El Ple de Les Corts, en sessió del dia 18 de desembre de 2006, ha

debatut el dictamen de la Comissió de Reglament i les esmenes presentades

pels grups parlamentaris a la proposta de nou Reglament de

Les Corts.

Finalment, el Ple de Les Corts, d'acord amb el que hi ha establert

en els articles 21.1 i 25.1 de l'Estatut d'Autonomia i d'acord amb l'article

116 del RCV, ha aprovat el següent:

REGLAMENT DE LES CORTS

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

1. Conformement amb l'article sisè de l'Estatut d'Autonomia, els

dos idiomes oficials de Les Corts són l'idioma valencià i el castellà.

2. Els diputats i les diputades podran fer ús, indistintament, d'ambdós

idiomes.

3. Les publicacions oficials de Les Corts seran bilingües.

4. Així mateix, Les Corts, gatantixen l'ùs del llenguatge de signes

propi de les persones sordes.

Article 2

1. Les Corts són inviolables.

2. Les Corts tenen personalitat jurídica pròpia i gaudixen d'autonomia

per al compliment dels seus fins. Tenen la seu a la ciutat de

València, en l'antic Palau dels Borja i el conjunt d'edificis que constituïxen

el Palau de Les Corts.

3. Les Corts podran realitzar sessions i actes solemnes, també, en

el Saló de Corts del Palau de La Generalitat, mitjançant un acord de la

Mesa i de la Junta de Síndics.

4. Les Corts igualment podran realitzar reunions en qualsevol dels

municipis de la Comunitat Valenciana, quan així ho acorden la Mesa i

la Junta de Síndics.

Article 3

Les Corts aplicaran en totes les seues actuacions i activitats una

política d'igualtat d'homes i dones.

Article 4

1. Dins del territori de la Comunitat Valenciana, d'acord amb les

Normes sobre Blasons, Etiqueta i formulari de Les Corts, els diputats,

en la seua condició de membres de les mateixes, representants del

poble valencià, tindran dret a un tractament institucional i protocol·lari

preferent, en particular, en les activitats organitzades per les Institucions

de La Generalitat.

2. En actes organitzats per l'administració local a què confirmen la

seua assistència diputats o diputades de Les Corts s'haurà de respetar

protocol·làriament la seua permanència i la representació que ostenten.

TÍTOL I

De la sessió constitutiva

Article 5

Realitzades les eleccions a Les Corts, i una vegada proclamats els

diputats electes, estos es reuniran en sessió constitutiva en el dia, l'hora

i el lloc assenyalats en el decret de convocatòria, d'acord amb el

que hi ha preceptuat en l'article 23.4 de l'Estatut d'Autonomia. El lletrat

major informarà del compliment pels diputats de la presentació de

la declaració d'activitats i de béns. Igualment, informarà de la identitat

del diputat o la diputada de major edat i dels dos més joves d'entre els

presents a l'efecte de constituir la Mesa d'Edat, que serà presidida pel

primer, assistit en qualitat de secretaris pels altres dos.

Article 6

1. El president o la presidenta de la Mesa d'Edat declararà oberta

la sessió i es procedirà a la lectura, per un dels secretaris, del decret

de convocatòria i de la relació dels diputats i diputades electes, com

també, si escau, dels recursos contenciosos electorals pendents, amb

indicació dels diputats la condició dels quals en poguera quedar afectada

per la resolució. A continuació, les diputades i els diputats prestaran

jurament o promesa d'acatar la Constitució Espanyola i l'Estatut

d'Autonomia de la Comunitat Valenciana utilitzant la fórmula següent:

«Jo (expressió del nom) jure/promet que aitant com tindré el càrrec

de diputat/diputada acataré la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia

de la Comunitat Valenciana sense engany i guardaré fidelitat

a La Generalitat».

2. El primer diputat o diputada que jure o prometa serà el que presidesca

la Mesa d'Edat; a continuació, els dos secretaris o secretàries

i, tot seguit, la resta de membres de la cambra, per a la qual cosa seran

cridats per ordre alfabètic.

3. Finalitzat l'acte de jurament o promesa es procedirà a l'elecció

de la Mesa de Les Corts, d'acord amb el procediment regulat en este

reglament.

4. Una vegada constituïda la Mesa de Les Corts, la Presidència de

la mateixa prendrà jurament o promesa a aquells diputats o diputades

que s'incorporen a Les Corts després de la sessió constitutiva.

Article 7

1. Concloses les votacions, les persones elegides ocuparan els seus

llocs. Tot seguit, el president o la presidenta de Les Corts jurarà/prometrà

el càrrec davant la cambra, utilitzant la mateixa fórmula ressenyada

en l'article anterior però fent referència al càrrec per al qual se

li acaba de triar.

2. La constitució de Les Corts serà comunicada pel seu president

o presidenta al Rei, al president o la presidenta de La Generalitat, al

Senat i al president o la presidenta de la nació.

TÍTOL II

Dels diputats

CAPÍTOL I

De l'accés, suspensió i pèrdua

de la condició de diputat o diputada

Article 8

1. La condició de diputat o diputada s'adquirix pel fet de l'elecció

i es confirma en el moment de la proclamació com a candidat electe i

l'expedició de la credencial per l'òrgan competent de l'administració

electoral.

2. El diputat proclamat electe accedirà a l'exercici ple de la seua

condició de parlamentari una vegada complits els requisits següents:

1r. Presentar en el Registre de Les Corts la credencial expedida per

l'administració electoral corresponent.

2n. Emplenar la declaració d'activitats i de béns a què es referix

este reglament.

3r. Prestar jurament o promesa d'acatar la Constitució Espanyola i

l'Estatut d'Autonomia en la sessió constitutiva de Les Corts davant la

persona que presidisca la Mesa d'Edat o en la primera sessió del Ple a

què assistisca, si és després de la seua constitució, davant el president

o la presidenta de Les Corts.

3. Els diputats o les diputades electes no podran participar en les

tasques de la cambra fins que no hagen complit els requisits anteriors.

Article 9

El diputat o diputada quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris:

1r En els casos en què procedisca així per aplicació de les normes

de disciplina parlamentària establides en este reglament.

2n Quan es notifique a Les Corts, o des que en tinguen notícia

fefaent, de l'existència de la imputació per delicte si per ella s'haguera

dictat ordre d'empresonament provisional i mentre dure esta.

3r Quan resulte així de la condemna imposada per delicte en sentència

ferma i executòria, i en este cas el diputat o diputada quedarà

suspès o inhabilitat per a l'exercici de la funció parlamentària durant

el temps fixat en la sentència i a partir del moment en què el jutjat o

tribunal corresponent comunique a Les Corts la data d'inici del compliment

de la pena.

Article 10

La pèrdua de la condició de diputat o diputada es produirà per les

causes següents:

1r Per decisió judicial ferma que anul·le l'elecció o la proclamació

del diputat o diputada.

2n Per defunció.

3r Per incapacitat o inhabilitació, declarada per decisió judicial

ferma.

4t Per extinció del mandat en haver acabat el termini o per dissolució

anticipada de la cambra, sense perjuí de mantenir la condició

de diputats els membres titulars i suplents de la Diputació Permanent,

fins a la constitució de les noves Corts.

5è Per renúncia del diputat o diputada, presentada per escrit en el

registre general i dirigida a la Mesa de Les Corts. La renúncia, perquè

produisca efecte, haurà de presentar-se personalment per l'interessat o

per persona que dispose de poder notarial concedit expressament per

a això.

CAPÍTOL II

Dels drets dels diputats i les diputades

Article 11

1. Els diputats i diputades tindran el dret d'assistir amb veu i vot

a les sessions del Ple de Les Corts i a les de les comissions a què pertanyen

i d'exercir les facultats i les funcions que este reglament els

atribuïx. Podran assistir, sense vot, a aquelles comissions de què no

formen part, tret d'aquelles les reunions de les quals tinguen caràcter

secret o que este reglament ho impedesca.

2. Els diputats i diputades tindran dret a formar part, almenys,

d'una comissió, i a exercir les funcions que este reglament els atribuïx.

Article 12

1. Per al millor compliment de les funcions parlamentàries, els

diputats i diputades, amb el coneixement previ del grup parlamentari

respectiu, tindran la facultat de sol·licitar les dades, els informes i els

documents administratius en paper o suport informàtic de les administracions

públiques de La Generalitat, que estiguen en poder d'estes i

de les institucions, organismes i entitats públiques empresarials que en

depenen.

2. La sol·licitud s'adreçarà, si escau, a través del president o la

presidenta de Les Corts, i l'administració requerida haurà de facilitar

la informació o documentació sol·licitades o manifestar al president o

la presidenta de Les Corts, en un termini no superior a vint dies i per

al trasllat més convenient al sol·licitant, les raons fundades en dret que

ho impedisquen.

En el supòsit que se sol·liciten dades, informes o documents que

consten en fonts accessibles al públic de caràcter oficial, l'administració

requerida podrà limitar-se a la indicació precisa del lloc en què es

troben disponibles, sempre que siguen susceptibles de reproducció.

3. Si el Consell no complix el que disposen els articles anteriors, el

diputat o diputada sol·licitant podrà formular una pregunta oral davant

la Comissió competent que s'inclourà en l'ordre del dia de la primera

sessió que es convoque.

Si, a juí del grup parlamentari al qual pertany qui ho ha demanat,

les raons no són fonamentades, en el termini de cinc dies pot presentar

una proposició no de llei davant la comissió corresponent, la qual ha

de ser inclosa en l'ordre del dia d'una sessió a en el termini de quinze

dies des de la seua publicació.

4. Quan les dades, informes, o documents sol·licitats pels diputats/

ades afecten al contingut essencial dels drets fonamentals o llibertats

públiques constitucionalment reconegudes la Mesa, a petició del Consell,

podrà declarar el caràcter no públic de les actuacions, disposant

l'accés directe a aquells en els termes establerts en l'apartat anterior,

podent el diputat prendre notes però no obtenir còpies ni actuar acompanyat

d'assessor.

5. Així mateix, els diputats, en el marc de la legalitat, podran sollicitar

de les administracions locals o de l'Estat i dels òrgans de govern

de les altres comunitats autònomes, a través del president o la presidenta

de Les Corts, la documentació que consideren que afecta, d'alguna

manera, la Comunitat Valenciana.

6. Els diputats també tenen dret a rebre directament o a través del

seu grup parlamentari la informació i la documentació necessàries per

al desplegament de les seues tasques. Els servicis de Les Corts, a través

del lletrat major, tenen l'obligació de facilitar-los-les.

Article 13

1. Els diputats i les diputades percebran una assignació econòmica

que els permeta complir eficaçment i dignament la seua funció. A estos

efectes el mandat finalitzarà el dia anterior al de les eleccions d'acord

amb lo que preceptua l'article 23.4 de l'Estatut d'Autonomia.

2. Els diputats i les diputades tindran igualment dret a les ajudes,

franquícies i indemnitzacions per despeses que siguen indispensables

per al compliment de les seues funcions.

3. Totes les percepcions dels diputats i les diputades estaran subjectes

a les normes tributàries de caràcter general.

4. La Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior, fixarà cada any

la quantia de les retribucions, ajudes, franquícies i indemnitzacions

dels diputats i les diputades i les seues modalitats dins de les consignacions

pressupostàries corresponents, i es publicaran en el Bolletí Oficial

de Les Corts (BOC).

5. Així mateix, la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior,

adoptarà les mesures adequades a garantir, en la forma que es determine,

als diputats i diputades que hagen romàs de forma ininterrompuda

durant períodes de temps llargs al servici de la cambra, i que no arriben

al límit màxim que la Llei de Pressupost de l'Estat establix per al

sistema de Seguretat Social en allò que es referix a la percepció de la

pensió de jubilació, la percepció del límit màxim esmentat sempre que

es complisquen els requisits que s'establisquen.

De la mateixa manera, la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior,

i en els mateixos termes de dedicació indicats anteriorment, establirà

també formules d'indemnització de cessament del mandat.

Article 14

1. Anirà a càrrec del pressupost de Les Corts el pagament de les

cotitzacions de la Seguretat Social i a les mutualitats, de qualsevol

tipus, de tots els diputats i diputades que ho sol·liciten. A estos efectes

s'aplicaran fins al dia anterior a la realització de les eleccions.

2. Les Corts podran realitzar amb les entitats gestores de la Seguretat

Social els convenis precisos per a complir el que hi ha disposat a

l'apartat anterior i per a afiliar, en el règim que procedisca, els diputats

que ho desitgen.

3. En el cas de funcionàries i funcionaris públics que, per dedicació

parlamentària, estiguen en situació de servicis especials, anirà a

càrrec del pressupost de Les Corts l'abonament de les quotes de classes

passives i de mutualitat.

4. La Mesa, oïda la Junta de Síndics, podrà establir un règim complementari

de prestacions socials per als membres de Les Corts, a càrrec

del seu pressupost, inclosos plans de pensions.

CAPÍTOL III

De les prerrogatives parlamentàries

Article 15

1. Els diputats gaudiran d'inviolabilitat, fins i tot després d'haver

cessat en el seu mandat, per les opinions manifestades i els vots emesos

en l'exercici de les seues funcions.

2. Els diputats gaudiran d'immunitat en els termes i l'abast que

establix l'article 23 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

3. Igualment, els diputats gaudiran d'aforament en matèria de responsabilitat

civil per actes comesos i opinions emeses en l'exercici del

càrrec.

Article 16

Els drets i les prerrogatives seran efectius des del moment mateix

en què el diputat o diputada siga proclamat electe. No obstant això,

celebrades tres sessions plenàries sense que este adquirisca la plenitud

de la seua condició segons el que hi ha disposat en el punt 2 de

l'article 8, no tindrà dret ni prerrogatives fins que es produïsca esta

adquisició.

Article 17

El president o la presidenta de Les Corts, coneguda la detenció

d'un diputat o diputada o de qualsevol altra situació judicial o governativa

que en poguera obstaculitzar l'exercici del mandat, adoptarà

immediatament les mesures necessàries per tal de salvaguardar els

drets i les prerrogatives de la cambra i dels seus membres.

CAPÍTOL IV

Dels deures dels diputats

Article 18

1. Els diputats tenen el deure d'assistir a totes les sessions del

Ple de Les Corts i de les comissions de què formen part, com també

d'exercir les funcions a què reglamentàriament estan obligats.

2. Periòdicament la Mesa de Les Corts disposarà la publicació de

les dades relatives a l'assistència dels diputats i diputades a les sessions

ja realitzades a què fa referència el punt anterior.

Article 19

Els diputats estan obligats a observar la cortesia deguda i a respectar

les normes establides en este reglament per al bon ordre i la

disciplina parlamentària, i a no divulgar les actuacions que, segons el

que hi ha disposat en este, puguentindreexcepcionalment el caràcter de

secretes.

Article 20

1. Les diputades i els diputats no podran invocar o fer ús de la condició

de parlamentaris per a l'exercici d'activitats mercantils, industrials

o professionals.

2. El diputat o la diputada que s'ocupe, directament, en l'àmbit

d'una activitat mercantil, industrial o professional, d'un afer que siga

declarat objecte de debat en una sessió de ple o comissió, haurà, prèviament,

de posar-ho de manifest a l'inici de la seua intervenció.

Article 21

1. Els diputats, per a adquirir-ne la condició, i també quan la perden

o en modifiquen les circumstàncies, estaran obligats a emplenar

les declaracions següents:

a) Declaració d'activitats.

b) Declaració dels béns patrimonials.

2. La declaració d'activitats inclourà qualsevol activitat que el

declarant excercisca i que, d'acord amb el que hi ha establert en la

legislació vigent, puga constituir causa d'incompatibilitat i, en general,

les que proporcionen o puguen proporcionar ingressos econòmics.

3. Les declaracions hauran de presentar-se inicialment per a l'adquisició

plena de la condició de diputat o diputada, i, així mateix, dins

dels trenta dies naturals següents a la pèrdua d'esta condició o de la

modificació de les circumstàncies, i s'emplenaran per separat i conforme

al model que aprove la Mesa de Les Corts.

4. Les declaracions sobre activitats i béns s'inscriuran en el Registre

d'Interessos, que es constituirà en Les Corts sota la dependència

directa del president o la presidenta i custòdia del lletrat major. El

contingut del registre tindrà caràcter públic, tret del que es referesca a

béns patrimonials.

També s'inscriuran en este registre les resolucions del Ple en matèria

d'incompatibilitats i altres dades sobre activitats dels diputats que

siguen trameses per la Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades

i no hi consten prèviament.

Article 22

1. Els diputats hauran d'observar en tot moment les normes sobre

incompatibilitats establides per l'ordenament vigent.

2. A l'efecte de l'examen sobre incompatibilitats, es remetrà des

del Registre d'Interessos a la Comissió d'Estatut dels diputats una

còpia de les declaracions d'activitats i de les seues modificacions a

què es referix l'article anterior.

3. La Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades elevarà al

Ple les propostes sobre la situació d'incompatibilitat de cada diputat

en el termini de vint dies següents, comptats a partir de l'assumpció

plena de la condició de diputat o diputada o de la comunicació que,

obligatòriament, haurà de realitzar de qualsevol alteració en la declaració

formulada a l'efecte d'incompatibilitats.

4. Declarada i notificada la incompatibilitat, el diputat afectat tindrà

vuit dies per a optar entre l'escó i el càrrec incompatible. Si no

exercita l'opció en este termini, s'entendrà que renuncia a l'escó.

TÍTOL III

De l'organització de Les Corts

CAPÍTOL I

Dels grups parlamentaris

Article 23

1. Els diputats, en nombre no inferior a tres, inclosos en les llistes

d'un mateix partit, agrupació o coalició electoral que hagueren comparegut

com a tals davant l'electorat en les últimes eleccions autonòmiques,

tindran dret a constituir grup parlamentari propi.

2. Per cada partit, agrupació o coalició electoral sols podrà constituir-

se un grup parlamentari.

3. Cap diputat o diputada no podrà formar part de més d'un grup

parlamentari, ni adscriure's a cap grup parlamentari diferent del constituït

pels diputats pertanyents a la formació electoral amb què va concórrer

a les eleccions.

4. No podran formar cap grup parlamentari propi els diputats pertanyents

a formacions polítiques que no s'hagen presentat com a tals

davant l'electorat o quan les formacions esmentades no hagen obtingut

acta de diputat en l'elecció corresponent.

5. El síndic o la síndica és el màxim representant del grup parlamentari.

Article 24

1. La constitució dels grups parlamentaris es farà dins dels vuit

dies hàbils següents a la sessió constitutiva de Les Corts, per mitjà

d'un escrit dirigit a la Mesa de Les Corts.

2. En l'escrit esmentat, que anirà signat per tots els diputats que,

d'acord amb el que hi ha establert en l'article 21, desitgen constituir

un grup parlamentari, haurà de constar la denominació d'este i els

noms de tots els seus membres. El grup parlamentari designarà, d'entre

ells i en el mateix escrit, el síndic i els portaveus adjunts que, eventualment,

poden substituir-lo.

3. Només pot haver-hi un síndic o síndica per cada grup parlamentari.

Els portaveus adjunts seran tres per a cada grup parlamentari

que compte amb més de 15 diputats o diputades; 2 per als que tinguen

menys de 15 i més de 3 i un portaveu adjunt per als que tinguen 3

diputats o diputades.

El Síndic o Síndica podrà ser substituït, temporalment, per malaltia

o incapacitat temporal o per la seua absència amb motiu d'un viatge

oficial.

4. Els diputats que adquirisquen la condició després de la sessió

constitutiva de Les Corts hauran d'incorporar-se, si escau, dins dels

vuit dies següents a esta adquisició, al grup parlamentari constituït pels

diputats pertanyents a la formació electoral amb què van concórrer a

les eleccions. Perquè la incorporació puga produir-se, haurà de constar

l'acceptació expressa del síndic del grup parlamentari corresponent.

CAPÍTOL II

Del Grup Mixt

Article 25

1. Els diputats pertanyents a qualsevol de les formacions electorals

que, havent obtingut representació, no hagen aconseguit el nombre

mínim de diputats per a constituir un grup parlamentari propi d'acord

amb el que hi ha establert en els articles precedents, quedaran integrats

en un Grup Mixt.

2. La presència en el Grup Mixt de diputats pertanyents a distintes

formacions electorals permetrà la constitució d'agrupacions, dins del

mateix grup, per aquells diputats pertanyents a una mateixa formació

electoral.

3. Quan un grup parlamentari es reduesca durant el transcurs de la

legislatura a un nombre inferior al mínim exigit per a la seua constitució,

el grup quedarà dissolt i els seus membres passaran automàticament

a formar part del Grup Mixt.

4. No podran formar part del Grup Mixt els diputats pertanyents a

formacions electorals que tinguen constituït grup parlamentari.

Article 26

1. Quan el Grup Mixt estiga integrat per més d'un diputat o diputada

exercirà com a representant-portaveu, cada mes, un dels seus diputats

de manera rotatòria per ordre alfabètic del primer cognom, llevat

d'acord unànime de tots els membres del Grup Mixt.

2. El Grup Mixt format pels diputats i diputades d'una candidatura

que, havent-se presentat a les eleccions, obté menys escons dels

exigits per a formar grup parlamentari, tindrà els mateixos drets com a

grup que la resta, inclús en el supòsit de vore reduït el seu nombre de

membres al llarg de la Legislatura.

3. Aquelles diputades o diputats pertanyents a formacions electorals

que es troben integrades en el Grup Mixt, que adquirisquen la

condició de diputat després de la constitució de Les Corts, hauran de

passar a formar part del grup esmentat i, si escau, de l'agrupació independent

corresponent.

CAPÍTOL III

Del diputat o la diputada no adscrit

Article 27

1. Els diputats que, conforme al que establixen els articles anteriors,

en el moment de la constitució de Les Corts, o a l'adquirir amb

posterioritat la dita condició, no quedaren integrats en el grup parlamentari

o, si és el cas, en el Grup Mixt, constituït pels diputats i diputades

electes pertanyents a la formació electoral amb què van concórrer

les eleccions, adquiriran la condició de diputat o diputada no adscrit.

2. Igualment, adquiriran la condició de diputat o diputada no adscrit

aquells que al llarg de la Legislatura causaren baixa per qualsevol

causa en el grup parlamentari, constituït pels diputats pertanyents a la

formació electoral en què van concórrer a les eleccions. Si la baixa

fóra per expulsió del grup parlamentari haurà d'acreditar-se davant de

la Mesa de Les Corts que la decisió va ser adoptada, almenys, per la

majoria absoluta dels membres del mateix.

3. No obstant, en qualsevol moment de la Legislatura, el diputat o

diputada no adscrit, podrà retornar al grup parlamentari constituït pels

diputats de la seua formació electoral prèvia acceptació expressa del

Síndic del mateix.

4. L'adquisició de la condició de diputat no adscrit produirà la

pèrdua del lloc que el diputat o diputada poguera ocupar en representació

del seu grup parlamentari, o Grup Mixt, en qualsevol òrgan de

Les Corts, així com el cessament automàtic dels càrrecs electius que

tinguera en els mateixos.

5. Els diputats o diputades no adscrits gaudiran únicament dels

drets reconeguts reglamentàriament als diputats individualment considerats

6. La Mesa, oïda la Junta de Síndics, decidirà el procediment per

a la intervenció en el Ple i en les Comissions dels diputats no adscrits,

així com sobre la seua pertinença a estes, respectant en tot cas el que

preveu el present reglament. Correspon així mateix a la Mesa, oïda la

Junta de Síndics, resoldre totes les qüestions que pogueren plantejar-se

en relació amb la situació i possibilitats d'actuació de les diputades o

diputats no adscrits.

CAPÍTOL IV

Dels espais físics i mitjans materials i economics

per al desenrotllament de les funcions respectives

Article 28

1. Les Corts, per acord de la Mesa i la Junta de Síndics, posaran a

disposició dels grups parlamentaris els espais físics i mitjans humans

i materials suficients perquè puguen complir la funció parlamentària,

i se'ls assignarà, a càrrec dels pressuposts, una subvenció fixa, idèntica

per a tots, suficient per a cobrir les necessitats de funcionament, i

una altra variable en funció del nombre de diputats de cada un d'ells.

Les quanties es fixaran per la Mesa de la cambra, oïda la Comissió

de Govern Interior, dins dels límits de la consignació pressupostària

corresponent.

Els síndics dels grups parlamentaris rebran una assignació econòmica

fixada per la Mesa, oïda la Comissió de Govern Interior, com a

representants dels seus grups parlamentaris, com també els portaveus

adjunts dels grups parlamentaris a què fa referència l'article 24.3 d'este

reglament.

2. En el cas del Grup Mixt, la Mesa, oïda la Comissió de Govern

Interior, podrà disposar que la subvenció fixa siga proporcional al

nombre de diputats que l'integren, com també els espais físics i mitjans

materials.

3. Els grups parlamentaris i el Grup Mixt portaran una comptabilitat

específica de les subvencions a què es referixen els apartats 1 i 2,

respectivament, que posaran a disposició de la Mesa de Les Corts quan

hi siguen requerits i, en tot cas, en finalitzar el període de sessions.

Article 29

La Mesa de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics, podrà

assignar als diputats no adscrits els mitjans materials que considere

adequats per al compliment de les seues funcions.

Les Corts podran sol·licitar a altres administracions públiques, personal

en situació de servicis especials per als distints grups parlamentaris.

Els diputats no adscrits tindran exclusivament dret a les percepcions

econòmiques que s'establixen en l'article 13 d'este reglament

per als diputats individualment considerats.

CAPÍTOL V

Del president o presidenta i de la Mesa

Secció primera

De les funcions de la Mesa i dels seus membres

Article 30

1. La Mesa és l'òrgan rector de la cambra i ostenta la representació

en els actes a què assistisca.

2. La Mesa estarà composta pel president o presidenta de Les

Corts, dos vicepresidents o vicepresidentes i dos secretaris o secretàries.

Es considerarà constituïda vàlidament quan estiguen presents,

almenys, tres dels seus membres.

3. El president o presidenta dirigix i coordina l'acció de la Mesa.

Article 31

1. El president o presidenta de Les Corts exercix la representació

de la cambra, assegura la bona marxa dels treballs, dirigix els debats,

en manté l'ordre i ordena els pagaments, sense perjuí de les delegacions

que puga conferir.

2. Correspon a la presidenta o president complir i fer complir el

reglament, interpretar-lo en els casos de dubte i suplir-lo en els d'omissió.

Quan en l'exercici d'esta funció supletòria s'haguera de dictar una

resolució de caràcter general, haurà de produir-se el parer favorable de

la Mesa i de la Junta de Síndics.

3. El president exercirà així mateix totes les altres funcions que li

conferix l'Estatut d'Autonomia i este reglament.

Article 32

Els vicepresidents substituïxen el president o presidenta, per orde,

exercint les seues funcions en cas de vacant, absència o impossibilitat.

Desenrotllen, a més, qualssevol altres funcions que els encomane el

president o presidenta o la Mesa.

Article 33

Els secretaris supervisen i autoritzen, amb el vistiplau del president

o presidenta, les actes de les sessions plenàries, de la Mesa i de la

Junta de Síndics, com també les certificacions que hagen de lliurar-se;

ajuden el president en les sessions per tal d'assegurar l'ordre en els

debats i la correcció en les votacions; col·laboren en el normal desenrotllament

dels treballs de la cambra quan ho dispose el president;

exercixen a més qualsevol altra funció encomanada per la presidenta

o pel president.

Article 34

1. Corresponen a la Mesa les funcions següents:

Primer: Adoptar les decisions i les mesures necessàries per a l'organització

del treball i el règim de govern interiors de la cambra, com

també elaborar i aprovar els Estatuts de Govern Interior de Les Corts.

Segon: Elaborar i aprovar, d'acord amb la Comissió de Govern

Interior, el projecte de pressupost de Les Corts per a la tramesa al Consell.

Tercer: Dirigir l'execució del pressupost de Les Corts, presentar

al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions i retre'n

compte, prèviament, a la Comissió de Govern Interior.

Quart: Aprovar la composició de les plantilles del personal de Les

Corts i les normes que hi regulen l'accés.

Cinquè: Ordenar les despeses de la cambra.

Sisè: Qualificar, d'acord amb el reglament, els escrits i els documents

d'índole parlamentària, com també declarar-ne l'admissibilitat

o inadmissibilitat.

Setè: Decidir la tramitació de tots els escrits i documents d'índole

parlamentària, d'acord amb les normes establides en este reglament.

Vuitè: Programar les línies generals d'actuació de la cambra, fixar

un calendari d'activitats del Ple i de les comissions per a cada període

de sessions i coordinar els treballs dels diferents òrgans, tot això

d'acord amb la Junta de Síndics.

Novè: Assignar els escons dels diferents grups en el Saló de Plens,

oïda la Junta de Síndics.

Desè: Qualssevol altres que li encomane el present reglament i

aquelles altres que no estiguen atribuïdes a un òrgan específic.

2. Si un diputat o diputada, o un grup parlamentari, discrepa de la

decisió presa per la Mesa en l'exercici de les funcions referides en el

punt sext i Punt sèptim de l'apartat anterior, podrà sol·licitar la reposició.

La Mesa decidirà finalment, oïda la Junta de Síndics, mitjançant

resolució motivada en la que s'esposen els fonaments jurídics de la

seua decisió, existint un termini de cinc dies per a presentar el recurs

de reposició, així com altres cinc dies, comptats des de la interposició

del recurs, perquè la Mesa resolga.

Article 35

La Mesa es reunirà per mitjà de convocatòria del presidente o presidenta,

a iniciativa de la mateixa, per decisió del seu president, a instàncies

de la Junta de Síndics o quan així ho sol·liciten la majoria dels

seus membres. Estarà assessorada pel lletrat major, qui redactarà l'acta

de les sessions i cuidarà, sota la direcció del president o presidenta, de

l'execució dels acords d'acord amb la legislació vigent.

Secció segona

De l'elecció dels membres de la Mesa de Les Corts

Article 36

1. Les votacions per a l'elecció dels membres de la Mesa de Les

Corts es faran amb paperetes que els diputats lliuraran al president o

presidenta de la Mesa d'Edat perquè les diposite en una urna preparada

per a això.

2. Les votacions per a triar el president o la presidenta i per elegir

els vicepresidents i els secretaris es faran successivament.

3. Després de cada votació, se'n farà l'escrutini. El president o

presidenta de la Mesa d'Edat llegirà en alta veu les paperetes i les lliurarà

a un secretari perquè les comprove.

4. L'altre secretari prendrà nota dels resultats de la votació i de tots

els incidents que s'hi esdevinguen.

Article 37

1. Per a l'elecció de president o presidenta, cada diputat o diputada

podrà escriure un sol nom en la papereta, i resultarà elegit qui obtinga

la majoria absoluta. Si no n'hi haguera, es repetirà la votació entre els

dos diputats que s'hagen acostat més a la majoria, i resultarà elegit el

que obtinga més vots. En cas d'empat es repetirà l'elecció, i si l'empat

persistix després de quatre votacions, es considerarà elegit el candidat

o candidata que forme part de la llista més votada en les eleccions.

2. Per a l'elecció de les dos vicepresidentes o vicepresidents, cada

diputat podrà escriure un sol nom en la papereta, i resultaran triats els

que, per ordre correlatiu, obtinguen el major nombre de vots.

3. De la mateixa manera seran elegits els dos secretaris o secretàries.

4. Si en alguna votació hi ha empat, es resoldrà segons el que disposa

l'apartat 1 d'este article.

Article 38

1. Els membres de la Mesa cessaran com a tals per una de les causes

següents:

a) Pèrdua de la condició de diputat o diputada per qualsevol dels

motius establerts en l'article nou d'este reglament.

b) Renúncia expressa a la condició de membre de la Mesa.

c) Deixar de pertànyer al seu grup parlamentari per qualsevol

causa.

2. Es procedirà a una nova elecció dels membres de la Mesa en els

casos següents:

a) Si com a conseqüència de la resolució ferma d'un contencióselectoral,

pendent a l'hora de la sessió constitutiva, o per les decisions

de Les Corts sobre incompatibilitats, ho sol·licitara la majoria absoluta

dels membres de la Cambra.

b) Quan la sentència recaiguda en els recursos contenciosos electorals

pendents en el moment de la sessió constitutiva o per les decisions

de Les Corts sobre incompatibilitats suposaren canvi en la titularitat de

més del deu per cent dels escons de la cambra.

3. En els casos assenyalats en els apartats 1. a, 2. a i 2. b, l'elecció

del membre o dels membres de la Mesa es produirà després que hagen

pres possessió els nous diputats.

4. Les vacants que hi haja en la Mesa durant la legislatura es cobriran

per elecció del Ple en la forma establerta en els articles anteriors,

adaptats en les previsions a la realitat de les vacants que calga cobrir.

CAPÍTOL VI

De la Junta de Síndics

Article 39

1. Els síndics dels grups parlamentaris constituïxen la Junta de

Síndics, que es reunirà sota la presidència del president o presidenta

de Les Corts. Este la convocarà a iniciativa pròpia, a petició d'un

grup parlamentari o de la desena part dels membres de la cambra. La

Junta de Síndics es reunirà, almenys, quinzenalment durant els períodes

ordinaris de sessions.

2. De les convocatòries de la Junta de Síndics es retrà compte

al Consell perquè hi envie, si ho estima oportú, un representant que

n'haurà de ser membre, i que podrà estar acompanyat, si escau, per la

persona que l'assistisca.

3. Hauran d'assistir a les reunions de la Junta, almenys, a més del

president o presidenta, un vicepresident, un secretari de la cambra i el

lletrat major o, si hi manca, un lletrat de la cambra.

Els síndics o els portaveus adjunts podran estar acompanyats per

un membre del seu grup parlamentari.

4. Les decisions de la Junta de Síndics s'adoptaran sempre segons

el criteri de vot ponderat.

CAPÍTOL VII

De les comissions

Secció primera

Normes generals

Article 40

1. Les comissions, excepte si es preceptua d'una altra manera, les

formaran els membres que designen els grups parlamentaris i, si escau,

el Grup Mixt en el nombre que, respecte a cada un, indique la Mesa

de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, i en proporció a la importància

numèrica d'aquells a la cambra. Tots els grups parlamentaris tenen

dret a tindre, com a mínim, un representant en cada comissió.

2. Els grups parlamentaris poden substituir un o uns quants dels

seus membres adscrits a una comissió, per un o altres del mateix grup,

amb la comunicació prèvia per escrit al president o presidenta de Les

Corts. Si la substitució fóra sols per a un assumpte, un debat o una

sessió, la comunicació serà verbalment o per escrit al president o presidenta

de la comissió, i si s'hi indicara que té el caràcter merament

eventual, el president admetrà com a membre de la comissió, indistintament,

el substitut o el substituït.

3. Igualment, els grups parlamentaris poden substituir un o diversos

membres adscrits a una comissió, a l'efecte de la tramitació d'un

projecte o una proposició de llei, i en este cas haurà de comunicar-se

mitjançant escrit dirigit al president o presidenta de Les Corts.

4. Els membres del Consell podran assistir amb veu a les comissions,

però sols podran votar en aquelles de què en formen part.

Article 41

1. Les comissions, amb les excepcions que s'establixen en este

reglament, elegeixen, entre els membres d'estes, una Mesa, composta

per un president o presidenta, un vicepresident i un secretari.

2. Per a l'elecció del president, cada diputat o diputada escriurà

un sol nom en la papereta, i resultarà elegit qui obtinga el vot de la

majoria absoluta dels membres de la comissió. Si ningú no obtinguera

en la primera votació la susdita majoria, es repetirà l'elecció entre els

dos que hagen assolit els majors resultats i quedarà elegit qui obtinga

més vots.

3. El vicepresident o vicepresidenta i el secretari o secretària s'elegiran

simultàniament. Cada diputat escriurà un sol nom en la papereta,

i resultaran elegits, respectivament, vicepresident o vicepresidenta

i secretari o secretària, els qui per ordre correlatiu obtinguen el major

nombre de vots.

4. En cas d'empat, en qualsevol d'estes votacions, sense perjuí

del que hi ha establert en l'apartat 2 a l'efecte de la majoria absoluta,

es resoldrà a favor del candidat que pertanya a la llista electoral més

votada.

5. En absència del secretari, n'exercirà les funcions un membre

de la comissió pertanyent al mateix grup parlamentari o, si escau, qui

acorde la comissió entre els seus membres.

Article 42

1. Les comissions seran convocades pel seu president o presidenta

per acord de la Mesa i d'acord amb el president o presidenta de Les

Corts. L'acord podrà adoptar-se per iniciativa pròpia de la Mesa de la

comissió o del seu president, a petició d'un grup parlamentari o d'una

desena part dels membres de la comissió.

2. El president o presidenta de Les Corts podrà convocar, i també

presidir, qualsevol comissió, encara que sols tindrà vot en aquelles de

què en forme part.

3. Les comissions es consideraran vàlidament constituïdes en sessió

plenària quan hi siguen presents, almenys, la meitat més un dels

membres.

Article 43

1. Les comissions coneixeran els projectes, les proposicions o els

assumptes que els encomane, d'acord a la seua competència respectiva,

la Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics.

2. La Mesa de Les Corts, per iniciativa pròpia o a petició d'una

comissió, podrà acordar que, sobre una qüestió, s'informe prèviament

una o altres comissions.

3. Les comissions hauran de concloure la tramitació de qualsevol

assumpte en un termini màxim de dos mesos, excepte en aquells casos

en què este reglament o el Ple de Les Corts determine un termini distint

o la Mesa de la cambra o el Ple mateix, ateses les circumstàncies

excepcionals que hi puguen concórrer, acorde ampliar-lo o reduir-lo.

4. Les comissions no podran reunir-se al mateix temps que es reunix

el Ple de Les Corts.

Article 44

1. Les comissions, mitjançant el president o presidenta de Les

Corts, podran:

Primer: Demanar la informació i la documentació que necessite

al Consell, al servicis de la cambra mateixa i a qualsevol autoritat

de La Generalitat. Les autoritats requerides, en un termini no superior

als trenta dies, facilitaran allò que se'ls haguera sol·licitat, o bé manifestaran

al president o presidenta de Les Corts, de forma motivada, la

impossibilitat de complir el termini i, com a conseqüència d'això, sollicitar

una ampliació o, si escau, els impediments legals que impossibiliten

atendre la petició.

Segon: Requerir la presència davant d'elles dels membres del Consell,

als càrrecs de l'administració de La Generalitat, com també de

les autoritats i els funcionaris públics competents per raó de la matèria

objecte del debat, perquè informen sobre els aspectes sobre els quals

foren consultats.

Tercer: Sol·licitar la presència d'altres persones amb la mateixa

finalitat.

2. Si els funcionaris o les autoritats competents no comparegueren

ni justificaren la seua incompareixença en el termini i la forma establerts

per la comissió, o hom no responguera a la petició de la informació

requerida en el període indicat en l'apartat anterior, el president

o presidenta de Les Corts ho comunicarà a l'autoritat o al funcionari

superior corresponent, per si escau exigir-los alguna responsabilitat.

3. Així mateix, podran sol·licitar tant a l'administració de l'Estat

com a l'administració local informació i documentació sobre matèries

d'interès per a la Comunitat Valenciana.

Secció segona

De les comissions permanents

Article 45

1. Són comissions permanents legislatives:

1.ª Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de La

Generalitat.

2.ª Governació i Administració Local.

3.ª Educació i Cultura.

4.ª Economia, Pressupostos i Hisenda.

5.ª Indústria, Comerç i Turisme.

6.ª Agricultura, Ramaderia i Pesca.

7.ª Obres Públiques i Transports.

8.ª Política Social i Ocupació.

9.ª Sanitat i Consum.

10.ª Medi Ambient.

11.ª Desenrotllament de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat

Valenciana.

Les comissions permanents legislatives hauran de reunir-se,

almenys una volta al mes per a substanciar les iniciatives parlamentaries

incloses en l'ordre del dia. En el seu defecte es reuniran perquè

els grups parlamentaris pugen manifestar el seu criteri respecte de les

propostes que faça la presidencia d'acord amb la Mesa.

2. Són comissions permanents, no legislatives, aquelles que hagen

de constituir-se per disposició legal i les següents:

1.ª Reglament.

2.ª Estatut dels Diputats i les Diputades.

3.ª Peticions.

4.ª Govern Interior.

5.ª Política Lingüística

6.ª Dona i Polítiques d'Igualtat

7.ª Afers Europeus

8.ª Drets Humans i Tercer Món.

9.ª Noves tecnologíes i societats dels coneixement.

10.ª Seguretat Nuclear

3. La Mesa de Les Corts haurà de constituir les comissions permanents

a què es referixen els apartats 1 i 2 dins dels quinze dies següents

a la sessió constitutiva de Les Corts Valencianes.

Article 46

La Comissió de Reglament la formaran el president o presidenta

de Les Corts, que la presidirà, la resta de membres de la Mesa i els

diputats que designen els grups parlamentaris i, si és el cas, el grup

mixt, d'acord amb el que disposa l'article 40 d'este reglament.

Article 47

1. La Comissió d'Estatut dels Diputats i les Diputades la compondran

la Mesa de Les Corts més un diputat o diputada en representació

de cada grup parlamentari i, si escau, el Grup Mixt. Adoptarà les decisions

pel sistema de vot ponderat.

2. La comissió actuarà com a òrgan preparatori de les resolucions

del Ple quan este, d'acord amb el reglament, haja de pronunciar-se

sobre assumptes que afecten l'Estatut dels Diputats i les Diputades,

tret del cas que la proposta corresponga al president o presidenta o a la

Mesa de Les Corts.

3. La comissió elevarà al Ple, degudament articulades i motivades,

les propostes que s'hi hagueren formulat.

Article 48

1. La Comissió de Peticions la formaran la Mesa de Les Corts més

un diputat o diputada en representació de cada grup parlamentari i, si

escau, del Grup Mixt. Adoptarà les decisions pel sistema de vot ponderat.

2. La comissió examinarà cada petició individual o col·lectiva que

reben Les Corts i n'acordarà la tramesa, quan escaiga, mitjançant la

cambra, a l'òrgan competent. En qualsevol cas, hom n'acusarà recepció

i comunicarà al peticionari l'acord adoptat.

3. La comissió tindrà com a funció específica les relacions amb

el Síndic de Greuges, com també l'aprovació i la modificació del seu

reglament.

Article 49

1. La Comissió de Govern Interior la compondran la Mesa de Les

Corts més el síndic de cada grup parlamentari. Adoptarà les decisions

pel sistema de vot ponderat.

2. Hi corresponen les funcions següents:

1.a Aprovar, d'acord amb la Mesa, el projecte de pressupost de Les

Corts per a la remissió al Consell.

2.a Conèixer l'execució del pressupost i les modificacions, com

també, amb caràcter previ, les variacions patrimonials de Les Corts

Valencianes.

3.a Conèixer les modificacions dels Estatuts de Govern i Règim

Interior i de les normes d'accés a les plantilles, amb caràcter previ a

l'aprovació per part de la Mesa.

4.a Qualsevol altra que hi encomane este reglament o la Mesa de

Les Corts.

Article 50

1. Les comissions permanents no legislatives de Política Lingüística;

Dona i Polítiques d'Igualtat; Afers Europeus; Drets Humans i Tercer

Mon; Noves Tecnologies i Societat del Coneixement, i Seguretat

Nuclear, en quant a la seua formació i funcionament estaran al que

disposa l'article 40 d'este reglament.

2. La Comissió de Política Lingüística, a més de la potestat que

els articles 43 i 44 d'este reglament atribuïxen a les comissions, rebrà

anualment la memòria de la presidència de l'Acadèmia Valenciana de

la Llengua amb relació a l'article 19 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre.

3. Sense perjuí del que hi ha establert en l'apartat 1 d'este article,

les iniciatives parlamentàries de caràcter no legislatiu que afecten

qüestions de drets humans o altres temes que entren en l'àmbit competencial

de la Comissió Permanent no Legislativa de Drets Humans,

Cooperació i Solidaritat amb el Tercer Món, que es presenten subscrites

per tots els grups parlamentaris i, que de forma expressa, en

sol·liciten el tràmit a l'empar d'este article, seran de tramitació immediata.

La Mesa de Les Corts haurà de decidir sobre l'admissibilitat i,

si escau, trametre-la directament a esta comissió i convocar alhora,

d'acord amb la presidència d'esta, la reunió perquè es puga substanciar.

Quan les iniciatives presentades per esta via foren les que permeten

la presentació d'esmenes, s'entendrà que tots els grups parlamentaris

renuncien a este dret i es procedirà al debat sense perjuí de la posterior

publicació en el DOC.

Article 51

1. El Ple de Les Corts, a proposta de la Mesa, oïda la Junta de

Síndics, a iniciativa d'un grup parlamentari o de la desena part dels

membres de la cambra, podrà acordar la creació d'altres comissions,

no legislatives, que tinguen caràcter permanent durant la legislatura en

què s'adopte l'acord.

2. L'acord de creació fixarà el criteri de distribució de competències

entre la comissió creada i les que, si escau, pogueren resultar afectades.

3. Pel mateix procediment indicat en l'apartat 1, podrà acordar-se

la dissolució de les comissions a què este article es referix.

Secció tercera

De les comissions no permanents

Article 52

1. Són comissions no permanents les que es creen eventualment

amb un fi concret; s'extingixen a la fi del treball encomanat i, en qualsevol

cas, en concloure la legislatura.

2. Les comissions no permanents podran ser d'investigació o especials

per a l'estudi d'un assumpte concret.

Article 53

1. El Ple de Les Corts, a proposta del Consell, de la Mesa, d'un

grup parlamentari o de la desena part dels membres de la cambra,

podrà acordar la creació d'una comissió d'investigació sobre qualsevol

assumpte d'interès públic per a la Comunitat Valenciana. Hom n'establirà,

en l'acord de creació, el termini d'acabament dels treballs.

Una vegada publicat l'escrit, que ho serà en el termini màxim de

deu dies, mitjançant el qual es proposa la creació de la comissió d'investigació,

la proposta s'inclourà en l'ordre del dia del Ple següent o,

com a màxim, el segon Ple següent.

2. Les comissions d'investigació elaboraran un pla de treball,

podran nomenar ponències al seu si i requerir la presència, d'acord

amb la normativa aplicable i mitjançant el president o presidenta de

Les Corts, de qualsevol persona perquè hi siga oïda. Els aspectes sobre

els quals haja d'informar la persona requerida, se li hauran de comunicar

amb una antelació mínima de tres dies.

3. El president o presidenta de Les Corts, oïda la comissió, podrà,

si escau, dictar les normes de procediment oportunes, d'acord amb la

legislació vigent.

4. Les conclusions d'estes comissions hauran de plasmar-se en un

dictamen que serà discutit en el Ple de la cambra següent a la seua

aprovació. El president o presidenta de Les Corts, oïda la Junta de Síndics,

està facultat per a ordenar el debat, concedir la paraula i fixar els

temps de les intervencions.

5. Les conclusions aprovades pel Ple de la cambra seran publicades

en el Bolletí Oficial de Les Corts, sense perjuí que la Mesa de la

cambra les trameta al Ministeri Fiscal per a l'exercici, quan escaiga,

de les accions oportunes.

6. A petició del grup parlamentari proponent es publicaran en el

Bolletí Oficial de Les Corts els vots particulars rebutjats.

Article 54

1. El Ple de Les Corts podrà acordar la creació de comissions especials

per a l'estudi d'un assumpte concret, a proposta de la Mesa de la

cambra d'acord amb la Junta de Síndics.

2. La proposta de la Mesa podrà realitzar-se per iniciativa pròpia

o a instància d'un grup parlamentari o de la desena part dels diputats i

haurà de contindre la composició de la comissió, que podrà estar formada

com a màxim pel nombre de diputats que s'haja establert per a

les comissions permanents o bé per un representant de cada grup parlamentari.

En este supòsit adoptarà els acords mitjançant vot ponderat.

Així mateix, contindrà les regles d'organització i funcionament i el

termini en què haurà d'acabar el treball de la comissió.

3. La comissió podrà acordar-hi la incorporació, a l'efecte d'assessorament,

d'especialistes en la matèria objecte d'estudi.

4. La comissió, mitjançant el nomenament d'una ponència, elaborarà

un dictamen que, una vegada aprovat, remetrà a la Mesa de Les

Corts perquè una vegada publicat en el Bolletí Oficial de Les Corts,

que ho serà en el termini màxim de set dies, siga inclòs en l'ordre del

dia del primer Ple que tinga lloc per al seu debat i votació. El procediment,

sense perjuí de les facultats que este reglament concedix al president

o presidenta, donarà lloc a un torn a favor i un altre en contra,

com també de fixació de posició als grups que no hagen pogut intervindre

en els torns anteriors.

CAPÍTOL VIII

Del Ple

Article 55

1. El Ple és l'òrgan suprem de Les Corts. El podrà convocar el president

o presidenta, d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia

i a sol·licitud, almenys, d'un grup parlamentari o d'una cinquena

part dels diputats de la cambra.

2. Igualment, el president o presidenta de Les Corts convocarà

el Ple quan existisca acord en este sentit de la Diputació Permanent,

adoptat per la majoria absoluta dels seus membres.

Article 56

1. Els diputats s'asseuran a la Sala de Sessions segons la seua adscripció

a grups parlamentaris i ocuparan sempre el mateix escó.

2. Hi haurà a la Sala de Sessions un banc especial, a la primera fila

de l'hemicicle, destinat als membres del Consell.

3. Sols tindran accés a la Sala de Sessions, a més a més de les persones

indicades, els funcionaris en l'exercici del seu càrrec i els qui el

president o presidenta autoritze expressament.

CAPÍTOL IX

De la Diputació Permanent

Article 57

1. La Diputació Permanent la compondran un nombre de díhuit

membres, més el president o presidenta de Les Corts, que la presidirà,

i els altres membres de la Mesa de Les Corts.

2. Els díhuit diputats els designaran els grups parlamentaris i, si

escau, el Grup Mixt en proporció a la seua importància numèrica i

observant el procediment previst en l'article 40 d'este reglament per a

la formació de les comissions.

3. Cada grup parlamentari designarà el nombre de diputats titulars

que hi corresponguen i altres tants en concepte de suplents.

4. La Diputació Permanent la podrà convocar el president o presidenta

d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia, a petició

d'un grup parlamentari o d'una cinquena part dels membres d'aquella.

5. Serà aplicable a les sessions de la Diputació Permanent i al seu

funcionament allò que s'establix per al Ple en este reglament.

Article 58

1. Quan Les Corts no estiguen reunides, per vacances parlamentàries,

quan haja expirat el mandat parlamentari o el president o presidenta

de La Generalitat haja fet us de la potestat de dissolució que

li conferix l'article 28.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat

Valenciana i fins que es constituïsquen les noves Corts, la Diputació

Permanent vetlarà pels poders de la Cambra. Especialment:

Primer: Coneixerà de la delegació temporal de les funcions executives

pròpies del President de La Generalitat en un dels consellers.

Segon: Coneixerà tot el que fa referència a la inviolabilitat i la

immunitat parlamentària.

Tercer: Convocarà Les Corts, si escau, per acord de la majoria

absoluta dels membres de la Diputació Permanent.

Quart: Podrà autoritzar pressupostos extraordinaris, suplements de

crèdits i crèdits extraordinaris, a petició del Consell, per raó d'urgència

i necessitat justificada, sempre que així ho acorde la majoria absoluta

dels membres.

Cinquè: Podrà també autoritzar ampliacions o transferències de

crèdits, quan ho exigesquen la conservació de l'ordre, una calamitat

pública o una necessitat financera urgent d'una altra natura sempre que

hi haja l'acord de la majoria absoluta dels membres.

Sisè: Assumir totes les facultats que amb relació als decrets llei i

decrets legislatius atribuïx la legislació vigent al Ple de Les Corts, en

els supòsits de dissolució anticipada de la cambra, expiració del seu

mandat o vacances parlamentàries.

2. La Diputació Permanent ha d'acomplir qualsevol altra funció

que hi encomane el Reglament de Les Corts.

Article 59

1.En qualsevol cas, la Diputació Permanent retrà compte al Ple de

Les Corts, al començament del període de sessions, dels assumptes

tractats i de les decisions adoptades en la primera sessió ordinària.

2. Igualment, després de la realització de les eleccions a Les Corts

i una vegada constituïdes, la Diputació Permanent retrà compte al Ple,

dels assumptes tractats i de les decisions adoptades.

TÍTOL IV

Del funcionament de Les Corts

CAPÍTOL I

De les sessions

Article 60

1. Les Corts es reuniran en sessions ordinàries i extraordinàries.

2. Els períodes ordinaris, d'acord amb el que determina l'article

25.3 de l'Estatut d'Autonomia, seran dos per any i duraran com

a mínim huit mesos. El primer s'iniciarà en setembre i el segon en

febrer.

3. La convocatòria de les sessions ordinàries i l'ordenació temporal

de cada període de sessions l'acordarà la Mesa, d'acord amb la

Junta de Síndics.

4. Tindran la consideració de sessions extraordinàries les que se

celebren fora del període ordinari de sessions convocades per la Presidència,

d'acord amb la Junta de Síndics, a iniciativa pròpia, a proposta

del Consell o de la Diputació Permanent, a petició d'una quinta

part dels diputats de la Cambra o d'un grup parlamentari. En la petició

haurà de figurar l'ordre del dia que es proposa per a la sessió extraordinària,

no podent-se alçar la sessió fins que s'haja esgotat el mateix.

5. La convocatòria i la fixació de l'ordre del dia de les sessions

extraordinàries, tant de les comissions com del Ple, es farà d'acord

amb el que preveu este reglament per a les sessions ordinàries.

Article 61

1. Les sessions del Ple, per regla general, tindran lloc en dies compresos

entre el dimarts i el divendres, ambdós inclosos, de cada setmana.

2. Podran, tanmateix, tindre lloc en dies diferents als indicats:

Primer: Per acord pres en Ple, a iniciativa del president o presidenta,

d'un grup parlamentari o d'una cinquena part dels membres de la

cambra.

Segon: Per acord de la Mesa de Les Corts amb el parer favorable

de la Junta de Síndics.

3. Les comissions se celebraran en dies compresos entre el dilluns

i el divendres, ambdós inclosos, de cada setmana.

Article 62

Les sessions del Ple seran públiques, amb les excepcions següents:

1. Quan s'hi tracten qüestions concernents al decòrum de la cambra

o dels seus membres o de la suspensió d'un diputat o diputada.

2. Quan s'hi debaten propostes, dictàmens, informacions o conclusions

elaborades al si de la Comissió de l'Estatut dels Diputats i les

Diputades o en la Comissió de Govern Interior.

3. Quan ho acorde el Ple per majoria absoluta dels membres, a iniciativa

de la Mesa de Les Corts, del Consell, d'un grup parlamentari o

de la desena part dels membres de la cambra. Plantejada la sol·licitud

de sessió secreta, se sotmetrà a votació sense debat i la sessió continuarà

amb el caràcter que s'hi haja acordat.

Article 63

1. Les sessions de les comissions seran públiques. Podran assistirhi

els representants degudament acreditats dels mitjans de comunicació

social, llevat quan aquelles tinguen caràcter secret.

2. Les sessions de les comissions seran secretes quan ho acorde

la majoria absoluta dels membres, a iniciativa de la Mesa respectiva,

del Consell, d'un grup parlamentari o de la cinquena part dels seus

components.

3. Seran secretes en qualsevol cas les sessions i els treballs de les

comissions de l'Estatut dels Diputats i les Diputades i de Govern Interior.

Article 64

1. De les sessions del Ple i de les comissions s'alçarà acta que

contindrà una relació succinta de les matèries debatudes, les persones

intervinents, les incidències esdevingudes i els acords adoptats.

2. Les actes del Ple les signarà un dels secretaris, amb el vistiplau

del president o presidenta, i romandran a disposició dels diputats. En

el cas que no hi haja reclamació sobre el contingut dins dels deu dies

següents a la sessió, s'entendrà aprovada; en cas contrari, se sotmetrà

a la decisió de l'òrgan corresponent en la sessió següent.

3. Les actes de les comissions les signarà el secretari, amb el vistiplau

del president o presidenta, i romandran a disposició dels membres

de la comissió respectiva per a ser aprovada en la sessió següent.

4. De les sessions secretes del Ple o de comissió s'alçarà acta,

l'exemplar únic de la qual el custodiarà el presiden o presidenta. Este

exemplar el podran consultar els diputats respectius, amb l'acord previ

de la Mesa corresponent.

CAPÍTOL II

De l'ordre del dia

Article 65

1. L'ordre del dia del Ple el fixarà el president o presidenta, oïda la

Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, i tenint en compte el calendari

parlamentari aprovat per la Junta de Síndics, a proposta de la Mesa.

2. L'ordre del dia de les comissions el fixarà la Mesa respectiva,

d'acord amb el president o presidenta de Les Corts i de conformitat

amb el calendari parlamentari.

3. El Consell podrà demanar que en una sessió concreta s'incloga

un assumpte amb caràcter prioritari, sempre que este haja complert els

tràmits reglamentaris que facen que estiga en condicions de ser inclòs

en l'ordre del dia.

4. A iniciativa d'un grup parlamentari o del Consell, la Junta de

Síndics podrà acordar, per unanimitat, la inclusió en l'ordre del dia

d'un assumpte determinat, per raons d'urgència, encara que no haguera

complert encara els tràmits reglamentaris.

5. Els grups parlamentaris, quan en l'ordre del dia del Ple vagen

a incloure's iniciatives parlamentàries de què són autors, tindran la

potestat de, en el moment de l'aprovació per la Junta de Síndics, substituir-

les per unes altres pròpies del mateix tipus que també estiguen

en disposició de ser incloses.

6. Les iniciatives legislatives tindran prioritat en la tramitació i la

inclusió en l'ordre del dia sobre la resta d'assumptes que estiguen en

disposició de ser inclosos.

Article 66

1. L'ordre del dia del Ple es pot alterar per acord d'este, a proposta

de la Presidència, oïda la Mesa i d'acord amb la Junta de Síndics, per

iniciativa pròpia, a petició del Consell o a petició d'un grup parlamentari

o d'una desena part dels diputats de la cambra.

2. L'ordre del dia d'una comissió es pot alterar per acord d'esta,

a proposta del seu president o presidenta o a petició d'un grup parlamentari

o d'una cinquena part dels diputats membres.

3. En un cas o altre, quan es tracte d'incloure un assumpte, este

haurà d'haver complert els tràmits reglamentaris que hi permeten estar

en condicions d'incloure'l, tret d'aquells casos en què este reglament

determine el contrari.

CAPÍTOL III

Dels debats

Article 67

Els debats no podran començar, tret dels casos en què així ho

determine este reglament o excepte quan ho acorde la Mesa de Les

Corts o de la comissió, degudament justificat, sense la distribució prèvia,

almenys amb quaranta-vuit hores d'antelació, de l'informe, el dictamen

o la documentació que hi haurà de servir de base.

En el cas de l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la

comptabilitat general de La Generalitat i en el cas de l'informe de la

Sindicatura de Greuges, este període és, com a mínim, de deu dies.

Article 68

1. Cap diputat o diputada podrà fer ús de la paraula sense sollicitar-

la i obtindre l'autorització de la Presidència. Si un diputat o

diputada que ha promogut una iniciativa és cridat per la Presidència

per a defensar-la i no es troba present, s'entendrà que ha renunciat a

fer ús de la paraula i, per tant, decaurà la iniciativa, excepte que el

grup parlamentari al que està adscrit, o algun diputat o diputada del

mateix, demanara la paraula per sol·licitar que passe a votació o que

s'ajorne.

2. Els discursos es pronunciaran personalment i en veu alta. L'orador

podrà fer ús de la paraula des de la tribuna o des de l'escó.

3. Cap diputat o diputada no serà interromput quan parle, excepte

per part del president o presidenta quan haja de dir-li que el seu temps

s'ha acabat, per fer-lo tornar a la qüestió o a l'ordre, per retirar-li la

paraula o per cridar a l'ordre la cambra o algun dels seus diputats, o el

públic, o al Consell.

4. Els diputats que hagen demanat la paraula en un mateix sentit,

podran cedir-se-la entre ells. Qualsevol diputat o diputada amb dret a

intervindre en un cas concret, podrà ser substituït per un altre diputat

o diputada del mateix grup parlamentari, prèvia comunicació al president.

5. Els membres del Consell podran intervindre, fent ús de la paraula,

sempre que ho sol·liciten i en qualsevol moment del debat, sense

perjuí de les facultats que, per a l'ordenació del debat, corresponen al

president o presidenta de la cambra o de la comissió.

Esta intervenció obrirà un nou debat, referit al tema que estiga

tractant-se en què podrà prendre part un representant de cada grup parlamentari

per a fixar posició, tancant el debat el propi conseller per a

contesar les qüestions plantejades.

6. Passat el temps establert, el president o presidenta, després d'indicar

dos vegades a l'orador que concloga, li retirarà la paraula.

Article 69

1. Si en el transcurs dels debats es feren, a judici de la Presidència,

al·lusions que impliquen judici de valor o inexactituds sobre la persona

o conducta d'un diputat o diputada, es podrà concedir la paraula a l'alludit,

per un temps no superior a tres minuts, per tal que, sense entrar

en el fons de l'assumpte en debat, conteste estrictament les al·lusions

realitzades. Si el diputat s'excedix d'estos límits, la presidència li retirarà

la paraula immediatament.

2. Hom podrà respondre solament les al·lusions en la mateixa sessió

o en la següent.

3. Quan l'al·lusió afecta el decòrum o la dignitat d'un grup parlamentari,

la Presidència podrà concedir, a un representant d'este, l'ús

de la paraula, pel mateix temps i en les condicions que s'establixen en

els apartats 1 i 2 d'este article.

Article 70

1. En qualsevol moment del debat un diputat o diputada podrà

demanar l'observança del reglament, citant l'article o els articles dels

quals es reclama l'aplicació. En esta petició no hi haurà cap debat i,

després de la lectura d'estos, caldrà acatar-se la resolució que la Presidència

adopte a la vista de l'al·legació feta.

2. Qualsevol diputat o diputada podrà també demanar, durant la

discussió o abans de votar, la lectura de les normes o documents que,

no havent-se publicat, considere convenient que podran il·lustrar la

matèria que es tracta. La Presidència podrà denegar les lectures que

considere no pertinents o innecessàries.

Article 71

En tots els debats, qui siga contradit en les seues argumentacions

per un altre o altres intervinents, tindrà el dret de replicar o rectificar

una sola vegada a cada un d'ells i per un temps màxim de cinc minuts,

que fixarà la Presidència d'acord amb el debat que es realitze en aquell

moment.

Article 72

1. Si no hi ha precepte específic, es considerarà que en tots els

debats hi haurà un torn a favor i un en contra. La durada de les intervencions

en una discussió sobre qualsevol assumpte o qüestió no excedirà

de deu minuts, excepte precepte d'este reglament en contra.

2. Si el debat és qualificat com de totalitat, els torns seran de quinze

minuts; després els altres grups parlamentaris podran fixar la seua

posició en intervencions que no excediran de deu minuts.

3. En tots els debats, els temps d'intervenció, si escau, del representant

del Grup Mixt els establirà la Presidència, segons la composició

d'este. En cas que existisquen diverses agrupacions dins del Grup

Mixt, la Presidència, amb la comunicació prèvia, permetrà la distribució

entre estes del temps assignat sense que puguen intervindre, en

cada debat, més de dos representants.

4. El que hi ha establert en este reglament per a qualsevol debat,

s'entén sense perjuí de les facultats de la Presidència per a ordenar el

debat i les votacions. La Presidència, oïda la Junta de Síndics, podrà

ampliar o reduir el nombre i el temps de les intervencions dels grups

parlamentaris o dels diputats, valorant-ne la importància. També podrà

acumular, amb ponderació de les circumstàncies de grups i matèries,

totes les que en un assumpte determinat corresponguen a un grup

parlamentari, sense que això implique, necessàriament, la suma dels

temps que corresponguen separadament.

5. Quant el grup, o el diputat o diputada, que promou una iniciativa

la retira després d'haver-la defensat, el altres grups parlamentaris

mantenen el dret a intervindre en la forma que procedisca.

Article 73

1. Els grups parlamentaris intervindran en els torns generals en

ordre invers a la seua importància numèrica, llevat dels casos en què

este reglament o una resolució de Presidència acorde el contrari.

2. Les intervencions del Grup Mixt i, si escau, de les diverses

agrupacions s'ajustaran al que hi ha establert en l'article 72.3 d'este

reglament.

3. Si escau, en qualsevol debat, excepte en els casos en els quals

este reglament o una resolució de Presidència acorde el contrari, correspondrà

intervindre al Grup Mixt en primer lloc.

Article 74

La Presidència podrà tancar un debat, de conformitat amb la Mesa,

quan considere que un assumpte ha estat suficientment debatut. També

ho podrà acordar a petició d'un grup parlamentari. Pel que fa a esta

petició de tancament, podran intervindre durant cinc minuts cada un,

un orador en contra i un altre a favor.

Article 75

Quan la Presidència, els vicepresidents o els secretaris de la cambra

o d'alguna comissió vulguen prendre part en el debat, deixaran el

seu lloc en la Mesa abans del començament del punt de l'ordre del dia

corresponent i no tornaran a ocupar-lo fins que haurà conclòs la discussió

del tema de què es tracte.

Article 76 . Del Debat de Política General

El President del Consell remetrà a la Mesa de Les Corts escrit

en el que manifeste la seua voluntat de fer una declaració de política

general davant Les Corts en el primer Ple del primer període ordinari

de sessions en compliment del que establix la Llei 5/1983, de 30 de

desembre, que es regularà pel següent procediment:

1. El debat s'iniciarà amb la intervenció del president o presidenta

de La Generalitat. Podra intervindre després, llevat que el president o

presidenta de Les Corts considere més convenient suspendre la sessió

durant un temps no superior a 24 hores, un representant de cada grup

parlamentari, per un temps maxim de 30 minuts cada grup. Començaran

els grups parlamentaris d'oposició de major a menor i finalment

intervindrà el grup parlamentari que sustenta el Consell.

2. El president o presidenta de La Generalitat podrà respondre

individualment o col·lectivament tots els que han intervingut, en este

cas, els in tervinents tindran dret a una rèplica de 10 minuts.

3. Finalitzat el debat s'obrirà un termini de 30 minuts en el qual

els grups parlamentaris podran presentar propostes de resolució davant

la Mesa. L'admissió a tràmit de les propostes de resolució per part de

la Mesa se circumscriurà únicament a les que es referisquen necessàriament

a qüestions de política general i que tracten de matèries que

hagen estat tractades en el curs del debat. La Mesa no podrà admetre

les propostes de resolució que explícitament o implícitament signifiquen

qüestió de confiança o moció de censura al Consell.

4. Les propostes de resolució es defensaran separadament o conjuntament

per cada grup parlamentari, sense que en cap cas el temps a

consumir per cada grup supere el sixanta minuts, ni excedisca de dotze

el nombre d'intervencions a realitzar per cada grup de la cambra.

Les intervencions es realitzaran seguint un orde de major a menor

d'acord amb la composició dels grups de la Cambra i per torn rotatori

respectant l'orde mencionat. Els grups parlamentaris s'alternaran en

les seues intervencions mentre el nombre de les sol·licitades per cada

grup ho faça possible. El grup parlamentari que sustente el Consell

intervindrà en últim lloc. El president o presidenta de Les Corts podrà

concedir torn en contra després de cada torn de defensa per un temps

igual. Les propostes de resolució seran votades segons l'orde en què

es debaten.

5. Durant el debat de les propostes de resolució la Mesa podrà

admetre noves Propostes de resolució signades per tots els grups parlamentaris.

Així mateix la Mesa també podrà admetre a tràmit noves

propostes de resolució que es presenten per escrit, sempre que tendisquen

assolir un acord per aproximació entre almenys dos de les propostes

de resolució inicialment formulades i també les que pretenguen

esmenar errades o incorreccions tècniques, terminològiques o gramaticals.

CAPÍTOL IV

De les votacions

Article 77

1. Per tal que els acords adoptats siguen vàlids, la cambra i els seus

òrgans hauran d'estar reunits reglamentàriament i amb la presència, de

la majoria dels seus membres.

2. La comprovació de quòrum sols podrà sol·licitar-se abans del

començament de cada votació. Se'n presumirà l'existència una vegada

realitzada esta.

3. Si en arribar el moment de la votació no hi haguera el quòrum a

què fa esment l'apartat anterior, es posposarà la votació per un termini

màxim de dos hores. Si passat este termini, tampoc no hi haguera el

quòrum abans esmentat, la votació es realitzarà en la següent sessió de

l'òrgan corresponent.

Article 78

1. Els acords seran vàlids, sense perjuí del que establix l'article

anterior, quan s'hauran adoptat per majoria simple dels membres presents

de l'òrgan corresponent, sense perjuí de les majories qualificades

que establix l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, les

altres lleis de La Generalitat i este reglament.

2. Hom considerarà que hi ha majoria simple quan els vots positius

superen els negatius, sense comptar-hi les abstencions, els vots en

blanc o els nuls.

3. Hom considerarà que hi ha majoria absoluta quan s'expresse en

el mateix sentit el primer nombre sencer de vots que seguix al nombre

resultant de dividir per dos el total dels membres de dret de Les Corts.

4. El vot dels diputats és personal i indelegable. Cap diputat o

diputada podrà prendre part en les votacions sobre resolucions que

afecten el seu estatut de diputat o diputada.

Article 79

Les votacions no es podran interrompre per cap concepte. Durant

el desenrotllament de la votació la Presidència no concedirà l'ús de la

paraula i cap diputat o diputada podrà entrar a la sala ni abandonar-la,

llevat de casos de força major i amb la vènia de la Presidència.

Article 80

En els casos establerts en este reglament i en aquells que per singularitat

o importància la Presidència, oïda la Junta de Síndics, així ho

acorda, la votació es realitzarà a hora fixa i serà anunciada prèviament

per aquella. Si arriba l'hora fixada i el debat no ha acabat, la Presidència

senyalarà una hora nova per a la votació.

Article 81

La votació podrà ser:

1r Per assentiment a la proposta de la Presidència.

2n Ordinària.

3r Pública per crida.

4t Secreta.

5è Sense perjuí del que establix el Capítol IV d'este reglament per

a les votacions, Les Corts podran habilitar sistemes de vídeo conferència

o altres sistemes tècnics adequats per a garantir l'exercici del vot al

Ple de la Cambra a aquells diputats i diputades que, com a conseqüència

de trobar-se en situació de permís parentat o en procés de llarga

malaltia, no puguen assistir a les seues sessions.

Article 82

Es consideraran aprovades per assentiment les propostes de la Presidència

quan, una vegada anunciades, no suscitaren cap objecció ni

oposició. En cas contrari, es farà una votació ordinària.

Article 83

La votació ordinària podrà realitzar-se, per decisió de la Presidència,

en una de les formes següents:

1. S'alçaran primer aquells que aproven; a continuació, els que

desaproven i, finalment, els que s'abstinguen. La Presidència ordenarà

el recompte als secretaris si té dubtes del resultat o si, fins i tot després

de publicat este, algun grup parlamentari ho reclama.

2. Per procediment electrònic que acredite el sentit del vot de cada

diputat o diputada i els resultats totals de la votació.

Article 84

1. La votació serà pública per crida o secreta quan ho exigisca este

reglament, ho sol·licite un grup parlamentari o una cinquena part dels

diputats de la cambra o, si escau, de la comissió. Si hi ha sol·licituds

concurrents en sentit contrari, prevaldrà la de votació secreta. En cap

cas podrà ser secreta la votació en els procediments legislatius o en cas

que els acords hagen d'adoptar-se mitjançant el criteri de vot ponderat.

2. Les votacions per a la investidura del presidente o presidenta de

La Generalitat, la moció de censura i la qüestió de confiança seran, en

tot cas, públiques per crida.

Article 85

En la votació pública per crida, un secretari nomenarà els diputats

i estos respondran «sí», «no» o «abstenció»; la crida es realitzarà per

ordre alfabètic del primer cognom, començant pel diputat el nom del

qual serà tret a sort. A continuació votaran els membres del Consell

que siguen diputats i, finalment, la Mesa de Les Corts.

Article 86

1. La votació secreta podrà fer-se, només:

a) Per procediment electrònic que acredite el resultat total de la

votació, amb omissió de la identitat dels votants.

b) Per paperets quan es tracte d'eleccions de persones, quan ho

decidisca la Presidència i quan s'haja especificat esta modalitat en la

sol·licitud de vot secret.

2. Per a realitzar les votacions a què fa esment el punt b de l'apartat

anterior, les diputades i els diputats seran cridats nominalment a la

Mesa per tal de dipositar la papereta en l'urna corresponent.

Article 87

1. Quan existisca empat en alguna votació, se'n realitzarà una

segona i, si continua este, se suspendrà la votació durant el termini que

considere raonable la Presidència. Passat el termini es realitzarà una

nova votació i, si es produïx de nou empat, es considerarà refusat el

dictamen, l'article, l'esmena, el vot particular i la proposició de què es

tracte.

2. En les votacions en comissió sobre una qüestió que s'haja de

sotmetre ulteriorment al Ple, es considerarà que no hi ha empat quan

la igualtat de vots, sent idèntic el sentit en què hagen votat tots els

membres de la comissió d'un mateix grup parlamentari, puga dirimirse

aplicant el criteri de vot ponderat.

Article 88

1. Verificada una votació, o el conjunt de votacions sobre una

mateixa qüestió, cada grup parlamentari podrà explicar el vot per

un temps màxim de cinc minuts i podrà iniciar el torn per un temps

màxim de tres minuts el representant del Grup Mixt que podrà ser

compartit amb un altre diputat o diputada del mateix grup si existiren

agrupacions al seu si i, seguidament, de menor a major i per temps

màxim de cinc minuts, els grups parlamentaris.

2. En els projectes i les proposicions de llei, sols podrà explicar-se

el vot després de la darrera votació llevat que s'haja dividit en parts

clarament diferenciades a l'efecte del debat. En este cas es podrà fer

l'explicació després de la darrera votació corresponent a cada part.

En els casos previstos en este apartat, la Presidència podrà ampliar el

temps als grups parlamentaris fins a deu minuts i fins a cinc minuts al

Grup Mixt.

3. No hi haurà explicació de vot quan la votació haja estat secreta

o quan tots els grups hagen tingut l'oportunitat d'intervindre en el

debat precedent. Això no obstant i, en este darrer supòsit, el grup que

haja intervingut en el debat i, com a conseqüència d'este, haja canviat

el sentit del seu vot, tindrà dret a explicar-lo.

CAPÍTOL V

Del còmput dels terminis i de la presentació de documents

Article 89

1. Llevat de disposició contrària, els terminis assenyalats per dies

en este reglament es computaran en dies hàbils, i els assenyalats per

mesos, de data a data. Als efectes del còmput dels terminis establerts

per este reglament, són dies hàbils de dilluns a divendres, llevat dels

declarats festius anualment per la Mesa de Les Corts.

2. S'exclouran del còmput els períodes en què Les Corts no realitzen

sessions llevat que l'afer en qüestió estiga inclòs en l'ordre del dia

d'una sessió extraordinària. En este cas la Mesa de Les Corts fixarà

els dies que han d'habilitar-se a l'efecte d'acomplir els tràmits que en

possibiliten la realització.

Article 90

1. La Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, dins del termini,

podrà acordar la pròrroga o la reducció dels terminis establerts en este

reglament.

2. Llevat de casos excepcionals, en què caldrà l'acord de la Junta

de Síndics, les pròrrogues no seran superiors a un altre tant del termini

ni les reduccions a la meitat d'este.

Article 91

1. La presentació de documents en el registre de Les Corts es

podrà fer en els dies i les hores que fixe la Mesa de Les Corts.

2. També s'admetran els documents presentats en forma i dins del

termini, sempre que concórreguen els requisits exigits per la legislació

vigent.

CAPÍTOL VI

Sobre la declaració d'urgència

Article 92

1. A petició del Consell, d'un grup parlamentari o d'una desena

part dels diputats de la cambra, la Mesa de Les Corts podrà acordar

que una qüestió es tramite per procediment d'urgència.

2. Si l'acord es pren trobant-se un tràmit en curs, el procediment

d'urgència s'aplicarà per als tràmits següents.

Article 93

1. Sense perjuí del que hi ha establert en l'article 87 d'este reglament,

en el procediment d'urgència els terminis tindran una durada de

la meitat dels establerts amb caràcter ordinari.

2. Estos terminis també es podran reduir si així ho acorda la Mesa

de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics.

CAPÍTOL VII

De les publicacions de Les Corts

i de la publicació dels seus treballs

Article 94

Són publicacions de Les Corts:

El Bolletí Oficial de Les Corts, BOC.

El Diari de Sessions del Ple, de la Diputació Permanent i de les

comissions.

El lloc web de Les Corts (World Wide Web).

Article 95

1. En el Bolletí Oficial de Les Corts, BOC, es publicaran els textos

i els documents la publicació dels quals siga requerida per algun precepte

en este reglament, siga necessària per al seu debat, coneixement

i tramitació parlamentària o siga ordenada per la Presidència.

2. Per raons d'urgència, la Presidència de Les Corts, a l'efecte del

seu debat i votació i sense perjuí que haurà de constar ulteriorment

en el BOC, podrà ordenar que els documents a què es referix l'apartat

anterior siguen objecte de reproducció per un altre mitjà mecànic i

repartits als diputats membres de l'òrgan que haurà de debatre'ls.

Article 96

1. En el Diari de Sessions es reproduiran íntegrament i de forma

literal, deixant constància dels incidents esdevinguts, totes les intervencions

i els acords adoptats en sessions de Ple, de la Diputació Permanent

o de comissió, llevat que tinguen caràcter secret.

2. No obstant l'anterior, la Mesa de Les Corts podrà acordar que

els acords adoptats en sessions secretes es publiquen en el diari de sessions

respectiu, sense perjuí del que disposen els apartats 5 i 6 de l'article

53 d'este reglament.

Article 97

1. La Mesa de Les Corts adoptarà les mesures adequades en cada

cas, per a facilitar als mitjans de comunicació social la informació

sobre les activitats dels diferents òrgans de la cambra.

2. La mateixa Mesa regularà la concessió de credencials als diferents

mitjans de comunicació social acreditats, per tal que puguen

accedir als locals del recinte parlamentari que se'ls destine i a les sessions

a les quals puguen assistir, com també a les dependències en les

quals se'ls autoritze la presència per al millor desenrotllament de la

seua tasca.

3. Ningú no podrà, sense estar expressament autoritzat per la Presidència

de Les Corts, realitzar enregistraments gràfics o sonors de les

sessions dels òrgans de la cambra.

4. La Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, promulgarà les

normes per les quals es regule la utilització de la sala de premsa per

part dels grups parlamentaris.

CAPÍTOL VIII

De la disciplina parlamentària

Secció primera

De les sancions per l'incompliment

dels deures dels diputats i les diputades

Article 98

Durant les sessions de Ple i de comissió, els diputats tenen l'obligació

de respectar les regles de l'ordre establides per este reglament;

d'evitar tota classe de pertorbacions o de desordre, acusacions o recriminacions

entre ells, expressions inconvenients al decòrum de la cambra,

interrupcions als oradors sense autorització de la Presidència, i fer

ús de la paraula més temps de l'autoritzat, com també entorpir deliberadament

el curs dels debats i de les votacions o d'obstruir el treball

parlamentari.

Article 99

1. El diputat o diputada podrà ser privat, per acord de la Mesa,

d'algun o de tots els drets que li concedixen els articles 11 al 14 d'este

reglament, en els supòsits següents:

1r Quan de forma reiterada i sense justificació deixe d'assistir

voluntàriament a les sessions de Ple o de comissió.

2n Quan transgredesca el deure de guardar secret establert en l'article

19 d'este reglament.

3r El diputat o diputada podrà presentar, davant la Mesa, escrit

d'al·legacions, abans de que esta prenga la decisió corresponent.

2. L'acord de la Mesa, que serà motivat, assenyalarà l'extensió i la

durada de les sancions, que podran estendre's també a la part alíquota

de subvenció prevista en l'article 28 d'este reglament.

Article 100

La prohibició d'assistir a una o dos sessions i l'expulsió immediata

d'un diputat o diputada podran ser imposades per la Presidència en els

termes establerts en este reglament.

Article 101

1. La suspensió temporal de la condició de diputat o diputada

podrà acordar-se pel Ple de la cambra per raó de disciplina parlamentària

en els supòsits següents.

1r Quan imposada i acomplerta la sanció prevista en l'article 99

d'este reglament, el diputat o diputada persistira en l'actitud.

2n Quan el diputat o diputada porte armes dins del recinte parlamentari.

3r Quan el diputat o diputada, després d'haver estat expulsat de la

sala de Ple o de comissió, es negue a abandonar-la.

4t Quan el diputat o diputada contravinga el que hi ha disposat en

l'article 20 d'este reglament.

2. Les propostes formulades per la Mesa de Les Corts en els tres

primers supòsits de l'apartat anterior, i per la Comissió d'Estatut dels

Diputats i les Diputades en el quart, se sotmetran a la consideració i

decisió del Ple de la cambra en sessió secreta. En el debat, els grups

parlamentaris podran intervindre mitjançant el seu síndic i Les Corts

ho resoldran sense més tràmit.

3. Si la causa de la sanció és, a judici de la Mesa, constitutiva de

delicte, la Presidència retrà compte dels fets al Ministeri Fiscal.

Secció segona

De les crides a la qüestió i a l'ordre

Article 102

1. Els oradors seran cridats a la qüestió sempre que n'estigueren

fóra, tant per digressions estranyes al punt que es tracte, tant per tornar

sobre el que ja ha estat discutit o votat.

2. La Presidència retirarà la paraula a l'orador o oradora al qual

calga fer una tercera crida a la qüestió en una mateixa intervenció.

Article 103

Els diputats i els oradors seran cridats a l'ordre:

1. Quan proferesquen paraules i vessen conceptes ofensius al

decòrum de la cambra o als seus membres, de les institucions de La

Generalitat o de l'Estat, o de qualsevol altra persona o entitat.

2. Quan en els seus discursos manquen al que hi ha establert per al

bon funcionament de les deliberacions.

3. Quan amb interrupcions o de qualsevol altra forma alteren l'ordre

de les sessions.

4. Quan retirada la paraula a un orador, este pretenga continuar

fent-ne ús.

Article 104

1. Al diputat o diputada o orador que haja estat cridat a l'ordre tres

vegades en una mateixa sessió, advertit la segona vegada de les conseqüències

d'una tercera crida, se li retirarà, si escau, la paraula, i la

Presidència, sense debat, li podrà imposar la sanció de no assistir a la

resta de la sessió.

2. Si el diputat o diputada sancionat no atén el requeriment d'abandonar

la sala, la Presidència adoptarà les mesures que considere pertinents

per a fer efectiva l'expulsió. En este cas, la Presidència, sense

perjuí del que hi ha establert en l'article 101.1.3r, podrà imposar-li a

més a més la prohibició d'assistir a la sessió següent.

3. Quan es produïsca el supòsit previst en el punt 1r. de l'article

anterior, la Presidència requerirà al diputat o diputada i orador per tal

que es retiren les ofenses pronunciades i ordenarà que no conste en el

Diari de Sessions. La negativa a este requeriment podrà donar lloc a

successives crides a l'ordre, amb els efectes previstos en els apartats

anteriors d'este article.

4. El contingut dels articles 101, 102 i 103 serà d'aplicació tant en

les sessions de Ple com de comissió, com també en les de qualsevol

altre òrgan de la cambra.

Secció tercera

De l'ordre dins del recinte parlamentari

Article 105

La Presidència vetlla pel manteniment de l'ordre dins de les

dependències de Les Corts. A este efecte pot prendre totes les mesures

que considere pertinents, fins i tot la de posar a disposició judicial les

persones responsables de qualsevol pertorbació.

Article 106

Qualsevol persona que en el recinte parlamentari, en sessió o fora

d'ella, sent o no sent diputat o diputada, promoga desordre greu amb

la seua conducta d'obra o de paraula, serà immediatament expulsada.

Si es tracta d'un diputat o diputada, la Presidència el suspendrà a més,

en l'acte, dels seus drets parlamentaris per un termini que pot arribar

fins a un mes, sense perjuí que el Ple, a proposta de la Mesa i de conformitat

amb el que hi ha previst en l'article 97, puga ampliar o agreujar

la sanció.

Article 107

1. La Presidència vetllarà, en les sessions públiques, pel manteniment

de l'ordre de les tribunes.

2. Qui done en estes mostres d'aprovació o desaprovació, pertorbe

l'ordre o manque a les maneres degudes, serà immediatament expulsat

de l'edifici de Les Corts, per indicació de la Presidència, la qual ordenarà,

si ho considera convenient, que els servicis de seguretat de la

cambra alcen les diligències oportunes, per si de cas els actes produïts

són constitutius de delicte o falta.

3. La Presidència de Les Corts, d'acord amb la Mesa, dictarà les

normes d'aplicació a les persones que visiten el recinte parlamentari,

amb especificació de les zones restringides i les d'accés o permanència

dels visitants.

CAPÍTOL IX

Dels mitjans personals i materials

Article 108

1. Les Corts tenen autonomia patrimonial i financera i exercixen

les seues funcions amb autonomia administrativa respecte a l'organització

i gestió dels seus mitjans personals i materials; i aplicaran en

estes matèries la seua pròpia normativa amb caràcter prevalent.

2. Les Corts disposaran dels mitjans personals i materials necessaris

per al desenrotllament de les seues funcions, especialment de servicis

tècnics, de documentació i d'assessorament.

3. Les Corts adaptaran al seu funcionament les més avançades

tecnologies de la informàtica que garantisquen l'accés del ciutadà a la

informació. Així mateix, posaran a disposició de les diputades i els diputats

les infraestructures adequades encaminades a facilitar la comunicació

informativa i el millor desenrotllament de les seues funcions.

4. La relació dels llocs de treball i la distribució de funcions corresponents

a cada un d'ells la farà la Mesa de Les Corts a proposta de

la Secretaria General.

5. El pressupost de Les Corts ha de disposar anualment d'assignacions

suficients per atendre les necessitats derivades d'este article.

6. L'Estatut de Govern i Règim Interior regulara l'organització i

funcionament de la Secretaria General, sense perjuí del que desposa

l'article 110 sobre l'Estatut de Personal.

Article 109

1. El lletrat o lletrada major de Les Corts, baix la direcció superior

de la Presidència i de la Mesa, és el cap de tot el personal i de tots els

servicis i àrees de Les Corts, i complix les funcions tècniques de sosteniment

i assessorament als òrgans rectors d'estes, assistit per la resta

de lletrats de la Cambra.

2. Al front de la Secretaria General es trobarà el lletrat o lletrada

major, assistit pels altres lletrats de la cambra.

3. El lletrat o lletrada major serà nomenat per la Mesa, a proposta

de la Presidència, d'entre els lletrats i lletrades de la cambra.

Article 110

1. Correspon al Ple la regulació del règim jurídic del personal al

servici de Les Corts, mitjançant l'aprovació de l'oportú estatut del personal

de Les Corts.

2. Als efectes previstos en l'apartat anterior, l'Estatut de Personal

de Les Corts serà aprovat pel Ple d'acord amb el procediment legislatiu

previst en el present reglament per a la tramitació dels projectes de

llei en lectura única, corresponent en este cas la iniciativa a la Mesa.

3. La reforma de l'Estatut del Personal de Les Corts es durà a

terme conforme al mateix procediment seguit per a la seua aprovació.

TÍTOL V

Del procediment legislatiu

CAPÍTOL I

Article 111

La iniciativa legislativa davant Les Corts correspon:

1. Al Consell.

2. Als diputats i diputades i als grups parlamentaris, d'acord amb

el que hi ha establert en este reglament.

3. A les ciutadanes i els ciutadans, de conformitat amb el que establisca

la llei prevista per l'article 26.2 de l'Estatut d'Autonomia i este

reglament.

4. A Les Corts Valencianes, en els termes que establix este reglament.

CAPÍTOL II

Del procediment legislatiu comú

Secció primera

Dels projectes de llei

I. Presentació d'esmenes

Article 112

Els projectes de llei tramesos pel Consell aniran acompanyats

d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a poder

pronunciar-s'hi. La Mesa de Les Corts n'ordenarà la publicació,

l'obertura del termini de presentació d'esmenes i la tramesa a la

comissió corresponent.

Article 113

1. Una vegada publicat un projecte de llei, els diputats i diputades

i els grups parlamentaris tindran un termini de quinze dies per a presentar-

hi esmenes, mitjançant escrit dirigit a la Mesa de la comissió.

L'escrit d'esmenes haurà de dur la signatura del síndic o el portaveu

adjunt del grup parlamentari a què pertanya el diputat. L'omissió d'este

tràmit es podrà corregir abans del començament de la discussió en

comissió.

2. Les esmenes podran ser a la totalitat o parcials.

3. Seran esmenes a la totalitat les que versen sobre l'oportunitat,

els principis o l'esperit del projecte de llei i en postulen la devolució al

Consell, i les que proposen un text alternatiu complet al del projecte.

Sols podran ser presentades pels grups parlamentaris.

4. Les esmenes parcials podran ser de supressió, modificació o

addició. En els dos supòsits darrers, l'esmena haurà de contindre el

text concret que es propose. La Mesa de la comissió es reunirà, al finalitzar

el debat de totalitat a efectes de la seua qualificació.

A este efecte i, en general a tots els efectes legislatius, les esmenes

parcials poden presentar-se: al títol de la llei; als títols; als capítols;

a les rúbriques; a l'articulat; a cada disposició addicional, transitòria,

derogatòria o final; a l'exposició de motius i als annexos.

Article 114

1. Les esmenes a un projecte de llei que suposen augment dels crèdits

o disminució dels ingressos pressupostaris requeriran la conformitat

del Consell per a la tramitació.

2. A este efecte, la Mesa de la comissió, en el tràmit de qualificació

d'esmenes, remetrà al Consell, per conducte de la Presidència de

Les Corts, les que al seu judici puguen ser incloses en allò que preveu

l'apartat anterior.

3. El Consell haurà de donar resposta raonada en el termini de

quinze dies, passat el qual es considerarà que el silenci del Consell

expressa conformitat.

4. El Consell podrà manifestar la seua disconformitat amb la tramitació

d'esmenes que suposen un augment dels crèdits o disminució

dels ingressos pressupostaris en qualsevol moment de la tramitació, en

cas de no haver estat consultat en la forma que assenyalen els apartats

anteriors. En cas de discrepància ho resoldrà la Mesa de Les Corts.

II. Debats de totalitat en el Ple

Article 115

1. Acabat el termini de presentació d'esmenes previst en l'article

precedent, tindrà lloc un debat sobre la totalitat del projecte de llei presentat.

2. El debat s'iniciarà amb la presentació del projecte per un membre

del Consell en una intervenció que no excedirà de quinze minuts.

A continuació se sotmetran a debat, si hi ha, les esmenes presentades

amb un torn a favor i un altre en contra, i conclourà amb la intervenció

dels grups que no hagen intervingut perquè fixen la seua posició. Finalitzat

el debat, se sotmetran a votació les esmenes, començant per les

que proposen la devolució del projecte.

3. Si el Ple acorda la devolució del projecte, este quedarà refusat

i decauran les esmenes amb text alternatiu que s'hagen presentat. El

president o presidenta de Les Corts ho comunicarà al Consell.

4. Si el Ple aprova una esmena a la totalitat amb text alternatiu,

se'n donarà trasllat a la comissió corresponent, es publicarà en el

Bolletí Oficial de Les Corts i s'obrirà un nou termini de quinze dies

per a la presentació d'esmenes, que sols podran ser parcials.

5. En el supòsit que no s'haja formulat esmenes a la totalitat, en el

debat, després de la presentació del projecte pel Consell, els grups parlamentaris

fixaran la seua posició sobre este, de menor a major, sense

que hi haja votació.

III. Deliberació en la comissió

Article 116

1. Finalitzat el debat de totalitat en el Ple, la Mesa de la comissió

podrà designar un o diversos ponents, de conformitat amb les propostes

que formulen els grups parlamentaris en el termini de presentació

d'esmenes i el nombre que, amb caràcter general, per a cada grup

determine la Mesa de Les Corts, d'acord amb la Junta de Síndics. En

l'acte de nomenament la Mesa de la comissió convocarà la ponència

per a la seua constitució.

2 La ponència, que adoptarà els seus acords mitjançant el criteri

de vot ponderat, elaborarà un informe, en el termini màxim de quinze

dies des de la designació i proposarà a la comissió les esmenes que

hagen de ser acceptades o rebutjades, les esmenes transaccionals que

tendisquen a assolir acords entre les esmenes presentades i el text del

projecte. També podrà proposar per unanimitat modificacions al text

del projecte de llei. L'informe de la ponència es publicarà en el BOC.

3. La Mesa de la comissió, sense perjuí del que hi ha establert en

l'apartat 3 de l'article 43 d'este reglament, podrà prorrogar el termini

per a l'emissió de l'informe quan la transcendència o la complexitat

del projecte de llei ho exigisca.

4. Si la Mesa de la comissió acorda la no-constitució d'una ponència,

ordenarà les esmenes per al debat posterior.

5. La Mesa de la comissió, una vegada publicat en el BOC l'informe

de la ponència o, si escau, l'ordenació de les esmenes parcials,

convocarà la sessió corresponent per al debat i votació.

6. Tant en l'informe de la ponència com, si escau, en l'ordenació

de les esmenes es tindrà en compte l'ordre següent de prioritat: supressió,

modificació i addició i en cada una d'estes modalitats l'ordre de

registre.

7. A les reunions de la ponència només podran assistir els seus

components, assistits pel lletrat de la comissió.

Article 117

1. El debat en la comissió es realitzarà article per article, llevat que

la Mesa de la comissió acorde, oïts els portaveus, que es desenrotlle el

debat agrupant articles o seguint les divisions sistemàtiques del projecte

de llei.

2. La Presidència podrà fixar un temps màxim per al debat de cada

article o agrupació d'estos, com també el nombre d'intervencions i

la duració, a la vista de les peticions i del temps disponible, tenint en

compte que, sense perjuí del que hi ha establert en l'article 71 d'este

reglament, només hi haurà un torn a favor i un altre en contra.

3. Les esmenes que s'hagen presentat amb relació a l'exposició de

motius, es discutiran al final de l'articulat, si la comissió acorda incorporar

esta exposició de motius com a preàmbul de la llei.

4. Durant la discussió d'un article, la Mesa podrà admetre a tràmit

noves esmenes que es presenten en eixe moment per escrit per un

membre de la Comissió, sempre que tendisquen a aconseguir un acord

per aproximació entre l'esmena, o esmenes, ja formulades i el text del

projecte. L'esmena d'aproximació haurà d'estar signada pel seu autor i

per l'autor de l'esmena en la que s'empara i implicarà la retirada d'esta

en el mateix moment.

També s'admetran a tràmit esmenes que tinguen com a finalitat

esmenar errors o incorreccions tècniques, terminològiques o gramaticals

que només requeriran la firma de qui la presente. En l'un i l'altre

cas, per a la seua aprovació, hauran de sotmetre's a votació.

5. Es votaran, en primer lloc, les esmenes defensades respecte a

cada article o agrupació acordada, per l'ordre en què hagen estat debatudes,

i posteriorment el text proposat per la ponència en el seu informe,

si n'hi ha, amb exclusió de les parts que hagen estat modificades

per les esmenes prèviament aprovades.

La Presidència impedirà el sotmetiment a votació d'esmenes o

textos que resulten contradictoris o reiteratius amb altres acords prèviament

adoptats per la comissió respecte a la mateixa iniciativa legislativa.

6. Finalitzades les votacions, la comissió designarà un dels seus

membres per a presentar el dictamen davant el Ple.

Article 118

1. En la direcció dels debats de la comissió, la Presidència i la

Mesa exerciran les funcions que en este reglament es conferix a la Presidència

i a la Mesa de Les Corts.

2. El president o presidenta de la comissió, d'acord amb la Mesa

d'esta, podrà establir el temps màxim de la discusió per a cada article,

el que corresponga a cada intervenció, a la vista del nombre de peticions

de paraula i el total per a la conclusió del dictamen.

Article 119

El dictamen de la comissió, signat pel president o presidenta i pel

secretari d'esta, es trametrà a la Presidència de Les Corts a l'efecte de

la tramitació subsegüent que escaiga.

IV. Deliberació en el Ple

Article 120

Els grups parlamentaris o els diputats, dins de les quaranta-vuit

hores següents a la data d'acabament del dictamen, en escrit dirigit al

president o presidenta de Les Corts, hauran de comunicar els vots particulars

i les esmenes que, havent estat defensades i votades en comissió

i no incorporades al dictamen, pretenen defensar en el Ple.

Article 121

1. El debat en el Ple començarà amb la presentació del dictamen

de la comissió pel diputat o diputada, membre de la comissió, designat

per esta. Esta intervenció no podrà excedir de quinze minuts.

2. A continuació, els grups parlamentaris que ho sol·liciten podran

intervindre per un temps màxim de deu minuts per a explicar la seua

postura sobre els principis recollits en el dictamen o les raons d'haver

mantingut vots particulars o esmenes. La Presidència, si escau, concedirà

al Grup Mixt un temps d'intervenció proporcional al nombre de

diputats.

3. Finalitzat el debat, la Presidència de la cambra sotmetrà a una

única votació conjunta les esmenes o els vots particulars presentats

per cada grup parlamentari i no incorporats al dictamen, per l'ordre en

què estos hagen formalitzat l'escrit de manteniment. A continuació es

votaran els articles i els altres preceptes del projecte de llei per ordre

correlatiu.

4. Qualsevol grup parlamentari podrà sol·licitar la votació separada

d'una esmena o d'un vot particular o de grups d'esmenes o de vots

particulars. També podrà sol·licitar la votació separada d'algun article

o grup d'articles del dictamen.

5. Durant el debat, la Presidència podrà admetre esmenes, per

mitjà d'escrit firmat, almenys, per un grup parlamentari, que tinguen

com a finalitat esmenar errors o incorreccions tècniques, terminològiques

o gramaticals. També podran admetre's a tràmit esmenes de transacció

entre les ja presentades, i mantingudes, i el text del dictamen

quan es presenten per escrit firmades pels síndics o portaveus adjunts

dels grups parlamentaris, encara que siga als efectes de la dita tramitació

i això comporte la retirada de les esmenes respecte a què es transacciona.

En els dos casos, per a la seua aprovació, hauran de sotmetre's

a votació

6. Es consideraran decaigudes les esmenes o els vots particulars

presentats per un diputat o diputada o un grup parlamentari que no es

trobe present quan es concedisca l'ús de la paraula per a defensar-les.

7. Acabat el debat, se sotmetrà a votació final el conjunt del projecte

de llei.

Article 122

1. Acabat el debat d'un projecte, si, com a conseqüència de l'aprovació

d'un vot particular, d'una esmena o de la votació dels articles,

el text que resulta poguera ser incongruent o obscur en algun dels

punts, la Mesa de Les Corts podrà, per iniciativa pròpia o a petició de

la comissió, enviar el text aprovat pel Ple una altra volta a la comissió,

amb l'única finalitat que esta n'efectue, en el termini d'un mes,

una redacció harmònica que salve els acords del Ple. El dictamen així

redactat se sotmetrà a la decisió final del Ple, el qual haurà d'aprovarlo

o rebutjar-lo en conjunt en una sola votació i sense debat.

2. Podrà remetre's novament a la comissió corresponent el text

d'un projecte de llei, quan abans o durant el debat en el Ple, els grups

parlamentaris per unanimitat ho sol·liciten per escrit davant la Mesa i

esta ho aprove.

Artículo 123

Si durant el transcurs de qualsevol tramitació parlamentaria de

caràcter legislatiu que comporte tràmit de Comissió, la Presidència

de Les Corts estimara que pogueren existir contradiccions amb una

norma de caràcter superior, oïda la Mesa i la Junta de Síndics, podrà,

de forma raonada, per una sola volta i abans de l'adopció de l'acord

definitiu, enviar la iniciativa novament a la Comissió amb l'únic fi

d'efectuar, en el termini màxim d'un mes, una nova redacció harmònica.

Se seguirà un procediment anàleg al de l'article anterior.

Secció segona

De les proposicions de llei

Article 124

Les proposicions de llei es presentaran acompanyades d'una exposició

de motius i dels antecedents necessaris per tal de poder pronunciar-

s'hi.

Article 125

1. Les proposicions de llei de Les Corts es podran adoptar a iniciativa

de:

a) Un diputat o diputada amb la signatura de deu membres més de

la cambra.

b) Un grup parlamentari amb la sola signatura del seu síndic o portaveu

adjunt.

2. Exercida la iniciativa, la Mesa de Les Corts ordenarà la publicació

de la proposició de llei i la remissió al Consell, perquè manifeste el

seu criteri respecte a la presa en consideració, i també la conformitat

o no a la tramitació, si esta implica augment dels crèdits o disminució

dels ingressos pressupostaris.

3. Conegut el criteri del Consell, si comporta l'oposició a la tramitació,

la Mesa pot, en darrera instància, acordar la submissió al Ple de

la presa en consideració de la proposició de llei.

4. Passats quinze dies sense que el Consell negue expressament

la seua disconformitat a la tramitació, la proposició de llei estarà en

condicions de ser inclosa en l'ordre del dia del Ple per prendre-la en

consideració.

5. Abans d'iniciar el debat, es llegirà, si n'hi ha, el criteri del Consell.

El debat s'ajustarà al que s'establix per als de totalitat.

6. A continuació, el president o presidenta preguntarà si Les Corts

prenen o no en consideració la proposició de llei de què es tracte. En

cas afirmatiu, la Mesa de Les Corts n'acordarà la tramesa a la comissió

competent i obrirà el termini de presentació d'esmenes corresponent,

sense admetre esmenes de totalitat que en demanen la devolució.

La proposició de llei, a partir de la tramesa a la comissió, seguirà el

tràmit previst per als projectes de llei, i correspondrà a un proponent

o a un diputat o diputada del grup parlamentari autor de la iniciativa,

sense perjuí del que hi ha establert en l'apartat 6 de l'article 112 d'este

reglament, la presentació d'esta davant el Ple.

Article 126

1. Les proposicions de llei d'iniciativa legislativa popular podran

ser exercides d'acord amb el que hi ha establert en la Llei 5/1993, de

27 de desembre, reguladora de la iniciativa legislativa popular de la

Comunitat Valenciana.

2. Les proposicions de llei d'iniciativa popular seran examinades

per la Mesa de Les Corts a l'efecte de verificar el compliment dels

requisits legalment establerts. Si els complixen, la tramitació s'ajustarà

al que hi ha previst en l'article anterior per a les proposicions de llei,

reprenent el procediment des de la presa en consideració, amb l'excepció

del tràmit de presentació al Ple per no existir possibilitat reglamentària

de compareixença dels proponents.

Secció tercera

De la retirada de projectes i proposicions de llei

Article 127

El Consell podrà retirar un projecte de llei en qualsevol moment

de la tramitació davant Les Corts, sempre que no hi haja recaigut un

acord final d'estes.

Article 128

La iniciativa de retirada d'una proposició de llei pel proponent o

els proponents tindrà efecte ple per si mateixa si es produïx abans de

l'acord de prendre-la en consideració. Adoptat l'acord, la retirada sols

serà efectiva si l'accepta el Ple de Les Corts.

CAPÍTOL III

De les especialitats en el procediment legislatiu

Secció primera

De la reforma de l'Estatut d'Autonomia

de la Comunitat Valenciana

Article 129

1. La iniciativa de reforma de l'Estatut correspon al Consell, a una

tercera part dels membres de Les Corts, a dos grups parlamentaris o a

Les Corts Generals.

2. La reforma de l'Estatut es tramitarà d'acord amb les normes

establides en este reglament, article 170, però per a ser aprovada caldrà

el vot favorable de dos terceres parts dels membres de la cambra,

excepte si només es tracta de l'ampliació de l'àmbit de competències;

en este cas serà suficient la majoria simple de Les Corts.

3. Aprovada la iniciativa de reforma per Les Corts, el text serà presentat

mitjançant una proposició de llei de Les Corts al Congrés.

4. Si la reforma no obté les majories previstes, per a cada cas, en

l'apartat 2 d'este article, o els requisits exigits en l'article 81 de l'Estatut

d'Autonomia de la Comunitat Valenciana per a l'aprovació, no

es podrà iniciar un nou procediment de reforma sobre el mateix punt

durant el mateix manament de Les Corts.

5. En el supòsit previst en l'article 81.4 de l'Estatut d'Autonomia

de la Comunitat Valenciana que comporta la devolució d'un text amb

missatge motivat, la Mesa de Les Corts ordenarà la seua publicació i

remissió a la Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les

Institucions de La Generalitat als efectes del seu pronunciament en

un termini no superior a cinc dies, per mitjà d'informe que haurà de

ser elevat al Ple. L'acceptació de les modificacions que figuren en el

text motivat requerirà la mateixa majoria que va ser necessària per a la

seua aprovació en Les Corts. Per a la retirada de la reforma serà prou

el vot favorable en Ple de la majoria absoluta dels membres de dret de

Les Corts.

Secció segona

Del Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat

Article 130

1. En l'estudi, el debat i l'aprovació dels pressupostos de La Generalitat,

s'aplicarà el procediment legislatiu comú, llevat del que hi ha

disposat en esta secció.

2. El Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat gaudirà de

la preferència de tramitació respecte als altres treballs de Les Corts.

3. Les disposicions d'esta secció s'aplicaran a la tramitació i

l'aprovació dels pressupostos dels ens públics per als quals la llei establisca

la necessitat de ser aprovats per Les Corts.

Article 131

1. Una vegada rebut el Projecte de llei de pressupostos de La

Generalitat, acompanyat dels annexos dels pressupostos dels organismes

autònoms i de les empreses públiques de La Generalitat, la Mesa

de Les Corts n'ordenarà, en un termini màxim de cinc dies, la publicació

i fixarà el calendari per a la tramitació, que inclourà el termini de

presentació d'esmenes a la totalitat del projecte que serà de cinc dies.

D'acord amb el que establix l'article 76 de l'Estatut d'Autonomia de

la Comunitat Valenciana, el Projecte de Llei de Pressupostos de La

Generalitat, s'ha d'acompanyar, si és el cas, dels beneficis fiscals que

afecten els tributs establits per Les Corts.

2. Es consideraran esmenes a la totalitat les que pretenen la devolució

del projecte de llei al Consell i també les que manifesten el

mateix criteri respecte a la totalitat d'una secció. No es podran admetre,

excepte com a esmenes a la totalitat, les que pretenguen un increment

en l'estat d'ingressos. Les esmenes de totalitat al Projecte de

llei de pressupostos de La Generalitat, només poden presentar-les els

grups parlamentaris.

3. Una vegada publicat el Projecte de llei de pressupostos de La

Generalitat i d'acord amb el calendari fixat, compareixeran els consellers

davant la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda d'acord

amb el que dispose la Mesa de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, per

a informar sobre este projecte amb relació a les conselleries respectives

i als altres organismes i empreses públiques de La Generalitat que

en depenen.

4. Acabades les compareixences, i en un termini no inferior a set

dies, el Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat se sotmetrà a

un debat de totalitat en el Ple.

5. El debat s'iniciarà amb la presentació del projecte de llei davant

el Ple pel conseller competent en matèria pressupostària. A continuació

se sotmetran a debat, si escau, les esmenes de totalitat segons

l'ordre de presentació, amb un torn a favor i un altre en contra, i conclourà

amb la intervenció dels altres grups parlamentaris per a fixar-hi

posició. Totes les esmenes qualificades de totalitat presentades per un

mateix grup parlamentari es debatran conjuntament.

6. Si el Ple aprova una esmena de totalitat, s'entendrà rebutjat el

Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat i la Presidència de

Les Corts ho comunicarà al Consell. En cas contrari, si són rebutjades

les esmenes a la totalitat, quedaran fixades les quanties globals en els

estats dels pressupostos i la Mesa n'ordenarà la tramesa a la Comissió

d'Economia, Pressupostos i Hisenda i l'obertura del termini de presentació

d'esmenes parcials, que sols podran referir-se a l'articulat i a les

seccions.

7. Si cap grup parlamentari no presenta esmenes de totalitat, en

el termini indicat en l'apartat 4 d'este article, es procedirà a la realització

d'un debat de totalitat, iniciat amb la presentació del projecte

pel conseller, en el qual es podrà concedir als grups parlamentaris un

torn a favor i un altre en contra, i també u per a fixar-hi posicions. Es

procedirà seguidament a la votació que, segons els resultats, tindrà les

conseqüències indicades en els apartats 6 i 7 d'este article.

Article 132

1. Una vegada acabat el debat de totalitat, els diputats i diputades

i els grups parlamentaris disposaran d'un termini de set dies, fixat

d'acord amb el calendari aprovat per la Mesa, oïda la Junta de Síndics,

per a presentar esmenes parcials, d'acord amb el que hi ha establert en

l'article anterior.

Acabat el termini de presentació d'esmenes, la Mesa de la Comissió

d'Economia, Pressupostos i Hisenda procedirà a la qualificació,

d'acord amb els criteris següents:

a) Cada esmena que comporte un augment de crèdit, a més a més

de complir els requisits generals, únicament podrà ser admesa a tràmit

si proposa una baixa d'igual quantia en la mateixa secció.

b) Les esmenes que comporten una minoració d'ingressos requeriran

la conformitat del Consell per a la tramitació.

2. El debat del Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat

farà referència a l'articulat i a l'estat d'autorització de les despeses,

sense perjuí de l'estudi d'altres documents que l'hauran d'acompanyar.

3. Tant la Presidència de Les Corts com la de la Comissió d'Economia,

Pressupostos i Hisenda, d'acord amb les meses respectives,

podran ordenar els debats i les votacions en la forma que més s'acomode

a l'estructura dels pressupostos en el moment del debat, tant en

el Ple com en la comissió.

4. El debat final dels pressupostos de La Generalitat en el Ple de

Les Corts es desenrotllarà diferenciant el conjunt de l'articulat de la

llei i de cada una de les seccions, atenent, sense perjuí de les competències

de la Presidència, el procediment següent:

a) Presentació del Dictamen de la comissió pel diputat o diputada

designat.

b) Cada grup parlamentari agruparà, per a la defensa, en una sola

intervenció, totes les esmenes parcials a l'articulat.

c) Cada grup parlamentari agruparà, per a la defensa, en una sola

intervenció, totes les esmenes parcials a una mateixa secció i als organismes

autònoms i empreses públiques que s'hi relacionen.

5. La votació en el Ple del Projecte de llei de pressupostos de La

Generalitat, es realitzarà segons els criteris següents:

a) En l'articulat es votaran de forma correlativa i ordenada les

esmenes defensades i l'articulat.

b) Les seccions, els organismes autònoms, les empreses públiques

de La Generalitat i altres documents que acompanyen el projecte es

votaran, segons l'ordre de publicació en el DOC, quan acaben les sessions

del matí i de la vesprada, si escau, a partir de l'hora anunciada

per la Presidència.

6. Les disposicions d'esta secció segona s'aplicaran, també, a la

tramitació i aprovació dels pressupostos dels organismes autònoms i

de les empreses públiques de La Generalitat.

Secció tercera

De la competència legislativa plena de les comissions

Article 133

1. El Ple de Les Corts, per majoria de dos terços i a proposta de

la Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, o per iniciativa d'esta, pot

delegar en les comissions l'aprovació de projectes i proposicions de

llei; en este cas la comissió actuarà amb capacitat legislativa plena.

2. En tot moment, el Ple pot reclamar el debat i la votació de qualsevol

projecte o proposició de llei que hagen estat delegats. La iniciativa

la poden prendre la Mesa de Les Corts, la Junta de Síndics, un

grup parlamentari o una cinquena part dels diputats de la cambra. Es

requerirà la mateixa majoria que per a la delegació.

3. Queden exceptuades d'esta delegació les lleis de bases i els

pressupostos de la Comunitat d'acord amb lo que determina l'article

25.2 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

Article 134

Per a la tramitació d'estos projectes i proposicions de llei, s'aplicarà

el procediment legislatiu comú, llevat del debat i la votació en el

Ple, i amb les especialitats establides en els apartats següents:

a) Una vegada rebut el projecte o la proposició de llei, la comissió

nomenarà una ponència, formada per un membre de la comissió que

pertanya a cada grup parlamentari i, si escau, també del Grup Mixt, les

decisions de la qual s'adoptaran mitjançant el criteri de vot ponderat.

b) A l'informe de la ponència se li aplicarà el que hi ha previst en

l'article 112 del reglament. A continuació, el ple de la comissió seguirà

el tràmit previst aplicant el mateix procediment que s'aplica en el Ple

de Les Corts per a la deliberació i l'aprovació, si escau.

Article 135 . De la tramitació d'un projecte o proposició de llei en lectura

única

1. Quan la naturalesa d'un projecte o d'una proposició de llei

ho aconselle i la simplicitat de formulació ho permeta, el Ple de Les

Corts, a proposta de la Mesa, oïda la Junta de Síndics o a iniciativa

d'esta, podrà acordar que l'esmentat projecte o proposició de llei es

tramite directament i en lectura única davant el Ple o una comissió.

Este acord comportarà que decaiga el dret de presentació d'esmenes.

2. Una vegada adoptat l'acord, procedirà un debat subjecte a les

normes establides per als de totalitat i, a continuació, el conjunt del

projecte se sotmetrà a una sola votació.

3. Si no s'adopta l'acord, la Mesa trametrà el projecte o la proposició

de llei a la comissió corresponent, i ordenarà l'obertura del termini

de presentació d'esmenes perquè continue el tràmit pel procediment

legislatiu comú.

TÍTOL VI

Del control de les disposicions del Consell amb força de llei

Secció primera

Del control de la legislació delegada

Article 136

1. Quan Les Corts hagen delegat en el Consell la potestat de dictar

decrets legislatius sobre matèries determinades i la Llei de delegació

establira que el control addicional de la legislació delegada l'efectue

Les Corts, el Consell, tan aviat com haja fet ús de la delegació, dirigirà

a Les Corts la comunicació corresponent, que contindrà el text articulat

o refós objecte d'aquelles.

2. El text es publicarà en el Bolletí Oficial de Les Corts Valencianes,

i s'entendrà que el Consell ha fet ús adequat de la delegació legislativa,

dins dels límits establerts per la Llei de delegació, si durant el

mes següent cap diputat o diputada o grup parlamentari no hi formula

objeccions.

3. Si en este espai de temps es formula alguna objecció a la delegació

a través d'un escrit dirigit a la Mesa de Les Corts, esta l'enviarà

a la comissió competent de la cambra la qual haurà d'emetre dictamen

en el termini que s'assenyale.

4. El dictamen es debatrà en el Ple de Les Corts o, si escau, per la

Diputació Permanent d'acord amb les normes establides per al procediment

legislatiu, i es considerarà cada observació com una esmena.

5. Els efectes jurídics del control seran els que preveu la Llei de

delegació.

Secció segona

De la validació o derogació dels decrets llei

Article 137

1. Quan el Consell, en casos de necessitat extraordinària i urgent,

dicte resolucions legislatives provisionals mitjançant decrets llei estos

requeriran la validació del Ple de la cambra i, per això, haurà de trametre'ls

immediatament a la Mesa de Les Corts perquè els tramite.

2. El debat i la votació sobre la validació o la derogació d'un

decret llei es realitzarà en el Ple de Les Corts o de la Diputació Permanent,

abans que transcórreguen els trenta dies següents a la promulgació,

d'acord amb el que hi ha establert en l'article 86.2 de la Constitució

Espanyola. En tot cas, la inserció en l'ordre del dia d'un decret llei

per a debatre'l i votar-lo podrà fer-se tan aviat com es publique en el

Diari Oficial de La Generalitat Valenciana.

3. El procediment per a la validació o la derogació d'un decret llei,

tant en el Ple de la cambra com en la Diputació Permanent, s'ajustarà

als termes següents:

1r Un membre del Consell exposarà a la cambra les raons que han

obligat a la promulgació i, tot seguit, s'iniciarà un debat dels qualificats

de totalitat.

2n En la votació següent, els vots afirmatius s'entendran favorables

a la validació i els negatius favorables a la derogació.

3r Una vegada validat un decret llei, la Presidència de Les Corts

preguntarà si cap grup parlamentari sol·licita que es tramite com a projecte

de llei. En cas afirmatiu, la sol·licitud se sotmetrà, sense debat,

a la consideració de la cambra. Si el resultat de la votació és favorable,

la Mesa tramitarà el projecte de llei corresponent pel procediment

d'urgència, sense que s'hi puguen presentar esmenes de totalitat que

en postulen al devolució.

4t La Diputació Permanent podrà, si escau, tramitar com a projecte

de llei pel procediment d'urgència els decrets llei que presente el Consell

durant els períodes en què Les Corts estiguen dissoltes. En este

supòsit, tota la tramitació es farà davant el ple de la Diputació Permanent.

5è L'acord de validació o derogació es publicarà en el Diari Oficial

de La Generalitat Valenciana.

TÍTOL VII

De l'atorgament i la retirada de confiança

CAPÍTOL I

De la investidura

Article 138

1. En compliment de les previsions establides en l'article 27 de

l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, el president o presidenta

de La Generalitat serà elegit per Les Corts entre els seus membres

i nomenat pel Rei. La facultat de presentar candidats correspon,

únicament, als grups parlamentaris.

2. El president o presidenta de La Generalitat haurà de jurar o prometre

el càrrec i acatar l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

davant Les Corts en la primera sessió que es faça després del seu

nomenament pel Rei. A l'efecte utilitzarà la fórmula, pronunciada en

idioma valencià, que recull l'article sext d'este reglament. A continuació,

efectuarà una proposició sobre el seu programa de govern, sense

que este siga objecte de debat.

Article 139

1. Després de cada renovació de Les Corts i en els altres casos prevists

en l'Estatut d'Autonomia per a elegir el president de La Generalitat,

la Presidència de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, i amb la

consulta prèvia als grups polítics amb representació parlamentària,

establirà la data de realització del Ple d'investidura, d'acord amb el

que hi ha previst en l'apartat 3 d'este article.

2. Els grups parlamentaris podran presentar davant la Mesa de Les

Corts les propostes de candidats, en el termini de dotze dies comptats

a partir de la data de constitució de Les Corts o, si escau, des de

la comunicació a estes de la vacant produïda en la Presidència de La

Generalitat.

3. Passat el termini referit en el paràgraf anterior, la Presidència

de Les Corts, oïda la Junta de Síndics, fixarà la data de realització del

Ple d'investidura entre els tres i els set dies següents a l'acabament

del termini esmentat, i proposarà com a candidat o candidata aquell

que en les consultes realitzades haja obtingut més suport per part dels

grups polítics.

4. La sessió començarà amb la proposta que, d'acord amb el que

hi ha previst en l'apartat anterior, formule la Presidència de Les Corts.

A continuació, el candidat proposat exposarà a la cambra, sense limitació

de temps, el programa polític de govern del Consell que pretén

formar i sol·licitarà la confiança de Les Corts. A continuació, la Presidència

de Les Corts suspendrà la sessió per un temps no superior a

vint-i-quatre hores.

5. Una vegada represa la sessió, intervindran els grups parlamentaris

de major a menor, tret del grup parlamentari al qual pentanya el

candidat, que ho farà en darrer lloc, per un temps de trenta minuts cada

un.

6. El candidat o candidata podrà contestar conjuntament o separadament

als representants dels grups parlamentaris durant un temps

màxim de trenta minuts. Tots els que hagen intervingut tindran dret a

un torn de rèplica per un temps de 10 minuts cada un.

7. Acabat el debat, la Presidència anunciarà l'hora de la votació i

suspendrà la sessió fins llavors.

Article 140

1. Represa la sessió, es procedirà a la votació única del candidat

que es realitzarà pel sistema de votació pública per crida d'acord amb

el contingut de l'article 81 d'este reglament.

2. En primera votació caldrà el suport al candidat dels vots de la

majoria absoluta dels membres de la cambra. Si no obté la majoria

esmentada es procedirà, quaranta-vuit hores després, a una nova votació

en la qual serà suficient, per a la investidura, el vot favorable de la

majoria simple dels membres de la cambra.

3. Si efectuades les dos votacions el candidat o candidata no assolix

la confiança per a la investidura, la Presidència de Les Corts tramitarà

successives propostes en la forma prevista en l'article anterior,

atenent la resta de candidats presentats i donant prioritat als criteris

establerts en l'apartat 2 de l'article anterior.

4. El procediment per al debat i les votacions serà el mateix que

s'indica en este article i en els anteriors d'este reglament. La Presidència

podrà, si cap dels candidats no obté la confiança per a la investidura,

reprendre la ronda de consultes i reiniciar el procediment d'acord

sempre amb els criteris indicats en l'apartat 2 de l'article anterior.

5. Si transcorregut el termini de dos mesos, a partir de la primera

votació d'investidura, cap candidat o candidata obtinguera la confiança

de Les Corts, el president o presidenta de Les Corts, per acord de la

Mesa, dissoldrà la Cambra i el president o presidenta de La Generalitat

en funcions convocarà noves eleccions.

Article 141

Mentre la cambra no haja elegit president de La Generalitat no es

podran incloure en l'ordre del dia altres assumptes, llevat que raons

extraordinàries i d'urgent necessitat, acordades per la Mesa i la Junta

de Síndics, ho aconsellen. No obstant això, la Mesa facilitarà la presa

de possessió, abans de la investidura, de nous diputats en el cas que

s'hagueren produït vacants per qualsevol causa.

CAPÍTOL II

De la qüestió de confiança

Article 142

El president o presidenta de La Generalitat, amb la deliberació prèvia

del Consell, pot plantejar davant Les Corts la qüestió de confiança

sobre el seu programa, sobre una decisió política, o sobre un projecte

de llei, segons hi ha establert en l'article 30 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 143

1. La qüestió de confiança es presentarà, davant la Mesa de Les

Corts, mitjançant un escrit motivat, acompanyat de la certificació corresponent

del Consell.

2. Una vegada admès a tràmit l'escrit per la Mesa, la Presidència

en donarà compte a la Junta de Síndics i convocarà el Ple.

3. El debat es desenrotllarà seguint les mateixes normes establides

per al d'investidura. Correspondrà al president o presidenta de La

Generalitat i, si escau, als membres del Consell les intervencions que

s'hi establesquen per al candidat.

4. Acabat el debat, la proposta de confiança se sotmetrà a votació,

a l'hora que haja estat anunciada prèviament per la Presidència.

La qüestió de confiança no podrà ser votada fins que no passen vint-iquatre

hores des de la seua presentació.

5. La confiança s'entendrà atorgada quan obtinga el vot favorable

de la majoria simple dels diputats.

6. Si la qüestió de confiança és sobre un projecte de llei, este s'entendrà

aprovat segons el text enviat pel Consell, tret que, per a l'aprovació,

hi calga una majoria qualificada.

7. Del resultat de la votació, la Presidència de Les Corts en donarà

compte al president de La Generalitat.

Article 144

Si Les Corts li neguen la confiança, el President de La Generalitat

presentarà la dimissió. La Presidència de Les Corts, en el termini

màxim de quinze dies, convocarà la sessió plenària per a l'elecció del

nou president o presidenta de La Generalitat, d'acord amb el que hi ha

establert en el capítol I d'este títol.

CAPÍTOL III

De la moció de censura

Article 145

1. Les Corts poden exigir la responsabilitat política del President

de La Generalitat mitjançant l'adopció d'una moció de censura, conformement

a l'article 128 de l'Estatut d'Autonomia.

2. La moció de censura haurà de ser proposada, almenys, per la

cinquena part dels diputats, mitjançant un escrit motivat, dirigit a la

Mesa de Les Corts, i haurà d'incloure un candidat o candidata a la Presidència

de La Generalitat que haja acceptat la candidatura.

3. La Mesa de Les Corts, després de comprovar que la moció de

censura reunix els requisits assenyalats en este article, l'admetrà a tràmit

i donarà compte de la seua presentació al president de La Generalitat

i als síndics dels grups parlamentaris.

4. Dins dels dos dies següents a la presentació de la moció de

censura podran presentar-se mocions alternatives les quals hauran de

reunir els mateixos requisits assenyalats en l'apartat 2 d'este article,

i estaran sotmeses als mateixos tràmits assenyalats en l'apartat precedent.

Article 146

1. El debat començarà amb la defensa de la moció de censura que,

per un temps màxim de 30 minuts, efectuarà un dels diputats baix

firmants. A continuació, i per un temps màxim de 90 minuts, podrà

intervindre el candidat proposat en la moció per a la Presidència de La

Generalitat, en la moció, a l'efecte d'exposar el programa polític del

Consell que pretén formar.

2. Després de la interrupció decretada per la Presidència, en tot cas

no superior a vint-i-quatre hores, podrà intervindre un representant de

cada grup parlamentari, de major a menor, i en últim lloc intervindrà

el representant del grup parlamentari al qual pertanya el candidat proposat,

per un temps de trenta minuts. Tots els qui intervinguen tindran

dret a un torn de rèplica o rectificació de deu minuts.

3. Si es presenta més d'una moció de censura, la Presidència de

Les Corts, oïda la Junta de Síndics, podrà acordar el debat conjunt de

totes les incloses en l'ordre del dia, però hauran de votar-se per separat

seguint l'ordre de presentació.

4. La moció o les mocions de censura se sotmetran a votació a

l'hora que prèviament haja anunciat la Presidència i que no podrà ser

abans de cinc dies des de la presentació de la primera moció davant la

Mesa.

5. L'aprovació d'una moció de censura requerirà, en tot cas, el vot

favorable de la majoria absoluta dels membres de Les Corts.

6. Si s'aprova una moció de censura, no se sotmetran a votació les

altres que s'hagen presentat.

Article 147

1. Quan la cambra aprove una moció de censura, el candidat o

candidata inclòs en esta estarà investit de la confiança de la cambra, i

la Presidència de Les Corts ho comunicarà al Rei a l'efecte del nomenament.

2. Si la moció de censura no s'aprova, els signataris no podran presentar-

ne una altra durant el mateix període de sessions. A l'efecte, la

presentada entre períodes de sessions s'imputarà el proper període de

sessions.

TÍTOL VIII

De les interpel·lacions i les preguntes

CAPÍTOL I

De les interpel·lacions

Article 148

1. Els diputats o diputades i els grups parlamentaris podran formular

interpel·lacions al Consell i a cada un dels consellers.

2. Les interpel·lacions hauran de presentar-se per escrit davant la

Mesa de Les Corts i versaran sobre els motius o propòsits de la conducta

de l'executiu en qüestions de política general, bé del Consell, bé

d'alguna conselleria.

3. La Mesa qualificarà l'escrit i, si el contingut no és propi d'una

interpel·lació, d'acord amb el que hi ha establert en l'apartat precedent,

ho comunicarà al seu autor, per a convertir-la en pregunta amb

resposta oral o per escrit.

Article 149

1. D'acord amb el que establix l'article 148.2, les interpel·lacions

podran formular-se per procediment ordinari i per procediment especial

d'urgència. Amb els dos casos seran susceptibles de presentació

d'una Moció subsegüent en la forma en què determina este reglament.

2. Les interpel·lacions presentades per procediment ordinari

podran ser presentades per un diputat o diputada, i per un grup parlamentari.

Hauran ser presentades per escrit davant la Mesa de Les Corts

en un termini que finalitza el dilluns anterior a la setmana en la que es

celebre el Ple, amb el fi què la Mesa, en el seu cas, després de la seua

qualificació, procedisca a la inclusió en l'ordre del dia del primer Ple

que es convoque. No podrà incloure's més de dos interpel·lacions de

cada grup parlamentari.

3. Les interpel·lacions presentades per procediment ordinari s'inclouran

en l'ordre del dia, donant prioritat a les dels diputats o Diputades

d'aquells grups parlamentaris o a les dels propis grups parlamentaris

que, en orde invers al nombre d'interpel·lacions presentades en el

mateix període de sessions, no hagueren consumit la quota resultant

d'assignar una Interpel·lació per cada tres diputats o fracció pertanyents

al mateix Grup. Sense perjuí del mencionat criteri, s'aplicarà el

de la prioritat en la presentació.

4. Les interpel·lacions presentades per procediment especial d'urgència

podran ser presentades per un grup parlamentari, sense perjuí

del que determina l'article 148 d'este reglament. Hauran de ser presentades

per escrit abans de les 14 hores del divendres anterior a la

celebració del Ple en el que haja de ser inclosa. Versaran sobre qüestions

de màxima actualitat i es farà constar en l'escrit que es presenta

a l'empar d'este procediment ja que del contrari s'interpretarà que són

per procediment ordinari.

5. Durant un període de sessions sols podran substanciar-se huit

interpel·lacions de les presentades per procediment especial d'urgència,

assignades per la Mesa, oïda la Junta de Síndics, als grups parlamentaris

atenen de forma proporcional a la seua representació. En tot

cas, es garantirà a cada grup parlamentari la substanciació, al menys,

d'una Interpel·lació per procediment especial d'urgència en cada període

de sessions

6. En cada sessió plenaria sols podrà incloure's una Interpel·lació

de les presentades per procediment especial d'urgència i sempre que

reunisca els requisits que determina este reglament. La seua inclusió

comportaria la retirada de l'ordre del dia d'aquella altra Interpel·lació

que puga estar inclosa ja en ell per procediment ordinari pertanyent

al mateix grup parlamentari, o a diputats o Diputades adscrits al citat

grup. Tindrà prioritat aquella interpel·lació presentada pel grup parlamentari

que menys hi haja utilitzat este procediment sempre i quant no

sobrepasse l'assignació referida al punt anterior.

Article 150

1. Les interpel·lacions se substanciaran davant el Ple i donaran

lloc a un torn d'exposició per l'autor de la interpel·lació a la resposta

del Consell i a sengles torns de rèplica. Les primeres intervencions no

podran excedir de deu minuts cada una, ni les de rèplica de cinc.

2. Els grups parlamentaris que interpel·len, o aquells als quals

estan adscrits els diputats o diputades que signen les interpel·lacions

que s'incloguen en l'ordre del dia del Ple, podran substituir-les per

unes altres pròpies que estiguen també en disposició de ser-hi incloses.

Article 151

1. Tota Interpel·lació podrà donar lloc a la presentació d'una

Moció subsegüent en la que la Cambra manifeste la seua posició.

2. El grup parlamentari interpel·lant o aquell al que estiga adscrit

el diputat o diputada firmant de la Interpel·lació, podrà presentar, dins

de les 24 hores següents a la substanciació d'esta, una Moció subsegüent.

La Mesa de Les Corts admetrà la Moció si esta es congruent

amb la Interpel·lació.

La Moció, després de ser admesa per la Mesa de Les Corts, serà

inclosa en l'ordre del dia del primer Ple que es convoque, sense perjuí

del que establix l'article 63 d'este reglament. Els grups parlamentaris

podran presentar esmenes al text de la Moció fins sis hores abans del

començament del Ple.

3. El debat i la votació es realitzaran d'acord amb el que s'establix

per a les proposicions no de llei.

4. Si la moció prospera:

Primer: La comissió a la qual correspon per raó de la matèria en

controlarà el compliment.

Segon: El Consell, acabat el termini que fixat per tal d'acomplir la

moció, en retrà compte davant la comissió corresponent.

Tercer: Si el Consell imcomplix la realització de la moció o si no en

ret compte a la comissió, la Mesa de Les Corts inclourà com a punt de

l'ordre del dia la compareixença del Consell perquè en done compte.

CAPÍTOL II

De les preguntes

Article 152

Els diputats podran presentar preguntes al Consell i a cada un dels

membres.

Article 153

1. Les preguntes hauran de presentar-se per escrit dirigides a la

Mesa de Les Corts.

2. No serà admesa cap pregunta que siga d'exclusiu interès de

qui la formula ni de qualssevol altra persona singularitzada, ni la que

supose consulta d'índole estrictament jurídica. Tampoc no seran admeses

les preguntes relatives a cap persona física o jurídica que no tinga

una transcendència pública dins de l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

3. La Mesa de Les Corts no tramitarà les preguntes que en el seu

preàmbul o en la seua formulació realitzen valoracions que pogueren

ser ofensives per a terceres persones, llevat que el diputat o diputada

que les haja formulades n'elimine les esmentades expressions.

4. Les preguntes que no comporten demanar al Consell un criteri

o una valoració i que se circumscriguen a sol·licitar al Consell informació

o documentació, la Mesa les tramitarà com a sol·licitud de

documentació, a l'empar del que establix l'article 11 d'este reglament,

prèvia comunicació al diputat o diputada que l'haja formulada, per tal

d'esmenar el requisit de coneixement del grup parlamentari respectiu.

5. La Mesa qualificarà l'escrit i admetrà la pregunta, si s'ajusta

al que hi ha establert en este capítol. La no-admissió d'una pregunta

haurà de ser presa per la Mesa mitjançant resolució motivada en què

s'exposen raonadament els fonaments jurídics en què es fonamente.

Article 154

Si no s'indica res, es considerarà que qui formula la pregunta sollicita

resposta per escrit.

Secció I

De les preguntes amb contestació oral davant del Ple

Article 155

1. Els diputats podran presentar preguntes al Consell, i a cada un

dels Consellers, amb contestació oral davant del Ple, sobre qüestions

d'interés general que per la seua actualitat requerisquen contestació

immediata.

2. Es presentaran les preguntes per escrit fent-ho constar expressament

i amb l'acceptació del grup parlamentari.

3. Les preguntes a què es referix este article, a més de reunir els

requisits que s'expressen en l'apartat 1, hauran d'ajustar-se al que hi

ha establert en els articles 152, 153 i 154 d'este reglament.

4. Les preguntes admeses a tràmit s'inclouran en l'ordre del dia

del següent Ple que continga control del Consell i, per a això, hauran

de presentar-se amb una antelació de vuit dies a la data d'inici del Ple.

5. En cada sessió de control del Consell es destinarà un temps de

dos hores per a la tramitació d'estes preguntes, que en cap cas podran

ultrapassar la xifra de quatre per cada grup parlamentari i Ple.

6. L'ordre d'intervenció seguirà la importància numèrica del grup

parlamentari al qual pertanyen els diputats, i s'iniciarà pel grup amb

major nombre de membres, sense perjuí que la Presidència, quan concórreguen

un nombre prudencial de preguntes de diputats de diferents

grups parlamentaris als mateixos membres del Consell, podrà reordenar

la tramitació en benefici de la coincidència i procurarà respectar, si

és possible, l'ordre indicat i l'acumulació de preguntes que es referisquen

a un mateix tema i que hagen estat presentades per diputats d'un

mateix grup parlamentari.

7. En el debat, després de la formulació concisa de la pregunta

contestarà el membre del Consell i, a continuació, podrà intervindre

novament el diputat o diputada per a replicar o tornar a preguntar, i es

tancarà el debat amb la nova intervenció del Consell. Per a la tramitació

d'una pregunta, cada un dels intervinents disposarà d'un temps

màxim de cinc minuts.

8. Les preguntes que per causa aliena al formulant no s'hagen

pogut tramitar durant les dos hores previstes, seran prioritàries per a

la sessió de control següent, llevat que el diputat o diputada interessat

manifeste el contrari.

Secció segona

De les preguntes orals en comissió

Article 156

1. Quan es pretenga la resposta oral en comissió, l'escrit no podrà

contindre més que la formulació concisa i estricta d'una sola qüestió

que interrogue sobre un fet, una situació o una informació; sobre si el

Consell ha pres o prendrà alguna providència amb relació a l'assumpte,

o si trametrà a Les Corts algun document o a informar-hi sobre

algun aspecte.

2. Les preguntes estaran en condicions de ser incloses en l'ordre

del dia de la comissió, una vegada hagen transcorregut set dies des

de la publicació. S'inclouran en l'ordre del dia i tindran prioritat les

presentades per diputats que encara no hagen formulat preguntes en

el mateix període de sessions. Sense perjuí d'este criteri, la Mesa de

la comissió indicarà el nombre de preguntes que han d'incloure's en

l'ordre del dia de cada sessió i el criteri de distribució entre diputats

corresponents a cada grup parlamentari.

3. En el debat, després de la formulació concisa de la pregunta pel

diputat o diputada, contestarà el representant del Consell i seguidament

intervindrà, novament, el diputat o diputada per a replicar o tornar

a preguntar i, després de la nova intervenció del representant del

Consell, acabarà el debat. El temps de tramitació de cada pregunta serà

de cinc minuts com a màxim per a cada intervinent. Finalitzat el temps

d'una intervenció, la Presidència automàticament donarà la paraula a

qui haja d'intervindre a continuació o passarà a la qüestió següent.

Podran comparèixer també per a respondre els secretaris autonòmics.

4. El consell podrà sol·licitar motivadament, en qualsevol moment

i una sola vegada en cada pregunta, que es pospose per a la següent

sessió. Tret d'este cas, les preguntes presentades i no incloses i les

incloses i no substanciades hauran de ser reiterades, si es desitja que

es mantinguen per a la sessió següent.

5. Acabat un període de sessions, les preguntes pendents es tramitaran

com a preguntes amb resposta per escrit que han de contestar-se

abans de l'inici del període de sessions següent.

Secció tercera

De les preguntes amb resposta per escrit

Article 157

1. Els diputats i diputades podran formular també preguntes al

Consell sol·licitant contestació escrita, dirigides a la Mesa de Les

Corts que les tramitarà aplicant, en tot moment, el que establix l'article

148 d'este reglament. La contestació per escrit a les preguntes haurà

de realitzar-se dins dels quinze dies següents a la seua publicació, que

tindrà lloc en el termini màxim de deu dies des de la seua presentació,

podent prorrogar-se este termini, a petició motivada del Consell i per

acord de la Mesa de Les Corts, per un altre termini de fins a quinze

dies més.

2. Si el Consell no enviara la contestació en tal termini, la Presidència

de Les Corts, a petició de l'autor de la pregunta, ordenarà que

s'incloga en l'ordre del dia de la següent sessió de la Comissió competent,

on rebrà el tractament de les preguntes orals i tindrà prioritat en

l'ordenació, donant compte de tal decisió al Consell.

CAPÍTOL III

Normes comunes

Article 158

Les setmanes en què hi haja sessió ordinària de Ple, amb control

del Consell, es dedicaran, per regla general, dos hores, com a temps

màxim, a preguntes especials d'urgència, d'acord amb el que determina

l'article 155 d'este reglament.

Article 159

La Presidència de Les Corts està facultada per a acumular i ordenar

que es debaten simultàniament les interpel·lacions o preguntes

incloses en un ordre del dia i relatives al mateix tema o a temes connexos

entre si.

La Mesa, oïda la Junta de Síndics, podrà declarar inadmissibles a

tràmit les preguntes o interpel·lacions el text de les quals incórrega en

els supòsits prevists en l'article 103.1 d'este reglament.

TÍTULO IX

De les proposicions no de llei

Article 160

1. Els grups parlamentaris o un diputat o diputada amb la firma

de quatre més podran presentar proposicions no de llei mitjançant les

quals formulen propostes de resolució a la cambra.

2. Les proposicions no de llei podran ser de tramitació ordinària,

de tramitació especial d'urgència o de tramitació immediata.

Article 161

1. Les proposicions no de llei hauran de presentar-se per escrit a

la Mesa de Les Corts, la qual, oïda la Junta de Síndics, en decidirà

l'admissibilitat; n'ordenarà, si escau, la publicació i n'acordarà la tramitació

davant la comissió competent o davant el Ple, en funció que es

tracte d'iniciatives de tramitació ordinària o iniciatives de tramitació

especial d'urgència.

2. Quan les proposicions no de llei es referisquen a qüestions que,

sense ser competència de La Generalitat, afecten l'interès directe dels

ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana, la Mesa sol·licitarà

l'acord de la Junta de Síndics abans d'acordar-ne l'admissió a tràmit.

3. Les proposicions no de llei de tramitació ordinària se substanciaran

en comissió i, una vegada publicades en el BOC, estaran en disposició

de ser incloses en l'ordre del dia. Una vegada publicades, els

grups parlamentaris podran presentar esmenes fins a 6 hores abans del

començament de la comissió.

4. Sense perjuí del que hi ha establert en l'article 62 i del compliment

dels preceptes reglamentaris per a la tramitació, les proposicions

no de llei de tramitació especial d'urgència hauran de presentar-se

amb una antelació de nou dies a la data de la realització del Ple en què

hagen d'incloure's i s'ajustaran al procediment següent:

a) Es presentaran firmades pel síndic o portaveu adjunt del grup

parlamentari, amb l'antelació indicada i s'hi farà constar expressament

la modalitat de tramitació desitjada.

b) Quan en l'escrit de presentació d'una proposició no de llei, de

la qual es desitge tramitació especial d'urgència, no es faça constar

expressament, es considerarà que es tracta d'una iniciativa de tramitació

ordinària.

c) Amb independència de la publicació immediata en el BOC de

la proposició no de llei, per a la inserció en l'ordre del dia, es lliurarà

una reproducció de la proposició no de llei a la Junta de Síndics, amb

temps suficient perquè siga inclosa en el primer Ple ordinari que es

convoque.

d) Podrà ser inclosa en l'ordre del dia una proposició no de llei

de cada grup parlamentari de les tramitades per procediment especial

d'urgència es debatran i es donarà prioritat, de major a menor, la

importància numèrica de cada grup parlamentari.

e) Quan una o diverses proposicions no de llei incloses en l'ordre

del dia d'una sessió no hagen pogut tractar-se per falta de temps, seran

prioritàries per al pròxim Ple. Quan estes hagen estat substanciades es

reprendrà l'ordre establert en el punt anterior.

f) El termini per a la presentació d'esmenes finalitzarà una hora

abans del començament del Ple.

5. Amb la firma de tots els grups parlamentaris i fins al moment de

començar el Ple en el qual es pretenga incloure's, podran presentar-se

proposicions no de llei de tramitació immediata, que tindran prioritat

sobre les de tramitació especial d'urgència. La presentació d'este tipus

d'iniciativa implica la renúncia dels grups parlamentaris a presentar

esmenes.

Per a la tramitació en el Ple s'atendrà el procediment següent:

1r Distribució a tots els diputats d'una reproducció mecànica de la

iniciativa.

2n Proposta de la Presidència al Ple d'alteració de l'ordre del dia

per a la inclusió d'esta iniciativa.

3r Lectura, si escau, per un dels secretaris de la Mesa de la proposició

no de llei.

4t Votació ordinària de la iniciativa.

5è Explicació de vot dels grups parlamentaris en la forma que

determina l'article 88 d'este reglament.

Article 162

1. Les proposicions no de llei, tant les de tramitació ordinària com

les de tramitació especial d'urgència, seran objecte de debat, en el qual

podran intervindre, després del grup parlamentari autor de la iniciativa,

un representant de cada un dels grups parlamentaris que hagen

presentat esmenes, i es respectarà l'ordre de presentació en registre. A

continuació, intervindrà de nou el representant del grup parlamentari

autor de la proposició no de llei per a l'acceptació o no de les esmenes.

Seguidament intervindran els grups parlamentaris que no hagen

presentat esmenes, per a fixar la seua posició, i se sotmetrà finalment a

votació la proposició no de llei, si escau, amb les esmenes acceptades

pel proponent de la iniciativa.

2. Quan una proposició no de llei de tramitació ordinària haja estat

presentada per diputats pertanyents a un mateix grup parlamentari, este

no podrà utilitzar el torn de fixació de posició a què es referix l'apartat

anterior.

Tampoc no podrà utilitzar-se el torn de defensa d'esmenes, ni

d'acceptació a què es referix l'apartat anterior, quan estos hagen estat

presentades pel grup parlamentari del qual formen part els diputats firmants

de la proposició no de llei. De la mateixa manera, en les proposicions

no de llei de tramitació especial d'urgència no es podran utilitzar

els torns de defensa o acceptació d'esmenes quan estes pertanyen

al mateix grup parlamentari autor de la iniciativa.

3. Durant la tramitació pel Ple i la comissió, abans de la votació

podran presentar-se esmenes transaccionals que tendisquen a l'aproximació

entre el text de la iniciativa i d'alguna de les esmenes presentades,

sempre que el grup parlamentari autor de l'esmena accepte el nou

text i cap altre grup parlamentari s'opose a la tramitació d'este.

Així mateix podran presentar-se propostes alternatives, encara que

no s'hagen pressentat esmenes, sempre que vagen subscrites per tots

els grups parlamentaris.

4. La Presidència de Les Corts o de la comissió, d'acord amb la

mesa respectiva, podrà acumular, a l'efecte de debat, les proposicions

no de llei relatives a una mateix tema o temes connexos entre ells,

sempre que no s'hagen presentat esmenes a estes. No obstant això, les

votacions de les proposicions no de llei es faran de forma separada i es

respectarà l'ordre de presentació en registre.

Article 163

El control del compliment de les proposicions no de llei aprovades

es realitzarà de conformitat amb el que hi ha establert en l'article

146.4 d'este reglament, llevat que la resolució mateixa preveja un altre

procediment de control.

TÍTOL X

De l'examen i el debat de comunicacions

del Consell i els altres informes

CAPÍTOL I

De les comunicacions del Consell

Article 164

1. Quan el Consell trameta a Les Corts una comunicació per al

seu debat, que podrà ser davant el Ple o en comissió, este s'iniciarà

amb la intervenció d'un membre del Consell, després podrà fer ús de

la paraula, per un temps màxim de quinze minuts, un representant de

cada grup parlamentari, que intervindran per ordre de menor a major

importància numèrica. En el cas del grup mixt este intervendrà en primer

lloc.

2. Els membres del Consell podran respondre a les qüestions plantejades

de forma aïllada, conjunta o agrupada per raó de la matèria.

Tots els qui hi intervinguen podran replicar durant un temps màxim de

deu minuts cada un.

Article 165

1. Acabat el debat, s'obrirà un termini de trenta minuts, durant el

qual els grups parlamentaris podran presentar davant la Mesa propostes

de resolució. La Mesa admetrà les propostes que siguen congruents

amb el debat i rebutjarà les que de forma explícita o implícita signifiquen

qüestió de confiança o moció de censura al Consell.

2. Les propostes admeses podran ser defensades durant un temps

màxim de deu minuts. La Presidència podrà concedir un torn en contra

pel mateix temps després de la defensa de cada una d'estes, sense perjuí

de la potestat que este reglament li concedix per a poder agrupar el

debat de les propostes, atés el nombre de les que s'hagen presentat.

3. Les propostes de resolució seran votades segons l'ordre de presentació,

llevat de les que signifiquen el rebuig global del contingut de

la comunicació del Consell, les quals es votaran en primer lloc.

CAPÍTOL II

De l'examen dels programes i els plans tramesos pel Consell

Article 166

1. Si el Consell tramet un programa o pla i requerix el pronunciament

de Les Corts, la Mesa n'ordenarà l'enviament a la comissió competent.

2. La Mesa de la comissió organitzarà la tramitació i en fixarà els

terminis. La comissió designarà, si escau, una ponència que estudie el

programa o el pla en qüestió. El debat en la comissió s'ajustarà al que

establix el capítol anterior. Si la Mesa de Les Corts ha decidit que les

propostes de resolució han de debatre's en el Ple, el termini per la presentació

d'estes serà de tres dies.

CAPÍTOL III

De les informacions del Consell

Article 167

1. Els membres del Consell, a petició pròpia o quan així ho sollicite

la comissió corresponent, compareixeran davant d'esta per realitzar

una sessió informativa.

2. El desplegament de la sessió constarà de les fases següents:

exposició oral del conseller, suspensió per un temps màxim de quaranta-

cinc minuts, perquè els diputats i diputades i els grups parlamentaris

puguen preparar la formulació de preguntes i observacions, i posterior

resposta de totes pel membre del Consell.

3. Els membres del Consell podran comparèixer, a este efecte,

assistits per autoritats i funcionaris de la seua conselleria. Per això,

s'haurà de comunicar prèviament a la Presidència de la comissió.

CAPÍTOL IV

De les compareixences del Consell

Article 168

1. Els membres del Consell, a petició pròpia o per acord de la

Mesa de Les Corts i la Junta de Síndics, hauran de comparèixer davant

el Ple i qualsevol de les comissions per a informar sobre un afer determinat.

La iniciativa per a l'adopció d'estos acords correspondrà a

un grup parlamentari o a la desena part dels membres de Les Corts

o d'una comissió. Els grups parlamentaris tenen dret a demanar en

cada Ple, una compareixença amb caràcter d'urgència d'un membre

del Consell que serà determinada en la Junta de Síndics on s'assenyala

l'ordre del dia del Ple corresponent.

2. Quan la sol·licitud estiga subscrita per la desena part dels membres

de Les Corts, la Mesa n'acordarà la tramitació davant el Ple o la

comissió corresponent en funció de la importància dels temes objecte

de la sol·licitud de compareixença.

3. En les compareixences, després de l'exposició oral del Consell,

podrà intervindre durant deu minuts la o el representant del o dels

grups parlamentaris que hagen sol·licitat la compareixença i, a continuació,

els dels altres grups parlamentaris durant cinc minuts per fixar

posicions, formular preguntes o fer observacions a les quals contestarà

el membre del Consell sense ulterior votació.

Quan la Presidència haja decidit agrupar diverses compareixences,

concedirà a cada un dels grups parlamentaris sol·licitants d'estes una

intervenció de deu minuts.

4. En casos excepcionals la Presidència podrà, d'acord amb la

Mesa, obrir un torn perquè els diputats o diputades puguen concisament

formular preguntes o demanar aclariments sobre la informació

facilitada. La Presidència, a este efecte, fixarà un nombre o temps

màxim d'intervencions.

5. Els secretaris autonòmics, en els termes assenyalats en l'apartat

1, podran comparéixer davant de les comissions, i s'hi aplicarà el

mateix procediment que assenyalen els apartats 2, 3 i 4 d'este article.

En este procediment es considerarà que, en l'ordre d'intervencions, les

referides al Consell seran del secretari autonòmic.

CAPÍTOL IV

De les compareixences del President del Consell

Article 169

1. Setmanalment, quan hi haja sessió ordinària de Ple, el President

del Consell compareixerà davant el Ple de Les Corts per a contestar

preguntes d'interès general per a la Comunitat Valenciana, que formulen

els síndics i síndiques dels grups parlamentaris, excepte en les

sessions en què coincidesca debat d'investidura, qüestió de confiança,

moció de censura o debat de política general.

2. La pregunta al president només podrà presentar-se i substanciada

pel síndic de cada grup parlamentari, que haurà de presentar-la

per escrit dirigit a la Mesa de Les Corts, amb 48 hores d'antelació al

començament de la sessió en la qual s'haja de formular, i correspondrà

a cada grup parlamentari la presentació d'una única pregunta.

3. Les preguntes presentades pels síndics seran comunicades al

president o presidenta del Consell, sense perjuí de la posterior qualificació

per la Mesa de Les Corts, que es reunirà al més aviat possible a

fi de comprovar-ne l'adequació al procediment establert.

4. La Mesa de Les Corts podrà rebutjar totes les preguntes que no

es referisquen a afers d'interès general per a la Comunitat Valenciana.

Així mateix, es rebutjaran totes les que incomplisquen els requisits

exigits en les preguntes, segons el que disposen els apartats 2, 3 i 4 de

l'article 148 d'este reglament.

5. Les preguntes plantejades i acceptades a tràmit seran objecte de

reproducció i repartiment amb un mínim de 24 hores d'antelació a la

reunió en què es desenrotlle la compareixença, sense perjuí de la posterior

publicació en el BOC.

6. La compareixença del president o presidenta es realitzarà preferentment

a partir de les 10:00 hores del segon dia de Ple, excepte quan

la Presidència de Les Corts, per causa justificada, canvie la sessió de

compareixença quan siga necessari, de la qual cosa retrà compte als

síndics abans de les 24 hores del dia en què haja de tindre lloc.

L'ordre d'intervencions seguirà la importància numèrica del grup

parlamentari al qual representen els síndics, es realitzarà sempre de

major a menor i s'atendrà el següent procediment en cada pregunta:

1r Després de la formulació concisa de la pregunta pel síndic, contestarà

el president del Consell. El síndic o síndica podrà intervindre

novament per a replicar o tornar a preguntar sobre el mateix tema i,

després de la nova intervenció del president o presidenta, es tancarà

esta primera fase de la compareixença. El temps total per a cada un

dels intervinents serà de cinc minuts.

2n La Presidència de Les Corts concedirà el torn d'intervenció al

diputat o diputada pertanyent al mateix grup parlamentari que el síndic

que ha intervingut, que instantàniament la sol·licite per repreguntar

sobre la mateixa qüestió o bé al president o presidenta o bé al conseller

competent. En qualsevol cas es concedirà una única intervenció, d'una

duració màxima d'un minut, per a cada un dels intervinents, i el president

o presidenta podrà delegar la contestació en un conseller, encara

que la repregunta s'haja dirigit a ell.

3r Després de la intervenció assenyalada en el punt anterior i amb

la mateixa immediatesa i instantaneïtat, podrà repreguntar novament, i

per últim, un diputat o diputada pertanyen al mateix grup parlamentari

i en els mateixos termes que s'assenyalen en el punt esmentat, tant per

a la formulació com per a la resposta.

8. Si per qualsevol causa justificada es produïx l'ajornament de

la compareixença del president, les preguntes incloses en l'ordre del

dia podran mantenir-se o canviar-se per d'altres amb una antelació de

48 hores al començament de la sessió en què s'inclouran, per tal que

puguen ser tramitades per la Mesa, i s'hi aplicaran els criteris que establix

este article.

9. Si, durant el transcurs de la compareixença del president o presidenta,

per causes no previstes alguna pregunta queda sense contestar,

es reprendrà, en la següent sessió, l'ordre en què hagen quedat i no

s'iniciarà la nova compareixença mentres no s'hagen esgotat les preguntes

de la sessió anterior.

TÍTOL XI

Procediments legislatius especials, recursos

d'inconstitucionalitat i conflictes de competències

Article 170

1. L'elaboració de proposicions de llei que han de presentar-se a la

Mesa del Congrés dels Diputats, a què es referix la lletra f de l'article

11 de l'Estatut d'Autonomia, i la sol·licitud al govern de la nació de

l'adopció d'un projecte de llei, d'acord amb el que hi ha establert en

l'article 87.2 de la Constitució Espanyola, es faran d'acord amb el que

ordena este reglament per al procediment legislatiu ordinari.

2. Les proposicions i projectes de llei a què es referix l'apartat

anterior hauran de ser aprovats, en votació final, pel Ple de Les Corts i

per majoria absoluta.

3. Per a la designació pel Ple de Les Corts dels diputats que hagen

de defensar les proposicions de llei en el Congrés dels Diputats,

segons el que estipula la lletra f de l'article 22 de l'Estatut d'Autonomia,

es realitzarà una votació secreta en la qual cada diputat o diputada

escriurà un nom en la papereta corresponent i es cridaran nominalment

per un secretari de la Mesa per a dipositar-la a l'urna. Resultaran elegits

els diputats que obtinguen més vots fins a un màxim de tres, en el

nombre que prèviament fixarà el Ple per majoria absoluta. Si cal, la

votació es repetirà entre els que hagen obtingut major nombre de vots.

Article 171

1. D'acord amb el que establix la lletra h de l'article 22 de l'Estatut

d'Autonomia, arribat el cas, el Ple de Les Corts, en convocatòria

específica, adoptarà per majoria absoluta els acords següents:

1r Interposar el recurs d'inconstitucionalitat a què es referix l'apartat

a de l'article 161 de la Constitució Espanyola.

2n Comparèixer en els conflictes de competència a què es referix

l'apartat c de l'article 161 de la Constitució Espanyola.

3r Determinar que siga el Consell qui comparega en els conflictes

a què es referix l'apartat anterior.

2. En el supòsit regulat en el punt 3r del número 1 d'este article,

hauran d'especificar-se amb claredat els preceptes de la disposició o

els punts de la resolució o de l'acte amb vici d'incompetència i les disposicions

legals o constitucionals de què resulte el vici.

TÍTOL XII

De la designació dels senadors, de SÍndic de Greuges,

dels membres del Consell Valencià de Cultura

i dels altres nomenaments i eleccions

Article 172

El Ple de Les Corts, en convocatòria específica, designarà els senadors

i senadores que representaran la Comunitat valenciana, d'acord

amb la lletra j de l'article 22 de l'Estatut d'Autonomia, d'acord amb la

corresponent llei aprovada per Les Corts.

Article 173

El Síndic de Greuges serà designat per majoria de dos terços de

Les Corts, de conformitat amb la llei a què es referix l'article 38 de

l'Estatut d'Autonomia.

Article 174

Els membres del Consell Valencià de Cultura seran elegits per

majoria de dos terços de Les Corts, d'acord amb la llei a què es referix

l'article 40 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 175

Els membres de Sindicatura de Comptes seran elegits per majoria

de tres quintes parts de Les Corts, de conformitat amb la llei a què es

referix l'article 39 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 176

Els membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua seran elegits

per majoria de dos terços de Les Corts, de conformitat amb el que

establix la llei a què es referix l'article 41 de l'Estatut d'Autonomia.

Article 177

Els membres del Consell Jurídic Consultiu, que han de ser elegits

a Les Corts, d'acord amb la llei a què es referix l'article 43 de l'Estatut

d'Autonomia, necessitaran el vot favorable de tres cinquens dels

membres de la cambra.

Article 178

El procediment, l'elecció i la designació de persones pel Ple de

Les Corts es realitzaran de la manera següent:

1. Cada grup parlamentari podrà proposar un nombre màxim de

candidats que corresponga a la de llocs a cobrir.

2. La Presidència fixarà el termini en què els representants dels

grups parlamentaris han de proposar els candidats. Conclòs este termini,

la Mesa proclamarà les candidatures presentades una vegada comprovat

que complixen els requisits legalment establerts d'acord amb

la documentació presentada i en decidirà la inclusió, d'acord amb la

Junta de Síndics, en l'ordre del dia del Ple en què s'haja de verificar

l'elecció, mitjançant votació secreta per paperetes.

3. Els diputats i diputades podran escriure en la papereta, com a

màxim, tants noms com el nombre de llocs que calga cobrir. Es consideraran

nul·les les paperetes que porten alguna ratllada o consignen

noms no proposats com a candidats pels grups parlamentaris.

4. Resultaran elegits els candidats que més vots obtinguen fins

al nombre de llocs que calga cobrir, sempre que hagen aconseguit el

mínim de vots requerit per a cada elecció.

5. Si en la primera votació no es cobrixen els llocs amb els requisits

a què es referix l'apartat anterior, es realitzarà una segona votació

entre els candidats que no hagen assolit la majoria requerida.

6. Si no s'obté un acord en estes dos primeres votacions, la Presidència

podrà, si les circumstàncies ho aconsellen, interrompre per un

termini prudencial el curs d'estes i realitzar una tercera votació.

7. Si es produïx empat, en qualsevol cas, es repetirà la votació

entre els que hagen obtingut igual nombre de vots.

8. Si acomplerts els supòsits dels apartats anteriors, no queden

coberts, amb la majoria requerida, la totalitat dels llocs, s'haurà d'inicar

de nou el procediment establert en este article.

TÍTOL XIII

Dels convenis de col·laboració amb l'Esta

i amb altres comunitats autònomes

Article 179

L'aprovació per Les Corts dels convenis de col·laboració per a la

gestió i la prestació de servicis corresponents a matèries de la seua

competència exclusiva, tant amb l'Estat com amb altres comunitats

autònomes, prevists en l'article 59 de l'Estatut d'Autonomia, s'ajustarà

al procediment següent:

1. Tramès pel Consell el projecte de conveni de col·laboració, es

tramitarà per la Mesa i es publicarà en el BOC, i s'obrirà un termini de

5 dies perquè els grups parlamentaris presenten esmenes a la totalitat.

2. Finalitzat el termini de presentació d'esmenes, el projecte de

conveni de col·laboració s'inclourà en l'ordre del dia del primer Ple

que realitzen Les Corts.

3. Després de la presentació del projecte per un membre del Consell,

s'iniciarà el debat de les esmenes de totalitat presentades, i podran

intervindre els representants dels grups parlamentaris en un torn a

favor i un altre en contra, de quinze minuts cada un, en cada esmena.

4. Finalitzat el debat i votació de cada esmena, es procedirà a la

votació de la totalitat del projecte de conveni de col·laboració i es

requerirà la majoria absoluta. Hi haurà la possibilitat d'explicació de

vot d'acord amb l'article 88.1.

5. Aprovat el projecte de conveni de col·laboració, es trametrà al

Consell i a les Corts Generals, per tal d'acomplir el que hi ha establert

en l'article 59 de l'Estatut d'Autonomia.

6. El mateix procediment s'utilitzarà per a allò previst en l'article

62.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.

TÍTOL XIV

De les relacions amb les institucions i Parlament Europeu

Articulo 180. Del dret de petició de la Comunitat Valenciana davant el

Parlament Europeu

1. D'acord amb el que hi ha disposat en l'article 61 de l'Estatut

d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, per a promoure una iniciativa

amb relació a una matèria inclosa en l'àmbit de les competències

de la Unió Europea, la Comunitat Valenciana, com a regió de la Unió

Europea, sense perjuí de la legislació de l'Estat, pot exercir el dret de

petició davant el Parlament Europeu en la forma que determina el seu

reglament.

2. Per a exercir el dret de petició de la Comunitat Valenciana serà

necessari l'acord previ, adoptat per majoria absoluta, de Les Corts.

3. El procediment per aconseguir l'acord serà el mateix que este

reglament establix per a les Proposicions no de Llei i podrà adoptar-se

a iniciativa del Consell, de dos grups parlamentaris o de la quinta part

dels diputats i diputades de la cambra.

4. El Ple de Les Corts podrà designar tres diputats o Diputades per

a comparèixer davant la Comissió del Parlament Europeu si este concedix

l'audiència.

Article 181. De la participació de la Comunitat Valenciana en els

mecanismes de control del principi de subsidiarietat i proporcionalitat

1. Segons el que hi ha establert en l'article 61 de l'Estatut d'Autonomia,

la Comunitat Valenciana pot participar en els mecanismes

de control del principi de subsidiarietat i proporcionalitat de la Unió

Europea.

2. Quan en el marc de l'aplicació dels principis de subsidiarietat

i proporcionalitat, Les Corts siguen consultades en relació a alguna

proposta legislativa de la Unió Europea, la Mesa, oïda la Junta de Síndics,

ordenarà la seua publicació en el BOC i la remissió a la Comissió

competent per raó de la matèria per a la seua tramitació.

3. Els grups parlamentaris, i en el seu cas el Grup Mixt, disposaran

d'un termini de 15 dies des de la publicació per a formular observacions

per escrit.

4. Finalitzat el termini, la Comissió, a la vista de la consulta legislativa

feta per la Unió Europea i de les observacions formulades pels

grups, elaborarà, en el termini màxim de 15 dies, el corresponent dictamen.

5. En funció de la seua importància i de la matèria la Mesa,

d'acord amb la Junta de Síndics, determinarà si el procediment ha de

finalitzar en la pròpia Comissió o si, pel contrari, haurà de ser el Ple el

que es pronuncie finalment sobre el dictamen, a proposta de la pròpia

Comissió.

6. La Mesa, d'acord amb la Junta de Síndics, podrà reduir o ampliar

els terminis fixats en este procediment atenent a una possible urgència

i a les peticions dels grups parlamentaris, vetlant en tot moment

pel bon fi del procediment dins del termini fixat per a respondre la

consulta. El procediment, després de l'aprovació del dictamen, finalitzarà

amb la remissió de la resposta, dins de termini, a la institució que

havia formulat la consulta i la publicació de l'acord en el BOC.

TÍTOL XV

De les relacions de Les Corts amb l'entitat pública

Radiotelevisió Valenciana i les seues societats

Article 182

1. La relació de Les Corts amb l'entitat pública Radiotelevisió

Valenciana i les seues societats, d'acord amb el que hi ha disposat

en l'article 23 de la Llei 7/1984, de 4 de juliol, de creació de l'entitat

pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i regulació dels servicis de

radiodifusió i televisió de La Generalitat, es farà mitjançant la creació,

en el si de Les Corts, d'una Comissió no legislativa destinada a exercir

el control de l'actuació de Radiotelevisió Valenciana i les seues societats.

2. Es per tant la Comissió Permanent no Legislativa de Control de

l'actuació de RTVV i les seues societats, creada per disposició legal,

la competent per a exercir el control de l'ens i els seus directius i societats.

3. Així mateix, dita Comissió és la competent per a substanciar

aquelles proposicions no de llei, i altres iniciatives no legislatives, que

la Mesa de Les Corts tramite a comissió referides a matèries pròpies

d'esta.

4. Per a l'exercici del control de l'actuació de Radiotelevisió

Valenciana, les seues societats i els seus alts càrrecs i directius, sense

perjuí del que determina este reglament s'estarà al que seguix:

1r: Sol·licitud d'informació i documentació.

a) Els diputats i diputades, en els termes que determina l'article 1

d'este reglament, podran sol·licitar del president del Consell d'Administració

i del director general de RTVV, les dades, els informes i la

documentació que tinguen de l'ens i les seues societats.

b) La Comissió de Control de l'actuació de RTVV i les seues societats,

d'acord amb el que establix l'article 44 d'este reglament, podrà

sol·licitar la informació i documentació que necessite de l'entitat

pública RTVV i de les seues societats.

2n: De les preguntes.

a) Els diputats i diputades, sense perjuí del que disposa este reglament,

podran formular per escrit preguntes amb contestació oral

davant la comissió al president o presidenta del Consell d'Administració

i al director general, en l'àmbit de les seues respectives competències

disposades en la Llei 7/1984. També podran formular preguntes

requerint resposta per escrit.

b) Totes les preguntes, les qualificades com de resposta oral davant

la comissió, i les qualificades com de resposta escrita, es tramitaran

d'acord amb el que preveuen els articles 153 i 156 d'este reglament.

3r. De les sessions informatives.

a) El president o presidenta del Consell d'Administració, així

com el director general de RTVV, a petició pròpia o a iniciativa de la

comissió, compareixeran davant d'esta per a realitzar sessions informatives.

També hauran de comparèixer quan ho acorde la seua Mesa,

a sol·licitud d'un grup parlamentari o de la desena part dels membres

de la comissió.

b). Estos podran comparèixer acompanyats de membres del Consell

d'Administració o dels directors i la resta de personal directiu respectivament.

c). El desenrotllament de les sessions informatives s'ajustarà a allò

disposat en este reglament.

4t. D'altres competències de la comissió.

La comissió podrà també exercir, en matèries del seu àmbit, la

resta de competències que l'article 44 d'este Reglament concedix a les

altres comissions de Les Corts.

TÍTOL XVI

De la caducitat de les tramitacions parlamentàries

Article 183

1. Al final de cada legislatura caducaran tots els tràmits parlamentaris

pendents d'examen i de resolució per Les Corts, excepte els

que corresponga conèixer, d'acord amb el reglament i amb la llei, a la

Diputació Permanent.

2. Pel que fa a les tramitacions en curs com a conseqüència de

l'exercici de la iniciativa legislativa popular, serà d'aplicació el que

preveu la llei aprovada per Les Corts que desplega el que establix l'article

26 de l'Estatut d'Autonomia.

3. Al final de cada període de sessions decauran totes les iniciatives

parlamentàries no legislatives que no s'hagen substanciat, sense

perjuí del que establix este reglament en els articles 156.5 i 157.

Article 184

1. Si en Les Corts Generals caduca la tramitació d'una proposició

de llei presentada per Les Corts davant la Mesa del Congrés dels

Diputats, el Ple de Les Corts, a proposta de la Junta de Síndics, podrà

acordar que se'n reitere la presentació i confirmar els diputats i diputades

que haguera designat perquè la defensen.

2. Si Les Corts es dissolen abans d'haver-se dut a terme la defensa

d'una proposició de llei presentada davant la Mesa del Congrés dels

Diputats, el Ple de Les Corts, d'acord amb l'article 170 d'este reglament,

podrà designar nous diputats que hauran de defensar-la en el

Congrés dels Diputats o, a proposta de la Junta de Síndics, per majoria

absoluta, podrà acordar la retirada de la proposició de llei presentada.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Aquelles iniciatives de caràcter legislatiu que a l'entrada en vigor

d'este reglament ja hagen superat, en el seu cas, el debat de totalitat

o la presa en consideració continuaran, fins la seua aprovació final,

si es el cas, el procediment establert en el Reglament de 30 de juny

de 1994. La resta d'iniciatives estaran afectades pel contingut d'este

reglament sempre i quan no estiguen incloses en l'ordre del dia corresponent

per al debat de totalitat o de presa en consideració.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queden derogades les disposicions que afecten Les Corts i s'oposen

al que disposa este reglament.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

El present reglament, que té rang de llei, entrarà en vigor l'1 de

gener del 2007, una vegada publicat en el Bolletí Oficial de Les Corts.

També es publicarà en el Diari Oficial de La Generalitat i en el Boletín

Oficial del Estado.

Segona

La reforma d'este reglament es tramitarà pel procediment establert

per a les proposicions de llei d'iniciativa de Les Corts, però sense la

intervenció del Consell. L'aprovació requerirà una votació final de

totalitat per majoria absoluta.

Tercera

Les normes sobre blasons, etiqueta i formulari de Les Corts que

s'incorporen com a annex d'este reglament determinen el formulari i

el tractament d'acord amb les tradicions històriques.

València, 18 de desembre de 2006

El president

JULIO DE ESPAÑA MOYA

El secretari primer

JUAN MANUEL CABOT SAVAL