Ficha docv

Ficha docv









DECRET 45/2020, de 3 d'abril, del Consell, de declaració com a monument natural del límit K/T geològic Capa Negra, al terme municipal d'Agost. [2020/3010]

(DOGV núm. 8797 de 24.04.2020) Ref. Base de dades 003259/2020




La Comunitat Valenciana té un considerable patrimoni geològic i una notable geodiversitat que es manifesta tant en les valls i planures de la franja litoral com, sobretot, en les zones muntanyenques de l'interior, on arriben diverses serralades alpines, com ocorre al Maestrat amb la zona de confluència entre les serralades Ibèrica i la Costanera Catalana, i cap al sud les branques aragonesa i castellana de la serralada Ibèrica i també l'anomenat «sector llevantí» d'aquesta, la plataforma tabular del Caroig, els diferents dominis geològics de les serralades bètiques (prebètic, subbètic i penibètic), les conques terciàries i les valls interiors, a més dels diapirs i de la diversitat de manifestacions volcàniques i subvolcàniques. Aquest patrimoni geològic ha sigut poc valorat i poc destacat en els diferents espais naturals fins ara declarats.



La Generalitat, conscient d'aquesta rica geodiversitat i del valuós patrimoni geològic que conté, en la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, en l'article 11 preveu la figura de monument natural, en la qual els elements geològics tenen cabuda perfectament. També l'article 34 de la Llei 42/2007, de 13 desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat preveu la figura de monument natural on, específicament poden tindre cabuda les formacions geològiques, com també els jaciments paleontològics i mineralògics, estratotipus i altres elements del regne mineral que tinguen un interés especial per la singularitat o importància dels seus valors científics, culturals o paisatgístics.



A prop de la localitat d'Agost es troba un aflorament estratigràfic de rellevància internacional consistent en una seqüència de margues i argiles dins les quals es troba registrat el trànsit entre els períodes cretaci i paleògen, que és el mateix que dir entre mesozoic i cenozoic, és a dir, de les eres secundària i terciària. Està científicament acceptat que aquest canvi geocronològic va vindre determinat pels efectes d'un esdeveniment, l'impacte d'un gran meteorit al costat de la península de Yucatán (Mèxic) que donaria lloc a una de les extincions en massa més severes de la història de la Terra, fa 66 milions d'anys.



Aquest límit, oficialment límit K/Pg o simplement K/T de l'alemany Kreide/Tertiär (cretaci/terciari) és més col·loquialment conegut en el municipi d'Agost pels geòlegs, com a «capa negra del municipi d'Agost». La capa negra correspon a un nivell argilenc obscur, d'uns 10 centímetres de gruix que inclou una làmina mil·limètrica molt característica, de tonalitat vermellosa, amb una concentració anormalment elevada en iridi i altres elements químics pesants de procedència extraterrestre, a més de la presència de microesferes de goethita (microtectites) originades per l'elevada calor i pressió que normalment s'associen als grans impactes meteorítics. L'origen d'aquests components estaria en l'enorme núvol de pols produïda per l'impacte i que acabaria estenent-se per tota la terra formant una capa que bloquejaria la penetració de la llum solar, dificultant així la fotosíntesi i causant d'aquesta manera una extinció massiva d'espècies, tant terrestres com marines, i entre aquestes els dinosaures, molts cefalòpodes (ammonits i belemnits) i moltes famílies d'esponges, equinoderms i fins i tot foraminífers i altres éssers microscòpics que han sigut estudiats en els afloraments K/T del municipi d'Agost.



En el municipi d'Agost hi havia en aquell temps una mar profunda (mar de Tetis) on es depositaven normalment sediments d'argila i marga acompanyats de les restes de microorganismes tant planctònics com bentònics que vivien en aquelles aigües, principalment foraminífers que formaven la base de les cadenes tròfiques i que quedaren en gran manera extints, fent així pas en una mar quasi exempta de vida on les cendres i la pols atmosfèriques acabarien incorporant-se als sediments marins. Una vegada dissipada la gran capa atmosfèrica de pols, la normalitat faria proliferar novament organismes vius que, en gran manera, serien ja noves espècies originades a partir de poblacions supervivents i oportunistes que haurien resistit aquell dràstic esdeveniment i ara començarien a evolucionar i diversificar-se notablement. Tot això ha quedat perfectament incorporat en el registre estratigràfic del municipi d'Agost.



La Capa Negra d'Agost és un dels enclavaments del límit geològic K/T més estudiats del món per l'exposició i accessibilitat que presenta, a més de la bona continuïtat lateral dels afloraments. Es tracta d'un dels tres afloraments geològics més destacats a Espanya del límit K/T, representatius de la divisió entre l'era secundària (cretàcic) i l'era terciària (terciari o paleogen) es troben en determinades àrees de terrenys que pertanyen als municipis de Caravaca de la Cruz (Múrcia) de Zumaia (Guipúscoa) i del municipi d'Agost (Alacant). El límit K/T del municipi d'Agost ha estat catalogat com a lloc d'especial interés geològic (codi KT-03) dins del projecte Global Geosites de la Unió Internacional de les Ciències Geològiques, amb el patrocini de la UNESCO (Geosite núm. 118 d'Espanya).



L'interés científic i didàctic de la Capa Negra del municipi d'Agost és notòriament elevat i el seu potencial ús per al desenvolupament local i ecoturisme és palés gràcies a la seua accessibilitat. Això fa que calga adoptar no sol accions de preservació per la importància científica, sinó també per a la seua posada en valor, atés que és un georecurs d'especial interés i enorme potencial didàctic.

Per tot el que s'ha exposat, és necessari disposar per al límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost d'un règim de protecció que, després dels tràmits legalment establits, permeta afrontar de manera eficaç els reptes de conservació als quals s'enfronta un espai de la rellevància i la fragilitat com aquest. En aquest sentit, la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la figura de monument natural com especialment indicada per a la conservació i la gestió racional de la Capa Negra del municipi d'Agost en un entorn i marc geològic de referència convenients. A més, com no exigeix la tramitació prèvia d'un instrument de planificació, la figura de monument natural permet ser dotada amb una major agilitat dels mecanismes bàsics de gestió i participació necessaris per a garantir la conservació d'un espai com aquest; però, sobretot, i tal com indica de manera expressa la llei, pot aplicar-se a ambients significatius per la relació harmoniosa entre l'activitat humana i l'ambient físic, propugnant l'ús sostenible dels recursos naturals, incloent en aquest concepte una important funció social derivada de l'estudi i el gaudi ordenat dels valors ambientals i culturals.





Aquest decret s'articula sobre els principis de bona regulació, aplicables a les normes de les administracions públiques, establits en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, està justificat per una raó d'interés general, es basa en una identificació clara de les finalitats perseguides, és l'instrument més adequat per a aconseguir aquestes finalitats, conté la regulació imprescindible per a atendre la necessitat a cobrir i no hi ha altres mesures menys restrictives de drets o que imposen menys obligacions, i s'adapten així, als principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica i transparència.



La tramitació de l'expedient de declaració del monument natural Límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost s'ha realitzat de conformitat amb el que disposen els articles 25 i 26 de l'esmentada Llei 11/1994, que regulen el procediment per a la declaració d'espais naturals protegits, i l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, pel que respecta als tràmits que s'han de seguir en l'elaboració dels reglaments.

Per tot això, complits els tràmits procedimentals previstos en l'article 43 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta de la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica emès, oït el Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, prèvia deliberació, el Consell, en la reunió del 3 d'abril de 2020,





DECRETE





Article 1. Objecte

Es declara monument natural el límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost, i s'estableix per aquest un règim especial de protecció.



Article 2. Àmbit territorial

El monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost s'inclou territorialment en el terme municipal d'Agost, i els límits d'aquest són els representats en els annexos cartogràfics I i II d'aquest decret.



Article 3. Règim de protecció

En l'àmbit del monument natural regeixen les disposicions de caràcter general següents:

1. Règim urbanístic:

a) Els sòls urbans i urbanitzables en l'àmbit del monument natural poden mantindre les actuals classificacions urbanístiques.

b) Així mateix, els sòls no urbanitzables podran mantindre la qualificació que els atorga el planejament vigent en l'actualitat del municipi d'Agost.

c) En cas que el planejament urbanístic municipal es trobe en revisió en el moment de l'entrada en vigor d'aquest decret, s'han de conservar les determinacions de planejament elaborades i acordades amb la conselleria competent en urbanisme. Les futures revisions del planejament vigent del municipi d'Agost s'han de fer d'acord amb els objectius de protecció d'aquest decret.

2. El règim de protecció del monument natural està dirigit a les finalitats següents:

a) Conservar, regenerar en el seu cas, de manera racional i amb les tècniques adequades l'aflorament geològic, com també incrementar el valor ecològic i paisatgístic dels diferents hàbitats naturals i seminaturals presents en l'àmbit del monument natural.

b) Conservar i millorar els paisatges harmònics generats per la interacció històrica entre el medi natural i l'activitat humana, amb els seus valors ecològics i culturals associats.

c) D'acord amb l'anterior, restaurar, protegir i conservar el patrimoni cultural, constituït pels elements arqueològics, paleontològics, arquitectònics, etnològics i immaterials que puguen estar presents en la zona.



d) Promoure la gestió racional i l'ús sostenible dels esmentats recursos ambientals i culturals, en el marc d'una estratègia de desenvolupament sostenible en els àmbits econòmic, social i cultural.

e) Fomentar i ordenar l'ús públic de l'espai protegit mitjançant l'estudi, l'ensenyament i el gaudi ordenat dels valors ambientals, paisatgístic i culturals. Garantir un espai protegit accessible a totes les persones.



f) Integrar l'exercici dels usos econòmics i socials del sòl i dels recursos naturals, tant els presents en l'actualitat com aquells que puguen derivar-se de les finalitats de l'espai protegit, amb els objectius de conservació dels valors geològics, com també dels hàbitats, la biodiversitat, el paisatge i els valors culturals.

g) Corregir progressivament els impactes negatius existents sobre els valors geològics, així com els hàbitats i el paisatge, mitjançant la regeneració d'ambients degradats i la intervenció sobre els processos artificials susceptibles de provocar-los.

h) Fomentar la participació dels diferents agents socioeconòmics locals, tant públics com privats, en l'ordenació i la gestió de l'espai protegit.

i) Fomentar la participació de les universitats i centres d'investigació en la realització d'estudis sobre conservació, gestió i ordenació dels valors geològics, així com de flora, fauna, hàbitats i paisatge del nou espai protegit.

j) Fomentar, així mateix, la participació en aquestes matèries de l'administració provincial i comarcal, i afavorir la coordinació i la concurrència d'iniciatives entre les diferents instàncies administratives amb competències en l'espai protegit.



Article 4. Règim de gestió

1. La gestió del monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost correspon a la conselleria competent en medi ambient.

2. La conselleria competent en medi ambient haurà de promoure l'establiment d'acords individuals o col·lectius amb les persones propietàries de terrenys o drets en l'àmbit del monument natural, com a model preferent per a una adequada gestió d'aquests, coherent amb les determinacions previstes, amb la finalitat d'implicar la societat civil en la participació i la consecució d'objectius d'aquest document.





Article 5. Instrument de gestió

1. La conselleria competent en medi ambient haurà d'elaborar i tramitar un pla rector d'ús i gestió del límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost.

2. El document indicat haurà d'establir, en desenvolupament del règim de protecció establit en aquest decret, el marc en el qual s'han de dur a terme les activitats directament relacionades amb la gestió de l'espai protegit.

3. L'abast, el contingut i l'efecte del pla anteriorment esmentat s'haurà d'ajustar al que estableix la normativa aplicable, en particular al que indica al respecte la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.





Article 6. Consell de Participació

1. Es crea el Consell de Participació del monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost, com a òrgan col·legiat col·laborador i assessor en la gestió de l'espai protegit.

2. Les funcions del Consell de Participació són les establides, amb caràcter genèric, en l'article 50 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana. Pel que fa a aquestes funcions, el Consell de Participació constitueix un òrgan consultiu, assessor i representatiu, i és, així mateix, una via per a canalitzar les iniciatives dirigides a la gestió del monument natural.



3. El Consell de Participació del monument natural límit geològic K/T Capa Negra del municipi d'Agost es compon dels membres que s'indiquen a continuació:

a) Presidència nata del Consell de Participació.

b) Presidència del Consell de Participació.

c) Secretaria, que ha de ser una persona tècnica del servei amb competències en espais naturals protegits.

d) Una persona representant de la conselleria competent en medi ambient.

e) Una persona representant de la conselleria competent en agricultura.

f) Una persona representant de la conselleria competent en cultura.



g) Una persona representant de la conselleria competent en urbanisme.

h) Una persona representant de la conselleria competent en turisme.



i) Una persona representant de la Diputació Provincial d'Alacant.



j) Dues persones en representació de l'ajuntament d'Agost.

k) Dues persones en representació d'associacions de persones propietàries de terrenys o drets forestals, agrícoles o ramaders amb interessos en el monument natural, elegides per aquestes entitats.

l) Una persona representant de la societat de caçadors/caçadores del municipi d'Agost.

m) Dues persones en representació de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana, designades per aquestes universitats.

n) Una persona representant de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, elegida per aquesta entitat.

o) Dues persones en representació d'associacions vinculades a la conservació o l'estudi del medi ambient, el paisatge o el patrimoni cultural en l'àmbit del monument natural, elegides per aquestes entitats.



p) Una persona en representació de les associacions excursionistes vinculades en la zona, elegida per aquestes entitats.

q) Una persona en representació del sector artesanal o professional de la terrisseria.

En tot cas, es respectarà la normativa sobre paritat entre dones i homes.

4. La persona titular de la conselleria competent en medi ambient ostentarà la presidència nata del Consell de Participació. Quan assistisca a les reunions, ha d'exercir la presidència de la sessió amb veu i vot, fins i tot diriment, i amb tots els drets i obligacions que puguen correspondre a qualsevol membre del Consell.

5. La persona que ostente la presidència del Consell de Participació serà nomenada per la persona titular de la conselleria competent en matèria de medi ambient. El nomenament pot recaure en un dels membres del Consell. En absència de la persona que ocupa la presidència nata, les funcions d'aquesta durant les sessions han de ser assumides per qui ocupa la presidència.

Quan assistisca a les sessions la persona que ocupa la presidència nata, qui ocupe la presidència del Consell de Participació ostentarà la Vicepresidència d'aquest òrgan col·legiat durant aquestes sessions.

6. La constitució, convocatòria, règim de les sessions i d'adopció d'acords, i, en general, el funcionament intern del Consell de Participació s'ha d'ajustar al que estableixen els articles 15 a 18 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. El Consell de Participació, sense perjudici del que es disposa en el paràgraf anterior, pot aprovar normes pròpies de funcionament o de règim intern per al millor exercici de les seues atribucions, les propostes de les quals han de ser redactades per la Secretaria.

7. Per al correcte exercici de les seues comeses, el Consell de Participació pot organitzar-se en les comissions que necessite. Amb caràcter permanent o temporal, aquestes comissions poden exercir, per delegació del Consell, al qual han de donar compte de les seues activitats, determinades funcions d'informe, proposta, assessorament i seguiment sobre matèries concretes de la gestió del monument natural.



Article 7. Règim d'infraccions i sancions

El règim jurídic sancionador en l'àmbit del monument natural és l'establit, amb caràcter general, en els articles 52 a 61 de la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat, d'espais naturals protegits de la Comunitat Valenciana.





DISPOSICIÓ ADDICIONAL



Única. Incidència pressupostària

L'aplicació i el desenvolupament d'aquest decret no pot tindre gens d'incidència en la dotació dels capítols de despesa assignats en la conselleria competent en espais naturals protegits i, en tot cas, ha de ser atesa amb els seus mitjans personals i materials.





DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA



Única. Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposen al que es disposa en aquest decret.





DISPOSICIONS FINALS



Disposició final primera. Execució i deplegament

Es faculta la persona titular de la conselleria competent en medi ambient perquè, en el marc de les seues competències, dicte les disposicions necessàries per a l'execució i el desplegament d'aquest decret.



Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquest decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.



València, 3 d'abril de 2020



El president de la Generalitat,

XIMO PUIG I FERRER



La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural,

Emergència Climàtica i Transició Ecològica,

MIREIA MOLLÀ HERRERA

Mapa web