Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Sagunt

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expediente 101/18-AIA Sagunt.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 101-2018-AIA.

Títol: reestructuració i ampliació de la piscifactoria Bersolaz.

Promotor: Bersolaz Spain, SLU.

Òrgan substantiu: Secció de Pesca Marítima de la Direcció Territorial de València.

Localització: a 3 km de la bocana del port de Sagunt. Isòbates 27 i 37 m.

Antecedents

Com a antecedents administratius i ambientals relacionats amb el projecte de reestructuració i ampliació promogut per Bersolaz, SLU, consten en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental els antecedents següents:

Expedient 759-1999-AIA amb declaració d'impacte ambiental de 3 d'abril de 2000 per a una instal·lació d'aqüicultura promoguda per Acuimed amb capacitat productiva de 1.130 t/any. L'any 2005 la titularitat va passar a nom de Bersolaz Spain.

Expedient 64-2005-AIA amb declaració d'impacte ambiental de 9 de setembre de 2005 per al trasllat i ampliació de granja marina promogut per Costa Blanca des de les costes de Canet d'en Berenguer a Sagunt, amb una producció de 1.500 t/any i superfície d'ocupació de 25 ha. En l'any 2015 la titularitat va canviar a nom de Bersolaz Spain.

A més, en les costes de Sagunt consten els expedients següents:

155-2003-AIA amb declaració d'impacte ambiental de 9 de febrer de 2004 per a una granja marina de 50 ha i 500 t de producció anuals promoguda per Cultipeix, SL.

294-2004-AIA amb declaració d'impacte ambiental de 28 de febrer de 2006 d'ampliació de l'anterior per a una granja marina de 2.500 t de producció sense augment de superfície.

Per Resolució de 25 de maig de 2012 (DOGV 6793, d'11.06.2012), de la secretària autonòmica d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, es declara l'extinció de l'autorització de la granja marina de Cultipeix.



Descripció del projecte

Bersolaz Spain, SLU, explota les instal·lacions d'aqüicultura marina situades enfront de les costes de Sagunt. Actualment compta amb dues concessions segons s'ha descrit en l'apartat anterior. Entre ambdues tenen autoritzada una producció màxima de 2.630 t/any.

L'objecte del projecte és reestructurar i modernitzar l'activitat conjuminant les superfícies de la concessió i desplaçant ambdues activitats. Les instal·lacions de l'antiga Acuimed es desplaçaran íntegrament i les instal·lacions de l'antiga Costa Blanca només ho faran parcialment, ja que la superfície de la nova concessió se superposa amb part de l'antiga. La unió de les dues concessions juntament amb l'ampliació sol·licitada conformaran una àrea de 82 ha on s'espera aconseguir una producció màxima de 5.000 t/any per a les espècies daurada, llobarro i, previsiblement, corbina.

La instal·lació se situarà en un polígon conformat pels vèrtexs següents (coordenades UTM/ETRS89): 743350/4392332-743664/4391310-742923/4391087-742612/4392100.

La reestructuració i modernització implica, a més, un canvi del nombre i grandària de les gàbies d'engreixament que s'estan utilitzant. La nova instal·lació albergarà 28 gàbies d'engreixament, amb un diàmetre de 28,65 m disposades en dos grups de 14 gàbies cadascun.

S'instal·laran també quatre gàbies de 16 m de diàmetre per a desempescar (gàbies de separació dels peixos abans de la seua comercialització).

Cada recinte de cria es compon d'una estructura flotant de polietilé, xarxes i estructures d'ancoratge al fons marí (fondeigs). L'àrea de concessió es delimitarà amb boies segons estableix la normativa vigent.



Les operacions que hauran de dur-se a terme són:

Abalisament perimetral de la concessió i eliminació de les balises de l'antiga Acuimed.

Modificació de les flotilles sud de l'antiga Costa Blanca i instal·lació de la nova flotilla nord composta per 14 noves gàbies de 28,6 m de diàmetre i dues noves gàbies de 16 m de diàmetre.

Instal·lació del sistema de fondeig i de la nova flotilla sud amb iguals característiques que la nord.

Desmuntatge de l'última flotilla de Costa Blanca i eliminació de les boies perimetrals de l'antiga concessió.

El cultiu d'orada, llobarro i corbina s'inicia amb la introducció dels alevins a engreixar. Amb l'ajuda de programes informàtics, els peixos són alimentats diàriament segons tipus d'espècie, talla i temperatura de l'aigua de la mar. L'alimentació es realitza a través d'un vaixell sitja.



Periòdicament es capturen peixos per a comprovar el seu creixement i estat de salut. En cas necessari s'aplicaran tractaments veterinaris mesclats amb el pinso.

L'engreixament dura d'un a tres anys segons espècie i època de l'any en la qual s'introdueixen els alevins. A mesura que les gàbies queden lliures són ocupades per lots nous.

Tramitació administrativa

Els dies 13 i 26 de setembre de 2018 va tindre entrada en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental la documentació del projecte a l'efecte de la seua valoració ambiental.

Mitjançant escrit de 20 de novembre de 2018 es requereix a l'òrgan substantiu l'esmena del tràmit d'informació pública i consulta als organismes afectats per la realització del projecte.

El tràmit d'informació pública es va realitzar mitjançant publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 21 de maig de 2018 per un període de 20 dies hàbils motiu pel qual se sol·licita la realització de la informació pública d'acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, conservant-se els informes i al·legacions obtingudes en la primera informació pública, ja que no varia l'objecte ni característiques del projecte.

Els dies 3 d'octubre i 12 de novembre de 2019 i 9 de gener de 2020 té entrada en l'òrgan ambiental l'esmena del tràmit d'informació pública i la remissió de les al·legacions al projecte, informes sectorials i contestació a les al·legacions.

El nou tràmit d'informació pública es va realitzar mitjançant publicació d'anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 12 de juliol de 2019, en el portal web de la Generalitat, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament de Sagunt i en el tauler d'anuncis de la Secció de Pesca Marítima de la Direcció Territorial de València de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.



Durant el tràmit d'informació pública es van produir al·legacions de l'Ajuntament de Sagunt i de la Confraria de Pescadors de Sagunt que seran reflectides en l'apartat corresponent.

El 6 de juliol de 2020 se sol·licita a l'òrgan substantiu informació sobre les diferents autoritzacions vigents en la zona afectada pel projecte.

El 10 de juliol de 2020, l'òrgan substantiu remet la informació sol·licitada, considerant-se suficient la informació per a procedir a la resolució de l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental.

Resultat de la informació pública.

Durant el període d'informació pública es van consultar als organismes següents:

Oceana.

WWW.

Federació Provincial de Confraries de Pescadors de València.

Capitania Marítima.

Ministeri de Defensa.

Ports de l'Estat.

Servei de Sanitat i Benestar Animal.

Subdirecció General per a la Protecció de la Mar.

Direcció General de l'Aigua.

Informe de Capitania Marítima, de 22 de maig de 2018: S'haurà de complir amb l'Ordre de 14 d'octubre de 1997, sobre normes de seguretat en activitats subaquàtiques, i també el conveni MARPOL quant a la producció, retenció a bord i lliurament en terra de tota classe de restes orgàniques, d'hidrocarburs, aigües negres i grises.

Informe favorable del Ministeri de Defensa, de 12 de juliol de 2018.

Informe de 23 de maig de 2018, del Servei de Producció i Sanitat Animal, en el qual s'indica que a la vista del programa sanitari presentat i de la normativa vigent, les espècies daurada, corbina i llobarro no són susceptibles de patir les malalties esmentades en l'annex I de la resolució que aprova el PAZ per a 2018, en l'annex IV del Reial decret 1614/2008, de 3 d'octubre, i en l'annex I del Reial decret 526/2014, de 20 de juny.

En el programa sanitari es recullen actuacions quant a patologies, tractaments, pla de visites i seguiment que cal entendre adequades a la naturalesa de l'explotació objecte del programa i a la pràctica del professional veterinari responsable que les subscriu.

Informe de la Subdirecció General de la Protecció de la Mar, de 21 de gener de 2019: El projecte no se situa dins de la Xarxa Natura 2000 (LIC, ZEPA, ZEC). Després de realitzar una exposició del projecte indica que l'informe se cenyeix a la compatibilitat de les actuacions amb els objectius generals de la Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí, i dels objectius ambientals específics de l'estratègia marina llevantinobalear, per la qual cosa han de complir-se els objectius següents:

Objectiu específic A: protegir i preservar el medi marí, incloent-hi la seua biodiversitat, evitar la seua deterioració i recuperar els ecosistemes marins en les zones que s'hagen vist afectades negativament.

Objectiu ambiental A.1.1: reduir la intensitat i àrea de influencia de les pressions antropogèniques significatives sobre els hàbitats bentònics, amb especial atenció als hàbitats biogènics i/o protegits.

Objectiu específic C: garantir que les activitats i usos en el medi marí siguen compatibles amb la preservació de la seua biodiversitat.

Objectiu ambiental C.2.2: garantir que les alteracions físiques localitzades i permanents causades per activitats humanes no amenacen la perdurabilitat funcionament dels hàbitats biogènics i/o protegits ni comprometen l'assoliment o manteniment del BEA per a aquests hàbitats.



L'informe conclou que a la vista de la documentació presentada no es preveuen repercussions negatives i per tant l'actuació és compatible amb els objectius de l'estratègia marina llevantinobalear.

Informe de 14 de maig de 2019, del Servei de Planificació de Recursos Hidràulics i Qualitat de les Aigües, en el qual s'exposa:

Respecte a l'estat de la massa d'aigua C006 (Port de Sagunt): pertany a l'àmbit territorial de la demarcació hidrogràfica del Xúquer, i està classificada com a massa d'aigua costanera molt modificada per la presència de ports, sent del tipus AMP-T05 (aigües costaneres mediterrànies de renovació baixa).

Amb la finalitat de controlar els possibles efectes de la nova instal·lació en el medi marí, haurà de complir-se el pla de vigilància ambiental següent:

Aigua: s'establiran quatre punts de control en l'àrea de la concessió i un punt fora d'aquesta que servirà de control. Es facilitaran les noves coordenades dels punts; en el cas que siga possible, es mantindran els punts ja establits, encara que revisada la ubicació d'aquests i la nova àrea, alguns no semblen adequats.

El mostreig es realitzarà com s'indica en la documentació presentada, a dos nivells batimètrics (superfície i proximitat del fons). Freqüència trimestral.

Paràmetres: clorofil·la a (g/L), amoni (mol NH4/L), nitrits (mol NH2/L), nitrats (mol NH3/L), fosfats (mol PO4/L), índex FAN, sòlids en suspensió (mg/L), oxigen dissolt (% saturació O2), transparència i terbolesa (UNF).

Estructura fitoplanctònica.

Sediment: Els punts de control seran els mateixos que per a la columna d'aigua. Freqüència semestral.

Paràmetres: granulometria, COT (%) nitrogen Kjeldahl (mg/kg), fòsfor total (mg/kg), pH, potencial redox, Clostridium sulfitoreductors i presència de mantell de Beggiatoa.

Biocenosi de les arenes fangoses: els punts de control seran els mateixos que per al sediment.

Freqüència anual.

Metodologia MEDDOC o BOPA.

Biocenosi del coral·ligen: inspecció de la barra de coral·ligen, mitjançant les tècniques habituals d'oceanografia i biologia marina. Freqüència anual.

Els resultats hauran de ser remesos al Servei de Qualitat d'Aigües amb periodicitat semestral amb còpia dels resultats obtinguts en el Programa de vigilància ambiental. La valoració dels resultats es realitzarà sobre la base del que es regula en el Reial decret 817/2015, d'11 de setembre, pel qual s'estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l'estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. També es comunicarà immediatament qualsevol anomalia detectada.

Respecte als productes per als tractaments sanitaris s'indiquen que s'aportaran amb l'alimentació. La informació d'aquests s'aportarà en els informes semestrals.

En la documentació no s'indica res sobre els processos de neteja de les xarxes, haurà d'indicar-se on es realitza i productes.

Autoritzacions: autorització d'abalisament provisional de 12 de febrer de 2019 per ports de l'Estat.

Informe/al·legació de 15 de juny de 2018, de l'Ajuntament de Sagunt sobre els punts següents:

Existència d'altres instal·lacions en la zona a fi de valorar els efectes additius i establir mesures correctores.

Estudiar les repercussions de les noves instal·lacions sobre la platja del Port de Sagunt.

Condicionar l'autorització de l'activitat al compromís per part del titular d'adoptar les millors pràctiques disponibles per a evitar la càrrega contaminant procedent dels pinsos, dels productes sanitaris i de neteja.



Millorar les condicions per a evitar arrossegaments de gàbies i aparells a les platges i també la fugida d'exemplars.

Confraria de Pescadors de Sagunt: mitjançant al·legació del 4 de setembre de 2018, que es reitera el 18 de setembre de 2019, s'exposa (síntesi):

Se sol·licita que s'incorporen al procediment els estudis d'impacte ambiental inclosos en els expedients d'autorització d'Acuimed (Sagunt), Cultivos Costa Blanca (Sagunt) i Granja Marina La Safor (Gandia).



S'expressa la disconformitat sobre que la defecació de 5.000 tones de peix anuals no causaran contaminació bacteriana i alerta sobre els tractaments antibiòtics que se subministra al peix i també sol·licitud i informació sobre additius sedants i altres substàncies contingudes en els pinsos subministrats en l'explotació.

Les instal·lacions suposaran un minvament en els caladors utilitzats tradicionalment per la confraria.

La irrupció de les multinacionals en el sector de l'aqüicultura farà desaparéixer la pesca artesanal.

Les granges marines produeixen femta, residus de pinsos i residus de medicaments en l'aigua, produint contaminació i menyscapte de la qualitat dels peixos que es crien en mar oberta pel fet que mengen dels sobrants dels pinsos.

La qualitat de l'aigua en les zones de bany pot deteriorar-se.

La granja afectarà mol·luscos i artròpodes a causa de l'arrossegament dels detritus cap a les zones on habiten.

Es demana una resolució objectiva, fundada en dret i subordinada als interessos generals i a la salut pública més que als interessos del capitalisme internacional.

Respecte a les al·legacions presentades el 30 de maig de 2019, el promotor contesta a les al·legacions de la forma següent:

Respecte a l'al·legat per la confraria de pescadors:

Indica, respecte a l'actual ocupació, tindre les corresponents autoritzacions. Respecte a la zona d'exclusió, únicament li competeix a l'empresa l'espai que queda dins del seu perímetre de concessió, no sent responsable de qualsevol limitació que s'haja establit en la resta.



Respecte a l'alimentació dels peixos, assenyala que donat el seu cost es realitza un control d'aquesta amb la finalitat d'evitar pèrdues econòmiques i evitar afeccions al medi. Els productes emprats en l'alimentació compten amb els deguts controls sanitaris.

Respecte a la utilització de productes veterinaris, aquests s'utilitzen segons prescripció veterinària i mai de manera preventiva i guardant els períodes de supressió necessaris.

Respecte a l'al·legat per l'Ajuntament de Sagunt:

El promotor aclareix que el projecte consisteix en la unificació de dues granges marines, sense que actualment existisca cap més en la zona.

Respecte a la possible deterioració de les aigües de bany indica que l'estudi de dispersió realitzat mostra que la influència de la granja marina no arriba a la platja. D'altra banda, el manteniment d'una bona qualitat de les aigües és necessari per al bon funcionament de la granja marina que, d'altra banda compta amb certificació ISO 14001i Friend of the Sea.

L'Institut d'Ecologia Litoral contesta les al·legacions mitjançant informe de 27 de maig de 2019 (se cita únicament el no recollit en l'apartat anterior):

Referent a l'afecció als caladors de pesca: argumenta que l'àrea de concessió de 82 ha difícilment interferirà en la pesquera de la zona. I es tracta de la reestructuració de dos projectes ja existents.



S'indica que la piscicultura opera en la zona des de fa 20 anys, temps en el qual no s'han conegut interaccions rellevants amb el sector pesquer local.

El projecte se situa sobre un substrat arenós, més enllà de la isòbata dels 30 m. Es troba fora de fons de roca o coral·ligen, i fora dels caladors de la pesquera local. Argumenta que les estructures serveixen de refugi a la pesca i l'aliment sobrant és aprofitat per moltes espècies incrementant-se per això el nombre d'espècies salvatges.

Referent a la contaminació fecal: els paràmetres utilitzats en l'estudi són per a determinar la qualitat de l'aigua, indispensable per al cultiu de peixos i no per a determinar si existeix contaminació fecal a causa dels peixos, ja que els paràmetres que s'han utilitzat són per a animals de sang calenta.

Possibles efectes sinèrgics amb altres instal·lacions en la zona: atés que actualment en la zona només existeixen dues instal·lacions, que es convertiran en una sola mitjançant un única àrea de concessió, no existeixen altres instal·lacions que pogueren generar aquests efectes. Segons l'anàlisi realitzada en l'estudi d'impacte ambiental el projecte s'ajusta a la capacitat de càrrega del medi.

Quant a la gestió de residus, respon a les al·legacions indicant que l'empresa ha d'actuar conforme al reglamentat per al magatzematge i retirada de productes. També ha de complir la normativa referida a l'eliminació dels peixos morts del cultiu. Ha d'evitar l'abandó d'aquells objectes que pogueren caure a la mar (caixes, caps…). Així mateix, se li ha d'exigir la ràpida recuperació de les infraestructures que pogueren quedar a la deriva (gàbies, balises, boies…) després de l'acció de forts temporals marins; en relació amb açò últim, efectua inspeccions periòdiques per a garantir la integritat de la instal·lació.



Aqueixes inspeccions periòdiques serveixen igualment per a revisar l'estat de les xarxes que tanquen les gàbies, a fi d'evitar fuites des del cultiu. L'empresa vigila molt aquest aspecte perquè no li interessen aquestes pèrdues.

L'òrgan substantiu contesta a les al·legacions mitjançant diversos escrits dirigits a la Confraria de Pescadors de Sagunt de 22 d'octubre de 2019 i de 12 de desembre de 2019, indicant (entre altres) que seran tingudes en compte en la declaració d'impacte ambiental i en la resolució que pose fi al procediment d'autorització administrativa.

Respecte a l'inici de les activitats sense les oportunes autoritzacions, mitjançant informe de 22 de novembre de 2018 l'autoritat portuària de València i a petició de la Secció de Pesca Marítima emet informe en el qual s'exposa que les concessions de la qual actualment és titular Bersolaz són la CS031 i CS032, ambdues pròximes a caducar pel que s'ha sol·licitat ampliació de la concessió CS032 estant en tramitació la mateixa.

Respecte al possible inici de l'activitat sense les degudes autoritzacions, exposa l'informe que l'empresa, arran dels temporals patits, ha efectuat modificacions dins de l'espai de concessió CS0322 que compta amb les degudes autoritzacions.



Consideracions ambientals

L'estudi d'impacte ambiental descriu la situació preoperacional de la zona basada en el pla de vigilància ambiental de la piscifactoria Costa Blanca i de part de la seua concessió que serà ocupada pel nou projecte.



Aquesta vigilància ambiental descriu les característiques de la columna d'aigua com a oligotròfica i ben oxigenada i els fons marins com a formats per un substrat arenós amb un moderat contingut en fang i sense que s'hagen detectat nivells de contaminació.

La piscifactoria s'instal·la sobre un fons ocupat per les biocenosis de les arenes fangoses i del detrític costaner en la seua «fàcies» enfangada. Ambdues manquen de valor conservacionista.

Les biocenosis a preservar en l'àmbit d'actuació i la distància respecte a la futura granja són les següents: roca infralitoral, a 2.900 m; arenes fines, a 2.700 m; prades de Cymodocea nodosa, a 2.700 m; precoral·ligen, a 5.500 m; detrític costaner, a 1.500 m, i coral·ligen de concreció biològica, a 1.100 m.

La principal afecció de l'activitat projectada és l'abocament de matèria orgànica al medi. L'origen d'aquesta matèria procedeix del pinso que no és consumit pels peixos del cultiu i de la femta que expulsen. El seu grau d'incidència es calcula mitjançant programes de dispersió i deposició que delimiten l'àrea afectada per aquests abocaments. La superposició de l'àrea de dispersió sobre la carta bionòmica permet conéixer l'abast de l'activitat sobre les comunitats bentòniques, i si afecta aquelles biocenosis amb interés conservacionista.

Quant a la capacitat de càrrega, o producció potencial màxima que pot assumir el medi, s'ha adoptat la metodologia capacitat de retenció, valorant l'afecció de la granja sobre ecosistemes fràgils en funció de la producció potencial màxima prenent com a base l'afecció a ecosistemes litorals fràgils, taxa de renovació d'aigua i distància a la línia de costa. En aquest cas, dependrà de la zona d'influència del projecte determinada per programes de modelització.

Aquests programes mostren que des de mitjan primavera fins a mitjan tardor, incloent-hi l'estiu, hi ha una tendència major de la dispersió cap al NE, mentre que la resta de l'any, sobretot en ple hivern, la preferència és cap al SO, d'acord amb la dominància dels respectius corrents marins.

La simulació realitzada en la qual s'han introduït els paràmetres més desfavorables mostren que la major concentració d'aportacions se situen sota les gàbies per a totes les condicions. L'àrea d'influència d'aquestes aportacions pot sobrepassar el perímetre de concessió, encara que amb concentracions molt menys elevades.

Aquestes aportacions només aconseguiran la biocenosi d'arenes fangoses sense arribar al detrític enfangat ni les taques disperses del coral·ligen que s'intercala entre aquest i per tant sense afecció a fons marins d'interés ambiental.

Xarxa Natura 2000: el projecte no afecta de manera directa espais projecte. El LIC marí més pròxim es localitza a 9,4 quilòmetres cap al nord de la zona de concessió de la granja marina. Es tracta dels «Alguers de Borriana-Nules-Moncofa» (ES5222007) el valor ambiental dels quals és l'hàbitat 1120 Posidonia oceanica. Segons la modelització realitzada, l'activitat no tindrà cap efecte ambiental sobre el LIC.



Patrimoni cultural: en l'àrea afectada per l'ampliació i trasllat de les instal·lacions no existeix constància d'elements d'interés. No obstant això, s'ha redactat una memòria d'impacte patrimonial prèvia prospecció arqueològica geofísica i acústica amb posterior comprovació per busseig i filmació amb càmeres.

La prospecció geofísica no ha detectat restes de naufragis o similar. No obstant això, sí que existeixen restes antròpiques procedents de l'antiga factoria de Cultipeix i l'actual de Bersolaz, algunes d'aquestes arrossegades pels corrents marins i per les barques de ròssec. De la resta de zones on s'han localitzat possibles restes antròpiques, la inspecció in situ ha determinat que es tractaven d'estructures d'origen natural.

A la vista dels resultats obtinguts el 14 de maig de 2019, la Direcció General de Patrimoni Cultural va emetre informe en el qual indica que «No existeix afecció al patrimoni cultural subaquàtic al no haver-se trobat restes d'aquesta índole, per la qual cosa vist el precepte indicat i de conformitat amb l'informe dels serveis tècnics s'informa favorablement els efectes patrimonials previstos en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, informe preliminar corresponent a la prospecció geofísica arqueològica subaquàtica amb inspecció enfront del port de Sagunt, promoguda per Bersolaz Spain, SLU, per al projecte de modernització, desplaçament i ampliació de les instal·lacions aqüícoles a Sagunt, Port de Sagunt, València, situades enfront del port de Sagunt (València)».

1. Identificació i valoració d'impactes.

Tenint en compte la descripció i valoració inicial realitzada, l'estudi d'impacte ambiental identifica i valora els impactes següents:



Fase d'execució d'obres:

Per a instal·lar els diferents elements que componen la piscifactoria serà necessari que siguen transportades des del Port de Sagunt. L'impacte del transport es considera negatiu, d'escassa magnitud, temporal i reversible.

L'ancoratge i fondeig produirà una ocupació de l'espai marí i una afecció a uns fons sense interés ambiental. L'impacte es valora com a negatiu, d'escassa magnitud, permanent i reversible.

Fase de funcionament:

Durant la fase de funcionament es produiran residus (femta, pinso no consumit) que es dipositaran en els fons marins. L'impacte es valora com d'elevada magnitud, permanent i recuperable.



En el procés productiu pot ser necessari emprar productes farmacològics. L'ús dels fàrmacs es realitzarà a través dels pinsos i sota prescripció veterinària. L'impacte es considera negatiu, d'escassa magnitud, temporal i recuperable.

L'abalisament de la instal·lació es realitzarà mitjançant llums intermitents. La introducció de llum en el medi es considera un impacte negatiu, d'escassa magnitud, permanent i recuperable.

Quant als riscos, en cas de temporal es poden desplaçar les gàbies fins a altres llocs i provocar fugides d'exemplars. Els elements arrancats dels seus llocs es recuperaran i els exemplars escapats no constitueixen cap perill per al medit, ja que es tracta d'espècies pròpies del mediterrani. L'impacte es valora com a negatiu, d'escassa magnitud, temporal i recuperable.

L'activitat permetrà augmentar l'ocupació directa i indirecta causant un impacte positiu i de mitjana magnitud.

L'activitat pot produir un augment d'espècies com ara alatxa, palomida, sorell i boga que són atrets per la disponibilitat d'aliment produint un impacte sobre el qual no és possible determinar la seua magnitud o signe a causa de la falta de dades.

La incidència sobre la pesquera artesanal es valora com a negativa, d'escassa magnitud, permanent i recuperable.

La piscifactoria no disposarà d'elements que s'alcen de manera rellevant sobre la superfície marina, per la qual cosa l'impacte sobre el paisatge es valora com a negatiu d'escassa magnitud, permanent i recuperable.

En la zona d'afecció no existeixen jaciments arqueològics submarins, per la qual cosa es considera que no existirà afecció al patrimoni històric.

Els efectes negatius més notables previstos són:

Modificació de les característiques del sediment (enfangament, anòxia).

Deterioració de la qualitat de l'aigua (eutrofització, terbolesa, proliferació planctònica, disminució de la diversitat i grau d'estructuració del plàncton).

Mort d'organismes planctònics per ús de fàrmacs.

Alteració de l'estat de les comunitats biològiques bentòniques (substitució de comunitats) per alteració de les condicions inicials (menor disponibilitat de llum per increment de la terbolesa de l'aigua que incideix negativament sobre la cobertura vegetal, augment d'organismes filtradors estrategs provocant una recessió de les etapes dins de la successió ecològica).

La valoració global dels impactes realitzada cal considerar-los com a compatibles a excepció dels derivats per la generació de residus, la qual cosa obliga a plantejar mesura correctores.

2. Mesures protectores i correctores.

L'estudi d'impacte ambiental estableix les mesures següents:

S'ajustarà l'alimentació a les necessitats dels peixos segons el període de l'any i el ritme de creixement.

Es triarà el sistema de distribució del pinso que aconseguisca un millor aprofitament (per exemple, utilització de dispersor circular en lloc de canó amb aire a pressió).

Es disposarà d'un vaixell sitja que ajude en la dispensació automatitzada de l'alimentació, garantint el subministrament en les quantitats adequades.

Les substàncies per al tractament i prevenció de malalties se subministraran en forma de premescles en pinso per a evitar la seua ràpida dispersió en un medi aquós, i en dosis concretes sempre sota prescripció veterinària. El seu emmagatzematge s'adequarà al reglamentat sobre magatzematge de productes químics, cuidant-se especialment que el seu possible vessament no vaja a parar a la mar. L'eliminació tant dels productes com dels seus envasos i embalatges es durà a terme en plantes autoritzades a aquest efecte.

3. Programa de vigilància ambiental.

Es proposa la vigilància de tres zones: en la mateixa àrea de concessió on es preveuen les majors aportacions al medi, fora de l'àrea de concessió però dins de l'àrea de dispersió dels abocaments, fora de l'àrea teòrica d'influència de la piscifactoria.

La vigilància es realitzarà a través d'estacions de mostreig. El seu nombre dependrà del paràmetre a analitzar i aquests, al seu torn, es consideren en quatre àrees: columna d'aigua, el substrat o sediment, la biocenosi de les arenes fangoses i la comunitat del coral·ligen.

En la columna d'aigua s'establirà vigilància sobre nitrits, nitrats, amoni, fosfats, clorofil·la a, índex pigmentari o de Margalef, estructura fitoplanctònica (participació dels grans grups taxonòmics del fitoplàncton), sòlids totals en suspensió, oxigen dissolt i transparència o terbolesa. L'objectiu és confirmar que no s'altera el caràcter oligotròfic generalitzat en la zona. El mostreig es realitzarà en dos nivells batimètrics: superfície i proximitat al fons (mostres HIDs i HIDp). Les estacions de mostreig s'establiran en les tres zones previstes.



En el sediment els paràmetres a controlar seran granulometria, matèria orgànica, pH, potencial redox i microorganismes (Clostridium i sulfitoreductors i la presència de Beggiatoa).

L'objectiu és comprovar que no s'alteren les condicions originals del substrat i, especialment, en aquells fons que s'estenen més enllà de l'àrea d'afecció de la piscifactoria. La distribució de les estacions de mostreig serà la mateixa que en el cas de la columna d'aigua.

Biocenosi de les arenes fangoses (identificador BIO). Es compararà la seua biota i els seus índexs faunístics i de diversitat. La comparació s'efectua sobre els resultats procedents de mostrejos en les mateixes tres estacions considerades per a la vigilància del sediment (mostres BIOs, BIOm i BIOg). No obstant això, en aquest cas, en cada estació es prendran tres mostres rèpliques. L'estudi de la biota es basa en la identificació i recompte de la macrofauna present en dragatges (draga Van Veen amb una superfície de mossegada de 400 cm²). S'utilitzarà una malla amb una llum de 500 micres per a separar la fauna del sediment. L'objectiu és seguir els canvis de la comunitat, una vegada en funcionament la piscifactoria.

Biocenosi del coral·ligen. S'inspeccionarà la barra de coral·ligen que està en bon estat, en concret de la seua porció més pròxima al projecte i a l'àrea de dispersió dels seus abocaments, amb la finalitat de confirmar que es troba salvaguardada d'impacte. Això es realitza mitjançant la comprovació d'alguns indicis d'integritat, com el retrocés en la seua distribució o la conservació d'elements biològics propis.

Els diferents paràmetres i variables seran mostrejats, mesurats i/o analitzats mitjançant metodologies estandarditzades o, almenys, després de l'ús de tècniques habituals en oceanografia i biologia marina.

La freqüència dels mostrejos serà trimestral per a la columna d'aigua, semestral per al sediment i anual per a la biocenosi.



Consideracions de l'òrgan ambiental

1. Enquadrament del projecte.

En les aigües situades enfront del Port de Sagunt existien tres concessions de les quals actualment només tenen concessió en vigència, dues. Aquestes dues concessions s'unificaran en una sola però encavalcant-se en part amb la superfície actualment ocupada per la denominada Cultivos Marinos Costa Blanca.

Des del punt de vista ambiental es tracta de la modificació de dos projectes executats la modificació dels quals, per si mateixa, està compresa en els llindars de l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, de la Comunitat Valenciana

La modificació d'ambdós projectes i la seua unificació en un només significa un augment de la capacitat de producció de 2.630 t/any i un augment del perímetre de concessió de 407.005 m².

Aquest canvi produirà un increment en la generació de residus i un increment en l'ocupació de l'espai marítim.

La zona directament afectada per la cria dels peixos i la zona d'influència no afecta prades de fanerògames marines, espècies rellevants o fons marins d'interés per la seua biodiversitat ni àrees marines protegides. L'àrea marina protegida corredor de cetacis es localitzaria a uns 5 km aproximadament a l'est. L'espai marítim protegit Delta de l'Ebre-els Columbrets se situa a uns 27 km de la granja marina. No es preveuen afeccions sobre aquests espais si bé ha d'anotar-se que eventualment són detectats cetacis, sobretot dofins, aproximant-se al Port de Sagunt, per la qual cosa es considera necessari establir una vigilància sobre aquest tema, ja que ha d'evitar-se en la mesura que siga possible interaccions amb mamífers marins.

2. Procés de desmantellament i inici d'activitat.

L'estudi d'impacte ambiental no assenyala possibles efectes ambientals ni mesures de protecció o prevenció sobre aquest tema, per la qual cosa els condicionants ambientals recordaran la necessitat d'establir una vigilància en la fase de desmantellament dels projectes existents i instaran la redacció d'un programa de desmantellament-posada en producció en què es preveja una planificació productiva la finalitat de la qual és evitar que una vegada aprovat l'actual projecte, se sumen les produccions de les explotacions existents amb la nova, superant el màxim de producció que s'autoritzarà, fet que podria generar nous efectes ambientals significatius.

3. Referent a les al·legacions sobre introducció de substàncies sobretot de tipus veterinari al medi, el promotor haurà de vigilar la freqüència d'aquests tractaments i introduir les mesures correctores indicades en els condicionants ambientals.

4. Protecció de la biodiversitat. S'haurà d'evitar el risc de fugides per mitjà d'una revisió de xarxes i dels diferents elements de la instal·lació.

5. El Programa de vigilància ambiental, a més del control dels paràmetres amb la metodologia especificada per la Direcció General de l'Aigua, haurà de presentar les dades de manera que es comuniquen els signes d'alarma tenint en compte que l'objectiu del Programa de vigilància ambiental és la correcció d'impactes ambientals no previstos.

6. Finalment, i respecte a les al·legacions presentades i en matèria de prevenció d'impactes ambientals s'han considerat mitjançant l'ampliació i modificació del Programa de vigilància ambiental en els condicionants ambientals d'aquesta resolució i en els aspectes de la seua competència.



Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, prèvia a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, de 5 de desembre, i de l'annex I, apartat 1.g, del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'impacte ambiental, de la Comunitat Valenciana.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, de 5 de desembre, i en les altres disposicions que li són aplicables.

3. El Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre avaluació d'impacte ambiental de projectes.

Per tot l'anterior resolc:



Primer

Estimar acceptable, als sols efectes ambientals i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicable, el projecte de reestructuració i ampliació de la piscifactoria Bersolaz enfront de les costes de Sagunt (València), sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:

1. S'àmplia i modifica el Programa de vigilància ambiental.

a) La vigilància ambiental es realitzarà d'acord amb el que disposa el Servei de Planificació de Recursos Hidràulics i Qualitat d'Aigües, establint vigilància en la columna d'aigua i en el sediment:

Aigua: s'establiran quatre punts de control en l'àrea de la concessió, i un punt fora d'aquesta, que servirà de control. Es facilitaran les noves coordenades dels punts; en el cas que siga possible, es mantindran els punts ja establits, encara que revisada la seua ubicació i la nova àrea, alguns no semblen adequats.

El mostreig es realitzarà com s'indica en la documentació presentada, a dos nivells batimètrics (superfície i proximitat del fons). La freqüència serà trimestral i els paràmetres que hauran de controlar-se són: clorofil·la a (g/L), amoni (mol NH4/L), nitrits (mol NH2/L), nitrats (mol NH3/L), fosfats (mol PO4/L), índex FAN, sòlids en suspensió (mg/L), oxigen dissolt (% saturació O2), transparència i terbolesa (UNF).

Es controlarà l'estructura fitoplanctònica.

Sediment: Els punts de control seran els mateixos que per a la columna d'aigua. La periodicitat del control serà semestral sobre els paràmetres següents: granulometria, COT (%) nitrogen Kjeldahl (mg/kg), fòsfor total (mg/kg), pH, potencial redox, Clostridium sulfitoreductors i presència de mantell de Beggiatoa.

Biocenosi de les arenes fangoses: els punts de control seran els mateixos que per al sediment.

Freqüència anual.

Metodologia MEDDOC o BOPA.

Biocenosi del coral·ligen: inspecció de la barra de coral·ligen, mitjançant les tècniques habituals d'oceanografia i biologia marina. Freqüència anual.

Els resultats hauran de ser remesos al Servei de Qualitat d'Aigües amb periodicitat semestral amb còpia dels resultats obtinguts en el Programa de vigilància ambiental. La valoració dels resultats es realitzarà sobre la base del que es regula en el Reial decret 817/2015, d'11 de setembre, pel qual s'estableixen els criteris de seguiment i avaluació de l'estat de les aigües superficials i les normes de qualitat ambiental. També es comunicarà immediatament qualsevol anomalia detectada.

b) Per a facilitar la revisió dels resultats obtinguts s'adjuntarà a l'escrit de remissió un breu informe en el qual es resumisca, per als diferents paràmetres a controlar i segons les metodologies MEDDOC o BOPA, si s'han detectat diferències significatives negatives en la valoració dels diferents paràmetres.

c) En el cas que es detecten efectes ambientals negatius que hagen obligat a l'adopció de mesures correctores, es remetrà, així mateix, informe d'incidències al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental juntament amb una proposta de vigilància de la correcció de la incidència.

En el cas que la vigilància proposada determine que no s'ha corregit el paràmetre o factor afectat en el terme d'un any, haurà de disminuir-se de manera immediata la producció. En el cas de persistir els efectes, hauran de desmantellar-se les instal·lacions.

d) El programa de vigilància ambiental de la nova instal·lació inclourà un apartat de vigilància sobre els fons marins en les zones on cessarà la producció amb la finalitat de comprovar que evolucionen favorablement. En cas contrari, s'hauran d'adoptar mesures correctores prèvia comunicació al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

2. Contaminació per dispensació de productes veterinaris.

S'establirà un programa de control de dispensació de productes veterinaris. En el cas que els controls detecten un augment de les patologies i augment de la freqüència dels tractaments, hauran d'establir-se mesures correctores de disminució de densitats en gàbies, i en cas que persistisca el problema, l'aplicació de buits sanitaris.

3. Millors tècniques disponibles. El promotor, amb anterioritat a l'autorització substantiva, proposarà les millors tècniques disponibles que incorporarà en l'activitat, incloent-les en la selecció i dispensació de pinsos, de productes veterinaris i de productes de neteja a fi de minimitzar la seua incidència sobre el medi ambient.

4. Protecció de la biodiversitat.

a) Es controlarà periòdicament l'estat de xarxes i la possible fuita de peixos tant en situacions normals com extraordinàries. En cas d'accidents, i en la mesura que siga possible, es procedirà a la captura immediata dels exemplars escapats.

b) A causa de la possible presència de cetacis i altres espècies d'interés, com a mesura preventiva de vigilància s'inclourà com a part del Programa de vigilància ambiental l'anotació d'albiraments de cetacis i tortugues marines en els voltants de les gàbies o endinsant-se en el perímetre de la concessió. L'anotació inclourà si ha existit algun incident sobre aquest tema i com s'ha solucionat. En el cas que existisquen albiraments o incidents es remetrà còpia de les anotacions al Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i es proposaran mesures preventives per a la seua valoració. En cas contrari, no serà necessari.

5. Es respectarà el conveni MARPOL. Els residus generats, les restes de caps i xarxes no hauran de romandre en el fons marí sinó que es gestionaran per separat derivant-se a gestor autoritzat. Es justificarà davant l'òrgan substantiu que es disposa de gestor SANDACH per a la retirada dels peixos morts.

6. No es requerirà nou pronunciament ambiental quan existisca modificació de les espècies a cultivar sempre que aquestes siguen autòctones, que la modificació no supose un augment quantitatiu de la producció i que no supose el nou cultiu un increment de pinso o femta en el medi marí. Tampoc requerirà nou pronunciament ambiental la modificació de les característiques de les gàbies on es crien els peixos.

7. Respecte al desmantellament i trasllat de les instal·lacions Costa Blanca (expediente 64-2005-AIA) i l'antiga Acuimed (759-1999-AIA), el promotor haurà de presentar com a continuació i finalització dels expedients ressenyats i en el termini de sis mesos des de l'emissió d'aquesta declaració d'impacte ambiental un programa de desmantellament-posada en producció de les instal·lacions, que incorpore:

El cronograma del desmantellament amb previsió de l'evolució de les produccions en les granges, de manera que no se supere la producció autoritzada.

Un pla de gestió de residus que incloga la neteja de residus en fons marins.

En aquest sentit s'indica que l'esborrany de l'avantprojecte de llei de residus i sòl contaminats, especifica en el preàmbul, en diversos articles i en particular en l'article 45, que els arts de pesca són residus subjectes al règim de responsabilitat ampliada del productor, règim que actualment està regulat en els articles 31 i 32 del títol IV de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, per la qual cosa la seua gestió haurà d'ajustar-se al que s'estableix en la norma actual o en aquella que la substituïsca.

Una valoració de l'estat final dels fons marins que cessen en la seua activitat i la probable evolució temporal d'aquests, que serà verificada en el programa de vigilància ambiental de la nova granja marina segons apartat 1.d d'aquests condicionants ambientals.

8. Les condicions d'aquesta declaració d'impacte ambiental podran modificar-se quan concórrega qualsevol de les circumstàncies previstes en l'article 44 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental.



9. Qualsevol modificació del projecte serà objecte d'avaluació ambiental quan siga un supòsit exigit per la normativa sectorial d'avaluació ambiental vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aplicant el procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst en aquesta.





Segon

La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs sense perjudici dels que, si escau, pertoquen en via administrativa i judicial enfront de l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Tercer

Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, de 5 de desembre.



Quart

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà la que s'estableix en l'article 43 de l'esmentada Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, de 5 de desembre.



València, 9 de desembre de 2020. El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»



València, 31 de maig de 2021. El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.