DECRET 37/2022, de 25 de novembre, del president de la Generalitat, pel qual es crea la Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i les diòcesis de València, d'Orihuela-Alacant, de Segorbe-Castelló de la Plana i de Tortosa, i se'n regulen la composició i el funcionament. [2022/11248]
(DOGV núm. 9479 de 28.11.2022) Ref. Base de dades 010621/2022
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Presidència de la Generalitat Grup temàtic: Legislació Temàtics: organització administrativa, administració regional, adhesió a un acord , monografies
PREÀMBUL
L'article 16.3 de la Constitució Espanyola de 29 de desembre de 1978, dins de la secció relativa als drets fonamentals i llibertats públiques estableix que els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions religioses. Segons la doctrina del Tribunal Constitucional (SSTC 46/2001, de 15 de febrer, FJ 4, i 38/2007, de 15 de febrer, FJ 5) el principi d'aconfessionalitat inclou dos subprincipis: neutralitat de l'Estat i separació entre l'Estat i les confessions religioses. No obstant això, aquest principi d'aconfessionalitat hem de posar-lo en connexió amb el principi de cooperació amb l'Església catòlica i altres confessions religioses. D'aquesta manera, d'acord amb l'article 9.2 de la nostra Carta Magna, correspon als poders públics fer real i efectiu el dret individual i col·lectiu a la llibertat religiosa, per a la qual cosa caldrà mantindre relacions de cooperació amb l'Església catòlica i amb altres confessions religioses, i els poders públics hauran de remoure els obstacles que facen efectiu l'exercici de l'esmentat dret.
La nostra Constitució no explicita quins són els instruments de cooperació, però el 3 de gener de 1979 es van subscriure quatre acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. Els esmentats acords versen sobre assumptes jurídics, ensenyament i assumptes culturals, assistència religiosa a les forces armades, servei militar de clergues i religiosos i assumptes econòmics.
Amb l'esperit de col·laboració entre la Santa Seu i l'Estat espanyol, que va impulsar la signatura dels acords abans esmentats, cal assenyalar que la totalitat d'aquests comprén un article que apel·la al fet que totes dues parts procediran de comú acord en la resolució dels dubtes o dificultats que pogueren sorgir en la interpretació o aplicació de qualsevol de les seues clàusules, i s'inspiraran, per a això, en els principis que els informen.
Des del punt de vista purament formal, aquests acords gaudeixen de la naturalesa jurídica de tractat internacional, per subscriure's un subjecte de dret internacional com és la Santa Seu, per la qual cosa requereixen autorització per les Corts Generals per a l'aprovació (article 94 de la Constitució), formen part de l'ordenament jurídic intern una vegada publicats oficialment a Espanya, i les seues disposicions tan sols poden ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista pels mateixos tractats, o de conformitat amb les normes generals del dret internacional. Des d'aquest punt de vista, la competència exclusiva, segons l'article 149.1.3a de la nostra Constitució, correspon a l'Estat.
No obstant això, des del punt de vista purament intern, no es pot desconéixer la distribució material de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes, les quals poden, en la mesura que afecte l'esfera de les seues competències, adoptar els instruments de cooperació necessaris per a l'execució dels compromisos i obligacions adquirits per l'Estat en aquests tractats internacionals. I, precisament, aquests instruments de cooperació poden ser tant negocis jurídics convencionals com disposicions unilaterals que dicten les comunitats autònomes, respectant en tot cas els compromisos internacionals adquirits per l'Estat.
Aquest decret té com a objecte la creació d'una comissió mixta de cooperació entre la Generalitat i les diòcesis de València, d'Orihuela-Alacant, de Segorbe-Castelló de la Plana i de Tortosa (aquesta última quant a la part del seu territori que està situat a la Comunitat Valenciana). La Comissió és de composició paritària, i es configura com un instrument de cooperació entre l'Administració valenciana i les diòcesis de València, d'Orihuela-Alacant, de Segorbe-Castelló de la Plana i de Tortosa per al desenvolupament d'aquells compromisos adoptats per l'Estat i la Santa Seu en matèries que són de competència exclusiva de la Generalitat, o compartides o concurrents amb l'Estat. En concret, les matèries sobre les quals versa la cooperació són: patrimoni historicoartístic, educació, ensenyament, assistència religiosa en centres hospitalaris, assistència social i justícia.
Quant al patrimoni històric, hem de partir de l'article XV de l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre Ensenyament i Assumptes Culturals que recull la voluntat de l'Església de continuar posant al servei de la societat el seu patrimoni històric, artístic i documental i de concertar amb l'Estat les bases per a fer efectius l'interés comú i la col·laboració de totes dues parts, amb la finalitat de preservar, donar a conéixer i catalogar aquest patrimoni cultural en possessió de l'Església, de facilitar la seua contemplació i estudi, d'aconseguir la seua millor conservació i d'impedir qualsevol classe de pèrdues en el marc de l'article 46 de la Constitució. A aquest efecte, s'estableix un mandat per a la creació d'una comissió mixta entre l'Estat i l'Església catòlica.
Pel que respecta a la competència de la Generalitat en matèria de patrimoni històric, cal indicar que l'article 49.1.5a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que la Generalitat té competència exclusiva en patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense perjudici del que disposa el número 28 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola. La competència exclusiva abasta, així doncs, la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva.
D'aquesta manera, segons el que disposa l'article 6 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de patrimoni cultural valencià, i sense perjudici de tot el que es disposa en els acords subscrits entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, l'Església catòlica, com a titular d'una part singularment important dels béns que integren el patrimoni cultural valencià, vetlarà per la protecció, conservació i divulgació dels referits béns i prestarà a les administracions públiques competents la col·laboració adequada al compliment dels fins d'aquesta llei. L'apartat 2 del mencionat article 6 disposa que la Generalitat podrà establir mitjans de col·laboració amb l'Església catòlica a fi d'elaborar i desenvolupar plans d'intervenció conjunta que asseguren la més eficaç protecció del patrimoni cultural de titularitat eclesiàstica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
Pel que concerneix la matèria d'ensenyament, l'article II de l'Acord sobre ensenyament i assumptes culturals estableix el compromís de l'Estat d'incloure l'ensenyament de la religió catòlica en tots els centres d'educació, en condicions equiparables a les altres disciplines fonamentals.
Correspon a l'Estat la competència exclusiva per al desplegament de l'article 27, que reconeix el dret fonamental a l'educació i llibertat d'ensenyament, tal com determina l'article 149.1.30a de la Constitució, i les comunitats autònomes poden assumir competències de desenvolupament i execució. En aquest ordre de coses, l'article 53 de l'Estatut d'Autonomia reconeix la competència exclusiva de la Generalitat en la regulació i l'administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen l'article 27 de la Constitució Espanyola i les lleis orgàniques que la desenvolupen i de les facultats que atribueix a l'Estat el número 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució Espanyola, i de l'alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia.
Quant a l'àmbit legislatiu, l'article 2.3 de la Llei orgànica 7/1980, de 5 de juliol, del llibertat religiosa, reconeix la formació religiosa en centres docents. A més d'això, la disposició addicional segona de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, recull el compromís, assumit en l'Acord amb la Santa Seu, d'oferta obligatòria per als centres en els nivells educatius que corresponga i de caràcter voluntari per a l'alumnat.
Pel que fa al professorat de religió, l'article III de l'Acord sobre ensenyament i assumptes culturals estableix que l'ensenyament religiós serà impartit per les persones que, per a cada any escolar, siguen designades per l'autoritat acadèmica entre aquelles que l'ordinari diocesà propose per a exercir aquest ensenyament, i s'integraran a tots els efectes en el claustre de professorat dels respectius centres. La disposició addicional tercera de la Llei orgànica 2/2006 regula el règim d'aquest personal i el sotmet a una relació jurídica laboral i, per tant, es regeix per l'Estatut dels Treballadors, en aquells casos en els quals no pertanguen als cossos de funcionaris docents.
En matèria sanitària, ha de partir-se de l'article IV de l'Acord sobre assumptes jurídics, que recull el dret a l'assistència religiosa de les persones internades en establiments penitenciaris, hospitals, sanatoris, orfenats i centres similars, tant privats com públics, disposant en l'apartat 2 que el règim d'assistència religiosa catòlica i l'activitat pastoral en els centres esmentats que siguen de caràcter públic seran regulats de comú acord entre les competents autoritats de l'Església i de l'Estat.
Per altra banda, l'article 2.3 de la Llei orgànica 7/1980 assenyala que els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a facilitar l'assistència religiosa en els establiments públics, militars, hospitalaris, assistencials, penitenciaris i altres sota la seua dependència.
Respecte de l'àmbit dels centres hospitalaris, la sanitat és una competència compartida, i corresponen a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, d'acord amb l'article 149.1.16 de la Constitució, i a la comunitat autònoma el desenvolupament i l'execució. L'article 54 de l'Estatut d'Autonomia assenyala que és de competència exclusiva de la Generalitat l'organització, l'administració i la gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana.
En l'àmbit nacional, es va subscriure l'Acord sobre assistència catòlica en centres hospitalaris públics entre el Ministeri de Justícia i de Sanitat i Consum i el president de la Conferència Episcopal, publicat per l'Ordre de 20 de desembre de 1985. L'article 1 del mencionat acord garanteix l'exercici del dret a l'assistència religiosa dels catòlics internats en els centres hospitalaris del sector públic (INSALUD, AISNA, comunitats autònomes, diputacions, ajuntaments i fundacions públiques). Per altra banda, l'article 6 disposa que correspon a l'Estat el finançament d'aquest servei, i transferir, si és el cas, a l'Administració sanitària competent les quantitats precises.
En matèria d'assistència social, la denominada acció social de l'Església es defineix en l'article V de l'Acord sobre assumptes jurídics, que indica que l'Església pot dur a terme, per si mateixa, activitats de caràcter benèfic o assistencial, i que les institucions o entitats de caràcter benèfic o assistencial que realitzen aquestes activitats es regeixen per les seues normes estatutàries, gaudint dels mateixos drets i beneficis que els ens classificats com de beneficència privada. A més, es disposa que l'Església i l'Estat podran, de comú acord, establir les bases per a una adequada col·laboració entre les activitats de beneficència o d'assistència realitzades per les seues respectives institucions. Així mateix, aquest article s'ha de posar en connexió amb els articles IV i V de l'Acord sobre assumptes econòmics i amb el que es disposa en l'Ordre Ministerial del Ministeri d'Economia i Hisenda de 29 de juliol de 1983, que atribueixen tant a les entitats compreses en l'article IV del mencionat acord, entre altres, les ordres, les congregacions religioses i els instituts de vida consagrada, com a les compreses en l'article V d'aquell (les associacions i entitats religioses) que es dediquen a activitats religioses, beneficodocents, mèdiques o hospitalàries o d'assistència social, el dret als beneficis que l'ordenament preveu per a les entitats sense ànim de lucre.
En l'ordre de competències, l'article 148.1.20 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria d'assistència social. D'aquesta manera, l'article 49.1.24a de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estableix que la Generalitat té la competència exclusiva en matèria de serveis socials. A més, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, existeix un antecedent que regulava les relacions de cooperació en aquesta matèria, entre l'Església catòlica i la Generalitat; en concret es tractava del Conveni marc de col·laboració entre la Generalitat Valenciana i la diòcesi de l'Església catòlica a la Comunitat Valenciana per a l'acció social, publicat per la Resolució de 28 d'abril de 1998, de la Sotssecretaria del Secretariat del Govern i Relacions amb Les Corts, de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana.
El decret té com a finalitat establir un marc de cooperació entre la Generalitat i l'Església catòlica en aquelles matèries que siguen de competència autonòmica, mitjançant la creació d'un òrgan col·legiat de composició paritària al qual li corresponga l'assessorament i la consulta en matèria de protecció del patrimoni cultural, ensenyament i educació, assistència sanitària en centres hospitalaris del Sistema Valencià de Salut, assistència social i justícia.
Aquest òrgan col·legiat estarà constituït per dotze persones representants designades per totes dues institucions, sis per cadascuna d'elles, i integrat per una presidència, una vicepresidència i deu vocalies, totes amb veu i vot. Així mateix, es creen cinc comissions delegades, una per cadascuna de les matèries, encarregades d'exercir les funcions que els delegue el Ple de la Comissió.
La Presidència d'aquest òrgan col·legiat correspondrà al president o presidenta de la Generalitat, i la Vicepresidència a l'arquebisbe de València.
Por tot això, d'acord amb els articles 12.1.o i 34.2 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell, i en virtut de les competències de direcció i coordinació de l'acció del Consell que corresponen a la Presidència de la Generalitat,
DECRETE
Article 1. Creació, naturalesa i règim jurídic
Es crea la Comissió Mixta de Cooperació entre la Generalitat i les Diòcesis de València, d'Orihuela-Alacant, de Segorbe-Castelló de la Plana i de Tortosa (d'ara en avant, Comissió Mixta) com un òrgan col·legiat, de composició paritària, al qual li correspon l'assessorament i la consulta en matèria de patrimoni cultural, ensenyament i educació, assistència sanitària en centres hospitalaris del Sistema Valencià de Salut, assistència social i justícia.
El que s'estableix en aquest decret referent a la Diòcesi de Tortosa ho serà només respecte de la part del territori d'aquesta que està situat a la Comunitat Valenciana.
La Comissió Mixta, com a òrgan col·legiat assessor, s'adscriu a la Presidència de la Generalitat.
Article 2. Funcions
1. En matèria de patrimoni cultural:
a) Assessorar l'Administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a garantir la seguretat, protecció, conservació, foment i difusió del patrimoni cultural valencià, en aspectes que afecten exclusivament béns de titularitat de l'Església catòlica que tinguen valor cultural, així com l'establiment de les bases per a l'ús d'aquests béns amb caràcter científic o artístic, que no pot suposar en cap cas cap perjudici a l'ús primordial i principal de caràcter cultural i pastoral pel qual van ser creats per l'Església catòlica i pel temps van adquirir aquest valor cultural.
b) Debatre i proposar plans d'intervenció conjunta que asseguren la més eficaç protecció del patrimoni cultural valencià, respecte de béns de titularitat de l'Església catòlica, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.
c) Assessorar l'Administració en l'establiment de les condicions per a la visita, coneixement i contemplació dels béns integrants del patrimoni cultural valencià, la titularitat del qual corresponga a l'Església catòlica, respectant l'ús d'aquests béns en els actes litúrgics i religiosos, d'acord amb la seua naturalesa i fins.
d) Estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients per a impulsar i millorar la seguretat, protecció, conservació, foment i difusió de béns integrants del patrimoni cultural valencià, la titularitat del qual corresponga a l'Església catòlica.
2. En matèria d'educació i ensenyament:
a) Assessorar l'Administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a garantir, en el marc de les competències establides i de la normativa general d'organització i funcionament dels centres públics docents que depenguen de la Generalitat, el dret dels progenitors i progenitores, tutors i tutores, en coherència amb les conviccions corresponents d'aquests, al fet que els seus fills i filles, tutelats o tutelades, reben l'ensenyament de la religió catòlica, així com el dret de l'alumnat a rebre-la en aquells casos que corresponga.
b) Estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients per a garantir l'ensenyament de la religió catòlica en els centres docents públics que depenguen de la Generalitat, així com per a dotar-los del professorat de religió que siga necessari per a això.
3. En matèria de sanitat:
a) Assessorar l'Administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a garantir l'assistència religiosa als ciutadans i ciutadanes que professen la religió catòlica i que es troben internats o internades en els centres hospitalaris dependents de la Generalitat.
b) Estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients en relació amb el dret dels ciutadans i ciutadanes que professen la religió catòlica internats o internades en els centres hospitalaris dependents de la Generalitat a rebre assistència religiosa.
4. En matèria d'assistència social:
a) Assessorar l'Administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a garantir, en el marc del que es disposa en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, i de les competències establides, la prestació de serveis socials per les institucions de l'Església catòlica que els presten.
b) Estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients en relació amb les institucions de l'Església catòlica que presten serveis socials.
5. En matèria de justícia:
a) Assessorar l'administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a la promoció del dret a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.
b) Estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients per a la promoció del dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte dels individus i de les comunitats.
6. A més, correspon a la Comissió:
a) Aprovar el reglament de funcionament de la Comissió i de les comissions delegades.
b) Informar sobre les qüestions que, en relació amb el seu objecte, li siguen plantejades per la Presidència o la Vicepresidència de la Comissió.
c) Qualsevol altra funció que li atribuïsca aquest decret.
Article 3. El Ple de la Comissió
El Ple de la Comissió exercirà les funcions que se li atribueixen en l'article 2 del present decret, sense perjudici de les delegacions que puga atorgar en les comissions delegades.
El Ple de la Comissió estarà format per la Presidència, la Vicepresidència i deu vocalies, cinc en representació de la Generalitat i cinc en representació de l'Església catòlica.
La Presidència correspondrà al president o presidenta de la Generalitat, i la Vicepresidència a l'arquebisbe de València.
Els cinc vocals representants de la Generalitat seran les persones titulars de les conselleries competents en matèria d'educació, patrimoni cultural, sanitat, assistència social i justícia. Si la persona titular d'una conselleria fora competent en dues o més matèries, triarà aquesta la persona titular de la secretaria autonòmica que la substituirà en la matèria o matèries respectives.
Els cinc vocals de les diòcesis seran el bisbe d'Orihuela-Alacant, el bisbe de Segorbe-Castelló de la Plana, el bisbe de Tortosa, el vicari general-moderador de la cúria de la Diòcesi de València i un bisbe, sacerdot o laic designat pels bisbes amb territori en la Comunitat Valenciana.
La Comissió comptarà amb una Secretaria, la titularitat de la qual recaurà en la persona proposada per la persona titular de la Presidència de la Comissió, ratificada per la mateixa comissió, i assistirà a les sessions amb veu i sense vot.
Article 4. Les comissions delegades
Es creen les comissions delegades següents:
a) Comissió delegada de patrimoni cultural. Tindrà les funcions que li delegue el Ple de la Comissió, entre les previstes en l'apartat 1 de l'article 2 del decret.
b) Comissió delegada d'educació i ensenyament. Tindrà les funcions que li delegue el Ple de la Comissió, entre les previstes en l'apartat 2 de l'article 2 del present decret.
c) Comissió delegada de sanitat. Tindrà les funcions que li delegue el Ple de la Comissió, entre les previstes en l'apartat 3 de l'article 2 del present decret.
d) Comissió delegada d'assistència social. Tindrà les funcions que li delegue el Ple de la Comissió, entre les previstes en l'apartat 4 de l'article 2 d'aquest decret.
e) Comissió delegada de justícia. Tindrà les funcions que li delegue el Ple de la Comissió, entre les previstes en l'apartat 5 de l'article 2 d'aquest decret.
Així mateix, la Presidència de la Comissió podrà crear altres comissions delegades en funció dels assumptes a tractar.
Les comissions delegades estaran formades per una presidència, una vicepresidència i huit vocalies, quatre en representació de la Generalitat i una en representació de la Diòcesi de València, una altra en representació de la Diòcesi d'Orihuela-Alacant, una altra en representació de la Diòcesi de Segorbe-Castelló de la Plana i una altra en representació de la Diòcesi de Tortosa.
La Presidència recaurà en la persona titular de la conselleria competent per raó de la matèria.
La vicepresidència recaurà en la persona que designe l'Arquebisbe de València.
Les comissions delegades comptaran amb una secretaria, la titularitat de la qual recaurà en la persona proposada per la persona titular de la Presidència de la comissió delegada, ratificada per la mateixa comissió, i assistirà a les sessions amb veu i sense vot.
Article 5. Règim de funcionament
La Comissió es reunirà una vegada cada sis mesos, amb caràcter ordinari i, amb caràcter extraordinari, totes les vegades que siga convocada per la Presidència, a iniciativa pròpia o a proposta, almenys, d'una tercera part de les vocalies.
El règim de convocatòries, constitució i adopció d'acords de la Comissió i de les comissions delegades serà el que s'establisca en el reglament de funcionament.
Per a la vàlida constitució de la Comissió i de les comissions delegades serà necessària la presència de la meitat, almenys, dels seus membres, entre els quals hauran d'incloure's en tot cas les persones que n'exercisquen la Presidència i la Secretaria, respectivament.
Podran assistir a les sessions de la Comissió i de les comissions delegades, amb veu, però sense vot, les persones que la Presidència o la Vicepresidència estimen convenient per raó de la seua competència o coneixement dels assumptes a tractar, bé siga a títol individual o en representació d'altres entitats o institucions.
Per a la vàlida adopció d'acords serà suficient la majoria simple dels membres assistents, i es dirimiran els empats amb el vot de qualitat de la Presidència.
Tant la Comissió com les comissions delegades, a proposta de les seues respectives presidències, podran constituir subgrups de treball per a l'estudi i proposta de les qüestions que se'ls encomanen, als quals podrà incorporar-se personal funcionari de l'Administració de la Generalitat o altres persones expertes en les matèries de què es tracte.
Qualsevol de les persones membres de la Comissió o de les comissions delegades podrà delegar la seua assistència en qualsevol altra persona que considere convenient per raó de les matèries a tractar.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Incidència pressupostària
El compliment i desenvolupament d'aquest decret no podrà tindre incidència en la dotació dels capítols de despesa establida per la llei anual de pressupostos de la Generalitat. En tot cas, les necessitats de funcionament de la Comissió i de les comissions delegades hauran de ser ateses per la Presidència de la Generalitat amb els seus mitjans materials i personals.
Segona. Indemnitzacions per assistència
Els membres de la Comissió i de les comissions delegades que no tinguen la condició de personal al servei de l'Administració de la Generalitat o d'alguna entitat del seu sector públic institucional podran percebre, una vegada realitzats els tràmits oportuns i amb subjecció a l'existència de la disponibilitat pressupostària necessària per a la seua cobertura, les despeses de desplaçament que, en el seu cas, requerisca la seua assistència a les sessions del ple, o de les comissions delegades o dels grups de treball, conformement amb el que s'establisca en el reglament de funcionament. Les quantitats a abonar per aquest concepte no podran ser en cap cas superiors a la quantia que resultaria de l'aplicació de la normativa vigent en matèria d'indemnitzacions per raó del servei al personal de la Generalitat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament i execució
La Comissió haurà d'estar constituïda en el termini màxim de tres mesos des de la producció d'efectes d'aquest decret.
El reglament de funcionament de la Comissió i de les seues comissions delegades haurà de ser aprovat pel Ple en un termini no superior a sis mesos des de la constitució.
Segona. Efectes
Aquest decret produirà efectes des del dia de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra el present decret, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs potestatiu de reposició, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació, d'acord amb el que s'estableix en els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o es podrà interposar directament un recurs contenciós administratiu, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l'endemà de la publicació, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 10.1.a i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
València, 25 de novembre de 2022
El president de la Generalitat,
XIMO PUIG I FERRER