Ficha docv

Ficha docv









DECRET 80/2023, de 26 de maig, del Consell, pel qual s'aproven les normes de disseny i qualitat en edificis d'habitatge. [2023/6094]

(DOGV núm. 9609 de 02.06.2023) Ref. Base de dades 005846/2023




Índex



PREÀMBUL

TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objectiu

Article 2. Àmbit d'aplicació

Article 3. Definicions i terminologia

Article 4. Principis de les normes de disseny i qualitat

Article 5. Deure de compliment. Supòsits d'exempció

Article 6. Solucions alternatives i edificis experimentals

Article 7. Comissió de seguiment

CAPÍTOL II. Exigències de funcionalitat

Secció 1a. Utilització o adequació a l'ús

Article 8. Exigències d'utilització o adequació a l'ús

Article 9. Espais bàsics de l'habitatge

Article 10. Disposició i dimensions dels espais bàsics de l'habitatge



Article 11. Sobreocupació

Article 12. Espais bàsics de l'edifici

Secció 2a. Accessibilitat

Article 13. Exigències d'accessibilitat

Secció 3a. Dotació

Article 14. Exigències de dotació

CAPÍTOL III. Exigències de seguretat i habitabilitat

Article 15. Exigències de seguretat

Article 16. Exigències d'habitabilitat

Article 17. Il·luminació

Article 18. Ventilació

CAPÍTOL IV. Ús i manteniment de l'edifici

Article 19. Ús i manteniment de l'edifici

TÍTOL I. Condicions mínimes en els edificis existents

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 20. Generalitats

Article 21. Supòsits d'exempció

CAPÍTOL II. L'edifici: elements comuns

Secció 1a. Funcionalitat

Article 22. Circulacions

Article 23. Instal·lacions

Secció 2a. Seguretat

Article 24. Seguretat

Secció 3a. Habitabilitat

Article 25. Il·luminació

Article 26. Salubritat

CAPÍTOL III. L'habitatge

Secció 1a. Funcionalitat

Article 27. Composició i superfície útil dels espais

Article 28. Dimensions lineals

Article 29. Equipament

Article 30. Instal·lacions

Secció 2a. Seguretat

Article 31. Seguretat

Secció 3a. Habitabilitat

Article 32. Il·luminació i ventilació

Article 33. Salubritat

TÍTOL II. Criteris de les intervencions en edificis existents

Article 34. Generalitats

Article 35. Criteris de flexibilitat

Article 36. Canvi d'ús

Article 37. Actuacions prioritàries

TÍTOL III. Condicions en els edificis de nova construcció

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 38. Generalitats

Article 39. Supòsits d'exempció

CAPÍTOL II. L'edifici: elements comuns

Secció 1a. Funcionalitat

Article 40. Circulacions

Article 41. Locals de l'edifici

Article 42. Aparcaments

Article 43. Espai per a l'estacionament de bicicletes o vehicles de mobilitat personal (VMP)

Article 44. Trasters

Article 45. Espais per a l'ús comú en edificis d'habitatge col·laboratiu

Article 46. Instal·lacions

Secció 2a. Habitabilitat

Article 47. Patis de l'edifici

Article 48. Buits exteriors

Article 49. Il·luminació natural

Article 50. Ventilació natural

CAPÍTOL III. L'habitatge

Secció 1a. Funcionalitat

Article 51. Circulacions

Article 52. Composició de l'habitatge

Article 53. Relació entre recintes

Article 54. Superfícies útils

Article 55. Altura lliure

Article 56. Figures inscriptibles

Article 57. Equipament

Article 58. Instal·lacions

Article 59. Espais exteriors

Article 60. L'habitatge col·laboratiu

Article 61. L'habitatge accessible

Secció 2a. Habitabilitat

Article 62. Il·luminació natural

Article 63. Ventilació natural

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Tramitació d'urgència per a l'ocupació d'habitatge públic en situacions d'emergència residencial

Segona. Incidència pressupostària

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Aplicació als plans urbanístics i llicències en tramitació



Segona. Instal·lacions de captació, recuperació i reutilització d'aigües

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació de normativa

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari

Segona. Entrada en vigor

ANNEX: Recomanacions per a projectes d'habitatge







PREÀMBUL



La tercera dècada del segle XXI ha acumulat en només dos anys dos esdeveniments globals en els quals l'habitatge ha jugat un paper protagonista. Bé per necessitat, bé per conveniència, ambdós marcaran sens dubte el rumb a mitjà termini.

Durant la crisi sanitària de la covid-19, totes les persones vam poder fer experiència de la necessitat de disposar d'un recer. Aquesta, per damunt d'altres consideracions, va ser la més rotunda conclusió dels múltiples estudis que durant aquells mesos es van poder donar. En segon terme, per a aquelles persones que sí que disposaven d'un recer garantit, es va fer més palesa que mai la importància que té no sols l'accés a l'habitatge —dret fonamental i condició indispensable per a exercir-ne d'altres amb garanties—, sinó les seues prestacions i, molt particularment, la seua capacitat per a adaptar-se als canvis sobrevinguts.

El segon esdeveniment, la guerra a Ucraïna, va accelerar l'escassetat i crisi energètica que la comunitat científica havia estat anticipant dècades abans. Aquest fet, malgrat el seu indubtable caràcter conjuntural, obliga a assumir amb urgència canvis estructurals en la manera de concebre l'habitatge i el seu ús. La sostenibilitat econòmica, ecològica i social del parc construït d'habitatges ha d'estar garantida i han d'implementar-se les necessàries mesures perquè la transició cap a aquest escenari siga tan ràpida i equitativa com siga possible.

Tots dos esdeveniments assenyalen, d'altra banda, una deficiència essencial: la inadequació dels habitatges on habita la gran majoria de les persones a les actuals condicions socials i materials.

Tot això mostra amb claredat que aquesta inadequació no és merament una disfuncionalitat, sinó que intensifica les desigualtats socials ja existents: aquelles persones més vulnerables habiten habitatges de pitjors condicions, la qual cosa afecta no sols la seua qualitat de vida, sinó també, i amb freqüència, la seua salut, la conciliació de la vida laboral i familiar, la dignitat de les activitats de la vida quotidiana, etc. En suma, la inadequació dels habitatges revist un caràcter d'injustícia social que ha de revertir-se. I, en aquest context, la normativa de qualitat i disseny cobra una importància merescuda. Es tracta, en efecte, d'una normativa que marca un llindar comú per a totes les persones, d'ací el seu caràcter igualitarista, i comú a totes les iniciatives en l'àmbit de l'habitatge, d'ací la seua capacitat transformadora.

Així mateix, la seua tendència igualitarista i transformadora revist, no obstant això, un risc que ha de ponderar-se en aquesta norma. D'una banda, la reivindicació d'un habitatge digne per a totes les persones és una màxima fora de tot dubte, però en la mesura en què una norma de disseny aspira a fixar qualitats específiques del que cal entendre per «digne», es corre el risc de tendir a criteris que limiten la diversitat d'aspiracions de la societat i la flexibilitat. L'objectiu és atendre la totalitat de la població en la seua diversitat, definint un habitatge que satisfaça l'adequació a les necessitats dels seus ocupants al llarg de la seua vida, dignifique tota activitat domèstica i assumisca el compromís d'assequibilitat que garantisca la preceptiva justícia social. Es tracta, en definitiva, d'una via d'accés a la promesa d'un millor habitatge des de claus arquitectòniques comprometent-se amb la definició i proposició de nous models residencials i, ateses les demandes i necessitats del moment, avançant-se fins i tot a les futures.



En conseqüència, aquesta norma respon a una sèrie de reptes transversals, insuficientment atesos en l'actual legislació. El primer d'aquests és posar el focus en mecanismes d'adequació del teixit construït existent, tenint en compte que un futur sostenible i respectuós amb la memòria exigeix reinterpretar els mecanismes de reutilització en tots els àmbits. El segon repte suposa incorporar a l'actual normativa criteris de regulació de la nova tecnologia domèstica amb la finalitat d'anticipar-se al seu imparable avanç en un marc que potencie les seues indubtables qualitats positives i frene els seus ja constatables perjudicis socials. El tercer repte suposa aconseguir que l'habitatge ha de deixar d'entendre's com el terreny aïllat de la realització de la individualitat. L'habitatge ha de socialitzar-se amb la finalitat de ser un motor, una vegada més, de canvi. Finalment, tot això resultaria inert sense afrontar decididament el major dels reptes als quals la nostra societat s'enfronta: l'habitatge ha de ser sostenible, tant en un sentit social com econòmic i mediambiental.

Per a això, la Generalitat compta amb competències en matèria d'habitatge i defensa de les persones consumidores i usuàries a l'empara de l'Estatut d'Autonomia, i també, en virtut de les transferències, en matèria de regulació i control de la qualitat d'edificació i del patrimoni arquitectònic.

Aquest decret s'aprova, per tant, a l'empara del que estableixen els articles 49.1.9a i 49.3.12a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en desplegament de la Llei 3/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació (a partir d'ara, LOFCE), segons el que disposen els articles 5 i 12 i la disposició final segona.

Concretament, tant la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (a partir d'ara, LOE), com el Codi tècnic de l'edificació (a partir d'ara, CTE), aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, com a normativa bàsica estatal, així com la ja referida LOFCE, estableixen un marc legal per al conjunt d'activitats del procés edificatori, del qual formen part essencial els requisits bàsics de qualitat, relatius a la funcionalitat, la seguretat i l'habitabilitat dels edificis, orientats a la satisfacció de les necessitats de les persones usuàries.



En desplegament de la legislació esmentada, el Decret 151/2009, de 2 d'octubre, del Consell, pel qual s'aproven les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d'habitatge i allotjament, regulava les exigències bàsiques de qualitat que havien de complir els edificis d'habitatge, per a satisfer els requisits bàsics que estaven fora de l'àmbit del CTE esmentat.

Al llarg dels últims anys, l'aplicació i modificació del CTE i els documents bàsics de seguretat estructural (DB SE), seguretat en cas d'incendi (DB SI), seguretat d'utilització i accessibilitat (DB SUA), estalvi d'energia (DB HE), protecció davant del soroll (DB HR) i salubritat (DB HS), ha reforçat la conveniència de la revisió de les normes de desenvolupament autonòmiques, per a adequar-les i harmonitzar-les amb la reglamentació d'àmbit estatal.

Aquesta disposició s'adapta, així mateix, a aspectes regulats en normativa de major rang com la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana, referent a l'estacionament de bicicletes; el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d'instal·lacions per a l'aprofitament de les energies renovables per l'emergència climàtica i la necessitat de la urgent reactivació econòmica, quant a la instal·lació d'energies renovables, i el Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell, d'aprovació del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge. A més, pel que fa a l'àmbit de l'accessibilitat universal en l'edificació, la norma s'adequa al que es regula en el Decret 65/2019, de 26 d'abril, del Consell, de regulació de l'accessibilitat en l'edificació i en els espais públics, i especifica uns certs paràmetres per a l'ús residencial d'habitatge.



Finalment, assumeix com a principis inspiradors els que regula l'article 9 de la recentment aprovada Llei 3/2023, de 13 d'abril, d'habitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana.

Per tot això, aquest decret s'adequa al principi de necessitat perquè, a causa del desplegament normatiu dels últims anys, es precisa l'aprovació d'un nou reglament que harmonitze termes i paràmetres amb el que es disposa en la normativa autonòmica i estatal esmentada. Respon, a més, al principi d'eficàcia, pel fet que es tracta d'un instrument adequat per a garantir els objectius que busca, com ara el foment de la rehabilitació del parc edificat residencial, amb la revisió dels criteris de les intervencions en edificis existents i precisió de les exigències bàsiques que satisfacen els requisits de l'edificació per a l'ús residencial d'habitatge conformement a unes condicions de disseny i qualitat que n'asseguren el compliment. Així mateix, dona resposta a les noves necessitats i formes de vida de les persones, amb la regulació de l'habitatge col·laboratiu i la possibilitat d'adoptar solucions alternatives i edificis experimentals, entre altres.



En la seua redacció s'ha seguit, així mateix, el principi de proporcionalitat, comprenent la regulació imprescindible per al desenvolupament dels fonaments recollits en la LOE i la LOFCE sense imposar mesures restrictives de drets ni obligacions excessives a les persones destinatàries.

Amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, el contingut d'aquest decret és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, establint una regulació d'acord amb la normativa bàsica i la de rang superior per a crear un instrument jurídic de caràcter estable i clarificador.

Igualment, s'ha tingut en consideració el principi d'eficiència, evitant càrregues administratives innecessàries o accessòries, aclarint procediments i racionalitzant amb això la gestió dels recursos públics.



A l'efecte de l'aplicació del principi de transparència i bona regulació, s'han definit clarament i justificat els objectius d'aquest decret en aquest preàmbul i s'ha possibilitat la participació activa de les persones i les entitats destinatàries en la seua elaboració, amb la constitució d'una comissió de professionals, l'organització de taules sectorials i a través dels corresponents tràmits de consulta pública i d'informació pública mitjançant publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. A més, en la seua tramitació, s'han recaptat els informes preceptius tant de l'Advocacia de la Generalitat com els d'impacte normatiu que resulten d'aplicació per la legislació sectorial, i s'ha pres en consideració la perspectiva de gènere.

En virtut de tot el que antecedeix, a proposta del vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, d'acord amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i amb deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 26 de maig de 2023,





DECRETE



TÍTOL PRELIMINAR



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 1. Objectiu

1. Aquest decret té per objecte establir les normes de disseny i qualitat que han de complir els habitatges situats a la Comunitat Valenciana, així com els edificis d'ús principal residencial d'habitatge que els alberguen (a partir d'ara, edificis d'habitatge), per a garantir que siguen dignes i adequats.

2. A aquest efecte, s'estableixen les exigències bàsiques per a satisfer els requisits de l'edificació particularitzats per a l'ús residencial d'habitatge, en desenvolupament del que preveu la disposició final segona de la Llei 3/2004, de 30 de juny, d'ordenació i foment de la qualitat de l'edificació.

3. El compliment, segons siga procedent, de les condicions de disseny i qualitat contingudes en els títols I, II i III serà considerat suficient per a la satisfacció de les exigències plantejades en aquest títol.

4. Per a la millor consecució dels principis d'aquesta norma, s'inclou en l'annex d'aquest decret un conjunt de recomanacions per a projectes d'habitatge.



Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Aquest decret s'aplicarà a tots els habitatges i edificis d'habitatge en l'àmbit de la Comunitat Valenciana. S'hi inclouen els edificis d'habitatge col·laboratiu previstos en la Llei 3/2023, de 13 d'abril, d'habitatges col·laboratius de la Comunitat Valenciana o norma que la substituïsca (a partir d'ara, Llei 3/2023). En aquests últims s'aplicarà el que es regula en aquesta norma per a habitatge, amb les particularitats que es recullen expressament per a aquest tipus residencial en els articles 9, 12, 45 i 60.

2. En el cas que els habitatges se situen en edificis l'ús principal dels quals no siga residencial d'habitatge, s'aplicarà també als elements comuns vinculats a aquests.

3. Els edificis d'ús principal residencial públic, destinats a proporcionar allotjament temporal, regentats per un titular de l'activitat diferent del conjunt dels ocupants, inclosos els blocs d'apartaments turístics, residències, hotels, hostals, pensions, o anàlegs queden exclosos d'aquest decret i es regiran per la seua normativa específica.



4. En l'aplicació de les condicions de disseny i qualitat contingudes en els títols I, II i III, s'estableixen tres nivells, segons es tracte d'un edifici existent, una intervenció en un edifici existent o un edifici de nova construcció:

a) En el primer nivell es determinen les condicions mínimes de disseny i qualitat que ha de complir tot habitatge i edifici d'habitatge existent perquè siga habitable.

La seua regulació es recull en el títol I. Es considera infrahabitatge aquell habitatge que no complisca amb el que determina el títol I, cosa que pot donar lloc a la declaració com a inhabitable, de conformitat amb el que disposa la Llei 8/2004, de 20 d'octubre, d'habitatge de la Comunitat Valenciana o norma que la substituïsca.

b) El segon nivell determina els criteris que regulen les intervencions que es realitzen en habitatge o edifici d'habitatge existent, partint com a mínim del compliment de les condicions del nivell anterior. S'aplica també al canvi de l'ús d'un edifici, o part d'aquest, a ús residencial d'habitatge.

La seua regulació es recull en el títol II.

c) El tercer nivell es refereix a les condicions que ha de complir l'edificació de nova construcció.

La seua regulació es recull en el títol III.



Article 3. Definicions i terminologia

Les següents expressions contingudes en l'articulat d'aquest decret han d'utilitzar-se conforme al significat que ací s'estableix per a cadascuna d'aquestes:

a) Altura lliure: distància entre el pla superior del paviment i el primer obstacle fix situat sobre la seua vertical.

b) Altura de pati (H): distància vertical entre el pla superior del paviment de la planta inferior d'ús habitatge amb il·luminació pel pati i la cota més elevada dels paraments que conformen el perímetre del pati, incloent-hi les edificacions adjacents. En cas que les edificacions adjacents es troben fora d'ordenació, es prendrà com a referència la màxima altura permesa pel planejament vigent.



A l'efecte del mesurament de l'altura del pati, no es computaran les sobreelevacions que donen a aquests destinades a caixes d'escales, ascensors o depòsits la longitud dels quals no supere el 25 % del perímetre del pati.

c) Amplària lliure de pas: distància horitzontal entre ambdós costats d'un espai de circulació mesurada perpendicularment al seu eix.

d) Compartimentació: subdivisió d'espais mitjançant elements arquitectònics que reuneixen les prestacions exigides en la reglamentació (resistència, estabilitat, aïllament acústic…) en funció dels recintes que separen.

e) Edifici d'ús principal residencial d'habitatge o edifici d'habitatge: edifici en el qual la major part de la seua superfície útil es destina a allotjament permanent, com ara habitatges unifamiliars o de tipus residencial col·lectiu.

f) Elements comuns de l'edifici, espais comuns de l'edifici o zones comunes de l'edifici: espais, recintes o instal·lacions (vestíbul, elements de circulació horitzontal i vertical, recintes d'instal·lacions, locals de l'edifici o altres) que, no sent d'ús privat, són necessaris per a la utilització i el funcionament de l'edifici.

g) Espai exterior de l'habitatge: espai xafable d'altura lliure igual o superior a 2,20 m obert a l'exterior per un o més dels seus costats i/o per la part superior, com ara balcó, terrassa, porxo, pati, terrassa d'ús privatiu o similars.

h) Espai intermedi amb l'exterior: espai xafable tancat d'altura lliure igual o superior a 2,20 m que, situat fora de l'envolupant de la superfície habitable interior, pot oferir una resposta versàtil i eficaç davant els condicionaments tèrmics, acústics o de millora de les possibilitats d'estalvi energètic de l'habitatge en les diferents estacions climàtiques i orientacions. Es consideren espais intermedis amb l'exterior aquells susceptibles d'obrir-se i tancar-se segons les condicions climàtiques, garantint la il·luminació i ventilació dels espais habitables que donen a aquests, com ara galeries, miradors o similars.



Per a garantir la il·luminació i ventilació de l'espai intermedi amb l'exterior, la seua superfície envidrada serà com a mínim:

1r El 80 % de la superfície del seu tancament exterior.

2n La suma de les superfícies d'il·luminació i ventilació de les estances que hi recauen.

i) Buit exterior: element transparent de l'envolupant tèrmica de l'edifici recaient a via pública, pati o espai lliure de parcel·la; comprén les finestres i les claraboies (buits de coberta) i les portes envidrades.



j) Perímetre de façana: el que resulta de la suma de les longituds de cadascuna de les façanes que recaiguen a via pública, pati o espai lliure de parcel·la i que siguen aptes per a complir les condicions exigides de ventilació i il·luminació.

k) Recinte en segones llums: recinte que rep il·luminació i ventilació natural a través d'un buit obert a un altre recinte que disposa de buits exteriors.

l) Superfície construïda: superfície compresa en el perímetre definit per la cara exterior dels tancaments amb l'exterior i, si és el cas, pels eixos de les seues parets mitgeres, deduïda la superfície dels desllunats. Balcons, terrasses, porxos i altres elements anàlegs que estiguen coberts es computaran al 50 % de la seua superfície, llevat que estiguen tancats per tres de les seues quatre orientacions, i en aquest cas es computaran al 100 %. No es computaran com a superfície construïda els espais d'altura lliure inferior a 1,50 metres.

m) Superfície útil: superfície compresa en el perímetre definit per la cara interior dels tancaments. Queda exclosa la superfície ocupada en planta per les particions interiors, fixes o mòbils, elements estructurals verticals i canalitzacions o conductes amb secció horitzontal superior a 500 cm². No es computaran com a superfície útil els espais d'altura lliure inferior a 1,50 metres.

n) Superfície útil exterior: suma de la superfície útil de tots els espais exteriors de l'habitatge o dels espais comuns de l'edifici, inclosos els espais intermedis amb l'exterior. Es computaran al 100 % de la seua superfície xafable.

o) Superfície útil interior: suma de la superfície útil de tots els espais interiors de l'habitatge o dels espais comuns de l'edifici.



p) Ventilació natural: ventilació en la qual la renovació de l'aire es produeix exclusivament per l'acció del vent o per l'existència d'un gradient de pressions entre el punt d'entrada i d'eixida.

q) Habitatge: edifici o part d'un edifici de caràcter privatiu destinat a allotjament permanent.

r) Habitatge productiu: habitatge que incorpora un espai contigu o adjacent, comunicat i vinculat registralment, que permet a les persones usuàries desenvolupar una activitat professional de tipus terciari conforme a la normativa que siga aplicable.



Article 4. Principis de les normes de disseny i qualitat

Aquestes normes de disseny i qualitat es fonamenten en el principi de qualitat en l'arquitectura, definit en l'article 4 de la Llei 9/2022, de 14 de juny, de qualitat de l'arquitectura, i s'inspiren en els següents principis generals definits en l'article 9 de la Llei 3/2023:



1. Principi de funció social de l'habitatge en relació amb l'adequació a les activitats de cura que s'hi desenvolupen, segons la seua grandària i accessibilitat per a les característiques de la persona, família o unitat de convivència a què es destine.

2. Principi de flexibilitat per a la seua adequació a les diverses funcions i a les necessitats canviants de residència de les persones que utilitzen l'habitatge.

3. Principi de biohabitabilitat en relació amb la il·luminació, la ventilació i el confort tèrmic.

4. Principi de rehabilitació, a fi de fomentar la recuperació i conservació del parc edificat residencial, així com la conversió d'edificis d'altres usos, per a donar una resposta sostenible a la necessitat residencial.



5. Principi de sostenibilitat mediambiental a raó de l'eficiència energètica, reducció d'emissions, instal·lació d'energies renovables, economia circular i minoració en la generació de residus, tenint en compte el cicle complet de vida útil de l'habitatge.

6. Principi de comunitat, respecte a la incorporació d'espais necessaris per al suport al funcionament de la comunitat d'usuaris i usuàries, per a facilitar-ne la reunió i trobada.

7. Principi de resiliència, quant a la capacitat per a donar resposta a les situacions d'emergència i a conseqüència del canvi climàtic.



8. Principi de qualitat, amb la finalitat de garantir-ne l'adequat ús i manteniment, i, per tant, la durabilitat.

9. Principi d'innovació, a fi d'incorporar els avanços cientificotecnològics i la implantació de la digitalització.

10. Principi de relació amb l'entorn, quant al vincle dels edificis residencials amb la ciutat i dels habitatges amb l'ambient exterior.





Article 5. Deure de compliment. Supòsits d'exempció

1. Els organismes o les corporacions que intervinguen preceptivament en el visat, la supervisió o l'informe dels projectes, així com en la concessió de les pertinents autoritzacions municipals, consideraran i verificaran, dins de les seues respectives atribucions i competències, l'adequació dels projectes i documents tècnics a les prescripcions d'aquest decret.

2. En els supòsits previstos en els articles 21 i 39 d'aquest decret, els ajuntaments podran eximir del compliment d'alguna de les condicions de disseny i qualitat contingudes en els títols I, II i III segons s'assenyala a continuació:

a) Per a cada exempció haurà de justificar-se documentalment que s'adequa en la mesura del possible a les condicions de disseny i qualitat, i que no es menyscaben les exigències bàsiques contingudes en els capítols II i III d'aquest títol, amb caràcter previ a l'obtenció del títol habilitant d'edificació.

La justificació haurà de reflectir-se en un apartat específic dels documents tècnics necessaris per a la sol·licitud del títol habilitant d'edificació en els casos d'intervenció en edificis existents i de nova construcció (projecte bàsic, projecte d'execució i documentació final d'obra).

b) Els ajuntaments hauran de remetre a la direcció general competent en matèria de qualitat de l'edificació cada expedient d'exempció que s'autoritze per a edificis de nova construcció, en el mateix moment en què es notifique a la persona interessada la resolució estimatòria, i que haurà d'incloure:

1r La sol·licitud d'exempció juntament amb la documentació que l'acompanya.

2n La resolució emesa per l'ajuntament.

c) La direcció general esmentada podrà sol·licitar als ajuntaments la documentació complementària que estime oportuna, amb la finalitat de valorar les exempcions autoritzades a l'efecte de, si és el cas, dictar les instruccions precises per a unificar criteris a l'hora d'eximir del compliment de les condicions d'aquesta norma.



Article 6. Solucions alternatives i edificis experimentals

1. La Generalitat podrà autoritzar solucions alternatives per a intervenció en edificis existents i edificis de nova construcció que, encara que diferisquen de les condicions establides, segons el cas, en els títols I, II i III d'aquesta norma, satisfacen els requisits bàsics de l'edificació i les exigències bàsiques contingudes en la normativa d'ordenació de l'edificació i en aquest títol, amb les següents condicions:



a) La persona projectista podrà, sota la seua responsabilitat i amb la conformitat prèvia de la persona promotora, adoptar solucions alternatives, sempre que es justifique documentalment que l'habitatge o l'edifici projectat compleix les exigències bàsiques establides en aquest títol.

b) L'esmentada autorització serà prèvia a la sol·licitud de llicència municipal d'edificació o títol habilitant equivalent, i s'haurà de justificar el compliment de les exigències bàsiques referides. Per a això, s'especificaran les condicions dels títols I, II o III a les quals es proposa donar un compliment prestacional, amb indicació dels motius pels quals es considera justificada l'adopció de solucions alternatives.



c) L'autorització haurà de ser atorgada per la direcció general competent en matèria de qualitat en l'edificació, que disposarà d'un termini de tres mesos per a resoldre i notificar. El silenci administratiu serà positiu.

2. Abans de l'autorització, podrà efectuar-se una consulta prèvia, no vinculant, davant la direcció general referida.

3. En tot cas, aquesta autorització té caràcter singular, per la qual cosa no es podran extrapolar solucions genèriques que siguen objecte de repetició.

4. Aquesta autorització de solucions alternatives també podrà arribar a la construcció de nous edificis i intervencions en edificis existents que impliquen la introducció de nous tipus d'habitatge, que afecten les prestacions de l'edifici o altres circumstàncies que donaren lloc a considerar l'edifici com a experimental.

5. Quan en un habitatge s'haja autoritzat alguna solució alternativa a l'aplicació de les condicions de disseny i qualitat dels títols I, II o III en virtut d'aquest article, n'haurà de quedar constància expressa en la llicència municipal d'edificació, indicant la resolució d'autorització de solucions alternatives i edificis experimentals.



Article 7. Comissió de seguiment

1. Amb l'objectiu de coordinar i millorar l'aplicació d'aquest decret, es constitueix una comissió de seguiment que serà un òrgan col·legiat de la conselleria competent en matèria de qualitat en l'edificació, i el funcionament de la qual es regirà per la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic o norma que la substituïsca.

2. Competiran a la comissió de seguiment les funcions següents:



a) Fer el seguiment referent a l'aplicació de la normativa continguda en el present decret.

b) Establir criteris d'aplicació i altres orientacions que es consideren oportunes.

c) Formular propostes per a millorar-ne l'aplicació pràctica.

d) Emetre una proposta prèvia a la resolució d'autorització de solucions alternatives i edificis experimentals.

3. Aquesta comissió de seguiment tindrà la següent composició, que respectarà el principi de presència equilibrada entre dones i homes:

a) Presidència: la persona titular de la direcció general competent en matèria de qualitat en l'edificació.

b) Secretaria: una persona funcionària de la direcció general competent en matèria de qualitat en l'edificació que es designe per a aquesta comesa.

c) Vocals:

1r Dos membres de la direcció general competent en matèria de qualitat en l'edificació.

2n Un membre de la conselleria competent en matèria d'habitatge.



3r Un membre de l'Associació Espanyola de Gestors Públics d'Habitatge i Sòl de la Comunitat Valenciana.

4t Un membre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana.

5é Un membre del Consell de Col·legis Oficials d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Comunitat Valenciana.

6é Un membre de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

7é Un membre de l'Associació de Promotors i Constructors de la Comunitat Valenciana.

8é Un membre de l'Institut Valencià de l'Edificació.

9é Un membre de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Comunitat Valenciana.

10é Un membre en representació de les associacions de consumidors i usuaris de la Comunitat Valenciana.





CAPÍTOL II

Exigències de funcionalitat



Secció 1a. Utilització o adequació a l'ús



Article 8. Exigències d'utilització o adequació a l'ús

1. Els habitatges i edificis d'habitatge s'hauran de projectar, construir, mantindre i conservar de tal manera que permeten el desenvolupament del projecte de vida de les persones que els habiten.

2. L'habitatge és l'espai en el qual es desenvolupen fonamentalment activitats de cura, enteses com aquelles que són necessàries per al sosteniment de la llar i de la vida de les persones. Per tant, la disposició dels seus espais, instal·lacions i equipament, així com les seues dimensions, hauran de facilitar la realització d'aquestes activitats.

3. Així mateix, els espais de l'habitatge hauran de ser aptes i conformes als usos que s'hi desenvolupen, i hi podrà haver la possibilitat de compartimentació entre aquests. A l'efecte d'aquest decret, es consideren els usos bàsics següents:

a) Relació i oci, activitats pròpies de la convivència i l'oci dels seus ocupants, així com la relació social.

b) Ingestió d'aliments, que podran fer simultàniament el conjunt de persones usuàries.

c) Preparació i emmagatzematge d'aliments, i conservació i neteja dels utensilis emprats.

d) Neteja de les coses, que inclou la llavada, l'eixugada i el manteniment de la roba de vestit, així com dels estris i elements continguts en l'espai habitable.

e) Descans, que permeta que tots els seus ocupants hi puguen dormir simultàniament.

f) Higiene personal, que inclou els usos de neteja personal i evacuació fisiològica. L'espai que tinga aquest últim haurà d'estar diferenciat i compartimentat.

g) Formació i treball, com l'estudi i el teletreball.

h) Relació amb l'ambient exterior, que permet el vincle de les persones usuàries amb l'entorn i el gaudi a l'aire lliure. Aquest ús podrà realitzar-se en l'habitatge o en els espais comuns de l'edifici.

4. En els títols I, II i III s'expressen les condicions el compliment de les quals assegura la satisfacció d'aquestes exigències.



Article 9. Espais bàsics de l'habitatge

1. Es consideren espais bàsics els que contenen els usos als quals es refereix l'article anterior. Segons la compartimentació que presenten, es podran correspondre amb recintes o zones de l'habitatge. La denominació que tenen s'estableix en la taula següent:



2. En els plans dels projectes d'edificació de nova construcció o d'intervencions en edificis existents s'haurà de fer constar, per a cada habitatge o habitatge col·laboratiu, la superfície útil, l'ús i el nombre de tots els espais bàsics que conté. En edificis d'habitatge col·laboratiu, a més, s'haurà de fer constar aquesta mateixa informació per als espais bàsics per a l'ús comú que complementen les unitats privatives.



3. Tot habitatge haurà de disposar com a mínim els següents espais bàsics: sala d'estar, menjador, cuina, safareig, estenedor, dormitori, bany i, si és el cas, lavabo.

4. En el cas de l'habitatge col·laboratiu, s'haurà de tindre en compte el que disposa la Llei 3/2023.



Article 10. Disposició i dimensions dels espais bàsics de l'habitatge



La disposició dels espais bàsics de l'habitatge haurà d'adequar-se a les següents condicions:

1. La relació i la comunicació entre els espais bàsics hauran de ser adequades al seu ús, per a facilitar les tasques de la cura i impedir la coincidència d'usos no compatibles. Es consideren usos no compatibles el d'evacuació fisiològica amb altres zones que no siguen d'higiene personal i de llavada de roba.

2. Els recintes o les zones que alberguen espais bàsics hauran de disposar d'una superfície suficient per al nombre de persones usuàries i dimensions lineals adequades per a la realització dels usos bàsics corresponents.

3. Els espais destinats a evacuació fisiològica se situaran en recintes compartimentats, podran albergar l'espai de neteja personal i de llavada de roba. No podran servir de pas obligat a la resta de peces que integren l'habitatge.

4. La relació dels espais interiors de l'edifici amb l'exterior proporcionarà espais saludables amb qualitat ambiental. Es considera que els espais de la sala d'estar, el menjador, la cuina i el dormitori han de disposar de buits exteriors de l'edifici, practicables i amb la superfície i posició que permeten la percepció visual de l'exterior, a més de la il·luminació i ventilació natural.

5. A més, l'habitatge de nova construcció disposarà d'accés a espais exteriors que afavorisquen l'estada de les persones, com ara terrasses i balcons. Els espais exteriors hauran de formar part de l'habitatge o bé es podran situar en zones comunes, com ara cobertes de l'edifici i espais lliures de la parcel·la.



Article 11. Sobreocupació

1. Amb la finalitat de garantir la funció social de l'habitatge, la seua superfície total haurà de ser adequada al nombre d'ocupants que hi resideixen amb caràcter permanent i evitar situacions de sobreocupació per explotació econòmica de conformitat amb la Llei 2/2017, de 3 de febrer, de la Generalitat, per la funció social de l'habitatge de la Comunitat Valenciana o la norma que la substituïsca.

2. El nombre màxim d'ocupants per habitatge, a l'efecte de considerar si l'habitatge està sobreocupat, serà el major dels obtinguts pels següents criteris:

a) El que fixen els articles 27.4 i 54.4, segons corresponga.

b) 10 m²de superfície útil de l'habitatge per persona.



Article 12. Espais bàsics de l'edifici

1. Els edificis s'hauran de projectar, construir, mantindre i conservar de tal manera que permeten el desenvolupament dels usos bàsics que els són propis com a residencial habitatge.

2. Per a aquest fi, els edificis disposaran dels espais i locals, siguen d'ús privatiu o bé comunitari, adequats a l'activitat o la funció que s'hi preveja desenvolupar i de manera que s'eviten interferències que es puguen donar entre els diversos usos.

3. A l'efecte d'aquest decret, es consideren els següents espais bàsics:

a) Espais de circulació: Els accessos i les circulacions horitzontals i verticals hauran de facilitar la seua utilització i accessibilitat, i hauran de tindre les dimensions suficients, segons el nombre de persones usuàries de l'edifici, per a permetre accedir-hi i que es puguen evacuar, a més de permetre accés de mobiliari o estris. Així mateix, s'hauran d'identificar clarament els elements i recorreguts previstos, especialment, per a casos d'emergència. Hauran de disposar d'il·luminació i s'haurà de facilitar la visibilitat dels espais, així com de les mesures necessàries per a garantir la seguretat real i percebuda.

b) Espais exteriors: Les terrasses i altres espais exteriors de l'edifici han de proporcionar salut i benestar a les persones ocupants, per a la qual cosa hauran de tindre les dimensions adequades al seu ús específic i facilitar la permanència en l'habitatge en períodes prolongats en el temps.

c) Patis de l'edifici: els patis comptaran amb les dimensions suficients per a garantir les condicions mínimes d'il·luminació natural i de qualitat de l'aire interior de l'habitatge, per a facilitar l'accés per a l'ús comunitari.

d) Aparcaments: els aparcaments de vehicles de motor estaran situats en locals independents de la resta d'usos de l'edifici o en espais exteriors de la parcel·la. Hauran de tindre les dimensions suficients per a permetre l'accés, la maniobra i l'eixida de vehicles amb facilitat. Disposaran d'un itinerari per als vianants que comunique amb els espais interiors de circulació de l'edifici, i tindran comunicació directa amb l'exterior en els casos regulats reglamentàriament.

e) Locals: Els espais, siguen comuns, com ara locals d'instal·lacions, neteja o emmagatzematge, o bé privats, com ara locals comercials, trasters o altres, hauran de tindre les dimensions adequades al seu ús i les seues reglamentacions específiques.

f) Espais per a l'ús comú en edificis d'habitatge col·laboratiu d'acord amb la Llei 3/2023: Aquests espais desenvoluparan els usos bàsics corresponents.



Secció 2a. Accessibilitat



Article 13. Exigències d'accessibilitat

Els edificis d'habitatge han d'estar dissenyats per a totes les persones, i per a això han de concebre's, projectar-se, construir-se, mantindre's, utilitzar-se i, si és el cas, rehabilitar-se seguint criteris d'accessibilitat universal, en els termes i les condicions previstes en el Decret 65/2019, de 26 d'abril, del Consell, de regulació de l'accessibilitat en l'edificació i en els espais públics, que actualitza i harmonitza la normativa de desplegament de la Llei 1/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques i de la comunicació, o norma que el substituïsca (a partir d'ara, Decret 65/2019).



Secció 3a. Dotació



Article 14. Exigències de dotació

1. Els edificis d'habitatge hauran de disposar de la dotació suficient d'equipament, elements auxiliars i instal·lacions que permeta el desenvolupament dels usos bàsics i de subministrament necessaris, així com l'accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i d'informació.

2. En tot habitatge hi ha d'haver una dotació que complisca amb les condicions següents:

a) Equipament

1r Espai per a l'emmagatzematge d'estris necessaris en la vida quotidiana de les persones usuàries, així com dels residus, amb les dimensions adequades a l'ocupació de l'habitatge. El dimensionament dels espais d'emmagatzematge immediat per a residus ordinaris en habitatges es regula en el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, sense perjudici del que puga establir, si és el cas, la norma que el substituïsca (CTE).

2n Solució arquitectònica que permeta el secatge de la roba. En edificis de nova construcció, a més, serà per mitjà de secatge natural en l'ambient exterior, amb la roba protegida de les vistes des de la via pública.

3r Aparells sanitaris i els mecanismes necessaris per a l'adequat funcionament, situats en els corresponents espais bàsics.

b) Instal·lacions

1r Subministrament d'aigua freda i calenta per a aparells sanitaris i electrodomèstics.

2n Xarxa interior de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics.



3r Sistema general de ventilació.

4t Xarxa interior de subministrament d'energia elèctrica per a il·luminació i altres usos, prioritzant l'ús d'energia renovable d'autoconsum.

5é Instal·lació que permeta l'accés als serveis de telecomunicació.



El compliment dels reglaments específics de les instal·lacions enunciades anteriorment assegura la satisfacció d'aquestes exigències.

c) Acabaments superficials

Les superfícies interiors que delimiten els espais hauran de disposar dels acabaments adequats als usos que s'hi desenvolupen.





CAPÍTOL III

Exigències de seguretat i habitabilitat



Article 15. Exigències de seguretat

1. Els habitatges i els edificis que els contenen hauran de conformar una construcció estable, amb condicions d'habitabilitat adequades per a la residència permanent de persones.

2. Les exigències de seguretat estructural, seguretat en cas d'incendi i seguretat d'utilització i accessibilitat estan regulades en el CTE i altra normativa d'aplicació.

3. Tots els espais comuns, incloent-hi vestíbul i escales, seran projectats i executats amb una configuració espacial adequada per tal de garantir la percepció de seguretat. Per a això, la seua configuració espacial haurà de ser clara i regular, i comptaran amb il·luminació adequada, així com amb els dispositius necessaris per a garantir la correcta visibilitat dels espais i evitar l'accés indegut a l'edifici.



Article 16. Exigències d'habitabilitat

1. Amb la finalitat de garantir el benestar de les persones i la protecció al medi ambient, els habitatges i edificis que les contenen han de concebre's, projectar-se, construir-se, mantindre's, utilitzar-se i, si és el cas, rehabilitar-se segons el que disposa el CTE i altra normativa d'aplicació quant a les exigències de salubritat, exigències d'estalvi d'energia i exigències de protecció davant del soroll.

2. Les exigències d'habitabilitat no desenvolupades per l'esmentat codi s'estableixen en els articles següents.



Article 17. Il·luminació

1. La il·luminació en l'habitatge i en l'edifici d'habitatge haurà de ser natural, afavorint l'assolellament en els espais durant el major temps possible, podent prescindir de la il·luminació natural en espais per a circulació, emmagatzematge i higiene personal.

2. Les escales d'ús general disposaran preferentment d'il·luminació natural, amb les modalitats i condicions que es prescriuen en els títols següents i altres normatives d'aplicació.

3. La il·luminació artificial s'haurà de donar, en tot cas, com a suport a la il·luminació natural, per a poder dur a terme les activitats previstes de manera que afavorisca la percepció de seguretat a qualsevol hora del dia. La il·luminació artificial ha de ser energèticament eficient, i per a això, haurà d'instal·lar-se de manera que permeta la seua optimització i menor consum.



Article 18. Ventilació

1. En els edificis d'habitatge s'hauran d'adoptar les solucions arquitectòniques o els dispositius mecànics que permeten una renovació periòdica de l'aire interior, així com l'extracció de l'aire viciat, fums procedents de la combustió, gasos densos o altres, per a afavorir la ventilació encreuada dels habitatges.

2. Tots els espais habitables dels habitatges hauran de disposar de ventilació natural, que es podrà dispensar en espais per a circulació, emmagatzematge i higiene personal. En els espais per a higiene personal podrà ser natural o forçada amb els dispositius necessaris per a evitar el pas d'aire entre diferents habitatges d'un mateix edifici.

3. Els trasters hauran de tindre ventilació natural o artificial i complir les condicions establides en el CTE.





CAPÍTOL IV

Ús i manteniment de l'edifici



Article 19. Ús i manteniment de l'edifici

1. Per a prolongar la vida útil dels edificis i que aquests continuen complint els requisits de funcionalitat, habitabilitat i seguretat, les persones usuàries i propietàries dels edificis hauran d'usar-los de manera apropiada i fer els treballs i les obres precises per a la seua conservació o millora. Si es disposa de llibre de l'edifici se seguiran les disposicions corresponents.

2. Les intervencions que es realitzen en l'edifici, siguen de reparació, reforma o rehabilitació, no alteraran el disseny original de les façanes (revestiments, fusteries, etc.) llevat que dispose de les llicències i autoritzacions preceptives.

3. Si és el cas, les unitats exteriors d'equips de generació de calor i fred s'hauran d'instal·lar en les zones de l'habitatge o de l'edifici que establisca la normativa o l'ordenança aplicable i, en tot cas, hauran d'estar protegides de vistes des de la via pública.





TÍTOL I

Condicions mínimes en els edificis existents



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 20. Generalitats

1. Els edificis d'habitatge existents han d'haver-se construït a l'empara de les autoritzacions preceptives en el moment de la seua execució i en ulteriors intervencions, o, si és el cas, hauran de legalitzar-se conforme a la legislació urbanística d'aplicació vigent. A més, hauran d'estar en bon estat d'ús i conservació, i adequar-se a les condicions de funcionalitat, seguretat i habitabilitat que s'estableixen en aquest títol.



2. Aquells amb antiguitat superior a 50 anys hauran de comptar amb l'Informe d'avaluació de l'edifici d'habitatges (IEEV.CV) en les condicions establides en el Decret 53/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es regula la realització de l'informe d'avaluació de l'edifici d'ús residencial d'habitatge i el seu registre autonòmic en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, o norma que el substituïsca (a partir d'ara, Decret 53/2018).



Article 21. Supòsits d'exempció

El procediment de supòsits d'exempció previst en l'article 5 d'aquest decret es podrà aplicar en les següents situacions:

a) Habitatges i edificis d'habitatge existents que, fins i tot no complint estrictament algun dels paràmetres establits en aquest títol, presenten valors alternatius d'acord amb les exigències bàsiques contingudes en el títol preliminar i, a més, es troben en bon estat d'ús, conservació, salubritat, higiene i seguretat.

b) Edificis d'habitatge patrimonialment protegits o catalogats, quan el compliment de les condicions establides en aquest títol siga incompatible amb el grau de protecció de l'immoble.





CAPÍTOL II

L'edifici: elements comuns



Secció 1a. Funcionalitat



Article 22. Circulacions

Els espais de circulació de l'edifici hauran de comptar amb una amplària lliure de pas i altura lliure suficients per a permetre el desplaçament dels seus ocupants.



Article 23. Instal·lacions

1. L'edifici haurà de disposar almenys de les instal·lacions següents:

a) Instal·lació de subministrament d'energia elèctrica.

b) Instal·lació de fontaneria per a subministrar aigua als aparells i equips higiènics existents. L'aigua subministrada per a consum humà ha de complir el que s'estableix en la legislació vigent pel que fa al cas.



c) Instal·lació de sanejament per a evacuar correctament les aigües residuals de l'habitatge a la xarxa de clavegueram públic o sistema de depuració i, si és el cas, les aigües pluvials.

2. Les instal·lacions de l'edifici referides en l'apartat anterior i altres que poguera tindre estaran en condicions de seguretat i aptitud a l'ús.





Secció 2a. Seguretat



Article 24. Seguretat

1. En l'edifici no haurà d'haver-hi danys evidents, que tinguen el seu origen o afecten la fonamentació, els pilars, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometen la resistència mecànica i l'estabilitat de l'edifici.

2. Els elements constructius, incloent-hi els seus revestiments, i les instal·lacions no hauran d'estar afectades per clevills, despreniments, deformacions o altres danys evidents que suposen un risc per a la seguretat dels seus ocupants, que afecten habitatges confrontants o terceres persones en la via pública.

3. L'ús normal de l'edifici no suposarà risc d'accident per a les persones.



Secció 3a. Habitabilitat



Article 25. Il·luminació

Els accessos i les circulacions horitzontals i verticals de l'edifici hauran de disposar, en tot cas, d'una instal·lació d'il·luminació artificial.



Article 26. Salubritat

A l'interior de l'edifici no haurà d'existir la presència inadequada d'aigua o humitat que puga provocar que les persones usuàries, en condicions normals d'utilització, patisquen molèsties inacceptables o malalties.





CAPÍTOL III

L'habitatge



Secció 1a. Funcionalitat



Article 27. Composició i superfície útil dels espais

1. Tot habitatge estarà compost per espais per al desenvolupament d'almenys els següents usos bàsics: relació i oci, preparació i ingestió d'aliments, neteja de les coses, descans i higiene personal. Aquest últim ús s'ha de desenvolupar amb l'equipament corresponent a bany.



2. Almenys l'espai per a l'evacuació fisiològica haurà de disposar de compartimentació, podent aquest recinte albergar la zona d'higiene personal, i en cap cas serà pas obligatori per a accedir a un altre espai o recinte.

3. La superfície útil interior mínima de l'habitatge serà de 24 m².

4. El nombre màxim d'ocupants de l'habitatge s'estableix en funció del nombre de dormitoris i de la seua superfície útil, segons els següents valors:

a) 1 persona per cada dormitori de superfície útil igual o superior a 4 m².

b) 2 persones per cada dormitori de superfície útil igual o superior a 8 m².



Article 28. Dimensions lineals

1. En l'habitatge, l'altura lliure mínima haurà de ser de 2,10 m. Excepcionalment, s'admetran despenjaments puntuals que no interrompen la lliure circulació d'altura no inferior a 2,00 m.

2. En espais amb golfes, les superfícies mínimes definides en l'article anterior hauran de tindre una altura lliure mínima d'1,75 m.

3. L'amplària lliure de pas mínima dels corredors serà de 0,80 m, amb estretes puntuals d'amplària 0,70 m.



Article 29. Equipament

L'equipament dels habitatges haurà de complir les condicions següents:

1. Aparells

En l'habitatge, els recintes o les zones que s'indiquen a continuació hauran de disposar de l'equipament mínim següent:

a) Cuina: una aigüera amb subministrament d'aigua i evacuació amb tancament hidràulic; espai per a placa de cuina i per a frigorífic, aquest últim amb connexió elèctrica.

b) Bany: un lavabo i una dutxa o banyera amb subministrament d'aigua freda i calenta, un vàter amb subministrament d'aigua freda; tots aquests amb evacuació amb tancament hidràulic.

c) Safareig (en cuina, bany, lavabo o recinte específic): un espai interior o exterior de l'habitatge per a la llavadora, amb presa d'aigua freda, desguàs i connexió elèctrica, excepte en el cas que aquest equipament es dispose en un safareig comunitari.

d) Estenedor: en un espai exterior de l'habitatge o en la seua façana (amb cordes d'estendre o dispositiu equivalent) per al secatge natural, o en un espai interior de l'habitatge per al secador, o bé en zones comunes per al secatge natural o mitjançant secadores.

2. Acabats superficials

Els paraments dels espais o recintes humits (cuina, safareig, bany i lavabo) hauran d'estar revestits amb material llavable i impermeable en les àrees en contacte amb les zones per a cuinar, llavar i d'higiene personal. El revestiment en l'àrea de cocció haurà de ser, a més, incombustible.



Article 30. Instal·lacions

1. L'habitatge haurà de disposar almenys de les instal·lacions següents:

a) Xarxa interior de subministrament d'energia elèctrica als punts de consum en condicions d'ús i seguretat.

b) Xarxa interior de subministrament d'aigua per a consum humà i per als aparells sanitaris i electrodomèstics existents, si és el cas, en condicions d'ús i salubritat.

c) Xarxa interior de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics existents, si és el cas, en condicions d'ús i salubritat; s'haurà de disposar de tancament hidràulic en l'eixida de desguàs de cada aparell, o bé d'una caixa sifònica registrable abans de l'escomesa al baixant.

2. Les instal·lacions interiors de l'habitatge hauran de seguir les normes i els reglaments sectorials vigents.



Secció 2a. Seguretat



Article 31. Seguretat

Els elements constructius, incloent-hi els seus revestiments, i les instal·lacions no hauran d'estar afectades per clevills, despreniments, deformacions o altres danys evidents que suposen un risc per a la seguretat dels seus ocupants, que afecten habitatges confrontants o terceres persones en la via pública.



Secció 3a. Habitabilitat



Article 32. Il·luminació i ventilació

1. Els espais com la sala d'estar, el menjador, la cuina i els dormitoris hauran de tindre buits exteriors per a la il·luminació i ventilació naturals. La superfície d'aquests buits no podrà ser inferior al 5 % de la superfície útil del recinte.

2. Es permetrà que el menjador i els dormitoris es troben en segones llums si es compleixen les condicions següents:

a) La il·luminació i ventilació natural del menjador no es produeix a través d'un dormitori o d'un espai per a la higiene personal que continga el vàter, la banyera o la dutxa.

b) La il·luminació i ventilació natural del dormitori no es produeix a través de la cuina, d'un altre dormitori o d'un espai per a l'evacuació fisiològica.

c) El buit entre el recinte en segones llums i el recinte amb il·luminació directa a l'exterior haurà de tindre una superfície superior al 30 % de la superfície útil del recinte que es troba en segones llums i no inferior a 2 m².

3. Per a la ventilació adequada dels recintes, s'hauran de complir les condicions següents:

a) Tots els buits exteriors seran practicables en una superfície no inferior al 50 % de la superfície mínima del buit exigida per a il·luminació.

b) La cuina haurà de disposar d'un sistema addicional específic d'extracció de fums.

c) Els banys i els lavabos que no posseïsquen un buit exterior practicable hauran d'estar dotats d'un sistema de ventilació que garantisca la renovació de l'aire.



Article 33. Salubritat

A l'interior de l'habitatge no haurà d'existir la presència inadequada d'aigua o humitat que puga provocar que les persones usuàries, en condicions normals d'utilització, patisquen molèsties inacceptables o malalties.





TÍTOL II

Criteris de les intervencions en edificis existents



Article 34. Generalitats

1. Es considera intervenció en habitatges i edificis d'habitatge existents aquella que tinga per objecte la reforma, l'ampliació o el canvi de qualsevol ús a residencial d'habitatge.

2. Les intervencions en habitatges i edificis existents buscaran assolir les condicions que han de complir els habitatges de nova construcció.

No obstant això, s'hi podran aplicar criteris de flexibilitat en el compliment d'aquesta exigència en funció del tipus d'intervenció que es realitze i en funció del tipus d'immoble de l'actuació.

3. Tipus d'intervenció. A l'efecte d'aquest títol, es consideren cinc tipus d'intervenció:

a) Reforma sense alteració de la distribució interior: s'inclouen en aquesta mena d'intervenció les actuacions en banys, cuines, instal·lacions, envolupant i els reforços estructurals, entre altres.

b) Reforma amb alteració parcial de la distribució interior de l'habitatge o dels elements comuns: s'inclouen en aquesta mena d'intervenció les actuacions que incloguen la demolició d'algunes particions interiors de l'habitatge o dels elements comuns de l'edifici, la instal·lació d'un nou ascensor, la modificació de la rasant del vestíbul, etc.



c) Reforma amb alteració generalitzada de la distribució interior de l'habitatge o dels elements comuns: s'inclouen en aquesta mena d'intervenció les actuacions globals en un immoble, com la demolició de les particions interiors dels habitatges o la dels elements comuns de l'edifici, la variació de la posició de l'escala, la modificació dels patis d'il·luminació i ventilació o l'alteració substancial de l'estructura.



d) Canvi d'ús: s'inclou en aquesta mena d'intervenció l'adequació a l'ús residencial d'habitatge en un edifici o en una part d'aquest destinats originalment a un altre ús, o viceversa.

e) Ampliació: s'inclouen en aquest tipus d'intervenció les actuacions en les quals s'incrementa la superfície o el volum construïts.

4. A l'efecte d'aquest títol, es consideren dos tipus d'immoble:

a) Habitatge unifamiliar o habitatge inclòs en un edifici residencial col·lectiu.

b) Edifici residencial col·lectiu.

5. Per al càlcul de l'ocupació prevista en l'habitatge que resulte d'una intervenció, s'hi aplicarà el que disposa per a habitatge existent l'article 27.4, excepte en cas d'ampliació, en què s'haurà d'aplicar el que estableix per a habitatges de nova construcció l'article 54.4.



6. En intervencions d'adequació a la normativa vigent d'accessibilitat i millora de l'eficiència energètica es considera que no suposa una minoració de les exigències d'habitabilitat previstes en aquest decret:



a) La introducció d'un ascensor en un pati interior, en les condicions que estableix l'apartat 2.c de l'annex II, del Decret 65/2019.

b) L'extradossat exterior per a aïllament tèrmic dels paraments de l'envolupant del pati, sempre que les seues dimensions no es reduïsquen en més del 10 % respecte als mínims exigits en aquesta norma.





Article 35. Criteris de flexibilitat

1. En funció del tipus d'intervenció i del tipus d'immoble descrits en l'article anterior, s'estableixen els següents criteris de flexibilitat:



a) Criteri de no empitjorament: la intervenció no pot empitjorar les condicions de l'habitatge o de l'edifici respecte de la situació preexistent quan aquestes siguen menys exigents que les previstes en aquest decret per a edificis de nova construcció.

b) Criteri de major adequació: a més de complir el criteri anterior, es justificarà que, mitjançant la intervenció en l'habitatge o en l'edifici, s'assoleix el major grau possible d'adequació a les condicions establides en el títol III «Condicions en els edificis de nova construcció».



2. Els criteris de flexibilitat s'aplicaran conforme al que estableix la taula 2, en funció del tipus d'intervenció i del tipus d'immoble.



A més, s'ha de tindre en compte el següent:

a) En obres de reforma en les quals es mantinga l'ús, el que s'estableix en la taula 2 ha d'aplicar-se als elements de l'edifici modificats per la reforma.

b) Quan es faça una ampliació d'un edifici o habitatge existent, la part ampliada haurà de complir la totalitat de les condicions de nova construcció.

3. S'haurà de justificar documentalment l'adopció dels criteris de flexibilitat corresponents i el compliment de les condicions de no empitjorament i de les condicions mínimes establides en el títol I, així com, si és el cas, que les solucions adoptades assolisquen el màxim grau d'adequació possible a les condicions de nova construcció establides en el títol III.



Article 36. Canvi d'ús

1. En les intervencions de canvi d'altres usos a residencial habitatge se seguirà el criteri de major adequació. Quan un canvi d'ús afecte únicament part d'un edifici, aquest criteri haurà d'aplicar-se a aquesta part.



2. A més, quan es tracte de locals en planta baixa s'haurà de complir el següent:

a) L'habitatge resultant haurà de comptar amb un perímetre de façana mínim, en funció de la superfície útil total de l'habitatge (Su), que no podrà ser inferior a la relació Su/9, mesurada en metres lineals.

b) Quan no hi haja soterrani haurà de garantir-se l'aïllament i la protecció de l'habitatge davant de la humitat respecte del terreny.

c) La part del local de planta baixa que no puga complir el que disposa aquest apartat per a destinar-lo a habitatge haurà d'independitzar-se de l'habitatge resultant, deixant-ne constància en registre de la propietat.

3. Amb la finalitat d'evitar la implantació d'usos que menyscaben l'habitabilitat dels habitatges en edificis d'habitatge, a excepció de les seues plantes baixes, s'haurà de complir el següent:

a) No s'admetran canvis d'ús de residencial habitatge a altres usos.



b) Quan hi haja habitatges que, fruit d'un canvi d'ús anterior, estiguen destinats a altres usos, hauran de revertir el seu ús a habitatge en el moment en què es produïsca el cessament de l'activitat autoritzada en aquests.



Article 37. Actuacions prioritàries

Les intervencions en edificis existents hauran de preveure, a més del que estableixen els articles anteriors d'aquest títol, les següents actuacions prioritàries:

1. Adequació de l'estat de conservació. A fi de garantir l'estat adequat de conservació s'haurà de complir el que s'estableix a continuació:



a) En les intervencions realitzades en edificis d'habitatge que, segons el Decret 53/2018, tinga l'obligatorietat de disposar d'un IEEV.CV, s'haurà de justificar que en la intervenció s'inclou la realització de les actuacions en matèria de conservació d'acord amb el que assenyala l'IEEV.CV com a «intervencions de caràcter urgent».

b) En les intervencions realitzades en edificis d'habitatge no inclosos en l'apartat anterior, s'haurà de justificar documentalment que els elements de l'edifici no presenten lesions d'importància moderada generalitzada o alta que requerisquen una intervenció urgent. En el cas contrari, s'haurà de justificar que en la intervenció s'inclou la realització de les actuacions necessàries per a l'esmena de deficiències detectades.





TÍTOL III

Condicions en els edificis de nova construcció



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 38. Generalitats

1. Els edificis d'habitatge de nova construcció hauran de complir les condicions establides en aquest títol.

2. En edificis d'habitatge no serà compatible en la mateixa planta l'ús d'habitatge amb altres usos quan compartisquen accés des de la via pública. En qualsevol cas, les plantes amb ús d'habitatge estaran situades per damunt de les plantes destinades a altres usos, excepte en el cas d'habitatge productiu.



Article 39. Supòsits d'exempció

1. D'acord amb el que disposa l'article 5 d'aquest decret s'estableixen els següents supòsits d'exempció del compliment de les condicions establides en aquest títol:

a) Edificació en solars en àmbits urbans consolidats en els quals l'especial i complexa morfologia urbana existent impossibilite el compliment estricte de les condicions esmentades.

b) Edificació situada en un entorn urbà subjecte a un règim de protecció patrimonial, en aquelles condicions previstes en aquestes normes que resulten incompatibles amb els valors protegits.

2. No es podran recordar exempcions pel que fa a la superfície útil mínima total de l'habitatge i la seua altura lliure mínima.





CAPÍTOL II

L'edifici: elements comuns



Secció 1a. Funcionalitat



Article 40. Circulacions

1. Les circulacions en edificis de tipus residencial col·lectiu hauran de complir el que disposa el DB SUA del CTE i el Decret 65/2019 i, a més, les següents condicions:

a) Accés.

1r La porta d'entrada tindrà una amplària lliure de pas mínima de 0,90 m mesurada en el marc, aportada per no més d'un batent, i permetrà la visió de l'interior del vestíbul des de l'exterior.

2n L'altura lliure mínima del buit serà de 2,10 m.

3r Si la porta d'accés està reculada respecte de la línia de façana, l'amplària lliure de pas de l'espai exterior haurà de ser major o igual a la profunditat de la reculada i, com a mínim, d'1,80 m. Haurà de comptar amb il·luminació artificial.

b) Vestíbul.

1r L'amplària lliure de pas mínima haurà de ser d'1,80 m, permetent-se estretes puntuals d'amplària 1,50 m i de longitud 0,50 m.

2n L'altura lliure mínima serà de 2,50 m, admetent-se despenjaments de fins a 2,20 m amb ocupació en planta de fins al 10 % de la seua superfície útil, a causa d'elements estructurals, pas d'instal·lacions o similars.

3r El seu disseny presentarà una configuració que facilite el control visual i evite racons no visibles.

4t Es disposarà il·luminació artificial amb encesa i apagament per sistema de detecció de presència temporitzat, de manera addicional a l'encesa manual des de la part exterior de l'accés.

c) Corredors.

1r L'amplària lliure de pas mínima dels corredors serà d'1,20 m, sent admissibles les estretes puntuals d'amplària 1,00 m i de longitud 0,50 m.

2n L'altura lliure mínima serà de 2,30 m, admetent-se despenjaments de fins a 2,20 m amb ocupació en planta de fins al 10 % de la superfície útil del corredor, a causa d'elements estructurals, pas d'instal·lacions o similars.

d) Escales.

1r Les escales que siguen pas necessari des de la via pública als habitatges d'un edifici o als espais d'ús comú hauran de complir les condicions establides en el CTE per a les escales d'ús general.

2n L'altura lliure mínima de l'escala serà de 2,20 m, mesurada des de l'aresta exterior de l'escaló fins a la cara inferior del tram immediatament superior.

3r Els replans que servisquen d'accés a habitatges o locals tindran una amplària mínima d'1,20 m i la distància mínima entre l'aresta de l'últim escaló i el buit de les portes a les quals servisca serà de 0,40 m.



e) Rampes. Hauran de complir les condicions establides en el CTE per a rampes en itineraris accessibles.

f) Cobertes. Es permetrà l'accés des de zones comunes de l'edifici a les cobertes comunitàries i a les cobertes l'ús de les quals estiga reservat a personal especialitzat de manteniment. Les cobertes comptaran amb aquells elements, dispositius i sistemes de protecció que siguen precisos perquè les tasques d'inspecció i manteniment es puguen fer en condicions de seguretat, conforme a la normativa aplicable.

2. L'ascensor.

a) Els edificis disposaran d'ascensor accessible o rampa accessible que comunique les plantes d'entrada accessible a l'edifici amb les plantes que no siguen d'ocupació nul·la en els casos establits en el DB SUA del CTE i el Decret 65/2019.

b) L'ascensor disposarà d'un dispositiu de control d'accés des de i fins a l'aparcament. El dispositiu de control haurà de reunir les condicions d'accessibilitat universal segons el que s'estableix en l'UNE-EN 81-70 o norma que la substituïsca.

c) S'afegirà un segon ascensor si en l'edifici es compleix algun dels següents supòsits:

1r Cal salvar 3 o més plantes des d'alguna entrada principal accessible a l'edifici i el nombre d'habitatges servits per l'ascensor és superior a 24.

2n Cal salvar 9 o més plantes des d'alguna entrada principal accessible a l'edifici.



Article 41. Locals de l'edifici

1. Local d'ús col·lectiu.

a) En edificis de més de 24 habitatges hi haurà un local per a ser utilitzat de manera col·lectiva per les persones que hi residisquen. La superfície útil mínima del local serà d'1 m² per habitatge.

b) El local d'ús col·lectiu haurà de tindre accés des de zones comunes de circulació de l'edifici i situar-se sobre rasant. L'altura lliure mínima serà de 2,50 m, admetent-se despenjaments d'altura lliure mínima de 2,20 m a causa d'elements estructurals, pas d'instal·lacions o similars, amb ocupació en planta de fins al 10 % de la superfície útil del recinte.



c) El local d'ús col·lectiu haurà de complir les condicions establides en el CTE per a recintes habitables.

d) Es fomentarà la comunicació visual del local amb les zones comunes de l'edifici mitjançant elements transparents en les particions.



e) El local disposarà de la instal·lació que permeta l'accés als serveis de telecomunicació i comptarà amb el següent equipament mínim:



1r Espai per a aigüera amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic.

2n Espai per a frigorífic amb connexió elèctrica.

3r Lavabo compartimentat.

2. Local per a vehicles d'accés domèstic.

a) En edificis que no disposen d'ascensor, es disposarà d'un recinte per a guardar vehicles d'accés domèstic, com ara carrets de la compra, per a bebés, caminadors o similars, amb una superfície mínima de 0,80 m² per habitatge.

b) Aquest recinte se situarà pròxim a un accés principal a l'edifici, al nivell de la via pública o planta baixa, i comunicat amb aquest accés mitjançant itinerari accessible, i podrà ocupar l'espai previst per a la instal·lació d'un ascensor accessible, segons estableix l'article 7 del Decret 65/2019.

c) El recinte tindrà una altura lliure mínima de 2,20 m.

d) Es disposaran mecanismes resistents amb subjecció a paviment, paret o sostre que permeten el cadenat dels vehicles d'accés domèstic.



3. Cambra de neteja.

a) S'haurà de disposar d'una cambra de neteja amb superfície útil mínima de 2 m², on es puga inscriure un cercle d'1,20 m de diàmetre, sense envair l'agranament de la porta.

b) El local comptarà amb presa de corrent i abocador amb subministrament d'aigua freda, i evacuació amb tancament hidràulic. A més, haurà de disposar d'algun sistema de ventilació, que podrà ser natural, híbrida o mecànica.

c) En edificis que disposen de local d'ús col·lectiu, la cambra de neteja podrà integrar-se en el lavabo compartimentat d'aquest local.



Article 42. Aparcaments

1. Els aparcaments la superfície útil dels quals excedisca de 100 m² hauran de complir les següents condicions:

a) Altiplà d'accés. Perquè la incorporació del vehicle a la via pública es faça amb seguretat, s'ha d'efectuar des d'una superfície plana, amb pendent no superior al 5 %, amb una amplària mínima de 3,00 m i una profunditat mínima de 4,80 m, sense incloure en aquesta superfície la d'ús i domini públic.

En aparcaments amb capacitat superior a 100 places, l'altiplà per a doble sentit tindrà una amplària mínima de 6,00 m o bé tindran dos altiplans amb amplària mínima de 3,00 m cadascuna.

b) Buit d'accés de vehicles. L'amplària mínima lliure del buit d'accés serà de 2,80 m.

En aparcaments amb capacitat superior a 100 places, l'amplària mínima lliure del buit d'accés serà de 5,80 m per a doble sentit, o bé tindran dos buits d'accés independents de sentit únic amb una amplària mínima lliure de 2,80 m per a cada buit d'accés.

c) Rampa:

1r Amplària. L'amplària mínima de la rampa, d'únic o doble sentit de circulació, serà de 3,00 m.

En aparcaments amb capacitat superior a 100 places, l'amplària mínima de la rampa d'únic sentit de circulació haurà de ser de 3,00 m, i l'amplària mínima de la rampa de doble sentit de circulació haurà de ser de 6,00 m.

2a Pendent de rampa recta: no podrà ser superior al 18 %, sempre que es resolga la transició entre trams de diferent pendent. En aparcaments amb capacitat inferior a 25 places, s'admetran pendents no superiors al 20 %. En els dos casos, si les rampes també estan previstes per a la circulació de persones, i no pertanyen a un itinerari accessible, el pendent haurà de ser, com a màxim, del 16 %.

3a Pendent de rampa corba: no serà superior al 15 %. El radi de gir mínim en l'eix serà de 6,00 m.

d) Ascensors per a vehicles i persones: Les cabines dels ascensors per a vehicles i persones haurà de tindre unes dimensions mínimes de 2,30 m d'amplària, 5,00 m de longitud i 2,10 m d'altura lliure. Per a l'accés a aquests ascensors, no serà necessari el replà previ.

e) Distribució interior:

1r Altura: en la superfície del local l'altura lliure mínima serà de 2,40 m, permetent-se despenjaments fins a 2,20 m. Així mateix, es permetrà disminuir l'altura lliure fins a 1,80 m en una franja màxima de 0,80 m en el fons de la plaça d'aparcament.

2n Carrer de circulació interior: l'amplària mínima del carrer haurà de ser de 3,00 m. El radi de gir mínim en l'eix del carrer haurà de ser de 4,50 m. Només s'haurà de fer maniobra per a estacionar el vehicle, per a la qual cosa caldrà deixar un espai lliure en el front de la plaça d'almenys 2,40 m per 4,80 m.

3r Places per a automòbil: la dimensió mínima per plaça haurà de ser de 2,40 m d'amplària per 4,80 m de longitud, i aquesta superfície haurà d'estar lliure de suports estructurals o altres elements constructius. Per als aparcaments en bateria aquestes dimensions es veuran modificades en els casos següents:

Cas 1. En les places amb la longitud menor entre dos suports, sempre que aquests estiguen situats a partir d'una banda d'amplària igual a 1,00 m mesurada des del fons de la plaça, s'haurà d'incrementar l'amplària de la plaça en 0,20 m.

Cas 2. En les places amb la longitud major perpendicular al carrer i amb un costat major adjacent a un mur, s'haurà d'incrementar l'amplària de la plaça en 0,20 m.

Cas 3. En les places del cas 2 que, a més, estiguen situades al fons d'un carrer i adjacents a un mur o obstacle que abaste també el seu espai de maniobra, s'haurà d'incrementar l'amplària de la plaça en 0,70 m.

4t Places per a motocicleta: hauran de computar com una plaça de vehicle per cada tres places de motocicletes a l'efecte de determinar el nombre de places d'aparcament, i hauran de tindre unes dimensions mínimes d'1,60 m per 2,40 m.

2. Els aparcaments de vehicles la superfície útil dels quals no excedisca els 100 m² o en habitatges unifamiliars compliran les condicions anteriors amb les següents particularitats:

a) No serà necessària el replà previ en garatges en planta baixa.

b) L'amplària mínima lliure de l'accés al garatge haurà de ser de 2,70 m.

c) L'amplària mínima de la rampa en tram recte haurà de ser de 2,70 m.

d) En el cas d'una única plaça, les dimensions mínimes hauran de ser tals que permeten inscriure en l'interior un rectangle lliure d'obstacles de dimensions 2,60 m per 5,00 m.

e) La superfície útil mínima de l'aparcament serà de 14 m².

3. Places d'aparcament accessibles. Tot edifici d'habitatges amb aparcament haurà de disposar, almenys, d'una plaça d'aparcament accessible per cada habitatge accessible per a usuaris de cadira de rodes, que haurà de complir les condicions establides en el CTE i el Decret 65/2019.

4. Infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics. L'aparcament haurà de disposar de la dotació mínima per a la infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics establida en el DB HE 6 del CTE.

5. Il·luminació. Els aparcaments hauran de disposar d'il·luminació artificial eficient energèticament amb encesa per mitjà d'un detector de presència temporitzat. A més, preferentment, hauran de disposar d'il·luminació natural.

6. Ventilació. Caldrà atindre's al que es disposa en el CTE.



7. Aparcament en superfície. Les places d'aparcament en superfície, adscrites a l'edifici i situades fora d'aquest, hauran de complir les condicions dels paràgrafs anteriors que els siguen aplicables.



Article 43. Espai per a l'estacionament de bicicletes o vehicles de mobilitat personal (VMP)

Els edificis de tipus residencial col·lectiu hauran de preveure emplaçaments específics, segurs, protegits i accessibles per a l'estacionament de bicicletes o VMP a raó d'una o dues places per habitatge, segons el que es disposa i amb les excepcions previstes en la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana o norma que la substituïsca, i, a més, hauran de complir el següent:

1. L'espai per a l'estacionament se situarà preferentment al nivell de la via pública o planta baixa de l'edifici, permetent l'accés còmode i fàcil des de la xarxa viària, i estarà comunicat amb les zones comunes de circulació. En el cas de situar-se en altres plantes segons els supòsits de la Llei de mobilitat, comptarà amb rampa accessible o ascensor amb cabina de dimensions mínimes d'1,10 m d'amplària per 1,40 m de profunditat.

2. L'altura lliure mínima de l'espai per a l'estacionament de bicicletes o VMP serà 2,20 m.

3. Les places d'aparcament hauran de tindre unes dimensions iguals o superiors a: 0,60 m d'amplària per 1,90 m de profunditat en el cas de places per a bicicletes en posició horitzontal, i 0,60 m d'amplària per 1,10 m de profunditat en el cas de places per a bicicletes en posició vertical. Preferentment, caldrà disposar-les a terra en posició horitzontal per facilitar-ne l'ús. Les dimensions anteriors es podran reduir si s'aporta una solució alternativa degudament justificada amb una distribució més eficient. En aquest cas, la superfície mínima no serà inferior a 0,60 m² per plaça.

Davant de la plaça hi haurà un espai de circulació i maniobra d'amplària mínima igual a 1,20 m, que es podrà reduir fins a 0,90 m si les places es disposen en línia.

4. Les places estaran delimitades i senyalitzades en paviments o paraments i disposaran de mecanismes resistents que permeten el cadenat de les bicicletes o VMP.



Article 44. Trasters

1. Els trasters annexos als habitatges seran locals destinats a aquest efecte exclusiu, sense incorporació possible a cap dels habitatges. Hauran de tindre accés des de zones comunes de circulació de l'edifici o des de places d'aparcament, en el cas que estiguen vinculats registralment a aquestes.

2. La superfície útil del traster serà com a mínim de 3 m². L'altura lliure mínima serà de 2,20 m i la distància mínima entre paraments, d'1,20 m.

3. En el cas que el traster estiga associat a un habitatge accessible, la distància mínima entre paraments serà d'1,60 m i la porta complirà les condicions establides per a itineraris accessibles.



Article 45. Espais per a l'ús comú en edificis d'habitatge col·laboratiu



1. En els edificis d'habitatge col·laboratiu, part dels usos bàsics dels habitatges podran desenvolupar-se en espais per a l'ús comú de l'edifici, de manera complementària a la part privativa. El tipus d'espais per a l'ús comú que s'han de disposar en l'edifici està en funció d'aquells que s'incloguen en els habitatges col·laboratius segons l'article 60. Aquests espais hauran de complir les condicions establides en la Llei 3/2023 i a més les següents:

a) Tindran accés des de les zones comunes de circulació de l'edifici.



b) L'altura lliure mínima serà de 2,50 m, admetent-se despenjaments d'altura lliure mínima de 2,20 m a causa d'elements estructurals, pas d'instal·lacions o similars, amb ocupació en planta de cada recinte de fins al 10 % de la seua superfície útil.

c) Compliran les condicions establides en el CTE per a recintes habitables i les d'il·luminació i ventilació natural que disposa aquesta norma per a aquests espais bàsics a l'habitatge.

d) Es fomentarà la comunicació visual d'aquests espais amb les zones comunes de l'edifici mitjançant particions transparents.

e) Disposaran de les instal·lacions que resulten d'aplicació segons la reglamentació sectorial vigent en funció de l'ús al qual es destine.

f) Els espais per a l'ús comú d'estar, menjador i treball comptaran amb almenys un lavabo situat en la mateixa planta, podent servir a diferents espais compartits.

g) Els edificis que disposen d'espais per a l'ús comú d'estar, menjador o treball es podran eximir, si és el cas, de disposar de local d'ús col·lectiu, sempre que la superfície útil resultant siga almenys l'exigida per aplicació de l'article 41.1.

h) La superfície mínima de cada espai es calcularà en funció del nombre d'ocupants del conjunt dels habitatges col·laboratius per als quals es destinen (N), segons s'estableix en la columna corresponent de la taula 3. La superfície resultant es podrà disposar en un únic recinte, o bé en la suma de diversos recintes amb superfície major o igual a la determinada per a N 10 en la taula, amb la dotació d'equipament corresponent.

2. Les cuines compartides hauran de tindre la superfície mínima establida en la taula 3 i, almenys, l'espai per a allotjar el següent equipament per a un màxim de 10 ocupants. Aquesta dotació s'incrementarà 1 unitat de cadascun dels aparells previstos i 3,00 m de bancada per cada 15 ocupants addicionals o fracció.

a) Una aigüera amb subministrament d'aigua freda i calenta i evacuació amb tancament hidràulic.

b) Un llavaplats amb presa d'aigua freda i calenta, desguàs i connexió elèctrica.

c) Una placa de cuina amb sistema d'extracció de fums, forn i un frigorífic, tots ells amb connexió elèctrica.

d) Bancada, incloent-hi l'aigüera i la placa de cuina, de desenvolupament mínim igual a 3,00 m, mesurada en la vora que limita amb la zona d'ús.

3. Safaretjos comunitaris.

a) Els safaretjos comunitaris tindran la superfície mínima establida en la taula 3 i, almenys, l'espai per a allotjar el següent equipament: dues llavadores, una secadora i una pica de llavar.

b) En el cas que l'ús del safareig estiga previst per a més de 10 ocupants, caldrà incrementar l'equipament en la proporció següent:

1r Llavadores: en 1 unitat per cada 10 ocupants addicionals o fracció.

2n Secadores i piques de llavar: en 1 unitat per cada 20 ocupants addicionals o fracció. Es podrà reduir el nombre de secadores a la meitat si almenys el 50 % de l'àrea destinada a estenedor està protegida de la pluja.

c) A més, el safareig s'haurà de distribuir d'acord amb els aparells que continga considerant l'àrea adscrita a cada aparell, així com la zona d'ús d'aquest, segons la taula 4. Les zones d'ús es podran superposar.



d) Les llavadores hauran de disposar de presa d'aigua freda i calenta, desguàs i connexió elèctrica. Les eixugadores hauran de disposar de desaigüe i connexió elèctrica. Les piques de llavar hauran de disposar de preses d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic. El local haurà de tindre embornal sifònic quan dispose de tres o més llavadores.

4. En el cas que en l'habitatge col·laboratiu no hi haja cap solució per al secatge natural de la roba, segons s'estableix en l'article 53.3, es disposarà algun sistema per al secatge natural en altres zones de l'edifici, incloent-hi les cobertes, protegit de vistes des de la via pública. La reserva d'espai per al secatge natural, lliure d'obstacles, serà almenys l'establida en la taula 3.



Article 46. Instal·lacions

1. Almenys un accés principal a l'edifici comptarà amb un dispositiu d'intercomunicació amb cada habitatge, preferentment videoporter, que permeta la identificació dels habitatges i locals de manera visual i tàctil, mitjançant textos clars, de grandària adequada i amb contrast amb el fons per a la fàcil lectura.

2. Per a les instal·lacions de l'edifici, com ara la de subministrament d'aigua, evacuació d'aigües, instal·lacions tèrmiques (instal·lació fixa de climatització o producció d'aigua calenta sanitària), il·luminació, ventilació, instal·lacions de protecció contra incendis, de protecció contra llamps o evacuació de residus, etc., s'hauran d'ajustar al que es disposa en el CTE i en la normativa sectorial d'aplicació.

3. La ubicació d'instal·lacions, com ara unitats exteriors d'equips de climatització, antenes, etc., es realitzarà en la coberta o en espais protegits de vistes des de la via pública. En cas d'edificis que no disposen d'instal·lació de climatització es preveurà la possibilitat d'una futura col·locació dels equips exteriors i de la seua connexió amb les unitats interiors en les mateixes condicions.

4. Els edificis d'habitatge, incloent-hi els habitatges unifamiliars, disposaran de sistemes de generació d'energia elèctrica procedent de fonts renovables per a ús propi o subministrament a la xarxa. La potència mínima a instal·lar serà la que resulte major de les següents:

a) La potència necessària per a generar anualment energia elèctrica equivalent al 30 % del consum d'energia primària total previst en el certificat d'eficiència energètica de projecte.

En cas que la superfície apta de la coberta o en espais lliures de la parcel·la, per raó de la seua orientació, les ombres rebudes per les edificacions o altres obstacles de l'entorn, no siga suficient o perquè l'edifici estiga subjecte a protecció patrimonial i no es puga assolir la potència a instal·lar conforme al que s'estableix en aquest apartat, s'haurà de justificar aquesta impossibilitat, analitzant els diferents sistemes de generació d'energia elèctrica alternatius, i s'adoptarà la solució que assolisca la màxima potència instal·lada possible.

b) Si és el cas, la potència necessària per a acreditar el compliment del DB HE del CTE.

c) Si és el cas, la potència que corresponga segons el que disposa el Decret llei 14/2020, de 7 d'agost, del Consell.

5. Els edificis d'habitatge, incloent-hi els habitatges unifamiliars, disposaran de les instal·lacions de captació, recuperació i reutilització d'aigües en les condicions que es fixen reglamentàriament amb el fi de reduir el seu consum.

6. Per motius de seguretat, l'edifici haurà de disposar d'un sistema d'alarma que active una sirena audible per les persones de l'interior de l'edifici mitjançant polsadors fixos almenys en l'aparcament. Els polsadors se situaran en àrees visibles de circulació per als vianants i compliran les característiques de mecanismes accessibles.



Secció 2a. Habitabilitat



Article 47. Patis de l'edifici

1. S'estableixen tres tipus de patis:

a) Tipus 1, inclosos els patis d'illa: Aquests patis podran servir simultàniament a qualsevol espai comú de l'edifici o espai de l'habitatge.

b) Tipus 2: Aquests patis podran servir simultàniament a qualsevol espai comú de l'edifici o espai de l'habitatge, excepte a l'estar.

c) Tipus 3: Aquests patis podran servir únicament a banys, lavabos, safaretjos i a les escales de l'edifici.

2. Les dimensions d'aquests patis queden determinades pel diàmetre mínim de la circumferència inscriptible segons es reflecteix en la taula 5, havent-se de satisfer tant la condició segons altura de pati com el valor mínim. El diàmetre mínim de la circumferència inscriptible és variable segons siga edifici d'habitatges de tipus residencial col·lectiu o unifamiliar.

3. Quan s'agrupen diversos espais en un recinte, el pati al qual recaiguen els seus buits haurà de complir les condicions especificades en la taula 5 per a l'espai les condicions del qual siguen més restrictives.

4. Els paraments dels patis hauran de tindre tractament de façana exterior pel que fa al disseny i la construcció.



Article 48. Buits exteriors

1. En el disseny de façanes, tant interiors com exteriors, per a limitar possibles escanyaments, es tindran en compte les següents condicions:



a) Des d'un punt qualsevol d'un buit d'il·luminació i ventilació i en el pla horitzontal que passe per aquest punt, es podrà observar sense obstruccions un segment de L metres de longitud, paral·lel a la façana i situat a L metres d'aquesta, de tal manera que l'angle de visió que definisca el punt amb aquest segment siga igual o superior a 45°.



b) La dimensió L, en funció del tipus de pati, prendrà els valors que s'indiquen en la taula 6.



2. Les condicions anteriors s'aplicaran a la fracció del buit que compleix amb la superfície mínima d'il·luminació, conforme a l'article 62 d'aquesta disposició.



Article 49. Il·luminació natural

Les escales de l'edifici, en el cas que disposen de ventilació natural, comptaran amb il·luminació natural, conforme a un dels següents apartats:

a) Il·luminació per buits: la superfície del buit haurà de ser com a mínim d'1 m², en cadascuna de les plantes en les quals hi haja habitatges. Aquesta no es produirà a través d'espais exteriors privatius, com ara balcons o terrasses dels habitatges.

b) Il·luminació zenital: serà admissible fins a una altura d'evacuació de 14,00 m, per a la qual cosa ha de quedar un buit central lliure en tota l'altura de l'escala en el qual es puga inscriure un cercle d'1,10 m de diàmetre i ha de tindre una superfície translúcida superior als 2/3 de la superfície en planta de la caixa d'escala.



Article 50. Ventilació natural

1. Els espais dels edificis d'habitatges inclosos en l'àmbit d'aplicació del DB HS 3 del CTE compliran les condicions de qualitat de l'aire interior establides en aquest.

2. En els edificis de tipus residencial col·lectiu, els patis tipus 1, així com aquells que s'utilitzen per a la ventilació natural de l'escala de l'edifici, arribaran a la planta baixa i seran d'ús comunitari i accessibles des dels espais comuns de circulació de l'edifici. Si el pati compta amb tancaments, la seua composició garantirà la ventilació natural.



A més, els patis tipus 1 es dissenyaran per a afavorir l'estada i convivència de les persones que residisquen en l'edifici i comptaran amb vegetació.





CAPÍTOL III

L'habitatge



Secció 1a. Funcionalitat



Article 51. Circulacions

Les circulacions horitzontals i verticals hauran de complir les condicions d'accessibilitat a l'interior dels habitatges establits en el Decret 65/2019 i en el CTE, així com les establides en aquest apartat.



1. Buits de pas.

a) L'accés a l'habitatge, des dels espais comuns de circulació de l'edifici o des de l'exterior, serà a través d'una porta d'amplària lliure de pas major o igual que 0,80 m, mesurada en el marc i aportada per no més d'un batent.

b) Les portes de pas tindran una amplària lliure de pas major o igual que 0,70 m mesurada en el marc i aportada per no més d'un batent, excepte aquelles regulades per la normativa vigent en matèria d'accessibilitat.

c) L'altura lliure mínima del buit en totes les portes serà de 2,00 m.



d) Cada habitatge tindrà almenys un buit a l'exterior de l'edifici amb una amplària lliure de pas major o igual que 0,90 m i superfície major o igual que 1,50 m².

2. Espais de circulació.

a) Els corredors hauran de tindre una amplària lliure de pas superior o igual a 0,90 m, tot i que es permeten estretiments puntuals d'amplària 0,80 m, de longitud 0,50 m i amb separació 0,65 m a buits de pas o a canvis de direcció.

b) Hi haurà espais per a gir d'almenys 1,20 m de diàmetre lliures d'obstacles al fons de corredors de més de 10,00 m.

3. Escales.

a) L'escala de l'interior de l'habitatge que permet l'accés als espais bàsics, així com la que, si és el cas, comunique amb l'aparcament, haurà de complir les condicions que s'estableixen en el CTE per a les escales d'ús restringit.

b) Els replans hauran de tindre una amplària mínima igual a l'amplària del tram major que desembarca en aquest, i una longitud mínima de 0,80 m, mesurada en la línia de petjada.



Article 52. Composició de l'habitatge

1. Tot habitatge haurà d'estar compost per un conjunt d'espais i/o recintes per al desenvolupament dels usos bàsics d'acord amb el que s'estipula en l'article 9 d'aquest decret. Pel que fa a l'estenedor, s'hauran d'atendre les particularitats establides en l'article 53.3.

2. L'habitatge pot tindre diferents graus i tipus de compartimentació, segons s'agrupen o no en un mateix recinte els diferents espais bàsics. En tot cas, l'espai per a l'evacuació fisiològica haurà d'estar compartimentat i aquest recinte podrà albergar equipament per a la higiene personal i la llavada de la roba.

3. Tots els habitatges hauran de disposar d'un dormitori doble principal, encara que no se'n materialitze físicament la compartimentació d'acord amb el que es preveu en l'article 53.1.a d'aquest títol.

4. Tots els habitatges hauran de disposar d'espai per a la higiene personal amb la dotació corresponent a bany. Els habitatges de tres o més dormitoris hauran de disposar d'un espai addicional per a la higiene personal amb la dotació corresponent a bany.



Article 53. Relació entre recintes

1. La relació entre els espais de l'habitatge haurà de complir amb les condicions següents:

a) Quan en l'habitatge hi haja més d'un espai per a dormir, els dormitoris estaran compartimentats.

b) Quan l'habitatge tinga més d'un dormitori, s'haurà de poder accedir a un espai per a la higiene personal des dels espais de circulació de l'habitatge. En totes les plantes de l'habitatge en les quals se situe un dormitori, haurà d'haver-hi també com a mínim un espai per a la higiene personal amb la dotació mínima d'higiene.

c) El bany i el lavabo no seran pas únic per a accedir a una altra habitació o recinte.

d) Els habitatges unifamiliars hauran de disposar almenys d'un espai d'estar, un menjador, una cuina, un dormitori i un bany comunicats interiorment. A més, podran tindre altres espais comunicats a través d'espais exteriors, sempre que des de qualsevol dormitori es puga accedir a un bany sense haver d'eixir a l'exterior.



2. El safareig es podrà situar en un recinte específic de l'habitatge, interior o exterior, o s'integrarà en la cuina, bany o, si és el cas, el lavabo.

3. L'estenedor s'haurà de situar preferentment al costat del safareig. Es podrà optar per una de les següents solucions, que haurà de disposar, en tot cas, de protecció de vistes:

a) Sistema de secatge natural en un espai exterior de l'habitatge: comptarà amb una reserva d'espai lliure d'obstacles de 0,90 m per 1,80 m.

b) Sistema de secatge natural en façana a patis tipus 2 i 3: per a això es disposaran cordes d'estendre o dispositiu equivalent, amb elements fixos de protecció de vistes sense interferir en el diàmetre mínim de pati exigit.

c) Espai exterior independent de l'habitatge amb accés des dels espais comuns de circulació de l'edifici: se situarà en la mateixa planta de l'habitatge a la qual done servei i comptarà amb una reserva d'espai lliure d'obstacles de 0,90 m per 1,80 m per habitatge.



Article 54. Superfícies útils

1. La superfície útil interior mínima total de l'habitatge serà de 35 m².

2. En funció del nombre d'ocupants de l'habitatge, els recintes que el componen disposaran de la superfície mínima que s'indica en la taula 7. En aquestes superfícies mínimes no s'inclou l'espai per a emmagatzematge.



3. En el cas d'habitatges no compartimentats, o de recintes amb una combinació d'espais no inclosa en la taula 7, la superfície mínima haurà de correspondre amb la suma de les superfícies mínimes establides per als recintes corresponents.

4. A l'efecte de càlcul del nombre d'ocupants previstos, es comptabilitzarà una persona per cada dormitori senzill i dues persones per cada dormitori doble.



Article 55. Altura lliure

1. En l'habitatge, l'altura lliure mínima serà de 2,50 m, admetent-se despenjaments fins a 2,20 m, amb ocupació en planta de cada recinte de fins al 10 % de la seua superfície útil.

2. En cuines, l'altura lliure mínima serà de 2,35 m, admetent-se despenjaments fins a 2,20 m, amb ocupació en planta de fins al 30 % de la seua superfície útil.

3. En espais de circulació, banys, lavabos, l'altura lliure mínima haurà de ser de 2,20 m.

4. En les escales l'altura lliure mínima serà de 2,20 m mesurada des de l'aresta exterior de l'escaló fins a la cara inferior del tram immediatament superior, admetent-se despenjaments fins a 2,10 m l'ocupació en planta dels quals no siga superior al 30 % de la superfície de l'escala mesurada en la seua projecció horitzontal, incloent-hi els replans.

5. En recintes amb golfes s'admetrà que fins al 30 % de la superfície útil mínima exigida segons l'ús de l'espai dispose d'una altura lliure major o igual a 1,80 m.



Article 56. Figures inscriptibles

1. En els recintes o espais s'hauran de poder inscriure dos tipus de figures mínimes:

a) Les figures lliures d'obstacles, que permeten la circulació per l'habitatge. Aquestes figures es poden superposar entre si, si els usos s'agrupen en el mateix recinte.

b) Les figures per a mobiliari que permeten la ubicació de mobles en l'habitatge. Aquestes figures no es poden superposar entre si.

2. Les figures inscriptibles mínimes són les que s'indiquen en la taula 8.







3. La cuina es dimensionarà d'acord amb els aparells que continga:





4. Els banys, lavabos o espais per a la higiene personal es dimensionaran segons els aparells sanitaris que continguen, considerant la zona adscrita a cada aparell, així com la zona d'ús d'aquest, conforme a les dimensions mínimes que s'indiquen en la taula 10.







5. El safareig es dimensionarà d'acord amb els aparells que continga, considerant l'àrea adscrita a cada aparell, així com la zona d'ús d'aquest, conforme a les dimensions mínimes indicades en la taula 11.





6. Les zones d'ús poden superposar-se.

7. L'abatiment de la porta pot envair les figures inscriptibles mínimes i les zones d'ús.



Article 57. Equipament

L'equipament de l'habitatge haurà de complir les condicions següents:

1. Zona d'accés a l'habitatge en edificis de tipus residencial col·lectiu.

a) La zona d'accés a l'habitatge comptarà amb un dispositiu d'intercomunicació amb l'exterior de l'edifici, preferentment videoporter, situat a una altura que determine la normativa d'accessibilitat vigent.



b) La porta d'accés haurà de disposar d'un dispositiu que permeta veure, des de l'interior de l'habitatge, qui està a l'altre costat de la porta.



2. Emmagatzematge.

Tot habitatge haurà de disposar d'espais per a emmagatzematge de la roba i estris que no podrà ser inferior, en conjunt, a 1,20 m d'amplària d'armari per ocupant amb una profunditat mínima de 0,60 m i altura mínima de 2,00 m, que es podrà materialitzar mitjançant armaris de paret, mitjançant reserva de superfície per a la disposició de mobiliari o ambdós.

3. Gestió de residus.

Cada habitatge haurà de disposar d'espais per a emmagatzemar els residus ordinaris que s'hi generen, conforme al que estableix la secció HS 2 Recollida i evacuació de residus del DB HS del CTE.

4. Aparells.

En tot habitatge, els recintes o les zones que s'expressen a continuació hauran de disposar de l'equipament mínim següent:

a) La cuina inclourà els següents espais per a:

1a Aigüera amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic.

2n Rentaplats amb presa d'aigua freda i calenta, desguàs i connexió elèctrica.

3r Placa de cuina amb conducte per a extracció de fums, forn i frigorífic, tots amb connexió elèctrica.

4t Bancada, incloent-hi l'aigüera i zona de cocció, mesurada en la vora que limita amb la zona d'ús, de desenvolupament mínim de 2,40 m i de 3,00 m per a habitatges de tres o més dormitoris.

Les cuines d'habitatges de protecció pública hauran de comptar, a més, amb la col·locació de bancada, aigüera, placa de cuina, forn i extractor de fums.

b) Bany: un lavabo i una dutxa o banyera amb subministrament d'aigua freda i calenta i un vàter amb subministrament d'aigua freda; tots amb evacuació amb tancament hidràulic.

Les aixetes i les cisternes han de tindre dispositius d'estalvi d'aigua. Els dispositius que es poden instal·lar en cisternes per a aquest fi poden ser de doble polsador o amb interrupció de descàrrega. L'aixeteria pot disposar d'airejadors, sistema d'obertura sempre en fred i/o d'obertura en dues fases, sensors infrarojos, polsador temporitzat, claus de regulació abans dels punts de consum o dispositius equivalents.



c) Lavabo: un lavabo i un vàter amb les condicions especificades per al bany.

d) Safareig: haurà d'haver-hi un espai per a la llavadora amb presa d'aigua freda i aigua calenta, desguàs i connexió elèctrica. En cas de ser un recinte exclusiu, haurà de disposar d'una pica de llavar amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic.

e) Zona de planxament: haurà d'haver-hi un espai de diàmetre Ø1,20 m lliure d'obstacles, que podrà coincidir amb les figures lliure d'obstacles de la taula 8 per a estar, menjador, cuina, dormitori i safareig, i comptar amb connexió elèctrica.

5. Acabaments superficials:

a) En cuines, els paraments en contacte amb el mobiliari o equip específics de cuina es revestiran, amb material llavable i impermeable, fins a una altura mínima de 2,00 m, i en l'àrea de cocció el material serà, a més, incombustible.

b) En la resta d'espais o recintes humits (safareig, bany i lavabo), així com qualsevol zona en la qual estiga situada una dutxa o banyera, aquests estaran revestits amb material llavable i impermeable fins a una altura mínima de 2,00 m.



Article 58. Instal·lacions

1. L'habitatge haurà de disposar almenys de les instal·lacions següents:

a) Xarxa interior a l'habitatge per a subministrament d'energia elèctrica a punts de consum d'acord amb la reglamentació vigent. Es procurarà que el subministrament procedisca de fonts d'energia renovable i es podrà fer per xarxes urbanes o solucions alternatives, si és el cas.

b) Instal·lació de ventilació d'acord amb el DB HS 3 del CTE.

c) Xarxa interior a l'habitatge per a subministrament d'aigua als aparells sanitaris i electrodomèstics en condicions d'ús, d'acord amb el DB HS 4 del CTE.

d) Xarxa interior a l'habitatge de desguàs d'aparells sanitaris i electrodomèstics, d'acord amb el DB HS 5 del CTE.

e) Instal·lacions de captació, recuperació i reutilització d'aigües en les condicions que es fixen reglamentàriament.

f) Preses de connexió a les infraestructures comunes d'accés als serveis de telecomunicació, conforme a la reglamentació sectorial vigent.





Article 59. Espais exteriors

1. Tot habitatge disposarà d'espais exteriors de superfície útil exterior mínima igual a 1 m² per ocupant de l'habitatge i profunditat mínima de 0,80 m, en els quals es puga inscriure una circumferència d'1,20 m de diàmetre, que podrà envair l'espai interior en els casos en què la fusteria estiga enrasada amb el paviment i no se solape amb la figura per a mobiliari.

En el cas que l'habitatge dispose d'espais intermedis amb l'exterior, com ara galeries, miradors o similars, aquests computaran a l'efecte del compliment d'aquesta condició.

2. Els espais exteriors de l'habitatge s'hauran de distribuir de manera que s'hi puga accedir des de l'habitatge i preferentment des dels espais d'estar, menjador o cuina.

3. Com a alternativa, es podrà disposar d'espais exteriors en zones comunes de l'edifici o de la parcel·la, en el qual cas la superfície útil mínima haurà de ser d'1,20 m² per ocupant dels habitatges que no disposen d'espai exterior o aquest espai no arribe a la superfície mínima exigida.

4. Els espais exteriors hauran de romandre en aquestes condicions durant tota la vida útil de l'edifici.

5. La superfície útil exterior mínima establida no computarà en l'edificabilitat.



Article 60. L'habitatge col·laboratiu

1. L'habitatge col·laboratiu estarà compost, com a mínim, dels espais que estableix la Llei 3/2023.

2. Aquests espais hauran de complir les condicions que s'estableixen per a l'habitatge de nova construcció amb les particularitats següents:

a) Es permet l'habitatge col·laboratiu destinat a una persona, l'espai per a descans del qual haurà de complir almenys les condicions de dormitori senzill.

b) Les superfícies mínimes dels espais d'estar i menjador es podran acollir al que es disposa en la taula 12 quan els usos de relació i oci i ingestió d'aliments es desenvolupen complementàriament en espais per a l'ús comú situats en zones comunes de l'edifici. En aquest sentit, també es podran reduir les dimensions de les seues figures per a mobiliari establides en la taula 8 en un 20 %, amb la condició que el costat menor del corresponent recinte tinga una dimensió mínima de 2,50 m.



c) La superfície mínima de la cuina en l'habitatge col·laboratiu podrà reduir-se de conformitat amb la taula 12 si es disposa d'una cuina comunitària. En aquest cas, haurà de disposar del següent equipament mínim:

1r Espai per a aigüera amb subministrament d'aigua freda i calenta, i evacuació amb tancament hidràulic.

2n Espai per a placa de cuina amb conducte per a extracció de fums, forn i frigorífic, tots amb connexió elèctrica.

d) La llavada i el secatge de roba es podrà desenvolupar en l'habitatge o en espais per a l'ús comú conforme al que es preveu en l'article 45.

3. En el cas de recintes la combinació d'espais dels quals no estiga inclosa en la taula 12, la superfície mínima es correspondrà amb la suma de les superfícies mínimes establides per a aquests espais.

4. La superfície útil interior mínima dels habitatges col·laboratius serà de 23 m².



Article 61. L'habitatge accessible

1. Els edificis de més de 24 habitatges, siguen de promoció pública o privada i utilitzen fons públics o no, hauran de disposar d'almenys un 4 % d'habitatges accessibles, amb un mínim d'un, sense perjudici del que es disposa en la normativa en matèria d'accessibilitat.

2. Els habitatges accessibles s'hauran d'adequar amb caràcter general al que s'estableix en aquest decret per a l'habitatge i al que s'estableix per a habitatges accessibles per a persones usuàries de cadira de rodes i per a persones amb discapacitat auditiva en el DB SUA del CTE, i en el capítol I del Decret 65/2019.



Secció 2a. Habitabilitat



Article 62. Il·luminació natural

1. Per a l'adequada il·luminació, els espais bàsics de l'habitatge, amb excepció del bany, lavabo i safareig, hauran de disposar de buits exteriors, amb les següents condicions:

a) Almenys el 30 % de la superfície útil interior de l'habitatge s'il·luminarà a través de buits exteriors que donen a la via pública, a espais lliures de parcel·la o a pati tipus 1.

Necessàriament el recinte o zona d'estar haurà de quedar inclòs en aquesta superfície.

b) Els possibles escanyaments que es produïsquen a l'interior dels recintes per a arribar a buits de façana hauran de tindre, fins al buit, una profunditat (P) igual o inferior a l'amplària de l'escanyament (A), excepte en cuines, on aquesta relació podrà ser 1,20 vegades l'amplària de l'escanyament (A).



c) Hi haurà d'haver sistemes de control d'il·luminació en els espais destinats al descans que en possibiliten l'enfosquiment.

d) La superfície mínima dels buits exteriors, en la qual s'inclou la superfície ocupada per la fusteria, haurà de ser una fracció de la superfície útil de tot el recinte il·luminat, tenint en compte la situació del buit, siga a via pública, a espai lliure de parcel·la o a patis, i la profunditat del recinte il·luminat, segons s'estableix en la taula 13. La superfície mínima d'il·luminació del buit exterior haurà d'estar compresa entre els 0,50 m i els 2,20 m d'altura.

e) Els buits exteriors hauran de disposar de proteccions ajustades a l'assolellament previst com ara voladissos, tendals, sistemes de làmines, finestrons o similar.



2. A l'efecte del que es disposa en la taula anterior, no computarà la superfície de buit que es veja obstruïda amb elements de protecció de vistes de l'estenedor o altres obstacles fixos.

3. En el cas que hi haja elements ixents sobre una finestra, cossos volats de l'edifici, espais intermedis amb l'exterior o altres, la superfície de la finestra es calcularà igualment mitjançant la taula 13, introduint com a profunditat del recinte il·luminat la distància des de la vora exterior de l'element ixent fins al parament interior del recinte il·luminat més allunyat de la finestra.



Article 63. Ventilació natural

1. Per a l'adequada ventilació, l'habitatge haurà de complir les condicions que s'estableixen en el DB HS del CTE.

2. Es garantirà la ventilació natural creuada per a proporcionar un major confort tèrmic a través de buits exteriors en façana, considerant també aquells que donen als patis tipificats en aquesta norma.



3. En aquells casos en els quals no es puga proporcionar la ventilació creuada amb buits exteriors, es disposaran sistemes de ventilació natural alternatius, com ara aquells amb tir tèrmic o similars.









DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Tramitació d'urgència per a l'ocupació d'habitatge públic en situacions d'emergència residencial

A l'efecte del que es disposa en l'article 33 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques o la norma que la substituïsca, es considera d'interés públic i serà, per tant, objecte de tramitació d'urgència, l'ocupació d'habitatge públic destinat a persones o unitats de convivència en situació d'emergència residencial, en aquells municipis que, de conformitat amb el que s'estableix en l'article 233 del Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge o la norma que la substituïsca, sotmeten a llicència expressa la primera ocupació de les edificacions i les instal·lacions, conclosa la construcció d'aquestes, així com el segon i següents actes d'ocupació d'habitatges.



Segona. Incidència pressupostària

L'aplicació i el desplegament d'aquest decret no implicarà cap augment de despesa en el pressupost consolidat de la Generalitat i, en tot cas, s'haurà d'atendre amb els mitjans personals i materials de la conselleria competent en matèria d'habitatge i arquitectura bioclimàtica.







DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Aplicació als plans urbanístics i llicències en tramitació



1. Serà preceptiva l'adaptació a aquest decret dels instruments urbanístics que es tramiten per a l'aprovació definitiva pels òrgans competents, sempre que no s'haja iniciat el procediment de participació pública i les consultes a les administracions afectades.

2. El present Decret serà aplicable als projectes la llicència municipal d'edificació o títol habilitant equivalent dels quals se sol·licite a partir de la data de la seua entrada en vigor.



Segona. Instal·lacions de captació, recuperació i reutilització d'aigües



L'obligatorietat d'instal·lacions de captació, recuperació i reutilització d'aigües establida en els articles 46.5 i 58 d'aquest decret serà aplicable quan ho determine el seu desplegament reglamentari, sense perjudici de l'exigència per altres normes o ordenances d'aplicació.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació de normativa

Queda derogat el Decret 151/2009, de 2 d'octubre, del Consell, pel qual s'aproven les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d'habitatge i allotjament, així com l'Ordre, de 7 de desembre de 2009, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge per la qual s'aproven les condicions de disseny i qualitat.

Així mateix, queda derogada qualsevol altra disposició d'igual o inferior rang que s'opose al que s'estableix en aquest decret.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Habilitació per al desplegament reglamentari

Es faculta la persona titular de la conselleria competent en matèria de qualitat en l'edificació per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per al desplegament d'aquest decret.



Segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor sis mesos després de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 26 de maig de 2023



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



El vicepresident segon i conseller d'Habitatge

i Arquitectura Bioclimàtica,

HÉCTOR ILLUECA BALLESTER





ANNEX

Recomanacions per a projectes d'habitatge



En aquest annex es recullen criteris addicionals d'aplicació en els projectes d'habitatge, dirigits a introduir millores respecte de les condicions exigides en els títols I, II i III d'aquest decret. Aquestes recomanacions, el compliment de les quals no és obligatori per a la satisfacció de les exigències regulades en la normativa d'ordenació de l'edificació i en aquesta disposició, van dirigides a millorar les prestacions de l'habitatge en línia amb els principis enumerats en l'article 4 d'aquesta disposició i podran ser incloses en les prescripcions tècniques o administratives de licitacions públiques o en requisits o criteris de valoració de procediments de concurrència competitiva per a la concessió de subvencions.



Les recomanacions, que preferentment s'han d'adoptar en la fase de projecte, s'agrupen per temàtiques en relació amb els principis enunciats abans.





1. Funció social de l'habitatge

A continuació, s'indiquen una sèrie de mesures que tenen per objecte reforçar l'aptitud dels espais dels habitatges per al desenvolupament de les activitats de cura:

a) Ubicació de la cuina al costat de la sala d'estar i el menjador per a reduir les distàncies i permetre la comunicació visual.

b) Agrupació d'estenedor, safareig i en la major mesura possible dels espais de planxada, plegament de roba i emmagatzematge, per a la gestió adequada del cicle de la roba.

c) Disposició d'un recinte al costat de l'espai d'entrada que almenys complisca les condicions de dormitori senzill i amb accés a un lavabo pròxim.



2. Flexibilitat

Per tal de dotar l'habitatge de més capacitat d'adaptació a les necessitats canviants dels seus ocupants, es proposen les recomanacions següents:

a) Agrupació dels recintes humits (cuina, bany, lavabo i safareig) de manera que es propicie l'adaptació de la resta dels espais sense haver de dur a terme una reforma important i/o costosa.

b) Compartimentació d'espais que admeten diferents usos en funció de les necessitats canviants de les persones.

c) Observança en el projecte del principi de flexibilitat justificant el comportament de les obres respecte als indicadors de LEVEL(s) (un marc comú a Europa d'informació per a avaluar el comportament sostenible dels edificis, amb caràcter voluntari) reportant almenys el primer dels nivells.

d) La disposició constructiva de les particions ha de permetre'n el desmuntatge, sense causar danys notoris en els elements adjacents, ni deixar després de la retirada discontinuïtats en els revestiments contigus, per a, d'aquesta manera, poder dur a terme la remodelació de les estances de manera senzilla, observant les indicacions de la norma ISO 20887 (amb l'eina RE10 o mitjançant els indicadors corresponents de Levels)



3. Biohabitabilitat

Les recomanacions següents tenen com a finalitat millorar les condicions de l'ambient interior de l'habitatge.

a) Limitació de substàncies nocives o perilloses en els productes utilitzats, per a protegir la salut humana i el medi ambient dels efectes nocius que poden causar algunes substàncies químiques presents en uns certs materials de construcció com ara:

1r Productes amb concentració total de compostos orgànics volàtils (COV) entre 0,2–3 mg/m³ d'acord amb la norma NTP 972.

2n Productes les emissions de formaldehid dels quals estiguen per davall del 50 % del límit establit per a la classe E-1 definida en l'annex B de la norma UNE-EN 13986 (és a dir, que siguen inferiors a 1,75 mil·ligrams per hora i per metre quadrat)

3r Altres productes com pentaclorofenol, isocianats, així com les substàncies i productes recollits en la Guia verda de mesures mediambientals en la contractació pública en l'àmbit de l'edificació de la Generalitat.

b) En relació amb la il·luminació natural, es preveuen les següents estratègies que poden ser avaluades d'acord amb els criteris de l'UNE EN 17037 Il·luminació natural dels edificis:

1r Exposició solar que possibilite la duració i evite enlluernaments.



2n Quantitat d'il·luminació natural d'almenys l'1,80 % o 300 luxs, en almenys un 50 % del pla de referència dels recintes o zones d'estar amb buits exteriors.

3r Qualitat i amplària de la vista exterior adequada que es percep des de l'interior de l'edifici en funció de la distància exterior de la vista. Es recomana que per a distàncies exteriors de la vista 6,00 m, 20,00 m i 50,00 m, l'amplària de l'obertura de la vista permeta un angle horitzontal de visió de 14°, 28° i 54°, respectivament.

c) En referència a la il·luminació artificial i al color dels espais, s'hauria de proporcionar un nivell de luminància i temperatura de color segons les activitats desenvolupades en cada espai, oferir diferents possibilitats d'il·luminació (uniforme, zonificada, regulable en intensitat, etc.), així com evitar lluentors enlluernadores i llums intermitents.

d) Per a reduir el temps de reverberació i millorar el confort acústic en espais comuns o en estances àmplies de l'habitatge es podran utilitzar elements constructius, acabats superficials i revestiments en sostres i parets que siguen absorbents acústics, així com teixits porosos en mobiliari i roba de la llar.

e) Per a millorar el confort tèrmic en cada estació de l'any es podran seguir les recomanacions establides en normes i guies de referència, relatives a aspectes com ara temperatura operativa, velocitat de l'aire, humitat relativa, diferència vertical de temperatura de l'aire sobre el sòl, temperatura superficial del sòl, etc.



4. Rehabilitació

A més dels criteris que regulen les intervencions que es fan en un edifici o habitatge existent, regulats en el títol II d'aquesta disposició, i que justifiquen el compliment de les exigències bàsiques, les següents recomanacions suposaran una millora de les condicions de l'edificació rehabilitada.

a) Adequació plena a les condicions establides en el títol III «Condicions en els edificis de nova construcció».

b) Reducció del consum d'energia primària no renovable en el major grau possible, que siga tècnicament i econòmicament viable.

c) Previsió que almenys el 70 % (en pes) dels residus de construcció i demolició no perillosos (excloent-ne el material natural esmentat en la categoria 17 05 04 en la llista europea de residus establida per la Decisió 2000/532/CE modificada per la Decisió 2014/955/UE) generats al lloc de construcció es prepararà per a reutilitzar-los, reciclar-los i recuperar-los d'altres materials, incloent-hi les operacions de rebliment utilitzant residus per a substituir altres materials, d'acord amb la jerarquia de residus i el Protocol de gestió de residus de construcció i demolició de la UE.

d) La reducció generalitzada del consum de materials a un 30 % global en la construcció. Prevalent sistemes constructius que optimitzen el rendiment del material. Així com l'ús de materials de construcció amb el major percentatge de contingut en reciclatge possible. En rehabilitació, conservar sistemes constructius i materials originals de l'edifici existent com ara fusteria, paviments, teula, etc.





5. Sostenibilitat mediambiental:

En aquest apartat es recullen mesures encaminades a aconseguir, entre altres, els objectius següents:

a) Reduir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle (petjada de carboni), produïda pel sector de la construcció, tant la corresponent al carboni embegut (petjada de carboni embeguda en els materials, sobretot en fase de producció) com la petjada de carboni operacional (la de la fase d'ús derivada de les instal·lacions majoritàriament).

b) Afavorir l'estalvi i l'eficiència energètica;

c) Fomentar l'ús d'energies renovables;

d) Aconseguir una gestió més sostenible de l'aigua;

e) Limitar l'ús de substàncies nocives o perilloses dels materials de construcció, i

f) Promoure l'estalvi de recursos i la reducció de la quantitat de residus.

5.1. Mesures passives

En aquest apartat s'inclouen mesures per a afavorir l'estalvi d'energia i l'eficiència energètica, així com la resiliència dels edificis per mitjà d'un disseny arquitectònic basat en estratègies bioclimàtiques:

a) Cobertes i façanes ventilades, que impedeixen que la calor produïda per la incidència de la radiació solar sobre la part opaca de l'envolupant penetre a l'interior de l'edificació.

b) Cobertes vegetals per a retindre temporalment, acumular o infiltrar al terreny l'aigua de pluja, i reduir així cabals pic.

c) Cobertes i façanes vegetals, que proporcionen aïllament tèrmic a l'edifici, i a escala urbana creen hàbitats que poden contribuir a la connectivitat de la infraestructura verda de la ciutat, redueixen el soroll ambient, milloren la qualitat de l'aire i el benestar de les persones i disminueixen la temperatura, mitigant l'efecte «illa de calor». En el cas de les façanes vegetals, és recomanable valorar el cost de manteniment.



d) Reducció de la transmitància tèrmica dels elements de l'envolupant tèrmica per davall dels valors límit establits en el DB HE del CTE per a disminuir la demanda energètica.

5.2. Mesures actives

En aquest apartat s'inclouen mesures per a afavorir l'estalvi d'energia i d'aigua, mitjançant la incorporació d'instal·lacions i sistemes eficients.

a) Instal·lacions la font de les quals són exclusivament energies renovables, amb sistemes de generació d'energia elèctrica per a ús propi o subministrament a la xarxa, o subscrivint un contracte amb una comercialitzadora d'electricitat que procedisca de fonts renovables o participació en comunitats energètiques, per a l'autoconsum compartit d'energia elèctrica provinent d'instal·lacions d'energia renovable.

b) Instal·lacions de subministrament energètic de calefacció, refrigeració i aigua calenta sanitària basades en sistemes centralitzats i no individuals per habitatge.

c) Il·luminació de baix consum.

d) Aprofitament d'aigües pluvials, recollides en el mateix edifici.



e) Sistemes de reg eficients en estalvi d'aigua.

f) Enjardinar les zones verdes de l'edifici amb espècies de baix requeriment hídric i no invasores.

g) Instal·lar comptadors per a controlar/monitorar on es produeix el consum d'aigua.

Aquestes mesures podran implantar-se tant en els habitatges nous com en els ja existents, sent les mesures d'estalvi d'aigua especialment rellevants en les demarcacions hidrogràfiques que presenten nivells d'estrés hídric.

5.3. Sostenibilitat

a) Disseny de l'edifici i de tècniques de construcció que donen suport a la circularitat de conformitat amb l'ISO 20887 o altres normes per a avaluar la capacitat de desmuntatge o adaptabilitat dels edificis. Segons els principis recollits en aquestes normes, els edificis han de ser més eficients en l'ús de recursos, versàtils, convertibles, tindre capacitat d'ampliació (en planta o en altura), ser desmuntables per a permetre la reutilització i reciclatge. A més, haurien d'incorporar sistemes constructius de fàcil reparació o substitució, amb facilitat d'accés, simplicitat, reutilitzats, reutilitzables (sense tractaments o acabats innecessaris), amb alt percentatge de contingut reciclat i materials naturals.



b) Elecció de productes amb etiquetatges ambientals (tipus I i tipus III o declaracions ambientals de productes – DAP) que garanteixen el compliment de criteris per a reduir els impactes ambientals durant tot el seu cicle de vida..

c) Observança en el projecte del principi de sostenibilitat ambiental justificant el comportament de les obres respecte als indicadors de LEVEL(s) reportant almenys el primer dels nivells.

El marc Level(s) recull els indicadors bàsics per a definir la sostenibilitat en l'edificació sobre la base de sis àrees de les quals deriven 16 indicadors que permeten posar mètriques al comportament dels edificis en tot el seu cicle de vida:

1r La petjada de carboni del cicle de vida

2n La circularitat dels materials

3r La gestió de l'aigua

4t Els espais saludables

5é L'adaptació al canvi climàtic

6é Cost del cicle de vida i creació de valor



6. Comunitat

Disposició d'espais per a l'ús comú en zones comunes de l'edifici, més enllà dels exigits en els títols I, II i III del Decret.



7. Resiliència

A continuació, s'indiquen mesures per a dotar els habitatges de més capacitat per a donar resposta a les situacions d'emergència.

a) Elements constructius modulars, per a facilitar la flexibilitat i l'adaptabilitat dels espais, reduir el temps d'execució i el cost, reduir residus i consum de material i possibilitar-ne la substitució i, si és el cas, el desmantellament i, amb això, la reutilització.

b) Disseny resilient contra inundacions en els edificis situats en zones inundables, amb mesures preventives per a reduir l'impacte de les inundacions.

c) Disposició d'instal·lacions vistes o enregistrables per a evitar l'execució de regates, la generació de residus i facilitar l'accés a les instal·lacions per a retirar-los.

d) Ús de components i materials de qualitat i fàcil reposició, per a aconseguir la màxima vida útil de l'edifici.



8. Qualitat

Inclusió, en el corresponent plec de prescripcions tècniques particulars, de l'exigència d'emprar materials, productes i processos que disposen d'un distintiu de qualitat reconegut oficialment (DCOR) (art. 4.2.2. Codi estructural)



9. Innovació

Instal·lació de tecnologies digitals que permeten la connectivitat de l'edifici, els habitatges i els ocupants, com ara:

a) Monitoratge i seguiment de persones vulnerables.

b) Telemedicina i teleassistència.

c) Interacció amb serveis de mobilitat urbana i altres serveis professionals.

d) Sistemes domòtics, que fan una funció d'automatització per a diversos fins, a més d'optimitzar el consum d'aigua i energia, també la seguretat (sistemes antiintrusió o els que resolen situacions d'incendi, fuites de gas o d'aigua), l'accessibilitat, el confort, etc., mitjançant el control i l'accionament de receptors de manera centralitzada o remota.



Aquests sistemes han de ser inclusius, amb instruccions, funcionalitats i interfícies d'ús accessibles, i oferir prestacions a totes les persones sense discriminació per gènere, edat, discapacitat o qualsevol altra condició.



10. Relació amb l'entorn

Ubicació de vegetació en espais exteriors (cobertes, patis i altres zones comunes, així com en terrasses i balcons en els habitatges) per a una millor relació amb l'entorn, reducció de la petjada ecològica i promoció de processos de renaturalització.

Atenció a les condicions del lloc en el que s'implanta l'edifici quant a la seua climatologia, sistemes constructius, aspectes culturals, color, etc.

Mapa web