Ficha docv

Ficha docv









DECRET 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'ordenació i el currículum d'Educació Infantil. [2022/7571]

(DOGV núm. 9402 de 10.08.2022) Ref. Base de dades 007278/2022




Preàmbul

Títol I. Disposicions comunes

Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

Article 2. Definicions

Article 3. L'educació infantil en el marc del sistema educatiu

Article 4. Finalitats de l'etapa

Article 5. Principis generals

Article 6. Principis pedagògics

Títol II. Ordenació de l'educació infantil

Capítol I. Currículum

Article 7. Elements del currículum

Article 8. Objectius generals d'etapa

Article 9. Competències, criteris d'avaluació, sabers bàsics i situacions d'aprenentatge

Article 10. Àrees

Article 11. Ensenyament de les llengües

Capítol II. Organització escolar

Article 12. Autonomia dels centres

Article 13. Temps escolar

Article 14. Període d'acollida

Article 15. Els espais i els materials

Capítol III. Gestió pedagògica

Article 16. Projecte educatiu de centre

Article 17. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle

Article 18. Programacions d'aula

Article 19. Tutoria

Article 20. Equip de cicle

Article 21. Atenció a les diferències individuals

Article 22. Coordinació per a la continuïtat del procés educatiu

Article 23. Relació entre el centre i les famílies

Capítol IV. Avaluació

Article 24. Avaluació en l'educació infantil

Article 25. Característiques de l'avaluació

Article 26. L'observació i documentació pedagògica

Article 27. Informes d'aprenentatge individualitzats

Article 28. Documents oficials d'avaluació

Article 29. Trasllat a un altre centre

Article 30. Comunicació amb les mares, pares o representants legals



Disposicions addicionals

Primera. Ensenyaments de religió

Segona. Incidència pressupostària i necessitat de recursos

Disposició derogatòria

Única

Disposicions finals

Primera. Aplicació i desplegament

Segona. Calendari d'implantació

Tercera. Entrada en vigor

Annex I. Competències clau de l'educació infantil

Annex II. Àrees de l'educació infantil

Annex III. Situacions d'aprenentatge

Annex IV. Fitxa de dades bàsiques

Annex V. Resum d'escolarització

Annex VI. Informe global individualitzat final de cicle o etapa





PREÀMBUL



I



L'article 53.1 de l'Estatut d'Autonomia disposa que és competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen l'article 27 de la Constitució i les lleis orgàniques que, d'acord amb l'apartat 1 de l'article 81 d'aquella, el desenvolupen, i de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, per a dictar normativa bàsica en matèria d'educació.

La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, introdueix en l'anterior redacció de la norma canvis importants, molts d'aquests derivats, tal com indica la mateixa llei en l'exposició de motius, de la conveniència de revisar les mesures previstes en el text original a fi d'adaptar el sistema educatiu als reptes i desafiaments del segle XXI d'acord amb els objectius fixats per la Unió Europea i la UNESCO per a la dècada 2020/2030.

Esta llei defineix el currículum en l'article 6, apartat 1, com «el conjunt d'objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels ensenyaments regulats en esta llei». I en l'apartat 2 d'aquest s'especifica l'objectiu: «El currículum està orientat a facilitar el desenvolupament educatiu dels i les alumnes, i garanteix la seua formació integral, contribueix al ple desenvolupament de la seua personalitat i els i les prepara per a l'exercici ple dels drets humans, d'una ciutadania activa i democràtica en la societat actual. En cap cas pot suposar una barrera que genere abandó escolar o impedisca l'accés i gaudi del dret a l'educació».

En l'article 12.1 la llei assenyala que «l'educació infantil constitueix l'etapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquetes i xiquets des del naixement fins als sis anys» i en el 12.3, que «l'educació infantil té caràcter voluntari i la finalitat és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic dels infants, així com l'educació en valors cívics per a la convivència».

L'article 14 que regula l'ordenació i els principis pedagògics recull, entre altres aspectes, els següents:

«L'etapa d'educació infantil s'ordena en dos cicles. El primer comprén fins als tres anys, i el segon, des dels tres fins als sis anys.



El caràcter educatiu d'un cicle i l'altre s'ha de recollir en una proposta pedagògica per tots els centres que impartisquen educació infantil.



En els dos cicles de l'educació infantil s'ha d'atendre progressivament el desenvolupament afectiu, la gestió emocional, el moviment i els hàbits de control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social, així com el descobriment de l'entorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i socials del medi en què viuen. També s'hi han d'incloure l'educació en valors, l'educació per al consum responsable i sostenible i la promoció i educació per a la salut. A més, s'ha de facilitar que xiquetes i xiquets elaboren una imatge de si mateix positiva, equilibrada i igualitària i adquirisquen autonomia personal.



Els continguts educatius de l'educació infantil s'organitzen en àrees corresponents a àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil i s'han d'abordar per mitjà d'activitats globalitzades que tinguen interés i significat per als xiquets».

Així mateix, i d'acord amb la llei (article 12.3), «la programació, la gestió i el desenvolupament de l'educació infantil han d'atendre, en tot cas, la compensació dels efectes que les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic tenen en l'aprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu».

D'altra banda, el capítol III del títol preliminar, que regula el currículum i la distribució de competències, estableix en l'article 6.3 que, «amb la finalitat d'assegurar una formació comuna, el Govern, prèvia consulta a les comunitats autònomes, ha de fixar, en relació amb els objectius, competències, continguts i criteris d'avaluació, els aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims».



Finalment, en l'article 14.7 s'encomana al Govern, en col·laboració amb les comunitats autònomes, la definició dels continguts educatius del currículum del primer cicle de l'educació infantil, aspecte que recull també l'article 6 bis, que, respecte al repartiment de competències en l'apartat c, reconeix que correspon al Govern la fixació dels ensenyaments mínims de cada un dels ensenyaments regulats en esta llei.



Així doncs, les administracions educatives, d'acord amb l'article 6.5, són les responsables d'establir el currículum corresponent per al seu àmbit territorial, del qual formaran part els aspectes bàsics esmentats anteriorment. Finalment, correspon als centres desenvolupar i completar, si és el cas, el currículum de les diferents etapes i cicles en l'ús de la seua autonomia, tal com recull la mateixa llei en el capítol II del títol V.



Pel que fa a les llengües, la Llei 4/2018 regula l'ensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars amb la finalitat d'assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals i promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius.

En conseqüència, s'ha publicat el Reial decret 95/2022, d'1 de febrer, que estableix l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació infantil i defineix els objectius, fins i principis generals i pedagògics del conjunt de l'etapa, així com les competències clau, el desenvolupament de les quals ha d'iniciar-se des del començament de l'escolarització i, a més, recull per a cada àrea les competències específiques previstes per a l'etapa, així com els criteris d'avaluació i els sabers bàsics establits per a cada cicle. Este Reial decret 95/2022 ha derogat l'anterior Reial decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims del segon cicle de l'educació infantil.



La disposició final primera del Reial decret 95/2022 n'estableix el caràcter bàsic, a excepció dels criteris d'avaluació i els sabers bàsics del primer cicle recollits en l'annex II, que són orientatius per a l'assoliment de les competències de l'etapa, així com l'annex III, sobre les situacions d'aprenentatge, que també manca del caràcter de normativa bàsica.



La disposició final tercera determina que el contingut d'aquest reial decret s'implantarà en el curs escolar 2022-2023.

Procedeix ara determinar el currículum corresponent al nostre àmbit autonòmic, relatiu a l'etapa de l'educació infantil per a donar resposta als reptes i a les circumstàncies actuals del sistema educatiu, i completar així el marc legal establit pel Reial decret 95/2022.



Amb este decret es deroguen el Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableixen els continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil a la Comunitat Valenciana, el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableix el currículum del segon cicle de l'educació infantil a la Comunitat Valenciana, així com l'Ordre de 24 de juny 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d'educació infantil.



II



L'objecte d'aquest decret respon a la funció de l'escola com un projecte social. Tots els membres de la comunitat educativa comparteixen la responsabilitat de crear un espai privilegiat de relacions, a partir dels valors ètics i democràtics, en el qual poder desenvolupar-se i, al mateix temps, construir una societat més justa, lliure i igualitària.



Per tant, l'educació infantil constitueix una etapa educativa amb un doble valor. D'una banda, oferir un entorn d'aprenentatge segur i estable, que possibilita la igualtat d'oportunitats des d'un desenvolupament equilibrat dels xiquets i xiquetes. D'una altra banda, permetre que les xiquetes i xiquets es convertisquen en persones partícips i actives de la societat, que comprenguen una sèrie de valors com la tolerància, la responsabilitat, el sentit de comunitat, l'entesa mútua, la igualtat de drets i responsabilitats entre totes les persones, des d'una perspectiva d'igualtat de tracte i no discriminació.

És per això, que este decret es basa en una imatge optimista de la infància. Es reconeixen els xiquets i les xiquetes com a persones capaces, intel·ligents, competents, portadores de drets i amb una cultura específica, tal com defineix la Convenció sobre els Drets de l'Infant en les observacions generals del seu comité i també, la recomanació del Consell de la Unió Europea, de 22 de maig de 2019, relativa a uns sistemes d'educació i cures d'alta qualitat de la primera infància.



Des d'aquesta perspectiva, aprendre és per al xiquet o la xiqueta, un procés, tant individual com social, de construcció de nous significats a través de les relacions que li ofereix la realitat que l'envolta. En este procés d'aprenentatge enriqueix els propis coneixements, les actituds i les destreses, prèviament adquirits, i li permet aplicar-los a les noves situacions cada vegada més complexes.

Per tant, la finalitat d'aquest decret és pensar en un xiquet o xiqueta com a protagonista dels seus processos de creixement i desenvolupament. Esta idea modifica i reconsidera el sentit de currículum ja que l'educació s'entén com la capacitat de l'equip educatiu d'oferir als infants oportunitats d'experiències, no de continguts.

En este sentit, es reconeix el valor de la tasca educativa dels i de les professionals de l'etapa d'educació infantil, el personal educador i les o els mestres. La seua actitud i capacitat de reflexionar i investigar sobre com crear les condicions que puguen oferir als infants oportunitats adequades a cadascun d'ells o elles, seguint camins individuals i diversos, permetrà donar-los en el seu procés de desenvolupament d'experiències, relacions, coneixements i aprenentatges.



III



Este decret consta d'un preàmbul, dos títols (dividit el segon en quatre capítols), dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i tres disposicions finals. El text té un total de trenta articles. A més, consta de sis annexos: l'annex I, que recull les competències clau en l'etapa d'educació infantil; l'annex II, que conté les àrees de l'educació infantil, l'annex III, que especifica les situacions d'aprenentatge, l'annex IV que estableix el model de la fitxa de dades bàsiques, l'annex V que fixa el model del resum d'escolarització i l'annex VI que estableix el model global individualitzat final de cicle o etapa.



El títol I està dedicat a les disposicions comunes i el títol II, a l'ordenació de l'educació infantil. Este últim regula, en el capítol I, el currículum; en el capítol II, l'organització escolar; en el capítol III, la gestió pedagògica, i, en el capítol IV, l'avaluació en l'educació infantil.





IV



Este decret s'adequa als principis de bona regulació previstos en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Pel que fa als principis de necessitat i eficàcia, es tracta d'una norma necessària per a la regulació dels ensenyaments d'educació infantil de manera detallada i s'adequa a l'objectiu de desenvolupar la normativa bàsica seguint la nova redacció de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, després de les modificacions introduïdes per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i el Reial decret 95/2022, d'1 de febrer, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació infantil. Així, s'acompleix també l'objectiu d'establir el currículum de l'educació infantil com a etapa educativa amb identitat pròpia.



Tot l'anterior aconsella que la norma autonòmica de desenvolupament no siga d'una revisió parcial dels decrets vigents que regulen els continguts educatius de primer i segon cicle d'educació infantil, sinó l'aprovació d'un nou decret que derogue i substituïsca els anteriors.



Així doncs, este decret conté la regulació imprescindible per a atendre les necessitats de les xiquetes i xiquets, ja que defineix els objectius, fins, principis generals i pedagògics del conjunt de l'etapa i les competències clau que s'han de desenvolupar en esta etapa.

D'acord amb el principi de proporcionalitat, este decret conté la regulació adequada i imprescindible de l'estructura i les peculiaritats d'aquesta etapa i estableix les obligacions necessàries a fi d'atendre l'objectiu que s'hi persegueix, ja que no hi ha cap alternativa reguladora menys restrictiva de drets.

És conforme al principi de seguretat jurídica, ja que afavoreix un marc normatiu estable, predictible, clar i de certesa, que en facilita el coneixement i comprensió. Resulta coherent amb l'ordenament jurídic, ja que respon al repartiment competencial establit en la Constitució Espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i assumeix de manera coherent els mandats disposats en la normativa estatal bàsica, en la normativa autonòmica i en la normativa europea. S'hi ha tingut en compte l'acompliment efectiu dels drets de la infància d'acord amb el que estableix la Convenció sobre els Drets del Xiquet de les Nacions Unides de 1989, així com la coherència de la regulació amb el marc estratègic per a la cooperació europea en l'àmbit de l'educació i la formació (TE 2020) de la Unió Europea. Així mateix, este currículum es basa en l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU, i les competències clau que apareixen en el decret són l'adaptació al sistema educatiu espanyol de les establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent.



Respecte al principi d'eficiència, la regulació que es planteja ha tingut en consideració com a principi inspirador la reducció de càrregues administratives implícites en l'aplicació d'aquesta norma. S'han disposat les estructures d'organització, de funcionament i de participació del conjunt de la comunitat educativa, les quals s'han considerat adequades, oportunes i imprescindibles per a complir l'objectiu que persegueix la norma i el desenvolupament de l'autonomia de gestió dels centres educatius, tenint en compte la racionalització dels recursos públics disponibles que, a més, s'incentiva a través de la gestió telemàtica i la interconnexió de sistemes informàtics.

Compleix, també, el principi de transparència, ja que identifica clarament el propòsit, i durant el procediment d'elaboració de la norma s'ha permés la participació activa dels potencials destinataris a través del tràmit d'audiència i informació pública i mitjançant la participació activa de les persones destinatàries del decret en l'elaboració d'aquest, a través de la negociació en tots els àmbits de participació: la mesa sectorial d'educació, la mesa de mares i pares, i el dictamen del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana.





V



Correspon al Consell, fent ús de les competències que té, i de conformitat amb la potestat reglamentària atorgada a les Administracions educatives, establir els elements del currículum que la normativa bàsica indica i concretar els aspectes de l'ordenació acadèmica que li corresponen d'acord amb la distribució competencial recollida en l'article 6.5 i en la disposició final sisena de la llei.

En conseqüència, d'acord amb el que disposa l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, previ informe del Consell Escolar de la Comunitat Valenciana, conforme el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, a proposta de la consellera d'Educació, Cultura i Esport, prèvia deliberació del Consell, en la seua reunió de 29 de juliol,





DECRETE



TÍTOL I

Disposicions comunes



Article 1. Objecte i àmbit d'aplicació

1. Este decret té per objecte el desenvolupament del currículum, l'ordenació i l'avaluació de l'etapa de l'educació infantil d'acord amb el que disposen els articles 6.3 i 14. 7, de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i el Reial decret 95/2022, d'1 de febrer, pel qual s'estableixen l'ordenació i els ensenyaments mínims de l'educació infantil.



2. Este decret s'aplicarà en els centres públics i privats que imparteixen educació infantil, degudament autoritzats per la conselleria competent en matèria d'educació en el nostre àmbit autonòmic.



Article 2. Definicions

Per a l'aplicació d'aquest decret és necessari definir els conceptes bàsics d'acord amb el que estableix l'article 2 del Reial decret 95/2022, d'1 de febrer:

a) Objectius: assoliments que s'espera que les xiquetes o xiquets hagen aconseguit en finalitzar l'etapa i la consecució de la qual està vinculada a l'adquisició de les competències clau.

b) Competències clau: acompliments que es consideren imprescindibles perquè els xiquets i xiquetes puguen progressar amb garanties d'èxit en l'itinerari formatiu, i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals. Són l'adaptació al sistema educatiu valencià de les competències clau establides en la Recomanació del Consell de la Unió Europea de 22 de maig de 2018 relativa a les competències clau per a l'aprenentatge permanent (apareixen recollides en l'annex I d'aquest decret).

c) Competències específiques: acompliments que la xiqueta o xiquet ha de poder desplegar en activitats o en situacions en què es requereixen els sabers bàsics de cada àrea. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d'una banda, les competències clau i, d'una altra, els sabers bàsics de les àrees i els criteris d'avaluació (apareixen recollides en l'annex II d'aquest decret).

d) Criteris d'avaluació: referents que indiquen els nivells d'acompliment esperats en el xiquet o la xiqueta en les situacions a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d'aprenentatge (apareixen recollits en l'annex II d'aquest decret.)

e) Sabers bàsics: coneixements, destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d'una àrea i l'aprenentatge dels quals és necessari per a l'adquisició de les competències específiques. L'ordre d'aquests sabers, tal com especifica cadascuna de les àrees, no comporta cap seqüenciació d'aprenentatge. Seguint els criteris de la concreció curricular del centre, que reconeixen la diversitat en el grup, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l'equip educatiu pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los (apareixen recollits en l'annex II d'aquest decret).

f) Situacions d'aprenentatge: contextos que impliquen el desplegament per part de la xiqueta o xiquet d'actuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a l'adquisició i desenvolupament d'aquestes (apareixen recollides en l'annex III d'aquest decret).

g) Línia pedagògica: conjunt d'estratègies, procediments, tècniques i accions organitzades planificades pel personal educatiu, de manera conscient i reflexiva, que, coordinades entre si, tenen la finalitat de facilitar possibilitats d'aprenentatge del xiquet o la xiqueta cap a la consecució dels objectius i les competències clau i específiques.

h) Proposta pedagògica de cicle: desenvolupament dels elements del currículum per a cada nivell i que forma part de la concreció curricular del centre.



Article 3. L'educació infantil en el marc del sistema educatiu

D'acord amb el que estableix l'article 3 del Reial decret 95/2022, d'1 de febrer:

1. L'educació infantil constitueix l'etapa educativa amb identitat pròpia que atén xiquets i xiquetes des que s'incorporen al sistema educatiu fins que tenen sis anys.

2. Esta etapa s'ordena en dos cicles. El primer comprén fins als tres anys i el segon, des dels tres fins als sis anys.



Article 4. Finalitats de l'etapa

D'acord amb el que estableix l'article 4 del Reial decret 95/2022, d'1 de febrer:

1. La finalitat de l'educació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels xiquets i xiquetes en totes les dimensions: física, emocional, afectiva, sexual, social, cognitiva, artística i cultural; potenciar l'autonomia personal, i facilitar que cada xiquet o xiqueta puga desenvolupar una imatge positiva, equilibrada i igualitària de si mateix d'acord amb les seues característiques personals.

2. L'acció educativa ha d'acollir l'interés i la curiositat d'aprenentatge, la iniciativa de fer preguntes i de comprendre el món que l'envolta; l'habilitat de buscar respostes creatives a reptes que se li plantegen i la capacitat de relacionar-se, comunicar-se i aprendre de manera conjunta que té el xiquet o la xiqueta.



Article 5. Principis generals

D'acord amb el que estableix l'article 5 del Reial decret 95/2022, d'1 de febrer:

1. L'educació infantil té caràcter voluntari.

2. El segon cicle d'aquesta etapa educativa ha de ser gratuït. Quant al primer cicle, la conselleria competent en matèria d'educació estendrà gradualment la gratuïtat del primer cicle, i al curs 2022-2023 s'assolirà la gratuïtat generalitzada del nivell dels 2 anys. Així mateix ha de prioritzar-s'hi l'accés de les xiquetes i xiquets en situació de risc de pobresa i exclusió social i incrementar la taxa d'escolarització.

3. Amb l'objectiu de garantir els principis d'equitat i inclusió, l'Administració vetlarà per compensar els efectes que tenen les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic en l'aprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu. Amb este mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s'adopten s'han de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal d'aprenentatge (DUA).



Article 6. Principis pedagògics

D'acord amb el que estableix l'article 6 del Reial decret 95/2022, d'1 de febrer:

1. L'escola ha d'entendre's com un espai de benestar i d'aprenentatge. La pràctica educativa s'ha de basar en el joc, l'experimentació i en experiències d'aprenentatge significatives de la vida quotidiana. S'ha de dur a terme en un ambient segur, en què el xiquet o la xiqueta se senta una persona atesa, estimada, acceptada i puga integrar-se en el grup.



Així mateix, es vetlarà per garantir, des del primer contacte, una transició positiva des de l'entorn familiar a l'escolar, així com la continuïtat entre cicles i entre etapes.

2. L'acció educativa en esta etapa, en col·laboració amb les famílies, buscarà el desenvolupament integral i harmònic de la xiqueta i el xiquet. Així mateix, ha de considerar-la o considerar-lo com una persona competent per poder facilitar el màxim desenvolupament de totes les seues potencialitats.

3. En els dos cicles d'aquesta etapa, s'han d'atendre progressivament els aspectes relacionats amb el desenvolupament afectiu i la gestió emocional; el moviment, les possibilitats i necessitats del propi cos; la comunicació amb els altres per mitjà dels diferents llenguatges; l'establiment de relacions socials de convivència i respecte; així com l'exploració de l'entorn, dels éssers vius que hi conviuen i de les característiques físiques i socials del medi en què viuen. També s'hi ha d'incloure l'educació en valors, l'educació per al consum responsable i sostenible així com, la promoció i educació per a la salut a partir de situacions significatives i quotidianes.

4. S'ha d'afavorir que les xiquetes i xiquets adquirisquen autonomia personal i elaboren una imatge de si mateixos positiva, equilibrada i igualitària, lliure d'estereotips discriminatoris.

5. S'ha de fomentar el desenvolupament de tots els llenguatges i maneres de percepció específics d'aquestes edats per a desenvolupar el conjunt de les seues potencialitats, respectant l'específica cultura de la infància que defineixen la Convenció sobre els Drets del Xiquet i les observacions generals del seu comité.

6. D'igual manera, sense que resulte exigible per a afrontar l'Educació Primària, es pot afavorir una primera aproximació a la lectura i a l'escriptura a partir de textos significatius, en diferents formats, així com experiències d'iniciació en destreses logicomatemàtiques que tinguen sentit en situacions de la vida quotidiana; es poden utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos que afavoreixen el pensament creatiu, en l'expressió visual i musical, així com qualssevol altre que determine la conselleria competent en matèria d'educació.

7. L'escola ha d'Integrar la diversitat present en un entorn cada vegada més global, multicultural i multilingüe. Això suposa tot un repte, alhora que una oportunitat per a generar nous aprenentatges. En este context, fomentar actituds de curiositat i respecte envers les llengües oficials, el valencià, com a llengua pròpia del territori, i el castellà, així com per les llengües familiars no curriculars, facilitarà la inclusió social i, alhora, permetrà avançar cap a la igualtat d'oportunitats.



8. Cal afavorir les primeres exposicions a una llengua estrangera, sobretot en el segon cicle d'aquesta etapa mitjançant la interacció espontània.





TÍTOL II

Ordenació de l'educació infantil



Capítol I.

Currículum



Article 7. Elements del currículum

Els elements del currículum són els objectius generals d'etapa, les competències clau, les competències específiques, els criteris d'avaluació, els sabers bàsics i les situacions d'aprenentatge.



Article 8. Objectius generals d'etapa

L'educació infantil contribueix a desenvolupar en les xiquetes i els xiquets les capacitats que els permeten:

a) Conéixer el seu propi cos i el dels altres, així com les seues possibilitats d'acció i aprendre a respectar les diferències.

b) Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar en activitats socials i culturals de la comunitat.

c) Adquirir progressivament autonomia en les situacions de la vida quotidiana.

d) Desenvolupar les seues capacitats emocionals i afectives per a formar-se una imatge positiva de si mateixos establint vincles segurs amb les persones adultes i amb altres xiquets i xiquetes.

e) Relacionar-se amb els altres en igualtat i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com exercitar-se en l'ús de l'empatia i la resolució pacífica de conflictes, desenvolupant actituds d'interés i ajuda, i evitant qualsevol tipus de violència.

Amb aquest mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s'adopten s'han de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal d'aprenentatge (DUA).»

f) Promoure, aplicar i desenvolupar les normes socials que fomenten la igualtat de drets i responsabilitats de les persones, des d'una perspectiva d'igualtat de tracte i no discriminació.

g) Comunicar i representar la realitat a través dels diferents llenguatges i formes d'expressió.

h) Explorar les destreses relatives al pensament logicomatemàtic, la lectura i l'escriptura, el moviment, el gest i el ritme des de les situacions quotidianes i contextualitzades.

i) Descobrir la riquesa multilingüe i multicultural present en la societat, on conviuen la llengua pròpia i oficial, el valencià, i el castellà, llengua cooficial, a més d'altres llengües familiars i desenvolupar actituds positives envers esta diversitat.

j) Desenvolupar habilitats comunicatives en les dues llengües oficials i iniciar-se en la descoberta d'una llengua estrangera.



Article 9. Competències, criteris d'avaluació, sabers bàsics i situacions d'aprenentatge

1. En l'annex I d'aquest decret s'estableixen les competències clau de l'etapa.

2. En l'annex II d'aquest decret es fixen les competències específiques de cada àrea, que són comunes per als dos cicles de l'etapa, així com els criteris d'avaluació i els coneixements, destreses i actituds, enunciats en forma de sabers bàsics, que s'estableixen per a cada cicle en cadascuna de les àrees. Estos elements curriculars s'estableixen amb caràcter orientatiu per al primer cicle i conformen, junt amb els objectius generals d'etapa, els ensenyaments mínims del segon cicle.

3. Per a l'adquisició i desenvolupament de les competències a les quals es refereixen els apartats anteriors, l'equip educatiu ha de dissenyar situacions d'aprenentatge, d'acord amb els principis que, amb caràcter orientatiu, s'estableixen en l'annex III d'aquest decret.



Article 10. Àrees

1. Els ensenyaments de l'educació infantil s'organitzen en àrees corresponents a tots els àmbits propis de l'experiència i del desenvolupament infantil. S'han d'abordar per mitjà de propostes globalitzades d'aprenentatge que tinguen interés i significat per als xiquets i les xiquetes.

2. Les àrees d'educació infantil són les següents:

a) Creixement en harmonia.

b) Descobriment i exploració de l'entorn.

c) Comunicació i representació de la realitat.

3. Estes àrees han d'entendre's com a àmbits d'experiència intrínsecament relacionats entre si, per la qual cosa es requereix un plantejament educatiu que promoga la configuració de situacions d'aprenentatge globals, significatives i estimulants que ajuden a establir relacions entre tots els elements que les conformen.



Article 11. Ensenyament de les llengües

1. La Llei 4/2018 regula l'ensenyament i ús vehicular de les llengües curriculars amb la finalitat d'assegurar el domini de les competències plurilingües i interculturals i promoure la presència en l'itinerari educatiu de llengües no curriculars existents en els centres educatius. Amb este objectiu s'estableix un model lingüístic basat en l'aplicació del Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI).

2. Cada centre educatiu determina el Projecte lingüístic de centre (PLC) que concreta i adequa el PEPLI atenent al context socioeducatiu i demolingüístic conforme a l'article 15 de la Llei 4/2018 i la resta de la normativa que li siga aplicable.

3. En el Pla d'ensenyament i ús de les llengües del PLC es determina la proporció d'ús vehicular de les llengües oficials, el valencià i el castellà, i de l'anglés.

4. Així mateix, en el Pla d'ensenyament i ús de les llengües es concreta la metodologia que s'ha d'emprar a l'hora d'ensenyar les llengües i que ha de fonamentar-se en el tractament integrat de les llengües.



5. En esta línia, les llengües vehiculars han d'estar presents en situacions comunicatives quotidianes, funcionals, lúdiques i participatives que requerisquen la interacció oral. S'han de recrear contextos reals per a afavorir el procés natural d'adquisició de les llengües per part de les xiquetes i els xiquets.

6. D'altra banda, en el Pla de normalització lingüística del PLC, s'estableixen els objectius i les accions que han de promoure l'ús del valencià en els diversos àmbits d'intervenció del centre (administratiu, de gestió i planificació pedagògica, social i d'interrelació amb l'entorn), amb la finalitat també d'afavorir l'adquisició del valencià per part de les xiquetes i els xiquets així com de desenvolupar actituds positives cap a la llengua minoritzada.





Capítol Ii

Organització escolar



Article 12. Autonomia dels centres

1. La conselleria competent en matèria d'educació ha d'afavorir l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, així com el treball de l'equip educatiu i l'activitat investigadora d'aquest a partir de la reflexió de la seua pràctica educativa.

2. A més, ha de fomentar l'intercanvi d'experiències entre els i les professionals d'educació infantil dels diferents centres, i una formació permanent que permeta la transformació educativa a partir del concepte de xiqueta i xiquet competent i autònom protagonista del procés d'ensenyament i aprenentatge.

3. Al mateix temps, els centres poden establir mesures de flexibilitat en l'elaboració de models oberts de propostes pedagògiques, en els espais i en els temps amb la finalitat de personalitzar i millorar les experiències d'aprenentatge i desenvolupament de les xiquetes i els xiquets, segons els termes que establisca la conselleria amb competències en matèria d'educació.

4. Tots els centres que impartisquen educació infantil han d'incloure en el projecte educatiu la proposta pedagògica a la qual es refereix l'article 17 d'aquest decret, que ha de recollir el caràcter educatiu de cada cicle.

5. Els centres d'educació infantil i Primària (CEIP) que incorporen el primer cicle de l'educació infantil, han d'adequar la seua organització i el seu funcionament per poder donar resposta a les necessitats i a les característiques de desenvolupament específiques d'aquest grup de xiquetes i xiquets.

6. La conselleria competent en matèria d'educació ha de facilitar als equips educatius orientacions, assessorament, recursos específics i activitats de formació.



Article 13. Temps escolar

1. Tots els moments de la jornada escolar tenen caràcter educatiu.



2. El període escolar en educació infantil s'entén com la distribució en seqüències temporals de la pròpia vida quotidiana que permet alternar moments de joc i diferents propostes d'aprenentatge, amb períodes de descans, alimentació i cures quotidianes, en funció de les necessitats biològiques dels xiquets i xiquetes.

3. El desenvolupament de la jornada escolar ha de garantir el benestar i els drets dels xiquets i xiquetes. Per això s'ha d'organitzar sota els principis de flexibilitat i globalitat que permeten a l'equip educatiu adaptar-la a les situacions d'aprenentatge. De manera que, la distribució del temps estiga sempre al servei de la línia pedagògica del centre.



4. El centre, dins de l'autonomia que té, pot organitzar entrades i eixides flexibles dins del període lectiu que ajuden en el moment de separació i trobada entre els xiquets i xiquetes, les famílies i el tutor o tutora.

5. La incorporació per primera vegada al centre dels xiquets i xiquetes ha de ser flexible i incloure un període d'acollida que es recollirà en el projecte educatiu de centre.



Article 14. Període d'acollida

1. L'entrada a l'escola infantil suposa un gran canvi emocional tant per al xiquet o la xiqueta com per a la família. Com se senten acollits i l'atenció rebuda els primers dies són aspectes molt importants per a poder crear vincles de seguretat i de confiança a l'escola.



2. Els centres han de vetlar per garantir, des del primer contacte, una transició positiva des de l'entorn familiar cap a l'escolar amb l'objectiu que les xiquetes i xiquets puguen vincular-se amb el nou espai, amb el grup i amb la persona adulta de referència.

3. Abans del començament del curs escolar, o en el període d'inscripció, els centres han d'organitzar unes jornades que permeten a les famílies o representant legal i a les seues filles, fills o tutelats o tutelades, familiaritzar-se amb els espais i compartir experiències comunes. S'ha d'informar en què consisteix el període d'acollida, les pautes o recomanacions de les actuacions que faciliten l'entrada a l'escola i també s'ha d'explicar l'organització temporal de la incorporació dels xiquets i xiquetes.

4. La tutora o tutor, abans de l'entrada a l'escola, ha de realitzar una primera trobada individual amb la família o el tutor o tutora legal i el xiquet o la xiqueta, d'acord amb el que especifica l'article 30 d'aquest decret.

5. El benestar del xiquet o la xiqueta condiciona que el període d'acollida siga més llarg o menys. Els centres, en virtut de l'autonomia que tenen, han d'organitzar, durant el més de setembre, el procés d'una manera flexible, progressiva i respectuosa a través de:

a) Presència de familiars: els xiquets i xiquetes han d'estar acompanyats per un membre de la família, almenys els primers dies, fins que les famílies i el tutor o tutora consideren que el xiquet o xiqueta se sent segur i confiat en l'espai.

b) L'organització de grups reduïts i calendari: cal fixar els dies de la setmana i l'horari en què s'incorporen estos grups.

c) El temps d'estada al centre educatiu també pot ser gradual, amb una ampliació progressiva del temps que roman cada xiquet o xiqueta fins a arribar a la jornada escolar completa.

6. Els tutors o tutores han de documentar, a partir de l'observació del xiquet o xiqueta, com es relaciona i com construeix el vincle amb l'espai, el grup i la persona adulta de referència, tant les experiències que l'hagen afavorit com les circumstàncies que l'hagen dificultat. Alhora, ha de servir per a observar possibles dificultats o barreres o fortaleses d'accés, de participació i d'aprenentatge. Esta informació es recull, a més, en la fitxa de Dades bàsiques, tal com especifica l'article 28 d'aquest decret.

7. L'equip educatiu ha de reflexionar i avaluar com s'ha viscut este període, tant pels xiquets i xiquetes, famílies i pels tutors o persones que hi han participat. Les conclusions que es deriven de l'avaluació s'han d'incloure en la memòria final per a poder-les tindre en compte en el curs escolar següent.



Article 15. Els espais i els materials

1. Tots els espais de l'escola són educatius i han de permetre generar un clima de benestar. Han de ser acollidors, ordenats i estèticament cuidats, i oferir oportunitats de joc, de llibertat de moviment, de relació, d'exploració i de descans.

2. Els espais educatius han de ser sostenibles i respectuosos amb el medi.

3. Els espais exteriors han de comptar amb elements naturals que permeten actuar i interactuar en contacte amb el medi natural i social. Així mateix, han de poder convertir-se en ecosistemes tenint en compte la fauna autòctona.

4. La tutora o el tutor ha de dissenyar espais i contextos significatius, rics en oportunitats i de relacions, que potencien la autonomia, la comunicació, la curiositat natural i els desitjos d'aprendre dels xiquets i xiquetes, i al mateix temps, oferir l'espai com un lloc de convivència i d'investigació per als infants i les persones adultes.



5. La tutora o el tutor proposarà espais flexibles, tant en l'interior com l'exterior, per tal d'oferir diversitat d'entorns d'aprenentatge actiu que donen una resposta personalitzada a les diferents necessitats i potencialitats dels infants.

6. Els materials i l'equipament dels espais han de despertar la curiositat, la imaginació i la creativitat així com, permetre oferir diferents tipus de joc i situacions d'aprenentatge d'exploració, experimentació, representació i expressió. Han d'estar pensats i seleccionats acuradament per l'equip educatiu segons uns criteris de seguretat, qualitat, sostenibilitat, estètica i sense cap estereotip.





CAPÍTOL III

Gestió pedagògica



Article 16. Projecte educatiu de centre

1. El projecte educatiu és el document en el qual la comunitat educativa ha d'expressar les seues necessitats i plantejar les seues prioritats de manera singular.

2. El projecte educatiu és una eina útil per a cohesionar l'equip educatiu, ja que requereix reflexionar i prendre acords que permeten revisar, actualitzar i consensuar els principis i valors que donen identitat al centre.

3. També permet concretar i guiar la pràctica educativa a través dels acords de l'equip educatiu en la manera d'entendre la infància, l'aprenentatge i la funció de l'escola amb la finalitat d'establir la línia pedagògica que done coherència al procés educatiu en el centre.

4. Cada centre educatiu, d'acord amb l'autonomia pedagògica i organitzativa pròpia, ha d'elaborar un projecte educatiu que definisca la identitat del centre i la seua particularitat. Ha d'incloure, junt amb els aspectes indicats en la normativa vigent d'aplicació referents a l'organització i el funcionament del centres que imparteixen ensenyaments dels 1r i 2r cicle d'educació infantil, els següents elements:



a) La línia pedagògica del centre

b) Les mesures per l'acollida dels xiquets i de les xiquetes i de les seues famílies o tutores o tutors legals.

c) Les mesures organitzatives per a la coordinació del procés de continuïtat.

5. El projecte educatiu del centre ha d'estar a l'abast de la comunitat educativa, preferentment per mitjans electrònics o telemàtics.





Article 17. Concreció curricular de centre i proposta pedagògica de cicle

1. La concreció curricular és un document que sorgeix de la reflexió i que forma part del Projecte Educatiu del Centre.

2. Este document ho ha d'elaborar la comissió de coordinació pedagògica (COCOPE) amb les directrius acordades pel Claustre.



En el cas de les escoles infantils de primer cicle, els criteris per a la seua elaboració i seguiment ha d'estar sota la responsabilitat del personal que exercisca com a mestre o mestra d'educació infantil, amb la col·laboració del personal educador d'educació infantil.

3. El Claustre, o l'òrgan corresponent, ha d'aprovar la concreció curricular per tal d'impulsar i desenvolupar els principis, els objectius i la línia pedagògica pròpia, adequant esta al context del centre i garantir d'aquesta manera la continuïtat del procés educatiu.

4. L'equip de cicle, coordinat i dirigit per la persona coordinadora, i en el cas dels centres privats per l'òrgan amb competències anàlogues, ha de desenvolupar, completar, adequar i concretar, per a cada nivell, els elements del currículum que s'estableixen en l'annex II d'aquest decret, i adaptar-los a les característiques dels xiquets i xiquetes així com a la seua realitat socioeducativa.

Estos acords han de formar part de la proposta pedagògica per a cada cicle, que s'ha de recollir en la concreció curricular del centre.



5. La concreció curricular, a més de la proposta pedagògica prevista en el punt 4 d'aquest article, ha d'incloure:

a) Els models d'informes per a cadascun dels cursos del cicle d'educació infantil.

b) Els instruments de recollida i de registre de la informació.

6. La Inspecció d'Educació ha d'assessorar, supervisar i fer el seguiment de la concreció curricular de centre, a través de les propostes pedagògiques i de les programacions d'aula, d'acord amb els plans d'actuació que determine l'Administració educativa.



Article 18. Programacions d'aula

1. La programació d'aula, fruit de la reflexió pedagògica, s'ha de considerar un instrument flexible i obert, en construcció, revisió i millora constants.

2. Els i les mestres, en col·laboració amb el personal educador que atenen el grup, han d'elaborar i avaluar les programacions d'aula en coherència amb la línia pedagògica descrita en el projecte educatiu del centre i els criteris acordats en la proposta pedagògica de cicle.



3. La programació d'aula és el document on la tutora o tutor projecta les intencions educatives en l'organització de les situacions d'aprenentatge significatives que s'oferisquen als xiquets i xiquetes en el context de la vida quotidiana per tal de donar una resposta educativa ajustada a les característiques, els interessos i las necessitats col·lectives i individuals.

4. La programació d'aula ha d'incloure els elements següents:



a) Característiques del grup.

b) Situacions d'aprenentatge.

c) Organització dels espais d'aprenentatge.

d) Distribució del temps.

e) Selecció i organització dels recursos i materials.

f) Mesures d'atenció a les diferències individuals.

g) Avaluació: observacions i documentacions pedagògiques.

Els tres objectes d'aquesta avaluació s'especifiquen en l'article 26.2 d'aquest decret.

5. En les programacions d'aula s'han de preveure les adequacions necessàries per a atendre als xiquets i xiquetes amb la necessitat específica de suport educatiu des d'una perspectiva inclusiva, tenint en compte els principis del DUA.

6. L'equip directiu del centre educatiu ha de vetlar perquè les programacions d'aula s'ajusten a les característiques del infants i del centre educatiu.



Article 19. Tutoria

1. Cada grup té un tutor o tutora que ha de realitzar el seguiment, tant individual com de grup, del procés d'aprenentatge de tots els xiquets i xiquetes, i afavorir un sentiment de benestar a l'escola.



2. El tutor o tutora ha de coordinar l'acció del conjunt de mestres o de professionals educadors que intervenen en el grup.



3. Les persones que exerceixen la tutoria han de mantindre una relació permanent amb la família, a fi de facilitar l'exercici dels drets reconeguts en la legislació vigent, i també han de sensibilitzar sobre el valor educatiu que ofereix l'educació infantil.

4. L'equip directiu ha d'afavorir la continuïtat de la mestra o mestre o del personal educador en un mateix grup al llarg de tot el cicle.

Article 20. Equip de cicle

1. L'equip de cicle està constituït pel tutor de cada grup i les persones que intervinguen en el cicle.

Als centres d'Educació Infantil i d'Educacio Primaria que incorporen el primer cicle d'Educacio Infantil, el personal que estiga a carrec d'aquest grup s'incorporara a l'equip del 2º cicle d'Educacio Infantil.



2. Els equips de cicle han de reflexionar de manera compartida sobre el sentit de les seues actuacions, la coherència de les propostes que ofereixen als xiquets i xiquetes i l'adequació de l'organització i selecció dels materials.

3. L'equip de cicle decideix el format i contingut dels informes d'aprenentatge de cada curs i de l'informe global individualitzat de final de cicle o etapa.



Article 21. Atenció a les diferències individuals

1. Totes les xiquetes i xiquets, independentment de les especificitats individuals o de caràcter social, tenen dret a una educació adequada a les seues característiques personals, necessitats, interessos i estil cognitiu. És per això que l'atenció individualitzada constitueix la pauta ordinària de l'acció educativa de l'equip docent i altres professionals de l'educació.

2. L'atenció individualitzada i, especialment, als xiquets i xiquetes amb necessitats específiques de suport educatiu, s'ha de fonamentar en els principis d'equitat i inclusió que s'estableix en la normativa vigent d'inclusió.

3. Les concrecions curriculars que elaboren els centres han de ser flexibles per a permetre propostes pedagògiques ajustades a les singularitats de cada xiqueta o xiquet i que puguen atendre a les diferències individuals amb l'objectiu d'assegurar el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals.

4. La conselleria competent en matèria d'educació ha d'establir procediments que permeten la detecció precoç de les dificultats que poden donar-se en els processos d'ensenyament i aprenentatge i la prevenció d'aquestes a través de plans i programes que en faciliten una intervenció precoç. Així mateix, han de facilitar la coordinació de tots els sectors que intervinguen en l'atenció dels xiquets i xiquetes.

5. Els centres han d'adoptar les mesures adequades dirigides a les xiquetes i xiquets que presenten necessitat específica de suport educatiu d'acord a la normativa d'inclusió.

6. Les actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, per als xiquets i xiquetes nouvinguts, seran les previstes en la norma que regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió.

7. D'altra banda, s'aplicaran els programes personalitzats per a l'adquisició i l'ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla des d'una perspectiva inclusiva.



Article 22. Coordinació per a la continuïtat del procés educatiu

1. Els centres, per a garantir el procés educatiu i evolució positiva de tots els infants, han de reflectir en la línia pedagògica i en la concreció curricular la coherència necessària i continuïtat entre els diferents cicles d'educació infantil i també amb l'etapa d'educació primària, la qual cosa requereix l'estreta coordinació entre els equips educatius.





2. Els equips directius de cada centre han de vetlar per reconéixer la singularitat i l'entitat pròpia de l'educació infantil perquè la finalitat no siga convertir-la en una etapa preparatòria per a l'educació primària.

3. Els tutors i les tutores han d'intercanviar informació per a facilitar l'acollida dels xiquets i xiquetes en el nou cicle o etapa a través de pràctiques educatives que donen continuïtat al procés educatiu iniciades en l'etapa d'educació infantil.

4. Igualment, s'ha de vetlar per a establir mecanismes de coordinació amb les famílies en este procés de continuïtat del procés educatiu.



5. En finalitzar el cicle o l'etapa, el tutor o la tutora ha d'emetre un informe global individualitzat de final de cicle o etapa de cada xiqueta o xiquet, definit en l'article 28 d'aquest decret.



Article 23. Relació entre el centre i les famílies

1. A fi de respectar la responsabilitat fonamental de les mares i pares o tutors legals en esta etapa, els centres d'educació infantil han de cooperar estretament amb les famílies o tutores o tutors legals amb la condició de garantir la continuïtat educativa.

2. Els centres han d'adoptar mecanismes de comunicació periòdica amb les famílies que permeten la participació i col·laboració per a recollir informació necessària, informar-les i orientar-les sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge dels xiquets i xiquetes.

3. A petició de les mares, pares o representants legals, i per altres motius que ho aconsellen, la direcció del centre facilitarà una trobada entre estos i la tutora o el tutor del grup. En estes trobades podrà participar, si s'escau, l'equip educatiu que impartisca docència al grup.



4. El centre ha d'establir, al començament de cada curs, el calendari de reunions, les entrevistes, el lliurament dels informes escrits i altres mitjans que considere adequats per a facilitar la informació a les famílies sobre el seguiment i l'evolució educativa de les seues filles i fills o tutelades o tutelats.





Capítol IV

Avaluació



Article 24. Avaluació en l'educació infantil

1. L'avaluació en esta etapa està orientada a recollir informació rellevant per a conéixer i valorar el procés de desenvolupament i aprenentatge dels xiquets i xiquetes viscut a l'escola.

2. L'avaluació en l'educació infantil tracta d'identificar la història personal de vida que ja tenen abans d'entrar a l'escola i els trets personals, culturals, els estils d'aprenentatge que marcaran el ritme i les característiques de l'evolució de cada xiqueta o xiquet.

3. A este efecte, es prenen com a referència els criteris d'avaluació establits per a cada cicle en cadascuna de les àrees per a observar el desenvolupament de les competències sense pretendre que tots i totes arriben a aconseguir-los de la mateixa manera ni al mateix temps.

Els criteris d'avaluació i els sabers bàsics del primer cicle, recollits en l'annex II, tenen caràcter orientatiu per a l'assoliment de les competències de l'etapa.

4. Quan el desenvolupament o el procés d'aprenentatge d'una xiqueta o xiquet no és el que s'espera d'acord amb la proposta pedagògica del centre, s'han d'establir mesures de suport. Estes mesures s'han d'adoptar en el moment del curs en què es detecten les dificultats i s'han de dirigir a garantir el desenvolupament de les competències específiques.



Article 25. Característiques de l'avaluació

1. L'avaluació és global i contínua. L'avaluació té caràcter continu i global, ja que ha de considerar-se com una part integrada de tots els moments d'ensenyament-aprenentatge i no com un registre o presa de decisions al final de cada trimestre. L'observació i la documentació pedagògica constitueixen dues de les estratègies de l'avaluació contínua d'aquesta etapa.

2. L'avaluació és qualitativa i positiva: qualitativa perquè explica l'evolució dels xiquets i xiquetes sense valorar-ne els resultats ni atorgar-hi qualificacions; i positiva, ja que ha de centrar-se a reconéixer els processos individuals i capacitats de cada xiqueta o xiquet, i no en les seues limitacions.

3. L'avaluació també té una funció formativa perquè ha de contribuir a millorar el procés d'ensenyament i d'aprenentatge de totes les persones professionals d'educació infantil a través de la recollida d'informació que permeta:

a) Conéixer i entendre com es desenvolupen i aprenen els xiquets i xiquetes.

b) Saber en quin moment del procés de desenvolupament i aprenentatge es troba cada xiquet o xiqueta per a comprendre i donar resposta a les seues necessitats, interessos, motivacions i facilitar el màxim desenvolupament de les seues capacitats.

c) Reflexionar sobre la pròpia pràctica educativa per a valorar-la i poder ajustar-la o millorar-la.

4. Els xiquets i xiquetes han de participar en la seua pròpia valoració i regulació del procés de desenvolupament i aprenentatge.

5. Les mares, pares, tutores o tutors legals han de participar en l'evolució del procés educatiu dels seus fills, filles, tutelats o tutelades i donar-ne suport. A més, han de conéixer les decisions relatives a l'avaluació i col·laborar en les mesures que adopten els centres per a facilitar el seu progrés educatiu.



Article 26. L'observació i documentació pedagògica

1. L'observació i la documentació són dues eines bàsiques que sense reflexió no comporten avaluació.

2. El procés d'observació i documentació pedagògica són interdependents i permeten a l'equip educatiu recollir, registrar, analitzar, interpretar i comunicar la informació sobre algun d'aquests tres objectes d'avaluació:

a) Mostrar algun aspecte de la vida a l'escola dels xiquets i xiquetes que ajude a entendre la línia pedagògica del centre o també, alguna característica pròpia de la cultura de la infància.

b) Fer visible algun procés d'aprenentatge que s'ha dut a terme de manera col·lectiva o individual.

c) Ser una eina d'estudi per a la revisió i la millora contínua de la pràctica docent.

3. L'equip de cicle ha de decidir els instruments de recollida i de models de registre de la informació per a cadascun dels objectes d'avaluació.

4. La documentació pot estar dirigida als xiquets i xiquetes, famílies, equip educatiu, professionals de l'etapa següent o a la comunitat educativa.



Article 27. Informes d'aprenentatge individualitzats

1. L'objectiu dels informes ha de ser el d'explicar la individualitat del xiquet o la xiqueta i el procés de desenvolupament que ha viscut a l'escola en el moment concret de l'emissió.

2. El missatge que transmet l'informe ha de ser clar per a la família i per al xiquet o xiqueta: constituir un relat descriptiu, contextualitzat i que mostre el seu desenvolupament global des de les seues múltiples capacitats, deixant clara la possibilitat real d'una evolució.

3. Els centres han d'establir, en la concreció curricular, els models d'informes per a cadascun dels cursos. Els equips educatius han d'acordar els apartats que han de contindre els informes per a cada nivell educatiu, així com els registres que s'han d'utilitzar per a recollir i interpretar la informació.

4. El tutor o tutora ha d'elaborar un informe d'aprenentatge personalitzat i únic per a cada xiquet o xiqueta a partir del model acordat per l'equip educatiu. S'ha de redactar sempre amb expressions que no etiqueten al xiquet o la xiqueta, i que valoren els aspectes relacionats amb la seua individualitat que es volen subratllar: progressos, esforços, dificultats superades, potencialitats, la seua relació amb altres xiquets i xiquetes, adults i l'espai. A més, en estos informes es poden utilitzar altres llenguatges, a part del llenguatge verbal, que ajuden a comunicar la informació i a interpretar-la.

5. Les informacions que s'oferisquen han d'estar sempre sustentades en les observacions i els registres prèviament obtinguts i sobre els quals s'ha reflexionat de manera individual i col·lectiva en les sessions de l'equip educatiu.

6. Els informes d'aprenentatges s'han d'incorporar a l'arxiu personal de cada xiquet o xiqueta.



Article 28. Documents oficials d'avaluació

1. A l'inici de l'escolaritat, el centre educatiu ha d'obrir un arxiu personal amb els documents següents:

a) Fitxa de dades bàsiques: ha de contindre les dades personals, familiars, sociopsicopedagògiques i mèdiques del procés de desenvolupament i rellevants per a la vida escolar del xiquet o la xiqueta. Esta fitxa s'ha d'ajustar al model establit en l'annex IV.

b) Resum de l'escolarització: ha de reflectir els cursos en què la xiqueta o el xiquet ha sigut escolaritzat al llarg de l'etapa, el centre i les observacions sobre les circumstàncies de l'escolarització. S'hi poden adjuntar també altres documents personals que es consideren rellevants. Este resum de l'escolarització ha d'ajustar-se al model establit en l'annex V.

c) Informe global individualitzat de final de cicle o etapa del xiquet o la xiqueta elaborat pel centre: ha de reflectir, a partir de les dades obtingudes en l'avaluació contínua, el procés educatiu dut a terme pel xiquet o la xiqueta i el nivell d'adquisició dels aprenentatges bàsics. Este informe final de cicle o etapa s'ha d'ajustar al model establit en l'annex VI.

L'informe global individualitzat serà un document descriptiu, a partir de la reflexió elaborada per l'equip educatiu, sobre el grau d'assoliment d'aquests criteris d'avaluació en relació a les competències específiques del cicle.

Este document ha de servir com a font d'informació, a la posterior tutora o tutor, per tal de facilitar l'acollida i la continuïtat a l'inici del cicle o etapa següent.

2. Quan un xiquet o xiqueta haja sigut identificat amb necessitats educatives especials, s'ha d'incloure en el seu resum de l'escolarització l'informe sociopsicopedagògic, així com el Pla d'Actuació Personalitzat que s'hagen realitzat.

3. El resum de l'escolarització i l'informe global individualitzat del xiquet o la xiqueta els han de signar la directora o director del centre.

4. L'arxiu personal s'ha de tancar a la fi de l'educació infantil o quan la xiqueta o el xiquet es trasllade a un altre centre.

5. L'arxiu personal s'ha de custodiar en el centre i s'ha de conservar mentre este existisca.



Article 29. Trasllat a un altre centre

1. En cas de trasllat del xiquet o la xiqueta, el centre de destinació que no tinga accés a la plataforma d'innovació tecnològica administrativa de centres i alumnat ha de sol·licitar en el centre d'origen la fitxa de dades bàsiques i el resum d'escolarització.

2. El centre d'origen, per a facilitar-ne la incorporació, també haurà d'enviar, almenys, l'últim informe d'aprenentatge individualitzat i la informació complementària que el centre considere adequada.



Article 30. Comunicació amb les mares, pares o representants legals



1. Els centres han de garantir, com a mínim, una entrevista individual amb les mares, pares o representants legals a l'inici de l‘escolaritat i una reunió col·lectiva per grup coincidint amb l'entrega dels informes escrits indicats en l'apartat 4 d'aquest article.

2. A més, la persona tutora podrà realitzar les entrevistes i les reunions individuals i col·lectives que asseguren un adequat seguiment dels infants i el trasllat de la informació adequada a les persones progenitores.

3. El tutor o la tutora, a l'inici de l'escolaritat del xiquet o la xiqueta, ha de realitzar una entrevista individual amb la família amb la finalitat d'observar i recollir algunes dades inicials, les relacions que s'estableixen, els models de comunicació i les interaccions del xiquet i xiqueta en el nou espai. Així mateix, es pot aprofitar esta reunió per a resoldre dubtes, incerteses i aclarir quines són les expectatives inicials. És el moment d'acollir emocionalment i d'iniciar una relació de confiança i de col·laboració amb la família.

Amb les dades obtingudes en esta entrevista, s'ha d'omplir la fitxa de dades bàsiques i s'integrarà en l'arxiu personal del xiquet o la xiqueta.

4. Les tutores o tutors han d'entregar a les mares, pares, tutores o tutors legals, com a mínim, dos informes d'aprenentatge individualitzats, tal i com s'especifica en l'article 27 d'aquest decret, a partir de les dades obtingudes en l'avaluació contínua. Si és el cas, este informe ha de reflectir les mesures d'adaptació i de suport que es duen a terme.



En l'últim curs de cada cicle, s'ha d'elaborar l'informe global individualitzat de final de cicle o etapa, segons el que estableix l'article 28.c d'aquest decret.



DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Ensenyaments de religió

1. Els ensenyaments de religió s'han d'incloure en el segon cicle de l'educació infantil d'acord amb el que estableix la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

2. La conselleria competent en matèria d'educació ha de vetlar perquè els ensenyaments de religió respecten els drets de totes les xiquetes i xiquets i de les seues mares, pares tutors o tutores legals i perquè no supose cap discriminació el fet de rebre o no estos ensenyaments.

3. Els centres educatius, en el període de matrícula, han de garantir que, les mares, pares, els tutors o tutores legals de les xiquetes i els xiquets puguen manifestar la voluntat que reben o no ensenyaments de religió.

4. La determinació del currículum de l'ensenyament de religió de les diferents confessions religioses amb les quals l'Estat ha subscrit acords de cooperació en matèria educativa és competència, respectivament, de la jerarquia eclesiàstica i de les autoritats religioses corresponents.

5. Els centres educatius disposaran de les mesures organitzatives perquè els xiquets i les xiquetes, els pares, mares, tutors o tutores dels quals no hagen optat perquè cursen ensenyaments de religió reben la deguda atenció educativa.

6. Els ensenyaments de religió han de tindre una càrrega horària d'un màxim d'una hora setmanal.



Segona. Incidència pressupostària i necessitat de recursos

La implementació i el desenvolupament posterior d'aquest decret no poden tindre cap incidència en la dotació de tots i cadascun dels capítols de despesa assignats en la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, i en tot cas han d'atendre's amb els mitjans personals i materials que esta tinga assignats.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única

1. Queden derogats el Decret 37/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableixen els continguts educatius del primer cicle de l'educació infantil a la Comunitat Valenciana i el Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s'estableix el currículum del segon cicle de l'educació infantil a la Comunitat Valenciana.



2. Queda derogada l'Ordre de 24 de juny 2008, de la Conselleria d'Educació, sobre l'avaluació en l'etapa d'educació infantil.

3. Queden derogades totes les altres normes de rang igual o inferior que s'oposen al que estableix este decret.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Aplicació i desplegament

1. S'autoritza qui exercisca la titularitat de la conselleria competent en matèria educativa per a dictar totes les disposicions que siguen necessàries per a l'aplicació i desplegament del que disposa este decret.

2. Es faculta la persona titular de la Secretària Autonòmica d'Educació per a dictar les resolucions i instruccions necessàries que requerisca el desenvolupament i aplicació d'aquest decret i se li autoritza per a la modificació dels annexos IV, V i VI referents a l'arxiu personal. Els annexos IV, V i VI continguts en el present decret no tenen rang reglamentari.



Segona. Calendari d'aplicació

Les modificacions introduïdes en l'ordenació i el currículum d'educació infantil d'aquest decret s'han d'implantar en el curs escolar 2022-2023.



Tercera. Entrada en vigor

Este decret entrarà en vigor l'endemà de ser publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 29 de juliol de 2022,



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



La consellera d'Educació, Investigació, Cultura i Esport

RAQUEL TAMARIT I IRANZO

Mapa web