Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: La Torre d'En Besora

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 2/20-AIA la Torre d'En Besora.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 2-2020-AIA.

Títol: legalització i ampliació d'explotació caprina de llet.

Promotor: GBLACTIS, SL.

Òrgan substantiu: Ajuntament de la Torre d'En Besora.

Localització: parcel·la 4, del polígon 8, de la Torre d'En Besora (Castelló).



Antecedents: segons la documentació aportada i que consta en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental s'hi indiquen els següents:

1. L'activitat objecte de valoració ambiental va obtindre llicència ambiental l'any 1999. L'explotació caprina disposava d'una nau d'explotació, nau magatzem, sala de nodrisses i sala de munyiment.

2. El 3 d'agost de 2015 va tindre entrada en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental la documentació remesa per l'Ajuntament de la Torre d'En Besora per a la legalització i ampliació de l'explotació caprina de llet a la parcel·la 4 del polígon 8, i es va procedir a l'obertura de l'expedient 95-2015-AIA.

Segons la documentació aportada, l'explotació disposava de llicència municipal per a 233 animals. L'explotació disposava d'1 nau d'explotació, 1 sala de nodrisses, 1 sala de munyiment i 1 nau magatzem amb 512 m² ocupats.

Se sol·licitava en aquest expedient la legalització d'una nau de 210 m² i l'ampliació de l'explotació a 1.000 animals i augmentar la superfície construïda fins als 960 m². L'expedient va ser remés a la Direcció Territorial de Castelló en tractar-se d'un supòsit de modificació de projecte sotmés, per si mateix, a estimació d'impacte ambiental.



3. El 7 d'abril de 2017 té entrada en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental documentació referent al projecte d'ampliació d'explotació caprina de llet, i s'obri l'expedient 58-2017-AIA a fi d'ampliar l'explotació de la parcel·la 4 del polígon 8 fins a aconseguir 2.193 animals mitjançant l'ampliació del nombre de naus existents.



Realitzada anàlisi tècnica de l'expedient, el 9 de juny de 2017 el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental sol·licita l'esmena de l'expedient (tràmit d'informació pública i consulta als organismes afectats per la realització del projecte) i del projecte amb la finalitat de situar les noves construccions previstes en sòl no urbanitzable comú: (…) «part de les edificacions que permetran l'ampliació de l'explotació se situaran en sòl no urbanitzable d'especial protecció paisatgística, forestal ecològica (nau de 1980 m², part de la lleteria, part de la nau de 960 m²).



(…) en el cas que es confirme que les noves edificacions se situaran en sòl protegit haurà de modificar-se el projecte i traslladar les instal·lacions que ho requerisquen a sòl no urbanitzable comú on es permeta l'ús ramader».

Amb data de 14 de setembre de 2018, l'expedient va ser tancat i arxivat i notificada la seua terminació en aplicació de l'article 40 de la Llei 21/2013.

4. A partir d'aquesta data, l'explotació ha ampliat la seua activitat i ha afegit noves edificacions a les originals i n'ha modificat la capacitat productiva.

Sobre aquest tema, consta en l'expedient informe de la Direcció Territorial de Castelló, de 25 de setembre de 2015, que l'activitat original inscrita disposava de 500 reproductores de llet i es desenvolupava l'activitat en una superfície de 725 m².

A la data d'emissió d'informe estava en execució una ampliació de 960 m² per a 500 cabres de llet addicionals.

5. Finalment, el 29 d'octubre de 2019 té entrada en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental documentació per a l'inici del procediment ordinari d'avaluació ambiental per a ampliar l'explotació caprina de llet existent fins a aconseguir un nombre d'animals de 2.193 reproductores amb una superfície total construïda de 3.265 m².

Per tant, es tracta d'un projecte de legalització i ampliació d'explotació. Amb la finalitat de determinar si era possible la tramitació del projecte en aplicació de l'article 9 de la Llei 21/2013 amb la redacció donada per la Llei /2018, el 29 de gener de 2020, es va sol·licitar a l'ajuntament certificat sobre la data d'inici d'expedient de legalització de l'explotació.

Amb data de 26 de juny de 2020 es rep en el Servei d'Impacte Ambiental el certificat sol·licitat i en el qual s'exposa que l'inici de l'expedient (sol·licitud de llicència ambiental) va ser el 18 de març de 2015.

Per tant, es tracta d'un expedient iniciat amb anterioritat a l'entrada en vigor de la modificació de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, per la Llei 9/2018, i la tramitació definitiva del qual no ha pogut dur-se a terme fins a la modificació del projecte a fi d'adaptar-se a la normativa urbanística respectant així el sòl, que pels seus valors ambientals, figura com a protegit en el planejament urbanístic.



Descripció del projecte

L'explotació caprina objecte del projecte està dedicada a la producció de llet. Els cabrits que naixen en l'explotació o bé són venuts als pocs dies o bé es venen com a cabrit de llet.

L'explotació que resulte després de l'ampliació albergarà fins a 2.193 cabres adultes, nombre que s'adapta a la superfície prevista respectant així les mesures de protecció animal.

Les instal·lacions existents són:

– Nau d'explotació de 365 m².

– Magatzems de 67 i 107 m².

– 4 naus d'allotjament de bestiar caprí amb superfícies de 598, 371, 340, 340 m² respectivament.

– Local tècnic de 117 m².

– Bassa de 70 m².

Segons informe municipal que es detallarà en els apartats següents, les construccions legals serien la nau d'explotació, part 5a del magatzem de 107 m² i bassa.

Per a realitzar l'ampliació pretesa es demoliran part de les instal·lacions existents (307 m² cartografiats com a nau 1d). L'explotació tindrà les característiques següents:

– La nau d'explotació de 365 m² roman però canvia la seua utilització a nau de serveis diversos.

– Magatzem de 107 m² (existent).

– Local tècnic de 117 m² (existent).

– Bassa de 70 m² (existent).

– Naus d'allotjament 598, 371, 340 i 340 m² (existents).

– Ampliació de les naus d'allotjament en 320 m².

– Construcció de noves naus d'allotjament de 940 i 798 m².

– Lleteria: 135 m².

– Femer: 400 m².

– Dues sitges.

Les construccions es tancaran perimetralment formant un recinte dins de la parcel·la de 14.166 m².

Segons el projecte tècnic, la parcel·la on se situa l'explotació disposa de subministrament d'aigua i energia. L'aigua potable serà de subministrament municipal. Les aigües residuals s'emmagatzemen en fosses sèptiques des d'on són dirigides a una depuradora d'oxidació total. Els llots són retirats per empresa gestora.

En l'explotació es consumiran 1.178.518,2 kg anuals de pinso, 560.311,5 kg de palla, 4.002,2 m³ /any d'aigua per al consum dels animals, 8,77 m³ de neteja i 26 m³ d'ús humà.

Es produiran anualment 2.160,11 t de fem que, juntament amb el llit dels allotjaments compost de palla, s'emmagatzemarà en el femer per un període màxim de 3 mesos abans de la seua retirada per gestor autoritzat.

L'extracció de la llet es realitzarà a la sala de munyiment. Després de l'extracció, s'emmagatzema la llet en un dipòsit refrigerat des d'on és recollida pels transportistes.



Tramitació administrativa

a) Antecedents: com s'ha indicat, segons el certificat de 25 de juny de 2020, de l'Ajuntament de la Torre d'En Besora, l'inici de l'expedient de legalització va tindre lloc el 30 de setembre de 2014 amb la sol·licitud del certificat de compatibilitat urbanística (expedient 106/2014) i la sol·licitud de llicència ambiental per part del promotor va tindre lloc el 18 de març de 2015. Posteriorment es va produir el canvi de número d'expedient (adaptació a la tramitació electrònica) a l'actual (94/2019).



b) Tramitació d'expedient d'avaluació d'impacte ambiental:

– El 29 d'octubre de 2019 va tindre lloc l'entrada de documentació procedent de l'òrgan substantiu en l'òrgan ambiental.

– El 29 de gener de 2020, el Servei d'Avaluació d'Impacte ambiental requereix l'ajuntament per a un certificat de secretaria amb la data d'inici de l'expedient amb la finalitat de delimitar si és aplicable al projecte l'article 9 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i se sol·licita, així mateix, aclariment respecte a la part del projecte legal i a la part del projecte de legalització.

Se sol·licita, així mateix, l'acreditació de la realització del tràmit d'informació pública.

Mitjançant les remissions de 26 de juny de 2020 i 24 de setembre de 2020 es rep en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental una ampliació de la documentació tècnica presentada en la qual s'indica la data de construcció de les diferents edificacions, les que actualment disposen de llicència i la futura conformació de l'explotació.

– El tràmit d'informació pública es va realitzar mitjançant la inserció d'anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló núm. 130, de data 17 d'octubre de 2019.

Segons el certificat de l'Ajuntament de la Torre d'En Besora de 18 de setembre de 2020, durant el tràmit d'informació pública no s'hi van presentar al·legacions.



Afeccions legals. Informes

– Qualificació urbanística:

Segons el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, la parcel·la on se situa l'explotació està qualificada com a zona rural comuna i zona rural protegida (forestal, paisatgística).

La zona ocupada per la granja està en la major part en sòl rural comú i una xicoteta part en sòl rural protegit. La modificació pretesa i les demolicions que s'efectuaran permetran que la granja se situe en sòl rural comú excepte el femer que se situarà en sòl protegit. Actualment part de l'edificació cartografiada com a 1d està en sòl protegit.



Sobre aquest tema, l'Ajuntament de la Torre d'En Besora remet els informes següents:

Certificat de Secretaria segons el qual el 16 de maig de 2019 es va emetre informe de compatibilitat urbanística en el qual s'indica que la qualificació urbanística dels terrenys segons el Pla general de la Torre d'En Besora és de sòl no urbanitzable comú on figura com a ús compatible les granges i explotacions ramaderes consolidades representades gràficament en el plànol en les quals es podran autoritzar les ampliacions i habilitacions necessàries per a garantir la seua rendibilitat i adequació a les condicions que s'estipulen en la legislació específica i en les ordenances municipals.

L'informe indica al final que l'actuació és compatible amb el planejament vigent i adverteix que l'explotació es troba en la zona de policia de la rambla de la Teuleria.

El certificat d'exposició pública inclou el següent:

Observat el projecte presentat el 4 de juny de 2020 per l'interessat en l'ajuntament, s'ha comprovat la veracitat dels plànols referents a les naus existents i s'ha comprovat la legalitat de les naus indicades com a legals en el projecte. La resta de les naus existents són l'objecte d'aquest expedient d'ampliació de l'explotació i, per tant, està pendent de tramitar la legalització de la resta de les construccions existents dins d'aquest expedient urbanístic en el qual es tramita l'enderrocament de la part de la nau indicada per a derrocar, i la construcció de les naus no existents en l'actualitat.

Per això, s'informa de la legalitat de les naus següents amb la numeració presentada:

4a, 4b, 5A, 6. La resta de les existents no consten en cap expedient i, per tant, requereixen legalització.

– En matèria del sòl no urbanitzable per l'òrgan competent en agricultura i ramaderia:

El 25 de setembre de 2015, la Direcció Territorial de Castelló va emetre un informe referent a la Llei 5/2014 (d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge) en els termes següents:

(…) »La distància des de la ubicació ressenyada respecte de l'explotació de bestiar oví-caprí més pròxima, inscrita en el Registre d'Explotacions Ramaderes de la Comunitat Valenciana, és inferior a 300 m, la qual cosa no compliria el que s'estableix en la llei de ramaderia per a ampliacions d'explotacions de bestiar caprí amb capacitat superior a 120 UGM. No obstant això, sobre la base de la Llei 6/2003, de ramaderia de la Comunitat Valenciana, pot autoritzar-se l'ampliació si les noves construccions d'ampliació no redueixen la distància actual a les explotacions d'oví-caprí existents en el radi de 600 m».

L'informe prossegueix i indica que els usos, activitats i aprofitaments per als quals se sol·licita informe estan vinculats amb l'activitat agrària de l'explotació, són adequats per a l'activitat i, segons informa l'ajuntament, estan situats en sòl no urbanitzable.



– Segons la cartografia del PATFOR, la totalitat de la parcel·la és forestal. No obstant això, actualment únicament revist característiques plenament forestals la zona sud-oest de la parcel·la i la zona nord està desproveïda de vegetació.

– A l'est de la parcel·la discorre la via pecuària assagador del Barranc de Centelles als Estrets d'amplària 20-37,5 m. Els límits de la parcel·la es troben a una distància superior a 20 m des del suposat eix d'aquesta, per tant, en principi no hi hauria afecció.

– A l'oest de la parcel·la discorre la via pecuària assagador del Pla dels Avencs de 28 a 100 m d'amplària. Les noves construccions se situen fora de l'àmbit del domini de la via pecuària. No obstant això, probablement la parcel·la queda així mateix fora del domini, ja que es pot observar clarament en la cartografia els murs que podrien formar part de la seua delimitació tradicional i l'amplària variable d'aquests.

Respecte a les afeccions descrites, l'1 d'agost de 2017 el Servei Territorial de Medi Ambient va emetre informe en el sentit següent:



«Vista la documentació aportada en l'expedient i comprovada la localització de les naus a construir dins de la parcel·la 4, del polígon 8, del terme municipal de la Torre d'En Besora, en el visor cartogràfic de la conselleria s'observa que les construccions projectades estan en sòl classificat com a forestal (Decret 58/2013, de 13 de maig, del Consell, pel qual s'aprova el Pla d'acció territorial de la Comunitat Valenciana).



No obstant això, atesa la definició de terreny forestal de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests, i les espècies que poblen la parcel·la, l'actuació proposada no afecta espècies forestals.

La parcel·la limita a l'oest amb la via pecuària núm. 9, assagador del Pla dels Avencs, classificada amb un ample legal variable de 28 i 100 metres. Aquesta via pecuària està delimitada en aqueixa zona per parets. L'actuació no produirà afeccions sobre aquesta via pecuària.

Tampoc existeixen afeccions sobre forests gestionades o finques patrimonials.

S'informa igualment que les actuacions no afecten espais naturals protegits».

Cal indicar que l'informe, obtingut en fases prèvies de la tramitació de l'expedient municipal, es considera vàlid ja que no hi ha circumstàncies noves que puguen fer variar el sentit d'aquest, per tant s'incorpora a l'actual procediment.

– La parcel·la ocupa parcialment la zona de policia de la rambla de la Teuleria.

La documentació tècnica incorpora:

– Compromís d'inscripció de l'ampliació en l'Associació d'Usuaris de Casetes de Cadàvers de Ramat no Boví.

– Contracte de retirada i transport de residus ramaders.

– Informació sobre subministrament d'aigua potable de l'Ajuntament de la Torre d'En Besora en el qual s'indica que l'ajuntament, com a empresa subministradora, es farà càrrec del subministrament dels 4.036,97 m³ que requereix l'explotació sense posar en perill els altres usos existents.

– Compromís de retirada del fem per gestor de residus Sandach.



– Compromís de retirada d'aigües residuals de fosses sèptiques per empresa gestora.



Consideracions ambientals

1. Identificació i valoració d'impactes

Fase de construcció:

Es produiran impactes sobre l'atmosfera (emissió de gasos, pols i vapors i augment del soroll). Els impactes es valoren com a temporals, localitzats i reversibles.

Durant aquesta etapa es produiran impactes sobre l'aigua subterrània per alteració de drenatges superficials i posteriorment sobre l'aigua subterrània.

Fase de funcionament:

Sòl. La superfície de sòl ocupat és baixa, del total de l'àrea de la parcel·la es destina a construccions una superfície total de 4.063 m².

Quant a possibles contaminacions del sòl per la filtració de lixiviats procedents de l'emmagatzematge del fem, atés que el sòl de les naus i el femer disposaran de soleres impermeables, no s'esperen efectes ambientals significatius.

Periòdicament, es buidarà el femer, així com els lixiviats recollits en el dipòsit adjunt, mitjançant empresa gestora de residus autoritzada. L'impacte es considera mínim, localitzat i compatible.

Hidrologia. L'explotació està pròxima de la rambla de la Teuleria, i afecta la seua zona de policia. L'ampliació no suposarà un augment de l'afecció sobre el llit, ja que les noves construccions estan més allunyades del llit que les existents.

Riscos. Segons el PATRICOVA no hi ha risc d'inundació a la parcel·la.

Vegetació. L'ampliació es produirà sobre sòl rocós en parcel·la transformada i destinada a ús ramader. No existeix vegetació arbòria en la parcel·la, per tant, únicament s'afectarà espècies de matoll. L'impacte és mínim i localitzat.

Paisatge. La construcció de les naus comportarà una modificació visual del paisatge. La ubicació de les construccions comporta una modificació mínima de l'àrea física ocupada per la vegetació i es produeix una modificació del paisatge natural en grau mínim i molt localitzat.



El grau d'artificialització que es produirà serà moderat tenint en compte que és una activitat plenament integrada en l'entorn rural.



La conca visual s'estima que no estarà afectada d'una manera especial en tractar-se d'una actuació molt localitzada, situada en zona de mitjana muntanya, en la qual el cultiu d'espècies llenyoses en la zona i alguns xicotets alzinars emmascara la presència de la nau. A més, s'utilitzaran colors en alguns elements constructius; com pot ser la coberta verda, que integren la construcció en l'entorn per a no causar impacte visual. El grau de freqüentació de visites a la zona no és molt alt, i la zona no és travessada per cap vial de consideració. Per això, l'impacte sobre el paisatge es valora com localitzat i moderat.



Atmosfera. Es produiran tres tipus d'efectes ambientals: contaminació acústica, emissions a l'atmosfera i generació d'olors.

Quant al primer aspecte serà el motor destinat a la refrigeració del dipòsit d'emmagatzematge de llet i el sistema de bombament els que generaran fins a 70 dB(A) en horari diürn i nocturn. La hidronetejadora elèctrica suposarà una pressió sonora de 80 dB (A) funcionant només durant 1 hora en període diürn.

La distància al nucli urbà, la ubicació dels elements sorollosos a l'interior de naus i les mesures constructives elegides fa preveure que la pressió acústica en l'exterior no excedirà els 65,79 dB en horari diürn i 55,10 en horari nocturn, per tant l'impacte es valora moderat, temporal, i reversible.

La permanència d'animals en l'explotació originarà emissions gasoses com ara amoníac (219,3kg/any), òxid nitrós (1754,4 kg/any) i metà (11291,76 kg/any).

La presència d'animals i el fem produït generarà olors que no és previsible que afecten la població atesa la ubicació de la granja.

Socioeconomia. L'ampliació prevista millorarà l'ocupació en el medi rural i consolidarà el teixit agroindustrial de la comarca. L'impacte es valora com a positiu.

Patrimoni cultural. La parcel·la objecte d'aquest estudi es troba allunyada 1,20 km de l'únic jaciment arqueològic catalogat al terme municipal de la Torre d'En Besora segons el seu Pla general d'ordenació urbana, denominat Castellar. Per tant, des del punt de vista del patrimoni arqueològic l'impacte serà nul.

Referent al patrimoni etnològic, l'existència d'elements irrellevants a les parcel·les fa que l'impacte siga també irrellevant.

No obstant això, serà aplicable el que s'estableix en la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del patrimoni cultural valencià, en el cas de troballes arqueològiques o paleontològiques durant les obres que es realitzen a la parcel·la objecte d'aquest estudi.



Riscos generats per un anormal funcionament de l'activitat. El major risc existent es donaria en el cas d'abocament procedent del dipòsit de lixiviats del femer. Els buidatges periòdics del femer i del dipòsit, que tindran suficient capacitat, minimitzaran el risc existent.



2. Establiment de mesures protectores i correctores

Durant la fase d'obres s'han d'implantar les mesures següents: elecció de pintures amb base d'aigua, protecció dels materials per a evitar lixiviats o generació de pols, etiquetatge de substàncies perilloses, realització del manteniment de vehicles en tallers especialitzats, aplicació de bones pràctiques ambientals en la gestió de residus.



Durant la fase de funcionament es portarà un registre dels consums d'aigua i energia, es vigilarà la correcta gestió dels cadàvers i dels residus de medicaments que es realitzarà a través dels corresponents gestors. Les dejeccions s'emmagatzemaran en femer amb basseta de recollida de lixiviats, les aigües procedents de la neteja de les instal·lacions de munyiment es gestionaran de manera independent a la resta d'aigües residuals, les aigües pluvials es conduiran a través de canalons situats en els extrems de les naus fins als límits de la parcel·la que estarà dotada de pendent cap als límits d'aquesta.



3. Programa de vigilància ambiental

En la fase d'obres s'han de comprovar les mesures previstes, especialment en les matèries de gestió de residus.

En la fase de funcionament s'ha de comprovar setmanalment el dipòsit de lixiviats per a evitar possibles fugues per sobreeiximent, també s'ha de comprovar l'estanquitat del dipòsit.

Cada tres mesos, i després del buidatge del femer, s'ha de comprovar l'estat de la construcció i del dipòsit.

Mensualment s'ha de comprovar el correcte funcionament de la xarxa de pluvials, així com en els períodes plujosos, i s'ha de netejar tant la xarxa de recollida com les zones on es produeix la seua evacuació.

Tant l'interior de les naus com l'exterior s'han de netejar periòdicament.

Es portarà un registre de la quantitat d'aigua i energia utilitzada per a detectar fallades en els equips de subministrament. S'ha de comprovar el nivell dels lixiviats per a detectar, així mateix, fallades en l'estanquitat del dipòsit.

Consideracions de l'òrgan ambiental

A fi de fonamentar els condicionants ambientals, s'indiquen els aspectes següents:

– Patrimoni cultural. Es tracta d'un àmbit afectat amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, i sobre una parcel·la en la qual, en principi, no existeixen elements integrants del patrimoni excepte el que s'exposarà en l'últim paràgraf d'aquest apartat.

No obstant això, cal complir la legislació en la matèria i sol·licitar l'informe regulat en l'article 11 tenint en compte el Decret 208/2010, del Consell, pel qual s'estableix el contingut mínim de la documentació necessària per a l'elaboració dels informes als estudis d'impacte ambiental als quals fa referència l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat, del patrimoni cultural valencià.



Per a finalitzar aquest apartat i tenint en compte que els típics murs de pedra delimitadors de les vies pecuàries són elements culturals, hauran de preservar-se els que encara es conserven en la part oest de la parcel·la.

– Urbanisme. El projecte remés a aquest òrgan ambiental en 2019 redistribueix les naus i les situa en sòl no urbanitzable comú però continua afectant sòl no urbanitzable protegit la superfície corresponent al femer, per tant la viabilitat ambiental queda supeditada a la seua ubicació en sòl no urbanitzable comú.

– Emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. No s'han previst mesures preventives en aquest sentit, per tant s'haurà de modificar el pla de gestió de fems i realitzar una freqüent neteja de les naus i un emmagatzematge el menys prolongat possible dels fems generats.



La disminució del període d'emmagatzematge podria donar lloc a la construcció d'un femer més xicotet i facilitar que aquest tinguera una coberta rígida o flexible per a evitar un excés de lixiviats en època de pluja i contribuiria a disminuir l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.



– Prevenció de riscos. En el transcurs de les obres haurà de respectar-se el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals a observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o als seus voltants.

Així mateix, haurà de presentar-se davant la Secció Forestal del Servei Territorial de Medi Ambient de Castelló un pla d'autoprotecció contra incendis forestals per a la seua aprovació.

– Afeccions legals. S'obtindrà informe de l'òrgan de conca sobre l'afecció de les naus a la zona de policia de la rambla de la Teuleria.



– Contaminació. Haurà d'aclarir-se la destinació de les aigües procedents de l'aigua de depuració i se sol·licitarà, si cal, el corresponent permís d'abocament.



Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels casos en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, abans de la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018 i l'annex I.1.h del Decret 162/1990, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, d'impacte ambiental de la Comunitat Valenciana.



2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018 i en les altres disposicions que li són aplicables.

3. El Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre avaluació d'impacte ambiental de projectes. Mitjançant la Resolució de 9 d'agost de 2019, el director general de Qualitat i Educació Ambiental delega la competència d'avaluació d'impacte ambiental de projectes en el director general de Medi Natural i Avaluació Ambiental (DOGV 8614, 16.08.2019).



Per tot el que s'ha expressat anteriorment es resol:



Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el Projecte d'ampliació i legalització d'explotació caprina de llet (2193 animals), sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i modificacions establits a continuació:

1. Patrimoni cultural. Amb anterioritat a l'inici de les obres s'haurà d'obtindre informe de l'òrgan competent en patrimoni cultural i complir el que sobre aquest tema es dispose.

2. Territori

a) El femer haurà de canviar la ubicació proposada i situar-se en sòl apte segons la seua classificació i qualificació urbanística; és a dir, en sòl no urbanitzable comú.

b) A causa de l'índex d'ocupació de la parcel·la en el sòl apte per a l'activitat ramadera, no serà viable l'ampliació de l'activitat mentre no es vinculen altres parcel·les a l'explotació.

3. Prevenció de riscos. En la realització de les obres s'haurà de respectar el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals a observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o als seus voltants.

S'haurà de presentar davant la Secció Forestal del Servei Territorial de Medi Ambient de Castelló un pla d'autoprotecció contra incendis forestals per a la seua aprovació.

4. Canvi climàtic. S'haurà de realitzar una freqüent neteja de les naus i un emmagatzematge el menys prolongat possible dels fems generats.

Sempre que el període d'emmagatzematge dels fems ho permeta, es podrà disminuir la superfície del femer per a facilitar la col·locació d'una coberta rígida o flexible sobre el fem i evitar l'excés de lixiviats en època de pluja i l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle.



5. S'obtindrà informe de l'òrgan de conca sobre l'afecció de les naus a la zona de policia de la rambla de la Teuleria.

6. S'haurà d'aclarir la destinació de les aigües procedents de l'aigua de depuració i sol·licitar, si cal, el corresponent permís d'abocament.



7. Les condicions d'aquesta declaració d'impacte ambiental podran modificar-se quan concórrega qualsevol de les circumstàncies previstes en l'article 44 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental.



8. Qualsevol modificació del projecte serà objecte d'avaluació ambiental quan siga un cas exigit per la normativa sectorial d'avaluació ambiental vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, i s'aplicarà el procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst en aquesta.





Segon

La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en via administrativa i judicial contra l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Tercer

Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018.



Quart

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de la Llei 21/2013, modificada per la Llei 9/2018.



València, 12 de novembre de 2020.– El director general de Medi Natural i d'Avaluació Ambiental, p. d. ( R 09.08.2019 del director general de Qualitat i Educació Ambiental; DOGV 8614, 16.08.2019): Benjamí Pérez Rocher. »



València, 6 de maig de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.