DECRET LLEI 11/2022, de 9 de setembre de 2022, del Consell, d'aprovació de les bases reguladores i concessió directa d'ajudes temporals per a facilitar, als municipis amb característiques singulars relacionades amb un servei de transport de trànsit feble, la posada en marxa del transport públic per a viatgeres i viatgers a demanda. [2022/8127]
(DOGV núm. 9427 de 14.09.2022) Ref. Base de dades 007923/2022
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 15.09.2022 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat;Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Grup temàtic: Legislació, Ajudes Temàtics: política de transports, transport de viatgers, planificació de transports , monografies
Preàmbul
I
Algunes zones de la Comunitat Valenciana manquen de connexions suficients entre municipis i amb altres ciutats, infraestructures o serveis, mitjançant mitjans de transport públic. Aquest dèficit de connexions és tant més apressant en zones rurals de l'interior i d'orografia muntanyenca, la qual cosa suposa una dificultat afegida a les condicions de vida en aquestes zones, moltes d'elles afectades per la despoblació i l'envelliment, on factors com la distància, els horaris o la falta de vehicle privat compliquen l'accés a centres educatius, sanitaris o de serveis socials.
La Generalitat, considerant la mobilitat com un dret social, està compromesa en la cerca de solucions pràctiques i efectives davant aquestes situacions, amb l'objectiu d'aconseguir una bona connexió en tot el territori sota criteris de sostenibilitat, eficàcia i eficiència, cohesió i equitat, que permeta als habitants d'aquests municipis disposar d'un servei de transport de qualitat a preus assequibles, que s'ajuste a les necessitats de les persones residents, que puguen cobrir nous trànsits que no es troben atesos a través d'altres serveis, o que hagen deixat d'estar-ho per l'extinció del servei que els realitzava a causa de la seua baixa demanda.
Per a això, la Generalitat està organitzant un procediment de licitació, amb la finalitat de dotar d'un servei de transport de qualitat, adaptat a les característiques d'aquestes zones i que done suficient cobertura a les necessitats de les persones residents en aquests municipis. No obstant això, el servei que haurà de resultar d'aquest procediment de licitació ordinari no estarà disponible amb la celeritat que es requereix per a poder atendre la prestació del servei del transport en aquests municipis.
Per les raons exposades, la Generalitat considera urgent facilitar als ajuntaments un mecanisme temporal i complementari en l'interval temporal fins a la disponibilitat plena i efectiva del nou servei. En aquest sentit, resulta adequat articular un sistema de transport a la demanda, entés aquest com aquell tipus de transport públic regular d'ús general de persones viatgeres per carretera la prestació de la qual depén d'una sol·licitud prèvia de l'usuari.
A més, molts d'aquests municipis es troben en una situació financera difícil, per l'actual conjuntura econòmica, sumat als efectes que s'arrosseguen per la caiguda d'activitat després de la irrupció de la covid-19, la qual cosa impedeix que els seus ajuntaments puguen fer front, per si sols, a les despeses d'implantació d'un sistema propi de transport públic a la demanda. La disponibilitat d'un servei de transport pot contribuir, a més, a la reactivació econòmica i social en molts d'aquests municipis, que és especialment important per als municipis en risc de despoblament.
Per tot això, aquest Decret llei es converteix en una eina estratègica d'urgència per a millorar el servei de transport i la connectivitat dels nuclis de població en zones amb falta d'opcions de mobilitat, formant part dels objectius d'una mobilitat sostenible i eficient assumits per la Generalitat, que responga a les necessitats de la població resident en aquests municipis, especialment per als municipis en risc de despoblament, i que contribuïsca a la cohesió territorial de la Comunitat Valenciana.
II
La política de la Generalitat en matèria de cohesió territorial i de transports s'inscriu en la línia de foment i cooperació amb les corporacions municipals de la Comunitat Valenciana, tenint en compte el paper que exerceixen els municipis com a administracions més pròximes a la ciutadania i prestadores de serveis públics. Per això, les ajudes articulades a través d'aquest Decret llei tindran com a beneficiaris els municipis de la Comunitat Valenciana en els quals concórreguen determinades circumstàncies, com la insuficiència d'un servei de transport en zones de trànsit feble, la grandària de la localitat i la distància a l'hospital de referència, i atenent específicament els municipis en risc de despoblament.
Per tant, aquest Decret llei es planteja com una mesura per a la superació dels desequilibris territorials existents en aquells municipis que per les seues característiques singulars han perdut connectivitat, i per a impulsar la igualtat d'oportunitats de la ciutadania davant les dificultats de mobilitat i transport en els seus respectius llocs de residència, a través d'un servei de transport a la demanda de les persones viatgeres adaptat a les necessitats, horaris i singularitat dels municipis i de la seua població, a fi de satisfer els seus drets d'accés als serveis públics essencials i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Quant a les entitats beneficiàries, es determinen en l'annex, tenint en compte els criteris d'insuficiència de servei de transport en zones de trànsit feble, població o risc de despoblació, i han de complir els requisits previstos en aquest Decret llei.
Aquestes ajudes públiques que ací es convoquen, no requereixen la seua notificació a la Comissió Europea, per no reunir tots els requisits de l'article 107 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), atés que les entitats beneficiàries, no exerceixen una activitat empresarial destinada a la consecució d'un benefici econòmic, ni afavoreixen determinades empreses d'un sector o a determinades produccions.
III
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu article 49 estableix que són competències de la Generalitat el transport terrestre i el règim local, sense perjudici del que es disposa en l'article 149 de la Constitució. D'acord amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el número i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, i amb el Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, correspon a la Presidència l'impuls de l'acció interdepartamental del Consell, i les competències en matèria d'administració local, i a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat la competència en matèria de vertebració del territori i transports.
Addicionalment, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, en l'article 7.4 regula la possibilitat que les entitats locals exercisquen competències diferents de les pròpies i a les atribuïdes per delegació. En aquest cas, respecte a la tramitació dels informes preceptius i vinculants d'inexistència de duplicitats i de sostenibilitat financera previstos en l'article 7.4 de la dita Llei caldrà ajustar-se al que es disposa en el Decret 67/2018, de 25 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment dels informes per a l'exercici per les entitats locals de competències diferents de les pròpies o delegades, per la qual cosa, de conformitat amb el seu apartat 4t de l'article 2 no cal l'emissió d'aquests informes, sense perjudici del compliment de les obligacions previstes en l'article 8 del present Decret llei establides amb la finalitat d'evitar possibles duplicitats en la prestació de serveis.
Per tant, l'acció pública pretesa resultaria complementària a la de l'Administració autonòmica i, per això, la materialització d'aquestes ajudes per a la posada en marxa d'un servei de transport a demanda no suposa incórrer en duplicitat de competències entre Administracions públiques. Així mateix les ajudes regulades pel present decret llei finançaran el 100 % de l'exercici de la competència pel que no serà necessària l'emissió de l'informe de sostenibilitat financera.
IV
La jurisprudència del Tribunal Constitucional ha donat suport a l'aprovació de disposicions de caràcter socioeconòmic mitjançant l'instrument normatiu del reial decret llei en aquells casos en els quals s'aprecie una motivació explícita i raonada de la necessitat i urgència de la mesura. El caràcter necessari s'ha afirmat en els casos de conjuntures econòmiques problemàtiques que exigeixen una resposta ràpida.
Així mateix, la urgència s'ha acceptat, quan la dilació en el temps de l'adopció de la mesura de què es tracte, mitjançant una tramitació pel llit normatiu ordinari, podria generar perjudicis addicionals.
La justificació de la utilització de l'instrument del Decret llei es recolza igualment en una dilatada jurisprudència del Tribunal Constitucional, els requisits del qual aquesta norma compleix. Així, cal recordar que les sentències 6/1983, de 4 de febrer, F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3, i 189/2005, de 7 juliol, F. 3, en què ha vinculat la utilització d'aquesta norma a la solució d'una situació concreta que, dins dels objectius de l'òrgan emissor, i per raons difícils de preveure, requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis.
En concret, la doctrina constitucional continguda en la STC 61/2018 (EDJ 2018/505168), que recull la jurisprudència anterior més rellevant, indica que l'ús del Decret llei s'ha anat acceptant en situacions que s'han qualificat de «conjuntures econòmiques problemàtiques». Segons s'exposa en el segon epígraf d'aquest preàmbul, la necessitat de l'adopció d'una normativa d'urgència orientada a promoure la mobilitat sostenible en tot el territori de la Comunitat Valenciana, per a connectar a municipis que actualment presenten un dèficit de servei de transport, més urgent en municipis d'interior i de muntanya, queda justificada pel context de la difícil conjuntura econòmica actual i de les dificultats financeres que afronten molts municipis per a poder sufragar els costos que suposaria la implantació del servei de transport.
Com és evident, i així ho ha admés el mateix tribunal, això no exclou l'adopció de normes que impliquen reformes estructurals i que solucionen problemes amb caràcter igualment estructural que s'hagen vist agreujats en un moment concret. En paraules del tribunal: « el fet que es considere una reforma estructural no impedeix, per si sola, la utilització de la figura del Decret llei, perquè el possible caràcter estructural del problema que es pretén resoldre no exclou que aquest problema puga convertir-se en un moment donat en un supòsit d'extraordinària i urgent necessitat, que justifique l'aprovació d'un Decret llei, la qual cosa haurà de ser determinat atenent les circumstàncies concurrents en cada cas (STC 137/2011, FJ 6, reiterat en SSTC 183/2014, FJ 5; 47/2015, FJ 5, i 139/2016, FJ 3)».
Per afegiment, correspon al Consell, en aquesta mena de normes, la realització d'un judici polític o d'oportunitat (SSTC 61/2018, de 7 de juny, FJ 4 i 142/2014, d'11 de setembre, FJ 3) sobre la conjuntura i la motivació de la norma. En aquest aspecte, els paràgrafs anteriors acrediten de manera suficient els motius d'oportunitat per a l'adopció de la present norma.
Com és preceptiu, ha d'assenyalar-se també que aquest Decret llei no afecta l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, als drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, al règim de les comunitats autònomes ni al dret electoral general.
A la vista del que s'ha exposat anteriorment, concorren les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat establides per l'article 44.4 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a pressupostos habilitants per a recórrer a l'instrument jurídic del Decret llei.
L'aprovació d'aquest Decret llei troba el seu fonament en raons d'interés públic derivades de la necessitat d'adoptar mesures de suport als municipis que tenen un dèficit de connexió per transport públic, mitjançant la posada en marxa d'un servei de transport a demanda, basat en els principis de sostenibilitat, qualitat, eficàcia i eficiència.
Aquesta situació de falta de serveis de transport és tant més apressant en municipis de zones d'interior, que pel seu caràcter muntanyenc i per tendències demogràfiques com el despoblament, l'envelliment i la baixa densitat poblacional, mostren una necessitat urgent de provisió pública d'un servei específic i adaptat de transport a la demanda, que permeta garantir l'accés a serveis públics situats en altres localitats, en condicions d'equitat territorial.
Aquesta falta de serveis de transport per a les famílies residents en aquests municipis es veu especialment agreujada per la pujada dels costos dels combustibles conseqüència de la crisi financera i energètica derivada de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, atés que es veuen obligades en molts casos a recórrer al vehicle privat per a desplaçar-se i accedir als serveis bàsics situats en altres municipis.
A més, atesa la difícil situació econòmica que afecta la suficiència financera dels municipis, no permetent que aquests puguen fer front als costos derivats de la posada en marxa d'un sistema propi de transport a la demanda, és necessari garantir aquest servei, de manera temporal i complementària, en tant la Conselleria competent en la matèria tramita i resol el procediment de licitació que ha de conduir a un sistema de transport a la demanda en tot el territori de la Comunitat Valenciana.
Aquesta norma s'articula sobre els principis de necessitat, eficàcia, eficiència, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència previstos en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com en l'art. 59 de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest Decret llei es justifica per raons d'interés general, ja que, tal com s'ha indicat anteriorment, pretén contribuir al fet que els municipis puguen fer front a les necessitats de mobilitat de les persones residents en aquests; a més, sent el servei de transport particularment necessari en municipis d'interior i de muntanya que, per les seues característiques geogràfiques o demogràfiques, disposen de menys opcions de mobilitat, afronten majors dificultats a l'hora de proveir determinats serveis públics a la ciutadania i necessiten un suport específic per a la reactivació socioeconòmica, necessària després dels efectes de la pandèmia de la covid-19 i davant la difícil conjuntura econòmica actual.
Respecte al principi de proporcionalitat, aquest Decret llei conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de finançament de la posada en marxa d'un transport públic de viatgers a demanda.
Amb la finalitat de garantir el principi de seguretat jurídica, el contingut d'aquest Decret llei és coherent amb la resta de l'ordenament jurídic, nacional i de la Unió Europea.
Quant al principi de transparència, la norma no s'ha sotmés als tràmits de consulta pública i audiència a causa de la urgència en la seua tramitació. Finalment, en aplicació del principi d'eficiència, aquest Decret llei no comporta cap mena de càrregues administratives innecessàries o accessòries.
D'acord amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el número i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions i el Decret, 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, correspon a la Presidència l'impuls de l'acció interdepartamental del Consell, i les competències en matèria d'Administració Local i a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, les competències en matèria de transport.
En la tramitació del projecte de Decret llei, s'ha seguit el procediment establit, i s'han emés els informes preceptius.
Per tot el que s'ha exposat, i en virtut del que estableix l'article 44, 49 i 50 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, a proposta conjunta del president de la Generalitat i de la consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat; amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió de 9 de setembre de 2022,
DECRETE
Article 1. Objecte i finalitat
El present decret llei té per objecte regular les ajudes per a la posada en marxa, en els municipis inclosos en l'annex, d'un servei de transport a demanda per a persones viatgeres, configurat aquest com un tipus de transport públic, mitjançant el qual la seua prestació efectiva dependrà d'una sol·licitud prèvia de les persones usuàries residents en aquests municipis, mentre es tramita i resol per la Generalitat el procediment d'aprovació per al transport públic a demanda, a iniciativa de la conselleria competent per raó de la matèria.
Les ajudes directes rebudes pels municipis de la Comunitat Valenciana tindran caràcter finalista, contribuint a pal·liar el dèficit de connexió per transport públic i a atendre les necessitats bàsiques de la població mitjançant la posada en marxa d'un servei de transport a demanda, basat en els principis de sostenibilitat, qualitat, eficàcia i eficiència.
Article 2. Règim jurídic
1. Les ajudes previstes en aquesta norma s'articularan en forma de subvencions de concessió directa, en aplicació del que es preveu en l'article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, en relació amb el que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 28, i l'article 168.1.C de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
2. Les ajudes contemplades en aquest decret llei no suposen un avantatge econòmic, ni falsegen la competència, i queden exceptuades de l'àmbit d'aplicació de l'article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, i no és, doncs, obligatòria la notificació a la Comissió Europea.
Article 3. Transport a la demanda i les seues tipologies
1. Constitueix transport a la demanda aquell servei de transport en el qual la determinació del seu itinerari i/o el seu horari o la seua prestació efectiva depenga d'una sol·licitud prèvia de l'usuari.
2. Els serveis podran prestar-se mitjançant els següents tipus de transport:
a) Serveis discrecionals.
b) Serveis regulars d'ús especial.
En qualsevol dels casos, aniran dirigits a cobrir necessitats de desplaçament de la població a centres sanitaris, educatius, socials o administratius als quals estiguen adscrits o bé a les parades de transport regular de viatgers de la capçalera comarcal, amb la finalitat d'accedir a connexions amb línies de transport regular de viatgers.
3. En cap cas seran subvencionats serveis de transport regular de viatgers d'ús general.
Article 4. Entitats beneficiàries
1. Són beneficiaris de les línies d'ajudes al transport els ajuntaments de la Comunitat Valenciana inclosos en l'annex del present decret llei, en les quanties establides.
2. La inclusió d'un municipi com a beneficiari s'efectua atenent el compliment d'almenys un dels dos criteris següents:
a) Nivell de servei d'autobús. Nombre d'expedicions per sentit en dia laborable: menor o igual a 1 expedició.
b) Població. Nombre d'habitants menor o igual a 5.000 habitants, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, corresponents a les Xifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols: Revisió del Padró Municipal, de 2021.
3. Independentment de tot això, no tenen la condició de beneficiaris en cap cas els municipis de la Comunitat Valenciana que es troben en almenys una de les següents situacions:
a) Estar servits pel servei urbà de transport de l'EMT València.
b) Nivell de servei de metro o tramvia, en nombre d'expedicions per sentit en dia laborable: major de 16.
c) Nivell de servei de rodalia, en nombre d'expedicions per sentit en dia laborable: major de 16.
Article 5. Quantia
1. L'import global màxim de les ajudes derivades d'aquest decret llei que correspondrà assumir a la Generalitat ascendeix a 5.000.000 d'euros.
La quantitat assignada a cada municipi és l'establida en l'annex.
2. L'assignació dels recursos econòmics que correspon a cada entitat beneficiària es fa aplicant les següents regles de distribució:
a) S'assigna una quantitat fixa a cadascun dels municipis beneficiaris. La quantitat fixa és de cinc mil euros (5.000 ).
Aquesta quantitat fixa ascendeix a set mil euros (7.000 ) per a aquells municipis considerats en risc de despoblament, segons els criteris establits pel Decret 182/2018, del Consell, pel qual regula la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la lluita contra el despoblament dels municipis de la Comunitat Valenciana, i la seua última modificació per Decret 89/2021, i conforme a la Resolució de 21 de juliol de 2022, de la Presidència de la Generalitat, d'assignació de la línia específica del Fons de Cooperació Municipal per a la Lluita contra el Despoblament dels Municipis de la Comunitat Valenciana a les respectives entitats beneficiàries, per a l'exercici pressupostari 2022.
b) El cinquanta per cent (50 %) de l'import restant de la línia d'ajudes es distribueix entre els municipis beneficiaris proporcionalment en funció del nombre d'habitants de dret en 2021, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística.
c) L'altre cinquanta per cent (50 %) de l'import restant de la línia d'ajudes es distribueix entre els municipis beneficiaris proporcionalment en funció de la distància del seu nucli principal al seu hospital de referència.
Article 6. Procediment
1. Els municipis que figuren en l'annex per a poder percebre les ajudes contemplades en el present decret llei hauran de presentar, en el termini de 10 dies hàbils comptats a partir de l'endemà de la seua publicació, resolució o acord de l'òrgan municipal competent que haurà d'incloure expressament la seua voluntat d'acceptar l'ajuda i de complir amb la resta de les obligacions contemplades en el present Decret llei.
A aquest efecte que se'ls puguen lliurar les quantitats corresponents, els municipis beneficiaris hauran de presentar al costat de la seua sol·licitud el certificat acreditatiu d'estar al corrent en el compliment de l'obligació de rendició els seus comptes anuals davant la Sindicatura de Comptes.
2. La Generalitat lliurarà el 100 % de l'import corresponent a la seua aportació, amb caràcter de bestreta, no requerint-se, per a això, garantia per part de l'ajuntament beneficiari en virtut de l'article 171.5 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, per tractar-se d'ajudes previstes en l'article 22.2.c de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
3. S'eximeix els ajuntaments de les obligacions establits en el paràgraf segon de l'apartat 1 de l'article 171 de la Llei 1/2015, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.
4. En el cas que els ajuntaments beneficiaris participen en el finançament hauran de sol·licitar l'emissió dels informes previstos en l'article 7.4 la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.
Article 7. Competència
1. La tramitació de les ajudes contemplades en aquest decret llei correspondrà a la Presidència de la Generalitat a través de la direcció general competent en la matèria d'administració local, sense perjudici de les competències sectorials que corresponen a la conselleria competent en matèria de transport a través de la direcció general que tinga atribuïda la matèria.
2. En concret, la persona titular de la direcció general amb competència en matèria d'administració local durà a terme la recepció de l'acceptació de l'ajuda pels municipis beneficiaris, la tramitació de l'abonament de la transferència i la recepció de la documentació assenyalada en l'article 8.d d'aquest decret llei, sense perjudici de l'emissió pel departament competent en matèria de transports dels informes que considere necessaris quant a la verificació i control del compliment d'obligacions de les entitats beneficiàries.
Article 8. Obligacions de les entitats beneficiàries
Els ajuntaments quedaran obligats a:
a) Presentar, dins del termini indicat, la documentació establida en l'article 6 del present Decret llei.
b) La contractació dels serveis de transport a la demanda pels ajuntaments, a titulars d'autoritzacions de transport públic de viatgers que es troben inscrits en el Registre d'Empreses i Activitats de Transport.
c) Realitzar les actuacions següents:
1. Exigir a l'empresa contractada per a la realització del servei l'obtenció de les autoritzacions administratives que, si és el cas, resulten exigibles, amb independència del nombre de places del vehicle en el qual es produïsca el transport, segons la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d'ordenació dels transports terrestres, la Llei 6/2011, d'1 d'abril, de mobilitat de la Comunitat Valenciana i altra normativa aplicable.
En particular, quan es tracte de transports interurbans regulars d'ús especial, aquests hauran de comptar amb la corresponent autorització emesa pel servei territorial de transport de la província de què es tracte.
2. En el cas de serveis regulars d'ús especial, remetre a la conselleria competent en matèria de transport, amb caràcter previ a l'establiment del servei de transport a la demanda, una declaració responsable amb indicació del trajecte, freqüència i horari, del servei subvencionat a l'efecte de comprovar que no és coincident amb els serveis prestats pel concessionari del servei públic de transport de viatgers per carretera d'ús general de la zona, si n'hi haguera.
En el cas de serveis discrecionals bastarà la definició de les característiques bàsiques dels serveis a implantar, i no serà necessari l'enviament d'una declaració responsable per a cadascun dels serveis que siguen prestats sota aquesta modalitat.
Aquesta declaració serà comprovada per la conselleria competent en matèria de transport, que en un termini de quaranta-cinc dies hàbils haurà de pronunciar-se respecte a l'existència d'aqueixes possibles coincidències. En cas d'absència de pronunciament, el silenci s'entendrà positiu i per tant favorable a l'establiment del servei.
d) Transcorreguts dos anys des de l'entrada en vigor del present decret llei, en tot cas conclouran les activitats subvencionades, i els ajuntaments quedaran obligats a presentar, en el termini dels tres mesos següents a comptar des de la data de finalització de l'activitat realitzada, davant el departament competent en matèria d'administració local, i pel tràmit telemàtic habilitat a aquest efecte, la totalitat de les despeses realitzades mitjançant un certificat emés pel personal funcionari competent, amb el vistiplau de la persona titular de l'alcaldia-presidència de la corporació local, on conste la totalitat de les despeses realitzades, acompanyat de:
1r. Una memòria d'actuació justificativa del compliment de les condicions imposades en la concessió de la subvenció, degudament signada per la persona titular de l'alcaldia-presidència de l'ajuntament, amb indicació de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts.
2n. Una relació classificada de les despeses de l'activitat, amb identificació de l'actuació, del creditor i del document, el seu import, data d'emissió i, en el seu cas, data de pagament, indicant les desviacions esdevingudes respecte a la quantia de l'ajuda atorgada al municipi.
3r. Si cal, carta de pagament de reintegrament en el supòsit de romanents no aplicats així com dels interessos derivats d'aquests.
Rebuda la documentació justificativa en la direcció general d'administració local, aquesta la remetrà al departament competent en matèria de transports per a l'emissió del corresponent informe sobre la verificació i control del compliment de les obligacions establides en aquest decret llei. En aquest informe s'indicarà, en els casos en què procedisca, el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes d'acord amb el que s'estableix en la llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.
e) Transcorreguts els dos anys des de l'entrada en vigor del present decret llei, s'entendrà extingit el seu objecte i els ajuntaments beneficiaris procediran al reintegrament de la part de la subvenció que no haja sigut utilitzada fins a aquest moment, i s'hauran d'unir les cartes de pagament a la corresponent justificació.
f) Sotmetre's a les actuacions de comprovació que, respecte a la gestió d'aquestes ajudes, duga a terme el personal tècnic competent en les matèries objecte d'aquestes ajudes, així com a les actuacions de control financer que realitze la Intervenció de la Generalitat i als procediments fiscalitzadors de la Sindicatura de Comptes.
En tot cas correspondrà a la conselleria competent en matèria de transport dur a terme les actuacions de control que considere convenients per a vetlar pel compliment de la normativa sectorial en matèria de transports, i podria sol·licitar-se la informació complementària als municipis interessats.
g) Els procediments de reintegrament de subvencions es regiran pel que es disposa en la normativa bàsica estatal i autonòmica reguladora de les subvencions i comportaran l'exigència d'interessos de demora.
La no presentació de la justificació de la despesa en el termini fixat donarà lloc a la pèrdua de la subvenció, sense perjudici que es concedisca, amb caràcter previ al seu acord, el tràmit d'audiència establit legalment.
Article 9. Concurrència amb altres ajudes
1. L'ajuda concedida serà compatible amb altres ajudes, subvencions, ingressos o recursos per a les actuacions objecte d'aquestes ajudes, procedents de la Generalitat, d'altres administracions o ens públics o privats nacionals o internacionals.
En el cas que les ajudes anaren complementàries a altres ajudes en el marc de fons europeus de recuperació o de fons estructurals de la Unió Europea, haurà de garantir-se una comptabilitat diferenciada de les despeses i un sistema de traçabilitat adequat.
2. L'import de les ajudes en cap cas podrà ser de tal quantia que, aïlladament o en concurrència amb altres subvencions, ajudes, ingressos o recursos, supere el cost real de l'activitat subvencionada, de conformitat amb l'article 19.3 de l'LGS.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Única. Finançament
Les ajudes previstes en aquest decret llei es tramitaran de conformitat amb el que es disposa en l'article 168.1.C de la Llei 1/2015 i seran ateses amb càrrec a les disponibilitats pressupostàries existents. Per a això, s'impulsaran les modificacions pressupostàries corresponents.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Habilitació
Es faculta les persones titulars dels departaments del Consell amb competències en matèria d'administració local i en matèria de transport en l'àmbit de les seues respectives competències per a adoptar les disposicions necessàries per al desenvolupament i l'execució del que es disposa en aquest decret llei.
Segona. Entrada en vigor
Aquest decret llei entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 9 de setembre de 2022
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER
La consellera de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat,
REBECA MARIOLA TORRÓ SOLER
ANNEX/ ANEXO
Quadre en el qual consten els municipis beneficiaris,
així com la quantia que se'ls assigna a cadascun
MUNICIPI BENEFICIARI TOTAL AJUDA (euros)/
PROVINCIA D'ALACANT/
Agost 23.902,91
Agres 9.180,80
Aigües 10.538,53
Alcalalí 11.309,70
Alcoleja 10.035,78
Alcosser 9.635,39
Alfafara 9.092,17
Algorfa 17.765,48
Algueña 13.768,05
Almudaina 9.490,37
Alqueria d'Asnar 7.872,98
Atzúbia, l' 9.865,21
Balones 9.702,00
Benasau 9.686,97
Beneixama 14.806,78
Benferri 13.460,27
Beniarbeig 13.427,71
Beniardà 11.257,47
Beniarrés 12.935,16
Benidoleig 10.261,79
Benifallim 8.912,30
Benifato 10.974,33
Benigembla 9.352,32
Benijófar 18.254,38
Benilloba 8.986,17
Benillup 9.045,72
Benimantell 9.989,26
Benimarfull 8.002,67
Benimassot 10.342,32
Benimeli 7.698,81
Biar 20.273,78
Bolulla 9.603,64
Busot 17.355,03
Camp de Mirra, el 10.225,78
Cañada 12.247,17
Castell de Castells 12.513,46
Castell de Guadalest, el 11.096,14
Confrides 12.148,76
Daya Nueva 12.215,50
Daya Vieja 8.901,68
Fageca 10.559,54
Famorca 10.635,46
Fondó de les Neus, el 17.573,40
Formentera del Segura 22.077,82
Gaianes 8.621,84
Gorga 9.802,36
Granja de Rocamora 15.056,42
Hondón de los Frailes 13.494,31
Jacarilla 12.930,18
Llíber 10.473,62
Millena 9.547,72
Murla 9.181,23
Orba 14.324,60
Orxa, l' 13.593,07
Orxeta 9.042,22
Parcent 10.570,55
Penàguila 9.924,39
Planes 12.020,34
Poble Nou de Benitatxell, el 22.479,72
Poblets, els 15.044,03
Quatretondeta 9.900,73
Rafal 20.983,81
Ràfol d'Almúnia, el 8.871,07
Relleu 11.668,31
Romana, la 16.547,91
Sagra 8.046,06
Salinas 12.329,90
Sanet y Negrals 8.599,05
Sella 11.327,71
Senija 9.593,03
Tàrbena 13.165,32
Tibi 13.974,32
Tollos 10.445,37
Tormos 7.866,55
Torre de les Maçanes, la 13.616,82
Vall d'Alcalà, la 11.319,56
Vall de Gallinera, la 12.933,79
Vall de Laguar, la 10.353,12
Vall d'Ebo, la 11.461,79
Verger, el 22.341,60
Xaló 17.271,83
PROVÍNCIA DE CASTELLÓ
Aín 10.827,36
Albocàsser 17.608,44
Alcudia de Veo 10.985,75
Alfondeguilla 10.797,87
Algimia de Almonacid 13.146,35
Almedíjar 12.269,50
Altura 21.935,52
Arañuel 14.383,64
Ares del Maestrat 16.322,59
Argelita 11.823,43
Artana 13.862,04
Atzeneta del Maestrat 16.509,26
Ayódar 11.280,00
Azuébar 11.975,90
Barracas 15.350,61
Bejís 16.010,79
Benafer 13.423,42
Benafigos 13.786,89
Benassal 18.093,89
Benlloc 12.345,03
Cabanes 18.458,00
Càlig 13.244,26
Canet lo Roig 12.659,26
Castell de Cabres 14.565,58
Castellfort 17.534,66
Castellnovo 14.533,32
Castillo de Villamalefa 13.490,79
Catí 15.503,12
Caudiel 15.250,88
Cervera del Maestre 11.342,66
Chóvar 12.261,09
Cinctorres 17.193,59
Cirat 13.160,72
Cortes de Arenoso 16.948,76
Costur 10.524,56
Coves de Vinromà, les 18.886,25
Culla 15.237,98
Eslida 10.236,74
Espadilla 11.137,84
Fanzara 11.260,87
Figueroles 10.208,06
Forcall 17.304,38
Fuente la Reina 16.477,30
Fuentes de Ayódar 11.752,66
Gaibiel 13.404,92
Geldo 13.043,37
Herbers 17.194,61
Higueras 14.338,36
Jana, la 9.974,09
Jérica 15.995,46
Llucena 15.717,41
Ludiente 13.020,08
Mata de Morella, la 17.340,75
Matet 13.127,00
Montán 14.910,02
Montanejos 15.630,31
Morella 23.549,38
Navajas 12.166,01
Olocau del Rey 18.275,09
Palanques 16.737,91
Pavías 14.798,09
Pina de Montalgrao 15.031,06
Pobla de Benifassà, la 14.012,34
Pobla de Tornesa, la 11.336,20
Portell de Morella 17.736,75
Puebla de Arenoso 16.040,61
Ribesalbes 11.868,63
Rossell 14.112,83
Sacañet 15.412,87
Salzadella, la 13.630,96
San Rafael del Río 9.169,03
Sant Joan de Moró 18.358,97
Sant Jordi/San Jorge 10.578,90
Sant Mateu 15.513,61
Santa Magdalena de Pulpis 9.958,55
Serratella, la 13.404,91
Sierra Engarcerán 14.982,73
Soneja 13.390,64
Sot de Ferrer 9.704,43
Suera 9.836,47
Tales 10.427,59
Teresa 14.742,52
Tírig 15.741,14
Todolella 16.836,72
Toga 11.537,69
Torás 14.792,67
Toro, el 15.859,48
Torralba del Pinar 12.273,80
Torre d'En Besora, la 13.568,34
Torre d'en Doménec, la 12.113,07
Torrechiva 11.901,00
Traiguera 11.857,83
Useres, les 14.367,51
Vall d'Alba 18.087,49
Vall d'Almonacid 13.048,32
Vallat 10.942,60
Vallibona 13.948,31
Vilafamés 14.374,48
Vilafranca 24.880,56
Vilanova d'Alcolea 13.085,11
Vilar de Canes 14.032,14
Villahermosa del Río 15.555,81
Villamalur 11.638,61
Villanueva de Viver 15.994,75
Villores 16.078,42
Vistabella del Maestrat 16.267,18
Viver 16.511,63
Xert 13.309,08
Xodos 14.358,29
Zorita del Maestrazgo 17.046,91
Zucaina 14.682,86
PROVÍNCIA DE VALÈNCIA
Ademuz 26.956,60
Ador 12.309,56
Agullent 13.759,11
Aielo de Malferit 21.813,62
Aielo de Rugat 10.216,87
Albalat de la Ribera 17.326,44
Albalat dels Tarongers 10.939,68
Alborache 13.884,90
Alcàntera de Xúquer 11.411,62
Alcublas 15.123,37
Alfara de la Baronia 9.306,77
Alfarp 12.840,42
Alfarrasí 11.180,43
Alfauir 7.942,72
Algar de Palancia 9.433,71
Algímia d'Alfara 10.848,32
Almiserà 9.697,26
Almoines 13.977,88
Alpuente 19.912,00
Alqueria de la Comtessa, l' 10.461,38
Andilla 15.741,21
Anna 16.011,12
Antella 13.340,84
Aras de los Olmos 19.989,10
Atzeneta d'Albaida 10.271,97
Barx 11.642,00
Barxeta 11.840,51
Bèlgida 9.053,38
Bellreguard 21.193,69
Bellús 9.498,23
Benagéber 12.915,19
Benavites 8.616,19
Beneixida 8.564,65
Beniarjó 11.733,27
Beniatjar 11.387,50
Benicolet 9.617,93
Benicull de Xúquer 9.421,26
Benifairó de la Valldigna 12.888,86
Benifairó de les Valls 13.933,13
Beniflá 7.255,81
Benigànim 26.317,60
Benimuslem 8.221,28
Beniparrell 13.015,08
Benirredrà 10.628,83
Benissanó 15.610,71
Benissoda 7.549,77
Benissuera 9.616,79
Bicorp 13.635,02
Bocairent 20.201,93
Bolbaite 12.265,90
Bufali 9.268,85
Bugarra 14.443,87
Calles 16.267,81
Camporrobles 15.304,24
Càrcer 12.899,40
Carrícola 9.028,69
Casas Altas 24.340,78
Casas Bajas 24.721,09
Casinos 19.548,96
Castelló de Rugat 15.931,81
Castellonet de la Conquesta 9.178,60
Castielfabib 25.618,75
Catadau 17.290,82
Caudete de las Fuentes 11.932,93
Cerdà 7.102,03
Chella 15.757,59
Chelva 21.876,91
Chera 11.119,28
Chulilla 16.246,00
Cofrentes 15.243,99
Corbera 16.357,46
Cortes de Pallás 13.970,74
Cotes 7.903,81
Daimús 16.802,11
Domeño 13.235,72
Dos Aguas 13.959,53
Emperador 8.802,06
Enguera 25.127,76
Estivella 11.916,03
Estubeny 9.013,76
Faura 18.302,00
Favara 15.392,62
Font de la Figuera, la 17.283,34
Font d'En Carròs, la 18.890,73
Fontanars dels Alforins 10.389,20
Fortaleny 9.920,84
Fuenterrobles 11.003,36
Gátova 13.491,72
Gavarda 10.569,00
Genovés, el 15.152,50
Gestalgar 14.588,77
Gilet 18.377,38
Godelleta 20.627,60
Granja de la Costera, la 8.680,33
Guadasséquies 8.353,34
Guardamar de la Safor 7.403,76
Higueruelas 15.807,03
Jalance 14.845,13
Jarafuel 15.511,00
Llanera de Ranes 9.525,45
Llaurí 12.117,21
Llocnou de la Corona 8.148,13
Llocnou de Sant Jeroni 8.636,18
Llocnou d'En Fenollet 8.850,38
Llombai 16.775,69
Llosa de Ranes, la 18.183,56
Llutxent 15.267,50
Losa del Obispo 15.087,05
Macastre 14.767,95
Marines 15.497,94
Millares 15.061,25
Miramar 14.851,05
Moixent 23.561,51
Montaverner 12.868,50
Montesa 10.852,27
Montitxelvo 9.484,29
Montroi 19.089,05
Navarrés 18.536,56
Novetlè 8.530,18
Olocau 15.152,03
Otos 12.683,13
Palma de Gandía 11.678,82
Palmera 8.875,10
Palomar, el 8.371,07
Pedralba 21.120,34
Petrés 9.460,01
Piles 15.013,61
Pinet 10.578,46
Pobla del Duc, la 15.914,86
Polinyà de Xúquer 14.445,36
Potries 9.499,69
Puebla de San Miguel 21.358,94
Quart de les Valls 9.984,07
Quartell 11.901,26
Quatretonda 14.148,22
Quesa 13.216,69
Rafelcofer 10.230,14
Rafelguaraf 14.302,77
Ráfol de Salem 9.784,12
Real 15.953,82
Real de Gandia, el 14.296,44
Riola 12.400,54
Rotglà i Corberà 9.784,85
Ròtova 10.662,14
Rugat 10.369,71
Salem 9.748,12
Sant Joanet 7.850,52
Segart 9.797,14
Sellent 7.686,41
Sempere 8.998,64
Senyera 9.891,64
Serra 19.307,47
Siete Aguas 11.135,32
Simat de la Valldigna 19.111,13
Sinarcas 15.230,32
Sot de Chera 16.418,14
Sumacàrcer 11.219,95
Teresa de Cofrentes 15.721,70
Terrateig 10.040,62
Titaguas 18.987,03
Torrebaja 25.334,41
Torrella 8.385,79
Torres Torres 9.511,55
Tous 11.560,78
Tuéjar 19.721,46
Vallada 18.297,49
Vallanca 25.210,13
Vallés 8.252,58
Venta del Moro 14.370,26
Vilallonga 21.503,87
Villar del Arzobispo 25.177,63
Villargordo del Cabriel 13.773,92
Xeresa 13.909,46
Yátova 17.088,64
Yesa, la 17.880,28
Zarra 15.095,18