Ficha docv

Ficha docv









DECRET 27/2023, de 10 de març, del Consell, pel qual es regulen la tipologia i el funcionament dels centres, serveis i programes de serveis socials, i l'ordenació d'aquests dins de l'estructura funcional, territorial i competencial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials. [2023/2822]

(DOGV núm. 9559 de 22.03.2023) Ref. Base de dades 002971/2023




ÍNDEX



PREÀMBUL



TÍTOL PRELIMINAR



CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit subjectiu

Article 3. Obligacions

Article 4. Definicions

CAPÍTOL II. Dels drets i deures de les persones usuàries, familiars i persones pròximes

Article 5. Garantia dels drets de les persones usuàries

Article 6. Compliment de les normes de funcionament o reglament de règim interior

Article 7. Internament no voluntari en un centre de serveis socials



Article 8. Drets i deures de les persones responsables de les persones usuàries

Article 9. Drets i deures de les persones familiars i pròximes de les persones usuàries

Article 10. Limitacions dels drets de les persones familiars i pròximes de les persones usuàries

Article 11. Drets i deures de les persones guardadores de fet



Article 12. Condicions generals de la prestació dels serveis

Article 13. Condicions per a la contractació de la carta de serveis



CAPÍTOL III. La participació en l'àmbit dels centres, serveis i programes de serveis socials

Article 14. La participació: generalitats

Article 15. La participació en l'àmbit dels centres, serveis i programes d'atenció primària

Article 16. La participació en l'àmbit dels centres d'atenció secundària

Article 17. Suggeriments, queixes, reclamacions i agraïments

Article 18. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la plaça



TÍTOL I. DEL SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS



CAPÍTOL I. Els serveis socials valencians i el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 19. Dels serveis socials

Article 20. Del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 21. Dels serveis del Sistema per a la Autonomia Personal i Atenció a la Dependència

CAPÍTOL II. Estructura del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

Article 22. Estructura competencial

Article 23. Titularitat dels centres, serveis i programes

Article 24. Places del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials



Article 25. Gestió de centres, serveis i programes de titularitat pública

Article 26. Nivells d'atenció i d'actuació en el sistema

Article 27. Estructura territorial

Article 28. Coordinació, col·laboració i cooperació entre administracions públiques

Article 29. Coordinació, col·laboració i cooperació entre les administracions públiques i la iniciativa privada

Article 30. Adscripció de centres, serveis i programes a nivells i demarcacions diferents

CAPÍTOL III. Principis generals, de gestió, organitzatius i metodològics

Article 31. Principis generals

Article 32. Principis de gestió

Article 33. Principis organitzatius

Article 34. Principis metodològics



CAPÍTOL IV. Centres, serveis i programes de serveis socials

Secció primera. Classificació i tipus de centres

Article 35. Classificació de centres, serveis i programes

Article 36. Tipus de serveis

Article 37. Tipus de programes

Article 38. Tipus de centres

Secció segona. Centres d'atenció diürna

Article 39. Centres d'atenció diürna

Article 40. Modalitats de plaça en centres d'atenció diürna

Article 41. Modalitats de plaça per a persones en situació de dependència en atenció diürna

Secció tercera. Centres nocturns

Article 42. Centres nocturns

Secció quarta. Centres residencials

Article 43. Centres residencials

Article 44. Modalitats de centres residencials de caràcter convivencial

Article 45. Llars de caràcter convivencial per a persones menors d'edat

Article 46. Modalitats de plaça de residències

Secció cinquena. Característiques especials dels centres

Article 47. Centres de serveis socials de caràcter sociosanitari

Article 48. Centres de serveis socials de caràcter socioeducatius



Article 49. Centres de serveis socials de caràcter complementaris



Article 50. Centres amb serveis deslocalitzats

Article 51. Centres de tipologia mixta

Article 52. Centres de caràcter experimental o innovador

Article 53. Habitatges col·laboratius



TÍTOL II. DE L'ATENCIÓ PRIMÀRIA



CAPÍTOL I. L'atenció primària

Article 54. L'atenció primària

Article 55. Articulació i coordinació de la intervenció social en els dos nivells d'actuació de l'atenció primària

Article 56. Serveis d'atenció primària

CAPITULE II. L'atenció primària de caràcter bàsic. Centres, serveis i programes.

Article 57. L'atenció primària bàsica de caràcter bàsic

Article 58. Serveis d'atenció primària de caràcter bàsic

Article 59. Programes en l'atenció primària de caràcter bàsic

Article 60. Implantació territorial dels serveis d'atenció primària bàsica

Article 61. Coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic

Article 62. Comissions de coordinació tècnica

Article 63. Centres d'atenció primària de caràcter bàsic

CAPÍTOL III. L'atenció primària de caràcter específic. Centres, serveis i programes.

Article 64. L'atenció primària de caràcter específic

Article 65. Serveis d'atenció primària de caràcter específic

Article 66. Articulació de la unitat sistèmica des de l'atenció primària específica

Article 67. Implantació territorial dels serveis d'atenció primària de caràcter específic

Article 68. Coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter específic

Article 69. Centres d'atenció primària de caràcter específic

Article 70. Creació de programes i centres d'iniciativa pública i privada en l'atenció primària de caràcter específic



CAPÍTOL IV. Serveis per a la Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència

Article 71. Serveis del Sistema per a la Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència



TÍTOL III. DE L'ATENCIÓ SECUNDÀRIA



CAPÍTOL I. L'atenció secundària

Article 72. L'atenció secundària

Article 73. Objectius de la intervenció en atenció secundària

Article 74. Característiques de l'atenció secundària

Article 75. Coordinació de l'atenció secundària, complementarietat i col·laboració entre nivells d'atenció

Article 76. Funcions de l'atenció secundària

CAPÍTOL II. Centres residencials d'atenció secundària

Article 77. Centres residencials d'atenció secundària

Article 78. Creació de centres d'atenció secundària

Article 79. Implantació territorial dels centres d'atenció secundària



Article 80. Coordinació dels centres d'atenció secundària

CAPÍTOL III. Accés a l'atenció secundària

Article 81. Formes d'accés a l'atenció secundària

Article 82. Accés a l'atenció secundària per derivació de l'atenció primària

Article 83. Accés directe a l'atenció secundària

Article 84. Accés per ordre judicial

Article 85. Obligacions dels centres d'atenció secundària



TÍTOL IV. CONDICIONS MATERIALS I FUNCIONALS BÀSIQUES DELS CENTRES, SERVEIS I PROGRAMES



CAPÍTOL I. De les condicions generals dels centres, serveis i programes

Article 86. Ubicació i identificació

Article 87. Funcionalitat bàsica

Article 88. Regles i criteris per al càlcul de les plantilles de personal



Article 89. Documentació de centres, serveis i programes

CAPÍTOL II. Condicions materials i funcionals dels serveis



Article 90. Condicions materials dels serveis i programes

Article 91. Condicions funcionals dels serveis i programes

Article 92. Condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements

CAPÍTOL III. Condicions generals i materials dels centres

Article 93. Condicions generals dels centres

Article 94. Condicions materials generals dels centres



DISPOSICIONS ADDICIONALS



Disposició addicional primera. Càlcul de ràtios

Disposició addicional segona. Ràtios d'acreditació i autorització en residencies per a persones majors

Disposició addicional tercera. Personal empleat públic

Disposició addicional quarta. Personal sanitari



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Disposició transitòria primera. Equiparació de tipologies

Disposició transitòria segona. Identificació

Disposició transitòria tercera. Centres autoritzats

Disposició transitòria quarta. Autorització de centres amb procediment iniciat

Disposició transitòria cinquena. Autorització de centres públics d'atenció primària bàsica

Disposició transitòria sisena. Espais

Disposició transitòria setena. Instal·lacions

Disposició transitòria huitena. Equipament, productes de suport i mobiliari

Disposició transitòria novena. Plantilles de personal

Disposició transitòria desena. Titulacions

Disposició transitòria onzena. Carta de serveis

Disposició transitòria dotzena. Programes, protocols i registres



Disposició transitòria tretzena. Documentació

Disposició transitòria catorzena. Estructura de participació

Disposició transitòria quinzena. Centres privats la titularitat dels quals l'ostenten entitats d'iniciativa privada acolliments a formes de col·laboració amb l'administració pública

Disposició transitòria setzena. Canvis en la fórmula de gestió



Disposició transitòria dissetena. Criteris d'implantació

Disposició transitòria dihuitena. Mesures judicials al medi obert



Disposició transitòria dinovena. Centres ocupacionals

Disposició transitòria vintena. Centres d'atenció temporal a emergències socials

Disposició transitòria vint-i-unena. Adequació al decret

Disposició transitòria vint-i-dosena. Pla de transició

Disposició transitòria vint-i-tresena. Calendari d'adaptacions





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Disposició derogatòria única



DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera. Modificacions en el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

Disposició final segona. Modificació en el Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials.

Disposició final tercera. Desenvolupament normatiu

Disposició final quarta. Entrada en vigor





ANNEXOS

Annex I. Centres, serveis i programes dels serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic

Annex II. Centres, serveis i programes dels serveis socials d'atenció primària de caràcter específic

Annex III. Centres de serveis socials d'atenció secundària

Annex IV. Taula de correspondències entre prestacions Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (SPVSS)

Annex V. Estructura organitzativa mínima: òrgans de govern i participació en els programes i centres de serveis socials

Annex VI. Documentació exigible als programes i centres de serveis socials

Annex VII. Condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements

Annex VIII. Categories, qualificacions professionals, titulacions i requisits

Annex IX. Correspondència de tipologies entre centres anteriors i centres del actual decret





PREÀMBUL



I



La Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius a la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, Llei 3/2019) té, entre altres objectius, establir un marc d'instruments i mesures perquè els serveis socials siguen prestats amb criteris, requisits i estàndards òptims de qualitat, eficiència i accessibilitat. Tant és així que el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials ha sigut reconegut com a essencial i d'interés general pel Tribunal Constitucional en Sentència 82/2020, de 15 de juliol, de 2020.

De la mateixa manera, té com a objectiu passar d'un sistema previ, caracteritzat per la seua falta de planificació i la seua disfuncionalitat, a un sistema regit pel principi de la planificació i avaluació de les seues prestacions.

Dins de la pretensió de generar un sistema coherent, organitzat i planificat que es guie pels criteris de qualitat, eficiència i accessibilitat, es fa ineludible i inajornable la tasca d'abordar la transformació de l'actual marc regulador dels centres, serveis i programes de serveis socials. Aquesta tasca és necessària puix que la vigent regulació de la tipologia dels serveis i centres de serveis socials, així com de les seues condicions materials i formals, es caracteritza pel seu desfasament quant a les respectives normatives sectorials i respecte al nou espai normatiu obert amb l'entrada en vigor de la Llei 3/2019.



A més, aquest marc regulador vigent és escassament operatiu per ser poc explícit en requisits bàsics en molts casos i amb diferències acusades entre sectors quant a la regulació de les condicions funcionals i materials. Així mateix, és un marc normatiu confús perquè s'acumulen abundants modificacions parcials de les normes que el componen. Tot això ha generat un espai normatiu que pot ser titllat de barroc i disfuncional i que dificulta la planificació i la gestió de recursos, així com el control i verificació de la qualitat de les prestacions que s'hi desenvolupen.

La recent entrada en vigor de la Llei 3/2019 introdueix canvis substantius en el model d'organització i gestió del sistema dels serveis socials sobre els models anteriors i requereix un important desplegament de normativa de desenvolupament que possibilite la seua correcta implantació i la seua efectiva consolidació. En aquest sentit, ja s'han produït quatre importants avanços en aquesta direcció amb la publicació i entrada en vigor del Decret 59/2019, de 22 d'abril, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, una norma que regula els instruments bàsics d'intervenció administrativa com són el registre, l'autorització i l'acreditació de centres, serveis i programes; del Decret 38/2020, de 20 de març, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials, que regula, entre altres qüestions, la col·laboració financera entre la Generalitat i les entitats locals mitjançant l'instrument del contracte programa per a garantir la provisió dels serveis socials d'atenció primària; del Decret 34/2021, de 26 de febrer, del Consell, de regulació del Mapa de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana; i del Decret 188/2021, de 26 de novembre, del Consell, de modificació del Decret 181/2017, de 17 de novembre, del Consell, pel qual es desenvolupa l'acció concertada per a la prestació de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana per entitats d'iniciativa social.



No obstant això, aquestes quatre importants normes es revelen insuficients sense una altra normativa que les complete i que estan previstes en la Llei 3/2019 com són, entre altres, la regulació de la cartera de prestacions del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (d'ara en avant, SPVSS) i la necessària regulació de la tipologia de centres, serveis i programes i els seus requisits materials i funcionals, així com la seua ordenació dins del SPVSS.

El present decret, doncs, forma part del cos normatiu de desenvolupament de la Llei 3/2019, tal com es determina en el seu article 59.







II



La intervenció en serveis socials, d'acord amb l'enfocament de l'atenció integral centrat en la persona recollit en la Llei 3/2019, requereix d'una nova perspectiva metodològica en els centres, serveis i programes de serveis socials, de manera que la seua finalitat siga que les seues prestacions servisquen per a donar forma als plans personalitzats d'intervenció social, en què els objectius estan dissenyats sobre les necessitats, capacitats i expectatives de cada persona usuària.

Aquesta nova perspectiva metodològica suposa, entre altres circumstàncies, que les tipologies dels centres, serveis i programes han d'aportar major flexibilitat i ductilitat en establir modalitats d'atenció, d'estada i de presència, així com en les prestacions que despleguen. Aquesta major flexibilitat és un requisit bàsic per a poder passar d'un model d'intervenció en serveis socials en què les persones usuàries han d'adaptar-se forçosament a les característiques dels centres, serveis i programes que pretenen atendre les seues necessitats, a un model d'intervenció en què siguen els centres, serveis i programes els qui s'adapten a les necessitats de les persones usuàries i perquè les seues prestacions professionals i tecnològiques estiguen en funció dels respectius plans personalitzats d'intervenció social, així com dels respectius plans d'atenció individual.

Cal abandonar l'enfocament on els centres, serveis i programes s'han constituït en recursos als quals han d'adaptar-se les persones usuàries i no al contrari. Això és, es fa necessari eixir d'enfocaments metodològics que a la llarga reforcen una intervenció eminentment asistencialista i institucionalizadora.

Per a superar un enfocament fonamentalment asistencialista, és necessari implantar una perspectiva emancipadora, on els centres, serveis i programes estiguen orientats clarament cap a la promoció de vida independent i autònoma. Per a eixir d'un enfocament institucionalizador, és necessari implantar una perspectiva integradora, on els recursos d'atenció del sistema de serveis socials s'inserisquen en la xarxa de recursos normalitzats de la resta d'àmbits que operen en la protecció i el benestar social com són el sanitari, l'educatiu, el laboral, entre altres, de manera que siguen sistemes permeables que provoquen sinergies inclusives.

Al mateix temps, tant la perspectiva emancipadora com la inclusiva han de tindre unes bases preventives clares, de manera que l'objectiu de mantindre a les persones en els seus contextos convivencials i comunitaris i l'objectiu que els plans d'atenció personalitzats partisquen i recullen les expectatives personals de les mateixes persones usuàries han de constituir-se en principis orientadors bàsics de les polítiques públiques d'uns serveis socials que s'autodenominen com a inclusius, a l'hora de determinar els centres, serveis i programes a través dels quals s'implementaran les seues prestacions.

D'altra banda, les transformacions socials que ha experimentat o que estan produint-se en la societat com són, entre altres, el progressiu envelliment de la població, la cada vegada major extensió en el temps de l'etapa de vellesa i amb això de dependència o l'afebliment de les xarxes de suport familiar, així com els nous reptes als quals s'enfronta la societat com són, entre altres, la mobilitat territorial de les persones al llarg del seu cicle vital, la major sensibilitat i demanda de la població a les administracions públiques de serveis públics de qualitat o la generalització i agudització de les crisis econòmiques o sanitàries en determinats moments, reclama també un canvi en la perspectiva metodològica dels centres, serveis i programes de serveis socials, sinó una nova concepció d'aquests quant a la seua organització funcional, estructures físiques, així com en la seua distribució geogràfica i en la seua efectiva articulació amb la resta de sistemes de benestar social, més enllà de les retòriques apel·lacions a la coordinació interdepartamental dins de la administració.





III



En les etapes precedents, els serveis socials a la Comunitat Valenciana s'han caracteritzat per un desenvolupament eminentment sectorial i per marcades diferències entre aquests sectors. Deutors d'un enfocament assistencialista i exclusivament dirigit a les persones en raó d'una manca o necessitat, els serveis socials han anat adquirint amb el temps un crèdit social en la mesura que eren capaces de proveir prestacions de caràcter fonamentalment assistencial a les persones o col·lectius amb alguna mena de necessitat i es van organitzar amb referència a aquests col·lectius específics, donant com a resultat una necessària, però excessiva orientació sectorial. És a dir, la planificació, ordenació i gestió dels serveis socials, tant a nivell local com autonòmic ha esdevingut en el temps en un sistema compost de sectors en els quals cadascun d'ells respon a unes lògiques d'intervenció i gestió diferents. Així, es parla de l'atenció social a la infància i adolescència, a les dones víctimes de violència de gènere, a les persones majors, a les persones amb diversitat funcional o discapacitat, a les persones en situació de vulnerabilitat social, o a les persones amb problemes de salut mental crònics. Aquest enfocament sectorial poguera semblar necessari per la heterogeneïtat en les demandes que presenten aquests col·lectius concrets, però no pot constituir-se en l'eix de la planificació principal del sistema de serveis socials puix que la mateixa persona i les unitats de convivència són múltiples en les seues necessitats i aspiracions al llarg del seu cicle vital.

L'excessiva sectorializació en la gestió, i sobretot en la planificació, ha afavorit una clara fragmentació i disfuncionalitat del sistema, ha contribuït a difuminar els nivells d'atenció en els quals se sustenten els serveis socials, a fi d'impossibilitar intervencions de caràcter integral, i ha contribuït, així mateix, a dificultar el fet de poder orientar la intervenció social a l'objectiu de capacitar les persones en la gestió dels seus assumptes i de mantindre-les en els seus contextos vitals i comunitaris.



La Llei 3/2019 pretén recuperar l'enfocament dels serveis socials com a sistema estructurat en dos nivells d'atenció mútuament complementaris i de caràcter continu, en el qual les persones siguen ateses de manera integral al llarg de la seua vida i en funció de les demandes concretes que a cada moment plantege: un nivell d'atenció primària (al seu torn subdividit en dos nivells d'actuació, un de caràcter bàsic i un altre de caràcter específic), on totes les prestacions que s'hi proveeixen estan dirigides a reforçar o rehabilitar l'autonomia personal i social de les persones i de les unitats de convivència, i un nivell d'atenció secundària en el qual les seues prestacions estan focalitzades fonamentalment a facilitar els suports necessaris per a atendre les situacions que requereixen d'una intervenció especialitzada, integral i sostinguda en el temps. Aquest enfocament suposa, entre altres qüestions, que la caracterització i ordenació dels centres, serveis i programes de serveis socials s'ha de fer en funció, bàsicament, dels nivells d'atenció i, dins d'aquests, cada sector d'intervenció les adaptarà a les seues característiques específiques.

Aquest nou enfocament, que tracta de convertir els nivells d'atenció en l'eix essencial de la planificació i ordenació dels recursos, es complementa amb la intenció, també palesa al llarg de tota la Llei 3/2019, de donar un relleu especial al nivell de l'atenció primària, en entendre que és en aquest nivell on han de desenvolupar-se amb major extensió i intensitat el conjunt de prestacions dirigides al conjunt de la població i orientades totes elles a preservar o recuperar la major autonomia personal i a salvaguardar la permanència en els contextos vitals i comunitaris de les persones. En aquest sentit, si en les normatives de desenvolupament de les anteriors lleis de serveis socials van tindre un pes específic determinant la regulació dels centres que operaven en un segon nivell d'atenció, (abans denominats serveis socials especialitzats, i actualment els serveis socials d'atenció secundària), en el desenvolupament normatiu de la Llei 3/2019 s'equiparan en importància els centres, serveis i programes de serveis socials que operen en el nivell de l'atenció primària i aquells que operen en l'atenció secundària.







IV



Un altre aspecte nou de la Llei 3/2019, respecte als seus precedents, és que els serveis socials es configuren, no sols com un sistema estructurat en nivells d'atenció i en un repartiment de competències, alguna cosa que de manera diferent ja estava en els marcs normatius precedents, sinó que a més inclou, com a element estructural del sistema, l'organització territorial d'aquest.

Si en l'apartat anterior ja s'ha parlat de la importància de convertir els nivells funcionals d'atenció en l'eix principal sobre el qual planificar la tipologia dels serveis socials i, així, eixir-se del fragmentat marc que ha provocat l'excessiva estructuració sectorial, és important ressaltar que aquests nivells funcionals s'organitzen territorialment en diferents demarcacions.

Per primera vegada en els serveis socials de la Comunitat Valenciana s'ha establit d'una estructura territorial del sistema i s'estableixen tres tipus de demarcacions, cadascuna d'elles amb unes característiques pròpies: les zones bàsiques, les àrees i els departaments de serveis socials. I s'estableix una correlació pragmàtica entre nivells d'atenció i demarcacions territorials. Així, de manera genèrica, s'estableix que les zones bàsiques són les demarcacions territorials en les quals es desplegaran i desenvoluparan les actuacions pròpies de l'atenció primària de caràcter bàsic; les àrees de serveis socials són les demarcacions territorials en les quals es desplegaran i desenvoluparan les actuacions pròpies de l'atenció primària de caràcter específic, i els departaments són les demarcacions territorials en les quals s'organitzen les actuacions pròpies de l'atenció secundària.

Es configura, amb això, un eix de coordenades, on han de situar-se tots i cadascun dels recursos a través dels quals es proveeixen prestacions de serveis socials. D'una banda, tenim l'eix dels nivells funcionals i, per un altre, l'eix de les demarcacions territorials. A aquest eix de coordenades s'hi ha d'afegir, a més, la dimensió dels diferents agents que intervenen en els serveis socials en funció de les competències i en funció dels procediments de gestió dels recursos que s'empren en cada cas.

Aquesta nova perspectiva dels serveis socials porta a la necessitat de conformar diferents espais de gestió i intervenció compartits entre diferents agents, una situació inèdita en la planificació dels serveis socials de la Comunitat Valenciana i que representa un desafiament que tots els agents que intervenen en serveis socials han d'afrontar de manera coordinada. En aquest sentit, la regulació de les tipologies i característiques dels centres, serveis i programes de serveis socials ha de contribuir a afrontar amb rigor el desafiament de la nova configuració dels espais d'intervenció compartits, incloent-hi principis i regles de coordinació i de treball integral i en xarxa dins de cada nivell d'atenció i entre nivells diferents, així com principis i regles de coordinació i de treball en xarxa dins de cada demarcació territorial i entre diferents demarcacions.



El desenvolupament de la Llei 3/2019 no necessita únicament una mera determinació i caracterització dels recursos per necessària i importants que aquesta siga, això és, no sols d'una definició de les noves tipologies de centres, serveis i programes de serveis socials, sinó que a més requereix d'una determinació dels espais d'intervenció que s'han generat, tant per nivells d'atenció com per demarcacions territorials. En aquest sentit, al costat de les concrecions que s'estableixen sobre les tipologies dels centres, serveis i programes, es fa necessari establir principis i regles que articulen i vertebren aquests recursos, i ajuden, d'aquesta manera, a configurar de forma més precisa els nivells d'atenció i les demarcacions territorials.





V



El present decret implica l'ordenació en una única norma de tots els tipus de recursos existents fins al moment en matèria de serveis socials en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, així com dels que es puguen crear en un futur, regulant les seues característiques, condicions funcionals, estructurals, materials, personals, i els requisits necessaris per a la seua posada en marxa i funcionament, per a procurar que aquests centres, serveis i programes no siguen considerats en cap cas unitats organitzatives aïllades, sinó part d'un sistema organitzat i articulat.



És un decret fonamental per a establir els principis comuns del SPVSS, reunint en un únic document normatiu una regulació que fins ara estava dispersa i en molts casos obsoleta, oferint una guia en la qual qualsevol persona, professional o usuària, podrà trobar tota la informació necessària per a cada tipologia de recursos en aquestes matèries.



Així mateix aquest decret pretén regular normativament i integrar els serveis i centres de serveis socials que s'estableixen en les diferents lleis i normativa de desplegament que regulen les prestacions del sistema de serveis socials a la Comunitat Valenciana, com ara la Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat; la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI; la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en el àmbit de la Comunitat Valenciana; la Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l'adolescència i la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de la autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.





VI



Aquest decret s'estructura en un títol preliminar, quatre títols amb els seus respectius capítols, quatre disposicions addicionals, vint-i-tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria, quatre disposicions finals i nou annexos.

El títol preliminar s'organitza en tres capítols. El capítol I concreta l'objecte i àmbit d'aplicació del decret i defineix els principals conceptes que s'hi tracten, posant l'accent en la necessària subjecció dels centres, serveis i programes de serveis socials a les normes i directrius dictades per la conselleria competent, així com a la seua funció inspectora. El capítol II estableix delimitacions orientades a garantir els drets de les persones usuàries d'aquests centres, serveis i programes, i determina, amb aquesta mateixa finalitat, les condicions mínimes per a la contractació de la carta de serveis, quan medie algun tipus de contraprestació econòmica per part de les persones usuàries. El capítol III regula el dret d'aquestes persones a participar en l'elaboració dels processos d'intervenció social i en la presa de decisions que els afecten, per a això estableix que tots els centres residencials han de disposar d'un consell de centre, la regulació del qual es recull en l'annex V, i unes normes de funcionament o reglament de règim interior, conforme al que es preveu.



El títol I aborda en quatre capítols la configuració dels serveis socials valencians com un sistema únic, conformat per una xarxa de serveis de responsabilitat pública, integrats funcionalment, territorialment i competencialment. El capítol I preveu la inclusió en el seu catàleg i en la seua organització de les prestacions i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència, mitjançant l'establiment de les correspondències que es concreten en l'annex IV, i atribueix a la Generalitat la competència en la seua planificació, ordenació, coordinació i direcció, així com el seu registre, autorització, acreditació, avaluació periòdica i inspecció. El capítol II aborda la vinculació dels diferents nivells funcionals d'atenció i actuació a les diferents demarcacions territorials del sistema, si bé preveu la possibilitat, sota unes certes condicions, d'adscriure els centres, serveis i programes de serveis socials a nivells i demarcacions diferents dels previstos. I estableix, així mateix, la necessitat de desenvolupar protocols d'actuació per a fer efectiva la necessària coordinació, col·laboració i cooperació entre les a administracions públiques, i entre aquestes i la iniciativa privada. El capítol III recull una sèrie de principis d'actuació, complementaris dels principis rectors previstos en la Llei 3/2019, que han d'orientar les actuacions d'aquests centres, serveis i programes, i subratlla la importància dels principis de caràcter organitzatiu i metodològic, que garanteixen la coherència i integració del sistema, així com l'adequació als seus fins. El capítol IV estableix una classificació general dels centres, serveis i programes de serveis socials, d'acord amb criteris com ara la classe d'atenció que presten, el tipus d'activitats que desenvolupen o el perfil de les persones usuàries que atenen.



Els títols II i III regulen el funcionament general dels centres, serveis i programes dels serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic i específic i de l'atenció secundària, la definició de la qual, característiques i funcions concretes es refereixen en els annexos I, II i III. Es destaca la importància dels equips professionals de l'atenció primària bàsica, vertader nucli d'intervenció del sistema, i dels seus equips d'intervenció social, garants de la continuïtat i coherència dels plans d'intervenció. I se subratlla el caràcter instrumental de l'atenció primària de caràcter específic, i la seua subordinació als objectius de l'atenció primària bàsica. Pel que fa a l'atenció secundària, s'aborda la necessitat d'orientar la seua actuació cap a la conservació o la rehabilitació de les capacitats de les persones usuàries, amb la finalitat d'afavorir el seu retorn als entorns familiars o convivencials de procedència, o la consecució del major grau d'autonomia possible en el context residencial. I es regulen les formes d'accés, establint el procediment a seguir perquè aquest no suposa el cessament de la intervenció de l'atenció primària, que haurà d'adoptar, ben al contrari, una sèrie de mesures addicionals orientades a preservar la unitat d'acció i procurar la consecució dels objectius previstos en els plans personalitzats d'intervenció social.



El títol IV regula les característiques generals que han de reunir tots els centres, serveis i programes de serveis socials, tant pel que fa a les condicions materials com al seu funcionament. S'adopten una sèrie de mesures orientades a procurar que aquests centres, serveis i programes no siguen considerats en cap cas unitats organitzatives aïllades, sinó part d'un sistema organitzat i articulat. I s'estableix que han de disposar de la documentació exigida en l'annex VI, en funció del tipus de centre i programa. Les condicions i característiques generals dels espais, les instal·lacions i els elements es detallen en l'annex VII. En l'annex VIII es refereixen les categories i qualificacions professionals, les titulacions i requisits de tot el personal. Finalment, en l'annex IX es recull una taula de correspondència entre les tipologies existents de centres i les noves tipologies de centres desenvolupades en el decret



Les disposicions addicionals regulen, respectivament, el càlcul de les ràtios determinades en el present decret, les ràtios d'acreditació i autorització en residencies de persones majores, la normativa aplicable al personal empleat públic dels centres i serveis regulats en aquest decret, i obri la possibilitat que en els centres residencials de titularitat pública el personal sanitari puga ser personal estatutari pertanyent a la conselleria competent en matèria de sanitat.

Les disposicions transitòries determinen la regulació de les situacions jurídiques dels centres, serveis i programes que amb la publicació del present decret resultarà afectada. Així mateix, es regula la possibilitat d'autoritzar l'obertura o habilitació com a centres d'atenció temporal i emergències socials (CATE) davant situacions d'emergència social. Finalment, es recull en una taula la temporalització de les adaptacions proposades en el present decret.

Conté així mateix una disposició derogatòria i quatre disposicions finals, la primera per a modificar el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, la segona per a modificar el Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials, harmonitzant totes dues normes amb el present decret, i la tercera i quarta dedicades a les necessàries determinacions de desenvolupament normatiu i entrada en vigor de present decret.

Per a desenvolupar el contingut de la regulació s'incorporen nou annexos dedicats a regular les condicions concretes que han de reunir els centres, serveis i programes de serveis socials, en l'annex I, els d'atenció primària de caràcter bàsic, en l'annex II, els d'atenció primària de caràcter específic, en l'annex III, els de l'atenció secundària. L'annex IV conté una taula de correspondències entre prestacions del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i el Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (SPVSS). L'annex V es dedica a determinar l'estructura organitzativa mínima dels programes i centres, desenvolupant els òrgans de govern i participació, l'annex VI es dedica, a regular la documentació exigible als programes i centres de serveis socials, i en l'annex VII es regulen les condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements dels centres de serveis socials, en l'annex VIII, es refereixen les categories i qualificacions professionals, les titulacions i requisits de tot el personal i, finalment, en l'annex IX es recull una taula de correspondència entre les tipologies existents de centres i les noves tipologies de centres desplegades en el decret.







VII



Aquest decret s'adequa als principis de bona regulació establits en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i a la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. En el procediment d'elaboració d'aquesta norma s'ha garantit l'eficàcia, eficiència i seguretat jurídica ja que és coherent amb el marc jurídic vigent, sent una iniciativa normativa que compleix el principi de proporcionalitat contenint la regulació imprescindible per a desplegar la citada Llei 3/2019, de manera que es complete i concrete el seu contingut, dotant-lo d'aplicabilitat en la pràctica, així com de coherència al desplegament normatiu d'aquesta, mitjançant els aclariments, adaptacions i adequacions necessàries de les normes reglamentàries aprovades després de la seua entrada en vigor, que ara es modifiquen. Així mateix, s'ha donat compliment al principi de transparència, tant en la fase de consulta pública com en el tràmit d'informació pública i audiència a les persones interessades, ja que s'han observat tots els tràmits que regulen, tant la normativa en matèria de procediment administratiu comú, com el decret sobre la forma, estructura i procediment d'elaboració dels projectes normatius de la Generalitat i, en particular, la normativa en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern, respectant en igual mesura la normativa pròpia sobre protecció de dades de caràcter personal.



Aquesta disposició està inclosa en el Pla normatiu de l'Administració de la Generalitat de 2021.

Ha sigut oït l'Òrgan de Coordinació i Col·laboració Interadministrativa en l'exercici de la seua competència, prevista en l'article 49.3.e de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius, i consta dictamen del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana.

En conseqüència, a proposta de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, de conformitat amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, i prèvia deliberació del Consell, en la reunió de 10 de març de 2023.





DECRETE



TÍTOL PRELIMINAR



CAPÍTOL I

Disposicions generals



Article 1. Objecte

El present decret té per objecte el desplegament de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, Llei 3/2019) en les següents matèries:

1. L'organització i ordenació dels centres, serveis i programes de serveis socials dins de l'estructura funcional, territorial i competencial del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (d'ara en avant, SPVSS).



2. La tipologia dels centres, serveis i programes de serveis socials necessaris per a la provisió de les prestacions establides en el catàleg de prestacions del SPVSS.

3. L'establiment de les condicions materials, funcionals i de personal dels centres, serveis, i programes de serveis socials requerides per a la seua autorització o posada en funcionament i, si escau, les ràtios d'acreditació, d'acord amb el que s'estableix en l'article 4 de la Llei 3/2019, i en l'article 1 del Decret 59/2019, de 12 d'abril, d'ordenament del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (d'ara en avant, Decret 59/2019).



Article 2. Àmbit subjectiu

El present decret s'aplicarà, d'acord amb el marc establit en els articles 34 i 85 de la Llei 3/2019:

1. Als centres, serveis i programes de serveis socials de titularitat pública prestats directament per les administracions públiques o el sector públic instrumental que actuen en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

2. Als centres, serveis i programes de serveis socials prestats per les entitats de titularitat privada, tant d'iniciativa social com mercantil, així com per persones físiques que actuen en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.



Article 3. Obligacions

1. Qualsevol centre, servei i programa de titularitat pública o privada, requerirà ser prèviament autoritzat o presentada la declaració responsable per al seu funcionament, conforme al que s'estableix en el Decret 59/2019 i en el present decret. En absència d'aquesta autorització o declaració responsable, s'acordarà el tancament del centre, o el cessament de l'activitat del servei o programa, a més d'imposar-se la corresponent sanció, en aplicació de l'article 62 de la Llei 3/2019.

2. Els centres, serveis i programes de les entitats de titularitat privada i de titularitat pública no autonòmica hauran d'estar acreditats, en la forma prevista en el Decret 59/2019, per a poder formar part del SPVSS, amb l'única excepció dels centres de serveis socials de caràcter polivalent regulats en aquest decret, que no requeriran aquesta acreditació.

3. Tots els centres, serveis i programes de serveis socials de la Comunitat Valenciana autoritzats o amb declaració responsable estan obligats al compliment de les normes dictades per la conselleria competent en matèria de serveis socials en l'exercici de les seues potestats d'ordenació i planificació estratègica del sistema.

4. Tots els centres, serveis i programes de serveis socials de la Comunitat Valenciana autoritzats o amb declaració responsable estan subjectes a la funció inspectora de la conselleria competent en matèria de serveis socials.



Article 4. Definicions

A l'efecte d'aquest decret, i d'acord amb les definicions contingudes en la Llei 3/2019 i el Decret 59/2019, s'adopten les següents delimitacions conceptuals:

1. Prestació social: actuació desenvolupada per les persones professionals dels serveis socials valencians orientada cap a la promoció de la vida independent i l'autonomia social. Les prestacions socials pròpies del SPVSS són les que figuren en el catàleg de l'article 35 i següents de la Llei 3/2019, així com les prestacions del sistema per a l'autonomia personal i atenció a la dependència (d'ara en avant, SAAD) i aquelles altres que puguen ser incorporades posteriorment mitjançant decret del Consell.

2. Programa de serveis socials: conjunt ordenat, planificat i metodològicament orientat d'actuacions destinades a intervindre davant situacions específiques de necessitat de caràcter individual, grupal, familiar o comunitari, amb la finalitat de millorar les condicions de vida i reduir el risc de vulnerabilitat social, afavorir la inclusió social i garantir l'exercici de drets socials. A l'efecte del que es disposa en aquest decret, els programes de serveis socials poden tindre la consideració d'estructurals o instrumentals. Són programes estructurals aquells que proveeixen una o més prestacions bàsiques del catàleg. Són programes instrumentals aquells que completen i complementen les prestacions dels estructurals.



3. Servei en matèria de serveis socials: unitat organitzativa i funcional que desplega, desenvolupa i proveeix de manera regular prestacions o activitats de serveis socials organitzades tècnicament a través de centres o programes. Als efectes exclusius del que es disposa en el present decret, són serveis en matèria de serveis socials aquells l'objecte i l'adscripció dels quals funcional estan determinats per l'article 18 de la Llei 3/2019 i no requereixen, per tant, d'autorització. Es distingeixen els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic i els serveis d'atenció primària de caràcter específic.

4. Pla de Atenció Individual (PAI): formarà part del pla personalitzat d'intervenció social iniciat en l'atenció primària bàsica i serà entés com una concreció d'aquest durant l'assistència o estada d'una persona en un programa o centre concret. S'elaborarà amb el consens de la persona que hi participa, inclourà, en tot cas, els objectius a curt termini, la participació en les actuacions i activitats i la seua valoració i avaluació a través d'indicadors proposats amb antelació. S'aplicarà a tots els programes que es desenvolupen des de l'atenció primària i en els centres de l'atenció secundària. A aquests efectes, es consideraran com a equivalents al PAI altres denominacions sobre plans individuals a les quals es refereix la legislació i ordenament vigent per a programes i centres concrets, com el programa individual d'execució de mesures (PIEM) referit en la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors i el Pla personal de atenció i suport de l'acord sobre criteris comuns d'acreditació i qualitat dels centres i serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.



5. Centre de serveis socials: unitat organitzativa, de caràcter físic i funcional, dotada d'una infraestructura material, amb ubicació autònoma i identificable, on es proveeixen serveis d'atenció integral de manera sostinguda en el temps.

6. Carta de serveis d'un programa o centre: instrumento a través del qual els centres o programes informen les persones usuàries sobre els serveis concrets que tenen encomanats, les condicions en les quals es presten i els compromisos de qualitat en la seua prestació.

7. Persona usuària: persona que adquireix, de manera formal i provada, la condició de destinatària d'una prestació social.

8. Familiar de persona usuària: persona vinculada a una persona usuària a través d'una relació de parentiu.

9. Familiar responsable de persona usuària: familiar de persona usuària que assumeix, voluntàriament i d'acord amb ella, les funcions de suport i assistència en les seues relacions amb un programa o centre de serveis socials i en el compliment dels compromisos contractuals derivats d'aquesta assistència.

10. Persona responsable legalment de persona usuària: persona física o jurídica que, de conformitat amb el que s'estableix en el Codi Civil, ostenta la representació legal d'una persona usuària, siga aquesta menor d'edat o subjecta a mesures judicials de suport en l'exercici de la seua capacitat jurídica.

11. Persona reunida de persona usuària: persona vinculada a una persona usuària a través d'una relació d'amistat o veïnatge, amb la qual manifesta lliurement la seua voluntat de mantindre relació o comunicació, o requerir el seu suport i assistència. La persona usuària podrà designar-la com a persona responsable davant un programa o centre de serveis socials.

12. Persona responsable del servei o centre: persona designada formalment per la persona responsable de l'entitat titular del servei o centre per a exercir la seua direcció.

13. Zona d'activitat sociocomunitària: nuclis de població urbana que disposa dels recursos necessaris per a cobrir les necessitats de les persones usuàries dels centres o programes de serveis socials, de manera que ajuden a portar una vida independent i autònoma fent ús dels serveis comunitaris de transport, sanitaris i educatius, entre altres.



14. Derivació i adjudicació: La derivació és el procés tècnic pel qual s'arriba a formular una proposta d'accés a un programa o un centre. S'entén per adjudicació el procediment pel qual es materialitza l'accés mitjançant una resolució administrativa de l'òrgan competent.





CAPÍTOL II

Dels drets i deures de les persones usuàries

i els seus familiars o persones pròximes



Article 5. Garantia dels drets de les persones usuàries

1. Les persones usuàries dels centres d'atenció residencial i d'atenció diürna i nocturna tenen dret a l'exercici de la llibertat individual per a ingressar, romandre i eixir del centre o residència, així com a atorgar o denegar el seu consentiment exprés en relació amb una determinada intervenció, sense perjudici del que s'estableix en la legislació vigent per a les persones subjectes a mesures judicials de suport en l'exercici de la seua capacitat jurídica, així com per a les persones menors d'edat subjectes a mesures judicials o de protecció. L'exercici d'aquests drets, de la voluntarietat dels quals haurà de deixar-se constància a través del consentiment informat, s'ajustarà a les condicions i requisits funcionals de cada establiment, d'acord amb la seua tipologia i modalitat, es concretarà en el Reglament de règim interior i s'efectuarà amb les mesures d'accessibilitat adequades.

2. Aquestes persones usuàries tindran dret així mateix a obtindre els suports necessaris per a realitzar la declaració de voluntats anticipades o consentiment informat previstos en la Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seua capacitat jurídica.

3. D'acord amb el que estableix l'article 74 de la Llei 3/2019, les persones usuàries dels serveis socials tindran dret a nomenar una persona representant per a l'accés en el seu nom a la història social única.



4. Les persones responsables dels centres i programes de serveis socials garantiran a les persones usuàries l'exercici dels drets que els assisteixen, conforme al que s'estableix en l'article 10 de la Llei 3/2019 i en la resta de la normativa aplicable, en allò que siga de la seua competència; especialment, el dret a rebre informació veraç i accessible, a la confidencialitat, la privacitat i la intimitat personal, a rebre un tracte digne, a no ser sotmés a cap mena de restricció de moviments sense prescripció facultativa i d'acord amb un procediment reglat, i al respecte a la seua voluntat i els seus drets i llibertats fonamentals.



5. La persona responsable del programa o centre de serveis socials haurà de garantir i fer efectiu el dret de les persones usuàries a participar en l'elaboració dels processos d'intervenció social que els afecten i en la presa de decisions relatives a elles, i haurà de posar a la seua disposició els suports humans, materials, tècnics o tecnològics necessaris.



6. Els centres i programes de serveis socials hauran de disposar d'un reglament de règim interior i d'unes normes de funcionament, respectivament, que hauran d'ajustar-se al que es disposa en l'annex V, i un apartat relatiu als drets i obligacions de les persones usuàries que assegura el respecte als seus drets fonamentals. L'incompliment d'aquestes disposicions per part de les persones responsables de les entitats titulars dels centres o programes es considerarà una vulneració de drets amb caràcter general.

7. Totes les persones usuàries dels serveis socials tindran dret que se'ls garantisca la correcta recepció i comprensió de la informació, amb suports a la comunicació oral, ús de la llengua de signes o amb qualsevol altre sistema alternatiu de comunicació.



Article 6. Compliment de les normes de funcionament o reglament de règim interior

Les persones usuàries de qualsevol programa o centre de serveis socials han d'observar les obligacions recollides en l'article 11 de la Llei 3/2019, entre les quals es troba el compliment de les normes de funcionament o reglament de règim interior, sense perjudici del dret d'aquestes a realitzar suggeriments o presentar queixes i reclamacions, quan consideren que alguna de les clàusules o la seua concreta aplicació és abusiva o vulnera algun dels seus drets.



Article 7. Internament no voluntari en un centre residencial de serveis socials

1. En cas d'internament no voluntari en un centre de serveis socials, en compliment de la resolució d'un òrgan judicial o administratiu, per raó de trastorn psíquic o per qualsevol altra causa legalment establida, es procedirà conforme al que es disposa en la legislació específica a aquest efecte.

2. Tots els centres residencials, qualsevol que siga la seua tipologia i titularitat, hauran d'incloure en el seu reglament de règim interior una referència a la regulació del procediment a seguir per a donar compliment a les resolucions administratives o judicials, persones subjectes a mesures judicials de suport o amb necessitat d'elles, així com a la forma de conducta en els casos de persones ja ingressades que requerisquen de suports per a l'exercici de la seua capacitat jurídica.

3. L'ingrés de persones majors d'edat en un centre residencial és un acte lliure que haurà de manifestar-se de manera expressa. L'ingrés en el centre d'una persona subjecta a mesures judicials de suport pot ser decidit per qui exercisca el càrrec tuïtiu d'acord amb el que es determina en la resolució judicial que l'establisca, si bé s'haurà d'adonar d'aquest ingrés al Ministeri Fiscal. Igualment, la persona que exercisca el referit càrrec sol·licitarà autorització judicial en els supòsits que determina l'article 763 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.



4. L'internament d'una persona necessitada de mesures judicials de suport per a l'exercici de la seua capacitat jurídica requerirà l'autorització judicial, excepte cas d'urgència, i, en aquest supòsit, haurà de comunicar aquest ingrés al jutge o jutgessa competent en un termini màxim de 24 hores, d'acord amb el que es preveu en l'article 763 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.

5. Si amb posterioritat a l'ingrés en un centre sobrevinguera causa que requerisca l'adopció de mesures judicials de suport per a l'exercici de la seua capacitat jurídica a la persona usuària, la persona responsable del centre haurà de comunicar-ho als seus familiars i posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal, deixant constància d'aquesta notificació en l'expedient de la persona. A aquest efecte, les autoritats i personal funcionari que tinguen coneixement de la necessitat d'adoptar mesures judicials de suport sense que s'hagen efectuat les comunicacions oportunes, tindran l'obligació de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal, d'acord amb el que es disposa en l'article 757 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.



Article 8. Drets i deures de les persones responsables de les persones usuàries

Les persones responsables de les persones usuàries de programes i centres de serveis socials estan subjectes als drets i deures inclosos en les corresponents i respectives normes de funcionament o reglaments de règim interior en tot allò que poguera afectar-los, així com al que s'estableix en el Codi Civil.

Article 9. Drets i deures de les persones familiars i pròximes de les persones usuàries

1. Les persones familiars i pròximes de les persones usuàries de programes i centres de serveis socials estan subjectes als drets i deures inclosos en les corresponents i respectives normes de funcionament o reglaments de règim interior, en tot allò que poguera afectar-los.



2. L'accés a la informació continguda en la història social única, el pla personalitzat d'intervenció social (d'ara en avant, PPIS), així com a qualsevol altra informació relativa a la persona usuària, s'efectuarà sempre complint el que s'estableix en la normativa sobre protecció de dades, així com a la que regulen de manera específica aquests instruments tècnics d'intervenció en l'àmbit dels serveis socials, sense perjudici del que s'estableix en l'article 5.3 d'aquest decret. En tot cas aquest accés haurà de comptar amb el consentiment informat per part de la persona usuària i existir un interés legítim de la persona afectada.



3. Les persones familiars i pròximes de les persones usuàries dels serveis socials tindran dret a rebre informació sobre la seua situació, sempre que, prèvia consulta a la persona usuària, aquesta ho consenta de manera manifesta. En qualsevol cas, és recomanable l'establiment d'un consentiment informat.

4. Las persones familiars i pròximes tindran dret a realitzar visites a les persones usuàries residents en centres de serveis socials. El règim d'entrades i eixides de residents en els centres residencials serà lliure, fomentant-se la integració de les persones usuàries en l'entorn normalitzat de la comunitat. La direcció del centre garantirà que es puguen realitzar visites a les persones residents, si és necessari durant les 24 hores del dia. En funció de les característiques i necessitats de les persones residents, es podrà recomanar, a ella i als seus familiars, les hores més convenients de visites, que els centres inclouran en el seu reglament de règim interior i publicitaran en el tauler d'anuncis.





Article 10. Limitacions dels drets de les persones familiars i pròximes de les persones usuàries

1. L'exercici del dret de les persones familiars i pròximes a realitzar visites ordinàries a les persones usuàries d'un centre de serveis socials dependrà, en tot cas, de la voluntat d'aquestes últimes expressada mitjançant consentiment informat i que constarà en la història social única de la persona usuària.

2. En situacions en les quals la persona usuària no puga prendre aquesta decisió, o davant grans necessitats de suport a nivell cognitiu i/o de comunicació per a la participació i presa de decisions, s'autoritzaran les visites de persones familiars o pròximes d'acord amb la millor interpretació possible de la seua voluntat i preferències comptant per a això amb la participació d'aquelles persones que millor la coneixen, així com la voluntat manifestada per ella amb anterioritat, que haurà de constar en la seua història social única, i que podrà ser acreditada, en cas necessari, per les persones professionals dels serveis socials d'atenció primària coneixedores de la seua situació.

3. Les visites de persones familiars o pròximes a persones usuàries proveïdes subjectes a mesures judicials de suport en l'exercici de la seua capacitat jurídica hauran de ser autoritzades per la persona que exercisca aquest suport, si té atribuïdes facultats per a això en la resolució judicial que l'haja nomenada, i tenint en compte, en tot cas, el que s'estableix en l'apartat 2.

4. Les persones usuàries d'un servei o centre de serveis socials podran sol·licitar a la persona responsable del servei o centre, de manera lliure i expressa, que impedisca o limite la comunicació d'informació o l'accés a la mateixa a persones familiars o pròximes. Aquesta sol·licitud haurà de ser expressa, i, si és possible, escrita, havent de quedar registrada en la seua història social única.

5. En els casos de persones usuàries subjectes a mesures judicials en l'exercici de la seua capacitat jurídica, o amb necessitat d'aquestes, la persona responsable d'un centre o programa de serveis socials podrà limitar o impedir l'exercici d'algun dels drets als seus familiars o persones pròximes, previ informe motivat del personal d'atenció directa, quan entenga que és contrari al seu benestar, quan considere que la seua actitud o el seu comportament afecten negativament la prestació del servei, o quan donen lloc a situacions de risc o incomoditat per a altres persones usuàries.

L'adopció d'aquesta mesura haurà de ser motivada i fer-se constar en la història social única, a més de comunicar-se expressament a la persona interessada i al Ministeri Fiscal.

6. Quan la persona responsable d'un centre o programa de serveis socials considere que la relació d'una persona usuària amb alguna persona familiar o pròxima és perjudicial per al seu benestar o els seus interessos, i aquesta última siga una persona amb responsabilitat legal judicialment atribuïda sobre la persona usuària, haurà de comunicar-se immediatament aquesta circumstància al Ministeri Fiscal, sense perjudici de la possibilitat d'adoptar les mesures de limitació de l'exercici dels drets previstes en l'apartat anterior.



Article 11. Drets i deures de les persones guardadores de fet



Amb la finalitat de vetlar per la defensa dels drets i interessos de les persones usuàries, las persones responsables dels centres residencials exerciran la guarda de fet quan es tracte de persones menors d'edat, persones amb necessitat informal de suport que no hagen expressat la seua voluntat, o estiguen subjectes a mesures judicials de suport o amb necessitat d'aquestes. Igualment, l'exercirà sobre qualsevol altra persona usuària que presente una circumstància sobrevinguda i imprevista que ho faça necessari, davant l'absència o impossibilitat de contactar amb la persona responsable legal. En tots aquests casos s'efectuarà comunicació a la persona representant legal i, si és el cas, a la Fiscalia.



Article 12. Condicions generals de la prestació dels serveis

Tots els programes i centres de serveis socials disposaran d'unes normes de funcionament i un reglament de règim interior, respectivament, que regulen les condicions generals de la provisió de les prestacions, i que faran referència, com a mínim, al que s'estableix en l'article 54.3.b i 55.3.c del Decret 59/2019 i en l'annex V del present decret així com a les disposicions contingudes en aquest capítol relatives als drets i deures de les persones usuàries i els seus familiars o persones pròximes.





Article 13. Condicions per a la contractació de la carta de serveis

1. Quan medie algun tipus de contraprestació econòmica per part de la persona usuària d'un servei, programa o centre, serà obligatòria la subscripció d'un contracte entre aquesta, el seu cuidador, cuidadora o representant, i la persona responsable del servei, programa o centre, en el qual constaran, com a mínim, els següents aspectes:

a) Que l'accés al centre, servei i programa o l'ingrés en un centre s'efectua lliurement o segons les condicions de l'article 7.3 d'aquest decret.

b) Que el centre, servei i programa s'obliga a respectar els drets de les persones usuàries recollits en el capítol II del títol I de la Llei 3/2019 i en les normes de funcionament del programa o en el reglament de règim interior del centre.

c) Que la persona usuària, i si és el cas, el seu representant o guardador de fet, tenen coneixement i accepten les normes de funcionament del programa o el reglament de règim interior del centre.

d) La persona usuària té dret a una carta de serveis, segons li correspon en funció de la seua plaça, que en cap cas resultarà restrictiva respecte al que s'estableix en la normativa vigent.

e) El cost total del servei o programa o de la plaça i el sistema per a la seua actualització.

f) El sistema que s'estableix per al pagament de la prestació que corresponga.

g) Si s'establira fiança com a garantia, les condicions i forma de recuperació d'aquesta.

h) S'establirà, en tot cas, un període de prova de quinze dies en el transcurs dels quals la persona usuària podrà renunciar al servei contractat sense ser objecte de penalització, més enllà del cost dels dies consumits.

i) Les condicions de reserva del servei o la plaça, que en el cas d'ingrés hospitalari serà obligatòria.

j) Les causes de modificació o extinció del contracte i terminis de preavís en cas d'extinció voluntària d'aquest.

k) Si s'establira preavís per a la baixa, aquest no podrà aplicar-se a les baixes forçoses.

2. Si el contracte conté una clàusula on s'estableix l'obligació del pagament del servei per part de familiars o altres persones en nom de la persona usuària, aquestes hauran de signar també aquest contracte.



3. Quan el contracte es formalitze per a l'atenció de persones subjectes a mesures judicials de suport o amb necessitat d'aquestes, s'identificarà la persona que exercisca de cuidador o cuidadora que subscriga el contracte i s'adjuntarà l'autorització judicial d'internament.

4. El contracte subscrit serà incompatible amb la formalització entre l'entitat i la persona usuària de qualsevol negoci jurídic que tinga per objecte la transferència de béns o drets de la persona usuària a l'entitat com a contraprestació dels serveis, amb caràcter vitalici o no.



5. Els costos dels serveis inclosos en la carta no podran ser facturats independentment, excepte el transport adaptat, que només es facturarà a les persones usuàries que el contracten. Els costos dels serveis opcionals que haja contractat la persona usuària es facturaran de manera detallada i independentment dels inclosos en el cost total de la plaça. Les bestretes es cobraran a part, contra lliurament de la corresponent factura.



6. El servei, programa o centre no podrà prestar serveis no autoritzats en la carta, ni serveis autoritzats a persones diferents a les usuàries.



7. Si el servei, programa o centre presta serveis diferents dels previstos en la carta bàsica inclosa en el cost de la plaça, ho farà amb personal diferent de l'exigit mantenint sempre les ràtios establides per a la seua autorització o en tot cas augmentant la seua jornada laboral.





CAPÍTOL III

La participació en l'àmbit dels centres,

serveis i programes de serveis socials



Article 14. La participació: generalitats

1. Les persones usuàries dels serveis socials tenen dret a participar en el seu pla personalitzat d'intervenció social, en l'elaboració dels processos i en la presa de decisions que els afecten. Tots els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de posar a la disposició de les persones usuàries els mitjans necessaris i garantir l'accessibilitat universal per a fer possible l'exercici aquest dret, i per a aquesta finalitat inclouran una regulació específica en les seues normes de funcionament i en els seus reglaments de règim interior.

2. Les persones usuàries rebran la informació necessària per a poder exercir aquest dret en un llenguatge comprensible i en formats accessibles i adaptats a la seua edat i situació.



Article 15. La participació en l'àmbit dels centres, serveis i programes d'atenció primària

1. El dret de participació de les persones usuàries de serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic i de caràcter específic es farà efectiu des del moment del seu accés al SPVSS. Se'ls garantirà, si és el cas, la lliure elecció de la persona professional de referència, d'acord amb les possibilitats de la zona bàsica de serveis socials, així com les mesures o prestacions possibles, segons la valoració tècnica de l'equip de professionals que atenga la seua situació.

2. En les zones bàsiques de serveis socials on es presten els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic, s'establiran fórmules que permeten la participació entre les persones usuàries, les seues famílies o representants legals i les persones professionals d'acord amb el decret 217/2022, de 16 desembre, del Consell pel qual es regula el Consell Valencià d'Inclusió i Drets Socials, els consells locals i zonals d'inclusió, l'òrgan de concertació i l'Observatori del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

3. Els programes regulats en l'article 37.3 d'aquest decret i els centres de l'atenció primària de caràcter específic hauran de disposar de normes de funcionament i reglaments de règim interior, respectivament, que hauran d'establir mecanismes perquè les persones usuàries, les seues famílies o representants legals i les persones professionals puguen participar en l'organització, programació i desenvolupament de les seues activitats, conforme al que es disposa en els annexos V i VI d'aquest decret.

Article 16. La participació en l'àmbit dels centres d'atenció secundària

1. Els centres de serveis socials d'atenció secundària hauran de disposar d'un consell de centre, que es constituirà en via de comunicació i participació de les persones usuàries, representants legals, persones familiars o pròximes i les persones professionals en totes les qüestions que els afecten. La seua composició i funcionament haurà d'ajustar-se al que es disposa en l'annex V d'aquest decret.

2. La persona titular del centre podrà introduir particularitats en la seua composició i funcionament degudament motivades, que impliquen una variació o adaptació respecte al que es disposa en l'annex V. Aquestes particularitats per a poder ser aplicades hauran de ser aprovades prèviament per la direcció general corresponent de la conselleria competent en matèria de serveis socials.



Article 17. Suggeriments, queixes, reclamacions i agraïments

1. Les persones usuàries de serveis socials tenen dret a formular suggeriments i a presentar queixes i reclamacions davant les persones responsables dels centres, serveis o programes sobre qualsevol aspecte que consideren incorrecte i, en particular, sobre les prestacions que estan rebent, el tracte que se'ls està dispensant o la vulneració dels seus drets.

2. Per a l'exercici d'aquest dret, tots els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de regular un procediment intern que permeta a les persones usuàries, els seus representants legals i els seus familiars o persones pròximes la seua presentació i registre. Aquest procediment inclourà la identificació de la persona interessada, la data i el motiu de la seua presentació, la persona a qui va dirigida, així com l'obligatorietat de rebre contestació en un termini màxim d'un mes.

3. Igualment el centre regularà un procediment intern que permeta a les persones usuàries, els seus representants legals i els seus familiars o persones pròximes manifestar els agraïments que considere oportuns.



4. Amb independència del que s'estableix en l'apartat anterior, la persona usuària d'un servei, programa o centre de serveis socials, els seus representants legals i els seus familiars o persones pròximes podran presentar davant l'Administració de la Generalitat queixes, suggeriments o agraïments, conforme al que s'estableix en el capítol V del Decret 41/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual s'estableix el sistema per a la millora de la qualitat dels serveis públics i l'avaluació dels plans i programes en l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

5. Els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de disposar, així mateix, d'un llibre de fulls de reclamacions en format oficial, que estarà a la disposició de tota persona que el sol·licite i haurà de ser publicitat en el tauler d'anuncis del centre.

6. Les queixes o reclamacions hauran de versar sobre aspectes concrets i específics relatius a l'actuació de les persones professionals i l'atenció que el servei, programa o centre està obligat a prestar.



Quan la queixa o reclamació es presente davant l'administració encarregada de comprovar els fets objecte de la queixa o reclamació, aquesta podrà recaptar de les persones interessades tota la informació addicional que puga necessitar per a la seua adequada comprensió. Així mateix, podrà rebutjar aquelles queixes que no identifiquen o motiven correctament els fets.

Quan els fets siguen d'una naturalesa diferent als serveis socials, es derivarà la queixa o reclamació a la administració corresponent.





Article 18. Participació econòmica de les persones usuàries en el cost de la plaça

1. La participació de les persones usuàries del SPVSS en el finançament de les prestacions serà complementària i estarà fundada en els principis d'equitat, progressivitat, redistribució i solidaritat. No podrà requerir-se cap participació econòmica en el finançament de les prestacions garantides i gratuïtes incloses en el catàleg establit en l'article 35 i següents de la Llei 3/2019. Ningú quedarà fora de la cobertura del SPVSS per no disposar de mitjans econòmics.

2. No podran exigir-se contraprestacions econòmiques a les persones usuàries d'una plaça que tinga la consideració de plaça del SPVSS, d'acord amb el que es preveu en l'article 24 d'aquest decret, llevat que medie una resolució administrativa que establisca la quantia de la seua participació.

3. Els centres privats estaran obligats a publicitar en la pàgina web, si l'entitat titular en té, i en tot cas en el tauler d'anuncis, de manera que siga accessible des de tots els àmbits, el preu de les seues places, la carta de serveis inclosos en aquest preu, així com el dels serveis opcionals que no s'hi incloguen. Tots dos hauran de constar en el contracte i ser comunicats a la direcció territorial corresponent, així com les seues variacions en el termini màxim d'un mes.







TÍTOL I

Dels serveis socials valencians



CAPÍTOL I

Dels serveis socials valencians

i del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials



Article 19. Dels serveis socials

1. De conformitat amb l'article 4 de la Llei 3/2019, els serveis socials valencians es configuren com el conjunt de prestacions, centres, serveis i programes, de titularitat pública o privada, que es presten a la Comunitat Valenciana destinats a la prevenció, la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a les necessitats personals, familiars i socials, així com la garantia de la igualtat i la inclusió social.



2. Conforme a la citada Llei i el Decret 59/2019, totes les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, amb ànim de lucre o sense, que siguen o puguen ser titulars d'activitats en l'àmbit dels serveis socials a la Comunitat Valenciana hauran d'inscriure's en el Registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

3. Les persones jurídiques de caràcter privat associatiu no titulars de centres, serveis o programes que realitzen actuacions dirigides a la informació i el suport mutu als seus integrants o activitats concretes i limitades en el temps, si bé han d'inscriure's, no tindran obligació d'inscriure aquestes actuacions en el citat registre.

Si aquestes actuacions constitueixen un programa regular o permanent o tenen per objecte la provisió de prestacions del catàleg, hauran de registrar-se i autoritzar-se en la forma establida en el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.

4. Així mateix, i de conformitat amb la Llei 3/2019 i el Decret 59/2019, tots els serveis, els programes que gestionen prestacions del catàleg i els centres de serveis socials, independentment de la seua titularitat, hauran de ser autoritzats prèviament a la seua entrada en funcionament, i inscrits en el registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de la Comunitat Valenciana. Per a obtindre aquesta autorització, aquests centres, serveis i programes hauran de complir els requisits establits en el Decret 59/2019, així com en la present norma.





Article 20. Del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

1. De conformitat amb l'article 5 de la Llei 3/2019, el SPVSS està conformat per una xarxa articulada de serveis de responsabilitat pública que constitueix una estructura funcional, territorial i competencialment integrada, composta per tots aquells serveis socials de titularitat pública prestats directament per les administracions públiques i el sector públic instrumental, així com els centres i programes sostinguts amb fons públics, a través de les formes de provisió establides en l'article 34 d'aquesta.

2. D'acord amb l'article 63 de la Llei 3/2019, i amb els articles 56 i 57 i la disposició addicional tercera del Decret 59/2019, tots els centres, serveis i programes de serveis socials, inclosos els de titularitat pública no autonòmica, qualsevol que siga la seua forma de gestió, hauran d'estar acreditats per a poder formar part del SPVSS, amb l'única excepció dels centres de serveis socials regulats en el citat decret, als quals no se'ls exigirà l'acreditació.

Article 21. Dels serveis del Sistema per a la Autonomia Personal i Atenció a la Dependència

1. De conformitat amb el que s'estableix en els articles 3 i 16 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, les prestacions i serveis establits en el SAAD s'integren en la xarxa de serveis del SPVSS d'acord amb la taula de correspondències de l'annex IV.



Així mateix, les prestacions del catàleg establides en la Resolució de 23 d'abril de 2013, de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es publica l'Acord del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència sobre criteris, recomanacions i condicions mínimes per a l'elaboració dels plans de prevenció de les situacions de dependència i promoció de l'autonomia personal, dades bàsiques del sistema d'informació del SAAD i Catàleg de referència de serveis socials, o norma que el substituïsca, s'integren i formen part del catàleg de prestacions i serveis del SPVSS pel que no constitueix un sistema paral·lel o addicional.



També formen part de les prestacions i serveis del SPVSS els serveis i prestacions establides en el Reial decret 1051/2013, de 27 de desembre, pel qual es regulen les prestacions del SAAD, establides en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència o norma que el substituïsca.

2. Tenen la consideració de centres, serveis i programes de la xarxa del SPVSS els establits en el Decret 62/2017, de 19 de maig, del Consell, pel qual s'estableix el procediment per a reconéixer el grau de dependència a les persones i l'accés al sistema públic de serveis i prestacions econòmiques o norma que el substituïsca.

3. D'acord amb l'article 16 de la Llei 39/2006, correspon a la Generalitat la planificació, ordenació, coordinació i direcció dels serveis del Sistema per a l'autonomia i atenció a la dependència, així com el seu registre, autorització, acreditació, avaluació periòdica i la inspecció, que es faran efectius d'acord amb el que es disposa en el Decret 59/2019 i la present norma.





CAPÍTOL II

Estructura del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials



Article 22. Estructura competencial

1. D'acord amb l'assignació de competències que estableix el capítol V, del títol I de la Llei 3/2019, correspon als municipis, per si sols o agrupats, la provisió i la gestió dels serveis de l'atenció primària de caràcter bàsic, així com els serveis d'infància i adolescència, i diversitat funcional o discapacitat i trastorn mental crònic de l'atenció primària de caràcter específic.

2. Conforme a aquesta mateixa norma, és competència de la Generalitat la provisió i gestió dels serveis d'atenció diürna i nocturna, atenció ambulatòria i allotjament alternatiu i de violència de gènere i masclista de l'atenció primària de caràcter específic. Tot això sense perjudici de la delegació d'aquesta competència que, si és el cas, puga efectuar-se a les entitats locals. També és competència de la Generalitat la provisió i gestió dels serveis d'atenció secundària, que no podran delegar-se.





Article 23. Titularitat dels centres, serveis i programes

Els centres, serveis i programes de serveis socials poden ser de titularitat pública o privada. Són públics, aquells la titularitat dels quals correspon a l'Administració autonòmica o les entitats locals i al sector públic instrumental. Són privats aquells la titularitat dels quals correspon a entitats d'iniciativa social o mercantil, així com a persones físiques.



Article 24. Places del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials



1. Tenen la consideració de plaça pública les dels centres, serveis i programes de titularitat pública definits en l'article anterior.

2. Tenen la consideració de plaça del SPVSS les dels centres, serveis i programes de titularitat de l'Administració autonòmica i el seu sector públic instrumental, així com les dels centres, serveis i programes de titularitat de les entitats locals acollits al contracte programa i les d'entitats privades d'iniciativa social acollits al règim de concert, i les dels centres, serveis i programes d'entitats privades contractades per la Generalitat.



Article 25. Gestió de centres, serveis i programes de titularitat pública



1. Per a la gestió dels centres, serveis i programes públics es pot optar per les següents modalitats:

a) Gestió directa o per mitjans propis, que serà la forma de provisió preferent.

b) Acords d'acció concertada amb entitats privades d'iniciativa social.

c) Gestió indirecta d'acord amb alguna de les fórmules establides en la normativa sobre contractes del sector públic.

2. La provisió de les prestacions per una administració pública diferent de la titular de la competència s'efectuarà a través de qualsevol de les fórmules de col·laboració i cooperació entre administracions públiques previstes en l'ordenament jurídic.

3. En tot cas, les administracions públiques proveiran mitjançant la modalitat de personal propi o organisme autònom local de caràcter administratiu aquells serveis del SPVSS previstos en els articles 18.1 i 18.2 apartats a i c de la Llei 3/2019, de serveis socials inclusius, així como la prescripció de les prestacions del catàleg i l'elaboració, el seguiment i l'avaluació del Pla personalitzat d'intervenció social, que sempre seran efectuades per persones ocupades públiques de les entitats locals.



Article 26. Nivells d'atenció i actuació en el sistema

1. D'acord amb el que s'estableix en l'article 14 de la Llei 3/2019, els serveis socials valencians s'estructuren funcionalment en dos nivells d'atenció complementaris, primària i secundària, que s'organitzen de manera integrada i sinèrgica. El nivell d'atenció primària inclou, al seu torn, dos nivells d'actuació: bàsic i específic.

2. La resolució d'autorització o declaració responsable dels centres i programes de serveis socials, qualsevol que siga la seua titularitat, haurà d'indicar expressament el nivell funcional al qual estan adscrits: atenció primària, bàsica o específica, o atenció secundària. Aquesta adscripció haurà d'inscriure's en el corresponent llibre del registre general d'activitats, de serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana.



3. Els programes s'adscriuran al nivell d'atenció primària, bàsica o especifica en funció del seu objecte i del servei del qual hagen de dependre.

4. Els centres de serveis socials contemplats en el capítol IV del present títol, s'adscriuen als següents nivells d'atenció:

a) Els d'atenció diürna, ambulatòria, al nivell d'atenció primària, bàsica o específica, segons siga el seu objecte.

b) Els centres nocturns i els centres residencials de caràcter convivencial, al nivell d'atenció primària de caràcter específic. No obstant això, els centres residencials de caràcter convivencial inclouen els habitatges d'intervenció per a dones víctimes de gènere i masclista, els habitatges per a dones víctimes de tràfic i prostitució i les llars d'acolliment general per a xiquets, xiquetes i adolescents, les quals s'adscriuen al nivell d'atenció secundària.

c) Els centres residencials de caràcter convivencial, les residències i els centres residencials de caràcter singular, s'adscriuen al nivell d'atenció secundària.

d) Els centres complementaris, els de caràcter experimental o innovador i els de tipologia mixta, al nivell funcional que corresponga, segons la seua definició, objecte i funcions.



Article 27. Estructura territorial

1. Els serveis socials valencians s'organitzen territorialment en tres demarcacions: zones bàsiques, àrees i departaments. La coordinació territorial es realitzarà conforme al que s'estableix en el Decret 34/2021, de 26 de febrer, del Consell, de regulació del Mapa de Serveis Socials de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, Decret Mapa) i en el Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials (d'ara en avant, Decret 38/2020).

2. L'atenció primària s'organitza territorialment en les zones bàsiques i en les àrees de serveis socials:

a) L'atenció primària de caràcter bàsic s'instrumenta en les zones bàsiques de serveis socials. La seua competència correspon a l'àmbit municipal.

b) L'atenció primària de caràcter específic s'instrumenta en les àrees conformades per una o diverses zones bàsiques. La seua competència es comparteix entre les entitats locals i la Generalitat Valenciana.

3. L'atenció secundària s'organitza en els departaments de serveis socials. La seua competència correspon de manera exclusiva a la Generalitat Valenciana.

4. D'acord amb la distribució competencial i territorial, el SPVSS es concep com un sistema únic, amb una estructura integrada que ha de garantir la màxima eficiència, eficàcia, qualitat i unitat d'acció.





Article 28. Coordinació, col·laboració i cooperació entre administracions públiques

1. Les administracions públiques orientaran les seues actuacions cap a l'enfortiment de la unitat i cohesió del SPVSS i actuaran entre si d'acord amb el deure de col·laboració, cooperació, coordinació i lleialtat institucional.

2. D'acord amb l'article 48.3 de la Llei 3/2019, s'establiran uns protocols per als procediments que desenvolupen les actuacions d'intervenció en els centres, serveis i programes en els quals participen diferents administracions públiques. Aquests protocols contemplaran en tot cas l'obligació d'interconsulta entre les persones professionals de les diferents administracions públiques implicades en un determinat procediment o intervenció.

3. Les persones responsables de les diferents administracions públiques instaran les persones professionals implicades en un mateix procediment o intervenció a coordinar-se, col·laborar i cooperar en l'exercici de les seues respectives competències.

4. La conselleria competent en matèria de serveis socials estarà obligada a promoure l'organització d'estructures de coordinació dins de cada departament de serveis socials, així com l'elaboració de protocols per al treball en xarxa, dins de les àrees de serveis socials entre els diferents sistemes de protecció social, com ara salut, educació, ocupació i formació, habitatge i justícia.



Article 29. Coordinació i col·laboració entre les a administracions públiques i la iniciativa privada

1. Les entitats d'iniciativa privada tenen l'obligació de col·laborar i coordinar-se territorialment amb les administracions públiques quan formen part del SPVSS, les quals, al seu torn, promouran aquesta coordinació i col·laboració conforme al que es disposa en l'article 85 de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana i dins de les condicions establides en la seua respectiva contracte o concert social.

2. Les entitats d'iniciativa privada podran col·laborar i coordinar-se territorialment amb les administracions públiques quan no formen part del SPVSS.

3. Les administracions públiques per a elaborar els protocols previstos en l'article 28 del present decret, tindran en compte les entitats d'iniciativa privada en allò que els afecte.



Article 30. Adscripció de centres, serveis i programes a nivells i demarcacions diferents

1. Els centres, serveis i programes de serveis socials podran ser adscrits a nivells funcionals i demarcacions territorials diferents, en funció del seu objecte, de l'existència insuficient de potencials persones beneficiàries i de les necessitats de la planificació estratègica autonòmica i zonal previstes en la Llei 3/2019. En aquest cas serà necessària una motivació expressa de l'adscripció.

2. Les convocatòries de concert i de contractes previstes en la Llei 3/2019 estaran condicionades a les necessitats de les demarcacions territorials, en relació amb la planificació estratègica autonòmica i zonal.





CAPÍTOL III

Principis generals, de gestió, organitzatius i metodològics



Article 31. Principis generals

1. És objectiu essencial de la Llei 3/2019 garantir la provisió de les prestacions incloses en el catàleg del SPVSS en condicions de qualitat, eficàcia i eficiència. Per a determinar la tipologia i les característiques dels centres, serveis i programes des dels quals es despleguen i proveeixen aquestes prestacions i fonamentar el seu funcionament, s'observaran els principis rectors continguts en l'article 6 de la Llei 3/2019.



2. El SPVSS ha de centrar-se, des de l'accés al sistema, en la persona com a usuària i ciutadana, garantint una atenció integral. Els serveis d'atenció primària bàsica han de ser universals, transversals i polivalents i s'organitzaran amb la plasticitat i flexibilitat necessàries en la gestió de la prestació per a centrar-se en el tipus de necessitats concretes que plantege la persona.

L'atenció que es preste, encara que unitària i polivalent, ha de fonamentar-se no solament en el tipus de necessitats que plantege la persona sinó també en les seues pròpies característiques i perfils, procurant igualment, la singularitat en l'atenció i una perspectiva transversal de gènere. Per tot això, tots els centres, serveis i programes d'atenció primària bàsica hauran de comptar amb protocols específics que tindran en compte les condicions de la persona usuària. Igualment, els centres, serveis i programes de l'atenció primària específica i l'atenció secundària s'organitzaran en funció de les característiques i els perfils de les persones usuàries, la seua edat, capacitats i interessos.

3. Els centres, serveis i programes de serveis socials es regiran pels principis generals següents:

a) Els serveis socials com a sistema. Tots els mitjans humans, materials i financers que formen part del SPVSS han d'estar organitzats i estructurats de manera coherent per a proveir les prestacions incloses en el seu catàleg en condicions de qualitat, eficàcia i eficiència. Els nivells d'atenció i actuació en els quals s'estructura funcionalment el sistema es consideraran complementaris i interdependents. Les funcions i tasques i les especialitzacions professionals que es desenvolupen dins del sistema hauran d'estar guiades, en tot cas, pels objectius, principis i valors compartits del sistema.

b) Els serveis socials com a sistema públic. Les administracions públiques garantiran la correcta implantació del catàleg de prestacions del SPVSS, promouran la implicació i el compromís de la iniciativa privada en la seua execució i duran a terme el seguiment i control de la seua activitat.

c) Els serveis socials com a sistema públic inclusiu. Els centres, serveis i programes que proveïsquen les prestacions del SPVSS hauran de prestar a les persones usuàries una atenció personalitzada, integral i universalment accessible, orientada a salvaguardar el seu major grau d'autonomia personal i desenvolupar al màxim les seues capacitats, preservar-les en els seus contextos vitals i convivencials i prestar-los ajuda assistencial sempre que en necessiten, i guiaran les seues actuacions pels principis de no discriminació, respecte a la voluntat i les capacitats de les persones, i a la identitat ètnica, cultural, lingüística, religiosa, de gènere i orientació sexual.



Article 32. Principis de gestió

Els centres, serveis i programes de serveis socials es regiran pels principis de gestió següents:

1. Estructura funcional i perfil de les persones usuàries. Per a la determinació de les diferents tipologies de centres, serveis i programes i l'establiment de les seues particulars condicions materials i funcionals, es tindrà en compte la naturalesa de les prestacions que han de proveir, el perfil de les persones usuàries a les quals va dirigit i el nivell funcional en el qual desenvoluparan la seua activitat, de conformitat amb la normativa que en funció de la matèria siga aplicable en cada cas.



2. Equitat territorial. Es garantirà a la ciutadania l'accés a les prestacions del SPVSS en condicions d'igualtat en tot el territori de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el principi d'equitat territorial, que es farà efectiu a través dels Plans estratègics i els Plans d'infraestructures de la conselleria competent en matèria de serveis socials, així com dels plans estratègics de caràcter zonal.

3. Estabilitat i innovació. La planificació i implantació dels diferents centres, serveis i programes de serveis socials es durà a terme d'acord amb el principi d'estabilitat, sense perjudici de la possibilitat d'incorporar noves tipologies al sistema, a fi d'atendre problemàtiques emergents, o d'aprofitar experiències innovadores i bones pràctiques per a optimitzar la gestió dels centres, serveis i programes.



4. Normalització. Els centres, serveis i programes de serveis socials desenvoluparan les seues prestacions i les seues funcions des de la perspectiva de la normalització, entesa aquesta com l'articulació d'aquests centres, serveis i programes amb la resta dels recursos socials i d'altres sistemes de protecció i benestar que actuen a nivell general. En aquells casos en què els centres, serveis i programes hagen d'acudir al criteri de subsidiarietat en alguna prestació pròpia d'un altre sistema de protecció o benestar, aquesta actuació haurà d'estar motivada.



Article 33. Principis organitzatius

1. Els centres, serveis i programes de serveis socials formen part d'una xarxa articulada i funcionalment integrada, per la qual cosa han de coordinar les seues actuacions de manera contínua i sistemàtica, amb la finalitat d'assegurar la seua complementarietat i coherència, i garantir la previsibilitat i traçabilitat de les intervencions.

2. Les administracions públiques facilitaran la cooperació i la coordinació institucional en la provisió de les prestacions mitjançant protocols i directrius tècniques i de gestió, dirigides a les persones professionals de les diferents instàncies administratives. A aquest efecte, es promourà la seua qualificació professional en matèria de treball en equip i en xarxa.

3. Els serveis socials hauran de coordinar-se sistèmicament, tant a nivell funcional com territorial, amb la resta dels sistemes de protecció, per la qual cosa el personal professional haurà d'entendre el treball en xarxa com un vector metodològic i organitzatiu estructural.

4. Cada nivell del sistema s'articularà d'acord amb el seu objecte, mantenint la flexibilitat i la permeabilitat necessàries per a aconseguir la seua adaptació a les circumstàncies de les persones usuàries. Adaptar-se a les necessitats de les persones i dels col·lectius socials i respectar els seus entorns relacionals vivencials ha de ser una directriu organitzativa fonamental, de manera que aplegue a l'organització horària i operativa dels centres, serveis i programes i dels seus professionals.





Article 34. Principis metodològics

Perquè el sistema mantinga la coherència i la unicitat i s'adeqüe al seu objecte, les administracions públiques implicades i els seus professionals es regiran pels següents principis metodològics:

1. Centralitat en la persona. Els centres, serveis i programes de serveis socials proveiran les seues prestacions amb la finalitat d'atendre de manera integral les necessitats, expectatives, circumstàncies i moment vital de les persones usuàries, potenciant al màxim les seues capacitats, identificant les oportunitats en el seu projecte vital garantint l'exercici dels seus drets i, particularment, del dret a participar en les decisions que els afecten, que haurà de constituir un referent ineludible des del seu accés al sistema i al llarg de tot el seu recorregut posterior.



2. Perspectiva ecològica i holística. L'atenció integral a les persones usuàries fa necessari adoptar en tots els nivells i demarcacions dels serveis socials una metodologia sistèmica i holística, que permeta centrar-se en la persona i en la seua trajectòria vital en el seu entorn familiar i context social, i done lloc a intervencions respectuoses amb els seus desitjos i expectatives, circumstàncies personals, els seus vincles socials i el seu arrelament territorial.

3. Promoció de l'autonomia i desenvolupament personal. Serà un objectiu prioritari dels centres, serveis, i programes de serveis socials fomentar, mantindre o rehabilitar les capacitats de les persones perquè puguen portar una vida independent i desenvolupar de manera autònoma els seus projectes vitals. Aquest principi haurà d'inspirar l'organització i l'articulació dels centres, serveis i programes, tant en el nivell primari d'atenció com en el secundari.

4. Unitat d'acció. La confluència de diferents línies d'actuació sobre una mateixa persona o unitat de convivència pot provocar discordances o duplicitats. A fi de previndre aquesta disfuncionalitat i garantir la coherència de totes les línies d'intervenció, els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de guiar la seua intervenció pel principi d'unitat d'acció, que requereix la implantació efectiva de la figura de la persona professional de referència i l'ús dels instruments tècnics d'intervenció social.

A aquest efecte i en desplegament de l'article 69.5 de la Llei 3/2019:

a) Tota persona usuària d'un servei, programa o centre de serveis socials disposarà d'una persona professional de referència responsable de la coordinació, seguiment i avaluació de la seua PPIS, garantint que totes les decisions i actuacions es reflectisquen en aquest.

b) Tota persona usuària d'un servei, programa o centre de serveis socials haurà de disposar de la seua corresponent targeta d'informació personalitzada, que farà possible la continuïtat i la coherència del PPIS, encara que en cap cas deixarà d'atendre's persones en situació d'urgència social per no disposar-ne.

c) Tota persona usuària d'un centre, servei o programa de serveis socials haurà de disposar d'una història social única que inclourà necessàriament el PPIS. El personal professional de les entitats que conformen el SPVSS haurà de traslladar a la història social única de la persona usuària tota la informació relativa a les decisions adoptades i les intervencions realitzades, conforme al que es disposa en els articles 73 a 75 de la Llei 3/2019. Els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de disposar d'un protocol per a l'obtenció, tractament i gestió de la informació continguda en la història social única.

d) Qualsevol derivació o prossecució de la intervenció en diferents nivells d'atenció o d'actuació haurà d'anar precedida de la necessària interconsulta de les persones professionals. Es procedirà d'igual forma quan tinga lloc el trasllat de les actuacions dins d'un mateix nivell funcional i quan es realitze el seguiment o l'avaluació de les intervencions, excloent qualsevol actuació unilateral, tant des de la perspectiva professional com institucional.

5. Intervenció proactiva i emancipadora. La intervenció professional dels centres, serveis i programes del SPVSS haurà d'evitar l'establiment de relacions de dependència o subordinació entre les persones professionals i les persones usuàries, així com la institucionalització de les persones usuàries i la burocratització en el tractament dels casos. Conseqüentment, haurà de fomentar-se la corresponsabilitat, l'enfocament preventiu i la cerca de sinergies amb altres sistemes de protecció, amb la finalitat de promoure el desenvolupament i autonomia personal, la capacitat de decidir i l'autogestió.

6. Relació d'ajuda empàtica i principi de benevolència. Les prestacions professionals de caràcter assistencial hauran d'orientar-se a procurar el benestar de la persona usuària i evitar, en la mesura de les possibilitats, el seu sofriment, estimulant les seues capacitats latents. Qualsevol actuació de suport, ajuda o assistència personal a les persones usuàries salvaguardarà la seua dignitat.

7. Interdisciplinarietat i integrabilitat. Tota intervenció social, tant de caràcter personal com comunitari, estarà fundada en un enfocament integral, dins d'una perspectiva de treball interdisciplinari. L'assignació de les persones professionals responsables del cas es farà en funció de la seua qualificació tècnica i de l'objecte de la intervenció tenint en compte els llaços o la relació de confiança.

8. Planificació, qualitat i avaluació. A més de reunir els requisits establits respectivament en els articles 54 i 55 del Decret 59/2019 i en el present decret, per a l'obtenció de la seua autorització de funcionament, els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de disposar d'instruments tècnics actualitzats per a la planificació d'activitats, el seguiment, els mètodes d'avaluació i el control dels estàndards de qualitat.

9. Intervenció mínima necessària. Amb la finalitat de preservar l'autonomia de les persones usuàries i el dret a no ser interferides en les seues vides més enllà de l'estrictament necessari en relació amb els objectius proposats.







CAPÍTOL IV

Centres, serveis i programes de serveis socials



Secció primera

Classificació i tipus de centres



Article 35. Classificació de centres, serveis i programes

Els diferents centres, serveis i programes es classifiquen pel seu objecte. Dins de cada tipologia, podran establir-se diferents classes en funció del perfil de les persones usuàries.



Article 36. Tipus de serveis

1. Són serveis aquells l'objecte i l'adscripció funcional dels quals estan determinats per l'article 18.1 de la Llei 3/2019 i no requereixen, per tant, autorització. Es distingeixen els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic i els d'atenció primària de caràcter específic.

Els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic i els d'atenció primària de caràcter específic d'infància i adolescència, i atenció a les persones amb diversitat funcional o discapacitat i específic de persones amb problemes crònics de salut mental seran prestats mitjançant gestió directa per mitjà de personal de la mateixa entitat local o organisme autònom local de caràcter administratiu, així com la prescripció de les prestacions i l'elaboració, el seguiment i l'avaluació del pla personalitzat d'intervenció social, que sempre seran efectuats per personal empleat públic de les entitats locals.



2. La descripció i organització dels serveis es regula en el títol II i els annexos I i II del present decret. Tots dos hauran de complir amb el que es preveu en el títol IV de la present norma.

3. En les prestacions a què tinga dret una persona que es gestionen a través d'un servei o programa es concretarà el tipus de prestació (professional, econòmica o tecnològica) i, si és el cas, el nombre de sessions, la seua freqüència i duració d'acord amb el PPIS de cada persona usuària.



Article 37. Tipus de programes

S'estableixen diferents tipus de programes ateses les següents definicions:

1. Programes estructurals i programes instrumentals

a) Tenen la consideració de programes estructurals aquells que vertebren els serveis, per la qual cosa no requereixen autorització. Contemplen entre les seues funcions la prescripció de les prestacions i l'elaboració, el seguiment i l'avaluació del pla personalitzat d'intervenció social, que sempre seran efectuades per persones empleades públiques de les entitats locals. Aquests programes podran gestionar una o diverses prestacions del catàleg.

b) Tindran la consideració de programes instrumentals aquells que no realitzen les funcions de prescripció, seguiment i avaluació del pla personalitzat d'intervenció social, però completen o complementen la intervenció social en relació amb aquestes. En l'annex IV s'indicarà quins d'aquests hauran de ser autoritzats, d'acord amb les indicacions del títol IV i el que es disposa referent a això en el Decret 59/2019, i adscriure's a un servei, que haurà de coordinar-los i vincular la seua actuació a un programa estructural. Aquests programes podran ser gestionats per entitats privades.

c) Les entitats titulars d'activitats permanents en l'àmbit dels serveis socials de la Comunitat Valenciana podran desenvolupar altres programes diferents dels descrits anteriorment, que hauran de ser comunicats i inscrits en el registre d'activitats, centres, serveis i programes de serveis socials de la Comunitat Valenciana. La seua inscripció fixarà l'adscripció al nivell funcional i al servei de referència.



2. Programes obligatoris i programes opcionals

a) Tindran la consideració de programes obligatoris, amb prestacions garantides aquells que hauran de prestar-se necessàriament en totes les zones bàsiques de serveis socials. Així mateix serà obligatòria la implantació de determinats programes quan la situació de necessitat d'una zona així ho indique d'acord amb la planificació estratègica de la conselleria i els plans estratègics de caràcter zonal i/o local.



b) Tindran la consideració de programes opcionals tots aquells que no hauran de prestar-se necessàriament en totes les zones bàsiques de serveis socials atesa la potestat de cada entitat local per a la seua implantació.

3. Tots els programes del SPVSS comptaran amb una classificació en aquests termes segons s'indique en els annexos I, II, III, IV.



Article 38. Tipus de centres

1. Els centres de serveis socials poden ser de caràcter diürn, nocturn o residencial.

a) Són centres diürns els que proveeixen les seues prestacions durant el dia, podran fer la seua activitat dins de la franja horària compresa entre les 07.00 hores i les 21.00 hores.

b) Són centres nocturns els que proveeixen les seues prestacions durant la nit, podran fer la seua activitat dins de la franja horària compresa entre les 20.00 hores i les 10.00 hores de l'endemà.

c) Són centres residencials els que proveeixen prestacions d'atenció residencial de manera continuada les 24 hores del dia i constitueixen el domicili habitual de les persones usuàries durant la seua estada.



2. Dins d'aquesta tipologia bàsica, els diferents àmbits d'intervenció en serveis socials podran crear i desenvolupar tipologies específiques en funció de les característiques del col·lectiu i el perfil de les persones al qual es dirigeixen.





Secció segona

Centres d'atenció diürna



Article 39. Centres d'atenció diürna

1. Els d'atenció diürna tenen per objecte proveir a les persones usuàries una sèrie de prestacions preventives, ambulatòries, educatives, rehabilitadores o assistencials, destinades a la promoció de la seua autonomia personal, així com de la seua inclusió social i laboral, amb la finalitat de mantindre a les persones usuàries en el seu entorn sociofamiliar. Els centres diürns s'adscriuen al nivell funcional d'atenció primària.

2. D'acord amb el tipus d'atenció que presten, poden ser:

a) Centres de dia: són aquells en els quals es realitzen les activitats diàriament, al llarg de tota la jornada. Les activitats poden ser d'orientació, socioeducatives, psicosocials, ocupacionals/formatives, d'estructuració personal i social o de rehabilitació de facultats físiques, psíquiques, socials, fins i tot assistencials, i comparteixen la finalitat de previndre la deterioració i promoure l'autonomia personal i la inclusió social.

b) Centres diürns de caràcter ambulatori: són aquells en els quals es realitzen les activitats de manera intermitent o ambulatòria. Les activitats poden ser de prevenció, rehabilitació, convivència, de promoció de l'oci actiu, de suport i informació especialitzada, o de manteniment i promoció de capacitats i habilitats. La freqüència i la duració d'aquestes activitats dependran del que s'estableix en el PPIS de cada persona usuària.

3. D'acord amb el tipus d'activitats que desenvolupen, els centres d'atenció diürna poden ser:

a) Centres d'atenció diürna de desenvolupament de prestacions professionals. Centres de serveis socials de caràcter bàsic. Proveeixen prestacions professionals que requereixen d'una unitat organitzativa de caràcter físic i funcional amb ubicació autònoma i identificable: informació, orientació i assessorament; anàlisi i valoració de situacions de necessitat; orientació individual, familiar, o de la unitat de convivència; intervenció familiar o de la unitat de convivència; mediació familiar i comunitària; atenció psicosocial i socioeducativa, entre altres.

b) Centres d'atenció diürna de caràcter convivencial. Realitzen activitats orientades a promoure la vida saludable, l'autonomia personal i la inclusió social.

c) Centres d'atenció diürna de realització d'actuacions de rehabilitació i assistencials. Presten una atenció especialitzada i intensiva a persones que presenten una important deterioració funcional i requereixen una intervenció rehabilitadora integral, adaptada a les seues circumstàncies i necessitats, procurant en tot cas potenciar al màxim les seues capacitats i desenvolupar dins de les possibilitats la seua autonomia personal. Poden incloure actuacions assistencials per a la realització d'activitats bàsiques de la vida diària, amb la finalitat d'evitar l'allunyament del seu entorn sociofamiliar.

d) Centres ocupacionals i d'inserció sociolaboral. Realitzen activitats orientades a la formació, la capacitació laboral, el desenvolupament d'habilitats socials i el foment de l'autonomia de les persones usuàries.





Article 40. Modalitats de plaça en centres d'atenció diürna

Amb la finalitat de dotar els centres d'atenció diürna d'una major flexibilitat, que permeta adaptar l'atenció que presten a les necessitats concretes de cada persona usuària, s'estableixen les següents modalitats de plaça:

1. D'acord amb la duració de l'estada:

a) Temporal. Quan l'ocupació de la plaça tinga un límit de temps predeterminat.

b) Permanent. Quan l'ocupació de la plaça no tinga un límit de temps predeterminat.

2. D'acord amb l'assistència prestada:

a) Parcial. Quan s'acorde, l'assistència de la persona usuària únicament alguns dies de la setmana, durant tota la jornada o part d'aquesta (sessió).

b) Contínua. Quan s'acorde l'assistència diària de la persona usuària, durant tota la jornada.



Article 41. Modalitats de plaça per a persones en situació de dependència en atenció diürna

El dret a una prestació en un centre podrà vehicular-se a través de l'assignació d'una plaça, en qualsevol de les seues modalitats o bé d'un nombre de sessions, en les quals haurà de concretar-se la seua freqüència i duració, en la resolució administrativa i d'acord amb el dictamen de l'equip tècnic que el proposa. S'informarà per escrit a la persona usuària.





Secció tercera

Centres nocturns



Article 42. Centres nocturns

D'acord amb el perfil de les persones usuàries que atenen, els centres nocturns poden ser:

1. Centres nocturns destinats a persones en situació de dependència. Proporcionen allotjament a persones en situació de dependència en qualsevol dels graus establits en la normativa de referència de l'article 21 d'aquest decret. Proveeixen prestacions orientades a fomentar l'autonomia de les persones usuàries i secundar o reforçar la labor de les persones cuidadores. L'atenció que presten s'ajustarà a les necessitats concretes de les persones usuàries i els seus cuidadors o cuidadores.



2. Centres nocturns destinats a persones en situació de vulnerabilitat social. Proporcionen allotjament temporal a persones sense domicili, com transeünts, persones sense sostre o migrants, que es troben en situació d'especial vulnerabilitat social. S'hauran de proveir prestacions diürnes de caràcter complementari orientades tant a l'atenció de necessitats bàsiques, alimentació, higiene i neteja, com a l'atenció psicosocial, informació, orientació i assessorament d'acord amb la carta de serveis del centre.

Els reglaments de règim interior regularan la disponibilitat i condicions d'ús de les prestacions complementàries d'aquests centres, així com la temporalitat de l'allotjament.





Secció quarta

Centres residencials



Article 43. Centres residencials

D'acord amb el perfil de les persones usuàries que atenen, els centres residencials poden ser:

1. Centres residencials de caràcter convivencial. Són centres destinats a l'allotjament temporal o estable de persones amb un nivell d'autonomia suficient, de manera que amb els suports necessaris poden adquirir responsabilitats d'autogestió i presa de decisions, comprendre, acceptar i complir les normes de convivència i funcionament del centre, així com participar en una dinàmica de relació i convivència autònoma. La seua finalitat és propiciar la major autonomia i desenvolupament personal i la major inclusió social a l'entorn de les persones usuàries.



Consten d'un mínim de 6 places i un màxim de 8, que podrà arribar fins a les 10 places quan alguna de les persones usuàries tinga fills o filles menors d'edat al seu càrrec i les característiques de l'immoble ho permeten. Són centres assimilables a habitatges, llars o pisos i es caracteritzen per estar situats en finques urbanes o immobles dins de la trama urbana i l'entorn sociocomunitari d'una població, en un lloc pròxim al de procedència de les persones usuàries, llevat que per la seua seguretat siga necessari un altre emplaçament, tindran règim parcialment autogestionat, tant en el maneig de les seues pròpies capacitats i recursos personals i socials, com en la realització de les tasques domèstiques, la gestió de l'habitatge i la inclusió social en l'entorn comunitari. Un mateix edifici no podrà albergar més d'un d'aquests centres residencials, a fi de preservar l'anonimat de les persones usuàries i afavorir la seua inclusió social.

Les persones usuàries d'aquests centres hauran de ser majors d'edat legal, excepte en les llars destinades a atendre persones menors d'edat en situació de desemparament, o quan tinguen fills o filles menors a càrrec. Aquestes persones, en cas d'estar proveïdes de mesures judicials de suport en l'exercici de la seua capacitat jurídica, hauran de presentar un perfil homogeni.

2. Residències. Són centres destinats a l'allotjament estable de persones que necessiten suport i atenció psicosocial de forma continuada i sostinguda en el temps per a realitzar les activitats bàsiques o instrumentals de la vida diària. Consten d'un mínim de 8 places i un màxim de 120 i s'estructuren en mòduls convivencials, en funció de la tipologia de cada centre. S'estructuraran en mòduls convivencials amb un màxim de 15 places cadascun. La configuració de l'espai de cada mòdul permetrà la vida habitual i normalitzada de les persones i haurà d'evitar la seua segregació per diagnòstics clínics.

En tot cas, les persones usuàries d'aquests centres hauran de pertànyer a un mateix àmbit d'intervenció en serveis socials, ser majors d'edat legal, excepte en els recursos destinats a atendre persones menors d'edat en situació de desprotecció o en conflicte amb la llei.



3. Centres residencials de caràcter singular. Són centres que tenen com a objectiu l'observació i l'anàlisi de la situació de les persones usuàries, prèviament a la seua derivació a un servei o centre de la xarxa ordinària del sistema. L'estada de les persones usuàries en aquests centres estarà reglada i tindrà, necessàriament, una duració limitada.



Article 44. Modalitats de centres residencials de caràcter convivencial



En funció de la intensitat de suport que requereixen les persones usuàries, es distingeixen les següents modalitats de centres residencials de caràcter convivencial:

1. Sense suport. Quan les persones usuàries no requerisquen suport professional específic per al maneig dels seus assumptes personals i socials, la realització de les tasques domèstiques o la gestió de l'habitatge, de manera que les seues necessitats puguen ser ateses per l'Equip d'Intervenció Social dels Serveis Socials d'Atenció Primària o altres recursos del sistema.

2. De suport limitat. Quan les persones usuàries requerisquen un suport professional mínim o intermitent, tant en el maneig dels seus assumptes personals i socials, com en la realització de les tasques domèstiques i la gestió de l'habitatge.

3. De suport extens. Quan les persones usuàries requerisquen un suport professional permanent, tant en el maneig dels seus assumptes personals i socials, com en la realització de les tasques domèstiques i la gestió de l'habitatge.



Article 45. Llars de caràcter convivencial per a persones menors d'edat

Les llars destinades a l'acolliment de xiquets, xiquetes i adolescents seran, preferentment, de caràcter convivencial d'acolliment general, en tot cas, de suport extens.

Article 46. Modalitats de plaça de residències

Amb la finalitat de dotar de major flexibilitat les residències perquè aquestes puguen atendre persones en situació de dependència i en funció de les seues necessitats individuals, s'estableixen dues modalitats de plaça, temporal, quan l'ocupació tinga un límit de temps predeterminat, i plaça permanent quan l'ocupació no tinga un límit de temps predeterminat.





Secció cinquena

Característiques especials dels centres



Article 47. Centres de serveis socials de caràcter sociosanitari

1. Tindran caràcter sociosanitari els centres de serveis socials orientats a donar resposta a situacions de necessitat complexa que requerisquen una intervenció de naturalesa mixta, social i sanitària, de manera simultània o seqüencial, en qualsevol cas, complementària i estretament articulades. La intervenció social i sanitària estaran imbricades en un únic procés. Els serveis estaran inclosos en la mateixa cartera. El personal formarà part del mateix equip professional, que treballarà de manera interdisciplinària i sota el principi d'unitat d'acció.



2. Tindran la consideració de centres de serveis socials de caràcter sociosanitari els centres residencials i d'atenció diürna o nocturna dirigits a les persones majors, persones amb diversitat funcional i persones amb problemes de salut mental, de conformitat amb el que s'estableix en els annexos II i III d'aquest decret.

3. Els titulars dels centres regulats en aquest decret hauran de comptar amb les autoritzacions sanitàries que corresponguen, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent del Consell de la Generalitat Valenciana sobre autorització sanitària i el Registre Autonòmic de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris o norma que la substituïsca. Així mateix, hauran de disposar, si és el cas, d'un sistema d'eliminació de residus sanitaris i no sanitaris d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent.

4. S'articularan les mesures necessàries perquè el sistema de serveis socials i el sistema de sanitat intercanvien informació, tinguen accés compartit a la història clínica, l'intercanvi d'informació social, l'accés a receptes electròniques, la gestió de proves complementàries, la interconsulta, la coordinació i revisió de casos, així com la implantació de la tecnologia que automatitzen aquests processos d'acord amb el desenvolupament de la història social única.

5. Els centres de serveis socials de caràcter sociosanitari comptaran amb un professional d'enllaç, preferentment sanitari, per a la coordinació funcional amb el sistema sanitari.



Article 48. Centres de serveis socials de caràcter socioeducatius

1. Les residències socioeducatives són centres de caràcter residencial i educatiu destinats a l'execució de les mesures judicials d'internament i permanència de caps de setmana en la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Són centres específics per a persones menors d'edat en conflicte amb la llei.



2. Les residències socioeducatives terapèutiques són centres de caràcter residencial i educatiu destinats a l'execució de mesures judicials d'internament terapèutic en règim obert, semiobert i tancat, segons el que es preveu en la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener.

3. Els centres socioeducatius tenen com a finalitat la consecució d'una convivència ordenada, que faça possible tant la promoció i el procés educatiu dels adolescents i joves, com el desenvolupament dels diferents programes individualitzats d'execució de les mesures i l'exercici de les funcions de la seua guarda i custòdia. A aquest efecte, el reglament de règim interior farà confluir protecció i execució de les mesures.

4. Aquests centres disposaran de serveis escolars i sanitaris, la qual cosa no impedirà la implantació de programes per a l'ús gradual dels serveis del sistema educatiu i sanitari ordinari, d'acord amb l'evolució del procés educatiu i rehabilitador de la persona menor d'edat ingressada.

5. L'organització i funcionament d'aquests centres es regirà pels principis d'actuació de l'article 160 de la Llei 26/2018, de drets i garanties de la infància i l'adolescència.



Article 49. Centres de serveis socials de caràcter complementaris



1. Són centres complementaris els que atenen persones usuàries del mateix àmbit d'actuació en serveis socials, encara que amb característiques, necessitats i perfils diferents, per la qual cosa estan adscrits a diferents nivells funcionals o presenten modalitats diferents d'atenció. Les seues instal·lacions podran compartir les àrees corresponents als serveis generals (bugaderia, cuina, neteja...), però hauran de conservar espais propis per al desenvolupament dels seus programes funcionals.



2. Per a la seua autorització, hauran de reunir els requisits exigits a cadascun dels centres d'acord amb la seua tipologia i disposar, a més de:

a) Una memòria justificativa en la qual es detallen els motius pels quals se sol·licita l'autorització d'aquesta mena de centre.

b) Un projecte d'utilització d'espais que descriga les dependències i instal·lacions destinades a cadascun dels centres que l'integren, amb indicació dels mitjans previstos per a mantindre comunicats els espais compartits i incomunicats els no compartits.

c) Un projecte de gestió en el qual es detallen els serveis propis de cada centre i els compartits.

3. La inscripció registral dels centres complementaris s'efectuarà de manera simultània dues inscripcions diferents cadascun en el seu nivell funcional corresponent. Encara que es farà constar en cadascuna de les inscripcions el seu centre complementari.



Article 50. Centres amb serveis deslocalitzats

1. Quan les característiques geogràfiques o sociodemogràfiques d'una àrea o departament dificulten l'accés de les persones usuàries a un centre, o la contractació de personal treballador per a la prestació del servei, o no hi haja persones usuàries suficients per a cobrir les places, un mateix centre podrà proveir els seus serveis en punts d'atenció situats en diferents poblacions. Els centres que disposen de serveis deslocalitzats hauran de reunir per a la seua autorització els requisits exigibles en funció de la seua tipologia i disposar, a més de:

a) Una memòria justificativa en la qual es detallen els motius pels quals se sol·licita l'autorització d'aquesta mena de centre.

b) Un projecte d'utilització d'espais que descriga les dependències i instal·lacions del centre i de cadascun dels punts d'atenció.



c) Un projecte de gestió en el qual es detallen els serveis propis del centre i de cada punt d'atenció, i els mitjans previstos per a proveir-los.



2. En la inscripció registral del centre, que haurà de realitzar-se en el nivell funcional i la tipologia corresponent, es farà constar aquesta circumstància.



Article 51. Centres de tipologia mixta

1. Són centres de tipologia mixta els que reuneixen en unes mateixes instal·lacions dos o més centres d'atenció persones usuàries de diferents àmbits d'actuació en serveis socials. El projecte global d'intervenció social d'aquests centres serà adequat per a cada grup de persones usuàries i haurà de garantir la seua compatibilitat.

2. No tindran la consideració de centres de tipologia mixta els que reunisquen en unes mateixes instal·lacions dues o més centres d'atenció a persones usuàries del mateix àmbit d'actuació, i en aquest cas es consideraran centres complementaris dels previstos en l'article 49 d'aquest decret.

3. Els centres de tipologia mixtos tindran caràcter excepcional i només es justificaran en l'existència de zones geogràfiques la baixa densitat de població de les quals, alta dispersió geogràfica i risc elevat de despoblació dificulta la creació de centres d'altres tipologies.

4. Per a l'autorització d'un centre mixt serà preceptiu, a més del que s'estableix en el Decret 59/2019, presentar davant l'òrgan administratiu competent:

a) Un projecte global que justifique la necessitat d'autoritzar cadascun dels centres que formaran part del centre de tipologia mixta i detall les prestacions i serveis que proveirà cadascun d'aquests, així com la metodologia a emprar. El projecte inclourà, per a cadascun d'aquests, les plantilles de personal, concretant les figures professionals i la seua ràtio, així com els programes, protocols i registres dels quals disposarà.



b) Un projecte d'utilització d'espais que descriga les dependències i instal·lacions destinades a cadascun dels centres, amb indicació dels mitjans previstos per a mantindre comunicats els espais compartits i incomunicats els no compartits.

c) Un projecte de gestió en el qual es detallen els serveis propis de cada centre i els compartits.



Article 52. Centres de caràcter experimental o innovador

1. Són centres de serveis socials de caràcter experimental o innovador aquells que desenvolupen modalitats alternatives o innovadores d'atenció, diferents als que es troben regulades en aquest decret.

2. Per a acollir-se a aquesta modalitat de servei o centre es requereix, a més del que s'estableix en el Decret 59/2019, presentar davant l'òrgan administratiu competent:

a) Un projecte global justificatiu de la seua necessitat que detalle el perfil de les persones usuàries, les prestacions i serveis que preveu desenvolupar i la metodologia que emprarà. El projecte inclourà una proposta organitzativa, la plantilla de personal especificant les figures professionals i les seues ràtios, així com els programes, protocols i registres dels quals disposarà.

b) Un projecte de gestió i viabilitat que expose les fonts de finançament en què se sustentarà.

c) Un projecte d'avaluació amb indicadors que permeten una avaluació contínua i una altra final.

3. De conformitat amb el paràgraf segon de l'apartat 4 de la disposició addicional quarta del Decret 59/2019, l'avaluació qualitativa prevista en aquest serà realitzada pel centre directiu de la conselleria de serveis socials amb competències en la matèria sobre la qual actuarà el centre; l'òrgan administratiu previst en l'article 125 de la Llei 3/2019 o òrgan que el substituïsca i l'òrgan administratiu encarregat de la funció inspectora, podent-se recaptar pronunciament a l'oficina tècnica de projectes i obres.

4. En autoritzar aquests centres s'adscriuran al nivell funcional corresponent d'acord amb l'objecte del centre, l'àmbit d'actuació i el perfil de les persones usuàries i se situaran en la corresponent demarcació territorial.



Article 53. Habitatges col·laboratius

De conformitat amb l'article 36.1.w de la Llei 3/2019, els habitatges col·laboratius són centres dotats d'equipament de caràcter col·lectiu que poden integrar-se en un edifici d'habitatges o en un edifici singular, dirigit a persones amb bon nivell d'autonomia personal que decideixen viure de manera conjunta. Es basa en un model de convivència que conjuga l'autopromoció i l'autogestió amb espais a compartir i tasques i activitats comunes. Les persones usuàries d'aquests habitatges podran sol·licitar i obtindre les prestacions que els corresponguen per a la preservació de l'autonomia personal.





TÍTOL II

De l'atenció primària



CAPÍTOL I

L'atenció primària



Article 54. L'atenció primària

1. L'atenció primària és el nivell i àmbit d'intervenció professional dels serveis socials orientat a garantir una atenció de caràcter integral a les persones en els seus contextos convivencials i comunitaris, a fi de salvaguardar els seus drets socials, promoure la major autonomia i desenvolupament personal possible, previndre i remoure les causes que puguen obstaculitzar o vulnerar aquesta autonomia, atendre les situacions de necessitat i fomentar la convivència, la cohesió i la inclusió social. La finalitat última d'aquest nivell d'atenció és, doncs, mantindre les persones en els seus entorns sociofamiliars, promocionant les seues capacitats personals i assistint les situacions de vulnerabilitat o necessitat.

2. Els serveis d'atenció primària es caracteritzen per la seua proximitat i accessibilitat a la ciutadania, flexibilitat i plasticitat en la seua organització i polivalència de les seues prestacions. Tenen caràcter universal, un enfocament comunitari i són el primer referent en les funcions d'informació, assessorament, prevenció, diagnòstic i intervenció, enteses com els eixos estructuradors d'aquest nivell d'atenció.

3. L'atenció primària es constitueix en un nivell d'atenció dins del qual es distingeixen dos nivells d'actuació: l'atenció primària de caràcter bàsic i l'atenció primària de caràcter específic. Cada nivell té característiques pròpies, si bé són complementaris i interdependents i formen una unitat sistèmica en el seu funcionament.



Article 55. Articulació i coordinació de la intervenció social en els dos nivells d'actuació de l'atenció primària

1. La intervenció social té un caràcter essencialment integral i, per això, interdisciplinari. Es dissenyarà segons els principis recollits en l'article 68 de la Llei 3/2019, des d'un enfocament centrat en la persona al llarg del seu cicle vital, a partir d'una valoració integral de les necessitats, una avaluació conjunta de les actuacions, preveient la simultaneïtat amb altres sistemes de protecció social i garantint la participació de la persona en el procés d'intervenció.

2. La intervenció social es farà sobre el principi de la unitat d'acció de manera que les diferents persones professionals que intervinguen siguen del mateix o de diferent nivell d'actuació, ho faran sobre un mateix plantejament i uns mateixos instruments tècnics, que permeten la coherència dels processos i la traçabilitat de les decisions.

3. Amb caràcter general, l'inici de qualsevol intervenció es proposa, es planifica i es realitza en l'atenció primària de caràcter bàsic, sent en aquest nivell d'actuació on es dissenya el PPIS inicial. La persona professional de referència prevista en l'article 69 de la Llei 3/2019, formarà part de l'equip d'intervenció social i serà l'encarregada de la coordinació, seguiment i avaluació de totes les actuacions professionals que comporte el PPIS.

4. Si des de l'atenció primària de caràcter bàsic es valora que la intervenció planificada requereix el reforç d'algun servei de l'atenció primària de caràcter específic, es derivarà a aquest nivell d'actuació, amb indicació expressa dels objectius a aconseguir, amb independència que l'atenció primària de caràcter específic establisca els seus propis.



5. Quan la intervenció es bifurque entre l'atenció primària de caràcter bàsic i l'atenció primària de caràcter específic es considerarà com una intervenció simultània i interprofessional i, necessàriament, coordinada. No obstant això, el primer nivell d'actuació supervisarà i vetlarà el compliment dels objectius del PPIS, que podran ser modificats a partir d'aquesta intervenció conjunta. Quan l'accés al sistema no siga a través de l'atenció primària de caràcter bàsic, el recurs d'accés haurà d'efectuar les corresponents notificacions a l'EIS de la zona i establir l'oportuna coordinació amb aquest, d'acord amb la normativa que es desenvolupe sobre aquest tema.

6. Per a garantir la coordinació de la intervenció interprofessional entre els nivells d'actuació bàsica i específica, s'utilitzaran els mateixos instruments tècnics, de manera que existirà una història social única i un únic PPIS, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 73 a 78 de la Llei 3/2019.



Article 56. Serveis d'atenció primària

1. Els serveis d'atenció primària despleguen i desenvolupen les prestacions previstes en el catàleg de prestacions del SPVSS i aquelles que puguen desenvolupar-se mitjançant decret del Consell. Es distingeixen:

a) Serveis de naturalesa bàsica: tenen un caràcter universal, generalista i polivalent i constitueixen el nivell d'atenció primària bàsica.

b) Serveis de naturalesa específica: es caracteritzen per la singularitat de l'atenció i intervenció requerides i constitueixen el nivell d'atenció primària específica.















CAPÍTOL II

L'atenció primària de caràcter bàsic.

Centres, serveis i programes



Article 57. L'atenció primària de caràcter bàsic

1. L'atenció primària de caràcter bàsic garanteix:

a) L'accés universal al SPVSS en condicions d'igualtat.

b) La informació, orientació i assessorament a tota la població, així com la valoració i diagnòstic de la persona, família o unitat de convivència i de l'entorn comunitari.

c) La detecció i prevenció de les causes de vulnerabilitat social.

d9 La designació de la persona professional de referència.

e) L'obertura de la història social única.

f) El disseny i primera proposta del PPIS, així com la seua implementació, coordinació, seguiment i avaluació.

g) Les possibles derivacions cap a altres nivells d'actuació o atenció.

h) La intervenció professional, tant centrada en les persones, els seus entorns i contextos relacionals, així com de caràcter comunitari.

2. L'equip de professionals de l'atenció primària bàsica constitueix el nucli d'intervenció del SPVSS. Està compost per un equip d'intervenció social (EIS) i per unitats d'igualtat, de suport jurídic i de suport administratiu. Els EIS són els garants de la continuïtat i coherència dels PPIS, de manera que qualsevol derivació dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic als serveis de l'atenció primària de caràcter específic o atenció secundària tindrà sempre caràcter d'intervenció interprofessional.

3. El EIS de l'atenció primària de caràcter bàsic és una unitat funcional que s'organitza en raó de l'objecte de la intervenció i la qualificació de les persones professionals que l'integren.



Article 58. Serveis d'atenció primària de caràcter bàsic

1. D'acord amb l'article 18.1 de la Llei 3/2019, l'atenció primària de caràcter bàsic s'organitza en els següents serveis:

a) Servei d'acolliment i atenció davant situacions de necessitat social

b) Servei de Promoció de la Autonomia Personal

c) Servei d'inclusió social

d) Servei de prevenció i intervenció amb les famílies

e) Servei d'acció comunitària

f) Servei d'assessoria tècnica específica

g) Unitats d'igualtat

2. Els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic conformen una xarxa articulada i integrada funcionalment, per la qual cosa no constitueixen unitats administratives, ni poden organitzar-se de forma aïllada. Aquests serveis i espais d'intervenció s'organitzaran d'acord amb les funcions que estableix l'article 18 de la Llei 3/2019 i les prestacions recollides en el catàleg previst en l'article 35 d'aquesta.

3. La definició d'aquests serveis i la determinació de les seues prestacions i funcions es desplegueen en l'annex I d'aquest decret.

4. Els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic són de competència local pròpia i s'implantaran i desenvoluparan mitjançant la modalitat de gestió directa.

5. L'exercici i la provisió de les funcions i prestacions dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic correspon a les persones professionals dels EIS i de les unitats d'igualtat, de suport jurídic i administratiu, conforme al que es preveu en els articles 64 i 65 de la Llei 3/2019 i en el capítol II del títol III del Decret 38/2020.



Article 59. Programa en l'atenció primària de caràcter bàsic

Les entitats públiques i privades d'iniciativa social o mercantil podran promoure la creació de programes instrumentals d'atenció primària de caràcter bàsic per a proveir prestacions pròpies d'aquest nivell funcional, conforme al que es disposa en l'annex I i IV d'aquest decret. Aquests programes hauran de vincular-se a serveis i programes estructurals de caràcter bàsic, amb els quals hauran de coordinar-se, i hauran de ser inscrits en el registre, autoritzats, i acreditats si és el cas, d'acord amb el que es disposa en el capítol IV del títol d'aquest decret.

Article 60. Implantació territorial dels serveis d'atenció primària bàsica

Cada zona bàsica de serveis socials establida en el Decret Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, implantarà, desenvoluparà i garantirà els serveis d'aquest nivell funcional.

De conformitat amb l'article 59 d'aquest decret, les funcions i prestacions del conjunt de serveis es desplegaran i organitzaran de manera flexible, tenint en compte la composició dels equips d'intervenció social, així com les característiques territorials i sociodemogràfiques de la zona bàsica i la planificació estratègica de caràcter zonal.





Article 61. Coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic

La direcció, gestió i coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic correspon a l'entitat local que gestiona la zona bàsica de serveis socials, que haurà de designar a una persona de l'equip d'intervenció social per a l'acompliment de les funcions de direcció, conforme al que es preveu en els articles 30 i 31 del Decret 38/2020. La persona titular de la direcció de l'equip de professionals de la zona bàsica, en l'exercici de les seues funcions de coordinació tècnica, haurà d'observar preceptivament els acords adoptats per les comissions previstes en l'article 38 del Decret 38/2020.



Article 62. Comissions de coordinació tècnica

1. Els serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic han de disposar, com a mínim, de tres comissions de coordinació tècnica: una comissió organitzativa, una comissió de valoració i seguiment de prestacions econòmiques i una comissió d'intervenció social, conforme al que es preveu en el Decret 38/2020.

2. Les comissions de coordinació tècnica seran de naturalesa interdisciplinària. En aquestes s'adoptaran decisions rellevants en l'aplicació de la normativa, el funcionament del mateix EIS, així com pel que fa a la funcionalitat de l'atenció primària de caràcter bàsic, amb l'atenció primària de caràcter específic i amb l'atenció secundària.



3. La composició i funcions de les comissions de coordinació tècnica es regulen en el Decret 38/2020.



Article 63. Centres d'atenció primària de caràcter bàsic

1. Són centres d'atenció primària de caràcter bàsic els centres socials.

2. Les entitats locals podran promoure la creació d'aquests centres conforme al que es disposa en l'annex I d'aquest decret.





CAPÍTOL III

L'atenció primària de caràcter específic.

Centres, serveis i programes



Article 64. L'atenció primària de caràcter específic

1. L'atenció primària de caràcter específic es caracteritza per la singularitat de l'atenció i intervenció requerides. Té un caràcter instrumental respecte de la funcionalitat de l'atenció primària de caràcter bàsic, i es considera tota l'atenció primària com una unitat sistèmica.



2. La finalitat d'aquest nivell d'actuació és promoure l'autonomia i desenvolupament personal per a mantindre les persones en els seus entorns sociofamiliars i afavorir-los la inclusió social.

3. En aquest nivell d'actuació es desenvolupa una intervenció professional més especialitzada o de major intensitat, subordinada als objectius del PPIS elaborat pels serveis de l'atenció primària de caràcter bàsic, sense perjudici d'aquells altres objectius que de manera consensuada incorporen a aquest pla les persones professionals d'aquest nivell específic.

4. La intervenció de l'atenció primària de caràcter específic exigeix una actuació prèvia de l'atenció primària de caràcter bàsic, que podrà requerir la seua participació en els següents casos:

a) Si el pla d'intervenció requereix un acostament més especialitzat, bé per la naturalesa de la situació, bé perquè exigeix una major intensitat o sistematizació.

b) Quan l'estratègia de la intervenció no haja aconseguit els resultats previstos.

c) Si es requereixen recursos per a ampliar o completar els itineraris que possibiliten continuar la intervenció en el mitjà convivencial i comunitari de la persona a través d'una resposta ambulatòria, periòdica, crònica o permanent i fins i tot residencial, amb la finalitat de previndre o retardar la derivació a l'atenció secundària.

d) Quan es requerisca un centre que assegure l'atenció integral i l'eficàcia de la intervenció, adequant-se a les necessitats i circumstàncies de la persona mitjançant una organització flexible en horaris i formes de permanència.

5. La intervenció en l'atenció primària de caràcter específic requereix les condicions metodològiques següents:

a) Objectius i estratègies específiques amb tècniques i recursos professionals o centres especialitzats.

b) Promoció i suport de les seues capacitats personals i socials perquè les persones afronten i gestionen les seues situacions vitals i els factors que incideixen en la seua vulnerabilitat amb major garantia d'èxit.

c) Planificació d'estratègies d'empoderament i desenvolupament personal o comunitari per a afavorir la normalització i la inclusió social. A aquest efecte, dissenyarà i implantarà processos educatius, terapèutics o rehabilitadors a través d'ofertes formatives, ocupacionals, residencials i fins i tot assistencials, si amb això es prevé o retarda la derivació a recursos propis de l'atenció secundària.

d) Elaboració i implantació de projectes, programes i actuacions que afavorisquen la inclusió social i la prevenció de la discriminació de grups o col·lectius específics.



Article 65. Serveis d'atenció primària de caràcter específic

1. D'acord amb l'article 18.2 de la Llei 3/2019, l'atenció primària de caràcter específic s'organitza en els següents serveis:

a) Servei d'infància i adolescència

b) Servei d'atenció a les persones amb diversitat funcional o discapacitat i específic de persones amb problemes crònics de salut mental



c) Servei d'atenció diürna i nocturna

d) Servei d'atenció ambulatòria

e) Servei d'allotjament alternatiu

f) Servei de violència de gènere i masclista

2. La definició d'aquests serveis i la determinació de les seues prestacions i funcions es desenvolupen en l'annex II d'aquest decret.

3. Els serveis d'infància i adolescència, d'atenció a persones amb diversitat funcional o discapacitat i específic de persones amb problemes de salut mental crònics són de competència local pròpia i els seus programes s'implantaran i desenvoluparan mitjançant la modalitat de gestió directa, llevat que en el desenvolupament del programa s'indique una altra modalitat.

4. Els serveis d'atenció diürna i nocturna, d'atenció ambulatòria i allotjament alternatiu són competència de la Generalitat, sense perjudici de la delegació que, si és el cas, puga efectuar-se a les entitats locals, segons el que es preveu en l'article 28.1.h de la Llei 3/2019, i d'acord amb el que s'estableix en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'administració local.

5. Els serveis d'atenció primària de caràcter específic tenen un caràcter instrumental respecte a la intervenció dissenyada pels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic. Això implica:

a) L'accés als serveis d'atenció primària de caràcter específic es realitzarà mitjançant derivació dels serveis d'atenció primària de caràcter bàsic, excepte aquells centres o serveis que permeten un accés directe, o es tracte d'excepcions que hauran de ser motivades, sense perjudici dels procediments establits per la Llei 39/2006 i el seu desenvolupament reglamentari tant estatal com autonòmic per a accedir als serveis del catàleg per a persones en situació de dependència.

b) La derivació a un servei d'atenció primària de caràcter específic es realitzarà sempre amb indicació dels seus objectius i dels terminis previstos per a la seua consecució, que hauran d'incorporar-se al PPIS a fi de preservar la unitat d'acció amb els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic. En aquests casos, la intervenció de tots dos nivells d'actuació s'entendrà simultània i interprofessional, amb independència que la intervenció dels serveis d'atenció primària de caràcter específic adquirisca major intensitat en moments determinats del procés.

c) Els serveis d'atenció primària de caràcter específic hauran de coordinar-se amb els serveis d'atenció primària de caràcter bàsic per a la planificació de programes destinats a previndre situacions de vulnerabilitat o exclusió social i afavorir la inclusió dels grups vulnerables.



6. Els serveis d'atenció primària de caràcter específic són compatibles entre si, de manera que una mateixa persona usuària o unitat de convivència pot ser beneficiària de prestacions proveïdes simultàniament per diferents centres, serveis o programes.



Article 66. Articulació de la unitat sistèmica des de l'atenció primària específica

Els nivells d'actuació bàsica i específica de l'atenció primària formen part d'una mateixa unitat sistèmica, que s'articularà de la manera següent:

1. La persona professional de referència valorarà la necessitat de la derivació i la proposarà a l'atenció primària específica, amb indicació expressa dels objectius que es pretenen aconseguir.

A sol·licitud de la persona professional de referència, de l'equip d'intervenció social o de la persona que ostente la direcció de zona, la derivació a l'atenció primària de caràcter específic serà acordada per la comissió tècnica d'intervenció social. La referida comissió també avaluarà el cas quan hi haja desacord entre la prescripció professional i la persona usuària o el seu cuidador/a.

Aquesta derivació donarà lloc a una intervenció interprofessional simultània, conforme al principi d'unitat d'acció, i no constituirà en cap cas una delegació.

En els casos de violència de gènere i masclista, la derivació als allotjaments alternatius de l'atenció primària de caràcter específic podrà realitzar-la el servei de violència de gènere o masclista, fet que es comunicarà posteriorment a la professional de referència i s'inicia o ajustarà la història social única d'acord amb la normativa que la desplegue.



2. L'atenció primària de caràcter bàsic participarà en l'elaboració de l'estratègia d'intervenció de l'atenció primària de caràcter específic i realitzarà el seguiment de les seues actuacions a través de procediments de coordinació eficaces i un ús conseqüent de les xarxes socials i sistèmiques disponibles.

3. El servei o centre receptor assumirà la derivació de manera explícita, amb el compromís de mantindre actualitzada la història social única de la persona usuària. S'acordaran i determinaran els dispositius i tècniques de coordinació, així com els formats per al trasllat d'informació.

4. Les persones professionals de l'atenció primària de caràcter específic reelaboraran el PPIS de la persona usuària en col·laboració amb la mateixa persona, la persona professional de referència de l'atenció primària de caràcter bàsic o, si és el cas, amb la persona professional designada per la comissió d'intervenció social.

5. La reelaboració del PPIS exigirà revisar els seus objectius i acordar les seues estratègies d'intervenció, per la qual cosa les persones professionals de l'atenció primària de caràcter específic, en col·laboració amb les persones professionals de l'atenció primària de caràcter bàsic, hauran de realitzar una nova valoració de la situació de la persona usuària, actualitzant, si és el cas, el diagnòstic.

6. Quan la intervenció de l'atenció primària de caràcter específic es desenvolupe en el nucli familiar o unitat de convivència de la persona usuària, la reelaboració del PPIS es realitzarà de manera conjunta i complementària amb l'atenció primària de caràcter bàsic.

7. En la planificació de la intervenció es fixaran objectius clars i una estratègia que detalle els instruments i tècniques professionals a implementar, així com la concurrència, si és el cas, d'altres estratègies d'intervenció, buscant el màxim de sinergies possibles.

8. Tant en la planificació com en la implementació de les estratègies, es disposarà de la xarxa de recursos de l'àrea, així com de la xarxa intersistèmica.

9. Després del disseny de la intervenció, les persones professionals del recurs de l'atenció primària de caràcter específic procediran a la seua implantació. Es planificarà una valoració contínua de la intervenció, així com un reajustament constant de l'estratègia, del que s'anirà informant la persona professional de referència de l'atenció primària de caràcter bàsic.

10. Els objectius, estratègia, instruments i tècniques de la intervenció seran avaluats de manera conjunta amb l'atenció primària de caràcter bàsic.

11. En concordança amb el que s'estableix en l'article 77 del present decret, l'atenció primària de caràcter específic podrà proveir a les persones usuàries dels centres residencials de l'atenció secundària de les prestacions complementàries previstes per als centres, serveis o programes amb l'objectiu d'afavorir el retorn de la persona usuària al seu entorn sociofamiliar o aconseguir la seua inserció i inclusió social, d'acord amb el que es preveu en el seu PPIS. Aquestes mesures hauran de ser adoptades en coordinació amb els serveis corresponents de l'atenció primària de caràcter bàsic i, en tot cas, amb la persona professional de referència.



Article 67. Implantació territorial dels serveis d'atenció primària de caràcter específic

1. Cada àrea de serveis socials establides en el Mapa de serveis socials de la Comunitat Valenciana, implantarà, desenvoluparà i garantirà els serveis d'aquest nivell funcional.

2. Sobre la base de la zonificació i de la mapificació realitzades per la conselleria competent en matèria de serveis socials, segons el que es disposa en els capítols II i IV respectivament del Decret Mapa, es determinarà la correcta implantació dels serveis d'atenció primària de caràcter específic en tot el territori, tenint en compte les característiques territorials i sociodemogràfiques de l'àrea i la planificació estratègica d'àmbit autonòmic.



Article 68. Coordinació dels serveis d'atenció primària de caràcter específic

1. La direcció, gestió i coordinació tècnica dels serveis d'atenció primària de caràcter específic de l'àrea es realitzarà conforme al que s'estableix en l'article 11 del Decret Mapa.

2. La persona supervisora del departament comptarà amb la col·laboració de les persones directores de les àrees de la seua demarcació per a l'acompliment de les tasques de supervisió.



Article 69. Centres d'atenció primària de caràcter específic

Són centres d'atenció primària de caràcter específic:

1. Centres diürns de caràcter preventiu i/o ambulatori: centres de desenvolupament infantil i atenció precoç, punts de trobada familiar, centres dona, centres d'envelliment actiu, centres de recuperació i inserció sociolaboral, centres de rehabilitació, autonomia personal i participació social.

2. Centres de dia: centres de dia de suport convivencial i educatiu, centres de dia per a majors dependents, centres de dia per a persones amb diversitat funcional o discapacitat, centres de dia per a persones amb problemes de salut mental, centres ocupacionals i centres de dia d'inserció sociolaboral.

3. Centres nocturns: allotjaments familiars temporals d'estades reduïdes i albergs.

4. Centres residencials de caràcter convivencial: habitatges sense suport comunitaris; sense suport de transició per a dones víctimes de violència de gènere i masclista; de suport limitat o intermitent per a persones amb diversitat funcional o discapacitat intel·lectual, per a persones amb problemes de salut mental; llars d'emancipació per a joves, per a dones amb autonomia, per a persones en situació o risc d'exclusió; habitatges de suport extens per a persones amb diversitat funcional o discapacitat intel·lectual i per a persones amb problemes de salut mental.



Article 70. Creació de programes i centres d'iniciativa pública i privada en l'atenció primària de caràcter específic

1. Totes les entitats, públiques o privades, podran promoure el desenvolupament de programes o la creació de centres d'atenció primària de caràcter específic per a la provisió de prestacions i funcions pròpies d'aquest nivell funcional, d'acord amb l'annex II d'aquest decret.

Aquests programes i centres hauran de vincular-se i coordinar-se amb serveis d'atenció primària de caràcter específic, i hauran de ser autoritzats o acreditats en el Registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el capítol IV del títol d'aquest decret i amb el Decret 59/2019. Els programes que no requerisquen autorització per no tindre un caràcter regular o permanent hauran d'inscriure's igualment en aquest mateix registre.

2. Els programes i centres de naturalesa específica hauran d'estar acreditats per a poder formar part o proveir prestacions del catàleg de prestacions del SPVSS, segons el procediment i requisits previstos en el Decret 59/2019, així com en la seua normativa de desenvolupament i en el present decret.





CAPÍTOL IV

Serveis per a la Autonomia Personal

i l'Atenció a la Dependència



Article 71. Serveis per a la Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència

1. D'acord amb la normativa aplicable, el Sistema per a Autonomia Personal i l'Atenció a la Dependència està integrat pels següents serveis:

a) Servei de prevenció de les situacions de dependència i promoció de l'autonomia personal

b) Servei de teleassistència

c) Servei d'ajuda a domicili

d) Servei de centre de dia i de nit

e) Servei d'atenció residencial

2. A l'efecte del que es disposa en aquest decret, els serveis de prevenció de les situacions de dependència i promoció de l'autonomia personal, teleassistència i ajuda a domicili s'adscriuran a l'atenció primària de caràcter bàsic i específic; el servei de centre de dia i de nit, a l'atenció primària de caràcter específic; i el servei d'atenció residencial, a l'atenció secundària.





TÍTOL III

De l'atenció secundària



CAPÍTOL I

L'atenció secundària



Article 72. L'atenció secundària

1. L'atenció secundària es configura com el segon nivell d'atenció per a la provisió de prestacions i serveis especialitzats que reforcen l'atenció primària, quan la situació personal i/o social de la persona usuària requerisca una intervenció integral de major intensitat que faça necessari distanciar la persona del seu nucli vital de convivència i del seu context social. Tal intervenció comporta atenció professional especialitzada en tots els àmbits de la vida quotidiana sostinguda en el temps.



2. L'atenció secundària pot tindre, també, un caràcter de suport personal, com en el cas de les persones menors d'edat o les dones víctimes de violència de gènere o masclista. La intervenció, en aquests supòsits, tindrà com a objectiu el retorn de la persona usuària a les seues condicions de vida normalitzades, per la qual cosa tindrà un caràcter temporal i requerirà, necessàriament, una estreta coordinació amb l'atenció primària.



Article 73. Objectius de la intervenció en l'atenció secundària

Són objectius de la intervenció en l'atenció secundària:

1. Proveir una atenció integral a través de serveis residencials que, a més de cobrir les necessitats d'allotjament i manutenció, proporcione els suports físics, psíquics, educatius, terapèutics, comunicatius i socials per a la inclusió, facilitant qualsevol tipus de rehabilitació i, si és el cas, atenció sociosanitària.

2. Propiciar el major grau de vida independent, mantenint, rehabilitant i promocionant les capacitats personals, així com la seua autonomia i desenvolupament personal.

3. Mantindre els vincles de les persones usuàries amb les persones de la seua família o unitat de convivència i amb les persones pròximes del seu entorn comunitari.

4. Garantir el caràcter interdisciplinari de les intervencions mitjançant el treball en xarxa amb les persones professionals del SPVSS i d'altres sistemes de protecció social.

5. Respectar la lliure elecció de la persona usuària d'entre els recursos existents, tenint en compte en tot cas la proximitat del seu domicili, llevat que existisca una resolució judicial o es donen condicions educatives, psicològiques o socials que ho desaconsellen.



Article 74. Característiques de l'atenció secundària

1. L'atenció secundària haurà de preservar i fomentar la capacitat de decisió i elecció de les persones usuàries, com a expressió del seu dret a participar en l'elaboració dels processos d'intervenció social que els afecten.

2. Es protegiran i afavoriran els vincles personals i socials de les persones usuàries, promovent el contacte amb persones familiars i pròximes, i fomentant la seua participació i la dels seus familiars en la gestió de la convivència.

3. Les condicions de vida de les persones usuàries en els centres d'atenció secundària prendran com a referència la seua vida anterior, reduint al màxim els efectes negatius que l'ingrés pot representar per a elles i les seues famílies. Tant els serveis d'atenció especialitzada com els d'allotjament, restauració, neteja d'instal·lacions o bugaderia estaran sotmesos a criteris de qualitat.

4. L'atenció secundària tindrà una orientació preventiva, rehabilitadora, terapèutica i educativa, de manera que el seu principal objectiu serà la conservació o la rehabilitació de les capacitats de les persones usuàries amb la finalitat d'afavorir el seu retorn als entorns familiars o convivencials de procedència o, si és el cas, la consecució del major grau d'autonomia possible en el context residencial.

5. L'atenció residencial es guiarà pel principi de benevolència, de manera que els esforços aniran dirigits a procurar el benestar de la persona usuària i evitar-li, en la mesura de les possibilitats, el sofriment. Al mateix temps, es fomentaran les capacitats latents de les persones per a activar la seua pròpia iniciativa i responsabilitat. Qualsevol actuació de suport, ajuda o assistència a les persones usuàries haurà de salvaguardar la seua dignitat.



Article 75. Coordinació de l'atenció secundària, complementarietat i col·laboració entre nivells d'atenció

L'atenció primària i l'atenció secundària són nivells d'atenció complementaris, de caràcter continu, integrat i sinèrgic, tal com estableix l'article 14 de la Llei 3/2019. D'acord amb això:

1. Tots dos nivells són permeables, en funció del procés vital de la persona i de la seua PPIS. Les seues prestacions i serveis podran ser complementaris.

2. Haurà d'assegurar-se un treball de col·laboració interprofessional i institucional entre els dos nivells d'atenció a través de reunions tècniques i acords conjunts per a cada cas concret i en tot cas establint una metodologia de treball en xarxa.

3. Quan les persones hagen de tornar al seu context vital o hagen de refer-lo, l'atenció primària i l'atenció secundària buscaran sinergies en la seua actuació. La persona professional de referència assegurarà en aquests casos que des de l'atenció primària es prosseguisca la intervenció social en el nucli familiar o social de referència, o es busquen alternatives residencials per a la tornada de la persona usuària, de manera que s'assegure la traçabilitat.

4. Les persones usuàries podran disposar d'una persona professional de referència en l'àmbit de l'atenció secundària, serà obligatòria la seua designació quan no es preveja el retorn al context vital. Les persones de referència en tots dos nivells d'atenció actuaran de manera coordinada.





Article 76. Funcions de l'atenció secundària

D'acord amb l'article 19 de la Llei 3/2019, són funcions dels serveis socials d'atenció secundària:

1. Valoració i diagnòstic especialitzat de la situació de la persona usuària, en col·laboració amb l'atenció primària.

2. Adaptació o, si és el cas, elaboració del PPIS, en col·laboració amb l'atenció primària, sempre que es considere necessari planificar estratègies conjuntes o complementàries i buscant, en tot cas, la sinergia en les seues actuacions. Quan es contemple com a objectiu el retorn de la persona usuària amb la seua família o nucli de convivència, l'atenció secundària haurà de col·laborar activament en la seua consecució.

3. Actualització de la història social única de la persona usuària.

4. Provisió a la persona usuària d'una atenció residencial integral.



5. Coordinació amb l'atenció primària mitjançant el contacte regular amb la persona professional de referència.

6. Gestió, coordinació i valoració de les prestacions de l'atenció secundària, així com aquelles d'atenció primària que siguen compatibles.



CAPÍTOL II

Centres residencials d'atenció secundària



Article 77. Centres residencials d'atenció secundària

1. Els centres residencials d'atenció secundària són competència de la Generalitat Valenciana.

2. Són centres residencials d'atenció secundària:

a) Els centres residencials de caràcter convivencial inclosos en l'apartat 3 del present article, no podran tindre més de huit places, o més de deu quan es tracte de persones usuàries adultes amb fills i filles.



b) Les residències, que no podran tindre més de cent vint places.

c) Els centres residencials de caràcter singular. Els centres d'emergència per a dones víctimes de violència de gènere o masclista no podran tindre més de 15 places. Les residències de recepció de xiquets, xiquetes i adolescents no podran tindre més de 30 places.

3. Són centres residencials de caràcter convivencial, els habitatges d'intervenció per a dones víctimes de violència de gènere i masclista, habitatges per a dones víctimes de tràfic i prostitució, i les llars d'acolliment general per a xiquets, xiquetes i adolescents.

4. Són residències, els centres de recuperació integral per a dones víctimes de violència de gènere i masclista, les residències d'acolliment general per a xiquets, xiquetes i adolescents, les residències d'acolliment específiques per a adolescents i joves amb problemes greus de conducta, les residències socioeducatives per a persones menors d'edat en conflicte amb la llei, les residències per a persones amb problemes de salut mental, les residències per a persones amb diversitat funcional intel·lectual, les residències per a persones amb diversitat funcional física i les residències per a persones majors.

5. Són centres residencials de caràcter singular, els centres d'emergència per a dones víctimes de violència de gènere o masclista i els centres de recepció de xiquets, xiquetes i adolescents.

6. La definició de cadascun d'aquests centres i la determinació de les seues funcions i prestacions es desplega en l'annex III del present decret.



Article 78. Creació de centres d'atenció secundària

1. Les entitats públiques i privades, d'iniciativa social o mercantil, podran promoure la creació de centres per a proveir prestacions dels serveis socials d'atenció secundària, d'acord amb les indicacions contingudes en l'annex III d'aquest decret. Aquests centres hauran de ser autoritzats i inscrits en el registre general de titulars d'activitats, de serveis i centres de serveis socials de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que es disposa en el capítol VI del títol d'aquest decret, i en el Decret 59/2019, així com en la seua normativa de desplegament o a la que la substituïsca.

2. Els centres d'atenció secundària d'iniciativa privada hauran d'estar acreditats per a poder formar part o proveir prestacions del catàleg de prestacions del SPVSS, segons el procediment i requisits previstos en el Decret 59/2019 i en el present decret.



Article 79. Implantació territorial dels centres d'atenció secundària



1. El departament de serveis socials és la demarcació territorial a la qual s'adscriuen tots els centres d'atenció secundària, a excepció dels centres residencials de caràcter singular i els centres socioeducatius, l'àmbit dels quals és la direcció territorial, i aquells que explícitament es nomene en el present decret.

2. La implantació territorial dels centres d'atenció secundària es durà a terme d'acord amb les normes de zonificació i mapificació adoptades per la conselleria competent en matèria de serveis socials, conforme al que es disposa en el Decret Mapa.



Article 80. Coordinació dels centres d'atenció secundària

La coordinació de les entitats que gestionen centres i dels centres d'iniciativa social amb els centres públics del departament correspon a les direccions territorials de la conselleria competent en matèria de serveis socials, a través de la figura del supervisor o supervisora del departament. Aquest haurà de garantir el compliment de les funcions de l'atenció secundària previstes en l'article 19 de la Llei 3/2019, a més de coordinar l'activitat de les àrees i els centres d'atenció secundària del seu departament.





CAPÍTOL III

Accés a l'atenció secundària



Article 81. Formes d'accés a l'atenció secundària

L'accés d'una persona usuària a un centre d'atenció secundària podrà efectuar-se:

a) Per derivació de l'atenció primària

b) Mitjançant el seu accés directe al centre, sense la intervenció prèvia dels serveis socials d'atenció primària.

c) Per ordre judicial.



Article 82. Accés a l'atenció secundària per derivació de l'atenció primària

1. L'accés d'una persona a un centre residencial d'atenció secundària es produirà a conseqüència de la seua derivació des de l'atenció primària de caràcter bàsic, s'hi distingeixen dues modalitats:

a) Mitjançant sol·licitud de la persona interessada d'una plaça en un centre residencial, i en aquest cas es valorarà la necessitat i idoneïtat de l'ingrés en aqueixa mena de centre, per a la qual cosa es requerirà una avaluació i diagnòstic de la seua situació personal i sociofamiliar. En aquests casos, la sol·licitud de plaça donarà inici a la intervenció de l'atenció primària de caràcter bàsic i es procedirà conforme al que es preveu en l'apartat següent.

b) Per decisió del professional de referència de l'atenció primària de caràcter bàsic, quan l'evolució de la situació aconsella una intervenció integral de major intensitat i sostinguda en el temps. En aquest cas, la derivació es farà conforme a la normativa aplicable, tenint en compte el col·lectiu o perfil de la persona usuària.

2. La derivació a un recurs de l'atenció secundària no suposarà el cessament de la intervenció des de l'atenció primària, que haurà de reformular els seus objectius i estratègies. L'atenció secundària reforçarà i complementarà la intervenció de l'atenció primària. A aquest efecte, es normalitzarà la interconsulta i unes relacions àmplies, eficients i coordinades entre tots dos nivells, amb protocols conjunts i actuacions seqüencials. Aquesta derivació serà el resultat d'una sèrie de decisions tècniques adoptades pel professional de referència responsable de la intervenció, d'acord amb els objectius del PPIS. En aquest procés participaran les persones professionals tant de l'atenció primària de caràcter bàsic com de l'atenció primària de caràcter específic i, si és el cas, les persones professionals del centre d'atenció secundària.

3. La persona professional de referència, valorarà la necessitat de la derivació i proposarà l'assignació d'una plaça en un centre d'atenció secundària, amb indicació expressa dels objectius que es pretenen aconseguir.

A sol·licitud de la persona professional de referència, l'equip d'intervenció social o la persona que ostente la direcció de zona, la comissió tècnica d'intervenció social avaluarà la derivació a l'atenció secundària. La comissió tècnica d'intervenció social també avaluarà la derivació en els casos que hi haja desacord entre la prescripció professional i la persona usuària o el seu cuidador/a.

La persona professional de referència del centre d'atenció secundària es coordinarà amb la persona professional de referència de l'atenció primària, i informarà de la intervenció realitzada, el seguiment i resultats d'aquesta. En les estades temporals en l'atenció secundària es mantindrà una comunicació regular entre la persona professional de referència i el personal tècnic del departament.

4. Sense perjudici dels criteris, requisits i condicions previstos en la normativa aplicable en cada àmbit d'actuació en serveis socials, les derivacions hauran de tindre en compte, en tot cas, les següents circumstàncies:

– Grau d'atenció assistencial que es necessita.

– Grau d'afectació funcional en les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.

– Circumstàncies personals, familiars o socials de caràcter determinant, entre les quals poden enumerar-se la urgència social, la urgència sociosanitària, el desemparament, la vulnerabilitat o risc, l'exclusió social i la reinserció.



Article 83. Accés directe a l'atenció secundària

1. Es podrà accedir de manera directa als centres d'atenció secundària, sense derivació per l'atenció primària, per raons d'urgència o necessitat que es realitzaran a través d'una derivació de la direcció territorial corresponent, amb la participació de la persona supervisora de departament.

2. L'accés a l'atenció secundària també podrà ser a través dels centres residencials de caràcter singular.

3. Sense perjudici del que es disposa en l'apartat anterior, l'accés a un centre residencial de serveis socials d'atenció secundària podrà realitzar-se a sol·licitud de la persona usuària, tramitada per aquesta o per la seua família de manera directa amb l'entitat responsable del centre quan la tipologia de centre ho permeta.

4. En aplicació del principi d'atenció integral, les persones que accedisquen de manera directa a un centre d'atenció secundària tindran dret a rebre atenció social i a requerir qualsevol tipus de prestació pròpia dels serveis socials. En aquests casos, s'establirà comunicació amb l'equip d'intervenció social de la zona bàsica en la qual se situa el centre per a la designació d'un professional de referència i es valorarà la conveniència de realitzar una intervenció conjunta amb aqueix mateix equip o amb el de la zona bàsica de procedència.



Article 84. Accés per ordre judicial

L'accés a un centre d'atenció secundària podrà produir-se en compliment d'una resolució judicial, en els casos de minoria d'edat o per necessitat de mesures judicials de suport. Aquests casos poden incloure l'actuació instrumental dels Cossos i Forces de Seguretat, que poden intervindre davant una situació d'urgència, la direcció territorial es responsabilitzarà de la coordinació amb l'atenció primària bàsica.





Article 85. Obligacions dels centres d'atenció secundària

Els centres d'atenció secundària, de titularitat pública o privada, estan obligats al compliment de les funcions pròpies d'aquest nivell d'atenció que, de manera general, preveu l'article 19 de la Llei 3/2019. Amb la finalitat de garantir la integració de les intervencions i la complementarietat entre l'atenció primària i la secundària, així com la sinergia entre el SPVSS i la resta dels sistemes públics de protecció social, aquests centres estaran obligats a realitzar les següents actuacions de manera regular:

1. Iniciar l'elaboració o reelaboració del PPIS i comunicar-se amb la persona professional de referència i, si és el cas, amb les persones professionals de l'atenció primària de caràcter específic.

2. Iniciar o actualitzar la història social única.

3. Traslladar a l'atenció primària de caràcter bàsic i al departament, a través dels mecanismes i dispositius que s'establisquen, la informació que se'ls requerisca i aquella que estimen convenient comunicar en interés de la persona usuària.

4. Coordinar-se amb altres sistemes de protecció social en funció de les necessitats de les persones usuàries.







TÍTOL IV

Condicions materials i funcionals bàsiques

dels centres, serveis i programes



CAPÍTOL I

De les condicions generals dels centres, serveis i programes



Article 86. Ubicació i identificació

1. Ubicació i condicions urbanístiques.

a) Els centres, serveis i programes de serveis socials desenvoluparan la seua activitat en locals emplaçats en sòl urbà, en zones que no suposen perill per a la integritat física i psíquica de les persones usuàries. L'emplaçament haurà de ser accessible en vehicle i a peu i estar situat en zones d'activitat sociocomunitària, que permeten la utilització de qualsevol servei general que puga requerir la persona usuària, tant de transport públic com de caràcter sanitari, educatiu, ocupacional, laboral, cultural, amb la finalitat d'afavorir la seua inclusió social. Llevat que pel projecte o activitat que es desenvolupe en el centre es considere més adequat una altra ubicació, en funció de l'objecte, del recurs i del perfil de les persones usuàries.

b) La ubicació, qualificació, edificabilitat i dotació de serveis d'infraestructures mínimes s'ajustarà al que determine el planejament urbanístic del municipi on se situa l'edifici.

c) Quan no existisca en el municipi sòl urbà disponible, es podrà recórrer a la declaració d'interés comunitari (DIC) segons la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana, sempre que la superfície d'aquest sòl se situe a l'entorn del nucli urbà i allunyat de zona insalubre o perillosa, i que no hi haja pròximes infraestructures incompatibles amb l'objecte del centre que puguen ferir la sensibilitat de les persones usuàries. Tot això haurà de comptar amb l'aprovació de l'òrgan competent en matèria d'autorització de centres i serveis de la conselleria competent en serveis socials.

2. Identificació. Els espais físics destinats a proveir prestacions de serveis socials s'identificaran conforme al que s'estableix en la disposició addicional sisena del Decret 59/2019. Aquesta identificació contindrà, en qualsevol cas, la denominació i el tipus de centre, servei o programa.



Article 87. Funcionalitat bàsica

1. Els centres, serveis i programes de serveis socials, amb independència de si formen part o no del SPVSS, no han de ser considerats com a unitats organitzatives aïllades, sinó com a part d'un conjunt articulat i organitzat que responga a les necessitats de les persones, famílies o unitats de convivència, mitjançant la implantació i desenvolupament de diferents prestacions.

2. D'acord amb el que es disposa en l'apartat anterior, hauran de:

a) Oferir les prestacions tenint en compte la iniciativa i participació de les persones usuàries i professionals implicades, afavorint, si és el cas, l'ús de noves tecnologies i recursos que garantisquen el seu accés a la comunicació i informació.

b) Mantindre una coordinació amb els centres, serveis i programes des dels quals s'haja derivat la persona usuària i amb aquells als quals puga ser derivada posteriorment, de manera que es mantinga la traçabilitat del procés.

c) Mantindre un intercanvi d'informació constant i sistemàtic i una coordinació operativa amb els òrgans responsables de cada nivell d'atenció de les diferents demarcacions territorials.

d) Practicar una política informativa que privilegie la transparència.

e) Disposar d'un sistema de valoració de l'eficiència i l'eficàcia basat en criteris i estàndards objectivats que asseguren la qualitat i la professionalitat en la implantació i desenvolupament de les prestacions.

f) Organitzar un pla de formació contínua per a tots els seus treballadors i treballadores, de caràcter biennal que contemple com a mínim 60 hores de formació per persona treballadora. La formació serà congruent amb l'objecte, objectius i metodologia de treball del centre, servei o programa, així com amb els llocs de treball concrets que s'exercisquen. A més de la formació específica, el pla inclourà en qualsevol cas formació en models d'atenció centrats en la persona, formació en els drets de les persones usuàries i pràctica professional segura i ètica o prevenció de riscos laborals. Així mateix comptarà amb formació d'acolliment per al personal de nova incorporació.

g) Disposar del personal i de les categories laborals que s'establisca en les ràtios globals i sectorials estipulades en les característiques concretes del centre, servei o programa que es relacionen en els annexos I, II i III, així com, l'annex VIII de categories i qualificacions professionals, titulacions o requisits del present decret. Aquestes ràtios es mantindran al llarg de tot l'any i en qualsevol circumstància, i només es tindrà en compte per al seu càlcul el personal en actiu, amb independència de les baixes per incapacitat temporal, els permisos o les vacances. El personal s'organitzarà en torns en funció de les necessitats de les persones usuàries, el seu perfil i els objectius del centre, servei o programa, i hauran de respectar-se les ràtios mínimes de cada torn o presencials, si així s'especifica en les indicacions contingudes en el corresponent annex d'aquest decret.

h) Ajustar els salaris i les condicions laborals del personal dels centres, serveis i programes als convenis col·lectius aplicables a cada àmbit d'actuació.

i) En relació amb el que es disposa en l'article 81 de la Llei 3/2019, i en relació amb l'article 57 del Decret 59/2019 i d'acord amb l'article 15 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, la plantilla estable del centre estarà contractada per temps indefinit. Es considerarà plantilla estable del centre l'establida per les ràtios d'autorització, i en el cas dels centres que disposen d'un contracte o concert l'establida en aquests. En aquesta plantilla es considerarà la pròpia i l'establida en serveis externs equivalents, excloent el personal contractat per increment ocasional i imprevisible de l'activitat i les oscil·lacions que pertocarà (vacances, permisos i/o baixes per incapacitat temporal) sense perjudici de poder ser considerats a l'efecte de compliment de ràtio.



j) Els centres de la Generalitat Valenciana, incloses les gestions integrals, prestaran preferentment amb recursos propis els serveis de neteja, cuina i gestió administrativa. En els centres amb contracte o concert social per a la provisió de places al Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, es contemplarà en els barems d'accés, la prestació d'aquests serveis amb mitjans propis com un valor en el corresponent procediment de concurrència pública. En qualsevol cas, les persones que es contracten en el servei externalitzat hauran d'acollir-se al mateix conveni que el personal del centre.

3. Es limitarà l'acumulació en un mateix centre i en una mateixa persona treballadora l'exercici de diferents rols professionals quan hi haja incompatibilitat entre ells. S'entendrà que hi ha incompatibilitat, quan l'exercici del rol comporte contraposició d'interessos amb la persona usuària o maneig d'informació sensible que afecta la privacitat i intimitat de les persones usuàries.

4. En aquells centres amb un nombre de places inferior a trenta, la figura del director serà compatible amb qualsevol de les figures professionals tècniques del centre, prèvia autorització de la conselleria competent en serveis socials.

5. La fixació de les ràtios mínimes de presencialitat del personal d'atenció directa nocturna, per a cadascuna de les tipologies de centres amb allotjament residencial, es realitzarà en funció del nombre de persones usuàries, i el nombre d'espais, plantes, i edificis en els quals es troben distribuïdes les habitacions.

6. Tots els centres, serveis i programes de serveis socials establiran procediments de coordinació amb els equips d'intervenció social de l'atenció primària de caràcter bàsic i amb la persona supervisora del departament prevista en el Decret Mapa.



Article 88. Regles i criteris per al càlcul de les plantilles

1. Les plantilles previstes i les ràtios corresponents als diferents tipus de centre fixades en el present decret es consideren com plantilla i ràtio mínima.

2. La fixació de les plantilles de manera general per als diferents tipus centres, així com de la seua ràtio general i la ràtio d'atenció directa, es realitzaran sobre el nombre màxim de places autoritzades, sempre que es tinguen ocupades més del 85 % d'aquestes. En el cas que no arriben a aquest percentatge d'ocupació es tindrà en compte les places realment ocupades.

3. A l'efecte del present decret, s'entén per ràtio de personal el quocient resultant de dividir el nombre de professionals pel nombre de persones usuàries màxim del centre. Així, per al càlcul del nombre total de professionals d'un centre, i també del seu nombre de professionals d'atenció directa, s'hauran de multiplicar, en cada cas, les ràtios fixades per a cada figura professional en el decret pel nombre màxim de places autoritzades, sempre que es tinguen ocupades més del 85 % d'aquestes, o en el cas que no arriben a aquest percentatge de la seua ocupació es tindrà en compte les places realment ocupades.

4. L'establiment i càlcul de la ràtio general inclou, a més del personal d'atenció directa, el personal de serveis i la direcció.

5. Les ràtios de personal que es reflecteixen en els annexos al present decret estan calculades per a cada plaça.

6. Per a la figura de direcció, el criteri general d'aplicació de ràtio serà el de 0,5 de jornada laboral en els centres que compten amb un nombre igual o inferior de 29 places autoritzades, i d'1 jornada laboral completa en centres que compten amb 30 o més places.

7. Quant al personal de serveis s'indica de manera particular en cadascun dels centres, el nombre de totes les figures professionals, en jornades laborals completes. Entre aquestes s'inclou necessàriament la coordinació de serveis generals, recepció, manteniment, neteja, bugaderia i cuina. En relació amb el lloc de treball de cuiner/a es considerarà que ha d'haver-hi una persona per a centres de dia i centres convivencials de caràcter residencial i dos per a les residències.





Article 89. Documentació de centres, serveis i programes

1. Els centres, serveis i programes de serveis socials hauran de disposar de la documentació que s'exigeix en els articles 54 i 55 del Decret 59/2019 i en l'annex VI del present decret, en funció del tipus de centre o programa de què es tracte.

2. La elaboració dels programes d'intervenció dels centres i els programes de serveis socials, haurà de comptar, almenys, amb els següents apartats:

a) Definició i justificació: descripció del programa i la necessitat de la seua implementació.

b) Objectius: generals i específics, per a la consecució de les metes proposades.

c) Continguts: distribuïts en una relació de mòduls i submòduls temàtics entorn del contingut global del programa.

d) Metodologia: tècniques, estratègies, nombre de sessions (individuals i grupals), característiques, nombre de participants (amb un màxim de 10), que definiran la intervenció a desenvolupar per a aconseguir els objectius proposats.

e) Avaluació: relació dels indicadors que permetran valorar la consecució dels objectius.





CAPÍTOL II

Condicions materials i funcionals dels serveis i programes



Article 90. Condicions materials dels serveis i programes

1. Accessibilitat. Els espais físics destinats a proveir prestacions de serveis socials tindran la seua entrada principal accessible. Disposaran d'un itinerari accessible que comunique la via pública amb el seu interior a través de l'entrada principal i un itinerari accessible que comunique l'entrada principal amb les zones que presten serveis directes d'ús públic, com a recepció, sala d'atenció, sala d'ús comú i lavabo accessible. Tots els espais garantiran l'accessibilitat cognitiva i la comunicació. Estaran situats sempre en planta baixa, i també podran ocupar altres plantes. En qualsevol cas, l'accés serà independent del vestíbul.



L'accés o entrada principal s'ha de promoure cota zero. No obstant això, serà admissible com a màxim un desnivell menor o igual a 5 cm salvat amb un pendent que no excedisca del 25 %. En el cas de desnivells majors s'hauran de plantejar rampes accessibles. Quan hi haja més d'una planta es disposarà d'ascensor accessible per al seu accés.

Amb la finalitat de limitar el risc de esvarar-se, els paviments garantiran una resistència al lliscament en funció de la seua localització, ajustant-se a les classes indicades en la taula 1.2. del CTE DB SUA. No contindran peces ni elements solts, com ara graves o arenes. Les estores i moquetes estaran encastades o fixades al sòl. Per a permetre la circulació i arrossegament d'elements pesants, com cadires de rodes, els sòls seran resistents a la deformació.

2. Seguretat general i contra incendis. Els espais físics on se situen els centres han de complir les exigències bàsiques de seguretat contra incendis i d'utilització recollides en la normativa vigent segons l'ús que corresponga als edificis. En qualsevol cas, es tindran en compte els avisos auditius i visuals per a casos d'emergències en funció del seu tipus de discapacitat. Les alertes sonores o per megafonia hauran d'arribar directament als dispositius personals de les persones usuàries, en el cas que en tinguen, garantint així la recepció de l'alerta de manera accessible.

3. Salubritat i habitabilitat. Els espais físics destinats a la prestació de serveis i programes disposaran de ventilació i il·luminació de les estades que presten serveis d'atenció directa al públic, que serà sempre natural i directa a l'exterior o a celobert de dimensions legalment establides. No obstant això, podran admetre's complementàriament sistemes alternatius a la ventilació natural, sempre que complisquen els requisits establits en la normativa vigent aplicable.



4. Climatització i calefacció. Els espais físics destinats a la prestació de serveis i programes disposaran d'una instal·lació que garantisca les condicions de confort de l'ambient, d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis. Estarà prohibida la utilització de sistemes de calefacció que no siguen fixos, que siguen susceptibles de provocar flama o cremada per contacte directe o proximitat.



Igualment, garantiran la qualitat de l'aire interior, d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis.

5. Connexió a internet. Els espais destinats a la prestació de serveis i programes disposaran de connexió a internet amb cobertura completa



.

Article 91. Condicions funcionals dels serveis i programes

1. Els serveis i els programes vertebrals de l'atenció primària de caràcter bàsic i específic que no requerisquen autorització, desenvoluparan les funcions i proveiran les prestacions contingudes en les fitxes dels annexos I i II del present decret, i se situaran en els centres socials o en els punts d'atenció.

2. Els programes instrumentals hauran de ser autoritzats d'acord amb les indicacions contingudes en l'annex I i II del present decret.

3. Els programes d'iniciativa privada de nova creació s'autoritzaran d'acord amb el projecte global que presenten i es vincularan a un servei de referència amb el qual hauran de coordinar-se. La idoneïtat i l'equipament del local es valoraran en funció de l'objecte i els objectius i del perfil de les persones usuàries.

4. En cas que el programa dispose d'un disseny determinat en els annexos I i II del present decret, s'haurà de complir a més amb les indicacions contingudes en aquests.

5. S'adoptaran les mesures adequades per a afavorir l'accessibilitat cognitiva i sensorial, l'orientació temporal, espacial i personal de les persones usuàries dels centres de serveis socials.



Article 92. Condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements

1. Les condicions materials, funcionals i programàtiques dels diferents tipus de centres són les que figuren en els annexos I, II i III d'aquest decret.

2. Les condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements dels centres seran els previstos en l'annex VII d'aquest decret.





CAPÍTOL III

Condicions generals i materials dels centres



Article 93. Condicions generals dels centres

1. S'adoptaran les mesures adequades per a afavorir l'orientació temporal, espacial i personal de les persones usuàries dels centres de serveis socials. Per a això, en els accessos, eixides i zones comunes es col·locaran, de manera visible, calendaris i rellotges, així com informació de l'horari general del centre i de les seues activitats. La senyalització dels espais inclourà pictogrames i s'utilitzaran diferents colors per a la seua diferenciació. Els dispositius concrets que s'utilitzen tindran sempre en compte el perfil de les persones usuàries i estaran adaptats a les seues característiques.

2. Per a garantir la seguretat de les persones usuàries dels centres de serveis socials, aquests hauran de:

a) Implantar el pla d'autoprotecció, mitjançant la senyalització de recorreguts i eixides d'evacuació, la instal·lació dels elements de protecció congruents amb les característiques del local, el desenvolupament de programes de formació del personal, la realització anual d'un simulacre i la publicitat dels advertiments més importants en cas d'incendi.



b) Aplicar el pla anual de manteniment dels edificis, instal·lacions i equipament, de manera que es mantinguen les condicions d'habitabilitat, i la funcionalitat en condicions d'eficàcia d'ús sense que es vegen minvades les condicions inicials d'ús de l'edifici.

Es disposarà de manuals de maneig de les instal·lacions i registre, comunicació i resolució d'avaries, el termini de resolució de les quals estarà en funció de la importància de l'avaria i de la seua incidència en el bon funcionament del centre.

c) Senyalitzar passos, escalons i rampes i advertir de l'existència de perills com ara sòl lliscant, utilització de màquines o aparells perillosos, i instal·lacions perilloses, entre altres. La senyalització es realitzarà tenint en compte el perfil de les persones usuàries.

d) Disposar de protocols de neteja diària, setmanal o mensual, segons el cas.

e) Disposar dels permisos sanitaris corresponents dels serveis de cuina o càtering i dels permisos exigits per altres administracions públiques per a la resta de les instal·lacions.

3. La decoració proporcionarà un entorn càlid, amigable, familiar i confortable que recree les condicions de la vida quotidiana, evitant els ambients institucionalitzats, prestant especial atenció al respecte a l'edat de la persona usuària, comptant amb la seua participació activa en la conformació dels espais.

4. Els locals procuraran una estimulació sensorial adequada, evitant tant un excés d'estimulació com el defecte o absència d'aquesta.



5. S'oferirà alimentació saludable i de proximitat

Els objectius que han de complir els plans alimentaris a fi d'aconseguir una alimentació adequada van encaminats a garantir tant la salut física i emocional de les persones a les quals es dirigeix com la salut mediambiental, a través d'una alimentació saludable, segura, satisfactòria i sostenible. Per a això, ha de complir les següents característiques:



– Ser nutricionalment completa, variada i equilibrada segons el patró de la dieta mediterrània.

– Tindre una presentació atractiva, independentment que es requerisca adaptacions terapèutiques a la dieta.

– Adaptar-se als gustos, preferències i criteris socioculturals i ideològics de les persones usuàries.

– Estar convenientment elaborada, condimentada i servida.

– Adaptar-se a l'època de l'any i a la gastronomia local on es destinen.

– Fomentar el consum de fruites i hortalisses fresques i la compra d'aliments de proximitat i de producció ecològica.

– Limitar el consum d'aliments ultraprocessats (brioixeria, galetes, begudes ensucrades, precuinats, derivats carnis).

– Garantir la salut i seguretat de les persones usuàries, mitjançant unes bones pràctiques de manipulació i higiene dels aliments.

– Garantir la satisfacció mitjançant la possibilitat d'elecció de plats, aliments i begudes per part de les persones usuàries en totes les ingestes diàries.



Article 94. Condicions materials generals dels centres

1. Accessibilitat

Els centres estaran adaptats d'acord amb els requisits del Decret 65/2019, de 26 d'abril, del Consell, de regulació de l'accessibilitat en l'edificació i en els espais públics, o norma que el substituïsca. L'accés exterior des de la via pública haurà de realitzar-se a través d'un itinerari per als vianants accessible.

2. Condicions arquitectòniques

a) Cada tipus de centre constituirà una unitat independent i diferenciada, fins i tot quan es compartisca l'edifici, com és el cas dels centres complementaris, per la qual cosa haurà de disposar d'un accés exclusiu i independent des de l'exterior o via pública. En el cas dels centres mixtos, es valorarà la viabilitat de la seua ubicació en un mateix edifici, d'acord amb els requisits establits en la disposició addicional quarta del Decret 59/2019 per a aquesta mena de centres.

b) Les superfícies dels espais de tots els centres de serveis socials hauran de ser sempre superfícies útils, en metres quadrats, entenent-se com a tal la superfície del sòl delimitat pel perímetre definit per la cara interior dels tancaments externs d'un edifici, façanes i mitgeres, i no es comptabilitza l'ocupada pels tancaments interiors fixos, pels elements estructurals verticals, conduccions o altres elements materials anàlegs. A l'efecte del present decret, no es computarà com a útil la superfície dels espais construïts oberts, com ara terrasses, balcons, estenedors, porxes, volades i altres anàlegs.



c) Els centres se situaran preferentment en la planta baixa de l'immoble, llevat que en la regulació específica de cada tipus de centre s'amplie tal possibilitat. En els centres diürns en els quals s'admeta la distribució en més d'una planta, amb continuïtat en altura la superfície de la planta baixa serà com a mínim del 50 % de la superfície total. En les residències, la planta baixa pertanyerà al centre, sempre que aquest se situe sobre aquesta.

En el cas de centres diürns situats en parcel·les amb un terreny inclinat, on no siga viable anivellar-lo, podran plantejar-se dues altures (planta baixa i primera), tingut en compte l'indicat en l'apartat anterior i l'apartat b del punt 4 d'aquest article.

d) En el cas que es permeten centres en altura, la cota màxima destinada a persones usuàries serà de 15 metres, equivalent a planta baixa més quatre altures, mesurats entre la rasant i la part superior del paviment del forjat més alt. Aquesta altura afecta a l'ús de l'edifici per part dels usuaris i, per tant, a les seues condicions de seguretat. Podrà sobrepassar-se aquesta altura sempre que l'espai es dedique per a l'ús de serveis de l'edifici.

En el cas de centres residencials de caràcter convivencial l'altura màxima destinada a persones usuàries serà de 14 metres, inclosa la planta baixa i mesurats entre la rasant i la part superior del paviment del forjat més alt.

e) En les residències, inclosos els centres residencials de caràcter singular, se separarà la zona d'habitacions dels espais comuns i dels serveis generals, de manera que es definisca una estructura espacial amb dimensió i ambient de llar formant nuclis convivencials, compostos pels espais establits en l'annex III d'aquest decret, en els quals conviu un grup de persones amb l'objectiu de promoure la seua autonomia, independència i inclusió social. Els espais amb funcions semblants s'agruparan, evitant distribucions que produïsquen confusió i desorientació.



f) Quan una parcel·la per la seua edificabilitat admeta la possibilitat de realitzar més d'un recurs residencial, aquests hauran d'estar separats de tal manera que s'identifiquen clarament, configurant-se a partir de la cota zero com dos edificis independents. Només podran compartir tots dos recursos residencials part dels serveis generals; cuina, espai de fems i residus orgànics, bugaderia, vestuari de personal i magatzem general.



g) En tots aquells centres on s'atenguen xiquets i xiquetes de fins a 12 anys:

Les portes disposaran d'un sistema antiatrapadits, almenys, fins a una altura d'1,20 m tant en els costats de les frontisses com en el costat de la manilla.

Es recomanen les finestres corredisses i oscil·lo batents. Les finestres i balcons tindran tancament de seguretat. Es delimitarà l'obertura perquè en l'ús ordinari no càpia un cos per l'obertura aplicable. Només podrà obrir-se íntegrament per a neteja o manteniment.

Els mecanismes elèctrics se situaran fora de l'abast dels xiquets, per damunt de 160 cm del sòl.

En el cas d'instal·lacions de calefacció per radiadors d'aigua la instal·lació es farà de manera que s'eviten els riscos per cremades. Els models d'emissors de calor per a calefacció no tindran cantells esmolats.

En la zona de bany hi haurà una aixeta termostàtica per a control de pressió i temperatura de l'aigua, amb clau de pas importable. Anirà situat a 1,60 m d'altura, perquè siga manipulable només pels adults.

Els vidres hauran de ser de seguretat (amb làmina de butiral intermèdia): 4+4 mm a l'interior i 5+5 mm en l'exterior. Els espills també hauran de ser laminats de seguretat 3+3 mm.

h) A excepció dels centres residencials de caràcter convivencial, les residències, inclosos els centres residencials de caràcter singular de nova creació, disposaran de jardins exteriors amb zona de passeig, d'almenys 3 m² útils per cada persona usuària del centre, equipat adequadament per a l'ús i esplai de les persones residents.

En el cas de centres en els quals s'incloguen terrasses en les seues unitats convivencials, la superfície destinada a aquestes terrasses no computarà per a l'obtenció de la superfície total requerida per als jardins exteriors amb zones de passeig. La zona destinada a jardins exteriors amb zones de passeig se situarà en planta baixa o primera de l'edifici amb accés únic des de zones comunes. La terrassa d'unitats convivencials serà d'ús exclusiu dels usuaris de la unitat convivencial en les quals se situa, amb accés exclusiu des d'aquesta.

En el cas de centres residencials situats dins del nucli urbà i en el qual les condicions urbanístiques de la parcel·la no permeten la creació de jardins exteriors amb zones de passeig, d'almenys 3 m² per usuari, podrà distribuir-se tal superfície de la següent forma:

– Almenys el 50 % se situarà en planta baixa o primera.

– No més del 50 % en la zona de coberta.

La utilització de la planta de coberta, plana transitable, de l'edifici fins a una altura de 19 m requerirà el compliment de les següents condicions mínimes:

a) Formarà part de l'itinerari accessible. La trobada entre el paviment dels nuclis d'escala d'accés a la terrassa i el paviment d'acabament de la terrassa estarà al mateix nivell.

b) La zona de terrassa destinada als usuaris estarà separada i serà una zona independent de la zona o espais de la coberta reservats a la ubicació d'instal·lacions, a més aquesta zona no serà pas obligat a la zona de la coberta amb instal·lacions.

c) La superfície transitable pels usuaris de la coberta serà plana sense pendents i haurà de limitar el risc de caigudes a conseqüència d'entropessons o ensopegades.

d) El paviment transitable de la terrassa serà classe 3, amb una resistència al lliscament Rd 45 segons el valor PTV obtingut mitjançant l'assaig del pèndol descrit en la norma UNE 41901:2017 EX, o norma que la substituïsca.

e) Es garantirà la seguretat del perímetre de la terrassa de manera que s'elimine tot risc de caiguda a diferent nivell dels usuaris. L'element previst per a tal fi permetrà la visió de l'entorn a persones usuàries de cadira de rodes, no serà escalable i disposarà una altura mínima de 2 m.



f) Almenys el 50 % de la superfície disposarà d'ombra, seguint criteris bioclimàtics.

g) Es plantejarà desenvolupament vegetal, tant arbori coma arbustiu i herbaci proporcionant vida, color i frescor a la terrassa.

h) Disposarà d'un lavabo accessible de serveis comuns per cada 25 o fracció d'usuaris autoritzats, amb un mínim de dos.

Aquestes condicions mínimes seran aplicables per als casos en què es prevegen jardins exteriors amb zones de circulació en planta baixa o primera amb cobertes planes transitables.

i) En la conformació dels espais dels centres de serveis socials i en els elements que s'utilitzen per a la construcció es tindrà en compte el dret a la privacitat i confidencialitat de les persones usuàries.



j) El mobiliari estarà absent d'arestes vives.

3. Seguretat general

Tots els centres, d'acord amb el seu ús, compliran com a mínim amb les exigències bàsiques de seguretat recollides en el Codi tècnic de l'edificació o norma que el substituïsca. Si es tracta d'un edifici ja existent, s'aportarà justificació que les condicions estructurals de l'edifici són correctes i adequades a l'ús a què es destinaran, segons el que estableix la normativa que s'aplique.

Per al cas de centres residencials destinats a persones majors dependents i persones amb diversitat funcional, en els quals s'aplica les condicions específiques de l'ús hospitalari, en relació amb el compliment del document bàsic de seguretat contra incendis, es tindrà present que l'edifici serà íntegrament d'aquest ús, i es limitarà la zona d'hospitalització únicament a les plantes d'habitacions i unitats de cures continuada.



Tots els centres de serveis socials regulats en el present decret disposaran d'un sistema de detecció i alarma d'incendis. En el cas de centres residencials de caràcter convivencial es disposarà d'un detector tèrmic en la cuina o office i d'un extintor, encara que no resulte d'aplicació d'acord amb les normes en vigor per a aquesta mena de centres.



A més del que s'estableix en la normativa vigent i d'acord amb les característiques regulades en aquesta normativa, es dotaran tots els centres amb enllumenat d'emergència. En el cas de centres residencials de caràcter convivencial es disposarà d'enllumenat d'emergència a la porta d'eixida de l'habitatge.

4. Salubritat i habitabilitat

a) Les plantes sota rasant no podran albergar estances destinades a les persones usuàries.

b) Les plantes semisoterrani que apareguen a conseqüència de l'anivellament de terrenys inclinats podran albergar estances destinades a persones usuàries, excepte habitacions, sempre que les seues finestres a l'exterior puguen situar-se com a mínim, ocupant la franja longitudinal del terç central entre forjats de la citada planta.

c) L'altura lliure mínima en les zones destinades a persones usuàries serà de 2,50 m, mesurada verticalment entre el sòl i el sostre de les estances. S'admet una altura lliure mínima de 2,30 m en banys, lavabos i corredors. En el cas d'habitatges, les condicions d'il·luminació i ventilació s'ajustaran a les exigències de disseny i qualitat contemplades en la normativa aplicable.

d) La ventilació i il·luminació de les estances destinades a persones usuàries serà sempre natural i directa a l'exterior o a desllunat de dimensions legalment establides. No obstant això, en els centres d'atenció diürna podran admetre's complementàriament sistemes alternatius a la ventilació natural, sempre que complisquen els requisits establits en la normativa vigent aplicable. En el cas d'habitatges, les condicions d'il·luminació i ventilació s'ajustaran a les exigències de disseny i qualitat contemplades en la normativa aplicable.

5. Instal·lacions

a) Electricitat: els centres compliran el vigent Reglament electrotècnic per a baixa tensió i les instruccions tècniques complementàries que els siguen aplicables, o norma que el substituïsca. En les residències, inclosos els centres residencials de caràcter singular, s'instal·larà un grup electrogen per a subministrament de socors, segons estableix l'article 10 del REBT i la ITCBT-28, quan l'ocupació siga major de 300 persones, calculant 1 persona per cada 0,8 m² de superfície útil, a excepció de corredors, repartidors, vestíbuls i serveis.

b) Aigua per a consum humà i aigua calenta sanitària: tots els centres disposaran de subministrament d'aigua per a consum humà de la xarxa de distribució pública. Si el subministrament no fora de la xarxa pública haurà d'autoritzar-se'n l'ús per l'autoritat sanitària competent. Tots els centres disposaran així mateix de servei de proveïment d'aigua calenta sanitària en banys i lavabos, així com en les cuines, office, oficis i llavamans per a ús de professionals, mitjançant un sistema general i centralitzat. L'aigua de la instal·lació ha de complir el que s'estableix en la legislació vigent sobre l'aigua per a consum humà.



c) Sanejament: els centres compliran la normativa vigent que siga aplicable, o normes que la substituïsquen. La xarxa de sanejament evacuarà les aigües pluvials i les residuals de l'edifici mitjançant un sistema mixt o separatiu. La instal·lació no ha d'utilitzar-se per a l'evacuació d'un altre tipus de residus que no siguen aigües residuals o pluvials. Han de disposar-se tancaments hidràulics en la instal·lació que impedisquen el pas de l'aire que conté als locals ocupats, sense afectar el flux de residus. Es disposaran sistemes de ventilació adequats que permeten el funcionament dels tancaments hidràulics i l'evacuació de gasos mefítics.



d) Gas: en aquells municipis on hi haja una xarxa de distribució de gas natural que permeta el subministrament al centre es prioritzarà la seua utilització, complint les normes vigents que siguen aplicables o norma que la substituïsca.

e9 Climatització i calefacció: els centres disposaran d'una instal·lació que garantisca la qualitat tèrmica de l'ambient, d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis. Estarà prohibida la utilització de sistemes de calefacció que siguen susceptibles de provocar flama o cremades per contacte directe o proximitat. En banys, lavabos i banys geriàtrics es disposarà d'un sistema de calefacció independent al de climatització, compost per focus de calor fixos, sense combustió directa ni possibilitat de cremades per contacte directe o proximitat.

Els centres compliran l'exigència de qualitat de l'aire interior, d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis i la norma UNE-EN 1822-1:2020 per a l'eficiència de filtració corresponent a l'H13 com a mínim.

f) Connexió a internet: els centres disposaran de connexió a internet de manera gratuïta amb cobertura completa en tot l'edifici.

g) Automatització: en aquells centres en els quals residisquen persones usuàries amb dependència física que necessiten elements per a assumir les tasques diàries i ajudar-los a conservar la seua independència, es podrà disposar a les seues habitacions d'assistents virtuals que milloren la seua qualitat de vida.

En previsió de la necessitat d'instal·lació d'aquesta mena d'elements haurà de preveure's la compatibilitat per a l'automatització de tots aquells elements que puguen ser connectats a l'assistent virtual, com ara persianes, televisió, temperatura, llums i telèfon, entre altres.

En qualsevol cas, la instal·lació estarà sotmesa a la voluntarietat dels usuaris, que haurà d'expressar-se explícitament a través del consentiment informat.

h) Legionel·losi: els sistemes de refrigeració i la xarxa de proveïment i distribució d'aigua freda i calenta hauran de projectar-se d'acord amb la normativa vigent sobre prevenció de brots de legionel·la, preveient que les seues instal·lacions, des de l'escomesa a la persona usuària, suporten el preceptiu xoc tèrmic o cloració periòdics. Es procedirà al manteniment i tractament periòdic de les instal·lacions dels edificis, segons el que s'estableix en la normativa en vigor sobre prevenció de la legionel·losi.

6. Eficiència energètica

Els edificis en què se situen els centres hauran de fer un ús racional de l'energia, reduint-ne a límits sostenibles el consum i aconseguir, així mateix, que una part d'aquest consum procedisca de fonts d'energia renovables. Aquests edificis disposaran de la corresponent qualificació de l'eficiència energètica d'acord amb el Reial decret 390/2021, d'1 de juny, pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica, o norma que el substituïsca.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Disposició addicional primera. Càlcul de ràtios

Les ràtios globals i sectorials estipulades per a cada servei i centre han sigut calculades d'acord amb els convenis col·lectius aplicables en cada cas. Atés que aquest és un factor que pot modificar-se en el temps en les seues clàusules concretes, les ràtios determinades en el present decret seran sempre una referència de mínims, de manera que si els canvis del conveni col·lectiu d'aplicació varia a la baixa quant al còmput anual d'hores d'una jornada completa, es mantindran les ràtios ja establides amb els càlculs actuals mitjançant les mesures oportunes com poden ser l'increment de contractes o l'ampliació dels contractes que es tinguen signats a jornades parcials. Així mateix, qualsevol altra variació en aquests convenis col·lectius que de fet suposen una minoració de la presencialitat de les persones professionals d'atenció directa als mínims que s'estableixen en aquest decret es mantindran aquests mitjançant les mesures oportunes.



Disposició addicional segona. Ràtios d'acreditació i autorització en residència per a persones majors

L'acreditació referida en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de la autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, és homologable en els Serveis Socials Valencians a l'autorització de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana.

Així, les ràtios diferenciades d'acreditació i autorització en la tipologia de residències per a persones majors seran aplicable com a ràtios mínimes a:

– Ràtio d'acreditació: s'aplicarà a centres propis de la Generalitat Valenciana, centres amb concert social i centres amb el 85 % o més de les seues places contractades amb la Generalitat Valenciana per a la provisió de places al SPVSS.

– Ràtio d'autorització: centres amb places privades, amb o sense prestacions vinculades o de garantia per al seu finançament i centres amb places contractades amb la Generalitat Valenciana per davall del 85 % de la seua capacitat màxima autoritzada.



Disposició addicional tercera. Personal empleat públic

Les previsions del present decret referides a titulacions, homologacions, perfils professionals, condicions de treball, règim retributiu, accés i ocupació dels llocs de treball, així com qualsevol altre aspecte regulat per la normativa vigent en matèria de funció pública, no seran aplicables en els centres públics de serveis socials de gestió directa o per mitjans propis, ni al personal empleat públic que hi preste serveis, que es regiran en aquests aspectes per la normativa de funció pública.





Disposició addicional quarta. Personal sanitari

En els centres residencials de titularitat pública, el personal sanitari podrà ser personal estatutari pertanyent al sistema de salut dins del marc dels acords que s'assolisquen entre la conselleria competent en matèria de sanitat i la conselleria competent en matèria de serveis socials.



L'atenció sanitària és responsabilitat del Sistema Nacional de Salut que garantirà, en tot cas, el mateix nivell d'accés a la cartera de serveis per a les persones en situació de dependència per a la resta de la població, independentment que aquestes residisquen en domicilis particulars o col·lectius.

Les administracions públiques competents establiran instruments permanents de coordinació sociosanitària a fi de garantir la necessària cooperació entre l'àmbit social i sanitari per a respondre de manera integral, coordinada i eficient a les necessitats d'atenció de les persones en situació de dependència.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Disposició transitòria primera. Equiparació de tipologies

Tots els centres de serveis socials autoritzats, des de l'entrada en vigor del present decret, s'hauran d'adequar, quant a la tipologia i denominació recollida en aquest, d'acord amb el perfil de les persones usuàries i el tipus de centre de què es tracte. A tal fi, s'estableix la taula de correspondències de l'annex IV, en què s'indiquen les equivalències per a l'equiparació.

Aquesta equiparació s'efectuarà d'ofici i mitjançant resolució motivada per part de l'òrgan competent en matèria d'autorització i registre de serveis i centres de serveis socials, que haurà de ser notificada en un termini no superior als sis mesos des de l'entrada en vigor del present decret.



Disposició transitòria segona. Identificació

Els espais físics destinats a proveir prestacions de serveis socials que ja estiguen en funcionament des de l'entrada en vigor del present decret s'identificaran amb la nomenclatura de les tipologies establides en aquest decret, d'acord amb la normativa en vigor sobre aquest tema i el que s'estableix en l'article 87.2, en un termini no superior als tres mesos, comptats a partir de l'endemà de la notificació de la resolució que l'òrgan competent en matèria d'autorització i registre de serveis i centres de serveis socials, haja adoptat respecte a l'equiparació del servei o centre a la nova tipologia establida en aquest decret i d'acord amb el procediment establit en la disposició transitòria primera.





Disposició transitòria tercera. Centres autoritzats

Els centres que disposen d'una autorització definitiva a la publicació del present decret conservaran les condicions d'autorització quant a la ubicació i al nombre de places. Quant a la resta de condicions d'autorització, s'actuarà d'acord amb les disposicions transitòries del present decret. No obstant això, aquells centres que no estiguen situats en nucli urbà o zones d'activitat sociocomunitària, o allunyats d'aquest més d'un quilòmetre i no disposen d'accés a transport públic, hauran d'assegurar un mitjà de transport per a les persones usuàries, familiars i pròximes, en un període no superior als sis mesos posteriors des de l'entrada en vigor del present decret, i comunicar-ho a l'òrgan competent en matèria d'autorització de centres i serveis de la conselleria en matèria serveis socials.



Disposició transitòria quarta. Autorització de centres amb procediment iniciat

Els expedients d'autorització de centres iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor del present decret tramitaran d'acord amb el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, quant al procediment, i d'acord amb la normativa que regula les condicions materials i funcionals del centre, segons la seua tipologia, vigent en el moment d'iniciar l'expedient. Tot això sense menyscapte que amb posterioritat a la seua autorització hagen de procedir a la seua adaptació als requisits establits en aquest decret, d'acord amb els terminis i condicions indicats en les disposicions transitòries d'aquest.



Disposició transitòria cinquena. Autorització de centres públics d'atenció primària bàsica

Els centres de serveis socials d'atenció primària bàsica en funcionament i sense l'autorització pertinent, disposaran d'un període de 5 anys des de l'entrada en vigor del present decret per a sol·licitar aquesta autorització des de l'entrada en vigor del present decret, en funció de la normativa vigent en el moment de la seua construcció.



Disposició transitòria sisena. Espais

La publicació del present decret no comportarà obligatòriament l'adaptació referida a l as condicions espacials dels centres ja existents, així com a l'ús de les habitacions com a individuals o dobles, excepte en l'adequació d'espais en els centres residencials, referida a l'estructuració en unitats convivencials que haurà d'estar culminada abans del 31 de desembre de 2029. No obstant això, la conselleria competent en matèria d'autorització de centres de serveis socials podrà expedir amb caràcter excepcional una autorització explícita perquè aquells centres que així ho sol·liciten i acrediten, tècnicament i documentalment la impossibilitat per a realitzar una reforma constructiva que permeta l'organització dels espais en unitats de convivència per raons arquitectòniques, no hagen de complir aquest requisit. No obstant això, per a concedir la referida autorització, serà necessari també acreditar prèviament la impossibilitat d'organitzar la totalitat o part dels espais del centre en unitats de convivència amb solucions que no impliquen reforma constructiva significativa.

Aquesta exempció no afectarà la implementació dels programes en el centre, per a això el centre haurà de diferenciar les persones usuàries creant grups funcionals/convivencials, que no podran superar el nombre total de persones usuàries per unitat de convivència, que s'indique en cada tipus de centre.

Les adequacions que pogueren fer-se relatives a la funcionalitat dels espais es regiran per la transitòria vint-i-unena del present decret.



La conselleria competent en matèria de serveis socials, convocarà subvencions dirigides a administracions locals i centres d'entitats sense ànim de lucre, per a l'adaptació de les condicions materials i espacials establides en el present decret dels centres que formen parteix del SPVSS.



Disposició transitòria setena. Instal·lacions

Tots els centres de serveis socials autoritzats des de l'entrada en vigor del present decret hauran d'adaptar les instal·lacions als requisits que aquest estableix, tant dels fixats amb caràcter general, com els establits segons la seua tipologia, i d'acord amb les característiques determinades per aquestes instal·lacions. L'adaptació es farà en un termini no superior als dos anys des de l'entrada en vigor del present decret. Quedarà exempt el sistema de climatització i calefacció referits en l'article 94.5e, sempre que no afecte qüestions de seguretat i es garantisca el confort tèrmic i l'exigència de qualitat de l'aire interior.





Disposició transitòria huitena. Equipament, productes de suport i mobiliari

Tots els centres de serveis socials autoritzats des de l'entrada en vigor del present decret hauran de disposar de l'equipament, dels productes de suport i del mobiliari segons el que s'estableix en l'acord amb la tipologia concreta. En aquests casos, es procedirà de la següent manera:

Quan el nou equipament, productes de suport o mobiliari previst supose una reposició completa respecte al que ja disposen els centres, es procedirà gradualment a aquesta reposició mitjançant un pla que assegure un terç de la reposició total cada any, fins a un màxim de tres anys.



Quan l'equipament, productes de suport o mobiliari previst segons la tipologia del centre no fora requisit en la normativa d'aplicació anterior al present decret, s'adquirirà en un termini no superior a un any.





Disposició transitòria novena. Plantilles de personal

Amb caràcter general els serveis i centres de serveis socials, d'acord amb la seua tipologia i capacitat, hauran de comptar, en un termini no superior a dotze mesos des de l'entrada en vigor del present decret, amb les plantilles de personal establides en aquest, quant a figures professionals, ràtios d'aquestes i titulacions es referirà.

Respecte a la resta de requisits establits per a les plantilles de personal, com la vinculació als convenis col·lectius d'aplicació o les mesures sobre torns i presencialitat s'adaptarà a les situacions concretes de cada servei o centre, també en un termini no superior a dotze mesos des de l'entrada en vigor del present decret.

En relació amb el programa d'atenció domiciliària, la incorporació de la figura de terapeuta ocupacional s'efectuarà durant la vigència del segon contracte-programa prevista per als exercicis 2025 a 2028. Aquesta ampliació serà progressiva i atendrà variables com la quantitat de població de la corresponent demarcació territorial i/o la necessitat objectiva del programa sobre la base del nombre de casos atesos per aquest.

En el cas concret de les plantilles de personal en residencies subjectes als criteris mínims d'autorització, per a persones majors es podrà realitzar una incorporació progressiva de les plantilles fins a aconseguir l'establit en el present decret d'acord amb els següents terminis màxims:



– En data 1 de gener de 2025:

· 0,35 de ràtio d'auxiliars

· 0,43 de ràtio d'atenció directa

· 0,55 de ràtio general

– En data 1 de gener de 2026:

· 0,37 de ràtio d'auxiliars

· 0,45 de ràtio d'atenció directa

· 0,61 de ràtio general

– En data 1 de desembre de 2027:

· 0,44 de ràtio d'auxiliars

· 0,51 de ràtio d'atenció directa

· 0,68 de ràtio general



Disposició transitòria desena. Titulacions

Quant al compliment dels requisits de titulació per a les categories professionals de cada programa, servei i centre establits en aquest decret, i en atenció a les persones que ja estigueren treballant des de l'entrada en vigor del present decret sense complir-los, es procedirà de la següent manera:

Des de l'entrada en vigor del present decret, no podrà realitzar-se cap nova contractació sense el requisit de les titulacions establides.



En aquells casos que, a la data de l'entrada en vigor del present decret, la persona estiguera contractada en una categoria professional i exercint les corresponents funcions sense tindre el requisit de titulació ací establit, podrà seguir en el seu lloc quan:

1. Dispose de la titulació acadèmica que es requeria en el moment de la seua contractació. En aquests casos, quan s'extingisca la relació laboral per baixa voluntària, jubilació o alguna altra causa, aqueixa plaça passarà a ser ocupada per una persona que dispose de la titulació ací establida. En el cas d'interrupció del contracte per motiu que requerisca la seua substitució com a excedència o permís, la persona substituta complirà els requisits de titulació ací establits.

2. En la resta dels casos, podran mantindre el seu contracte de treball en una categoria professional sense la titulació adequada quan a la publicació del present decret la persona treballadora puga demostrar una experiència laboral en el lloc de treball, almenys, de tres anys continuats o de cinc anys alterns. En tot cas serà condició que estiga contractada en aqueixa plaça en el moment de l'entrada en vigor del present decret.



3. Respecte a la categoria professional d'auxiliar de control, a més de l'experiència laboral en el lloc de treball, haurà d'acreditar en el termini màxim de 6 anys, comptats des de l'entrada en vigor del present decret, estar en possessió, com a mínim, d'un títol de tècnic de cicles formatius de la família de serveis socioculturals i a la comunitat o títol de tècnic de promoció i desenvolupament integral de la infància i joventut en situació de vulnerabilitat social.

4. Quan la persona treballadora disposara d'una titulació en grau universitari o categoria professional, o d'habilitació professional equivalent, i estiguera contractada i exercint la mateixa en el moment de la publicació del present decret, se li certificarà tal condició per part de la conselleria competent en matèria de serveis socials, que els permeta exercir aquesta categoria professional en tots els serveis socials valencians de gestió privada.

Així mateix, mentre perdure aquest personal a extingir es podran mantindre els programes funcionals que aquestes figures desenvolupen en el programa o centre.



Disposició transitòria onzena. Carta de serveis

Tots els centres autoritzats des de l'entrada en vigor del present decret hauran d'adaptar la seua carta de serveis als establits en aquest, segons la seua tipologia i d'acord amb les característiques o peculiaritats que s'especifiquen, en un termini no superior als sis mesos des de l'entrada en vigor del present decret.

El transport adaptat, garantit, gratuït i amb acompanyant assenyalat en la carta de serveis dels centres de dia de diversitat funcional i de persones majors, així com el transport referit als centres ocupacionals per a persones amb diversitat funcional, entrarà en vigor de manera preceptiva el dia 1 de gener de 2025.



Disposició transitòria dotzena. Programes, protocols i registres



Tots els serveis i centres ja autoritzats des de l'entrada en vigor del present decret hauran d'adaptar els seus programes, protocols i registres als quals s'estableixen en aquest, segons la seua tipologia, en un termini no superior als sis mesos des de l'entrada en vigor del present decret.



En el cas del preceptiu protocol per a l'obtenció, tractament i gestió de la informació continguda en la història social única establit en el3 4.4.c, es procedirà segons el que establisca la norma que regule aquest instrument.



Disposició transitòria tretzena. Documentació

Tots els centres de serveis socials autoritzats des de l'entrada en vigor del present decret hauran de disposar de la documentació que aquest estableix segons la seua tipologia, en un termini no superior als nou mesos des de l'entrada en vigor del present decret, tant la relativa a les persones usuàries com la relativa al centre, tot això sense menyscapte d'una altra documentació que hagen de disposar amb base a altres normatives.

En el cas d'aquells centres en els reglaments de règim intern dels quals no figure el que estipula l'apartat 2 de l'article 7 del present decret, hauran d'incloure'l i adaptar-lo, d'acord amb la seua respectiva tipologia, en un termini no superior de tres mesos.



Disposició transitòria catorzena. Estructura de participació.

Per a la constitució del consell de centre, en els centres que no estiguera constituït, tal com es descriu en l'annex V del present decret, es disposarà de sis mesos des de l'entrada en vigor del present decret per a la convocatòria de eleccions.



Disposició transitòria quinzena. Centres privats, la titularitat dels quals l'ostenten entitats d'iniciativa privada acollides a formes de col·laboració amb l'administració pública.

Les entitats d'iniciativa privada que col·laboren amb l'administració mitjançant alguna de les fórmules previstes en el títol IV de la Llei 3/2019, de 18 de febrer, hauran de procedir a adaptar els centres de la seua titularitat a les noves condicions previstes en aquest decret, en les mateixes condicions i terminis indicats en les disposicions transitòries, i d'acord amb les tipologies previstes en aquest, quan això no supose un increment del cost en virtut del qual els va ser adjudicat el corresponent contracte o acord d'acció concertada.

Quan les adaptacions al present decret suposen un increment econòmic, respecte al moment en què es va realitzar la corresponent convocatòria d'acció concertada, signatura del contracte programa o procediment d'adjudicació de contracte, s'establirà en el primer cas el procediment de revisió, en el cas del contracte programa s'iniciaran els procediments d'addenda, previstos en aquest i en el cas dels contractes a partir de la fi de la seua vigència sense pròrrogues, sempre que es revalore econòmicament el contracte.

Els terminis indicats en les diferents transitòries s'iniciaran a partir de l'entrada en vigor de la corresponent addenda, revisió o nou contracte.



Disposició transitòria setzena. Canvis en les fórmules de gestió



En aquells programes en què es decreta un canvi en la fórmula de gestió que comporta una reversió a la gestió pública, aquesta es farà durant la vigència del segon contracte-programa prevista per als exercicis anuals 2025 a 2028, tots dos inclosos.



Disposició transitòria dissetena. Criteris d'implantació

En aquells programes en què es preveu una ampliació en la seua distribució territorial respecte al mapa de recursos actual, es farà durant la vigència del segon contracte-programa prevista per als exercicis 2025 a 2028. Aquesta ampliació serà progressiva i atendrà variables com la quantitat de població de la corresponent demarcació territorial i/o la necessitat objectiva del programa sobre la base del nombre de casos atesos per aquest.

Pel que fa a centres de l'atenció primària específica i de l'atenció secundària, i en aquelles tipologies que en el moment de la publicació d'aquest decret no compten amb la implantació territorial assenyalada en aquest decret, aquesta es desenvoluparà d'acord amb el que s'estableix en el Pla d'infraestructures de serveis socials de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.



Disposició transitòria dihuitena. Mesures judicials en medi obert



La modificació en la forma de provisió del programa de mesures judicials s'efectuarà progressivament, de tal manera que l'execució de les mesures judicials en medi obert corresponents a les àrees que no hagen assumit el programa mitjançant els contractes programes amb les entitats locals, es gestionaran en les mateixes condicions que els programes referits en l'annex II en els apartats 2.1.3 a 2.1.7 del present decret.





Disposició transitòria dinovena. Centres ocupacionals

les entitats que disposen d'un centre ocupacional les persones usuàries del qual no s'adeqüen al perfil que determina el present decret per a l'accés a aquest, des de la seua publicació, l'equip tècnic del centre procedirà a realitzar una revisió dels expedients de totes les persones usuàries, distingint aquelles el perfil de les quals s'adequa al centre ocupacional d'aquelles altres el perfil de les quals s'adeqüe al d'accés per a centre de dia de persones amb diversitat funcional intel·lectual. Conseqüentment, efectuaran un ajust respecte als aspectes funcionals del centre i del nombre de places, si escau de la revisió dels expedients, sense que es requerisca una adaptació obligatòria dels aspectes espacials.

Amb les persones usuàries el perfil de les quals s'ajuste a l'establit per als centres de dia de diversitat funcional intel·lectual, es generarà un centre de dia, amb el nombre de places equivalent als expedients revisats, que s'ajusten a aquest perfil. En aqueixes concretes circumstàncies, tots dos centres seran considerats com a centres complementaris. Per a tot això disposaran d'un període de dotze mesos, comptats a partir de la publicació del present decret. Quant a l'adequació de les diferents condicions exigibles, s'estarà als terminis establits en les disposicions transitòries sobre aquest tema, comptats a partir dels dotze mesos establits per a la revisió dels expedients i amb la resolució del programa individualitzat d'atenció de les persones usuàries (PIA) actualitzat.



Disposició transitòria vintena. Centres d'atenció temporal a emergències socials

Enfront de situacions d'emergència social i fins que es desenvolupe normativa específica sobre aquest tema, es podrà, per resolució de la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de serveis socials, autoritzar l'obertura o habilitació com a centres d'atenció temporal a emergències (CATE) els següents espais: centres de serveis socials ja autoritzats, centres autoritzats per a altres usos o altres centres amb informe favorable de l'oficina tècnica que garantisca les condicions de seguretat general, salubritat, habitabilitat i climatització.



Les condiciones dels centres d'acolliment a persones que sol·liciten protecció internacional s'atindran al que s'estableix reglamentàriament pel ministeri competent en la matèria.



Disposició transitòria vint-i-unena. Adequacions al decret

Les adequacions al present decret relatives a: adaptació de la funcionalitat dels espais, inclosa la modulació, instal·lacions, règim de funcionament, requisits professionals, equipament, ajudes i mobiliari, no es consideraran modificació substancial en els termes referits en l'article 34 del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials.



A aquest efecte, els centres hauran d'efectuar sol·licitud manifesta, mitjançant declaració responsable, presentant-la en qualsevol de les formes establides en l'article 16.4 de la Llei 39/2015 de l'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Per a les adequacions que impliquen obres, es procedirà conforme al procediment de visat previ, regulat en la subsecció tercera de la secció primera, del capítol segon del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials





Disposició transitòria vint-i-dosena. Pla de transició

Els centres que amb motiu del present decret hagen de realitzar adequacions elaboraran un pla de transició amb la finalitat d'adaptar-se al nou model, d'acord amb les disposicions transitòries del present decret i comptant amb la participació de les diferents parts interessades. Aquest pla descriurà el paquet d'actuacions i mesures a desenvolupar cap al model centrat en la persona, amb enfocament comunitari i de proximitat. El pla desenvoluparà els itineraris a seguir en l'àmbit organitzatiu, del disseny ambiental, de la pràctica professional i dels processos interns.



Disposició transitòria vint-i-tresena. Calendari d'adaptacions





Adaptació Període màxim

Els centres públics d'atenció primària bàsica en funcionament i sense autorització, disposaran d'un període de… 5 anys des de l'entrada en vigor del present decret, per a sol·licitar aquesta autorització

L'adequació en els centres de serveis socials en funcionament, referits a l'estructuració en unitats convivencials… Haurà d'estar culminada abans del 31 de desembre de 2029

Tots els centres de serveis socials autoritzats hauran d'adaptar les seues instal·lacions… En un termini no superior als 2 anys des de l'entrada en vigor del present decret

Quan el nou equipament dels centres en funcionament supose una reposició completa … Es procedirà gradualment a aquesta reposició fins a un màxim de 3 anys des de l'entrada en vigor del present decret

Quan l'equipament dels centres en funcionament supose nova adquisició de productes … S'adquirirà en un termini no superior a 1 any des de l'entrada en vigor del present decret

Adaptació de les plantilles de personal, ràtios i titulacions, dels serveis i centres de serveis socials… S'adequaran en un termini no superior a 12 mesos des

de l'entrada en vigor del present decret

Adaptació de plantilles de personal, ràtios i titulacions en residències de persones majors Ràtio general:

0,55 a 1 de gener de 2025

0,61 a 1 de gener de 2026

0,68 a 1 de gener de 2027

La incorporació del terapeuta ocupacional en les plantilles de personal del programa d'atenció domiciliària… Es realitzarà de manera progressiva entre l'1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2027 en funció de quantitat de població i nombre de casos atesos

Els centres autoritzats hauran d'adaptar la seua carta de serveis als establits… En un termini no superior als 6 mesos, des de l'entrada en vigor del present decret

Tots els centres de serveis socials hauran d'adaptar els seus programes, protocols i registres… En un termini no superior als 6 mesos, des de l'entrada en vigor del present decret

Tots els centres de serveis socials autoritzats hauran de disposar de la documentació establida… En un termini no superior als 9 mesos, des de l'entrada en vigor del present decret

La inclusió en el reglament de règim interior de la regulació del procediment d'internament… Es realitzarà en un termini de 3 mesos, des de l'entrada en vigor del present decret

En els centres en què no estiga constituït el consell de centre… Es disposarà de 6 mesos, des de l'entrada en vigor del present

decret, per a la convocatòria d'eleccions

Els centres ocupacionals adaptaran el perfil de les persones usuàries amb diversitat funcional intel·lectual… En un termini de 12 mesos, des de l'entrada en vigor del present decret







DISPOSICION DEROGATÒRIA



Disposició derogatòria única

1. Queden derogades totes les normes d'igual o inferior rang que s'oposen al que es disposa en aquest decret.

2. En particular, des de l'entrada en vigor del present decret quedaran derogades les següents normes:

a) Decret 182/2006, d'1 de desembre, del Consell, pel qual s'estableixen les condicions i els requisits específics per a l'autorització dels habitatges tutelats per a persones amb discapacitat o amb problemes de salut mental crònics.

b) Ordre de 9 d'abril de 1990, de la Conselleria de Treball i Assumptes Socials per la qual es desplega el Decret 40/1990, de 26 de febrer, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre Registre, Autorització i Acreditació dels Serveis Socials de la Comunitat Valenciana.

c) Ordre de 3 de febrer de 1997, de la Conselleria de Treball i Assumptes Socials, per la qual es modifica l'Ordre de 9 d'abril de 1990 (DOGV 1291) sobre registre, autorització i acreditació dels serveis socials de la CV, amb la finalitat d'atendre els nous serveis que es prestaran a malalts mentals crònics en la CV (segons redacció per Correcció d'errors publicada en DOGV núm. 2937 de 24.02.1997)



d) Ordre de 9 de maig de 2006, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es modifica l'Ordre de 9 d'abril de 1990, de la Conselleria de Treball i Seguretat Social, sobre registre, autorització i acreditació dels serveis socials de la Comunitat Valenciana, en la seua redacció donada per l'Ordre de 3 de febrer de 1997, de la Conselleria de Treball i Assumptes Socials.

e) Ordre de 21 de setembre de 2001, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regulen les condicions i requisits de funcionament dels centres d'estimulació precoç.

f) Ordre 1/2010, de 18 de febrer, de la Conselleria de Benestar Social, de modificació de l'Ordre de 9 d'abril de 1990, de la Conselleria de Treball i Seguretat Social, per la qual es desenvolupa el Decret 40/1990, de 26 de febrer, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre registre, autorització i acreditació dels serveis socials de la CV del decret.

g) Ordre de 19 de juny de 2003, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula la tipologia i condicions materials i de funcionament dels centres de protecció de menors, a la Comunitat Valenciana.



h) Ordre de 17 de gener de 2008, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual cosa es regula l'organització i funcionament dels centres de protecció i l'acolliment residencial i estada de dia de menors a la Comunitat Valenciana.

i) Ordre de 4 de febrer de 2005, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula el règim d'autorització i funcionament dels centres de serveis socials especialitzats per a l'atenció de persones majors.



j) Ordre 8/2012, de 20 de febrer, de la Conselleria de Justícia i Benestar Social per la qual es modifica l'Ordre de 4 de febrer de 2005, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula el règim d'autorització i funcionament dels centres de serveis socials especialitzats per a l'atenció de persones majors.

k) Ordre de 20 de desembre de 2005, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es regula l'Estatut dels Usuaris de centres de serveis socials especialitzats per a l'atenció de persones majors (DOGV 5174, 11.01.2006), en el referit al reglament de règim interior en els establiments públics.

l) Ordre de 17 de febrer de 2003, de la Conselleria de Benestar Social, sobre condicions i requisits per a l'autorització dels centres especialitzats per a dones en situació de risc social, per la qual es desenvolupa el Decret 91/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià, sobre Registre dels titulars d'activitats d'acció social, i de Registre i autorització de funcionament dels serveis i centres d'acció social, a la Comunitat Valenciana, modificada per l'Ordre de 28 de gener de 2005, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es modifica l'Ordre de 17 de febrer de 2003.

ll) Ordre de 22 de desembre de 2003, de la Conselleria de Benestar Social, sobre funcionament general dels centres especialitzats per a dones en situació de risc social.





DISPOSIONES FINALS



Disposició final primera. Modificacions en el Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials

1. Es modifica l'apartat 2 de l'article 52 del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del sistema públic valencià de serveis socials, que passa a tindre la següent redacció:

«La declaració responsable sobre el compliment de la normativa vigent haurà d'incloure necessàriament l'esment al compliment dels requisits sobre els recursos humans i materials que es concreten en cada cas en la corresponent norma reglamentària, en funció de la tipologia de servei de què es tracte...».

2. Es modifica l'apartat b de l'article 3 del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del sistema públic valencià de serveis socials, que passa a tindre la següent redacció:

«S'entén per programa en matèria de serveis socials el conjunt ordenat, planificat i metodològicament orientat d'actuacions destinades a intervindre davant situacions específiques de necessitat de caràcter individual, grupal, familiar o comunitari, amb la finalitat de previndre el risc de vulnerabilitat social, afavorir la inclusió social i garantir l'exercici de drets socials. Els programes podran presentar diferents modalitats, en funció de l'objecte que perseguisquen, respecte a la població destinatària, la intensitat i duració o el tipus de prestació que articulen, i podran proveir-se també a través de centres.»



3. Els serveis als quals es refereix la modificació anterior de l'apartat b de l'article 3 Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials passen a denominar-se programes, conforme al que es disposa en aquesta modificació, excepte aquells als quals es refereix l'article 54.3.2.f, que passen a denominar-se «carta de serveis».

4. Es modifica l'apartat segon de la disposició addicional primera del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que passa a tindre la següent redacció:

«L'acreditació per a la prestació de servei o programes en matèria de serveis socials en el marc del Sistema per a l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència...»

5. Es modifica l'apartat quart de la disposició addicional primera del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, que passa a tindre la següent redacció:

«... l'acreditació a què es refereix l'apartat 2 d'aquest article implicarà la declaració que el programa o centre acreditat compleix els requisits establits...».

6. Se suprimeix a l'apartat d de l'article 3 del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials i l'apartat e d'aquest mateix article passa a ser l'apartat d.



7. Se suprimeix el contingut total de la disposició addicional segona del Decret 59/2019, de 12 d'abril, del Consell, d'ordenació del Sistema Públic Valencià de Serveis Socials, i se substitueix pel següent contingut:

«Segona. Període de vigència de les autoritzacions provisionals

Aquells centres que conforme al Decret 91/2002, de 30 de maig, del Govern Valencià, sobre registre dels titulars d'activitats d'acció social, i de registre i autorització de funcionament dels serveis i centres d'acció social en la Comunitat Valenciana tingueren concedida una autorització provisional a 13 de novembre de 2022, en mantindran la vigència si amb anterioritat a aquesta data obtenen el visat previ del projecte o documentació tècnica de les obres a realitzar així com l'aprovació per part de l'òrgan d'autorització de centres d'un compromís d'executar les obres a les quals es refereix aquest projecte o documentació tècnica en el termini que a aquest efecte establisca aquest òrgan».





Disposició final segona. Modificació en el Decret 38/2020, de 20 de març, del Consell, de coordinació i finançament de l'atenció primària de serveis socials.

Es modifica la disposició transitòria segona afegint al final del punt 3 el següent contingut:

«En el cas que, l'any 2023, algun municipi o municipis no s'hagueren constituït com a mancomunitat o no s'hagueren pogut integren en alguna de les ja existents, previ informe justificatiu dels municipis d'aquesta impossibilitat i amb la conformitat de l'administració responsable del finançament podran continuar sent finançats a través d'altres formes diferents al contracte programa de manera transitòria.»





Disposició final tercera. Desenvolupament normatiu

Es faculta la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de serveis socials per a dictar les disposicions que siguen necessàries per al desplegament d'aquest decret.



Disposició final quarta. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



ANEXOS



Annex I. Centres, serveis i programes dels serveis socials d'atenció primària de caràcter bàsic

Annex II. Centres, serveis i programes dels serveis socials d'atenció primària de caràcter específic

Annex III. Centres de serveis socials d'atenció secundària

Annex IV. Taula de correspondències entre prestacions Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) i Sistema Públic Valencià de Serveis Socials (SPVSS)

Annex V. Estructura organitzativa mínima: òrgans de govern i participació en els programes i centres de serveis socials

Annex VI. Documentació exigible als programes i centres de serveis socials

Annex VII. Condicions i característiques dels espais, les instal·lacions i els elements

Annex VIII. Categories, qualificacions professionals, titulacions i requisits

Annex IX. Correspondència de tipologies entre centres anteriors i centres de l'actual decret



València 10 de març de 2023



El President de la Generalitat

XIMO PUIG I FERRER



La vicepresidenta

i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives

AITANA JOANA MAS MAS





Mapa web