Estat o de l'administració de la Generalitat Valenciana», de l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador.
La disposició transitòria primera, «Veedors amb habilitació de l'administració general de l'Estat o de l'administració de la Generalitat Valenciana», queda redactada de la manera següent:
«Primera. Veedors amb habilitació de l'administració de la Generalitat
Els veedors del Consell Regulador habilitats per l'administració de la Generalitat en el moment de l'entrada en vigor d'este reglament formaran part del cos d'auditors de l'òrgan de control per mitjà de la ratificació prèvia de l'habilitació per la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació.»
Article 2. Modificació de l'article 2, «Àmbit de protecció», de l'annex I de l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador.
L'article 2, «Àmbit de protecció», queda redactat de la manera següent:
«1. La protecció atorgada per la Denominació d'Origen és la prevista en l'article 118 quaterdecies del R CE 491/2009, en els articles 18 i concordants de la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, en els articles 36 i següents de la Llei 2/2005, de 27 de maig, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana, i en la resta de la legislació aplicable, i s'estén a l'expressió "València".
2. En funció del que es preveu en la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i el Vi, queda prohibida la utilització en altres vins de noms, marques, termes, expressions i signes que, per la seua similitud fonètica o gràfica amb el terme "València", puguen induir a la confusió amb els que són objecte d'esta reglamentació, fins i tot en el cas que vagen precedits dels termes "tipus", "estil", "embotellat a", "amb celler a" i altres d'anàlegs.
3. Les marques, noms comercials o raons socials que facen referència als noms geogràfics protegits per a este nivell, Denominació d'Origen València, únicament podran emprar-se en vins que hi tinguen dret, sense perjudici del que es preveu en la normativa comunitària.»
Article 3. Modificació de l'article 9, «Funcions», de l'annex I de l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador.
L'article 9, «Funcions», queda redactat de la manera següent:
«1. La finalitat del Consell Regulador és la certificació, representació i defensa dels vins emparats, la investigació i el desenvolupament de mercats i la promoció respecte a estos, com també complir o fer complir este reglament i proposar, a l'efecte, les disposicions que siguen necessàries.
2. El Consell Regulador, com a entitat de gestió, ha d'exercir les funcions següents:
a) Elaborar i proposar a la conselleria corresponent el seu reglament i les possibles modificacions.
b) Proposar els plecs de condicions que continguen totes les especificacions i els requeriments tècnics dels productes protegits, així com els procediments pels quals es regiran les actuacions del Consell Regulador, els quals estaran a disposició de totes les persones físiques o jurídiques inscrites en els registres del Consell Regulador.
c) Orientar la producció, l'elaboració i la qualitat dels vins protegits i promocionar i informar els consumidors sobre la Denominació d'Origen València i, en particular, sobre les seues característiques específiques de qualitat.
d) Vetlar pel prestigi de la denominació d'origen en el mercat, com també pel compliment d'este reglament, i evitar-ne l'ús indegut; podrà denunciar qualsevol ús incorrecte davant dels òrgans administratius i jurisdiccionals competents.
e) Establir per a cada campanya els rendiments, els límits màxims de producció qualificable, de transformació o qualsevol altre aspecte de conjuntura anual que puga influir en estos processos, tot això d'acord amb criteris de defensa i millora de la qualitat i dins dels límits fixats pel plec de condicions.
f) Qualificar cada any o collita i establir els requisits que han de complir les etiquetes dels vins en l'àmbit de les seues competències, així com gestionar el distintiu de qualitat, etiquetatge i contraetiquetatge. Expedir, si és procedent, l'autorització corresponent.
g) Organització, gestió i administració dels registres definits en este reglament i els que siguen determinats per la legislació vigent.
h) Elaborar estadístiques de producció, elaboració i comercialització dels productes protegits per a ús intern i per a la seua difusió i coneixement general.
i) Establir i gestionar les quotes obligatòries a què es fa referència en l'article 31 d'este reglament i la resta de drets d'acord amb la legislació vigent, per al finançament del Consell Regulador, d'acord amb les disposicions d'este reglament.
j) Proposar els requisits mínims de control a què s'ha de sotmetre cada operador inscrit en totes i cada una de les fases de producció, elaboració i comercialització dels vins emparats per la denominació d'origen i, si és el cas, els de control per a la concessió inicial i per al manteniment de la certificació.
k) Col·laborar amb les autoritats competents en matèria de vitivinicultura i, en particular, en el manteniment del registre vitícola.
l) Expedir, amb un informe previ vinculant de l'Òrgan de Control i Certificació, els certificats d'origen i de producte, les bolles de garantia o qualsevol altre tipus de document justificatiu de la condició de producte protegit.
m) Elaborar els pressupostos i els comptes anuals, que han d'aprovar-se de la forma que determine la legislació vigent.
n) Crear, elaborar i mantindre actualitzats els censos electorals de viticultors i de cellers.
o) Constituir el comité de tast del Consell Regulador i coordinar-ne el desenvolupament.
p) Regir i gestionar l'activitat del seu nivell de protecció.
q) Organitzar i dirigir els servicis del Consell Regulador.
r) Administrar i gestionar els ingressos i fons i ordenar els pagaments.
s) Contractar, en règim laboral, el personal necessari per al compliment de les seues funcions.
t) Informar l'òrgan o l'entitat que en cada moment tinga atribuïdes les funcions en la conselleria competent en matèria d'agricultura i alimentació de les incidències que es produïsquen en la producció i mercat, així com remetre la documentació referida en l'apartat 3 de l'article 8 del Decret 8/2007, de 19 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 5/2005, de 27 de maig, de la Generalitat, d'Ordenació del Sector Vitivinícola de la Comunitat Valenciana.
u) L'organització dels processos d'elecció dels òrgans rectors respectius.
v) Vetlar per les garanties al consumidor i lluitar contra el frau, en l'àmbit de les seues competències.
w) Emetre les circulars per mitjà de les quals s'informe els inscrits de les decisions adoptades pel Consell Regulador en l'exercici de les seues funcions i de conformitat amb el reglament vigent, sempre que estes afecten una col·lectivitat d'individus, i també mantindre'n un registre públic i permanent.
3. El Consell Regulador, com a entitat de certificació, exercirà la funció de certificació de compliment per part dels cellers del plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València, d'acord amb els criteris i principis de la norma UNE-EN 45011 o la norma que la substituïsca.»
Article 4. Modificació de l'annex II, «plec de condicions de la Denominació d'Origen València», de l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador.
L'annex II, «plec de condicions de la Denominació d'Origen València», queda redactat de la manera següent:
Plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València
1. Nom que s'ha de protegir
València
2. Descripció del vi
Els vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida València són els següents:
- Vi blanc
- Vi negre
- Vi rosat
- Vi de licor
- Vi escumós aromàtic de qualitat
- Vi d'agulla
a) Característiques analítiques
* * * * *
- Vino de aguja
a) Características analíticas
b) Característiques organolèptiques
Blancs
Color: predominen els tons grocs, que poden anar des dels grocs més pàl·lids fins als grocs daurats passant pels pallosos, i poden presentar també reflexos verdosos. En el cas d'haver-se criat en fusta, poden arribar a tonalitats característiques del procés d'elaboració i/o criança.
Nas: net i de bona intensitat, dominen les sensacions de fruita. En el cas d'haver-se criat en fusta, apareixeran les notes clàssiques que aporta esta al conjunt del vi.
Boca: bona acidesa, frescos i afruitats. Bona persistència.
Rosats
Color: presentaran tonalitats rosa, i poden presentar reflexos de color gerd, maduixa, grosella o salmó.
Nas: net i intens on predominen les aromes afruitades.
Boca: bona acidesa, franc i equilibrat. Afruitat i amb bona persistència.
NEGRES
Color: dominaran els tons coberts, i predominen els tons rojos amb reflexos violacis, púrpura, granat, cirera o robí, excepte els de llarga criança, que presentaran tonalitats roig teula.
Nas: de bona intensitat i càrrega de fruita, excepte en els que hagen sigut criats en fusta, on hi haurà un equilibri entre fruita i fusta. Net i agradable.
Boca: abundant, amb bon equilibri i estructura. Llarg postgust. En el cas de criança en fusta, serà ben estructurada i amb bones sensacions retronasals.
Vi licor
Color: en el cas de vins de licor blanc, predominaran els tons grocs des del groc pàl·lid fins al groc daurat. En el cas de vins de licor rosats, trobarem tonalitats rosa, i poden presentar reflexos de color gerd, maduixa, grosella o salmó. Si es tracta de vins de licor negres, trobarem tons rojos amb reflexos violacis, púrpura, granat o robí.
Nas: de bona intensitat, molt intens i característic quan procedisca del raïm moscatell.
Boca: dolça i golosa, equilibrada i de potent postgust.
Vi escumós aromàtic de qualitat
Color: en el cas que el vi base siga blanc, predominaran els tons grocs, que poden anar des dels grocs més pàl·lids ins als grocs més daurats. En el cas que el vi base siga rosat, trobarem tonalitats rosa, i poden presentar reflexos de color gerd, maduixa, grosella o salmó. Si es tracta de vins base negres, trobarem tons rojos amb reflexos violacis, púrpura, granat, cirera o robí.
Nas: net i intens amb aromes pròpies de la varietat.
Boca: amb bona acidesa i intensitat. Fresc i amb bona integració del carbònic.
Vi d'agulla
Color: en el cas que el vi base siga blanc, predominaran els tons grocs, que poden anar des dels grocs més pàl·lids fins als grocs més daurats. En el cas que el vi base siga rosat, trobarem tonalitats rosa, i poden presentar reflexos de color gerd, maduixa, grosella o salmó. Si es tracta de vins base negres, trobarem tons rojos amb reflexos violacis, púrpura, granat, cirera o robí.
Nas: net i intens amb aromes pròpies de la varietat.
Boca: fresca, afruitada i intensa i amb bona integració del carbònic.
3. Pràctiques enològiques específiques
Elaboració i rendiment de transformació
S'aplicaran pressions adequades per a l'extracció del vi i la seua separació de les brises, de manera que el rendiment no siga superior a 82 litres de most o 76 litres de vi per cada 100 quilograms de raïm. Les fraccions de vi obtingudes per pressions inadequades no podran ser destinades en cap cas a l'elaboració de vins protegits.
Els envasos de fusta utilitzats en els processos d'envelliment han de ser de roure i amb una capacitat que s'ajuste als límits de volum establits per la normativa vigent per a la utilització de determinades mencions tradicionals.
4. Demarcació de la zona geogràfica
La zona de producció emparada per la Denominació d'Origen Protegida València està constituïda pels terrenys ubicats a la província de València compresos en les unitats geogràfiques menors de la zona compresa per la DOP, denominades subzones i formades pels termes municipals que s'esmenten a continuació:
a) Subzona Alt Túria: Alpuente, Aras de los Olmos, Benagéber, Calles, Chelva, La Yesa, Titaguas i Tuéjar.
b) Subzona Valentí: Alborache, Alcublas, Andilla, Bétera, Bugarra, Buñol, Casinos, Cheste, Chiva, Chulilla, Domeño, Estivella, Gestalgar, Godella, Godelleta, Higueruelas, Llíria, Losa del Obispo, Macastre, Montroy, Montserrat, Náquera, Paterna, Pedralba, Picanya, Real, Riba-roja de Túria, Torrent, Turís, Vilamarxant, Villar del Arzobispo i Yátova.
c) Subzona Moscatell de València: Catadau, Cheste, Chiva, Godelleta, Llombai, Montserrat, Montroy, Real, Torrent, Turís i Yátova.
d) Subzona Clariano: Agullent, Albaida, Alfarrasí, Anna, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Atzeneta d'Albaida, Ayora, Barx, Bèlgida, Bellreguard, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigánim, Benissoda, Benisuera, Bicorp, Bocairent, Bolbaite, Bufali, Castelló de Rugat, Carrícola, Chella, Enguera, Fontanars dels Alforins, Guardamar de la Safor, la Font de la Figuera, Guadasséquies, la Llosa de Ranes, Llutxent, Moixent, Montaverner, Montesa, Montitxelvo, l'Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla del Duc, Quatretonda, Ráfol de Salem, Rugat, Salem, Sempere, Terrateig, Vallada i Xàtiva.
Componen també la zona de producció les parcel·les inscrites en el Registre Vitícola i explotades per socis de cooperatives o titulars de cellers inscrits en els registres del Consell Regulador que tradicionalment les han assignades a la producció de vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida València, situades als paratges següents dels municipis d'Almansa i Caudete, de la província d'Albacete: Campillo, Estación, Casa Pino, Casa Pina, Mojón Blanco, Moleta, Molino Balsa, Prisioneros, Canto Blanco, La Venta, Derramador, Montalbana, Casa Alberto, Escribanos, Escorredores, Capitanes, Pandos, Venta del Puerto, Torre Chica, Torre Grande, Casa Blanca, El Pleito, Herrasti i Casa Hondo, del terme municipal d'Almansa; i als paratges de Vega de Bogarra, Derramador i El Angosto, del terme municipal de Caudete.
Així mateix, a l'empara de la normativa nacional que permet la doble inscripció, es considera també zona de producció els terrenys que complixen el paràgraf anterior i estan situats als termes municipals següents, inclosos en les denominacions d'origen protegides:
DOP Utiel-Requena: Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel.
DOP Alacant: Alcalalí, Alfafara, Algueña, Beneixama, Benissa, Biar, Castalla, Elda, el Fondó de les Neus, Gata de Gorgos, Hondón de los Frailes, Ibi, la Romana, Llíber, Monòver i la partida del Manyar, Onil, Petrer, el Pinós, Salinas, Sax, Teulada, Tibi, Villena i Xaló.
A l'efecte de preservar la identitat de la Denominació d'Origen Utiel-Requena i de la Denominació d'Origen Alacant, la superfície que s'acollirà a la Denominació d'Origen València, dins dels termes municipals de les zones Utiel-Requena i Alacant, no podrà superar el 30 per cent de la superfície total de la protegida per aquelles.
5. Rendiment de producció, màxim per hectàrea
La producció màxima admesa per hectàrea serà de 12.000 kg de raïm per a les varietats blanques, i de 9.100 kg per a les negres.
El rendiment màxim de vi per hectàrea serà de 69,16 hectolitres per a vins de varietats negres, i de 91,20 hectolitres per a vins de varietats blanques.
6. Varietat o varietats de raïm de vinificació
L'elaboració dels vins es realitzarà exclusivament amb raïm de les varietats autoritzades següents:
a) Blancs: chardonnay, gewürztraminer, macabeu, subirat parent, marseguera, moscatell d'Alexandria, moscatell gra menut, planta fina de Pedralba, planta nova, pero ximenes, riesling, sauvignon blanc, sémillon blanc, tortosí, Verdejo, verdil i viognier.
b) Negres: boval, bonicaire, cabernet sauvignon, cabernet franc, forcallat negre, garnatxa, graciano, malbec, mencia, merlot, monestrell, carinyena, petit verdot, pinot noir, sirà, ull de llebre o tempranillo i tintorer.
7. Vincle amb la zona geogràfica
a) Àrea geogràfica
- Factors naturals
La Denominació d'Origen València es troba situada a l'interior de la província de València, a l'est de la península ibèrica. Dominada per la influència del Mediterrani, hi trobem des de climes clarament continentals fins a uns altres molt més suaus de clara influència marina.
La Denominació d'Origen València inclou una orografia en què es donen diversos ecosistemes i situacions de cultiu. Muntanya, vessant, vall, plana, etc. caracteritzen les diferents subzones que definixen les nostres quatre àrees de producció:
- Alt Túria, muntanyós i de clima continental. La pluviometria anual és de 475 mil·límetres/any i la temperatura mitjana de la subzona és de 13,5 ºC. L'altura de les vinyes es troba situada entre els 800 i els 1.000 metres, la qual cosa provoca una diferència tèrmica considerable entre la nit i el dia. El perfil dels sòls és terrós calcari, amb horitzons d'humus poc desenrotllats, de textura llimoarenosa i de fertilitat mitjana o baixa.
- Valentí, de clima més suau. La pluviometria anual oscil·la entre els 315 mm/any de la comarca dels Serrans i els 450 mm/any de les comarques de la Foia de Bunyol i la Ribera Alta. La temperatura mitjana de la subzona és de 15 ºC. Els sòls, molt diversos per l'amplitud de la subzona, són en general terrosos calcaris, amb horitzó d'humus escassos i amb textures que van des de les argiles i algeps fins a les graves i arenes, generalment sense horitzons impermeables. La vinya està plantada entre els 250 i 800 m.
- Moscatell, amb vinyes cultivades de 100 a 250 m d'altura, amb clima molt suau i influenciat per les brises del Mediterrani. La pluviometria anual és de 535 mm/any i la temperatura mitjana anual és de 16 ºC. Els sòls són poc compactes i en general calcaris, amb presència, segons zones, d'argiles, arenes i algeps també pobre en extractes d'humus.
- Clariano, on s'alternen les valls i les muntanyes. La vinya es cultiva entre els 200 metres de les valls i els 700 m de les zones muntanyoses. La pluviometria anual mitjana és de 620 mm/any i la temperatura mitjana anual és de 15 ºC, encara que l'oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit és important. Destaca també la presència de boires matinals a les valls dels Alforins i la serra Grossa quasi tot l'any. Els sòls són molt variats a causa de l'amplitud de la subzona, en general rics i profunds, amb presència d'argiles compactades, blanquinoses, arenes roges i graves, i s'hi poden trobar textures francoargiloses, francoarenoses i arenoses.
- Factors humans
La presència del vi a València data de temps molt antics, Així, abans de l'arribada dels romans, el cultiu de la vinya i l'enologia en terres valencianes s'evidencia en els nombrosos objectes trobats que fan referència al vi.
Però és durant la romanització que la viticultura i el comerç del vi adquiriran una gran importància. Les troballes freqüents d'àmfores vineres en aigües pròximes a la ciutat de València posen de manifest la intensa activitat comercial d'alguns punts del litoral valencià, des d'on s'exportava vi cap a altres fronteres.
També nombroses exaltacions de poetes musulmans parlant del vi i les seues excel·lències juntament amb objectes com ara copes, gerres i ceràmica trobats en diverses localitats de València donen fe de la importància de la viticultura valenciana durant el domini àrab.
En els segles posteriors, l'activitat vitícola continuarà estenent-se i adquirint més força. En l'actualitat, el cultiu de la vinya a València representa la principal font de riquesa per a una important part de la seua població agrícola.
A partir dels anys 90 es produïx un salt qualitatiu tant en els sistemes de cultiu de la vinya com en l'elaboració dels vins, en realitzar-se importants inversions tecnològiques i l'adopció de noves pràctiques enològiques.
b) Qualitat i característiques del producte degudes fonamental o exclusivament al medi geogràfic
Les especials característiques de la nostra zona de producció i el seu llegat històric fan que la nostra DO siga molt particular. Les característiques més destacades degudes al medi geogràfic són les següents:
Els vins blancs i negres procedents de la subzona Valentí es caracteritzen per tindre més cos i alcohol, mentres que els blancs de l'Alt Túria són més suaus. Els vins de Moscatell són aromàtics. Per la seua banda, els negres de la subzona Clariano es caracteritzen per la seua intensitat i càrrega de fruita.
c) Nexe causal entre la zona geogràfica i les característiques del producte
El clima suau i la pluviometria de la subzona Valentí conferixen un major grau alcohòlic als vins blancs i negres.
Els trets continentals de l'Alt Túria es traduïxen en un vi blanc més delicat.
La proximitat al mar Mediterrani, a més d'una major pluviometria, són les responsables d'obtindre un vi Moscatell molt aromàtic.
L'amplitud tèrmica, juntament amb la variada orografia de la subzona Clariano, tenen com resultat uns vins negres molt intensos i afruitats.
8. Requisits aplicables
a) Marc legal
- Legislació autonòmica
Orde 3/2011, de 16 de novembre, per la qual es modifica l'Orde 13/2011, de 20 de maig, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual s'aprova el text del reglament i el plec de condicions de la Denominació d'Origen Protegida València i el seu consell regulador (DOCV núm. 6531, de 30 de maig de 2011).
b) Requisits addicionals
i) Verema i normes de campanya
El Consell Regulador podrà determinar la data d'iniciació de la verema i acordar normes sobre el ritme de recol·lecció i sobre el transport del raïm al celler, i totes les altres mesures complementàries que considere convenients per a millorar-ne la qualitat.
ii) Nivells de producció
Els límits establits en el punt 5 podran ser modificats en determinades campanyes pel Consell Regulador, a iniciativa pròpia o a petició dels viticultors interessats, efectuada abans de la verema, amb els assessoraments i les comprovacions previs necessaris. En el cas que tal modificació es produïsca, no podrà superar el 25% dels límits esmentats.
iii) Obligacions de celler
Es considerarà partida de vi el vi de característiques uniformes i traçabilitat comprovada amb un volum que no supere els 5.000 hectolitres, llevat que el vi estiga contingut en un únic depòsit que siga de capacitat superior, en què la partida podrà aconseguir el volum equivalent a la capacitat d'este.
Els cellers efectuaran la qualificació de totes les partides de vi, per a la qual cosa prendran, partida a partida, les mostres oportunes i efectuaran sobre esta una anàlisi fisicoquímica i un examen organolèptic per mitjà del tast.
Els vins que hagen sigut qualificats hauran de mantindre les qualitats fisicoquímiques i organolèptiques definides en este plec de condicions, i en el cas que se'n constate cap alteració en detriment de la seua qualitat seran desqualificats pel celler.
Així mateix, serà desqualificat qualsevol producte obtingut per la mescla amb un altre prèviament desqualificat.
Els cellers d'elaboració i criança hauran d'estar enclavats en la zona de producció que s'ha indicat anteriorment.
iv) Coexistència de vins
En els cellers inscrits en els diferents registres es podrà realitzar l'elaboració, l'emmagatzemament o la manipulació de raïm, mostos i vins no emparats per la Denominació d'Origen València, sempre que estes operacions es realitzen de forma separada de les referides als vins amb dret a la Denominació i que es garantisca el control d'estos processos. A este efecte, el Consell Regulador, a través del seu Òrgan de Control, establirà les mesures de control que estime necessàries.
Serà condició indispensable per a la inscripció d'un celler en el registre corresponent que els seus processos de producció implantats permeten la perfecta separació dels vins procedents de raïm emparat dels que no gaudisquen de tal circumstància, i que queden els dos en tot moment perfectament identificats.
v) Mencions d'etiquetatge
Termes tradicionals:
Per a la Denominació d'Origen Protegida València, el terme tradicional a què es referix l'article 118 duovicies 1a del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, reglament únic per a les OCM, és «Denominació d'Origen».
Tal com s'establix en l'article 118 sexvicies.3a del reglament esmentat, esta menció tradicional podrà substituir en l'etiquetatge dels vins l'expressió «Denominació d'Origen Protegida».
Els termes tradicionals a què es referix l'article 118 duovicies.1b del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007, que poden utilitzar-se en els vins emparats per la Denominació d'Origen Protegida València són:
Per als que pertanyen a la categoria 1 de l'annex XI ter del Reglament (CE) núm. 1234/2007, del Consell, de 22 d'octubre de 2007: «Primer de collita», «Criança», «Reserva» i «Gran Reserva».
Altres mencions d'etiquetatge:
a) El terme tradicional «Primer de collita» es podrà aplicar a vins negres, blancs i rosats que siguen collits en els deu primers dies de la verema i embotellats dins dels trenta dies següents a la finalització de la verema, amb l'obligació d'indicar en l'etiqueta la collita.
b) La menció «Vi petit València» s'aplicarà als vins amb un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 4,5% vol., que poden tindre o no sucre residual, elaborats de forma natural i amb un grau alcohòlic total mínim permés de 9% vol., per al seu ús com a vi jove.
c) La menció «Moscatell de València», o «Vi de licor moscatell de València» es podrà aplicar als vins el raïm dels quals siga totalment de la varietat moscatell d'Alexandria i s'haja elaborat d'acord amb el quart guió de l'apartat c del punt 3 de l'annex XI ter del Reglament (CE) 1234/2007, de 22 d'octubre de 2007.
d) La menció «Vi dolç» podrà aplicar-se als vins de licor que complisquen les indicacions del quart guió de l'apartat c del punt 3 de l'annex XI ter del Reglament CE 1234/2007.
vi) Etiquetatge
1. En les etiquetes de vins embotellats figurarà obligatòriament de forma destacada el nom de la Denominació d'Origen València, a més de les dades que amb caràcter general es determinen en la legislació vigent.
2. La comercialització dels vins amb els noms de les subzones Alt Túria, Valentí, Clariano i Moscatell queda limitada exclusivament als vins elaborats amb raïm produït a la subzona corresponent. Els vins produïts a partir de raïm de diferents subzones o la mescla de vins de les subzones podran únicament ser comercialitzats amb el nom «València».
Poden utilitzar-se els noms d'una de les varietats emparats per este reglament en els vins que hagen sigut elaborats exclusivament amb eixa varietat.
9. Comprovació del compliment del plec
a) Autoritat competent
Direcció General d'Empreses Agroalimentàries i Desenrotllament Rural
Conselleria d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua
Generalitat Valenciana
C/ Amadeu de Savoia, núm. 2. 46010 València
Telèfon: 963 424 718.
Fax: 963 424 699.
Adreça electrònica:
En les activitats de control participarà l'Òrgan de Control integrat en el Consell Regulador de la DOP València (c/ Quart, 22. 46001 València. Tel.: 963 910 096. Fax: 963 910 029. Adreça electrònica:
b) Tasques
i) Abast de controls
Examen organolèptic i analític
Els controls es completen amb la presa de mostres de producte qualificat com a apte pels operadors, per a la realització d'assaigs fisicoquímics i organolèptics a l'efecte de verificació de les característiques que figuren en l'apartat 2 del plec de condicions.
ii) Metodologia de control
La comprovació es realitza per mitjà de:
- Auditories anuals als cellers.
- Presa de mostres de producte per a realització d'assaigs.
La presa de mostres es realitza durant les auditories als cellers. Es realitza per mostratge, aplicant-hi criteris de proporcionalitat en funció del tipus de producte i volum de producció, disponibles en el moment de l'auditoria.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació normativa
Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que siguen contràries al que es preveu en esta orde.
DISPOSICIÓ FINAL
Única. Entrada en vigor
Esta orde entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
València, 16 de novembre de 2011
La consellera d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua,
MARITINA HERNÁNDEZ MIÑANA
