Ficha docv

Ficha docv









ORDRE 2/2022, de 8 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, de modificació de l'Ordre 2/2017, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible. [2022/1014]

(DOGV núm. 9280 de 17.02.2022) Ref. Base de dades 001278/2022




Preàmbul



L'Ordre 2/2017, d'1 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible (DOGV 7973, 06.02.2017), va establir els fonaments d'una línia d'ajudes que pretenien, d'una banda, conscienciar, i d'una altra promoure la sostenibilitat econòmica i el bé comú en el conjunt dels sectors productius i de la societat valenciana.



Amb l'Ordre 2/2017, s'han concedit ajudes a l'economia sostenible durant els exercicis 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, que han permés madurar els valors de la sostenibilitat econòmica entre les pimes valencianes, les associacions i organitzacions sense fi de lucre, i els centres acadèmics universitaris d'estudi i investigació.

A més, durant aquests anys s'han consolidat, al si de la societat valenciana, els valors i reconeixements envers les persones com a objectiu primordial de l'actuació política de qualsevol govern. I en aquest escenari, adquireix carta de naturalesa el Consell nascut del primer Acord de Govern del Botànic l'any 2015, que impulsa una economia amb rostre humà, inspirada en la «tecnologia amb rostre humà» de Schumacher de principis dels anys setanta del segle passat, i de la mateixa manera ens hem anat familiaritzant amb el bé comú, amb l'economia circular, la col·laborativa, la verda, la blava, la taronja, la plata,… i quasi ja una infinitat de matisos que giren entorn de la sostenibilitat com a paradigma inajornable sobre el qual s'articularan les iniciatives econòmiques del segle XXI.

Amb aquest prisma i després d'aquests anys d'experiència en la gestió d'ajudes dirigides a promoure la sostenibilitat i el bé comú a la Comunitat Valenciana, com a baluards en els quals s'assenta la política del Consell i, especialment, la desenvolupada per la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, és el moment de considerar les diferents fites administratives, normatives i socials que exigeixen una revisió de l'Ordre 2/2017, que permeten incorporar l'experiència, el millor coneixement de les necessitats dels potencials destinataris de les ajudes a l'economia sostenible i del bé comú, i estimar les noves tendències emanades de les constants i canviants economia i societat. A això se suma l'impacte d'una pandèmia mundial que des del 2020 pot condicionar i restringir les iniciatives a favor de la sostenibilitat, atesa la dificultat de lluitar contra un enemic planetari i imprevisible en tota la seua dimensió.

A conseqüència de tot l'anterior, la Direcció General d'Economia Sostenible considera arribat el moment d'avaluar, analitzar i extraure lectures profitoses de la gestió de les ajudes a l'economia sostenible que promou, i això exigeix una reorientació i una adequació als nous escenaris econòmics i socials sorgits, així com una millora en la definició d'accions potencialment objecte d'aquest tipus d'ajudes, i també la inclusió de noves accions.

D'una banda, en la decisió de modificar l'ordre influeixen l'experiència en la gestió que proporciona i evidencia limitacions o exclusions que es tracta d'esmenar, entre aquestes la que adquireix major raó de ser és valorar l'oportunitat d'incorporar en les ajudes futures determinats nivells de l'Administració local, de manera que determinats ens supramunicipals puguen ser objecte de les ajudes i de la difusió dels valors de la sostenibilitat i del bé comú en les seues respectives àrees de gestió i influència. De la mateixa manera, també correspon considerar determinats col·lectius que podien ser fins ara potencials beneficiaris de les ajudes, a pesar que la seua activitat principal no responguera en tota la seua dimensió als objectius de sostenibilitat i del bé comú que perseguien aquestes ajudes, i sembla que és l'ocasió idònia, després de l'experiència i la informació constatades, d'examinar i explicitar els requisits que han de satisfer tots els possibles beneficiaris futurs, i aclarir quins i per què poden quedar exclosos a partir de la nova ordre.



D'altra banda, la legislació sorgida i els acords i projectes de govern emanats des de la publicació de l'Ordre 2/2017, requereixen també la consideració d'aquests aspectes amb la finalitat de reunir sensibilitats i opcions de gestió i difusió dels nous valors i prioritats que afavorisquen la creixent modernització i millora de l'economia valenciana, on sense desistir de l'obstinació de millorar la productivitat, la competitivitat i el mercat de treball, no es deixen de considerar els valors més humans que no ha de defugir la política econòmica de qualsevol govern, que incloguen els aspectes de la sostenibilitat econòmica, des de les seues diferents perspectives, en els conceptes de productivitat de l'estructura econòmica valenciana, la millora de les condicions de treball en aquest marc, i també la contribució al canvi del model productiu valencià. Tot això, dins dels instruments de política econòmica de la Generalitat.



En aquest sentit, cal reconéixer que després de la publicació de l'Ordre 2/2017 i dels documents de treball existents en un altre temps i que han sigut determinats per actualitzacions i noves propostes que han tractat de recollir noves sensibilitats i de proporcionar respostes als desafiaments que han sorgit al si de l'economia valenciana, resulta inajornable apreciar tota aquesta nova realitat amb els seus corresponents documents, plans, programes i actuacions que han d'incorporar-se cap al futur a fi d'aconseguir una sostenibilitat real, perdurable, competitiva i exemplar, inclusiva i diversificada en el conjunt de la Comunitat Valenciana. L'ordre que ara s'actualitza no pot quedar d'esquena a aquesta nova realitat, màximament perquè la sostenibilitat econòmica i el bé comú o l'interés general que es propugna en diferents iniciatives polítiques, socials i institucionals preveu aquestos valors entre els primordials d'una societat justa i equilibrada, on s'erradique la pobresa i es lluite contra el canvi climàtic, la desigualtat social i econòmica creixent dels últims anys, i contribuïsca i promoga la responsabilitat social en tots els nivells i estructures productives existents en l'economia valenciana.



Sense ànim d'exhaustivitat, cal subratllar que l'ordre objecte de reforma, després de la seua publicació, ha vist i ha quedat condicionada per la revisió del mateix Pacte del Botànic, que va tindre lloc l'any 2017, precisament després de la publicació de l'Ordre 2/2017. De la mateixa manera, el Document d'Elx, que en va inspirar la primera redacció, va ser actualitzat pel Document de Benicarló, que va donar pas al Pla per a la transformació del model econòmic valencià, que amb un horitzó en el 2027 tancava la legislatura 2015-2019, fixant les prioritats i els objectius econòmics valencians dins d'un elevat consens social i ciutadà, per al qual van ser consultats els agents socials sobre aquest tema, i on es va mantindre la cultura de la sostenibilitat com a estendard econòmic regional valencià.

Al seu torn, el 2018 també s'aprova la Llei 18/2018, de 13 de juliol, de la Generalitat, per al foment de la responsabilitat social (DOGV 8339, 16.07.2018), la redacció de la qual influeix també en alguns aspectes dels delimitats en les ajudes a l'economia sostenible, atés que la responsabilitat social entronca i afavoreix la sostenibilitat i el bé comú, per la qual cosa correspon considerar el que s'ha previst en aquesta norma en les futures ajudes que regule la nova norma sobre ajudes a l'economia sostenible.

El 2019, l'acord de govern en el Consell va iniciar una nova legislatura, en la qual els principis de la sostenibilitat i del bé comú continuen sent presents en la política del Consell valencià i, en conseqüència, exigeix l'adaptació de les actuacions a aquesta política, i això reclama aquesta actualització de l'esmentada ordre, amb la finalitat d'adaptar-se al nou escenari.

Dins del concert internacional té lloc l'impuls als objectius de desenvolupament sostenible (ODS), aprovats per l'ONU el 2015, i sobre els quals s'estableix una Agenda 2030 per a la seua implantació, que incideix de ple en aquesta ordre i en la necessitat de readaptar-la, perquè de les dèsset fites o objectius que recull aquest document, tots aquests conjuntament i la immensa majoria per separat, influeixen en la sostenibilitat i en el bé comú que persegueix la reforma de l'Ordre 2/2017.



Unit a això anterior, durant aquests anys s'ha avançat, així mateix, en aspectes vinculats amb la publicació d'informació no financera per part d'empreses, consorcis i institucions diverses que, de la mateixa manera, han de ser recollits en aquesta norma objecte de reforma, perquè la informació no financera és part de la sostenibilitat demostrable pels ens compromesos amb aquesta manera d'afrontar la seua presència en els mercats, amb independència que mantinguen i continuen realitzant i presentant els seus respectius comptes i memòries econòmiques més convencionals. Així doncs, s'incorpora en aquesta nova ordre el contingut, els plantejaments i els enfocaments de la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifiquen el Codi de Comerç; el text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'auditoria de comptes, en matèria d'informació no financera i diversitat, així com algunes referències a l'economia sostenible incloses i desenvolupes en el Reglament (UE) 2020/852, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2020, relatiu a l'establiment d'un marc per a facilitar les inversions sostenibles en les economies dels països membres de la Unió Europea.

Si bé, i més enllà de tot el que s'ha exposat, que explica la necessitat d'adequar l'ordre al nou espai econòmic emanat en aquest últim quinquenni, l'aspecte més immediat i nociu que ha alterat l'ordre econòmic internacional i que ha afectat totes les economies és la pandèmia mundial provocada per la covid-19, que exigeix una reordenació de les actuacions públiques, en cerca de la major eficiència i eficàcia en les mesures i en totes les ajudes que puguen arbitrar-se, amb l'objectiu final de beneficiar els qui més han patit aquesta nova situació de conseqüències encara indeterminades.

Aquest panorama sobrevingut, que anul·la i dificulta qualssevol previsions econòmiques i que converteix en més mutant i impredictible l'entorn econòmic d'actuació de les empreses, ha exigit una resposta pública de la Generalitat que s'ha traduït, entre altres, en el Pacte Alcem-nos, en el qual cal destacar la línia estratègica 70, de «desenvolupament i consolidació d'un model d'economia de proximitat, social i solidària, generadora d'ocupació, riquesa i benestar social, i que impulse l'equilibri territorial». Per portar a la pràctica aquesta línia estratègica, aquest acord inclou l'acció 269, en què es considera fonamental la convocatòria pública de projectes d'economia sostenible: mantindre i reforçar la línia d'ajudes d'economia sostenible existent, dirigida a entitats sense ànim de lucre, pimes i centres universitaris d'investigació de les universitats valencianes. Aquest acord, i tots aquells que en conseqüència s'han aconseguit recentment en els àmbits social, institucional i ciutadà, també influirà en l'acció i en la resposta de nombrosos ens objecte de les ajudes regulades per aquesta ordre, i en la proposta d'Estratègia Valenciana per a la Recuperació (EVR), que de la mateixa manera condiciona aquesta ordre i estableix prioritats que han de ser recollides en la nova redacció de l'ordre que regularà les ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible a la Comunitat Valenciana durant els pròxims anys.

En aquesta ordre es planteja la inclusió de noves entitats beneficiàries, com són les mancomunitats de municipis, consorcis, associacions de municipis, i pacte i acords territorials d'ocupació a la Comunitat Valenciana, a fi d'aprofundir en la difusió en el territori valencià dels objectius d'aquesta línia d'ajudes, permetent al seu torn potenciar i vertebrar l'estructura productiva i laboral en les claus de sostenibilitat econòmica i de responsabilitat social.

Finalment, cal destacar l'aprovació de diferents iniciatives institucionals i legislatives en matèria relacionada amb l'economia sostenible, del bé comú i la responsabilitat social, que ajuden i contribueixen a generar marcs normatius i conceptuals actualitzats en la lògica de les ajudes de la Direcció General d'Economia Sostenible, que aquesta ordre de bases reguladores pretén estimular.

En l'àmbit de la Unió Europea:

– Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu al Consell, al Comité Econòmic i Social Europeu i al Comité de les Regions – Pla d'inversions per a una Europa sostenible – Pla d'inversions del Pacte Verd Europeu (2020/C 311/09).

– Dictamen del Comité Europeu de les Regions – Una Europa social forta per a unes transicions justes (2020/C 440/08).

– Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre «L'economia sostenible que necessitem» (2020/C 106/01).

– Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre el Document de reflexió «Cap a una Europa sostenible el 2030» (2020/C 14/14).

– Dictamen del Comité Econòmic i Social Europeu sobre «La transició cap a un futur més sostenible a Europa: una estratègia per a 2050» (2018/C 081/07).

En l'àmbit de l'Administració Central de l'Estat:

– Directrius generals de l'Estratègia de Desenvolupament Sostenible 2030.

– Estratègia Espanyola d'Economia Circular.

– Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.

En virtut d'això, en compliment del que estableixen la Llei 38/2003, general de subvencions; el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la llei esmentada, i fent ús de les facultats que em confereixen l'article 28 de la Llei 5/1983, del Consell, i els articles 160.2.b i 165 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, després de l'informe previ de l'Advocacia de la Generalitat i de la Intervenció Delegada a la Conselleria,





ORDENE



Article únic. Modificació d'articles

Es modifiquen els articles 1, 2, 3, 4, 6, 7, 18, 19, 20, 21 i 22 de l'Ordre 2/2017, d'1 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible, en els termes que figuren en l'annex.





DISPOSICIONS FINALS



Primera. Habilitació

S'autoritza la direcció general amb competències en matèria d'economia sostenible a dictar totes les resolucions i instruccions que siguen necessàries per al desenvolupament i l'execució d'aquesta ordre i de les corresponents convocatòries.



Segona. Entrada en vigor

Aquesta ordre entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 8 de febrer de 2022



El conseller d'Economia Sostenible,

Sectors Productius, Comerç i Treball,

RAFAEL CLIMENT GONZÁLEZ







ANNEX

Modificació de l'Ordre 2/2017, d'1 de febrer, de la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible.



U. Es modifica l'article 1 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 1. Objecte

1. L'objecte d'aquesta ordre és establir les bases reguladores per les quals han de regir-se les convocatòries d'ajudes destinades a la promoció de l'economia sostenible, a través del finançament d'actuacions de foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'economia sostenible, de la responsabilitat social i de l'economia del bé comú; la implantació i el foment de determinats objectius de desenvolupament (d'ara en avant ODS), i la responsabilitat social en les pimes de la Comunitat Valenciana.

Les bases esmentades contenen la regulació i el procediment a què podran acollir-se les entitats destinatàries del règim d'ajudes que s'estableix en aquestes.

2. Les ajudes que es concedisquen a l'empara d'aquesta ordre tindran la consideració de subvencions públiques i la seua concessió es tramitarà amb subjecció al règim de concurrència competitiva a què fan referència la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.»



Dos. Es modifica l'article 2 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 2. Definicions

Als efectes d'aquesta ordre s'entendrà per:

1. Economia sostenible: el patró de creixement que concilia el desenvolupament econòmic, social i ambiental en una economia productiva, circular i competitiva, que afavorisca l'ocupació de qualitat, la igualtat d'oportunitats i la cohesió social, i que garantisca el respecte ambiental i l'ús racional dels recursos naturals, de manera que permeta satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per a atendre les seues pròpies necessitats, d'acord amb el que es disposa en la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.

2. Economia del bé comú: d'acord amb el que s'estableix en el punt 3 del Dictamen 2016/C013/06, del Comité Econòmic i Social Europeu, sobre el tema, l'economia del bé comú és un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social. L'economia del bé comú és un model econòmic fonamentat en els valors que totes les persones reconeixen com a universals: la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la transparència i la participació democràtica. Es tracta d'un model holístic que pretén integrar l'economia en els contextos social, cultural i ecològic de la societat europea. Els seus objectius i valors van més enllà de les propostes convencionals de la responsabilitat social, i la seua visió holística li brinda la capacitat de reunir els agents més diversos de la societat. La proposta central del model de l'economia del bé comú és, per tant, que l'economia ha d'estar al servei de les persones, és a dir, del bé comú, assumint que els diners i el capital tenen importància com a instruments d'intercanvi i d'inversió, però no constitueixen mai un fi per si mateixos.



3. Empresa: d'acord amb el que s'estableix en l'annex I del Reglament (UE) núm. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, es considera empresa qualsevol entitat, independentment de la seua forma jurídica, que exercisca una activitat econòmica. En particular, es consideraran empreses les entitats que exercisquen una activitat artesanal o altres activitats a títol individual o familiar, així com les societats de persones i les associacions que exercisquen una activitat econòmica de manera regular.

4. Empresa socialment responsable: d'acord amb el que s'estableix en l'article 2 del Reglament (UE) núm. 1296/2013, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, relatiu a un programa de la Unió Europea per a l'ocupació i la innovació social (EaSI), i pel qual es modifica la Decisió núm. 283/2010/UE, per la qual s'estableix un instrument europeu de microfinançament per a l'ocupació i la inclusió social, així com la Llei 18/2018, de 13 de juliol, del Consell, s'entén per empresa socialment responsable aquella empresa que, independentment de la seua forma jurídica, presenta les característiques següents:



a) De conformitat amb la seua escriptura de constitució, els seus estatuts o qualsevol altre document constitutiu de l'empresa, té com a objectiu primordial la consecució d'impactes socials mesurables i positius, en lloc de generar beneficis per als seus propietaris, socis i accionistes, i que ofereix serveis o béns amb un elevat rendiment social i/o utilitza un mètode de producció de béns o serveis que represente el seu objectiu social.

b) Utilitza els seus beneficis, en primer lloc, per a la consecució del seu objectiu primordial de sostenibilitat, i ha implantat procediments i normes predefinits que regulen el repartiment de beneficis als accionistes i propietaris, amb la finalitat de garantir que aquest repartiment no vaja en detriment del seu objectiu primordial.

c) Està gestionada de manera empresarial, transparent i subjecta a rendició de comptes, especialment, fomentant la participació dels empleats, els clients o els interessats afectats per la seua activitat empresarial.

5. PIME: d'acord amb el que s'estableix en el Reglament (UE) núm. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, la categoria de microempreses, petites i mitjanes empreses (PIME) està constituïda per les empreses que ocupen menys de 250 persones i el volum de negocis anual de les quals no excedeix 50 milions d'euros, o el balanç general anual de les quals no excedeix 43 milions d'euros.

6. Entitats locals: són entitats locals les recollides en l'article 1 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, del Consell.

7. Pactes locals i acords territorials per a la creació d'ocupació: entitats amb personalitat jurídica pròpia, integrades per entitats locals i els agents socials més representatius o altres actors clau, públics i privats, a través de les quals s'hagen instrumentat els acords territorials en matèria d'ocupació i desenvolupament local.

8. Memòria de sostenibilitat: als efectes d'aquesta ordre, queden inclosos dins d'aquesta definició, les memòries o balanços de responsabilitat social basats en marcs nacionals o europeus de referència, així com l'informe no financer a què fa referència la Directiva 2014/95/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/ UE, pel que fa a la divulgació d'informació no financera sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups. S'entenen per marcs nacionals o europeus de referència el Sistema de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS), adaptat al nostre ordenament jurídic a través del Reial decret 29/2013, de 5 d'abril; el Pacte Mundial de les Nacions Unides; els objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides; l'Acord de París sobre canvi climàtic; els principis rectors sobre les empreses i els drets humans que posen en pràctica el marc de les Nacions Unides per a «protegir, respectar i remeiar»; les línies directrius de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE) per a empreses multinacionals; la norma (ISO) 26000 de l'Organització Internacional de Normalització; la norma (SA) 8000 de la responsabilitat social internacional; la Declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la política social de les multinacionals, i la política social de l'Organització Internacional del Treball; la Iniciativa mundial de presentació d'informes de sostenibilitat del GRI (GRI Sustainability Reporting Standards), i el balanç del bé comú.



9. Balanç del bé comú: d'acord amb el punt 5 del Dictamen 2016/C013/06, del Comité Econòmic i Social Europeu, l'economia del bé comú és un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social. El balanç del bé comú mesura la part no financera de l'èxit d'una empresa: l'èxit ètic d'una empresa i la seua contribució al bé comú. El balanç del bé comú mesura, per tant, els valors constitucionals més importants: dignitat, solidaritat, sostenibilitat, justícia i participació democràtica, això és, el rendiment ètic enfront de tots els grups de contacte, i ha de complir els criteris següents: universal, mesurable en punts neutrals, comparable entre empreses, comprensible per a totes les parts interessades, públic, i auditat de manera externa.



10. Matriu del bé comú: és l'eina per a la realització del balanç del bé comú, que ofereix una vista de conjunt unilateral sobre els indicadors derivats de la interacció dels valors bàsics i constitucionals (dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i democràcia) amb els grups d'interés (stakeholders) de l'empresa (empleats, proveïdors, clients, finançadors, govern, societat, naturalesa, …), així com els criteris negatius, d'acord amb el que estableix l'Associació per al Foment de l'Economia del Bé Comú d'Espanya.



11. Innovació social: d'acord amb el Reglament (UE) núm. 651/2014, de la Comissió, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, s'entén per innovacions socials aquelles innovacions que siguen socials tant pels seus fins com pels seus mitjans i, en particular, les que facen referència al desenvolupament i la posada en pràctica de noves idees, relacionades amb productes, serveis i models que, simultàniament, satisfacen necessitats socials i generen noves col·laboracions o relacions socials, beneficiant d'aquesta manera la societat i reforçant la seua capacitat d'actuació i resiliència.

12. Responsabilitat social: conjunt de compromisos de divers ordre, econòmic, social i ambiental, adoptats per les empreses, les organitzacions i institucions públiques i privades, que constitueixen un valor afegit al compliment de la legislació aplicable i dels convenis col·lectius, contribuint alhora al progrés social, econòmic i mediambiental en el marc d'un desenvolupament sostenible.

13. Auditoria social: avaluació sistemàtica i documentada realitzada per una persona física, entitat o organisme acreditat oficialment, que pretén determinar la correspondència entre la informació facilitada per l'entitat en la memòria de sostenibilitat sobre el compliment dels elements que configuren la responsabilitat social i la sostenibilitat, i les evidències que l'originaren.

14. Objectius de desenvolupament sostenible (ODS): és una iniciativa impulsada per Nacions Unides per donar continuïtat a l'agenda dels ODS, incloent-hi noves esferes com ara el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, la innovació, el consum sostenible, la pau i la justícia, entre altres prioritats. Després d'un procés de negociació sobre els ODS, el 25 de setembre de 2015, en una reunió plenària de l'Assemblea General de Nacions Unides, s'aprova una agenda que porta per títol: «Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible», i es procedeix a la determinació dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2016.

15. Informació no financera: la Directiva 2014/95/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE, pel que fa a la divulgació d'informació no financera i informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups, té com a objectiu identificar riscos per a millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general, i per a això incrementa la divulgació d'informació no financera, com poden ser els factors socials i mediambientals. A més, segons la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifica el Codi de Comerç; el text refós de la Llei de societats de capital, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, i la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d'auditoria de comptes, en matèria d'informació no financera i diversitat, la divulgació d'informació no financera o relacionada amb la responsabilitat social corporativa contribueix a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte en la societat. Alhora, el seu anunci resulta essencial per a la gestió de la transició cap a una economia mundial sostenible que combine la rendibilitat a llarg termini amb la justícia social i la protecció del medi ambient.



Respecte a les qüestions mediambientals, cal informació detallada sobre els efectes actuals i previsibles de les activitats de l'empresa en el medi ambient, i, si escau, la salut i la seguretat, l'ús d'energia renovable i/o no renovable, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, el consum d'aigua i la contaminació atmosfèrica.

Pel que fa a les qüestions socials i relatives a les persones treballadores en l'empresa, la informació facilitada en l'Estat pot fer referència a les mesures adoptades per a garantir la igualtat de gènere, l'aplicació de convenis fonamentals de l'Organització Internacional del Treball, les condicions de treball, el diàleg social, el respecte del dret dels treballadors a ser informats i consultats, el respecte dels drets sindicals, la salut i seguretat en el lloc de treball i el diàleg amb les comunitats locals i les mesures adoptades per a garantir la protecció i el desenvolupament d'aquestes comunitats.»



Tres. Es modifica l'article 3 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 3. Entitats beneficiàries

1. Podran acollir-se a les subvencions previstes en aquestes bases les entitats següents:

a) Associacions, fundacions i altres entitats i organitzacions sense ànim de lucre que tinguen entre els seus fins la promoció i el foment dels principis vinculats a l'economia sostenible, la responsabilitat social en l'empresa, la informació no financera i de sostenibilitat en el model econòmic, i l'economia del bé comú.

b) Petites i mitjanes empreses (PIME) amb personalitat jurídica pròpia que realitzen actuacions vinculades amb la implantació de la cultura i pràctica de l'empresa social i de l'economia sostenible i l'economia del bé comú. I que tinguen almenys un treballador assalariat a jornada completa amb antiguitat superior a un any.

c) Centres, instituts i ens universitaris especialitzats que duguen a terme activitats d'investigació i formació especialitzada en matèries vinculades a l'economia sostenible, l'empresa social o l'economia del bé comú, ja tinguen personalitat jurídica pròpia, ja depenguen o es troben adscrits a una universitat, i en aquest supòsit la sol·licitud haurà d'estar subscrita pel representant legal d'aquesta última.

d) Els pactes territorials per l'ocupació i el desenvolupament local de la Comunitat Valenciana que estiguen reconeguts per la Generalitat com a tals.

e) Les mancomunitats de municipis i consorcis de la Comunitat Valenciana inscrits en el Registre d'Entitats Locals de la Comunitat Valenciana.

f) Les associacions de municipis, províncies i entitats locals de la Comunitat Valenciana que entre els seus objectius assumisquen la promoció, execució i prestació d'iniciatives i activitats empresarials públiques o privades que contribuïsquen al desenvolupament econòmic local i a la creació d'ocupació, així com a la conservació i protecció del medi ambient.

2. Amb caràcter general, les entitats beneficiàries hauran de reunir els requisits següents:

a) Estar legalment constituïdes i inscrites en el registre públic corresponent a la data de publicació de la corresponent convocatòria, en cas que fora exigible. S'entendrà com a data d'inscripció, la de l'assentament de presentació en el registre públic corresponent, sempre que la inscripció es produïsca dins del termini de validesa d'aquest assentament.

b) Tindre domicili social en el territori de la Comunitat Valenciana.

c) No estar incurses en cap de les circumstàncies previstes en l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.



d) No haver sigut sancionades, mitjançant una resolució ferma, amb la pèrdua de la possibilitat d'obtindre subvencions.

3. Els centres, instituts i ens universitaris a què fa referència la lletra c) de l'apartat 1 han de complir els requisits per a ser considerats organismes d'investigació, tal com estableix l'apartat 2.1 del Marc sobre ajudes estatals de recerca i desenvolupament i innovació (2014/C 198/01), i d'acord amb la definició d'organisme d'investigació recollida en la lletra e de l'epígraf 15 de l'apartat 1.3 del marc esmentat.»





Quatre. Es modifica l'article 4 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 4. Accions objecte de les ajudes

1. Les ajudes a les associacions, fundacions i altres entitats i organitzacions sense ànim de lucre que tinguen entre els seus fins la promoció i el foment dels principis vinculats a l'economia sostenible, la responsabilitat social en l'empresa, la informació no financera i de sostenibilitat en el model econòmic, i l'economia del bé comú. Aquestes ajudes aniran dirigides a finançar les despeses en què incórreguen per raó de les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de les entitats socialment responsables, el foment de la responsabilitat social, així com l'economia sostenible en el territori de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les modalitats següents:



a) Activitats de foment d'estudis d'aspectes relacionats amb l'economia sostenible, amb el foment de la responsabilitat social, la informació no financera i de sostenibilitat en el model econòmic, i amb l'economia del bé comú, com ara la realització de tallers, col·loquis, xarrades, congressos, trobades, taules redones, simposis, jornades, seminaris i altres activitats similars, que tinguen com a finalitat la divulgació i l'intercanvi de coneixements i millors pràctiques entre professionals i experts en aquestes matèries.

b) Activitats de difusió per a millorar la visibilitat de l'economia sostenible, de la responsabilitat social i de l'economia del bé comú, així com l'impacte que tenen en la societat, entenent-se per tals, aquelles l'objecte de les quals siga donar a conéixer o divulgar entre la població en general o a col·lectius específics la cultura i pràctica de la sostenibilitat, de la responsabilitat social i de l'economia del bé comú, mitjançant campanyes d'informació i difusió en mitjans de comunicació social, edició de publicacions i qualsevol altra activitat que contribuïsca a aquesta finalitat.

c) Activitats de formació i difusió sobre instruments per al desenvolupament, foment i implantació de la responsabilitat social i informació no financera en pimes de la Comunitat Valenciana, segons la legislació autonòmica en aquesta matèria.

d) Actuacions d'innovació social positives que permeten promoure i donar suport a idees que, de manera simultània, resolguen les necessitats socials, creen noves relacions socials i reforcen la creació de valor econòmic.

e) Activitats dirigides a la implementació, foment i desenvolupament dels objectius de desenvolupament sostenible. En cada convocatòria es determinaran els ODS objecte d'ajuda.

2. Les ajudes a les pimes aniran dirigides a finançar les despeses derivades d'actuacions que realitzen per a la implantació de la cultura i pràctica de l'economia sostenible, de l'empresa socialment responsable, i de l'economia del bé comú, en qualsevol de les modalitats següents:



a) Elaboració i implantació d'una memòria de sostenibilitat que contribuïsca a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte en la societat en el triple vessant social, econòmic i mediambiental, i que permeta mesurar l'èxit ètic de l'organització i la seua contribució al bé comú. A aquest efecte, s'elaboraran instruments com ara el balanç del bé comú, la memòria de responsabilitat social, l'estat no financer o altres eines similars, sempre basades en els marcs nacionals o europeus explicitats en l'article 2.8 d'aquesta ordre.



b) Programes de desenvolupament de capacitats i competències del personal per a comprendre, mesurar i comunicar l'impacte que les accions de comportaments responsables, compromesos i sostenibles tenen sobre la creació de valor de l'empresa, així com l'assumpció de responsabilitats en matèria social i mediambiental.

3. Les ajudes als centres, instituts i ens universitaris aniran dirigides a finançar les despeses derivades d'activitats d'investigació bàsica sobre economia sostenible, l'economia del bé comú, l'empresa socialment responsable i la innovació social, així com les destinades a l'impuls de la investigació aplicada en aquestes matèries, en qualsevol de les modalitats següents:

a) Investigació dirigida a aprofundir en els conceptes i valors que regeixen aquests models.

b) Aplicació pràctica i desenvolupament de les eines que porten implícits aquests models, com ara la metodologia per al mesurament de la contribució de les empreses al desenvolupament d'un model econòmicament sostenible, elaboració del balanç del bé comú, i altres eines similars.

c) Investigacions i estudis sobre la contribució real de l'economia sostenible, de la responsabilitat social i de les empreses socialment responsables i de l'economia del bé comú als principals agregats macroeconòmics, així com el seu valor afegit en comparació amb altres models empresarials, els seus efectes sobre la resiliència i les seues relacions amb la innovació social.

d) Recopilació d'estadístiques i construcció d'indicadors que doten de major reconeixement i visibilitat les empreses socials i l'emprenedoria social, i permeten una millor comprensió dels seus models, la seua professionalitat i el seu paper en la societat.

e) Formació especialitzada en matèria d'economia sostenible, responsabilitat social, emprenedoria i innovació social, i d'economia del bé comú.

f) Formació i investigacions en matèria d'informació no financera en l'àmbit de les pimes.

4. Les ajudes als pactes territorials locals de la Comunitat Valenciana, les mancomunitats de municipis i consorcis de la Comunitat Valenciana, i les associacions de municipis, de l'article 3 apartat 1.d, e i f, respectivament, podran anar dirigides a aquelles activitats descrites en l'apartat 1 d'aquest article, i se seleccionaran en cada convocatòria d'ajudes aquelles activitats a subvencionar.»

5. En cada convocatòria d'ajudes se seleccionaran aquelles activitats a subvencionar per cadascun dels beneficiaris.



Cinc. S'afig un nou apartat, el 8, a l'article 6 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 6. Sol·licitud de subvencions i documentació que haurà d'acompanyar-se a aquestes

(…)

8. Els acords i pactes territorials d'ocupació, a més de la documentació recollida en aquest article, hauran de presentar el text íntegre del pacte o acord territorial d'ocupació subscrit per les entitats signants; el certificat de l'acord de l'òrgan competent de l'aprovació de l'activitat per a la qual se sol·licita la subvenció, i una memòria d'actuacions».





Sis. Es modifica l'article 7 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 7. Procediment de concessió

1. El procediment per a la concessió d'aquestes ajudes es tramitarà en règim de concurrència competitiva, d'acord amb el que es disposa en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i en la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions.

2. El procediment s'iniciarà d'ofici mitjançant la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la corresponent convocatòria, aprovada per resolució dictada per la persona titular de la conselleria competent en matèria d'economia sostenible.

3. Les disposicions de la convocatòria detallaran almenys el contingut mínim previst en l'article 166 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, així com els imports màxims de les subvencions a concedir.



4. La informació de cada convocatòria estarà disponible en la seu electrònica de la Generalitat, a partir de l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.»



Set. Es modifiquen l'apartat 1 i l'apartat 3 de l'article 9 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 9. Criteris per a la determinació de la quantia individualitzada de la subvenció

1. Les subvencions seran de quantia variable, determinada proporcionalment en funció de la puntuació obtinguda d'acord amb els criteris de valoració establits en el capítol II del títol II d'aquesta ordre. Així mateix, en cada convocatòria d'ajudes es determinarà l'import màxim de la subvenció segons el nombre d'empleats assalariats de les entitats beneficiàries de l'article 3.a i b, així com el nombre d'habitants registrats en l'àrea que abasten les entitats de l'article 3.d, e i f.



…..

3. Les convocatòries anuals concretaran la quantia màxima d'ajuda a percebre per tipologia, entitat beneficiària i actuació subvencionable aplicables a cada convocatòria específica, sense que en cap cas puguen excedir els límits establits en el capítol I del títol II de la present ordre per a cada actuació. Així mateix, en cada convocatòria d'ajudes es determinarà l'import màxim de la subvenció segons el nombre d'empleats assalariats de les entitats beneficiàries de l'article 3.a i b, així com el nombre d'habitants registrats en l'àrea que abasten les entitats de l'article 3.d, e i f.»



Huit. Es modifica l'article 18 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 18. Partides subvencionables en activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'economia sostenible, la responsabilitat social i de l'economia del bé comú

1. Podran tindre la consideració de despeses subvencionables per a les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú a què fan referència l'apartat 1 de l'article 4, i l'apartat 4 d'aquest, aquelles despeses lligades directament a l'execució, que financen la consecució dels objectius i realitzen les activitats planejades i que corresponguen a alguna de les categories següents:

a) Despeses derivades de l'arrendament i el transport d'equips necessaris per a l'activitat subvencionada.

b) Despeses corresponents a material i subministraments fungibles, entenent com a tals aquells productes o béns mobles la vida útil dels quals no siga superior a un any.

c) Despeses de publicitat, difusió i promoció de les activitats subvencionades.

d) Despeses derivades de la contractació de personal per l'entitat, siga de manera fixa o temporal, la relació del qual estiga sotmesa a legislació laboral i les funcions i les tasques del qual estiguen directament relacionades amb la intervenció subvencionada.

e) Despeses corresponents a la contractació de serveis tècnics i professionals independents per a la implantació de les activitats subvencionades, incloent-hi les derivades del pagament a ponents, conferenciants o moderadors per la seua intervenció en qualsevol de les actuacions subvencionades. En relació amb la contractació de serveis tècnics i professionals independents, caldrà ajustar-se al que s'estableix en l'article 31.3 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, quan l'import de la despesa subvencionable supere les quanties establides en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic per als contractes menors, el beneficiari haurà de sol·licitar, com a mínim, tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció de la prestació del servei o lliurament del bé, llevat que, per les seues especials característiques, no hi haja al mercat suficient nombre d'entitats que els realitzen, presten o subministren, o llevat que la despesa s'haguera realitzat amb anterioritat a la subvenció. L'elecció entre les ofertes presentades, que haurà d'aportar-se en la justificació, o, si escau, en la sol·licitud de subvenció, es realitzarà d'acord amb criteris d'eficiència i economia, i se n'haurà de justificar expressament en una memòria l'elecció, quan no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa.

f) Despeses derivades de viatges, allotjaments i manutenció del personal vinculat laboralment amb el projecte, de conformitat amb les quanties i conceptes establits en la normativa autonòmica, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris i per les quanties màximes establides. En tot cas, els bitllets i títols de transport hauran de correspondre a classe econòmica o turista, o equivalents. No seran subvencionables les despeses corresponents a bitllets i títols de transport emesos i no utilitzats, excepte justificació raonada, o els corresponents a viatges en classes diferents de la classe turista o econòmica.

g) Despeses pròpies del funcionament regular de l'entitat beneficiària, que servisquen de suport perquè siga possible l'execució de la intervenció i que són atribuïbles a aquesta, en la mesura en què aquests costos corresponguen al període en què efectivament es realitza la intervenció, i no podrà excedir el 5 per cent del total de la subvenció concedida.

2. La quantia conjunta de totes les ajudes que es concedisquen a una mateixa entitat per a totes les activitats de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú a què fa referència aquest article no podrà superar la xifra de 120.000 euros, sense que l'ajuda corresponent a cadascuna de les actuacions subvencionables puga excedir els 60.000 euros. En cada convocatòria anual es concretarà, dins d'aquests límits màxims, la quantia màxima de l'ajuda per entitat i actuació que ha de regir per a les sol·licituds d'aquesta convocatòria.»



Nou. Es modifica l'article 19 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 19. Partides subvencionables en les ajudes per a la implantació de la cultura i pràctica de l'economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú en pimes

1. Les ajudes concedides a les pimes a què fa referència l'apartat 2 de l'article 4 es destinaran a cobrir les despeses següents:

a) Despeses derivades de la contractació de serveis externs especialitzats per a l'elaboració d'una memòria de sostenibilitat que contribuïsca a mesurar, supervisar i gestionar el rendiment de les empreses i el seu impacte en la societat en el triple vessant social, econòmic i mediambiental, permetent mesurar l'èxit ètic de l'organització i la seua contribució al bé comú, sempre d'acord amb els marcs nacionals o europeus explicitats en l'article 2.8 d'aquesta ordre.



b) Despeses derivades de la planificació d'objectius i actuacions a implementar a fi de millorar el rendiment ètic de l'empresa i la seua contribució al bé comú, d'acord amb la informació relativa a l'avaluació i el diagnòstic de la situació de l'empresa en aquests aspectes que haja sigut aportada per la memòria de sostenibilitat realitzada.

c) Despeses derivades de la divulgació i informació pública de la memòria de sostenibilitat realitzada, com ara publicació en el web, disseny, impressió i edició.

d) Despeses derivades de l'auditoria social externa de la memòria de sostenibilitat.

e) Despeses derivades de la formació dels recursos humans de l'empresa per a la seua capacitació en l'elaboració de la memòria de sostenibilitat de l'empresa en exercicis posteriors, a fi que la seua realització passe a efectuar-la personal propi, així com accions de sensibilització interna sobre la interpretació dels resultats de la memòria de sostenibilitat i la contribució de l'empresa al bé comú.



2. La memòria de sostenibilitat s'haurà d'ajustar als principis següents: haurà de ser transparent, inclourà els grups d'interés i serà auditable, completa, rellevant, adequada al context organitzacional, precisa, neutral, comparable i clara.

3. L'estructura de la memòria de sostenibilitat s'adequarà a qualsevol dels models nacionals i internacionals existents de memòries de sostenibilitat explicitats en l'article 2, apartat 8 d'aquesta ordre, així com, alternativament, a la de l'informe no financer a què fa referència la Directiva 2014/95/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 d'octubre de 2014, per la qual es modifica la Directiva 2013/34/UE, pel que fa a la divulgació d'informació no financera i informació sobre diversitat per part de determinades grans empreses i determinats grups.



D'acord amb això, la memòria de sostenibilitat a què fa referència aquest apartat haurà d'expressar la vinculació i el compromís de l'empresa amb les polítiques de responsabilitat social i sostenibilitat, i també amb la posada en marxa en la seua organització d'aquest tipus de polítiques, i mostrar els resultats obtinguts i l'impacte de la seua activitat sobre aspectes relatius a qüestions mediambientals i socials, de personal, respecte dels drets humans i lluita contra la corrupció i el suborn, i haurà d'incloure:

a) Una breu descripció de l'activitat de l'empresa.

b) Una descripció de les polítiques que aplica l'empresa en relació amb aquestes qüestions, que incloga els procediments de diligència degudament aplicats.

c) Els resultats d'aquestes polítiques.

d) Els principals riscos relacionats amb aquestes qüestions vinculats a les activitats de l'empresa, entre elles, quan siga pertinent i proporcionat, les seues relacions comercials, productes o serveis que puguen tindre efectes negatius en aquests àmbits, i com l'empresa gestiona aquests riscos.

e) Indicadors clau de resultats no financers, que siguen pertinents respecte de l'activitat empresarial concreta.

En el cas que l'empresa no aplique cap política en relació amb una o diverses d'aquestes qüestions, l'estat no financer oferirà una explicació clara i motivada sobre aquest tema.

4. L'auditoria social externa de la memòria de sostenibilitat l'haurà de realitzar una persona física, entitat o organisme independent amb formació especialitzada en auditories, certificació o normalització de qualitat i responsabilitat social empresarial en matèria de sostenibilitat. Tot això, sense perjudici que, en el marc de la legislació de l'Estat o l'autonòmica, es regule de manera específica l'acreditació d'entitats especialitzades amb caràcter integral en matèria d'economia sostenible, responsabilitat social empresarial i/o economia del bé comú.



L'informe d'auditoria social externa haurà de contindre, almenys, els apartats següents:

– Títol que indique que es tracta d'un informe de verificació independent.

– Identificació, nom i adreça de la persona que realitza l'auditoria.



– Identificació clara de la informació revisada i l'entitat a què fa referència el període revisat.

– Els estàndards i/o criteris usats en la seua preparació i els procediments de revisió aplicats.

– Conclusions de l'auditoria sobre la base del treball realitzat.

– Aspectes de millora o recomanacions, si es considera necessari, sobre aspectes relatius al control intern, sistemes de gestió, i altres aspectes que es consideren d'interés.

5. La quantia individual màxima que podrà percebre una pime en concepte de les ajudes a què fa referència aquest article no podrà excedir els 15.000 euros. Les corresponents convocatòries anuals concretaran, dins d'aquest límit, la quantia de l'ajuda per entitat i actuació que ha de regir per a les sol·licituds d'aquesta convocatòria.»



Deu. Es modifica l'article 20 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 20. Partides subvencionables en les ajudes per a investigació en matèria d'economia sostenible, responsabilitat social, economia del bé comú, l'empresa socialment responsable, l'emprenedoria i la innovació social

1. Les ajudes per a les activitats d'investigació realitzades per centres, instituts i ens universitaris a què fa referència l'apartat 3 de l'article 4 aniran destinades a cobrir les despeses següents, sempre que estiguen directament relacionades amb la realització del projecte i es realitzen dins del termini d'execució corresponent:

a) Contractació de personal per a suport de la investigació: costos ocasionats per la participació en el projecte de personal contractat temporal, alié al vinculat, estatutàriament o contractualment, de manera permanent, amb l'entitat sol·licitant, que podrà incorporar-se al projecte durant tot o part del temps de duració previst, en dedicació parcial o total.

Els costos de personal podran referir-se a doctors i personal de suport a la investigació. Aquest personal haurà d'incorporar-se sota qualsevol modalitat de contractació temporal, d'acord amb la normativa vigent i amb les normes a què estiga sotmesa l'entitat sol·licitant.

b) Material fungible: de papereria, informàtic, etc.

c) Despesa per a la contractació del «treball de camp» o per a qualsevol activitat relacionada amb la recollida d'informació necessària per a la realització del projecte subvencionat.

Caldrà ajustar-se al que s'estableix en la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i quan l'import de la despesa subvencionable supere les quanties establides en la Llei de contractes del sector públic per als contractes menors, el beneficiari haurà de sol·licitar, com a mínim, tres ofertes de diferents proveïdors, amb caràcter previ a la contracció de la prestació del servei o lliurament del bé, llevat que, per les seues especials característiques, no hi haja al mercat suficient nombre d'entitats que els realitzen, presten o subministren, o llevat que la despesa s'haguera realitzat amb anterioritat a la subvenció. L'elecció entre les ofertes presentades, que haurà d'aportar-se en la justificació, o, si escau, en la sol·licitud de subvenció, es realitzarà d'acord amb criteris d'eficiència i economia, i se n'haurà de justificar expressament en una memòria l'elecció, quan no recaiga en la proposta econòmica més avantatjosa.

d) Despeses derivades de viatges, allotjaments i manutenció del personal vinculat laboralment amb el projecte, de conformitat amb les quanties i conceptes establits en la normativa autonòmica, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris i per les quanties màximes establides. En tot cas, els bitllets i títols de transport hauran de correspondre a classe econòmica o turista, o equivalents.

e) Despeses pròpies del funcionament regular de l'entitat beneficiària, que servisquen de suport perquè siga possible l'execució de la intervenció i que són atribuïbles a aquesta, en la mesura en què aquests costos corresponguen al període en què efectivament es realitza la intervenció, i no podrà excedir el 5 per cent del total de la subvenció concedida.

2. La quantia conjunta de totes les ajudes que es concedisquen a una mateixa entitat per a totes les activitats d'investigació a què fa referència aquest article no podrà superar la xifra de 100.000 euros, sense que l'ajuda corresponent a cadascuna de les actuacions subvencionables puga excedir els 25.000 euros. Les corresponents convocatòries anuals concretaran, dins d'aquest límit, la quantia màxima de l'ajuda per entitat i actuació que ha de regir per a les sol·licituds d'aquesta convocatòria.»





Onze. Es modifica l'article 21 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 21. Ponderació dels criteris per a l'atorgament de les subvencions

1. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulades en l'apartat 1 de l'article 4, associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre per a les despeses de les entitats sol·licitants per raó de les actuacions de formació, foment i difusió de la cultura i pràctiques de l'economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que s'estableix en aquest apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, atenent els criteris següents i segons la següent ponderació:



Criteri Puntuació

Màxima

1. Implantació institucional i experiència de l'entitat Fins a 20 punts

a) Antiguitat. Fins a 4 punts

b) Àmbit territorial d'actuació. Fins a 4 punts

c) Nombre de persones ocupades fixes que presten serveis en l'entitat. Fins a 4 punts

d) Percentatge del pressupost que es nodreix amb fons aliens a la subvenció. Fins a 4 punts

e) Experiència en activitats de promoció i difusió de cultura i pràctica d'empreses socials i economia del bé comú.

Fins a 4 punts

2. Compromís amb els principis de l'empresa social i de l'economia del bé comú i rellevància social Fins a 20 punts

a) Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral. Fins a 5 punts

b) Participació de dones en els òrgans de direcció i administració de l'entitat. Fins a 5 punts

c) Utilització de productes procedents del comerç just. Fins a 5 punts

d) Realització de balanços o auditories o informes economicosocials, mediambientals, de responsabilitat social o de sostenibilitat de la seua activitat. Fins a 5 punts

3. Adequació i qualitat de l'actuació a realitzar Fins a 60 punts

a) Diagnòstic i justificació de l'actuació. Fins a 10 punts

b) Adequació i viabilitat pressupostària de l'actuació. Fins a 10 punts

c) Planificació i programació de les activitats i qualitat dels recursos metodològics. Fins a 5 punts

d) Repercussió social i abast del projecte. Fins a 30 punts

e) Instruments de seguiment i avaluació del projecte. Fins a 5 punts





2. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulades en l'apartat 2 de l'article 4, per a despeses derivades d'actuacions que estiguen realitzant pimes per a la implantació o millora de la cultura i pràctica de l'economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que s'estableix en aquest apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, atenent els criteris següents:



Criteri Puntuació

màxima

1. Compromís amb els principis de l'empresa social i de l'economia del bé comú i rellevància social Fins a 40 punts

a) Contribució a la integració laboral de persones amb dificultats d'accés al mercat laboral. Fins a 10 punts

b) Implementació de polítiques en matèria d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Fins a 5 punts

c) Participació de dones en els òrgans de direcció i administració de l'entitat. Fins a 5 punts

d) Realització d'activitat econòmica amb empreses de destacat caràcter social. Fins a 5 punts

e) Utilització de productes procedents del comerç just.

Fins a 5 punts

f) Contribució a la millora del medi ambient. Fins a 10 punts

2. Qualitat de l'actuació a realitzar Fins a 60 punts

a) Metodologia i informació incorporada en la memòria de sostenibilitat. Fins a 20 punts

b) Adequació del pressupost. Fins a 10 punts

c) Eines i sistemes d'indicadors per a seguiment i avaluació dels resultats. Fins a 10 punts

d) Auditoria externa. Fins a 10 punts

e) Formació del personal per a l'elaboració de la memòria de sostenibilitat. Fins a 10 punts





3. En els expedients de sol·licitud de les ajudes, regulats en l'apartat 3 de l'article 4, per a despeses de centres, instituts i ens universitaris derivats de la realització d'actuacions de formació especialitzada i d'investigacions sobre economia sostenible, la responsabilitat social i l'economia del bé comú, així com l'impuls de la investigació aplicada en la matèria. La valoració es realitzarà de conformitat amb el que s'estableix en aquest apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 100 punts, atenent els criteris següents:





Criteri Puntuació

màxima

1. Valoració de l'equip d'investigació i experiència prèvia

Fins a 40 punts

a) Historial cientificotècnic i activitat investigadora prèvia del personal investigador. Fins a 20 punts

b) Adequació de l'equip d'investigació als objectius del projecte. Fins a 20 punts

2. Qualitat científica i tècnica del projecte. Fins a 60 punts

a) Introducció teòrica i justificació del projecte. Fins a 10 punts

b) Adequació del pressupost. Fins a 10 punts

c) Definició dels objectius, descripció de la metodologia i rellevància dels resultats. Fins a 20 punts

d) Pla de difusió cientificotècnic dels resultats. Fins a 20 punts





4. En els expedients de sol·licitud d'ajudes regulats en l'apartat 4 de l'article 4, la valoració es realitzarà de conformitat amb el que s'estableix en aquest apartat, i s'assignarà a cada sol·licitud un màxim de 60 punts atenent els criteris següents i segons la següent ponderació:





Criteri Puntuació

màxima

3. Adequació i qualitat de l'actuació a realitzar Fins a 60 punts

a) Diagnòstic i justificació de l'actuació. Fins a 10 punts

b) Adequació i viabilitat pressupostària de l'actuació. Fins a 10 punts

c) Planificació i programació de les activitats i qualitat dels recursos metodològics. Fins a 5 punts

d) Repercussió social i abast del projecte. Fins a 30 punts

e) Instruments de seguiment i avaluació del projecte. Fins a 5 punts»





Dotze. Es modifica l'apartat 5 de l'article 22 de l'Ordre 2/2017, que queda redactat de la manera següent:

«Article 22. Implementació institucional i experiència de les entitats sense fins de lucre

(…)

5. L'experiència de l'entitat sol·licitant en activitats dirigides a la promoció i difusió de la cultura i pràctica de l'economia sostenible, la responsabilitat social, l'economia del bé comú, així com a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible determinats en cada convocatòria, es valorarà amb una puntuació màxima de 4 punts, segons el nombre d'activitats realitzades en aquest àmbit, d'acord amb l'escala següent:

Experiència en dues activitats realitzades: 1 punt.

Entre tres i cinc activitats realitzades: 2 punts.

Entre sis i deu activitats realitzades: 3 punts.

Més de deu activitats realitzades: 4 punts».

Mapa web