Reial Decret-Llei 16/1981, de 16 d'octubre, d'adaptació de plans generals d'ordenació urbana.



Publicat en:  DOGV núm. 57 de 02.11.1981
Referència Base de Dades:  0220/1981
 
  • Anàlisi documental

    Origen de disposició: Administració de l'Estat;Conselleria Obres Públiques i Urbanisme
    Grup temàtic: Legislació
    Matèries: Urbanisme i ordenació del territori
    Descriptors:
      Temàtics: pla d'urbanisme, reglamentació urbanística


  • Reial Decret-Llei 16/1981, de 16 d'octubre, d'adaptació de plans generals d'ordenació urbana.

    La disposició transitòria primera de la Llei sobre Regim del Sòl i Ordenació Urbana, text refós aprovat per Reàl Decret mil tres-cents quaranta-sis/mil nou-cents setanta-sis, de nou d'abril, va impondre a les Entitats Locals l'obligació de remetre als orguens competents, per a la seua aprovació, els Plans generals adaptats a la nova Llei, en el terme de quatre anys des de l'entrada en vigor de la Llei de Reforma, de dos de maig de mil nou-cents setanta-cinc.

    Transcorreguts els quatre anys i les dos pròrrogues d'un any concedides pels Reals Decrets cinc-cents quaranta-quatre/mil nou-cents setanta-nou, de vint de febrer, i nou-cents vuitanta/mil nou-cents vuitanta, de tres de maig, sense que s'haja donat total compliment a la citada disposició transitòria, a pesar de l'esforç realisàt per les Corporacions Locals i a les subvencions atorgades a estes pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme, resulta necessari complementar el regim transitori del planejament fins el moment en que, en cada cas s'aproven els nous Plans d'Ordenació.

    Es evident que la fixació en caràcter general d'un nou terme per a efectuar l'adaptació carexeria de rigor, hagut conte de que la situació i les necessitats dels Municipis es extremadament variada, per lo que deuen ser les pròpies Corporacions, i en general l'Administració urbanística, les

    que decidixquen en tota responsabilitat les condicions i el procés de l'adaptació.

    Este estat provisional del planejament no deu qüestionar, ni obstaculitzar, l'aplicació del regim urbanístic del sòl, vigent des de l'entrada en vigor de la Llei deneu/mil nou-cents setantacín, de dos de maig, per lo que, a fi de garantisar la seua aplicació, així com la seguretat jurídica que deu presidir l'actuació de l'Administració i dels particulars, pel present Reàl Decret- Llei es fixen en caràcter general els criteris que, en arreglo als estrictes principis de la Llei del Sòl, han de tindre's en conte en la determinació del regim que correspon a cada tipo de sol.

    La fixació d'estos criteris no constituíx, òbviament, una adaptació ex- legis dels Plans generals vigents, per lo que les Entitats Locals, que retenen la seua competència a tots els efectes per a formular els nous Plans, conserven totes les possibilitats que la Llei els atorga per a adaptar i revisar els planejaments generals dels seus respectius territoris. No obstant, front la possible urgència de determinats suposts, es reconeix en favor dels orguens competents per a atorgar l'aprovació definitiva dels Plans i normes, la facultat de establir termes concrets i subrogar-se en cas d'incompliment. També queda definitivament reconeguda la possibilitat de que l'adaptació s'efectue, indistintament, tant per mig de la redacció d'un Pla general com d'una norma subsidiària de planejament municipal, d'acord en el principi essencial, sentit en l'articul tres. dos del Reglament de Planejament que exigíx que en cada cas es trie la figura de planejament adequada.

    La present disposició aclara i complementa el Reàl Decret- llei tres/mil nou-cents vuitanta, de catorze de març, reforça les competències dels Ajuntaments i simplifica el trametent en relació en els projectes d'urbanització i els de reparcelació o compensació. Així mateix, s'unifica el procés de suspensió de llicències i s'aplica el terme per a l'adopció de mides de protecció de la legalitat urbanística en el supòst d'obres realitzades sense llicència.

    Les circumstàncies expostes determinen la ineludible i urgent necessitat de la promulgació del present Reàl Decret- llei, per mig el qual, fundamentalment, es reconeix de forma inequívoca l'àmbit d'aplicació del regim urbanístic del sòl dels Plans generals i normes subsidiàries encara no adaptades a la Llei del Sòl, dotant a les Entitats Locals dels instruments precisos per a la definició de dit regim urbanístic, sense perjuí de l'aplicació de les demés exigències impostes per la Llei en relació en l'edificació i la urbanització i, en general, en la gestió urbanística. Igualment, per mig del present Reàl Decret- llei, les Entitats Locals retiren les seues competències per a l'adaptació dels seus respectius instruments de planejament general, a excepció, exclusivament, d'aquells suposts en els que les circumstàncies especials determinen la necessitat de fixar termes específics i la subrogació, en cas d'incompliment, dels orguens en competència per a atorgar l'aprovació definitiva dels referits instruments de planejament.

    En sa virtut, prèvia deliberació del Consell de Ministres en sa reunió del dia setze d'octubre de mil nou-cents huitantaú, i en us de l'autorització contesa en l'articul huitantassis de la Constitució,

    DISPONC

    Articul primer.- U. Finalisats els termes establits en la disposició transitòria primera de la Llei del Sòl, text refós aprovat per Reàl Decret mil tres-cents quaranta-sis/mil nou-cents setanta-sis, de nou d'abril, per a l'adaptació del Plans generals, i en tant no s'aproven definitivament les esmentades adaptacions, dits Plans generals conserven la seua vigència, sent-los d'aplicació el regim urbanístic definit en l'articul 11 de la referida Llei, en arreglo als criteris que, en caràcter transitori i fins l'aprovació definitiva de l'adaptació del planejament general, es fixen en el present Reàl Decret- llei.

    Dos. Sense perjuí de lo dispòst en els articuls següents, els Ajuntaments deuran adaptar el seu planejament general a lo establít en la vigent Llei del Sòl. La classificació del sòl que s'establixca al dur a fi l'adaptació del planejament general no quedarà vinculada per la classificació resultant de l'aplicació dels criteris senyalats en el present Reàl Decret- llei, conservant, en conseqüència, els Ajuntaments la seua competència, a tots els efectes, per a adaptar i revisar el seu planejament general.

    Tres. L'adaptació, que podrà modificar o revisar el planejament anterior, es realitzarà per mig de la formulació d'un Pla general o d'una norma subsidiària de planejament, el contingut de la qual, classificació del sòl, determinacions i documentació deuran ajustar-se a lo establít al respecte en al Llei del Sòl i els seus Reglaments. Encara que l'adaptació no proponga modificacions del planejament general, o sa revisió, inclourà, necessàriament, aquelles alteracions que resulten impostes per les exigències legals del nou planejament. L'elecció d'una o atra figura de planejament general s'efectuarà d'acord en lo dispòst en l'articul tres. dos del Reglament de Planejament, qualsevol que siga l'instrument d'ordenació existent.

    Quatre. L'orgue que tinga atribuïda la competència per a l'aprovació definitiva del Pla general o norma subsidiària de planejament municipal, podrà senyalar un terme, no inferior a un any, per a l'adaptació dels instruments de planejament general, podent, en cas d'incompliment, subrogar-se, sense mes tràmits en les competències municipals per a formular i trametre l'adaptació.

    Articul segon.- U. Els terrenys classificats com a sol urbà o de reserva urbana en Plans generals o normes subsidiàries de planejament encara no adoptats es consideren sol urbà sempre que es troben en algun d'estos suposts:

    a) Terrenys que estiguen dotats d'accés rodat, abastiment d'aigua, evacuació d'aigües residuals, subministrament d'energia elèctrica, devent de tindre estos servicis característiques adequades per a servir a l'edificació que sobre ells existixca o s'haja de construir.

    b) Terrenys que, encara que careixca d'alguns dels servicis esmentats en el paràgraf anterior, tinguen la seua ordenació sòlida, per ocupar l'edificació, per lo manco, dos terceres parts dels espais aptes per a la mateixa, segons l'ordenació que el Pla general o la norma subsidiària per ad ells previnga.

    Dos. Sense perjuí de la directa aplicació de lo dispòst en el número anterior, els ajuntaments podran aprovar la delimitació de la totalitat del sòl urbà dels seus termes municipals, o per parts, ans de l'adaptació dels seus respectius plans generals. El corresponent projecte de delimitació que tindrà en conte els criteris senyalats, es trametrà d'acord en lo dispòst en l'articul cent cinquanta-tres del Reglament de Planejament, en la particularitat de que

    (Continuarà)