Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport
  Grup temàtic: Ocupació pública, Legislació
  Matèries: Educació Malaltia infecciosa Sanitat Salut pública
  Descriptors:
  	Temàtics: formació del professorat, personal docent, educació, política sanitària, cura d'infermeria, salut pública, malaltia infecciosa, epidèmia, estat d'emergència , monografies

ÍNDEX



Preàmbul

Objecte

Annex. Instruccions que estableixen i guien el Pla de formació permanent del professorat

Primera. Nivells de planificació de l'oferta de formació permanent per al professorat no universitari

1. Primer nivell: Pla de formació permanent del professorat establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (PFP).

2. Segon nivell: Pla anual d'actuació dels centres de formació, innovació i recursos educatius - CEFIRE- (PAA).

3. Tercer nivell: Programa d'activitats formatives (PAF), que tindrà caràcter biennal però es revisarà anualment per a realitzar possibles adequacions.

Segona. Pla de formació permanent del professorat (PFP)

1. Definició

2. Objectius

3. Línies estratègiques

3.1. Línies estratègiques marc

3.2. Concreció de les línies estratègiques

Tercera. Pla anual d'actuació (PAA)

1. Definició

2. Planificació de l'oferta formativa

Quarta. Programa d'activitats formatives (PAF) de centre

1. Definició

2. Coordinació de formació del centre

Cinquena. Modalitats formatives del pla anual d'actuació

Sisena. Seguiment i avaluació de la formació permanent

Setena. Modificacions del PAF del curs 2019-20 convocat per la Resolució de 4 de novembre de 2019, sobre la base de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19







PREÀMBUL



La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en l'article 102, disposa que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres.

La finalitat última de la formació permanent del professorat és la millora de la qualitat educativa i la consegüent repercussió en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Aquesta formació permanent ha d'orientar-se a la millora integral de l'ensenyament i a l'assoliment de l'equitat educativa, així com a la millora dels resultats escolars i socials de l'alumnat, al desenvolupament de totes les seues potencialitats i a afavorir que aconseguisca l'èxit en l'àmbit escolar, personal i social.

L'Ordre 64/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació per la qual es desplega el Decret 231/1997, de 2 de setembre, pel qual es regula la creació, estructura i funcionament dels centres de formació, innovació i recursos educatius de la Comunitat Valenciana, estableix el desenvolupament dels plans anuals d'actuació dels centres de formació, innovació i recursos (CEFIRE), així com l'assessorament als centres educatius en el desenvolupament de les activitats formatives.

L'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que estableix el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, estableix el Pla de formació permanent del professorat com el document guia que definirà les línies estratègiques d'actuació, així com els processos d'avaluació de l'impacte de la formació permanent del professorat.

El Pla de formació és un document viu que s'ha d'adaptar tant a les necessitats de tots els centres educatius com a les necessitats del professorat. L'anàlisi de les necessitats formatives del professorat, vehiculada a través de la figura de la persona coordinadora de formació, permet que l'Administració tinga coneixement de la realitat dels centres. S'ha de potenciar la creació d'un coneixement professional compartit, a més d'institucionalitzar l'intercanvi d'experiències d'aula, per a acostar la formació del professorat a tots els centres que la requerisquen i permetre experimentar la millora en la qualitat educativa de manera progressiva i conjunta.

La formació permanent ha d'estar estretament vinculada als centres educatius com a elements nuclears per al canvi i progressió del sistema educatiu valencià. Per tant, s'ha d'articular al voltant de la reflexió i investigació per part del professorat sobre quines pràctiques són les més adequades per a la millora escolar i personal de l'alumnat, pràctiques definides des d'una perspectiva innovadora que hagen tingut resultats satisfactoris, i que estiguen sustentades en la col·laboració i el treball en equip dels diferents agents educatius.



Així doncs, les accions formatives d'aquest pla tenen com a objectiu ampliar la seua vinculació amb la innovació i la investigació educativa, punt de partida per a la conformació de xarxes de treball entre equips docents i, si és el cas, amb les universitats i amb els diferents membres de la comunitat educativa, com a base de la millora de la qualitat de l'educació.

El programa d'activitats formatives del centre ha de ser, per tant, una eina per a donar resposta a les necessitats que els centres educatius detecten autònomament en el marc dels seus plans d'actuació per a la millora (PAM), a fi de millorar la pràctica educativa, tant des de les seues pròpies propostes com des de les propostes realitzades des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

L'any 2016 es va duplicar la xarxa dels CEFIRE, arribant a 18 centres: els generals (territorials) d'Alacant, Castelló, Elda, Elx, Gandia, Orihuela, Sagunt, Torrent, València, Vinaròs i Xàtiva; i els específics de Formació Professional i d'Ensenyaments Artístics i Esportius, d'Educació Inclusiva, d'Educació Infantil, de Plurilingüisme, de l'àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic, Humanístic i Social, i l'Artisticoexpressiu. Per la Resolució de 20 de febrer de 2019 es crea el CEFIRE d'Alcoi, que va començar a funcionar el curs escolar 2019-2020. En conseqüència, s'ha incrementat substancialment la capacitat de resposta a les demandes de formació que es detecten des dels CEFIRE distribuïts al llarg del territori. La coordinació del treball entre els equips de les assessories dels diferents àmbits permetrà atendre el professorat amb més proximitat, assegurant la intervenció de persones expertes en les diferents àrees i matèries.



Convé, per tant, dictar instruccions que concreten el Pla de formació permanent del professorat, a aplicar en els cursos 2020-2021 i 2021-2022, que garantisquen l'elaboració dels plans anuals d'actuació dels CEFIRE i l'adequació dels programes d'activitats formatives (PAF) de centre, a fi d'avaluar i actualitzar el model de formació permanent, per a millorar l'impacte i la transformació educativa mitjançant la formació permanent del professorat.



En virtut de les competències establides en l'article 6 del Decret 186/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, i en l'article 82.1 del Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, resolc:





Objecte

Aquesta resolució té per objecte aprovar les instruccions incloses en l'annex d'aquesta resolució, que estableixen i guien el Pla de formació permanent del professorat i a les quals s'hauran d'ajustar les actuacions de formació permanent del professorat durant els cursos acadèmics 2020-2021 i 2021-2022, tenint en compte la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19, així com les mesures específiques que es puguen determinar respecte d'això.



València, 21 de maig de 2020.– El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.









ANNEX

Instruccions que estableixen i guien el

Pla de formació permanent del professorat



Primera. Nivells de planificació de l'oferta de formació permanent per al professorat no universitari

És fonamental integrar de manera coherent la planificació de la formació permanent per al professorat de la Comunitat Valenciana, des de l'establida per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport fins a la que finalment rep el professorat individualment o en els seus centres. És per això que la planificació de l'oferta formativa destinada al personal establit en l'article 4 de l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana, s'estructura en tres nivells:



– Primer nivell: Pla de formació permanent del professorat establit per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (PFP). Instrument establit mitjançant una resolució per la conselleria competent en matèria d'educació, a través de l'òrgan director amb competències en formació del professorat.

– Segon nivell: Pla anual d'actuació dels centres de formació, innovació i recursos educatius –CEFIRE– (PAA). Document elaborat per cadascun dels centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) de la xarxa, i que té com a referent el PAF.

– Tercer nivell: Programa d'activitats formatives (PAF) de centre. Document elaborat pels centres educatius no universitaris a través del qual, i sobre la base de la seua autonomia, impulsen i proposen activitats formatives en l'àmbit del desenvolupament del seu projecte educatiu.



Segona. Pla de formació permanent del professorat (PFP)

1. Definició

El Pla de formació permanent del professorat (PFP) és l'instrument que estableix els objectius, defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari, a aplicar en els cursos 2020-2021 i 2021-2022, en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.

En el desenvolupament del Pla de formació permanent del professorat i de totes aquelles actuacions que se'n deriven treballaran activament tant la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través dels serveis adscrits, com la xarxa d'assessories de formació dels CEFIRE, en col·laboració directa amb les persones coordinadores de formació dels centres sostinguts amb fons públics.

Les accions desenvolupades estaran sostingudes pels pressupostos establits a aquest efecte en la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional.



2. Objectius

Els objectius del PFP convergeixen en la necessitat de reforçar la competència professional del professorat perquè redunde en l'èxit educatiu del seu alumnat. Així doncs, sobre la base de les línies estratègiques d'actuació que en aquesta resolució es defineixen, i d'una aplicació normativa que propicie una resposta més flexible i operativa a les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat, s'estableixen els següents objectius:

a) Partir de les necessitats de formació detectades en els centres educatius en el marc dels seus plans d'actuació per a la millora (PAM) per a concretar les actuacions en matèria de formació permanent del professorat de la Subdirecció General de Formació del Professorat, dels serveis adscrits, dels CEFIRE i les dels mateixos centres educatius.



b) Potenciar la formació en els centres i per als centres, dins de la seua autonomia i projecció intercentres, com a eix vertebrador de la formació permanent.

c) Impulsar la innovació i la investigació en el context escolar amb la finalitat d'elevar l'impacte de la formació permanent en l'èxit educatiu de l'alumnat.

d) Propiciar una resposta més flexible i operativa a les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat.

e) Potenciar i diversificar l'oferta formativa en les modalitats a distància i semipresencial per a facilitar l'accés a la formació permanent.



f) Afavorir la coordinació entre les institucions responsables de la formació inicial i permanent del professorat.

g) Avaluar l'impacte de la formació permanent del professorat com a element de millora de la pràctica docent i del rendiment de l'alumnat.





3. Línies estratègiques

Les línies estratègiques d'actuació són impulsades des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a través de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Formació Professional; gestionades i planificades per la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i del Servei de Registre i Acreditació Docent. A més de donar continuïtat a les línies estratègiques iniciades en cursos anteriors, donaran cabuda a noves tendències i concrecions dins del sistema educatiu i, per tant, constituiran el Pla de formació (PFP) de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

L'actualització científica, curricular, didàctica i metodològica del professorat de totes les etapes i ensenyaments no universitaris; el desenvolupament de competències en investigació i innovació en els contextos escolars en els quals tenen lloc; en les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) aplicades als processos d'ensenyament i aprenentatge; el desenvolupament plurilingüe; i la formació del professorat de nova incorporació i per a l'exercici de funcions específiques; tot això delimita l'escenari general en el qual se situen les línies estratègiques d'actuació d'aquest pla que a continuació es detallen, amb el propòsit d'avançar amb pas ferm cap a l'assoliment de l'excel·lència de tot l'alumnat, de les seues competències clau en una escola inclusiva, coeducativa i igualitària.

3.1. Línies estratègiques marc



I. La formació del professorat com a factor clau per al desenvolupament d'una escola inclusiva, coeducativa i igualitària.

1. Organització de centres per a la inclusió

– Organització dels nivells de resposta

– Participació de la comunitat educativa i xarxes de l'entorn

– Unitats i programes específics en centres ordinaris

– Atenció als centres amb entorns d'aprenentatge específics

2. Convivència i ciberconvivència

3. Orientació i tutoria

4. Coeducació i igualtat

– Implementació del llenguatge i els espais inclusius

– La corresponsabilitat i el bon tracte

– La diversitat sexual i familiar

– L'educació afectivosexual

– Detecció de la violència de gènere

5. Inclusió social i interculturalitat

6. Transició entre etapes



II. La formació del professorat com a impulsora del desenvolupament del currículum en les etapes d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, i Formació de Persones Adultes respecte dels programes d'alfabetització i per a adquirir i actualitzar la formació bàsica -article 5.2, apartat a), de la Llei 1/1995; annex I del Decret 220/1999-.

1. Actualització científica, curricular, didàctica i metodològica en les àrees, matèries i àmbits dels ensenyaments en Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària, Batxillerat i formació de persones adultes.

– Accessibilitat i disseny universal (DUA)

– Projectes interdisciplinaris

– Tallers de reforç i d'aprofundiment

– Docència compartida

– Lectura comprensiva guiada com a eina d'aprenentatge

– Metodologies actives i participatives adaptades al context i a les necessitats de cada centre

2. Avaluació curricular

– Competències clau en l'alumnat

– Instruments de programació i d'avaluació

– Avaluació per a l'aprenentatge

3. Investigació i innovació educatives integrades en el projecte curricular. Eines per al canvi. L'aula del futur. Intercanvi d'experiències educatives.

4. Enfocament transversal del currículum. Inclusió en el currículum de diferents eixos transversals com els següents: educació ambiental; salut escolar; memòria històrica; educació patrimonial, desenvolupament de la ciutadania crítica; competència emocional, mobilitat sostenible, segura i saludable; foment de la participació social de dones i homes.

5. Enfocament interdisciplinari del currículum: treball per àmbits, educació a través de les arts i l'expressió física, projectes STEAM...

6. Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) com a necessitat i compromís per a una educació de qualitat.

7. Adequació de continguts i adaptació curricular per a la inclusió de referents femenins en totes les matèries.



III. La formació del professorat vinculada a la Formació Professional, els ensenyaments de règim especial, les escoles oficials d'idiomes, i els centres de formació de persones adultes respecte dels programes del b al j de la Llei 1/1995, article 5.2, i annexos III i IV del Decret 220/1999.

1. La Formació Professional

– Actualització científica i curricular

– Estratègies metodològiques i d'avaluació en la Formació Professional

– Internacionalització de l'educació: programes europeus en l'FP.

2. Els ensenyaments de règim especial

– Foment de l'organització i desenvolupament d'aquests ensenyaments

– Estratègies metodològiques i d'avaluació en els ensenyaments artístics

3. Les escoles oficials d'idiomes

– Coordinació d'aquests ensenyaments amb els establits en els ensenyaments bàsics

– Les metodologies comunicatives en l'ensenyament de llengües i l'avaluació

4. Els centres de formació de persones adultes

– Impuls de la formació al llarg de la vida, disseny d'estratègies i de metodologies que afavorisquen aquests ensenyaments

– Disseny d'itineraris de formació personalitzats per a aquells sectors de la població en risc d'exclusió social, que afavorisquen l'ocupabilitat



IV. La formació del professorat i les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i la comunicació audiovisual en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

1. Programació i robòtica

– Robòtica educativa

– Programació

– Intel·ligència artificial

2. Ús d'eines TIC corporatives

– Eines corporatives per a la docència

– Eines per a la coordinació TIC i funcions específiques

3. Metodologies i recursos digitals

– Elaboració i ús de recursos digitals

– TIC com a suport de metodologies actives

– Ús de plataformes en línia

– Docència virtual

4. Ús responsable de les TIC

– TIC, inclusió i convivència

– Seguretat i privacitat

– Ús ètic de la informació

5. Comunicació audiovisual

– Alfabetització

– Dimensió crítica i estètica

– Eines per a la producció

V. La formació del professorat com a element condicionant per al desenvolupament de l'educació plurilingüe i intercultural

1. Metodologia TIL-TILC.

2. Didàctica de la llengua en contextos multilingües.

3. Foment lector.

4. Llengua i recursos digitals.

5. Internacionalització de l'educació: els programes europeus.



VI. La formació del professorat com a factor clau per al desenvolupament professional del professorat

1. Desenvolupament i implantació dels nous marcs normatius i modificacions en la normativa vigent i aplicació de programes educatius



2. Desenvolupament de competències per al personal docent de nova incorporació

– Formació del professorat en pràctiques i de nova incorporació a la docència

– Formació per a la Inspecció d'Educació en la seua incorporació a aquest cos docent

– Formació per al professorat de nova incorporació en centres, programes i unitats específiques

3. Desenvolupament de competències professionals al llarg de la vida

– Competència didàctica, científica i metodològica. Gestió de l'aula

– Ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació

– Habilitats socials i de comunicació

– Treball col·laboratiu i participatiu

4. Desenvolupament de competències professionals per a funcions específiques

– Actualització i acreditació docent per a la funció directiva

– Formació dels equips directius en exercici

– Actualització de les competències per a l'exercici de la funció inspectora

– Formació per a l'exercici de la funció tutorial

– Formació bàsica, per a les persones coordinadores de formació en centres, en igualtat i convivència i en TIC

– Formació d'equips docents per a la internacionalització i investigació mitjançant els programes europeus

– Formació bàsica i actualització en prevenció de riscos laborals



– Formació per a l'actualització professional de col·lectius docents específics

– Formació per a l'actualització professional d'orientadors, PT i AL com a personal especialitzat de suport a la inclusió

3.2. Concreció de les línies estratègies marc

El PFP de la Conselleria es concretarà amb una oferta general per a tot el professorat de la Comunitat Valenciana, que serà desenvolupada bé amb activitats de caràcter general oferides pels àmbits de manera coordinada o bé amb activitats específiques oferides en els diferents CEFIRE, sobre la base de les mesures especials que, respecte de la situació d'emergència ocasionada per la Covid-19, es puguen adoptar.



Les activitats de caràcter general s'especifiquen a continuació:

0. Congressos d'àmbit 2021

Gener:

– Equips directius

– FPEAE

Febrer:

– Coeducació

Març:

– Humanístic i social

Abril:

– FPA

– TIC

Maig:

– Artisticoexpressiu

– CTEM

Octubre:

– Plurilingüisme

Novembre:

– Inclusiva

– Educació infantil



1. Educació inclusiva, coeducativa i igualitària

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– Sensibilització i avaluació inicial (cultura)

– Organització de centres per a la inclusió (polítiques)

– Metodologies i estratègies inclusives (pràctiques)

– Innovació i investigació

– Xarxes d'aprenentatge

Que es desenvolupen a través de cinc itineraris:

1. Formació per a orientadors i orientadores

2. Formació per a mestres de pedagogia terapèutica

3. Formació per a mestres d'audició i llenguatge

4. Formació per a la tutoria

5. Formació per a la coordinació d'igualtat i convivència

I es concretaran, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: ABC de la Inclusió

b) Curs: Organització de la Resposta Educativa en els Centres.

c) Seminaris: “Xarxes d'aprenentatge de centres d'educació especial i de centres amb unitats específiques”.

d) Curs: ABC de l'Orientació.

e) Curs de Formació per a la Igualtat i Convivència CIC I.

f) Curs de Formació per a la Igualtat i Convivència CIC II.



2. Desenvolupament del currículum

2.1. Educació Infantil

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– L'alumnat d'Infantil competent

– Competència docent. Xarxes educatives. Metodologies

– Espais i temps educatius

– Joc i moviment

– Llenguatges i comunicació

– Avaluació: la documentació i la narrativa

– Recerca i desenvolupament curricular

– La programació en Educació Infantil

– El lideratge pedagògic

Que es desenvolupen a través de cinc itineraris:

1. Eines per al canvi 0-3

2. Eines per al canvi 3-6

3. Construint escola des dels dos anys

4. Espais i temps educatius

5. Benestar físic i emocional

I es concretaran, amb caràcter general, a través de la següent oferta formativa:

a) CreAcció: espais d'aprenentatge per a la infància

b) Ensenyar i aprendre: les metodologies en l'etapa d'Educació Infantil

c) Programar des d'un marc inclusiu i respectuós en Educació Infantil

2.2. Àmbit Artisticoexpressiu

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– Actualització pedagògica, curricular i metodològica: innovació per a la transformació social.

– Col·laboració amb institucions i entitats educatives, culturals, artístiques i esportives.

– Intercanvi d'experiències: centres de referència, bones pràctiques, projectes educatius i xarxes professionals connectades.

– Relació amb altres àmbits específics, internalització i comunicació social.

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Aprenentatge basat en projectes artístics

b) Jornada àmbit AE: ABPA

c) La inclusió i l'ensenyament artisticoexpressiu

d) Intercanvi d'experiències artisticoexpressives

2.3. Àmbit Científic, Tecnològic i Matemàtic (CTEM)

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– Recursos matemàtics per a les diferents etapes educatives

– Activitats pràctiques de ciències experimentals per a les diferents etapes educatives i especialitats

– Programació i robòtica en STEM

– Recursos per a l'aula de tecnologia



– Projectes STEM: interdisciplinarietat i aprofitament d'espais



– Explotació didàctica de recursos no formals: museus de ciència

– Sostenibilitat i ODS aplicada en l'educació ambiental: hort escolar, emergència climàtica i consum responsable

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Cap a un centre sostenible

b) Activitats pràctiques de ciències per a ESO i Batxillerat

c) Recursos de matemàtiques per a Educació Infantil i Primària

d) Recursos de matemàtiques per a ESO i Batxillerat

e) Espais i aules STEM

f) Hort escolar

g) Petita ciència: com aprendre ciència i divertir-se

h) Programació i robòtica en STEM

i) Projectes interdisciplinaris STEM per a ESO i Batxillerat

j) Tecnologia 3D a l'aula

k) Viu la ciència en els museus de la Comunitat Valenciana

l) Aules virtuals en l'àmbit CTEM

2.4. Àmbit Humanístic i Social

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– Noves metodologies i competència digital per al procés d'ensenyament i aprenentatge

– La memòria democràtica

– El patrimoni com a recurs didàctic

– Desenvolupament del currículum i didàctiques específiques

– La perspectiva de gènere en les humanitats i les ciències socials

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: Eines didàctiques per a treballar la memòria democràtica a les aules

b) Curs: Píndoles d'actualització didàctica en ciències socials i humanitats

c) Curs: El Patrimoni com a Recurs Didàctic a l'Aula



3. Formació Professional i ensenyaments artístics i esportius, i Formació de persones adultes

3.1. Formació Professional i ensenyaments artístics i esportius (FPEAE)

Les línies específiques d'aquest àmbit són:

– Formació en programació per competències

– Formació en metodologies didàctiques

– Formació d'inclusió i orientació

– Formació transversal

– Formació en tecnologies emergents

– Formació específica per famílies professionals

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: Programació per competències en cicles formatius

b) Curs: Elaboració de la programació didàctica en FP i EAE

c) Curs: Formació per al canvi metodològic en l'FP

d) Curs: Metodologia a l'aula semipresencial en FP. Nivell I

e) Curs: Cap a un sistema integral de Formació Professional

f) Curs: ABC de la Inclusió per al professorat d'FP i E. de Règim Especial

g) Curs: Educació ambiental i ODS en els centres

h) Curs: Plurilingüisme en FP

i) Curs: Programes Europeus

j) Curs: Atenció inicial en situacions d'emergència a l'aula

k) Curs: Acompanyar i acompanyar-se a l'aula de l'FP Bàsica

l) Curs: Limita els riscos TIC a l'aula d'FP

m) Curs: Gestió de Moodle en cicles d'FP

n) Curs: Softskills: Competències claus per a l'ocupabilitat

o) Curs: Big Data en la Formació Professional

p) Curs: Introducció al Machine Learning

q) Curs: Introducció a la Ciberseguretat en les TIC i en els entorns de les tecnologies d'operació

r) Curs: Introducció a la fabricació intel·ligent

s) Cursos específics per famílies professionals

3.2. Formació de persones adultes (FPA)

Les línies específiques d'aquest àmbit són les establides en les línies estratègiques marc II i III.4.

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: Iniciació a la pràctica docent en l'àmbit de la formació de persones adultes

b) Curs: Metodologies actives en l'FPA. Actualització en l'FPA

c) Curs: Diversitat a les aules d'FPA



4. Tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)

Les línies específiques d'aquest àmbit són les establides en la línia estratègica marc IV.

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: Robòtica educativa

b) Curs: Pensament Computacional a l'Aula amb Scratch

c) Jornada: “TIC i educació”

d) Curs: Eines bàsiques de les TIC per a la docència

e) Curs: Gestors de cursos en línia: Aules nivell inicial

f) Curs: Gestors de cursos en línia: Aules nivell intermedi

g) Curs: Portal. EDU: allotjament del lloc web de centre i bloc docent

h) Curs: Formació inicial per a la coordinació TIC

i) Curs: Gestió de centre: ITACA

j) Curs: Lliurex per a la tasca docent

k) Curs: Multimèdia

l) Curs: Creació de materials didàctics amb eXeLearning

m) Curs: Ciberconvivència i ús responsable d'internet

n) Curs: Seguretat TIC, tractament de dades i propietat intel·lectual a l'aula

o) Cursos per al desenvolupament de les eines corporatives que s'incloguen en la DGTIC



5. Plurilingüisme

Les línies específiques d'aquest àmbit són les establides en la línia estratègica marc V.

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa:

a) Curs: La lectura, espurna de canvi: recursos i estratègies

b) Curs: La Inclusió de les llengües familiars a l'aula

c) Curs: Elaboració de projectes de comunicació interdisciplinaris: TIL-TILC

d) Curs: Disseny de recursos didàctics i d'avaluació per a l'aprenentatge de les llengües

e) Curs: Recursos i estratègies per al treball de la llengua oral



6. Desenvolupament de competències professionals

Les línies específiques d'aquest espai formatiu són les establides en la línia estratègica marc VI.

Que es desenvoluparan, amb caràcter general, mitjançant la següent oferta formativa, la qual respon a les necessitats de col·lectius generals o específics:

a) Desenvolupament del Pla de formació per a la Inspecció d'Educació

b) Cursos per al desenvolupament de la funció directiva

c) Curs de formació de competències directives

d) Curs d'actualització de competències directives

e) Millora de les competències directives (direccions en exercici)

f) Cursos per a coordinadors i coordinadores de formació en centres, per a coordinadors i coordinadores d'igualtat i convivència i per a coordinadors i coordinadores TIC

g) Cursos per a personal funcionari en pràctiques

h) Cursos d'iniciació i actualització de la funció tutorial

i) Cursos per al professorat en general, de prevenció de riscos laborals.



Tercera. Pla anual d'actuació (PAA)

1. Definició

Els CEFIRE, vista l'oferta general de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, elaboraran el seu Pla anual d'actuació, on contextualitzaran les línies estratègiques del PFP en el seu àmbit d'actuació, incorporant la concreció de l'oferta general establida per aquesta conselleria, així com les actuacions formatives pròpies del seu entorn, detectades en la seua zona d'influència i sol·licitades pels centres i pel personal docent.

Sense perjudici del que s'estableix en l'article 4 de l'Ordre 64/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es desplega el Decret 231/1997, de 2 de setembre, pel qual es regula la creació, estructura i funcionament dels centres de formació, innovació i recursos educatius de la Comunitat Valenciana, el PAA de cadascun dels CEFIRE almenys contindrà:

a) Les accions del Pla de formació permanent del professorat de la Conselleria que es desenvoluparan en el CEFIRE.

b) Les accions específiques del CEFIRE per a donar resposta a les necessitats de formació de la zona. En aquestes accions s'incorporaran les activitats formatives que es consideren convenient oferir al conjunt dels centres de l'àmbit territorial corresponent.

c) L'assessorament, el suport i el seguiment dels projectes de formació en centres o altres activitats formatives que es desenvolupen des dels centres i que requerisquen aquesta col·laboració del CEFIRE.

d) El calendari de realització de totes les activitats formatives indicades.

2. Planificació de l'oferta formativa

Cada CEFIRE planificarà en primer lloc tota l'oferta formativa corresponent al curs 2020-2021, tant l'oferta general com l'oferta pròpia. Aquesta planificació es publicarà en la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport i en la pàgina web de cada CEFIRE, durant el mes de setembre.

En el marc d'aquesta resolució, en finalitzar el curs 2020-2021 cada CEFIRE planificarà la seua oferta per al curs 2021-2022.



Quarta. Programa d'activitats formatives (PAF) de centre

1. Definició

El centre educatiu és el primer nucli de formació permanent del professorat, i el programa d'activitats formatives constitueix la seua eina bàsica per a establir els objectius, continguts i activitats que es desenvoluparen al llarg de dos cursos escolars; per tant, tindrà caràcter biennal. No obstant això, les activitats de formació proposades seran revisades anualment per a valorar-ne l'adequació.

Els serveis psicopedagògics escolars de sector i els gabinets psicopedagògics escolars autoritzats exerceixen un paper clau, tant en la concreció i dinamització de les respostes educatives a les necessitats de tot l'alumnat en els centres en els quals intervenen, com en els processos formatius que impulsen la progressió i transcendència d'aquestes respostes. En conseqüència, el seu personal especialitzat podrà participar en els programes d'activitats formatives dels centres als quals estiguen assignats, i/o en els programes d'activitats formatives que els serveis o gabinets dels quals formen part puguen elaborar segons el que disposa aquesta resolució, tenint en compte la norma específica que regula la seua organització i funcionament.

El PAF ha de partir de la detecció i anàlisi de necessitats formatives col·lectives i individuals del professorat i del personal especialitzat, de manera que, sobre la base de la realitat del centre, haurà de recollir els resultats dels processos de reflexió compartits portats a terme, les propostes de millora que es pretenguen posar en marxa, dins del Pla d'actuació per a la millora (PAM), així com les conclusions que en aquest sentit s'hagen derivat de l'avaluació del PAF del curs anterior.



El PAF s'ha de basar en les línies estratègiques establides en aquesta resolució, amb la pretensió d'involucrar en aquest procés formatiu el nombre més gran de professorat del claustre i la resta del personal destinatari d'aquest, i reforçar les manques formatives detectades per a aconseguir els objectius establits en el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en general, en el PAM, en particular, i en el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.

El PAF ha de constituir un conjunt coherent d'activitats formatives amb sentit global, amb la mirada posada en la millora dels centres i serveis especialitzats, en la progressió de la seua organització i funcionament, de les dinàmiques que activen la comunicació, coordinació, col·laboració i treball en equip, de la gestió de conflictes i de la convivència, amb la pretensió d'optimitzar els processos d'ensenyament/aprenentatge que planifiquen i implementen, per a incrementar l'èxit de l'alumnat, tant en el terreny escolar com en el personal i social, i sempre des dels nivells més alts de presència i participació, igualtat i coeducació.

El PAF forma part de la Programació general anual dels centres (PGA), té en compte les necessitats especificades en el PAM, en el Projecte Educatiu de Centre (PEC) i en el Pla director de coeducació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, l'avaluació del qual es materialitzarà a través de la memòria final de curs. A més, per a elaborar-lo es tindran en compte les propostes incloses en el Projecte de direcció del centre. En el cas dels serveis especialitzats, haurà de ser previst en el Pla d'activitats dels SPE i gabinets psicopedagògics escolars autoritzats.



El Projecte de formació en centres incideix sobre la comunitat educativa d'un centre a través de la formació i el treball en comú dels seus components, de l'anàlisi i la reflexió compartida sobre la pràctica professional i la generació de coneixement col·lectiu aplicable al context escolar real, donant la possibilitat de col·laboració d'experts externs a l'activitat. És per això que es considera la modalitat més adequada, i en conseqüència prioritària, per a formar part del PAF dels centres a través de la corresponent sol·licitud. I la seua coordinació és fonamental, de manera que la persona que assumisca aquesta responsabilitat tindrà un certificat de 20 hores més del total establit per al projecte.

A més, per a concretar l'elaboració final del PAF, els centres i serveis especialitzats també podran sol·licitar, mitjançant la preceptiva convocatòria, la realització de seminaris i grups de treball, així com desenvolupar altres activitats formatives que es consideren necessàries, coordinades pels CEFIRE, amb la finalitat de cobrir les necessitats formatives del professorat i personal especialitzat.

Totes les actuacions incloses en el PAF seran susceptibles de ser reconegudes com a formació permanent sempre que estiguen dirigides directament a la millora de la qualitat educativa, a la participació i a l'èxit de l'alumnat en l'àmbit escolar, personal i social, i/o a la reducció de l'abandonament primerenc del sistema educatiu. El Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat comunicarà als centres aquelles activitats que seran reconegudes com a formació permanent a través de les corresponents assessories de referència, i per a això hauran de complir la normativa vigent.

De manera específica, les modalitats formatives corresponents a projectes de formació en centres, seminaris i grups de treball, segons s'indica en l'article 14.3 de l'Ordre 65/2012 esmentada, només seran reconegudes si han sigut convocades per l'òrgan competent en matèria de formació del professorat.

No obstant això, i en virtut del que s'estableix en l'article 7.2 d'aquesta ordre, la Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i els CEFIRE de la xarxa, podrà convocar seminaris específics dirigits a perfils professionals o col·lectius específics del professorat, o per a tractar temàtiques concretes que així ho requerisquen.



2. Coordinació de formació del centre

Tal com s'estableix en l'article 10 de l'Ordre 65/2012, les direccions de tots els centres educatius públics designaran una persona coordinadora de formació, d'entre els membres del claustre.

La persona coordinadora de formació, amb la col·laboració de l'equip directiu, articularà, dins del Pla d'actuació per a la millora (PAM), la identificació de necessitats formatives del claustre, del personal de suport, personal especialitzat, dels diferents departaments o equips, així com les necessitats formatives individuals.

La persona coordinadora de formació del centre, en els terminis que s'establisquen i seguint les instruccions que per a això es publiquen en la pàgina web de la conselleria competent en matèria de formació del professorat, elaborarà i gestionarà el programa d'activitats formatives per al curs 2020-2021, que podrà ser pròrroga del PAF del curs anterior, sempre que les necessitats formatives persistisquen, o per situacions excepcionals com l'emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19, que actualment estem patint.

La tasca d'aquesta coordinació és fonamental per a l'èxit de les activitats formatives. Per tant, es desenvoluparà una formació específica, tant de caràcter inicial com d'ampliació, dirigida a les persones que exerceixen la coordinació de formació en els centres educatius, la qual s'haurà d'iniciar durant el mes de setembre. Aquesta formació serà comuna per a tots els CEFIRE i, a més, s'establirà una actuació conjunta que permeta la creació de xarxes de formació i que facilite el treball col·laboratiu entre els coordinadors i les coordinadores.

S'incidirà especialment en la comunicació i intercanvi d'idees i plantejaments entre les persones coordinadores i el CEFIRE a través de la corresponent assessoria de referència, per a maximitzar el benefici de les activitats de formació proposades i per a avaluar tant el procés com la incidència de la formació en l'alumnat dels centres.





Cinquena. Modalitats formatives del pla d'actuació

La tipologia i el format de les activitats formatives a aplicar han d'afavorir l'anàlisi i la reflexió compartida sobre la pràctica professional, la generació de coneixement col·lectiu aplicable al context escolar real que revertisca en la seua millora.

Les modalitats formatives, en el marc de la normativa vigent, han de ser facilitadores –no limitadores– d'aquest desenvolupament competencial docent, i és necessari emprendre-les des d'una perspectiva flexible i innovadora.

Les modalitats formatives establides en l'article 14 de l'Ordre 65/2012, així com la duració i format d'aquestes, que es concreta en l'article 16, constitueixen el referent per a la planificació i implementació d'activitats formatives. En el cas que les activitats formatives planificades no es corresponguen directament amb aquestes modalitats, s'hi establirà la vinculació des de la perspectiva flexible i innovadora esmentada, a criteri del CEFIRE de referència i sota la supervisió del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat.

A més, cal tindre en compte que les accions formatives d'aquest pla tenen com a objectiu ampliar la seua vinculació amb la innovació i la investigació educativa, punt de partida per a la conformació de xarxes de treball entre equips docents i, si és el cas, amb les universitats i amb els membres de la comunitat educativa, com a base de la millora de la qualitat d'educació.



Sisena. Seguiment i avaluació de la formació permanent

El seguiment i avaluació de les actuacions en matèria de formació permanent del professorat ha d'atendre una doble finalitat: d'una banda, ha de permetre la valoració dels plans i programes d'actuació i formació, i, de l'altra, ha de valorar la incidència de la formació permanent en el procés d'ensenyament i aprenentatge dirigit a la millora del conjunt del sistema educatiu.

La Subdirecció General de Formació del Professorat, a través del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i dels CEFIRE, realitzarà el seguiment i avaluarà de manera conjunta el Pla de formació de la conselleria, els plans d'actuació de cada CEFIRE i els programes biennals d'activitats formatives dels centres, amb la finalitat d'introduir les millores necessàries en els cursos següents.



Igualment, els centres educatius avaluaran internament el seu Programa d'activitats formatives amb caràcter anual (PAF I), amb la finalitat d'introduir-hi les mesures correctores necessàries per a aplicar-les en el PAF II, les quals hauran de quedar reflectides en la corresponent memòria de la PGA o dels plans d'activitats en el cas dels serveis especialitzats.

Les activitats formatives individuals seran avaluades, en l'entorn de cada activitat, per totes les persones que hi participen (assistents, professors/ores, tutors/ores i coordinadors/ores), mitjançant les eines establides pel Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat i pel Servei de Registre i Acreditació Docent, per a valorar el grau de satisfacció, l'ajust a les necessitats formatives, la utilitat pràctica, la metodologia, la temporalització i la difusió de les activitats, entre altres.



Setena. Modificacions del PAF del curs 2019-20 convocat per la Resolució de 4 de novembre de 2019, sobre la base de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la Covid-19.

Com a conseqüència de l'aplicació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, i les seues posteriors pròrrogues, les activitats previstes en el Pla de formació en centres del curs 2019-20 s'estan desenvolupant de manera diferent: en molts casos de forma no presencial, i en uns altres, es continuaran en el curs 2020-21.



Tot això com a base de les mesures de flexibilització necessàries per al desenvolupament dels projectes de formació en centres, seminaris i grups de treball autoritzats per al curs 2019/2020, així com altres mesures de flexibilització que preveuen la pròrroga d'aquests plans, durant el curs 2020-2021.

Queden per tant, modificades les instruccions publicades el novembre de 2019 en la pàgina de la Subdirecció General de Formació del Professorat http://www.ceice.gva.es/es/web/formacion-profesorado/plan-anual-de-formacion, per als centres educatius que tinguen concedits els programes de formació com a conseqüència de la Resolució de 4 de novembre de 2019, per causa del brot del virus de la Covid-19.

Les noves instruccions es publicaran en aquesta mateixa pàgina i tindran els efectes que s'hi especifiquen.