RESOLUCIÓ de 25 d'octubre de 1999, de la Secretaria General de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, per la qual s'acorda la inscripció de l'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Procuradors d'Alacant. [1999/M9907]

Vist l'expedient d'adaptació estatutària instruït a instància del senyor José Antonio Saura Ruiz, com a degà president de la Junta de Govern del Col·legi de Procuradors d'Alacant, inscrit amb el número 70 de la Secció Primera del Registre de Col·legis Professionals i de Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, en què sol·licita la inscripció i registre de l'adaptació dels seus Estatuts a la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, en base als següents

Fets

Primer. Que el degà president del mencionat col·legi va presentar el 4 de desembre de 1998 els Estatuts aprovats per la Junta de Govern del col·legi en reunió celebrada el dia 28 de novembre de 1998, modificació que es va aprovar per a la seua adequació a la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.

Segon. Que, en exercici del control de legalitat establit per l'article 11 de la mencionada llei autonòmica, es va revisar el text estatutari, i es va indicar la conveniència de rectificar determinats punts d'aquests, requeriment que ha sigut complimentat el dia 29 de juliol de 1999.

Tercer. El text annex dels preceptes, objecte d'adaptació estatutària, queda incorporat íntegrament a la present Resolució, i es dóna ací per reproduït.

Fonaments de dret

Primer. Que els Estatuts contenen totes les determinacions exigides en l'article 10 de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de Consells i Col·legis Professionals.

Segon. Que han sigut aprovats amb els requisits i formalitats previstos en el dit article i en els mateixos Estatuts del col·legi.

Tercer. L'expedient ha sigut tramitat pel Servei d'Entitats Jurídiques, adscrit a la Secretaria General de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, competent per així disposar-lo l'article 6.1 de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, en virtut de les atribucions que té conferides pels decrets 13/1999, i 91/1999, de 30 de juliol, sobre assignació de competències a la presidència i a les conselleries, i d'aprovació del Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, respectivament, i en relació amb el Decret 123/1986, de 20 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual es crea el Registre de Col·legis Professionals i de Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.

Vistos l'article 36 de la Constitució i l'article 31.22 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana; la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana; la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Col·legis Professionals, amb les seues modificacions posteriors, en els seus preceptes bàsics, i altres disposicions complementàries, resolc:

Inscriure l'adaptació dels Estatuts del Col·legi de Procuradors d'Alacant.

Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar, potestativament, recurs de reposició davant del mateix òrgan que ha dictat l'acte, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà al de la seua notificació, o bé, recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu en la circumscripció del qual tinga el demandant el seu domicili, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la seua notificació. Tot això de conformitat amb allò que s'ha establit en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i en els articles 8 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, sense perjuí que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.

València, 25 d'octubre de 1999.– La secretària general: Carmen Galipienso Calatayud.

TÍTOL I

Denominació, domicili i àmbit territorial, seu

i delegacions, si fa el cas, del Col·legi

de Procuradors d'Alacant

CAPÍTOL I

Article 1.

El Col·legi de Procuradors d'Alacant és una corporació de dret públic de caràcter professional amb personalitat jurídica pròpia emparada per la Llei, reconeguda per la Comunitat Autònoma Valenciana, amb plena capacitat per al compliment dels seus fins, de què formen part tots els col·legiats incorporats actualment a aquest, i els que d'ara endavant, reunint les condicions i requisits exigits per a l'exercici de la professió de procurador, sol·liciten i obtinguen la seua incorporació en els corresponents partits judicials dependents d'aquest col·legi, adscrits a la denominada secció A.

També formen part d'aquest els procuradors que no exercixen que sol·licitaren la seua incorporació, els quals quedaren adscrits a la secció B.

Article 2

Es fixa com a domicili d'aquest l'actual al carrer de Gravina, 14, baix d'Alacant, sense perjuí de fixar aquest en qualsevol altre lloc per acord de la Junta de Govern, si a juí d'aquesta concorren circumstàncies que ho aconsellen.

Article 3

El seu àmbit de competència s'estén a tots els partits judicials del territori de la província d'Alacant, a excepció del Partit Judicial d'Elx, i exercix dins d'aquests les funcions contingudes en aquest Estatut, o qualssevol altres que li atorgue la Llei Bàsica de l'Estat i la de Consells i Col·legis de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL II

Article 4

Seran facultats de la Junta de Govern del col·legi, obrir delegacions en qualsevol dels partits judicials de la seua competència –actualment en els d'Alcoi, Benidorm, Dénia, Elda, Ibi, Novelda, Orihuela, Sant Vicent del Raspeig, Torrevieja, la Vila Joiosa i Villena, o qualsevol altre que en avant es puga crear per disposicions dels òrgans competents. També serà competència de la Junta de Govern l'administració dels immobles que posseïsca la corporació excepte que constituïsquen actes de gravamen.

També seran facultats de l'assemblea general, l'adquisició, administració i alienació de tota classe de béns, així com la constitució, modificació o extinció de drets reals sobre aquests, i seran preceptius pel que fa als immobles, i per a allò que s'ha previst en l'article 29, la majoria.

CAPÍTOL III

Article 5. Fins i funcions del Col·legi de Procuradors d'Alacant

1. Són fins essencials en l'àmbit del seu territori, l'ordenació de l'exercici de la professió; la representació en exclusiva d'aquesta, la defensa dels seus interessos col·legials i dels seus components; la de vetlar i exigir el compliment de les normes deontològiques de tots aquests, en les seues relacions amb els organismes, entitats de tot tipus, i amb els particulars; aplicar les normes disciplinàries que corresponguen, i així mateix tenir cura de la deguda prestació professional tant a l'administració pública com a la resta de la societat.

2. Són funcions del col·legi:

a) Representar i defendre els seus col·legiats davant les autoritats, organismes públics o de qualsevol altre ordre, defendre els seus drets i dignitat professional, inherent a la seua condició.

b) Col·laborar en quantes funcions li siguen encomanades, sol·licitades, o per iniciativa pròpia, per l'administració, elaborant informes, estudis, estadístiques o qualsevol altra que tinga relació amb la professió.

c) Participarà en consells o organismes de qualsevol altre tipus de l'administració de la Comunitat Valenciana o entitats associades, en matèria pròpia de la competència de l'exercici professional.

d) Establir i distribuir amb equitat les càrregues col·legials, i determinar les retribucions si aquestes no estan regulades expressament.

e) Ordenar en la seua jurisdicció l'activitat professional dels col·legiats, vetlar per l'ètica i la dignitat professional entre aquests, i amb les seues relacions amb els particulars.

f) Regular, organitzar i distribuir els torns d'ofici, tant de les persones que hagen obtingut el benefici de justícia gratuïta, com d'aquells que no tenint dret a aquesta ho sol·licitaren, sense perjuí de percebre la retribució que els corresponga d'acord amb la llei, i tenir cura que dites prestacions ho siguen amb la deguda diligència i eficàcia pròpia de la professió.

g) Perseguir l'intrusisme i la competència deslleial, usant tots els mitjans legals que tinguen a la seua disposició i sol·licitar la col·laboració tant de col·legiats, com de qualsevol autoritat, organisme o particulars per a la seua plena efectivitat.

h) Procurar l'harmonia i col·laboració del col·legi amb els col·legiats, i intervindre i mitjançar en via de conciliació o arbitratge en qüestions que per motius professionals poden sorgir entre aquests, o amb tercers, bé siguen particulars, autoritats o organismes i entitats de qualsevol tipus.

i) Organitzar o preparar, si fa el cas, segons el criteri de l'assemblea general, de la formació mínima exigible i necessària per a l'exercici de la professió de procurador d'aquells que pretenguen accedir i incorporar-se al col·legi, i el col·legi podrà bé pels seus mitjans, o mitjançant acords amb altres organismes o entitats, propiciar cursos de formació adequada, i això dins de la legalitat vigent relativa a l'accés de qualsevol professió.

j) Organitzar activitats i serveis comunes d'interés per als seus col·legiats, de caràcter formatiu i cultural, assistencial i de previsió i altres anàlegs, i proveir el sosteniment econòmic mitjançant els mitjans necessaris al seu abast.

k) Sense contingut.

l) Quantes funcions redunden en benefici dels interessos professionals o estiguen previstes en les lleis en matèria de col·legis professionals, i complir i fer complir als col·legiats les lleis generals i especials, els presents Estatuts, reglaments de règim interior, així com les normes i decisions adoptades pels òrgans col·legials en l'àmbit de la seua competència.

m) Tindrà cura de la celebració, programant els actes que s'estimen oportuns i disposant el necessari, de la festa col·legial en honor a la patrona d'aquest col·legi, la Mare de Déu de la Soletat.

Article 6

El col·legi ostentarà l'escut distintiu consistent en un conjunt integrat per l'escut representatiu de la justícia junt amb l'escut de la província d'Alacant, units pel seu vèrtex superior amb una lleugera inclinació a la dreta i a l'esquerra respectivament; en la seua part superior es troba la corona reial i tancant la base d'ambdós escuts la paraula «Alacant», tot això orlat de llorers amb les inscripcions en la part superior CPA (Col·legi de Procuradors d'Alacant).

TÍTOL II

Requisits per a l'adquisició, denegació i pèrdua

de la condició de col·legiats/col·legiades i les seues classes

CAPÍTOL I

Article 7

El col·legi el formaran tots els col·legiats incorporats a aquest, i podran ser exercents, i no exercents, conforme a allò que s'ha disposat en el capítol I, títol I d'aquests Estatuts.

CAPÍTOL II

Article 8

Per a la incorporació al Col·legi de Procuradors d'Alacant, i en conseqüència per a poder exercir la professió dins del territori que li corresponga, es requerirà:

a) Acreditar i estar en possessió del títol de procurador dels tribunals lliurat a tal efecte pel Ministeri de Justícia o organisme que li substituïsca.

b) Acreditar ser major d'edat i no estar sotmés en causa d'incapacitat, mitjançant l'aportació del certificat de naixement i certificat del Registre General de Penats i Rebels.

c) Acreditar estar en possessió del títol de Llicenciat en Dret, o de títol estranger que d'acord amb la legislació vigent, siguen homologats a aquell.

d) Acreditar trobar-se donat d'alta en l'impost d'activitats econòmiques, o del que li puga substituir.

e) Acreditar tindre constituïda la fiança de 25.000 pessetes per al Partit Judicial d'Alacant i la de 20.000 pessetes per a la resta de partits judicials del territori.

f) Acreditar haver satisfet al col·legi la quota d'incorporació prevista en l'article 89 d'aquests Estatuts.

g) Acreditar l'abonament d'ingrés en la Mutualitat de Previsió de Procuradors, en organisme creat pel Consell de Procuradors de la Comunitat Valenciana, o en la Seguretat Social conforme a la legislació bàsica de l'Estatut pel que fa això.

h) Quatre fotografies de carnet.

i) Declaració jurada de no estar sotmés en cap causa d'incompatibilitat continguda en aquest Estatut o el del Consell de Procuradors de la Comunitat Valenciana.

j) Prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució en la forma i mode que estableix la Llei Orgànica del Poder Judicial, jurament que s'efectuarà en acte solemne que a tal efecte assenyale la Junta de Govern, i mentre tant es podrà obtindre l'habilitació provisional per a l'exercici de la professió, habilitació que a petició de l'interessat li serà atorgada i comunicada als òrgans oportuns.

Article 9

Se sol·licitarà la incorporació al col·legi, mitjançant instància dirigida al degà, en què es farà constar expressament el partit judicial on pretén exercir la professió, i adjuntar necessàriament tota la documentació enumerada en l'article anterior des de la lletra a) a la i) inclusivament.

Article 10. No podran ser donats d'alta com a procurador:

a) Els processats o implicats en causa criminal, excepte que ho foren per delictes culposos, mentre no s'alce processament o implicació.

b) Els condemnats en causa criminal per delicte dolós o pena superior a presidi o presó menor per qualsevol forma de delicte o qualsevol pena quan es tracte dels de falsedat o estafa, o qualsevol altre que per la seua índole o naturalesa afectaren el prestigi i decor de la professió mentre no obtinguen la seua rehabilitació.

c) Els sancionats disciplinàriament amb suspensió i expulsió mentre no hagen complit la sanció o obtinguen la rehabilitació respectiva.

Article 11

Correspon a la Junta de Govern resoldre sobre les sol·licituds d'incorporació al col·legi, les quals podran ser admeses, suspeses o denegades, i en aquests dos últims casos hauran de ser degudament fonamentades.

La Junta de Govern practicarà les diligències, demanarà els informes que estime oportuns i dictarà, si fa el cas, la resolució que procedisca en el termini màxim de dos mesos, passat el qual s'entendrà com a admesa la seua sol·licitud. Si aquesta és suspesa o denegada, se li notificarà fefaentment dins del termini de 15 dies, i en aquest cas es podrà interposar l'oportú recurs ordinari davant de la junta en el termini de 15 dies naturals, transcorreguts els quals sense efectuar-la quedarà ferma. Si fa el cas, la junta resoldrà dit recurs en un altre termini igual de quinze dies naturals.

Contra l'acord denegatori, procedirà recurs ordinari que haurà de ser presentat en l'improrrogable termini d'un mes des de la notificació, davant del Consell Autonòmic de Col·legis de Procuradors de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL III

Article 12. La professió de procurador és incompatible:

a) Amb l'exercici de la funció judicial o fiscal qualsevol que siga la seua denominació i grau, amb l'exercici de càrrec de secretari judicial, i amb tot empleat o funció auxiliar o subalterna en òrgan jurisdiccional.

b) L'exercici de l'advocacia, excepte allò que s'ha previst per a casos d'habilitació especial en aquests Estatuts.

c) L'exercici de factor mercantil, funcionari d'institucions penitenciàries, i en general amb l'exercici de qualsevol càrrec o ocupació relacionada amb l'administració de Justícia i d'aquelles professions que continguen expressament la incompatibilitat amb la d'exercici de procurador dels tribunals, o les prohibides en la legislació vigent.

d) Amb qualsevol ocupació remunerada en Col·legi de Procuradors i Advocats.

e) L'exercici de qualsevol altra professió que impedisca, per raó de l'horari laboral o peculiaritat d'aquesta, acudir als tribunals en hores d'audiència per a complir les obligacions inherents a l'exercici de la seua professió.

Article 13

Quan concórrega en algun col·legiat qualsevol causa d'incompatibilitat de les contingudes en l'article anterior, i siga conegut per la Junta, el degà requerirà aquest perquè en el termini de 15 dies opte per una de les situacions incompatibles amb renúncia expressa a les altres, i si transcorre dit termini sense atendre el requeriment, la Junta de Govern acordarà la suspensió de l'exercici mentre subsistisca dita causa, i comunicarà dita resolució als jutjats i tribunals del partit on exercisca la professió.

Desapareguda la incompatibilitat, i acreditat això, podrà sol·licitar l'alçament de la suspensió.

L'acord de suspensió a què es refereix aquest precepte serà recorregut per l'afectat en el termini de trenta dies davant del Consell Autonòmic de Procuradors de la Comunitat Valenciana.

CAPÍTOL IV

Article 14. No podrà exercir el procurador la seua professió davant:

a) Els òrgans jurisdiccionals unipersonals on exercisca la funció de magistrat o jutge el cònjuge o persona que convisca amb aquest en relació assimilable, o un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

b) Els òrgans jurisdiccionals en què el secretari es troba amb el procurador en la mateixa relació descrita en l'apartat anterior.

c) Quan la relació conjugal o assimilable, o de parentiu, es produïsca entre el procurador i oficials, auxiliars o agents judicials, el Col·legi de Procuradors ho posarà en coneixement de l'òrgan jurisdiccional.

Article 15. Queda prohibit a qui exercisca la professió de procurador:

a) Estar sotmesos en alguna de les causes d'incompatibilitat assenyalades en els articles anteriors.

b) Estar associat, de qualsevol forma, amb professionals que incórreguen en incompatibilitat, funcionaris o persones que exercisquen funcions incompatibles amb l'exercici del procurador o prohibits als procuradors.

c) L'associació amb procuradors de partits judicials distints.

CAPÍTOL V

Article 16. Es perdrà la condició de procurador, per alguna de les següents causes:

a) Per baixa voluntària.

b) Per sanció disciplinària ferma que comporte l'expulsió del col·legi.

c) Per haver sigut condemnat per resolució ferma que comporte la inhabilitació o suspensió en el càrrec mentre dure aquesta, i podrà sol·licitar la incorporació de nou, una vegada acreditada la desaparició d'aquesta.

TÍTOL III

Drets i deures dels/de les col·legiats/col·legiades

CAPÍTOL I

Dels drets dels procuradors dels tribunals

Article 17

1. Serà exigida al procurador la dignitat, independència i llibertat en l'exercici professional pels òrgans col·legials competents davant de qui o els qui atempten contra aquesta.

2. El procurador rebrà de la Junta de Govern la informació que sol·licite sobre aspectes col·legials excepte aquells que hagen sigut declarats reservats per afectar terceres persones.

3. El col·legiat participarà en els òrgans col·legials en la forma prevista en els presents Estatuts, sempre que acredite estar al corrent de les seues obligacions col·legials.

4. Pels serveis que preste el procurador percebrà la contraprestació establida en els aranzels que regulen l'exercici de la professió.

5. Així mateix, haurà de rebre del col·legi la formació i informació jurídica necessària per a l'exercici de la professió.

6. Tindrà l'empara en les seues actuacions professionals tant del degà com de la Junta de Govern.

7. Guardarà el secret professional d'allò que haguera tingut coneixement a través de la seua actuació professional.

8. Podrà demanar dels òrgans corporatius la protecció de la seua actuació professional, de la seua independència i del seu lliure criteri d'actuació, sempre que s'adapte a allò que s'ha establit en l'ordenament jurídic i, en particular, a les normes ètiques i deontològiques. Naturalment, podrà demanar als càrrecs corporatius, amb l'exposició de les raons de la seua petició, que es pose en coneixement dels òrgans de govern del Poder Judicial, o dels òrgans judicials, la vulneració o desconeixement dels drets dels col·legiats.

9. El procurador tindrà dret als honors, preferència i consideracions reconeguts per la Llei a la professió, en particular, a l'ús de la toga quan assistisquen a sessions dels jutjats, tribunals i actes solemnes judicials i a ocupar seient a les estrades a la mateixa altura que els membres del tribunal, fiscals, secretaris judicials i advocats.

10. Els membres de les juntes de govern dels col·legis de procuradors tenen dret a l'ús de la medalla de plata corresponent i els degans, a més a més, al de volantet sobre la toga.

11. Té dret el procurador a ser substituït en l'exercici de la seua professió per un altre procurador amb exercici en el mateix partit judicial o per oficial habilitat adscrit al despatx del substituït.

12. La correspondència, el telèfon o les comunicacions dels despatxos dels procuradors dels tribunals només podran ser intervinguts si els fets presumptament delictius s'imputen al mateix procurador. La resolució judicial que acorde la intervenció disposarà el necessari per a protegir eficaçment el dret dels clients del procurador al secret professional. Allò que s'ha establit en aquest precepte serà igualment aplicable a les comunicacions penitenciàries del procurador amb el seu manador.

13. Haurà de comunicar l'autoritat judicial al Sr. degà o a qui li substituïsca, la pràctica de qualsevol registre al despatx professional d'un procurador i aquest assistirà a les diligències que s'hi practiquen, i vetlarà per la salvaguarda del dret professional que assisteix als clients del procurador als qui no es referisca el registre.

14. Els procuradors d'un mateix partit judicial podran associar-se per a l'exercici de la seua professió en la forma i condicions que consideren convenient, i en retran compte al Col·legi de Procuradors. El fet de l'associació es farà públic per mitjà de rètols, plaques o capçaleres en què hauran de figurar el nom i cognoms dels associats.

15. Els procuradors podran fer publicitat dels seus serveis i despatxos conforme a allò que s'ha disposat en la legislació vigent, i evitaran la deslleialtat cap als companys i la competència il·lícita. En atenció a la protecció dels valors i drets constitucionals presents en l'àmbit jurisdiccional tant de publicitat dels procuradors o despatxos, directament o indirectament, aquesta quedarà subjecta a allò que s'ha disposat en la vigent Llei General de Publicitat.

16. El procurador que siga part d'un procediment podrà actuar per si mateix davant l'òrgan jurisdiccional sense necessitat que un altre procurador li represente. Igualment, podrà ostentar la representació processal del seu cònjuge o familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i serà requisit indispensable que aquest obtinga prèviament l'autorització de la Junta de Govern del col·legi, i que acredite la seua condició de col·legiat.

17. Igualment, el procurador podrà assumir simultàniament en els casos previstos en l'apartat anterior la representació i defensa de la part, sempre que haguera sigut habilitat prèviament pel Col·legi d'Advocats corresponent i concórreguen els requisits que exigisquen les lleis.

CAPÍTOL II

Dels deures dels procuradors dels tribunals

Article 18

1. Queda prohibida la quota litis i percebre, com a contraprestació pels serveis que es presten, quantitats inferiors a les establides en els aranzels fixats pel Ministeri de Justícia.

2. Hauran de cooperar amb l'administració de justícia i mantenir amb els seus col·legues el respecte degut, i ser lleials amb ells en el seu comportament.

3. Representarà els seus clients davant de l'administració fins al moment que, per renúncia o acabament de la representació, finalitze la seua actuació professional, firmant escrits, rebent notificacions, assistint a actes processals, etc. en els termes previstos en les lleis. Farà constar el seu número de col·legiat en les notificacions i escrits com a antefirma; també faran constar aqueix número o l'assignat a aquests, els oficials habilitats de procurador que reben notificacions per aquest.

4. Té obligació de firmar quants escrits li siguen presentats per l'advocat elegit pel seu poderdant. Quan no estiga d'acord amb allò que s'hi ha expressat, firmarà amb la postil·la com a antefirma «a l'únic efecte de la representació processal», salvant així d'aquest mode la seua responsabilitat dels termes de l'escrit.

5. Tindrà a l'advocat elegit pel client i a aquest, quan ho haguera sol·licitat, al corrent de tot el que succeïsca en el procés.

6. Mantindrà despatx professional obert a la localitat en què tinguen la seu els òrgans jurisdiccionals del partit judicial en què estiga habilitat per a l'exercici de la seua professió.

7. Haurà de respectar en la seua actuació professional el codi deontològic.

8. Haurà de contribuir a les càrregues col·legials.

9. Haurà de guardar el degut respecte i consideració que, per raó dels seus càrrecs, correspon tant al degà com als altres membres de la Junta de Govern, i aquests i el degà, als col·legiats.

10. Els procuradors associats no podran assumir en cap cas la representació d'aquells litigants que tinguen posicions processals contraposades o quan advertisquen que hi ha o pot produir-se conflicte d'interessos entre els seus representats.

11. a) El procurador que accepte la representació en un assumpte en què estiga intervenint un altre company, està obligat a satisfer-li els suplits i drets meritats fins al moment de la substitució.

b) El procurador que cesse en la representació està obligat a entregar al company que li substituïsca la documentació que obre en el seu poder i facilitar-li la informació que siga necessària per a continuar en l'eficaç exercici de la representació processal de poderdant.

c) Si hi ha discordança de la factura, se sotmetrà a arbitratge del Sr. degà o de la persona en qui aquest delegue, i haurà de refermar-se l'import de la factura en la forma que dispose la Junta de Govern per a concedir-se la vènia.

d) En el cas d'acabar algun termini, i per això haver de personar-se per a no deixar indefensa la part, haurà de posar aquesta circumstància en coneixement del degà, qui concedirà la vènia, condicionada a la recepció per part de l'anterior procurador de l'import de la seua factura. Si en el termini de 48 hores de concedida aquesta no es produïra el pagament, el professional que s'haja personat haurà de renunciar a la representació processal i expressar al tribunal el motiu d'això. No es concedirà vènia de nou per motiu d'acabament de cap termini en un mateix procés.

12. El procurador té l'obligació d'acudir tots els dies hàbils als jutjats i tribunals davant dels quals exercisca la professió o a les sales de notificacions o de serveis comuns a sentir i firmar els emplaçaments, citacions i notificacions de qualsevol classe que s'hagen de realitzar.

13. Haurà de comunicar al Col·legi a què pertany el seu domicili i altres dades que permeten la fàcil localització. També haurà de comunicar al Col·legi qualsevol canvi de domicili.

14. Així mateix, haurà de guardar secret sobre quants fets, documents i situacions relacionades amb els seus clients haguera tingut coneixement per raó de l'exercici de la seua professió, personalment, o com a associat a altres procuradors. Aquesta obligació de guardar secret fa referència també als fets que haguera conegut com a membre de la Junta del Col·legi de Procuradors, del Consell Valencià o del General dels Col·legis de Procuradors d'Espanya.

CAPÍTOL III

Absències i substitucions

Article 19

El procurador està obligat a tindre despatx obert en el partit o demarcació territorial del Tribunal davant del qual exercisca la professió, i no podrà absentar-se sense autorització del degà del col·legi, excepte que l'absència siga per temps no superior a quinze dies; en aquest cas, seria suficient la comunicació prèvia al degà del col·legi amb determinació del procurador o procuradors que li substituïsquen durant l'absència, i haurà de constar la conformitat respecte de dits substituts.

Quan l'absència siga superior a 15 dies, caldrà que se sol·licite autorització al degà, qui tramitarà la petició i acceptació dels substituts que acompanyarà a aquesta i, una vegada concedida ho comunicarà a l'autoritat judicial corresponent.

Article 20

L'autorització per a absentar-se del lloc de residència no podrà excedir de sis mesos, i podrà prorrogar-se per altres sis mesos en casos justificats.

Article 21

Conclosa la llicència i, si fa el cas, la seua pròrroga, el procurador haurà de reintegrar-se a la seua residència i comunicar-ho seguidament al degà del col·legi, i aquest a les autoritats judicials que van concedir dita llicència, i s'entendrà que abandona l'exercici de la professió. En tal cas, i previ expedient en què l'interessat serà oït, la Junta de Govern comunicarà a aquest i a l'autoritat judicial el cessament en dit exercici, i no podrà tornar a la professió de procurador en un termini de tres anys. Contra aquest acord podrà interposar l'interessat recurs d'alçada amb subjecció al règim establit en la Llei de Procediment Administratiu.

Article 22

Quan no siga possible al procurador assistir a la pràctica de diligències, actuacions judicials, firma d'escrits i en general per a qualsevol acte propi de la seua funció en els assumptes en què aparega personat, podrà ser substituït per un altre procurador del mateix col·legi o oficial habilitat que reunisca les condicions establides per la normativa vigent, sense mas requisits que l'acceptació del substituït, manifestada en l'assistència a les diligències i actuacions en la firma de l'escrit o en la formalització de l'acte professional de què es tracte.

Article 23

En el supòsit de malaltia sobtada sense prèvia designació de substitut, el degà del col·legi tan prompte tinga coneixement del fet designarà d'entre els procuradors d'aquest col·legi o partit aquell o aquells que interinament substituïsquen el malalt, i hauran de comunicar dita designació als tribunals o jutjats corresponents.

En cas de mort del col·legiat i a petició de la seua família, el degà igualment farà el nomenament dels qui s'encarreguen de la liquidació del seu despatx.

TÍTOL IV

Denominació, composició i forma d'elecció dels òrgans de govern, les seues funcions, requisits per a formar part

d'aquests, procediments per a la seua remoció. vot per correu

CAPÍTOL I

Assemblea general, composició, deliberació i competències

Article 24

Els òrgans de govern del col·legi amb l'assemblea general i la Junta de Govern:

Article 25

El col·legi es regirà pels seus Estatuts i per la voluntat dels col·legiats reglamentàriament expressada en assemblea general en forma d'acords; aquesta serà sobirana de les seues decisions i l'òrgan suprem de govern del col·legi, i obligarà tots els col·legiats, encara que estigueren absents o votaren en contra en el moment de la seua celebració, sense perjuí del dret d'impugnació que els assistisca.

Hi ha dos tipus d'assemblea, la dita assemblea general ordinària i l'assemblea general extraordinària, i ambdues seran presidides sempre pel degà president o per qui el substituïsca.

1. L'assemblea general ordinària se celebrarà obligatòriament una vegada a l'any, i coincidirà dins del període legal per a l'aprovació dels comptes anuals que seran aprovats dins dels sis mesos següents al tancament de l'exercici.

2. L'assemblea general extraordinària se celebrarà en qualsevol temps sense limitació d'assistents per a tractar de l'assumpte o assumptes que la motiven bé a iniciativa de la Junta de Govern, o sempre que ho sol·liciten a aquesta i, per escrit, més del 25% dels col·legiats exercents, amb indicació expressa de la qüestió o qüestions a tractar degudament motivada i que s'hagen d'incloure en l'ordre del dia; haurà d'assenyalar-se, per a poder fer-la, dins dels 40 dies hàbils següents, i anunciar-se conforme a allò que s'ha disposat en aquests Estatuts.

Article 26

La convocatòria de les assemblees generals es farà per acord de la Junta de Govern i es durà a terme per mitjà de comunicació escrita i dirigida a cada col·legiat, inserció al tauler d'anuncis de la seu col·legial, i en mitjans de comunicació d'àmbit provincial a criteri de la Junta de Govern, si els temes a tractar tingueren la suficient rellevància com per a això, i en què s'expressarà el lloc, dia i hora en què haurà de celebrar-se en primera i segona convocatòria, haurà de contenir l'ordre del dia i haurà de ser remesa als col·legiats a deu dies d'antelació a la data en què haja de celebrar-se l'assemblea.

Però, si aquesta tinguera per objecte i s'incloguera en l'ordre del dia algun punt dels assenyalats en l'article 29 i hi haguera elecció de càrrecs col·legials, es remetrà la convocatòria i l'ordre del dia als col·legiats amb una anticipació de vint dies.

Article 27

Els acords, tant de l'assemblea general ordinària com de l'extraordinària, s'adoptaran per majoria simple de vots emesos pels col·legiats assistents, excepte quan es tracte d'acords relatius a moció de censura, fusió, absorció, dissolució i sobre alienació d'immobles, així com a constitució de qualsevol gravamen sobre aquests, en aquest es requerirà la majoria absoluta dels assistents a l'assemblea.

Article 28

Perquè siguen vàlids els acords de l'assemblea general, tant ordinària com extraordinària, es requeriran en primera convocatòria l'assistència de la meitat més un dels col·legiats amb dret a vot i si no hi ha quòrum suficient en aquesta primera, se celebrarà una segona, quan haja transcorregut almenys mitja hora, i quedarà vàlidament constituïda qualsevol que siga el nombre de col·legiats presents amb dret a vot.

Article 29

Per a la modificació dels presents Estatuts, moció de censura, l'adquisició, gravamen i alienació d'immobles, i per a la suposada segregació, fusió o dissolució del col·legi es requerirà assemblea general extraordinària a sol·licitud dels 2/3 parts dels col·legials exercents, i s'haurà d'especificar la modificació pretesa i degudament fonamentada, i el termini de convocatòria ho serà de 20 dies com a mínim.

Article 30

Els acords de l'assemblea general constaran en acta, redactada pel secretari, autoritzada per aquest i amb el vistiplau del degà, i aquestes hauran de ser transcrites en el llibre disposat a l'efecte degudament foliat i legalitzat, prèvia la seua aprovació per la junta general immediata posterior.

Article 31

Els col·legiats no exercents, adscrits a la secció b, podran assistir a les juntes generals i tindran veu i vot, del mateix mode que els exercents, el vot dels quals tindrà valor doble. La votació es durà a terme en dues urnes.

CAPÍTOL II

Article 32

L'assemblea general ordinària, serà competent per a conéixer i resoldre sobre les qüestions que seguidament s'enumeren i que podran ser incloses en l'ordre del dia per a la seua discussió i aprovació:

1. Lectura, discussió i aprovació, si fa el cas, de l'acta anterior.

2. Lectura, discussió i aprovació, si fa el cas, del balanç o compte general d'ingressos i despeses de l'any anterior.

3. Examinar, aprovar i ratificar, si fa el cas, els acords que sobre assumptes de la seua competència haguera adoptat, per raons d'urgència o una altra causa legítima, la Junta de Govern.

4. Procedir al nomenament de la Junta de Govern de la manera que s'especifica en aquests Estatuts.

5. Aprovació del pressupost d'ingressos i despeses per a l'exercici següent.

6. Acordarà les prestacions i càrregues que hagen d'aportar els col·legiats, tant exercents com no exercents, per a cobrir les atencions del col·legi de la forma més equitativa i convenient dins de l'àmbit dels Estatuts i segons les necessitats d'aquest.

7. Acordarà dotar dels recursos necessaris per a despeses extraordinàries que les circumstàncies exigisquen, així com la manera de la seua recaptació.

8. Acordarà qualsevol altra resolució d'interés general per al col·legi que s'incloga en l'ordre del dia i que siga de la seua competència.

9. Resoldre sobre l'adquisició, alienació o gravamen de béns immobles.

10. Determinació de la quantia de quotes col·legiales d'ingrés, ordinàries i extraordinàries i segells d'acceptació o qualsevol altre mitjà de manteniment del col·legi.

11. Determinar, fixar, modificar i exigir fiances, si fa el cas, si foren preceptives, atenent les peculiaritats i circumstàncies de cada partit judicial.

12. Sotmetre i conéixer de qualsevol vot de censura presentat a aquesta o a qualsevol membre d'aquesta.

13. Precs i preguntes.

En cap cas es permetrà en l'assemblea general tractar assumpte o assumptes que no hagen sigut objecte de la convocatòria i que figuren en el corresponent ordre del dia.

En el cas de no haver-se pogut tractar en la seua totalitat els temes de l'ordre del dia en la junta general en una sola sessió per qualsevol motiu, se suspendrà i continuarà en la data que siga assenyalada de nou per la Junta de Govern, abans de procedir-se al seu tancament, i quedaran convocats els assistents i haurà d'efectuar-se la continuació en un termini no superior a 15 dies.

CAPÍTOL III

Deliberació i resolució en les assemblees generals

Article 33

Oberta la sessió pel degà president, es donarà lectura pel secretari o per qui el substituïsca a l'acta de l'assemblea anterior.

Si algun col·legiat pretenguera fer observacions sobre el contingut de l'acta, se li concedira la paraula només per a aquest motiu, i se sotmetrà a continuació a votació si s'aprova o no, i es requerirà per a això la majoria de vots, excepte allò que s'ha disposat en els articles següents.

Article 34

La moció de censura a la Junta de Govern, a algun dels seus membres, a excepció de la del degà que ho serà conforme a l'article 54, la modificació d'Estatuts, o la unió, fusió segregació o dissolució del col·legi, només podrà plantejar-se en l'assemblea general convocada a l'efecte conforme a allò que s'ha disposat en l'art. 26, i es requerirà per a poder ser adoptats acords el quòrum d'assistència de la meitat més un dels col·legiats amb dret a vot i l'aprovació per la majoria absoluta dels presents.

No serà necessari acord sobre la dissolució quan vinga imposat per llei, conforme a la Llei 6/1997 de la Generalitat Valenciana.

Article 35

El degà sotmetrà després a discussió a la junta els assumptes sobre els quals haja de prendre's acord, encara que no hi haja qui tinga demanat l'ús de la paraula.

Article 36

Cap col·legiat assistent no podrà fer ús de la paraula sense haver-la demanada i haja obtingut del degà president autorització per a això, i s'entén que renúncia a l'ús de la paraula el procurador que a l'inici de l'acte de la junta no haguera estat present.

El que haguera obtingut l'autorització, farà ús de la paraula des de la tribuna o des del lloc que ocupe, i serà personal i de viva veu.

Del mateix mode tots els assistents tindran dret a sol·licitar i fer ús de la paraula per una vegada respecte a cada punt de l'ordre del dia, sense perjuí d'allò que s'ha disposat en l'article següent dins d'un torn per rigorós ordre de sol·licitud; els membres de la Junta de Govern podran fer ús de la paraula sempre que ho consideren oportú i sense que supose això consum de torn.

Article 37

Només podran parlar tres col·legiats en pro i tres en contra de l'assumpte a qüestió de què es tracte, i es discutiran les esmenes abans i les addicions després de votat el punt objecte de debat. La qüestió es declararà discutida quan s'hagen consumit els torns o quan cap col·legiat tinga demanada la paraula.

La presidència queda facultada per a determinar el temps d'intervenció en els debats de cada una de les qüestions a debatre i que se susciten en cada punt de l'ordre del dia, aquest serà el mateix per a cada intervinent, i quedarà debatuda la qüestió quan s'hagen consumit els torns o quan no hi haja qui tinga demanada la paraula, no obstant això, dita presidència podrà ampliar la discussió per un temps prudencial, en cas que la importància o la gravetat de l'assumpte ho exigisca. Igualment, el president, transcorregut el temps de l'orador, el requerirà per tres vegades perquè concloga, i si no ho fa, li retirarà l'ús de la paraula, es farà constar en acta, i es podrà, fins i tot, expusar-lo i obrir-li expedient disciplinari amb la consegüent sanció disciplinària, si és procedent.

Article 38

En tot debat el que és contradit en les seues argumentacions per un altre o altres intervinents tindrà dret a replicar o rectificar per una sola vegada, i el president quedarà facultat per a ampliar la discussió o debat, i per a tancar una discussió quan considere l'assumpte suficientment debatut.

Article 39

No podrà ser interromput qui està en l'ús de la paraula més que per a ser cridat a l'ordre en el cas que estiguera fora de la qüestió debatuda, per argumentacions estranyes a aquesta, o per referències a assumptes ja debatuts o votats.

Article 40

El procurador assistent serà cridat a l'ordre en les següents circumstàncies:

a) Quan en les seues intervencions faltaren o entorpiren allò que s'ha establit per al bon desenrotllament de les deliberacions, o pretenguera o alterara l'ordre de l'assemblea general.

b) Quan retirada la paraula per la presidència, insistira en continuar fent ús d'aquesta.

c) Quan proferiren paraules, frases o efectuaren manifestacions ofensives al decor de la junta, dels assistents, dels absents o morts, o de qualsevol persona, entitat o institució.

Article 41

Podrà el president, per pròpia iniciativa o a instància de qualsevol concurrent, requerir els que intervingueren en el debat i pronuncien paraules incorrectes, ambigües, o que per a algú paregueren al·lusives i ofensives, perquè les aclarisca, i estarà obligat, si fa el cas, el requerit a efectuar-ho en l'acte.

Si l'al·ludit i presumptament ofés no es dóna per satisfet amb els aclariments, o quan el que les haguera pronunciat es negara a explicar-les o retirar-les, es farà constar en acta els conceptes declarats perquè la persona interessada puga exercir les accions que li assistisquen, i l'assemblea general facultarà a la de govern per a adoptar les mesures oportunes.

De la mateixa manera, si en el debat, o bé dels documents el contingut dels quals es dóna a conéixer en l'acte de la junta, se sent al·ludit algun assistent, aquest, prèvia sol·licitud, podrà fer ús de la paraula per a contestar, aclarir o defendre's, sense que això supose entrar en la discussió de la qüestió principal, i es concedirà una sola intervenció a cada interessat, i també al col·legiat assistent que vulga fer alguna intervenció en defensa d'al·lusions fetes contra alguna absent o mort, persona, entitat o institució.

Article 42

Aquells col·legiats contra els que s'haja dirigit alguna queixa no podran estar presents en la votació, i si aquesta és contra tots els membres de la Junta de Govern, aquests s'absentaran, i la presidirà el més antic dels col·legiats presents que ho efectuarà com a degà honorari, i exercirà de secretari el més recent dels assistents i que no forme part d'aquella.

Article 43

Les qüestions d'ordre en la discussió tindran preferència sobre qualsevol altra.

CAPÍTOL IV

Article 44

Les votacions seran nominals i/o per correu segons allò que s'ha previst en el present Estatut i, si fa el cas, ordinàries o secretes, i tindran aquestes últimes dit caràcter sempre que es referisquen a persones determinades, a l'elecció de membres de la Junta de Govern o a mocions de censura.

El vot de la majoria constituirà acord vàlid, i serà obligatori per a tots els col·legiats, i serà el degà president qui actue com a tal i qui decidirà en cas d'empat amb el seu vot de qualitat.

Article 45

El vot del col·legiat serà personal i indelegable, i s'admetrà el vot per correu només per a l'elecció de càrrecs de la Junta de Govern i moció de censura, que ho seran en tot cas secretes i nominals.

Article 46

El vot per correu se subjectarà a les següents formalitats:

1. El vot per correu haurà d'interessar-se en la pròpia secretaria del col·legi.

2. Es facilitarà al col·legiat que ho sol·licite una papereta de vot oficial acompanyada de l'oportú sobre.

3. La dita papereta haurà de ser reomplida sense esmena de cap tipus, i es considerarà nul·la en cas contrari.

4. Dit vot haurà de remetre's al col·legi, i rebre's en Secretaria, amb dues hores d'antelació a la celebració de la junta.

5. El que haguera elegit dit mode de votació, i formalitzat aquesta segons els tràmits anteriors, no podrà fer ús del vot personal en l'assemblea. Si ho efectua, el vot exercit personalment en l'assemblea anul·la el que s'haguera emés per correu.

Article 47

La votació ordinària es realitzarà seguint el següent ordre: primer els qui l'aproven, segon els que la desaproven, i en tercer lloc els que s'abstinguen, i seguidament el secretari ordenarà el recompte, si tinguera dubtes sobre aquests o, si després d'efectuat aquest, un deu per cent dels assistents ho sol·licitaren.

La votació secreta s'efectuarà obligatòriament per paperetes; els assistents votaran nominalment per ordre alfabètic, segons la llista confeccionada i actualitzada a l'efecte pel secretari, i es depositarà en l'oportuna urna; seguidament, es procedirà al seu recompte i el secretari estendrà l'acta.

En el supòsit del paràgraf anterior, el president a l'inici de l'acte fixarà l'hora de tancament, si ho considerara necessari; no s'admetrà cap votació de cap assistent que no l'haguera efectuat en ser cridat per l'ordre alfabètic abans citat, excepte autorització de la Junta i la valoració de les circumstàncies que concórreguen en cada cas.

Article 48

El recompte dels vots serà realitzat una vegada finalitzada la votació pel president de la mesa, assistit per dos interventors, que obligatòriament seran el més antic i més modern dels assistents; seguidament, es procedirà a l'obertura i recompte dels vots emesos per correu, i es donarà lectura en veu alta del contingut de les paperetes, quan així s'haja efectuat la votació; s'estendrà acta seguidament i aquest en farà públic el resultat.

Article 49

Els acords presos en assemblea general seran obligatoris per a tots els col·legials i seran duts a terme per la Junta de Govern, una vegada que el secretari haja estés l'acta i autentificada amb el vistiplau del degà president, encara quan la seua aprovació quedara pendent, com és obligat, de la primera assemblea que se celebrara.

CAPÍTOL V

Junta de govern, composició, requisits dels elegits,

permanència en els càrrecs, competència

Article 50

La Junta de Govern és l'òrgan col·legiat a què competeix la representació del col·legi amb respecte a la voluntat expressada en l'assemblea general, i li correspon la direcció, administració i gestió ordinària d'aquell, estarà composta pels següents membres:

1. Un degà president.

2. Un vicedegà.

3. Un secretari.

4. Un vicesecretari.

5. Un tresorer.

6. Un comptador bibliotecari.

7. Sis vocals.

Article 51

Tots els càrrecs mencionats han de ser exercits per col·legiats exercents, i seran obligatoris pel termini de quatre anys, i sempre honorífics i gratuïts, amb dret a usar els distintius propis d'actes oficials especificats en la RO de 26.06.1913.

Article 52

Els càrrecs enumerats en a l'article 50 amb els números 1, 2, 3, 4, i 5 seran exercits obligatòriament per col·legiats residents al lloc on radique la seu col·legial. Els vocals seran elegits necessàriament entre els exercents de la resta de partits judicials dependents del col·legi, amb exclusió dels de la seu col·legial, i no podran pertànyer al mateix partit.

Article 53

Per a exercir càrrecs en la Junta de Govern és necessari dur almenys cinc anys ininterromputs d'exercici professional al territori que abraça el col·legi, excepte per al càrrec de degà president que necessàriament haurà de portar un mínim de 10 anys, o de set si haguera format part de qualsevol altra Junta anterior, i això en atenció a l'experiència i coneixements col·legials, i relacions amb tot tipus d'estaments públics on ha d'exercir la seua representació.

Article 54

Els vocals hauran de reunir la condició de delegats de la seua demarcació judicial, i podrà concórrer al càrrec de vocal el col·legiat més antic del partit judicial que no tinguera delegat, i que reunisca el requisit dels cinc anys d'exercici.

Article 55

Podran assistir per decisió del degà president a les sessions de la Junta de Govern tots els delegats de partits degudament elegits i no pertanyents a la junta, als únics efectes de ser oïts, sense que puguen exercir vot de cap tipus.

Article 56

No podran ser elegits membres de la Junta de Govern, els col·legiats que hagen sigut condemnats per sentència ferma que porte aparellada la inhabilitació o suspensió per a càrrec públic, i els que hagueren sigut sancionats disciplinàriament mentre no hagueren obtingut la seua rehabilitació.

Article 57

Quan per defunció, dimissió o qualsevol altra causa, queden vacants un o més càrrecs de la Junta de Govern, aquests seran coberts interinament per la resta de membres d'aquesta, en la forma i mode que la Junta determine, i continuaran, no obstant això, en funcions els dimitits, sempre que estiguen coberts els càrrecs de degà, secretari i tresorer.

Si per circumstàncies excepcionals no és possible reunir tres membres de la junta, es constituirà una junta provisional per a cobrir les vacants necessàries fins a completar el nombre de tres, designada pel Consell Superior de Procuradors dels Tribunals de la Comunitat Valenciana, i s'informarà d'això al Registre de Col·legis Professionals i del Consell Valencià de Col·legis de Procuradors.

Article 58

Podran optar a ser elegits els membres de la Junta de Govern als qui corresponga cessar sempre que ho efectuen abans de véncer el termini de presentació de candidats, o si quedara vacant el càrrec que tenen per falta de candidats.

Article 59

Els membres de la Junta de Govern seran elegits entre els procuradors que determina l'article 52 d'aquests Estatuts, i sempre que no hi concórreguen algun dels impediments de l'article 56 dels presents Estatuts.

La junta es renovarà per meitat cada dos anys. En dos torns, un compost pel degà, secretari, tresorer i tres vocals (1r, 3r i 5é), i un altre pel vicedegà, vicesecretari, comptador bibliotecari i tres vocals (2n, 4t i 6é).

El degà podrà ser remogut del seu càrrec en assemblea general extraordinària convocada a petició del 50% dels col·legiats exercents, i haurà de ser aprovada per majoria absoluta dels assistents a la votació, per a la moció de censura contra aquest.

CAPÍTOL VI

Article 60

La Junta de Govern es reunirà, almenys, una vegada al mes, convocada pel degà, que disposarà que siga cursada la convocatòria amb l'antelació necessària perquè es trobe en poder dels seus components 48 hores abans de celebrar-se la sessió, però, en cas d'urgència, podrà convocar amb la brevetat de temps que les circumstàncies ho exigisquen, i fixar l'ordre del dia.

Seran vàlids els acords de les juntes de govern a què, sense ser convocades en forma, assistisquen la totalitat dels seus membres, i hauran d'acudir a aquesta perquè els acords siguen vàlids un mínim de sis dels seus membres; els acords s'adoptaran per majoria de vots, i en cas d'empat decidirà el vot del degà president o qui el substituïsca reglamentàriament.

No podran trobar-se en cap cas en ús de llicència reglamentària simultània més de sis membres de la junta.

Article 61

La Junta de Govern podrà deliberar i prendre acords dins de la seua competència, sempre que en la segona convocatòria concórreguen a la reunió almenys sis dels seus components dels quals un serà el degà o qui reglamentàriament els substituïsquen.

Els acords s'adoptaran per majoria de vots i en cas d'empat decidirà el vot del degà president.

Article 62

És competència de la Junta de Govern:

1. Executar tots els acords que siguen presos per les assemblees generals.

2. Resoldre les sol·licituds d'incorporació al col·legi, amb l'informe previ dels delegats dels partits judicials.

3. Vigilar que tots els col·legiats complisquen els Estatuts, els acords que es prenguen en les juntes, les disposicions del col·legi que li siguen concernents, les que dictaren els tribunals i autoritats i les del Consell General.

4. Tenir cura amb el major zel que els col·legiats exercisquen les seues missions i compromisos professionals amb el decor, diligència i probitat i altres circumstàncies que constituïsquen el bon nom de la corporació.

5. Vetlar pel decor professional i perquè es guarden les degudes consideracions als col·legiats, i defensar-los si foren molestats o perseguits per motius de l'exercici en la professió.

6. Resoldre, segons correspon, les reclamacions que es feren al col·legi respecte d'algun dels seus col·legiats.

7. Nomenar entre els col·legiats, les comissions que siguen necessàries per al bon règim i compliment dels assumptes que al col·legi convinguen.

8. Executar la cobrança de la quantitat que al col·legi corresponga per qualsevol concepte, les quotes amb què hagen de contribuir els col·legiats, l'exacció de les multes que se'ls imposen, l'import dels segells o altres ingressos i el pagament de les despeses de la corporació.

9. Disposar el més convenient als interessos del col·legi respecte a la situació i inversió dels seus fons, a proposta del tresorer.

10. Fixar la remuneració o sous que hagen de percebre els empleats, així com cobrir places d'empleats si és necessari.

11. Acordarà la convocatòria de les assemblees generals ordinàries i extraordinàries i aquestes per si o davant de la petició dels col·legiats, en forma i com es determina en l'art. 26 d'aquests Estatuts.

12. Proposar a l'assemblea general, per a la seua resolució tots els assumptes que siguen d'interés i conveniència del col·legi i de la professió.

13. Sancionar els col·legiats que incórreguen en qualsevol de les faltes que es regulen en aquest Estatut d'acord amb aquest, així com allò que s'ha establit en l'estatut general de la professió, i formar a l'efecte l'oportú expedient.

14. Cridar, per a major il·lustració, qualsevol dels col·legiats, sense que aquests puguen excusar-se.

15. Promoure prop dels òrgans superiors quant siga convenient a la corporació, a través de la via procedent.

16. Guardar amb les autoritats, corporacions i entitats oficials, la comunicació i relacions que al col·legi corresponguen.

17. Disposar dels fons del col·legi fins a una suma del 10% del pressupost anual d'ingressos, per any, per a atendre qualsevol despesa útil o necessària.

18. Nomenar, acomiadar, corregir disciplinàriament conforme a la legislació vigent el personal dependent del col·legi, fixar remuneracions o sous, establir i fer efectiu l'import d'indemnitzacions o despeses de representació.

19. Nomenar prèvia acreditació adequada i deixar sense efecte bé per sol·licitud rebuda o per infracció, previ expedient, els oficials habilitats, i expedir acreditacions.

20. Emetre informes, dictàmens, interpretar els aranzels, resoldre, autoritzar certificats i documents, relacionats amb el col·legi que hagen sigut sol·licitats o a instància pròpia, si les circumstàncies ho aconsellen.

21. Sol·licitarà acudir a assessoraments professionals de qualsevol tipus, si les circumstàncies ho aconsellaren, o als mateixos col·legiats que estigueren en condicions d'efectuar-los, sense que puguen presentar excusa de cap tipus amb perjuí de la seua deguda retribució.

22. Sol·licitarà col·laboració de qualsevol tipus a organismes, entitats o particulars per a complir amb major efectivitat els fins col·legials.

23. Tenir cura i disposar el pertinent per a la celebració de la festa de la patrona.

24. Instar i promoure per les vies reglamentàries sobre el govern o òrgans competents de l'administració de tot tipus, i fins i tot qualsevol altre col·legi professional, qualsevol petició en benefici de la professió i dels seus col·legiats, i firmar, fins i tot, qualsevol document per a una col·laboració efectiva.

25. Elaborar i sotmetre a aprovació de l'assemblea general els pressupostos anuals i estat de comptes.

26. Proposar a l'assemblea general la inversió o disposició del patrimoni si es tractara d'immobles.

27. Proposar, elaborar i aprovar qualsevol tipus de reglament interior que afecte el millor funcionament del Col·legi o dels seus col·legiats, i sotmetre'l, si fa el cas, a l'aprovació de l'assemblea general.

Article 63

Cada partit judicial tindrà un delegat que ostentarà la representació de la junta de govern, davant de les autoritats judicials del seu partit, i gestionarà en el seu nom quant convinga a l'interés del col·legi.

L'elecció dels delegats serà feta pels procuradors del partit judicial corresponent a la seua demarcació judicial.

Els delegats dels partits judicials tindran sempre informada, d'aquelles qüestions i assumptes que es plantegen en la seua demarcació, la Junta de Govern, i col·laborarà amb aquesta en matèria de control, administració, ordre i decor dels companys, en la forma que establisca la junta.

L'elecció i duració del càrrec del delegat, s'ajustarà a allò que s'ha disposat per als vocals, i el seu nomenament serà de dos mesos abans de l'elecció de vocals de la Junta de Govern, i prèvia la seua ratificació.

L'elecció s'efectuarà a la seu del partit judicial que corresponga, mitjançant la convocatòria oportuna, i serà presidida pel degà president i pel secretari qui, efectuada aquesta, estendrà acta i posarà en possessió del seu càrrec el delegat elegit.

TÍTOL V

Convocatòria, constitució i funcionament

de la junta o assemblees generals i

altres òrgans de govern

CAPÍTOL I

Article 64

Les eleccions es convocaran amb trenta dies d'antelació, almenys, a la data de celebració, i les candidatures hauran d'estar a la secretaria del col·legi vint dies abans de l'assenyalat per a les eleccions.

Verificada per la Junta de Govern la proclamació de candidats, es posarà aquesta en coneixement de cada col·legiat, i s'inserirà al tauler d'anuncis, amb deu dies d'anticipació al començament de les eleccions.

Article 65

Quan es produïsquen vacants per defunció, dimissió o una altra causa que no siga l'expiració del termini reglamentari del mandat, sense perjuí d'allò que s'ha disposat en l'article 52 d'aquests Estatuts, la Junta de Govern convocarà, dins dels 30 dies següents al fet, assemblea general extraordinària, per a l'elecció dels càrrecs vacants. Els col·legiats prendran possessió dels seus càrrecs pel terme estatutari.

Article 66

Els tràmits a seguir fins a la celebració de l'assemblea general ordinària, o extraordinària, si fa el cas, per a les eleccions, seran els següents:

1. La convocatòria s'anunciarà amb trenta dies hàbils d'antelació com a mínim, a la data de celebració de l'elecció, i es publicarà al tauler d'anuncis del col·legi i es trametrà a cada col·legiat per correu certificat.

En la dita convocatòria es complimentaran els següents extrems:

a) Càrrecs que ha de ser objecte de l'elecció i requisits per a poder aspirar a cadascun d'aquests.

b) Dia, hora i lloc de celebració de la Junta.

2. Junt amb la convocatòria, s'exposaran al tauler d'anuncis del Col·legi les llistes separades dels col·legiats exercents i no exercents amb dret a vot.

Cap col·legiat no podrà presentar-se a més d'un càrrec.

3. a) Els col·legiats que vulguen formular reclamació contra les llistes d'electors hauran de verificar dins del termini de tres dies hàbils següents a l'exposició d'aquestes o de la comunicació cursada conforme l'artocñe 64.

b) La Junta de Govern, en cas d'haver reclamació contra les llistes, resoldrà dins dels tres dies hàbils següents a l'expiració del termini per a formular-les, i la seua resolució es notificarà a cada reclamant dins dels dos dies hàbils següents.

4. La Junta de Govern podrà acordar que les eleccions es produïsquen durant un temps determinat d'hores del dia, per a facilitar les votacions, en aquest cas en la convocatòria s'hauran de concretar les hores en les quals podrà votar-se, dins del dia assenyalat per a la celebració de les eleccions.

Article 67

Proclamats els candidats, donarà començament la campanya electoral, que finalitzarà 24 hores abans de l'hora assenyalada per a la celebració de l'assemblea general ordinària o extraordinària, si fa el cas, en què ha de produir-se l'elecció.

Article 68

No podrà difondre's propaganda electoral, ni realitzar-se cap acte de campanya electoral, una vegada que aquesta haja legalment acabat, ni tampoc durant el període comprés entre la convocatòria de les eleccions i la iniciació legal de la campanya.

Article 69

El model oficial de paperetes serà aprovat per la Junta de Govern i la seua confecció haurà d'iniciar-se immediatament després de la proclamació dels candidats, les primera paperetes confeccionades s'entregaran als candidats de forma immediata.

En l'assemblea general en què es vaja a produir la votació, hauran d'haver paperetes oficials, impreses amb el nom dels candidats i paperetes en blanc.

El vot és secret.

Article 70

La mesa per a l'elecció la formaran el degà president, secretari i dos dels col·legiats que seran el més antic i el més recent dels assistents de la corporació que assistisquen, els qui exerciran d'escrutadors. De la mateixa forma, serà constituïda dita Mesa pel vicedegà i pel vicesecretari, quan l'elecció siga del degà president i secretari.

Article 71

Si se suscitara qüestió sobre nul·litat o validesa d'algun vot, o per qualsevol motiu referent a l'elecció, serà decidit en l'acte pels membres de les meses; formarà acord el de la majoria i decidirà en cas d'empat el president.

Article 72

Finalitzada la votació, es procedirà a l'escrutini i es llegiran en veu alta totes les paperetes.

Les paperetes que continguen ratllades o raspadures o expressions alienes al contingut de la votació, seran nul·les.

Seran nuls parcialment, quant al càrrec que afectaren, les que indiquen més d'un candidat per a un mateix càrrec o nom de persones que no concórreguen a l'elecció, i seran vàlides per als altres càrrecs.

Les paperetes reomplides parcialment, però que reuneixen els requisits exigits per a la seua validesa, seran vàlides per als càrrecs i persones correctament expressats.

Article 73

Les urnes destinades a contindre les paperetes per a l'elecció podran ser reconegudes pels col·legiats que es troben presents en començar l'acte.

Article 74

Constituïdes les meses, començarà l'elecció, i l'anunciarà el president amb aquesta fórmula: «es dóna inici a la votació».

Article 75

Les urnes només romandran obertes durant la votació.

Article 76

En el supòsit que hi haja més d'una urna, seran president de la segona i següents els membres de la junta que no siguen elegits els seus càrrecs, i dos vocals per meses elegits entre els de més recent incorporació pel seu ordre.

Article 77

Els votants acreditaran davant de la mesa electoral la seua personalitat, mitjançant document oficial en què aparega la fotografia de l'interessat. A continuació l'elector entregarà per la seua pròpia mà al president la papereta i aquest procedirà a depositar-la a l'urna corresponent.

Article 78

Quan hagen votat tots els presents, votaran els membres que formen la mesa i seguidament es donarà per acabada la votació amb aquesta fórmula: «Queda conclosa la votació».

Article 79

Acabada la votació, es procedirà seguidament a l'escrutini, i el president traurà una a una les paperetes de l'urna, les quals llegirà en veu alta i el secretari i els escrutadors prendran l'oportuna anotació.

Article 80

Els col·legiats que hagen votat podran examinar les paperetes una vegada anunciat el resultat de la votació.

Article 81

Acabat l'escrutini i anunciat el resultat s'anotarà en l'acta de la Junta que firmaran els components de la mesa.

Article 82

Els empats en aquesta elecció es decidiran amb una nova votació a celebrar en un temps no superior a cinc dies, i serà anunciat en el mateix acte pel president el lloc, l'hora i la data.

Article 83

La mesa declararà elegits per a formar la Junta de Govern els companys que hagen obtingut majoria de vots per als respectius càrrecs d'aquesta, els quals prendran possessió seguidament.

Article 84

Així mateix, en el termini de 15 dies des de l'elecció de nous càrrecs de Junta de Govern, haurà de comunicar-se al Registre de Col·legis Professionals i del Consell General, si procedira, i al Valencià de Col·legis Professionals, així com a les autoritats judicials.

CAPÍTOL II

Article 85

Cessaran els membres de la Junta de Govern per alguna de les causes següents:

1. Per expiració del termini per al qual van ser elegits o designats.

2. Renúncia o dimissió de l'interessat.

3. Aprovació de moció de censura conforme a allò que s'ha disposat en els presents Estatuts.

4. Falta de concurrència dels requisits exigits per a l'exercici del càrrec, o sobrevingudes durant l'exercici.

5. Per sanció disciplinària o de qualsevol altre tipus que comporte amb si la suspensió o inhabilitació.

CAPÍTOL III

Funcions i competències dels membres de la Junta de Govern

Article 86

El degà és el president del col·legi, i com a tal se li deu consideració i respecte.

Correspon al degà presidir el col·legi i la seua Junta de Govern i exercir la representació d'aquell, exercir funcions de vigilància i correcció respecte als col·legiats, autoritzar amb la seua firma els documents d'abonament, càrrec i balanç, i emetre els informes i comunicacions que hagen de cursar-se.

I li incumbeix, en general, fomentar i mantindre entre tots els col·legiats relacions de germandat i camaraderia i la tutela dels drets del col·legi i dels seus membres i, a més a més, són atribucions d'aquest les següents:

1. Convocar i presidir totes les juntes i comissions.

2. Dirigir les discussions, fent que es guarde l'ordre i decor deguts.

3. Obrir, tancar i suspendre les sessions.

4. Gestionar quant convinga a l'interés del col·legi i reclamar la cooperació de la Junta de Govern i l'assemblea general.

5. Representar el col·legi davant de totes les autoritats, tribunals i autoritzar els informes i comunicacions que hagen de cursar-se.

6. Vigilar amb especial interés pel bon comportament dels col·legiats, i pel decor de la corporació i queda facultat per a ordenar, si fa el cas, la incoació de l'oportú expedient, sobre el qual resoldrà la Junta de Govern.

7. Nomenar d'entre els col·legiats, les comissions que siguen necessàries per al bon compliment dels assumptes que interessen a aquest o que li competeixen.

8. Visar els lliuraments, càrrecs i certificats que siguen expedits pel secretari.

9. Designar jutge instructor d'expedients disciplinaris qualsevol membre de la Junta de Govern.

10. Visar o donar el vistiplau als contractes laborals d'empleats del col·legi.

Article 87

Correspon al vicedegà substituir el degà en totes les seues funcions en els casos d'absència, malaltia o mort i evacuar els informes que li confien així com assumir per delegació qualsevol funció que li siga encomanada pel degà.

Article 88

És la missió del secretari assumir la direcció del personal empleat al Col·legi, i assenyalar les funcions a realitzar per cada un d'ells, rebre i tramitar els escrits, oficis i documents, lliurar certificats que sol·liciten els col·legiats o altres persones, portar el torn d'ofici i els llibres que es consideren necessaris per al funcionament administratiu del col·legi, expedir títols. Serà el director de l'arxiu de tota la documentació que hi ha al col·legi i l'encarregat de la custòdia del segell d'aquest.

Està obligat a:

1. Assistir a totes les juntes de govern i assemblees generals que se celebren, i autoritzar les seues actes i l'esborrany d'aquestes les quals s'estendran en el llibre corresponent, una vegada aprovades.

2. Portar els llibres referents a expedients d'assumptes i personal i llicències dels col·legiats, així com la correspondència que es reba i es despatxe.

3. Portar el torn d'ofici que per a repartiment se li passen, i anotant-lo en els llibres que crega necessaris.

4. Dirigir la confecció de l'expedient que mostre l'historial de cada col·legiat, i incorporar a aquest els documents que considere pertinents.

5. Exercir la direcció i control dels serveis administratius del col·legi.

Article 89

És missió del vicesecretari, substituir el secretari en totes les seues funcions i per delegació, qualsevol funció que li siga encomanada pel degà. També haurà de tindre al seu càrrec l'atenció dels arxius i de la biblioteca, i disposar el pertinent per a la seua ordenació i classificació.

Article 90

És missió del tresorer recaptar i custodiar els fons del col·legi, i verificar els pagaments que hagen sigut disposats i autoritzats estatutàriament; portar els llibres de comptabilitat que siguen necessaris per al funcionament de la Tresoreria.

Està obligat, a més a més, a:

1. Gestionar i proposar quant estime oportú a la bona marxa administrativa i inversió de fons. Aquests hauran de ser depositats en l'establiment que designe la junta i quan siga necessari retirar el tot o part d'aquests, mitjançant la presentació del certificat de l'acord que es dispose per la Junta de Govern, el qual serà expedit pel secretari, i estarà visat pel degà.

2. No podrà fer cap pagament si no en virtut de lliurament expedit pel secretari i visat pel degà.

3. Conservarà en el seu poder tots els segells que hagen d'utilitzar els col·legiats per disposició dels organismes rectors del col·legi i corporació en general.

Article 91. Són atribucions del tresorer:

1. Portar els llibres necessaris per a les anotacions dels ingressos i despeses que afecten la caixa del col·legi.

2. Cobrar totes les quantitats que, per qualsevol concepte, hagen d'ingressar com a fons de la corporació.

3. Donar compte al degà de les morositats que observe en els pagaments.

4. Pagar tots els lliuraments que siguen expedits per Secretaria, una vegada que hagen sigut degudament visats pel degà.

5. Autoritzar amb la seua firma els càrrecs, lliuraments i rebuts que signifiquen moviments en els fons del col·legi.

6. Donar compte mensualment a la Junta de Govern de l'estat de fons.

7. Formar i entregar el compte general documentat de cada exercici econòmic, que haurà de rendir a la Junta de Govern prèviament a la celebració de l'assemblea general ordinària per a la seua aprovació.

8. Als 15 dies de cessar en el seu càrrec, també haurà de rendir compte justificat de la seua gestió, i donar compte el degà perquè informe l'assemblea general ordinària per a la seua definitiva aprovació. Igualment, entregar davant la Junta de Govern els fons i efectes que pertanyen al col·legi i tinga en el seu poder, al tresorer que li succeïsca, i haurà de fer-ne l'oportú inventari.

9. Confeccionar pressupost de l'exercici següent per a sotmetre a aprovació en l'assemblea general ordinària.

Article 92

El comptador bibliotecari vigilarà la bona marxa administrativa del col·legi i la inversió o depòsit dels fons; gestionarà el pertinent per a la seua millor rendibilitat, examinarà, controlarà i informarà quan ho estime oportú, i dirigirà amb el degut assessorament la percepció d'ingressos i despeses; decidirà sobre les inspeccions que estime oportunes als col·legiats per al seu millor compliment de les obligacions col·legials; donarà compte a la junta de qualsevol incident detectat en l'exercici de les seues funcions, i tindrà al seu càrrec la custòdia i manteniment de la biblioteca.

Article 93

Els vocals exerciran les funcions i emetran els informes que siguen confiats bé pel degà, per la Junta de Govern o, si fa el cas, per l'assemblea general, i formarà o dirigirà les comissions de treball que a l'efecte siguen establides per aquells.

TÍTOL VI

Règim econòmic i forma de control de despeses

CAPÍTOL I

Article 94. Els ingressos del col·legi seran ordinaris i extraordinaris.

Són ingressos ordinaris:

a) La quota d'incorporació per als col·legiats que s'incorporen per primera vegada com a col·legiats exercents serà de 500.000 pessetes per a la seua incorporació en el Partit Judicial d'Alacant i 300.000 pessetes, per a la resta de partits judicials.

b) La quota d'incorporació per als col·legiats que ingressen per primera vegada, com a col·legiats no exercents, si posteriorment sol·licitaren passar a la condició d'exercents, hauran de satisfer la diferència fins a la totalitat de la quota d'incorporació assenyalada en l'apartat a) que antecedeix.

c) L'import de les quotes ordinàries i extraordinàries, derrames establides o que s'acorden en l'assemblea general. Les quotes seran mensuals.

d) L'import de les multes per sanció.

e) L'import de la venda de segells d'acceptació i pòlisses per la quantia acceptada per l'assemblea general.

En aquest últim cas, haurà d'adherir-se al primer escrit que presente.

f) Els interessos i pensions que produïsquen els seus béns i drets i qualsevol altre concepte que legalment corresponga.

Són ingressos extraordinaris:

a) Les subvencions i donatius procedents de l'estat, de les comunitats autònomes, corporacions públiques, entitats privades i particulars.

b) Els béns immobles i immobles adquirits per herència, llegat o donació.

c) Qualsevol altre no previst en els pressupostos anuals.

Article 95

Les despeses del col·legi seran:

a) Ordinàries: les legalment previstes en els pressupostos.

b) Extraordinàries: les no previstos en els pressupostos i que foren imprevisibles en el moment de formular-les i resulten inajornables per a salvaguardar els interessos de la bona administració del col·legi.

Article 96

El patrimoni del col·legi serà administrat per la Junta de Govern.

Article 97

El capital del col·legi s'invertirà preferentment en valors de tota garantia.

Els valors es depositaran en l'entitat que la Junta de Govern acorde i els resguards de depòsit es custodiaran a la caixa del col·legi sota la personal i immediata responsabilitat del tresorer.

Article 98

Els col·legiats, en nombre superior al quinze per cent dels exercents, podran formular petició concreta i precisa sobre qualsevol dada relativa a l'exercici econòmic.

Els comptes del col·legi podran ser examinats en el període que mitjance entre la convocatòria i tres dies abans de l'assenyalada per a la celebració de l'assemblea general ordinària.

Article 99

La Junta de Govern estarà facultada per a la contractació de personal de qualsevol tipus i categoria al servei del col·legi de la manera que considere convenient per a atendre degudament les necessitats d'aquest.

TÍTOL VII

Tipificació de les infraccions i sancions, així com el procediment disciplinari

CAPÍTOL I

Article 100

Amb independència de la responsabilitat civil i penal, i de la correctiva que correspon als jutges i tribunals en exercici de les seues potestats, els col·legiats són a més a més responsables per l'incompliment dels seus deures professionals i corporatius, establits en les lleis i en els Estatuts.

Article 101

L'exercici de la potestat disciplinària corporativa correspon als òrgans col·legials.

Les sancions o correccions disciplinàries que imposen els tribunals o el col·legi, es faran constar en l'expedient personal del procurador.

Article 102

Els òrgans col·legials competents segons els Estatuts de cada col·legi, per a l'exercici de la funció disciplinària, es regeixen per les següents normes:

1. La responsabilitat disciplinària es declara prèvia formació de l'oportú expedient pels tràmits assenyalats en aquests estatuts i en les normes particulars de cada col·legi.

2. La responsabilitat disciplinària, es corregirà amb la imposició de les següents sancions:

A les faltes lleus:

a) Multa de 2.000 a 50.000 pessetes i advertència per escrit.

b) Reprensió privada i advertència per escrit.

A les faltes greus:

a) Multa de 50.000 a 500.000 pessetes.

b) Suspensió d'un a sis mesos, i haurà de satisfer prèviament a la reincorporació de l'interessat quantes prestacions, quotes o càrregues tinguera pendent de pagament aquest.

A les faltes molt greus:

a) Suspensió de sis mesos i un dia a dos anys.

b) Expulsió.

Per a la graduació de les sancions es ponderaran en tot cas les circumstàncies del fet i del seu autor, i es moderarà o s'agreujarà la responsabilitat d'aquest, segons les concurrències de dites circumstàncies.

CAPÍTOL II

De les faltes

Article 103. Són faltes molt greus:

a) Trencar el secret professional.

b) Trencar el secret de les deliberacions de la Junta de Govern.

c) Ostentar els procuradors que exercisquen com a associats la representació dels qui en el mateix procés assumisquen posicions contraposades com a parts litigants.

d) Realitzar qualsevol acte de campanya o propaganda electoral en els períodes prohibits en els Estatuts d'aquest col·legi.

e) Atemptar contra la dignitat i honor de les persones que constituïsquen la Junta de Govern, quan actuen en l'exercici de les seues funcions i contra els altres companys amb ocasió de l'exercici professional.

f) La comissió de delictes dolosos, en qualsevol grau de participació, com a conseqüència de l'exercici de la professió.

g) L'embriaguesa o toxicomania habitual que afecte greument l'exercici de la professió.

h) La reiteració de falta greu en el termini de cinc anys.

i) Encobrir o afavorir l'intrusisme professional.

k) La competència deslleial.

j) Infringir les normes d'incompatibilitats, sense haver comunicat al col·legi la concurrència de causa d'incompatibilitat o exercir la professió a pesar de la prohibició declarada pel col·legi corresponent.

Article 104. Són faltes greus:

a) Alterar greument el normal desenrotllament de les sessions de les assemblees generals.

b) L'incompliment greu de les normes estatutàries i reglamentàries o dels acords adoptats per les assemblees generals, per la Junta de Govern, excepte que constituïsquen falta de major entitat.

c) La falta de respecte en assemblees generals o actes públics per acció o omissió, als components de la Junta de Govern quan actuen en l'exercici de les seues funcions.

d) Els actes de desconsideració manifesta cap als companys en l'exercici de l'activitat professional.

e) Els actes o omissions que constituïsquen ofensa greu a la dignitat de la professió o a les regles ètiques que la governen.

f) Incomplir les normes sobre el benefici de justícia gratuïta.

g) No comunicar al col·legi l'exercici en associació de la professió quan els Estatuts així ho requerisquen.

h) Incomplir el deure de l'obertura de despatx professional en el partit judicial on haguera sol·licitat la seua incorporació.

i) El pacte de quota litis.

j) Incomplir els deures que en l'exercici de la professió imposa aquest Estatut i que causen perjuí greu al client.

k) No rendir liquidacions de comptes al client després de mitjançar sol·licitud.

l) L'impagament de les multes imposades per infracció col·legial, una vegada que siguen exigibles per ser ferms o no haver sigut suspeses cautelarment pels òrgans competents de la jurisdicció contenciosa administrativa.

m) Assumir la representació d'un client, sense que acredite haver satisfet els drets i despeses del company que abans el representava en la forma prevista en aquest Estatut, en l'article 18, apartat 11.

Article 105. Són faltes lleus:

a) La falta de diligència en el compliment de les normes estatutàries o reglamentàries.

b) L'incompliment de deures estatutaris que no estiguen tipificats com a faltes greus o molt greus.

CAPÍTOL III

Article 106. S'incoaran diligències informatives amb caràcter previ a l'inici de l'expedient.

Les faltes lleus seran sancionades per la Junta de Govern o pel degà, conforme determinen els Estatuts, mitjançant un procediment abreujat que es limitarà a posar de manifest a l'interessat els fets que ho motiven i la proposta de sanció. Una vegada oït l'interessat i, si fa el cas, practicades les proves, es dictarà la resolució que procedisca.

Les faltes greus i molt greus seran sancionades per la Junta de Govern després de l'obertura de l'expedient disciplinari tramitat conforme a allò que s'ha disposat en aquests Estatuts i en les normes de procediment sancionador contingudes en la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

En el mateix acord d'incoació de l'expedient, la junta designarà d'entre els seus membres l'instructor i secretari, i ho notificarà a l'interessat, perquè en el termini de quinze dies formule totes les al·legacions que estime oportunes i propose les proves pertinents.

L'instructor practicarà totes les actuacions que exigisca l'esclariment dels fets, hagen sigut o no proposades per l'interessat. Només podran declarar inadmissibles aquelles proves que siguen manifestament irrellevants per a determinar la innocència o culpabilitat de l'interessat o per l'acreditació de fets determinants per a la resolució final.

Contra la resolució de l'instructor en què denegue l'admissió de proves no cabrà cap recurs, sense perjuí que l'interessat faça valdre la seua impugnació per a ser tinguda en compte en la resolució final.

Una vegada instruït l'expedient, l'instructor formularà proposta de resolució que podrà ser de sobreseïment o sancionadora. Dita proposta es notificarà a l'interessat per a audiència en el termini de quinze dies, i se li exposarà l'expedient complet.

La Junta de Govern, a la vista de la proposta i de les al·legacions de l'interessat, resoldrà el que escaiga. No serà admissible, però, la reforma de la proposta de resolució que implique agreujament de la sanció, excepte que prèviament es pose en coneixement de l'interessat perquè al·legue per termini de quinze dies.

Quan la junta considere que hi ha un defecte de procediment que pot determinar l'anul·labilitat de la resolució, ordenarà a l'instructor que es retrotraguen les actuacions al moment immediatament anterior a què s'hagueren produït, sense perjuí de conservar tots aquells tràmits el contingut dels quals no quede afectat per l'anul·lació.

La Junta de Govern del col·legi remetrà al Consell General o a l'Autonòmic, segons les seues competències, testimoni dels acords de sanció en els expedients sobre responsabilitat disciplinària del procurador per faltes greus i molt greus.

Del resultat de tota denúncia d'un col·legiat, s'informarà el denunciant, mitjançant acord motivat.

Article 107

Quan l'inculpat és membre de la Junta de Govern o del Consell Autonòmic, serà aquest últim competent per a instruir i resoldre el preceptiu expedient. A tal efecte, la Junta de Govern de cada col·legi estarà obligada a posar en coneixement del Consell els fets que tinguera coneixement indiciariament constitutius d'infracció disciplinària.

Article 108

Contra les sancions imposades pels col·legis podrà la persona interessada interposar recurs ordinari en el termini improrrogable d'un mes davant del Consell General o Autonòmic, i el col·legi haurà d'indicar de qui procedeix la interposició, en la notificació de la sanció.

De la prescripció

Article 109. Les faltes prescriuran:

a) Les lleus, als tres mesos.

b) Les greus, a l'any.

c) Les molt greus, als dos anys.

Els terminis anteriors es computaran en tot cas a partir de la data de la comissió dels fets constitutius d'infracció, i s'interrompran aquests per qualsevol diligència o actuació que es practique en esbrinament d'allò que s'ha fets amb coneixement de l'interessat.

Article 110

Els sancionats podran demanar la seua rehabilitació amb la següent cancel·lació de la nota del seu expedient personal, en els següents terminis, comptats des del compliment de la sanció:

a) Si és per falta lleu, als sis mesos.

b) Si és per falta greu, als dos anys.

c) Si és per falta molt greu, als quatre anys.

La rehabilitació se sol·licitarà a la Junta de Govern del col·legi que la va acordar.

La Junta de Govern remetrà al Consell Autonòmic testimoni de les seues resolucions en els expedients de rehabilitació de què coneguen.

TÍTOL VIII

Règim dels recursos dels col·legiats davant les resolucions del col·legi

CAPÍTOL I

Article 111. Els acords emanats de la Junta de Govern podran ser objecte dels següents recursos:

1. Els actes i acords del col·legi podran ser objecte de recurs ordinari davant del Consell General de la Comunitat Autònoma, o, si hi manca, davant del Consell General dels Col·legis de Procuradors d'Espanya, dins del termini d'un mes comptat a partir del següent a aquell en què hagueren sigut publicats o notificats als col·legiats o a la part interessada.

2. Aquells acords que afecten situacions personals dels col·legiats se'ls hauran de notificar, de conformitat amb els articles 58 i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

3. El recurs podrà ser presentat bé davant dels consells, general o autonòmic, o davant de la Junta de Govern. En aquest últim cas, el col·legi haurà de remetre en el termini de 10 dies el recurs, junt amb els antecedents que formen l'expedient, al consell a què, en cada cas, corresponga resoldre.

Article 112

Els acords d'assemblees generals podran ser recorreguts per qualsevol col·legiat a qui afecte personalment davant dels consells general o autonòmic, en el termini d'un mes des de la seua adopció.

Seran recurribles directament en via contenciosa administrativa aquells actes per als quals la llei o els Estatuts així ho establisquen.

Els actes col·legials dictats com a conseqüència d'atribucions o competències delegades de les administracions públiques, tindran la via del recurs administratiu que en aquesta delegació s'establisca.

Article 113

Els acords adoptats per l'assemblea general i la Junta de Govern gaudiran de presumpció de validesa i produiran efecte des que s'acordaren o notificaren, si en aquests no es disposa de dits acords, excepte en els següents supòsits:

1. Quan la Junta de Govern interpose recurs contra acord de l'assemblea general fundat en causa de nul·litat de ple dret, excepte quan es tracte d'elecció de càrrecs col·legials.

2. Quan el recurs tracte sobre una sanció disciplinària.

3. Quan ho acorde el mateix Consell Superior de Procuradors dels Tribunals de la Comunitat Valenciana, si així es preveu en els seus Estatuts.

En els dos primers supòsits, la interposició del recurs suspendrà automàticament l'executivitat de l'acte, i s'alçarà aquesta una vegada resolt el recurs.

Article 114

Seran nuls de ple dret els actes o acords que siguen contraris a la llei, els dictats prescindint totalment i absolutament del procediment o normes legals que els regulen; els d'impossible compliment i els que pel seu contingut siguen constitutius de delicte.

La Junta de Govern en tot cas estarà obligada a formular l'oportú recurs contra actes o acords de l'assemblea general que estime com a nuls de ple dret.

Article 115

Els actes emanats de la Junta de Govern en quant estan subjectes a les normes administratives, una vegada esgotats els recursos col·legials, exerciran el seu dret davant la jurisdicció contenciosa administrativa conforme a la llei vigent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

1. Tant en el que afecta els col·legiats actualment existents com els col·legiats i aspirants inscrits, es respectaran els drets adquirits en el moment d'entrar en vigor el present Estatut.

2. En el termini de sis mesos a comptar des de la vigència del present Estatut, la Junta de Govern sotmetrà a l'aprovació de l'assemblea general corresponent un codi deontològic de l'actuació professional.

3. En el termini de tres mesos, comptats des de l'aprovació d'aquest Estatut, es convocarà obligatòriament assemblea en què es durà a terme l'elecció dels càrrecs de la Junta de Govern que s'hagen de renovar i/o completar el nombre de components de la que s'estableix en els presents Estatuts. El vocal primer dels elegits tindrà limitat el seu mandat a dos anys.

DISPOSICIÓ FINAL