Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Legislació
  Matèries: Espais naturals protegits
  Descriptors:
  	Temàtics: protecció del medi ambient, protecció de la flora, protecció de la fauna, protecció del paisatge, au, reserva natural , parc natural valencià, monografies

Natura 2000 és una xarxa ecològica europea a la qual han de contribuir tots els estats membres de la Unió Europea aportant aquells espais que presenten importants mostres d'aquells hàbitats naturals i hàbitats d'espècies que han sigut considerats rellevants, en un context europeu, per diverses raons. L'objectiu final de la Xarxa Natura 2000 és contribuir que aquestes mostres de la biodiversitat aconseguisquen o mantinguen un estat de conservació favorable en tot el territori de la Unió. Els espais que conformen aquesta xarxa són les zones especials de protecció per a les aus (ZEPA), els llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones especials de conservació (ZEC).



El Consell, en l'Acord de 10 de juliol de 2001, va aprovar la llista i la delimitació dels llocs d'importància comunitària (LIC) que havien de ser proposats a la Comissió Europea com a contribució a la constitució de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, creada per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. La inclusió d'aquests espais en la Xarxa Natura 2000 es va veure confirmada posteriorment per la Decisió de la Comissió Europea de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la llista de Llocs d'Importància Comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània [notificada amb el número C (2006) 3261].



Posteriorment, l'Acord de 5 de juny de 2009, del Consell, d'ampliació de la Xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Comunitat Valenciana, va declarar com a zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) els espais Marjal i Estanys d'Almenara, coincidents parcialment amb els LIC anteriors, de conformitat amb el que estableix la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació de les aus silvestres, hui substituïda per la versió codificada, això és, per la Directiva 2009/147/CE del Parlament i del Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Els llocs d'importància comunitària esmentats han de ser declarats ara com a zona especial de conservació (ZEC), de conformitat amb el que estableixen l'article 4.4 de la Directiva 92/43/CEE i l'article 43.3 de la Llei bàsica estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, així com l'article 29 bis.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. La declaració ha d'anar acompanyada de l'aprovació de les mesures de conservació que siguen necessàries per a respondre a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies que van motivar la inclusió d'aquests llocs en la Xarxa Natura 2000, perquè així s'ha establit en l'article 6.1 de la Directiva 92/43/CEE. De la mateixa manera, la Directiva d'Aus Silvestres també exigeix que en les ZEPA s'establisquen mesures de conservació dels hàbitats de les espècies que han motivat la seua declaració, a fi de procurar-ne la supervivència i la reproducció. Ambdues exigències han sigut arreplegades en la legislació estatal, en concret en els articles 43.3 i 46.1 de la Llei 42/2007 i, també en la legislació autonòmica, això és, en els articles 14 quater 1.a i 29 bis.4 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre. Del que estableix la Llei 11/1994 es desprén que aquestes mesures de conservació han de contindre's en les denominades normes de gestió, les quals són equivalents als plans o instruments de gestió mencionats en l'article 46.1 de la Llei 42/2007. Les normes de gestió esmentades han d'arreplegar també les mesures necessàries per a evitar la deterioració dels hàbitats i les alteracions de les espècies que van motivar la inclusió en la Xarxa Natura 2000 d'aquests espais.

Aquest decret, doncs, declara com a ZEC els LIC mencionats i aprova la norma de gestió que regirà en els espais esmentats, així com en la ZEPA indicada. La norma de gestió s'ha dissenyat tenint en compte les exigències que, respecte del seu contingut, s'estableixen tant en la Llei 42/2007 (article 46.1) com en la Llei 11/1994 (article 47 ter).



Aquest decret és coherent amb els principis de bona regulació establerts en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En virtut dels principis de necessitat i eficàcia, aquest decret es justifica per raons d'interès general, com són la protecció del medi ambient i del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, i més concretament la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre, així com l'adopció de mesures de conservació que eviten el deteriorament dels hàbitats i les alteracions de les espècies d'aquests espais que van motivar la seua inclusió en la Xarxa Natura 2000; així mateix, es considera que les disposicions previstes en el text normatiu i les actuacions contingudes en les anomenades normes de gestió són proporcionals als fins perseguits. Finalment, aquesta norma no estableix cap càrrega administrativa afegida, derivada de la seua aplicació.



D'altra banda, i en virtut del principi de seguretat jurídica, la norma projectada és coherent amb la normativa comunitària esmentada anteriorment, és a dir la Directiva 92/43/CEE i la Directiva 2009/147/CE; amb la normativa estatal, constituïda per la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, i amb la normativa autonòmica constituïda bàsicament per la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.

Respecte del principi de transparència exigit en l'article 129.5 de la Llei 39/2015, en el procés d'elaboració del present decret es va donar una especial importància al període de participació pública per mitjà de l'exposició pública del projecte normatiu, audiència a les persones i col·lectius interessats, així com a les corporacions locals afectades, i destaca la posada a disposició del públic, en la pàgina web de la conselleria, de la versió preliminar del projecte de decret, de l'estudi ambiental i territorial estratègic, del pla de participació pública i de la seua memòria tècnica. Així mateix, s'ha obtingut l'informe preceptiu de l'Advocacia de la Generalitat.

Per tot això, d'acord amb el que es disposa en l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica conforme amb el Consell Jurídic Consultiu, prèvia deliberació del Consell, en la reunió d'1 d'octubre de 2021,





DECRETE



Article 1. Declaració de les zones especials de conservació, àmbit territorial i valors que motiven la seua declaració

1. Es declaren com a zones especials de conservació (ZEC) els següents llocs d'importància comunitària (LIC), la delimitació dels quals es descriu de forma cartogràfica en l'annex I d'aquest decret:

– ES5223007 Marjal d'Almenara

– ES5222006 Platja de Moncofa

2. Els hàbitats naturals d'interés comunitari i les espècies d'interés comunitari que motiven la declaració s'especifiquen en l'annex II d'aquest decret, que conté la fitxa descriptiva de cada zona especial de conservació.



Article 2. Norma de gestió

1. S'aprova la norma de gestió, que figura en l'annex III d'aquest decret, de les zones especials de conservació indicades en l'article 1 i de la zona d'especial protecció per a les aus Marjal i Estanys d'Almenara (ES0000450).

2. L'àmbit territorial de l'esmentada norma de gestió coincideix amb les ZEC i la ZEPA indicades en els articles 1 i 2.

3. La vigència de la norma de gestió és indefinida, sense perjuí que puga ser revisada en qualsevol moment en funció del compliment dels objectius de conservació que estableix.



4. De conformitat amb el que indica l'article 47 quater de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, la norma de gestió és vinculant tant per a les administracions públiques com per als particulars i preval sobre el planejament territorial i urbanístic i sobre qualsevol altre instrument sectorial d'ordenació o gestió de recursos naturals.

5. La gestió de les zones especials de conservació i zones d'especial protecció per a les aus declarades en aquest decret s'exercirà pels serveis de la conselleria competent en la matèria de protecció de medi ambient.

6. Sense perjuí del que disposa la norma de gestió, serà aplicable a tota actuació en les zones protegides el règim sancionador, de responsabilitat ambiental, d'ordenació territorial i paisatgística i de patrimoni cultural que resulte del que s'estableix per la legislació que corresponga, vigent en cada moment.





DISPOSICIONS ADDICIONALS



Primera. Comunicació a la Comissió Europea

Es faculta la persona titular de la direcció general competent en matèria de Xarxa Natura 2000 per a dur a terme els tràmits necessaris per a remetre aquest decret al ministeri competent en la matèria de medi ambient, per tal que ho comunique a la Comissió Europea, de conformitat amb el que estableix l'article 45 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de patrimoni natural i de la biodiversitat.



Segona. Disponibilitat del document tècnic informatiu i justificatiu de la norma de gestió

El document tècnic informatiu i justificatiu de la norma de gestió estarà disponible, per a consulta, en la pàgina web de la conselleria competent en la matèria de medi ambient, en:

http://www.agroambient.gva.es/web/natura-2000/gestion



Tercera. Previsions respecte a la contaminació de sòls

En tot l'àmbit territorial de les ZEC i ZEPA que són objecte d'aquest decret és un objectiu prioritari la protecció dels ecosistemes als efectes de l'aplicació del Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.







DISPOSICIÓ FINAL



Única. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 1 d'octubre de 2021



La vicepresidenta del Consell,

MÓNICA OLTRA JARQUE



La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural,

Emergència Climàtica i Transició Ecològica,

MIREIA MOLLÀ HERRERA

ANNEX II

Fitxa descriptiva de les zones

especials de conservació



1. ZONA ESPECIAL DE CONSERVACIÓ MARJAL D'ALMENARA (ES5223007)

ZEC contínua.

Superfície total: 1.496,98 hectàrees.

Província: València i Castelló.

Municipis: Almenara, Benavites, Chilches/Xilxes, la Llosa, Moncofa, Quartell i Sagunt/Sagunto.

Hàbitats i espècies presents en l'espai:



HÀBITATS

Hàbitats d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva 92/43/CEE presentes en l'espai

Codi Nom

1150* Llacunes litorals

1210 Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimae)

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornietea fruticosae)

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

2110 Dunes movents embrionàries

2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)

2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae

2230 Dunes amb pradells dels Malcolmietalia

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)

6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion

6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)





* Hàbitat prioritari



ESPÈCIES

Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva 92/43/CEE presentes en l'espai

Codi Nom

1151 Fartet Aphanius iberus

1153 Samaruc Valencia hispanica

1220 Tortuga d'estany Emys orbicularis

1221 Tortuga d'aigua ibèrica Mauremys leprosa

1581 Trencadella Kosteletzkya pentacarpos

Altres espècies importants de flora i fauna

Bavosa de riu Salaria fluviatilis

– Unio mancus

– Potomida littoralis

– Silene cambessedesii

– Thalictrum maritimum





Dades rellevants: és la segona marjal més extensa de Castelló i compta amb abundant aigua de molt bona qualitat. Conté més del 2 % de l'hàbitat de torberes de canyissos bàsics, així com una gran diversitat d'hàbitats propis d'aiguamolls. Molt important per a aus aquàtiques, especialment la camallonga i el fumarell carablanc, conté poblacions de Valencia hispanica i tortuga d'estany i algunes espècies de flora endèmiques.

Altres proteccions vigents en la zona:

El seu àmbit presenta una coincidència territorial total amb l'àmbit de la ZEPA ES0000450 Marjal i Estanys d'Almenara. En el seu àmbit existeix una zona humida declarada: «Marjal i Estanys d'Almenara», regulada per l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana.



Així mateix, l'espai forma part de l'àmbit d'aplicació de cinc espècies de fauna: «Samaruc» (Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de recuperació del samaruc a la Comunitat Valenciana), «Arpella de marjal», «Bitó», «Rosseta» i «Teuladí de canyar» (Ordre 28/2017, d'11 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de fauna en perill d'extinció arpella de marjal, bitó, rosseta i teuladí de canyar).

Finalment, en l'àmbit de la ZEC coincideix amb quatre microrreserves de flora: «Els Estanys d'Almenara» (Ordre de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient), «La Closa» (Ordre 27/2017, de 22 de setembre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural), «Torberes d'Almardà A» (Ordre de 22 d'octubre de 2002, de la Conselleria de Medi Ambient), «Microrreserva de flora Torberes d'Almardà B» (Ordre de 24 d'octubre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge). Així mateix existeix una reserva de fauna: «Finca de Penya» (Ordre 17/2017, de 5 de juny, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual es modifica l'Ordre 18/2010, de 26 d'agost, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual es declaren sis reserves de fauna a la Comunitat Valenciana).



2. ZONA ESPECIAL DE CONSERVACIÓ PLATJA DE MONCOFA (ES5222006)

ZEC contínua i inserida en la ZEC Marjal d'Almenara ES5223007.

Superfície total: 1,01 hectàrees.

Província: Castelló.

Municipis: Moncofa.

Hàbitats i espècies presents en l'espai:



HÀBITATS

Hàbitats d'interés comunitari de l'annex I

de la Directiva 92/43/CEE presentes en l'espai

Codi Nom

1210 Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae)

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

2110 Dunes movents embrionàries





* Hàbitat prioritari.



ESPÈCIES

Espècies d'interés comunitari de l'annex II

de la Directiva 92/43/CEE presentes en l'espai

Codi Nom

– – –

Altres espècies importants de flora i fauna

– Silene cambessedesii





Dades rellevants: petit espai litoral -que correspon a la microrreserva existent– que alberga una bona representació d'hàbitats vinculats a les platges d'arena i grava, així com fragments de saladars ben conservat.

Altres proteccions vigents en la zona:

El seu àmbit s'insereix completament amb l'àmbit de la ZEPA ES0000450 Marjal i Estanys d'Almenara. Així mateix, l'àmbit de la ZEC coincideix completament amb una microrreserva de flora: «Platja de Moncofa» (Ordre de 6 de novembre de 2000, de la Conselleria de Medi Ambient).





ANNEX III

NORMA DE GESTIÓ DELS ESPAIS PROTEGITS DE LA XARXA NATURA 2000 ZEC MARJAL D'ALMENARA (ES5223007) I PLATJA DE MONCOFA (ES5222006) I ZEPA MARJAL I ESTANYS D'ALMENARA (ES0000450).



1. ÀMBIT DE LA NORMA DE GESTIÓ

L'àmbit territorial d'aquesta norma de gestió se situa a l'est dels termes municipals de Moncofa, Chilches/Xilxes, la Llosa i Almenara, a la comarca de la Plana Baixa, al sud de la província de Castelló, i els termes municipals de Benavites, Sagunt/Sagunto i Quartell, a la comarca del Camp de Morvedre, al nord de la província de València. Comprén una superfície de 1.497 ha i inclou la ZEPA Marjal i Estanys d'Almenara, i les ZEC Marjal d'Almenara i Platja de Moncofa. Aquest últim LIC se circumscriu a un enclavament dins de la ZEC Marjal d'Almenara en el terme municipal de Moncofa i coincideix amb la microrreserva de flora del mateix nom. L'àrea ocupada per la ZEC i la ZEPA Marjal d'Almenara i Marjal i Estanys d'Almenara coincideix en la major part de la seua superfície, amb lleugeres diferències en els seus perímetres respectius. El ZEC Platja de Moncofa està enclavat a l'interior dels dos recintes, al nord de l'àmbit. Aquests espais es detallen en la taula següent.

Com s'exposarà en l'apartat corresponent a la zonificació, s'han considerat a més quatre zones de connectivitat ecològica: Ullal de Quartons (la Llosa), Font de Manyes (Quartell), Platja d'Almardà (Sagunt/Sagunto), Dunes d'Almenara i Dunes de Xilxes.

Igualment, com a complement normatiu a aquesta norma de gestió s'aplica el règim d'autoritzacions establit en l'Acord de 10 de setembre de 2002, del Govern Valencià, d'aprovació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana (DOGV 4326), o el que derive del seu desenvolupament, per al perímetre d'afectació de 500 metres entorn dels límits de la zona humida catalogada coincident amb l'espai.



La delimitació cartogràfica de l'àmbit d'aquesta norma de gestió és la següent:







2. INVENTARI DE TIPUS D'HÀBITATS NATURALS I HÀBITATS D'ESPÈCIES PRESENTS EN ELS ESPAIS, DESCRIPCIÓ DEL SEU ESTAT DE CONSERVACIÓ I DELS CRITERIS UTILITZATS PER A INTERPRETAR-LO.

2.1. Hàbitats naturals i espècies d'interés comunitari

2.1.1. Hàbitats naturals d'interés comunitari

En les ZEC objecte d'aquesta norma de gestió es troben representats els següents hàbitats d'interés comunitari llistats en l'annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat):

Les dades exposades en aquesta taula es corresponen amb la cartografia d'hàbitats 1:10.000 realitzada a detall en treball de camp per a la redacció d'aquesta norma de gestió. L'elaboració ha sigut a càrrec de l'assistència tècnica encarregada de la redacció, amb la col·laboració del personal tècnic del Servei de Vida Silvestre. La cobertura que apareix en la taula anterior s'ha calculat partint de l'àrea i la cobertura assignada en aquesta cartografia d'hàbitats per a cada recinte i per a cada hàbitat.

Aquesta cartografia actualitzada ha permés confirmar la presència de tres hàbitats d'interés comunitari (HIC) no indicats en el FND: 1210. Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica, 2230. Dunes amb pradells dels Malcolmietalia i 3140. Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies en la ZEC Marjal d'Almenara. D'una altra banda, s'ha confirmat l'absència de l'HIC 2120. Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria).



2.1.2. Espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva d'Hàbitats

En la taula següent es mostra la informació actualitzada sobre les espècies de l'annex II presents en l'espai.

En el cas del LIC Marjal d'Almenara s'ha eliminat de la llista l'espècie Cobitis paludica, ja que no hi ha dades històriques de la seua presència en l'espai, per la qual cosa la seua inclusió en el Formulari Normalitzat de Dades de l'espai ha de considerar-se un error.



2.1.3. Espècies d'avifauna de l'annex I de la Directiva d'Aus Silvestres

En la taula següent es mostra la informació actualitzada sobre les espècies de l'annex I de la Directiva 2009/147/CE presents en l'espai i que seran tingudes en compte a l'efecte de l'avaluació del seu estat de conservació:

En el Formulari Normalitzat de Dades (FND) de la ZEPA ES0000450 figuren altres espècies de l'annex I de la Directiva, les quals no seran tingudes en compte en aquest document per considerar-se en la categoria de «presència no significativa».



2.1.4. Altres espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai

En les ZEC hi ha la presència d'altres espècies importants per a la gestió de l'espai. Es tracta d'espècies que han sigut considerades com a amenaçades a la Comunitat Valenciana, per estar incloses en les categories «vulnerable» o «en perill d'extinció» en els llistats actualitzats dels catàlegs valencians d'espècies de fauna i flora amenaçades.



Espècie de l'annex I de la Directiva Aus, que s'inclou en la categoria «Altres espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai» perquè les Zones de Connectivitat Ecològica es troba fora de la ZEPA



Altres espècies incloses en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades (CVEFA) han sigut esmentades en l'àmbit territorial d'aquesta norma de gestió, però les revisions recents han resultat infructuoses. El nenúfar blanc (Nymphaea alba), catalogat en perill d'extinció, va ser abundant als Estanys d'Almenara fins a mitjans dels anys noranta; no obstant això, no es té constància de cap observació posterior a 1995. Per la seua banda, la nebulosa de Dufour (Limonium dufourii), inclosa en la mateixa categoria del CVEFA, va ser observada per última vegada en 1982 en les proximitats de la platja de Moncofa i en 1985 en la zona d'Almardà. Aquestes espècies podrien ser objecte d'accions de reintroducció.

En les Zones de Connectivitat Ecològica, es consideraran «espècies de flora i fauna importants per a la gestió de l'espai» tots els taxons catalogats presents: el molinet (Silene cambessedesi; Fig. 1), la ruda de mallada (Thalictrum maritimum) i el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), així com les espècies d'interés comunitari de l'annex II de la Directiva d'Hàbitats i les Aus de l'annex I de la Directiva Aus.



2.2. Determinació de l'estat de conservació dels hàbitats i espècies presents en els espais i criteris de valoració.

2.2.1. Sistema d'avaluació i criteris

El sistema d'avaluació de l'estat de conservació, fonamentat en la integració de quatre grans blocs o paràmetres, està basat en les directrius establides per a l'avaluació dels hàbitats i espècies sota l'informe d'aplicació de les Directives Hàbitat (article 17) i Aus (article 12). Per al desenvolupament d'aquestes directives, s'ha elaborat un manual metodològic que explica els diferents paràmetres que s'utilitzen per a la valoració de cada un dels blocs d'avaluació, anàlisi de la informació disponible, eines de càlcul o les matrius i regles d'integració utilitzades. Aquest document, anomenat «Guia per a l'Avaluació de l'Estat de Conservació dels Hàbitats i Espècies en Xarxa Natura 2000», es troba en la pàgina web: http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=81025&idioma=C, pot ser consultat per a una explicació detallada de les metodologies de càlcul dels resultats que s'exposen en el document tècnic informatiu i justificatiu d'aquesta norma de gestió (memòria tècnica) el resultat final de la qual es reprodueix a continuació.



2.2.2. Valoració de l'estat de conservació actual dels hàbitats naturals i les espècies

2.2.3. Estat de conservació favorable

2.2.3.1. Definició de l'estat de conservació favorable dels hàbitats



Ateses les limitacions per a l'obtenció de dades que permeten avaluar l'estat de conservació dels hàbitats en el moment de l'entrada en vigor de la Directiva Hàbitat, així com l'absència de pertorbacions significatives fins a la valoració actual, s'assumeix que l'estat de conservació favorable dels hàbitats per als diferents espais està definit pel manteniment o millora dels valors actuals dels paràmetres d'avaluació. Això vol dir, que els hàbitats es trobaran en estat favorable si mantenen o milloren aquests valors actuals (els que van presentar quan es va avaluar l'estat actual dels hàbitats) quan ja han aconseguit l'estat favorable.





2.2.3.2. Definició d'estat de conservació favorable de les espècies



Per a les espècies que han mostrat una valoració global favorable, es considera que mantindran o milloraran el seu estat de conservació sempre que els valors actuals dels paràmetres d'avaluació es mantinguen estables o s'incrementen pel que fa als de referència. Per tant, es trobaran en estat de conservació favorable si es mantenen o incrementen els valors poblacionals de referència favorable, el rang i la superfície i qualitat de l'hàbitat.



3. OBJECTIUS DE CONSERVACIÓ I GESTIÓ

3.1. Objectius de conservació i gestió referents als hàbitats d'interés comunitari

Els objectius de gestió comuns per al conjunt dels hàbitats d'interés comunitari de presència confirmada en els espais són els següents:



1. Actualitzar periòdicament la informació cartogràfica de la superfície i cobertura, així com aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació dels hàbitats.

2. Mantindre o millorar la distribució, la superfície, la cobertura i les funcions específiques de cada un dels hàbitats en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió. Amb caràcter general, es permetrà l'evolució natural dels tipus d'hàbitats a altres comunitats de la successió, sempre que aquests canvis no es deguen a alteracions provocades directament o indirectament per l'activitat humana.

3. Promoure la coordinació amb la planificació hidrològica (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i litoral (Demarcació de Costes), a fi de procurar la conservació dels hàbitats naturals d'interés comunitari associats a les masses d'aigua i a la línia litoral.



3.2. Objectius de conservació i gestió referents a les espècies

Els objectius de gestió per a les espècies de l'annex II de la Directiva Hàbitats i de l'annex I de la Directiva d'Aus Silvestres amb presència en l'espai, així com per a les altres espècies importants per a la gestió de l'espai són:

– Actualitzar de forma periòdica la informació sobre la grandària poblacional, així com d'aquells paràmetres que permeten calcular els diferents índexs dels blocs d'avaluació de l'estat de conservació de les espècies.

– Mantindre o millorar la població en el moment d'entrada en vigor de la norma de gestió, sempre que aquests paràmetres permeten considerar que l'espècie es troba dins de l'«estat de conservació favorable» i que les perspectives de futur per a aquestes variables siguen bones.



– Mantindre els hàbitats de les espècies mitjançant l'eliminació dels factors que afecten l'estat de conservació de les espècies.



– Crear noves zones d'expansió de les espècies en l'àmbit de la norma mitjançant restauració de l'hàbitat.

– Crear noves zones d'expansió de les espècies en l'àmbit de la norma mitjançant la restitució, restauració o creació d'hàbitats adequats per a aquestes.

– Promoure la coordinació amb la planificació hidrològica (Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i litoral (Demarcació de Costes), a fi de procurar la conservació de les espècies d'interés comunitari i les aus associades a les masses d'aigua i al cordó litoral.



3.3. Objectius de gestió referents al conjunt de l'àmbit de la norma de gestió

A fi d'integrar els diferents objectius específics per als hàbitats i les espècies, els objectius de gestió per al conjunt de l'espai pretenen redimensionar els anteriors de manera que puguen establir-se prioritats en funció de les directrius següents:

Concepció en xarxa. Contribució de cada hàbitat i/o espècie al conjunt de la Xarxa Natura 2000 a escala regional (Comunitat Valenciana), nacional i europea.

En funció de la cobertura de cada hàbitat dins de l'espai, de la seua proporció relativa en el conjunt de la Xarxa Natura 2000 a la Comunitat Valenciana i de la contribució relativa de la primera a la Xarxa Natura 2000 a Europa, els hàbitats i espècies més importants són els següents:



(1) Hàbitats naturals d'interés comunitari que es consideren d'especial prioritat:

1150* Llacunes litorals

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus)





(2) Espècies:

Espècies d'interés comunitari:

Samaruc (Valencia hispanica)

Fartet (Aphanius iberus)

Tortuga d'estany (Emys orbicularis)

Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa)

Trencadella (Kosteletzkya pentacarpos)



Aus de l'annex I de la Directiva:

Rosseta (Marmaronetta angustirostris)

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Oroval (Ardeola ralloides)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)

Carregada (Glareola pratincola)

Agró roig (Ardea purpurea)

Arpella de marjal (Circus aeruginosus)

Xatrac menut (Sterna albifrons)

Gavina corsa (Larus audouinii)

Picaport (Plegadis falcinellus)

Martinet de nit comú (Nycticorax nycticorax)

Xatrac comú (Sterna hirundo)

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Xitxarra mostatxuda reial (Acrocephalus melanopogon)

Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis)

Camallonga (Himantopus himantopus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gomet (Ixobrychus minutus)

Garseta blanca (Egretta garzetta)

Agró blanc (Casmerodius albus)

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Redonell (Philomachus pugnax)

Fusell (Pluvialis apricaria)

En conseqüència, tindran prioritat les mesures de gestió que afavorisquen la conservació d'aquests elements.

(a) Priorització de recursos.

Les mesures de gestió activa podran iniciar-se d'acord amb un calendari de prioritats basades en el grau d'importància de les espècies en un context de recursos limitats. En aquest sentit, l'ordre de prioritat per a l'execució de mesures de gestió se centrarà sobre els hàbitats prioritaris, en cas de ser necessari, serà el següent:

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus).



1150* Llacunes litorals



I respecte a les espècies:

Rosseta (Marmaronetta angustirostris)

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Samaruc (Valencia hispanica)

Fartet (Aphanius iberus)

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Tortuga d'estany (Emys orbicularis)

Trencadella (Kosteletzkya pentacarpos)

Martinet ros comú (Ardeola ralloides)

Fumarell Carablanc (Chlidonias hybrida)

Carregada (Glareola pratincola)

Agró roig (Ardea purpurea)

Arpella de marjal (Circus aeruginosus)

Xatrac menut (Sterna albifrons)

Gavina corsa (Larus audouinii)

Picaport (Plegadis falcinellus)

Martinet de nit comú (Nycticorax nycticorax)

Xatrac comú (Sterna hirundo)

Bec d'alena (Recurvirostra avosetta)

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio)

Xitxarra mostatxuda reial (Acrocephalus melanopogon)

Xatrac becllarg (Thalasseus sandvicensis)

Camallonga (Himantopus himantopus)

Gavina capnegra (Larus melanocephalus)

Gomet (Ixobrychus minutus)

Garseta blanca (Egretta garzetta)

Agró blanc (Casmerodius albus)

Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa)

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Redonell (Philomachus pugnax)

Fusell (Pluvialis apricaria)



(b) Context econòmic, social i territorial

L'evolució de l'aplicació de la norma de gestió tindrà en compte els canvis en el context econòmic, social i territorial de l'entorn de l'espai, de manera que s'adapte, en la mesura que siga possible, a les diferents necessitats i limitacions imposades pel medi socioeconòmic. Aquesta adaptació podrà tindre lloc sempre que no siguen contràries als objectius de gestió dels hàbitats i espècies i contribuïsca a aconseguir-ne un estat de conservació favorable.



En la mesura que les activitats tradicionals contribuïsquen a la conservació dels espais inclosos en aquesta norma i al manteniment en un estat de conservació favorable dels hàbitats i espècies presents en aquests, es prestarà una atenció preferent a aquelles mesures que es dirigisquen al foment d'aquestes activitats, amb atenció especial al suport econòmic derivat de l'aplicació dels instruments financers disponibles per a la Xarxa Natura 2000.

La informació sobre la Xarxa Natura 2000 entre la població local, així com la conscienciació sobre els objectius que persegueix i la necessària implicació i participació activa dels habitants dels espais inclosos en la Xarxa per a garantir el compliment d'aquests objectius, es considerarà un marc d'actuació prioritari en el desenvolupament i aplicació d'aquesta norma.



4. ZONIFICACIÓ DE L'ÀMBIT D'APLICACIÓ DE LA NORMA DE GESTIÓ

L'àmbit d'aplicació de la norma de gestió se zonifica, a efectes normatius i de gestió, en cinc categories (Zona A, Zona B, Zona C, Zona D i Zona de Connectivitat Ecològica). El criteri determinant de la zonificació és la presència o no d'hàbitats i espècies per als quals s'estableixen objectius de conservació en la norma de gestió, així com el caràcter prioritari o no d'aquests.

La zonificació de les categories Zona A i Zona B (vegeu el plànol de zonificació) representa un exercici d'aproximació a les zones amb major representativitat dels hàbitats d'interés comunitari inclosos en els llistats per a cada una d'aquestes categories. En línies generals, la Zona A està dissenyada per a la protecció dels hàbitats d'interés comunitari prioritaris, mentre que la B arreplega la presència d'altres hàbitats d'interés comunitari.

A causa de la naturalesa de la cartografia d'hàbitats (detall de la superfície mínima inventariable, escala de treball i criteris d'interpretació) ha de considerar-se que la zonificació prevista representa una aproximació al tipus d'hàbitat descrit, i és sobre l'hàbitat present en el medi que s'aplicarà la normativa, els criteris o les actuacions previstes en aquesta norma de gestió per a cada una de les categories.



Quant a les espècies de flora i fauna, i tenint en compte la dinàmica espacial i temporal que caracteritza moltes de les poblacions d'aquestes No s'ha considerat oportú establir a priori una zonificació de les seues àrees de protecció. Per tant, la seua conservació i avaluació d'afectacions es farà cas a cas a partir de la informació actualitzada sobre la seua presència, sensibilitat i estat de conservació disponible en el Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV), creat per l'Ordre de 27 de novembre de 2003, de la Conselleria de Territori i Habitatge.

D'acord amb això, les categories de zonificació previstes per a l'espai són les següents:

Zona A

Àrees de les ZEC en què conste la presència d'hàbitats prioritaris inclosos en l'annex I de la Directiva Hàbitats i dels hàbitats protegits assenyalats en el Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçada i es regulen mesures addicionals de conservació. Els hàbitats considerats són els indicats en la taula 12. Així mateix, s'han detallat àrees amb poblacions de les espècies de flora catalogada de Silene cambessedesii i Thalictrum maritimum, i àrees de la reserva de fauna de la Casa Penya a Sagunt amb presència d'espècies de fauna catalogades com ara Emys orbicularis, Fulica cristata, Valencia hispanica, Glareola pratincola.





Codi Hàbitat

1150* Llacunes litorals (*)

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant (*)

7210* Aiguamolls calcaris amb mansega

(Cladium mariscus) (*)





Les àrees marcades amb aquesta categoria en la cartografia de la zonificació corresponen als recintes on s'ha contrastat la presència dels hàbitats indicats. La capa d'hàbitat s'ha elaborat amb un alt detall. No obstant això, s'indica que dins d'aquestes àrees es pot trobar la presència d'hàbitats però que per la seua extensió i identitat no s'ha pogut cartografiar. En aquest sentit, tal com s'ha indicat adés, les disposicions que resulten de l'aplicació d'aquestes normes de gestió s'aplicaran sobre l'hàbitat present en el medi independentment de la seua presència gràfica en la cartografia d'hàbitats i de la zonificació.



Zona B

Àrees de les ZEC en què conste la presència d'hàbitats d'interés comunitari de l'annex I de la Directiva d'Hàbitats que no s'hagen inclòs en la categoria anterior.



Codi Hàbitat

1210 Vegetació anual colonitzadora dels codolars litorals rics en matèria orgànica

1410 Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi)

1420 Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosi)

2110 Dunes movents embrionàries

2120 Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)

2210 Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae

2230 Dunes amb pradells dels Malcomietalia

3140 Aigües estagnants oligomesotròfiques, dures, amb vegetació bentònica de carofícies

3150 Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments submersos d'espigues d'aigua (Potamion)

6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion

6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya





Zona C

Àrees que no coincidisquen amb els criteris establits per a les altres categories de zonificació. En concret, s'aplica aquesta categoria als territoris inclosos en l'àmbit d'aquestes normes que no complisquen criteris per a ser incloses com a Zones A, B o D. Des d'aquest punt de vista, aquesta categoria de zonificació va dirigida sobretot a la protecció de les poblacions i hàbitats de les espècies incloses en l'annex I de la Directiva d'Aus en tot l'àmbit de la norma de gestió. Així com de les espècies incloses en l'annex II de la Directiva d'Hàbitats que es localitzen fora de les categories A i B d'aquesta zonificació.



Zona D

Comprén la resta dels territoris inclosos en l'àmbit de la norma de gestió i que no compleixen els criteris per a ser inclosos en cap de les categories anteriors. Específicament, s'inclouran en una categoria les àrees urbanes i urbanitzables, grans infraestructures i, en general, àmbits sense cap rellevància des del punt de vista de l'aplicació de la norma, i el compliment dels seus objectius.





Zona de connectivitat ecològica

Es delimita unes zones perifèriques a l'àmbit de les ZEC i la ZEPA que contenen àrees i elements naturals amb suficient entitat per a la protecció i millora d'hàbitats d'interés comunitari i hàbitats d'espècies incloses en les directives de referència. Per a aquesta zona s'indica l'aplicació del règim general d'avaluació de repercussions previst en el Decret 60/2012, de 5 d'abril.

5. NORMATIVA D'APLICACIÓ DIRECTA

5.1. MESURES PER A EVITAR LA DETERIORACIÓ DELS HÀBITATS I LES ALTERACIONS SOBRE LES ESPÈCIES

Per a la definició de les mesures que s'indiquen a continuació s'han tingut en compte, en primer lloc, els objectius de conservació establits per a cada un dels hàbitats i espècies que són objecte d'aquesta norma de gestió; les pressions, impactes i amenaces que es projecten sobre aquests, així com la necessitat d'assegurar l'èxit a llarg termini de les diferents actuacions previstes en mesures de gestió activa. En segon lloc, s'ha valorat també la normativa preexistent que ja es projecta sobre l'àmbit territorial de la norma de gestió i que permet la conservació dels diferents elements, especialment les normatives reguladores de l'actualitat urbanística i la protecció del sòl forestal, la legislació general d'aigües i la legislació de protecció de les zones humides.



Des d'aquest punt de vista, per tant, les activitats i actuacions que s'indiquen en els apartats següents han de considerar-se com incompatibles als efectes d'aquesta norma i, per tant, quedarien excloses de qualsevol possibilitat d'autorització per part de l'òrgan competent que corresponga. No obstant això, amb la petició prèvia justificada per part dels seus promotors, la Direcció General de Medi Natural podrà estudiar i acordar la realització d'una avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 respecte a aquestes, a l'efecte d'aplicar el règim d'aprovació, autorització o conformitat previst en el Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.



5.1.1. Normes per a la protecció d'hàbitats naturals d'interés comunitari d'especial prioritat

Les normes que s'indiquen en aquest apartat s'aplicaran en les àrees zonificades com A, tal com s'indiquen en l'apartat corresponent d'aquesta norma de gestió, així com a aquelles àrees del territori en què apareguen els hàbitats que s'indiquen en l'apartat V.1 d'aquest document. En aquestes zones, es consideren incompatibles les següents actuacions, canvis d'ús i/o plans, programes i projectes, fins que no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:



1. En les àrees ocupades per làmines d'aigua incloses en els hàbitats 1150* Llacunes litorals l'abocament de contaminants i tractaments fitosanitaris i la introducció d'exemplars d'espècies incloses en els catàlegs d'espècies exòtiques invasores.

2. En les àrees ocupades a l'entrada en vigor d'aquesta norma per vegetació natural inclosa en l'hàbitat 1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant, el desbrossament no selectiu o la rompuda de terrenys, excepte quan aquesta eliminació siga necessària per a l'execució de mesures dirigides a la gestió dels hàbitats proposades per l'òrgan gestor de l'espai i de projectes i accions que compten amb avaluació de repercussions favorable.

3. En les àrees ocupades per l'hàbitat 7210* Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) no es permet el volteig dels perfils superiors amb presència de torbes. Llevat d'aquelles zones incloses en l'àrea d'extracció d'aquest recurs que compten amb pla de conreu tècnic i amb la seua corresponent valoració preliminar de repercussions emesa. En aquest sentit, a aquestes actuacions se'ls aplicaran els criteris orientadors exposats en l'apartat VII en relació amb l'explotació d'aquest recurs.

4. Les que resulten incompatibles amb la classificació i qualificació urbanística dels sòls incloses en les categories de zonificació indicades.



5. La construcció d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable protegit, destinades a activitats agrícoles (quan aquestes tinguen superfícies superiors a 10 m²), ramaderes, forestals o cinegètiques, així com la construcció, d'habitatges unifamiliars aïllats en sòl no urbanitzable amb qualsevol qualificació. Igualment, la reconstrucció o remodelació d'aquestes edificacions o instal·lacions quan suposen un increment de la superfície (més de 10 m² en les destinades a activitats agrícoles) o un canvi d'ús d'aquestes.

6. La construcció d'edificacions aïllades o instal·lacions en sòl no urbanitzable destinades a ús turístic, com a allotjaments rurals, establiments de restauració, campaments i similars.

7. L'aplicació de llots de depuradora i purins com a esmena agrícola en àrees compreses en aquelles àrees considerades sensibles per a la protecció d'hàbitats aquàtics, les quals hauran de definir-se en desenvolupament de la present norma.

8. Les cremes de qualsevol naturalesa i extensió, realitzades sobre la coberta vegetal natural, i que no estiguen incloses en un pla de cremes.



9. Posada en marxa de plans d'actuació agrícola que suposen canvis de cultius, modificació de sistemes de reg, desviaments de canals o séquies, canalitzacions i, en general, totes aquelles actuacions que puguen modificar el funcionament hídric de l'espai.

10. Instal·lació de bombaments, drenatges, o qualsevol dispositiu que facilite la dessecació del terreny, incloent-hi l'extracció d'aigua amb finalitats agrícoles o d'altres.

11. Canalitzacions de séquies i canals.

12. Els aterraments, abocats de materials sòlids i líquids d'origen urbà o industrial.

13. Utilització d'herbicides per a neteja de marges i vegetació aquàtica o de ribera.



5.1.2. Normes per a la protecció d'hàbitats naturals d'interés comunitari

Respecte a les àrees incloses en la Zona B, tal com es descriuen en l'apartat corresponent d'aquesta norma de gestió, i tenint en compte els objectius de conservació establits per als hàbitats compresos en aquestes, s'ha optat per establir algunes incompatibilitats específiques a les actuacions, canvis d'ús i/o de plans, programes i projectes que puguen desenvolupar-se en aquesta zona, sense perjuí de l'aplicació de les limitacions establides en les diferents legislacions sectorials que concorren i del que estableix l'apartat corresponent d'aquesta normativa respecte a l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000.



1. En les àrees ocupades amb hàbitats de 2110 «Dunes movents embrionàries», 2120 «Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria)», 2210 «Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae» i 2230 «Dunes amb pradells dels Malcomietalia», no es permeten les alteracions per mitjà de moviments de terres que no siguen necessàries per a l'execució de projectes i accions que compten amb avaluació de repercussions favorable, incloses les accions de regeneració de platges.



5.1.3. Normes per a la protecció d'espècies de fauna i flora

Les normes que s'indiquen en aquest apartat s'aplicaran a les àrees zonificades com A, B i C, així com a la Zona de Connectivitat Ecològica indicada en l'apartat corresponent. En aquestes zones, en tant que constitueixen part de l'hàbitat d'espècies de fauna i/o flora la conservació de les quals constitueix l'objectiu d'aquesta norma, es consideren incompatibles les següents actuacions, mentre no estiguen relacionades directament amb mesures de gestió del lloc establides en aquesta normativa i/o siguen considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000:

1. En les àrees corresponents a les microrreserves de flora existents en el moment d'aprovació d'aquestes normes, el pla de gestió de la microrreserva aprovat en el seu reglament específic, serà l'instrument de referència per a aquests espais en cas de conflicte amb aquestes normes.

2. No es permeten les accions a les quals fa referència l'article 5 del Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de recuperació del samaruc a la Comunitat Valenciana en les àrees ocupades pels hàbitats de l'espècie definits en l'article 4 en el Decret de referència.

3. Les zones dels estanys d'Almenara de 73 ha de superfície (figura 16) i la marjal de Sagunt de 63 ha de superfície (figura 17) són àrees restringides a l'ús cinegètic. Aquestes àrees seran destines a refugi de fauna conforme el que es disposa en l'article 40 de la Llei 13/2004, de 27 de desembre, de caça de la Comunitat Valenciana.



4. A fi de protegir l'espècie Unio mancus la neteja de séquies serà preferentment manual. La neteja mecànica del fons de les séquies i canals de la Marjal i Estanys d'Almenara podrà realitzar-se quan es complisquen els següents requisits:

(a) Serà obligatori revisar minuciosament els sediments retirats transcorregudes les primeres 24 hores després de l'actuació (temps en el qual els individus ixen a la superfície del sediment) i retornar a la séquia els individus localitzats vius d'aquestes espècies.

(b) En el cas de trams de séquies que alberguen poblacions molt significatives d'aquestes espècies, la neteja mecànica requerirà autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria d'espècies catalogades, i complir els següents requisits:

(b.1) Es realitzarà entre l'1 d'octubre i l'1 de març (l'època menys desfavorable per a aquesta espècie),

(b.2) Es realitzarà una primera revisió del sediment retirat transcorregudes 24 hores després del dragatge, i es recorrerà el marge de la séquia en tots dos sentits. Cal repetir el procés en els dies successius fins a comprovar l'absència d'exemplars en el sediment. Tots els individus rescatats seran mantinguts en cubetes d'aigua mentre es facen les tasques de neteja i seran retornats al més prompte possible al llit de la séquia d'origen.

(b.3) A aquest efecte, es consideren séquies que alberguen poblacions molt significatives d'aquestes espècies les següents: les séquies dels Estanys d'Almenara fins a la Ponderosa, el Racó i Calamocs a Almenara i, séquies de la Ratlla i del Molí a l'entorn de Casablanca a la Llosa.



5. A fi de protegir i disminuir les pertorbacions a les espècies d'ocells presents en l'àmbit d'aquestes normes, es proposa la prohibició del sobrevol d'aeronaus des del nivell del sòl fins a l'altitud de 304,8 metres (1000 ft AGL), excepte les aeronaus espanyoles de l'Estat, quan així ho exigisca el compliment de la seua comesa o bé per motius d'emergència. Per a això, la Direcció General de Medi Natural proposarà a la Direcció General d'Aviació Civil del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, la designació de l'àmbit d'aquestes normes com a Zona sensible per a la fauna. En aquesta zona es podrà prohibir el vol de manera permanentment o per a determinades èpoques de l'any. Així mateix, es podran establir altres restriccions de vol que es consideren necessàries tant per a la protecció d'avifauna resident com per a la migratòria.



5.2. RÈGIM D'AVALUACIÓ DE REPERCUSSIONS

En aplicació dels articles 6 i 8 i de l'annex I del Decret 60/2012, aquesta norma de gestió concreta quins projectes han d'incorporar-se al camp d'aplicació material d'aquest decret en tant que afecten l'àmbit d'aquest espai. Així mateix, concreta quins plans, programes o projectes no hauran de sotmetre's a avaluació detallada, bé per estar relacionats amb la gestió del lloc, bé per no presentar sobre la base de dades objectius probabilitat d'afectació apreciable, per la qual cosa no caldrà obtindre «valoració preliminar de repercussions». En la resta de supòsits que entren dins del camp d'aplicació del Decret 60/2012, seran les corresponents «valoracions preliminars» les que indicaran la necessitat o no de realitzar l'avaluació detallada.



5.2.1. Obligació general d'avaluar

Amb caràcter general, i sense perjuí d'allò que s'indica en l'apartat següent, queden sotmesos a avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 els plans, programes i projectes que entren dins de l'àmbit d'aplicació territorial i material del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual es regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000.

Pel que fa a l'àmbit d'aplicació territorial, i de conformitat amb el que preveu l'article 3 del Decret 60/2012, el règim d'avaluació de repercussions s'aplicarà en les àrees següents:

a) Tot l'àmbit de les ZEC i la ZEPA incloses en aquesta norma de gestió.

b) L'àrea constituïda pel domini públic hidràulic i les zones de servituds, 500 metres aigües amunt a comptar des del límit de les ZEC i la ZEPA incloses en aquesta norma de gestió.

c) La zona de connectivitat ecològica establida en l'apartat corresponent d'aquesta norma de gestió.

Així mateix, de conformitat amb allò que s'ha indicat en l'apartat 8 de l'annex del decret esmentat, i sense perjuí del que s'indica en l'apartat següent respecte a plans, programes o projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, es consideraran com inclosos en el camp d'aplicació material d'aquest decret, a l'efecte d'aquesta norma, els projectes següents:

1. Les activitats de competicions, esdeveniments esportius o lúdics en els quals participen més de 100 persones.

2. La construcció de línies elèctriques quan no estiguen sotmeses a procediment d'avaluació ambiental, d'acord amb la legislació vigent.



3. L'obertura, ampliació o canvi de traçat de camins i pistes rurals.



4. La remoció de sòls i drenatges de séquies i canals en presència d'espècies d'interés comunitari tals com poblacions d'Unio mancus, Emys orbicularis i Mauremys leprosa.

5. Les concessions per a nous aprofitaments d'aigües subterrànies en els municipis de Sagunt/Sagunto (des del llit del riu Palància fins al límit nord), Benavites, Quartell, Faura, Benifairó de les Valls, Almenara, la Llosa, Chilches/Xilxes i Moncofa.

6. Els canvis de cultiu quan afecten una superfície superior a una hectàrea.

5.2.2 Concreció de l'obligació d'avaluar

Plans, programes i projectes exclosos de substanciar l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000

De conformitat amb allò que s'indica l'article 6 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre les ZEC i la ZEPA objecte d'aquesta norma de gestió, les actuacions següents:

1. Les actuacions expressament mencionades en les mesures de gestió activa, per estar relacionades directament amb la gestió de l'espai.



2. Qualsevol pla, programa, projecte o actuació que es desenvolupe en l'àmbit de la Zona D establida en aquesta norma de gestió, amb l'excepció de les actuacions industrials que puguen representar, per les seues característiques especials, una emissió de contaminants gasosos o d'abocaments d'aigües residuals susceptibles d'afectar les àrees situades fora de la mencionada Zona D.

3. També queden exclosos de l'obligació d'avaluar les seues repercussions sobre aquest espai aquells plans, programes, projectes o activitats que s'han considerat com incompatibles en les normes d'aplicació directa d'aquesta norma de gestió, sense perjuí del que s'indica en l'apartat corresponent respecte a la possibilitat d'autorització excepcional d'aquests.

4. Finalment, i de conformitat amb allò que s'indica l'article 8.1 del Decret 60/2012, de 5 d'abril, queden exclosos de l'obligació d'avaluar detalladament les seues repercussions sobre l'espai els següents supòsits de plans, programes o projectes, per considerar-se, sobre la base de dades objectives, que no és probable que tinguen afectacions apreciables:

4.1. Totes aquelles actuacions relacionades amb la gestió del lloc i amb els objectius de conservació dels espais Xarxa Natura 2000 presents en l'àmbit d'aquesta norma considerades com a tals per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000.

4.2. Totes aquelles actuacions de conservació, rehabilitació, millora o manteniment de les instal·lacions i infraestructures ja existents en l'àmbit d'aquesta norma, fins que no suposen un increment de la superfície ni se n'altere el traçat o les característiques. Igualment, s'inclouen en aquest apartat les actuacions que afecten les zones de domini públic i de protecció de la carretera AP-7.



4.3. La pràctica de l'agricultura (incloent-hi les actuacions habituals relacionades amb aquesta, com ara el canvi de cultiu en superfícies inferiors a una hectàrea, anivellació i agrupació de parcel·les, mecanització, etc.) en aquells àmbits en què es produïsca aquesta pràctica a l'entrada en vigor de les presents normes. No es considerarà pràctica agrícola habitual la utilització de llots de depuradora i purins.



4.4. La pràctica de l'activitat cinegètica o piscícola conforme a la legislació sectorial vigent.

4.5. La ramaderia extensiva, excepte en aquelles àrees que de forma explícita s'indiquen en deseplegament d'aquestes normes amb la finalitat d'evitar afectacions significatives sobre hàbitats o espècies considerades com especialment sensibles.

4.6. Les activitats i aprofitaments dels recursos minerals quan es duguen a terme a l'empara d'un instrument d'activitat aprovat per la Generalitat Valenciana i que compte amb avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 emesa per l'òrgan competent.



4.7. Quan siguen desenvolupades o expressament autoritzades per l'òrgan de conca les actuacions ordinàries de conservació de llits, com la retirada d'elements obstructius, així com l'eliminació d'espècies invasores i les obres d'emergència.

4.8. Totes aquelles actuacions contemplades en els plans de prevenció d'incendis (de demarcació i/o locals) que compten amb l'avaluació de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 emesa per l'òrgan competent.

Per a tots aquests casos, en conseqüència, no seria necessari sol·licitar la valoració preliminar de repercussions.



Resta de supòsits

Els plans, programes o projectes que, entrant en el camp d'aplicació territorial i material indicat en l'apartat 5.2.1, no hagen sigut expressament considerats en els apartats precedents com exclosos d'avaluació de repercussions, hauran de sotmetre's a avaluació detallada de les seues repercussions sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 objecte d'aquesta norma de gestió si així s'indica en les corresponents valoracions preliminars.

6. CRITERIS ORIENTADORS I MESURES DE GESTIÓ ACTIVA



6.1. CRITERIS ORIENTADORS

Els criteris que s'especifiquen a continuació tenen com a objectiu orientar els planificadors i gestors sobre la millor manera de compatibilitzar l'ordenació i la gestió de determinades actuacions relacionades amb aquests àmbits amb les exigències derivades de la normativa de la Xarxa natura 2000, en particular amb l'exigència d'aconseguir o mantindre l'estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies que han motivat la declaració dels espais LIC i ZEPA que constitueixen l'àmbit d'aquesta norma de gestió.



6.1.1. Criteris orientadors per a la restauració d'hàbitats aquàtics i palustres

La restauració d'aquest tipus d'hàbitats requereix assegurar tant la disponibilitat d'aigua com l'adequada qualitat d'aquesta, especialment per als hàbitats aquàtics. Es produeix la circumstància favorable que determinats hàbitats palustres (però no aquàtics) i, en general, formacions vegetals palustres, poden funcionar com a filtre verd i, a més, poden suportar nivells moderats de contaminació per excés de nutrients.



Per tant, les accions de restauració han de tractar de traure el major partit possible quant a promoció dels hàbitats naturals de les aigües superficials lliures de contaminació (procedents de surgències o ullals) que, quan siga necessari, podrà ser complementada amb aigües procedents de depuradora amb les precaucions oportunes. A més, la restitució o restauració de la vegetació palustre i la seua capacitat com a filtre verd ofereix l'oportunitat d'aprofitar aquestes aigües en el manteniment dels hàbitats aquàtics. Aquest criteri es complementa amb els exposats en l'apartat 6.1.5.



6.1.2. Criteris orientadors per a la restauració d'hàbitats dunars

La línia de costa, en l'àmbit de la norma, es troba en regressió per erosió marina, especialment cap al nord d'aquest àmbit. Per tant, i en absència de mesures correctores eficaces sobre aquest impacte, la restauració d'hàbitats dunars ha de realitzar-se cap a l'interior, és a dir, evitant exposar les dunes restaurades als temporals marins, ja que aquests poden arribar a arrasar-les. Es tracta de regenerar cordons dunars per darrere de les platges de pedres i cudols que substitueixen actualment les platges d'arena. L'arena utilitzada pot procedir, en la mesura que siga possible, de l'excavació de mallades i estanys en la banda litoral postdunar, i a més promoure els hàbitats (en el sentit de la Directiva d'Hàbitats) propis d'aquests ambients.





6.1.3. Criteris orientadors per a la restauració d'hàbitats de saladar



L'àmbit de la norma, com s'ha exposat en l'apartat II, conté els hàbitats 1420, 1410 i *1510, en tot cas propis d'àrees afectades per sals. Aquests tres hàbitats tendeixen a situar-se en una franja litoral més o menys estreta, on la influència de la intrusió marina, combinada amb la falta d'addició d'aigua dolça en superfície, configura les condicions per al seu establiment. El foment d'aquests tres hàbitats requereix evitar o limitar la inundació amb aigua dolça de les àrees ocupades per aquests, factor que ha de considerar-se en qualsevol acció sobre la circulació hídrica en la marjal. D'una altra banda, aquests hàbitats, i especialment el *1510 són afavorits per l'ondulació del terreny i, per tant, per l'existència de depressions i elevacions sobre la cota freàtica, ja que en aquestes últimes l'evaporació de l'aigua salobre determina la precipitació de sals en superfície i l'aparició de crostes salines.

La necessària promoció d'aquests hàbitats, especialment el *1510 per la reduïda extensió que ocupa actualment, requereix considerar les potencialitats de l'àrea litoral esmentada i assumir esforços per a la restauració d'aquests hàbitats en aquelles àrees on siga possible.



6.1.4. Criteris orientadors per a la protecció de determinades espècies de fauna

Juntament amb les mesures que s'han descrit en aquesta norma per a la millora d'hàbitats d'espècies de fauna, o mesures per a determinades espècies, la gestió que es proposa per a les àrees de recuperació per a les poblacions de les espècies de samaruc (Valencia hispanica), rosseta (Marmaronetta angustirostris), arpella de marjal (Circus aeruginosus), bitó (Botaurus stellaris) i teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus witherby), seguiran les indicacions exposades en els seus respectius plans de recuperació:

– Samaruc (Valencia hispanica): Decret 265/2004, de 3 de desembre, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el Pla de recuperació del samaruc a la Comunitat Valenciana. Document tècnic del pla de recuperació:

http://www.habitatge.gva.es/documents/91061501/91067856/pla+de+recuperaci%c3 %b3 %20del+samaruc/fe8bb579-605i-4040-98fc-6i24101c1b04?version=1.0

– Rosseta (Marmaronetta angustirostris): Ordre 28/2017, d'11 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de fauna en perill d'extinció arpella de marjal, bitó, rosseta i teuladí de canyar. Document tècnic del Pla de recuperació de l'espècie:

http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/163606815/plan+de+recuperaci%C3 %B3n+de+la+cerceta+pardilla/6daa3cff-adba-4bf5-a234-92fdc3d79166

– Arpella de marjal (Circus aeruginosus): Ordre 28/2017, d'11 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de fauna en perill d'extinció arpella de marjal, bitó, rosseta i teuladí de canyar. Document tècnic del Pla de recuperació de l'espècie:

http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/163606815/plan+de+recuperaci%C3 %B3n+del+aguiló+lagunero/992a6cau-7861-4i8b-ac32-2f3i4656i6i9

– Bitó (Botaurus stellaris): Ordre 28/2017, d'11 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de fauna en perill d'extinció arpella de marjal, bitó, rosseta i teuladí de canyar. Document tècnic del Pla de recuperació de l'espècie:



http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/163606815/plan+de+recuperaci%C3 %B3n+del+avetoro/06dd72i7-d94i-42d1-9560-a280562107fb

– Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus witherby): Ordre 28/2017, d'11 d'octubre, de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la qual s'aproven els plans de recuperació de les espècies de fauna en perill d'extinció arpella de marjal, bitó, rosseta i teuladí de canyar. Document tècnic del Pla de recuperació de l'espècie:

http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/163606815/plan+de+recuperaci%C3 %B3n+del+escribano+palustre/76a074a0-32i4-4210-ab04-9f7d0cedeix6ba

Al costat de les mesures que s'han descrit en aquesta norma per a la protecció de l'espècie de náyade Unio mancus, es proposen les següents mesures orientatives per al drenat de séquies i canals en els quals es troben poblacions d'aquesta espècie:

– Es considera positiva, mentre aquesta siga factible, la revegetació de riberes amb flora autòctona, estesa de talussos o altres que suposen un impacte menor en l'hàbitat, i evitar el dragatge o, almenys, ampliar el període de temps transcorregut entre un dragatge i un altre.

– Realitzar una primera revisió del sediment retirat transcorregudes 24 hores després del dragatge, recorrent el marge de la séquia en tots dos sentits.

– Repetir el procés en els dies successius fins a comprovar l'absència d'exemplars en el sediment.

– Tots els individus rescatats hauran de ser retornats immediatament al llit de la séquia d'origen.



6.1.5. Criteris orientadors per a la gestió hídrica

6.1.5.a. Planificació hídrica general

El moviment de l'aigua en la marjal està determinat per les necessitats agrícoles i, en l'actualitat, condicionat també per la falta de drenatge al mar del sector sud (termes municipals de Quartell i Sagunt/Sagunto). Aquesta última circumstància està motivada per l'obstrucció de la Gola de Quartell, i provoca que les aigües d'aquest sector de marjal drenen cap al nord sols quan el nivell supera la cota de les barreres físiques existents (principalment el camí «Assagador de Quartell»).



Les necessitats agrícoles, així com la disponibilitat d'aigua, donen lloc a un màxim d'inundació hivernal, que es dona per acabat a primers de febrer. A partir d'aquesta data, la preparació i plantació dels cultius hortícoles requereixen una baixada del nivell de les aigües, que afavoreix l'aparició progressiva d'àrees entollades (però no inundades) favorables per a les aus limícoles. Quant a l'arròs, les parcel·les es mantenen inundades durant l'estiu amb l'ajuda del rebombament de les aigües procedents de la mateixa marjal, és a dir, des de les zones més litorals cap a l'interior. Així mateix, la fi de la inundació hivernal no implica la dessecació de les àrees palustres, que es mantenen inundades o entollades, i aparentment no hi ha perill, en condicions normals, per a la dessecació dels hàbitats 3150 i 3140 ni per al manteniment de l'hàbitat *7210. Aquest cicle, encara que limita el drenatge al mar durant l'estiu, té com a inconvenient l'acumulació excessiva de nutrients a causa del rebombament esmentat, és a dir, l'aigua és remoguda i passa pels cultius diverses vegades, i acumula nutrients, la qual cosa dificulta el desenvolupament de comunitats de macròfits aquàtics i limita les possibilitats per a la biodiversitat en els hàbitats 3150 i 3140.



Per tant, aquesta problemàtica, requereix assegurar la disponibilitat d'aigua de bona qualitat per a aquests hàbitats des de les surgències existents (ullals) i, quan siga possible, a partir d'aigua depurada i tractada en filtres verds.

Finalment, la planificació hídrica ha de considerar l'execució de canals que comuniquen els nous estanys excavats (especialment en la zona on s'extrau torba actualment, vegeu els criteris d'extracció de torba) i pels quals han de circular aigües de la millor qualitat possible per a renovar l'aigua. Aquests canals o séquies, una vegada travessats els estanys, desguassaran en la xarxa hídrica, des d'on podran atendre les necessitats agrícoles o bé ser drenats al mar.



6.1.5.b. Gestió hídrica

La problemàtica exposada en l'apartat anterior (6.1.5.a.) requereix restaurar la funcionalitat de la Gola de Quartell perquè actue com un drenatge efectiu de la marjal a utilitzar segons les necessitats reals. A més, és necessari restaurar la connexió entre la xarxa hídrica al sud de l'Assagador de Quartell i el sector nord de la marjal, amb la finalitat de contribuir en tant que siga possible al drenatge de la marjal o el transvasament d'aigua en qualsevol sentit.

D'una altra banda, l'aigua de les surgències d'aigua subterrània (Ullal de l'Estany d'Almenara, Ullal de Quartons i Font de Manyes) ha d'utilitzar-se per a la promoció dels hàbitats aquàtics, i retardar tant com siga possible el seu abocament final a la xarxa hídrica per al seu aprofitament agrícola. A més, l'aprofitament per a la promoció d'aquests hàbitats aquàtics de les aigües procedents de la depuradora, que baixen per la Séquia de Peu Forquet paral·lela a l'Assagador de Quartell, requereixen la construcció o habilitació d'estanys de decantació i filtres verds, així com un sistema de comportes que permeta governar els fluxos segons les necessitats o bé les contingències sobrevingudes.



6.1.5.c. Necessitats d'aigua per a hàbitats i espècies

Com s'ha avançat anteriorment, per a la conservació dels hàbitats de saladar (1410, 1420 i *1510) és necessari evitar en la mesura del possible compensar l'entrada de sals per intrusió marina amb inundació o reg amb aigua dolça en la franja més litoral de l'àmbit. Així les coses, és oportú utilitzar les aigües dolces per a inundar l'interior de la marjal, afavorint el drenatge dels sobrants a través dels canals de desguàs cap a les eixides a la mar.

Respecte als hàbitats aquàtics, com ja s'ha exposat en l'apartat 6.1.1., ha d'aprofitar-se en la mesura que siga possible les aigües no contaminades (procedents directament de surgències o ullals) per a promoure hàbitats aquàtics, retardant en la mesura del possible el seu desguàs cap a la xarxa de séquies on es mescla amb aigües de pitjor qualitat. Aquestes aigües més netes hauran de fer-se circular per aquelles àrees on es concentren aquests hàbitats aquàtics, facilitant la renovació de l'aigua, i desguassant els excessos finalment a la mar o bé a la xarxa hídrica on els motors existents la dirigiran segons les necessitats agrícoles. En resum, és important aprofitar aquestes aigües netes per a renovar l'aigua de les llacunes, especialment d'aquelles més eutrofitzades, com ja s'ha exposat anteriorment.

Existeix en l'actualitat una entrada regular d'aigua depurada, que entra a l'àmbit per la séquia de Pau Forquet, paral·lela a l'assagador de Quartell. Aquesta aigua, una vegada mesclada amb la de la Font de Quart, es dirigeix a la Gola de l'Estany de Quartell. L'aprofitament per a la promoció dels hàbitats i les espècies d'aquàtiques requereix previndre la contaminació de la marjal provocada per una hipotètica fugida o avaria de la depuradora. Per tant, abans d'utilitzar-se amb aquests fins, haurà d'assegurar-se l'existència d'infraestructures hídriques que permeten el control d'aquest abocament, és a dir, una àrea de filtre verd o, almenys, una llacuna que permeta retindre i aïllar l'aigua contaminada i, evidentment, sistemes de comportes per a aquesta gestió. Així mateix, la norma ha de procurar l'evitació de desinfectants en l'efluent d'aquesta depuradora, sempre que no hi haja conflicte amb legislació de rang superior.



6.1.5.d. Òrgan de gestió hídrica de l'espai XN2000

Atesa la complexitat del sistema hídric en el conjunt d'aquest espai i la dispersió d'agents que influeixen en la seua gestió hídrica, es considera necessari conjuminar el procés de presa de decisions per mitjà d'un òrgan conjunt que dirigisca la gestió des d'una visió integrada de l'espai. Aquest òrgan hauria d'orientar els períodes d'entrades i eixides d'aigua, així com els moviments dins de la marjal, atenent a criteris agrícoles, ambientals i altres usos que es produeixen en l'espai.



6.1.6. Criteris orientadors per a l'agricultura i la ramaderia

Els usos agrícoles han de ser compatibles amb la conservació dels hàbitats i les espècies, de manera que el criteri adequat ha de ser l'evitació de danys directes i indirectes. Per tant, la prevenció de danys directes i indirectes requereix:

– Observació de la limitació en l'ús de biocides segons el que preveu la legislació vigent, atenent especialment a l'abocament accidental o intencionat en la xarxa hídrica.

– Limitació adequada de l'adobament, especialment quan s'utilitzen fangs de depuradora o adobs de ràpida dissolució en aigua.

– Observació de la legislació vigent quant a protecció de la fauna pel que fa a la nidificació i vol o tràfec en àrees agrícoles.



Per la seua banda, l'ús ramader no ha d'impedir el manteniment correcte dels hàbitats, de manera que:

– S'evite l'excés de pasturatge en sobre aquelles àrees sensibles, és a dir, aquelles on nidifiquen espècies d'interés o en les quals creixen espècies de flora incloses en aquesta norma.

– Evitar la contaminació de les aigües per l'abocament d'excessos de fem, i evitar l'estabulació del bestiar en àrees inundables.

– Reforçar la importància i el control de les vies pecuàries al seu pas dins de l'àmbit de la norma de gestió, especialment en les zones amb presència d'hàbitats i espècies.



6.1.7. Criteris orientadors per a la mineria (exclusivament l'extracció de torba)

L'extracció de torba, una vegada es comprove que no es realitza sobre àrees amb presència d'hàbitats o importants per a les espècies rellevants, donen com a resultat la creació d'estanys que poden albergar hàbitats aquàtics d'interés (especialment 3140 i 3150). No obstant això, l'alt grau de mineralització de la torba, així com el fet que els estanys s'executen aïllats de la xarxa hídrica, ocasiona a problemes evidents d'eutrofització, que han de ser corregits per a l'adequat desenvolupament del seu potencial biològic. Per tant, la norma pot permetre l'extracció de torba en el sentit de la creació i promoció dels hàbitats esmentats, però ha de promoure en la mesura que siga possible que aquests estanys compten amb les millors condicions possibles per al desenvolupament d'hàbitats i espècies una vegada acabats.

L'extracció de torba pot donar lloc a estanys que, una vegada madurs, puguen albergar representacions dignes de l'hàbitat 1150*. Per a afavorir el desenvolupament correcte d'aquest hàbitat i de les espècies de fauna i flora de major interés s'aporten, a títol orientatiu, les següents directrius en l'execució dels estanys, que se centren en cinc elements i accions: la presència d'illes, els perfils de ribera, el tractament de la superfície de les illes, la revegetació i la connectivitat de les masses d'aigua;

6.1.7 a. Presència d'illes:

– A l'interior dels estanys han de deixar-se porcions emergides o illes destinades a la nidificació de certes espècies d'aus i també de la tortuga d'estany;

– Aquestes illes hauran d'ocupar almenys un 20 % de la superfície de cada estany i elevar-se solament un màxim d'uns 50 cm sobre el nivell de l'aigua.

– Hauria d'evitar-se la creació de diverses illes allargades i crear en tant que siga possible illes més grans i forma més arredonida.



6.1.7 b. Els perfils de ribera:

– L'excavació de les torberes aconsegueix uns 2 m, que serà la profunditat aproximada dels nous estanys formades.

– Per a afavorir la creació d'ambients òptims per al samaruc es proposa la creació d'una plataforma d'uns 5 m d'ample on s'assegurarà la inundació permanent d'uns 50-60 cm.

– Des d'aquesta plataforma partiria un talús suau (angle de 45° o inferior) fins al fons.

– Es considera que el tractament així descrit ha d'ocupar almenys un 50 % del perímetre dels estanys, mentre que la resta inclourà només un talús lliscat de 45° fins al fons, i prescindir de la plataforma de 50-60 cm de profunditat.

Perfil y planta de laguna restaurada idealizada. Autor: Càdec-Taller de gestió ambiental, SL.



– Es considera convenient la creació d'alguna zona amb talussos verticals a peu d'estanys o canals d'aproximadament 1,5 metres d'altura amb la finalitat d'afavorir zones adequades per a la instal·lació de nius de blavet, i evitar en la mesura que siga possible que el material que conforme aquests talussos verticals no siga de torba, sinó de terra mineral o arenes compactades, on l'espècie prefereix instal·lar els seus nius.

– Quant a les riberes de les illes, es considera que n'hi ha prou que els talussos siguen raonablement estables, sense atendre a un angle màxim d'inclinació.



6.1.7 c. Tractament de la superfície de les illes:

– Amb la finalitat de facilitar la nidificació en aquestes illes es proposa un tractament del substrat que evite el desenvolupament de vegetació palustre.

– Per a garantir un substrat adequat es requereix un desbrossament continu, especialment abans de la temporada de cria. No obstant això, el vigor de la vegetació palustre en un entorn humit fa que al llarg de la temporada de cria la cobertura vegetal augmente ràpidament, la qual cosa provoca que en algun cas els nius siguen abandonats. En aquest sentit, en altres projectes de restauració s'ha utilitzat un tractament basat en graves o impermeabilització per mitjà de làmines plàstiques o malla geotèxtil. Amb el temps el llit de graves és envaït per la vegetació, especialment pel canyís, i fins i tot les làmines impermeables són també travessades.

– Tenint en compte que els tractaments de manteniment de la vegetació tenen costos elevats i amb la finalitat d'assegurar la viabilitat d'aquestes illes, es pot proposar la creació d'una illa pilot d'almenys 50 m² revestida amb formigó sobre el qual es depositarà una capa de graves d'1 cm de diàmetre, amb 10 cm d'espessor. Per a millorar les condicions per a la reproducció s'hi afegiran roques i troncs dispersos i agrupats.



6.1.7. d. Revegetació:

– Es considera que no serà necessària la revegetació dels estanys i els marges. Per tal que es recupere la vegetació natural és suficient amb crear les condicions adequades perquè l'espai es colonitze de forma natural, bé per l'activació del banc de llavors ja existent, bé per l'arribada de llavors o altres propàguls de manera natural. Els nous estanys seran a més aptes per a la reintroducció de flora aquàtica amenaçada per part de la conselleria competent de la Generalitat, en el marc de les tasques de conservació i millora de la Xarxa Natura 2000.



– L'existència de macròfits flotants serà imprescindible perquè espècies com el fumarell carablanc puguen instal·lar-hi els seus nius.



6.1.7. e. Connectivitat de les masses d'aigua:

– Per a afavorir la integració ambiental de les noves estanys s'ha de garantir la connectivitat de les masses d'aigua per mitjà del manteniment o creació de canals que les comuniquen entre si i amb la resta de canals de l'aiguamoll.



6.1.8. Criteris orientadors per a la restauració de platges

La restauració de platges s'entén com el conjunt d'obres i intervencions destinades a ampliar la zona de platja amb l'única finalitat d'afavorir l'ús públic. Aquestes intervencions quan afecten l'àmbit de la norma, hauran de ser sotmeses a allò que es disposa en el Decret del Consell 60/2012, és a dir, a valoració preliminar i, si així es considera, estudi d'afectacions sobre la Xarxa Natura 2000.

En l'àmbit de la norma, incloses les zones de connectivitat ecològica, les obres i intervencions obres han de realitzar-se de manera que no impedisquen o dificulten la supervivència dels ecosistemes preexistents, és a dir, ha de realitzar-se evitant cobrir els arenals on es té constància de l'existència de poblacions de plantes anuals litorals amb interés per a la conservació (cas de Silene cambessedesii), hàbitats dunars o saladars en qualsevol estat de conservació. Per tant, han de limitar-se a la platja sense que afecte embrions dunars, dunes o saladars i, en general, qualsevol zona que albergue qualsevol tipus de vegetació natural.





6.1.9. Criteris orientadors per a l'ordenació cinegètica i pesca

Un pla d'ordenació de recursos cinegètics es redacta amb l'objectiu de regular-ne l'aprofitament, per a aconseguir una òptima gestió d'aquests recursos, protegint i garantint no sols la seua conservació en particular, sinó també per a evitar alteracions en l'ecosistema en què es troben integrats, de manera que l'aprofitament cinegètic siga sostenible. L'ordenació cinegètica ha de permetre i també facilitar els objectius de la Directiva d'Hàbitats i la Directiva d'Aus, és a dir, la millora en l'estat de conservació d'hàbitats i espècies. L'activitat cinegètica, per tant, ha d'ordenar-se amb l'objectiu de no produir cap afectació negativa a les espècies rellevants no cinegètiques, millorar l'estatus de conservació d'aquestes i, a més, afavorir la creació i extensió dels hàbitats naturals i millorar el seu estat de conservació. Per tant, l'ordenació cinegètica dels vedats de caça presents en l'àmbit de la norma tindrà en compte les següents recomanacions, sense perjuí del que disposa la legislació sectorial aplicable:



– Els espais cinegètics s'establiran en forma que s'evite la fragmentació dels hàbitats naturals i les poblacions de les espècies considerades en aquesta norma, així com d'aquelles altres espècies de què aquestes depenguen per a la supervivència.

– Es procurarà que els objectius de l'abundància, distribució i comportament de les espècies de caça siguen compatibles amb el manteniment de la comunitat biològica a la qual pertanyen.

– Es promouran les pràctiques que contribuïsquen a la sostenibilitat i la compatibilitat de la caça amb la conservació de les espècies silvestres i la promoció dels hàbitats, es limitaran, en la mesura que siga possible, actuacions que contribuïsquen a l'artificialització o la intensificació de l'activitat. En aquest sentit, i amb la finalitat d'evitar epidèmies i empobriment de la diversitat genètica, cal evitar les repoblacions sistemàtiques d'espècies cinegètiques mitjançant exemplars procedents de cria en captivitat, llevat que en les situacions en què es demostren necessàries, a partir d'exemplars controlats sanitàriament i amb diversitat genètica suficient.

– L'eventual regulació de predadors haurà de dur-se a terme sense que s'afecte la comunitat biològica a la qual pertanyen, ni s'alteren significativament les interaccions entre espècies predadores i altres espècies.

– L'ordenació que s'establisca contribuirà al manteniment dels hàbitats d'interés comunitari presents, es conservaran i promouran els hàbitats naturals descrits en aquesta norma i es fomentarà la biodiversitat amb independència del seu aprofitament cinegètic.

– En l'àmbit dels espais cinegètics es promourà tasques de gestió i maneig de la vegetació dirigida a les necessitats d'aliment, inundació temporal i refugi de la fauna silvestre.

– Els plans d'ordenació cinegètica identificaran aquelles àrees sensibles, és a dir, aquelles zones on qualsevol espècie de les considerades en aquesta norma desenvolupe una part vital del seu cicle biològic o bé alberguen algun dels hàbitats naturals d'interés. Aquesta consideració és extensible a aquelles espècies que compten amb protecció legal, encara que no hagen sigut mencionades expressament en aquesta norma, bé per no conéixer-se la seua presència en el moment de la redacció o bé per haver sigut protegides per canvis en el seu estatus de conservació.



– En les àrees sensibles es tindran en compte els condicionants següents:

· S'identificaran les zones sensibles per la presència d'espècies i/o hàbitats prioritaris indicats en els apartats corresponents d'aquesta norma.

· En les zones definides com a àrees sensibles s'establiran objectius de gestió dirigits a contribuir a aconseguir o mantindre un estat de conservació favorable dels hàbitats prioritaris i/o les espècies d'interés comunitari allí presents.

· S'adaptarà a la planificació d'aspectes generals del vedat de caça als objectius de conservació proposats per a cada zona sensible de tal forma que siguen compatibles.

– Es contribuirà al manteniment de làmines d'aigua permanents, i es promourà, per tant, els hàbitats aquàtics (fonamentalment 3140 i 3150, però també *1150 on s'estime possible) i sense perjuí dels hàbitats prioritaris *7210 i *1510.

En aquest sentit, a causa de la importància que alberga aquest espai per a determinades espècies vulnerables aquàtiques, com és el cas de la rosseta (Marmaronetta angustirostris), i a la confluència de diferents usos, que en alguns casos resulten incompatibles entre si, es considera d'interés que les zones dels Estanys d'Almenara i la Marjal de Sagunt (vegeu l'apartat 5.1.3. Normes per a la protecció d'espècies de fauna i de flora) es consideren com a àrees restringides a l'ús cinegètic. Aquestes àrees s'inscriuen dins de l'àrea de recuperació establida en l'àmbit del Pla de recuperació per a la Rosseta (Marmaronetta angustirostris) a la Comunitat Valenciana aprovat per l'Ordre 28/2017, d'11 d'octubre.

Quant a la pesca en la xarxa hídrica i els estanys en l'àmbit de la norma, ha de previndre's la degradació de les riberes i dels mateixos estanys per excés de tràfec i l'alliberament d'espècies invasores com a esquer o per a ser pescades. Per tant, la norma ha d'incloure:

– L'evitació de la degradació de les riberes per tràfec excessiu en les àrees més sensibles dels vedats de pesca.

– La pesca amb canya es practicarà només des de les ribes, mai des de l'aigua; per tant, s'evitarà l'ús de pontoneres, embarcacions o qualsevol altre accessori.

– L'evitació de l'alliberament de qualsevol espècie piscícola destinada a la pesca o qualsevol espècie invasora utilitzada com a esquer viu. Evidentment, no s'hi inclouen els reforços poblacionals assumits per l'administració competent en el medi ambient sobre espècies amb interés per a la conservació.



6.1.10. Criteris orientadors per a la creació i manteniment d'estanys



Els estanys a la Marjal d'Almenara alberguen els hàbitats de la Directiva 3140, 3150 i *1150. Aquests punts d'aigua són àrees deprimides de qualsevol superfície on aflora el nivell freàtic i s'alimenten tant de surgències subterrànies com dels fluxos superficials procedents de la xarxa de barrancs, de la Font de Quart i de les avingudes dels rius Palància i Belcaire. A més, l'aiguamoll rep una certa entrada d'aigua marina per intrusió, molt evident en la franja litoral. Cal destacar, finalment, que els efluents de la depuradora de les Valls s'uneixen a les aigües de la Font de Quart i discorren per la séquia de Peu Forquet (paral·lela a l'Assagador de Quartell) fins a arribar a la marjal.

Per a la construcció dels estanys, és necessari promoure l'aprofitament adequat de les aigües freàtiques per mitjà de la seua conducció adient, especialment d'aquelles aigües de més qualitat 6.1.1. i 6.1.4).

Els estanys es construiran amb riberes en forma de talús suau (uns 30°) i, precedits d'una àrea perimetral d'uns 2 m d'amplitud molt succinta (màxim 0,5 m de profunditat). Es recomana que la profunditat màxima d'aquests estanys no excedisca els 2,5 m. Aquests estanys hauran d'estar connectats a la xarxa hídrica, i executar els sistemes de comportes necessaris per a facilitar-ne tant el drenatge com l'aïllament d'aquesta xarxa hídrica si es produeixen eventualitats que ho facen oportú.

Les accions de revegetació es duran a terme a partir de material vegetal de procedència controlada, d'origen tan pròxim com siga possible, i d'acord amb el que es disposa en la legislació vigent quant al control dels materials forestals de reproducció.



6.1.11. Criteris orientadors per a la construcció o modificació d'infraestructures

És necessari definir directrius per a la planificació de noves infraestructures i/o millora de les existents per a reduir amenaces observades i minimitzar en la mesura que siga possible la fragmentació d'hàbitats i els impactes directes sobre la fauna, amb menció especial a les aus. Per a això és necessari assumir els criteris següents:



Criteris orientadors contra els atropellaments de fauna

L'existència de carreteres d'una certa importància i que suporten un trànsit intens en períodes vacacionals fa necessari preveure la reducció de la velocitat a qualsevol hora. Per a això, no n'hi ha prou amb la reducció del límit legal, sinó que seran necessàries mesures sobre el terreny que dissuadisquen el conductor (bandes reductores). Aquest criteri pot aplicar-se també a alguns dels camins rurals existents, que per les característiques del ferm i el traçat permeten velocitats relativament altes. A més, s'inclourà l'execució de passos subterranis de fauna lligats a les actuacions de millora d'aquesta xarxa viària en aquells punts on la intensitat del trànsit i les xifres d'atropellaments ho justifiquen.





Criteris orientadors contra les electrocucions i danys per col·lisió contra línies elèctriques

Han de minimitzar-se tant com siga possible les possibilitats de dany a les aus, de manera que els cablejats aeris, de qualsevol tipus, hauran de senyalitzar-se amb mitjans visibles especialment dissenyats per a la protecció de les aus. Es recomana, a més, l'aïllament de ponts, pinces i conductors que queden dins d'un radi d'1 m des del punt d'ancoratge (en cadenes d'ancoratge), o des de la vora del travesser o pinça de suspensió.

Així mateix es proposa la rectificació de traçats de línies elèctriques, i fins i tot l'enterrament d'aquestes en els casos que es registren incompatibilitats amb la protecció dels elements naturals inclosos en aquestes normes. Així mateix, es proposaran amb el permís del propietari de la línia, el canvi d'aquelles que menyscaben la qualitat paisatgística de l'espai o interferisquen en altres usos dirigits al gaudi d'aquesta qualitat.





Infraestructura hídrica

Les obres d'infraestructura hídrica han de dissenyar-se d'acord amb els condicionants de conservació d'hàbitats i espècies exposats. Així mateix, aquestes obres no han de perjudicar la circulació de les aigües al llarg de la xarxa hídrica, i permetre que travessen les àrees naturals i renoven suficientment les seues aigües. D'una altra banda, les infraestructures hídriques es dissenyaran de manera que no es permeta l'entrada d'aigües amb nivells de contaminació inacceptable en les àrees naturals. Finalment, les obres en infraestructures hidràuliques no permetran ni afavoriran l'entrada de les aigües contaminades, de qualitat dubtosa o susceptibles de patir episodis puntuals de contaminació. És recomanable l'execució d'estanys de decantació i filtres verds que eviten la pèrdua de qualitat de l'aigua.



6.2. MESURES DE GESTIÓ ACTIVA

Les mesures de gestió activa constitueixen el conjunt d'actuacions necessàries que han d'executar-se amb la finalitat que els hàbitats i/o espècies en l'àmbit de les normes de gestió, i especialment aquells que s'hagen proposat com a objectiu, mantinguen o aconseguisquen un estat de conservació favorable.

Les actuacions plantejades mitjançant aquestes directrius es poden englobar en els següents apartats, en funció de la naturalesa de les intervencions:

A. Avaluació de comunitats

Inclou un conjunt d'actuacions per mitjà de les quals s'obtindran les dades necessàries per a actualitzar el coneixement dels impactes i les amenaces que puguen exercir alguna influència sobre els hàbitats i espècies en els espais Natura 2000, així com l'evolució de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies d'interés. S'han considerat les actuacions següents:

– Estudi i seguiment dels hàbitats d'interés comunitari, amb especial atenció a aquells considerats com d'especial prioritat (7210, 1150 i 1510), incloent-hi el seguiment dels efectes de la gestió sobre aquests hàbitats (prioritaris i no prioritaris).

– Estudi i seguiment de la gestió de l'espai sobre les espècies amb interés per a la conservació, és a dir, catalogades i protegides i per tant incloses en la Directiva 2009/147/CE, Directiva 92/43/CE, Reial decret 139/2011, Decret 70/2009 i Decret 32/2004.

– Seguiment de les mesures de gestió aplicades sobre els esmentats hàbitats i espècies en aquelles àrees subjectes a maneig.

– Seguiment de la qualitat de les aigües al llarg de la xarxa hídrica, amb especial atenció a aquells paràmetres amb major rellevància per a la conservació de les comunitats vegetals aquàtiques i la seua fauna associada

B. Projecte de millora, restauració i conservació

Comprén un grup d'actuacions destinades a millorar l'estat de conservació dels ecosistemes, afavorir la regeneració de les zones degradades i corregir els principals impactes i amenaces, tant actuals com potencials sobre l'espai. Cal considerar els següents:



– Elaboració d'un Pla d'Acció sobre la gestió de l'aigua en el ZEC Marjal i Estanys d'Almenara.

– Creació de l'òrgan per a la coordinació de la gestió hídrica de l'espai RN2000 per a la millora i manteniment dels processos ecològics dels espais inclosos en aquestes Normes de Gestió.

– Coordinació amb la planificació hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

– Instal·lació de la turbina en la Gola de Quartell per a la millora del nivell hídric en la zona de la Marjal d'Almardà i el Quadro.

– Accions de connectivitat del sistema hídric entre els Estanys d'Almenara i la Marjal d'Almardà.

– Col·locació de basses de retenció naturals i filtres verds en la xarxa hídrica provinent de les EDAR i polígons adjacents a la Marjal d'Almardà.

– Seguiment d'impactes sobre la fauna.

– Restauració de sistemes dunars per al foment i conservació dels hàbitats associats.

– Conservació, millora i foment d'hàbitats salins.

– Seguiment i correcció de línies elèctriques perilloses. Línia elèctrica de l'Ullal de Cavanilles.

– Pla de coordinació en aplicació de control biològic.

– Millora ambiental de la Zona de Calamoix.

C. Projecte d'informació dels valors naturals per a fomentar la conservació i el desenvolupament sostenible de l'entorn.

Mitjançant les actuacions contemplades, en aquest projecte es pretén augmentar el coneixement dels valors naturals de la zona per part de la població local, amb la finalitat que els ciutadans col·laboren tan directa, com indirectament, en la conservació del medi ambient. Dins d'aquest projecte s'han considerat la següent actuació:



– Campanya d'informació i conscienciació ciutadana entre la població local.

7. PROGRAMA D'ACTUACIONS

A continuació es presenta de manera sintètica el conjunt de mesures o actuacions de gestió activa contemplades en aquesta norma de gestió, indicant la seua prioritat d'execució en cada zona, l'estimació del cost, la font de finançament i la responsabilitat sectorial de la seua actuació. La vigència d'aquesta pròrroga es correspon amb la de la norma de gestió que és en principi indefinida. No obstant això, cal preveure la seua revisió cada 6 anys en virtut del que es disposa per a l'emissió d'informes periòdics en l'article 17 de la Directiva 92/43/CE.

8. RÈGIM D'AVALUACIÓ DELS RESULTATS DE LES MESURES DE CONSERVACIÓ SOBRE ELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES

L'avaluació dels resultats de les mesures de conservació (normativa i directrius i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i espècies presents en l'àmbit d'aquesta norma de gestió es realitzarà periòdicament, coincidint en el temps amb la realització dels informes d'aplicació previstos en l'article 17 de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) i en l'article 12 de la Directiva d'Aus Silvestres (Directiva 2009/147/CE).



Per avaluar els resultats de les esmentades mesures de conservació (normativa i directrius i mesures de gestió activa) sobre els hàbitats i espècies es proposen dos sistemes d'indicadors:

– Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma de gestió.

– Indicadors per al seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.



8.1. Indicadors per al seguiment de l'estat d'aplicació de la norma de gestió

Amb la finalitat de seguir i avaluar periòdicament l'execució de la present norma de gestió, així com l'efectivitat d'aquestes s'ha desenvolupat un sistema d'indicadors, i s'estableixen:

– Indicadors clau per a conéixer el grau de desenvolupament de les normes de gestió, el desenvolupament econòmic i humà i el suport d'altres administracions,

– Indicadors de seguiment i avaluació de les directrius i mesures de gestió activa

L'expressió d'aquests indicadors figura en la següent taula:

8.2. INDICADORS PER AL SEGUIMENT DE L'ESTAT DE CONSERVACIÓ DE LES ESPÈCIES I HÀBITATS

En aquest apartat s'estableixen dos tipus d'indicadors:

– Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats.

– Indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb l'efectiva realització del seguiment.

8.2.1. Indicadors de seguiment de l'estat de conservació de les espècies i hàbitats

Són els mateixos indicadors (paràmetres) que s'utilitzen per a establir l'estat de conservació; en aquest cas, serveixen per a valorar si l'evolució dels elements de gestió és positiva o negativa pel que fa a aquest «estat de conservació favorable» a mantindre o aconseguir.

8.2.2. Indicadors per a quantificar el progrés de la norma de gestió en relació amb el seguiment.

S'estableixen dos indicadors:

– Grau de seguiment: % d'espècies i hàbitats per als quals s'ha avaluat l'estat de conservació al cap de 6 anys.

– Grau d'avanç en objectius de conservació: % d'espècies i hàbitats que

a. Mantenen l'estat de conservació

b. Milloren l'estat de conservació

c. Empitjoren l'estat de conservació

A aquest efecte, el llindar per a quantificar un canvi en l'estat de conservació es defineix com el pas d'una categoria a una altra, de manera que en la figura següent, qualsevol canvi de categoria de dreta a esquerra és una millora i un empitjorament en el sentit contrari:



Favorable Desfavorable-inadequat Desfavorable-dolent



Empitjora l'estat de conservació



Millora l'estat de conservació





El canvi de la categoria Desconegut a qualsevol altra categoria no es considera com una millora o empitjorament de l'estat de conservació, encara que si un avanç en el grau de coneixement de l'espècie o l'hàbitat. D'igual forma, el pas d'un estat de conservació conegut a la categoria Desconegut, implica només un retrocés en el grau de coneixement.