Circular 2/2003, del conseller de Sanitat, de 13.11.03, sobre la utilització de les receptes mèdiques oficials del Sistema Nacional de Salut en la Conselleria de Sanitat. [2003/X12936]

La Llei 16/2003, de 28 de maig, de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, publicada recentment, considera que la prestació farmacèutica comprén els medicaments i productes sanitaris i el conjunt d'actuacions encaminades a fer que els pacients en reben de forma adequada a les seues necessitats clíniques en la dosi necessària segons els seus requeriments individuals, durant el període de temps adequat i al menor cost possible per a ells i la comunitat.

És indubtable la importància que la prestació farmacèutica té en l'assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, i la necessitat que esta prestació siga tan racional com siga possible, de manera que la utilització de medicaments estiga avalada en tot moment per una justificació terapèutica, a fi d'aconseguir una millora de la qualitat assistencial i, per tant, de l'estat de salut dels pacients.

Tot això, respectant el que disposa l'article 1 de l'Orde de 19 de desembre de 2001, de la Conselleria de Sanitat, que establix l'obligatorietat d'incloure el número d'identificació del Sistema d'Informació Poblacional (SIP), en tots els documents normalitzats per a l'atenció a pacients i específicament en la recepta mèdica, definint en la targeta sanitària com l'únic document vàlid per al reconeixement de l'assistència sanitària en el nostre àmbit per als ciutadans valencians.

Així mateix s'haurien d'unir les últimes instruccions de la Conselleria de Sanitat dictades en la Resolució de 4 de març de 2002 del conseller de Sanitat, per la qual s'adequa el format del document oficial informatitzat, recepta del Sistema Nacional de Salut de la Comunitat Valenciana, editat pel gestor integral de la prestació farmacèutica Gaia, amb les que es consideren en la Circular 3/2001 de la Conselleria de Sanitat, sobre segells mèdics i talonaris de receptes i control de la captura de dades de la recepta mèdica oficial de la Conselleria de Sanitat.

A fi d'aconseguir estos objectius s'emeten les instruccions següents.

Instruccions

Primera. Àmbit general

1. El talonari de receptes mèdiques és personal i intransferible, i la utilització és responsabilitat del facultatiu des del lliurament.

2. Tots els usuaris de la Comunitat Valenciana que acudisquen als centres sanitaris utilitzaran com a document propi identificador i acreditatiu en l'assistència sanitària la targeta SIP.

3. El facultatiu que fa l'acte mèdic assistencial, després del diagnòstic del pacient, seleccionarà el tipus de recepta (actiu o pensionista) en què ha de fer la prescripció, una vegada comprovat el règim d'afiliació del pacient. Es posarà especial interés en esta comprovació.

4. Les dades que s'han de consignar en la recepta són les establides en el Reial Decret 1.910/1984, de 26 de setembre, de Recepta Mèdica, que hauran d'escriure's amb claredat.

a) Dades d'identificació del pacient que s'han de consignar:

– Nom i dos cognoms

– Any de naixement

– Número d'identificació d'acreditació del pacient.

– Per als pacients de la Comunitat Valenciana, este número és el de la targeta SIP.

– En el cas de pacients d'altres comunitats autònomes, es reflectirà el número acreditatiu del dret a l'assistència sanitària.

b) Dades d'identificació de la prescripció que s'han de consignar:

– Identificació del medicament o producte prescrit, amb la denominació genèrica o DCI/DOE quan n'hi haja, o bé amb denominació de marca amb l'expressió de la naturalesa o característica per a la identificació inequívoca.

– Forma farmacèutica, via d'administració, i si cal, dosi per unitat.

– Format o presentació que expresse del nombre d'unitats per envàs.

– Nombre d'envasos.

– Posologia, amb la indicació del nombre d'unitats per presa i dia i la duració del tractament.

c) Dades d'identificació del facultatiu que s'han de consignar:

– Dades del segell mèdic oficial de la Conselleria de Sanitat:

– Nom i dos cognoms del metge que fa la prescripció.

– Número de col·legiat i dígit de control.

– Data, signatura i rúbrica. La signatura i la rúbrica seran les habituals del facultatiu, que les estamparà personalment després de completar les dades i d'escriure la prescripció.

5. El facultatiu utilitzarà el segell mèdic oficial de la Conselleria de Sanitat, parant una atenció especial a la conservació i custòdia d'este instrument, i també al manteniment de les dades que conté. Queda prohibida expressament la utilització d'un segell distint de l'oficial. Excepcionalment, podrà consignar les seues dades a mà, però sempre hi ha de figurar el seu número de col·legiat amb el dígit de control inclòs, tan llegible com siga possible.

Des del moment de la recepció, és responsabilitat del metge la custòdia del segell mèdic oficial. El procediment d'actuació en el cas de robatori, pèrdua o furt s'adaptarà al que ha establit la Circular 3/2001, de la Conselleria de Sanitat.

6. S'establix l'obligatorietat d'incloure el número SIP en les receptes Mèdiques oficials per als pacients de la Comunitat Valenciana.

Segona. Àmbit de l'assistència primària

1. Les prescripcions que facen tant els facultatius titulars com els seus possibles substituts s'efectuaran sempre amb talonaris assignats al codi de lloc assistencial (CLA) del facultatiu titular del lloc de treball, amb les dades de consignació obligatòria del facultatiu prescriptor, ja siga este el titular o el substitut.

2. En els programes de tractaments de crònics, receptes TLD o tractaments planificats, s'haurà de fer almenys una revisió anual dels pacients i els seus tractaments. Per a garantir el seguiment correcte de les prescripcions fetes en estos tractaments, el metge haurà de reflectir en la història clínica corresponent del pacient el o els diagnòstics que avalen la instauració del tractament amb l'anotació expressa de la periodicitat en què es facen les prescripcions.

3. Les prescripcions es faran preferentment a favor de medicaments genèrics o DCI/DOE procurant obviar la utilització de medicaments d'utilització terapèutica baixa.

Tercera. Àmbit de l'assistència especialitzada.

1. Tots els facultatius d'hospitals i centres d'especialitats disposaran individualment de talonaris de receptes per a les prescripcions que facen tant en consultes externes com per a l'alta hospitalària. La prescripció es farà mitjançant receptes mèdiques oficials, al pacient no se li donarà P.10, informe o similar perquè acudisca a la farmàcia per a obtindre la medicació.

2. En les prescripcions, així com en l'informe d'alta, s'utilitzaran denominacions genèriques o DCI/DOE, i es procurarà evitar els medicaments d'utilització terapèutica baixa.

3. Les prescripcions hauran de contindre medicació suficient fins a la següent revisió del pacient. S'empararà amb cada prescripció un màxim de medicació que no pot superar, en cap cas, els tres mesos de tractament.

Quarta. En l'àmbit de la prescripció en atenció sanitària urgent

1. Se subministrarà als pacients des de les farmacioles d'urgències de les estructures bàsiques d'Atenció Primària i Servicis d'Urgències hospitalaris la medicació necessària per a cobrir les necessitats in situ o urgents.

2. Els facultatius que facen l'atenció continuada en Atenció Primària disposaran de talonaris oficials de receptes per a cobrir les necessitats dels tractaments de pacients concrets. No hauran d'entregar P.10 o similar perquè el pacient acudisca a la farmàcia per a obtindre el medicament.

3. L'assignació de talonaris s'efectuarà imputant-los a un CLA d'atenció continuada i al coordinador del centre o al facultatiu mèdic designat pel director mèdic, i cada recepta s'imputarà al metge prescriptor.

4. En cap cas s'utilitzaran les receptes per a la provisió de les farmacioles.