Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Traiguera

«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: (1855757) 27/2011/AIA

Títol: Projecte d'explotació de recursos de la secció A) denominada «Ampliació Traiguera 2»

Promotor: Áridos Les Planes, SA.

Òrgan substantiu: ST d'Indústria, Energia i Mines de Castelló

Ref. òrgan substantiu: MIEXPA/2009/3/12

Localització: TM de Traiguera



Objecte i descripció del projecte

La mercantil Áridos Les Planes, SA, promou el projecte d'explotació de recursos de la secció A) denominada «Ampliació Traiguera», en el terme municipal de Traiguera, corresponent a les parcel·les 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 del polígon 104 del dit terme municipal. Una explotació que se situa pròxima a l'explotació Traiguera I (exp.: 312/04-AIA, conjunt amb 148/04/AIA), que ja té DIA positiva amb condicionants. Els terrenys d'afecció són tots propietat del promotor (Áridos Les Planes, SA) i suposen una superfície total de 4,5 hectàrees (45.143,00 m²) i se situen a una distància aproximada de 2,4 km d'Ulldecona, 5,3 km de San Rafael del Río i 12 km de Traiguera.



El volum total que s'explotarà serà de 212.000 m³, i s'estima un volum d'estèril de 32.000 m³; resulta un volum de mineral aprofitable per a la fabricació d'àrids i formigons, d'aproximadament 180.000 m³. Per al ritme de l'explotació dissenyat en tres fases i una de restauració, la vida útil de l'explotació s'estima en cinc anys, i resulta una producció mitjana de 400 t/dia.

La topografia de la zona en la qual es farà l'explotació presenta un relleu molt regular, sense existència de pendents del terreny elevats que puguen aguditzar les formes del paisatge, ja que els terrenys fins ara han albergat zones de cultiu de secà principalment, en concret d'oliveres, i presenten un caràcter antropitzat.

La cota d'arrancada de l'explotació es troba entorn de 160 msnm, i hi ha previst descendir fins a la cota 147 msnm, que no correspon amb el mur tècnic del mineral a explotar. S'indica en el projecte d'explotació que les cotes dites s'han triat després de fer estudis de visibilitat dels fronts d'explotació des de conques visuals pròximes, amb l'objectiu de minimitzar l'impacte visual. Tot el material extret en l'explotació es carregarà directament en els camions banyera, i es transportarà a les plantes de tractament externes a l'explotació, però propietat de l'empresa promotora.



Per les característiques del jaciment, i a causa de l'orografia dominant, el mètode d'explotació proposat serà de tall a cel obert, amb una plaça final d'explotació en la cota més baixa. És un mètode que pretén compaginar l'explotació en tall amb la gestió de residus miners propis i aliens conegut com a mineria de transferència, de manera que una vegada extret el material d'una de les zones d'explotació, els residus miners de les zones explotades i altres residus miners aptes (procedents de la planta de tractament d'àrids de la promotora), es transfereixen a les zones ja explotades per a executar les labors de restauració, i reduir l'impacte per la reducció de generació de runars i estalviar en cicles de producció dels equips de càrrega i transport. Els residus miners inerts procedents dels treballs d'explotació es quantifiquen en aproximadament el 15 per cent del volum total de reserves existents i susceptibles d'aprofitament miner (32.000,00 m³), i podria definir-se com una matriu de llims i argiles que inclou dins alguna codissa de material calcari sedimentari detrític. Així, una vegada retirada la coberta vegetal, es començarà l'explotació per les cotes més elevades (cota de 160 m, amb un camí d'accés), en sentit descendent fins a completar l'explotació, amb les característiques esmentades més amunt. L'explotació del jaciment serà de tall a cel obert i es farà mitjançant dos bancs de 7 metres d'altura i 30 graus de pendent de treball en el talús, deixant un ample de berma de 10 metres.





El talús final restaurat serà d'un màxim de 20 graus i altura de banc de 13 metres, serà un talús continu des de la plaça de pedrera fins a la cota més alta (160 m), amb la intenció de recuperar la cota original del terreny afectat, segons s'indica en el projecte de restauració. Així mateix, es crearà un cordó de protecció i pantalla visual pel perímetre de l'explotació, tal com es preveu en el perfil tipus dels plans del projecte d'explotació i restauració aportats.

Respecte al talús de treball i el talús general d'explotació descrits, segons la justificació en l'annex de càlculs d'estabilitat de talussos aportat en el projecte d'explotació pel promotor, s'indica que resultaran admissibles i vàlids.



Tramitació administrativa

El 18 de febrer de 2011, el ST d'Energia de Castelló (òrgan substantiu) va sol·licitar a aquest òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental del citat projecte d'explotació, i en la mateixa sol·licitud s'indica l'enllaç de descàrrega per a obtindre la documentació següent:



. projecte d'explotació de la pedrera

. estudi d'impacte ambiental (EIA)

. document de síntesi

. documentació complementària

. informació pública

Posteriorment, el 5 de juliol de 2011 es remet a aquest servei des de la Conselleria de Cultura i Esport un informe patrimonial.

El 4 de novembre de 2011, la Direcció General de Medi Natural remet un escrit en què indica que remet el Pla de restauració a través del ST d'Indústria i Innovació de Castelló.

La documentació citada no consta físicament en l'expedient administratiu existent.

El 20 de març de 2012 s'adverteix al ST d'Energia de Castelló la necessitat que el promotor, Áridos Les Planes, SA, complete la documentació presentada i aporte, entre altres documents: autorització per a fer servir residus inerts adequats (RIA) d'origen extern en una quantitat suficient per a poder reblir completament el buit miner; el Pla de vigilància ambiental modificat amb mesures concretes, no genèriques; justificació de l'existència de residus estèrils mitjançant treballs de recerca minera i càlculs habituals en la valoració de reserves; plànol del perímetre de l'explotació.

El 14 de novembre de 2014, aquest òrgan ambiental adverteix de caducitat el ST d'Energia de Castelló, en no haver-se presentat la documentació requerida i dona tres mesos de termini per a reprendre l'expedient.

El 12 de març de 2015 va entrar en aquest òrgan ambiental la documentació que aporta el ST d'Energia de Castelló, en resposta a la documentació requerida.

El 8 d'abril de 2015, aquest òrgan ambiental remet al promotor la reiteració d'advertiment de caducitat, i assenyala que la documentació remesa va arribar fora del termini concedit i que no es va aportar tota la documentació requerida; atorga un termini de 10 dies per a completar la documentació. Així mateix, el 14 d'abril de 2015, aquest òrgan ambiental comunica al ST d'Energia de Castelló la reiteració d'advertiment de caducitat remesa al promotor.

El 4 de maig de 2015, el ST d'Energia de Castelló remet a aquest òrgan ambiental una sol·licitud de pròrroga del promotor (Áridos Les Planes, SA).

El 13 de maig de 2015, va entrar en aquest òrgan ambiental un ofici del ST d'Energia de Castelló en què s'indicava que es remet documentació en format digital, en resposta al requeriment prèviament fet. No obstant això, en aquest òrgan ambiental es van rebre únicament cinc plànols en format Autocad (no en format PDF) i un text refós denominat annex «Restauració de la Pedrera», sense que constara la resta de documentació citada en l'ofici.



El 5 d'octubre de 2016, l'òrgan substantiu, reitera la petició d'emissió de declaració d'impacte ambiental (DIA) del projecte.

El 26 de novembre de 2020, el promotor (Áridos Les Planes, SA) i, posteriorment, el 3 de febrer de 2022, l'òrgan substantiu, sol·liciten a aquest òrgan ambiental l'impuls de la resolució d'avaluació d'impacte ambiental del projecte referit.

El 24 de març de 2021, el promotor sol·licita l'emissió de la DIA i adjunta reclamació per inacció.

El 13 de gener de 2022, el promotor remet sol·licitud per a autoritzar els seus advocats LVB i EDP a consultar els expedients instats per la mercantil Áridos Les Planes, SA.

El 23 de juny de 2022, aquest òrgan ambiental, vist que l'expedient estava incomplet, sol·licita al ST d'Indústria, Energia i Mines de Castelló que en remeta una còpia a fi de poder continuar amb la tramitació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària. En concret se sol·licita la documentació següent:



. projecte d'explotació de la pedrera

. estudi d'impacte ambiental (EIA)

. document de síntesi

. documentació complementària

. informació pública (DOGV 6302, 02.07.2010)

. pla de restauració integral

. informe de patrimoni

. cinc plànols ja enviats, en format PDF

. informes sectorials recaptats per l'òrgan substantiu



El 10 d'agost de 2022 va entrar en aquest òrgan ambiental un ofici del ST d'Indústria, Energia i Mines de Castelló en què s'indicava que es remet la documentació requerida a través d'un enllaç electrònic. Junt amb la documentació enviada, s'adjunta un informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya de l'1 de març de 2011, el qual conclou indicant la necessitat de caracteritzar els residus generats per l'activitat extractiva en qüestió, classificant-los en inerts, perillosos o molt perillosos. Recomana determinar el contingut de sofre tenint en compte els criteris de la Decisió de la Comissió Europea de 30 d'abril de 2009 inclosa en l'article 1, i fent un test de lixiviat que permeta caracteritzar els residus seguint el criteri d'una de les normes exposades en l'informe, atés que, sobre la base de la informació arreplegada, no és possible classificar la instal·lació i el tipus de residu miner generat per l'explotació minera.



Després de l'anàlisi de la documentació aportada, el 14 de setembre de 2022, aquest òrgan ambiental remet un escrit a l'òrgan substantiu en què sol·licita la remissió de l'informe definitiu vinculant de l'article 11 de la Llei del patrimoni cultural valencià, emés per l'òrgan administratiu competent en la matèria; i l'informe emés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), segons indica el promotor en el projecte d'explotació. Se n'envia còpia al promotor.



El 30 de setembre de 2022, el promotor remet a aquest òrgan ambiental un escrit al qual adjunta l'informe de l'òrgan competent en matèria de patrimoni (del 30.04.2010), i informe de l'organisme de conca afectat. Així mateix, indica que ja va remetre tal documentació a l'òrgan substantiu el 23 d'agost de 2022. Aquest òrgan ambiental, el 7 d'octubre de 2022, comunica al promotor que la documentació la remetrà, en tot cas, l'òrgan substantiu.

El 4 d'octubre de 2022, l'òrgan substantiu remet a aquest òrgan ambiental els informes sol·licitats en el paràgraf anterior:

.Informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, vinculant i definitiu, de l'article 11 de la Llei de patrimoni cultural valencià, emés el 21 de juny de 2011 per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, conclou favorablement després d'analitzar l'estudi d'impacte ambiental, l'annex patrimonial i comprovar que no hi ha afecció al patrimoni arqueològic ni arquitectònic. Respecte al patrimoni etnològic, s'indica que a pesar de la proximitat al límit de l'actuació, el Mas 2 (refugi de pedra seca), es troba fora de l'àrea d'afecció de l'explotació.



.Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), emés el 22 de setembre de 2022, conclou textualment de la manera següent:



«[…] A l'efecte de garantir la no afecció a la qualitat de les aigües ni al règim de corrents, s'han d'adoptar les mesures necessàries per a garantir l'arreplega correcta de les aigües d'escorrentia i s'ha de disposar dels dispositius necessaris, com ara basses de decantació, per a impedir l'eixida d'aigües pluvials contaminades. Així mateix, s'han de limitar els pendents dels talussos i l'altura entre bermes, per a afavorir així la infiltració de l'aigua i reduir-ne la velocitat per a disminuir la pèrdua de sòl.

En la documentació aportada no s'indica la demanda d'aigua que requerirà el projecte d'explotació minera. En el cas que l'origen de l'aigua que requerisca l'explotació procedisca de camions cisterna, es recorda que d'acord amb l'article 52 del text refós de la Llei d'aigües, el dret a l'ús privatiu de les aigües s'adquireix per disposició legal (article 54) o per concessió administrativa».



Consideracions ambientals

L'àrea de projecte es troba al nord de la província de Castelló, en una situació límit entre la franja interior i muntanyenca, confronta amb la província de Tarragona, enquadrada dins de la regió climàtica denominada de clima mediterrani subsec, càlid-temperat. La zona en la qual es pretén implantar l'explotació i el seu entorn presenta una topografia completament plana, amb un mínim pendent cap a l'est, entorn d'un dos per cent. En la zona en estudi no es detecta cap accident geogràfic important, llomes o tossals, en trobar-se dins de la Plana de Vinaròs, excepte el llit del riu Sénia. La vegetació, pel fet que la zona d'explotació es troba prop al llit del riu Sénia, està formada per salzedes, xopades i omars, segons siga el grau d'humitat del sòl. També s'observen espècies com ara gramínies dels gèneres Euphorbia, Inula viscosa, Rosmarinus officinalis, Ulmus minor, Populus alba i nigra, Arundo donax, Tamarix sp, etc.



En la zona a explotar i adjacents hi ha plantacions de tarongers i cultius de secà, és un sòl influït per la presència humana, amb plantacions d'ametlers (Amygdalus communis), oliveres (Olea europeae) i garroferes (Ceratonia siliqua), a més de tarongers, la major part abandonats a causa de la poca productivitat i rendibilitat econòmica que tenen.



En general, es pot preveure que les espècies de fauna presents en l'àmbit d'actuació seran de caràcter generalista. L'avifauna és, sens dubte, la comunitat més nombrosa i diversificada, i està representada principalment en els camps de cultiu i els voltants per espècies com la perdiu comuna (Alectoris rufa), que escasseja en els darrers anys per la pressió cinegètica, el todó (Columba palumbus), la blanca (Pica pica), la cogullada comuna (Galerida cristata), la gafarró (Serenus serenus), el teuladí (Passer sp), la titeta (Anthus sp.), diferents espècies de busqueretes (Sylvia sp), falcies (Apus sp), oronetes cuablanca (Delichon urbica), tords (Turdus sp), diversos caseiformes. Hi ha un nombre important d'espècies en l'àrea, encara que la major part té una mobilitat elevada i un ampli rang de distribució en l'àrea i en general en l'entorn provincial, i no es troba cap espècie d'entre les catalogades com a protegides.



Vista la documentació aportada, respecte a l'avaluació d'alternatives tècnicament viables, s'han plantejat un parell d'alternatives, analitzats els aspectes relatius a l'explotació i la restauració. Finalment, l'alternativa triada ho ha sigut sobre la base de criteris geològics (zona de graves i arenes), urbanístics (catalogació adequada) i extractius (facilitat de les operacions mineres que s'hi han de desenvolupar i proximitat a centres de transformació i consum), optant pel mètode d'explotació en tall amb la gestió d'estèrils propis i aliens conegut com a mineria de transferència, reduint els runars, la superfície afectada i el temps de transport, entre altres avantatges.

Consultat el visor cartogràfic d'IDEV, en l'àmbit d'actuació no s'observa afecció a cap espai de la Xarxa Natura 2000 o espais naturals protegits.

No consta afecció directa a cap hàbitat d'interés ni a vies pecuàries.



En la zona de l'àmbit de l'explotació no hi ha afecció a sòl forestal (PATFOR). El riu Sénia limita la zona d'actuació per la part nord-est, i queda part de l'actuació en l'àmbit de la zona de policia del mateix riu. En el sentit dit, es disposa d'un informe emés per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la conclusió del qual és favorable, sense perjudici de les autoritzacions que s'hagen d'obtindre del dit organisme. Així mateix, l'àmbit d'actuació de l'explotació queda fora de la zona englobada dins del PATRICOVA, i el llit del riu Sénia queda 15 metres per davall de la cota del terreny sobre el qual s'assenten les parcel·les a explotar. Una cota i la mota natural, que forma el llit, que es preveu que exerciran de barrera natural en cas d'una possible avinguda d'aigua.

Vist l'estudi d'impacte ambiental, la documentació aportada i la tipologia dels treballs que s'hi han d'executar, es preveuen afeccions potencials especialment en la fase d'explotació de la pedrera, que es minimitzaran o anul·laran en la fase de restauració.

L'EIA del projecte preveu les mesures preventives i correctores encaminades a minimitzar els impactes derivats de les accions que són inherents a les explotacions d'àrids.

En la fase de preparació i d'explotació s'identifiquen, entre altres, els impactes ambientals potencials següents:

– Les faenes prèvies de rebuig i desbrossament de la zona, condicionament dels accessos, així com l'extracció posterior de material per a fer-lo servir, es preveu que causen impacte temporal i reversible en la qualitat de l'aire i el soroll, a causa de la generació de partícules en suspensió, i al soroll i a les vibracions de la diferent maquinària i vehicles intervinents. D'altra banda, es produirà un increment sonor en l'àrea, ocasionat pels motors de combustió interna, el funcionament de la maquinària, la presència humana, etc.

Com a mesures preventives, correctores i protectores per a minimitzar l'impacte que generen les emissions de pols provocades, especialment pel moviment de terres i pel trànsit de vehicles, s'estableixen les següents:

1. S'hi faran labors periòdiques de manteniment i neteja de la plaça de pedrera, dels camins i pistes d'accés a la pedrera, i dels fronts de l'explotació, per mitjà d'una cisterna de reg per gravetat. Es restringirà la velocitat de conducció dels vehicles en tot l'àmbit de l'explotació i s'asfaltaran els camins d'accés a l'explotació fins a l'abandó total.



2. Tots els vehicles que transporten materials pulverulents hauran d'anar coberts amb lones, les quals hauran de cobrir totalment la caixa del bolquet o remolc del camió, amb la finalitat d'evitar emissions de pols durant el transport.

– Un altre dels impactes potencials és l'emissió de gasos a l'atmosfera, a causa de la utilització de la maquinària i vehicles per a escometre els treballs d'extracció de material de la pedrera. Per això s'estableixen les mesures de caràcter preventiu següents:

1. La maquinària es revisarà periòdicament, segons les normes de manteniment i límits d'emissió subjectes al règim previst en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, per a activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera.

2. Es revisaran periòdicament les emissions de gasos, vapors, fums i partícules a l'atmosfera.

– La contaminació atmosfèrica per sorolls i vibracions tindrà lloc principalment en la fase de preparació i funcionament de l'explotació, serà un impacte causat per les emissions sonores, de caràcter reversible a curt termini i d'extensió puntual, i pot causar molèsties a la població i a la fauna que puga haver-hi en l'entorn pròxim a l'explotació. Per a minimitzar-ne l'impacte, s'estableixen les mesures de prevenció i protectores següents:

1. Limitació de l'horari de treball al període diürn.

2. S'utilitzarà maquinària que complisca tots els requisits necessaris en matèria de soroll. Tota la maquinària impulsada per motors de combustió interna disposarà dels seus silenciadors homologats corresponents.

3. La maquinària es revisarà periòdicament, segons les normes de manteniment, i es faran totes les revisions necessàries.

– Durant la fase d'execució i funcionament de l'explotació serà inevitable modificar l'escorrentia superficial de l'àmbit de l'actuació, a causa de la transformació que patirà el terreny a conseqüència de l'extracció continuada d'àrids. En el sentit dit, i a fi d'obtindre un control més bo de la nova escorrentia generada, s'indiquen mesures encaminades a reduir el poder erosiu de l'aigua d'escorrentia, i d'altra banda, interceptar els sediments arrossegats per l'aigua, per a recuperar-los posteriorment:

– S'establiran sistemes de drenatge mitjançant cunetes en la coronació dels talussos i baixants, per a arreplegar les aigües externes i impedir que arriben a la zona d'actuació.

– Encara que a priori no consta afecció a cap jaciment arqueològic, paleontològic, ni etnològic inventariat en l'àrea d'explotació, se seguiran les pautes i indicacions de la conselleria competent en matèria de patrimoni cultural.

– Respecte a les modificacions paisatgístiques que es puguen produir, s'han proposat les mesures preventives i correctores següents:

1. Elecció d'ubicació, en una àrea, no visible (impacte visual mínim o nul) des de vies de comunicació i assentaments urbans, pel fet que l'excavació es farà per davall de la cota del terreny i en forma de tall miner, sense afectar vessants ni elevacions topogràfiques.



2. Elecció d'ubicació, on la infraestructura d'accessos ja està feta.



3. Conservar la topografia original.

4. Respectar la vegetació en la zona de protecció perimetral.

5. Reg de la vegetació confrontant afectada per la pols.

6. Recuperació final de la topografia i drenatge existent, així com de l'estat ocupacional previ a l'explotació i d'acord amb la vocació secular del sòl.

7. Execució de pantalla vegetal, amb la coberta vegetal retirada, de manera que no hi haja una visualització directa des de les vies de comunicació i terrenys pròxims a l'explotació.

Durant la fase de funcionament de l'explotació, es preveu un impacte de desenvolupament econòmic positiu en la zona, atés que es generarà ocupació directa en el sector de la mineria i, d'altra banda, de manera indirecta en el sector de la construcció, ocupació que abastarà un major àmbit territorial. La zona d'explotació extraurà matèries primeres per a fabricar àrids i formigons per ús posterior en el sector de la construcció, matèries primeres indispensables per a l'obra civil, edificació, etc.



. L'impacte sobre la fauna és igualment negatiu, com el de la flora, encara que tenint en compte la mobilitat i capacitat de colonització de la fauna, especialment els vertebrats, s'espera que, en iniciar l'explotació, la fauna es refugie en parcel·les pròximes amb característiques similars, de manera que quan concloga l'explotació i restauració, la fauna colonitzarà de nou les parcel·les afectades.

Conclosos els treballs d'explotació, s'establiran unes mesures que s'hi han de dur a terme, per a la fase d'abandó de l'explotació, descrites en el projecte de restauració. Entre les mesures a destacar s'establiran les següents:

1. Es delimitarà el perímetre de l'explotació amb tanca d'enreixat metàl·lic de triple torsió ancorada al terreny, per a evitar el pas de persones i animals.

2. Es vigilarà topogràficament l'estructura i composició dels materials utilitzats en el rebliment del buit miner, especialment els possibles assentaments o subsidències del terreny restaurat, i se senyalitzarà immediatament, si escau, i el sanejament dels defectes detectats.



3. Periòdicament es revisaran els voltants de la zona restaurada per a comprovar si hi ha afeccions d'algun tipus al medi, previstes o no previstes, les quals s'hauran de corregir immediatament amb les mesures necessàries. Es faran campanyes de desinfecció i desratització, per a evitar la presència d'animals durant el funcionament de les actuacions, en tot el recinte. Es farà un seguiment i control de les zones restaurades.



4. Es vigilarà la coberta vegetal restaurada, especialment després d'episodis de pluja considerable, en busca de senyals d'erosió, dessecació, afonaments, o qualsevol signe que indique que la integritat de la cobertura està deteriorada o afectada.

En el Pla de restauració es defineixen els paràmetres principals que seguiran els treballs per a dur a terme la restauració de l'explotació, i el talús final restaurat serà d'un màxim de vint graus i l'altura de banc de tretze metres, conformant un talús continu des de la plaça de pedrera fins a la cota més alta (160 m).

L'EIA disposa d'un pla de vigilància ambiental que estableix les pautes que s'han de seguir, amb els controls, els mesuraments i l'anàlisi dels paràmetres que permetran conéixer l'impacte que suporta l'àmbit de l'actuació i l'entorn, amb la periodicitat corresponent. Els seus objectius, segons s'indica en el projecte, fan referència a tres aspectes principals:

a) Vetlar perquè, en relació amb el medi ambient, l'activitat es faça segons el projecte i segons les condicions en què s'haguera autoritzat.



b) Determinar l'eficàcia de les mesures de protecció ambiental contingudes en la declaració d'impacte ambiental.

c) Verificar l'adequació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental fet.



Consideracions jurídiques

El projecte constitueix un supòsit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària d'acord amb l'annex I del Decret 162/1990, grup 3, c) extracció de minerals no metàl·lics ni energètics; c.1. Materials de construcció (substàncies argilenques, roques i pissarres, àrids naturals i per trituració, algeps, roques ornamentals).

L'article 13 del Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre l'avaluació d'impacte ambiental de projectes.



En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat pel qual s'aprova el reglament per a executar la Llei 2/1989, d'impacte ambiental.



L'article 5 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, atribueix a l'òrgan ambiental la competència per a formular les declaracions d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique la Llei 2/1989 d'impacte ambiental.

Per tot el que s'ha exposat, a proposta del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que ostente, resolc:





Primer

Estimar acceptable, als sols efectes ambientals i sense perjudici d'obtindre prèviament les autoritzacions sectorials aplicables, el projecte d'explotació de recursos de la secció A) «Ampliació Traiguera», que promou Áridos Les Planes, SA, sempre que es desenvolupe d'acord amb el que s'estableix en l'estudi d'impacte ambiental, el projecte d'explotació i de restauració, indicacions dels informes recaptats, l'altra documentació que hi ha en l'expedient i d'acord amb les condicions següents:

1. Atés que es desconeix l'estat de l'explotació i posterior restauració de l'explotació original i confrontant (exp. 148/04 i 312/04, amb DIA favorable amb condicionants), i prèvia a l'ampliació objecte d'aquesta avaluació, a fi d'actualitzar la documentació, abans que l'òrgan substantiu dicte resolució, el promotor li ha de remetre un pla de planta amb la posició dels fronts actuals, en què informe del volum d'al·luvions extrets en cada parcel·la i el volum de reserves pendents d'extraure. En cap cas es podrà explotar l'ampliació sol·licitada, si el volum de RIA autoritzat no fora suficient per a omplir el buit miner de l'explotació original. Així mateix, el promotor haurà d'acreditar que reuneix les condicions per a sol·licitar l'ús de RIA i que els residus que preveu usar per a reblir l'ampliació són inerts i adequats.



2. D'acord amb els articles 1.3 i 3.3 del Reial decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres, els treballs d'explotació i restauració de la pedrera s'han de fer simultàniament.

3. Quan les condicions climàtiques siguen desfavorables, com per exemple ratxes de vent fortes, es paralitzaran immediatament els treballs i es regaran les zones que es puguen veure més afectades. Els treballs es podran reprendre tan prompte com les condicions climàtiques ho permeten.

4. Si durant l'execució de les obres es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el promotor haurà de posar el fet en coneixement de la Conselleria de Cultura de manera immediata, adoptant les mesures pertinents per a protegir-les i conservar-les, d'acord amb el que preveuen els articles 63 i 65 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.

5. Es controlarà que la gestió dels residus generats, en el conjunt de l'explotació, es duga a terme d'acord amb la normativa vigent. No es permetrà en cap cas abocar residus sòlids o líquids al terreny. Els residus que es generen durant la preparació i explotació de la zona d'explotació es classificaran en inerts, residus urbans i residus perillosos. Els residus urbans i assimilables (restes de menjar, envasos, restes de cartó, etc.) es posaran a disposició de l'ajuntament, per la qual cosa hauran de complir-se les ordenances d'arreplega. Els residus catalogats com a perillosos s'emmagatzemaran en envasos estancs adequats a les seues característiques químiques, en recinte cobert dotat amb solera impermeabilitzada i sistema d'arreplega de vessaments, i els haurà de gestionar un gestor autoritzat. En cas de vessaments o fugues en la zona de proveïment de carburant i manteniment s'hauran de retirar les terres contaminades i gestionar com un residu perillós i es posarà terra nova de característiques similars.

6. Els desguassos als llits o drenatges de les aigües pluvials es faran en terreny pla de manera que hi evite erosions. Així mateix, es dissiparà (tant en el funcionament de la zona d'explotació com en la restauració) energia de l'escolament superficial, amb execució de bassa de decantació abans d'abocar a llits naturals o parcel·les confrontants.



7. S'adoptaran les mesures necessàries per a complir les directrius indicades en la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, amb l'objectiu de minimitzar la contaminació de l'atmosfera.

8. S'atendran les indicacions de l'informe de l'organisme de conca (CHX), i s'haurà de tindre l'autorització corresponent per a l'abocament d'aigües pluvials.

9. La restauració de l'explotació es farà aproximant-se, en la mesura que siga possible, a la cota del terreny original.

10. El seguiment del compliment de les mesures descrites en l'EIA, de les propostes emeses pels diferents organismes consultats i de les mesures addicionals proposades, correspondrà a l'òrgan substantiu.



11. Les accions incloses en el programa de vigilància i seguiment ambiental hauran de documentar-se, a l'efecte d'acreditar l'adopció i execució de les mesures preventives i correctores proposades i de comprovar-ne l'eficàcia. La documentació estarà a disposició de les autoritats competents.

En els termes previstos en l'article 43 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, la present declaració d'impacte ambiental perdrà vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no s'haguera començat a executar el projecte en el termini de quatre anys. A aquest efecte, el promotor ha de notificar a l'òrgan ambiental que comencen les obres.



Segon

Notificar a les persones interessades que contra la present resolució, per ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret consideren pertinents.

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la present declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que disposa l'article 28 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental.



Tercer

L'òrgan substantiu ha de tindre en compte degudament, en el procediment d'autorització del projecte, l'avaluació d'impacte ambiental efectuada, atesos els criteris establits en l'article 42 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, referits tant al contingut de l'autorització com a la publicitat de la decisió.



València, 19 de desembre de 2022.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»