RESOLUCIÓ de 24 de novembre de 2020, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s'acorda l'adopció de mesures per a garantir la capacitat del Sistema Valencià de Salut de la Comunitat Valenciana en matèria de recursos humans contra la pandèmia provocada per la Covid-19. [2020/10126]
(DOGV núm. 8962 de 27.11.2020) Ref. Base de dades 009670/2020
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Grup temàtic: Legislació, Autoritzacions administratives Temàtics: funció pública, política sanitària, salut pública, funcionari, administració regional
Antecedents de fet
1. Com a conseqüència de la declaració per l'Organització Mundial de la Salut del brot de coronavirus (Covid-19) com a emergència de salut pública d'importància internacional, el ministeri competent en matèria de sanitat va emetre el 3 de març de 2020 la recomanació de mesures extraordinàries, dirigida a les conselleries de sanitat de les comunitats autònomes, entre les quals destacaven en relació amb els recursos humans dedicats a la prestació de l'assistència sanitària les necessàries per a garantir la disponibilitat d'aquest col·lectiu en els seus serveis assistencials habituals, amb la finalitat de poder garantir una adequada resposta del sistema sanitari enfront d'aquesta malaltia.
2. L'Organització Mundial de la Salut, en data 11 de març de 2020, va elevar la situació d'emergència de salut pública internacional a pandèmia; en l'àmbit estatal el Govern va aprovar el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarava l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19. Aquest reial decret, que va ser objecte de successives pròrrogues i la vigència de les quals es va estendre fins al dia 20 de juny de 2020, inclusivament, establia mesures dirigides a reforçar el Sistema Nacional de Salut en tot el territori nacional, destacant en aquest sentit l'objectiu d'assegurar tant l'adequat funcionament dels serveis sanitaris, com la plena disposició de les autoritats civils responsables i dels empleats que presten serveis en l'àmbit de la salut pública. Així mateix, preveia l'adopció de mesures per a garantir la millor distribució dels mitjans tècnics i personals.
En el seu desplegament, es van dictar diverses ordres ministerials que establien i regulaven mesures a desenvolupar per les comunitats autònomes, amb la doble finalitat de contindre la progressió de la malaltia i reforçar el sistema de salut pública, i també d'assegurar en tot moment i en tot el territori nacional l'adequat funcionament dels serveis sanitaris, garantint l'existència de professionals suficients per a atendre a totes les persones afectades mitjançant l'atenció sanitària integral a la població. En aquest sentit, es va aprovar l'Ordre SND/232/2020, de 15 de març, per la qual s'adopten mesures en matèria de recursos humans i mitjans per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, mesures que afectaven el règim de prestació de serveis, en matèria de jornada de treball i descans, permisos, llicències i vacances i reduccions de jornada, la possibilitat d'imposar serveis extraordinaris per la seua durada o per la seua naturalesa, amb independència de la seua categoria professional, o bé l'encàrrec de funcions diferents de les corresponents al lloc de treball, categoria o especialitat, i també mesures de mobilitat geogràfica.
3. En l'àmbit de la Comunitat Valenciana, mitjançant el Decret 33/2020, de 13 de març, del Consell, pel qual es disposen mesures extraordinàries de gestió sanitària en salvaguarda de la salut pública a causa de la pandèmia per coronavirus SARS-CoV-2, la vigència del qual ja ha expirat, es van implementar com a mesures en matèria de recursos humans, la modificació de l'àmbit ordinari funcional i territorial de personal, la suspensió temporal de la normativa ordinària d'aplicació en matèria de jornada de treball i descans o la reincorporació de personal en determinats supòsits, entre altres.
Així mateix, la garantia de disponibilitat d'un volum adequat de professionals per a fer front a la pandèmia en el Sistema Valencià de Salut es va materialitzar des del mes de març en l'elaboració i aplicació de diferents estratègies, inclosa la pròpia de l'àmbit de salut pública, que van donar lloc a l'autorització de llocs de caràcter eventual per a la prestació de serveis determinats de naturalesa temporal, conjuntural o extraordinària, en els quals es van realitzar múltiples nomenaments com a conseqüència d'una acumulació de tasques excepcional i sense precedents.
4. En data 15 de maig de 2020, la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública va dictar resolució per la qual s'acordava l'adopció de mesures relatives al personal al servei de les institucions sanitàries del Sistema Valencià de Salut de la Comunitat Valenciana, amb motiu de la pandèmia provocada per la covid-19, considerant que, una vegada la incidència del virus s'havia alentit, era el moment d'adoptar una altra sèrie de mesures destinades a reconéixer l'esforç realitzat i la important labor desenvolupada pels professionals de les institucions sanitàries de la Comunitat Valenciana per a la contenció dels efectes d'aquesta pandèmia i la recuperació, després del procés de desescalada, de les activitats assistencials que van quedar relegades, i també preveure les necessitats futures de recursos humans davant els escenaris que es pogueren produir, i es van establir en previsió d'aquestes mesures de garantia de disponibilitat d'efectius entre les quals destaquen l'ampliació dels reforços de personal, prorrogant les places i nomenaments de personal eventual existents, i la regulació del dret al descans, per a assegurar l'equilibri entre la garantia del seu gaudi per tot el personal i una suficient assistència sanitària a la població.
5. Una vegada finalitzada la declaració de l'estat d'alarma, es va aprovar el Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19. Aquesta norma exigeix que les administracions públiques vetlen per garantir la suficient disponibilitat de professionals sanitaris amb capacitat de reorganització d'acord amb les prioritats que es presenten, en particular en els àmbits de prevenció i control de la malaltia, diagnòstic precoç d'aquesta, atenció a les persones afectades i vigilància epidemiològica. La capacitat de resposta en aquest sentit ha de reflectir-se en els corresponents plans de contingència.
En desenvolupament d'aquestes previsions, el Pla de resposta primerenca en un escenari de control de la pandèmia per covid-19, aprovat pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut del 16 de juliol, estableix les capacitats de preparació i resposta que s'han de garantir per a actuar enfront d'un increment de la transmissió del SARS-CoV-2.
Igualment, en relació amb les exigències del Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, en matèria de personal, s'ha aprovat amb posterioritat el Reial Decret llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball en les Administracions Públiques i de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19, que regula novament mesures específiques de contractació excepcional de personal i la prestació excepcional de serveis.
6. Malgrat totes les mesures adoptades, havent-se produït en els últims temps un important repunt de la transmissió del virus, en previsió d'evitar un potencial risc de col·lapse del sistema assistencial, s'ha aprovat en l'àmbit estatal el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per a contindre la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, i la seua pròrroga, publicada mitjançant Resolució de 29 d'octubre de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord d'autorització de la pròrroga de l'estat d'alarma declarat per l'esmentat reial decret. En el context actual, donats els preocupants nivells dels principals indicadors epidemiològics i assistencials, s'aborda l'adopció de diverses mesures de control de la transmissió que permeten reduir les incidències actuals, revertir la tendència ascendent i evitar arribar al nivell de sobrecàrrega que va experimentar el sistema sanitari durant la primera onada de la pandèmia.
Fonaments de dret
1. Totes les mesures extraordinàries que els poders públics s'estan veient obligats a adoptar, a fi de comptar amb recursos suficients per a garantir les mesures assistencials i preventives imprescindibles en el transcurs de la malaltia epidèmica que ens afecta a escala mundial, troben el seu fonament essencial en la protecció de la salut encomanada a l'Administració pública per l'article 43 de la nostra Constitució.
2. D'altra banda, l'ordenament jurídic, en el qual destaquen preceptes com l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i l'article 8 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana, posa a la disposició de l'Administració pública sanitària instruments jurídics extraordinaris per a poder fer front al repte per a la salut pública que representa l'avanç de la pandèmia de la covid-19, que exigeix de l'Administració pública, del conjunt de la societat i dels professionals de la sanitat, en els qui recau una especial responsabilitat i exigència en aquests moments, l'esforç necessari per a fer front a aquesta greu amenaça.
3. El Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19, preveu una sèrie de mesures a aplicar tant durant la fase III del Pla de transició cap a una nova normalitat com una vegada finalitzat l'estat d'alarma.
Així, en el capítol VI estableix les mesures per a garantir les capacitats del sistema sanitari en matèria de recursos humans que seran aplicable en tot el territori nacional, una vegada finalitzat l'estat d'alarma, fins que el Govern declare, de manera motivada i d'acord amb l'evidència científica disponible, la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.
En concret en el seu article 28 disposa que les administracions competents vetlaran per garantir la suficient disponibilitat de professionals sanitaris, amb capacitat de reorganització d'aquests professionals, d'acord amb les prioritats a cada moment. En particular, hauran de garantir un nombre suficient de professionals involucrats en la prevenció i control de la malaltia, el seu diagnòstic precoç, l'atenció als casos i la vigilància epidemiològica.
Així mateix, l'article 29 de l'esmentat Reial decret imposa a les autoritats sanitàries de les comunitats autònomes la necessitat de disposar de plans de contingència que garantisquen la capacitat de resposta i la coordinació entre els serveis de salut pública, atenció primària i atenció hospitalària, i s'ha de disposar, o tindre accés o capacitat d'activar en el termini indispensable, dels recursos necessaris per a respondre a increments ràpids de casos sobre la base de les necessitats observades durant la fase epidèmica de la malaltia.
4. Una mesura decisiva a fi de garantir la disponibilitat d'un dimensionament de personal adequat, tant per a poder afrontar els rebrots de la pandèmia, com per a no haver de postergar novament l'activitat assistencial ordinària no urgent o reprendre-la al més prompte possible en cas de suspensió d'aquesta, és la previsió de pròrroga del personal temporal eventual ja continguda en la Resolució de 15 de maig de 2020, de la consellera, que preveu la possibilitat de la seua extensió si la situació ho aconsella, i és evident que així és, ja que en el moment actual ens trobem davant una segona onada de contagis de la covid-19, que requereix que l'Administració dispose de recursos humans suficients. Es tracta de mantindre la garantia del dret a la protecció de la salut reconegut en l'article 43 de la Constitució i en la Llei general de sanitat i, en la màxima mesura possible, el dret al descans dels professionals sanitaris que formen part de la plantilla estructural de la conselleria competent en matèria de sanitat.
5. Es preveuen igualment mesures excepcionals en matèria de recursos humans en el Reial Decret llei 29/2020, de 29 de setembre, de mesures urgents en matèria de teletreball en les administracions públiques i de recursos humans en el Sistema Nacional de Salut per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la covid-19, quant a contractació i prestació excepcional de serveis.
6. D'altra banda, l'article 59 de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, preveu que les disposicions relatives a jornades de treball i períodes de descans podran ser transitòriament suspeses quan les autoritats sanitàries adopten mesures excepcionals sobre el funcionament dels centres sanitaris sempre que així ho justifiquen i exclusivament pel temps de la situació de risc greu per a la defensa de la salut de la població.
7. El Pla de resposta primerenca en un escenari de control de la pandèmia per la covid-19, aprovat el 16 de juliol de 2020, pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, indica que les comunitats autònomes han de disposar de plans de contingència per a reforçar les capacitats en l'àmbit assistencial (primària i hospitalària) i de salut pública i preparar-se per a respondre a qualsevol escenari d'augment de transmissió, assumint que no existeix un enfocament únic en la gestió dels casos i els brots de la covid-19 i que s'han d'avaluar els riscos en cada territori segons les seues particularitats.
8. Com a desenvolupament tècnic de l'esmentat Pla de resposta primerenca, s'han aprovat per la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i acordat pel Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, les «Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la covid-19», en data 22 d'octubre de 2020.
S'aprova així un marc d'actuació per a una resposta proporcional a diferents nivells d'alerta definits per un procés d'avaluació del risc sobre la base del conjunt d'indicadors epidemiològics i de capacitat assistencial i de salut pública, com l'objectiu d'establir uns nivells d'alerta que determinen actuacions proporcionals al nivell de risc de transmissió de SARS-CoV-2, adaptables segons la situació i el context de cada territori. Aquestes actuacions pretenen garantir una coordinació suficient entre territoris sense que obste, en cap cas, a les comunitats autònomes a prendre les mesures complementàries que consideren adequades. Per tant, aquest marc fonamenta les actuacions mínimes de resposta de les comunitats autònomes en cada nivell d'alerta, que sempre han d'incloure i reforçar les ja indicades en el Reial Decret llei 21/2020, de 9 de juny, i en la normativa autonòmica de desplegament.
Així, les mesures contingudes en aquesta resolució es basen també, en relació amb les capacitats de salut pública i assistència sanitària i en cas d'aconseguir el nivell d'alerta 3, que implica transmissió comunitària no controlada i sostinguda que excedeix les capacitats de resposta del sistema sanitari, en la possibilitat d'adoptar fonamentalment les actuacions següents:
Activitats dirigides a l'enfortiment de capacitats ajustades a les necessitats de cada moment per a assegurar una adequada vigilància, control i seguiment dels casos i contactes.
Valorar procediments que permeten la reubicació i reassignació de tasques professionals del personal.
Activitats dirigides a l'enfortiment de capacitats assistencials en atenció primària i atenció hospitalària.
Garantir la revisió i actualització de l'operativitat dels plans de contingència davant increments ràpids de casos.
9. El Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per a contindre la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, preveu, d'altra banda, en el seu article 12, que cada Administració conservarà les competències que li atorga la legislació vigent, i també la gestió dels seus serveis i del seu personal, per a adoptar les mesures que estime necessàries, sense perjudici del que s'estableix en aquest.
10. Finalment, des del punt de vista formal, en data 20 de juny de 2020, va ser publicat en el DOGV l'Acord de 19 de juny, del Consell, sobre mesures de prevenció enfront de la covid-19, en el qual s'estableixen les mesures necessàries per a fer front a la crisi ocasionada per la covid-19. La redacció actual de l'apartat 3.19.7 de l'annex I de l'esmentat acord, introduït mitjançant modificació de 17 de juliol de 2020, assenyala que l'autoritat sanitària emetrà directrius a través de resolucions, plans i/o protocols específics que considere necessaris per a atendre la crisi sanitària. Aquestes directrius hauran de ser aplicades en tots els dispositius i centres sanitaris, independentment de la seua titularitat en el territori de la Comunitat Valenciana.
Assentat l'anterior, l'evolució actual de la pandèmia, la incidència del virus, l'increment de brots i contagis detectat en les últimes setmanes, i també l'increment de la pressió assistencial en el sistema sanitari públic valencià, determina la necessitat d'adoptar mesures en matèria de personal al servei de les institucions sanitàries dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública amb la finalitat de comptar amb el suficient nombre de professionals sanitaris involucrats en la prevenció i control de la malaltia, el seu diagnòstic precoç, l'atenció als casos i la vigilància epidemiològica. No obstant això, resulta essencial posar de manifest que totes les mesures de reorganització previstes s'adoptaran exclusivament amb la finalitat de contribuir a la correcta prestació assistencial o dels dispositius de prevenció, control o seguiment, d'acord amb els principis de necessitat i proporcionalitat, segons la gravetat de la situació.
Finalment, és totalment necessari i de justícia reconéixer el caràcter essencial de la labor que desenvolupen habitualment, i que estan desenvolupant de manera particular en la situació de crisi actual, els professionals de les nostres institucions. Per aquest motiu, s'inclouen en aquesta resolució mesures de reconeixement de l'activitat desenvolupada pels nostres professionals, tenint una especial consideració als efectes de selecció i provisió el temps exercit durant el període que comprenga l'estat d'alarma.
Per tot això, negociat amb les organitzacions sindicals presents en la Mesa Sectorial de Sanitat, en sessió de 17 de novembre de 2020, en ús de les atribucions conferides pel Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, modificat pel Decret 184/2020, de 13 de novembre, resolc:
Primer. Mesures relacionades amb els nomenaments de personal temporal
1. Nomenaments de personal estatutari temporal eventual
En compliment del mandat constitucional i legal de fer efectiu el dret a la protecció de la salut, i també que les actuacions de les administracions públiques sanitàries s'orienten a la garantia de l'assistència sanitària en tots els casos de pèrdua de la salut, totes les places eventuals creades i els nomenaments temporals de personal de caràcter eventual de naturalesa estatutària per acumulació de tasques formalitzats o prorrogats des del 15 de maig de 2020 fins al 30 de novembre de 2020, amb la finalitat de cobrir les necessitats originades per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de covid-19, seran prorrogats fins al 31 de maig de 2021, pròrroga que podrà estendre's si la situació ho aconsella.
Així mateix, es prorrogaran, durant el mateix període, els nomenaments temporals a jornada completa formalitzats pel personal estatutari amb nomenaments anteriors eventuals a jornada parcial, complementària d'una reducció de jornada, mantenint-se la seua reserva, llevat que haja desaparegut la causa que els va motivar. Es reactiva, a més, l'opció de formalitzar, amb efectes d'1 de desembre de 2020, nomenaments temporals d'acumulament de tasques a jornada completa per part del personal estatutari amb nomenaments temporals eventuals a jornada parcial complementaris de reducció de jornada, amb reserva d'aquests últims nomenaments mentre es mantinga la reducció de jornada que els va originar.
2. Mesures en relació amb nomenaments temporals de personal funcionari de gestió sanitària.
En virtut del mandat constitucional i legal de fer efectiu el dret a la protecció de la salut, a la consideració per la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, de l'epidemiologia com una activitat fonamental del sistema sanitari i a l'exigència continguda en la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, d'afavoriment per les administracions sanitàries públiques de l'existència d'infraestructures adequades per a les activitats de salut pública, la qual cosa comprén els empleats públics que cobrisquen les necessitats específiques en matèria de salut pública i altres funcionaris de gestió sanitària, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública aplicarà les mesures excepcionals per al reforç de la plantilla l'adopció de la qual s'autoritze o habilite, en el seu cas, pels òrgans competents en cada àmbit d'actuació, sobre la base de la normativa d'aplicació.
Segon. Mesures en matèria de reorganització de recursos humans
1. Àmbit subjectiu d'aplicació
Les mesures previstes en l'apartat segon d'aquesta resolució seran aplicables a tot el personal dels departaments de salut, hospitals de crònics i de llarga estada, centres de transfusió de la Comunitat Valenciana, serveis d'emergències sanitàries, centres de salut pública i altres serveis dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, i també a tot el personal de gestió sanitària dels serveis centrals i direccions territorials de Sanitat, qualsevol que siga la seua naturalesa jurídica i règim d'ocupació.
2. Àmbit temporal d'aplicació
Aquestes mesures resultaran d'aplicació durant la vigència dels estats d'alarma declarats per a contindre la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, sense perjudici de les excepcions incloses, en el seu cas, en el punt corresponent a cadascuna de les mesures organitzatives d'aquest apartat.
3. Modificació de l'àmbit ordinari funcional del personal
Quan es produïsca una insuficiència de personal facultatiu especialista per a atendre adequadament les necessitats assistencials en un determinat àmbit funcional, les gerències i/o direccions dels departaments de salut o centres afectats podran adscriure, tant de manera puntual com programada, personal facultatiu especialista per a exercir funcions diferents de les habituals de la seua concreta especialitat.
En qualsevol cas, haurà d'acudir-se de manera preferent al personal facultatiu que es trobe en possessió d'una especialitat afí a aquella en què es produïsca aqueixa necessitat, ja que comporta un major espai de coneixements compartits, i compta amb una formació comuna.
L'anterior mesura de mobilitat funcional podrà fer-se extensiva a altres categories professionals diferents de l'anteriorment esmentada si les circumstàncies sanitàries així ho exigiren. Això comprén l'assignació del personal a àmbits funcionals diferents dels habituals del lloc de treball, dins de la seua habilitació professional.
4. Modificació de l'àmbit territorial del personal
a) Mobilitat voluntària.
En cas que les gerències dels departaments limítrofs o les direccions de centres sanitaris acorden la necessitat de mobilitat geogràfica del seu personal per a la gestió de les seues necessitats, i existeix voluntarietat del personal objecte d'aquesta mobilitat, s'efectuarà comunicació a la Direcció General de Recursos Humans de la mesura de mobilitat acordada i el personal afectat, que s'adoptarà mitjançant resolució de la gerència del departament de salut o direcció del centre sanitari d'origen.
b) Mobilitat forçosa.
En el supòsit que no existisca personal voluntari, se seguirà el procediment següent:
1r. El departament de salut o centre sanitari que requerisca de l'increment dels seus recursos de personal (centre de destinació) haurà d'efectuar una petició motivada, desglossant les necessitats d'efectius per categories professionals, que cursarà davant la Direcció General de Recursos Humans.
En el cas d'existir acord entre dos o més departaments o centres sanitaris sobre el personal a adscriure, s'adjuntarà a la sol·licitud la conformitat del departament o centre d'origen.
2n. Rebuda la sol·licitud, la Direcció General de Recursos Humans en donarà trasllat a la Direcció General d'Assistència Sanitària a l'efecte que procedisca a valorar la conveniència de la mesura, i, en aquest cas, ambdues direccions generals dictaran resolució conjunta, degudament motivada, en la qual es determinarà l'abast de les mesures a adoptar.
3r. Per a adoptar aquesta mesura, es recorrerà a efectius dels departaments o centres limítrofs o més pròxims en el territori, de manera que serà la gerència del departament de salut o centre sanitari d'origen, a través de les seues respectives direccions, la que designe el personal a adscriure. S'atendrà criteris d'especial idoneïtat del personal, ateses les circumstàncies excepcionals d'aquesta crisi.
En tot cas, aquestes mesures no podran afectar aquells empleats o empleades públiques que acrediten necessitats de conciliació familiar o situacions d'especial protecció com ara cures a persones majors, menors o dependents, o es troben en situació d'especial protecció o vulnerabilitat.
4t. Després que la direcció general de Recursos Humans i la Direcció General d'Assistència Sanitària dicten la resolució de mobilitat, aquesta serà notificada per correu electrònic als centres d'origen i de destinació per a la seua comunicació al personal afectat i la seua posterior execució. Es notificarà igualment, juntament amb l'expedient complet, als òrgans de representació de personal dels territoris afectats.
Excepcionalment, i conformement als mateixos procediments abans establits, la mesura de mobilitat geogràfica podrà operar entre departaments no limítrofs.
5. Règim de prestació de serveis durant la mobilitat
El personal afectat per aquestes mesures de mobilitat funcional i geogràfica se sotmetrà a les directrius d'actuació i prestació assistencial emanades de la direcció del departament o centre de destinació, i percebrà les retribucions que corresponguen en raó al treball realitzat, llevat que foren inferiors a la mitjana de les percebudes en els sis mesos anteriors. Aquestes retribucions seran a càrrec del departament o centre d'origen, i també, en el seu cas, les indemnitzacions per raó del servei (quilometratge, manutenció i allotjament si escau) de conformitat amb la legislació vigent.
Transcorreguda la situació de necessitat, el personal que haja sigut objecte de mobilitat geogràfica o funcional sobre la base del procediment exposat retornarà a la seua plaça d'origen.
6. Mesures en matèria de jornada de treball i descans, permisos, llicències, vacances i reduccions de jornada
Com a regla general, l'organització dels serveis procurarà el manteniment del règim ordinari en matèria de jornada de treball, descans, permisos i llicències i vacances i reduccions de jornada, tant a través de l'ús de les possibilitats de gestió ordinàries com de les mesures establides en aquesta resolució.
No obstant això, en casos d'excepcional necessitat assistencial i de manera motivada, la Direcció General de Recursos Humans podrà suspendre en un àmbit funcional o geogràfic determinat la regulació de la normativa relativa a jornada de treball i descans que siga aplicable a cada tipus de personal, prèvia comunicació als òrgans de representació de personal. La superació de la jornada i reducció de descansos respecte dels establits amb caràcter ordinari s'establiran en la mesura mínima imprescindible i gradual segons les necessitats assistencials de cada centre. Aquesta mesura no serà aplicable a dones que es troben en estat de gestació o en període de lactància, ni al personal en situació d'especial protecció o vulnerabilitat, i es realitzarà amb respecte a la Directiva Europea de temps de treball, a les seues excepcions i al que estableix sobre aquest tema l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut.
Les reduccions de jornada lligades a la conciliació de la vida familiar s'autoritzaran sempre que quede garantida la cobertura del servei.
D'altra banda, els departaments de salut, centres no departamentals i centres de salut pública organitzaran l'aplicació del règim ordinari de gaudi dels dies de permís i vacances de tal manera que es garantisca en tot moment la necessària assistència i la cobertura mínima entre un 65 % i un 70 % del personal de cada servei o unitat, llevat que l'evolució de la situació aconselle un percentatge superior. Igualment arribat el cas de necessitat, mitjançant resolució expressa i motivada de la Direcció General de Recursos Humans podrà suspendre's el règim ordinari de permisos, llicències i vacances, i també de reduccions de jornada.
Si amb l'aplicació d'alguna d'aquestes mesures es prestara més jornada que l'establida en còmput anual, es reconeixerà com a deute horari per al seu saldo quan la situació pandèmica ho permeta.
7. Reincorporació de personal en determinats supòsits
Si resulta necessari, i prèvia petició raonada de la gerència i/o direcció corresponent, la Direcció General de Recursos Humans podrà procedir a la suspensió temporal de les exempcions de guàrdies per raons d'edat, i també de les autoritzacions de compatibilitat per a l'exercici d'altres activitats.
Així mateix, el personal amb dispensa absoluta d'assistència al lloc de treball per exercici de funcions sindicals podrà sol·licitar voluntàriament, davant la Direcció General de Recursos Humans, l'autorització per a exercir funcions assistencials, sense que això determine el cessament de la dispensa ni del personal substitut que poguera existir.
8. Pròrroga de les comissions de servei
El personal en situació de comissió de serveis, prorrogada o el període de dos anys de vigència de la qual no haja finalitzat a la data de publicació d'aquesta resolució, continuarà en aquesta situació, i quedarà en suspens la data de finalització de les referides comissions de servei i es prorrogarà la seua durada fins que el Govern de l'Estat declare la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19, o amb anterioritat si les circumstàncies sanitàries derivades de la pandèmia així ho aconsellen.
Tercer. Plans de contingència davant la Covid-19
Les mesures de reorganització en matèria de recursos humans previstes en aquesta resolució seran implementades de conformitat amb les previsions i criteris d'actuació específica davant la covid-19, contingudes en els plans de contingència que hauran d'elaborar els departaments de salut i centres sanitaris dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en aplicació de l'article 29 del Reial decret 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.
Quart. Comunicació de les mesures en matèria de reorganització de recursos humans adoptades
Una vegada adoptada, amb caràcter excepcional, alguna de les mesures de reorganització previstes en l'apartat segon, si la seua adopció correspon a les gerències i/o direccions, les comunicaran, prèviament i per escrit, tant a la Direcció General de Recursos Humans com al personal afectat i a les juntes de personal concernides. La comunicació a la Direcció General de Recursos Humans es cursarà mitjançant correu electrònic a l'adreça dgrhsan@gva.es.
En cas de correspondre la seua adopció a l'esmentada direcció general, aquesta ho comunicarà, prèviament i per escrit, als departaments o centres i, bé directament o bé a través d'aquests, al personal afectat i a les juntes de personal.
Cinqué. Mesures en relació amb el temps treballat.
Les places ocupades per personal que ha desenvolupat les seues funcions en les institucions sanitàries del Sistema Valencià de Salut, durant el temps de durada dels estats d'alarma declarats com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19, seran quantificades en el temps treballat com si es tractaren de places de difícil cobertura en els processos de selecció i provisió.
Sisé. Principis d'aplicació a les mesures previstes en aquesta resolució
a) Temporalitat.
La durada de les mesures previstes en aquesta resolució serà la prevista en cadascun dels seus respectius apartats, sense que en cap cas es puga estendre més enllà de la data en què el Govern de l'Estat declare la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la covid-19.
No obstant això, aquestes mesures podran quedar sense efecte amb anterioritat a la data específicament prevista, mitjançant resolució motivada, si les circumstàncies sanitàries derivades de la pandèmia així ho aconsellen.
b) Proporcionalitat.
La possibilitat d'adoptar mesures restrictives del règim ordinari del personal al qual fa referència aquesta resolució es troba emmarcada per les actuacions habilitades en el document relatiu a les «Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la covid-19», de data 22 d'octubre de 2020, principalment per aquelles vinculades al nivell d'alerta 3, en atenció a la gravetat de la situació a cada moment.
c) Recurs a la contractació temporal.
Sempre que siga possible, abans que l'adopció de les mesures extraordinàries disposades, es recorrerà a la contractació de personal temporal a través de les borses d'ocupació. En cas d'esgotament d'aquestes es promouran els processos extraordinaris necessaris.
Aquesta resolució posa fi a la via administrativa i en contra es podrà interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la seua notificació davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, d'acord amb el que s'estableix en els articles 10.1 i 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, o bé recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que ha dictat l'acte en el termini d'un mes, de conformitat amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tot això sense perjudici que puga interposar-se qualsevol altre recurs dels previstos en la legislació vigent.
València, 24 de novembre de 2020. La consellera de Sanitat Universal i Salut Pública: Ana Barceló Chico.