Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Turís, Montroi

De conformitat amb l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Boletín Oficial del Estado o en el diari oficial corresponent de l'informe d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l'informe d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 94/17-AIA Turis i Montroi.



«Informe d'impacte ambiental.

Expedient: 094/2017-AIA.

Títol: Projecte de construcció de l'ampliació de la plataforma de la carretera CV-422.

Òrgan substantiu: Diputació de València.

Promotor: Diputació de València.

Localització: Turís i Montroi.



Amb data 18 de juliol de 2017, l'Àrea de Carreteres de la Diputació de València remet, per registre de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la sol·licitud d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del projecte «ampliació de la plataforma de la carretera CV-422. Tram: Riu Magre a CV-435», als termes municipals de Turís i Montroi.

Aquesta sol·licitud adjunta un document ambiental denominat «sol·licitud d'avaluació d'impacte ambiental simplificada», el contingut de la qual s'adequa a l'article 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Posteriorment, amb data 1 de febrer de 2019, l'òrgan substantiu comunica que el projecte «ampliació de la plataforma de la carretera CV-422. Tram: Riu Magre a CV-435» ha sigut pres en consideració i serà sotmés a informació pública, alhora que es remet el projecte de referència i es reitera la sol·licitud d'informe d'impacte ambiental.



Amb data 3 d'octubre de 2019, l'òrgan substantiu remet el resultat de la informació pública. El projecte va ser sotmés a informació pública per termini de 30 dies mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província núm. 36, de data 24 de febrer de 2019, i segons l'informe del Registre General de data 25 de març de 2019, no s'han presentat al·legacions contra aquest durant l'indicat termini d'informació pública, i s'hi considera definitivament aprovat.



Objecte

La CV-422 presenta una secció transversal insuficient i inadequada per al trànsit que suporta (amb una plataforma d'amplària variable i inferior als 5 metres en alguns trams, sense vorals), un paviment en mal estat, així com una gran quantitat d'accessos directes a la carretera. L'objecte del projecte és l'ampliació de la plataforma i la solució dels problemes detectats.



Marc normatiu i antecedents

L'avaluació d'impacte ambiental de projectes queda regulada en la Llei 2/1989, de 3 de març de 1989, d'impacte ambiental de la Generalitat Valenciana, els reglaments que la despleguen (Decret 162/1990 i Decret 32/2006, que modifica l'anterior) i la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental (d'ara en avant LEA).

La legislació ambiental tipifica l'article 7 i en els seus annexos els projectes que han de ser sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

Amb data 15 de novembre de 2016, l'Àrea de Carreteres de la Diputació de València remet al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental una consulta sobre la tramitació ambiental corresponent al «projecte d'ampliació de plataforma de la carretera CV-422. Tram: riu Magre a CV-435». Amb motiu d'aquesta sol·licitud, s'incoa l'expedient 190/2016-AMB.

Amb data 28 de desembre de 2016, l'òrgan ambiental emet un informe on indica que per aplicació de l'article 7.2, apartat c, i atés que l'actuació afecta més de 500 m de sòl forestal segons el PATFOR i es produeix l'encreuament del barranc de la Canyada de l'Oliva per un nou punt, el projecte pot tindre efectes adversos significatius sobre el medi ambient i, com a conseqüència, el projecte proposat es troba sotmés al procediment d'avaluació d'impacte ambiental simplificada.



Per tant, el projecte s'ha de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental simplificada. Aquest procediment queda regulat en la secció segona, del capítol II, del títol II de la LEA. En aquest procediment, l'òrgan ambiental determinarà, d'acord amb els criteris de l'annex III, i amb les consultes a les administracions afectades, si els aspectes ambientals estan suficientment considerats i integrats amb la formulació d'un informe d'impacte ambiental o resulta necessari complementar l'avaluació d'impacte ambiental mitjançant la tramitació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària que conclou amb la formulació de la declaració d'impacte ambiental.





Tramitació

Després de la sol·licitud d'inici, l'òrgan ambiental ha identificat les administracions públiques afectades, segons el que s'indica en l'article 46 de la LEA. S'ha identificat com a administracions públiques afectades:

– Ajuntament de Montroi.

– Ajuntament de Turís.

– Servei Territorial de Medi Ambient de València.

– Servei de Vida Silvestre.

– Servei d'Ordenació del Territori.

A continuació es transcriuen els aspectes ambientals més destacables dels informes que estan en el tràmit substantiu i dels rebuts en el tràmit ambiental:

Informe de la Direcció General de Cultura i Patrimoni: (Realitzat el 30.01.2017).

«Segons informen els serveis tècnics, aquest projecte no planteja afecció al patrimoni cultural en cap de les seues manifestacions, per la qual cosa vist el precepte indicat i de conformitat amb l'informe dels serveis tècnics s'emet informe favorable als efectes patrimonials previstos en l'article 1 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, per al Projecte d'ampliació de la plataforma de la carretera CV-422. Tram: Riu Magre a CV-435, sense que ni tan sols siga necessària la realització de la prospecció arqueològica per a la detecció i avaluació dels elements del patrimoni cultural que poden localitzar-se en els voltants, davant la presumpció fonamentada que aquests no existeixen.



No obstant això, en cas d'aparició de restes arqueològiques durant l'execució de l'obra, s'hauran de detindre immediatament els treballs i comunicar la troballa a la Unitat d'Inspecció de Patrimoni dels serveis territorials de Cultura de València.

Així mateix, s'estima necessària la comunicació de l'inici de les obres a fi de poder generar les mesures de vigilància adequades.»



Informe de la Unitat de Camins Ramaders: (rebut el 28.11.2017).

«Aquesta actuació afecta dos camins ramaders i així ho reconeix la Diputació en la documentació presentada.

1. «Assagador de la Ribera, coincident amb la carretera. Amplària legal: 37,50 m. Amplària necessària: 12 m»

2. «Assagador de Socanya i Don Pedro, que travessa a la carretera en la zona de la Urbanització Altury. Amplària legal i necessària: 15 m»

Respecte als camins ramaders preveuen el següent:

«Es projecta la senyalització dels camins d'acord amb la normativa vigent. (Senyal metàl·lic reflector triangular «pas d'animals domèstics» tipus P-23, amb panell complementari amb la inscripció «Assagador»).



Es proposen mesures compensatòries, com ara la senyalització informativa de les característiques patrimonials, etnològiques i naturals d'aquests camins en l'encreuament de l'assagador de la Ribera amb el riu Magre i amb l'assagador de Socanya i Don Pedro.

Quant al compliment de la normativa, el projecte preveu correctament la senyalització dels camins ramaders en l'encreuament o solapament amb la carretera.

També es considera adequada la proposta d'instal·lació de panells informatius amb les característiques dels camins ramaders.

Per tot això, s'hi emet informe favorable.

Com que és un tram de carretera freqüentat per ciclistes i discorre quasi totalment sobre el camí ramader «assagador de la Ribera» es recomana augmentar els vorals a 1 metre i pintar-los de roig, per a senyalitzar l'ús ciclista i així millorar la seguretat d'aquests, i perquè el cicloturisme es considera un ús compatible al trànsit ramader en la Llei de camins ramaders.»

Informe del Servei de Vida Silvestre: (rebut el 09.01.2018).

«[…] 2. Espai o espais Xarxa Natura 2000 afectats i hàbitats i espècies que en van motivar la declaració:

El traçat fora de la xarxa Natura 2000, i no afecta cap dels seus espais.

3. Espècies catalogades

Consultat el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, quant a espècies prioritàries que es poden veure afectades significativament per aquest projecte: no en figura cap. Les espècies esmentades en la sol·licitud: àguila de panxa blanca (Aquila fasciata), cotoliu (Lullula arborea) i parpalló (Riparia riparia) no es localitzen en l'àrea d'actuació d'ampliació de les calçades, per la qual cosa no tindran afeccions significatives per les obres del projecte.

4. Hàbitats d'interés comunitari.

No s'han cartografiat en l'àrea del projecte cap dels hàbitats protegits per l'article 19 del Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg valencià d'espècies de flora amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació.

D'altra banda, els hàbitats cartografiats en l'àrea del riu Magre:

6420 Prats humits mediterranis d'herbes altes del Molinion-Holoschoenion.

6430 Megafòrbics èutrofs hidròfils de les orles de planuna i dels pisos montà a alpí.

92A0 Boscos galeria de Salix alba i Populus alba.

92D0 Galeries i matolls riberencs termomediterranis (Nerio-Tamaricetea i Securinegion tinctoriae).

Estan lligats al llit del riu i atés que les obres comencen a partir del pont que ja travessa el riu, l'afecció a aquests hàbitats no prioritaris i fora de la Xarxa Natura 2000 no serà significativa».

Informe del Servei d'Ordenació del Territori:

Després d'un primer informe desfavorable rebut amb data 9 d'agost de 2018, la directora general de Política Territorial i Paisatge resol, amb data 26 de juny de 2020, l'aprovació de l'estudi d'inundabilitat corresponent al projecte de construcció de l'ampliació de la plataforma de la carretera CV-422, tram: riu Magre a la carretera CV-435. Es transcriu a continuació part del seu contingut:

«[…] el tram de la carretera discorre en general per les parts altes, amb algun acostat i paral·lel a un barranc d'entitat i existint encreuaments convencionals amb barrancs tributaris.

[…] el tram de la carretera té un paral·lelisme amb el barranc de la Canyada de l'Oliva, afectat per perillositat geomorfològica.

En relació amb els estudis hidràulics, els càlculs s'han realitzat per mitjà de la ferramenta HEC-RAS v 4.1 (Hydrologic Engineering Center-River Analysis System). Aquest programa permet la simulació hidràulica. […] Per al tram intermedi es conclou que no hi ha afecció significativa en el tram del caixer paral·lel a la carretera. […] L'encreuament de la carretera amb el barranc de la Canyada de l'Oliva, al PK 5+760, afectat per perillositat de nivell 1. Es justifica que hi ha marge de sobra respecte a la rasant de la carretera.

[…] Les conclusions finals de l'estudi són:

– Des del punt de vista normatiu, segons l'article 21 del capítol 2, apartat 1, del PATRICOVA, cal assenyalar que les actuacions d'ampliació de plataforma previstes no impliquen en el tram analitzat, dins de la zona d'inundable del riu Magre (nivell 2 de perillositat), elevacions de rasant superiors a 30 cm respecte de la carretera actual ni respecte del terreny circumdant.

– Totes les obres de drenatge transversal s'han dimensionat per als cabals associats a període de retorn de 100 anys, complint la normativa del PATRICOVA en aquest sentit.

– De l'anàlisi geomorfològica realitzada es deduïx que l'obra prevista no suposa augment de la perillositat d'inundació. Pel que fa amb aquesta, cal destacar el següent: l'obra de drenatge transversal prevista al PK 0+150 millorarà el funcionament del drenatge actual, ja que l'obra, atesos el seu pendent i ubicació, no desaigua correctament».



Anàlisi del projecte per a determinar la necessitat de sotmetre o no a avaluació d'impacte ambiental ordinària.

L'anàlisi es realitza tenint en compte els criteris de l'annex III de la LEA.





Característiques del projecte

La CV-422 parteix de Turís cap al sud, travessa el riu Magre (PK 4 + 300 a PK 4 + 400) i es dirigeix cap al sud-oest. Presenta una secció transversal insuficient i inadequada al trànsit que suporta, amb una plataforma d'amplària variable i inferior als 5,00 m en alguns trams, sense vorals i un paviment en mal estat. La marca central de la carretera és actualment inexistent. En tot el tram d'estudi existeix una gran quantitat d'accessos directes a la carretera, amb condicions de visibilitat i funcionalitat diverses: parcel·les i camins de tipus agrícola, i accessos a habitatges aïllats.

Les principals fites de la carretera en aquest tram són:

– Accés a la urbanització Altury, que compta amb més de 800 habitatges, a través de dos punts. El primer (PK 6 + 400) es tracta d'un accés directe, sense moviments canalitzats, mentre que el segon (PK 6 + 700), compta amb carrils d'emmagatzematge de longitud reduïda per a realitzar els moviments de gir a esquerra canalitzats en el vial principal.



– Estructura d'encreuament sobre el riu Magre, que se situa abans de l'inici de l'actuació, i es realitza actualment mitjançant un antic pont de fàbrica de cinc ulls, perpendicular al llit del riu i d'una longitud total aproximada de 42 m.

– Encreuament del barranc de la Canyada de l'Oliva, aproximadament al PK 10 + 200, poc abans de la intersecció amb la CV-435. La carretera presenta un traçat molt forçat en planta per a aconseguir l'encreuament perpendicular i recte al llit, amb una corba d'accés de radi molt reduït (d'uns 10 m) i un estretiment brusc de calçada fins als 4 m en l'estructura de pas sobre el llit.

– Després de l'encreuament perpendicular del barranc, la carretera presenta una contracorba més suau fins a la intersecció en perpendicular amb la CV-435. Visor.

Per a la millora del funcionament i de la seguretat viària, s'han plantejat una sèrie d'alternatives, les característiques principals de les quals es descriuen a continuació:

Alternativa 0:

– Condicionament i ampliació de plataforma en tot el tram.

– Aprofitament de l'obra de pas actual.

– Reducció de la secció de la carretera sobre l'estructura, amb pas prioritari d'un sentit, i creació de plataformes d'espera a banda i banda del pont.

– Sense ocupació de llit.

– Aprofitament de l'actual intersecció amb la CV-435.

Alternativa 1:

– Condicionament i ampliació de plataforma abans del pont, i tram en variant posterior.

– Es construeix una nova estructura sobre el llit del barranc.

– Condicionament de l'actual intersecció amb la CV-435.

Alternativa 2:

– Condicionament i ampliació de plataforma abans del pont, i tram en variant posterior, sobre la traça de l'assagador de la Canyada de l'Oliva.

– Es construeix una nova estructura sobre el llit del barranc.

– Necessitat de nova intersecció en T amb la CV-435.

Alternativa 3:

– Condicionament i ampliació de plataforma en tot el tram.

– Es construeix una nova estructura esbiaixada sobre el llit del barranc.

– Aprofitament de l'actual intersecció amb la CV-435.

Alternativa 4:

– Condicionament i ampliació de plataforma abans del pont, i tram en variant posterior.

– Ampliació de l'obra de pas actual.

– Sense ocupació de llit, excepte la superfície ampliada sobre aquest.

– Necessitat de nova intersecció en T amb la CV-435.

Alternativa 5:

– Variant en tot el tram.

– Es construeix una nova estructura esbiaixada sobre el llit del barranc.

– Necessitat de nova intersecció amb la CV-435, aconseguint la continuïtat entre els dos trams de la CV-422 mitjançant una rotonda.

S'adopta que l'alternativa 4, consistent a optimitzar l'aprofitament de l'actual plataforma de la carretera, sense deixar a un costat les característiques tècniques del traçat, és la més adequada.

La longitud total del tram sobre el qual s'actuarà és aproximadament 6,17 km. Les actuacions consisteixen en:

– Ampliació de la secció tipus de la carretera (calçada de dos carrils de 6 m d'ample, vorals de 0,5 m i bermes de 0,75 m). El bombament en recta es disposa de manera que s'evacuen amb facilitat les aigües superficials, i que el seu recorregut sobre la calçada siga mínim. Per a això, la calçada i els vorals es disposaran amb una mateixa inclinació transversal mínima del dos per cent (2 %) cap a cada costat a partir de l'eix de la calçada.

– Reforçament del ferm.

– Disseny d'accessos que milloren la seguretat viària, especialment els dos accessos a la urbanització Altury.

– Renovació i adequació de la senyalització vertical existent.

– Nova infraestructura de pas sobre el barranc de la Canyada de l'Oliva. En aquest tram està prevista una millora de traçat que necessita abandonar la carretera actual en una longitud màxima d'uns 280 m, i l'ampliació de l'actual obra de pas de l'esmentat barranc. S'ha mantingut el mateix punt d'encreuament i projectat una solució que no afecta la volta de l'obra de fàbrica actual. L'estructura consisteix en un pas superior d'una sola obertura recta amb llum entre suports de 21,85 m, que permet salvar el pas sobre el barranc de la Canyada de l'Oliva sense piles intermèdies. El tauler té una longitud total de 22,55 m, una amplària suficient per a projectar la plataforma de 8,5 m i un gruix total de 90 cm.

– La intersecció actual entre les carreteres CV-422 i CV-435 es manté, però s'adequa per a l'accés a propietaris. Per a això, s'eliminaran els carrils centrals d'emmagatzematge. Això s'aconseguirà mitjançant: fressament de 3 cm de capa de redolament en el tronc principal de la CV-435, i a la CV-422 (a la zona de la intersecció), i eliminar la senyalització horitzontal i demolir les illetes; estesa de nova capa de redolament en l'amplària necessària (2 carrils i vorals); col·locació de pintura horitzontal en la zona de la intersecció, zebrejar la superfície de mescla bituminosa que queda fora de la plataforma de circulació; modificació de la senyalització vertical, especialment de la cartelleria, per a adequar-la a la nova situació.

Per tant, la calçada futura s'allunya de l'existent en els trams següents:

– Entre el PK 0+200-0+300.

– Entre el PK 0+700-0+900.

– Entre el PK 1+240-1+380.

– Entre el PK 1+800-2+120.

– Entre el PK 2+380-2+520.

– Entre el PK 3+620-3+700.

– Entre el PK 4+200-4+400.

– Entre el PK 5+780 fins al final.

Els elements que formen el sistema de drenatge longitudinal són els següents:

– Cunetes de plataforma.

– Cunetes de peu de terraplé.

– Cunetes de cap de talús.

– Passos salvacunetes.

– Vorades i baixants.

Per a permetre el drenatge transversal es disposa de 18 obres de drenatge transversal.



Ubicació dels projectes

El projecte es localitza als termes municipals de Turís i Montroi, i dona accés a la urbanització Altury. Des de l'inici de l'actuació fins a l'accés a la urbanització d'Altury, la carretera discorre pel vessant de la muntanya. En el marge esquerre es troba el barranc dels Pilars, fins que travessa la via al PK 1 + 400. A l'entorn del PK 0 + 780 un afluent del barranc dels Pilars, innominat, travessa la via.

A partir d'ací la carretera discorre per terrenys fonamentalment agrícoles, amb un traçat una mica paral·lel al barranc de l'Algóder pel marge dret i amb el barranc de la Canyada de l'Oliva pel marge esquerre, afluent d'aquell.

Al PK 5 + 760 és creuada pel barranc de la Canyada de l'Oliva, que uns 200 m aigües avall, desemboca al barranc de l'Algóder. Al PK 4 + 540 es produeix la menor distància entre la calçada i el barranc de la Canyada de l'Oliva, que s'aproxima a uns 15 m.

L'actuació està afectada per risc d'inundació segons el PATRICOVA. Des de l'inici de l'actuació fins al PK 0 + 240, hi ha risc d'inundació tipus 2 i geomorfològic. A l'entorn del PK 4 + 540, atesa la proximitat amb el barranc de la Canyada de l'Oliva, hi ha una altra zona d'inundabilitat de risc 7. A l'entorn de l'encreuament del barranc de la Canyada de l'Oliva, es troba una zona d'inundabilitat de risc 1.



Respecte de l'afecció a sòl forestal, a banda i banda de la infraestructura hi ha sòl forestal des de l'inici de l'afecció fins al PK 0 + 720 i a l'entorn dels punts quilomètrics 1+500-1+540, 1+680-1+800 i 2+400-2+750. Entre els punts quilomètrics 1+040-1+360, 2+750-3+100, 3+240-3+340 i 5+120-5+240 la via limita amb sòl forestal.

El traçat afecta dos camins ramaders: l'assagador de la Ribera, amb el qual se solapa en dos trams, i l'assagador de Socanya i Don Pedro, amb el qual s'encreua. Els trams en els quals es produeix el solapament amb l'assagador de la Ribera són des de l'inici de l'actuació fins al PK 7 + 600 i des del PK 9 + 000 fins al PK 9 + 900. L'encreuament amb l'assagador de Socanya i Don Pedro es produeix en l'actual accés a la urbanització d'Altury, al PK 6 + 400.

La calçada es troba en la seua major part en una zona amb capacitat agrològica elevada, alternant amb xicotetes zones amb capacitat agrològica moderada.

Respecte a la classificació urbanística, al terme municipal de Turís, la carretera CV-422 divideix zones amb diferent classificació. En la part nord, la protecció és genèrica; en la part sud, la protecció és agrícola. En la zona de la urbanització Altury, la protecció és paisatgística, forestal i ecològica. Quant al terme municipal de Montroi, la major part de la zona en la qual se situa la carretera és SNU comú, encara que els marges de la carretera són domini públic d'afecció viària. La zona dels barrancs de la Canyada de l'Oliva i d'Algóder es classifica com a SNU protegit de domini públic hidràulic i protecció de llits i barrancs.





Característiques del potencial impacte

Es procedeix a la descripció de les principals mesures protectores i/o correctores en les fases de construcció i explotació de la carretera, incloent-hi les establides en el document ambiental i es detallen les que l'òrgan ambiental considera necessàries per a la viabilitat ambiental del projecte.

Protecció de la qualitat de l'aire

– Es realitzaran regs diaris dels diferents vials d'obra a fi d'evitar les emissions de pols i partícules a l'atmosfera, a causa del pas de maquinària, que pogueren afectar persones, animals, cultius pròxims o vegetació pròxima. Així mateix, la resta de superfícies ocupades per les obres susceptibles de poder generar emissions a l'atmosfera hauran de ser sotmeses a regs periòdics.

– El transport de terra i materials, tant els realitzats dins de l'obra com els procedents de pedreres i zones de préstecs, es realitzarà en camions coberts amb tendals.

– Es limitarà la velocitat màxima dels vehicles i maquinària dins de la zona d'obres, especialment en les proximitats d'habitatges i encreuaments amb vies existents.

– Quant a les emissions de gasos de combustió de vehicles i maquinària pesant, aquestes poden ser reduïdes mitjançant un adequat manteniment tècnic d'aquestes.

– Queda expressament prohibida la realització de cremes de restes vegetals procedents de tales i desbrossaments. Aquestes restes s'han de gestionar mitjançant trituració i reincorporació del material triturat a les superfícies que s'han d'enjardinar o, en defecte d'això, retirar-les a l'abocador.

– S'assegurarà que la maquinària utilitzada complisca els requeriments establits en el Reial decret 524/2006, de 28 d'abril, pel qual es modifica el Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn a causa de determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

– En cas de ser necessària la realització de treballs nocturns, quedaran restringides durant aquest període les activitats que generen major soroll. A aquest efecte, es respectaran els límits establits en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica per a zones d'ús predominant residencial i assegurar que, en els habitatges pròxims, no se superen aquests límits.

– Durant la fase d'explotació, s'ha de verificar que no es transmetran al medi nivells de soroll superiors als valors límit d'immissió de la taula 1 de l'annex II de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica. L'òrgan ambiental considera que aquests mesuraments s'han de realitzar al mes de la posada en servei de la variant i abans de la finalització del període de garantia, perquè abans de passar a la fase de conservació (després d'acabar el període de garantia) puguen, si escau, adoptar-se les mesures adequades. (Condicionant 1.1 d'aquesta resolució).

Protecció del sistema hidrològic i sòls

– Als parcs de maquinària, així com en les zones d'instal·lacions, s'habilitaran punts de recollida d'olis i altres possibles contaminants.



– A les casetes per a operaris s'habilitarà un sistema de tractament d'aigües sanitàries que garantisca que les aigües són retornades al medi amb una qualitat adequada. En defecte d'això, s'instal·laran dipòsits estancs, i s'extrauran i es transportaran les aigües periòdicament per al posterior tractament.

– Les àrees que alberguen materials emmagatzemats, maquinària o qualsevol tipus de substància susceptible de contaminar el medi hídric hauran d'estar impermeabilitzades i disposar d'un sistema de recollida d'aigües que en permeta l'extracció per al posterior tractament.



– La carretera creua diferents llits o es troba molt pròxima a algun d'aquests, en concret: el riu Magre es troba a uns 15 m de l'inici de les obres; un afluent del barranc dels Pilars, innominat, a l'entorn del PK 0 + 780 travessa la via; el barranc dels Pilars travessa la via en el PK 1 + 400; al PK 4 + 540 es produeix la menor distància entre la calçada i el barranc de la Canyada de l'Oliva, que s'aproxima a uns 15 m; al PK 5 + 760 és creuada pel barranc de la Canyada de l'Oliva. L'òrgan ambiental ha identificat aquests punts i amb la finalitat d'evitar l'abocament de partícules sòlides, es considera necessari que durant la fase d'execució de les obres s'empren en el seu entorn barreres de sediments. (Condicionant 1.2 d'aquesta resolució).

– En finalitzar la construcció del condicionament de la calçada, s'han de restaurar correctament les zones afectades per les instal·lacions de l'obra i zones d'apilament, així com d'aquells trams de la carretera actual que queden en desús. En aquestes últimes zones s'haurà de procedir a l'eliminació del ferm, descompactació del terreny, col·locació de terra vegetal i revegetació. (Condicionant 1.3 d'aquesta resolució).



Si apareixen restes arqueològiques durant l'execució de l'obra, s'hauran de detindre immediatament els treballs i comunicar la troballa a la Unitat d'Inspecció de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura de València. (Condicionant 1.4 d'aquesta resolució).

Protecció de fauna i vegetació

Es realitzarà un jalonament temporal de tota la traça i la superfície a ocupar per les obres annexes abans de l'inici de les obres, amb la finalitat que no s'afecte més terreny que l'estrictament necessari i que el tràfec de la maquinària i els operaris se cenyisca a l'interior de la franja així delimitada.

– La retirada de la capa superior de terra vegetal es realitzarà de manera específica i per separat respecte a altres capes de terres estèrils i no aprofitables. Els terrenys on s'estendrà la terra vegetal hauran de ser condicionats prèviament. Així s'escarificaran lleugerament, mitjançant un rastell de pues o una retroexcavadora giratòria amb cullera de fulla irregular. Durant l'estesa de les terres sobre les superfícies, haurà d'evitar-se que aquestes es compacten.



– Totes les actuacions en el traçat dels camins ramaders es comunicaran a la Direcció Territorial de València de la Conselleria de Medi Ambient, Secció Forestal, Camins Ramaders. Es projecta la senyalització dels camins d'acord amb la normativa vigent. Es proposen mesures compensatòries, com són la senyalització informativa de les característiques patrimonials, etnològiques i naturals d'aquests camins en l'encreuament de l'assagador de la Ribera amb el riu Magre i amb l'assagador de Socanya i Don Pedro.

Segons l'Informe de la Unitat de Camins Ramaders, en ser un tram de carretera freqüentat per ciclistes, es recomana augmentar els vorals a 1 metre i pintar-los de roig, i senyalitzar l'ús ciclista, per a millorar la seguretat d'aquests. En cas de no ser possible l'augment del voral, sí que s'haurà de preveure'n la pintura i la seua senyalització. (Condicionant 1.5 d'aquesta resolució).

– En prevenció d'incendis en la zona des de la urbanització Altury fins al riu Magre no se situaran instal·lacions auxiliars d'obra, ni punt net, ni apilaments de material que puga ser inflamable. Malgrat que el projecte no indica on es localitzaran les zones d'apilament i instal·lacions auxiliars, s'evitarà que aquestes es localitzen en sòl forestal o les seues proximitats i en les zones pròximes als llits. (Condicionant 1.6 d'aquesta resolució).

– Els treballs hauran de complir el que s'estableix en el Decret 7/2004, de 23 de gener, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals.

– Les nombroses obres de drenatge plantejades serveixen com a pas de fauna, i evitar l'efecte barrera que suposa la carretera. Les obres de fàbrica per a drenatge transversal de la carretera, que podran ser utilitzades com a passos de fauna són les següents:

Pont riu Magre.

0 + 150 marc 1,00 x 0,80.

0 + 185 D800 formigó.

0 + 270 D800 formigó.

0 + 425 2D800 formigó.

0 + 780 marc 3,00 x 2,50 in situ.

1 + 145 2D800 formigó.

1 + 405 marc 2 x 2,50 prefabricat.

1 + 600 marc 1,00 x 0,80.

1 + 870 marc 1,00 x 0,80.

2 + 315 marc 1,00 x 0,80.

2 + 390 D800 formigó.

2 + 720 marc 1,50 x 0,80.

2 + 865 D800 formigó.

3 + 115 D800 formigó.

4 + 540 marc 1,00 x 0,80.

4 + 960 D800 formigó.

5 + 120 D800 formigó.

5 + 760 ampliació obra de pas.

5 + 800 D800 formigó.

Intersecció CV-435 D800 formigó.



Seguiment ambiental

El document ambiental té un seguiment ambiental que s'estén únicament a la fase d'execució de les obres. No obstant això, el desenvolupament de les obres requereix control i seguiment en fase de construcció i en explotació, amb la finalitat d'assegurar-ne la correcta execució, des del punt de vista ambiental, realitzar-ne el seguiment dels impactes previsibles, i verificar l'aplicació i l'eficàcia de les mesures protectores i correctores adoptades.

Els objectius del seguiment ambiental són els següents:

– Controlar la correcta execució de les mesures preventives i correctores d'impacte ambiental previstes i la seua adequació als objectius de qualitat establits per a cada factor ambiental.

– Verificar els estàndards de qualitat dels materials (terra, plantes, aigua, etc.) i els mitjans emprats en les actuacions projectades d'índole ambiental.

– Comprovar l'eficàcia de les mesures protectores i correctores establides i executades. Quan aquesta eficàcia es considere insatisfactòria, determinar-ne les causes i establir els remeis adequats.

– Detectar impactes no previstos en l'estudi d'impacte ambiental i proposar les mesures adequades per a reduir-los, eliminar-los o compensar-los.

– Informar els serveis tècnics de l'administració competent sobre els aspectes objecte de vigilància i oferir-li un mètode sistemàtic, el més senzill i econòmic possible, per a realitzar la vigilància d'una manera eficaç.

Les actuacions de control i seguiment previstes són:

Protecció de la qualitat atmosfèrica

– Control de les emissions de pols i partícules.

– Control de les emissions atmosfèriques.

Control d'operacions sorolloses

– Control dels nivells acústics de la maquinària.

– Control dels nivells acústics de les obres.

Control de desbrossaments i tractaments silvícoles

Protecció de la hidrologia superficial

Protecció de la qualitat de les aigües

Protecció de sòls

– Control de l'excavació i apilament de terra vegetal.

– Control de l'alteració i compactació de sòls.

– Vigilància de l'erosió de sòls i talussos.

Protecció de la flora i vegetació

– Vigilància de la protecció de la vegetació natural.

– Vigilància de les mesures de protecció contra incendis.

Control de les labors de restauració ambiental

– Control de les labors de preparació del terreny.

Protecció de la fauna

– Control de l'execució d'operacions molestes per a la fauna.

– Control de l'execució d'activitats que puguen suposar enverinament o mort per a la fauna.

Protecció dels recursos culturals

– Control de la protecció del patrimoni arqueològic i etnològic.



Control d'abocadors, apilaments i zones de préstecs

Control del sistema de gestió de residus

– Gestió de residus no perillosos.

– Gestió de residus perillosos.

– Recollida d'aigües residuals.

– Prerecollida de residus.

Control d'impactes sobre el medi socioeconòmic

Altres d'actuacions de vigilància i seguiment

– Control del replantejament.

– Localització i control de la zona d'instal·lacions i parc de maquinària.

– Control del moviment de maquinària.

– Desmantellament d'instal·lacions i neteja de la zona d'obres.

Els informes que s'emetran en aquesta fase seran:

– Comunicació de l'inici de les obres (comunicació de comprovació de l'acta de replantejament).

– Informes ordinaris, amb periodicitat mensual.

– Informes extraordinaris:

– Informe abans de l'acta de recepció de les obres.

– Informes especials, quan hi haja causes que motiven l'emissió d'un informe.

Durant la fase d'explotació (condicionant 1.7 d'aquesta resolució), el seguiment ambiental haurà de controlar els factors següents:

– Resultat de les tècniques de restauració establides en les àrees de plataforma en desús i en les zones que han sigut ocupades temporalment per instal·lacions auxiliars i apilament de material.

– Resultats dels mesuraments acústics realitzats, d'acord amb la legislació autonòmica en matèria de contaminació acústica.

– Seguiment dels passos de fauna, i control el seu funcionament i el nombre d'atropellaments.

La duració del seguiment ambiental durant la fase d'explotació serà com a mínim durant el període de garantia. En finalitzar aquest període, es realitzarà un informe final que contindrà el resum i les conclusions de totes les actuacions de control i seguiment desenvolupades.



El seguiment del compliment de l'informe d'impacte ambiental correspon a l'òrgan substantiu. L'òrgan ambiental podrà realitzar comprovacions i recaptar informació, per a verificar el compliment del condicionat de l'informe d'impacte ambiental, com també avaluar el grau d'implementació, els resultats, l'eficàcia i l'eficiència de les avaluacions d'impacte ambiental realitzades, permetre una millora contínua del mètode basada en la retroalimentació i elaborar estadístiques. (Condicionant 1.8 d'aquesta resolució).

El programa de vigilància ambiental i la llista de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l'òrgan substantiu i, prèviament, es comunicarà a l'òrgan ambiental la seua publicació en la seu electrònica. (Condicionant 1.9 d'aquesta resolució).

El projecte i l'estudi d'impacte ambiental inclouran en el seu pressupost totes les mesures correctores i/o protectores previstes en l'estudi d'impacte ambiental i en aquesta declaració d'impacte ambiental, així com el seu PVA i les modificacions hi introduïdes.

Qualsevol canvi del projecte que tinga lloc després de l'emissió d'aquesta declaració d'impacte ambiental (siga abans de l'inici de les obres, siga durant l'execució o durant l'explotació) i puga suposar una modificació substancial des del punt de vista de les afeccions ambientals, haurà de ser comunicada a l'òrgan ambiental, que determinarà si és procedent l'avaluació dels seus efectes en el medi ambient i l'establiment, si escau, de mesures correctores i/o protectores.





Conclusió

Ateses les característiques del projecte i la seua ubicació, la magnitud dels impactes previsibles i les mesures preventives i correctores plantejades, s'estima que el projecte no generarà efectes significatius sobre el medi ambient sempre que es realitze segons el que s'estableix en el document ambiental remés i les condicions que, recollides en l'epígraf d'anàlisi «del projecte per a determinar la necessitat de sotmetre o no a avaluació d'impacte ambiental ordinària», es destaquen en la resolució d'informe d'impacte ambiental.

Per tant, no és necessari tramitar un procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, sense perjudici del compliment de la normativa i la legislació ambiental i sectorial aplicable.



Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals és preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental simplificada, abans de la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'article 7.2.c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la secció 2a de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i en les altres disposicions que li són aplicable.

3. El Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre avaluació d'impacte ambiental de projectes. Mitjançant la Resolució de 9 d'agost de 2019, el director general de Qualitat i Educació Ambiental, es delega la competència d'avaluació d'impacte ambiental de projectes en el director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (DOGV 8614, 16.08.2019).



Per tot això, i en exercici de les funcions que tinc legalment atribuïdes,

Informe d'impacte ambiental



Primer

Es considera que el Projecte d'ampliació de la plataforma de la carretera CV-422. Tram: riu Magre a CV-435, al terme municipal de Turís i Montroi, no tindrà efectes significatius sobre el medi ambient, d'acord amb el que s'estableix en els articles 46 i 47 i els criteris establits en l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i que no és necessari realitzar un procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinari, sempre que es realitze segons el que s'estableix en el document ambiental remés i les condicions que tot seguit s'indiquen:



1. Durant la fase d'explotació, s'ha de verificar que no es transmetran al medi nivells de soroll superiors als valors límit d'immissió de la taula 1 de l'annex II de la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica. L'òrgan ambiental considera que aquests mesuraments s'han de realitzar al mes de la posada en servei de la variant i abans de la finalització del període de garantia, perquè abans de passar a la fase de conservació (després d'acabar el període de garantia) puguen, si escau, adoptar-se les mesures adequades.

2. Amb la finalitat d'evitar l'abocament de partícules sòlides als distints llits, es considera necessari situar barreres de sediments.

3. En finalitzar la construcció del condicionament de la calçada, es procedirà a la restauració correcta de les zones afectades per les instal·lacions de l'obra i zones d'apilament, com també aquells trams de la carretera actual que queden en desús. En aquestes últimes zones, s'haurà d'eliminar el ferm, descompactar el terreny, col·locar terra vegetal i revegetar.

4. En el cas d'aparició de restes arqueològiques durant l'execució de l'obra, s'hauran de detindre immediatament els treballs i comunicar la troballa a la Unitat d'Inspecció de Patrimoni dels Serveis Territorials de Cultura de València.

5. Segons l'informe de la Unitat de Camins Ramaders, en ser un tram de carretera freqüentat per ciclistes, es recomana augmentar els vorals a 1 metre i pintar-los de roig, i així senyalitzar l'ús ciclista, per a millorar la seguretat d'aquests. En cas de no ser possible l'augment del voral, sí que s'haurà de preveure la pintura d'aquest i la seua senyalització.

6. Les zones d'apilament i d'instal·lacions auxiliars se situaran fora de sòl forestal o les seues proximitats i fora de les zones pròximes als llits.

7. El seguiment ambiental s'estendrà durant la fase d'explotació de la infraestructura, amb el control dels factors següents:

– Resultat de les tècniques de restauració establides en les àrees de plataforma en desús i en les zones que han sigut ocupades temporalment per instal·lacions auxiliars i apilament de material.

– Resultats dels mesuraments acústics realitzats, d'acord amb la legislació autonòmica en matèria de contaminació acústica.

– Seguiment dels passos de fauna, amb el control el seu funcionament i el nombre d'atropellaments.

La duració del seguiment ambiental durant la fase d'explotació serà com a mínim durant el període de garantia. En finalitzar aquest període, es realitzarà un informe final que contindrà el resum i les conclusions de totes les actuacions de control i seguiment desenvolupades.



8. El seguiment del compliment de l'informe d'impacte ambiental correspon a l'òrgan substantiu. L'òrgan ambiental podrà realitzar comprovacions i recaptar informació per a verificar el compliment del condicionat de l'informe d'impacte ambiental, com també avaluar el grau d'implementació, els resultats, l'eficàcia i l'eficiència de les avaluacions d'impacte ambiental realitzades, permetre una millora contínua del mètode basada en la retroalimentació i elaboració d'estadístiques.



9. El programa de vigilància ambiental i la llista de comprovació es faran públics en la seu electrònica de l'òrgan substantiu i, prèviament, es comunicarà a l'òrgan ambiental la publicació en la seu electrònica.





Segon

D'acord amb el que es disposa en l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana tenint en compte que això no eximeix el promotor de l'obtenció de les autoritzacions que siguen legalment exigibles com també del compliment de tots els preceptes legals que siguen d'aplicació.





Tercer

D'acord amb el que es disposa en l'article 47.4 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si una vegada publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana no s'haguera autoritzat el projecte en el termini màxim de quatre anys des de la seua publicació.



Quart

D'acord amb el que es disposa en l'article 47.6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquest informe d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en via administrativa o judicial contra l'acte, si escau, d'autorització del projecte.



Cinqué

D'acord amb l'article 48 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'òrgan substantiu, en el termini de quinze dies des que adopte la decisió d'autoritzar o denegar el projecte, remetrà al diari oficial corresponent, per a la publicació, un extracte del contingut d'aquesta decisió. Així mateix, publicarà en la seua seu electrònica la decisió sobre l'autorització o denegació del projecte i una referència al diari oficial corresponent en el qual es publicarà l'informe d'impacte ambiental.



València, 15 de setembre de 2020.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental (p. d. R 09.082019 del director general de Qualitat i Educació Ambiental; DOGV 8614, 16.08.2019): Benjamín Pérez Rocher.»



València, 23 de juny de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.