Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Requena

«Declaració d'impacte ambiental

Expedient:(1665370) 15/2021-AIA.

Títol: Projecte de modificació d'explotació porcina de tipus mixt.



Promotor: Agropecuaria de Albosa, SL.

Òrgan substantiu: Servei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació.

Ref. Òrgan substantiu: 061/19 IPPC.

Localització: Parcel·les 54 i 56 del polígon 112, parcel·la 110 del polígon 114 i parcel·la 62 del polígon 116 de Requena (València).



NIMA: 4600015840



Antecedents i descripció del projecte

El 5 de desembre de 2002, la Direcció General de Planificació i Gestió del Medi emet una declaració d'impacte ambiental referent al projecte de legalització d'una explotació porcina de cicle tancat (expediente 356/2002-AIA) en les parcel·les objecte d'aquesta valoració ambiental.

Actualment aquesta explotació porcina té una capacitat de 286 truges velles, 1.279 femelles reproductores, 515 femelles de reposició, 3.100 porquets de transició, 36 verros i 4.873 porcs d'engreix, la qual cosa equival a 1.137,16 URM (unitat ramadera major) i l'orientació productiva és d'explotació de tipus mixt, una part dels porquets es destinen a engreix en la mateixa explotació i una altra part es destina a altres engreixadors.

Les instal·lacions existents s'han quedat obsoletes per la qual cosa es desitja eliminar les naus, realitzar una nova explotació de porcí i canviar, a més, l'orientació productiva. En la nova explotació s'eliminaran els porcs d'engreix i deixaran només les femelles de reposició (600), les truges velles (2.593), els porquets de transició (17.400) i els verros (7). Les URM totals seran de 864.

Les noves instal·lacions se situaran íntegrament en la parcel·la 64. Es dividiran en 3 zones:

Zona 1: gestació i maternitat.

Zona 2: recria/transició.

Zona 3: zona de porquets.

Es construiran les edificacions següents (en m²):

– 1. Edificació gestació lliure amb una superfície de 8.192,84.

– 2. Nau d'animals vells d'escorxador de 264,97.

– 3. Corredor a l'escorxador: 39,11.

– 4. Edificació de recria:656,61.

– 5. Edificació per a porquets composta per dues naus i una superfície total de 5.152,17.

– 6. Edificació vestidors i corredor amb superfície de 228,28.

– 7. Paridores: 6.970,03.

– 8. Edificació caldera, infermeria, dutxes i corredor:190,64.

– 9. Nau experimental de tractament de purins:600.

– 10. Edificació vestidor, corredor, edificis per a porquets: 168,73.

– 11. Edificació caldera, magatzem, edificis per a porquets:174,72.

Les 8 basses d'emmagatzematge de purins i el separador sòlid/líquid, amb els quals compta l'actual explotació, seran les úniques instal·lacions que es conservaran.

El cicle realitzat en la granja consisteix bàsicament en la inseminació, cura de truges gestants i cria de porquets fins que arriben a un pes de 20 kg, moment en el qual es traslladen a explotacions d'engreix.



Els consums previstos en la nova explotació són: aigua, energia i pinsos, fonamentalment.

El subministrament d'aigua es realitza des del riu Cabriol a través d'un assut des del qual s'impulsa l'aigua a una bassa de 2430 m³ des d'on és dirigida, a través de canonades fins als depòsits de polièster. Es calcula un consum d'aigua pels animals de 24.634,42 m³/any, de 1.956,04 m³/any per a neteja de les instal·lacions i de 584,73 m³ en les instal·lacions sanitàries. En total es preveu un consum de 27.175,19 m³/any. El promotor disposa de concessió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer d'un volum de 385.099 m³ dels quals estan destinats a usos ramaders 41.099 m³/any i són, per tant, suficients per al subministrament de l'activitat ramadera.

Amb la finalitat d'evitar un ús excessiu d'aigua, el sistema de subministrament d'aigua als animals serà el de xupló, que permet, a més, una dispensació d'aigua més òptima.

En les instal·lacions s'utilitzarà energia per a la il·luminació de les naus i el funcionament d'automatismes. El consum d'energia previst es xifra en 2.501.664,16 kWh. Actualment, es disposa d'una línia de mitjana tensió de 20 kV, composta per una línia subterrània des del CT existent per a donar subministrament a 4 CT prefabricats, 3 de 50 kVA i un de 100 kVA, disposat amb un tram aeri amb aïllament per a ocells per intercalar per a subministrament a 3 CT d'intempèrie de 50 kVA per a subministrament elèctric en la finca El Saladar. S'han instal·lat 7 CT. El corrent arriba a cada zona de naus, i es rep en cada quadre general des d'on es dispersa a la resta de naus i edificacions, i dona servei, principalment, als equips de les línies de distribució automàtica de pinso i a les línies d'il·luminació, tant interior com exterior.

El subministrament elèctric ja existent i autoritzat garanteix el subministrament elèctric correcte a les noves edificacions, ja que el consum no excedeix l'actualment instal·lat, per tant, es manté igual que en les anteriors instal·lacions. Les línies elèctriques existents es deixaran sense tensió i es realitzarà la línia subterrània a les noves naus projectades. Amb la finalitat de disminuir el consum elèctric està prevista la realització d'una instal·lació fotovoltaica els panells de la qual s'instal·laran en la coberta de les naus.

Les noves instal·lacions permetran tindre un control millor de la temperatura dins de les naus per mitjà de finestres i fumerals zenitals així com de sistemes de refrigeració tipus cooling-system.

Per a la calefacció de les naus s'instal·larà una caldera de gas a la sala de maternitat. S'utilitzarà com a combustible gas propà que serà emmagatzemat en un depòsit destinat a tal fi. En els edificis per a porquets, a més del sistema de gas, s'instal·larà un sistema d'aerotermia que permetrà reduir el consum energètic.

Les naus comptaran, així mateix, amb elements en carener que permetran tindre il·luminació natural, la qual cosa disminuirà el consum energètic.

Un dels consums més rellevants en l'explotació serà el consum de pinso. La utilització de tecnologia que permet realitzar una alimentació individualitzada en les gestants segons les seues necessitats i la utilització de sistemes automàtics de distribució en les edificacions per a porquets, en reduirà el consum. Es preveu un consum de 12.900 kg/dia de pinso. S'instal·laran un total de 20 sitges per a emmagatzemar el pinso necessari amb una autonomia de 6 a 16 dies.

El subproducte principal produït és el purí que juntament amb les aigües de neteja i les aigües sanitàries suposaran un volum anual generat de 19.952,77m³. D'aquests, 17.412 m³ corresponen a purins que contindran 51.900 kg de nitrogen.

El sòl de les naus comptarà amb una reixeta de plàstic que permetrà el pas de les dejeccions al fossat de recollida de purins. La capacitat d'emmagatzematge en fossats interiors és de 14.140,83m³ que, juntament amb una capacitat d'emmagatzematge exterior de 15.877 m³ en les 8 basses exteriors existents permetrà tindre una capacitat d'emmagatzematge de quasi 11 mesos.

El sistema de gestió de purins que s'emprarà és la separació sòlid/líquid. Des de les fosses interiors tots els purins, les aigües de neteja i les aigües procedents de lavabos i vestidors es portaran mitjançant canalitzacions i conduccions a la bassa de pretractament de purí. En la bassa de pretractament està instal·lat el separador sòlid/líquid de tipus rotatiu existent. Després del pas pel separador s'obté una fracció sòlida (8-10 % del purí) i una part líquida. Si bé al principi es preveia en projecte l'evaporació de la part líquida dels purins, aquesta pràctica es va modificar a requeriment d'aquest òrgan ambiental. Actualment i segons la documentació remesa, tant la part sòlida com la líquida s'utilitzaran en l'adobament de camps agrícoles.

El projecte preveu la construcció d'una planta experimental de tractament de purins on es tractaran els purins per mitjà d'un biodigestor. No es descriu el procés.

Un altre subproducte que es generarà en l'explotació seran els animals morts. Les baixes dels animals es gestionaran d'acord amb la legislació vigent. En la documentació tècnica s'incorpora una còpia del contracte de retirada de cadàvers.

Com a residus produïts cal destacar els residus de serveis mèdics i veterinaris i residus assimilables a urbans. Per a la gestió d'aquests residus s'han subscrit els contractes corresponents amb un gestor autoritzat.



Amb anterioritat a la construcció de les noves naus serà necessari demolir les antigues instal·lacions. La documentació presentada inclou un pla de desmantellament. Segons el pla, es farà en primer lloc la neteja, la desinfecció i la retirada de tots els elements perillosos. En el cas que es detecte amiant en les instal·lacions, s'elaborarà el pla corresponent i es retiraran aquests elements amb anterioritat al començament de les obres de demolició.

Els fossats de purins de les naus es netejaran, els residus generats es portaran a un gestor i s'ompliran amb les terres sobrants de la construcció de les noves naus. Una vegada retirats tots els elements i emplenades les fosses de purins, es farcirà el terreny amb inerts adequats (restes de demolició de les naus triturades) que s'empraran, així mateix, per al farciment dels camins de la finca i terra vegetal.





Tramitació administrativa

Expedient 259/2018-AMB

El 24 d'agost de 2018, el Servei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (SPCIC) realitza una consulta sobre la necessitat de realitzar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de remodelació de l'explotació de referència el promotor de la qual era Veenhandel En Investeringen Península Ibérica Requena, SLU.

El 12 de novembre de 2018, aquest òrgan ambiental emet un informe en el qual, després de l'anàlisi de les modificacions realitzades segons els criteris de l'article 7.2.c de la Llei 21/2013, es conclou que la modificació del projecte requereix una avaluació d'impacte ambiental pel tràmit simplificat. No hi ha constància de la tramitació de les modificacions plantejades.



Expedient 148-2019-AMB

El 7 d'octubre de 2019, el Servei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació sol·licita un informe respecte de la modificació plantejada per Agropecuaria de Albosa com a nou promotor del projecte i respecte de la modificació de l'explotació porcina segons el projecte actual.

El 10 de desembre de 2019, aquest òrgan ambiental emet un informe sobre la necessitat de realitzar una avaluació d'impacte ambiental pel tràmit ordinari.

En dates de 20 de maig de 2020 i 15 d'octubre de 2020, aquest òrgan ambiental emet un informe sobre aspectes de la documentació tècnica i de l'expedient per modificar o completar (estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000, consideració del risc d'inundació en la zona proposada per a la ubicació de les noves naus, consideració de l'evaporació de la part líquida dels purins com un mètode adequat segons les MTD i la modificació d'aquest en cas necessari, entre altres).



Expedient 15/2021-AIA

En data 26 de gener de 2021, el Servei de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació (òrgan substantiu) va traslladar a aquest òrgan ambiental la sol·licitud d'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte. A aquesta s'adjunta:

– Projecte.

– Estudi d'impacte ambiental.

– Document de síntesi.

– Resum no tècnic (AAI).

– Fitxes CAPCA.

– Quadre MTD.

– Resultat del tràmit d'informació pública i consultes.

D'acord amb el certificat remés, l'òrgan substantiu va realitzar la informació pública de l'expedient mitjançant un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, de 17 de juny de 2020, i l'exposició en el seu web.

Segons una diligència de 24 d'agost de 2020, durant el termini d'informació pública no es van presentar al·legacions.

Així mateix, es va formular consulta a les administracions públiques afectades. S'ha remés una còpia dels informes recaptats:

– Informe favorable del Servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits de 12 de juny de 2020.

– Informe favorable de la Direcció Territorial de València de 15 de juny de 2020, respecte a la suficiència de documentació.

– Informe favorable condicionat de la Comissaria d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer de 16 de juliol de 2020.

– Informe favorable de compatibilitat urbanística de 8 de gener de 2020.

– Informe, de 19 de gener de 2021, del Servei d'Ordenació del Territori en què s'indica la compatibilitat del projecte amb condicions amb les determinacions normatives del Pla d'acció territorial de caràcter sectorial sobre prevenció del risc d'inundació a la Comunitat Valenciana.



Mitjançant una notificació de 26 de gener de 2021 aquest òrgan ambiental sol·licita a l'òrgan substantiu l'esmena del tràmit de consultes (valoració de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000).

El 30 de desembre de 2021, l'SPCIC remet la documentació aportada pel promotor (proposta de reducció d'emissions amb cobertes flotants).

El 30 de maig de 2022, l'òrgan substantiu remet la valoració preliminar de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, de 26 de maig de 2022, de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental.

El 10 de juny de 2022, aquest òrgan ambiental fa un requeriment al promotor i informa d'això a l'òrgan substantiu, perquè aclarisca i esmene diversos aspectes del pla de gestió de purins (aclariment de la superfície que s'han d'adobar de les diverses parcel·les, ajust de les dosis d'adobament segons el sistema de cultiu, les mesures preventives per a la conservació de la qualitat de les aigües del riu Cabriol, un aclariment sobre la gestió de la part líquida dels purins, entre altres).

Amb data de 13 de juliol de 2022, l'òrgan substantiu remet la documentació requerida.

El 22 d'agost de 2022, l'òrgan substantiu remet a aquest òrgan ambiental documentació diversa respecte del projecte (ubicació de tanques, gestió de subproductes, etc) i disposa aquest òrgan ambiental de suficients elements de judici per a resoldre.



Consideracions ambientals

En l'estudi d'alternatives s'han considerat 4 alternatives que inclou l'alternativa 0 (no realització del projecte). L'alternativa 0 es va descartar a causa de l'obsolescència de les instal·lacions existents; l'alternativa 1 (readaptar les instal·lacions) es descarta a causa de la impossibilitat d'adaptar les instal·lacions actuals a les condicions de benestar animal, bioseguretat i possibilitat d'adoptar millors tècniques de climatització i ventilació, i impedir amb això disminuir el consum energètic; l'alternativa 2 (construcció de noves instal·lacions en la parcel·la en zona oest limitant amb sòl forestal) es va descartar per situar-se les instal·lacions en zona inundable; finalment, es va adoptar l'alternativa 3 (actual) per la seua ubicació fora de zona de policia de llit i forestal, zones inundables i amb elevats desnivells el que evita la realització d'elevats moviments de terres.

En l'entorn on se situarà la granja, l'element més destacat és el riu Cabriol que discorre al sud de la parcel·la afectada per l'activitat. La noves naus i basses de purins existents se situen a una distància entre 400 m (aproximats) i més de 800 m del llit del riu Cabriol sense afecció a la zona de servitud o policia.

Respecte a la vulnerabilitat d'aqüífers, les noves naus se situaran en zona de vulnerabilitat mitjana mentre que les basses de purins se situen en zona de vulnerabilitat molt baixa.

Les naus se situen, o bé en terreny ja ocupat per les antigues edificacions o bé en terreny agrícola per la qual cosa no existeix afecció als terrenys forestals presents en l'àmbit ni s'actuarà sobre terrenys naturals.



Segons el certificat de compatibilitat urbanística, el sòl on es desenvoluparà l'activitat està classificat com a sòl no urbanitzable d'especial protecció ecològica i l'ús dominant és agrícola, forestal, ramader i cinegètic. Segons els certificat urbanístic, el projecte és compatible amb l'ús previst.

El projecte se situa a l'interior de l'espai que conforma el Parc Natural de les Gorges del Cabriol. Segons l'òrgan competent en espais naturals protegits, se situa en la zonificació del PRUG (pla rector d'ús i gestió) com a zona d'ús compatible, on es permeten les activitats constructives estrictament necessàries per al manteniment i aprofitament agrari i les activitats permeses en el PORN. Indica l'informe que, el 4 de novembre de 2019 es va emetre un informe favorable a una altra versió del projecte condicionat a la realització de la correcció de totes les torres de les línies elèctriques aèries responsables de les electrocucions d'ocells silvestres. El nou projecte indica que totes les línies elèctriques aniran soterrades. No obstant això, com no hi ha en el projecte documentació gràfica d'aquestes ni constància del desmantellament de les antigues instal·lacions, aquesta resolució recollirà diverses mesures preventives amb la finalitat d'evitar les afeccions a ocells que actualment s'estan produint.

L'activitat valorada se situa, així mateix, en l'àmbit dels espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000, LIC/ZEPA Goges del Cabriol. La valoració de repercussions sobre la xarxa realitzada per l'òrgan competent indica que en la zona d'actuació no hi ha presència de fauna ni flora protegides ni d'hàbitats prioritaris per la qual cosa no són previsibles afeccions i el projecte no tindrà efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000.

Respecte als riscos existents, el més destacable és el risc d'inundació existent en la parcel·la on se situarà l'activitat. Les naus i basses de purins se situen en zones sense risc segons la cartografia de zones inundables de la Generalitat Valenciana i segons la cartografia del Sistema Nacional de Cartografia de Zones inundables del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Respecte al risc existent, l'11 d'octubre de 2019, amb anterioritat a la modificació del projecte i la modificació de la ubicació de les naus, l'òrgan substantiu va sol·licitar un informe. El 19 de gener de 2021 l'òrgan competent va emetre un informe en què indicava que en l'àmbit s'observa que hi ha una superposició de la perillositat geomorfològica amb la del risc de nivell 6. Considera que l'afecció pot ser causada, no per les aigües de les muntanyes situades al nord, si no pel riu Cabriol per la qual cosa es considera més adequada, en la zona d'execució del projecte, a la cartografia de l'SNCZI per estar realitzada a major escala. L'informe finalitza indicant que l'article 18 de la normativa del PATRICOVA prohibeix les granges d'animals en zona inundable i indica que el projecte per a l'alternativa objecte d'informe seria compatible sempre que es comprovara en el projecte que les plataformes de producció se situen a un metre sobre la zona plana contigua.

Tal com s'ha indicat, el promotor va modificar la ubicació de les naus a fi d'evitar l'afecció a la zona amb el risc d'inundabilitat. No obstant això, a fi de previndre que qualsevol succés relacionat amb la inundabilitat de la zona puga generar efectes significatius sobre el medi ambient hauran d'habilitar-se mesures de prevenció.

Quant al paisatge, es destaca la presència de sòls de cultiu (on se situarà la nova explotació) i la zona forestal contigua que presenta una baixa cobertura de vegetació a causa de la seua orientació (sud) i a la presència d'algeps en el substrat. La parcel·la on es construirà la granja se situa en un espai de formació plana envoltada de formacions muntanyenques com la Sierra Bermeja i Sierra de Villarta i queda pràcticament oculta del terreny circumdant. En els voltants no existeixen vies principals de comunicació que puguen augmentar la visibilitat de les infraestructures.

Quant al Patrimoni Cultural, una vegada consultats els catàleg de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, no s'han localitzat en l'àmbit elements coneguts d'interés patrimonial. Els elements etnològics catalogats no se situen en l'àmbit del projecte. La zona no sembla susceptible de contindre elements paleontològics.



L'estudi d'impacte ambiental conté l'informe de conformitat del projecte amb la protecció del patrimoni cultural segons article 11 de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià emés per la Direcció General de Cultura i Patrimoni que en data de 6 de novembre de 2020, determina que el projecte no tindrà afecció al patrimoni cultural en cap de les seues manifestacions.

Determinat amb caràcter general les possibles afeccions sobre el mitjà en funció de la ubicació del projecte, l'estudi d'impacte ambiental analitza els impactes que poden ocasionar-se en la fase de construcció, funcionament i abandó.

En la fase de construcció l'augment del nivell de sorolls, pols i el risc d'abocaments accidentals es consideren les accions susceptibles de generar efectes ambientals. Aquests efectes seran de curta duració i immediata recuperabilitat per la qual cosa es valoren com a compatibles.

Les mesures per a previndre efectes ambientals significatius seran les següents: ús de maquinària amb un manteniment correcte. En el cas que es produïsquen abocaments accidentals, s'haurà de netejar la zona i es gestionar les restes per mitjà d'un gestor autoritzat. Els residus d'obra s'hauran de portar a un gestor autoritzat.

En la fase de funcionament, la producció de purins i l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera seran els aspectes del projecte que poden generar impactes sobre l'atmosfera (influència sobre el canvi climàtic), sòl i aigua (contaminació de sòl i aqüífers).

Per a evitar la contaminació d'aigües superficials i subterrànies, els fossats de recollida de purins s'han de construir amb murets de formigó armat revestits de morter, les basses d'emmagatzematge de la part líquida del tractament dels purins estan impermeabilitzades i se n'ha de fer un manteniment adequat. D'acord amb el que requereix l'òrgan de conca, les instal·lacions s'han de mantindre netes, sense apilaments a la intempèrie. Per a previndre abocaments per filtracions de purins s'han de revisar periòdicament les canonades i els fossats. L'impacte es valora com a compatible.

En matèria d'aigües l'òrgan de conca va destacar en l'informe emés la necessitat de complir la normativa sectorial en el tractament del fem generat pels animals, comptar amb el certificat d'impermeabilitat de fossats i basses d'emmagatzematge de purins (certificat que s'adjunta a la documentació tècnica) i que les basses han de comptar amb resguard suficient per a evitar desbordaments en cas de pluges. Així mateix, ha d'haver-hi un registre del volum emmagatzemat i portar manteniment un adequat d'aquests elements, entre altres.

Per a la valoració de les emissions a l'atmosfera únicament es valora la producció d'NH3 i les olors. La granja està a 2 km de la població més pròxima i envoltada de muntanyes per la qual cosa no s'esperen efectes per males olors sobre la població. Amb la finalitat de reduir la generació de compostos nitrogenats que puguen contaminar l'atmosfera, s'ha d'ajustar de la dieta dels animals en funció de la grandària, i, tal com s'ha dit, s'han d'usar sistemes de control que permeten la dispensació dels pinsos segons les necessitats amb la qual cosa s'espera la disminució del nitrogen generat i amb això de la producció d'NH3.



L'activitat està catalogada com a potencialment contaminadora de l'atmosfera, per la qual cosa està subjecta a les obligacions que d'això es deriven. Amb independència d'aquestes obligacions, el promotor ha de realitzar aquelles pràctiques ramaderes adequades(millora de l'alimentació i millora d'allotjaments i les condicions d'aquests) que permeten una millora contínua de la reducció de les emissions atmosfèriques.

La principal mesura preventiva proposada per a evitar la contaminació de sòls i aigües a causa de la generació de purins és l'elaboració d'un pla de gestió. Els aspectes principals del pla de gestió són els següents:

– S'ha d'abandonar l'evaporació dels purins mitjançant llacunes d'evaporació i aplicar com a adob i de manera separada la part sòlida i la part líquida.

– Els adobaments s'han de realitzar exclusivament en camps cultivats.

– La base territorial de què es disposa permet gestionar 63.795,36 kg d'N anuals, valor superior al nitrogen generat (51.900 kg/any) per la qual cosa es disposa de suficient territorial base.

Les dosis d'adobament s'han calculat d'acord amb l'Ordre 10/2018, de 27 de febrer, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, sobre la utilització de matèries fertilitzants nitrogenades en les explotacions agràries de la Comunitat Valenciana.

– Amb la finalitat d'evitar afeccions a la qualitat de les aigües del riu Cabriol, s'ha de guardar una distància de 75 m metres al llit del riu, superior al que s'estableix en l'Ordre 10/2018 (50m).

– En el cas del cereal, a causa de la tècnica de guaret, les parcel·les han de deixar-se sense cultiu cada quatre anys per la qual cosa únicament es considera per al càlcul del nitrogen gestionat el 75 % de la superfície de cereal.

– Les basses existents s'han de cobrir mitjançant l'ús de peces flotants les quals permetran la reducció de les emissions d'NH3 a l'atmosfera. Aquestes basses compten amb un certificat d'impermeabilització que s'aporta juntament amb la documentació tècnica.

– Les parcel·les on s'aplicaran els purins estan situades en els municipis de Requena, Venta del Moro, Cofrentes, Jalance, Villagordo del Cabriel.

Sobre aquest tema aquest òrgan ambiental assenyala que l'òrgan competent en la Xarxa Natura 2000 no ha previst l'ús de purins en espais de la Xarxa. En els municipis de Requena, Villagordo del Cabriel i Venta del Moro es realitzarà l'adobament de parcel·les en l'àmbit del LIC/ZEPA Goges del Cabriol, zones on hauran d'augmentar-se les mesures de prevenció ambiental.

Respecte al pla de gestió, aquest òrgan ambiental indica que n'és necessària la revisió constant amb la finalitat d'incorporar noves parcel·les, eliminar aquelles els propietaris de les quals deixen de requerir l'adobament o modificar les dosis d'adobament per canvis en els cultius o qualsevol altra circumstància que puga succeir. Per això la superfície de la base territorial no és fixa, igual que les parcel·les d'aplicació i els cultius presents en aquestes. Aquestes modificacions han de ser assumides pel promotor com una pràctica que redunda en un control millor de l'ús del purí i, per això, en una millor protecció del medi ambient. Per això aquests canvis, en general i sempre que complisquen els criteris d'aquesta resolució, no és necessari sotmetre'ls a una nova valoració ambiental si bé han de ser comunicats tant a l'òrgan substantiu com a l'òrgan ambiental.

D'altra banda, tots els municipis inclosos en el pla de gestió estan inclosos en zona vulnerable a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries. Aquesta resolució assumeix les condicions d'adobament dels cultius en zona vulnerable d'acord amb l'Ordre 10/2018, anteriorment esmentada, que són aplicables a l'àmbit del projecte; si bé això no eximeix els propietaris de les parcel·les integrants del pla de gestió del compliment de les obligacions derivades de l'ordre.



El Pla de vigilància ambiental dissenyat té com a objectiu disposar d'informació sobre les mesures preventives i correctores previstes i les que s'incloguen en aquesta valoració ambiental així com la comprovació de la valoració dels impactes previstos segons l'estudi. Aquest pla inclou en la fase de construcció la realització d'un assessorament sobre les mesures preventives i correctores. Durant la fase d'explotació s'han de portar els controls de l'estanquitat de les fosses de recollida i basses d'emmagatzematge de purins. S'ha de portar un registre de l'aplicació d'adobs.



Consideracions jurídiques

El projecte està subjecte a avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 7.1 a de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, en concordança amb l'annex I (grup 1.4).

L'expedient ha observat els tràmits recollits en la secció 1a, capítol II del títol 2 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i en la resta de disposicions aplicables.

L'article 13 del Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre l'avaluació d'impacte ambiental de projectes.

Per tot quant el que s'ha exposat abans, a proposta del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que tinc, resolc:





Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte de modificació d'explotació porcina d'engreix, promogut per Agropecuaria de Albosa, SL, en les parcel·les 54 i 56 del polígon 112, parcel·la 110 del polígon 114 i parcel·la 62 del polígon 116 de Requena (València), sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb el que s'estableix en l'estudi d'impacte ambiental, el projecte tècnic i la resta de documentació que consta en l'expedient i de conformitat amb les condicions següents:

1. Les basses exteriors de purins han de tindre un resguard d'almenys 30 cm per a evitar-ne el desbordament en cas de pluges.

2. La gestió dels purins en zones Xarxa Natura 2000 s'ha de realitzar procurant que, en la zona de mosaic agrícola forestal, el purí no discórrega cap a les zones naturals. S'han de prioritzar les aplicacions de la part sòlida del purí enfront de la líquida. En el cas de parcel·les pròximes al riu Cabriol no es poden efectuar aplicacions líquides al sòl.

3. El pla de gestió de purins es considera un document dinàmic que ha de revisar-se i actualitzar-se sempre que es donen canvis en les parcel·les o cultius. La modificació del pla de gestió ha de comunicar-se a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental.

4. En la realització del projecte constructiu s'ha de tindre en compte el risc d'inundació existent en l'àmbit per la qual cosa, encara que les naus estan en zones cartografiades com a exemptes d'inundabilitat, s'han de projectar de manera que les cotes de disseny eviten qualsevol risc en aquest sentit d'acord amb l'exposat per l'òrgan competent. El contingut de l'informe esmentat podrà consultar-se en el lloc electrònic de la pàgina de la Generalitat Valenciana corresponent a l'avaluació d'impacte ambiental i a l'expedient de referència.

5. Amb independència de les obligacions derivades de la inclusió de l'activitat entre les activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, el promotor ha de realitzar aquelles pràctiques ramaderes adequades(millora de l'alimentació i millora d'allotjaments i les seues condicions) que redunden en una millora contínua de la reducció de les emissions atmosfèriques.

6. S'han de desmantellar o modificar les infraestructures elèctriques actuals que presenten risc d'electrocució per a ocells segons la normativa establida en la matèria.

7. Les accions incloses en el Programa de vigilància i seguiment ambiental han de documentar-se, a l'efecte d'acreditar l'adopció i execució de les mesures preventives i correctores proposades i la comprovació de l'eficàcia d'aquestes. La documentació ha d'estar a la disposició de les autoritats competents.

En els termes previstos en l'article 43 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, aquesta declaració d'impacte ambiental perdrà la vigència i deixarà de produir els efectes que li són propis si, una vegada publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, no s'haguera començat l'execució del projecte en el termini de quatre anys. Amb aquesta finalitat, el promotor ha de notificar a l'òrgan ambiental el començament de les obres.



Segon

D'acord amb el que s'estableix en l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre:

a. Ordenar la publicació d'aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, així com en la seu electrònica.

b. Aquesta declaració d'impacte ambiental no pot ser objecte de recurs sense perjudici dels que, si escau, procedisquen en via administrativa i judicial contra l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Tercer

L'òrgan substantiu ha de tindre en compte degudament, en el procediment d'autorització del projecte, l'avaluació d'impacte ambiental efectuada, atesos els criteris establits en l'article 42 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, referits tant al contingut de l'autorització com a la publicitat de la decisió.



València, 12 de setembre de 2022.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»