RESOLUCIÓ de 28 de juny de 2022, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, per la qual s'estableix el Pla biennal de formació permanent del professorat corresponent als cursos 2022-2023 i 2023-2024. [2022/6172]
(DOGV núm. 9374 de 04.07.2022) Ref. Base de dades 006023/2022
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: cursos
ÍNDEX
Preàmbul
Objecte
Annex. Instruccions que estableixen i guien el Pla de formació permanent del professorat
Primera. Nivells de planificació de l'oferta de formació permanent per al professorat no universitari
Primer nivell: Pla de formació permanent del professorat establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (PFP).
Segon nivell: Pla anual d'actuació dels Centres de Formació, Innovació i Recursos educatius (PAA).
Tercer nivell: Programa d'activitats formatives de centre (PAF). Els seus plantejaments de base tindran caràcter biennal, però la seua elaboració es durà a terme cada curs escolar amb la finalitat de concretar les adequacions i modificacions que es determinen necessàries per a aquest període.
Segona. Pla de formació permanent del professorat (PFP)
1. Definició.
2. Objectius.
3. Línies estratègiques.
3.1. Línies estratègiques marc.
3.2. Concreció de les línies estratègiques.
Tercera. Pla anual d'actuació (PAA)
1. Definició.
2. Planificació de l'oferta formativa.
Quarta. Programa d'activitats formatives de centre (PAF)
1. Definició.
2. Coordinació de formació del centre.
Cinquena. Modalitats formatives del Pla anual d'actuació
Sisena. Seguiment i avaluació de la formació permanent
PREÀMBUL
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, en els seus articles 102 i 103 estableix el dret i l'obligació que la formació permanent representa per a tot el professorat, subratlla el seu paper essencial en la millora de la qualitat de l'ensenyament i en el funcionament dels centres, i també la responsabilitat de l'Administració educativa en garantir la seua oferta.
La finalitat última de la formació permanent del professorat és la millora de la qualitat educativa i la consegüent repercussió en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Aquesta formació permanent ha d'orientar-se cap a la millora integral de l'ensenyament que afavorisca el desenvolupament de totes les potencialitats de l'alumnat i, sobre la base d'una inequívoca equitat educativa, el seu èxit tant personal, social com pròpiament escolar.
L'Ordre 64/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es desplega el Decret 231/1997, de 2 de setembre, que regula la creació, estructura i funcionament dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius de la Comunitat Valenciana, determina el desenvolupament dels plans anuals d'actuació dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (d'ara endavant, CEFIRE), i també l'assessorament als centres educatius en el desenvolupament de les activitats formatives.
L'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que estableix el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, defineix el Pla de formació permanent del professorat com el document guia que definirà les línies estratègiques d'actuació, i també els processos d'avaluació de l'impacte de la formació permanent del professorat. El Pla de formació permanent constitueix un instrument al servei dels centres educatius, que s'ha de ajustar i conformar en funció de les seues necessitats i les del professorat per a donar-los resposta.
La formació permanent ha d'estar estretament vinculada als centres educatius, com a organitzacions nuclears per al canvi i progressió del sistema educatiu valencià. Per tant, s'ha d'articular al voltant de la reflexió i investigació per part del professorat sobre quines pràctiques són les més adequades per a contribuir a l'aprenentatge i desenvolupament competencial de tot l'alumnat des de les cotes més altes de presència, participació, igualtat i coeducació, pràctiques sustentades en la col·laboració i el treball en equip dels diferents agents educatius, i definides des d'una perspectiva innovadora, els resultats satisfactoris de la qual hagen sigut constatats mitjançant evidències obtingudes de la seua aplicació. S'ha de potenciar la generació de coneixement professional compartit, a més d'institucionalitzar l'intercanvi d'experiències d'aula en els centres i entre els centres, per a apropar la formació al professorat que la requerisca i permetre experimentar la millora en la qualitat educativa de manera progressiva i conjunta.
En aquest marc, el procés de digitalització dels centres, de transformació en organitzacions educatives digitalment competents, és fonamental. La identificació dels recursos pedagògics digitals disponibles i la seua integració coherent en els projectes educatius i programacions generals anuals dels centres, i també la seua implementació a través de les programacions d'aula, ha de permetre donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat per a impulsar la seua progressió competencial en una societat del segle XXI, vertebrada per les tecnologies de la informació i comunicació.
Així doncs, les accions formatives d'aquest pla tenen com a objectiu ampliar la seua vinculació amb la innovació i la investigació educativa, punt de partida per a la conformació de xarxes de treball entre equips docents intracentre i intercentre i, si és el cas, amb les universitats i amb els diferents membres de la comunitat educativa, com a base de la millora de la qualitat de l'educació.
El Programa d'activitats formatives del centre (PAF), a què es fa referència en el Pla biennal de formació permanent del professorat establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (PFP) i en els plans anuals d'actuació dels CEFIRE (PAA), ha de ser una eina que done resposta a les necessitats que els centres educatius detecten autònomament en el marc dels seus plans d'actuació per a la millora (PAM), a fi de millorar la pràctica educativa tant des de les seues pròpies propostes com des de les propostes realitzades des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
L'any 2016 es va duplicar la xarxa dels CEFIRE, arribant a 18 centres: els generals (territorials) d'Alacant, Castelló de la Plana, Elda, Elx, Gandia, Orihuela, Sagunt, Torrent, València, Vinaròs i Xàtiva, i els específics de Formació Professional i d'Ensenyaments Artístics i Esportius, d'Educació Inclusiva, d'Educació Infantil, de Plurilingüisme, àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic, àmbit Humanístic i Social i àmbit Artisticoexpressiu. Per Resolució de 20 de febrer de 2019 es crea el CEFIRE d'Alcoi, que va començar a funcionar el curs escolar 2019-2020. En conseqüència, s'ha incrementat substancialment la capacitat de resposta a les demandes de formació que es detecten des dels CEFIRE distribuïts al llarg del territori, que requereix una indispensable coordinació entre els equips de les assessories dels diferents àmbits, amb vista a canalitzar l'atenció al professorat.
Per tot això, es fa necessari requerir instruccions que concreten el Pla de formació permanent del professorat que es desenvoluparà en els cursos 2022-2023 i 2023-2024, que garantisquen tant l'elaboració dels plans anuals d'actuació dels CEFIRE com les adequacions i modificacions necessàries dels programes d'activitats formatives de centre, amb la finalitat d'optimitzar l'impacte que la formació permanent del professorat ha de tindre en la transformació del sistema educatiu valencià, focalitzat en l'increment de l èxit escolar de tot l'alumnat.
Així doncs, en virtut de les competències que tinc conferides d'acord amb l'article 82.1 del Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, i l'article 5 del Decret 173/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la conselleria amb competències en matèria d'educació, resolc:
Objecte
Aquesta resolució té per objecte aprovar les instruccions incloses en l'annex d'aquesta resolució, que estableixen i guien el Pla de formació permanent del professorat (PFP), i a les quals s'hauran d'ajustar les actuacions de formació permanent del professorat durant els cursos acadèmics 2022-2023 i 2023-2024
València, 28 de juny de 2022. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.
ANNEX
Instruccions que estableixen i guien el
Pla de formació permanent del professorat
Primera. Nivells de planificació de l'oferta de formació permanent per al professorat no universitari
És fonamental integrar de manera coherent la planificació de la formació permanent per al professorat de la Comunitat Valenciana, des de l'establida per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport fins a la que finalment rep el professorat individualment o en els seus centres. Per això, la planificació de l'oferta formativa destinada al personal determinat en l'article 4 de l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, s'estructura en tres nivells:
Primer nivell: Pla de formació permanent del professorat establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (PFP). Instrument disposat mitjançant resolució per la conselleria competent en matèria d'educació, a través del seu òrgan superior competent en matèria de formació del professorat.
Segon nivell: Pla anual d'actuació dels Centres de Formació, Innovació i Recursos Educatius (PAA). Document elaborat per cadascun dels Centres de Formació, Innovació i Recursos educatius de la xarxa, sent el PFP el seu referent.
Tercer nivell: Programa d'activitats formatives de centre (PAF). Document elaborat pels centres educatius no universitaris a través del qual, i sobre la base de la seua autonomia, impulsen i proposen activitats formatives en l'àmbit del desenvolupament del seu projecte educatiu, sent els seus referents el PFP i els PAA dels CEFIRE.
Segona. Pla de formació permanent del professorat (PFP)
1. Definició
El Pla de formació permanent del professorat (PFP) és l'instrument que estableix els objectius, defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari, que s'aplicarà en els cursos 2022-2023 i 2023-2024 en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
En el desenvolupament del PFP, i de totes aquelles actuacions que d'aquest desenvolupament es deriven, treballaran activament tant la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través dels seus serveis adscrits, com la xarxa d'assessories de formació dels CEFIRE, en col·laboració directa amb les persones coordinadores de formació dels centres sostinguts amb fons públics.
Les accions desenvolupades estaran sostingudes pels pressupostos establits per a aquest efecte per la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.
2. Objectius
Els objectius del PFP convergeixen en la necessitat de reforçar la competència professional del professorat, que redunde en èxit educatiu del seu alumnat. Així doncs, sobre la base de les línies estratègiques d'actuació que en aquesta resolució es defineixen, i d'una aplicació normativa que propicie una resposta més flexible i operativa a les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat, s'estableixen els objectius següents:
a) Partir de les necessitats de formació detectades en els centres educatius en el marc dels seus plans d'actuació per a la millora, amb la finalitat de concretar les actuacions en matèria de formació permanent del professorat de la Subdirecció General de Formació del Professorat, dels seus serveis adscrits, dels CEFIRE i les dels mateixos centres educatius.
b) Potenciar la formació en els centres i per als centres, dins de la seua autonomia i projecció intercentres, com a eix vertebrador de la formació permanent.
c) Fomentar l'intercanvi d'experiències d'èxit entre els centres educatius.
d) Orientar i donar suport al procés de digitalització dels centres encaminat a la seua transformació en organitzacions educatives digitals competents.
e) Impulsar la innovació i la investigació en el context escolar, amb la finalitat d'elevar l'impacte de la formació permanent en l'èxit educatiu de l'alumnat des de les cotes més altes de presència, participació, igualtat i coeducació.
f) Propiciar una resposta més flexible i operativa a les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat.
g) Potenciar i diversificar l'oferta formativa en les modalitats a distància i semipresencial, per a facilitar l'accés a la formació permanent.
h) Afavorir la coordinació entre les institucions responsables de la formació inicial i permanent del professorat.
i) Avaluar l'impacte de la formació permanent del professorat, com a element de millora de la pràctica docent i del rendiment de l'alumnat.
El desenvolupament competencial de tot l'alumnat des de les cotes més altes de presència, participació i igualtat constitueix el referent primordial de la formació permanent del professorat que en aquest pla biennal s'estableix. Entre les línies estratègiques que han d'articular la seua posada en pràctica, s'integra de manera essencial el desenvolupament i implementació del currículum.
Així doncs, durant els cursos 2022-2023 i 2023-2024 es dissenyaran i portaran a terme diferents iniciatives formatives, d'assessorament i acompanyament, dirigides al professorat i als seus equips directius, sobre el que representa el nou currículum competencial i el seu desenvolupament. La finalitat essencial serà presentar la nova arquitectura curricular contextualitzada en el marc legal vigent, aprofundir en l'anàlisi dels elements que el conformen, de les seues relacions i vincles i, sobre aquesta base, facilitar al professorat recursos conceptuals, procedimentals i instrumentals per a la seua implementació a l'aula.
Per a això es partirà del que es disposa referent a això en la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, i de la seua concreció en la normativa autonòmica, s'aprofundirà en els elements fonamentals del nou currículum i es facilitaran al professorat orientacions per a dissenyar i aplicar les seues programacions didàctiques des de l'enfocament competencial del nou currículum. Així mateix, es dissenyarà formació dirigida als equips directius, que proporcione orientacions sobre l'aplicació en els centres de les mesures organitzatives i de funcionament més coherents amb aquest desenvolupament curricular.
3. Línies estratègiques
Les línies estratègiques d'actuació són impulsades per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a través de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional, gestionades i planificades per la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i del Servei de Registre i Acreditació Docent. A més de donar continuïtat a les línies estratègiques iniciades en cursos anteriors, donaran cabuda a noves tendències i concrecions dins del sistema educatiu i, per tant, constituiran el PFP de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
3.1. Línies estratègiques marc
I. La formació del professorat com a impulsora del desenvolupament del currículum en les etapes d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació de Persones Adultes respecte dels programes d'alfabetització i per a adquirir i actualitzar la formació bàsica article 5.2, apartat a, de la Llei 1/1995, de 20 de gener; annex I del Decret 220/1999, de 23 de novembre.
1. Actualització científica, curricular, didàctica i metodològica en les àrees, matèries i àmbits dels ensenyaments en E. Infantil, E. Primària, E. Secundària, Batxillerat i Formació de Persones Adultes.
Accessibilitat i disseny universal per a l'aprenentatge (DUA)
Projectes interdisciplinaris
Actuacions de reforç i d'aprofundiment. Plans específics de reforç. Plans específics d'enriquiment i aprofundiment
Docència compartida
Lectura comprensiva guiada com a eina d'aprenentatge
Metodologies actives i participatives adaptades al context i a les necessitats de cada centre
2. Desenvolupament i implementació del currículum. Planificació i avaluació competencial.
Competències clau i perfil d'eixida de l'alumnat
Instruments de programació i d'avaluació
Avaluació per a l'aprenentatge
3. Investigació i innovació educatives integrades en el projecte curricular. Eines per al canvi. L'aula del futur com a instrument transformador d'espais i metodologies educatives. La internacionalització de l'educació: eTwinning i Erasmus+. Investigació per a la millora de la pràctica educativa. Intercanvi d'experiències educatives.
4. Enfocament transversal del currículum. Inclusió en el currículum de diferents eixos transversals com: educació ambiental, consum responsable i desenvolupament sostenible; mobilitat sostenible, segura i saludable; educació per a la salut; competència emocional; memòria històrica i educació per a la pau; educació patrimonial; desenvolupament de la ciutadania crítica; esperit científic i d'emprenedoria; foment de la participació social de dones i homes i de la igualtat de gènere; la visualització de la dona: referents femenins; models de convivència amb perspectiva de gènere.
5. Enfocament interdisciplinari del currículum: treball per àmbits; educació a través de les arts i l'expressió física; projectes STEM.
6. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a necessitat i compromís per a una educació de qualitat.
II. La formació del professorat com a factor clau per al desenvolupament d'una escola inclusiva, coeducativa i igualitària.
1. Organització de centres per a la inclusió.
Organització dels nivells de resposta
Participació de la comunitat educativa i xarxes de l'entorn
Acció sociocomunitària i ecosocial
Unitats i programes específics en centres ordinaris
Atenció als centres amb entorns d'aprenentatge específics
2. Inclusio social i interculturalitat.
3. Coeducació i igualtat.
Implementació de llenguatge i espais igualitaris
La corresponsabilitat i el bon tracte. Convivència
La diversitat sexual i familiar
L'educació afectivosexual
Prevenció i detecció de biaixos i violència de gènere
Visibilització de referents femenins
Orientació acadèmica i professional sense biaix de gènere
4. Convivència i ciberconvivència.
5. Acció tutorial i orientació personal, acadèmica i professional.
6. Transició entre etapes i acolliment.
III. La formació del professorat vinculada a la Formació Professional, els ensenyaments de règim especial, les escoles oficials d'idiomes, i els centres de Formació de Persones Adultes respecte dels programes del b al j de l'article 5.2 de la Llei 1/1995, de 20 de gener, i els annexos III i IV del Decret 220/1999, de 23 de novembre.
1. La Formació Professional.
Actualització científica i curricular
Estratègies metodològiques i d'avaluació en la Formació Professional
Internacionalització de l'educació: Programes europeus en l'FP
2. Els ensenyaments de règim especial.
Foment de l'organització i desenvolupament d'aquests ensenyaments
Estratègies metodològiques i d'avaluació en els ensenyaments artístics
3. Les escoles oficials d'idiomes.
Coordinació d'aquests ensenyaments amb les establides en els ensenyaments bàsics
Les metodologies comunicatives en l'ensenyament de llengües i l'avaluació
4. Els centres de Formació de Persones Adultes.
Impuls de la formació al llarg de la vida. Disseny d'estratègies i de metodologies que afavorisquen aquests ensenyaments
Disseny d'itineraris de formació personalitzats per a aquells sectors de la població en risc d'exclusió social que afavorisquen l'ocupabilitat, la integració social i el desenvolupament personal
IV. La formació del professorat i les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i la comunicació audiovisual en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
1. Metodologies i recursos digitals.
Les TIC com a suport de metodologies actives
Recursos de les TIC en el procés d'ensenyament/aprenentatge
Docència en entorns virtuals d'aprenentatge
2. Ús responsable de les TIC.
TIC, inclusió i convivència
Seguretat i privacitat
Ús ètic de la informació
3. Ús d'eines corporatives.
Eines corporatives per a la docència
4. Comunicació audiovisual.
Eines per a la producció i edició multimèdia
5. Pensament computacional i tecnologies emergents.
V. La formació del professorat com a element condicionant per al desenvolupament de l'educació plurilingüe i intercultural.
1. Metodologia TIL-TILC.
2. Didàctica de la llengua en contextos multilingües.
3. Foment lector.
4. Llengua i recursos digitals.
5. Internacionalització de l'educació: els programes europeus.
VI. La formació del professorat com a factor clau per al desenvolupament professional del professorat.
1. Desenvolupament i implantació dels nous marcs normatius i modificacions en la normativa vigent i aplicació de programes educatius.
2. Desenvolupament de competències per al personal docent de nova incorporació.
Formació del professorat en pràctiques i de nova incorporació a la docència
Formació per a la Inspecció d'Educació en la seua incorporació a aquest cos docent
Formació per al professorat de nova incorporació en centres, programes i unitats específiques
3. Desenvolupament de competències professionals al llarg de la vida.
Competència didàctica, científica i metodològica. Gestió de l'aula
Ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació
Habilitats socials i de comunicació
Treball col·laboratiu i participatiu
Aplicació transversal de la perspectiva de gènere. Els objectius de l'eix 2 del Pla director de coeducació, compromís amb una educació igualitària
4. Desenvolupament de competències professionals per a funcions específiques.
Acreditació docent per a la funció directiva
Actualització en l'acompliment de la funció directiva
Actualització de les competències per a l'exercici de la funció inspectora
Formació per a l'exercici de la funció tutorial
Formació bàsica per a les persones coordinadores de formació en centres, en igualtat i convivència i en TIC
Formació d'equips docents per a la internacionalització i investigació mitjançant els programes europeus
Formació bàsica i actualització en prevenció de riscos laborals
Formació per a l'actualització professional de col·lectius docents i tècnics educatius específics
Formació per a l'actualització professional del professorat d'orientació educativa, pedagogia terapèutica i audició i llenguatge, com a personal especialitzat de suport a la inclusió
3.2. Concreció de les línies estratègies marc
El PFP de la Conselleria es concretarà amb una oferta general per a tot el professorat de la Comunitat Valenciana, que serà desenvolupada bé amb activitats de caràcter general oferides pels àmbits de manera coordinada o bé amb activitats específiques oferides en els diferents CEFIRE.
Les activitats de caràcter general s'especifiquen a continuació:
1. Desenvolupament del currículum
1.1. Educació Infantil.
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
El xiquet en el procés d'ensenyament/aprenentatge
L'autonomia
Las metodologies en Educació Infantil
Contextos i situacions d'aprenentatge
Joc i moviment
La globalitat dels llenguatges
Avaluació: tractament, documentació i narrativa
Competència professional del docent d'Educació Infantil
La proposta pedagògica i la programació en Educació Infantil
Que es desenvolupen a través de cinc itineraris:
1. Eines per al canvi
2. Mirades cap al primer cicle d'Educació Infantil
3. L'organització i la gestió educativa en Educació Infantil
4. Benestar emocional i físic en entorns educatius
5. Millora de la pràctica educativa en educació infantil
I es concretaran, amb caràcter general, a través de l'oferta formativa següent:
a) La proposta pedagògica en Educació Infantil
b) Programar des d'un marc inclusiu i respectuós en Educació Infantil
c) L'abordatge del currículum en Educació Infantil
d) Estratègies i eines de comunicació entre el personal docent i les famílies a través d'Aules en Educació Infantil
1.2. Àmbit artisticoexpressiu
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Innovació educativa: institucions educatives i projectes
Actualització pedagògica i metodològica. Formació sobre el nou currículum
Recursos: elaboració i difusió
Col·laboració amb institucions i entitats relacionades amb l'àmbit
Intercanvi d'experiències
Relació amb altres àmbits específics. Internacionalització. Comunicació social i xarxes de professorat
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Jornades d'àmbit artisticoexpressiu
b) El nou currículum en l'àmbit artisticoexpressiu
c) Intercanvi d'experiències artisticoexpressives
d) Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius
1.3. Àmbit científic, tecnològic i matemàtic (CTEM)
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Recursos matemàtics per a les diferents etapes educatives
Activitats pràctiques de ciències experimentals per a les diferents etapes educatives i especialitats
Recursos per a tecnologia i digitalització
Projectes STEM: interdisciplinarietat, internacionalització i aprofitament d'espais
Explotació didàctica de recursos no formals: ciència i societat
Sostenibilitat en STEM: educació mediambiental i salut
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Cap a un centre sostenible
b) Activitats pràctiques de ciències per a ESO i Batxillerat
c) Recursos de matemàtiques per a Educació Infantil i Primària
d) Recursos de matemàtiques per a ESO i Batxillerat
e) Espais i aules STEM
f) Hort escolar
g) Menudaciència: com aprendre ciència i divertir-se
h) Programació i robòtica en STEM
i) Projectes interdisciplinaris STEM per a ESO i Batxillerat
j) Tecnologia 3D a l'aula
k) Viu la ciència en els museus de la Comunitat Valenciana
1.4. Àmbit humanístic i social
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Metodologies actives per a l'aprenentatge competencial
Els ODS en humanitats i ciències socials
Ciutadania crítica i participativa
Memòria democràtica
El patrimoni com a recurs didàctic
Desenvolupament del currículum i didàctiques específiques
La perspectiva de gènere en les humanitats i les ciències socials
Sensibilització i prevenció del terrorisme
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Eines didàctiques per a treballar la memòria democràtica a les aules
b) Ciutadania crítica. Democràcia i participació
c) El patrimoni com a recurs didàctic
d) Desenvolupament curricular
2. Congressos d'àmbit 2023
Primer quadrimestre
Coeducació
Educació Infantil
Equips directius
Formació de Persones Adultes
Formació professional i ensenyaments artístics i esportius
Inclusiva
Tercer quadrimestre
Àmbit científic, tecnològic i matemàtic
Artisticoexpressiu
Humanístic i social
Plurilingüisme
TIC
3. Educació inclusiva
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Sensibilització i avaluació inicial (cultura)
Organització de centres per a la inclusió (polítiques)
Metodologies i estratègies inclusives (pràctiques)
Acció tutorial i orientació personal, acadèmica i professional
Innovació i investigació
Xarxes d'aprenentatge
Que es desenvolupen a través de quatre espais formatius:
1. Formació per a orientadors i orientadores
2. Formació per a mestres de pedagogia terapèutica
3. Formació per a mestres d'audició i llenguatge
4. Formació per a la funció tutorial
I es concretaran, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) ABC de la inclusió
b) Organització de la resposta educativa en els centres
c) El pla d'actuació personalitzat com a tasca col·laborativa de l'equip educatiu
d) Els processos de transició i acolliment: eines per a l'orientació educativa des d'una perspectiva inclusiva
e) ABC de l'orientació
4. Coeducació
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Llenguatge i espais igualitaris
Corresponsabilitat i bon tracte. Convivència
La diversitat sexual i familiar
L'educació afectivosexual
La visibilització de la dona
Prevenció i detecció de biaixos i violència de gènere
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Formació per a la coordinació d'igualtat i convivència
b) Formació per a l'organització i gestió de la igualtat i convivència en els centres educatius
c) Visibilització de les aportacions de les dones en la història, les ciències, les arts i en la cultura
d) Prevenció de biaixos i violència de gènere
e) Intercanvi d'experiències sobre coeducació
5. Formació Professional i ensenyaments artístics i esportius i Formació de Persones Adultes
5.1. Formació Professional i ensenyaments artístics i esportius (FP i EAE)
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Programació per competències
Metodologies didàctiques
Inclusió i orientació
Formació transversal
Tecnologies emergents
Formació específica per famílies professionals
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Programació per competències en cicles formatius
b) Elaboració de la programació didàctica en FP i EAE
c) Canvi metodològic en l'FP
d) Metodologia a l'aula semipresencial en FP. Nivell I
e) Cap a un sistema integral de Formació Professional
f) ABC de la inclusió per al professorat d'FP i Ensenyaments de Règim Especial
g) Educació ambiental i ODS en els centres
h) Plurilingüisme en FP
i) Programes europeus
j) Atenció inicial en situacions d'emergència a l'aula
k) Acompanyar i acompanyar-se a l'aula de l'FP bàsica
l) Riscos TIC a l'aula d'FP
m) Gestió de Moodle en cicles d'FP
n) Softskills: competències claus per a la ocupabilitat
o) Big Data en la Formació Professional
p) Introducció al Machine Learning
q) Introducció a la ciberseguretat en les TIC i en els entorns de les tecnologies d'operació
r) Introducció a la fabricació intel·ligent
s) Activitats formatives específiques per famílies professionals
5.2. Formació de Persones Adultes (FPA)
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
L'alfabetització de les persones joves i adultes al llarg de la vida
La inclusió social i professional de la ciutadania adulta
Pensament crític i democràtic i ciutadania activa al llarg de la vida
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Iniciació a la pràctica docent en l'àmbit de la formació de persones adultes
b) Actualització docent en l'FPA
c) Habilitats emocionals i comunicatives
d) Compromís cívic i participació ciutadana
e) Formació i ocupació en FPA
f) Aprenentatge al llarg de la vida per a persones privades de llibertat
6. Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Metodologies i recursos digitals
Ús responsable de les TIC
Ús d'eines TIC corporatives
Comunicació audiovisual
Pensament computacional i tecnologies emergents
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Robòtica educativa
b) Pensament computacional a l'aula amb Scratch
c) Metodologies de les TIC en el procés ensenyament/aprenentatge
d) Eines bàsiques de les TIC per a la docència
e) Gestors de cursos en línia: Aules nivell inicial
f) Gestors de cursos en línia: Aules nivell intermedi
g) Portal EDU: allotjament del lloc web de centre
h) Portal EDU: blog docent
i) Lliurex per a la tasca docent
j) Multimèdia
k) Creació de materials didàctics amb eXeLearning: nivell inicial
l) Creació de materials didàctics amb eXeLearning: nivell avançat
m) Ciberconvivència i ús responsable d'internet
n) Seguretat TIC, tractament de dades i propietat intel·lectual a l'aula
o) Ús de les eines corporatives i gestió TIC
7. Plurilingüisme
Les línies específiques d'aquest àmbit són:
Metodologia TIL-TILC
Didàctica de la llengua en contextos multilingües
Foment lector
Llengua i recursos digitals
Internacionalització de l'educació i els programes europeus
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent:
a) Aprenentatge basat en projectes: TIL-TILC
b) La lectura, espurna de canvi: recursos i estratègies
c) Incorporació de les llengües no curriculars a l'aula
d) Recursos digitals per a l'aprenentatge de llengües
8. Desenvolupament de competències professionals
Les línies específiques d'aquest espai formatiu són:
Desenvolupament i implantació dels nous marcs normatius i modificacions en la normativa vigent i aplicació de programes educatius
Desenvolupament de competències per al personal docent de nova incorporació
Desenvolupament de competències professionals al llarg de la vida
Desenvolupament de competències professionals per a funcions específiques
Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant l'oferta formativa següent, la qual respon a les necessitats de col·lectius generals o específics:
a) Desenvolupament del Pla de formació per a la Inspecció d'Educació
b) Formació sobre competències per a l'exercici de la funció directiva
c) Actualització en l'acompliment de la funció directiva
d) Formació dels coordinadors i coordinadores de formació en centres, dels coordinadors i coordinadores d'igualtat i convivència, i coordinadors i coordinadores TIC
e) Formació dirigida al personal funcionari en pràctiques
f) Iniciació i actualització de la funció tutorial
g) Formació en prevenció de riscos laborals per al professorat en general
Tercera. Pla anual d'actuació (PAA)
1. Definició
Els CEFIRE, vista l'oferta general de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, elaboraran el seu Pla anual d'actuació (PAA), on contextualitzaran les línies estratègiques del PFP al seu àmbit d'actuació incorporant la concreció de l'oferta general establida per aquesta conselleria, i també les actuacions formatives pròpies del seu entorn, detectades en la seua zona d'influència i demandades pels centres i pel personal docent.
El PAA de cadascun dels CEFIRE, almenys, contindrà:
a) Les accions del Pla de formació permanent del professorat de la Conselleria que es desenvoluparan en el CEFIRE.
b) Les accions específiques del CEFIRE per a donar resposta a les necessitats de formació de la zona. En aquestes accions s'incorporaran les activitats formatives que es considere convenient oferir al conjunt dels centres de l'àmbit territorial corresponent.
c) L'assessorament, el suport i el seguiment dels projectes de formació en centres o altres activitats formatives que es desenvolupen des dels centres i que requerisquen aquesta col·laboració del CEFIRE.
d) El calendari de realització de totes les activitats formatives indicades.
e) La proposta d'avaluació del PAA.
2. Planificació de l'oferta formativa
Cada CEFIRE planificarà en primer lloc tota l'oferta formativa corresponent al curs 2022-2023, tant l'oferta general com l'oferta pròpia. Aquesta planificació es publicarà en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i en la pàgina web de cada CEFIRE, durant el mes de setembre.
En el marc d'aquesta resolució, en finalitzar el curs 2022-2023 cada CEFIRE planificarà la seua oferta per al curs 2023-2024.
Quarta. Programa d'activitats formatives de centre (PAF)
1. Definició
El centre educatiu és el primer nucli de formació permanent del professorat, i el Programa d'activitats formatives (PAF) constitueix la seua eina bàsica per a establir els objectius, continguts i activitats formatives que es desenvoluparan al llarg de dos cursos escolars. No obstant això, encara que els seus plantejaments de base tenen caràcter biennal, tant els objectius, continguts com les activitats de formació proposades seran revisades en cada curs escolar, amb la finalitat de concretar les adequacions i modificacions que es determinen necessàries per a aquest període.
El PAF ha de partir de la detecció i anàlisi de necessitats formatives col·lectives i individuals del professorat i del personal especialitzat, de manera que, sobre la base de la realitat del centre, haurà de recollir els resultats dels processos de reflexió compartits duts a terme, les propostes de millora que es pretenguen posar en marxa, dins del Pla d'actuació per a la millora, i també les conclusions que en aquest sentit s'hagen derivat de l'avaluació del PAF del curs anterior.
El PAF s'ha de basar en les línies estratègiques establides en aquesta resolució, amb la pretensió d'incloure en aquest procés formatiu al major nombre de professorat del claustre i resta de personal destinatari d'aquest, i reforçar les mancances formatives detectades per a aconseguir els objectius establits de manera general en el Projecte educatiu de centre (PEC) i, de manera particular, en el PAM i en el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
El PAF ha de constituir un conjunt coherent d'activitats formatives amb sentit global, amb la mirada posada en la millora dels centres i serveis especialitzats, en la progressió de la seua organització i funcionament, de les dinàmiques que activen de comunicació, coordinació, col·laboració i treball en equip, de la gestió de conflictes i de la convivència, amb la pretensió d'optimitzar els processos d'ensenyament/aprenentatge que planifiquen i implementen per a incrementar l'èxit de l'alumnat, tant en el terreny escolar com en el personal i social, i sempre des de les més altes cotes de presència i participació, igualtat i coeducació.
El PAF forma part de la Programació General Anual dels centres (PGA), ha de tindre en compte les necessitats especificades en el PAM, en el Projecte educatiu de centre (PEC) i en el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, l'avaluació del qual es materialitzarà a través de la memòria final de curs. A més, per a la seua elaboració s'hauran de considerar les propostes incloses en el Projecte de direcció del centre.
El compromís i el lideratge de les direccions dels centres educatius, el seu suport i acompanyament, les seues aportacions tècniques, pedagògiques, de gestió i organitzatives, són clau en la implementació òptima dels PAF i de la seua repercussió en la posada en marxa i desenvolupament de processos de transformació dels centres en organitzacions que aprenen, obertes decididament a la innovació i orientades a la millora sostinguda en el temps com a part de les seues cultures, sobre les quals definir itineraris formatius propis que responguen a la singularitat de les seues realitats.
El projecte de formació en centres incideix sobre la comunitat educativa d'un centre a través de la formació i el treball en comú dels seus components, de l'anàlisi i la reflexió compartida sobre la pràctica professional i la generació de coneixement col·lectiu aplicable al context escolar real, donant la possibilitat de col·laboració d'experts externs a l'activitat. Per això, es considera la modalitat més adequada, i en conseqüència prioritària, per a formar part del PAF dels centres a través de la corresponent sol·licitud, sent la seua coordinació fonamental de manera que la persona que assumisca tal responsabilitat tindrà una certificació de 20 hores més del total establit per al projecte.
El desenvolupament i la implementació del currículum es troba entre les línies estratègiques que s'estableixen en aquesta resolució, que articulen i vertebren la formació permanent del professorat impulsada des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
Per tant, de manera prioritària, amb la finalitat d'avançar en la implantació del nou currículum, els centres podran sol·licitar de manera específica, amb l'acompanyament i la supervisió de la Subdirecció General de Formació del Professorat, la realització de PFC sobre el nou currículum competencial i el seu desenvolupament en el marc del que es disposa en l'apartat 2 de la instrucció segona d'aquest annex.
Des d'aquesta perspectiva, amb el fi involucrar en tota la seua dimensió els centres educatius en un procés de transformació en l'àmbit de la coeducació, també podran sol·licitar de manera específica, amb l'acompanyament i la supervisió de la Subdirecció General de Formació del Professorat, la realització de PFC en coeducació que serà regulat d'acord amb el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
Igualment, sobre la base de l'objectiu de sustentar el procés de transformació dels centres en organitzacions educatives digitalment competents, aquests podran sol·licitar la realització de PFC específics en digitalització a partir del curs 2023-2024. En el curs 2022-2023, des de la Subdirecció General de Formació del Professorat s'establiran les mesures i les pautes per a l'elaboració del Pla digital de centre i competència digital del professorat. Aquestes tasques comptaran amb el suport i acompanyament de les assessories de CEFIRE corresponents.
A més, per a concretar l'elaboració final del PAF, els centres i serveis especialitzats també podran sol·licitar mitjançant la preceptiva convocatòria, la realització de seminaris i grups de treball, i també desenvolupar altres activitats formatives que es consideren necessàries, coordinades pels CEFIRE, amb la finalitat de cobrir les necessitats formatives del professorat i personal especialitzat.
En aquest context, l'activitat de formació del professorat iMou-te s'integra en el PAF a través d'una convocatòria específica, que formalitza l'intercanvi d'experiències entre centres mitjançant visites que permeten l'observació i experimentació directa compartida de cultures, polítiques i pràctiques educatives d'altres centres.
Totes les actuacions incloses en el PAF seran susceptibles de ser reconegudes com a formació permanent sempre que estiguen dirigides directament a la millora de la qualitat educativa, a la participació i a l'èxit de l'alumnat en l'àmbit escolar, personal i social, i/o a la reducció de l'abandó primerenc del sistema educatiu. El Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat comunicarà als centres aquelles activitats que seran reconegudes com a formació permanent a través de les corresponents assessories de referència, per a això hauran de complir la normativa vigent.
De manera específica, les modalitats formatives corresponents a projectes de formació en centres, seminaris i grups de treball, segons s'indica en l'article 14.3 de la referida Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, només seran reconegudes si han sigut convocades per l'òrgan competent en matèria de formació del professorat.
No obstant això, i en virtut del que s'estableix en l'article 7.2 d'aquesta ordre, la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat, podrà autoritzar seminaris específics dirigits a perfils professionals o col·lectius específics del professorat, o per a tractar temàtiques concretes que així ho requerisquen.
2. Coordinació de formació del centre
Tal com s'estableix en l'article 10 de l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, les direccions dels centres educatius sostinguts amb fons públics designaran una persona coordinadora de formació, d'entre els membres del claustre.
La persona coordinadora de formació, amb la col·laboració de l'equip directiu, articularà, dins del Pla d'actuació per a la millora (PAM), la identificació de necessitats formatives del claustre, del personal de suport, personal especialitzat, dels diferents departaments o equips, i també les necessitats formatives individuals.
La persona coordinadora de formació del centre, en els terminis que s'establisquen i seguint les instruccions que per a això es publiquen en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de formació del professorat, dirigirà l'elaboració i gestió del Programa d'activitats formatives per al curs 2022-2023.
La tasca d'aquesta coordinació és fonamental per a l'èxit de les activitats formatives que en ell es planifiquen. Per tant, es desenvoluparà una formació específica dirigida a les persones que exerceixen la coordinació de formació en els centres educatius amb un reconeixement d'hores de formació permanent, la qual s'haurà d'iniciar durant el mes de setembre. Aquesta formació serà comuna per a tots els CEFIRE i, a més, s'establirà una actuació conjunta que permeta la creació de xarxes de formació que facilite el treball col·laboratiu entre les coordinadors i coordinadores de formació.
S'incidirà especialment en la comunicació i intercanvi d'idees i plantejaments entre les persones coordinadores i el CEFIRE a través de la corresponent assessoria de referència, per a maximitzar el benefici de les activitats de formació proposades i per a avaluar tant el procés com la incidència de la formació en l'alumnat dels centres.
Cinquena. Modalitats formatives del Pla d'actuació
La tipologia i format de les activitats formatives a aplicar ha d'afavorir l'anàlisi i la reflexió compartida sobre la pràctica professional, la generació de coneixement col·lectiu aplicable al context escolar real que revertisca en la seua millora. Per tant, han de tindre com a objectiu ampliar la seua vinculació amb la innovació i la investigació educativa, punt de partida per a la conformació de xarxes de treball entre equips docents i, si és el cas, amb les universitats i amb els membres de la comunitat educativa, com a base de la millora de la qualitat d'educació.
Les modalitats formatives, en el marc de la normativa vigent, han de ser facilitadores, no limitadores, d'aquest desenvolupament competencial docent, sent necessari un abordatge d'aquestes des d'una perspectiva flexible i innovadora.
Les modalitats formatives establides en l'article 14 de l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, i també la seua durada i format que es concreta en el seu article 16, constitueixen el referent per a la planificació i implementació d'activitats formatives. En el cas que les activitats formatives planificades no corresponguen directament amb les dites modalitats, s'establirà la seua vinculació amb aquestes des de la perspectiva flexible i innovadora referida, a criteri del CEFIRE de referència i sota la supervisió del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat.
Sisena. Seguiment i avaluació de la formació permanent
El seguiment i l'avaluació de les actuacions en matèria de formació permanent del professorat ha d'atendre una doble finalitat:
La valoració dels plans i programes d'actuació i formació, i
l'estimació de la incidència de la formació permanent en la millora dels centres i dels processes d'ensenyament i aprenentatge que s'hi planifiquen i implementen.
La Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i dels CEFIRE, realitzarà el seguiment i avaluarà de manera conjunta el Pla de formació de la Conselleria, els plans d'actuació de cada CEFIRE i els programes d'activitats formatives dels centres, amb la finalitat d'introduir les millores necessàries en els cursos següents.
Igualment, els centres educatius avaluaran internament el seu Programa d'activitats formatives amb caràcter anual amb la finalitat d'introduir les mesures correctores necessàries per a aplicar-les en el PAF del curs següent, les quals hauran de quedar reflectides en la corresponents memòries de les PGA, o dels plans d'activitats en el cas dels serveis especialitzats, en funció del grau d'ajust a les necessitats formatives identificades, de la idoneïtat metodològica, de la temporalització, de la difusió d'assoliments, productes i experiències formatives, de la utilitat pràctica i del seguiment i avaluació del seu impacte en la millora del centre i de l'èxit de tot l'alumnat.
Les activitats formatives individuals seran avaluades per les persones que participen en aquestes (assistents, professors/es, tutors/es i coordinadors/es), mitjançant les eines establides pel Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i pel Servei de Registre i Acreditació Docent, per a valorar, entre altres aspectes, el grau de satisfacció, l'ajust a les necessitats formatives, la idoneïtat metodològica, de la temporalització, la difusió d'assoliments, productes i experiències formatives i la seua utilitat pràctica.