RESOLUCIÓ de 25 de juny de 1999, del secretari general de la Conselleria de Presidència, per la qual s'acorda la inscripció de l'adaptació dels Estatuts del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant. [1999/7006]

Vist l'expedient d'adaptació estatutària instruït a instància del senyor Miguel A. Vega Zafra, com a secretari del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant, inscrit amb el número 21 de la Secció Primera del Registre de Col·legis Professionals i de Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, en el qual sol·licita la inscripció i registre de l'adaptació dels seus Estatuts a la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana, d'acord amb els següents

Fets

Primer

Que el secretari del mencionat col·legi va presentar el 9 de desembre de 1998 els estatuts aprovats per l'Assemblea General, en sessió extraordinària de data 2 de desembre de 1998, modificació aprovada per a l'adequació a la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.

Segon

Que es va sol·licitar informe sobre els estatuts presentats, en allò referent als continguts propis de la professió, a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública, que es va pronunciar l'11 de juny de 1999 sense fer-hi cap objecció.

Tercer

Que en l'exercici del control de legalitat establit per l'article 11 de la mencionada llei autonòmica es va revisar el text estatutari, indicant-se la conveniència de rectificar determinats punts d'aquests i es va requerir a l'aportació de la documentació necessària per a la inscripció registral, requeriment que ha sigut complimentat el dia 16 de juny de 1999.

Quart. El text annex dels preceptes, objecte d'adaptació estatutària queda incorporat íntegrament a la present resolució, ací reproduït.

Fonaments de dret

Primer

Que els estatuts contenen totes les determinacions exigides en l'article 10 de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de Consells i Col·legis Professionals.

Segon

Que han sigut aprovats amb els requisits i formalitats previstos en dit article i en els propis estatuts del Consell.

Tercer

L'expedient ha sigut tramitat pel Servei d'Entitats Jurídiques, adscrit a la Secretaria General de la Conselleria de Presidència, competent per disposar-ho l'article 6.1 de la Llei 6/1997, de 4 de desembre, en virtut de les atribucions que té conferides pels decrets 4/1997, i 30/1997, de 26 de febrer, sobre assignació de competències a la Presidència i a les conselleries, i d'aprovació del Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Presidència, respectivament, en la redacció donada a aquest últim per l'article únic del Decret 106/1998, de 21 de juliol, i per l'article 10 de l'Ordre de 23 de maig de 1996, en la redacció donada per l'Ordre de 25 de novembre de 1996, en allò que es refereix a l'estructura administrativa a nivell de Servei, i tot això, en relació amb el Decret 123/1986, de 20 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel que es crea el Registre de Col·legis Professionals i de Consells Valencians de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana.

Vist l'article 36 de la Constitució i l'article 31.22 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana; la Llei 6/1997, de 4 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana; la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de Col·legis Professionals, amb les seues modificacions posteriors, en els seus preceptes bàsics; i altres disposicions complementàries, resolc:

Inscriure l'adaptació dels estatuts del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant.

Contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa es podrà interposar, potestativament recurs de reposició davant del mateix òrgan que ha dictat l'acte, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà al de la notificació, o bé, recurs contenciós administratiu davant del Jutjat Contenciós Administratiu de València o davant del jutjat contenciós administratiu en la circumscripció en la qual tinga el demandant el seu domicili, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà al de la seua notificació. Tot això de conformitat amb allò que s'ha establit en els articles 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú i en els articles 8,14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjuí que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.

València, 25 de juny de 1999.– El secretari general: Jorge Lamparero Lázaro

Estatut particular del Col·legi Oficial

d'Economistes d'Alacant.

Sumari

Títol I. Disposicions generals.

Títol II. Drets i deures dels col·legiats.

Títol III. Dels òrgans de govern del col·legi.

Títol IV. Recursos econòmics.

Títol V. Règim disciplinari.

Títol VI. De les discrepàncies entre col·legiats.

Títol VII. Procediments a seguir en processos de fusió, absorció i dissolució.

Títol VIII. Dels recursos jurídics dels col·legiats.

Preàmbul

La Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre col·legis professionals, va establir en l'article núm. 1 que «els col·legis professionals sense perjuí de les lleis que regulen la professió que es tracte, es regeixen pels seus estatuts i pels reglaments de règim Intern», i l'objecte i la finalitat d'aquestos és dotar a cada col·legi d'una organització interna que ajude a aconseguir un funcionament àgil i eficaç, en atenció a la forma especial i a les característiques pròpies de cada col·legi.

El present estatut servirà com a complement i desenrotllament de la Llei de Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana i de les altres disposicions legals vigents.

Títol I

Disposicions generals

Capítol únic

Article 1

El present estatut serà d'aplicació i regirà amb caràcter obligatori, en el Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant.

Article 2.

El Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant és una corporació de dret públic, emparat per la llei i reconegut per l'estat, que gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat per al compliment dels seus fins.

Article 3

El Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant, tindrà la seua seu a la ciutat d'Alacant, carrer Sant Isidre núm. 5, on estarà situada la representació corporativa i instal·lades les seues diferents dependència i oficines. Per a modificar el domicili indicat, caldrà l'aprovació prèvia de la Junta General extraordinària.

Article 4

L'àmbit territorial del Col·legi Oficial d'Economistes, abastarà la província d'Alacant.

Article 5

Es consideren finalitats essencials del col·legi:

1. L'ordenació de l'exercici de la professió d'economista, dins del marc legal respectiu, en l'àmbit de la seua competència.

2. La representació exclusiva de dita professió.

3. La defensa dels interessos professionals dels col·legiats.

4. La vigilància en l'exercici de la professió, facilitar el coneixement i compliment de tot tipus de disposicions legals que afecten a cada una i fer complir l'ètica professional i les normes deontològiques específicament pròpies, i també vetlar per l'adequat nivell de qualitat de les prestacions professionals dels col·legiats, promovent la formació i perfeccionament d'aquests.

5. Foment de la professió d'economista.

Article 6

Per al compliment dels fins essencials anteriorment esmentats, el col·legi podrà desenrotllar les funcions següents:

1. Ordenar, en l'àmbit de la seua competència, l'activitat professional dels col·legiats.

2. Vetlar per l'ètica, deontologia i dignitat professional, i també pel respecte degut als drets dels particulars que contracten els seus serveis i exercir la potestat disciplinària en l'ordre professional i col·legial.

3. Procurar l'harmonia i col·laboració entre els col·legiats, i impedir la competència deslleial entre ells.

4. Exercir les accions que les lleis establisquen per a evitar l'intrusisme, sense perjuí de les actuacions d'inspecció i/o sanció a què estan obligades les administracions públiques.

5. Intervenir en els procediments d'arbitratge, en aquells conflictes que per motius professionals se susciten entre col·legiats o en els quals el col·legi siga designat per a administrar l'arbitratge, conforme a l'article 10.a) de la Llei 36/1988, de 5 de desembre.

6. Sempre que no es vulnere la competència, encarregar-se del cobrament de les percepcions, remuneracions i honoraris professionals quan el col·legiat ho sol·licite lliure i expressament. A tal fi el col·legi podrà crear els serveis adequats, en les condicions que es determine.

7. Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als seus col·legiats, l'assistència dels quals serà facultativa, i també organitzar activitats i serveis comunes de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs, que siguen d'interés per als col·legiats, sense perjuí de les competències que puguen derivar-se de la normativa estatal o autonòmica.

8. Exercir en el seu àmbit la representació i defensa de la professió davant de l'administració, institucions, tribunals, entitats i particulars, amb legitimació per a ser part en tots els litigis que afecten als interessos professionals.

9. Participar en els òrgans consultius de l'administració en la matèria de competència de cada una de les professions, quan aquella ho requerisca o resulte de les disposicions aplicables.

10. Exercir totes les funcions que li siguen encomanades per les administracions valencianes i col·laborar amb aquestes mitjançant la realització d'estudis, emissió d'informes, elaboració d'estadístiques i altres activitats relacionades amb els seus fins que puguen ser sol·licitades o que acorden formular per pròpia iniciativa.

11. Col·laborar amb la universitat en l'elaboració dels plans d'estudi, sense menyscabament del principi d'autonomia universitària i preparar la informació necessària per a facilitar l'accés a la vida professional dels nous col·legiats.

12. Aprovar els seus pressupostos, i també regular i fixar les quotes dels seus col·legiats.

13. Facilitar als tribunals, conforme a les lleis, la relació de col·legiats que per la seua preparació i experiència professional puguen ser requerits per a intervenir com a perits en els assumptes judicials o proposar-los a instància de l'autoritat judicial, i també emetre informe i dictàmens quan siguen requerits per qualsevol jutjat o tribunal.

14. Establir barems d'honoraris que tindran caràcter merament orientatiu.

15. Emetre informes i dictàmens, de caràcter no vinculant, en procediments judicials o administratius en què se susciten qüestions relatives a honoraris professionals.

16. Aprovar els seus estatuts i Reglament de Règim Interior.

17. Lliurar l'informe preceptiu sobre tots els projectes de normes del Govern Valencià que afecten a la seua professió.

18. Totes les altres funcions que siguen beneficioses per als interessos professionals i que s'encaminen al compliment dels objectius col·legials, dins del marc de la legislació vigent.

Títol II

Drets i deures dels col·legiats

Capítol I

Classes de col·legiats, incorporació, cessament

Article 7

El Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant estarà compost per tres classes de col·legiats:

1. Col·legiats d'honor.

2. Col·legiats exercidors, que a la seua vegada podran ser, per compte propi o per compte alié, denominant-se en el primer cas exercidor lliure i en el segon exercidor per compte alié.

3. Col·legiats no exercidors.

Article 8

Són col·legiats d'honor, aquelles persones que, en atenció als mèrits o serveis rellevants prestats en favor de la professió, o del col·legi, reben aquest nomenament.

Són col·legiats exercidors, aquells que reunint les condicions d'aptitud, que després es concretaran es dediquen:

1. En el cas de col·legiat exercidor per compte propi, a l'exercici de la professió amb despatx professional.

2. En el cas de col·legiat exercidor per compte alié, a l'exercici de la professió, per compte d'una altra persona física o jurídica.

Els professionals incorporats a altres col·legis d'economistes, podran exercir ocasionalment a la província d'Alacant, sense més requisit que comunicar a el Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant les actuacions que vagen a realitzar, i sol·licitar l'habilitació oportuna a través del col·legi a què pertanga.

Són col·legiats no exercidors, aquells que reunint idèntiques condicions no es dediquen de forma permanent a l'exercici de la professió.

Article 9

Per a ser designat col·legiat d'honor se seguirà el tràmit procedimental establit en el Reglament d'Honors i Distincions del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant.

Per a ser col·legiat exercidor cal:

1. Ser major d'edat.

2. Tindre la nacionalitat espanyola o d'u dels estats membres de la Unió Europea o d'un tercer estat, al qual la Unió Europea aplique, de forma recíproca i efectiva, el principi de llibertat de circulació de professionals, a nivell d'establiment com de prestació ocasional dels serveis, tret dels casos de dispensa legal.

3. Estat en possessió de qualsevol dels títols següents:

3.1. De llicenciat en: Ciències Polítiques i Econòmiques (secció economia); en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (secció econòmiques i comercials); en Ciències Econòmiques i Comercials; en Ciències Econòmiques i Empresarials; en Economia; en Administració i Direcció d'Empreses; en Ciències Actuarials i Financeres i en Investigació i Tècniques de Mercat.

3.2. Qualsevol altra nova titulació superior emesa per universitats espanyoles, que tinguen plens efectes habilitants per a l'exercici de la professió en l'Estat espanyol.

3.3. Qualsevol titulació o acreditació que, reconeguda o emesa per l'administració espanyola en virtut de l'aplicació del sistema general de reconeixement de títols superiors dels estats membres de la Unió Europea habilite per a l'exercici professional com a economista.

3.4. Els intendents mercantils i els actuaris d'assegurances podran incorporar-se al col·legi amb les mateixes condicions, drets i deures que els titulats anteriorment citats.

4. Mancar d'antecedents penals que l'inhabiliten per a l'exercici professional.

5. Formalitzar l'ingrés al Col·legi d'Economistes i satisfer la quota corresponent.

6. Donar-se d'alta en l'Impost d'Activitats Econòmiques corresponent a l'activitat professional sempre que legalment siga exigible o, si hi manca, acreditar que és empleat com a economista per compte alié o soci de qualsevol societat d'economistes degudament registrada al col·legi

Per a ser col·legiat no exercidor, és necessari acreditar idèntiques condicions, sense incloure l'apartat 6.

Totes les condicions d'aptitud, abans enumerades, no seran dispensables en cap cas, excepte les de nacionalitat i titulació que podran ser-ho per causa legal.

Article 10

Seran cessats per a l'exercici de la professió d'economista i per tant, no podran ostentar la condició de col·legiat els que incorregueren en les causes següents :

1. La inhabilitació o suspensió expressa per a l'exercici de la professió d'economista, en virtut de sentència o resolució ferma.

2. Les sancions disciplinàries que comporten la suspensió de l'exercici professional o l'expulsió del Col·legi d'Economistes.

Aquestes incapacitats desapareixeran quan cessen les causes que les hagueren motivat.

Article 11

Tota persona física que reunisca les condicions que s'assenyalen en els articles anteriors, tindrà dret a formar part del col·legi i a utilitzar el nom d'economista, bé com a exercidor o com a no exercidor, sempre que no estiga sotmés en alguna de les incapacitats que assenyala l'article precedent.

La col·legiació serà obligatòria per a l'exercici de la professió d'economista, en qualsevol de les seues formes d'exercidor per compte propi o per compte alié. No obstant això, la col·legiació serà potestativa per als que pertanguen a cossos i escales de l'administració pública, sempre que limiten la seua funció als seus llocs.

La Junta de Govern perseguirà amb tots els mitjans que la Llei li confereix, els qui utilitzen el nom d'economista sense estar col·legiats.

El col·legi no podrà denegar l'ingrés a les persones que el sol·liciten, sempre que reunisca els requisits, excepte en el supòsit que el sol·licitant haguera incorregut en conducta que d'haver estat incorporat constituïra falta molt greu i haguera donat lloc a l'expulsió o suspensió en l'exercici professional i estiguera declarat per resolució ferma. Si, en el moment de la sol·licitud estiguera en tràmit l'expedient en el qual no haguera recaigut resolució ferma declaratòria de conducta irregular, podrà suspendre's la incorporació fins el resultat d'aquesta.

Article 12

La sol·licitud d'incorporació al col·legi, haurà de presentar-se en la secretària mitjançant petició escrita dirigida al degà del col·legi, i correspondrà a la Junta de Govern la seua resolució, la qual podrà ser admesa, suspesa o denegada. En els dos últims supòsits la Junta de Govern, fonamentarà la seua resolució.

La resolució haurà de ser dictada en tots els casos en el termini màxim de dos mesos comptadors des de la seua presentació, transcorregut el qual es considerarà admesa la sol·licitud.

En els casos de suspensió o denegació, es notificarà la resolució recaiguda en el termini de cinc dies, i la persona interessada pot utilitzar el recurs de reposició en el termini de quinze dies, comptats a partir del dia següent al de la notificació, davant de la pròpia Junta de Govern, la qual haurà de resoldre-ho en un altre termini idèntic.

Contra l'acord definitiu de la junta de govern, es donarà a l'interessat el recurs d'alçada davant del Consell de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, per un termini de quinze dies per a interposar-lo.

Aprovada la sol·licitud, el secretari l'inscriurà en el llibre de registre de col·legiats, amb data de la reunió de Junta de Govern en què va ser admesa, que serà notificada a l'interessat, en el termini de quinze dies.

Article 13

A la petició escrita dirigida al degà, sol·licitant la col·legiació, s'acompanyarà fotocòpia compulsada del títol que habilita per a l'exercici professional; la fitxa de col·legiació degudament omplida; es designarà la domiciliació bancària a efectes del pagament de les quotes corresponents.

Article 14

La incorporació al col·legi o l'habilitació s'acreditarà mitjançant certificat expedit pel col·legi, sense que siga necessària cap designació o nomenament.

El col·legi proveirà a tots els membres, tant exercidors com no exercidors, del carnet que acredite el seu col·legiació i condició d'economista, que haurà de mostrar al concórrer a actes o usar de serveis promoguts pel col·legi, o a sol·licitud de qualsevol client o company, que servirà com a mitjà d'identificació.

Article 15

La condició de col·legiat es perd per qualsevol de les següents causes:

1. A petició pròpia, sol·licitada en escrit dirigit al degà.

2. Per retard de sis mesos en el pagament de les quotes ordinàries o extraordinàries establides, i també les altres càrregues col·legials a les quals estiga obligat, mitjançant requeriment o notificació fefaent de tal circumstància amb advertències de pèrdua de la qualitat de col·legiat.

3. Per condemna ferma que comporte l'accesòria d'inhabilitació per a l'exercici de la professió.

4. Per expulsió del col·legi acordada en expedient disciplinari i decretada per la Junta de Govern del col·legi, prèvia audiència de l'interessat.

5. Per mort del col·legiat.

La pèrdua de la condició de col·legiat per les causes assenyalades en els apartats 2, 3 i 4, hauran de ser comunicades per escrit a l'interessat, moment en què produirà efecte aquestes baixes.

No obstant això en el supòsit de l'apartat 2, els col·legiats podran rehabilitar el seu dret pagant el que es deu i la quantitat que corresponga per nova col·legiació.

En els supòsits d'incapacitat i incompatibilitat per a l'exercici de la professió, la Junta de Govern, acordarà el pas a la situació de no exercidor mentre aquelles subsistisquen, sense perjuí que si calguera, es resolga el que procedisca per via disciplinària.

Capítol II

Drets, obligacions i prohibicions

Article 16

Els drets dels col·legiats són els següents:

1. La defensa pel col·legi davant de les autoritats, entitats, empreses o particulars en l'exercici professional.

2. La representació i suport per la Junta de Govern en les seues justes reclamacions i en les negociacions motivades per les diferències que sorgisquen amb ocasió de l'exercici professional.

3. Exercir les funcions pròpies d'economista, incloses en la classificació uniforme d'ocupacions de l'Oficina Internacional del Treball, aprovada per Espanya i les que en un futur s'incloguen en el seu àmbit professional.

4. Assistir amb veu i vot a les juntes generals que convoque el col·legi per a assumptes relacionats amb el desenrotllament de les seues activitats corporatives, participar en la gestió i exercir el dret de petició.

5. A elegir i ser elegit per als càrrecs que compon la Junta de Govern, en aquest últim cas sempre que reunisca els requisits mínims exigits pel present estatut.

6. Guardar el secret professional.

7. Participar en les comissions de treball que es creen.

8. Utilitzar tots els serveis que establisca el col·legi, prèvies les condicions que s'assenyale.

9. Rebre els fulls informatius, butlletins, publicacions, anuaris, circulars etc. que publique el col·legi.

10. Participar en les labors de cultura i el gaudi de les facultats o prerrogatives del col·legi que se'ls reconega.

11. Concórrer a tots els actes de confraternitat o festes de camaraderia, convocades amb caràcter general per a estrényer llaços de solidaritat entre els economistes.

12. Ostentar els colors en la muceta i birret propi i les insígnies tradicionals reconegudes en l'Art. 5 de Decret 2.393/1960 de 22 de desembre.

13. Agrupar-se en despatxos col·lectius o constituir societats d'economistes, amb els requisits i limitacions establits en el Reglament de Règim Interior i les normes específiques que regulen l'exercici de la professió sota aquestes modalitats.

Article 17

Les obligacions dels col·legiats són les següents:

1. Complir estrictament totes les prescripcions que contenen els estatuts i també els reglaments de règim interior i acords que s'adopten pel col·legi i pel Consell de Col·legis de la Comunitat Valenciana.

2. Observar en els treballs professionals, els preceptes i les normes que establisquen les disposicions legals corresponents i aquelles altres encaminades a mantenir i elevar la dignitat, prestigi, decor i ètica professional.

3. Denunciar al col·legi qualsevol acte d'intrusisme del qual tinga coneixement i també els casos d'exercici il·legal, tant per no col·legiació com per estar suspés o inhabilitat el denunciat.

4. Estar al corrent en el pagament de les quotes col·legiales ordinàries i extraordinàries i suportar totes les contribucions econòmiques de caràcter fiscal, corporatiu o de qualsevol altra índole, alçant les càrregues comunes en la forma i temps que legal o estatutàriament es fixen, qualsevol que és la seua naturalesa.

Es consideraran càrregues corporatives totes les imposades pel col·legi i aprovades en Junta General.

5. Comunicar a la Junta de Govern els canvis de domicili i les absències per més de sis mesos consecutius.

6. Guardar respecte als companys de professió, i evitar competències il·lícites i complir els deures corporatius.

7. Denunciar a la Junta de Govern els greuges que reba en l'exercici de la professió.

8. Guardar el secret professional.

Article 18

Es prohibeix als economistes:

1. Firmar escrits o intervenir en assumptes la direcció del qual realment la realitze un altre economista no inscrit al col·legi en la província del qual es tramita.

2. Encarregar-se de la direcció d'assumptes professionals encomanats anteriorment a un altre company, sense haver obtingut la seua autorització, com a regla de consideració, no podent fer-se càrrec de l'assumpte fins que el client li acredite haver satisfet els honoraris a l'anterior economista.

Si no se satisferen tals honoraris per considerar-los excessius el client, el nou economista, ho comunicarà a la Junta de Govern, dins de les vint-i-quatre hores següents a fer-se càrrec de l'assumpte.

En aquest cas, el degà, podrà autoritzar a l'economista perquè actue, però assenyalant la quantitat que el client ha de consignar en la Tresoreria del col·legi, amb l'advertiment que si no es consigna dita quantitat, haurà de cessar en la prestació dels serveis professionals i tot això sense perjuí de la facultat de reclamació o impugnació que corresponga.

Títol III

Dels òrgans de govern del col·legi

Article 19

Els òrgans rectors del Col·legi d'Economistes són els següents:

1. Les juntes generals de col·legiats.

2. La Junta de Govern.

Capítol I

De les juntes generals

Article 20

La Junta General de col·legiats, vàlidament constituïda, és l'òrgan suprem de govern del col·legi i els seus acords presos d'acord amb la llei, obliguen tots els pertanyents al col·legi, sense cap excepció.

Els col·legiats tenen dret d'assistència amb veu i vot a les juntes generals ordinàries i extraordinàries que se celebren, excepte en els supòsits establits en aquest estatut.

Article 21

les juntes generals podran ser ordinàries i extraordinàries.

La Junta General es reunirà en convocatòria ordinària dues vegades a l'any; la primera se celebrarà dins del segon trimestre de l'any i la segona en l'últim trimestre de l'any.

Article 22

Com a mínim l'ordre a debatre en la primera junta general ordinària serà el següent:

1. Memòria anual d'activitats que haurà de presentar el degà.

2. Informe sobre els estats financers de l'exercici anterior, que presentarà el comptador, una vegada auditats i nomenats dos economistes-auditors, que emetran el seu informe conjunt o separat, en cas de discrepància com a màxim un mes abans de la celebració de la Junta General.

Aquest informe serà sotmés a discussió i votació.

3. Lectura, discussió i votació dels dictàmens i proposicions que es consignen en la convocatòria.

4. Precs i preguntes

Article 23

En la segona Junta General ordinària, l'ordre del dia a debatre serà com a mínim el següent:

1. Lectura, discussió i aprovació del pressupost aprovat per la Junta de Govern per a l'any següent.

2. Lectura, discussió i votació dels dictàmens i proposicions que es consignen en la convocatòria.

3. Precs i preguntes.

Article 24

Igualment la Junta General podrà reunir-se amb caràcter extraordinari quan ho acorde la Junta de Govern o ho sol·liciten un mínim del cinc per cent del total de col·legiats amb expressió de les causes que el justifiquen i els assumptes o temes a consignar en l'ordre del dia.

En aquest cas el degà convocarà amb urgència als membres de la Junta de Govern, per a posar-los en coneixement del fet i fixar la data en què haurà de celebrar-se la Junta General extraordinària, la qual mai no serà mas tard dels trenta dies naturals següents a la data en què la sol·licitud tinga entrada a la Secretaria del col·legi.

Si el que es pretén és un vot de censura contra la Junta de Govern o qualsevol dels seus membres, la qual només podrà debatre's en Junta General extraordinària, la petició haurà de ser subscrita, al menys, pel 25% del cens de col·legiats, amb idèntica expressió de les raons en què es fonamenten.

Només per resolució motivada i en el cas que la sol·licitud siga aliena als fins del col·legi, podrà denegar-se la celebració de Junta General extraordinària, sense perjuí dels recursos que pogueren correspondre als peticionaris.

En les juntes generals extraordinàries no hi haurà torn per a precs i preguntes, i es debatran exclusivament els assumptes que consten en la convocatòria.

Seran facultats de les juntes generals extraordinàries les següents:

1. Proposar l'aprovació i modificació de l'estatut del col·legi, per al qual es requerirà el vot favorable de la majoria simple de col·legiats, presents o representats.

2. Autoritzar a la Junta de Govern per a l'adquisició i alienació de béns immobles que formen part del patrimoni del col·legi.

3. Aprovar o censurar l'actuació de la Junta de Govern o de qualsevol dels seus membres, i es considerarà en aquest cas vàlidament constituïda la Junta quan assistisquen la meitat més u del cens de col·legiats, perquè prospere qualsevol acord caldrà el vot favorable, directe i personal de la meitat més u del cens de col·legiats. En aquest supòsit no s'admetran delegacions.

4. Formular peticions als poders públics conforme a les lleis.

5. Qualsevol altra qüestió que li sotmeta la Junta de Govern del col·legi o que puga correspondre per llei o reglament o pel present estatut.

Article 25

La convocatòria per a les juntes generals tant ordinàries com extraordinàries, es farà amb quinze dies d'antelació a la seua celebració, com a mínim, excepte els casos d'urgència en què, a juí del degà, haja de reduir-se dit termini.

Les juntes generals extraordinàries hauran de celebrar-se en el termini de trenta dies naturals comptats des de l'acord de la Junta de Govern o des de la presentació de la sol·licitud.

La convocatòria s'inserirà al tauler d'anuncis del col·legi amb expressió de l'ordre del dia.

També se citarà tots els col·legiats mitjançant comunicació escrita individual, amb idèntic assenyalament, amb expressió del lloc, dia i hora de la reunió i l'ordre del dia que comprenga els assumptes a tractar, firmada pel degà o pel secretari indistintament. En dita comunicació, es remetrà, si s'escau, a cada col·legiat l'imprés de «Papereta de delegació», únic utilitzable per a tal fi.

En casos urgents de convocatòria la citació podrà substituir-se per anunci en la premsa provincial.

Des de la convocatòria fins a la celebració de la Junta General estaran en la secretària del col·legi, a disposició dels col·legiats, els antecedents dels assumptes a debatre en la junta convocada.

Article 26

Les juntes generals se celebraran en la seu del col·legi, o al lloc en què s'acorde, en el dia i hora assenyalats en la convocatòria.

La Junta General quedarà constituïda en primera convocatòria, amb l'assistència dels dos terços de col·legiats, entre presents i representats, o en segona convocatòria mitja hora després de l'anunciada, qualsevol que siga el nombre d'assistents, inclosos els representats.

Els acords es prendran per majoria de vots, excepte en aquells supòsits en què es requerisca un quòrum especial i obliga tots els col·legiats, fins i tot als absents, dissidents o als que estant presents s'abstinguen de votar i, fins i tot, als qui hagueren recorregut contra aquells sense perjuí de la resolució.

Els col·legiats podran:

1. Fer-se representar per un altre o altres col·legiats, per a discutir i votar els assumptes indicats en l'ordre del dia, excepte que la llei o els presents estatuts no permeten tal representació.

Les delegacions hauran de fer-se en la papereta oficial que el col·legi remetrà i posarà a disposició de tots els col·legiats i en la qual apareixerà necessàriament:

A. El nom, cognoms i número del col·legiat que delega.

B. Nom i cognoms del col·legiat en qui es delega.

C. La papereta de delegació, haurà d'estar firmada pel col·legiat que delega.

Només s'admetran les delegacions que es presenten el secretari abans del començament de la sessió de la Junta General.

El secretari prendrà nota de totes les delegacions existents i les farà constar en l'acta.

Cada col·legiat podrà acreditar un màxim de deu representacions.

El col·legiat que ostente la representació d'un altre, votarà en nom d'aquell al seu parer. En el cas que la votació és secreta, podrà entregar el seu bitllet i la corresponent a la delegació que tinga concedida.

Article 27

Les Juntes Generals estaran presidides pel degà o qui estatutàriament el substituïsca, actuarà de secretari, el qui ho siga de la Junta de Govern, o qui estatutàriament el substituïsca.

La votació serà pública, i es podrà elegir la modalitat nominal o la de mà alçada, excepte en el supòsit que un nombre de col·legiats no inferior al 10% dels assistents sol·licite que siga secreta. La votació secreta és obligatòria, quan afecte a qüestions relatives al decor dels col·legiats.

Abans de la votació s'establiran torns de debat sobre l'assumpte a tractar per al quals es concediran tres torns a favor i tres en contra. Els qui els hagueren consumit, podran replicar una sola vegada. En aquells casos en què la gravetat i importància de l'assumpte ho exigira a juí del president de la Junta podrà ampliar-se el nombre de torns a favor i en contra. El president podrà concedir igualment l'ús de la paraula a un altre assistent per a contestar per al·lusions.

Article 28

Els acords presos en Junta General seran transcrits a un Llibre d'Actes, amb la fe del secretari i amb el vist i plau del degà o de qui l'haguera substituït reglamentàriament en la presidència de la Junta.

Els acords tindran caràcter executiu des del moment de la seua aprovació per la Junta General, excepte que aquesta, per acord motivat, determine una altra cosa.

Article 29

Els acords presos en Junta General seran recurribles d'alçada per la Junta de Govern o per qualsevol col·legiat a qui afecte personalment o haguera votat en contra d'aquest, davant del Consell de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, dins del termini d'un mes següent a la seua aprovació.

Si la Junta de Govern entén que tal qüestió és greument perjudicial per als interessos del col·legi o contrària a l'ordenament jurídic podrà suspendre la seua execució al temps de formular el recurs.

Es consideren nuls de ple dret:

1. Els actes dels òrgans col·legials que foren manifestament contraris a la llei.

2. Els que foren adoptats amb notòria incompetència.

3. Aquells el contingut dels quals siga impossible o serien constitutius de delicte.

4. Els acordats prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establit per a això o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.

Una vegada esgotat el recurs d'alçada els acords adoptats seran recorreguts en la via contenciosa administrativa.

Els acords emanats dels òrgans col·legials o del Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, en tant que subjectes al dret administratiu, una vegada esgotats els recursos corporatius, seran recuribles en la via contenciosa administrativa.

Capítol II

De la junta de govern

Article 30

La Junta de Govern, com a òrgan de direcció i representació del col·legi, assumirà la direcció, administració i representació d'aquest i subordinarà la seua actuació als Estatuts Unificats, al present Estatut i altres normes vigents que regulen el funcionament dels Col·legis Oficials d'Economistes.

La Junta de Govern estarà constituïda pel degà, un vicedegà, un secretari, un vicesecretari, un tresorer, un comptador-bibliotecari i vuit vocals.

El vicedegà, substituirà el degà en els casos d'absència, malaltia, incapacitat o vacant.

El vicesecretari, substituirà el secretari en els casos d'absència , malaltia, incapacitat o vacant.

Article 31

Correspon a la Junta de Govern les funcions i atribucions següents:

1. La direcció del compliment de les comeses corporatives i dels estatuts unificats dels col·legis d'economistes i dels presents estatuts.

2. Contestar les consultes que l'administració o una altra persona jurídica d'interés públic sol·licite al col·legi i col·laborar amb ells en tot allò que se sol·licita.

3. L'emissió d'informes quan siga requerit el col·legi perquè expresse la seua opinió com tal corporació.

4. Fomentar el nivell d'ocupació dels economistes i tindre a disposició pública informació sobre llocs de treball.

5. Impedir l'intrusisme professional.

6. Establir i fomentar tot tipus de contacte amb les universitats i a tal fi representar al col·legi; col·laborar en l'elaboració de nous plans d'estudis i estrényer el contacte entre el col·legi i els alumnes d'últims cursos de llicenciatura.

7. L'admissió de nous col·legiats.

8. Preparar i convocar les juntes generals.

9. Fixació i recaptació de la quota d'entrada i periòdica que ha de satisfer cada col·legiat.

10. La formació dels nous pressupostos i el que concerneix a la gestió econòmica del col·legi.

11. Convocar eleccions en el temps reglamentari.

12. Exercir la facultat disciplinària.

13. Les altres funcions que es prevegen en el present estatut o en els estatuts unificats i que no estiguen reservades a resolució de la Junta General.

Article 32

La Junta de Govern, sota la presidència del degà o del vicedegà, es reunirà, al menys, una vegada cada mes podent fer-ho amb major freqüència quan la importància de l'assumpte a tractar ho requerisca o quan ho sol·licite, com a mínim, la tercera part dels components, per escrit dirigit al degà que necessàriament la convocarà en un termini no superior a set dies.

La convocatòria per a les reunions es farà pel secretari, previ mandat del degà, amb tres dies d'antelació, com a mínim, mitjançant comunicació escrita en la qual constarà l'ordre del dia a discutir. Si la convocatòria de la Junta de Govern ha sigut sol·licitada per part dels seus membres s'haurà incloure també una relació dels sol·licitants.

Es constituirà en primera convocatòria amb l'assistència de la meitat més u dels seus membres i en segona convocatòria, que se celebrarà mitja hora després de la primera, en el mateix local i dia, quan estiguen presents al menys cinc membres de la Junta.

Per a les sessions de la Junta de Govern no són admissibles delegacions ni representacions de cap dels components, i és obligatòria l'assistència dels membres de la Junta. Els membres que no puguen assistir a alguna de les seues reunions, excusaran mitjançant escrit dirigit al degà.

Els acords de la Junta de Govern, es prendran per majoria de vots dels assistents, el degà té el vot de qualitat.

De cada reunió, el secretari en funcions alçarà un acta que serà firmada per qui presidisca la Junta i pel secretari.

Només es discutiran els punts de l'ordre del dia a no ser que el degà per raons d'urgència incorporara altres assumptes.

La Junta de Govern actuarà en ple o en comissió delegada, degudament constituïda i sota la presidència del degà o persona que reglamentàriament li substituïsca.

Article 33

No podran ser membres de la Junta de Govern.

A) Els col·legiats que hagen sigut condemnats per sentència ferma que porte aparellada la inhabilitació o suspensió per a càrrecs públics.

B) Els col·legiats als qui hi haguera impost sanció disciplinària per falta greu ja siga pel propi col·legi o per un altre en què estiguera o haguera estat d'alta.

Article 34

Els càrrecs de la Junta de Govern es proveiran per lliure elecció en la qual podran participar tots els col·legiats exercidors i no exercidors, excepte aquells que estiguen privats de vot per resolució disciplinària col·legiada o per sentència o resolució ferma.

1. Seran electors tots els col·legiats amb més de 90 dies de col·legiació, en la data de convocatòria de l'elecció, que es troben en el ple gaudi dels seus drets.

2. Seran elegibles els col·legiats amb més de tres anys de col·legiació, quan es convoque l'elecció, que estiguen en el ple gaudi dels seus drets civils i no incórreguen en causes d'incompatibilitat.

A aquests efectes serà incompatible amb el càrrec de membres de la Junta de Govern:

a) Exercir un càrrec en el Govern o en l'administració el nomenament de la qual s'haja produït per Decret del Consell o del Consell de Ministres.

b) El ser membre de la Junta de Govern d'un altre col·legi professional.

Per a cap dels càrrecs de la Junta de Govern del col·legi, seran necessaris requisits especials.

L'elecció dels membres de la Junta de Govern serà per votació directa i secreta dels col·legiats.

Article 35

Els càrrecs de la Junta de Govern es renovarà per meitat, cada dos anys i per a determinar la data de celebració de les eleccions, s'establiran dos períodes iguals de permanència dels membres de la Junta, segons el següent ordre de rotació:

En la primera renovació, cessaran el degà, el secretari, tresorer, i els vocals amb número senar.

En la segona renovació, cessaran el vicedegà, el vicesecretari, el comptador-bibliotecari i els vocals amb nombre parell i així successivament.

Quan hi haguera alguna vacant que és necessari cobrir per elecció, seran proveïdes amb caràcter provisional, pel temps que corresponguera exercir-lo al substituït, de la següent forma:

El degà, serà substituït pel vicedegà; aquest pel membre de la Junta de més edat; el secretari, serà substituït pel vicesecretari; el vicesecretari i els vocals, seran substituïts per un col·legiat.

La designació del substitut la farà la Junta de Govern.

Si quedaren vacants la meitat més u dels càrrecs de la Junta de Govern i no s'hagueren complits els dos primers anys del seu mandat, aquesta convocarà eleccions a través d'una Junta General extraordinària per a la provisió dels citats càrrecs en un termini no superior als trenta dies naturals. Els col·legiats elegits en aquesta ocasió ostentaran el mandat d'aquells als qui substituïsca, cessant per tant, en ‘arribar el moment en què haguera de procedir-se a l'elecció d'aquest.

Quan per qualsevol causa quedaren vacants la totalitat dels membres de la Junta de Govern i en conseqüència, no pogueren convocar-se eleccions per a cobrir-los, es constituirà una Junta Electoral, formada pels quatre col·legiats amb mas antiguitat ininterrompuda del col·legi i l'objectiu dels quals serà convocar eleccions mitjançant Junta General extraordinària en el mateix termini citat en el paràgraf anterior. Les eleccions hauran de celebrar-se dins dels quaranta-cinc dies següents al de la convocatòria.

Article 36

La convocatòria per a l'elecció s'anunciarà per la Junta de Govern, amb seixanta dies d'antelació, com a mínim, a la data de celebració de la votació.

Dins dels cinc dies següents a la data de la convocatòria, per la secretària del col·legi es complimentaran els següents particulars:

1) S'inseriran al tauler d'anuncis del col·legi, la convocatòria electoral en la que haurà de constar a més a més:

A. Els càrrecs que són objecte d'elecció i requisits, tant d'antiguitat com de situació col·legial exigit per a poder accedir a cada u d'ells.

B. Dia de la celebració de les eleccions i temps de duració de la votació, al final de la qual se celebrarà l'escrutini.

2) S'exposaran en el mateix tauler d'anuncis, la llista de col·legiats amb dret a vot,(cens de col·legiats).

Es realitzaran les reclamacions contra el cens d'electors, si s'escau, en els 5 dies següents a l'exposició del cens

La Junta de Govern resoldrà en els tres dies hàbils següents a l'expiració del termini per a reclamar; i notificarà la seua resolució al reclamant dins dels dos dies següents.

Presentació de candidatures: Les candidatures es presentaran en la secretària del col·legi, al menys amb trenta dies d'antelació a la data assenyalada per a l'elecció. Dites candidatures podran ser conjuntes per a diversos o tots els càrrecs o individuals per a càrrecs determinats, i han de ser subscrites personalment pels propis candidats i presentats per deu col·legiats amb l'acceptació escrita d'aquells.

Cap col·legiat podrà presentar-se simultàniament a més d'un càrrec.

En el cas que un candidat forme part de la Junta anterior, aquest cessarà automàticament amb la proclamació de les candidatures.

Proclamació de candidats: al següent dia de la finalització del termini de presentació de les candidatures, la Junta de Govern, proclamarà candidats als qui reunisquen els requisits legals exigibles, fixant-se la llista de candidats i el càrrec a què aspiren al tauler d'anuncis del col·legi, i s'enviarà còpia a tots els col·legiats.

Es consideraran electes els qui no tinguen oponents i es publicarà seguidament al tauler d'anuncis del col·legi tal proclamació i es comunicarà als interessats.

Campanya i propaganda electoral: Tot candidat podrà exposar el seu programa electoral a la resta dels col·legiats, des de l'endemà de la proclamació de candidats, fins a dos dies abans de la data de l'elecció.

La Junta de Govern posarà a disposició dels candidats els locals del col·legi per a aquest fi, cuidant que totes les intervencions tinguen un màxim de duració prèviament fixat per la Junta.

La informació d'aquests actes es farà per nota publicada el tauler d'anuncis del col·legi i guardarà l'estricta correspondència de grandària i característiques entre totes elles.

Tots els terminis assenyalats es computaran per dies naturals.

Al mateix temps que s'envia a cada col·legiat inclòs en el cens, la llista de candidats, li remetrà una informació amb les normes que regeixen per a la votació; el dia i hora fins que s'admetran paperetes, el lloc, data i hora assenyalat per a l'escrutini. La fixació de tots aquests extrems serà acordat prèviament per la Junta de Govern.

Article 37

El dia assenyalat per a la votació es constituirà prèviament la mesa electoral, al local que a l'efecte s'anuncie, la qual estarà integrada pel degà com a president o per un membre de la Junta de Govern que el substituïsca en l'acte i amb igual caràcter, auxiliat per dos components més de la Junta, com a mínim, els qui actuaran com a vocals, farà de secretari el que ho siga de la Junta de Govern i cas de no formar part de la mesa, el vocal de menor edat. Els membres de la Junta de Govern que es presenten a la reelecció no podran formar part de la mesa. Si no quedaren membres de la Junta de Govern disponibles, per a constituir la mesa, podran ser cridats els que hagueren format part d'anteriors juntes i en el seu defecte, cinc dels cinquanta primers col·legiats. Tant uns com altres seran designats per sorteig, al qual seran citats els candidats proclamats i que serà celebrat en Junta de Govern.

Els membres de la mesa podran absentar-se però sempre hauran d'estar presents al menys dos d'aquests.

Cada candidat podrà designar u o diversos interventors que el representaran en les operacions de l'elecció i que, preceptivament, hauran de ser col·legiats.

A la mesa electoral haurà d'haver-hi una urna per al depòsit dels vots dels col·legiats, que haurà d'estar tancada, amb només una ranura per al depòsit dels vots.

Constituïda la mesa electoral, el president, indicarà el començament de la votació i la duració que no podrà ser inferior a sis hores ni superior a vuit.

Finalitzat el termini, es tancaren les portes i només podran votar els qui estiguen dins del recinte de la votació. La mesa votarà en últim lloc.

Les paperetes de vot seran blanques i de la mateixa grandària, editades pel col·legi i impreses per una sola cara, correlativament, els càrrecs a l'elecció dels quals es procedeix. Els candidats, podran per la seua part, confeccionar paperetes que seran exactament iguals a les editades pel col·legi i amb el nom del candidat a continuació del càrrec. Dins del recinte de la votació hi haurà suficients paperetes amb els noms dels candidats en blanc i a disposició dels electors.

Els col·legiats podran votar de qualsevol de les formes següents:

1. Votació personal del col·legiat:

Els votants acreditaran la seua personalitat mitjançant la presentació del DNI o document que el substituïsca i/o carnet de col·legiat, davant de la mesa qui comprovarà la seua inclusió en el cens de votants; el votant entregarà el president de la mesa la seua papereta; el president, pronunciarà en veu alta el nom i cognoms del votant, indicant que vota, després del qual, el president, introduirà la papereta en la urna corresponent.

2. Votació enviant al col·legi la papereta en sobre tancat introduït en un altre tancat; que haurà de contenir necessàriament la fotocòpia del DNI.

Aquests sobres seran facilitats pel col·legi d'acord amb un model uniforme, han de ser rebuts al col·legi o en el lloc on se celebre la votació, dirigits a la mesa, en el temps que va des de la proclamació de candidats i dues hores abans de finalitzar l'hora de la votació.

Diàriament pel secretari tècnic del col·legi, es procedirà a enregistrar, degudament numerats, en un llibre habilitat a l'efecte, els sobres rebuts i consignarà les dades identificadores i els guardarà tancats fins al dia de la votació que farà entrega a la mesa.

Quan per qualsevol motiu un mateix col·legiat haja enviat dos o més sobres de votació prevaldrà com a únic vàlid el primer rebut.

Respecte a les paperetes de votació s'estarà a allò que s'ha disposat anteriorment per a la votació personal i directa.

Al finalitzar la votació i en el moment de realitzar-se l'escrutini, el president, en presència de la resta de membres de la mesa, obrirà els sobres que prèviament li hagen sigut entregats pel secretari tècnic del col·legi, computarà els vots rebuts per correu i comprovarà el dret del firmant a prendre part en la votació.

Per a això obrirà el sobre exterior, comprovarà que la firma coincideix amb la fotocòpia del DNI que necessàriament haurà d'estar en l'interior del sobre. Si la firma no coincidira, a criteri dels membres de la mesa, adoptat per majoria, s'anul·larà el vot, excepte que aporten document original de firma autenticada.

Article 38

Finalitzada la votació es farà l'escrutini llegint en veu alta totes les paperetes.

Seran declarats nuls aquells vots que constituïsquen expressions alienes a l'estricte contingut de l'elecció o que tinguen ratllades o raspadures i parcialment nul·les les que indiquen més d'un candidat per a un mateix càrrec o nom de persones que no concórreguen a l'elecció. Aquelles paperetes parcialment reomplides respecte al nombre de candidats però que reunisquen els requisits per a la seua validesa, ho seran per als càrrecs i persones correctament expressats.

Finalitzat l'escrutini, el president, anunciarà el resultat i proclamarà electes aquells candidats que hagen obtingut per al càrrec, el major nombre de vots. En cas d'empat s'entendrà elegit el de major temps d'inscripció al col·legi.

La Junta de Govern prendrà possessió en la reunió següent a la celebració de les eleccions, o, si s'escau, des del dia en què es considere resolt el Recurs en contra de l'escrutini, cas de produir-se.

Article 39

Correspon al degà la representació oficial del col·legi en totes les seues relacions amb els poders públics, entitats, corporacions i personalitats de qualsevol ordre.

Exercirà les funcions de vigilància i correcció que l'Estatut reserve a la seua autoritat; presidirà les Juntes de Govern i les generals, i també les comissions i comités especials als que assistisca, dirigirà les discussions amb vot de qualitat en cas d'empat. Expedirà els lliuraments per a inversió dels fons del col·legi.

El vicedegà durà a terme aquelles funcions que li conferisca el degà al qual substituirà en els casos d'absència, malaltia, abstenció, incapacitat, recusació o vacant.

Correspon al secretari del col·legi:

1. Preparar la relació d'assumptes que hagen de servir el degà per a determinar l'ordre del dia de cada convocatòria.

2. Redactar les actes i custodiar-les.

3. Expedir els certificats i documents que adreçats al col·legiat i informar al degà.

4. Exercir la direcció del personal necessari per a la realització de les tasques col·legials.

5. Complir o fer complir les decisions del degà i els acords de les juntes.

6. Portar els llibres d'actes de les reunions i el llibre de registre dels col·legiats.

7. Convocar per ordre del degà les reunions de les juntes generals i de govern.

8. Exercir totes les altres funcions que no estan especialment atribuïdes als altres components de la Junta de Govern.

Correspon al tresorer:

1. Autoritzar amb la seua firma el moviment de fons.

2. Vigilar la marxa econòmica del col·legi.

3. Col·laborar amb el degà i amb el comptador-bibliotecari en la preparació dels pressupostos.

Correspon al comptador bibliotecari:

1. Dur la comptabilitat al dia.

2. Revisar els comptes i preparar els estats financers de l'exercici.

3. Col·laborar en la confecció dels pressupostos.

4. Tot el referent a la compra i arxiu dels textos d'interés per als col·legiats.

Correspon als Vocals la direcció i impuls de les comissions de treball, i seran responsables del seu funcionament davant de la Junta de Govern.

Els components de la Junta de Govern, a més a més d'assistir a les juntes generals i d'intervenir, amb veu i vot, en totes les de govern a què hagueren sigut convocats, hauran de col·laborar en els estudis, informes o dictàmens que la Junta de Govern o el degà els encomanen.

Article 40

Els membres de la Junta de Govern cessaran per qualsevol de les següents causes:

1. Falta de concurrència dels requisits estatutaris per a exercir el càrrec.

2. Expiració del termini per al qual van ser elegits o designats.

3. Renúncia de l'interessat.

4. Falta d'assistència injustificada a tres sessions consecutives o cinc alternes en el curs d'un any.

5. Aprovació de moció de censura per la Junta General, presa amb els requisits establits en el present Estatut.

Article 41

La Junta de Govern contractarà, en nom del col·legi al personal administratiu i tècnic.

Capítol III

Del secretari tècnic

Article 42

La Junta de Govern, designarà, mitjançant concurs entre els col·legiats, un secretari tècnic del Col·legi Oficial d'Economistes, que tindrà la consideració de funcionari del col·legi de caràcter fix.

Les funcions del secretari tècnic seran:

1. L'execució dels treballs i decisions adoptats per la Junta de Govern.

2. Les funcions pròpies de secretari tècnic del col·legi.

3. La coordinació de les comissions de treball.

4. La realització dels projectes acordats pels diversos òrgans directius.

5. L'assessorament sobre les peticions i demandes dels col·legiats.

El secretari tècnic del col·legi, assistirà a les juntes de govern, amb veu i sense vot. igualment assistirà a les juntes generals, també amb veu però sense vot.

El càrrec de secretari tècnic és incompatible amb l'exercici lliure de la professió.

Capítol IV

De les comissions de treball

Article 43

La Junta de Govern podrà crear les comissions de treball que considere precises per a atendre a les necessitats del col·legi i preparar els dictàmens, informes, estudis, etc. que siguen oportuns.

Els acords hauran de ser ratificats, en tot cas, per la Junta de Govern, que a la seua vegada podrà sotmetre'ls a la Junta General, quan la importància dels Acords així ho aconselle.

Article 44

Les comissions de treball estaran obertes a tots els col·legiats, els quals podran participar en qualsevol de les activitats que aquestes duguen a terme.

Els membres de les comissions causaran baixa si no compleixen les obligacions inherents a la participació activa en la comissió respectiva.

Les comissions de treball es dotaran de l'estructura que lliurement establisquen els seus membres, entesa aquesta sempre com a òrgan de gestió i presidida per un membre de la Junta de Govern.

Article 45

Sense perjuí del susdit, els col·legiats podran proposar al degà la constitució d'altres comissions per a l'estudi de tots els problemes professionals que estimen convenients, el qual ho elevarà a la Junta per a la seua deliberació.

Títol IV

Recursos econòmics

Capítol únic

Article 46

El Col·legi Oficial d'Economistes tindrà plena capacitat jurídica en l'àmbit econòmic i patrimonial per al compliment dels seus fins i de les funcions que li són encomanades.

Per al desenrotllament dels seus fins i de les funcions que li són encomanades, el col·legi, comptarà amb els següents recursos:

1. Quotes:

A. Quota per incorporació al col·legi.

B. L'import de les quotes ordinàries i extraordinàries; vesses i pòlisses col·legials establides o que s'establisquen.

2. Recursos extraordinaris:

A. Els productes dels béns i drets que el col·legi posseïsca en propietat o en usdefruit.

B. Els rendiments de qualsevol naturalesa produïts pels béns i drets que constituïsquen el seu patrimoni.

C. Els drets que corresponga percebre al col·legi per expedició de certificats, dictàmens, informes i assessoraments, drets que seran fixats per la Junta de Govern.

D. Els beneficis que s'obtinguen per venda de publicacions, segells i impresos que tinga autoritzat el col·legi.

E. Les quantitats que per qualsevol concepte corresponga percebre al col·legi.

F. Les subvencions o donatius que es concedisquen per l'estat; la comunitat autònoma, corporacions oficials, entitats i particulars.

G. Els béns de totes classes que, per herència o un altre títol passen a formar part del patrimoni del col·legi.

H. Les quantitats que per qualsevol concepte corresponga percebre al col·legi quan administre, en compliment d'algun encàrrec temporal o perpetu, cultural o benèfic, determinades béns o rendes.

I. Qualsevol altre establit per llei o reglament.

Article 47

L'administració i cobrança de les fonts d'ingrés del col·legi, correspon al tresorer, facultat que és indelegable.

El patrimoni del col·legi serà administrat per la Junta de Govern, el degà exercirà les funcions d'ordinador de pagaments, les ordres del qual seran executades pel tresorer i intervingudes pel comptador.

Els col·legiats en nombre superior al cinc per cent del cens, podran formular petició concreta i precisa sobre qualsevol dada relativa a l'exercici econòmic.

Els comptes del col·legi podran ser examinades per qualsevol col·legiat en el període que mitjance entre la convocatòria i quaranta-vuit hores abans de la celebració de la Junta General ordinària.

Article 48

Si els pressupostos no s'hagueren aprovat abans del primer dia de l'exercici econòmic que han de regir, es consideraran automàticament prorrogats els de l'exercici anterior, fins a l'aprovació dels nous, amb l'única addició de les partides que siguen obligades com a conseqüència del compliment de les disposicions legals dictades sobre personal o altres matèries.

Article 49

Els estats financers i la liquidació del pressupost, hauran de ser auditats pels economistes-auditors designats a l'efecte i aprovades, si procedeix per la Junta de Govern i posteriorment ratificats per la Junta General.

En cas negatiu, se sotmetran al Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, el qual, previ examen dels comprovants, dictarà la Resolució que procedisca.

Títol V

Règim disciplinari

Capítol únic

Article 50

Els economistes estan subjectes a responsabilitat pels delictes i faltes que cometen en l'exercici de la seua professió.

Igualment, estan subjectes a responsabilitat civil quan per dol o negligència danyen els interessos que els hagueren sigut encomanats.

Article 51

Els economistes estaran també subjectes a responsabilitat disciplinària en el cas d'infracció dels seus deures professionals i col·legials.

Es faran constar en l'expedient personal del col·legiat les sancions i correccions disciplinàries corporatives.

Igualment, es faran constar les imposades pels tribunals, excepte en el cas que la Junta de Govern no ho estimara procedent.

Article 52

La competència per a l'exercici i regulació de les facultats disciplinàries correspon al degà i a la Junta de Govern, d'acord amb les següents normes generals:

Les sancions no podran ser acordades sense formació prèvia d'un expedient, segons les normes que establisca el col·legi, en el qual serà oïda la persona expedientada, qui podrà aportar proves i fer al·legacions.

No serà necessària la tramitació d'expedient en els casos de faltes lleus.

Les sancions o correccions a imposar seran les següents:

1. Advertència per escrit.

2. Reprensió privada.

3. Reprensió pública.

4. Suspensió de l'exercici professional, per un termini no superior a un any a la localitat i província en què residisca l'interessat.

5. Expulsió del col·legi i baixa en l'exercici professional.

L'acord de suspensió per un termini superior a sis mesos i la sanció d'expulsió haurà de ser pres exclusivament per la Junta de Govern, mitjançant votació secreta i amb la conformitat mínima de les dues terceres parts dels membres components d'aquesta.

A aquesta sessió hauran d'assistir tots els components de la Junta de Govern. Els qui sense causa justificada no concorregueran, deixarà de pertànyer a dit òrgan rector sense que puga ser renomenats en l'elecció que se celebre per a cobrir la seua vacant.

Quan l'expedient disciplinari es referisca a algun dels membres de la Junta de Govern haurà de ser conegut pel Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana.

Article 53

Les faltes o infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Són infraccions o faltes molt greus:

1. Els fets constitutius de delicte que afecten la dignitat professional.

2. L'encobriment d'intrusisme de qui no tinga títol que li habilite per a exercir la professió.

3. Actes que, sense ser constitutius de delicte, suposen falta d'ètica professional.

4. Reiteració en l'incompliment de les obligacions econòmiques amb el col·legi.

Són infraccions o faltes greus, les següents:

1. La reiteració de sancions lleus sense que haja transcorregut entre ambdues més d'un any.

2. Incompliment dolós de preceptes estatutaris o d'acords del col·legi o del Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana.

3. Incompliment de les obligacions econòmiques amb el col·legi.

4. Actes de desconsideració cap als components de la Junta de Govern.

5. Actes de desconsideració ofensius a companys.

6. Encobriment d'intrusisme professional d'un col·legiat.

7. Realització de treballs que per la seua índole atempten al prestigi professional.

Són infraccions o faltes lleus les següents:

1. Negligència culpable en el compliment de preceptes estatutaris o d'acords del col·legi o del Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana.

2. Incorreccions d'escassa transcendència en la realització dels treballs professionals.

3. No acceptar injustificadament l'acompliment dels càrrecs corporatius que se'ls encomanen.

Article 54

Les sancions que poden imposar-se seran:

1. Per a les faltes lleus: advertiment per escrit; reprensió privada.

2. Per a les faltes greus: reprensió pública; suspensió de l'exercici professional fins a sis mesos.

3. Per a les faltes molt greus: suspensió per a l'exercici professional fins a un any; expulsió del col·legi i baixa en l'exercici professional.

Article 55

Els acords adoptats en matèria disciplinària podran recórrer-se en alçada en el termini d'un mes davant del Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, el qual resoldrà en el termini de trenta dies.

Títol VI

De les discrepàncies entre col·legiats

Article 56

Les discrepàncies entre col·legiats que puguen suscitar-se amb motiu de l'actuació professional i siguen posades en coneixement del col·legi, seran resoltes per la Junta de Govern, la qual oirà les dues parts i dictarà la resolució que estime convenient.

Contra l'acord de la Junta de Govern, podrà interposar-se recurs de reposició davant de la mateixa Junta en el termini d'un mes. Contra la resolució que resol el recurs de reposició podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.

Títol VII

Procediments a seguir en processos de fusió,

absorció i dissolució

Article 57

Dissolució. Són causes de dissolució:

A. L'acord adoptat en Junta General extraordinària, com a mínim per dos terços del total del cens de col·legiats.

B. Per disposició legal, sentència ferma o resolució de l'autoritat competent, que no siga susceptible de recurs.

Article 58

En cas de dissolució, es procedirà al compliment de les obligacions pendents i a l'assegurament de les que no siguen de compliment immediat.

Article 59

La Junta General extraordinària en aprovar la dissolució del col·legi o quan s'haja produït per altres causes, acordarà el destí que haja de donar-se als béns, drets, instal·lacions i serveis del col·legi després d'ateses les obligacions previstes.

De l'acord adoptat per la Junta de Dissolució del col·legi es donarà la publicitat oportuna i a partir de dit moment de totes les comunicacions, es posarà la frase ”en liquidació“.

Article 60

En defecte de designació per la Junta General extraordinària, actuaran com a liquidadors, els membres de la Junta de Govern.

Article 61

Fusió del col·legi amb un altre o altres, podrà realitzar-se per constitució d'un de nou o per absorció.

1. Fusió per constitució. En aquest supòsit es dissoldran ambdós col·legis traspassant en bloc el seu patrimoni, drets i obligacions al nou col·legi resultant de la fusió, per a això caldrà:

A. L'aprovació per les juntes generals extraordinàries d'ambdós col·legis, de la fusió d'aquests.

B. La Junta de Govern tindrà obligatòriament que comunicar als col·legiats amb deu dies d'antelació a la data de celebració de la Junta General extraordinària, les següents dades i informes:

La denominació i domicili del nou col·legi resultant de la fusió.

El destí del patrimoni del col·legi, així com la garantia o compliment de les obligacions que tinga pendents.

La data a partir de la qual es produïsca i entre en vigor el nou col·legi resultant de la fusió.

L'estat de comptes i el balanç del col·legi en el moment de la junta que haurà de ser aprovat.

Esborrany dels nous Estatuts del col·legi de la fusió que hauran de ser aprovats per majoria de dos terços dels col·legiats presents o representats en la Junta General extraordinària.

La memòria explicativa de les causes per què es produeix la fusió.

2. Fusió per absorció. En el supòsit de fusió per absorció s'hauran de seguir els mateixos tràmits anteriorment exposats i indicar les causes o raons per les quals es procedeix a la fusió.

Títol VIII

Dels recursos jurídics dels col·legiats

Article 62.

1. Els acords del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant o dels seus òrgans especialitzats, quan no posen fi a la via administrativa i no siguen directament recurribles davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. Podran ser recorreguts en alçada davant del Consell General de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana. Si l'acord adoptat posa fi a la via administrativa, podrà ser recorregut potestativament en reposició davant del mateix òrgan que l'haguera dictat o ser impugnat directament davant de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

3. El recurs de reposició i el d'alçada, excepte quan es referisca al procés d'eleccions, s'interposarà en el termini d'un mes amb subjecció a les normes generals de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu Comú, Llei 30/1992, de 26 de novembre i posterior modificació per Llei 4/1999. El seu coneixement correspondrà al ple del Consell, la resolució del qual posarà fi a la via corporativa.

4. Els acords en matèria d'eleccions del Col·legi Oficial d'Economistes d'Alacant, quan no posen fi a la via corporativa, són susceptibles de recurs alçada.

Els recursos que s'interposen davant de la Comissió Permanent del Consell General de Col·legis d'Economistes d'Espanya, dins dels tres dies següents a la seua notificació i s'entenen desestimats pel transcurs de cinc dies sense que es dicte resolució, quedant esgotada la via corporativa.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL