RESOLUCIÓ de 27 de juliol de 2021, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual es dicten instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres d'educació especial sostinguts amb fons públics per al curs 2021-2022. [2021/8251]
(DOGV núm. 9139 de 30.07.2021) Ref. Base de dades 008470/2021
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: educació, planificació educativa, política educativa
Índex
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
Segon. Alumnat
Tercer. Escolarització
Quart. Escolarització combinada
Cinqué. Organització de centre
Sisé. Organització d'etapes i àrees d'intervenció
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
Huité. Programes de transició a la vida adulta (TVA)
Nové. Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a alumnat amb necessitats educatives especials permanents
Desé. Avaluació del procés d'aprenentatge i ensenyament
Onzé. Certificació final d'estudis
Dotzé. Centres d'Educació Especial com a centres de recursos
Tretzé. Plantilles
Catorzé Horari del personal
Quinzé. Figures de coordinació
Setzé. Horari del centre
Disseté. Serveis complementaris de transport i menjador
Divuité. Disposicions supletòries
Dinové. Calendari d'aplicació
La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d'Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, estableix que l'escolarització de l'alumnat que presenta necessitats educatives especials s'ha de regir pels principis de normalització i inclusió i assegurar la no discriminació i igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu, i sols s'ha de dur a terme en unitats o centres d'Educació Especial quan les seues necessitats no puguen ser ateses en el marc de les mesures d'atenció a la diversitat dels centres ordinaris.
La Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, estableix com a actuació en matèria educativa, que les conselleries amb competències en matèria d'educació i formació, vetlaran pel gaudi efectiu del dret de les persones amb discapacitat o diversitat funcional a una educació pública, inclusiva i de qualitat, com també a la formació al llarg de la vida, sense discriminació per motiu o per raó d'aquesta circumstància i sobre la base de la igualtat d'oportunitats, i seran les encarregades de garantir una política de foment que assegure el procés educatiu adequat, l'adopció d'ajustos raonables en funció de les necessitats individuals i facilite les mesures de suport personalitzades i efectives en entorns que fomenten al màxim el desenvolupament acadèmic i social, de conformitat amb l'objectiu de la plena inclusió.
D'acord amb aquesta llei, s'entén per ajustos raonables les modificacions i les adaptacions necessàries i adequades que no imposen una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requerisquen en un cas particular, per a garantir a les persones amb diversitat funcional o discapacitat el gaudi o l'exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i les llibertats fonamentals.
El Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seua inclusió social, explicita que correspon a les administracions educatives assegurar un sistema educatiu inclusiu en tots els nivells educatius, prestant atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat amb discapacitat, mitjançant la regulació de suports i ajustos raonables per a l'atenció d'aquells que precisen una atenció especial d'aprenentatge o d'inclusió.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones. En la mateixa línia que les disposicions referides abans, remarca l'excepcionalitat de l'escolarització en un centre d'educació especial i defineix, entre altres, les tasques complementàries que han de desenvolupar com a centres de recursos.
El Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià, estableix la constitució dels equips d'orientació educativa als centres d'educació especial i l'estructura d'assessorament i suport als centres educatius a la qual pertanyen els centres d'educació especial com a centres de recursos.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, té per objecte regular l'organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal.
És una realitat que el desenvolupament d'un model d'educació inclusiva ha propiciat un increment de l'alumnat amb necessitats educatives especials que s'escolaritza en els centres docents ordinaris, bé siga en l'aula ordinària o en una unitat específica. Com a conseqüència d'això, s'ha produït una variació dels perfils de l'alumnat que s'escolaritza en els centres d'educació especial, principalment en les etapes d'Educació Infantil i Educació Primària, que presenta necessitats educatives especials més greus i, per tant, requereix suports especialitzats d'alta intensitat i individualització durant tota la jornada escolar.
La pandèmia mundial derivada de la Covid-19, declarada per l'Organització Mundial de la Salut el dia 11 de març de 2020, ha tingut una especial incidència en el sistema educatiu. Davant l'evolució de la pandèmia durant els cursos 2019-2020 i 2020-2021, i atés que l'educació i el funcionament segur dels centres educatius són preocupacions socials prioritàries, que mereixen una atenció també prioritària per part dels poders públics, s'han hagut de desenvolupar noves mesures excepcionals, i de caràcter temporal. Amb aquesta finalitat es va publicar el Reial Decret llei 31/2020, de 29 de setembre, pel qual s'adopten mesures urgents en l'àmbit de l'educació no universitària (BOE 259, 30.09.20), que habilita les administracions educatives a autoritzar determinades mesures relacionades amb l'avaluació, promoció i titulació en els diferents ensenyaments compresos en l'article 3.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, excepte en l'ensenyament universitari i la formació professional per a l'ocupació associada al Sistema Nacional de Qualificacions Professionals.
Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2021-2022 que, tenint en compte totes les normes anteriors, contemplen la situació extraordinària generada durant els cursos 2019-2020 i 2020-2021.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions (DOGV 8572, 17.06.2019), i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell (DOGV 8576, 21.06.2019), resolc:
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aquesta Resolució té per objecte dictar instruccions per a l'organització i funcionament dels centres d'educació especial per al curs 2021-2022, tenint en compte l'adopció de mesures extraordinàries que els afecten com a conseqüència de la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, la qual cosa requereix una anàlisi de cada context educatiu, per a donar resposta a aquesta nova situació, i obliga a un replantejament de diversos aspectes de l'organització del centre i dels mateixos ensenyaments.
2. L'àmbit d'aplicació són els centres específics d'educació especial sostinguts amb fons públics ubicats en el territori valencià, sense perjuí de les competències discrecionals reservades a la titularitat dels centres privats concertats en supòsits concrets que afecten determinats aspectes organitzatius i de gestió.
3. Aquesta resolució també és d'aplicació a les unitats específiques que, per raons geogràfiques o d'una altra índole, tinguen la consideració d'unitats substitutòries dels centres d'educació especial.
Segon. Alumnat
1. És destinatari de l'escolarització en els centres d'educació especial l'alumnat amb discapacitats greus i severes que, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic i en el moment en què es troba, requereix mesures de resposta educativa de nivell IV i suport de grau 3, com a conseqüència del nivell baix d'autonomia, generalitzada en diferents àmbits de desenvolupament en relació a l'edat, cosa que implica suports intensius, especialitzats i individualitzats durant la major part de la jornada escolar.
2. L'alumnat amb discapacitat intel·lectual moderada podrà escolaritzar-se, excepcionalment, en un centre d'educació especial en l'etapa de secundària i en un programa de transició a la vida adulta, sempre que aquestes opcions beneficien la seua autonomia i les possibilitats d'inserció sociolaboral posteriors. En cap cas podrà escolaritzar-se en un centre d'educació especial l'alumnat amb discapacitat intel·lectual lleugera.
3. Amb caràcter general, l'alumnat d'Educació Infantil s'ha d'escolaritzar en la modalitat ordinària en una aula ordinària, llevat que, excepcionalment i de manera molt justificada amb evidències, les persones professionals que han fet la valoració aconsellen l'escolarització en una unitat específica o en un centre d'Educació Especial, sempre amb la conformitat de les famílies o representants legals.
4. La situació de discapacitat ha d'estar convenientment acreditada pels serveis i equips mèdics de valoració mitjançant els informes mèdics corresponents o el certificat de discapacitat.
5. Sols als efectes de l'arranjament i la planificació educativa es consideraran les discapacitats següents: trastorn de l'espectre autista, plurideficiència amb discapacitat intel·lectual severa i profunda, trastorn de la conducta amb discapacitat intel·lectual severa i profunda i discapacitat intel·lectual moderada.
L'alumnat amb discapacitats greus i severes que no està inclòs a cap de les situacions anteriors, s'ha d'assimilar, als efectes administratius, al tipus de discapacitat que més s'ajusta a les seues característiques.
Tercer. Escolarització
1. L'escolarització de l'alumnat en un centre d'educació especial s'ha de considerar, excepcionalment, quan l'informe sociopsicopedagògic justifica amb evidències que l'alumnat requereix suports d'alta intensitat i individualització (valorats mitjançant les escales adients) que, en el moment en que s'hi troba, poden ser prestats en millors condicions en aquests centres, després d'haver valorat i aplicat les mesures necessàries per a l'eliminació de les barreres del context que possibiliten la inclusió en el centre ordinari i amb l'opinió favorable de la família o representants legals.
2. Perquè una alumna o un alumne s'escolaritze en un centre d'Educació Especial és preceptiu el tràmit per a la determinació de la modalitat d'escolarització i l'autorització, per resolució, de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació corresponent, d'acord amb el procediment descrit en l'article 46 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
3. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials són els que s'indiquen en aquesta resolució, en l'article 20 del Decret 104/2018, de 27 de juliol, i en l'article 45 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
4. Si l'alumnat està escolaritzat, la valoració i identificació de les necessitats educatives especials i l'emissió de l'informe sociopsicopedagògic per a l'escolarització correspon als equips d'orientació educativa, als gabinets psicopedagògics autoritzats i als departaments d'orientació educativa i professional, segons l'etapa en què es trobe escolaritzat.
5. Si l'alumnat no està escolaritzat, la valoració i identificació correspon a les agrupacions d'orientació de zona, que duran a terme aquest procés, tal i com s'especifica en les instruccions d'inici de curs dels centres que imparteixen infantil, primària, ESO i Batxillerat.
6. En qualsevol dels casos, les decisions s'han de col·legiar en el marc de l'agrupació d'orientació de zona i, quan es preveja una escolarització en un centre d'educació especial o en una unitat específica en un centre ordinari, l'equip d'orientació educativa del centre d'educació especial ha de participar preceptivament, amb veu i vot, en aquestes decisions.
7. Els centres d'educació especial han de col·laborar amb els equips d'orientació educativa, els gabinets psicopedagògics municipals i els departaments d'orientació educativa i professional en la valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials, d'acord amb el que disposa l'article 23.3.f. del Decret 104/2018, de 27 de juliol i la disposició addicional setena del Decret 72/2021, de 21 de maig.
8. D'acord amb l'article 13.h del Decret 72/2021, de 21 de maig, les unitats especialitzades d'orientació han de visar els informes sociopsicopedagògics elaborats pels centres privats concertats que proposen l'escolarització de l'alumnat en una unitat específica o en un centre d'educació especial.
9. En qualsevol cas, les decisions que afecten l'escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents i pels serveis competents, a fi de garantir el seu caràcter revisable i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d'etapa. Sense perjuí d'això, la direcció o la titularitat del centre, oït l'equip educatiu, i les famílies o representants legals de l'alumnat, poden sol·licitar la revisió en qualsevol moment de l'escolaritat.
10. Totes les decisions i accions que es realitzen referides a l'escolarització d'aquest alumnat s'han de coordinar amb les famílies o representants legals, a les quals se'ls ha d'oferir un acompanyament i assessorament integral, especialment en l'escolarització inicial i en els moments de transició, i tindre en compte els aspectes emocionals, l'opinió i els punts de vista. Així mateix, s'ha de fomentar la participació de totes les persones implicades, amb l'objectiu de conformar un procés col·laboratiu i sistèmic, que situe el benestar de l'alumnat i la seua qualitat de vida en el centre de les decisions.
11. D'acord amb allò que disposa el Decret 104/2018, de 27 de juliol, l'alumnat pot romandre en un centre d'Educació Especial fins als vint-i-un anys, fet que pot prolongar-se fins als vint-i-quatre anys, en el cas que el centre dispose de programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials permanents o qualsevol altre programa que la normativa preveja per a aquest alumnat i que facilite la seua inserció social i laboral.
Quart. Escolarització combinada
Al llarg del curs 2021-2022, i mentre persistisca la situació sanitària derivada de la COVID19, la modalitat d'escolarització combinada es deixa sense efecte, per la qual cosa l'alumnat haurà d'assistir al seu centre de referència.
Cinqué. Organització del centre
1. Els centres d'educació especial s'organitzaran per grups que comptaran amb una tutora o un tutor.
2. Complementàriament, s'organitzaran nuclis de convivència de caràcter estable d'entre 22 i 30 alumnes, d'acord amb els espais i recursos disponibles, procedents d'un nombre determinat de grups, segons el criteri que establisca la direcció de cada centre, en funció de la distribució dels espais o de les ràtios de les aules, amb l'objectiu que aquest alumnat puga compartir personal, activitats i espais, activitats en grup, pati, menjador, etc.
3. El temps d'esplai s'organitzarà per nuclis de convivència, tenint en compte els espais disponibles i, si fora necessari, en franges horàries diferents.
4. Atés que la tasca de tot el personal docent i no docent és de contacte directe amb l'alumnat i no pot garantir-se la distància mínima interpersonal, l'organització dels recursos personals tindrà en compte les indicacions següents:
a) El personal especialista de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge realitzarà la seua intervenció sempre amb l'alumnat que pertany a un mateix nucli de convivència.
b) El personal educador d'educació especial que està compartit entre diversos grups, realitzarà la seua intervenció amb l'alumnat que pertany a un mateix nucli de convivència.
c) El professorat d'Educació Física i de Música impartirà les seues classes, sempre que siga possible, en espais ben ventilats, suficientment amplis i a l'aire lliure, i respectant les mesures de seguretat.
El centres que comptem amb un únic lloc d'especialista d'Educació Física i/o de Música atendran la totalitat de les agrupacions, tenint en compte que en un mateix dia no podran canviar de nucli de convivència.
Si el centre compta amb més d'un lloc d'especialista d'Educació Física i de Música se'ls assignarà, amb caràcter fixe, determinats nuclis de convivència.
d) Els centres que compten amb més d'un lloc de fisioterapeuta assignaran a cada professional l'atenció de l'alumnat inclòs en un mateix nucli de convivència o en determinats nuclis de convivència. Els centres que compten amb una única persona fisioterapeuta, atendrà a tot l'alumnat, adoptant les corresponents mesures de seguretat.
e) El personal d'infermeria, a més de les funcions assignades, vetlarà pel compliment dels protocols sanitaris i supervisarà i orientarà el personal del centre educatiu i les famílies. Les intervencions individualitzades es duran a terme a l'espai d'infermeria o a l'aula ordinària, segons la necessitat.
Sisé. Organització d'etapes i àrees d'intervenció
1. La distribució de les etapes en els centres d'Educació Especial és la següent:
Educació infantil, que comprén el tram d'edat de tres a sis anys i pot prolongar-se fins als huit anys.
Educació primària, que comprén el tram d'edat de sis a dotze anys i pot prolongar-se fins als catorze anys.
Educació secundària obligatòria, que comprén el tram d'edat de dotze a setze anys i pot prolongar-se fins als dènou anys.
2. L'estructura d'aquestes etapes és equivalent a les dels ensenyaments ordinaris, amb l'objectiu de facilitar l'organització dels centres i l'escolarització combinada de l'alumnat. No obstant això, aquesta organització no implica la necessitat d'assolir els continguts i les competències dels currículums ordinaris de les etapes ordinàries corresponents.
3. Dins el tram de l'edat cronològica corresponent a cada etapa, els centres poden realitzar una distribució flexible de l'alumnat, d'acord amb criteris pedagògics, metodologies de treball, estil d'aprenentatge i necessitats de l'alumnat.
4. Els centres d'Educació Especial també poden oferir Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA), en el tram de setze a vint-i-un anys, i Programes de qualificació bàsica adaptada a l'alumnat amb necessitats educatives especials permanents, en les condicions que s'especifiquen en els apartats seté i vuité d'aquesta resolució.
5. Les àrees d'intervenció preferent en les diferents etapes educatives són les següents:
Àrea Infantil Primària ESO
Autonomia personal / Llar
Recursos Comunitaris
Acadèmica Funcional En funció de l'alumnat
Comunicació i Llenguatge
Habilitats Motrius /
Educació Física
Habilitats Socials
Educació Musical
Educació Artística
Educació Plàstica, Visual i Audiovisual
Destreses Laborals En funció de l'alumnat
Religió / Valors Socials i Cívics
6. Els Programes de Transició a la Vida Adulta s'organitzen en les mateixes àrees d'intervenció preferent que en l'etapa d'educació secundària obligatòria, posant especial èmfasi en les competències que faciliten l'autonomia de l'alumnat en la vida quotidiana.
7. Les famílies o representants legals de l'alumnat han de triar i sol·licitar expressament, per escrit, a l'inici de l'etapa o de la seua escolarització en el centre, que aquest curse l'àrea de Religió o l'àrea de Valors Socials i Cívics, podent modificar la seua opció a l'inici de cada curs escolar.
8. Amb caràcter experimental, els centres educatius podran anar substituint de forma progressiva les àrees d'intervenció descrites en aquesta resolució, per les competències clau, situació que han de comunicar a la Direcció General d'Inclusió Educativa, per a la seua autorització.
Seté. Pla d'actuació personalitzat (PAP)
1. Per a l'alumnat escolaritzat en els centres d'Educació Especial, s'ha de realitzar un Pla d'actuació personalitzat, d'acord amb el que s'especifica en els articles 8 i 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
2. L'elaboració del PAP és competència de l'equip educatiu que dona suport l'alumnat, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat per l'equip d'orientació educativa del centre.
3. En la planificació, desenvolupament i avaluació del PAP s'ha de fomentar i facilitar la participació activa de l'alumnat i de tots els agents significatius amb qui habitualment es relaciona, amb especial consideració de la família. Es tindran en compte les metes, preferències, capacitats i característiques de l'alumnat i les característiques i oportunitats del context familiar i sociocomunitari, en el marc de les planificacions centrades en la persona (PCP).
4. El PAP ha de complir els requisits bàsics següents:
a) Promoure el procés d'autodeterminació de l'alumnat.
b) Plantejar els objectius educatius com a competències funcionals que doten l'alumnat del major grau possible d'autonomia i d'independència en la vida quotidiana.
c) Estar vinculat al context natural i a l'espai vital, des de la consideració que l'escola ha de preparar per a la participació en un conjunt variat d'activitats comunitàries.
d) Incloure continguts individualitzats per al desenvolupament de les competències que l'alumnat té menys adquirides, tenint en compte al mateix temps les seues fortaleses, habilitats i estil d'aprenentatge.
e) Incorporar activitats adequades a la seua edat cronològica i que tinguen possibilitats de realitzar-les.
f) Possibilitar la participació de l'alumnat en una ampla varietat d'activitats i entorns, afavorint la pràctica i la transferència de les habilitats bàsiques en diferents contextos de participació.
g) Seleccionar els materials curriculars d'acord amb els criteris de funcionalitat, vinculació al context natural, personalització, coeducació i respecte al medi ambient. Els materials han de fer un ús no sexista del llenguatge, i en les imatges ha d'haver-hi una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
h) Incloure sistemes de comunicació augmentatius i alternatius (SAAC), com a element essencial per a facilitar l'accés a la comunicació i al currículum de l'alumnat que presenta dificultats per a aconseguir una comunicació verbal funcional.
i) Incorporar en les diferents, àrees i àmbits, els principis coeducatius adreçats a l'eliminació dels prejudicis, estereotips, comportaments discriminatoris o situacions de violència en relació al gènere, l'orientació sexual i la identitat de gènere, per mitjà de l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en el respecte a les diferències i la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones.
j) Desenvolupar actituds i conductes que promoguen la seguretat personal, l'equilibri afectiu i la vivència lliure i responsable de la seua sexualitat.
k) Prioritzar l'opinió, necessitats, interessos i preferències de l'alumnat.
l) Implicar les famílies o representants legals en les decisions educatives que afecten les seues filles i els seus fills i en el desenvolupament de pautes en la llar.
5. Per a l'alumnat que requereix, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic, productes individuals de suport per a millorar la seua autonomia i l'accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d'educació, d'acord amb Resolució de 31 d'octubre de 2019, de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a la sol·licitud i la gestió de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
6. El PAP ha d'incloure l'orientació i acompanyament a l'alumnat sobre l'itinerari acadèmic o formatiu més adequat en cada cas, en funció de les seues capacitats, interessos i possibilitats d'èxit. Sempre que siga possible, s'ha d'orientar l'alumnat cap a programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials permanents, amb l'objectiu que puga adquirir les competències professionals necessàries per a la seua inclusió sociolaboral.
7. L'orientació a l'alumnat l'ha de capacitar per a realitzar eleccions lliures de condicionants basats en els rols i estereotips de gènere socialment arrelats i acceptats, i perquè puga desenvolupar tasques de forma equitativa i paritària.
Vuité. Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA)
1. Els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat poden impartir Programes per a la Transició a la Vida Adulta destinats a l'alumnat que reunisca els dos requisits següents:
a) Tindre complits els setze anys.
b) Haver cursat l'ensenyament bàsic en un centre d'educació especial o en un centre ordinari, quan les seues necessitats educatives especials aconsellen continuar el seu procés educatiu mitjançant aquests programes.
2. Els Programes de Transició a la Vida Adulta s'orienten a què l'alumnat aconseguisca els objectius següents:
a) Consolidar i desenvolupar les capacitats i promoure el major grau possible d'autonomia personal i social.
b) Mantindre i aplicar a la vida quotidiana les competències instrumentals bàsiques adquirides en les etapes corresponents a l'ensenyament bàsic obligatori.
c) Fomentar la participació en tots els àmbits en què es desenvolupa la vida adulta.
d) Desenvolupar els aspectes relacionals que el defineixen com a membre d'una societat, construir la seua pròpia identitat personal i afavorir la participació i responsabilitat ciutadana.
e) Adquirir habilitats laborals de caràcter polivalent, la capacitat per a seguir normes elementals i de seguretat en el treball, la motivació davant la tasca i la no discriminació per raó de gènere o qualsevol altra circumstància.
3. Els Programes de Transició a la Vida Adulta s'estructuren en els àmbits d'experiència següents:
a) Autonomia personal en la vida diària.
b) Integració social i comunitària.
c) Orientació i formació laboral.
Aquests àmbits han d'incorporar les àrees d'intervenció preferent de l'etapa d'educació secundària obligatòria especificades en el resolc sisé d'aquesta resolució. El contingut i l'horari s'han d'ajustar a les característiques i necessitats de l'alumnat, tot considerant les seues capacitats, les possibilitats de dur-les a terme i l'itinerari formatiu personalitzat.
4. Els Programes de Transició a la Vida Adulta els han d'impartir mestres de l'especialitat de Pedagogia Terapèutica i per professorat tècnic de Formació Professional.
5. El personal especialista de Pedagogia Terapèutica ha d'assumir, preferentment, la tutoria del grup i la docència dels àmbits d'autonomia personal en la vida diària i d'integració social i comunitària. El professorat tècnic de Formació Professional és el responsable de la docència de l'àmbit d'orientació i formació laboral.
6. L'equip educatiu, amb l'assessorament de l'equip d'orientació educativa, pot determinar la conveniència que, per les seues capacitats i necessitats, una alumna o alumne no curse l'àmbit d'orientació i formació laboral, prèvia informació a les famílies o representants legals, que han de donar el seu consentiment per escrit.
7. Els centres privats concertats també poden impartir Programes de Transició a la Vida Adulta, que, en tot cas, han d'organitzar i dur a terme amb el personal de la seua plantilla.
Nové. Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a alumnat amb necessitats educatives especials permanents
1. D'acord amb el que disposa l'article 15 de l'Ordre 73/2014, de 26 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen els programes formatius de qualificació bàsica a la Comunitat Valenciana, els centres d'Educació Especial sostinguts amb fons públics poden oferir programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents.
2. Aquests programes estan dirigits a l'alumnat que reuneix els requisits següents:
a) Tindre una edat compresa entre els setze i vint-i-un anys, complits en la data d'inici del programa.
b) Presentar necessitats educatives especials permanents associades a discapacitat física, intel·lectual o trastorns de la conducta o de la personalitat.
c) Disposar d'un nivell d'autonomia personal i social que li permet l'accés i el manteniment d'un lloc de treball.
d) Haver completat els deu anys d'escolarització bàsica, en centres ordinaris o en centres d'Educació Especial.
3. La durada d'aquests programes és de dos cursos, amb la finalitat de facilitar un procés d'aprenentatge adaptat a les necessitats de l'alumnat i garantir l'adquisició de les competències necessàries.
4. L'alumnat que no haja assolit els objectius previstos, pot romandre un any més en cada curs, amb un informe previ de l'equip educatiu. En qualsevol cas, l'edat màxima de permanència en aquests programes és fins als vint-i-quatre anys, complits en la data en què hi finalitzen.
5. Els programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials permanents es desenvolupen en grups de dotze alumnes com a màxim, sent necessari un mínim de sis per a poder autoritzar-los.
6. L'alumnat que cursa aquests programes en els centres d'educació especial podrà beneficiar-se dels serveis complementaris de transport i menjador escolar, en les mateixes condicions que la resta de l'alumnat matriculat en el centre.
Desé. Avaluació del procés d'aprenentatge i ensenyament
1. L'avaluació de l'alumnat ha de ser contínua, global, participativa i orientadora, considerant tots els elements, oportunitats i barreres que influeixen en el procés educatiu i en el desenvolupament de l'alumnat, referits al centre, al mateix l'alumnat, a les famílies i a l'entorn sociocomunitari.
2. Aquesta avaluació s'ha de realitzar en el marc del procediment d'avaluació del Pla d'actuació personalitzat, d'acord amb el que s'estableix en l'article 9 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, i prenent com a referent els objectius i criteris d'avaluació establits en aquest. Té com a finalitat conéixer el progrés de l'alumnat, ajustar la resposta educativa, prendre decisions relatives a l'escolarització, afavorint sempre que siga possible l'accés a un règim de major inclusió, i proporcionar l'orientació acadèmica i professional que més s'adeqüe a les seues capacitats, interessos i possibilitats de progrés.
3. L'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat per l'equip d'orientació educativa, ha de facilitar a les famílies o representants legals la informació periòdica, en format accessible, sobre el procés d'avaluació i les mesures que se'n deriven, així com l'assessorament i les orientacions que contribuïsquen a l'adquisició o a la generalització de les competències treballades a l'àmbit familiar i sociocomunitari.
4. Els informes qualitatius sobre l'evolució de l'alumnat i les conclusions de l'avaluació s'han de facilitar a les famílies o representants legals, en format accessible, almenys en finalitzar cada trimestre i al final de curs escolar.
5. Així mateix, en el marc dels processos d'avaluació continua, els equips educatius han de valorar el procés d'ensenyament i les pràctiques implementades, a fi de millorar la resposta a l'alumnat, les relacions amb les famílies, la comunitat i altres agents participants, l'organització del centre, la innovació i la qualitat educativa.
Onzé. Certificació final d'estudis
1. En finalitzar l'escolaritat, l'alumnat rebrà un certificat acreditatiu, conforme al model que s'adjunta en l'Annex únic d'aquesta resolució, en el qual consten les dates d'inici i de finalització d'aquesta, l'assoliment de competències i el consell orientador, que ha d'elaborar la tutora o el tutor amb la informació obtinguda de l'equip educatiu, i lliurar-lo a la família o representants legals.
2. L'equip d'orientació educativa ha d'assessorar i cooperar amb les tutores i els tutors en l'elaboració del consell orientador i en l'acompanyament a les famílies o representants en el procés de transició.
Dotzé. Centres d'educació especial com a centres de recursos
1. A més de les tasques pròpies d'atenció a l'alumnat escolaritzat, els centres d'educació especial també desenvolupen tasques complementàries com a centres de recursos, d'acord amb l'article 23 del Decret 104/2018 i la disposició addicional setena del Decret 72/2021.
2. Les tasques que han de desenvolupar els centres d'educació especial, com a centres de recursos, són les següents:
a) Assessorar els equips educatius dels centres ordinaris en la resposta a l'alumnat amb necessitats educatives especials, mitjançant sessions informatives, i reunions de coordinació en els aspectes següents:
Sensibilització al claustre i a la comunitat educativa.
Detecció de necessitats i barreres a la inclusió de l'alumnat.
Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns i específics o singulars, segons l'article 11 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
Mesures individualitzades per a l'aprenentatge, adaptacions curriculars individuals significatives i programes personalitzats amb suports personals especialitzats (comunicació, llenguatge i parla, lectura, escriptura, autonomia personal, aprenentatge motor, etc.).
Mesures personalitzades per a la participació i programes específics amb suports especialitzats dirigits a l'alumnat que presenta alteracions greus de conducta.
Pla d'actuació personalitzat (PAP) des de la perspectiva de la planificació centrada en la persona.
Orientació i suport a les famílies.
Orientació sociolaboral.
b) Oferir orientació en temes relacionats amb suports materials i equipament didactic per donar resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials: fons bibliogràfic, documents curriculars, tecnologies de la informació i la comunicació, etc.
c) Col·laborar en la valoració i el seguiment sobre l'adequació i la utilització dels productes de suport i sistemes de comunicació.
d) Facilitar atenció de fisioteràpia a l'alumnat escolaritzat en els centres docents ordinaris, quan així ho determine l'informe sociopsicopedagògic. Aquesta atenció es pot facilitar en el centre ordinari o en el centre d'educació especial, en el cas que, per a la intervenció, siguen necessaris equipaments o materials que no poden traslladar-se. La intervenció del personal fisioterapeuta en el centre ordinari inclou també les orientacions i pautes facilitades als equips educatius per a la correcta atenció de l'alumnat.
e) Donar suport als equips d'orientació educativa, els departaments d'orientació educativa i professional i les agrupacions d'orientació de zona en la valoració sociopsicopedagògica de l'alumnat que requereix suports educatius intensius, especialitzats i individualitzats i, si escau, en els processos d'escolarització i en les propostes dels plans d'actuació personalitzats que se'n deriven.
3. Per a dur endavant les tasques atribuïdes com a centres de recursos, els centres d'educació especial han d'establir les estructures necessàries que garantisquen la coordinació entre les persones implicades i oferisquen la resposta més adient en cada cas. Amb aquest objectiu, es crearà un equip de coordinació, que tindrà la composició mínima següent:
Un o una docent, preferentment de l'especialitat de Pedagogia Terapèutica amb destinació definitiva en el centre, que assumirà la funció de coordinació del centre de recursos.
Una persona de l'equip directiu.
La persona especialista d'orientació educativa.
4. L'equip de coordinació té la funció d'analitzar les sol·licituds rebudes i determinar, segons el cas, el tipus d'intervenció i les persones professionals més adients per a dur-la a terme, tenint en compte la seua especialització i experiència prèvia.
5. L'equip d'intervenció del centre de recursos podrà estar compost per qualsevol professional de la plantilla del centre que, en relació a la sol·licitud, decidisca l'equip de coordinació, d'acord amb la seua especialitat i experiència prèvia. Les tasques que han de dur a terme els diferents perfils professionals del centre són les següents:
a) Persona coordinadora del centre de recursos:
Contactar amb el centre sol·licitant per compilar informació addicional, si escau.
Convocar l'equip de coordinació.
Comunicar al centre sol·licitant el Pla d'intervenció.
Convocar l'equip d'intervenció que haja determinat l'equip de coordinació.
Coordinar les accions entre el centre d'Educació Especial i el centre ordinari.
Realitzar el seguiment dels casos i mantindre el contacte amb el centre sol·licitant, per tal de garantir que el servei concloga amb èxit.
Comunicar a la direcció d'estudis l'horari de dedicació del personal implicat en la intervenció sol·licitada, a fi d'organitzar l'horari de substitucions, si és necessari.
Gestionar els recursos tècnics i supervisar el préstec de material del centre que puga derivar d'un assessorament.
Lliurar l'avaluació de cada intervenció a la unitat especialitzada d'orientació que haja activat el centre de recursos.
b) Persona especialista d'orientació educativa:
Coordinar-se amb l'equip d'orientació educativa o el departament d'orientació educativa i professional del centre sol·licitant per a recollir, si és el cas, informació complementària.
Facilitar assessorament en relació a la sol·licitud d'intervenció, d'acord amb les seues funcions professionals i àmbit de competència.
Col·laborar amb els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional, dins del marc de les agrupacions d'orientació de zona, en la valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials per al qual s'haja de proposar o revisar la modalitat d'escolarització.
c) Personal docent especialista de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge:
Assessorar en relació a la sol·licitud d'intervenció, d'acord amb les seues funcions professionals i àmbit de competència.
Col·laborar, si escau, amb els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa i professional en la valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials per al qual s'ha de proposar o revisar la modalitat d'escolarització.
Col·laborar amb l'equip directiu i el personal d'orientació educativa en el procediment de sol·licitud de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
d) Personal docent especialista d'Educació Física i de Música: realitzarà assessorament en relació amb la sol·licitud d'intervenció, d'acord amb les seues funcions professionals i àmbit de competència.
e) Personal educador d'educació especial: realitzarà assessorament en relació a la sol·licitud d'intervenció, d'acord amb les seues funcions professionals i àmbit de competència.
f) Personal fisioterapeuta:
Donar pautes i orientacions als equips educatius dels centres ordinaris per a la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat motriu: pautes d'activitats, moviments, canvis posturals, relaxació, higiene postural, etc.
Col·laborar amb l'equip directiu i el personal d'orientació educativa en el procediment de sol·licitud de productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
Col·laborar amb els equips d'orientació educativa i els departaments d'orientació educativa en la valoració de l'alumnat amb necessitats educatives especials que deriven d'una discapacitat motriu.
g) Personal d'infermeria escolar: prestarà assessorament telefònic o per mitjans telemàtics, en relació a la sol·licitud d'intervenció, d'acord amb les seues funcions professionals i àmbit de competència.
6. El procediment per a l'activació de la intervenció del centre de recursos es realitzarà d'acord amb la Resolució de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix l'organització i el procediment d'intervenció de les unitats especialitzades d'orientació (UEO) i es concreta el procediment d'activació dels centres d'educació especial com a centres de recursos.
7. Les despeses pel desplaçament als centres ordinaris del personal dels centres d'educació especial com a conseqüència de la prestació del servei com a centres de recursos s'abonaran segons determina el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris.
8. Les despeses generades per l'elaboració de recursos materials han de ser assumides pels centres sol·licitants de la intervenció.
Tretzé. Plantilles
1. En els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, els llocs de personal docent d'orientació educativa, pedagogia terapèutica i audició i llenguatge, i personal no docent educador d'educació especial i fisioterapeuta, es determinen en funció del nombre d'alumnat escolaritzat i el tipus de necessitats, d'acord amb les ràtios establides en la normativa vigent per a aquests centres.
2. Els centres d'educació especial privats concertats contractaran el personal necessari de les especialitats corresponents, d'acord amb els mòduls econòmics establits en la Llei de pressupostos de la Generalitat i en funció del tipus d'unitat concertada.
3. De conformitat amb l'article 5 de l'Ordre 12/2013, de 14 de març, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, els centres d'Educació Especial de titularitat de la Generalitat tindran, a més dels llocs de treball de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge que els correspon, un lloc de treball d'Educació Física i un altre d'Educació Musical addicional, en les condicions següents:
a) Menys de 9 unitats: s'assignaran llocs itinerants amb un altre centre específic, sempre que la distància quilomètrica permeta l'elaboració de l'horari complet per a la plaça afectada.
b) Entre 9 i 17 unitats: s'assignaran llocs a temps complet.
c) A partir de 18 unitats: s'incrementarà un segon lloc d'Educació física i d'educació musical.
4. De conformitat amb el capítol II del Títol II de la Llei 4/2020, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2021, els centres d'Educació Especial privats concertats comptaran amb professorat d'Educació Física i d'Educació Musical, fins a un màxim de dos professors en centres que disposen de nou o més unitats. Així mateix, disposaran d'un professor de suport de Pedagogia Terapèutica o d'Audició i Llenguatge amb vint-i-tres hores, quan compten amb set o més unitats d'educació especial.
5. Els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat comptaran amb professorat tècnic de Formació Professional per a impartir els tallers en els Programes de Transició a la Vida Adulta (TVA) que hagen sigut autoritzats per la direcció general competent. Quan no existisquen perfils adequats de professorat tècnic de Formació Professional, comptaran amb professorat d'arts plàstiques i taller de disseny.
6. Els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat que tinguen autoritzat, per la direcció general competent en matèria de Formació Professional, un programa formatiu de qualificació bàsica adaptat a les persones amb necessitats educatives especials permanents, comptaran amb professorat tècnic de Formació Professional de l'especialitat corresponent. Associat a aquest programa, es dotarà el personal necessari de Pedagogia Terapèutica, en cas que el centre no en dispose del nombre suficient per a cobrir les necessitats que aquests programes requereixen, previ informe de la inspecció d'educació i d'acord amb les instruccions dictades per la direcció general competent.
7. En els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, l'atenció per part del personal de treball social es facilitarà a través de les unitats especialitzades d'orientació, a les quals està adscrit orgànicament aquest personal, sense perjuí de l'atenció que també hi poden prestar els serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis. En qualsevol cas, s'ha d'assegurar la coordinació interdisciplinària dels serveis implicats.
8. D'acord amb l'article 59.8 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana, els centres docents específics d'educació especial estaran dotats de personal d'infermeria, que dependran orgànicament del departament sanitari corresponent.
Catorzé. Horari del personal
1. L'horari del personal docent és el que estableix la normativa vigent que regula els horaris d'aquest personal.
2. L'horari de treball del personal no docent s'ha d'adaptar a les característiques dels centres i als llocs de treball, i ajustar-se al Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, pel qual es regulen les condicions de treball del personal funcionari de l'administració de la Generalitat, i els acords laborals i els convenis col·lectius d'aquestes o aquests professionals.
Quinzé. Figures de coordinació
1. La direcció del centre designarà entre el professorat del Claustre, per un període màxim de quatre anys, una persona per cadascuna de les funcions de coordinació següents:
a) Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
b) Formació del professorat.
c) Igualtat i convivència.
2. Les condicions aplicables a aquestes figures de coordinació són les mateixes que, per a aquestes funcions, estableixen les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Infantil de segon cicle i Educació Primària durant el curs 2021-2022.
3. La direcció o la titularitat del centre, a proposta del Claustre i dins l'àmbit de la seua autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, pot designar altres figures de coordinació per a desenvolupar els diferents projectes o accions establits en la Programació General Anual, que en aquest cas no comportaran una reducció horària.
4. Així mateix, els centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat comptaran amb una persona coordinadora del centre de recursos, com s'especifica en el resolc dotzé.
Setzé. Horari del centre
1. Amb caràcter general, l'horari del centre es distribueix en sessions de matí i de vesprada, entre les quals ha d'haver-hi un interval d'entre una hora i mitja i dues hores, amb les consideracions generals següents:
a) Als centres públics i privats concertats la jornada escolar diària començarà, amb caràcter general, a les 9 hores i finalitzarà a les 17 hores.
b) L'horari lectiu setmanal de l'alumnat, incloses les hores d'esplai, de 25 hores lectives, distribuïdes de dilluns a divendres.
c) Durant els mesos de juny i setembre, les activitats escolars de l'alumnat es duran a terme amb caràcter general durant el matí, en jornada continuada de 9 hores a 13 hores.
2. D'acord amb el què estableix la disposició transitòria quarta del Decret 253/2019, de 29 de novembre, tots els centres que en el curs 2019-2020 tenien autoritzat un pla específic d'organització de la jornada escolar segons esta establit en l'Ordre 25/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d'autorització d'un pla específic d'organització de la jornada escolar als centres sostinguts amb fons públics de segon cicle d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Especial de la Comunitat Valenciana (DOGV 7806, 15.06.2016), mantindran aquesta autorització mentre la conselleria competent en matèria d'educació no publique una nova regulació de la jornada escolar.
3. Igualment, els centres que no tenen autoritzat un pla específic d'organització de la jornada escolar a l'empara de l'ordre esmentada en el punt anterior, mantindran aquesta jornada escolar que tenien en el curs 2019-2020 mentre la conselleria competent en matèria d'educació no publique una nova regulació de la jornada escolar.
Disseté. Serveis complementaris de transport i menjador
1. Servei complementari de transport
1.1. Amb caràcter general, l'ús del transport escolar es durà a terme amb normalitat, fent ús de la mascareta al llarg de tot el trajecte. Si després de valorar els perfils de l'alumnat usuari en cadascuna de les rutes, l'equip directiu comprova que un percentatge de l'alumnat, per les seues característiques, no pot portar mascareta, es podrà:
Distribuir l'alumnat deixant seients buits per poder mantenir-se la distància de seguretat d'un metre i mig.
Excepcionalment, sol·licitar a la Direcció Territorial de Educacin corresponent la modificació de la ruta.
1.2. L'equip educatiu garantirà que les pujades i baixades de l'autobús es realitzen de forma ordenada i es guarde la distància mínima de seguretat, evitant aglomeracions a l'entrada del centre. Amb l'objectiu de complir aquestes mesures de seguretat, podran flexibilitzar-se els horaris d'entrada i d'eixida de l'alumnat del centre.
2. Servei complementari de menjador
2.1. El servei de menjador podrà dur-se a terme a l'aula ordinària o al menjador i en aquells espais que la direcció del centre determine, sempre que es respecte la distribució de l'alumnat per nuclis de convivència i es puga garantir la distància mínima interpersonal entre aquests.
2.2. Cada centre planificarà l'organització que li resulte més adient, tenint en compte que la prestació del servei de menjador ha de ser de 2 hores.
Dihuité. Disposicions supletòries
En tots aquells aspectes no regulats mitjançant disposicions administratives respecte a l'organització i funcionament dels centres d'Educació Especial, són subsidiàries les disposicions referents als centres d'Educació Infantil i Primària.
Dinové. Calendari d'aplicació
La present resolució tindrà efectes durant el curs escolar 2021-2022.
València, 27 de juliol de 2021. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.