Ficha docv

Ficha docv









LLEI 2/2023, de 13 de març, de la Generalitat, de Protecció, Benestar i Tinença d'animals de companyia i altres mesures de benestar animal [2023/2777]

(DOGV núm. 9553 de 14.03.2023) Ref. Base de dades 002636/2023




Sia notori i manifest a tots els ciutadans i totes les ciutadanes que Les Corts han aprovat i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del rei, promulgue la Llei següent:





Índex



Preàmbul



TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL 1. Objecte, finalitats i àmbit de la llei

Article 1. Objecte de la llei

Article 2. Fins, finalitats i principis de la llei

Article 3. Àmbit d'aplicació de la llei

Article 4. Exclusions de la llei

CAPÍTOL 2. Definicions

Article 5. Definicions a l'efecte d'aquesta llei



TÍTOL II. DE LA RESPONSABILITAT SOBRE ELS ANIMALS I LES SEUES NORMES DE PROTECCIÓ

CAPÍTOL 1. Obligacions i prohibicions

Article 6. Obligacions de les persones responsables legals i temporals d'animals de companyia

Article 7. Prohibicions quant als animals de companyia

CAPÍTOL 2. Transport d'animals de companyia

Article 8. Transport d'animals de companyia

CAPÍTOL 3. Tractaments obligatoris

Article 9. Tractaments obligatoris dels animals de companyia

CAPÍTOL 4. Identificació

Article 10. Animals subjectes a identificació

Article 11. Sistema d'identificació

Article 12. Procediment d'identificació

Article 13. Terminis d'identificació i canvi de titularitat

Article 14. Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana

CAPÍTOL 5. Sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia

Article 15. Del sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia

CAPÍTOL 6. Fires, exhibicions i concursos d'animals companyia

Article 16. Requisits i condicions



TÍTOL III. DELS NUCLIS ZOOLÒGICS

CAPÍTOL 1. Dels requisits i registres dels nuclis zoològics

Article 17. Requisits generals dels nuclis zoològics

Article 18. Registre dels Nuclis Zoològics

CAPÍTOL 2. Requisits de determinats nuclis zoològics

Article 19. Requisits dels centres de cria i dels establiments de venda d'animals de companyia

Article 20. Requisits dels establiments de manteniment temporal d'animals de companyia



TÍTOL IV. DE L'ABANDÓ D'ANIMALS DE COMPANYIA, PERDUTS I ERRANTS, I ELS CENTRES D'ACOLLIDA D'ANIMALS DE COMPANYIA

CAPÍTOL 1. Recollida i destí d'animals de companyia perduts, abandonats i errants

Article 21. Recollida d'animals de companyia perduts, abandonats i errants

Article 22. Destí d'animals extraviats, abandonats i errants

CAPÍTOL 2. Dels centres i cases d'acollida i de les colònies felines



Article 23. Dels centres i cases d'acollida

Article 24. De les colònies felines



TÍTOL V. DELS ÒRGANS CONSULTIUS I LES ENTITATS DE PROTECCIÓ ANIMAL I DEFENSA D'ANIMALS DE COMPANYIA



CAPÍTOL 1. De les entitats col·laboradores de protecció animal i defensa d'animals de companyia

Article 25. Entitats col·laboradores de protecció animal i defensa animal i Registre d'Entitats Col·laboradores

Article 26. Requisits de les entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia

CAPÍTOL 2. Del Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia

Article 27. Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia

Article 28. Composició i funcionament



TÍTOL VI

CAPÍTOL 1. Educació, formació, sensibilització i divulgació de la llei

Article 29. Educació, sensibilització i divulgació de la llei

Article 30. Formació



TÍTOL VII. DE LA INSPECCIÓ I VIGILÀNCIA

CAPÍTOL 1. Inspecció i plans de control

Article 31. Plans i programes d'inspecció i control

Article 32. Personal inspector

Article 33. Obligacions de l'inspeccionat

CAPÍTOL 2. Competències de les administracions

Article 34. Competències i obligacions de l'administració local i autonòmica



TÍTOL VIII. ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ ANIMAL

Article 35. Prohibicions pel que fa a determinades activitats o actuacions amb animals

Article 36. Control de poblacions d'animals en l'entorn urbà

Article 37. Salvaguarda del règim de benestar animal en competicions esportives o activitats culturals

Article 38. Salvaguarda del règim de benestar animal d'altres animals en captivitat

Article 39. Animals usats en teràpia

Article 40. Anellament d'ocells

Article 41. Animals de producció i altres animals en captivitat diferents dels animals de companyia que són perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits



TÍTOL IX. DE LES INFRACCIONS I DE LES SANCIONS

CAPÍTOL 1. Infraccions

Article 42. Classificació d'infraccions

CAPÍTOL 2. Sancions

Article 43. Sancions

Article 44. Sancions accessòries

Article 45. Graduació de sancions

Article 46. Mesures provisionals

Article 47. Mesures no sancionadores

Article 48. Multes coercitives

Article 49. Responsabilitat jurídica civil i penal

Article 50. Procediment sancionador

Article 51. Competència sancionadora

Article 52. Prescripció d'infraccions i sancions



DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Publicitat de la llei

Segona. Límit màxim d'animals de companyia per domicili

Tercera. Taxa municipal

Quarta. Incidència pressupostària i destí d'ingressos

Cinquena. Registre de persones inhabilitades

Sisena. Comissions de treball per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei.



DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim transitori de destí d'animals abandonats

Segona. Nuclis zoològics

Tercera. Responsables legals i temporals

Quarta. Vigència transitòria de determinades disposicions reglamentàries

Cinquena. Adaptació municipal al que es preveu en aquesta llei

Sisena. Exemplars d'espècies prohibides com a animals de companyia adquirits amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei

Setena. Condicions dels animals reproductors dels centres de cria i dels establiments de venda

Vuitena. Requisits mínims en la gestió d'adopcions

Novena. Inscripció dels santuaris en el registre de nuclis zoològics d'animals de companyia

Desena. Constància en el passaport o document d'identificació dels animals esterilitzats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i terminis per a l'esterilització.



DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa



DISPOSICIONS FINALS

Primera. Desenvolupament reglamentari

Segona. Entrada en vigor





PREÀMBUL



I



La convivència de l'ésser humà durant milers d'anys amb els animals ha creat una dependència mútua en la qual la preocupació de la societat pel concepte de benestar animal o, si més no, per a disminuir el maltractament dels animals, només es remunta al passat segle xx. En tot cas, en la primera meitat d'aquell segle, el reflex normatiu d'aquesta preocupació se circumscriu a la regulació d'aspectes zoonòtics o de sanitat animal, amb la finalitat d'evitar la transmissió de malalties indesitjades a l'ésser humà o d'erradicar brots i epidèmies epizoòtiques en explotacions d'animals de producció, pels perjudicis econòmics que pogueren generar, o bé a aspectes relacionats amb la preservació de la natura i del medi natural o cinegètic. És a partir de la segona meitat del segle xx quan, a instàncies d'organitzacions internacionals de protecció d'animals, tenen lloc els tractats internacionals ratificats per Espanya: la Declaració universal dels drets de l'animal, proclamada el 15 d'octubre de 1978, els convenis de Washington, Berna i Bonn, el Conveni europeu sobre protecció d'animals de companyia, d'obligat compliment des de l'1 de febrer de 2018, i els tractats, directives i reglaments de la Unió Europea, entre els quals destaca especialment la signatura del Tractat de Lisboa, pel qual es va modificar el tractat constitutiu de la Unió Europea, on es defineixen els animals com uns éssers sintents, i diversos protocols sobre protecció i benestar animal, que han sigut l'origen de reglaments i directives comunitàries que contenen normes de protecció, sobretot en l'àmbit de les explotacions ramaderes i en matèria de benestar animal, però també per al control sanitari dels desplaçaments d'animals de companyia entre estats membres.



Tot això s'ha reflectit i s'ha transposat en diverses disposicions en el nostre ordenament jurídic intern, entre les quals cal esmentar, de manera particular, la Llei 8/2003, de 24 d'abril, de sanitat animal i la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a l'atenció dels animals, en l'explotació, el transport, l'experimentació i el sacrifici, a més de diverses normes de caràcter sectorial.



II



En l'exposició de motius de la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia es justificava que, a pesar que a la Comunitat Valenciana hi ha una profunda tradició de respecte cap als animals de companyia, amb aquesta llei es pretén augmentar la sensibilitat col·lectiva cap a comportaments més humanitaris i propis d'una societat moderna. La llei esmentada ha suposat un reconeixement explícit d'aquesta preocupació per a protegir els animals en l'àmbit domèstic i és un dels primers textos legals autonòmics que van veure la llum.



D'altra banda, en la legislació estatal no hi ha fins al moment cap text legal o reglamentari aprovat que continga una regulació específica sobre els animals de companyia, que únicament són referenciats en les dues lleis abans esmentades de manera tangencial i subsidiària. Així doncs, davant aquest buit normatiu, han sigut els legisladors autonòmics, a partir de l'última dècada del segle passat, els qui han assumit aquesta tasca reguladora, fent pròpia la preocupació creixent de la societat per a formular uns principis i drets en defensa dels animals de companyia i establir, en conseqüència, uns mecanismes de protecció a favor d'aquests.

No obstant això, el temps transcorregut i determinades mancances advertides en el text legal s'han vist reflectits en el fet que la seua aplicació no ha sigut tan eficaç com hauria sigut desitjable i que, en l'actualitat, continuen produint-se accions i comportaments incívics que s'haurà de procurar atallar amb més fermesa mitjançant un nou instrument legal que garantisca nivells alts de protecció, benestar i tinença responsable dels animals de companyia.



III



Aquesta llei té el seu fonament en la necessitat de promulgar un instrument jurídic més eficaç en la defensa i protecció dels animals de companyia, d'acord amb la demanda social i l'interès general. La seua finalitat essencial és aprofundir en les mesures educatives i de conscienciació social de la població per a un tractament digne dels animals de companyia, però també reforçar l'actuació de les administracions públiques en la tutela dels drets dels animals de companyia i l'enduriment del règim sancionador davant conductes incíviques i cruels amb els animals de companyia. Per això, no es limita únicament a introduir modificacions puntuals en la Llei 4/1994, de 8 de juliol, sinó que en substitució d'aquesta, es configura oportunament com un nou text legal actualitzat que aborda amb caràcter integral i de manera completa la regulació de tots aquells aspectes relacionats amb els animals de companyia en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, sense perjudici del desenvolupament reglamentari posterior que haurà de promulgar-se per a concretar-ne les normes. D'aquesta manera, es procura més coherència i sistemàtica de la normativa com a instrument més adequat per a la consecució de les finalitats perseguides, i també s'aclareix i es facilita a la ciutadania el coneixement de les obligacions que hauran d'assumir respecte d'aquests animals.

En la redacció s'ha tingut en compte el principi de proporcionalitat. Per això, aquesta llei conté la regulació imprescindible per a atendre les finalitats perseguides, després de constatar en cada situació que puga produir-se, que pose en risc el benestar animal o fins i tot en situacions de maltractament, que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions a les persones a qui va destinada. Atesa aquesta orientació, el desenvolupament reglamentari i l'aplicació de la llei per part de les administracions públiques haurà de respectar aquest principi de proporcionalitat. Aquesta proporcionalitat és present, entre altres punts de la llei, en la consideració que fa la llei dels animals de companyia amb tasques o activitats específiques, com per exemple els dedicats a la caça, per als quals es fan algunes excepcions puntuals a la norma general en el text, ateses les peculiaritats de les seues funcions específiques, sense que per això deixen de tindre l'empara legal que n'assegura el benestar.

El contingut d'aquesta llei és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea, i genera un marc normatiu estable, predictible, integrat, clar i de certesa, que facilita el coneixement i la comprensió i, en conseqüència, l'actuació i presa de decisions de les persones i empreses. A l'efecte, s'ha tingut una especial cura en l'ús del llenguatge no sexista i no cosificant de la llei. El coneixement científic de què disposem en l'era moderna haurà de facilitar que no es continue considerant els animals no humans com a objectes o coses. És necessari reconèixer que són éssers sintents amb identitat, autonomia intrínseca i individualitat. Això hauria de veure's reflectit en tots els àmbits del llenguatge i especialment en les lleis. Però una cosa és no cosificar-los i reconèixer la seua individualitat i una altra és no reconèixer la dependència que tenen els animals de companyia de la seua persona responsable legal. Aquesta dependència és la que genera les obligacions legals que exigeix la llei cap als responsables legals dels animals de companyia. Introduir un llenguatge ple d'igualtat en la llei restaria garanties a la protecció i defensa dels animals de companyia.

La tinença implica responsabilitat legal d'atenció i cura, i la convivència en igualtat implica respecte mutu. Sense entrar en les comparacions cognitives de sentiments o emocions, que en tot cas es pot afirmar que són diferents segons l'espècie animal, la llei defineix quines són les obligacions legals de la ciutadania i les administracions amb relació als animals de companyia, i el llenguatge legal haurà de ser aquell que implique o explique amb més claredat, transparència, rigor i seguretat jurídica aquestes obligacions. La llei planteja amb objectivitat un caràcter regulador de situacions reals, que facen la llei aplicable en tots els seus aspectes, que eludisca figures declaratives no quantificables o de difícil aplicació pel seu caràcter intrínsec d'apreciació subjectiva.



Des d'un punt de vista competencial, aquest text legal es dicta conforme a la planificació legislativa de l'Acord del Consell, de 12 de gener de 2018, pel qual s'aprova el Pla normatiu de l'administració de la Generalitat per a 2018, en atenció a les competències de desenvolupament legislatiu i execució en matèria de sanitat i higiene i de medi ambient, com també la competència exclusiva en matèria d'agricultura i ramaderia que aquesta comunitat autònoma té atribuïda, de conformitat amb el seu Estatut d'autonomia.



IV



Des del punt de vista del contingut i com a aspectes destacables, aquesta llei, de la mateixa manera que la seua predecessora, ha optat per circumscriure el seu àmbit d'aplicació a la defensa dels animals de companyia i no generalitzar el marc de regulació i protecció a totes les espècies animals. Això es deu a la consideració del fet que aquest text legal haurà de posar l'èmfasi en la defensa dels animals de companyia que no han sigut objecte de regulació estatal o de la Unió Europea, per la qual cosa no gaudeixen de cap marc de protecció jurídica específica a escala comunitària o nacional. No obstant això, conscients de les llacunes jurídiques estatals o comunitàries que en alguns casos deixen sense protecció i defensa a alguns altres animals en determinades situacions, s'ha disposat una sèrie de mesures de protecció en un títol específic per a aquells animals que no es troben emparats per una altra normativa específica o general de protecció del benestar animal que se'ls puga aplicar i estaran especialment emparats per aquesta llei.

Així mateix, s'imposen limitacions a algunes pràctiques amb animals i a l'ús d'animals en determinats espectacles. La llei també defineix els animals que es poden considerar animals de companyia i especifica la prohibició de tinença i comercialització com a tals d'uns altres, com per exemple els animals salvatges, i esmenta en concret primats i grans felins per motius de seguretat, de benestar animal, i evitar el maltractament animal derivat del trànsit, tant legal com il·legal, d'espècies salvatges i silvestres que no s'adapten a l'entorn humà.



Un aspecte destacable d'aquesta llei és el relatiu a la determinació i concreció de l'àmbit competencial de la norma entre administracions públiques i el col·laborador amb entitats de defensa i protecció d'animals de companyia. Sens dubte, l'efectivitat plena d'una disposició legal depèn en gran manera de la claredat i precisió de les normes organitzatives que delimiten l'àmbit d'actuació de les diferents administracions, sobretot en aquells casos en què en la planificació, gestió i inspecció d'una matèria concorren diverses administracions públiques, que en uns casos hauran d'actuar amb caràcter independent, però en uns altres hauran d'exercir les seues competències de manera concurrent o, si més no, coordinada. Una d'aquestes competències és la potestat sancionadora, que haurà de ser exercida amb rotunditat per a evitar la sensació social d'impunitat i la no aplicació efectiva de la llei. Per a aconseguir-ho, la llei regula amb més precisió les competències sancionadores i la possibilitat de ser assumides per altres administracions per a evitar que no s'exercisquen davant la manca tan freqüent de mitjans en els municipis. També és fonamental la col·laboració de la societat, no ja des del punt de vista de cada ciutadà, sinó des de l'associatiu d'aquelles entitats motivades per un afany desinteressat de protecció i defensa dels animals i que compleixen un paper primordial i insubstituïble en molts casos de desemparament d'animals de companyia. La llei els té en compte i en fomenta la col·laboració i implicació en el compliment de les finalitats de la llei.



És fonamental per a l'èxit d'aquesta llei que totes les administracions públiques implicades en l'aplicació de la Llei de la Generalitat sobre protecció, benestar i tinença d'animals i altres mesures de protecció animal, mitjançant els procediments de cooperació i col·laboració, adopten les mesures necessàries perquè aquesta tinga el grau més gran de compliment possible.



V



La llei introdueix novetats importants en la regulació de la matèria a la Comunitat Valenciana, com per exemple l'anomenat «sacrifici zero», de manera que no es permetrà el sacrifici o mort induïda en un animal per qüestions econòmiques, de sobrepoblació, manca de places en un centre d'acolliment, impossibilitat de trobar adoptant en un termini determinat, abandó de la persona responsable legal, vellesa, ni malaltia o lesió amb possibilitat de tractament. Això és una demanda social que mostra més sensibilitat cap als animals i la necessitat d'un tracte més digne com a éssers sintents. Seguint aquest plantejament, la llei tipifica conductes sancionables mitjançant una sèrie de prohibicions d'actuacions que posen en risc el benestar, causen lesions o els facen objecte de maltractaments.

La Llei 8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana, en l'article 33.3.q determina que els municipis tenen competències pròpies en matèria de la recollida i gestió d'animals errants i abandonats. Referent a això, aquesta llei complementa i amplia el que regula en aquesta matèria la Llei 4/1994, de 8 de juliol, que ara es deroga, i regula noves atribucions i funcions que garantisquen un compromís important de l'administració local en la protecció i defensa dels animals de companyia.

La llei dona empara legal a les demandes del municipalisme sobre la regulació del nombre d'animals de companyia en habitatges amb la suficient flexibilitat i proporcionalitat que permeta adaptar les resolucions municipals a cada situació real. La llei respon també a altres demandes del municipalisme, com és l'ús censatari del Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia, el reconeixement de la capacitat i responsabilitat dels municipis per al control de fauna urbana perjudicial, la regulació legal de les colònies felines, la possibilitat de delegar la instrucció d'expedients sancionadors en les diputacions i la possibilitat legal d'establir taxes per serveis d'acolliment, cria i tinença per al finançament municipal que exigeix el compliment d'aquesta llei.



L'erradicació de l'abandó és una de les finalitats més importants d'aquesta llei i, per a aconseguir-ho, s'han implementat noves mesures legals amb relació als pilars fonamentals per a la lluita contra l'abandó, com són la plena identificació, introduint-hi la traçabilitat, l'obligació de conèixer l'origen en el registre i signatura del titular nou i antic en el canvi de responsable legal, l'obligació d'identificació en tots els canvis de responsables legals, l'accessibilitat del Registre Supramunicipal d'Identificació a tots els agents que lluiten contra l'abandó, auditories anuals del registre esmentat per a garantir el bon funcionament i la qualitat. Quant a l'esterilització, s'obliga a esterilitzar els animals de l'espècie canina que no estiguen controlats, els animals abandonats o errants provinents de centres d'acolliment i les colònies felines. Quant a la formació, la llei introdueix de manera obligatòria la formació de totes les persones que treballen en centres relacionats amb animals de companyia i agents públics que es relacionen mitjançant el seu treball amb animals de companyia.



La llei també estableix l'obligació de dur a terme campanyes de divulgació i educació. Quant al foment de l'adopció com un altre pilar fonamental de la lluita enfront de l'abandó, la llei crea serveis públics d'adopció als ajuntaments, estableix mesures de foment i divulgació de l'adopció i regula el seguiment de l'eficàcia de l'adopció.



La recollida d'animals abandonats i els centres d'acolliment són objecte d'una regulació més extensa en la llei per a garantir la protecció i el benestar dels animals abandonats que són recollits. Així, s'estableix com a funció exclusiva dels municipis la recollida, l'acolliment i l'adopció, que podran gestionar per si mateixos o mitjançant fórmules de gestió indirecta de serveis públics mitjançant clàusules socials a entitats que prevegen les finalitats perseguides en aquesta llei. Es regula la traçabilitat d'aquests animals abandonats fins que són adoptats. S'hi inclouen plans d'enriquiment social i ambiental per als animals allotjats. I es regula la figura de les cases d'acollida dependents dels centres d'acolliment. La llei regula els centres de cria i venda d'animals de companyia i estableix una llista positiva d'animals que es poden comercialitzar, l'obligació de certificar la salut en gossos i gats i de vendre'ls identificats, la traçabilitat dels animals que es comercialitzen i els requisits per al seu benestar que s'hauran de complir els animals en els centres de cria. Aquesta llei no té per finalitat i no pot implantar normes de comerç que tenen ja la seua regulació legal dins d'un marc jurídic de llibertat de mercat. La funció d'aquesta llei resideix a establir les condicions mínimes que garantisquen el benestar animal quan es produeixen els canvis de titularitat entre responsables legals dels animals de companyia dins del marc jurídic actual del comerç. La llei, en aquest aspecte, aplica la regulació imprescindible per a aconseguir les finalitats de la norma, després de constatar que no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions a les persones a qui va destinada per a aconseguir aquestes finalitats.





VI



La llei s'estructura en una exposició de motius, nou títols en cinquanta-dos articles, sis disposicions addicionals, deu disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.



En el títol I es recullen les disposicions generals, en les quals en primer lloc es defineix l'objecte, les finalitats i els principis de la llei que hauran de guiar l'actuació de les administracions i la ciutadania en la defensa i preservació dels animals de companyia. Es detallen les definicions a l'efecte d'aquesta llei i se n'especifiquen les exclusions.



El títol II estableix les normes relatives a la tinença dels animals i la seua protecció amb una relació exhaustiva d'obligacions i prohibicions dels responsables legals dels animals que pretén definir totes aquelles conductes que afecten els animals de companyia de manera negativa i positiva i la regulació del transport dels animals de companyia. Es regulen els tractaments obligatoris i la identificació, establint els tractaments que seran considerats obligatoris i el seu règim d'autorització, com també l'obligació i els procediments d'identificació com a sistema que garantisca, per mitjà d'un compliment ferm i solidari, la protecció animal efectiva.

Es regula el funcionament del Registre Supramunicipal d'Identificació dels Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana, que es converteix en un sistema efectiu obert a totes aquelles entitats i administracions que intervenen en la protecció animal. Es defineixen els requisits que haurà de complir l'eutanàsia dels animals, que es limiten a causes justificades. I finalment es detallen les obligacions en les exposicions, exhibicions i fires i la seua regulació per a protegir els animals de companyia.

En el títol III es defineix el concepte de nucli zoològic i els requisits que hauran de complir, com també els requisits específics per als centres de cria i els establiments públics de venda d'animals de companyia i els establiments per al manteniment temporal d'animals de companyia. Es crea el Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana i les condicions per a registrar animals.

En el títol IV es tracta l'abandó dels animals de companyia i els centres d'acolliment. Es tracta la decisiva tasca municipal de recollida, allotjament i lliurament en adopció dels animals abandonats i es defineixen tots els aspectes de l'abandó d'animals i els centres de recollida i la destinació d'aquests animals. S'estableixen de manera detallada totes les mesures que garantisquen un tractament adequat d'aquests animals i la seua integració de nou mitjançant l'adopció amb nous responsables legals.

El títol V tracta dels òrgans consultius i les entitats col·laboradores de protecció i defensa animal. Es crea el Registre d'Entitats Col·laboradores de Protecció i Defensa Animal i el reconeixement de la seua activitat en matèria de protecció i defensa dels animals de companyia. Es crea el Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció Animal i se'n regula la composició i funcionament.



El títol VI tracta de la formació i divulgació en la matèria objecte d'aquesta llei, aspecte de gran importància per a la conscienciació social i el coneixement de les obligacions i prohibicions que estableix aquesta llei. S'estén l'obligació de la formació per a aquells agents públics en les tasques de supervisió i control, treballadors i voluntaris relacionats amb centres de cria, acolliment, venda, manteniment i aquells nuclis zoològics que es considere reglamentàriament.

El títol VII fixa les mesures d'inspecció i vigilància que competeixen a les administracions autonòmiques i locals per a evitar duplicitats i especifica el contingut per a un compliment efectiu de la llei. S'hi especifiquen les obligacions de l'inspeccionat.

El títol VIII agrupa totes les mesures de protecció que no són aplicables als considerats com a animals de companyia en determinades situacions en les quals manquen de protecció legal, com la prohibició d'unes certes activitats esportives per motius de crueltat i espectacles circenses itinerants d'animals per a garantir un benestar, d'acord amb les seues necessitats etològiques.

El títol IX tipifica les infraccions de les quals disposa la llei i les sancions aplicables corresponents, per la qual cosa se la dota d'instruments legals suficients per a fer complir la llei d'una manera efectiva i contundent, de tal forma que es minimitze qualsevol sofriment i maltractament dels animals de companyia.

En les disposicions addicionals es preveuen diferents aspectes complementaris de la llei que permeten una millor implantació o un millor desenvolupament com, entre altres, la creació del registre d'inhabilitats o la destinació finalista dels ingressos per sancions i taxes.

Les disposicions transitòries permeten l'adaptació progressiva de la implantació de les mesures legals, de manera que els ajuntaments, com a protagonistes del compliment efectiu d'aquesta llei, tenen un període transitori per a adequar els seus pressupostos, ordenances, instal·lacions i serveis a les finalitats perseguides per la llei. També els titulars de nuclis zoològics i responsables legals i temporals tenen un període d'adaptació.

Finalment, la llei deroga la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, de protecció dels animals de companyia, amb la qual cosa s'inicia un nou període de progrés en matèria de protecció i benestar dels animals de companyia i s'hi habilita el posterior i necessari desenvolupament reglamentari.

En aquesta llei han participat des del seu inici totes les entitats relacionades amb les finalitats perseguides per ella o afectades en el seu articulat. En la redacció s'ha procurat buscar un equilibri entre les diferents postures i interessos, sempre garantint la protecció adequada i el benestar dels animals de companyia i la conformitat amb el marc jurídic actual. En la tramitació s'han seguit els procediments establits en la normativa.





TÍTOL I

Disposicions generals



CAPÍTOL 1

Objecte, finalitats i àmbit de la llei



Article 1. Objecte de la llei

Aquesta llei té per objecte establir normes generals per a la protecció, el benestar i la tinença responsable dels animals de companyia i la protecció en determinades situacions d'altres animals que es troben de manera permanent o temporal a la Comunitat Valenciana, amb independència del lloc de residència dels responsables legals i temporals.





Article 2. Fins, finalitats i principis de la llei

1. El fi general d'aquesta llei és la protecció i el benestar dels animals de companyia, afavorir una responsabilitat i una implicació més elevades de les administracions, com també una conducta més cívica i bondadosa de la ciutadania en la defensa dels drets reconeguts per la llei i la preservació dels animals independentment de les seues circumstàncies o del lloc en què es troben.

2. Són finalitats d'aquesta llei:

a) La tinença responsable.

b) L'erradicació de l'abandó.

c) Fomentar l'adopció com a mitjà prioritari de tindre un animal de companyia.

d) El control reproductiu dels animals de companyia prioritzant-ne l'esterilització per a evitar la superpoblació i en últim terme l'abandó.



e) La formació i divulgació en matèria de protecció i benestar animal.

f) Fomentar i divulgar el paper beneficiós dels animals en la societat.

g) Facilitar la correcta educació i socialització dels animals de manera adequada a la seua espècie, com també l'educació dels responsables legals.

h) Dur a terme les inspeccions i controls necessaris per al compliment correcte d'aquesta llei en tots els seus termes.

i) Assolir la plena identificació dels animals de companyia obligats legalment.

j) Erradicar el maltractament animal.

k) La cria, venda i compra ètica i responsable dels animals de companyia.

l) Fomentar el voluntariat i establir una col·laboració continuada amb les entitats de protecció i defensa animal i la societat civil per a posar en marxa plans d'acció que protegisquen els animals.

m) Finalitzar amb el sacrifici dels animals de companyia, tret del que es disposa en l'article 15 d'aquesta llei.

n) Crear protocols d'actuació per als animals en situació de desemparament per circumstàncies de força major o vulnerabilitat de la persona responsable legal, com també plans d'evacuació i emergència davant catàstrofes naturals, pandèmies o similars.

3. Són principis d'aquesta llei:

a) Els animals són éssers vius sintents, com també de moviment voluntari i han de rebre el tracte que, tenint en compte bàsicament les seues necessitats fisiològiques i etològiques, en procure el benestar i protecció.

b) Ningú no provocarà maltractament als animals.



Article 3. Àmbit d'aplicació de la llei

1. L'àmbit d'aplicació d'aquesta llei es refereix als animals de companyia i als altres animals que puguen no tindre aquesta consideració en els supòsits que s'inclouen en les referències explícites o específiques efectuades en aquesta llei, que es troben en el marc de les competències de la Comunitat Valenciana, amb independència que estiguen o no censats o registrats i siga quin siga el lloc de residència de les persones responsables legals o temporals.

2. La llei s'aplica als centres i establiments per al foment i atenció dels animals de companyia, entre els quals es troben els dedicats a la venda, cria, residència, ensinistrament, competició, gosseres esportives, dules o gossades, canòdroms i altres agrupacions similars, els refugis d'animals abandonats i els nuclis zoològics en general que tenen instal·lacions i seus a la Comunitat Valenciana. En l'àmbit del transport i circulació dels animals de companyia, s'aplica també als residents i transeünts i, en el cas de les entitats de protecció i defensa animal, a les que tenen seu social a la Comunitat Valenciana o treballen amb els animals de companyia, encara que no disposen d'instal·lacions o establiments a la Comunitat Valenciana.





Article 4. Exclusions de la llei

Aquesta llei no s'aplica a:

1. Els animals utilitzats en espectacles taurins i en festejos taurins tradicionals autoritzats.

2. La fauna silvestre, incloent-hi els animals salvatges que viuen en el seu medi natural.

3. Els animals de producció, incloent-hi l'aqüicultura, piscicultura i espècies cinegètiques, i els que s'empren amb finalitats experimentals, que es regeixen per la seua legislació específica, tret dels supòsits inclosos expressament en el títol VIII d'aquesta llei.



CAPÍTOL 2

Definicions



Article 5. Definicions a l'efecte d'aquesta llei

Són definicions a l'efecte d'aquesta llei les contingudes en la normativa vigent de l'Estat i de la Unió Europea en matèria de sanitat i benestar animal, i les següents:

– Animals abandonats: tot aquell animal de producció o de companyia o altres animals en captivitat que, independentment que estiga o no identificat quant al seu origen o persona responsable legal, circule per la via pública o es trobe en espais públics sense acompanyament de cap persona o es refugie en espais privats i del qual no s'haja denunciat la pèrdua o sostracció en un temps prudencial inferior a setanta-dues hores, o aquell que no siga retirat d'un centre d'acolliment per la persona responsable legal o la persona autoritzada en els terminis establits per aquesta llei.

– Animals de companyia: aquells animals que conviuen amb les persones i/o depenen d'aquestes, amb finalitats fonamentalment de companyia, d'oci, educatives o que fan tasques o activitats específiques, independentment de l'espècie i sempre que la seua tinença no tinga com a destinació el consum o aprofitament de les seues produccions. A l'efecte d'aquesta llei s'inclouen tots els animals de l'espècie canina, felina, i mustèlids domèstics, independentment de la finalitat a la qual es destinen o el lloc on habiten. Aquesta definició és aplicable a tots els invertebrats, amfibis, peixos, rèptils, ocells i mamífers diferents dels destinats a la producció d'aliments, la comercialització o la tinença dels quals com a animals de companyia no està prohibida per la normativa vigent.

– Animal de companyia exòtic: animal de la fauna silvestre no autòctona que de manera individual depèn dels éssers humans, hi conviu i està adaptat a aquesta convivència, sempre que les seues característiques fisiològiques i etològiques li permeten viure en companyia en l'entorn domèstic.

– Animals errants: aquells animals de producció o de companyia o altres animals en captivitat, ja siguen animals perduts o extraviats, o animals abandonats, que circulen sense acompanyament ni supervisió.



– Animals identificats: aquells animals que porten algun sistema d'identificació reconegut per les autoritats competents i es troben donats d'alta en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana o en el registre equivalent en l'àmbit d'una altra comunitat autònoma, nacional o internacional.

– Animals perduts o extraviats: aquells animals de producció o de companyia o altres animals en captivitat que, independentment que estiguen o no identificats, vaguen sense acompanyament ni supervisió, sempre que les persones responsables legals o temporals hagen comunicat que s'han extraviat o perdut. En cas d'animals de companyia identificats, ha d'haver-se comunicat la pèrdua al Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana i, en tots els casos, a l'autoritat competent.

– Animals que fan tasques o activitats específiques: aquells animals que, seleccionats per les seues aptituds físiques, d'instint i temperamentals, s'ensinistren per a ajudar les persones en una comesa concreta o una activitat regulada en una normativa especial, com els dedicats a la caça, el treball, el pasturatge, el rescat, l'assistència, amb finalitats esportives, utilitzats per les forces i cossos de seguretat, així com animals guia, pigalls o animals destinats a zooterapia que han sigut ensinistrats en centres o per persones professionals especialitzades per a l'acompanyament, la conducció i l'auxili de persones amb diversitats funcionals.

– Animals salvatges: aquells de la fauna silvestre que per les seues característiques físiques, etològiques o de comportament compleixen els requisits per a ser considerats animals potencialment perillosos i, en concret, dels artròpodes, peixos i amfibis, totes les espècies que amb una mossegada o un verí poden suposar un risc greu per a la integritat física o la salut de les persones i dels animals; dels rèptils, totes les espècies verinoses, els cocodrils i caimans i totes aquelles espècies que en estat adult arriben als dos quilograms de pes o els superen, excepte en el cas de quelonis; dels mamífers, tots els primats i felins, així com les espècies que d'adultes arriben als deu quilograms de pes o els superen, excepte les espècies carnívores el límit de les quals està en els cinc quilograms.

– Animals silvestres: tots aquells que formen part del conjunt d'espècies i subespècies animals que viuen i es reprodueixen de manera natural en estat silvestre, incloent els que es troben en hivernada o estan de pas, independentment del seu caràcter autòcton o al·lòcton.



– Casa d'acollida: domicili particular adscrit a una administració pública, centre d'acollida animal o vinculat a una entitat de protecció animal, on es mantenen animals abandonats, decomissats, confiscats, perduts o extraviats per a custodiar-los provisionalment, garantint-ne la cura, l'atenció i el manteniment en bones condicions higienicosanitàries i etològiques.

– CER: activitat de gestió que inclou la captura, l'esterilització i el retorn de gats comunitaris.

– Cessió per causa justificada: aquells casos en què per causa o força major degudament acreditada i documentada (malaltia, defunció, persones sotmeses a maltractaments, vulnerabilitat, etc.), els ajuntaments assumeixen la responsabilitat i la cura de l'animal de manera ètica.

– Colònies felines: grups de gats comunitaris de l'espècie de felí domèstic (Felis catus) amb un grau de sociabilitat variable, que viuen en estat de llibertat, sota la cura i la supervisió de les persones i lligats a l'entorn humà, i que s'instal·len en espais públics o privats.



– Control reproductiu: assegurar per part de la persona física o jurídica responsable de l'animal l'aplicació de mètodes a fi d'evitar ventrades indesitjades, superpoblació i abandó.

– Entitats de protecció i defensa dels animals: aquelles entitats amb àmbit d'actuació a la Comunitat Valenciana, sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que tenen com a finalitat principal defensar i protegir els animals.

– Entitat auxiliar de recollida i acolliment d'animals: aquelles entitats de protecció i defensa animal, degudament registrades, que, mitjançant un conveni amb l'ajuntament al terme municipal del qual actuen, hi col·laboren en la gestió de la recollida, l'acolliment i l'adopció d'animals de companyia.

– Esterilització: intervenció realitzada per la persona veterinària col·legiada mitjançant la qual es limita o s'anul·la la capacitat reproductiva d'un animal.

– Eutanàsia: mort induïda a un animal quan aquest pateix malaltia o lesió que no té tractament curatiu o pal·liatiu. En aquest cas s'administrarà quan el tractament pal·liatiu no evite l'agonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal.

– Gat comunitari: membre de l'espècie de felí domèstic (Felis catus), amb un grau de socialització variable amb els éssers humans i que viu vinculat a un territori.

– Gestió i destí ètics: conjunt de mesures que asseguren que els animals en situació de vulnerabilitat i desemparament disposen de les cures necessàries; són atesos per les persones indicades per la seua formació, experiència i coneixement; reben l'atenció veterinària i etològica que els garanteix una vida lliure de sofriments, i que el lloc on són allotjats disposa de totes les condicions adequades a la seua espècie, en els termes establits en les normes de desenvolupament d'aquesta llei i altra normativa aplicable.

– Gestió integral de colònies felines: model d'intervenció, pràctic, humanitari, educatiu i de conscienciació que inclou el mètode CER (captura-esterilització-retorn) i altres actuacions complementàries que permeten abordar la gestió de les colònies felines des d'una visió transversal com la formació contínua, la informació, l'educació, la conscienciació i la mediació entre totes les persones implicades.

– Maltractament d'animal de companyia: conducta per la qual, per qualsevol mitjà o procediment, s'exerceix una acció o omissió o comportament violent sobre un animal que provoque lesions que menyscaben greument la seua salut, excepte les possibles lesions que pogueren patir els animals de companyia que fan tasques o activitats específiques en l'exercici de les seues funcions específiques, o que el sotmeten a explotació sexual, o abandó en condicions en les quals puga perillar la seua vida o integritat.

– Gossera esportiva: nucli zoològic dedicat al foment, la cria i la cura de gossos amb la finalitat d'alguna pràctica esportiva, que albergue una quantitat superior a quinze exemplars majors de tres mesos d'edat.



– Responsable de colònia felina: persona autoritzada pels ajuntaments per a la cura, l'alimentació i el control de la colònia felina censada en aquest organisme públic, que compleix amb les mesures requerides per al bon funcionament de la colònia, vetlant pel benestar animal i vigilant perquè no derive en un problema sanitari.

– Responsable legal: la persona que figura inscrita com a tal en el registre d'identificació corresponent. Si no hi ha inscripció en el registre, es considera persona responsable legal aquella que puga demostrar aquesta circumstància per qualsevol mètode admès en dret per a provar-ne la titularitat.

– Responsable temporal: aquella persona que, sense ser responsable legal en els termes establits en el punt anterior, té circumstancialment la responsabilitat i la cura de l'animal.

– Sacrifici: mort induïda als animals per raons greus i justificades de sanitat animal, de salut o seguretat pública, o mediambientals, sempre mitjançant medicaments eutanàsics autoritzats que impliquen absència de dolor i sofriment i pèrdua de consciència immediata.



– Santuari d'animals: centre d'acolliment dedicat principalment a l'allotjament d'animals que han perdut la finalitat productiva que es troben perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits, on els animals que es registren habiten fins a la mort o el trasllat a un altre santuari. En cap cas poden passar a la cadena alimentària ni ser objecte de comerç els animals mateixos ni les seues cries ni productes o derivats, ni cap altre tipus d'activitat lucrativa o d'aprofitament. Aquests centres tenen registre de nucli zoològic de centre d'acolliment.



– Ésser sentent o sintent: éssers amb capacitat per a tenir experiències com dolor i plaer, sofriment i gaudi, de manera subjectiva i individual.

– Tinença responsable: conjunt d'obligacions, condicions i compromisos que han d'assumir les persones responsables legals i temporals per a garantir i assegurar el benestar, la protecció dels animals inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei i la seua qualitat de vida, segons les seues necessitats etològiques i fisiològiques.

– Veterinari col·laborador o autoritzat: persona llicenciada o graduada en veterinària, inscrita en el col·legi veterinari corresponent i reconeguda per l'autoritat competent per a l'execució de les funcions previstes en aquesta llei i desenvolupades reglamentàriament.

– Veterinari oficial: persona llicenciada o graduada en veterinària, funcionària al servei d'una administració pública, que posseeix les qualificacions adequades per a dur a terme controls oficials de conformitat amb la normativa i que està nomenada i destinada a aquest efecte per l'autoritat competent.





TÍTOL II

De la responsabilitat sobre els animals

i les seues normes de protecció



CAPÍTOL 1

Obligacions i prohibicions



Article 6. Obligacions de les persones responsables legals i temporals d'animals de companyia

1. Les obligacions següents corresponen als responsables legals i temporals i, en general, a totes aquelles persones que mantenen o custodien animals de companyia o bé gaudeixen d'ells:

a) Tractar els animals d'acord amb la seua condició d'éssers sintents i proporcionar-los atenció, supervisió, control i cures suficients; una alimentació i beguda sana, adequada i convenient per al seu desenvolupament normal; unes bones condicions higienicosanitàries; la realització de l'exercici necessari; un espai suficient, higiènic, d'acord amb les seues necessitats etològiques, amb protecció davant les inclemències meteorològiques, i que permeta el control amb una freqüència adequada; companyia en cas d'animals d'espècies gregàries, que en cap cas poden mantenir els animals lligats i/o tancats en condicions que puguen suposar perill o dolor per a l'animal, o aïllats de l'ésser humà o altres animals; i, en general, una atenció adequada a les necessitats etològiques, fisiològiques i físiques de l'espècie i de cada individu.



b) Impedir que els animals dipositen els excrements en voreres, passejos, jardins i, en general, en espais públics o privats d'ús comú. En cas que els hi dipositen, cal retirar-los i netejar immediatament i adoptar les mesures oportunes de neteja per a impedir que els animals embruten la via pública.

c) Proporcionar als animals aquells tractaments preventius que es declaren obligatoris, així com qualsevol altre tipus de tractament veterinari preventiu, pal·liatiu o curatiu que siga essencial per a mantenir el seu bon estat de salut.

d) Adoptar les mesures necessàries per a evitar que la presència, tinença o circulació dels animals puga intimidar o suposar perill, amenaça, danys o perjudicis a les persones, animals o coses; realitzar als animals proves de sociabilitat i educació, quan el seu caràcter i comportament així ho aconselle, i educar-los amb mètodes no agressius ni violents. La persona responsable legal o temporal dels animals de l'espècie canina n'ha de realitzar un acompanyament adequat per les vies públiques, desplaçant-se en tot moment per mitjà d'una corretja o similar inferior a dos metres de longitud. Estan exempts del desplaçament mitjançant corretja o similar els animals de l'espècie canina amb funcions específiques en l'exercici d'aquestes.

e) Posar a disposició de l'autoritat competent o dels seus agents aquella documentació que els siga requerida i siga obligatòria en cada cas i col·laborar per a l'obtenció de la informació necessària en tot moment.

f) Col·laborar amb la conselleria competent i, si és el cas, amb l'ajuntament en matèria de sanitat animal quan, per raons greus i justificades de sanitat animal o salut pública, s'ordene l'internament o aïllament dels animals als quals s'haja diagnosticat una malaltia transmissible per al tractament d'aquesta, ja siga pal·liatiu o curatiu, o si no pot aplicar-se, l'eutanàsia.

g) Les persones professionals que actuen com a responsables temporals han de comunicar a les persones responsables legals l'obligatorietat de comptar amb la identificació d'un animal subjecte a identificació obligatòria per la normativa. En cas d'incompliment reiterat d'aquesta obligació, les persones professionals poden comunicar a les autoritats competents aquesta absència.

h) En presència d'animals de companyia atropellats en via pública, qualsevol ciutadà ha de comunicar els fets a l'ajuntament o a les forces i cossos de seguretat o protecció civil; els quals, al seu torn, han d'avisar la persona responsable legal. En cas que l'animal estiga amb vida, s'ha de prioritzar el trasllat d'aquest amb caràcter d'urgència al centre veterinari més pròxim. En tots aquests supòsits, si l'estat de l'animal presenta indicis de maltractament, l'autoritat municipal competent ha de requerir un informe veterinari per a trametre'l al ministeri fiscal o a l'autoritat judicial.

2. Les obligacions següents corresponen exclusivament a les persones responsables legals dels animals de companyia:

a) Obligació d'esterilitzar els animals de les espècies canina i felina, dels quals no es pot exercir un control reproductiu, que es mantenen en polígons industrials, obres, zones urbanes i periurbanes, finques rústiques o apartades del nucli urbà o similars, i aquells que tenen accés a l'exterior dels habitatges i poden tenir contacte no controlat amb altres animals de la mateixa espècie, excepte prescripció veterinària. En els casos en què conviuen en un mateix habitatge o ubicació animals de la mateixa espècie i de diferents sexes, almenys tots els membres d'un dels sexes han d'estar esterilitzats quan no s'hi pot exercir un control reproductiu, excepte en el cas de criadors inscrits en el registre corresponent.



Els animals adults d'espècie canina i felina que ingressen en els centres de protecció animal s'han d'esterilitzar durant la seua permanència en aquests després de vençut el termini de recuperació dels animals de companyia pels seus responsables legals. En cap cas poden donar-se en adopció o acolliment sense esterilitzar, excepte prescripció veterinària.



b) Identificar els animals que la normativa considera obligatori mitjançant el procediment establit i comunicar la pèrdua, sostracció o mort dels animals al Registre Valencià d'Identificació d'Animals de Companyia en un termini màxim de setanta-dues hores, i a l'ajuntament en què es trobe empadronada la persona responsable legal de l'animal. Comunicar la pèrdua o sostracció dels animals de companyia no inclosos en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana a l'autoritat competent. La comunicació de la pèrdua o sostracció de l'animal ha d'anar acompanyada de la denúncia corresponent. Les transaccions d'animals amb identificació obligatòria s'han de fer sempre amb els animals identificats correctament.





Article 7. Prohibicions quant als animals de companyia

Queda prohibit:

a) El sacrifici i l'eutanàsia en els supòsits no previstos en aquesta llei.

b) Maltractar els animals de companyia.

c) Abandonar els animals de companyia.

d) Mantenir els animals de companyia lligats permanentment, engabiats en instal·lacions indegudes o en qualsevol condició inadequada per a les seues necessitats fisiològiques i etològiques, segons la raça i l'espècie.

e) Les mutilacions d'animals de companyia, excepte les requerides per necessitats medicoquirúrgiques, sempre que siga necessari per a mantenir la salut de l'animal, que en tot cas seran realitzades i justificades per una persona veterinària col·legiada. Aquesta excepció no inclou les mutilacions amb finalitats exclusivament estètiques.

f) No proporcionar als animals de companyia l'alimentació i l'aigua necessaris per al seu desenvolupament normal.

g) Subministrar-los drogues, fàrmacs o aliments que puguen ocasionar-los lesions, trastorns greus o la mort, excepte els prescrits per persones professionals veterinàries col·legiades.

h) La cria i comercialització d'animals de companyia sense les llicències i els permisos corresponents.

i) La tinença d'animals de companyia en llocs on no es puga exercir l'atenció i vigilància adequades i oportunes, d'acord amb les seues necessitats etològiques segons espècie i raça, així com que no s'hi puguen prestar els tractaments veterinaris prescrits.

j) Deixar animals en vehicles estacionats o en qualsevol altre lloc sense la protecció adequada davant l'exposició solar i/o sense la ventilació i temperatura adequades.

k) La posada en llibertat en el medi natural i l'abandó d'individus de qualsevol espècie exòtica invasora regulada en el Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, o la normativa que el substituïsca o desenvolupe, que es mantinga com a animal de companyia, amb l'excepció dels que s'inclouen en el Reial decret 1.118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies objecte de caça i de pesca comercialitzables i es dicten normes sobre aquest tema, o la normativa que el substituïsca o desenvolupe, que han d'estar subjectes al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de caça i pesca.

l) L'assistència sanitària per part de persones no facultades, segons la legislació vigent; amb excepció dels primers auxilis o les pautes establides per persones professionals veterinàries.

m) Donar als animals de companyia una educació agressiva o violenta o preparar-los per a baralles, amb les excepcions previstes en l'article 1.2 de la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d'animals potencialment perillosos.

n) L'ús de jardins, parcs i espais públics urbans per a l'ensinistrament d'animals de l'espècie canina, excepte exercicis de socialització amb autorització municipal.

o) Exhibir animals de companyia en locals comercials no dedicats a la venda d'animals, de restauració, oci o diversió.

p) Portar animals de companyia lligats a vehicles de motor en marxa en tot cas, o a qualsevol altre mitjà de transport que excedisca les seues capacitats fisiològiques de desplaçament i que perjudique la seua salut.



q) Utilitzar collars d'escanyament, amb punxes o elèctrics que resulten nocius a nivell físic o etològic per als animals de companyia.



Reglamentàriament s'establiran el tipus d'eines i les activitats professionals en què puguen utilitzar-se, per la finalitat a què estiguen destinats o la morfologia de l'animal.

r) La tinença, cria i venda d'animals salvatges i d'aquells de la fauna silvestre que, per les seues condicions etològiques i necessitats biològiques, no s'adapten a la convivència humana, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, aquells que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.

s) La manipulació o l'ús fraudulent de la identificació obligatòria en animals de companyia, en qualsevol dels seus elements.

t) L'explotació de la cria d'animals de companyia que implique un abús dels límits fisiològics de la seua espècie o raça o pose en perill la seua salut i integritat.

u) La venda de particulars d'animals de companyia a establiments de venda o a altres particulars sense els requisits establits en aquesta llei.



v) La cria, venda o qualsevol tipus de transmissió com a animals de companyia d'animals de la fauna silvestre, incloent-hi els animals salvatges que, per les seues condicions etològiques i necessitats biològiques, no s'adapten a la convivència humana, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, aquells que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.

w) Fer donació d'animals de companyia com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent de la transmissió onerosa d'animals.

x) La venda o donació a menors de divuit anys sense l'autorització dels qui en tinguen la pàtria potestat o custòdia.

y) La venda ambulant d'animals, excepte en concentracions autoritzades per a això.

z) La incitació a l'odi i al maltractament dels animals de companyia.





CAPÍTOL 2

Transport d'animals de companyia



Article 8. Transport d'animals de companyia

1. Quan el transport d'animals de companyia es realitze amb relació a una activitat econòmica, s'aplicarà el que es disposa en la normativa vigent en la matèria, ja siga autonòmica, estatal, de la Unió Europea o tractats i instruments internacionals que s'hi apliquen.

2. Quan no s'efectue amb relació a una activitat econòmica, es durà a terme sota les condicions següents, d'acord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie:

a) Els habitacles destinats a albergar animals disposaran d'espai suficient, de manera que eviten lesions i sofriment als animals i se'n garantisca la seguretat. Estaran concebuts i mantinguts per a protegir els animals de la intempèrie i de les condicions climatològiques adverses. Es mantindran en bones condicions higienicosanitàries.

b) Durant el transport i l'espera, els animals hauran de ser observats periòdicament i disposar de ventilació i temperatures adequades. D'igual manera, hauran de disposar d'aigua i alimentació convenientment, i en el cas de trajectes de llarga duració, segons s'establisca reglamentàriament.

c) La càrrega i descàrrega dels animals es farà de manera que no provoque sofriments innecessaris o danys en els animals.

d) Quan es traslladen animals agressius o perillosos, es farà amb les mesures de seguretat necessàries.

e) No podran transportar-se animals ferits o malalts si el transport pot causar lesions o sofriments innecessaris, excepte si es realitza per a dispensar als animals atenció, diagnòstic o tractament veterinari. En la mesura que siga possible, en el cas d'animals residents en establiments autoritzats, l'atenció veterinària es dispensarà en el mateix establiment.







CAPÍTOL 3

Tractaments obligatoris



Article 9. Tractaments obligatoris dels animals de companyia

1. La conselleria competent en matèria de protecció i sanitat animal pot ordenar la realització de tractaments preventius, pal·liatius, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite l'agonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal, o curatius, per raons de sanitat, de benestar animal o de salut pública.

2. Les persones professionals veterinàries col·legiades que, en l'exercici de la seua professió, duguen a terme vacunacions o tractaments obligatoris han de portar un arxiu amb la fitxa clínica dels animals que reben la seua atenció, amb les dades que es determinen reglamentàriament. Aquesta fitxa ha d'estar a la disposició de l'autoritat competent o dels seus agents. També pot ser sol·licitada i ha de ser entregada en format electrònic.

3. La conselleria competent i, si escau, l'ajuntament poden ordenar, respectivament, per motius justificats de sanitat animal o salut pública, l'internament o l'aïllament dels animals als quals s'haja diagnosticat una malaltia transmissible, per a ser sotmesos al tractament curatiu o pal·liatiu que corresponga, o a l'eutanàsia, en cas que el tractament pal·liatiu no evite l'agonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal, i l'administració competent ha d'emetre un informe que justifique l'eutanàsia signat per una persona veterinària col·legiada.



CAPÍTOL 4

Identificació



Article 10. Animals subjectes a identificació

1. La persona responsable legal de l'animal, que haurà de ser identificada, és responsable de la identificació d'aquest. Reglamentàriament, s'establiran els requisits d'identificació per a responsables legals que siguen persones professionals titulars de centres de cria, establiments de venda o centres d'acolliment, i els requisits d'identificació per a la resta dels responsables legals.

2. Estan obligatòriament subjectes a identificació els animals de l'espècie canina, felina, mustèlids domèstics, els animals que habiten en santuaris que no estiguen subjectes a identificació individual i les espècies d'animals que es determine reglamentàriament.

3. Així mateix, han de disposar d'identificació tots els animals regulats com a potencialment perillosos conforme al que s'estableix en la normativa vigent en la matèria, sense perjudici de qualsevol altra espècie o tipus d'animal que es puga determinar reglamentàriament o estiga ja determinat en la data d'entrada en vigor de la llei.



Article 11. Sistema d'identificació

1. Sense perjudici d'altres normes que es puguen determinar per via reglamentària, s'estableix com a sistema d'identificació dels animals l'aplicació d'un codi únic validat per a l'animal i la seua inscripció juntament amb les dades de la persona responsable legal en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana. El procediment i els sistemes d'identificació es desenvoluparan reglamentàriament.

2. No es poden inscriure en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana aquells animals que no es troben identificats mitjançant els sistemes previstos en l'apartat anterior.

3. Els animals identificats conforme als sistemes establits reglamentàriament, però no inscrits en cap base de dades oficialment reconeguda, no es consideren identificats. En aquest cas, no es pot duplicar la identificació realitzada, però és necessària la inscripció en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana per a completar-la.

4. A fi de facilitar la traçabilitat dels animals provinents de la Unió Europea, per a garantir-ne la protecció, han de mantenir el passaport original que en reculla el codi d'identificació, i no es pot substituir aquest passaport per una altra documentació acreditativa d'identificació, sense perjudici de l'obligatorietat d'inscripció en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana. Tots els animals de companyia provinents de la Unió Europea han de ser donats d'alta en el moment de la seua tinença amb les dades de la persona responsable legal que se'n faça càrrec.



Article 12. Procediment d'identificació

1. La identificació obligatòria dels animals, l'ha de fer una persona veterinària col·legiada, utilitzant els mitjans més adequats, asèptics i innocus per a l'animal. En el moment de la identificació, la persona responsable legal ha d'acreditar documentalment la seua identitat i la de l'origen de l'animal.

2. A continuació de la identificació i per tal d'acabar correctament l'acte d'identificació, cal sol·licitar, per via telemàtica, l'alta en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana, amb la inclusió de les dades de la persona responsable legal de l'animal, de la persona veterinària actuant i les dades de l'origen de l'animal, que han de ser accessibles de manera immediata i validades pel registre corresponent en el termini màxim de tres dies hàbils. L'alta s'ha de tramitar per mitjà de la persona veterinària que ha dut a terme la identificació. Així mateix, cal reflectir en el passaport o document d'identificació i en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana la condició d'esterilització de l'animal.

3. El codi assignat i implantat s'ha de constatar, si pertoca, en la cartilla sanitària o en el passaport oficial de l'animal.

4. En cas d'animals de companyia que es troben morts o ferits en carreteres, autopistes, autovies o la via pública, l'autoritat competent que en duga a terme la retirada, en el cas d'animals de companyia que tinguen obligació d'estar identificats, ha de fer el registre fotogràfic de l'animal i la comprovació de la seua identificació amb el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana o qualsevol altre registre oficial. En cas que l'animal no siga identificat a través d'aquest mitjà, cal contactar amb la policia local o autoritat competent amb la intenció de localitzar i d'avisar la seua persona responsable legal, que té dret a ser informada. Reglamentàriament s'ha d'habilitar un procediment que ho faça possible d'acord amb l'article 14.7.

5. Els ajuntaments i les forces i cossos de seguretat ha de realitzar campanyes de control de la identificació obligatòria dels animals.



Article 13. Terminis d'identificació i canvi de titularitat

1. El termini per a la identificació dels animals de les espècies canina, felina i mustèlids domèstics s'ha de realitzar de manera prèvia a qualsevol tipus de transmissió i abans de les vacunacions obligatòries. El termini per a la resta d'animals regulats per aquesta llei s'ha d'establir d'acord amb la seua legislació específica.

S'estableix el termini màxim de dos dies hàbils des de la identificació per a la comunicació de l'alta o inscripció en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana.

2. El canvi de titularitat l'ha de realitzar la persona veterinària actuant, amb la sol·licitud formal prèvia de l'antic titular i el nou, i ha de constar en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana en el termini màxim de dos dies hàbils; les dades han de ser validades per aquest registre en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar del moment de la cessió efectiva i tinença de la nova persona responsable legal.

3. La persona responsable legal ha de comunicar a la persona veterinària autoritzada la mort o trasllat a una altra comunitat autònoma o un altre país d'un animal identificat en un termini màxim de tres dies hàbils mitjançant una sol·licitud firmada. La persona veterinària autoritzada ho ha de comunicar al Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana.

4. El Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana ha de mantenir actualitzats els registres d'animals donats d'alta i que continuen vigents. Ha de fer les verificacions periòdiques necessàries per a garantir la fiabilitat de les dades existents.

5. La persona responsable legal ha de comunicar a la persona veterinària autoritzada la pèrdua o sostracció d'un animal identificat en un termini màxim de setanta-dues hores, que al seu torn l'ha de comunicar al Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana o pot comunicar-la ella mateixa. La persona responsable legal, a més, ha d'efectuar la denúncia pertinent davant les forces i cossos de seguretat.



Article 14. Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana

1. Es crea el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana, que serà el registre oficial lligat al sistema d'identificació que s'estableix en els articles anteriors amb la finalitat d'aconseguir una millor defensa i protecció animal i l'assumpció de responsabilitats dels seus responsables legals.

2. El Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana recollirà la informació necessària per a permetre la cerca d'un animal o acreditar-ne la titularitat, la traçabilitat, la vigilància epidemiològica i allò que es determine reglamentàriament. I consegüentment, assumeix tota la informació i la base de dades del Registre Supramunicipal d'Animals de Companyia creat pel Decret 158/1996, de 13 d'agost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia.

3. El Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana estarà adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal com a actuació administrativa automatitzada, i podrà ser gestionat, sense que per això comporte l'exercici de funcions que impliquen l'exercici d'autoritat pública, per una entitat degudament autoritzada, que serà la responsable d'emetre, recollir, processar i emmagatzemar els codis identificadors que s'assignen a cada responsable legal dels animals identificats.



4. L'entitat encarregada de la gestió haurà de disposar dels mitjans tècnics i humans suficients que garantisquen el funcionament adequat del registre, i estarà subjecta al control, la supervisió i les directrius de la conselleria competent en matèria de protecció animal, que serà l'òrgan considerat responsable a l'efecte d'impugnació.



5. Allò exposat en els apartats anteriors podrà ser instrumentat, si no ho assumeix com a gestió directa la conselleria d'adscripció, mitjançant el conveni de col·laboració corresponent d'acord amb les directrius corresponents fixades reglamentàriament, entre les quals es determinen la definició de les especificacions, la programació, el manteniment, la supervisió i el control de qualitat.

6. Podrà retirar-se la gestió en cas que s'incomplisquen les directrius fixades reglamentàriament o les estipulades en el conveni de col·laboració. En aquest cas l'assumirà la conselleria amb competència en matèria de sanitat i benestar animal.

7. El Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana serà accessible en la consulta i interactiu per persona veterinària autoritzada, administració local, forces i cossos de seguretat, entitats col·laboradores, centres d'acolliment i altres agents que puguen intervindre en la forma que es determine reglamentàriament per al compliment de les finalitats d'aquesta llei. En cap cas la baixa de l'animal podrà ser modificada pel seu responsable legal.



8. Anualment se sotmetrà el funcionament del Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana a una auditoria del sistema que verifique la seua fiabilitat i el seu funcionament correcte. Així mateix, es proposaran les millores oportunes per al compliment dels objectius que en van motivar la creació.

9. El Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana tindrà caràcter censal a l'efecte d'establir els censos municipals i les obligacions que se'n deriven.



10. Els tràmits de comunicació amb el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana hauran de fer-se per procediments electrònics.





CAPÍTOL 5

Sacrifici d'animals de companyia



Article 15. Del sacrifici i eutanàsia dels animals de companyia

1. En cas de necessitar induir la mort a un animal, s'haurà de fer mitjançant medicaments eutanàsics autoritzats. La prescripció i realització es durà a terme per una persona veterinària col·legiada, de manera ràpida i indolora, i s'hi aplicaran els medicaments pre-eutanàsics oportuns i mitjançant medicaments que impliquen absència de sofriment i provoquen una pèrdua de consciència immediata. En mamífers s'usarà la injecció de barbitúrics solubles. Només es podrà realitzar l'eutanàsia de l'animal quan la malaltia o lesió no tinga tractament, i en aquest cas haurà d'administrar-se, o quan el tractament no evite l'agonia o el sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal.



2. Les autoritats competents en matèria mediambiental, de protecció animal, sanitat animal, salut pública i seguretat pública poden ordenar-ne, d'acord amb aquesta llei, l'eutanàsia si l'animal pateix malaltia o lesió el tractament de la qual no evite l'agonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal o el sacrifici per motius de sanitat animal, de seguretat de les persones o dels animals, o d'existència de risc per a la salut pública o mediambiental.

3. Si en els casos d'evident perillositat no hi ha alternativa a la utilització d'armes de foc, l'aplicació d'aquestes la podran dur a terme les forces i cossos de seguretat, que, si s'escau, haurien de valorar la situació i els riscos per a adoptar la solució més adequada i actuar en funció de la normativa específica. Tot aquest procés ha d'estar recollit mitjançant un informe elaborat per les autoritats que intervinguen i les persones professionals que actuen.





CAPÍTOL 6

Fires, exhibicions i concursos d'animals companyia



Article 16. Requisits i condicions

1. La participació d'animals de companyia en fires, exposicions, concursos o exhibicions en sòls de domini públic municipal requereix l'autorització prèvia de l'ajuntament en el terme municipal del qual es desenvolupe aquesta activitat, que s'ha de tramitar amb un mes d'antelació respecte a la data fixada per a l'esdeveniment.

2. L'entitat organitzadora ha de comunicar als serveis territorials de la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal, amb una antelació de quinze dies, la celebració d'aquest esdeveniment; ha d'expressar el lloc, data i hora de la celebració i ha d'identificar el servei veterinari responsable del benestar i salut dels animals participants en l'esdeveniment. Reglamentàriament s'ha de regular el procediment i la documentació que cal presentar i el desenvolupament dels requisits exigits en aquesta llei.

3. La conselleria competent en matèria de sanitat animal, per raons sanitàries, pot prohibir la celebració de la concentració o condicionar-la a l'adopció de determinades mesures de control sanitari i de benestar animal.

4. Els locals destinats a exposicions o concursos han de complir els requisits següents:

a) Disposar d'un espai convenientment habilitat on la persona facultativa veterinària puga atendre aquells animals que necessiten assistència.

b) Disposar d'una farmaciola bàsica, amb equip farmacèutic reglamentari i el material imprescindible per a estabilitzar i traslladar l'animal a un centre veterinari adequat quan es requerisca. Aquesta farmaciola ha de ser custodiada per la persona facultativa veterinària.

5. És preceptiu per a la participació en l'esdeveniment que els responsables legals o responsables temporals dels animals que concórreguen a fires, concursos o exhibicions presenten la documentació sanitària corresponent i els animals amb la identificació obligatòria amb què estiguen identificats. L'organitzador de l'esdeveniment ha de posar els mitjans per a garantir aquest requisit.

6. L'organitzador de l'esdeveniment ha de posar els mitjans perquè els animals que demostren actituds agressives o perilloses queden exclosos de participar en les fires, concursos o exhibicions.





TÍTOL III

Dels nuclis zoològics



CAPÍTOL 1

Dels requisits i registres dels nuclis zoològics



Article 17. Requisits generals dels nuclis zoològics

1. Es consideren nuclis zoològics els pertanyents a les classificacions zootècniques següents: centres de venda, centres de cria, residències, escoles d'ensinistrament, centres d'acolliment d'animals abandonats, gosseres esportives, dules, gosseres que desenvolupen una activitat econòmica, instal·lacions per a allotjar animals en aeroports, ports o centres de transport, excepte aquelles instal·lacions portuàries o aeroportuàries dependents de l'administració general de l'Estat, centres de teràpia amb animals, col·leccions particulars, granges escola, santuaris, centres de rescat confinament o agrupació, parcs zoològics, o qualsevol altre centre que aculla permanentment o temporalment animals principalment de companyia, i en el cas d'animals de producció o altres animals en captivitat sense ànim comercial o lucratiu, a partir d'una quantitat determinada d'animals que es determine reglamentàriament, sense perjudici del que s'estableix en la disposició addicional segona.



2. Els nuclis zoològics tenen l'obligació d'estar inscrits en el Registre de Nuclis Zoològics al qual fa referència l'article 18 d'aquesta llei. Per a això, han de complir almenys els requisits mínims següents per a registrar-los, sense perjudici dels que s'establisquen reglamentàriament en funció de la classificació zootècnica:

a) Disposar dels instruments d'intervenció administrativa que puguen ser preceptius de conformitat amb la Llei 6/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenció de contaminació i de qualitat ambiental de la Comunitat Valenciana, o qualsevol altra norma que la desenvolupe o substituïsca.

b) Tenir condicions higièniques adequades, així com espai suficient en relació amb els animals que alberguen, que els possibiliten l'exercici suficient, d'acord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie.

c) Disposar d'un espai apropiat per a allotjar animals malalts o que requerisquen cures o condicions d'allotjament especials, on aquests animals puguen rebre l'atenció necessària o guardar, si és el cas, períodes de quarantena.

d) Disposar de mesures per a evitar la fugida dels animals albergats, i que no interferisquen en el seu benestar.

e) Disposar de personal suficient i qualificat per al maneig dels animals, d'acord amb les determinacions reglamentàries, que proporcione als animals totes les cures necessàries des del punt de vista higienicosanitari i de benestar animal, inclosos una alimentació adequada, protecció davant les inclemències climatològiques, exercici i, en general, l'atenció necessària d'acord amb les seues necessitats, fins i tot durant les hores en què el centre estiga tancat.

f) Disposar d'un llibre de registre en format paper o en format electrònic, en el qual consten almenys dades suficients per a la traçabilitat dels animals, el seu origen i destinació, les incidències sanitàries i les causes de les baixes, si és el cas.

g) Disposar d'un servei veterinari responsable de l'assessorament en la matèria i de l'elaboració, supervisió i seguiment d'un programa higienicosanitari, de benestar i d'identificació dels animals, així com de la realització de les actuacions mèdiques preventives, pal·liatives o curatives, d'identificació o de certificació que li corresponguen.



h) Tenir en lloc visible l'acreditació de la seua inscripció en el Registre de Nuclis Zoològics, quan es tracte d'establiments d'accés públic, així com el nombre màxim de capacitat d'animals i espècies que s'hi puguen albergar.

i) Tenir a disposició de l'administració competent tota la documentació referida als animals residents en el nucli, d'acord amb la legalitat vigent.

3. La conselleria competent en matèria de benestar i sanitat animal ha d'establir les condicions mínimes exigibles dels allotjaments, espais suficients i apropiats, l'atenció necessària, el programa sanitari, l'alimentació, el benestar i la identificació dels animals, d'acord amb les necessitats fisiològiques i etològiques de cada espècie.



4. S'ha de cancel·lar la inscripció en el registre:

a) Quan ho sol·licite el titular de l'establiment i després d'haver constatat l'absència d'animals en els establiments.

b) D'ofici, una vegada finalitzat el tràmit d'audiència, quan per qualsevol mitjà es comprove que l'establiment ha cessat la seua activitat i haja transcorregut un any sense reprendre aquesta activitat.

c) D'ofici, quan per qualsevol mitjà es comprove que s'han produït incompliments de les condicions i dels requisits establits en aquesta llei o en la normativa aplicable que van donar lloc a la inscripció, una vegada finalitzat el tràmit d'audiència.

d) A conseqüència de l'aplicació d'una sanció accessòria després de la tramitació de l'expedient sancionador pertinent.

5. Per a cancel·lar la inscripció en el registre, si el titular del centre no ha donat un destí als animals, l'ajuntament s'ha de fer càrrec dels animals situats en el centre mitjançant la recollida i destí ètic a centres d'acolliment.

6. Els centres públics o privats, de recollida i acolliment d'animals errants, abandonats, extraviats, confiscats o decomissats han de disposar de programes específics de voluntariat i col·laboració amb entitats de protecció animal i la societat civil.



Article 18. Registre dels Nuclis Zoològics

1. Es crea el Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana, que s'inclou dins del Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, en el qual s'hauran d'inscriure tots els nuclis zoològics d'acord amb la seua classificació zootècnica particular, l'organització i el funcionament dels quals s'establirà reglamentàriament. I consegüentment assumeix tota la informació i la base de dades del Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 158/1996, de 13 d'agost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia. El Registre de nuclis zoològics de la Comunitat Valenciana estarà adscrit a la Conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.

2. L'accés a la informació bàsica del Registre de Nuclis Zoològics de la Comunitat Valenciana serà públic.





CAPÍTOL 2

Requisits de determinats nuclis zoològics



Article 19. Requisits dels centres de cria i dels establiments de venda d'animals de companyia

1. Els establiments dedicats a la cria o venda professional dels animals de companyia han d'estar registrats com a nuclis zoològics d'animals de companyia, sense perjudici de la resta de disposicions que s'apliquen reglamentàriament, i han de complir els requisits de funcionament següents:

a) La cria amb finalitats comercials i la venda professional d'animals s'ha de realitzar des dels centres de cria i centres de venda registrats i destinats a aquest efecte.

b) Els centres de venda poden disposar per a la seua venda d'aquelles espècies animals autoritzades en la resolució de declaració de nucli zoològic i, en tot cas, d'animals de les espècies canina i felina, peixos, rèptils, rosegadors, conills, furons domèstics i ocells de gàbia criats en captivitat, sempre que complisquen els requisits d'espai que s'han d'establir reglamentàriament. La conselleria competent en sanitat i benestar animal ha de revisar el llistat d'espècies i els requisits i les condicions per a la venda de cadascuna en el termini de dos anys.

c) Per a qualsevol tipus de venda d'animals a través de mitjans de comunicació, revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió, incloses les xarxes socials amb finalitats comercials, s'ha d'incloure necessàriament en l'anunci el número de registre del criador o centre de venda en el Registre de Nuclis Zoològics, com també el número d'identificació de l'animal, si escau.

d) El centre de cria ha d'entregar al comprador en format paper o electrònic tota la informació necessària sobre l'origen, les característiques, la identificació de l'espècie, el número d'identificació de l'animal, si escau, i el número de registre i el nom del nucli zoològic; i en el cas de venda a particulars, un breu resum dels consells d'educació i les condicions d'alimentació, atenció, cura, maneig, sanitàries i de benestar necessàries, i les infraccions i les sancions que comporten el maltractament i l'abandó dels animals regulats en aquesta llei.



e) Els animals s'han de vendre sans, desparasitats i, si escau, identificats i amb les vacunes obligatòries. En el cas d'animals de les espècies canina, felina i mustèlids domèstics, s'ha d'entregar al comprador un certificat emès per la persona veterinària responsable de l'establiment que acredite el seu bon estat sanitari, i en el cas d'animals amb identificació obligatòria, l'edat dels animals amb la documentació obligatòria corresponent. L'existència d'un servei veterinari dependent de l'establiment que atorgue certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant les malalties en incubació no detectades en el moment de la venda. El centre de cria o transmitent ha de practicar a tots aquells animals malalts tractaments curatius, preventius i pal·liatius, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite l'agonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal, i en aquest cas ha d'aplicar-se l'eutanàsia. Per al còmput del termini de garanties mínimes prevalen les disposicions del Codi civil i la normativa de comerç i consum.



f) Els centres de cria han de prendre mesures que asseguren la socialització correcta dels cries amb anterioritat a la venda. Els cries han d'haver estat amb sa mare i els germans el període necessari abans de l'adopció o venda, per a garantir-ne el correcte desenvolupament emocional i la socialització, excepte els casos en què perille la salut de la mare o del cadell.

g) El centre de cria o de venda ha d'entregar l'animal identificat, si escau, d'acord amb el que disposa el capítol 4, títol II d'aquesta llei, relatiu a la identificació.

h) La venda d'animals només es pot realitzar a persones majors d'edat que no estiguen incapacitades, d'acord amb la legislació vigent o mitjançant resolució judicial ferma.

i) Els cries d'animals de les espècies canina i felina han de tenir una edat mínima de vuit setmanes en el moment de la venda, a fi d'evitar problemes de salut o de comportament derivats d'un trasllat, alimentació, immunització o socialització inadequats. Reglamentàriament es pot restringir l'edat en la venda de les cries d'altres espècies. En casos d'animals de l'espècie canina i felina criats fora del territori nacional, la venda no es pot dur a terme abans que els cries hagen complit els tres mesos i vint-i-un dies, i és obligatori que s'entreguen amb la vacuna de la ràbia.

j) En el cas d'animals de les espècies canina i felina, els animals reproductors han de tenir cobertes totes les necessitats físiques, fisiològiques i etològiques: exercici físic diari, contacte social adequat, conducta exploratòria i absència d'estats d'estrès crònics. Les condicions dels animals reproductors s'han de desenvolupar reglamentàriament. Els animals reproductors, una vegada finalitzat el període reproductiu, i els animals que no han sigut objecte de transmissió o donats en adopció s'han de cedir a un centre de recollida i acolliment d'animals, i garantir-ne el destí ètic.

k) Els animals destinats a la venda no es poden exhibir en aparadors ni zones exposades a la via pública, s'han d'allotjar en un lloc adequat dins de l'establiment i cobrir les seues necessitats fisiològiques i etològiques correctament.

l) Les persones professionals que treballen en establiments de venda, cria o importació d'animals han de tenir una formació específica de cuidador o cuidadora d'animals d'acord amb la legislació vigent.



m) Els centres de venda poden facilitar l'adopció virtual a través de catàlegs o mitjans similars que no requerisquen la presència física dels animals de companyia, mitjançant la col·laboració amb els centres d'acolliment d'animals abandonats, en els termes que es determinen reglamentàriament. En tot cas, la presència de gossos i gats en aquests centres ha de complir les condicions de salubritat i espai que es determinen reglamentàriament.

2. Les administracions públiques locals i autonòmiques, en l'àmbit de les competències respectives, han de vetlar pel compliment de les normes anteriors amb programes de control i vigilància.



Article 20. Requisits dels establiments per a l'allotjament temporal d'animals de companyia

1. Les residències, escoles d'ensinistrament i altres instal·lacions creades per al manteniment i allotjament temporal dels animals de companyia han d'estar inscrites en el Registre de Nuclis Zoològics d'Animals de Companyia com a requisit indispensable per a estar en funcionament.

2. La persona responsable legal de l'animal ha d'emplenar, per a l'ingrés, una fitxa amb l'historial sanitari recent de cada animal. Aquesta fitxa l'ha de rebre el representant del centre, que ha de verificar si la identificació i la documentació sanitària de l'animal, en el cas que aquesta siga obligatòria, és correcta.

3. És obligació del titular del centre vigilar que els animals s'adapten a la nova situació, que estiguen cuidats segons les seues necessitats fisiològiques i etològiques, i no es donen circumstàncies de risc. Per a això ha d'adoptar les mesures oportunes per a evitar-los qualsevol tipus de lesió o malaltia.

4. Els titulars de residències d'animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per a evitar possibles contagis entre els animals residents i els que estiguen malalts, com també evitar molèsties a les persones i riscos per a la salut pública. En cas d'epidèmia o malaltia transmissible entre animals, el centre ho ha de comunicar al responsable legal, que pot donar l'autorització per a un tractament veterinari o recollir-lo. Si no es localitza el responsable legal, s'aplicarà el tractament necessari a càrrec d'aquest.





TÍTOL IV

De l'abandó d'animals de companyia, perduts i errants,

i els centres d'acollida d'animals de companyia



CAPÍTOL 1

Recollida i destinació d'animals de companyia perduts,

abandonats i errants



Article 21. Recollida d'animals de companyia perduts, abandonats i errants

1. Les funcions de recollida, acolliment i gestió de les adopcions d'animals abandonats, errants, perduts, confiscats o decomissats corresponen als ajuntaments, que els alberguen en centres autoritzats fins que siguen retirats pels seus responsables legals, siguen acollits temporalment o adoptats, o se'ls done un altre destí d'acord amb els supòsits establits en aquesta llei.

2. Els ajuntaments poden prestar el servei de recollida i acolliment per ells mateixos o associats, en règim de gestió directa o indirecta. En el supòsit de gestió indirecta d'aquests serveis, els ajuntaments han d'establir clàusules sobre criteris d'admissió, puntuació i exigència d'execució lligats als objectius d'aquesta llei. Així mateix, altres administracions públiques i/o entitats auxiliars de protecció i defensa dels animals poden col·laborar en aquesta matèria amb els ajuntaments.



3. Els ajuntaments poden recollir i acollir animals a sol·licitud dels seus responsables legals, amb la justificació prèvia d'aquestes de la impossibilitat de l'assumpció de les obligacions derivades d'aquesta llei.

4. Els requisits per a la prestació dels serveis de recollida i acolliment i la gestió de les adopcions d'animals abandonats, errants, perduts, confiscats o decomissats, així com els protocols de gestió i de coordinació específics amb els serveis d'emergència i altres agents intervinents, s'han d'establir reglamentàriament. Aquests serveis els han de dur a terme persones amb la formació necessària per al maneig i atenció dels animals allotjats, i han de comptar amb els mitjans i instal·lacions adequats així com amb l'assistència veterinària especialitzada necessària.



5. Els municipis han de disposar d'un servei de 24 hores d'urgència, 365 dies a l'any, per a la recollida, l'acolliment i l'atenció veterinària dels animals abandonats, perduts, errants, confiscats o decomissats. Tots els animals recollits han de rebre les cures veterinàries necessàries per a la seua recuperació o tractament pal·liatiu, excepte quan el tractament pal·liatiu no evite l'agonia o sofriment crònic incapacitant per a la vida de l'animal, i en aquest cas cal aplicar l'eutanàsia. En cas que l'animal estiga ferit s'ha de prioritzar el trasllat d'aquest amb caràcter d'urgència al centre veterinari més pròxim per a rebre l'assistència veterinària necessària. Una vegada estabilitzat l'animal, ha de ser entregat al seu responsable legal o a l'entitat que corresponga, que s'ha de fer càrrec de la continuïtat del tractament i dels costos generats.

6. Els ajuntaments han de recollir, auxiliar i fer-se càrrec dels animals internats en establiments per a l'allotjament temporal situats en el seu terme municipal que no hagen sigut retirats pels responsables legals en el termini acordat, sense perjudici de fer les gestions necessàries per a buscar la persona responsable legal o declarar-lo abandonat.



7. L'ajuntament ha de verificar, en el cas de les formes de gestió indirecta dels serveis públics, que aquest servei es presta de conformitat amb aquesta llei. En cas que els ajuntaments treballen amb centres d'acolliment i allotjament d'animals situats en comunitats autònomes limítrofes, aquests han de complir tots els requisits d'aquesta llei.



8. Portar, degudament omplit, un registre en què han de figurar les dades relatives a les altes i baixes d'animals, concretant les causes de l'entrada, les incidències sanitàries, les causes de les eixides produïdes en l'establiment, la identificació i domicili de les persones adoptants o cases d'acollida als quals es cedisca l'animal, la llista d'ajuntaments als quals dona servei de recollida d'animals i qualsevol altra incidència que reglamentàriament establisca la conselleria competent en matèria de benestar animal. Aquest registre s'ha de mantenir actualitzat i ha d'estar disponible perquè l'autoritat competent l'inspeccione. Ha de tenir format electrònic obligatori per a permetre la interoperabilitat i la interconnexió amb qualssevol altre registre públic.

Tots els animals han de ser identificats com els corresponga, en el cas que no ho estiguen. En tot cas, cal adjuntar-ne una fotografia.



9. Els ajuntaments, en els seus termes municipals, han de dur a terme campanyes periòdiques, almenys anuals, de promoció de l'esterilització d'animals de companyia com a mesura preventiva contra l'abandó, així com el foment de l'adopció dels animals declarats abandonats, amb l'ajuda financera o subvencions de les diputacions i la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.



10. Les administracions públiques han de concedir ajudes a les entitats autoritzades de caràcter protector per al foment de les adopcions, la prevenció de l'abandó, les actuacions que tinguen com a objecte la protecció dels animals, i el manteniment dels establiments destinats a la recollida i l'acolliment d'animals perduts, abandonats, errants, confiscats o decomissats, sempre que aquests complisquen els requisits legals que s'establisquen.

11. Excepcionalment, en situacions d'emergència que puguen comprometre el benestar dels animals, els ciutadans i ciutadanes poden realitzar la recollida de manera puntual i desinteressada d'un animal abandonat, errant o perdut fins al seu lliurament final o posada a disposició del centre de recollida autoritzat que l'autoritat competent determine.





Article 22. Destí d'animals extraviats, abandonats i errants



1. Una vegada recollit l'animal, el centre d'acolliment ha de consultar l'entrada de l'animal identificat en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana o en qualsevol altre registre oficial i ho ha de comunicar a l'ajuntament corresponent. Al mateix temps, ha de dur a terme, en el termini més breu, els tràmits necessaris per a localitzar-ne immediatament la persona responsable legal i notificar-li-ho en els termes previstos d'acord amb la normativa de procediment administratiu.

2. En el cas d'animals sense identificació que ingressen en un centre d'acolliment, qui acredite ser-ne la persona responsable legal pot recuperar-los en el termini màxim de vint dies hàbils, amb la identificació prèvia de l'animal a càrrec de la persona responsable legal. Aquests animals poden lliurar-se en acolliment des que ingressen o lliurar-los en adopció transcorreguts els vint dies després del certificat d'abandó emès per l'ajuntament. Aquells animals el destí dels quals siga una casa d'acolliment han d'estar prèviament identificats. Una vegada certificat o decretat el seu abandó, tots els animals sense la persona responsable legal i no identificats han de ser identificats reglamentàriament a nom de l'ajuntament. En el cas de cessió de l'animal per part de la persona responsable legal, el canvi de titularitat s'ha de fer de manera immediata.

En cas d'animal no identificat i del qual es coneix la persona responsable legal, si aquesta ha sigut informada, se li ha de donar un termini màxim de deu dies hàbils per a recollir-lo, identificat prèviament. Transcorregut aquest termini sense que l'animal haja sigut recollit, l'ajuntament n'ha d'emetre certificat d'abandó.

3. Una vegada ingressat un animal, amb identificació, extraviat, perdut, errant o abandonat en un centre d'acolliment i després d'haver-se intentat comunicar per qualsevol via amb la persona responsable legal sense èxit, l'ajuntament ha d'iniciar la tramitació del procediment de decret d'abandó i el responsable legal o la persona autoritzada ha de recollir-lo dins del termini de deu dies hàbils des de la recepció de la notificació en el domicili que conste en el registre informàtic d'identificació animal corresponent o, si no, des de la publicació en el butlletí oficial corresponent. Transcorregut aquest termini sense que s'haja recuperat l'animal, aquest passa a tenir la condició d'abandonat mitjançant decret d'abandó.

En tot cas, per a recuperar un animal, estiga o no identificat, la persona responsable legal ha d'abonar prèviament les despeses ocasionades corresponents als serveis veterinaris justificats que ha requerit l'animal. Quan es tracte d'un animal de companyia que requerisca llicències i permisos específics, s'han de presentar per a recuperar-lo. En cas de no tenir aquests documents, s'ha de donar a la persona responsable legal el temps suficient per a obtenir-los; es pot expedir un document provisional mentre es tramita el definitiu.



4. Una vegada emès el certificat o decret d'abandó per part de l'ajuntament, aquest ha d'actuar com a responsable legal de l'animal fins al seu destí definitiu.

5. En tots els casos l'animal, estiga o no identificat, pot lliurar-se en acolliment des del seu ingrés al centre de recollida i acolliment. Una vegada transcorregut el termini legal per a recuperar-los, els ajuntaments poden donar-los en adopció, amb tots els tractaments obligatoris al dia i identificats. Els animals han d'estar prèviament esterilitzats, llevat que hi haja contraindicacions per l'edat, grau de maduresa o estat de salut de l'animal. En aquest cas, la persona adoptant està obligada per contracte a esterilitzar-los una vegada cessen les contraindicacions.



6. Els ajuntaments i els titulars dels centres d'acolliment han de posar en marxa mesures de foment de l'adopció dels animals abandonats i errants. S'ha d'informar les possibles persones adoptants sobre l'estat sanitari de l'animal, amb la finalitat d'aplicar, si escau, els tractaments veterinaris necessaris per al seu benestar, com també el cost estimat. Quan els animals de companyia que estan en centres de protecció animal pateixen malalties infectocontagioses o parasitàries, es poden entregar en adopció sempre que no hi haja informe en contra de la persona veterinària responsable del centre.

7. L'ajuntament, a través dels centres d'acolliment, pot repercutir els costos dels tractaments veterinaris obligatoris, la identificació i l'esterilització mitjançant taxes municipals, si bé la gestió de l'adopció és gratuïta. Així mateix, a les entitats de protecció animal que col·laboren amb centres de recollida i acolliment i es facen càrrec d'animals residents en el centre només se'ls ha de repercutir el cost del canvi de titularitat de l'animal.

8. Els ajuntaments, a través dels centres d'acolliment i/o en col·laboració amb entitats de protecció i defensa animal, han de vetlar per l'eficiència de l'adopció i la disminució de les devolucions dels animals donats en adopció, per exemple, mitjançant cursos de formació per a totes les persones adoptants, en nocions bàsiques sobre necessitats higienicosanitàries i etològiques, com també pautes per a una bona educació que garantisquen l'adaptació correcta a la nova llar i disminuïsquen el fracàs de l'adopció.





CAPÍTOL 2

Dels centres i cases d'acollida i de les colònies felines



Article 23. Dels centres i cases d'acollida

1. Tots els centres d'acolliment i allotjament d'animals de companyia i domèstics errants, extraviats i abandonats, que en gestionen la recollida, l'acolliment i l'allotjament en qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, han d'estar registrats com a nuclis zoològics en la seua categoria com a centres d'acolliment.

2. Els centres d'acolliment han de vetlar pel benestar dels animals durant la seua estada mitjançant plans d'enriquiment social i ambiental. Aquests centres han de fer una valoració del benestar dels animals i dels problemes de conducta que podria haver-hi, i han d'establir els tractaments necessaris en cada cas per a la millora del benestar d'aquests animals. La conselleria competent en matèria de benestar i sanitat animal ha d'establir les condicions mínimes exigibles en els plans d'enriquiment social i ambiental.

3. L'ajuntament, o, per delegació d'aquest, el centre d'acolliment i les entitats de protecció i defensa animal, pot atorgar la custòdia provisional d'un animal errant, abandonat, extraviat, decomissat o confiscat, estiga o no identificat i amb la identificació prèvia si escau, a aquella persona física o entitat de protecció animal que, actuant com el seu responsable temporal, puga garantir la cura i l'atenció de l'animal i el seu manteniment en condicions d'allotjament higienicosanitàries. Aquesta modalitat es denomina casa d'acolliment, que, en tot cas, s'entén que és dependent d'un únic centre d'acolliment o entitat de protecció animal. Aquesta custòdia està condicionada al compromís de comunicar al centre d'acolliment o entitat de protecció animal qualsevol incidència relativa al benestar de l'animal i d'entregar-lo immediatament si apareix la persona responsable legal o si es troba una persona adoptant, encara que la casa d'acolliment té preferència a l'hora de l'adopció. Les persones físiques han de permetre voluntàriament l'accés als seus domicilis dels funcionaris que exercisquen tasques d'inspecció i del personal del centre d'acolliment o entitats de protecció animal de què depenen, per a verificar l'estat dels animals i les condicions d'allotjament. En cas contrari, perden la custòdia provisional dels animals i no poden exercir aquesta funció.

4. L'allotjament dels animals recollits s'ha de realitzar en un centre d'acolliment d'animals registrat i que tinga la capacitat d'allotjament adequada a les seues necessitats fisiològiques i etològiques i la formació i la qualificació necessàries del personal, de conformitat amb la normativa específica determinada reglamentàriament. Tots els animals que s'hi allotgen han de tenir assegurada, com a mínim, una eixida diària de les gàbies que n'assegure l'esplai i la socialització.

Els centres d'acolliment d'animals han de comunicar, amb una periodicitat anual, les dates d'entrada i eixida de cada animal, la identificació, la destinació i les incidències sanitàries significatives dels animals, a la conselleria competent en matèria de protecció animal, segons el procediment que es determine reglamentàriament.

5. La casa d'acolliment ha de signar un contracte de cessió temporal amb el centre d'acolliment. El centre d'acolliment ha de mantenir una relació actualitzada d'aquestes cases d'acollida a la disposició de la conselleria competent en matèria de protecció animal i de l'ajuntament en què se situen.

6. Els titulars dels centres d'acolliment han de comunicar als ajuntaments i als serveis territorials de la conselleria del seu àmbit territorial competent en matèria de protecció animal, amb una periodicitat trimestral, tota la informació referent a les entrades, eixides, la destinació dels animals, les eutanàsies realitzades, així com les incidències sanitàries més significatives.

7. Quan els responsables legals no puguen assumir la cura i el manteniment dels animals domèstics, ja siga de manera temporal en cas de causa justificada o de manera definitiva, aquests poden ser entregats al centre d'acolliment concertat o a les entitats auxiliars adscrites al municipi respectiu, a l'efecte que els cuiden, i poden ser entregats en acolliment o ser donats en adopció. Amb caràcter general, aquesta situació no es considera legalment abandó a l'efecte de sancions administratives, i es manté com a titular de l'animal en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana fins que es produïsca l'adopció efectiva.

8. Les entitats auxiliars han de comunicar en el termini de tres dies la recollida de l'animal a l'ajuntament respectiu a l'efecte de la seua traçabilitat, inspecció i control. Si l'animal està identificat, ha de ser restituït a la persona responsable legal, excepte indicis de maltractament o abandó, i en aquest cas s'ha de donar compte a l'autoritat competent. Transcorreguts els terminis legals de custòdia, l'entitat ha de procedir a la seua identificació i a la gestió de l'adopció. La inversió econòmica per a l'exercici d'aquesta activitat pot ser pròpia o concertada amb entitats locals.



Article 24. De les colònies felines

1. Els ajuntaments, en coordinació amb les entitats de protecció i defensa animal, veterinaris i les persones que gestionen les colònies felines, han de dur a terme en els seus municipis una gestió integral d'aquestes, que incloga el CER així com alimentació adequada, recer, supervisió, tractaments sanitaris, neteja, formació, educació i conscienciació, i identificació de les colònies felines i de les persones que les gestionen mitjançant carnet.

En el cas de les colònies felines en l'entorn d'espais naturals protegits, o en cas d'incidències veïnals o amb l'entorn, s'han d'establir les mesures i estratègies de mediació que asseguren la seua gestió ètica necessària amb la finalitat de procedir, per causa justificada, al reallotjament d'aquestes amb protocols degudament planificats i, sempre, amb el coneixement i l'ajuda de les persones que les gestionen. S'han de guardar les distàncies que estimen oportunes les autoritats municipals i autonòmiques competents en la matèria. S'han de tenir en compte aquestes circumstàncies per tal de prioritzar l'aplicació del programa CER.

Els ajuntaments han de realitzar campanyes informatives i civicoeducatives, com a mínim anuals, sobre els beneficis d'una gestió ètica de les colònies felines per a la població, fomentant la corresponsabilitat i implicació ciutadana mitjançant la mediació i la participació.

2. Els ajuntaments han d'elaborar un registre de les colònies felines existents en el municipi, que ha d'incloure el nombre d'animals i identificació dels que les componen, característiques, ubicació de les colònies, circumstàncies especials i totes les dades necessàries per a un coneixement de la situació d'aquestes colònies i posterior anàlisi de resultats i propostes de millora.

TÍTOL V

Dels òrgans consultius i les entitats de protecció

i defensa d'animals de companyia



CAPÍTOL 1

De les entitats col·laboradores de protecció animal i defensa d'animals de companyia



Article 25. Entitats col·laboradores de protecció animal i defensa animal i Registre d'Entitats Col·laboradores

1. A l'efecte d'aquesta llei tenen la consideració d'entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia les entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes, que tinguen per finalitat principal la defensa i la protecció dels animals i que estiguen registrades en el Registre d'Entitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia.

2. Es crea el Registre d'Entitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia, el qual, consegüentment, assumeix tota la informació i la base de dades del Registre d'Associacions per a la Protecció dels Animals Col·laboradores de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient de la Comunitat Valenciana, creat pel Decret 158/1996, de 13 d'agost, del Consell, pel qual es desenvolupa la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia. El Registre d'Entitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana està adscrit a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.

3. Les entitats col·laboradores de protecció i defensa animal formen part de les polítiques públiques de protecció animal a través d'òrgans consultius de les administracions públiques, com taules de protecció o benestar animal, consells socials de caràcter mediambiental o similars, i poden exercir les següents funcions:

a) Col·laborar amb els municipis en la recollida, l'acolliment i la gestió de qualsevol animal perdut, errant, abandonat, cedit, decomissat o confiscat, així com en la gestió integral de les colònies felines.

b) Fer tasques i accions de divulgació, educació i formació encaminades a la protecció i la defensa dels animals.

c) Col·laborar amb els agents de l'autoritat en les gestions que tinguen relació amb el compliment d'aquesta llei.

d) Col·laborar amb les entitats locals en el desenvolupament de les polítiques públiques de protecció o benestar animal, així com assessorar-les i realitzar informes.



Article 26. Requisits de les entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals de companyia

1. Les entitats de protecció i defensa dels animals de companyia que reuneixen els requisits de l'apartat 3 d'aquest article poden inscriure's en el registre creat en l'article anterior i tenir la consideració d'entitats col·laboradores, a l'efecte dels programes per a protegir i defensar els animals que es determine reglamentàriament.

2. La conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal pot realitzar convenis de col·laboració amb les entitats inscrites per a realitzar activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals, a través de la direcció general competent en matèria de protecció animal.

3. El procediment d'inscripció s'ha de desenvolupar reglamentàriament. Els requisits mínims que han de complir per a inscriure's en el registre com a entitats col·laboradores són els següents:

a) Ser entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i tenir com a principal finalitat la defensa i la protecció dels animals.

b) Presentar programes específics en matèria de protecció animal a la Comunitat Valenciana.

c) Tenir la seu social i desenvolupar l'activitat dins de la Comunitat Valenciana per a les finalitats establides en l'article 2 d'aquesta llei.



d) Complir la normativa referent al benestar i la protecció animal i no haver sigut inhabilitades per a aquestes funcions.

e) Disposar de membres i voluntaris amb la formació adequada per a l'exercici de les seues funcions.

4. Les entitats de protecció i defensa animal inscrites en el Registre d'Entitats Col·laboradores de Protecció i Defensa dels Animals de Companyia realitzen les actuacions següents:

a) Participar en els programes que fomenten el funcionament en xarxa dels centres d'acolliment de la Comunitat Valenciana dirigits a potenciar l'adopció.

b) Trametre, anualment a la direcció general competent en matèria de protecció animal, una memòria exhaustiva de les activitats realitzades, com també als ajuntaments en el terme municipal dels quals realitzen l'activitat.

5. L'incompliment de l'obligació del paràgraf b de l'apartat anterior pot donar lloc, una vegada finalitzat el tràmit d'audiència, a cancel·lar la inscripció en el registre.





CAPÍTOL 2

Del Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció

d'Animals de Companyia



Article 27. Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia

Es crea el Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia de la Conselleria competent en benestar animal, que complirà les funcions d'assessorament per al desenvolupament i l'elaboració de la normativa reglamentària aplicable en aquesta matèria i que actuarà com a òrgan de consulta en matèria de benestar d'animals de companyia.



Article 28. Composició i funcionament

1. El Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia està presidit per la persona que exerceix la titularitat de la conselleria competent en protecció d'animals de companyia o persona en qui delegue.

2. Són vocals d'aquest consell els nomenats per la persona que exerceix la presidència del consell amb la composició següent: dues persones funcionàries amb qualificació veterinària proposades per la direcció general competent en benestar i sanitat animal, dos representants a proposta d'institucions científiques o universitàries el treball de les quals se centre en la teoria o la pràctica de la protecció animal, tres persones representants proposades per entitats col·laboradores de protecció i defensa dels animals (una per província), una persona representant a proposta del Consell Valencià de Col·legis Veterinaris de la Comunitat Valenciana, una persona representant a proposta de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, una persona representant a proposta d'entitats associatives que exercisquen funcions específiques amb animals de companyia, una persona representant designada per entitats associatives d'establiments de cria i venda d'animals de companyia, una persona representant a proposta d'entitats associatives de persones educadores d'animals de companyia, una persona representant de la secció de dret animal del Consell Valencià de Col·legis d'Advocats de la Comunitat Valenciana i dos representants a proposta de les forces i cossos de seguretat pertanyents a unitats especialitzades en matèria de protecció i benestar animal.

3. La persona que exercisca la presidència del consell s'ha de dirigir a les entitats i institucions més representatives en els àmbits respectius perquè realitzen les propostes dels seus representants, i ha de procurar en el seu nomenament la composició equilibrada de dones i homes en l'òrgan consultiu.

4. El Consell Assessor i Consultiu en Matèria de Protecció d'Animals de Companyia, sense perjudici que, una vegada constituït, el mateix òrgan acorde completar les normes de funcionament, es regeix segons les normes mínimes de funcionament següents:

a) Règim de convocatòries. El convoca la persona que exercisca la presidència a iniciativa de la conselleria competent en protecció animal o a petició de sis dels seus membres.

b) Periodicitat mínima de les sessions. Almenys es reuneix una vegada a l'any.

c) Requisits i règim d'acords. La presa d'acords es du a terme per majoria dels membres components del consell.





TÍTOL VI



CAPÍTOL 1

Educació, formació, sensibilització i divulgació de la llei



Article 29. Educació, sensibilització i divulgació de la llei

1. Els ajuntaments, mancomunitats i diputacions divulgaran els continguts d'aquesta llei entre els habitants del seu àmbit territorial i duran a terme les campanyes necessàries en aquesta matèria.

2. La Conselleria competent en educació haurà de programar anualment en els centres escolars accions educatives i de sensibilització sobre els objectius i principis d'aquesta llei.



Article 30. Formació

1. La conselleria competent en sanitat i benestar animal regularà la formació en matèria de protecció d'animals de companyia, incloent-hi la que siga necessària per a la qualificació de les persones que treballen amb animals de companyia, i fixarà els requisits dels programes, cursos i entitats que la impartisquen, com també els criteris de convalidació per experiència per a les persones professionals amb trajectòria professional acreditada sense antecedents penals en maltractament animal i/o violència interpersonal.

2. En el termini dels dos anys següents a la publicació de la llei, es regularà la formació obligatòria del personal funcionarial de l'administració local les funcions de la qual tinguen relació amb les previstes en aquesta llei per als animals de companyia i la formació obligatòria de tot el personal voluntari i treballador vinculat a entitats protectores d'animals, centres de cria, centres d'acolliment, establiments de venda i nuclis zoològics que s'estime reglamentàriament en funció de la seua finalitat i del nombre d'animals amb relació a l'article 17.1 d'aquesta llei.

3. Els col·legis oficials de veterinaris de la Comunitat Valenciana, el Consell Valencià de Col·legis Veterinaris i les entitats de protecció i defensa dels animals sense ànim lucratiu que complisquen els requisits del títol V i aquelles altres que es determinen reglamentàriament podran ser entitats col·laboradores de l'administració en la formació en matèria de protecció i benestar animal. Reglamentàriament, es regularan els requisits i condicions per a la seua participació i l'homologació dels cursos.





TÍTOL VII

De la inspecció i vigilància



CAPÍTOL 1

Inspecció i plans de control



Article 31. Plans i programes d'inspecció i control

Les administracions públiques, en l'àmbit de les seues respectives competències, hauran d'establir els programes o plans periòdics d'inspeccions i controls oficials que es necessiten d'acord amb aquesta llei, amb la normativa bàsica estatal i amb les disposicions comunitàries d'aplicació directa en relació amb els controls i programes de control oficials, sense perjudici de les inspeccions que resulten necessàries davant situacions o casos singulars.



Article 32. Personal inspector

1. Per a l'exercici de les funcions inspectores en el marc d'aquesta llei, la normativa estatal bàsica i la normativa comunitària aplicable als controls oficials, concernents a la matèria a la qual es refereix aquesta llei, el personal al servei de les administracions públiques ha de tenir qualificació i formació suficient per a l'exercici d'aquestes tasques.

2. El personal funcionari públic amb la missió d'executar decisions i mandats de l'autoritat en l'exercici de les seues funcions encomanades per aquesta llei a les administracions públiques té el caràcter d'agent de l'autoritat i pot demanar la col·laboració, el suport, el concurs i la protecció que necessite de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, de les autoritats competents de les comunitats autònomes i de les corporacions locals o dels cossos policials autonòmics i locals.

3. Els membres de les forces i els cossos de seguretat, i els agents mediambientals, d'ofici o a requeriment de l'autoritat competent, a requeriment de l'autoritat competent, tenen la consideració de personal inspector.

4. Per als programes de control i vigilància que corresponen a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal, és personal inspector el que està integrat en els serveis veterinaris oficials d'aquesta conselleria.

5. La coordinació amb les forces i els cossos de seguretat ha de ser d'acord amb el que disposa la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat. A l'efecte, es pot estipular mitjançant l'oportú conveni de col·laboració i assistència dels cossos i les forces de seguretat en les matèries d'aquesta llei competència de la Comunitat Valenciana.

6. El personal inspector ha de documentar les inspeccions a través de l'acta d'inspecció corresponent alçada a aquest efecte. Aquests documents, com també els annexos que els acompanyen i compleixen amb les formalitats legalment establides, tenen el valor de document públic i donen fe del que hi contenen, excepte prova en contra.



Article 33. Obligacions de l'inspeccionat

Les persones físiques o jurídiques a les quals es practique una inspecció o un control administratiu estan obligades a:

a) Facilitar les tasques d'inspecció o de control administratiu, si és el cas, per a permetre l'accés de les persones inspectores a tot establiment, explotació, instal·lació, vehicle, contenidor o mitjà de transport, o lloc en general, amb la finalitat de dur a terme la seua actuació inspectora o de control administratiu, sempre que aquelles s'acrediten degudament davant la persona física o representant de l'entitat jurídica de la qual és representant legal o responsable temporal dels animals i/o instal·lacions objecte de la inspecció o, si no és possible, davant qualsevol persona empleada que es trobe present en el lloc. Si la inspecció es practica en el domicili d'una persona física, cal obtenir el seu consentiment exprés, amb les excepcions previstes legalment.



b) Subministrar tota classe d'informació i documentació sobre instal·lacions, mitjans, serveis i animals i, en general, sobre aquells aspectes relatius a la protecció animal que li sol·liciten, de manera que es permeta la comprovació per part dels inspectors.

c) Facilitar que s'obtinga una còpia o reproducció de la informació en matèria de benestar i sanitat animal que siga d'interès per a la inspecció.

d) Permetre la pràctica de diligències probatòries de l'incompliment de la normativa vigent en matèria de protecció animal.

e) En general, consentir i col·laborar en la realització de la inspecció.



CAPÍTOL 2

Competències de les administracions



Article 34. Competències i obligacions de l'administració local i autonòmica

1. Correspon als ajuntaments com a competències pròpies municipals:

a) Establir el cens de les espècies d'animals de companyia obligades a estar identificades. A aquest efecte poden utilitzar la informació continguda en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana mitjançant l'accés directe a la informació necessària.

b) Recollir i acollir qualsevol animal de companyia i gestionar-ne l'adopció.

c) Divulgar els continguts d'aquesta llei entre els habitants del seu àmbit territorial, i dur a terme les campanyes necessàries en aquesta matèria.

d) Vigilar i inspeccionar els centres d'acolliment i els establiments de venda, manteniment o cria d'animals de companyia d'acord amb les competències assignades.

e) Vigilar i inspeccionar el compliment d'aquesta llei quant a la tinença d'animals de companyia per particulars en els termes establits en el títol II d'aquesta llei.

f) Habilitar en els jardins i parcs públics els espais adequats, senyalitzats degudament, per al passeig i l'esbarjo dels animals de l'espècie canina, i vigilar-ne l'ús i el manteniment adequats. L'ajuntament ha d'assegurar que estiguen en condicions higienicosanitàries i de seguretat tant per a les persones com per als animals. Vetlar perquè no es faça un ús indegut dels espais públics en les zones no permeses, posant especial atenció als espais naturals protegits, platges, espais verds i parcs.



Així mateix, habilitar els espais suficients en nombre i superfície per a la solta d'excrements (zona d'higiene canina i contenidors apòsits) i aplicar les mesures dissuasives i sancionadores corresponents per a permetre una bona convivència entre els animals de companyia i la ciutadania.

g) Comunicar a la conselleria competent, per mitjà del procediment que s'establisca reglamentàriament, les dades referides als mitjans emprats i/o centres contractats per a la gestió d'animals abandonats del seu municipi, així com animals abandonats, acollits i donats en adopció, i el nombre d'expedients sancionadors tramitats.



h) Fomentar les entitats de protecció i defensa animal al seu municipi i la formació i divulgació en matèria de protecció animal, així com en els reglaments que la despleguen.

i) Denunciar totes les possibles infraccions administratives que es produïsquen per incompliment d'aquesta llei i gestionar la tramitació dels oportuns expedients sancionadors d'acord amb l'article 45 de la present llei.

j) Establir els programes o plans periòdics d'inspeccions i controls oficials que es necessiten d'acord amb aquesta llei.

k) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei i els reglaments que la despleguen.

l) Desenvolupar convenis amb centres veterinaris o disposar de centres municipals per a contribuir a l'esterilització, la identificació o l'atenció d'urgències veterinàries d'animals de companyia i aquelles accions que contribuïsquen a la posada en pràctica dels propòsits d'aquesta llei.

m) Adoptar les mesures cautelars que s'estimen necessàries, entre elles, decomissar o confiscar els animals si hi ha indicis de maltractament.

n) Crear protocols d'actuació per a aquells animals en situació de desemparament per circumstàncies de força major o vulnerabilitat del responsable legal, assegurant en tot cas el seu destí ètic.

o) Elaborar protocols d'actuació i plans d'evacuació i emergència davant catàstrofes naturals, pandèmies o similars d'animals de companyia, domèstics i altres animals que es troben al seu terme municipal, incloent-hi com a mínim:

– La planificació per a l'evacuació en cas d'emergència d'animals amb els responsables legals, disposant dels mitjans de transport amb prou places per a això.

– La confecció d'un mapa del municipi amb la localització de totes les instal·lacions on es mantinguen animals domèstics i amb les dades del responsable legal, disposant de la previsió de llocs amb prou capacitat on realitzar el trasllat.

2. Correspon a la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal:

a) Garantir el funcionament adequat del Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana i la fluïdesa i l'operativitat de comunicació amb les administracions i entitats relacionades per a les quals s'establisca accés.

b) Inspeccionar els nuclis zoològics i centres d'acolliment amb les cases d'acolliment dependents, establiments de venda, allotjament o estada o cria d'animals de companyia d'acord amb les competències assignades.

c) Gestionar el registre de nuclis zoològics i d'entitats col·laboradores.

d) Establir mesures d'ajuda econòmica i suport a les entitats locals i entitats col·laboradores de protecció i defensa d'animals de companyia. Les ajudes de caràcter econòmic que concedisquen la conselleria i les diputacions als municipis han d'estar condicionades a l'existència de partides específiques en els pressupostos municipals destinades a la protecció animal.

e) Coordinar la realització d'un informe sobre la consecució dels objectius d'aquesta llei.

f) Gestionar un registre de persones i entitats inhabilitades que hagen comés infraccions i delictes de maltractament als animals a la Comunitat Valenciana. Aquest registre s'ha de desenvolupar reglamentàriament.

g) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei.

3. Correspon a les diputacions com a competències pròpies en la matèria:

a) Atorgar, si escau, ajudes financeres o subvencions als ajuntaments per al compliment de les finalitats d'aquesta llei.

b) Assistir i col·laborar en el que necessiten els ajuntaments en relació amb la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, en la seua funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis, així com gestionar-ne la recaptació, si escau, per via executiva segons s'acorde amb els ajuntaments.

c) Totes les competències i funcions assignades en aquesta llei i els reglaments que la despleguen.





TÍTOL VIII

Altres mesures de protecció animal



Article 35. Prohibicions pel que fa a determinades activitats o actuacions amb animals

1. En relació amb els primats, se'n prohibeix la tinença, cria, utilització i venda a persones particulars i entitats no autoritzades oficialment, així com la venda per part de botigues d'animals o de manera telemàtica i la utilització per a qualsevol mena d'espectacle, inclosos circs, anuncis, publicitat o cinema. En aplicació del Reglament (UE) 2016/429 relatiu a les malalties transmissibles dels animals sobre policia sanitària a causa dels especials riscos que comporten, com per exemple transmissions de malalties atesa l'analogia entre les dues estructures biològiques, l'autoritat competent ha d'adoptar les mesures necessàries perquè els simis (simiae i prosimae) només siguen objecte d'intercanvis entre organismes, instituts o centres oficialment autoritzats. La tinença, cria, utilització, venda i intercanvi de simis mai pot autoritzar-se quan el seu objecte siga el mercat d'animals de companyia.



2. Queda prohibida la cria, tinença i circulació d'animals salvatges i aquells silvestres no nascuts en captivitat i/o no adaptats a la convivència humana, inclosos primats i grans felins, en col·leccions zoològiques particulars, espais públics i locals oberts al públic, si no estan tipificats i registrats com a parc zoològic. En cap cas conviuran amb les persones com a animals de companyia.

3. Queden prohibides les baralles d'animals de qualsevol espècie.

4. Es prohibeixen els sacrificis d'animals el fi dels quals siga l'espectacle públic, excepte les exclusions de l'article 4.1.

5. Es prohibeixen les atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels i altres similars.

6. Es prohibeixen els espectacles circenses i altres espectacles en itinerància amb animals.



Article 36. Control de poblacions d'animals en l'entorn urbà

Els ajuntaments, en l'àmbit de les seues competències, han de garantir la protecció de l'entorn rural i urbà amb relació a la presència d'animals. En l'aspecte ecològic, higienicosanitari i social, les accions i els mètodes que s'adopten per al control de les poblacions animals la proliferació de les quals resulte perjudicial o nociva per al ciutadà i els seus béns han d'estar justificats mitjançant informe tècnic i prioritzar l'ús dels mètodes de control que no suposen el sacrifici dels animals.





Article 37. Salvaguarda del règim de benestar animal en competicions esportives o activitats culturals

El contingut dels apartats de l'article 6.a, c, els de l'article 7 següents a, b, c, d, e, f, g, l i el títol VII i el títol IX, excepte la tipificació de les infraccions no corresponents als apartats de l'article 6.a, c, i els apartats de l'article 7 següents a, b, c, d, e, f, g, l, de la present llei serà aplicable a les competicions esportives o activitats culturals en les quals participen animals de producció, en absència de normativa específica, i sense perjudici de l'existència d'altres mesures addicionals de protecció i benestar animal que puguen resultar d'aplicació.



Article 38. Salvaguarda del règim de benestar animal d'altres animals en captivitat

Els animals mantinguts en captivitat diferents dels animals de companyia i els animals de producció i que no disposen d'un règim legal específic de protecció, en absència de normativa específica, i sense perjudici de l'existència d'altres mesures addicionals de protecció i benestar animal que puguen resultar d'aplicació, els serà aplicable el contingut dels apartats de l'article 6 a i c i els apartats de l'article 7 a, b, c, d, e, f, g i l, així com els articles 9 i 15, el títol VII, i el títol IX, excepte la tipificació de les infraccions no corresponents als apartats de l'article 6 a i c i dels apartats de l'article 7 següents a, b, c, d, e, f, g i l de la present llei.



Article 39. Animals usats en teràpia

El règim jurídic de l'ús instrumental d'espècies animals en processos de naturalesa terapèutica serà establit amb les oportunes mesures de control del benestar animal mitjançant desenvolupament reglamentari.



Article 40. Anellament d'ocells

La identificació d'ocells mitjançant l'anellament s'ajustarà a les normes reguladores pròpies de les federacions esportives o les associacions, entitats o federacions de selecció i cria d'aquests ocells, sense perjudici del necessari compliment de la normativa en matèria mediambiental i de protecció i sanitat animal, i si fa el cas, amb l'obligació normativa d'altres sistemes d'identificació.



Article 41. Animals de producció i altres animals en captivitat diferents dels animals de companyia que són perduts, abandonats, errants, decomissats, confiscats o cedits

1. En el cas d'animals de producció perduts, abandonats i errants, com també en el cas d'altres animals en captivitat diferents dels animals de companyia en via pública o que es refugien en espais privats, correspon als ajuntaments recollir-los i acollir-los en els termes establits en el títol IV d'aquesta llei. Si hi ha la possibilitat que un santuari puga acollir-los, aquesta és l'opció prioritària.



2. El destí final d'aquests animals l'ha de decidir l'ajuntament. Es poden crear centres d'acolliment específics dedicats a l'allotjament d'aquests animals, sempre sense finalitat comercial ni lucrativa, amb les condicions sanitàries per als animals i de les instal·lacions corresponents a la normativa sectorial de l'espècie que corresponga. Aquests centres han de tenir un registre segons la reglamentació pròpia dels nuclis zoològics dels centres d'acolliment. La distància mínima que ha d'haver-hi entre aquests centres i una explotació ramadera s'ha d'ajustar al que disposa la Llei 6/2003, de 4 de març, de la Generalitat, i la corresponent normativa d'ordenació sectorial. Aquests centres han de complir els requisits exigits als nuclis zoològics, com també la normativa específica de moviment, identificació i sanitat animal aplicable segons l'espècie, sense perjudici d'un desplegament reglamentari posterior.



3. Les administracions públiques competents poden comptar amb entitats de protecció i defensa animal capacitades per a traslladar, albergar i atendre els animals referits en l'apartat 1 d'aquest article. En el cas dels santuaris, els animals han de romandre al centre fins a la mort o trasllat a un altre santuari, i entre les seues finalitats està promoure i educar en la sensibilització i el respecte per totes les espècies.





TÍTOL IX

De les infraccions i de les sancions



CAPÍTOL 1

Infraccions



Article 42. Classificació de les infraccions

1. A l'efecte d'aquesta llei, classifiquem les infraccions administratives següents com a lleus, greus i molt greus, sempre que les persones i entitats a les quals s'atribuïsca la seua comissió resulten responsables a títol de dol o culpa.

2. Són infraccions lleus:

a) No proporcionar als animals atenció, supervisió, control i/o companyia en cas d'animals gregaris

que, en cap cas, poden mantenir-se aïllats d'un ésser humà o altres animals, i, en general, una atenció adequada a les necessitats etològiques i físiques de l'espècie i de cada individu.

b) No retirar-ne els excrements ni fer la neteja immediata de voreres, passejos, jardins i, en general, espais públics o privats d'ús comú, de manera que es deixe la via pública en les mateixes condicions en què es trobava abans del depòsit dels excrements.

c) No esterilitzar els animals de les espècies canina i felina dels quals no es puga exercir un control reproductiu, que es mantinguen en polígons industrials, obres, zones urbanes i periurbanes, finques rústiques o apartades del nucli urbà o similars, i aquells que tinguen accés a l'exterior dels habitatges i puguen tenir contacte no controlat amb altres animals de la mateixa espècie, excepte prescripció veterinària.



d) No identificar els animals que la normativa considera obligatori mitjançant el procediment establit.

e) No comunicar l'extraviament o la mort dels animals al Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana en els terminis establits en aquesta llei.

f) No comunicar l'extraviament o la pèrdua dels animals de companyia no inclosos en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana a l'autoritat competent.



g) No mantenir actualitzades les dades dels animals en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana.

h) Mantenir en el mateix domicili un total d'animals superior al que es determine a través d'ordenances municipals.

i) No disposar de la formació exigida en aquesta llei per al maneig i l'atenció dels animals en els casos que s'hi regulen com a obligatoris.



j) No adoptar les mesures necessàries per a evitar que la presència, la tinença o la circulació dels animals puga intimidar o suposar perill, amenaça, danys o perjudicis a persones, animals o coses.

k) No dur a terme proves de sociabilitat i educació quan el caràcter i el comportament de l'animal així ho aconselle i siga requerit per les autoritats competents.

l) No dur a terme un acompanyament adequat per les vies públiques. S'han de desplaçara en tot moment per mitjà d'una corretja o similar, inferior a dos metres de longitud, per a evitar danys o molèsties, excepte els animals que fan tasques o activitats específiques en l'exercici d'aquestes.

m) No posar a la disposició de l'autoritat competent o dels seus agents la documentació d'identificació dels animals que siga requerida i resulte obligatòria en cada cas.

n) Transportar animals per part de particulars vulnerant els requisits establits en aquesta llei sempre que no estiga qualificat com a greu o molt greu i es constate que ocasiona algun mal als animals.

o) Recollir animals errants o extraviats sense l'autorització municipal corresponent, exceptuant els casos previstos en l'article 21 d'aquesta llei.

p) Cedir en adopció animals abandonats sense complir els requisits establits en aquesta llei.

q) No comunicar a l'ajuntament o a les forces i cossos de seguretat o protecció civil la presència d'animals de companyia accidentats o ferits en la via pública que continuen amb vida.

r) Deixar animals en vehicles estacionats o en qualsevol altre lloc sense la protecció adequada enfront de l'exposició solar i/o sense la ventilació i la temperatura adequades.

s) No inscriure fidedignament i completament totes les dades per part de la persona autoritzada a dur a terme la identificació en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana.

t) Qualsevol altra actuació que supose un incompliment de les obligacions establides en aquesta llei, així com en qualsevol altra disposició aplicable en matèria de benestar animal dels animals de companyia i que no estiga qualificada de greu o molt greu.

3. Són infraccions greus:

a) No col·laborar amb la conselleria competent i, si escau, amb l'ajuntament en matèria de sanitat animal quan, per raons greus i justificades de sanitat animal o salut pública, s'ordene l'internament o l'aïllament dels animals als quals s'haja diagnosticat una malaltia transmissible per al seu tractament, ja siga pal·liatiu o curatiu, o, si no pot aplicar-se, l'eutanàsia.

b) No estar inscrit en el Registre de Nuclis Zoològics quan l'establiment o les instal·lacions tinguen l'obligació segons el que s'estableix en aquesta llei i la normativa de desenvolupament.

c) La tinença d'animals malalts o ferits sense l'assistència o els tractaments veterinaris oportuns.

d) El maltractament dels animals sempre que no els cause danys o lesions invalidants o irreversibles.

e) L'abandó dels animals de companyia.

f) Mantenir animals de companyia lligats permanentment.

g) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari o inadequades per a la pràctica de les cures i l'atenció necessària segons les seues necessitats físiques i etològiques, segons raça i espècie quan això afecte greument la seua salut.

h) No proporcionar-los l'alimentació i l'aigua necessàries per al seu desenvolupament normal quan això afecte greument la seua salut.

i) La posada en llibertat en el medi natural d'individus de qualsevol espècie exòtica invasora que es mantinga com a animal de companyia, excepte les excepcions previstes en la llei.

j) L'ensinistrament d'animals per al seu comportament violent o agressiu o la seua preparació per a baralles.

k) La celebració de fires, exposicions, concursos o exhibicions amb animals en sòls de domini públic municipal sense l'autorització prèvia de l'ajuntament al terme municipal del qual es desenvolupe aquesta activitat.

l) Utilitzar animals en espectacles, baralles i altres activitats que impliquen crueltat o maltractament.

m) Portar animals lligats a vehicles de motor en marxa, excepte vehicles agrícoles, o a qualsevol altre mitjà de transport que excedisca de les seues capacitats fisiològiques de desplaçament i que perjudique la seua salut.

n) La utilització de collarets d'estrangulació, amb punxes o elèctrics que resulten nocius a nivell físic o etològic per als animals de companyia (segons 7.q).

o) La tinença d'animals de la fauna salvatge com a animals de companyia.

p) La venda d'animals de companyia per part de particulars a establiments de venda o a altres particulars sense els requisits establits en aquesta llei.

q) No atendre els requeriments de les autoritats competents quant a l'esterilització dels animals, en els casos establits com a obligatoris en aquesta llei.

r) Deixar animals en vehicles estacionats o llocs amb exposició solar sense protecció o sense la ventilació i la temperatura adequades, de manera que afecte greument la seua salut.

s) La tinença d'animals de companyia sense les llicències i els permisos corresponents en els casos que siga requerida normativament.



t) No proporcionar als animals els tractaments preventius que siguen declarats obligatoris, així com qualsevol altre tipus de tractament veterinari preventiu, pal·liatiu o curatiu que siga essencial per a mantenir el bon estat de salut.

u) L'incompliment, per part dels establiments per a l'allotjament i l'atenció temporal d'animals, cria o venda, de qualsevol dels requisits i condicions establides per aquesta llei excepte el que es considere com a molt greu.

v) L'incompliment, per part dels centres d'acollida, de qualsevol dels requisits i les condicions establits per aquesta llei excepte el que es considere com a molt greu.

w) L'incompliment del requeriment d'obligació d'identificació per part del responsable legal dels animals de companyia la identificació dels quals siga de caràcter obligatori.

x) L'oposició, obstrucció o resistència a col·laborar amb l'actuació inspectora o de control de les administracions públiques o forces i cos



y) Incomplir les obligacions del veterinari autoritzat quant a la forma, mètodes i condicions dels tractaments, vacunacions o identificacions obligatòries.

z) Realitzar qualsevol de les activitats regulades en aquesta llei sense tenir l'autorització administrativa o la inscripció registral exigible segons les normes de protecció animal aplicables.

aa) Subministrar documentació o informació falsa als inspectors, a l'administració pública o a les forces i cossos de seguretat o policia local.

bb) Accedir i conduir animals a espais i vies públics sense el control adequat conforme a la normativa i que ocasione danys i lesions a les persones.

cc) No comunicar, per part dels obligats a formular aquesta declaració, a les administracions competents el cas de sospita o diagnòstic d'una malaltia transmissible la declaració de la qual resulte obligatòria.



dd) No realitzar ni atendre els requeriments sanitaris que siguen adoptats per les autoritats competents.

ee) Incomplir els terminis de retenció dels animals establits en aquesta llei per als centres d'acollida.

ff) Vendre animals a través de mitjans de comunicació, revistes de reclam, publicacions assimilables i altres sistemes de difusió, incloses les xarxes socials amb finalitats comercials, quan no s'incloga necessàriament en l'anunci el número de registre del criador o el centre de venda en el Registre de Nuclis Zoològics, així com el número d'identificació de l'animal, si escau.

gg) La donació d'animals de companyia com a premi, reclam publicitari, recompensa o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.

hh) Atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels firals i altres similars.

ii) La venda o donació a menors de divuit anys sense l'autorització dels qui tinguen la seua pàtria potestat o custòdia.

jj) La venda ambulant d'animals, excepte en concentracions autoritzades per a això.

kk) La incitació a l'odi i al maltractament dels animals de companyia.

4. Són infraccions molt greus:

a) El sacrifici o eutanàsia d'animals de companyia en els supòsits no inclosos en aquesta llei.

b) Induir la mort a un animal mitjançant mètodes i/o medicaments no eutanàsics incomplint les prescripcions de l'article 15 d'aquesta llei.



c) Les mutilacions d'animals excepte en els supòsits establits en la llei.

d) La pràctica de mutilacions prohibides realitzades per personal veterinari.

e) El maltractament i agressions als animals quan això els ocasione la mort o danys irreversibles o lesions invalidants.

f) L'abandó dels animals quan això els ocasione la mort o danys irreversibles o lesions invalidants.

g) La manipulació o l'ús fraudulent de la identificació obligatòria, en qualsevol dels seus elements.

h) L'explotació de la cria d'animals que implique un abús dels límits fisiològics de la seua espècie o raça o pose en perill la seua salut i integritat.

i) La utilització d'animals per a la filmació d'escenes que comporten crueltat, maltractament o sofriment d'animals, quan el mal no siga simulat.

j) Sacrifici d'animals com a espectacle públic.

k) Atraccions firals amb animals lligats del tipus carrusels firals i altres similars quan els produïsquen danys constatables.

l) Els espectacles circenses amb animals.

m) L'esterilització, la pràctica de mutilacions i de sacrifici d'animals que no siga realitzada per personal veterinari col·legiat.

n) La cria i comercialització professional d'animals sense les llicències i els permisos corresponents.

o) Subministrar als animals drogues, medicaments o aliments que puguen ocasionar-los sofriment, trastorns greus que alteren el seu desenvolupament físic natural o la mort, excepte prescripció veterinària en cas de necessitat.

p) La utilització d'animals de companyia en espectacles, baralles, festes populars i altres activitats que puguen ocasionar-los la mort o danys irreversibles.

q) Incitar els animals a escometre contra persones o altres animals, excepte els animals de l'espècie canina amb funcions específiques.

r) L'assistència sanitària als animals per part de persones no facultades a aquest efecte per la legislació vigent.

s) La contravenció de les mesures provisionals adoptades per a posar fi a la situació de risc per a l'animal.

t) La contravenció de les sancions accessòries.

u) L'oposició, obstrucció o falta de col·laboració amb l'actuació inspectora o de control de les administracions públiques o forces i cossos de seguretat, quan impedisca o dificulte greument la seua realització.



v) L'expedició de documentació sanitària obligatòria pel veterinari col·legiat o la inscripció en el Registre Supramunicipal d'Identificació d'Animals de Companyia de la Comunitat Valenciana amb falsejament de la realitat o de les dades.

w) La venda d'animals amb malalties infectocontagioses conegudes per la part venedora.

x) La certificació de realització de vacunacions o tractaments obligatoris quan aquests no s'hagen efectuat o quan els hagen realitzats professionals veterinaris no autoritzats.

y) La tinença, cria, utilització i/o venda d'animals salvatges o silvestres com a animals de companyia, així com aquells la comercialització dels quals estiga prohibida per la normativa vigent i, en tot cas, els que no han sigut criats i no han nascut en captivitat.

z) La utilització d'animals en espectacles, baralles i altres activitats que impliquen crueltat o maltractament.

aa) Deixar animals en vehicles estacionats o llocs amb exposició solar sense protecció o sense la ventilació i la temperatura adequades, de manera que provoque la mort de l'animal.

bb) Incomplir les obligacions exigides als responsables legals o responsables temporals per les normes de protecció animal, quan produïsca lesions permanents, deformacions o defectes greus d'ells.



5. No es consideren sancionables aquells casos justificats de mort o lesions a animals provocats en defensa de la integritat física de persones o animals o en cas d'accidents sense dol no imputables a negligència.





CAPÍTOL 2

Sancions



Article 43. Sancions

1. Les infraccions tipificades en aquesta llei donen lloc a la imposició de les sancions corresponents, una vegada efectuada la instrucció del procediment corresponent, sense perjudici de les mesures provisionals i, si escau, les mesures de caràcter no sancionador que puguen adoptar-se, tot això d'acord amb els termes establits en aquest capítol.

2. Per cometre infraccions en matèria de protecció dels animals, poden imposar-se les sancions pecuniàries següents, com a lleus, greus i molt greus en els graus mínim, mitjà i màxim en funció dels criteris de graduació de la sanció:

a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa de 100 a 3.000 euros. En grau mínim, de 100 a 500 euros, o advertiment. L'advertiment només s'imposa si no hi ha mediat dol i els últims tres anys el responsable no ha sigut sancionat en via administrativa per la comissió de qualsevol altra infracció de les descrites en aquesta llei. En el grau mitjà, de 501 a 1.500 euros. En el grau màxim, de 1.501 a 3.000 euros.



b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 3.001 a 9.000 euros. En grau mínim, de 3.001 a 4.500 euros. En grau mitjà, de 4.501 a 6.000 euros. En grau màxim, de 6.001 a 9.000 euros.

c) Les infraccions molt greus, de 9.001 a 45.000 euros. En grau mínim, de 9.001 a 16.000 euros. En grau mitjà, de 16.001 a 30.000 euros. En grau màxim, de 30.001 a 45.000 euros.

3. Quan un fet únic siga constitutiu de dos o més infraccions, s'ha de sancionar només per la més greu.

4. Els ingressos provinents de les sancions s'han de destinar a actuacions que tinguen per objecte la protecció dels animals.



Article 44. Sancions accessòries

La comissió d'infraccions greus i molt greus pot portar aparellada la imposició de les sancions accessòries següents:

a) Decomís o confiscació dels animals en el cas de la comissió d'infraccions lleus, greus i molt greus. L'òrgan sancionador ha de determinar el destí definitiu de l'animal, amb subjecció als principis de benestar i protecció animal. En el cas concret de no disposar de centres de destí per a l'espècie animal, s'han d'adoptar les mesures de control que dispose l'autoritat competent, garantint el destí ètic de l'animal.



b) La inhabilitació o prohibició temporal de l'exercici d'alguna de les activitats regulades per aquesta llei per un període d'un a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o la prohibició definitiva, per a les infraccions molt greus.

c) El tancament dels establiments regulats en aquesta llei. Aquest tancament ha de tenir un període de duració d'un a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o el tancament definitiu, per a les infraccions molt greus.

d) La prohibició per a l'adquisició, tinença i convivència d'animals de companyia per un període d'un a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys per a les molt greus.

e) La pèrdua de la condició de persona veterinària autoritzada per als tractaments, vacunacions o identificacions obligatoris d'animals de companyia per un període entre un i cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys per a les molt greus.

f) La pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes en matèria de protecció animal per un període entre un i cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o la prohibició definitiva, per a les infraccions molt greus.

g) La retirada del reconeixement d'entitat col·laboradora per un període d'un a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc fins a deu anys, o de manera definitiva, per a les molt greus.

h) La baixa en els registres previstos en l'articulat d'aquesta llei.

i) La revocació o retirada de les llicències, acreditacions o autoritzacions atorgades a l'empara d'aquesta llei, per un període d'un a cinc anys per a les infraccions greus i de cinc a deu anys, o de manera definitiva, per a les infraccions molt greus.



Article 45. Graduació de les sancions

1. Les sancions pecuniàries es graduen en funció dels criteris següents: els coneixements, el nivell educatiu i altres circumstàncies del responsable; la grandària i la ubicació geogràfica de l'explotació; el grau de culpa; l'ànim lucratiu il·lícit; el benefici obtingut o que s'espera obtenir; el nombre d'animals afectats; el mal causat als animals; la reiteració o reincidència en la comissió d'infraccions, així com la negligència o intencionalitat de l'infractor; l'incompliment d'advertiments previs; la transcendència social o sanitària; el perjudici causat per la infracció comesa, i l'alarma social que es puga produir.



2. Iniciat un procediment sancionador, si l'infractor reconeix la seua responsabilitat, es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que siga oportuna quan la sanció tinga únicament caràcter pecuniari o bé calga imposar una sanció pecuniària i una altra de caràcter no pecuniari, però s'haja justificat la improcedència de la segona. D'altra banda, el pagament voluntari del presumpte responsable, en qualsevol moment anterior a la resolució, implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. En els dos casos, quan la sanció tinga únicament caràcter pecuniari, l'òrgan competent per a resoldre el procediment ha d'aplicar reduccions, com a mínim, del 20 % i, com a màxim, del 40 % sobre l'import de la sanció proposada, de manera que aquests dos són acumulables entre si. Les reduccions esmentades han d'estar determinades en la notificació d'iniciació del procediment i la seua efectivitat està condicionada al desistiment o la renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció.



3. Hi ha reincidència si es produeix la comissió de més d'una infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any comptat des del dia en què conste en les actuacions que va cometre la primera infracció o, si és continuada, des del dia que va deixar de cometre-la, i així es declara en la nova resolució sancionadora, sempre que la primera resolució sancionadora siga ferma en via administrativa. Es pot incrementar la quantia fins a un 50% si l'infractor és reincident. Si la reincidència concorre en la comissió d'infraccions lleus, no és oportuna la sanció d'advertiment.







Article 46. Mesures provisionals

1. En els casos de risc greu per a la vida de l'animal i/o en els casos d'urgència, l'autoritat competent ha d'adoptar les mesures provisionals que resulten necessàries i proporcionades per a posar fi a la situació de risc per a l'animal, abans de la iniciació del procediment sancionador.



2. A aquest efecte, són considerades situacions d'urgència, que legitimen el decomís immediat de l'animal o dels animals, l'existència de maltractament actiu o passiu, les lesions d'agressió física o desnutrició o el fet que els animals es troben en instal·lacions amb deficiències molt greus, hagen sigut objecte d'abandó o estiga prohibida la seua tinença, venda o comercialització com a animals de companyia per aquesta llei.



3. Les mesures provisionals adoptades abans de l'inici del procediment administratiu han de ser confirmades, modificades o suspeses en l'acord d'iniciació del procediment, que ha d'efectuar-se dins dels quinze dies següents a l'adopció, i que pot ser objecte del recurs que siga oportú. En tot cas, aquestes mesures queden sense efecte si no s'inicia el procediment en aquest termini o quan l'acord d'iniciació no continga un pronunciament exprés sobre aquestes.



4. Iniciat el procediment, l'òrgan administratiu competent per a resoldre pot adoptar, d'ofici o a instàncies de part i de forma motivada, les mesures provisionals que considere oportunes per a assegurar l'eficàcia de la resolució que puga recaure, si hi ha elements de judici suficients per a fer-ho, d'acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i menor onerositat. Entre altres, poden adoptar-se les mesures següents:

a) El decomís d'animals.

b) La no expedició, per part de l'autoritat competent, de documents legalment requerits per al trasllat d'animals.

c) La suspensió o paralització de les activitats, instal·lacions o mitjans de transport i el tancament de locals que no tinguen les autoritzacions o els registres preceptius.

d) La suspensió temporal a persones professionals veterinàries per a l'exercici de les funcions d'identificació, vacunació i expedicions de documentació que siguen obligatòries per aquesta llei.

5. Les despeses ocasionades pel decomís o per una mesura provisional adoptada han de ser reclamats per via administrativa a la persona responsable legal de l'animal. En el cas de la fauna silvestre autòctona, els costos de les mesures poden incloure la rehabilitació de l'animal per a alliberar-lo en el medi natural.

6. Adoptada una mesura provisional encaminada a la protecció i la seguretat de l'animal, s'ha de prioritzar que aquest quede custodiat en règim d'acolliment en una casa d'acolliment i, en defecte d'això, en un centre de protecció animal.



Article 47. Mesures no sancionadores

No té caràcter de sanció la clausura o el tancament d'establiments o instal·lacions que no tinguen les autoritzacions o els registres preceptius previs, o la suspensió del seu funcionament fins que s'esmenen els defectes o es complisquen els requisits exigits per raons de protecció animal, sense perjudici de la imposició de les sancions pecuniàries o altres mesures sancionadores que siguen escaients.



Article 48. Multes coercitives

En els supòsits establits en l'article 103 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, en els quals l'interessat no execute les mesures provisionals o incomplisca les sancions no pecuniàries imposades, l'autoritat competent pot requerir de manera reiterada per lapses de temps superiors als tres mesos els afectats perquè, en un termini suficient, vist el contingut de l'actuació requerida, les complisquen, amb l'advertiment previ que, en cas contrari, s'imposarà una multa coercitiva, amb assenyalament de quantia i fins a un màxim de 6.000 euros.





Article 49. Responsabilitat jurídica civil i penal

1. La imposició de qualsevol sanció per les infraccions administratives establides en aquesta llei no exclou les eventuals responsabilitats civils i penals i la indemnització de danys i perjudicis que puga correspondre al sancionat.

2. Les administracions públiques, en el marc de les obligacions atribuïdes en aquesta llei, han d'exercir les accions que corresponguen davant la jurisdicció penal o han de posar en coneixement del Ministeri Fiscal o de l'autoritat judicial aquells fets que puguen ser constitutius dels delictes previstos en els articles 337 i 337 bis del Codi penal.



3. Quan el compliment d'una obligació establida per aquesta llei correspon a diverses persones conjuntament, responen de manera solidària de les infraccions que, si escau, es cometen i de les sancions que s'imposen. No obstant això, quan la sanció siga pecuniària i siga possible, s'ha d'individualitzar en la resolució en funció del grau de participació de cada responsable.

4. Són subjectes responsables per fets constitutius d'infracció administrativa les persones físiques i jurídiques, així com, quan una llei els reconega capacitat d'obrar, els grups d'afectats, les unions i entitats sense personalitat jurídica i els patrimonis independents o autònoms que per acció o omissió infringisquen els preceptes continguts en aquesta llei i la normativa de desenvolupament.

5. Quan una infracció revesteix caràcter de delicte, se suspèn la tramitació de l'expedient administratiu sancionador, i es trasllada la denúncia a l'autoritat judicial o al Ministeri Fiscal.

6. Si l'autoritat judicial o el Ministeri Fiscal no estimen l'existència de delicte, es continua l'expedient administratiu sobre la base, en el seu cas, dels fets declarats provats per la jurisdicció competent.



7. No s'han de sancionar els fets que han sigut ja sancionats penalment o administrativament en els casos en què s'aprecie identitat de subjecte, objecte i fonament.



Article 50. Procediment sancionador

El procediment sancionador per la comissió d'infraccions en matèria de protecció i benestar dels animals de companyia es regirà pel que es preveu en aquesta llei i en la normativa bàsica estatal aplicable en matèria de procediment administratiu sancionador.



Article 51. Competència sancionadora

1. La competència per a la incoació i el nomenament d'instructor dels expedients sancionadors l'exerceix l'alcaldia presidència dels ajuntaments i la imposició de les sancions corresponents el ple de la corporació local. En matèria d'expedients sancionadors i adopció de mesures provisionals per infraccions a aquesta llei a conseqüència d'actes d'inspecció dels serveis veterinaris oficials en instal·lacions registrades com a nuclis zoològics d'acord amb els articles 17 i 18 d'aquesta llei, la competència sancionadora per a la incoació i la tramitació d'aquests expedients l'han de dur a terme els serveis territorials de la conselleria competent en sanitat i benestar animal; la imposició de sancions lleus i greus, la direcció general competent en matèria de sanitat i benestar animal, i la imposició de sancions molt greus, la persona titular de la conselleria competent en matèria de sanitat i benestar animal.



2. Els ajuntaments poden sol·licitar a les diputacions en la seua funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica en els municipis, que designen una persona funcionària que preste serveis en la diputació provincial com a instructor d'aquests expedients sancionadors i que no ha de ser dirigit per l'òrgan municipal competent.



Article 52. Prescripció d'infraccions i sancions

1. Prescripció d'infraccions

a) Les infraccions molt greus prescriuen als quatre anys; les greus, als dos anys, i les lleus, a l'any.

b) El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar-se des del dia en què la infracció s'ha comés. En el cas d'infraccions continuades o permanents, el termini comença a córrer des que va finalitzar la conducta infractora.

c) La prescripció s'interromp amb la iniciació, amb coneixement de l'interessat, d'un procediment administratiu de naturalesa sancionadora, i el termini de prescripció es reinicia si l'expedient sancionador està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte responsable.

2. Prescripció de sancions

a) Les sancions imposades a l'empara d'aquesta llei per infraccions molt greus prescriuen als quatre anys; per les greus, als dos anys, i per les lleus, a l'any, sense perjudici del dret de la hisenda pública valenciana al cobrament de les multes, que prescriu en la forma i els terminis establits en les disposicions generals en matèria de recaptació administrativa.

b) El termini de prescripció de les sancions comença a comptar-se des de l'endemà del dia en què siga executable la resolució per la qual s'imposa la sanció o haja transcorregut el termini per a recórrer-la.

c) Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment d'execució, amb la qual cosa torna a transcórrer el termini si aquest està paralitzat durant més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.

d) En cas de desestimació presumpta del recurs d'alçada interposat contra la resolució per la qual s'imposa la sanció, el termini de prescripció de la sanció comença a comptar-se des de l'endemà del dia en què finalitze el termini establit legalment per a la resolució d'aquest recurs.







DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Publicitat de la llei

L'administració local i autonòmica hauran de programar campanyes divulgadores sobre el contingut d'aquesta llei entre els escolars i la ciutadania en general, així com prendre mesures que contribuïsquen a fomentar el respecte als animals i a difondre'l i promoure'l en la societat en col·laboració amb les entitats de protecció i defensa dels animals.



Segona. Límit màxim d'animals de companyia per domicili

La tinença d'animals en domicilis o habitatges estarà condicionada a les característiques de l'habitatge, la biomassa dels animals allotjats, la salvaguarda de les seues necessitats etològiques i higienicosanitàries. En cas de deficiències i sempre que no hi haja una situació de maltractament, es concedirà un termini raonable perquè s'esmenen i, en cas d'impossibilitat, es garantirà la destinació ètica dels animals afectats que, com a primera opció, haurà de ser una casa d'acolliment. Sense perjudici que les ordenances municipals puguen fixar el nombre màxim d'animals per habitatge, domicili o immoble en virtut d'informes tècnics raonats, ateses les característiques de l'habitatge i la biomassa dels animals allotjats, i exceptuant les mares lactants a les quals no es podrà separar de les seues cries.



Tercera. Taxa municipal

Els ajuntaments, per a sufragar les despeses derivades del compliment d'aquesta llei, poden gravar mitjançant taxes municipals:

a) La tinença, venda i cria d'animals de companyia.

b) Els costos causats per la recollida, l'acolliment i l'estada de l'animal al centre d'acolliment a les persones responsables legals dels animals de companyia que els retiren del centre d'acolliment.

c) Els tractaments veterinaris, la identificació i l'esterilització a les persones adoptants, si bé la gestió de l'adopció serà gratuïta.



Quarta. Incidència pressupostària i destí d'ingressos

1. Aquesta llei té incidència pressupostària en els pressupostos de la Generalitat, que ha de dotar econòmicament les diputacions i les entitats locals, a fi de complir el principi de suficiència financera en garantia de l'autonomia local des de la perspectiva de l'atribució de noves responsabilitats i funcions que caldria qualificar com a competències pròpies dels municipis, en matèria de protecció i benestar animal.

2. Les administracions local i autonòmica han de destinar els ingressos provinents de les sancions per les infraccions d'aquesta llei i les taxes establides en la disposició addicional tercera a actuacions que tinguen per objecte el foment de la protecció dels animals i les finalitats d'aquesta llei.

3. Els municipis que no disposen de mitjans per a assumir les competències i les corresponents funcions atribuïdes per aquesta llei han de subscriure acords i convenis amb les diputacions provincials corresponents en el marc de la seua funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis per a l'exercici de les funcions i les competències que ambdues acorden en els termes establits en el marc de la normativa reguladora de règim local i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. Les mancomunitats de municipis, en els termes establits en els estatuts respectius, poden exercir les funcions i les competències en un model d'economia d'escala amb la finalitat de prestar serveis de competència municipal atribuïdes en aquesta llei i respecte a la Llei 21/2018, de 16 d'octubre, de la Generalitat, de mancomunitats de la Comunitat Valenciana.





Cinquena. Registre de persones inhabilitades

En el termini màxim de dos anys comptadors des que entre en vigor d'aquesta llei, la conselleria competent en matèria de protecció animal ha de posar en funcionament un registre autonòmic de persones inhabilitades per a la tinença d'animals de companyia per sentència judicial o resolució administrativa.



Sisena. Comissions de treball per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei

En el termini màxim de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, s'ha de constituir una comissió de treball que per desenvolupar els reglaments necessaris per al compliment d'aquesta llei. Aquesta comissió té caràcter autonòmic i està constituïda per la conselleria competent, que la presideix. En la comissió de treball han d'estar representades totes les entitats i agents competents en les matèries a desenvolupar.





DISPOSICIONS TRANSITÒRIES



Primera. Règim transitori de destí d'animals abandonats

A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els ajuntaments, les mancomunitats, les diputacions i la conselleria competent, durant el termini de dos anys establit en la disposició transitòria cinquena, i amb la finalitat d'evitar el sacrifici dels animals:

a) Poden subscriure acords amb les entitats auxiliars de protecció animal col·laboradores dels ajuntaments, les residències d'animals i les cases d'acolliment per a donar un destí ètic als animals custodiats pels municipis en cas de saturació del centre, tot això ateses les necessitats d'adaptació dels ajuntaments a les obligacions d'aquesta llei relatives al sacrifici zero. Les administracions públiques poden concedir, provisionalment, autorització a les entitats de protecció i defensa animal que ho sol·liciten per a la recollida i l'acolliment d'animals.



b) Han d'agilitzar els tràmits de concessió de llicències d'activitat i creació de nuclis zoològics per a la recollida i l'acolliment d'animals perduts, abandonats i errants, que es troben en curs o de nova sol·licitud a les entitats de protecció i defensa animal que tinguen el propòsit de crear aquest tipus de centres.

c) Ajuntaments i mancomunitats han d'agilitzar la creació i la posada en marxa d'instal·lacions pròpies per a la recollida i l'acolliment la capacitat de les quals responga al nombre real d'animals recollits als seus àmbits territorials, i donen cobertura als animals abandonats, sense que se'ls puga sacrificar, excepte en els supòsits previstos en aquesta llei.



Segona. Nuclis zoològics

Els centres i els establiments regulats en el títol III d'aquesta llei disposen d'un termini de sis mesos, des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, per a tramitar els permisos oportuns i divuit mesos, des que els hagen obtingut, per a ajustar-se a les prescripcions i als requisits establits en aquesta llei. Així mateix, es mantenen amb caràcter excepcional fins que s'extingisquen els nuclis zoològics constituïts abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei per col·leccions de particulars d'exemplars d'espècies prohibides com a animals de companyia adquirits també amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei, sense possibilitat de comerciar amb aquests o criar-ne, ni d'adquirir o intercanviar nous individus.





Tercera. Responsables legals i temporals

S'estableix el termini de sis mesos, des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, perquè les persones responsables legals i temporals d'animals de companyia inicien els tràmits o els procediments administratius necessaris per a adequar les condicions de la seua tinença a les normes d'aquesta llei. Una vegada es dispose de la resolució administrativa que autoritze les obres o les reformes necessàries per a l'adequació esmentada, la persona responsable legal o temporal disposa de divuit mesos per executar-les.

Quarta. Vigència transitòria de determinades disposicions reglamentàries

Fins que no s'aprove el desenvolupament reglamentari d'aquesta llei, continuen vigents les normes de desenvolupament reglamentari de la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre protecció dels animals de companyia.



Cinquena. Adaptació municipal al que es preveu en aquesta llei

Les entitats locals disposen del termini de dos anys des del moment en el qual entre en vigor per a desenvolupar o adaptar les seues ordenances a les normes d'aquesta llei, com també els pressupostos, les instal·lacions i els serveis necessaris per a complir el que hi ha previst en aquesta llei.



Sisena. Exemplars d'espècies prohibides com a animals de companyia adquirits amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei

A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei els exemplars de les espècies animals adquirits abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i que són prohibides com a animals de companyia en aquesta llei, poden ser mantinguts pels seus responsables legals, si bé han d'informar sobre aquesta titularitat a la conselleria competent en protecció animal en el termini màxim de sis mesos. Els animals han d'estar correctament identificats i la persona responsable legal ha de signar una declaració responsable en relació amb el manteniment dels animals sota les condicions adequades de seguretat, protecció i sanitat animal. Els responsables legals dels animals han d'informar-ne amb caràcter immediat de l'alliberament accidental i no poden comercialitzar, reproduir ni cedir a un altre particular aquests exemplars.



Setena. Condicions dels animals reproductors dels centres de cria i dels establiments de venda

Mentre no estiga desenvolupat reglamentàriament, tots els animals reproductors de les espècies canina i felina han de tenir almenys dotze mesos d'edat abans de ser utilitzats per a la reproducció i, en tot cas, han d'haver arribat a la maduresa reproductiva segons el tipus de raça a la qual pertanyen. Respecte a les femelles reproductores, el període entre parts ha de ser de dotze mesos. El període reproductiu de la femella, excepte contraindicació veterinària, no pot superar l'edat dels vuit anys en l'espècie canina i sis anys en l'espècie felina.



Vuitena. Requisits mínims en la gestió d'adopcions

Mentre no estiga desenvolupat reglamentàriament, les adopcions realitzades han de disposar d'un procés rigorós de qüestionari previ, entrevista a les possibles persones adoptants i valoració sobre la pertinència i idoneïtat d'aquestes i compatibilitat amb l'animal. S'han de formalitzar mitjançant un contracte d'adopció i se n'ha de realitzar un seguiment posterior. Una vegada duta a terme l'adopció i en cas que la persona responsable legal no desitge o no puga continuar convivint amb l'animal, ha de ser notificat al centre d'acolliment que va gestionar l'adopció, el qual ha d'iniciar un nou procés d'adopció.





Novena. Inscripció dels santuaris en el registre de nuclis zoològics d'animals de companyia

Les entitats sense ànim de guany que, a l'entrada en vigor d'aquesta llei gestionen centres d'acolliment i protecció d'animals originàriament considerats de producció i que han deixat de tindre fins productius, s'inscriuran com a santuaris en el registre de nuclis zoològics d'animals de companyia, prèvia declaració responsable.



Desena. Constància en el passaport o document d'identificació dels animals esterilitzats abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i terminis per a l'esterilització.

Els responsables legals dels animals esterilitzats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei han de registrar aquesta circumstància en el passaport o document d'identificació corresponent dins dels sis mesos següents a l'entrada en vigor. Els responsables legals els animals dels quals hagen aconseguit el seu grau de maduresa, segons espècie, en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei disposen d'un termini de sis mesos per a esterilitzar-los, excepte els casos exceptuats.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

Es deroga la Llei 4/1994, de 8 de juliol, de la Generalitat, sobre la protecció dels animals de companyia. Així mateix, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposen al que es disposa en aquesta llei.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Desenvolupament reglamentari

Es faculta el Consell per a dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament reglamentari d'aquesta llei.



Segona. Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de publicar-la en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



Per tant, ordene que tots els ciutadans i totes les ciutadanes, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.



València, 13 de març de 2023



EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Ximo Puig i Ferrer

Mapa web