RESOLUCIÓ de 5 de juliol de 2019, del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, per la qual s'aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat durant el curs 2019-2020. [2019/7221]
(DOGV núm. 8594 de 18.07.2019) Ref. Base de dades 006773/2019
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 05.07.2019 Aquesta disposició està afectada per: Corregida per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Autoritzacions administratives Temàtics: centre d'ensenyament
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, és la llei bàsica del sistema educatiu. Aquesta ha estat modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. D'altra banda, el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, sobre mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de l'esmentada llei. Concretament, per a l'Educació Secundària Obligatòria estableix que, fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, l'avaluació regulada en l'article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, mancarà d'efectes acadèmics i el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria permetrà accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris. Quant al Batxillerat, durant aquest període, l'avaluació regulada en l'article 36 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.
El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que es disposa en el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, canvia la disposició final cinquena de l'esmentada llei i té com a objecte determinar, fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller.
A més del que s'ha dit més amunt, la disposició transitòria onzena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, estableix que, per a les matèries la regulació de les quals aquesta llei orgànica remet a ulteriors disposicions reglamentàries, i mentre aquestes no siguen dictades, seran aplicables, en cada cas, les normes d'aquest rang que ho eren fins a l'entrada en vigor de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig. Per tant, per a aquest curs acadèmic 2019-2020, continuen aplicant-se, entre altres normes, tots aquells preceptes que no s'oposen a una norma del mateix rang però dictada amb posterioritat, o de rang superior, continguts en el Decret 234/1997, de 2 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'Educació Secundària (DOGV 3073, 08.09.1997), i en l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'aproven les instruccions que regulen l'organització i el funcionament dels centres docents que imparteixen ensenyaments de segon cicle d'Educació Infantil, Preescolar, Primària, General Bàsica, Educació Especial, Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional, sostinguts amb fons públics i dependents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana (DOGV 1826, 15.07.1992).
D'altra banda, en el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018), es creen les matèries Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Tallers d'Aprofundiment i Tallers de Reforç en Educació Secundària Obligatòria, i la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut en segon curs de Batxillerat. A més d'això, també s'augmenten les sessions dedicades exclusivament a la pràctica oral en la matèria Primera Llengua Estrangera i s'inclou la matèria Història de la Filosofia com a matèria obligatòria en segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials.
La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià (DOGV 8240, 22.02.2018), estableix el programa plurilingüe i intercultural en tots els centres i regula l'elaboració del Projecte lingüístic de centre.
L'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l'educació de les persones adultes a la Comunitat Valenciana (DOGV 8146, 10.10.2017), inclou i matisa els aspectes relacionats amb l'avaluació, concreta alguns procediments administratius i estableix els models dels documents oficials d'avaluació per a aquestes etapes.
La Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017), defineix el seu àmbit d'aplicació a les persones entre 12 i 30 anys, les dues edats incloses, i estableix que els poders públics impulsaran la cultura participativa de les persones joves per tal de millorar els sistemes i les estructures democràtiques, i també garantir-los l'exercici d'un paper actiu de transformació i el canvi de la societat amb la seua intervenció en els afers públics.
La Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de salut de la Comunitat Valenciana (DOGV 7434, 31.12.2014), modificada per la Llei 8/2018, de 20 d'abril, de la Generalitat, estableix en l'article 54, Drets generals i àmbit d'aplicació, que tots els menors tenen dret a la protecció i a l'atenció sanitària, així com a les cures necessàries per a la seua salut i benestar en la seua qualitat d'usuaris i pacients del Sistema Valencià de Salut. L'article 59 estableix que les accions en matèria de salut escolar exigeixen l'actuació coordinada dels departaments competents en matèria de sanitat i educació. L'Estratègia autonòmica de salut mental (2016-2020) inclou dins de la línia estratègica 2 «Atenció a les persones amb problemes de salut mental», elaborar un protocol entre Educació i Salut Mental per a la detecció i atenció precoç d'aquestes. Aquest protocol s'estableix en la Resolució conjunta d'11 de desembre de 2017, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12. 2017).
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència (DOGV 8450, 24.12.2018) esmenta el Pla d'igualtat i convivència, i s'indica que en tots els procediments s'ha de respectar un espai de comunicació amb els menors, i obliga a fer complir els apartats 1 i 3 de l'article 17 de la Llei respecte del dret de les persones menors d'edat a ser informades, oïdes i escoltades. En l'article 10 es tracta l'abordatge integral de la violència contra la infància i l'adolescència.
La Llei 8/2017, de 7 d'abril, de la Generalitat, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, tracta en el CAPÍTOL II diferents mesures en l'àmbit de l'educació en matèria d'identitat i expressió de gènere, diversitat sexual i familiar (DOGV 8436, 03.12.2018).
La Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, tracta en determinats articles mesures a tindre en compte en l'àmbit de l'educació.
A més a més, diferents estratègies i plans han incorporat mesures específiques en l'àmbit educatiu, com l'Estratègia d'educació per al desenvolupament en l'àmbit formal de la Comunitat Valenciana 2017-2021, el Pla valencià d'inclusió i cohesió social (VICS), l'Estratègia valenciana per a la igualtat i la inclusió del poble gitano 2018-2023, l'Estratègia valenciana per a la igualtat de tracte, la no-discriminació i la prevenció dels delictes d'odi 2010-2014 o el Pla director de coeducació.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018), té per objecte establir i regular els principis i les actuacions encaminades al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià per a fer efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats en l'accés, participació, permanència i progrés de tot l'alumnat, i aconseguir que els centres docents es constituïsquen en elements dinamitzadors de la transformació social cap a la igualtat i la plena inclusió de totes les persones, en especial d'aquelles que es troben en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), té per objecte regular l'organització de la resposta educativa en els centres docents, en el marc de l'educació inclusiva, a fi de garantir l'accés, la participació, la permanència i el progrés de tot l'alumnat, com a nucli del dret fonamental a l'educació i des dels principis de qualitat, igualtat d'oportunitats, equitat i accessibilitat universal.
Convé, per tant, dictar instruccions per al curs acadèmic 2019-2020 respecte a les mesures d'ordenació acadèmica entorn de la coordinació docent i l'elaboració del Projecte educatiu i de la Programació general anual, els horaris lectius, l'opcionalitat i altres aspectes didàctics i organitzatius en els quals s'han de tindre en compte en tot moment els principis coeducatius de manera transversal, tenint en compte la Llei 15/2017, de 10 de novembre, de la Generalitat, de polítiques integrals de joventut (DOGV 8168, 13.11.2017).
Aquests principis són:
L'eliminació dels prejudicis, els estereotips i els rols en funció del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per tal de garantir per a tot l'alumnat possibilitats de desenvolupament personal integral.
La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.
Els llibres de text i altres materials didàctics que s'utilitzen o es proposen en els projectes d'innovació educativa han d'integrar els objectius coeducatius assenyalats. Així mateix, s'ha d'utilitzar un llenguatge no sexista i en les imatges s'ha de garantir una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
La capacitació de l'alumnat perquè l'elecció de les opcions acadèmiques es realitze lliure de condicionaments basats en el gènere.
De conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions (DOGV 8572, 17.06.2019), i el Decret 7/2019, de 20 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les secretaries autonòmiques de l'Administració del Consell (DOGV 8576, 21.06.2019), resolc:
Apartat únic
Aprovar les instruccions incloses en l'annex únic, a les quals haurà d'ajustar-se l'organització i el funcionament dels centres educatius que imparteixen Educació Secundària durant el curs acadèmic 2019-2020.
València, 5 de juliol de 2019. El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional: Miguel Soler Gracia.
ANNEX ÚNIC
Instruccions d'organització i funcionament
durant el curs 2019-2020
Sumari
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
1.2.1. Valors, objectius i prioritats d'actuació, d'acord amb la identitat del centre
1.2.2. Criteris bàsics per a l'orientació de mesures organitzatives i de funcionament del centre
1.2.3. Plans i Programes del centre
1.2.3.1. Pla de normalització lingüística
1.2.3.2. Disseny particular dels Programes lingüístics que aplique el centre
1.2.3.3. Projecte lingüístic de centre del Programa d'educació plurilingüe i intercultural
1.2.3.4. Concreció curricular
1.2.3.5. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
1.2.3.6. Pla per al foment de la lectura
1.2.3.7. Pla d'igualtat i convivència
1.2.3.8. Reglament de règim interior, amb les normes bàsiques de convivència
1.2.3.9. Pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa
1.2.3.10. Pla d'orientació acadèmica i professional
1.2.3.11. Pla d'acció tutorial
1.2.3.12. Transició entre etapes i modalitats d'escolarització
1.2.3.13. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del Projecte educatiu
1.2.3.14. Projecte educatiu del menjador escolar
1.2.3.15. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del Projecte educatiu
2. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
2.1. Consideracions generals
2.2. Continguts de la PGA
2.2.1. Informació administrativa
2.2.1.1. Horari general
2.2.1.2. Calendari d'avaluacions i recuperacions
2.2.1.3. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes als representants legals de l'alumnat
2.2.1.4. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs
2.2.1.5. Altres aspectes
2.2.2. Pla d'actuació per a la millora
2.2.2.1. Revisió del Projecte educatiu de centre
2.2.2.2. Concreció anual del Projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa
2.2.2.2.a. Aplicació dels Programes lingüístics
2.2.2.2.b. Concreció de l'aplicació del Pla de normalització lingüística
2.2.2.3. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat
2.2.2.4. Concreció del currículum
2.2.2.4.a. Programacions didàctiques
2.2.2.4.b. Llibres de text i altres materials curriculars
2.2.2.4.c. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
2.2.2.4.d. Matèries cofinançades pel Fons Social Europeu
2.2.2.4.e. Programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació
2.2.2.4.f. Programació anual del departament d'orientació
2.2.2.5. Programa anual de formació permanent del professorat del centre
2.2.2.6. Programa anual del menjador escolar
2.2.2.7. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
2.2.2.8. Altres concrecions del Projecte educatiu
2.2.2.9. Mecanismes d'avaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions
2.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA
2.4. Memòria de final de curs
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
3.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició i funcions
3.2. Departaments didàctics
3.3. Departament d'orientació. Composició i funcions
3.4. Equip de suport a la inclusió
3.5. Tutories
3.6. Departament d'activitats complementàries i extraescolars
3.7. Altres figures de coordinació
3.7.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria
3.7.2. Persona coordinadora de l'aula d'informàtica
3.7.3. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
3.7.4. Persona coordinadora de formació al centre
3.7.5. Persona coordinadora d'igualtat i convivència
3.7.6. Persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars
4. PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ
5. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
6. PROFESSORAT
6.1. Horari del professorat
6.1.1. Horari general
6.1.2. Hores lectives setmanals
6.1.3. Hores complementàries setmanals: fins a 6 hores
6.1.4. Hores complementàries de còmput mensual: 5 hores
6.1.5. Hores de preparació de classes i perfeccionament: 07.30 hores
6.2. Elaboració dels horaris
6.2.1. Regulació
6.2.2. Distribució de torns, matèries i cursos. Ordre d'elecció entre el professorat
6.2.3. Horari de l'equip directiu
6.2.4. Horari del professorat d'Orientació Educativa
6.3. Compliment de l'horari
6.4. Plantilla de professorat. Restes horàries
6.5. Insuficiència o mancança d'horari
6.6. Habilitacions transitòries
6.7. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO
6.7.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
6.7.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris
6.8. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
6.9. Substitució de docents
6.10. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent
6.11. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
6.11.1 Adaptació de llocs de treball
6.11.2 Delegats de prevenció de riscos laborals
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
7.1.1. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament
7.1.2. Promoció
7.1.3. Titulació
7.1.4. Càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió
7.1.5. Procediment per a la incorporació a un curs d'ESO LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents LOE
7.1.6. Procediment per a la incorporació a un curs d'ESO LOMQE de l'alumnat amb matèries no superades que han deixat de formar part del currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, a partir de la modificació establida pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
7.1.7. Matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica
7.1.8. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç
7.1.9. Consell orientador
7.1.10. Integració de matèries en àmbits
7.1.11. Ensenyaments de Religió
7.1.12. Exempcions i convalidacions
7.1.13. Canvi d'idioma estranger
7.1.14. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa
7.1.15. Avaluació del sistema educatiu
7.2. Batxillerat
7.2.1. Accés
7.2.2. Avaluació i titulació
7.2.3. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat
7.2.4. Promoció
7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet
7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat
7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE
7.2.8. Procediment per a la matrícula de l'alumnat de 2n de Batxillerat que repeteix el 2n curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
A l'alumnat que haja cursat 2n de Batxillerat amb anterioritat al curs acadèmic 2018-2019 i el repetisca amb les matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, li serà aplicable el següent:
7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada al currículum de 2n de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari
7.2.11. Ensenyaments de Religió
7.2.12. Exempcions i convalidacions
7.2.13. Canvis de llengua estrangera
7.2.14. Alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional
7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de l'alumnat
8.2. Reclamació de qualificacions
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
8.4. Alumnat nouvingut
8.5. Esportistes d'alt nivell, d'alt rendiment i d'elit de la Comunitat Valenciana
8.6. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris
8.6.1. Educació Secundària Obligatòria
8.6.2. Batxillerat
8.7. Accés als centres
9. MATRÍCULA
9.1. Documents de matrícula
9.2. NIA
9.3. Trasllat de matrícula
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS 11. ALTRES ASPECTES RELATIUS A L'ORGANITZACIÓ I AL FUNCIONAMENT DELS CENTRES
11.1. Incidències d'inici de curs
11.2. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat
11.3. Participació de voluntariat en els centres docents
11.4. Ús social dels centres educatius públics
11.5. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars
11.6. Salut i seguretat en els centres educatius
11.7. Mesures d'emergència i Plans d'autoprotecció del centre
12. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES
12.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades
12.2. ITACA
12.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
CONSIDERACIONS FINALS
1. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
1.1. Consideracions generals
Un dels aspectes que garanteix la qualitat dels processos educatius és l'autonomia dels centres escolars. Convé, per això, que cada centre puga gestionar el personal docent i no docent així com els recursos materials per tal de donar la millor resposta educativa al seu alumnat en funció de les característiques de la comunitat educativa que el compon. Així doncs, els límits que aquesta autonomia comporta es deriven de la necessitat que els centres educatius i l'educació oferida en aquests mantinguen una retroalimentació amb la societat i l'entorn en què s'insereixen.
És responsabilitat de l'Administració educativa garantir la qualitat de les experiències d'aprenentatge que es duen a terme en tots els centres, de manera que ha de supervisar que el marge de maniobra més ampli que se'ls atorga es traduïsca en beneficis per a tot l'alumnat.
Un centre escolar de qualitat ha de donar resposta a l'equilibri complex que hi ha entre l'excel·lència, entesa com la posada en marxa de processos educatius encaminats a aconseguir que tot l'alumnat amb inquietuds tinga la possibilitat d'anar més enllà de la simple suficiència, i l'equitat, que trenca la falsa idea que l'equipara amb uniformitat, de manera que tot l'alumnat desenvolupe plenament i de manera integral la seua personalitat i tot el potencial de les seues capacitats.
El Projecte educatiu de centre (d'ara en avant, PEC) és, entre tots els documents dels centres, el document referent per a donar resposta a la diversitat de les necessitats personals i educatives de l'alumnat que es deriven d'una societat plural. En aquest document, la comunitat educativa del centre integrada pels sectors més directament afectats pel funcionament d'aquest ha d'expressar-ne les necessitats i plantejar-ne les prioritats de manera singular.
El Projecte educatiu de centre ha d'incorporar els criteris per a la personalització de l'ensenyament i promoure metodologies que facen valdre els aprenentatges significatius, la col·laboració i la cooperació, i que, a més, facen servir els recursos de l'entorn.
Així doncs, el contingut ha de ser clar i reflectir un compromís de tota la comunitat escolar per a oferir la millor resposta en clau educativa a la diversitat social, econòmica i cultural del context per al qual es defineix, tenint en compte les característiques de l'alumnat, de la comunitat educativa i de l'entorn social i cultural del centre. Així mateix, ha de preveure els principis coeducatius i evitar aquelles actituds que afavorisquen la discriminació sexista i, mitjançant la intervenció positiva, promocionar, a partir de la posada en valor de les aportacions de les dones en cada àrea, el desenvolupament personal integral de tots els membres de la comunitat, garantir el respecte a la identitat de gènere sentida i incorporar accions encaminades a la no-discriminació que permeten superar els estereotips i comportaments sexistes i discriminatoris.
Per tant, seguint les indicacions dels apartats 1 i 7 de l'article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, en el Projecte educatiu de centre i en tots els documents que regulen la vida del centre, s'inclouran la promoció de la igualtat en la diversitat i la no-discriminació de les persones LGTBI. A més a més, es fomentaran activitats de sensibilització amb la col·laboració de col·lectius LGTBI i de mares, pares i familiars d'LGTBI. Totes aquestes accions incorporades als documents, plans i programes aprovats pels centres educatius, i aquelles altres que incorporen els centres per raó de la seua autonomia pedagògica, hauran de basar-se en fonts de referència avalades per la literatura científica sobre la matèria i remetre a les normes internacionals que garanteixen la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació continguts en els tractats signats per l'Estat espanyol.
Aquests documents hauran de recollir també les recomanacions del Pla d'igualtat i convivència pel que fa a la implementació de mesures que promoguen la igualtat real de totes les persones que conformen la comunitat educativa, així com les estratègies pedagògiques i psicopedagògiques encaminades a garantir la igualtat en la diversitat, la no-discriminació cap a les persones LGTBI, mesures preventives, d'acompanyament i intervenció que donen resposta a possibles casos de vulneració de drets o violència infligida cap a aquestes persones.
L'elaboració i el contingut s'han d'ajustar al que disposa l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013, així com l'article 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, i també els seran aplicables la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut del Projecte educatiu de centre.
L'equip directiu coordina l'elaboració i és responsable de la redacció del Projecte educatiu del centre i de les seues modificacions, d'acord amb les directrius establides pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat, les associacions de mares i pares de l'alumnat, les associacions de l'alumnat i el consell de delegats. El Projecte educatiu serà aprovat segons el que estableix la normativa vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar.
L'avaluació del Projecte educatiu de centre s'haurà de realitzar anualment a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen, d'acord amb el procediment dissenyat pel propi consell escolar.
1.2. Continguts del Projecte educatiu de centre
A aquest efecte, el Projecte educatiu de centre (PEC) inclourà les línies i estratègies de consecució dels objectius establits a mitjà i llarg termini i tractarà els aspectes següents:
1.2.1. Valors, objectius i prioritats d'actuació, d'acord amb la identitat del centre
La comunitat educativa ha de plantejar-se amb una projecció de futur, quin tipus de centre educatiu desitja ser, els valors en els quals desitja educar l'alumnat i el seu compromís amb l'entorn. Les seues necessitats, expectatives, aspiracions i prioritats han de conjugar-se, òbviament, amb els principis i finalitats de la normativa en vigor. D'ací sorgiran els senyals d'identitat del centre.
El conjunt de valors, objectius, i prioritats d'actuació d'un centre ha d'estar d'acord amb la seua identitat, definida a través de la comunitat educativa a la qual presta servei, partint d'un model d'escola inclusiva, i constituirà la seua singularitat.
Tots els elements del Projecte educatiu de centre (PEC) han de prendre com a referència els principis i les línies d'actuació establits en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, a fi de concretar les actuacions necessàries que donen resposta a la diversitat de necessitats de tot l'alumnat, tot considerant els recursos disponibles i les característiques del context sociocomunitari.
1.2.2. Criteris bàsics per a l'orientació de mesures organitzatives i de funcionament del centre
Es refereixen als aspectes següents:
Els mecanismes de cooperació entre els representants legals de l'alumnat i el centre per a millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat.
La participació i la cooperació de tota la comunitat educativa, l'obertura del centre a l'entorn pròxim i el treball en xarxa entre el personal educatiu del centre i altres centres.
L'organització dels suports personals i els mecanismes de coordinació.
Les decisions sobre la coordinació amb els serveis del municipi i les relacions previstes amb els agents i les institucions, públiques i privades, per a la millor consecució dels fins establits, així com la possible utilització de les instal·lacions del centre per part d'altres entitats per a realitzar activitats educatives, culturals, esportives o altres de caràcter social.
Les accions de sensibilització i informació dirigides al conjunt de la comunitat educativa per a assegurar el respecte a la diversitat i el foment de la integració de la diversitat afectiva i sexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat.
Els criteris per a determinar l'oferta de matèries opcionals en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.
L'organització i el funcionament dels equips docents en els processos d'avaluació.
1.2.3. Plans i Programes del centre
1.2.3.1. Pla de normalització lingüística
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)
1. El Pla de normalització lingüística (PNL) és un document que forma part del Projecte educatiu de centre en el qual es determinen les mesures previstes per a la promoció de l'ús del valencià en diversos àmbits del centre educatiu.
2. El Pla de normalització lingüística, com a document independent o com a part del Projecte lingüístic autoritzat, ha d'incloure els apartats següents:
a) Objectius.
b) Actuacions en cada un dels tres àmbits d'intervenció: àmbit administratiu, àmbit de gestió i planificació pedagògica i àmbit social i d'interrelació amb l'entorn.
c) La persona o òrgan responsable de cada actuació.
d) La temporalització.
e) Criteris d'avaluació del pla.
3. El Pla de normalització lingüística serà proposat a l'equip directiu per la Comissió de coordinació pedagògica.
4. Els centres de les poblacions de predomini lingüístic castellà han d'elaborar un Pla de normalització lingüística amb la finalitat d'establir les condicions mínimes de sensibilització cap al valencià perquè es puga fer efectiu el mandat de l'article 19.2 de la Llei 4/1983. El pla ha de tindre com a objectiu prioritari la reducció de les exempcions de la matèria de Valencià i ha d'incloure actuacions en tots els àmbits d'intervenció del centre encaminades a l'assoliment d'aquest objectiu (informació a les famílies, seguiment estadístic, formació del professorat, actuacions amb l'alumnat exempt...).
5. Per a l'elaboració i el seguiment del Pla de normalització lingüística, els centres podran disposar de les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics docents en matèria d'educació plurilingüe.
1.2.3.2. Disseny particular dels Programes lingüístics que aplique el centre
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL)
1. El Disseny particular del programa (DPP) o dels programes d'educació bilingüe és la concreció i la contextualització d'aquests a la realitat particular de cada centre i, al mateix temps, constitueix el conjunt de decisions prèvies per a l'elaboració dels documents d'organització i gestió educativa: el Projecte educatiu, el Pla de normalització lingüística i la resta de decisions organitzatives. El conjunt de decisions que conformen el Disseny particular del programa haurà d'incorporar-se als documents de gestió i d'organització corresponents.
2. El contingut del Disseny particular del programa o dels Programes d'educació bilingüe ha d'incloure:
a) Els objectius generals del currículum prescriptiu de l'Educació Secundària Obligatòria contextualitzats i atenent la realitat educativa del centre i les exigències del programa.
b) El tractament metodològic de les diferents llengües.
c) La previsió d'actuacions amb l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu valencià i que necessite una atenció específica per a suplir la baixa competència en alguna de les llengües oficials.
d) La proporció d'ús vehicular de les dues llengües oficials en els diferents cursos i grups.
e) La previsió del centre sobre la distribució del professorat d'acord amb els diferents nivells de capacitació.
1.2.3.3. Projecte lingüístic de centre del Programa d'educació plurilingüe i intercultural
1. El Projecte lingüístic de centre (PLC) és l'instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula, concreta i adequa al centre educatiu el Programa d'educació plurilingüe i intercultural (PEPLI). El PLC inclou els elements següents, segons l'article 15 de la Llei 4/2018:
a) El Pla d'ensenyaments i ús vehicular de les llengües: proporció d'ús vehicular de cada llengua, enfocaments metodològics, mesures de suport, tractament de les persones nouvingudes i vulnerables.
b) El Pla de normalització lingüística del centre: mesures de promoció del valencià en els àmbits administratiu, de gestió i planificació pedagògica i social i d'interrelació amb l'entorn.
c) La proposta d'avaluació de l'assoliment dels objectius del projecte.
2. La Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià estableix en la disposició transitòria primera que el curs 2020-2021 s'ha d'implantar el PEPLI en Educació Secundària Obligatòria i en Batxillerat. Per a poder aplicar aquest programa, els centres sostinguts amb fons públics que tinguen autoritzades aquestes etapes educatives han d'elaborar el Projecte lingüístic de centre (PLC), d'acord amb el que indica l'article 13 de la Llei 4/2018.
3. Per a determinar la proporció de l'ús vehicular de cada llengua i els enfocaments metodològics adients per a l'ensenyament i ús vehicular de les llengües, els centres d'Educació Secundària Obligatòria s'han de coordinar amb els centres de Primària que tinguen adscrits per garantir-ne la continuïtat del Programa d'educació plurilingüe i intercultural d'aquests centres, segons s'indica en l'article 22 de la Llei 4/2018.
4. L'elaboració i aprovació del PLC ha de seguir el procediment que s'indica en l'article 16 de la Llei 4/2018. Els centres educatius han de presentar la proposta del Projecte lingüístic fins al 6 de març de 2020 per a l'autorització per part de la direcció general competent en matèria de plurilingüisme.
Per a l'elaboració del PLC, els centres poden comptar amb les orientacions i el suport dels assessors i assessores tècnics i tècniques docents en matèria d'educació plurilingüe i de la Inspecció d'Educació.
1.2.3.4. Concreció curricular
1. La concreció curricular forma part del Projecte educatiu de centre i l'elabora l'equip docent. És el document que, a partir de les prescripcions fixades per l'Administració educativa, estableix què, quan i com s'ha d'ensenyar i què, quan i com s'ha d'avaluar. En aquest document s'han d'incloure els elements transversals establits per la normativa vigent.
2. És aplicable el currículum de l'ESO i del Batxillerat que es recull en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 7544, 10.06.2015) modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015) i el Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell (DOGV 8284, 30.04.2018).
1.2.3.5. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE RECURSOS MATERIALS).
1. El Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular té com a finalitat última avançar cap a la plena gratuïtat de l'educació i fomentar els valors de la solidaritat i la corresponsabilitat entre els membres que conformen la comunitat escolar, en el sentit més ampli; incentivar l'ús sostenible dels llibres de text i el material curricular i fomentar l'autonomia pedagògica i de gestió dels centres.
Aquest programa ha de preveure la provisió de materials en format accessible per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.
2. Es durà a terme d'acord amb el que s'estableix en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals (DOGV 7806, 15.06.2016).
1.2.3.6. Pla per al foment de la lectura
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat EDUCACIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL).
1. El Pla de foment de la lectura (PFL) és una proposta o línia de treball que comprén el conjunt d'objectius, metodologies i estratègies d'un centre educatiu que conflueixen per promoure el desenvolupament de la competència lectora de manera transversal (en totes les àrees, matèries i àmbits) i de la competència de composició textual en tot tipus de textos (impresos, visuals, audiovisuals) i de suports (analògics, digitals...). Els referents del pla han de ser els continguts i els criteris d'avaluació que desenvolupen, des de les diverses matèries, les destreses relacionades amb la competència lingüística, i ha d'incloure, a més, accions al voltant de la dinamització de la lectura i de la gestió i la dinamització de la biblioteca escolar per a desenvolupar la competència informacional i també com a espai educatiu.
2. Els centres docents concretaran les pautes generals per a l'elaboració del pla que s'estableix en l'Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen els Plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana (DOGV 6544, 16.06.2011).
3. Els textos utilitzats han de ser accessibles (diferents nivells de dificultat, organització i presentació de la informació, format, etc), no discriminatoris, promoure la igualtat i representar la diversitat existent en la societat perquè tot l'alumnat se senta reconegut i representat.
4. El Pla de foment de la lectura serà elaborat per la comissió de coordinació pedagògica.
1.2.3.7. Pla d'igualtat i convivència
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat IGUALTAT I CONVIVÈNCIA).
1. El Pla d'igualtat i convivència (PIC) ha d'incloure el conjunt d'accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en el Projecte educatiu del centre de què forma part. El Pla d'igualtat i convivència té com a objectiu primordial la promoció de la igualtat, la coeducació, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d'aquests, i para especial atenció a la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no-discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l'alumnat.
2. Serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:
La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de protecció integral contra la violència de gènere, que insta que s'adopten les mesures necessàries per a assegurar que els consells escolars impulsen l'adopció de mesures educatives que fomenten la igualtat real i efectiva entre homes i dones.
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència.
El Decret 102/2018, de 27 de juliol, del Consell, de desplegament de la Llei 8/2017, integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere a la Comunitat Valenciana.
El Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
L'Ordre 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'actualitza la normativa que regula l'elaboració dels Plans d'igualtat i convivència (DOGV 7330, 01.08.2014).
L'Ordre de 12 de setembre de 2007, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcada dins del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència als centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV 5609, 28.09.2007).
La Resolució de les Corts 98/IX, sobre la creació de la figura de persona coordinadora d'igualtat en tots els centres educatius, aprovada per la Comissió de Política Social i Ocupació en la reunió del 9 de desembre de 2015.
L'Ordre 3/2017, de 6 de febrer, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es constitueixen les unitats d'atenció i intervenció del Pla de prevenció de la violència i promoció de la convivència (PREVI) i s'estableix el procediment per al seu funcionament.
La Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat.
Protocols de prevenció i intervenció davant de supòsits de violència escolar que figuren en els annexos de l'Ordre 62/2014 (DOGV 7330, 01.08.2014).
Protocol d'acompanyament a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat, d'acord amb la Instrucció del 15 de desembre de 2016, del director general de Política Educativa, per la qual s'estableix el protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat (DOGV 7944, 15.02.2017).
Protocol de prevenció i actuació davant de l'assetjament laboral en centres docents dependents de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (aprovat el 04.10.2017 en la Comissió Sectorial de Seguretat i Salut en el Treball).
3. El Pla d'igualtat i convivència del centre educatiu ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:
a) Diagnòstic de l'estat de la igualtat i la convivència en el centre.
b) Composició i Pla d'actuació de la comissió d'igualtat i convivència i, si és el cas, de l'equip de mediació escolar on participa l'alumnat del centre.
c) Detecció de necessitats i planificació d'accions de formació en la matèria de convivència adreçades a la comunitat.
d) Accions per a la consecució d'una escola igualitària i coeducadora.
d.1) Accions orientades al reconeixement i la inclusió de les dones i la seua producció cultural i científica dins de les programacions de cada matèria.
d.2) Accions de prevenció de la violència de gènere.
d.3) Accions de promoció de la diversitat sexual, familiar i d'identitats de gènere.
e) Mesures i accions orientades a la sensibilització, informació i promoció de la convivència positiva, la prevenció de conflictes, el respecte a la diversitat, al foment de la integració de la diversitat afectiva i sexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat per a aconseguir un clima educatiu adequat al centre.
f) Contextualització dels protocols d'igualtat i convivència.
g) Procediments d'actuació i intervenció previstos en el reglament de règim intern del centre. Entre d'altres, mesures educatives de correcció davant de qualsevol conducta disruptiva i inadequada contra la convivència, la igualtat de gènere i la violència de gènere.
h) Procediment per a articular la col·laboració amb entitats i institucions de l'entorn en el Pla d'igualtat i convivència.
i) Estratègies i criteris per a realitzar la difusió, el seguiment i l'avaluació del Pla d'igualtat i convivència en el marc del Projecte educatiu.
4. El Pla d'igualtat i convivència ha de ser elaborat per l'equip directiu, d'acord amb les directrius emanades del consell escolar i atenent les propostes realitzades pel claustre, per les associacions de mares i pares de l'alumnat, per les associacions de l'alumnat i, si és el cas, per l'equip de mediació.
5. L'avaluació del Pla d'igualtat i convivència és competència del consell escolar del centre educatiu. La comissió de convivència del consell escolar del centre farà el seguiment del Pla d'igualtat i convivència i elaborarà trimestralment un informe, que presentarà al consell escolar i al claustre. Aquest informe recollirà les incidències produïdes, les actuacions dutes a terme, els resultats assolits i les propostes de millora que es consideren pertinents.
6. La direcció del centre ha d'elaborar un informe anual sobre la convivència del centre que enviarà a la direcció territorial corresponent, en els termes que preveu l'Ordre 62/2014, de 28 de juliol. La direcció general en matèria d'ordenació activarà en l'ultima quinzena del mes de juny la plataforma perquè els centres òmpliguen aquest informe, com a conseqüència de l'informe final de la convivència del curs anterior i de la priorització establida pels òrgans de decisió en la Programació general anual, segons l'apartat 3 de la mateixa ordre.
7. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Propi de la Generalitat (SPRL), la Inspecció General d'Educació (IGE), les inspeccions territorials d'educació (ITE) i les unitats de resolució de conflictes (URC) han de promoure les actuacions efectives davant de possibles situacions d'assetjament laboral dels empleats i empleades públics dependents de la Generalitat Valenciana que presten serveis en els centres educatius.
1.2.3.8. Reglament de règim interior, amb les normes bàsiques de convivència
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat IGUALTAT I CONVIVÈNCIA).
1. El Reglament de règim interior (RRI) és una norma interna que inclou el conjunt d'objectius, principis, drets, responsabilitats i normes pels quals es regula la convivència de tots els membres de la comunitat educativa, i que s'ajusta al que estableix el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
El RRI recollirà les normes de convivència i conducta, que seran de compliment obligatori, i hauran de concretar els deures de l'alumnat i les mesures correctores aplicables en cas d'incompliment, prenent en consideració la seua situació i les seues condicions personals.
No s'ha d'impedir l'accés als centres a persones que visten robes característiques o pròpies de la seua identitat religiosa i que no suposen cap problema d'identificació o atempten contra la dignitat de les persones.
Les mesures correctores tindran un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta de l'alumnat i procuraran la millora en les relacions de tots els membres de la comunitat educativa. Les mesures correctores hauran de ser proporcionals i coherents a les faltes comeses. Les decisions d'adoptar mesures correctores per la comissió de faltes lleus seran immediatament executives. Les accions restauratives individualitzades, personalitzades o grupals hauran de ser treballades amb els implicats i implicades. Perquè aquestes normes siguen efectives, caldrà consensuar-les amb tota la comunitat educativa, a través de la comissió de convivència, de les comissions mixtes o assemblees participatives.
2. Tindrà en compte el que disposa la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues.
3. Els membres de l'equip directiu i els professors i professores seran considerats autoritat pública segons s'estableix en la Llei 15/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d'autoritat del professorat, i en els procediments d'adopció de mesures correctores, els fets constatats per professors, professores i membres de l'equip directiu dels centres docents tindran valor probatori i gaudiran de presumpció de veracitat iuris tantum o excepte prova en contra, sense perjudici de les proves que, en defensa dels respectius drets o interessos, puguen assenyalar o aportar les persones implicades.
4. Els centres docents elaboraran el seu Reglament de règim interior, que haurà d'incloure, entre altres punts, les normes que garantisquen el compliment del Pla d'igualtat i convivència. Així mateix, podrà incorporar els aspectes següents:
a) L'organització que faça possible la participació de tots els membres de la comunitat educativa amb especial cura en relació a l'adequació de tots els procediments vinculats a l'alumnat, ja que per la seua condició de menor, ha de ser informat, oït i escoltat.
b) L'organització i el repartiment de responsabilitats no definides per la normativa vigent.
c) Els procediments d'actuació del consell escolar i, si escau, de les comissions que es constituïsquen en aquest per a agilitzar-ne el funcionament.
d) L'organització dels espais del centre.
e) L'adequació de la redacció corresponent, si cal, per a donar compliment als principis de coeducació.
5. D'acord amb la Instrucció 1/2010 de la Subsecretaria de la Conselleria d'Educació, sobre l'ús adequat dels espais públics i dels taulers d'anuncis en l'àmbit de la Conselleria d'Educació, els reglaments de règim interior dels centres docents tindran en compte allò que es disposa en aquesta instrucció i, s'hi adaptaran, si escau, especialment en referència al fet que:
a) En tots els centres hi haurà d'haver un o més taulers d'anuncis i cartells oficials.
b) En els taulers es recolliran els cartells, les actes, les resolucions que envia la junta de personal docent no universitari, les comunicacions de la conselleria competent en matèria d'educació, així com d'altres organismes oficials i dels òrgans de govern del centre.
c) S'habilitarà un tauler d'anuncis a disposició de les associacions d'alumnes i les associacions de pares i mares d'alumnes, la gestió del qual correspondrà a les esmentades associacions, que seran responsables d'ordenar-lo i organitzar-lo.
d) Així mateix, en els centres docents hi haurà d'haver un tauler d'anuncis sindicals en els termes establits per l'apartat segon de la mencionada Instrucció 1/2010.
e) Correspondrà a la direcció del centre, en l'àmbit de les seues competències, garantir l'ús adequat dels taulers. La gestió dels taulers correspondrà a la secretaria del centre.
6. El Reglament de règim interior s'elaborarà a partir de les propostes realitzades pel consell escolar, pel claustre, per les associacions de mares i pares i per associacions de l'alumnat i serà avaluat pel consell escolar. L'aprovació del Reglament de règim interior s'ha d'ajustar al que s'estableix en la normativa vigent.
1.2.3.9. Pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa
1. Els centres docents disposaran d'un Pla d'atenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE) amb la finalitat d'implementar un model d'educació inclusiva per a tot l'alumnat.
2. Serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul d'aquestes instruccions, la següent:
Llei 26/2011, d'1 d'agost, d'adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat.
Resolució d'11 de desembre de 2017 per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017)
Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per a actuar en l'acollida de l'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat (DOGV 8314, d'11.06.2018).
3. Aquest pla inclourà:
a) Diagnòstic de l'alumnat del centre.
b) Procediments de detecció i anàlisi.
Procediments per a la detecció i anàlisi de barreres per a la inclusió: d'accés, de participació i d'aprenentatge.
Procediment d'avaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats educatives de l'alumnat.
c) Mesures, actuacions, plans i programes.
Programes o actuacions de disseny propi o programes singulars autoritzats per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport que desenvolupen les línies d'actuació del Decret 104/2018, de 30 d'abril, relacionades amb la identificació i eliminació de barreres a la inclusió, la mobilització dels recursos per a donar suport a la inclusió i el currículum inclusiu.
Actuacions de sensibilització adreçades a tota la comunitat educativa envers la resposta inclusiva a la diversitat que hi ha en el centre i en la societat.
Actuacions per a la prevenció de dificultats d'aprenentatge.
Mesures de resposta que es desenvolupen en el centre en cada una de les etapes:
Adaptacions d'accés al currículum.
Mesures individualitzades per a l'aprenentatge. En aquest apartat s'inclouran necessàriament les actuacions posteriors a la incorporació (apartat C) de l'alumnat nouvingut.
Mesures de flexibilització en l'inici o la durada de les etapes.
Mesures per a la compensació de les desigualtats que presenta l'alumnat del centre. En aquest apartat s'inclouran necessàriament les mesures de compensació per a l'alumnat malalt o amb problemes de salut mental que siga atés per les unitats pedagògiques hospitalàries o per les unitats específiques terapèutiques respectivament.
Mesures personalitzades per a la participació que requereixen avaluació sociopsicopedagògica.
Criteris d'organització dels horaris, els agrupaments de l'alumnat i dels suports personals (responsabilitats i coordinacions internes i externes).
d) Avaluació del Pla:
Organització per a la planificació, desenvolupament, avaluació i seguiment dels Plans d'actuació personalitzats.
Procediments i instruments per a l'avaluació i millora del Pla d'atenció a la diversitat i la inclusió educativa.
1.2.3.10. Pla d'orientació acadèmica i professional
1. Als plans d'orientació acadèmica i professional (POAP) de cada una de les etapes s'establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat del centre al llarg del curs escolar, en el context del desenvolupament de les seues assignatures i de les mesures de resposta del Pla d'atenció a la diversitat i inclusió educativa, així com les actuacions que es duran a terme dins de la planificació d'activitats de tutoria i des del departament d'orientació.
2. En el marc de l'orientació acadèmica i professional, els centres han de desenvolupar els principis i les línies d'actuació establits en el Decret 104/2018, de 30 d'abril, que caracteritzen el model d'escola inclusiva. En conseqüència, els centres educatius han d'organitzar les actuacions d'orientació acadèmica i professional des d'una perspectiva global, sistèmica i interdisciplinària que implique tota la comunitat educativa i estimule la participació de les famílies, agents socials, organitzacions, institucions i associacions de l'entorn, així com la del mateix alumnat. Els Plans d'orientació acadèmica i professional de cada una de les etapes del centre inclouran els aspectes següents entre els seus elements:
Procediments per a la identificació i anàlisi de les barreres que en el context escolar i sociocultural obstaculitzen l'accés igualitari de tot l'alumnat del centre a les diferents opcions acadèmiques i professionals.
Acords per desenvolupar l'orientació acadèmica i professional a través de les programacions didàctiques de les assignatures a partir dels continguts i criteris d'avaluació transversals que els desenvolupen.
Actuacions per incorporar la perspectiva de gènere a les activitats d'orientació.
Activitats informatives i formatives, dirigides a l'alumnat i les seues famílies, sobre les eixides acadèmiques i professionals.
Actuacions que contribuïsquen a la prevenció de l'abandonament prematur dels estudis i estimulen l'alumnat a cursar estudis postobligatoris i a triar itineraris flexibles i personalitzats.
Organització d'actuacions d'orientació individualitzada dirigides a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o en situació de risc d'abandonament.
Acords i procediments per garantir l'accessibilitat de la informació i de les activitats d'orientació acadèmica i professional, tant escolars com extraescolars i complementàries, a tot l'alumnat del centre, amb especial consideració de l'alumnat amb necessitats de suport educatiu i per a la compensació de les desigualtats.
Planificació d'activitats informatives i d'orientació acadèmica i professional en els Plans i actuacions de transició entre etapes i modalitats d'escolarització.
3. El Pla d'orientació acadèmica i professional serà elaborat pel departament d'orientació, d'acord amb les directrius establides per la Comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i les tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat al llarg del curs escolar en el context del desenvolupament de les seues matèries.
1.2.3.11. Pla d'acció tutorial
1. El Pla d'acció tutorial (PAT) potenciarà el paper de la tutoria en la prevenció i mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i en la millora de la convivència escolar i la igualtat d'oportunitats.
a) El pla haurà de preveure les característiques i la situació personal de l'alumnat i la necessitat específica de suport educatiu, per la qual cosa preveurà els criteris de coordinació dels tutors i tutores amb el departament d'orientació.
b) Així mateix, hauran de planificar-se les activitats d'informació i assessorament acadèmic i professional a l'alumnat, especialment a aquell que ha de prendre decisions davant de diverses opcions educatives o especialitats, i les que afavorisquen la màxima adaptació i participació de l'alumnat en el centre, especialment del procedent d'un altre nivell educatiu o de nou ingrés, així com les que faciliten el desenvolupament personal de l'alumnat i la seua integració en el grup classe.
c) En la planificació d'activitats s'hauran de preveure, igualment, aquelles que facen possible la coordinació necessària entre els representants legals de l'alumnat i el professorat tutor.
d) El Pla d'acció tutorial ha d'incloure un programa d'educació sexual, seqüenciat per etapes i cursos, elaborat des d'un punt de vista racional, científic i no doctrinal i que incorpore el respecte de la diversitat sexual, familiar i de gènere.
e) El Pla d'acció tutorial ha de contindre activitats de sensibilització de caràcter coeducatiu, igualitari i inclusiu.
f) El Pla d'acció tutorial ha d'incorporar activitats que promoguen el valor pedagògic del banc de llibres.
2. El Pla d'acció tutorial haurà de ser elaborat pel departament d'orientació, d'acord amb les directrius establides per la comissió de coordinació pedagògica i en col·laboració amb els tutors i tutores, i s'hi establiran els criteris generals que hauran d'orientar la tasca de tot el professorat tutor al llarg del curs escolar, així com de cada professora o professor en el context del desenvolupament de les seues matèries.
1.2.3.12. Transició entre etapes i modalitats d'escolarització
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA).
1. Els centres hauran d'elaborar Plans i accions de transició a fi de garantir el transvasament d'informació, l'orientació i l'acompanyament a l'alumnat i a les famílies, la continuïtat de les actuacions educatives i la detecció de necessitats, que poden produir-se en els processos de transició entre nivells, cicles, etapes i modalitats d'escolarització en què les barreres i les desigualtats es manifesten amb més freqüència i intensitat.
2. Serà aplicable l'Ordre 46/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula la transició des de l'etapa d'Educació Primària fins a la d'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana (DOGV 6550, 23.06.2011).
3. Transició entre les etapes de l'Educació Primària i de l'Educació Secundària Obligatòria.
a) El Pla de transició de l'etapa d'Educació Primària a Educació Secundària Obligatòria ha de prestar una atenció especial a tots aquells aspectes organitzatius que afavorisquen que en els dos primers cursos d'Educació Secundària hi haja un alt grau de continuïtat en l'àmbit de la metodologia i l'àmbit de la tutoria, de manera que s'afavorisca també una dinàmica didàctica amb uns plantejaments com més globals i participatius millor, implantant un currículum, sempre que ho considere adient, estructurat en àmbits de coneixement.
b) En el marc del Pla de transició de l'etapa d'Educació Primària a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, s'han de planificar i desenvolupar les accions necessàries que possibiliten, entre altres, la coordinació, l'intercanvi d'informació sobre les necessitats de l'alumnat, la convergència i continuïtat de les mesures educatives, el desenvolupament competencial de l'alumnat en els àmbits de l'autonomia, iniciativa personal i aprendre a aprendre, així com l'orientació, assessorament i acompanyament a l'alumnat i a les seues famílies. Aquestes actuacions han de començar a partir del cinqué nivell d'Educació Primària i prolongar-se fins al segon nivell de l'Educació Secundària Obligatòria.
c) Durant l'Educació Secundària Obligatòria, l'acció del tutor o tutora és cabdal per a orientar l'alumnat cap a les diverses opcions i itineraris que se li ofereixen en funció de les seues característiques i circumstàncies idiosincràtiques.
d) L'avaluació preceptiva del Pla de transició i les propostes de millora hauran de figurar en la memòria de final de curs.
4. Transició entre l'etapa de l'Educació Secundària Obligatòria i els ensenyaments postobligatoris.
a) En finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, la tutora o el tutor, en l'exercici de la funció tutorial, amb la participació i l'assessorament del departament d'orientació, ha d'orientar tot l'alumnat sobre els itineraris acadèmics i professionals més adequats i incloure aquesta informació en el consell orientador.
b) Caldrà establir mesures de coordinació entre l'etapa d'ESO i els ensenyaments postobligatoris.
c) L'orientació sobre itineraris acadèmics i professionals també és molt rellevant en l'àmbit de la Formació Professional, especialment en finalitzar un cicle de Formació Professional Bàsica i un cicle formatiu de grau mitjà.
5. Transició entre modalitats d'escolarització.
En el cas de l'alumnat amb necessitats educatives especials al qual es modifica la modalitat d'escolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen el transvasament d'informació, l'orientació i totes les mesures que faciliten l'acompanyament, l'acollida i la participació de l'alumnat i de les seues famílies en el nou context.
6. Transició entre situacions d'escolarització transitòria externa al centre.
Si s'atén al que disposa l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), també s'han d'incloure les accions personalitzades per a l'alumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA. L'equip docent del centre on està matriculat i el personal que facilita l'atenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació d'aquestes accions.
7. Aspectes generals.
a) L'equip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de l'inici del curs escolar o en el moment del curs en què l'alumnat s'escolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de l'alumnat.
b) Els serveis especialitzats d'orientació han d'assessorar i col·laborar amb els equips directius, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, l'aplicació i el seguiment dels Plans de transició, especialment de les accions personalitzades que se'n deriven.
1.2.3.13. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del Projecte educatiu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat FORMACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA).
1. En els Plans anuals de formació i perfeccionament del personal docent i no docent (PAF), els centres han de tindre en compte de manera especial la planificació d'actuacions relacionades amb la inclusió educativa de l'alumnat i la gestió de la diversitat al centre, a partir de l'avaluació i l'anàlisi dels indicadors d'inclusió i d'abandonament escolar i insistint especialment en els nivells de resposta I i II, d'acord amb el Decret 104/2018. Així mateix, l'equip directiu ha de planificar activitats de formació relacionades amb les necessitats específiques de suport educatiu per a tota la comunitat educativa.
2. Es durà a terme d'acord amb el que estableixen l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, (DOGV 6893, 31.10.2012) i els Plans anuals de formació permanent del professorat.
1.2.3.14. Projecte educatiu del menjador escolar
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS).
1. El servei de menjador escolar s'insereix en l'àmbit educatiu, aspecte que necessàriament s'ha de tindre en compte per a ser aprofitat i potenciat.
El projecte ha de tindre en compte les característiques, necessitats i interessos de l'alumnat i de les seues famílies, i ha de preveure les actuacions i els suports per a l'alumnat que, per raons de discapacitat o limitacions funcionals, permanents o transitòries, requereix una atenció específica.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) Ordre 53/2012, de 8 d'agost, modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació.
b) Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
c) Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. En l'article 40 sobre les mesures especials dirigides a l'àmbit escolar, es determina, entre altres actuacions, que les autoritats competents han de vetlar perquè els àpats servits en escoles infantils i centres escolars siguen variats i equilibrats i estiguen adaptats tant a les necessitats nutricionals de cada grup d'edat, com a les necessitats especials de l'alumnat quant a intoleràncies, al·lèrgies alimentàries o altres malalties que així ho exigeixen. Per tant, mitjançant el certificat mèdic corresponent, que acredite la impossibilitat d'ingerir determinats aliments que perjudiquen la seua salut, el centres han d'elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S'han de garantir menús alternatius en el cas d'intolerància al gluten.
d) La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en el capítol XV sobre el dret a una alimentació adequada, en l'article 82, sobre «criteris de diversitat en els menús», determina que «els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, ja siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives».
1.2.3.15. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre
El Projecte educatiu també ha d'incloure altres projectes o programes que es puguen desenvolupar al centre, com ara:
a) PEAFS (projecte d'esport, activitat física i salut) al centre escolar, que promou l'activitat física i l'esport fora de l'horari lectiu, segons s'estableix en l'Ordre 25/2017, de 29 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV 8076, 04.07.2017). (Fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
b) «Sello de vida saludable» (fitxa del recurs en Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
c) Projectes d'investigació i innovació educativa (PIIE). (Fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
d) Projectes emmarcats dins dels programes europeus.
e) Altres.
1.3. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del Projecte educatiu
1. El Projecte educatiu, així com els plans, programes i projectes que formen part d'aquesta resolució, serà aprovat d'acord amb la normativa vigent, tenint en compte l'informe previ del consell escolar.
2. El director o directora del centre, una vegada que s'haja aprovat el Projecte educatiu de centre, ha d'adoptar les mesures apropiades perquè el Projecte educatiu de centre siga conegut i, si escau, consultat per tots els membres de la comunitat educativa. A aquest efecte, s'establirà el procediment de consulta, que es divulgarà entre tota la comunitat escolar. El procediment de consulta es publicarà en el tauler d'anuncis del centre, i se n'haurà de lliurar una còpia a les associacions de pares i mares d'alumnes.
3. L'avaluació del Projecte educatiu de centre, així com els plans, programes i projectes que formen part d'aquest, es realitzarà anualment a la finalització del curs escolar. Serà competència del consell escolar del centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen. Les propostes de millora que efectuen el consell escolar i el claustre seran tingudes en compte per la direcció del centre en les modificacions del Projecte educatiu que es realitzen. En tot cas, les modificacions del Projecte educatiu de centre han de ser aprovades per la direcció del centre abans que finalitze el tercer trimestre del curs i entraran en vigor al començament del curs següent.
4. Els centres de nova creació disposaran d'un període de dos cursos acadèmics per a elaborar el Projecte educatiu de centre. La Programació general anual del centre inclourà el calendari aproximat per a redactar el Projecte educatiu de centre.
5. Les línies bàsiques establides en el Projecte educatiu de centre s'han de desenvolupar en els diferents plans i documents que s'inclouran en la Programació general anual.
2. PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL
La Programació general anual és l'instrument bàsic que recull la planificació, l'organització i el funcionament del centre, com a concreció anual dels diferents aspectes que es recullen en el Projecte educatiu del centre. L'elaboració d'aquest document s'ha d'adequar a les exigències de rigor, senzillesa i utilitat.
2.1. Consideracions generals
1. Els centres d'Educació Secundària hauran d'elaborar al principi de cada curs acadèmic una Programació general anual (d'ara en avant, PGA). La PGA estarà constituïda pel conjunt d'actuacions derivades de les decisions adoptades en el Projecte educatiu elaborat al centre i la concreció del currículum. Ha de recollir tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes i els plans d'actuació acordats i aprovats. La PGA constitueix, per tant, la concreció dels criteris i orientacions generals per a cada curs escolar.
2. L'equip directiu d'aquests en coordinarà l'elaboració i se'n responsabilitzarà, d'acord amb els criteris adoptats pel consell escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professorat i els del consell de delegats, associacions de l'alumnat i de les associacions de pares i mares de l'alumnat.
3. La PGA facilitarà el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, l'exercici correcte de les competències dels diversos òrgans de govern i de coordinació docent i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar d'acord amb els principis de coeducació.
4. En finalitzar el curs, l'equip directiu ha d'incloure en la memòria de final de curs l'avaluació de les activitats realitzades.
2.2. Continguts de la PGA
Pel que fa als seus continguts, caldrà ajustar-se al que disposa l'article 109 del Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'Educació Secundària (DOGV 3073, 08.09 1997); en l'article 124.1 de la Llei orgànica 2/2006, en la nova redacció donada per la Llei orgànica 8/2013; així com en la resta de disposicions vigents que estableixen la inclusió de determinats aspectes com a part del contingut de la PGA. A aquests efectes, la PGA ha d'incloure:
2.2.1. Informació administrativa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
És el document d'organització administrativa del centre i ha de constar de l'estadística de principi de curs (ITACA), l'informe de context (facilitat per l'Administració educativa), la situació de les instal·lacions i de l'equipament, l'horari general, l'actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs, els calendaris i altres informacions relatives als suports humans i als recursos materials del centre que puguen ser d'interés.
2.2.1.1. Horari general
1. Atenent les particularitats de cada centre i el millor aprofitament de les activitats docents i complementàries, l'equip directiu, oït el claustre i el consell escolar, estudiarà la jornada escolar i l'estructura de l'horari general, l'aprovació de la qual correspondrà a la direcció del centre, en virtut de les atribucions que confereix a aquest òrgan la nova redacció de l'article 132.l de la Llei orgànica 2/2006, donada per la Llei orgànica 8/2013.
2. S'estarà al que estableix la normativa de calendari escolar vigent per al curs 2019-2020, segons la Resolució de 10 de juny de 2019, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es fixa el calendari escolar del curs acadèmic 2019-2020 (DOGV 8569, 13.06.2019) i l'Ordre d'11 de juny de 1998, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la qual s'estableixen els criteris generals pels quals s'ha de regir el calendari escolar per a tots els centres docents de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional, Batxillerat, Ensenyaments Artístics i Ensenyaments d'Idiomes (DOGV 3267, 18.06.1998).
3. Consideracions generals:
a) En els centres en què encara no estiga constituït el consell escolar, la direcció, oït el claustre, aprovarà l'estructura de l'horari general del centre i la jornada escolar.
b) L'horari general del centre fixarà les hores i les condicions en què el centre romandrà obert.
c) S'establirà la durada i distribució dels períodes lectius i els procediments necessaris per a atendre l'alumnat durant la seua permanència en el centre.
d) Les direccions territorials, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, podran autoritzar uns horaris que no s'ajusten als criteris generals quan així ho exigisquen les necessitats d'escolarització, la utilització del transport escolar en centres d'àmbit rural o comarcal, o la realització de la formació en centres de treball. El termini de sol·licitud d'horari especial finalitzarà el 15 de juny de 2019.
e) En els centres en què hi haja serveis residencials, l'horari general del centre haurà de preveure el desenvolupament de totes les activitats acadèmiques, formatives i residencials i distingir entre dies lectius, no lectius i festius.
2.2.1.2. Calendari d'avaluacions i recuperacions
1. Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, han d'establir el nombre i el calendari de les sessions d'avaluació que es realitzaran per a cada curs acadèmic i grup d'alumnat al llarg del període lectiu ordinari del curs. Com a mínim es realitzarà una avaluació cada trimestre. En l'Educació Secundària Obligatòria, a més, serà preceptiu realitzar una avaluació inicial. L'última sessió d'avaluació, en finalitzar el període lectiu del curs escolar, tindrà caràcter d'avaluació final ordinària. L'alumnat amb matèries no superades en l'avaluació final ordinària comptarà amb una avaluació extraordinària.
2. En els centres públics hi ha previst un període per a la realització i avaluació de les proves extraordinàries d'avaluació, per a la sessió d'avaluació final extraordinària i per al lliurament de les qualificacions. En el cas dels ensenyaments previs als procediments d'accés a la universitat, això és, el segon curs de Batxillerat, o el tercer bloc de Batxillerat quan es tracte de la modalitat de Batxillerat nocturn (model A), aquest període està comprés entre els dies 16 i 26 de juny de 2020, els dos inclosos. Per a la resta d'ensenyaments, aquest període està comprés entre els dies 25 de juny de 2020 i 2 de juliol de 2020, els dos inclosos.
3. En els centres privats, la persona física o jurídica que en tinga la titularitat determinarà les dates de realització de les proves extraordinàries d'avaluació per als diferents ensenyaments i no podran iniciar-se les proves extraordinàries corresponents a cada ensenyament fins després de la finalització de les activitats escolars del curs acadèmic 2019-2020 en l'ensenyament respectiu.
4. Els centres, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, establiran els dies en què tindran lloc les proves, a partir de les dates indicades en els apartats anteriors.
5. En els centres públics, la comissió de coordinació pedagògica proposarà al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació perquè siguen aprovades.
6. Les sessions d'avaluació que es realitzen al llarg del curs, incloent-hi l'avaluació final, seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període d'avaluació siga semblant.
2.2.1.3. Calendari de reunions dels òrgans col·legiats del centre, de lliurament de la informació i d'entrevistes als representants legals de l'alumnat
Serà establit amb la finalitat de dotar d'operativitat i eficiència aquests òrgans: consell escolar, equip directiu, claustre, comissió de coordinació pedagògica i equips docents.
Amb l'objectiu d'analitzar, valorar i reorientar, si cal, l'acció educativa s'elaborarà un calendari per al lliurament d'informació als representants legals de l'alumnat perquè coneguen la seua situació educativa amb la finalitat de millorar-la.
Es preveuran també els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els representants legals de l'alumnat (cronograma, contingut i altres aspectes relacionats).
2.2.1.4. Actualització dels requisits lingüístics per a la catalogació de llocs
2.2.1.4.a. Capacitació lingüística del professorat
1. S'ha d'aplicar el que s'indica en l'Ordre 17/2013, de 15 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten per a l'ensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en ensenyaments no universitaris a la Comunitat Valenciana (DOGV 7006, 18.04.2013); l'Ordre 31/2018, d'1 d'agost, (DOGV 8355, 06.08.2018), que introdueix modificacions de l'Ordre 17/2013; les disposicions transitòries de l'Ordre 35/2018, de 22 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics que imparteixen els Ensenyaments de règim especial i altres ensenyances (DOGV 8368, 24.08.2018), i també la Resolució de 4 de juny de 2013, de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions sobre l'expedició de les titulacions administratives que faculten per a l'ensenyament en valencià, del valencià i en llengües estrangeres en els ensenyaments no universitaris en la Comunitat Valenciana (DOGV 7054, 26.06.2013).
2. Per a vehicular en valencià les diferents matèries, àmbits i mòduls d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, el professorat haurà d'estar en possessió del Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià o del Diploma de Mestre de Valencià, segons prescriu la normativa vigent.
3. Per a vehicular en una llengua estrangera les matèries, àmbits i mòduls d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, el professorat ha d'estar en possessió, com a mínim, d'un nivell B2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, segons el que estableix la disposició addicional cinquena del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 287, 28.11.2008)
4. Amb la finalitat que les titulacions administratives indicades a continuació puguen ser comprovades d'ofici per l'Administració, els funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents que estiguen en possessió d'aquestes hauran d'instar-ne la inscripció en el Registre de Personal Docent, segons el que disposa la Resolució de 9 de maig de 2014, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, per la qual es regula el registre de titulacions per als procediments de provisió de llocs del personal docent no universitari de la Comunitat Valenciana (DOGV 7273, 14.05.2014):
a) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Valencià.
b) Diploma de Mestre de Valencià.
c) Certificat de Capacitació per a l'Ensenyament en Llengua Estrangera.
A aquest efecte, el professorat haurà de presentar les seues sol·licituds en els òrgans que es determinen per a cada títol en aquesta Resolució de 4 de juny de 2013.
Les titulacions administratives inscrites o expedides pels registres de coneixements de valencià i de formació del professorat, dependents dels òrgans competents en matèria de política lingüística i formació del professorat no universitari, seran anotades d'ofici en el Registre de personal docent als funcionaris de carrera, en pràctiques i integrants de les borses de treball dels cossos docents.
2.2.1.4.b. Catalogació de llocs de treball docents en valencià
Segons l'Ordre 90/2013, de 6 de novembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula la catalogació amb el requisit lingüístic de valencià de determinats llocs de treball docents en centres docents públics i en els serveis o unitats de suport escolar i educatiu dependents de la Generalitat (DOGV 7148, 08.11.2013), els llocs de treball corresponents, entre d'altres, als funcionaris docents del cos de professors i catedràtics d'Ensenyament Secundari en centres docents públics, amb independència que siguen ocupats pels funcionaris dels cossos esmentats o per funcionaris de qualssevol altres cossos docents, i els llocs de treball corresponents al professorat de Religió estan catalogats amb requisit lingüístic de valencià, sense perjudici de les excepcions previstes en l'article 4 i en la disposició addicional primera de l'esmentada ordre.
2.2.1.4.c. Classificació de llocs de treball docent en llengua estrangera
1. D'acord amb la Resolució de 31 de gener de 2013, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'estableixen criteris de classificació i provisió mitjançant comissions de servei, adjudicació provisional i/o en règim d'interinitat de llocs de treball docent que imparteixen en una llengua estrangera àrees, matèries o mòduls no lingüístics, en els centres docents públics de la Comunitat Valenciana (DOGV 6969, 20.02.2013), la classificació de llocs amb perfil lingüístic en llengües estrangeres serà conseqüència directa que els titulars definitius o provisionals d'aquests impartisquen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en llengua estrangera i únicament determina que les substitucions d'aquests es realitzaran en règim d'interinitat amb professorat amb les competències lingüístiques acreditades.
2. En aquest sentit, la direcció dels centres educatius ha de registrar, en el procediment informàtic de gestió d'horaris i grups ITACA, quins docents imparteixen àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera per a poder classificar per un curs escolar els seus llocs amb el requisit lingüístic corresponent de la llengua en la qual es vehiculen la matèria o matèries corresponents. Aquells centres la gestió d'horaris i grups dels quals no es faça mitjançant aquest procediment informàtic hauran de comunicar les dades a la Inspecció Territorial d'Educació de la direcció territorial corresponent, al Servei de Gestió i Determinació de Plantilles de Personal Docent de la Subdirecció General de Personal Docent i al Servei d'Educació Plurilingüe de la direcció general en matèria d'ordenació.
3. Els docents que vulguen impartir àrees, matèries o mòduls no lingüístics en una llengua estrangera hauran d'estar habilitats o tindre acreditada la competència lingüística d'acord amb el procediment previst en la Resolució de 19 de juny de 2012, de la Subdirecció General de Personal Docent de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es convoca el professorat dels nivells d'ensenyament no universitari per a l'acreditació en llengües estrangeres per a impartir àrees, àmbits, matèries o mòduls no lingüístics (DOGV 6803, 25.06.2012).
2.2.1.5. Altres aspectes
En general, tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre i altres informacions relatives als suports personals i als recursos materials del centre que puguen ser d'interés.
2.2.2. Pla d'actuació per a la millora
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
1. El Pla d'actuació per a la millora (PAM) constitueix la part pedagògica de la PGA i té les finalitats següents: incrementar el percentatge d'alumnat que assoleix els objectius i les competències clau corresponents, reduir l'absentisme escolar, millorar la competència emocional i les habilitats d'interacció social de l'alumnat per a aconseguir una major integració socioeducativa, garantir que l'alumnat assolisca una competència plurilingüe efectiva, augmentar la taxa de titulació de l'alumnat en l'Educació Secundària Obligatòria i desenvolupar accions per a previndre i compensar les desigualtats en educació.
2. Els centres docents, en el marc de l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió d'aquests, poden organitzar programes o actuacions de disseny propi que desenvolupen qualsevol de les línies d'actuació que especifica l'article 4 del Decret 104/2018, i que han d'incloure en el seu Pla d'actuació per a la millora (PAM).
3. Amb l'objectiu d'organitzar la pràctica docent, i amb el coneixement de la dotació completa d'hores de professorat de què disposen, els centres educatius hauran d'elaborar el disseny de les actuacions que es duran a terme dins del seu PAM durant el curs 2019-2020.
Aquest disseny l'hauran d'aprovar el claustre i el consell escolar abans del 30 de setembre de 2019.
Posteriorment, s'hauran d'omplir les actuacions que configuren el PAM del curs 2019-2020 en l'apartat corresponent d'ITACA, i s'hauran d'aprovar junt amb la PGA, abans del lliurament d'aquesta a l'Administració.
2.2.2.1. Revisió del Projecte educatiu de centre
Pel que fa als seus continguts, ha d'incloure almenys les modificacions dels plans i programes del Projecte educatiu, si s'han aprovat en el curs 2018-2019 o si hi ha previsió de revisió.
2.2.2.2. Concreció anual del Projecte lingüístic de centre o del Disseny particular del programa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PAM, MILLORA DEL CENTRE, INNOVACIÓ I AVALUACIÓ).
En la PGA, els centres educatius han de concretar la situació del Programa o Programes d'educació bilingüe o plurilingüe autoritzats en els seus Projectes lingüístics o dissenys particulars del programa. Han d'indicar els programes que aplica el centre, la quantitat d'alumnat per nivell en cada programa, així com les hores que cada àrea, matèria o mòdul vehicula en cada llengua durant el curs 2019-2020. També s'hi han d'incloure les decisions organitzatives del curs escolar per a l'aplicació dels programes que té autoritzats el centre.
2.2.2.2.a. Aplicació dels Programes lingüístics
1. Els centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat han d'aplicar en el curs 2019-2020 el Programa o Programes bilingües i plurilingües, d'acord amb el seu Disseny particular del programa o Projecte lingüístic, regulats per les disposicions normatives vigents en la data d'entrada en vigor de la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià, d'acord amb la disposició transitòria primera d'aquesta llei:
Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic valencià, segons l'article 35 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, han d'aplicar el Programa d'incorporació progressiva (PIP) i, si està autoritzat, el Programa d'ensenyament en valencià (PEV), d'acord amb les especificacions del seu Disseny particular del programa (DPP), segons disposa l'article 102 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària.
Els centres ubicats en les poblacions de predomini lingüístic castellà, segons l'article 36 de la Llei 4/1983, en els nivells que no tinguen autoritzat un projecte plurilingüe, poden aplicar un PEV o un PIP si els representants legals de l'alumnat ho han manifestat i en funció de la disponibilitat del professorat. El programa pot afectar tot l'alumnat del centre o només determinats grups, d'acord amb les especificacions del DPP que ha elaborat el centre.
Els centres que tinguen autoritzat un Projecte lingüístic on s'indique que en el curs 2019-2020 aplicaran un programa o programes plurilingües en ESO hauran d'aplicar aquests programes, d'acord amb el que indique el Projecte lingüístic.
Els centres que tenen autoritzada l'aplicació en Educació Secundària del Programa plurilingüe regulat pel Decret 127/2012 han d'aplicar el programa plurilingüe d'ensenyament en valencià o el programa plurilingüe d'ensenyament en castellà, segons el Projecte lingüístic que tinguen autoritzat.
2. El Programa d'ensenyament en valencià es caracteritza per tindre el valencià com a llengua vehicular d'aprenentatge en totes o en la majoria de les matèries no lingüístiques.
El Programa d'incorporació progressiva suposa l'ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les matèries no lingüístiques, segons s'indique en el DPP, que garantirà un mínim de dues matèries vehiculades en valencià.
2.2.2.2.b. Concreció de l'aplicació del Pla de normalització lingüística
Dins de la PGA, els centres han d'avaluar la incidència en cada àmbit de les actuacions previstes en el Pla anual de normalització lingüística (PANL) del curs anterior. També han d'incloure un PANL per al curs 2019-2020, en el qual cal indicar els objectius i les actuacions previstes per a aquest curs, d'acord amb el PNL autoritzat.
2.2.2.3. Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ HORÀRIA).
1. Durant la jornada escolar, el currículum es desenvoluparà a través d'un mínim de cinc i un màxim de huit sessions lectives diàries, de dilluns a divendres. Les sessions lectives tindran una durada mínima de 55 minuts. Després de cada dues o tres sessions lectives hi haurà un període de descans de vint minuts, com a mínim.
2. La distribució horària setmanal de les diverses matèries es realitzarà d'acord amb els criteris següents:
a) Les matèries a les quals corresponguen dos o tres sessions lectives setmanals no podran ser impartides en dies consecutius.
b) No hi haurà dues o més sessions lectives diàries de la mateixa matèria, a excepció de les matèries que tinguen un caràcter eminentment pràctic, que podran tindre, a aquests efectes, un tractament especial d'acord amb les seues característiques.
c) En el cas d'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria, en cap cas s'inclouran hores lliures intercalades en el seu horari lectiu.
3. A més dels criteris anteriors, les matèries, àmbits i mòduls es distribuiran adequadament al llarg de cada sessió diària.
4. De conformitat amb el que disposen els articles 13.4, 14.5, 27.5 i 28.5 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, la matèria de Valencià: Llengua i Literatura rebrà el mateix tractament que la matèria Llengua Castellana i Literatura.
5. Els centres docents públics i privats concertats podran efectuar ampliacions de l'horari escolar sense que, en cap cas, s'imposen aportacions a les famílies ni exigències a la conselleria competent en matèria d'educació, tal com estableix l'article 120.4 de la Llei orgànica 2/2006. L'ampliació de l'horari escolar podrà efectuar-se per mitjà de l'increment del nombre de sessions lectives diàries, sense perjudici del que disposen el punt 4 d'aquest apartat i la normativa vigent en matèria de jornada escolar.
6. La direcció del centre haurà de garantir l'atenció lectiva a l'alumnat del centre fins a l'últim dia establit en el calendari escolar. En aquest sentit, l'atenció lectiva a l'alumnat podrà incorporar repassos, exàmens, recuperacions, etc., però en cap cas es podrà suspendre ni disminuir aquesta atenció a l'alumnat abans de les dates fixades pel calendari escolar per a la finalització de les activitats escolars del corresponent curs acadèmic.
2.2.2.4. Concreció del currículum
2.2.2.4.a. Programacions didàctiques
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Cada departament elaborarà la programació didàctica dels ensenyaments que té encomanats, sota la coordinació i direcció del o la cap d'aquest, i d'acord amb les directrius generals establides per la comissió de coordinació pedagògica. Aquestes programacions didàctiques hauran d'estar redactades abans de l'inici de les activitats lectives del curs escolar corresponent, i s'hauran de lliurar a la direcció del centre abans del 30 de setembre de cada any, a fi d'adequar les programacions a les circumstàncies de l'alumnat i del centre durant el corresponent curs escolar.
2. El professorat haurà de programar la seua activitat docent d'acord amb els articles 4 i 5 del Decret 87/2015, de 5 de juny; l'Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'estructura de les programacions didàctiques en l'ensenyament bàsic (DOGV 6544, 16.06.2011), en aquells aspectes que no s'oposen al que s'ha regulat en l'esmentat Decret 87/2015, de 5 de juny; així com l'article 4.5 del Decret 104/2018, de 27 de juliol, i l'article 14 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, sobre l'adequació personalitzada de les programacions didàctiques.
Amb la finalitat d'ajustar-se a la realitat actual dels centres educatius i sense perjudici del que disposa la normativa anterior, tot seguit es facilita un esquema d'una programació didàctica.
1. Introducció
1.1. Justificació de la programació
1.2. Contextualització
2. Objectius de l'etapa respectiva vinculats amb la matèria o l'àmbit
3. Competències
4. Continguts
5. Criteris d'avaluació
6. Instruments d'avaluació (i la seua relació amb els criteris d'avaluació)
7. Criteris de qualificació
8. Metodologia. Orientacions didàctiques
9. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb alumnat que requerisca actuacions per a la compensació de les desigualtats (mesures de nivell III i nivell IV)
10. Unitats didàctiques:
10.1. Organització de les unitats didàctiques (objectius de la unitat, continguts, criteris d'avaluació, competències, activitats d'ensenyament-aprenentatge, recursos didàctics, activitats d'avaluació i activitats de reforç i ampliació)
10.2. Distribució temporal de les unitats didàctiques
11. Elements transversals
12. Activitats complementàries
13. Avaluació de la pràctica docent a través d'indicadors d'èxit
3. En les programacions didàctiques, tant d'Educació Secundària Obligatòria com de Batxillerat, s'incorporaran mesures per difondre les bones pràctiques en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, així com mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol tipus de violència i discriminació per causa d'intolerància, especialment referida a condicions de diversitat funcional, gènere, orientació i identitat sexual, ètnia o creences religioses.
4. En Batxillerat, les programacions didàctiques hauran de fer constar el que estableix l'article 17 de l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009), quant a l'adaptació de la programació a la realitat del centre i a l'alumnat, en cas de tractar-se d'alumnat adult.
5. El professorat de cada departament, en finalitzar el curs acadèmic, avaluarà la programació didàctica mitjançant la qual desenvolupa el currículum de les matèries, àmbits i mòduls que té encomanats.
2.2.2.4.b. Llibres de text i altres materials curriculars
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE RECURSOS MATERIALS).
1. Són els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament del programa complet d'una matèria, àrees o mòduls, en tot el que disposa la normativa vigent sobre el currículum de la Comunitat Valenciana. Es tracta del material que es requereix per al desenvolupament de les activitats derivades del currículum en el centre. En l'exercici de l'autonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i/o la resta de materials didàctics que hagen d'utilitzar-se en el desenvolupament dels diversos ensenyaments.
Els materials curriculars hauran de complir almenys els requisits següents: ser accessibles i segurs per a tot l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, especialment d'aquell que utilitza sistemes de comunicació augmentatius o alternatius, afavorir i garantir la igualtat i la no-discriminació, facilitar la interacció i el treball en equip, permetre diversos nivells de participació i aprenentatge, utilitzar formes diferents de representació de la informació, implicar opcions múltiples de motivació, possibilitar tipus alternatius de resposta, ser respectuosos amb el medi ambient i s'ha de tindre en compte que els materials curriculars visibilitzen la situació de les dones des de la perspectiva cultural i històrica, que incloguen models de referència i eliminen prejudicis sexistes i discriminatoris. A més a més, la garantia que els materials per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu estiguen disponibles en el moment en què els necessiten, en igualtat de condicions que la resta de l'alumnat del seu grup.
2. En l'elaboració i la utilització de materials curriculars, el professorat haurà d'atindre's al que disposa l'article 32 de la Llei de propietat intel·lectual (text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril BOE núm. 97, de 22.04.1996, modificat per la Llei 21/2014, de 4 de novembre BOE núm. 268, de 05.11.2014), pel que fa a les cites, ressenyes i il·lustracions amb finalitats educatives o d'investigació científica.
Quant a la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material didàctic en els centres públics i privats concertats caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com en les instruccions dictades a aquest efecte.
Els centres docents han d'orientar les seues actuacions cap a la reutilització de llibres de text i materials didàctics, així com cap a l'elaboració de materials propis. Respecte a aquesta qüestió, es tindran en compte les indicacions que es donen dins del programa Xarxa Llibres i l'Ordre 26/2016, de 13 de juny.
3. Els departaments didàctics o equips pedagògics podran optar pel llibre de text en format imprés o digital, per materials curriculars que despleguen el currículum de la matèria corresponent o per materials didàctics d'elaboració pròpia que s'ajusten a la normativa vigent de la Comunitat Valenciana, sempre considerant els formats que s'adapten a l'alumnat amb necessitats educatives especials que requerisca una presentació diferenciada d'aquests.
3.1. La relació dels llibres de text i la resta de materials curriculars, seleccionats en cada centre per l'òrgan competent, s'exposaran en el tauler d'anuncis i en la pàgina web del centre durant el mes de juny. S'haurà d'informar la junta directiva de les associacions de mares i pares sobre els llibres de text i els materials didàctics adoptats pel centre.
3.2. Amb caràcter general, els llibres de text i la resta de materials curriculars adoptats no podran ser substituïts per altres durant un període mínim de quatre anys, des de la data en que s'hagen adoptat. Excepcionalment, el centre podrà presentar una sol·licitud, que haurà d'estar suficientment motivada, en el registre d'entrada de la direcció territorial competent en matèria d'educació, o per qualsevol de les formes previstes en la legislació de procediment administratiu comú, amb anterioritat al 30 d'abril. La direcció territorial corresponent la resoldrà, amb un informe previ de la Inspecció Territorial d'Educació.
Els centres educatius, en virtut de la seua autonomia, podran allargar la vida útil dels llibres de text i materials didàctics que estiguen en bon estat amb la finalitat de racionalitzar la despesa pública, atenent a criteris de corresponsabilitat i sostenibilitat. Per això, s'haurà de reposar únicament aquell material que estiga deteriorat i no reunisca les condicions necessàries per a ser reutilitzat.
En el cas de ser imprescindible la renovació o reposició de llibres de text, materials didàctics o material d'elaboració pròpia, es durà a terme la dotació econòmica als centres en funció de les necessitats i la dotació pressupostària màxima per a cada un d'aquests.
3.3. La selecció i adopció dels llibres de text i la resta de materials didàctics no requeriran l'autorització prèvia de l'Administració educativa. En tot cas, aquests hauran d'adaptar-se al rigor científic adequat a les edats de l'alumnat i al currículum aprovat per cada administració educativa i hauran d'estar en la llengua corresponent segons el Projecte lingüístic o Disseny particular del programa.
3.4. Les normes d'utilització i conservació dels llibres de text i material curricular cedits a l'alumnat en règim de préstec s'han d'incloure en el reglament de règim intern. Tant el Programa de reutilització com les normes d'utilització i conservació hauran de ser aprovats pel claustre i pel consell escolar.
El consell escolar podrà constituir una comissió per a la coordinació i gestió del banc de llibres i material curricular.
Si no es constitueix la comissió específica esmentada, les funcions de coordinació i gestió del banc de llibres seran atribuïdes a la comissió permanent i de coordinació pedagògica, sense perjudici de les funcions assignades a la persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars en l'apartat 3.7.6. d'aquestes instruccions.
3.5. En el cas dels centres privats concertats, l'aprovació de les normes d'utilització i conservació, l'aprovació dels materials didàctics i llibres de text i la determinació de les funcions encomanades en aquest article correspondran als òrgans que tinguen atribuïdes les competències o, si és el cas, als òrgans que determine la titularitat del centre.
3.6. La supervisió dels llibres de text i altres materials curriculars constituirà part del procés ordinari d'inspecció que exerceix l'Administració educativa sobre la totalitat d'elements que integren el procés d'ensenyament i aprenentatge, que ha de vetlar pel respecte als principis i valors continguts en la Constitució i en el que disposa la LOE.
2.2.2.4.c. Productes de suport per a l'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
Els centres podran sol·licitar productes individuals de suport a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport per a l'accés al currículum i a l'aprenentatge de l'alumnat amb necessitats educatives especials, d'acord amb els criteris i terminis establits en les instruccions a l'efecte dictades anualment.
2.2.2.4.d. Matèries cofinançades pel Fons Social Europeu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/eso a l'apartat GESTIÓ HORÀRIA).
El Ministeri d'Educació i Formació Professional i la Comunitat Valenciana han subscrit un Conveni de Col·laboració pel qual s'articula el finançament per part del Ministeri i el cofinançament per part del Fons Social Europeu (FSE) de la implantació de Formació Professional Bàsica i de l'anticipació de l'elecció i nous itineraris en els cursos 3r i 4t de l'Educació Secundària Obligatòria, introduïdes per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE 46, 23.02.2015). Mentre no finalitze el cofinançament d'aquestes operacions per part del FSE, els centres educatius hauran de complir les instruccions següents:
a) El centre educatiu informarà la comunitat educativa, abans del 30 de novembre de 2019, sobre les característiques de l'acció cofinançada i del paper que la Unió Europea i el MEFP exerceixen en aquesta, en claustre i consell escolar.
b) Les matèries cofinançades pel Fons Social Europeu són les següents:
En tercer curs d'Educació Secundària Obligatòria:
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics.
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats.
En quart curs d'Educació Secundària Obligatòria:
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics.
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats.
c) El centre educatiu informarà l'alumnat del curs 2019-2020 que participe en els ensenyaments esmentats sobre les característiques de l'acció cofinançada, així com del paper que la Unió Europea i el MEFP exerceixen en aquesta.
d) En la configuració de l'horari lectiu setmanal d'aquests grups s'atendran els criteris següents:
Compta amb 32 hores lectives setmanals en cada un dels cursos de 3r i 4t de l'Educació Secundària Obligatòria.
En cada curs de 3r i 4t de l'Educació Secundària Obligatòria, les matèries cofinançades pel FSE són impartides amb el nombre d'hores corresponents al que disposa la legislació vigent.
En el moment d'impartir la docència de les matèries cofinançades amb el grup matèria, no hi intervindrà cap altre professor o professora. Només hi estarà un únic professor o professora per al grup matèria.
Les matèries cofinançades no podran agrupar-se en àmbits de coneixement.
Per a dissenyar els desdoblaments, s'ha de seguir el procediment establit en la guia específica d'ITACA. No poden haver-hi grups no oficials.
e) La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport concretarà les instruccions que hauran de seguir els centres educatius per a complir amb les exigències del FSE.
2.2.2.4.e. Programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació
1. És un programa que es durà a terme en els centres determinats per resolució del secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, mitjançant activitats de reforç i activitats d'extensió educativa adreçades a l'alumnat en risc d'abandonament escolar o en situació de vulnerabilitat, matriculat en 1r i /o 2n d'ESO en el curs 2019-2020.
2. La Comunitat Valenciana i el Ministeri d'Educació i Formació Professional (MEFP) han subscrit un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Programa d'orientació i reforç per a l'avanç i suport en l'educació amb cofinançament per part del Fons Social Europeu (FSE), amb l'objectiu de reduir i previndre l'abandonament escolar primerenc.
3. El desenvolupament de les activitats triades haurà de començar abans del 20 de setembre de 2019 i finalitzar en juny de 2020, atenent el calendari escolar del curs 2019-2020.
4. Les activitats es desenvoluparan dins o fora de l'horari lectiu, per personal docent adscrit al centre educatiu.
Les activitats de reforç consistiran en activitats d'atenció, orientació i suport educatiu, que es desenvoluparan de forma inclusiva dins del grup de l'alumnat i en horari lectiu, amb l'objectiu d'afavorir l'èxit escolar i previndre l'abandonament escolar primerenc de l'alumnat.
Les activitats d'extensió educativa consistiran en activitats amb un component lúdic i motivador que afavorisca el desenvolupament de les competències clau de forma inclusiva, fora de l'horari lectiu.
5. Si l'activitat es realitza fora de l'horari lectiu, caldrà la presència al centre escolar d'almenys una persona de l'equip directiu. Tant la direcció del centre educatiu com el personal docent responsable del desenvolupament d'aquestes activitats haurà de complir amb els requisits de gestió i justificació establits pel Fons Social Europeu.
6. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, concretarà les instruccions que hauran de seguir els centres educatius per a complir amb les exigències del Fons Social Europeu.
2.2.2.4.f. Programació anual del departament d'orientació
Els membres del departament d'orientació hauran d'elaborar propostes per al Pla d'activitats del departament i, al final del curs, per a la memòria en què s'avalua el desenvolupament d'aquest. El o la cap del departament haurà de redactar el pla i vetlar perquè es complisca, segons s'indica en els articles 85 i 87 del Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària.
2.2.2.5. Programa anual de formació permanent del professorat del centre
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat FORMACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA).
1. El Pla anual de formació permanent del professorat (PAF) de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport és l'instrument que estableix els objectius i defineix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat no universitari amb caràcter anual per a tota la Comunitat Valenciana.
El Programa anual de formació de centre dels centres educatius és una eina per a establir les activitats de formació permanent que es desenvoluparan durant el curs escolar. Formarà part de la Programació general anual (PGA), tindrà com finalitat assolir els objectius establits en el Projecte educatiu de centre (PEC) i s'avaluarà a través de la memòria final de curs.
2. Serà aplicable l'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que estableix el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives.
3. A partir de la identificació de les barreres d'accés, participació i aprenentatge, l'equip directiu dels centres educatius no universitaris inclourà en el Programa anual de formació permanent les necessitats formatives del claustre i personal de suport, així com les accions específiques individuals per a l'actualització dels perfils docents. El Programa anual de formació permanent serà avaluat pels òrgans de coordinació didàctica i els òrgans col·legiats de govern dels centres educatius. Les propostes de millora es tindran en compte quan es dissenye el nou pla.
2.2.2.6. Programa anual del menjador escolar
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DELS SERVEIS COMPLEMENTARIS).
1. La direcció del centre docent ha d'elaborar per a cada curs un programa, que ha de ser aprovat pel consell escolar del centre, que ha de respectar i desenvolupar el Projecte educatiu de menjador escolar del centre i establir els aspectes concrets d'organització i funcionament del menjador en cada curs.
2. Són aplicables:
a) L'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es modifica l'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 7845, 05.08.2016).
b) Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
2.2.2.7. Programa anual d'activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris
1. Es consideren activitats complementàries les establides dins de l'horari lectiu de permanència obligada de l'alumnat al centre i relacionades directament amb el desplegament del currículum com a complement de l'activitat escolar, en les quals puga participar el conjunt d'alumnat del grup, curs, cicle, nivell o etapa. Aquestes activitats seran, amb caràcter general, gratuïtes i, en tot cas, no tindran caràcter lucratiu; així mateix, ha de quedar garantit que cap alumne o alumna quede exclòs de participar-hi per motius econòmics.
Es consideraran també activitats complementàries aquelles l'inici o finalització de les quals es produïsca dins de la jornada escolar, encara que la totalitat de l'activitat no es desenvolupe dins d'aquesta jornada.
Es consideren activitats extraescolars tant les que es duguen a terme dins de la jornada escolar però fora del període lectiu com les que es desenvolupen totalment fora de la jornada escolar. Aquestes activitats no tindran caràcter lucratiu, seran voluntàries per a les famílies i no podran contindre ensenyaments inclosos en les programacions didàctiques de cada curs escolar ni ser susceptibles d'avaluació a efectes acadèmics de l'alumnat.
Els centres podran fomentar la realització d'activitats extraescolars fora de la jornada escolar que contribuïsquen a la conciliació de la vida laboral i familiar dels membres de la comunitat educativa.
Els serveis complementaris es refereixen al servei complementari de menjador escolar, de transport escolar, la biblioteca escolar i altres serveis complementaris.
En les activitats complementàries i extraescolars i serveis complementaris s'haurà de tindre en compte que siguen accessibles per a tot l'alumnat, que no discriminen cap membre de la comunitat educativa i que no tinguen ànim de lucre.
2. Els articles 98 i 99 del Decret 234/1997 (DOGV 3073, 08.09.1997) regulen, respectivament, la composició i funcions del departament d'activitats complementàries i extraescolars.
Quan les activitats complementàries i extraescolars incloses en la Programació general anual impliquen un desplaçament de professorat fora del centre, correspon al director o directora d'aquest centre l'autorització de la comissió de serveis en aquells supòsits en què aquesta done lloc a indemnització per raó del servei segons el que disposa el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Govern Valencià, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 17.02.2008), el Decret 64/2011, de 27 de maig, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris (DOGV 2931, 30.05.2011), i el Decret 95/2014, de 13 de juny, del Consell, pel qual es modifica el Decret 24/1997, d'11 de febrer, del Consell, sobre indemnitzacions per raó del servei i gratificacions per serveis extraordinaris, i el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019). En aquest cas, les despeses seran amb càrrec al pressupost del centre.
3. Caldrà ajustar-se, a més, al que s'estableix en la normativa següent:
El claustre de professorat i el consell de delegats tindran competència per a realitzar propostes quant a activitats complementàries i extraescolars, de la mateixa manera que les associacions de mares i pares, i les associacions de l'alumat, segons el que s'estableix respectivament en el Decret 126/1986 (DOGV 466, 14.11.1986), i en el Decret 127/1986 (DOGV 462, 10.11.1986).
En el servei complementari de menjador escolar, és aplicable l'Ordre 53/2012, de 8 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d'educació (DOGV 6839, 13.08.2012), modificada per l'Ordre 43/2016, de 3 d'agost, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com la convocatòria per a la concessió d'ajudes de menjador escolar en els centres educatius per al curs escolar 2019-2020. També és aplicable el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
El Decret 77/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre regulació del transport escolar, el Reial decret 443/2001, de 27 d'abril, sobre condicions de seguretat en el transport escolar i de menors, així com el que disposa la normativa específica que es dicte per a establir les condicions per a ser usuari del servei de transport escolar col·lectiu durant el curs 2019-2020, i en la convocatòria corresponent d'ajudes individuals per al servei de transport escolar durant aquest curs escolar.
4. Les activitats extraescolars i complementàries i els serveis complementaris que s'inclouen en la PGA no podran discriminar cap membre de la comunitat educativa i no tindran ànim de lucre, seran organitzades i realitzades pel centre, per associacions col·laboradores, o en col·laboració amb les corporacions locals i es faran amb la participació de tota la comunitat educativa, especialment, les AMPA. En tot cas, les persones que desenvolupen activitats extraescolars amb l'alumnat del centre menor d'edat hauran d'aportar el certificat negatiu del Registre central de delinqüents sexuals.
4.1. El programa anual d'activitats extraescolars i serveis complementaris podrà incloure, entre altres:
a) Les activitats i serveis culturals.
b) Els viatges d'estudi i els intercanvis escolars que es pretenguen fer.
c) Les activitats esportives i artístiques que es fan dins i fora del recinte escolar.
d) L'organització, el funcionament i l'horari de la biblioteca.
e) Totes les altres que es consideren convenients.
4.2. Tota activitat extraescolar o que es realitze fora del centre requerirà, per a la participació de cada alumne o alumna menor d'edat, l'autorització prèvia dels pares o representants legals, en què haurà de constar:
Nom i cognoms i número de DNI, passaport o un altre document legal del pare/mare o tutor/a legal que autoritza l'activitat. (En el cas de separació legal, el document haurà d'estar signat pel progenitor/a o representant legal amb qui l'alumne/a convisca, sense perjudici de l'indicat en la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació (DOGV 8490, 20.02.2019)).
Nom, cognoms i curs de l'alumne/a a qui s'autoritza.
Nivell i grup de l'alumne/a.
Descripció de l'activitat.
Objectius educatius de l'activitat.
Lloc on es desenvoluparà l'activitat.
Hora de començament i hora de finalització aproximada de l'activitat.
Professors i professores responsables.
Preu de l'activitat.
Observacions del pare/mare o tutor/a legal.
En el revers de l'autorització podran indicar-se les normes de comportament de l'alumnat.
5. En els centres en què hi hagen serveis residencials, el personal especialitzat programarà les activitats residencials i formatives, d'acord amb les directrius elaborades prèviament pel consell escolar del centre i sota la coordinació i la supervisió dels òrgans residencials corresponents. Així mateix, col·laborarà en la programació d'aquelles activitats que es referisquen a l'orientació i la tutoria d'alumnat i a les activitats complementàries.
6. En finalitzar el curs, l'equip directiu ha d'incloure en la memòria de final de curs l'avaluació de les activitats realitzades.
2.2.2.8. Altres concrecions del Projecte educatiu
La PGA recollirà també les línies d'actuació següents d'acord amb les propostes de millora elaborades el curs anterior relacionades amb els plans i programes següents: PADIE, PAT, Pla de transició, Pla d'igualtat i convivència, projectes emmarcats dins dels programes europeus.
2.2.2.9. Mecanismes d'avaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions
Aquest apartat inclou els mecanismes d'avaluació de les mesures de millora adoptades com a conseqüència dels resultats obtinguts en les avaluacions realitzades durant el curs anterior.
2.3. Elaboració, aprovació i tramitació de la PGA
1. L'equip directiu coordinarà l'elaboració i es responsabilitzarà de la redacció de la Programació general anual del centre educatiu, d'acord amb les propostes efectuades pel consell escolar i el claustre de professorat, i estudiarà les propostes formulades pel consell de delegats i les associacions de pares i mares.
2. El procés de tramitació de la PGA constarà dels passos següents:
a) Aportació, si és el cas, a la direcció del centre, de propostes del consell escolar, del claustre de professorat, del consell de delegats i de les associacions de mares i pares.
b) Redacció de la proposta de PGA per l'equip directiu del centre.
c) Trasllat de la proposta de PGA, preferentment per via electrònica, als membres del claustre de professorat i als diversos sectors del consell escolar del centre.
d) Informe del claustre de professorat i del consell escolar.
e) Aprovació pel director o directora del centre.
f) Gravació de tots els elements que componen la PGA (administratius, estadístics, pedagògics) en el sistema d'informació ITACA o, en tot cas, fent ús de les aplicacions posades a disposició dels centres per part de l'Administració, i posada a disposició o remissió per aquesta via.
g) Posada a disposició de la comunitat educativa de la PGA aprovada, en format preferentment electrònic o telemàtic i, almenys, des de la data en què va ser aprovada i fins a la data d'aprovació de la PGA següent. Un exemplar d'aquesta quedarà en la secretaria del centre a disposició dels membres de la comunitat educativa i se'n remetrà un altre exemplar, exclusivament en format electrònic o per via telemàtica, a la direcció territorial competent en matèria d'educació. També se'n lliurarà una còpia a cada sector dels representats en el consell escolar i a la junta directiva de les associacions de mares i pares, en format preferentment electrònic.
h) Seguiment periòdic del nivell de compliment de la PGA per part de l'equip directiu, el claustre de professorat i el consell escolar del centre, que incloga la verificació de l'adopció de les mesures adequades en cas d'incompliment per algun dels membres de la comunitat educativa.
i) Per tal de modificar qualsevol apartat de la PGA s'utilitzarà el mateix procediment que per a aprovar-la.
3. El director o directora del centre establirà el calendari per a cada un dels tràmits assenyalats, si bé:
a) El trasllat de la proposta de PGA al claustre de professorat i als sectors del consell escolar el durà a terme la persona que exercisca la secretaria del centre amb un mínim d'una setmana d'antelació a la reunió de l'òrgan.
b) La data límit per a l'aprovació i gravació de la PGA i la posada a disposició d'aquesta per via electrònica davant de l'Administració educativa serà el 15 de novembre.
4. La Inspecció d'Educació comprovarà que la PGA compleix la normativa aplicable i notificarà a la direcció del centre possibles incompliments, que hauran de ser corregits per aquesta última. La nova versió corregida de la PGA, o de l'apartat afectat per l'incompliment, serà notificada per la direcció del centre a la Inspecció d'Educació i comunicada al consell escolar del centre.
5. La PGA serà de compliment obligatori per a tots els membres de la comunitat escolar.
6. A més, s'incorporaran mesures per a difondre les bones pràctiques que es porten a terme al centre educatiu.
7. El model de document base de la PGA està disponible en ITACA. El secretari o secretària del centre serà la persona responsable de la gravació en ITACA de totes les dades administratives i estadístiques, així com de vincular la resta de documents i informacions incloses en la PGA.
8. Les dades del qüestionari de la societat de la informació, que cal gravar en ITACA, han d'omplir-se i traslladar-se a l'Administració educativa amb la data límit del 15 de novembre.
9. El qüestionari de l'Estadística de biblioteques escolars 2019-2020 que realitza el ministeri competent en matèria d'educació s'ha de respondre aquest curs. La unitat administrativa competent en matèria d'estudis i estadística comunicarà als centres, per via electrònica, les dates, acordades en l'àmbit estatal, en què quedarà oberta la plataforma per a respondre el qüestionari.
2.4. Memòria de final de curs
1. En finalitzar el període lectiu del curs escolar, el consell escolar del centre, el claustre i l'equip directiu del centre avaluaran el grau de compliment de la PGA i els resultats de l'avaluació i promoció de l'alumnat i reflexionaran sobre l'evolució del curs i els aspectes millorables. A aquest efecte, l'equip directiu, seguint les directrius establides per la Inspecció General d'Educació, elaborarà una proposta de memòria per al coneixement, l'anàlisi i la valoració del consell escolar del centre, en què s'inclouran, si s'escau, propostes de millora per a la PGA del curs següent. Aquestes propostes de millora seran tingudes en compte per la direcció del centre en l'elaboració de la Programació general anual del curs escolar següent. Per a l'elaboració de la memòria final de curs, l'equip directiu garantirà la reflexió i l'anàlisi a través de les reunions dels diferents òrgans col·legiats i de coordinació docent.
Els resultats de l'avaluació de les barreres detectades en el context escolar que dificulten la inclusió de l'alumnat han de formar part de la memòria anual del centre i serviran perquè els òrgans col·legiats de govern, de coordinació i de participació, de manera consensuada, prioritzen les actuacions que s'han d'incorporar al Pla d'actuació per a la millora del curs següent.
2. La memòria de final de curs serà aprovada per la direcció del centre i remesa, exclusivament per via electrònica o telemàtica, utilitzant el procediment i el formulari determinat per la Inspecció General d'Educació, formulari que es posarà a disposició dels centres. De forma prèvia a l'aprovació, serà preceptiva la corresponent avaluació de la PGA feta pel consell escolar.
3. La memòria serà posada a disposició de la comunitat educativa del centre, en format preferentment electrònic, almenys des del dia de la data en què s'aprova i fins a la data d'aprovació de la PGA del curs següent.
4. La data límit per a la remissió de la memòria final a l'Administració educativa serà el 20 de juliol de 2020.
5. Per a elaborar la proposta de memòria, que s'adaptarà als principis de realisme, senzillesa i concreció, seran objecte d'anàlisi i valoració:
a) La utilització i rendibilitat de la infraestructura del centre.
b) L'organització tecnicopedagògica del centre.
c) Els criteris per a l'adscripció de l'alumnat del centre als diferents grups.
d) Els diferents plans i programes desenvolupats pel centre.
e) Les programacions didàctiques desenvolupades.
f) Els resultats de l'avaluació de l'alumnat del centre.
g) El funcionament dels òrgans col·legiats, la direcció, el claustre, el consell escolar del centre i el grau de coordinació d'aquests.
h) Les relacions amb la comunitat educativa i l'entorn social del centre.
i) Les activitats extraescolars i complementàries realitzades.
j) La participació del professorat del centre en activitats de formació.
k) Les activitats d'innovació o experimentació realitzades pel centre.
l) Propostes de millora que cal considerar en la PGA del curs següent.
3. ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT
En els centres educatius d'Educació Secundària es consideraran òrgans de coordinació docent:
1. Comissió de coordinació pedagògica.
2. Departaments didàctics.
3. Departament d'orientació.
4. Equips de suport a la inclusió.
5. Tutories.
6. Departament d'activitats complementàries i extraescolars.
7. Altres figures de coordinació.
3.1. Comissió de coordinació pedagògica. Composició i funcions
1. En els centres educatius d'Educació Secundària i en les seccions d'Educació Secundària Obligatòria, d'acord amb el que s'establisca en la normativa específica que en determine la creació, es constituirà la comissió de coordinació pedagògica, que estarà integrada pel director o directora, que en serà el president o la presidenta, la o les direccions d'estudis, les direccions de departament i la persona coordinadora d'igualtat i convivència. En l'exercici de la seua autonomia, la direcció del centre podrà proposar altres persones com a integrants d'aquesta comissió. Actuarà com a secretari o secretària el o la cap de departament de menor edat.
Així mateix, podrà intervindre en les reunions de la comissió de coordinació pedagògica, amb veu i sense vot, la persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria i la persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars, així com altres persones que puga nomenar la direcció del centre, amb veu però sense vot.
2. Les seues competències seran les que estableix l'article 95 del Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària (DOGV 3073, 08.09.1997).
3. El professorat que tinga la direcció de departament en un centre, i complete el seu horari en un altre centre on no hi haja aquest departament per no tindre-hi professorat adscrit, quedarà adscrit funcionalment a la Comissió de coordinació pedagògica del centre on complete l'horari.
4. El calendari de reunions i el programa d'activitats de la comissió de coordinació pedagògica del centre s'inclouran en la PGA. Les reunions seran convocades pel president o presidenta de la comissió.
3.2. Departaments didàctics
1. Els departaments didàctics estaran compostos per tot el professorat que impartisca l'ensenyament propi de les matèries, àmbits o mòduls assignats al departament. Estaran adscrits funcionalment a un departament el professorat que, fins i tot si en pertany a un altre, impartisca alguna matèria, àmbit o mòdul del primer.
2. Serà aplicable el Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària i la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre.
3. En els centres educatius d'Educació Secundària es constituiran els departaments didàctics següents: Arts Plàstiques, Biologia i Geologia, Educació Física, Filosofia, Física i Química, Francés, Geografia i Història, Grec, Anglés, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Matemàtiques, Música, Tecnologia, Valencià: Llengua i Literatura i Religió. Podran constituir-se, a més, departaments d'altres llengües estrangeres, quan siguen impartides com a primera llengua estrangera amb reflex en la plantilla del centre. Es constituirà el departament d'Informàtica en tots els centres educatius d'Educació Secundària; així com el departament d'Economia en aquells centres educatius d'Educació Secundària en què la plantilla del centre tinga previstes 15 hores setmanals d'Economia (incloses les hores de direcció de departament).
4. En els centres educatius on no s'hagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència d'aquestes especialitats en la seua plantilla orgànica i hi existisca el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga més càrrega lectiva o a un d'aquests en el cas de dedicació horària idèntica.
5. Aquell professorat que posseïsca més d'una especialitat pertanyerà al departament a què corresponga la plaça que ocupa per concurs de trasllats, amb independència de l'adscripció funcional indicada en el punt anterior. El professorat ocupant d'un lloc d'àmbit quedarà adscrit al departament corresponent a l'especialitat de què siga titular o, subsidiàriament, per la qual haja accedit a aquest lloc; sense perjudici de tot això, també quedarà adscrit funcionalment als departaments de la resta de matèries que imparteix.
6. Quan un professor o professora pertanyent a un departament no impartisca docència en aquest i estiga adscrit funcionalment a un altre departament, en formarà part dels dos i conservarà el dret a participar en les reunions del departament a què pertany.
7. La direcció de departament serà exercida, durant quatre cursos acadèmics, per un professor o professora que pertanga a aquest i que haja accedit al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari. Quan en un departament hi haja més d'un catedràtic o catedràtica d'Ensenyament Secundari, la direcció serà exercida pel de més antiguitat en el cos. En el cas que concórrega la mateixa antiguitat, la designació correspondrà al director o directora, oït el departament.
8. En els departaments en què no hi haja cap catedràtic o catedràtica d'Ensenyament Secundari, o en els que hi haja, però renuncien expressament a la direcció del departament, el director o directora, oït el departament, designarà un professor o professora del cos de professors d'Ensenyament Secundari que hi pertanga per a exercir la direcció del departament.
9. En els casos en què hi haja un sol catedràtic o catedràtica d'Ensenyament Secundari i exercisca un càrrec directiu, la direcció adscriurà com a cap de departament, oïts els seus membres, a un altre professor o professora d'aquest. Exercirà les funcions que li corresponen i se li aplicarà el complement específic corresponent, així com la reducció d'horari prevista per a exercir aquesta funció.
10. Per a facilitar la coordinació entre el departament didàctic i la comissió de coordinació pedagògica, aquest traslladarà els acords que el departament adopte a la comissió de coordinació pedagògica i informarà els membres del departament de totes les qüestions acordades per l'esmentada comissió que afecten el departament, especialment en assumptes relacionats amb la distribució horària.
11. Les direccions dels departaments didàctics disposaran d'un nombre total d'hores lectives de coordinació, segons el que estableix l'Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació (DOGV 7560, 30.06.2015). Aquestes hores lectives es destinaran al desenvolupament de les funcions que els atribueix l'article 92 del Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària, a més de les complementàries que, per aquest motiu, tinguen assignades.
3.3. Departament d'orientació. Composició i funcions
1. El departament d'orientació estarà compost pel professorat de l'especialitat d'Orientació Educativa corresponent al cos de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari, així com, si hi ha mestres de Pedagogia Terapèutica o altres professionals, en funció de les necessitats dels centres: mestre o mestra de l'especialitat Audició i Llenguatge, educador o educadora d'Educació Especial, fisioterapeutes i intèrprets de llengua de signes.
2. Serà aplicable el Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària, la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 28.11.2008), el Reial decret 1594/2011, de 4 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats docents del cos de mestres que exercisquen les seues funcions en les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària regulades en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (BOE 09.11.2011), el Decret 104/2018 i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
3. La designació del cap de departament d'orientació es realitzarà per la direcció del centre, i exercirà el càrrec durant quatre cursos acadèmics.
4. El professorat que impartisca els àmbits dels diferents programes desenvolupats en els centres educatius (PMAR de 3r d'ESO per àmbits, programes de reforç PR4, atenció domiciliària o altres programes d'atenció a la diversitat), s'integraran funcionalment en aquest departament.
5. Els mestres de Pedagogia Terapèutica i d'Audició i Llenguatge podran exercir funcions d'atenció a la diversitat relacionades amb la seua especialitat en l'Educació Secundària Obligatòria.
6. Quant als especialistes de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, assessoraran i col·laboraran amb els departaments didàctics en el disseny i implementació de programes preventius de dificultats específiques d'aprenentatge dirigits a tot l'alumnat, especialment dels primers cursos de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria.
El nombre de sessions d'atenció a l'alumnat escolaritzat en l'aula ordinària, calculades en franges de 30, 45 o 60 minuts, s'ha de determinar en funció de la intensitat establida en l'informe sociopsicopedagògic i concretada en el Pla d'actuació personalitzat, tot considerant els criteris següents:
a) Intensitat baixa: fins a un màxim de 2 sessions/setmana (1 o 2 sessions).
b) Intensitat mitjana: fins a un màxim de 4 sessions/setmana (3 o 4 sessions).
c) Intensitat alta: fins a un màxim 6 sessions/setmana (5 o 6 sessions).
7. El professorat d'orientació educativa tindrà prevista almenys una reunió trimestral i, puntualment, quan siga necessari, amb els serveis psicopedagògics escolars del sector educatiu.
3.4. Equip de suport a la inclusió
1. La finalitat de l'equip de suport a la inclusió és col·laborar amb l'equip directiu i el professorat en la implementació del model d'escola inclusiva i en l'organització dels diferents nivells de mesures de resposta educativa, d'acord amb el Decret 104/2019, de 27 de juliol.
2. D'acord amb l'Ordre 20/2019, en els centres docents d'Educació Secundària es pot constituir un equip de suport, compost, almenys, pel personal especialitzat en orientació educativa i pel personal especialitzat de suport a la inclusió, docent i no docent, que intervé en el centre. Aquest equip ha d'actuar sota la coordinació de la direcció d'estudis i pot incorporar altres professionals del centre que es consideren necessaris.
3.5. Tutories
1. L'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament i suport personal de l'alumnat en els aspectes intel·lectual i emocional, d'acord amb les característiques de la seua edat.
La tutoria i l'orientació de l'alumnat han de formar part de la funció docent. Cada grup d'alumnat ha de tindre un tutor o tutora. El professor tutor o professora tutora serà designat per la direcció del centre, a proposta de la direcció d'estudis, d'acord amb els criteris establits prèviament pel claustre. El tutor o tutora serà professorat amb dedicació completa i que impartisca una matèria, àrea o mòdul comú a tot l'alumnat del grup. Únicament en el supòsit de la impossibilitat d'assignar la tutoria a tots els grups d'un centre, podrà assignar-se la tutoria a professorat amb menys de 12 hores lectives o itinerant. No obstant això, la tutoria dels grups de primer curs d'Educació Secundària Obligatòria serà assignada a professorat amb destinació definitiva en el centre. En tot cas, la direcció del centre ha de decidir amb criteris pedagògics l'assignació de les tutories per tal de donar la millor resposta educativa a l'alumnat del centre. No obstant això, correspon a tot el professorat la cura, suport i seguiment individual i col·lectiu de tot l'alumnat.
2. Les funcions del tutor o tutora amb el grup complet de l'alumnat seran les establides en l'article 97 del Decret 234/1997, de 2 de setembre (DOGV 3073, 08.09.1997). També és aplicable el Decret 87/2015, de 5 de juny del Consell, l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància a la Comunitat Valenciana (DOGV 6046, 30.06.2009) i el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
3. La direcció d'estudis, amb l'assessorament del departament d'orientació o de qui tinga atribuïdes les seues funcions, coordinarà el treball dels tutors i tutores, i mantindran a aquest efecte les reunions periòdiques necessàries.
L'horari de tutoria, donat el seu caràcter lectiu, formarà part de l'horari de l'alumnat.
En les primeres sessions de tutoria, el tutor o tutora haurà d'informar el grup, per a cada matèria, àmbit o mòdul, dels criteris d'avaluació, de qualificació i de les proves a què seran sotmesos, d'acord amb els objectius i continguts de l'ensenyament en cada curs o període d'avaluació, de la programació, dels drets i deures de l'alumnat, del procediment de reclamació de qualificacions, de l'horari de tutories, així com del sistema de control de faltes d'assistència de l'alumnat que preveja el Pla d'acció tutorial.
En la primera reunió conjunta amb els representants legals de l'alumnat del grup, que se celebrarà abans del 15 d'octubre posterior a l'inici del curs escolar, el tutor o tutora informarà de tots els aspectes indicats en l'apartat anterior. Els centres comunicaran als representants legals de l'alumnat les hores que cada tutor o tutora disposa en el seu horari per a atendre'ls.
Els tutors i tutores, després de cada sessió d'avaluació o quan hi haja circumstàncies que ho aconsellen, informaran l'alumnat, i si és el cas, els seus representants legals, sobre el resultat del procés d'aprenentatge, l'evolució de l'alumne o alumna i el rendiment mostrat en relació amb les seues capacitats i possibilitats.
4. En els centres educatius, tant instituts com seccions, els tutors i tutores de l'Educació Secundària Obligatòria disposaran de dues hores lectives dins del seu horari per al desenvolupament de les activitats de tutoria (l'una estarà dedicada a tot el grup d'alumnat i l'altra es dedicarà a l'atenció individualitzada o en grups d'alumnat reduïts)
5. El Decret 39/2008 estableix, en l'article 24, el deure d'estudi i assistència a classe per a l'alumnat. Les faltes d'assistència de l'alumnat seran comunicades als representants legals de l'alumnat pel professor tutor o professora tutora amb una periodicitat setmanal. En cas de reiteració sense justificació, el tutor o tutora n'ha d'informar la direcció d'estudis per a posar en marxa les actuacions que es determinen, que s'hauran de coordinar amb el servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat o amb qui tinga atribuïdes les seues funcions. Els tutors i les tutores hauran de registrar obligatòriament les faltes d'assistència en ITACA, de forma que es puguen gestionar tant els avisos, com els indicadors d'absentisme.
3.6. Departament d'activitats complementàries i extraescolars
1. En cada institut d'Educació Secundària es constituirà un departament d'activitats complementàries i extraescolars que estarà encarregat de promoure, organitzar i facilitar aquest tipus d'activitats.
2. Haurà d'estar integrat pel vicedirector o vicedirectora i, si no n'hi ha, pel o la cap d'estudis, que serà el o la cap del departament, un membre, almenys, de cada departament didàctic, per delegats de l'alumnat i, si escau, per representants de les associacions d'alumnes i de les associacions de pares i mares d'alumnes existents al centre.
3. Les seues funcions seran les que estableix l'article 99 del Decret 234/1997, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels instituts d'educació secundària (DOGV 3073, 08.09.1997).
3.7. Altres figures de coordinació
Les figures de coordinació són les persones coordinadores d'Educació Secundària Obligatòria, Informàtica, TIC, de formació, d'igualtat i convivència i del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars.
La direcció del centre ha de designar aquestes figures de coordinació entre el professorat del claustre, preferentment entre els membres amb destinació definitiva al centre educatiu i amb formació i experiència específica en cada cas, a proposta de la direcció d'estudis i oït el claustre.
La direcció del centre, oït el claustre i el consell escolar, podrà designar altres figures de coordinació per a exercir tasques necessàries per a l'organització i el bon funcionament del centre d'acord amb els criteris establits pel claustre de professorat, i a proposta de la direcció d'estudis. La direcció d'estudis especificarà aquestes tasques i les responsabilitats que s'assumeixen amb aquestes.
La persona que exercisca alguna d'aquestes coordinacions podrà renunciar per causa justificada, la qual haurà de ser acceptada per la direcció del centre. Així mateix, podrà ser destituïda per la direcció a proposta raonada de la majoria de les persones components del claustre i després de demanar audiència a la persona interessada.
Les persones coordinadores enumerades anteriorment podran participar en les activitats de formació específica que es programen des de l'òrgan competent en formació del professorat.
3.7.1. Persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria
1. La persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria haurà de desenvolupar les funcions següents:
a) Participar en l'elaboració i redacció del projecte educatiu.
b) Elaborar el pla d'informació dirigit als pares, mares i tutors legals i a l'alumnat que s'incorporarà al nou sistema, a fi d'exposar-los-en les característiques.
c) Coordinar les reunions del professorat que imparteix docència en els grups d'Educació Secundària Obligatòria.
d) Col·laborar en la coordinació del Pla d'acció tutorial en aquesta etapa educativa.
e) Col·laborar amb la direcció d'estudis en la coordinació amb els centres d'Educació Primària adscrits al centre als efectes d'escolarització, i formar part de l'equip de transició regulat en l'article 6 de l'Ordre 46/2011, de 8 de juny.
f) Col·laborar en els programes destinats a millorar el rendiment acadèmic, reduir el fracàs i l'absentisme escolar, etc.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, a la persona coordinadora d'Educació Secundària Obligatòria se li assignaran les hores lectives següents segons el que disposa l'article 4.8 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny:
a) centres de fins a 23 grups d'ESO: 3 hores lectives.
b) centres amb 24 o més grups d'ESO: 4 hores lectives.
3.7.2. Persona coordinadora de l'aula d'informàtica
1. Les seues funcions seran les següents:
a) Coordinar l'ús de l'aula o aules del centre.
b) Vetlar pel manteniment del material informàtic.
c) Assessorar en matèria informàtica la resta del professorat i informar de les activitats que es duguen a terme en l'aula o aules d'informàtica.
d) Confeccionar l'inventari de màquines i material informàtic i responsabilitzar-se que estiga disponible i en òptimes condicions d'utilització.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, a la persona coordinadora de l'aula d'informàtica se li assignaran les hores lectives següents segons el que disposa l'article 4.9 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny:
a) Centres que tinguen entre 1 i 9 grups d'Informàtica i TIC: 2 hores lectives.
b) Centres que tinguen entre 10 i 17 grups d'Informàtica i TIC: 4 hores lectives.
c) Centres amb 18 o més grups d'Informàtica i TIC: 6 hores lectives.
3.7.3. Persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)
1. La persona coordinadora de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) ha d'exercir les tasques següents:
a) Coordinar i optimitzar l'ús de les TIC en el centre per a dinamitzar-ne la integració curricular.
b) Actuar com a interlocutor amb el Centre de Suport i Assistència Informàtica.
c) Elaborar l'inventari de màquines, d'aplicacions amb llicència privativa i de material informàtic, i responsabilitzar-se que estiga disponible i en condicions òptimes d'utilització.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, a la persona coordinadora TIC se li assignaran 2 hores lectives i 2 hores complementàries segons el que disposa l'article 4.10 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny.
3.7.4. Persona coordinadora de formació al centre
1. Les funcions de la persona coordinadora de formació seran:
a) Detectar les necessitats de formació del claustre, tant en l'àmbit de projecte educatiu com de necessitats individuals del professorat.
b) Redactar la proposta del Programa anual de formació seguint les indicacions de l'equip directiu i sobre la base de les necessitats detectades, les recomanacions dels caps dels departaments, les línies estratègiques generals del Pla anual de formació permanent del professorat, i l'avaluació del disseny i execució del programa anual de cursos anteriors.
c) Coordinar amb el CEFIRE de referència les actuacions necessàries per a la posada en marxa i el seguiment de les activitats de formació en l'àmbit del centre que hagen estat aprovades per l'Administració.
d) Col·laborar amb l'equip directiu en l'avaluació de la realització del Programa anual de formació proposat pel centre, tant en l'execució d'aquest com en la millora dels resultats de l'alumnat.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, a la persona coordinadora de formació en el centre se li assignaran 2 hores lectives i 2 hores complementàries segons el que disposa l'article 4.11 de l'Ordre 69/2015, de 25 de juny.
3.7.5. Persona coordinadora d'igualtat i convivència
1. Les funcions de la persona coordinadora d'igualtat i convivència, contextualitzades en cada cas amb la col·laboració i l'assessorament de l'equip d'orientació educativa i psicopedagògica, seran:
a) Coordinar les actuacions d'igualtat entre homes i dones referides en la Resolució de les Corts Valencianes, núm. 98/IX, del 9 de desembre de 2015 i seguint les directrius del Pla director de coeducació i del Pla d'igualtat del personal docent impulsats per la conselleria competent en matèria d'educació.
b) Coordinar les actuacions específiques en els centres educatius establides en l'article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la Generalitat, d'igualtat de les persones LGTBI, per a garantir que totes les persones que conformen la comunitat educativa puguen exercir els drets fonamentals que empara la legislació autonòmica, estatal i internacional.
c) Col·laborar amb la direcció del centre i amb la comissió de coordinació pedagògica en l'elaboració i desenvolupament del Pla d'igualtat i convivència del centre, tal com estableix la normativa vigent.
d) Coordinar les actuacions previstes en el Pla d'igualtat i convivència del centre.
e) Formar part de la comissió d'inclusió, d'igualtat i convivència del consell escolar del centre.
f) Treballar conjuntament amb la persona coordinadora de formació del centre en la confecció del Pla de formació del centre en matèria d'igualtat i convivència.
g) Qualsevol altra que l'Administració educativa determine en el seu àmbit de competències.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, amb la plantilla disponible en els centres públics i sense que implique increment d'aquesta, se li assignarà un total de 2 hores lectives a la persona designada per a coordinar el programa.
3.7.6. Persona coordinadora del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars
1. Les funcions respecte a la coordinació del Programa de reutilització de llibres i materials curriculars són:
a) Coordinar les actuacions per a la creació del banc de llibres de text, així com promoure i fomentar l'interés i la cooperació de tota la comunitat educativa.
b) Col·laborar amb la direcció del centre en la implantació, la planificació i la gestió del banc de llibres.
c) Formar part de la comissió de coordinació i gestió del banc de llibres del centre.
d) Liderar pedagògicament el Programa de reutilització de materials curriculars perquè passe a ser un projecte educatiu assumit pel centre.
e) Facilitar a la resta de la comunitat escolar les informacions referents al funcionament del programa de reutilització.
f) Coordinar l'actuació de tots els qui intervenen en la gestió del banc de llibres de text.
g) Planificar les fases per a la implantació i la sostenibilitat del programa.
h) Qualsevol altra que puga determinar el desplegament d'aquesta ordre.
2. Per al desenvolupament d'aquestes funcions, amb la plantilla disponible en els centres públics i sense que n'implique un increment, a la persona coordinadora d'aquest programa se li assignarà un total de 2 hores lectives.
En el cas dels centres privats concertats, d'acord amb la seua autonomia organitzativa, la titularitat del centre podrà assignar 2 hores lectives a la persona que designe, sense que això puga suposar un increment en el total d'hores que el centre tinga assignades d'acord amb els mòduls econòmics de distribució de fons públics per al sosteniment dels centres concertats establits en la Llei de pressupostos de la Generalitat.
4. PERSONAL NO DOCENT ESPECIALITZAT DE SUPORT A LA INCLUSIÓ
1. En aplicació de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, els centres docents poden tindre personal no docent especialitzat de suport, que participa junt amb el professorat en la resposta educativa a l'alumnat amb necessitats educatives especials, a fi d'incrementar-los l'autonomia i facilitar-los l'accés al currículum, dins de l'àmbit de les competències i les funcions que la normativa vigent, els acords laborals i els convenis col·lectius hi disposen.
Aquest personal inclou, entre altres, el personal educador d'Educació Especial dels centres públics; el personal auxiliar dels centres concertats que dona suport a l'alumnat en tasques d'higiene, alimentació, mobilitat, etc.; el personal de fisioteràpia; el personal intèrpret en llengua de signes i altre personal que l'Administració determine, d'acord amb les necessitats de l'alumnat escolaritzat en el sistema educatiu.
2. El personal no docent especialitat de suport forma part dels equips educatius i de l'equip de suport a la inclusió del centre, per tant, ha de col·laborar en la detecció, planificació i desenvolupament de les mesures de resposta educativa, en l'avaluació sociopsicopedagògica i en l'assessorament al professorat i a les famílies, dins de l'àmbit de les seues competències. Així mateix, ha de participar en l'elaboració de l'informe trimestral de seguiment de l'alumnat atés, que les tutores i els tutors han de lliurar a les famílies, i ha de formar part del Pla d'actuació personalitzat.
3. La intervenció s'ha de desenvolupar, llevat de circumstàncies excepcionals, en el context de l'aula ordinària i en estreta coordinació amb les tutores, els tutors i l'equip docent, d'acord amb l'informe sociopsicopedagògic i el Pla d'actuació personalitzat.
4. La jornada de treball del personal no docent especialitzat de suport a la inclusió ha de ser la prevista en l'esmentada normativa per als llocs amb idèntica classificació.
5. L'horari de treball d'aquests professionals, atés que no té la condició de burocràtic, s'adaptarà a les característiques dels centres i els llocs de treball, i s'haurà d'ajustar a les previsions del Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.03.2019).
6. Aquest personal s'ha d'acollir a l'horari del centre docent i a l'horari de l'alumnat a qui donen suport, d'acord amb el Pla d'actuació personalitzat. Per a cada curs escolar, la direcció territorial competent ha d'aprovar els horaris, amb una negociació prèvia amb les organitzacions sindicals de conformitat amb la normativa vigent.
7. A aquest personal, se li aplicarà el que preveu la Resolució de 9 de juliol de 2018, del secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual es dona publicitat als Pactes de la Mesa Sectorial de Funció Pública, sobre millora de les condicions de treball del personal educador d'Educació Especial i personal fisioterapeuta (DOGV 19.07.2018 i 20.07.2018, amb correcció d'errades en el DOGV de 27.07.2018).
5. PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS
1. En cas que el centre dispose de personal d'administració i serveis, aquest ocupa un lloc en l'àmbit educatiu i és personal de l'Administració de la Generalitat, per la qual cosa l'horari de treball, el règim de vacances, els permisos i les llicències d'aquest és el que preveu la normativa vigent en matèria de condicions de treball per al personal esmentat, segons el que estableix el Decret 42/2019, de 22 de març, del Consell, de regulació de les condicions de treball del personal funcionari de l'Administració de la Generalitat (DOGV 8518, 31.3.2019).
2. Pel que fa a les funcions, cal ajustar-se al que disposa la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana.
6. PROFESSORAT
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA I ENTORN).
6.1. Horari del professorat
6.1.1. Horari general
1. La jornada laboral del professorat és, amb caràcter general, de 37 hores i 30 minuts setmanals. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, el professorat ha de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 19 de les quals, com a mínim, han de ser lectives, i les restants s'han de distribuir entre complementàries recollides en l'horari individual setmanal i complementàries computades mensualment. Les 7 hores i 30 minuts que sobren fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
2. La distribució i l'adequació de l'horari del professorat s'ha d'ajustar a la normativa en vigor.
3. Durant els períodes laborals no lectius la jornada laboral del professorat ha d'estar dedicada a les activitats que es determinen, entre altres:
a) La realització d'activitats de formació permanent del professorat.
b) L'avaluació de les activitats del curs escolar finalitzat, contingudes en la Programació general anual i en les programacions didàctiques.
c) La programació i la planificació del curs escolar següent.
d) L'elaboració i el desenvolupament de materials didàctics.
e) La coordinació didàctica dels equips docents del mateix centre i la coordinació amb els equips docents d'altres centres derivada dels Plans de transició entre etapes.
f) L'exercici d'activitats i programes d'investigació i innovació educativa.
g) La posada en funcionament de programes d'orientació, reforç o aprofundiment amb l'alumnat que ho requerisca.
h) Altres activitats complementàries, de caràcter pedagògic o de col·laboració en l'organització i el funcionament del centre o amb l'Administració educativa.
i) L'aplicació de les proves extraordinàries d'avaluació segons el que dispose la normativa vigent, la correcció i l'avaluació d'aquestes, i l'atenció a l'alumnat i els seus representants legals en els casos en què sol·liciten aclariments i revisions o bé haja de resoldre's un procediment de reclamació de les qualificacions obtingudes o de les decisions de promoció o obtenció del títol que corresponga.
6.1.2. Hores lectives setmanals
1. La part lectiva de la jornada setmanal del personal docent que imparteix els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional serà de 19 hores, sense perjudici de les situacions de reducció de jornada previstes en la normativa vigent. En conseqüència, els horaris lectius del professorat són, amb caràcter general, de 19 hores lectives setmanals, distribuïdes de dilluns a divendres, amb un mínim de dues hores lectives diàries i un màxim de cinc. El règim de compensació amb hores complementàries serà, com a màxim, de dues hores complementàries per cada període lectiu, i únicament es podrà computar a partir dels mínims establits per la normativa vigent.
2. Les hores lectives setmanals són les següents:
a) Les corresponents als currículums respectius d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional.
b) Hores de tutoria.
c) Hores de reforç en Educació Secundària Obligatòria.
d) Hores de desdoblaments en Educació Secundària Obligatòria.
e) Hores de programes per al Programa d'actuació per a la millora (PAM) i altres línies d'actuació.
f) Hores de coordinació.
g) Hores dedicades a les funcions directives i altres coordinacions.
h) Hores de repàs de matèries pendents de primer curs de Batxillerat.
i) Hora per desplaçament del professorat itinerant, si és el cas.
6.1.3. Hores complementàries setmanals: fins a 6 hores
Les hores complementàries setmanals són les següents:
1. Hores de guàrdia; fins a tres períodes horaris, considerant un descans de pati com a període horari complet.
Correspon al professor o professora de guàrdia:
a) Atendre els grups d'alumnat que es troben sense professor o professora i orientar les seues activitats.
b) Vetlar per l'ordre i el bon funcionament del centre durant l'horari lectiu de l'alumnat i durant els patis.
c) Anotar en el comunicat corresponent, en finalitzar el període de guàrdia, les absències del professorat, així com qualsevol altra incidència que s'haja pogut produir.
2. Hores complementàries de tutoria i d'atenció als representants legals de l'alumnat. Tot el professorat del centre ha de dedicar 1 hora complementària setmanal, una vegada cobertes les hores de guàrdia i guàrdia d'esplai, per a l'atenció als representants legals de l'alumnat.
3. Reunions del departament didàctic, en cas de departaments amb més d'un membre: una hora setmanal, que pot agrupar-se quinzenalment per a reunions de durada més llarga.
4. Organització d'activitats esportives, culturals, preparació de pràctiques de laboratori, manteniment de tallers i laboratoris, arxiu i preparació de materials didàctics.
5. Atenció a la biblioteca.
6. Hores per desplaçament del professorat itinerant.
6.1.4. Hores complementàries de còmput mensual: 5 hores
Les hores complementàries de còmput mensual són les següents:
1. Assistència a reunions de claustre.
2. Assistència a reunions de consell escolar dels professors i professores que en siguen membres.
3. Assistència a les reunions dels òrgans de coordinació docent no previstes en les hores complementàries setmanals.
4. Assistència a les sessions d'avaluació.
5. Assessorament lingüístic al centre sobre els programes lingüístics i/o la impartició de cursos al professorat per a la millora de la competència lingüística i professional en valencià i en llengües estrangeres.
6. Organització, amb l'assessorament del departament d'orientació i sota la coordinació de la direcció d'estudis, de les activitats d'orientació general de l'alumnat de segon curs de Batxillerat, amb la finalitat d'ajudar-los a perfilar l'elecció dels estudis de l'educació superior.
7. Participació en activitats de formació incloses en el Pla de formació del professorat, convocades i autoritzades per la conselleria competent en matèria d'educació.
8. Qualsevol altra activitat que redunde en benefici del centre, autoritzada per la direcció del centre i no inclosa en les esmentades anteriorment.
9. Les reunions del claustre, les sessions d'avaluació i les dels òrgans de coordinació docent, s'han de celebrar una vegada finalitzat el període lectiu per a l'alumnat, en un horari que hi permeta l'assistència de tots els components i amb el temps necessari per al tractament de les qüestions que es prevegen. L'assistència a aquestes reunions, així com la votació, en cas que es produïsca, és obligatòria per al professorat membre dels diversos òrgans o equips. Les reunions del consell escolar del centre s'han de celebrar el dia i l'hora que permeten l'assistència de tots els sectors representats.
6.1.5. Hores de preparació de classes i perfeccionament: 07.30 hores
D'acord amb l'Ordre de 29 de juny de 1992, les 7 hores i 30 minuts sobrants fins a completar la jornada laboral seran de lliure disposició del professorat per a la preparació de classes, el perfeccionament individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.
6.2. Elaboració dels horaris
6.2.1. Regulació
1. L'elaboració dels horaris es troba regulada en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria d'Educació (DOGV 1826, 15.07.1992).
2. El professorat que complete el seu horari en un altre centre diferent del de la seua adscripció, el professorat itinerant i el que ocupe un lloc compartit en un altre centre diferent del de la seua adscripció, ha de complir en cada un dels centres la part proporcional de l'horari complementari setmanal d'obligada permanència i el complementari mensual en el centre, d'acord amb els criteris que determine la direcció d'estudis o, en cas de desacord, la Inspecció d'Educació, excepte les hores complementàries corresponents als desplaçaments, que s'han de computar per a la realització d'aquests. Aquest horari complementari es destinarà, entre altres coses, a l'efecte de participar en les sessions d'avaluació, en la celebració de claustres de professorat i en les sessions de coordinació relacionades amb les seues funcions.
6.2.2. Distribució de torns, matèries i cursos. Ordre d'elecció entre el professorat
1. Una vegada determinat el nombre de grups i els programes autoritzats dels diferents nivells educatius, la direcció d'estudis ha de comunicar als caps de departament, en el claustre que se celebre a aquest efecte, les dades següents: nombre de grups, nombre d'hores lectives setmanals assignades a cada departament, amb la indicació expressa de les hores o l'especialitat que s'impartiran en valencià i les que s'impartiran en castellà.
2. Posteriorment, s'han de distribuir els torns, les assignatures i els cursos de la manera establida a continuació. Els caps de departament han de reunir el professorat definitiu que en forma part i el professorat que ha obtingut destinació definitiva en l'últim concurs de trasllats, i han de traslladar l'assignació horària atribuïda a cada professor i professora a la direcció d'estudis, així com les hores que no hagen sigut assumides pel departament o bé la falta de càrrega horària que afecte un membre del departament o més d'un.
3. El departament ha de començar la distribució de l'horari entre els seus membres atribuint les hores curriculars corresponents als grups la llengua base dels quals siga el valencià, segons el programa lingüístic que aplique el centre i la capacitació del professorat, i a continuació, la resta d'hores assignades al departament.
4. En efectuar el repartiment horari entre el professorat definitiu, en cas que hi haja excés d'hores lectives en el departament i abans de traslladar l'excés horari a la direcció d'estudis, s'han d'aplicar els criteris següents:
a) S'han d'adjudicar totes les tutories possibles.
b) S'han d'adjudicar totes les hores dels diferents programes que el centre tinga autoritzats entre el professorat definitiu.
c) S'han d'adjudicar totes les hores possibles de reforços, desdoblaments i repassos entre el professorat definitiu.
d) En els centres educatius d'Educació Secundària amb més d'un torn, s'han d'agrupar les restes horàries en un torn, i si això no és possible, s'han d'agrupar en dos torns, amb la indicació de les hores de nocturn.
5. En cas que no hi haja acord per a l'elecció de torns i grups per part del professorat, s'ha d'aplicar el que estableixen els apartats 2.1 i 2.2 de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, relatius a la distribució i l'ordre d'elecció.
6. La direcció d'estudis ha d'incorporar a cada horari personal les hores complementàries setmanals corresponents a guàrdies, tutories amb els representants legals de l'alumnat, reunió de departament, desplaçaments per itinerància, etc., fins a completar les 25 hores d'obligada permanència en el centre. La direcció d'estudis ha d'elaborar els horaris setmanals del professorat seguint els criteris adoptats pel claustre de professorat, i els ha d'incorporar a la PGA, que serà objecte d'informe pel claustre de professorat i pel consell escolar.
7. En cap cas les preferències horàries del professorat han de comportar un perjudici o un incompliment dels criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat que figuren en l'apartat 2.2 de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992 (DOGV 1826, 15.07.1992).
8. En la configuració i la distribució d'horaris lectius s'ha de tindre en compte el professorat que, per qualsevol circumstància, retorne al seu centre de destinació amb anterioritat a l'inici del curs.
9. La direcció d'estudis ha de vetlar perquè es duga a terme un repartiment equitatiu dels grups i els nivells.
6.2.3. Horari de l'equip directiu
Mentre el centre estiga obert, hi haurà, almenys, un membre de l'equip directiu.
6.2.4. Horari del professorat d'Orientació Educativa
1. En tots els centres d'Educació Secundària que tinguen huit unitats o més s'ha de dotar un lloc de l'especialitat d'Orientació Educativa. Als centres que escolaritzen més de 700 alumnes se'ls ha d'incrementar la plantilla en un segon orientador.
2. La jornada laboral d'aquest professorat és de 37 hores i 30 minuts setmanals.
3. Durant els períodes lectius establits en el calendari escolar vigent, han de dedicar a les activitats del centre 30 hores setmanals, 25 de les quals han d'estar recollides en l'horari individual setmanal, i 5 han de ser hores complementàries comptades mensualment.
4. Les 25 hores setmanals d'obligada permanència en el centre s'han de distribuir de la manera següent:
a) Dènou hores setmanals d'atenció directa al centre, que es poden distribuir entre les atribucions següents:
a.1) Coordinació i implementació de l'avaluació psicopedagògica de l'alumnat que puga presentar necessitats específiques de suport educatiu, preferentment de l'alumnat amb necessitats educatives especials, i elaboració de l'informe psicopedagògic corresponent.
a.2) Coordinació de la planificació, el desenvolupament, l'avaluació i el seguiment d'adaptacions d'accés al currículum, adaptacions curriculars, programes específics, així com de qualssevol altres mesures d'atenció a la diversitat previstes en el projecte educatiu del centre.
a.3) Assessorament i atenció psicopedagògica a l'alumnat en aspectes relacionats amb el desenvolupament personal, la trajectòria acadèmica, els processos de transició entre etapes i la incorporació al món laboral d'aquest.
a.4) Col·laboració amb la direcció d'estudis i amb els tutors i les tutores en el desenvolupament i el seguiment del Pla d'acció tutorial i del Pla d'orientació educativa, psicopedagògica i professional.
a.5) Col·laboració amb els tutors i tutores en activitats d'orientació.
b) Una o dues hores de guàrdia.
c) Quatre o cinc hores setmanals d'assessorament psicopedagògic a la comunitat educativa:
c.1) Assessorament als òrgans de govern, a la comissió de coordinació pedagògica i als departaments didàctics, per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte educatiu, de les concrecions dels currículums i de les programacions didàctiques, així com per a l'avaluació del funcionament i de les activitats del centre educatiu.
c.2) Assessorament al professorat per a la detecció i la prevenció de problemes d'aprenentatge i d'adaptació; per al disseny i l'aplicació de mesures educatives complementàries i de reforç, així com de les adaptacions curriculars i de les altres mesures d'atenció a la diversitat.
c.3) Assessorament a mares i pares.
5. Les hores d'obligada permanència en el centre les ha d'assignar la direcció d'estudis en la confecció dels horaris del centre educatiu, d'acord amb els criteris següents:
a) Ha d'estar en el centre sis hores diàries com a màxim, i dues com a mínim, de dilluns a divendres, dins de l'horari lectiu que tinga aprovat el centre.
b) S'han d'assignar hores en tots els torns del centre educatiu.
c) En cas que algun professor o professora tinga assignada alguna funció directiva, s'han d'aplicar a les hores d'atenció directa al centre els criteris que figuren en aquesta resolució respecte a l'horari de l'equip directiu.
d) D'acord amb les característiques de cada centre educatiu i les necessitats de l'alumnat, es podrà variar la distribució entre les hores dedicades a la intervenció directa en el centre i les dedicades a l'assessorament psicopedagògic a la comunitat educativa.
6. Les hores d'obligada permanència en el centre s'han de consignar en horaris individuals, visats per la direcció del centre i amb el coneixement del professor o professora.
6.3. Compliment de l'horari
1. El compliment de l'horari per part del professorat es troba regulat en el bloc II (Horari del personal docent) de l'annex II de l'Ordre de 29 de juny de 1992, de la Conselleria d'Educació (DOGV 1826, 15.07.1992). No obstant això, i atés que els comunicats mensuals de faltes d'assistència i de puntualitat del professorat els fan els centres en el sistema d'informació ITACA, no cal que es trameten a la Inspecció d'Educació, ja que aquesta té accés a aquesta informació a través d'ITACA.
2. En cas de previsió de falta d'assistència, el docent ha de facilitar, amb caràcter previ, el material i les orientacions específiques per a l'alumnat afectat a la direcció de departament i, si és el cas, a la direcció d'estudis.
6.4. Plantilla de professorat. Restes horàries
1. La plantilla de llocs de treball dels centres que imparteixen Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Formació Professional ha de correspondre a:
a) L'assignació d'hores lectives corresponents als grups autoritzats en la planificació educativa, corresponents als cursos de l'ESO, Batxillerat i Formació Professional, i s'inclouen, així mateix, els cicles de Formació Professional Bàsica en el còmput d'hores.
b) Les hores addicionals de professorat corresponents al Pla d'actuació per a la millora (incloent-hi el Programa PROEDUCAR), les hores de reforç i desdoblament, segons l'Ordre 69/2015, de 25 de juny; les hores de programes formatius de qualificació bàsica (PFQB), les corresponents a unitats CiL i altres línies d'actuació.
c) Les hores lectives dedicades a les funcions de direcció, coordinació i tutoria que corresponga assignar d'acord amb el que estableix l'Ordre 69/2015, de 25 de juny.
d) Les hores derivades dels mòduls de cicles formatius susceptibles de desdoblament.
La determinació de les hores esmentades en els apartats a i b anteriors s'ha de fer en consonància amb les indicacions establides en els articles 17.2, 18.3, 35.2 i 36.2 del Decret 51/2018, de 27 d'abril, especialment pel que fa a la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre.
2. És aplicable la normativa següent:
a) Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE 10 de desembre), que introdueix canvis significatius en l'ESO, el Batxillerat i la Formació Professional Bàsica.
b) Ordre 69/2015, de 25 de juny, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'estableixen criteris per a la dotació de plantilles i per a la determinació de condicions de treball del professorat dels centres docents públics que imparteixen ESO, Batxillerat i Formació Professional, dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.
c) Decret 87/2015, de 5 de juny, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'ESO i el Batxillerat (DOGV 7544, 10.06.2015).
d) Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana (DOGV 8284, 30.04.2018).
f) Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell, pel qual es regula la recol·locació i la redistribució del personal docent amb destinació definitiva en els centres docents públics no universitaris.
3. Per a determinar la plantilla del professorat del centre s'ha de procedir de la manera següent:
a) A l'efecte de l'elaboració dels llocs, en cada centre es disposarà de la plantilla de funcionaris de carrera definitius que es té assignada com a conseqüència de la resolució definitiva del darrer concurs de trasllats.
S'ha d'assignar a cada departament la dedicació lectiva corresponent a les hores a què es refereixen els apartats a, b i c citats anteriorment, d'acord amb les prescripcions establides en el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a l'atribució docent de les especialitats dels cossos docents; en el Reial decret 860/2010, de 2 de juliol, modificat pel Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, quant a les condicions de formació inicial del professorat dels centres privats per a exercir la docència en els ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat; en els reials decrets pels quals s'estableixen els diversos títols dels cicles formatius de Formació Professional, i en els reials decrets pels quals s'estableixen els títols bàsics de Formació Professional, a fi d'evitar, sempre que siga possible, el desplaçament del professorat definitiu.
L'assignació a un departament dels mòduls associats als blocs comuns, de Formació Professional Bàsica, dels àmbits dels Programes de millora de l'aprenentatge i el rendiment (PMAR de 3r d'ESO per àmbits), del Programa de reforç de quart curs de l'ESO (PR4), del Programa d'aula compartida (PAC) i altres línies d'actuació, dels mòduls formatius dels programes formatius de qualificació bàsica i dels àmbits d'Educació Secundària Obligatòria, s'ha de fer com si es tractara d'una sola matèria assignada, d'acord amb el que preveu el Pla d'atenció a la diversitat del centre, i preferentment als departaments que tinga professorat amb risc de desplaçament.
S'ha d'oferir al professorat definitiu la totalitat d'hores atribuïbles als seus departaments que hi ha en el centre, incloent-hi les hores autoritzades per als programes (PMAR, PR4 i PAC), els reforços i els desdoblaments, a fi d'evitar el desplaçament d'aquest. Si fora necessari, podran atribuir-se, també, per a completar l'horari d'aquest professorat, altres hores assignades dins del Pla d'actuació per a la millora, de coordinació i direcció. Es podrà completar, també, amb les hores assumides d'altres departaments, segons el que preveu l'apartat b.2.
Els membres de la junta de personal docent no universitari que hagen cedit la totalitat del seu crèdit horari a la borsa d'hores i no tinguen permís sindical, disposaran de cinc hores lectives setmanals per a dur a terme tasques sindicals, que s'han de preveure a l'hora de confeccionar l'horari lectiu.
No s'ha de proposar el desplaçament de professorat amb destinació definitiva en el centre mentre hi haja hores que puga assumir el seu departament i que, incloses en un altre departament, supose l'habilitació d'un nou lloc.
b) Amb caràcter general, s'han d'evitar les restes horàries. No obstant això, quan, en el centre, el professorat amb destinació definitiva haja completat els seus horaris i queden restes horàries, s'ha de proposar una plaça vacant per cada 19 hores lectives, i amb el sobrant s'ha de procedir de la següent manera:
b.1) Si les restes són superiors a 16 hores, s'ha de crear una vacant, que es completarà fins a 19 hores.
b.2) Les restes entre 6 i 16 hores, quan siga possible, les han d'assumir els diversos departaments per a completar l'horari, preferentment, al professorat definitiu amb mancança d'hores.
Si no és possible, els temps parcials s'han d'autoritzar pel nombre d'hores reals de docència efectiva que corresponga.
En el programa informàtic s'ha de reflectir l'especialitat que assumeix i la que cedeix hores. El total d'hores lectives assumides per un departament no podrà ser superior a 19, si procedeixen d'una mateixa especialitat. En cas de superar el nombre de 19 hores, s'ha de crear un lloc de l'especialitat o àmbit corresponent, i la Inspecció proposarà la supressió del lloc que corresponga.
b.3) Els sobrants inferiors a 6 hores els ha d'assumir el departament corresponent, llevat que un altre puga assumir-los per a completar, preferentment, l'horari del professorat definitiu amb mancança d'hores, per la qual cosa, no s'han de tindre en compte per a la confecció de llocs.
Una vegada determinada la càrrega horària necessària per a atendre les necessitats educatives del centre, la Inspecció d'Educació efectuarà la proposta de plantilla a partir del professorat definitiu del centre, després d'analitzar-ne les propostes i les observacions expressades per la direcció del centre.
6.5. Insuficiència o mancança d'horari
1. Una vegada comunicada a la direcció dels centres la plantilla assignada, i en cas que algun professor o professora, excepcionalment, puga resultar afectat per falta d'horari, els centres han de reunir el personal dels departaments o les especialitats que corresponga, a fi de determinar qui hi està afectat. En aquestes reunions ha d'estar present, almenys, un integrant de l'equip directiu del centre, i s'ha d'alçar acta, ajustada al model corresponent.
Les direccions dels centres docents afectats han de traslladar les actes, abans que finalitze el mes de juny, a la direcció territorial d'educació corresponent.
2. En cas que, tot i que s'apliquen els criteris d'assignació horària als diversos departaments segons el que s'ha determinat, hi haja professorat amb mancança d'horari de la seua especialitat (menys de 6 hores) i no siga possible completar-lo, es podrà:
a) Optar per passar a la situació de desplaçat en el lloc que ocupa amb caràcter definitiu, i podrà optar per la recol·locació provisional en un lloc, en el propi centre, d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, o bé optar per adquirir la condició de suprimit, i en aquest cas podrà adquirir, amb caràcter definitiu, un lloc en el seu centre d'una altra especialitat per a la qual estiga habilitat, i haurà d'omplir el model corresponent. Qui no opte per la recol·locació provisional o definitiva en el propi centre, ha de participar en el procediment d'adjudicació de destinació provisional anual en la localitat, la província o la comunitat, que s'ha de fer telemàticament.
b) Optar per perdre, amb caràcter provisional, la seua destinació definitiva i adquirir la condició de desplaçat a un altre centre de la localitat, la província o la comunitat, o bé adquirir la condició de suprimit en el propi centre, amb caràcter voluntari, i participar en el procediment corresponent d'adjudicació de destinació provisional i anual per a llocs de les seues especialitats, àmbits per als quals estiga habilitat i habilitacions transitòries reconegudes.
3. En cas de no optar voluntàriament per cap de les opcions previstes en l'apartat anterior, el funcionari serà desplaçat amb caràcter forçós a un altre centre de la localitat o la província per a impartir matèries de les especialitats de les quals siga titular o els àmbits en què estiga habilitat, en aquest cas amb caràcter voluntari.
4. En els supòsits en què s'haja de determinar, entre el professorat funcionari de carrera que ocupe amb caràcter definitiu llocs de treball de la mateixa especialitat, qui són els afectats per mancança d'horari, en cas que ningú opte voluntàriament per accedir a aquesta situació, s'han d'aplicar successivament els criteris següents:
a) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
c) Any més recent d'ingrés en el cos.
d) No pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.
e) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
5. La prioritat per a obtindre la condició de desplaçat, en cas que hi haja més d'un voluntari, es determinarà per l'aplicació successiva dels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic d'ingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
6. Al personal funcionari del cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari, a l'efecte de determinar els serveis prestats com a funcionari de carrera, se li tindrà en compte el temps de serveis efectius que haja prestat anteriorment com a funcionari de carrera en el cos de professors/ores respectiu.
7. El professorat adscrit a una especialitat que, per insuficiència d'horari, imparteix docència en una altra, ha de passar a formar part dels departaments que corresponguen.
8. Distribució de l'horari. Una vegada determinat el professorat desplaçat o suprimit i el que assumeix hores d'una altra especialitat, per a la distribució de l'horari entre el professorat definitiu, si no hi ha acord, l'elecció s'ha de fer, primer, entre els que siguen titulars de l'especialitat, d'acord amb l'ordre següent:
1r. Catedràtics d'Ensenyament Secundari.
2n. Professorat d'Ensenyament Secundari, professorat tècnic de Formació Professional i professorat especial d'ITEM.
Dins de cada apartat, la prioritat s'ha de definir per l'antiguitat com a funcionaris de carrera en l'especialitat de pertinença, determinada per l'any d'obtenció de l'especialitat o pel número més baix de registre personal o de llista, o bé pel lloc que ocupen en l'ordre de nomenament com a funcionaris de carrera.
Una vegada hagen acabat els anteriors, s'ha de fer l'elecció de la resta de professorat, en funció del cos a què pertanguen i sense diferències pel que fa a l'especialitat, aplicant-hi el criteri d'ordre anterior.
Quan concórreguen diversos docents amb habilitacions transitòries per a impartir les mateixes matèries, àrees o mòduls, s'ordenaran entre ells amb els criteris d'antiguitat establits anteriorment.
9. En cas que abans de l'inici del curs acadèmic canvien les circumstàncies de mancança d'horari en una especialitat, el centre ho ha de notificar a la direcció territorial, i aquesta, al seu torn, a la Subdirecció General de Personal Docent pel mateix procediment, amb l'objectiu d'oferir-lo al professorat desplaçat o suprimit que haja manifestat la voluntat de retornar al centre, d'acord amb el model corresponent.
10. En cas que, finalment, el professorat desplaçat o suprimit torne al seu centre d'origen, per impossibilitat d'assignar-li una altra destinació, la Subdirecció General de Personal Docent emetrà una resolució per la qual li anul·laran la condició de desplaçat o suprimit.
11. En cas que un professor o professora corresponent al cos de professors d'ITEM a extingir de l'especialitat d'Educació Física tinga un nombre més baix d'hores de la seua matèria, la direcció li assignarà les hores necessàries d'altres tasques per a completar l'horari.
12. El professorat de Religió que exercisca la docència en més d'un centre de diferent localitat estarà subjecte al règim previst en les disposicions generals de la conselleria competent en matèria d'educació per les quals es regula el règim aplicable al professorat que presta serveis en més d'un centre docent públic d'ensenyament no universitari de titularitat de la Generalitat.
6.6. Habilitacions transitòries
1. El personal funcionari dels cossos docents previstos en la disposició addicional setena de la LOE afectat per les situacions que impliquen pèrdua definitiva del lloc de treball, així com el personal funcionari en expectativa de destinació que no dispose de places de la seua especialitat, podrà sol·licitar l'habilitació transitòria de les especialitats del seu cos de pertinença l'atribució docent de les quals incloga les àrees, les matèries i els mòduls que pot impartir si compleix les condicions de formació establides en la normativa vigent per a impartir docència, atenent el que estableix la disposició addicional segona del Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell (DOGV 6808, 02.07.2012).
També pot sol·licitar l'habilitació transitòria qui, pel fet d'estar afectat per les situacions que impliquen pèrdua provisional de destinació, no haja pogut completar l'horari en el propi centre o en un altre de la mateixa localitat o de les localitats limítrofes.
2. El procediment que s'ha de seguir per a obtindre habilitació transitòria ha de ser el següent: el personal que considere que té els requisits necessaris, ha de sol·licitar l'habilitació a la corresponent direcció territorial competent en matèria d'educació i ha d'adjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia compulsada del títol acadèmic oficial.
b) Documents justificatius de complir els requisits indicats en l'apartat anterior.
El director o directora territorial, amb un informe previ de la Inspecció d'Educació, dictarà una resolució individualitzada per la qual es reconeixerà, o no, l'habilitació transitòria sol·licitada.
Contra aquesta resolució, la persona interessada podrà presentar un recurs d'alçada, en el termini d'un mes des de la notificació d'aquesta, davant de l'òrgan competent en matèria de personal docent de la conselleria competent en matèria d'educació.
Aquestes habilitacions quedaran inscrites en el registre de personal docent creat a aquest efecte.
3. El personal funcionari docent de carrera afectat podrà sol·licitar el reconeixement d'una habilitació transitòria o de diverses, dins del seu cos de pertinença, i podrà fer valdre les que tinga reconegudes en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals.
4. Les habilitacions transitòries reconegudes tenen vigència indefinida, excepte renúncia expressa, i en cap cas l'habilitació transitòria podrà donar lloc a l'adjudicació de destinació amb caràcter forçós, que només podrà adjudicar-se per les especialitats de què siga titular.
5. Els funcionaris en expectativa de destinació que tinguen reconeguda una habilitació transitòria i la facen valdre en els procediments d'adjudicació de destinacions provisionals anuals, s'ordenaran, en aquesta habilitació transitòria, darrere dels funcionaris de carrera o en pràctiques de l'especialitat corresponent, amb prioritat respecte als funcionaris docents interins que, si és el cas, participen en el procediment.
6. L'habilitació transitòria obtinguda únicament tindrà validesa dins dels procediments regulats en el Decret 108/2012, de 29 de juny, del Consell.
6.7. Docents amb insuficiència d'horari en els dos primers cursos d'ESO
En la determinació de llocs per part de la Inspecció s'han de comptabilitzar les hores totals del centre per especialitat, tot això d'acord amb les equivalències establides, i s'han de dividir per 19. El resultat proporcionarà el nombre total de necessitats, i s'han d'assignar les primeres 19 hores a l'horari del mestre, si l'1 de setembre estiguera ocupat per professorat amb destinació definitiva, i la resta d'hores a professorat del cos d'Ensenyament Secundari.
El mestre de l'especialitat de Ciències Naturals podrà impartir les matèries de Biologia i Geologia de 1r de l'ESO i Física i Química de 2n de l'ESO, en aplicació del que estableix l'article tercer del Reial decret 665/2015, de 17 de juliol.
6.7.1. Prioritat per a determinar els docents amb insuficiència horària
1. Els docents del cos de mestres en l'horari lectiu dels quals no hi haja un mínim de 5 hores lectives de la seua especialitat, adquiriran la condició de suprimits.
2. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, per a determinar quins mestres han de ser suprimits o quin professorat o professorat catedràtic de Secundària ha de quedar amb insuficiència horària, en cas que ningú opte voluntàriament per passar a aquestes situacions, tindran preferència per a no ser suprimits en el centre els docents del cos de mestres.
3. Si hi ha diversos funcionaris del cos de mestres de la mateixa especialitat o d'una de diferent i cal determinar quin funcionari ha de quedar amb insuficiència horària i, per tant, suprimit, la prioritat es determinarà per la voluntarietat. En cas de desacord, la prioritat per a determinar quin docent queda amb insuficiència horària es determinarà pels criteris següents:
a) Menys antiguitat ininterrompuda com a definitiu en la plaça.
b) Menys temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
c) Any més recent d'ingrés en el cos.
d) Menys puntuació obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més alt de registre personal o de llista.
4. Els docents del cos de mestres l'horari lectiu dels quals es trobe en l'interval d'entre 6 i 12 hores lectives amb matèries d'altres especialitats per a les quals estiguen habilitats, hores de reforç, tutories o desdoblaments, no seran objecte de supressió del seu centre, tot i que han de completar l'horari amb altres activitats fins a 19 hores lectives.
6.7.2. Prioritat per a l'elecció d'horaris
1. Una vegada determinada la relació de funcionaris amb destinació definitiva que han de quedar en el centre, per a l'elecció d'horaris, el funcionariat del cos de mestres amb destinació definitiva en els dos primers cursos d'Educació Secundària Obligatòria que no tinga horari complet de la seua especialitat podrà completar l'horari en el centre de destinació impartint altres matèries d'aquests cursos, sempre que dispose de l'habilitació corresponent i hi haja un excés horari de la matèria, sense perjudici de la preferència a aquests efectes dels titulars de les especialitats respectives, tant si pertanyen al cos de mestres com als de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari.
2. En cas que diversos funcionaris del cos de mestres de diferents especialitats no tinguen horari complet de la seua especialitat corresponent, per a determinar la prioritat en l'elecció d'horari s'aplicaran successivament els criteris següents:
a) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en el centre.
b) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos.
c) Any més antic d'ingrés en el cos i, dins d'aquest, puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu a través del qual es va ingressar en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
3. En cas que concórreguen docents del cos de mestres i del cos de professors o catedràtics d'Ensenyament Secundari que estiguen en la mateixa situació de falta d'horari, la prioritat en l'elecció d'horaris es determinarà pels criteris següents:
a) Més temps de serveis efectius com a funcionari de carrera del cos al qual pertanga cada funcionari.
b) Més antiguitat amb destinació definitiva ininterrompuda en la plaça.
c) Any més antic d'ingrés en el cos.
d) La pertinença, si és el cas, al cos de catedràtics d'Ensenyament Secundari.
e) La puntuació més alta obtinguda en el procediment selectiu d'ingrés en el cos o, quan no siga possible, número més baix de registre personal o de llista.
4. En cas de no poder completar horari en el propi centre, d'acord amb els criteris exposats, els funcionaris del cos de mestres quedaran en la condició de suprimits.
6.8. Atribució docent del professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. Pel que fa a les assignatures troncals i específiques d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposa tant el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual es defineixen les condicions de formació per a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial i s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari (BOE 28.11.2008), com la modificació d'aquest feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l'exercici de la docència en l'Educació Secundària Obligatòria, el Batxillerat, la Formació Professional i els Ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d'Ensenyament Secundari. A més a més, pel que fa al Batxillerat, caldrà ajustar-se al que disposa la disposició addicional sisena de l'Ordre de 19 de juny de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula l'organització i el funcionament del Batxillerat diürn, nocturn i a distància, a la Comunitat Valenciana.
2. Quant a l'atribució docent de les assignatures de lliure configuració autonòmica d'Educació Secundària Obligatòria:
a) Caldrà ajustar-se al que disposa la modificació del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, feta en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, per a les matèries específiques que es cursen dins del bloc de lliure configuració autonòmica d'Educació Secundària Obligatòria.
b) L'assignatura de lliure configuració autonòmica de primer curs denominada Taller de Reforç s'ha d'impartir indistintament pel professorat de cada matèria.
3. El personal docent del cos de mestres que ocupa, amb caràcter definitiu, llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.
4. El personal docent del cos de professors d'Ensenyament Secundari que ocupa llocs docents en centres educatius d'Educació Secundària podrà impartir totes les matèries d'un àmbit en el primer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, sempre que dispose de l'habilitació corresponent per a impartir alguna de les matèries de l'àmbit en el seu centre de destinació.
6.9. Substitució de docents
1. S'ha d'actuar d'acord amb el que es disposa en la Resolució de 21 de desembre de 2015, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual s'acorda la publicació de l'addenda subscrita per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals, per la qual es modifica el sistema de provisió de llocs de treball en règim d'interinitat, aprovat per la Resolució de 26 de novembre de 2010 (DOGV 6408, 31.12.2015), i en les instruccions que la despleguen, a excepció de la «Disposició transitòria única. Nomenaments per urgent provisió», tal com preveu la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a l'exercici de la docència i l'ensenyament en l'àmbit de l'educació no universitària (BOE 58, 08.03.2019).
2. Els centres docents han de vetlar perquè les absències dels docents queden registrades degudament en l'aplicació informàtica corresponent (ITACA) des del primer dia d'absència, i han d'indicar-n'hi les causes.
3. En cas d'absència o malaltia del director, la directora o un altre membre de l'equip directiu, s'ha de fer càrrec de les seues funcions el o la cap d'estudis o, si no, el professor o professora que designe el director o directora, i caldrà donar-ne compte al consell escolar.
6.10. Notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent
La direcció del centre ha de fer la notificació de la participació en l'exercici del dret de vaga del personal docent i no docent dels centres docents, a través de l'aplicació informàtica ITACA i d'acord amb les instruccions puntuals elaborades sobre això pel secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional.
6.11. Prevenció de riscos laborals en el sector docent
6.11.1 Adaptació de llocs de treball
Atenent l'article 25 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10.11.1995), per a garantir la protecció dels treballadors i treballadores sensibles a determinats riscos, recomanada en els informes mèdics laborals sobre adaptació del lloc de treball emesos pels metges i metgesses de medicina del treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT), caldrà ajustar-se al que s'indica a continuació:
1. El procés s'ha d'iniciar a instància de la persona interessada, la qual haurà de presentar una sol·licitud d'adaptació de lloc de treball dirigida a l'INVASSAT.
2. L'informe mèdic pertinent, que haurà d'incloure, si és necessari, una proposta d'adaptació del lloc de treball, ha de ser remés per l'INVASSAT a la Subdirecció General de Personal Docent i a l'interessat o interessada.
3. La Subdirecció General de Personal Docent farà arribar aquesta adaptació del lloc de treball a la direcció territorial corresponent perquè, a través de la Inspecció d'Educació, faça les gestions oportunes per a portar-la a terme.
4. Quan l'informe faça referència a canvi d'adscripció de destinació, canvi d'especialitat d'entre les seues especialitats reconegudes en el seu mateix centre o a l'adequació d'horari i/o jornada, l'òrgan competent en matèria de personal docent procurarà adaptar el que siga procedent d'acord amb l'INVASSAT.
5. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'usar de manera habitual un material de què el centre ja dispose, aquest l'ha de posar a la disposició del o la docent.
6. Quan el centre dispose d'aquest material però aquest estiga ubicat en una aula, el o la docent haurà d'impartir docència, prioritàriament, en aquesta aula.
7. Quan l'informe determine que el o la docent ha d'utilitzar de manera habitual un equip d'amplificació vocal portàtil, la direcció del centre educatiu ho ha de notificar a la Subdirecció General de Personal Docent. Aquesta unitat farà els tràmits de contractació oportuns i l'enviarà al centre per a ús exclusiu del o la docent mentre romanga en aquell centre de treball. Quan el o la docent canvie de lloc de treball a un altre centre educatiu, la direcció del centre ho ha de notificar a la direcció general competent en matèria de personal docent perquè es produïsca el trasllat del material i se'n deixe constància.
6.11.2 Delegats de prevenció de riscos laborals
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, regula la participació i la representació dels treballadors com a delegats de prevenció i membres del Comité de seguretat i salut.
A l'efecte de facilitar les seues actuacions, d'acord amb el que es disposa en la Resolució d'11 de setembre de 2017, del director general de Centres i Personal Docent, per la qual es procedeix a la publicació del Pacte d'acció sindical subscrit per la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i les organitzacions sindicals STEPV-IV, FE-CCOO-PV i FeSP-UGT-PV. [2017/8049], les delegades i delegats de prevenció de riscos laborals del sector docent no universitari disposaran de quatre hores setmanals, dues de les quals seran lectives.
7. ENSENYAMENTS
7.1. Educació Secundària Obligatòria
El currículum serà el que es disposa en el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i en les modificacions d'aquests fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.
7.1.1. Avaluació dels processos d'aprenentatge i ensenyament
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Pel que fa a l'avaluació i la titulació de l'alumnat, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyament, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'avaluació en Educació Secundària Obligatòria, en Batxillerat i en els ensenyaments de l'Educació de les Persones Adultes a la Comunitat Valenciana, així com el que disposa:
a) El Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
b) El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
c) El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
d) El Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) El Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
f) L'Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d'avaluació de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
2. Respecte al Programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment (PMAR de 3r d'ESO per àmbits), al Programa de reforç de 4t d'ESO (PR4), i al Programa d'aula compartida (PAC), l'avaluació s'ha de fer segons el que es preveu en l'article 30, apartats 8 i 9, del Decret 87/2015, de 5 de juny; en l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre; així com en la normativa específica elaborada a aquest efecte per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
3. Tot l'alumnat que cursa ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria ha de disposar dels documents oficials d'avaluació previstos en la disposició addicional sisena del Reial decret 1105/2014, i en el capítol V de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
Per a l'ompliment d'aquests, les secretaries dels centres s'han d'atendre al que disposa la Resolució de 5 de març de 2008, de la Direcció General d'Ordenació i Centres Docents, per la qual es dicten instruccions per a formalitzar els documents bàsics d'avaluació i s'estableix el procediment de sol·licitud d'assignació del número d'historial acadèmic per a Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria (DOGV 5724, 14.03.2008), i al que es dispose a aquest efecte en la normativa específica elaborada per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
4. Fins a l'entrada en vigor de la normativa que resulte del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, l'avaluació que regula l'article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, es considera mostral i té finalitat diagnòstica. S'ha d'avaluar el grau d'adquisició de la competència matemàtica, la competència lingüística i la competència social i cívica, tenint com a referència principal les matèries generals del bloc de les assignatures troncals cursades en 4t d'Educació Secundària Obligatòria. Aquesta avaluació no té efectes acadèmics.
7.1.2. Promoció
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Pel que fa a la promoció de l'alumnat, caldrà ajustar-se a l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposen els articles 22.1, 22.2 i 22.4 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i l'article 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.
1. Les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:
1.1. Les decisions sobre la promoció de l'alumnat d'un curs a un altre, dins de l'etapa, s'han d'adoptar de manera col·legiada pel conjunt de professorat de l'alumne o alumna respectiu, tenint en compte l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències clau corresponents. En els casos de manca d'acord o consens, aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
La repetició s'ha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i s'ha de prendre després d'haver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats d'aprenentatge de l'alumne o alumna.
1.2. L'alumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries com a màxim, sense perjudici del que disposen els subapartats 1.4 i 1.5 d'aquest apartat.
1.3. L'alumne o alumna haurà de repetir curs quan es done alguna de les situacions següents:
a) Que tinga avaluació negativa simultàniament en tres matèries o en més de tres.
b) Que tinga avaluació negativa simultàniament en dues de les matèries següents: Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).
Per a aquests dos casos, es podran tindre en compte dues circumstàncies excepcionals, explicades, respectivament, en els subapartats 1.4 i 1.5.
1.4. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna amb avaluació negativa simultàniament en tres matèries, quan es donen conjuntament les condicions següents:
a) Que dues de les matèries amb avaluació negativa no siguen simultàniament Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats).
b) Que l'equip docent considere que la naturalesa de les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix a l'alumne o alumna seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) I que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.
1.5. També podrà autoritzar-se de manera excepcional, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna quan es donen conjuntament aquestes condicions:
a) Que l'alumne o alumna tinga avaluació negativa simultàniament en dues matèries, que siguen Valencià: Llengua i Literatura; Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), de manera simultània.
b) Que l'equip docent considere que l'alumne o alumna pot seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) I sempre que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.
En l'aplicació d'aquest subapartat referent a les assignatures troncals i específiques, computaran totes les matèries establides en els articles 17, 18 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018.
Quant al bloc d'assignatures de lliure configuració autonòmica, el bloc computarà com una única matèria. Per tant, en cas de no superar-se una matèria o les dues d'aquest bloc, es computarà com una única matèria no superada, a l'efecte de promoció.
No obstant això, a l'efecte de càlcul de nota mitjana, es tindran en compte totes les matèries cursades.
Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de l'Educació Secundària Obligatòria es consideraran matèries diferents.
1.6. L'alumne o alumna que no promocione haurà de romandre un any més en el mateix curs. Aquesta mesura se li podrà aplicar en el mateix curs una sola vegada, i dues vegades com a màxim dins de l'etapa. Quan aquesta segona repetició s'haja de produir en tercer o quart curs, tindrà dret a romandre en règim ordinari cursant Educació Secundària Obligatòria fins als dènou anys, complits l'any en què finalitze el curs. Excepcionalment, podrà repetir una segona vegada en quart curs si no ha repetit en els cursos anteriors de l'etapa.
2. La mesura de repetició de curs haurà d'anar acompanyada d'un Pla específic personalitzat, orientat a la superació de les dificultats detectades en el curs anterior. Aquests plans específics personalitzats els ha d'elaborar l'equip docent de cada grup, d'acord amb els criteris establits per la comissió de coordinació pedagògica, o qui tinga atribuïdes les seues funcions, i amb l'assessorament, si escau, del personal docent especialista en orientació educativa.
3. La promoció de l'alumnat incorporat a un Programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment s'ha de fer segons la normativa reguladora d'aquests programes.
3.1. En els programes organitzats de manera integrada, les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes establits en l'apartat 1.
3.2. En els programes organitzats per àmbits, les decisions sobre promoció de l'alumnat s'han d'adoptar en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:
3.2.1. Les decisions sobre la promoció de l'alumnat d'un curs a un altre, dins l'etapa, s'han d'adoptar de manera col·legiada pel conjunt del professorat de l'alumne o alumna respectiu, atenent l'assoliment dels objectius de l'etapa i el grau d'adquisició de les competències clau corresponents. En els casos de falta d'acord o consens, aquestes decisions s'han d'adoptar per majoria simple, amb el vot de qualitat del tutor o tutora del curs.
La repetició s'ha de considerar una mesura de caràcter extraordinari, i s'ha de prendre després d'haver esgotat les mesures ordinàries de reforçament i suport per a resoldre les dificultats d'aprenentatge de l'alumne o alumna.
3.2.2. L'alumne o alumna promocionarà de curs, en convocatòria ordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats; en cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat tots els àmbits i les matèries cursats o tinga avaluació negativa, com a màxim:
en un àmbit, en el cas de l'àmbit de caràcter lingüístic i social o de l'àmbit de caràcter científic i matemàtic;
en l'àmbit de llengües estrangeres i en una matèria,
o en dues matèries.
Tot això sense perjudici del que es dispose en el subapartat 3.2.3 d'aquest apartat, i que l'equip docent considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa no impedeix que l'alumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
3.2.3. De manera excepcional, podrà autoritzar-se, per decisió col·legiada i votació nominal, la promoció d'un alumne o alumna amb qualificacions negatives quan es donen conjuntament les condicions següents:
a) Que tinga avaluació negativa simultàniament:
en l'àmbit de caràcter lingüístic i social o en l'àmbit de caràcter científic i matemàtic, a més d'una matèria;
en l'àmbit de llengües estrangeres i en dues matèries,
o en tres matèries.
b) Que l'equip docent considere que la naturalesa dels àmbits i les matèries amb avaluació negativa simultàniament no impedeix que l'alumne o alumna seguisca amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que la promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.
c) Que s'apliquen a l'alumne o alumna les mesures d'atenció educativa proposades en el consell orientador.
7.1.3. Titulació
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. L'alumne o alumna que, durant la sessió final d'avaluació ordinària de 4t curs d'ESO, haja obtingut una avaluació positiva en totes les matèries, o en la sessió final d'avaluació extraordinària haja obtingut una avaluació positiva, bé en totes les matèries o bé negativa en un màxim de dues, sempre que aquestes no siguen, de manera simultània, les matèries de Valencià: Llengua i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, i Matemàtiques (Matemàtiques, Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics o Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats), podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
Per a aquest efecte, s'han de tindre en compte les consideracions següents:
a) Les matèries amb la mateixa denominació en diferents cursos de l'Educació Secundària Obligatòria es consideraran matèries distintes.
b) Sense perjudici del que s'ha exposat anteriorment, per a obtindre el títol caldrà que l'equip docent considere que l'alumne o alumna ha assolit els objectius de l'etapa i ha adquirit les competències corresponents.
2. Continguts i vies acadèmiques del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
En el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria s'ha de fer constar la qualificació final de l'etapa que resulte de la nota mitjana obtinguda d'acord amb el càlcul numèric que s'indica a continuació, sense necessitat d'indicar la via, els ensenyaments acadèmics o els ensenyaments aplicats, cursada per l'alumnat en 4t d'ESO.
Segons el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, la qualificació final de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en Educació Secundària Obligatòria, expressada en una escala d'1 a 10, amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima, i en cas d'equidistància, a la superior, llevat dels casos de l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià o procedent de sistemes educatius estrangers i de l'alumnat que ha cursat un Programa de la millora de l'aprenentatge i del rendiment o un cicle de Formació Professional Bàsica, en què s'aplicarà el que determina l'apartat següent.
3. Obtenció i càlcul de la nota mitjana del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria per part de l'alumnat d'incorporació tardana, procedent de sistemes educatius estrangers o que cursa programes específics.
a) L'alumnat incorporat tardanament al sistema educatiu valencià o provinent d'estudis cursats en algun sistema educatiu estranger i que no haja cursat totalment l'Educació Secundària Obligatòria en el sistema educatiu de l'Estat espanyol, obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria d'acord amb les qualificacions consignades en l'etapa, únicament en les matèries cursades en el nostre sistema educatiu, i el càlcul numèric de la nota mitjana de l'etapa s'ha de fer a partir de la mitjana resultant d'aquestes qualificacions, sense perjudici del que s'estableix sobre aquesta qüestió en acords o convenis internacionals.
b) L'alumnat que finalitze l'Educació Secundària Obligatòria després d'haver cursat un Programa de millora de l'aprenentatge i del rendiment, obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria d'acord amb les qualificacions consignades en l'etapa, i el càlcul numèric de la nota mitjana d'aquesta etapa s'ha de fer sense tindre en compte les qualificacions obtingudes en matèries que no haja superat abans de la data de la seua incorporació al programa, sempre que aquestes matèries estigueren incloses en algun dels àmbits previstos en l'article 19.3 del Reial decret 1105/2014, i l'alumne o alumna haja superat aquest àmbit. En cas contrari, totes les matèries que no tinga aprovades entrarien en la mitjana.
c) L'alumnat que, a més d'haver obtingut avaluació positiva en tots els àmbits i, en el seu cas, en les unitats formatives d'un cicle de Formació Professional Bàsica, obtinga un títol de Formació Professional Bàsica, podrà obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, sempre que, en l'avaluació final del cicle formatiu, l'equip docent avaluador considere que aquest alumne o alumna ha aconseguit els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i ha assolit les competències clau corresponents. En aquest cas, la qualificació final de l'etapa serà la nota mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en l'article 42.4 de la Llei orgànica 2/2006.
D'acord amb el que disposa la Resolució de 30 d'octubre de 2017, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual s'estableix el procediment per a l'obtenció del títol de Formació Professional bàsica i, si és el cas, el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria derivat de l'obtenció del títol de Formació Professional Bàsica (DOGV 8173, 20.11.2017), els equips docents dels grups d'alumnes que cursen un cicle de Formació Professional Bàsica han de fixar, al començament de curs, uns criteris comuns que els permeten valorar si l'alumne que ha obtingut el títol de Formació Professional Bàsica ha aconseguit, també, els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i ha adquirit les competències corresponents. Una vegada fixats per l'equip docent, el tutor o tutora del grup haurà d'informar d'aquests criteris l'alumnat i les famílies durant el primer trimestre.
4. Els títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria expedits d'acord amb el que disposen aquestes instruccions permetran accedir indistintament a qualsevol dels ensenyaments postobligatoris recollits en l'article 3.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
7.1.4. Càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió
Per a l'alumnat que obtinga el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, el càlcul de la nota mitjana a l'efecte d'admissió en altres ensenyaments s'ha de fer d'acord amb les indicacions següents:
a) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria segons el que va disposar la normativa vigent en el curs que l'alumnat es va titular.
El càlcul de la nota mitjana de l'etapa s'ha de fer d'acord amb el que disposa l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries cursades per l'alumnat, llevat de les excepcions establides en l'epígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment.
Es considerarà, a l'efecte de càlcul, l'última qualificació obtinguda en cada matèria de cada un dels cursos.
Quan l'alumne o alumna haja fet algun curs de l'etapa en un sistema educatiu estranger però haja obtingut el títol segons l'ordenació de la Llei orgànica 2/2006, o segons la legislació anterior del sistema educatiu espanyol, únicament es computaran per al càlcul de la nota mitjana les qualificacions obtingudes en les matèries cursades per l'alumnat segons l'ordenació del sistema educatiu espanyol.
En el cas d'alumnat que haja sigut proposat per a l'obtenció del títol amb una matèria o dues amb avaluació negativa, i, excepcionalment, tres, caldrà tindre en compte que la normativa vigent prescriu el càlcul de la nota mitjana sobre la totalitat de matèries o àmbits cursats. Per tant, s'han d'incloure en el còmput tant les matèries superades com les matèries no superades.
b) Alumnat que haja obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria a través de la superació d'un Programa de Formació Professional Bàsica.
Fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, l'alumnat que obtinga un títol de Formació Professional Bàsica pot obtindre el títol d'Educació Secundària Obligatòria, sempre que, en l'avaluació final del cicle formatiu, l'equip docent considere que ha assolit els objectius de l'Educació Secundària Obligatòria i que ha adquirit les competències corresponents.
A l'efecte de l'accés a cicles formatius de grau mitjà, la nota mitjana de l'alumnat que haja obtingut el títol de graduat d'Educació Secundària Obligatòria s'obtindrà calculant la mitjana obtinguda en els mòduls associats als blocs comuns previstos en l'article 42.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.
Per a l'accés a Batxillerat, el càlcul de la nota mitjana de l'etapa es farà d'acord amb el que disposa l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, de manera que serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries, mòduls o àmbits cursats per l'alumnat, llevat de les excepcions establides en l'epígraf c, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment. En aquest cas, caldrà entendre els mòduls de Formació Professional Bàsica com a assimilats a les matèries o els àmbits a què es refereix l'article 41.9 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril. Es considerarà, a l'efecte de càlcul, l'última qualificació obtinguda en cada matèria, àmbit o mòdul de cada un dels cursos o nivells.
c) Queden exceptuades de ser incloses, a l'efecte del càlcul de la nota mitjana, les qualificacions de les matèries següents, en els casos que es concreten:
1. Religió, de conformitat amb el que disposa l'apartat 7 de la disposició addicional segona del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l'Educació Secundària Obligatòria, únicament per als cursos l'ordenació dels quals va estar regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig.
2. Música, matèries optatives, matèries del bloc d'assignatures de lliure configuració autonòmica i matèries del bloc d'assignatures específiques que hagen sigut convalidades d'acord amb la normativa vigent i per a les quals s'haja consignat l'expressió de qualificació «convalidat/ada» en els documents oficials d'avaluació.
3. Educació Física i Valencià: Llengua i Literatura, quan s'haja concedit l'exempció de qualificació d'acord amb la normativa vigent i s'haja consignat l'expressió «exempt/a» en els documents oficials d'avaluació.
d) A l'alumnat que s'incorpore al sistema educatiu espanyol en un centre de la Comunitat Valenciana des d'un altre sistema educatiu estranger, li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s'estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per a 1r de Batxillerat i d'homologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxillerat espanyol (BOE 02.04.2018).
e) En els casos en què els estudis s'hagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, a l'efecte del càlcul de la nota mitjana, es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre l'ordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què l'alumne o alumna va cursar els estudis, segons el que s'ha indicat en la normativa bàsica. De conformitat amb el que s'indica en l'article 41.10 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, quan les qualificacions no siguen aritmètiques es valoraran segons l'escala numèrica següent:
Insuficient: 3
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 7,5
Excel·lent: 9
En els casos en què hi haja la qualificació literal «Molt deficient», aquesta es valorarà com a 2.
7.1.5. Procediment per a la incorporació a un curs d'ESO LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents LOE
L'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, estableix el procediment d'incorporació de l'alumnat a un curs d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat del sistema educatiu definit per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, amb matèries no superades del currículum anterior a la implantació d'aquesta.
1. En Educació Secundària Obligatòria, la promoció de curs sense haver superat totes les matèries cursades en l'Educació Secundària Obligatòria s'ha de fer en les condicions establides en els articles 10 i 13 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com l'apartat 7.1.2 d'aquesta resolució. A aquest efecte, s'ha de tindre en compte el quadre 1 que figura a continuació, així com el bloc d'assignatures a què pertany la matèria corresponent.
Quadre 1
Matèries anteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena d'aquesta. Matèries posteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena d'aquesta.
Educació Secundària Obligatòria
Troncals
Ciències de la Naturalesa (1r ESO) Biologia i Geologia (1r ESO)
Ciències de la Naturalesa (2n ESO) Física i Química (2n ESO)
Ciències Socials, Geografia i Història Geografia i Història
Llengua Estrangera Primera Llengua Estrangera
Matemàtiques (3r ESO) Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats
(Caldrà recuperar només la matèria que corresponga a l'opció elegida)
Matemàtiques (4t ESO) Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics
Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Aplicats
(Caldrà recuperar només la matèria que corresponga a l'opció elegida)
Específiques
Educació Plàstica i Visual Educació Plàstica, Visual i Audiovisual
Informàtica Informàtica (1r 3r ESO) i Tecnologies de la Informació i la Comunicació (4t ESO)
Tecnologies (1r 3r ESO) Tecnologia (1r 3r ESO)
2. L'alumnat haurà de recuperar les matèries cursades i no superades dels cursos anteriors si aquestes matèries continuen formant part de l'organització del curs corresponent en la nova ordenació de l'Educació Secundària Obligatòria dins de la programació de l'oferta educativa establida pel Decret 87/2015, de 5 de juny.
3. Per a la recuperació d'aquestes matèries serà aplicable el currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, i en el Decret 51/2018, de 27 d'abril. En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s'haurà de tindre en compte, per a fer-ho, les adaptacions curriculars d'accés, metodològiques i d'avaluació dutes a terme amb anterioritat i al llarg de l'etapa.
En cas que les matèries cursades i no superades, d'acord amb el quadre 1 anterior, formen part del bloc d'assignatures específiques, l'alumne o alumna podrà optar bé per cursar-les novament, bé per substituir-les per qualsevol altra de la seua elecció dins de les pertanyents al mateix bloc.
4. L'alumnat que tinga matèries no superades que hagen deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per a l'Educació Secundària Obligatòria (Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans de 2n d'ESO i Educació Eticocívica de 4t d'ESO, així com algunes matèries optatives), les haurà de substituir per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs, d'acord amb la regulació establida pels articles 17 i 18 del Decret 87/2015, de 5 de juny, i la modificació d'aquesta feta pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.
5. Per a la recuperació de les matèries no superades serà aplicable el currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny.
7.1.6. Procediment per a la incorporació a un curs d'ESO LOMQE de l'alumnat amb matèries no superades que han deixat de formar part del currículum establit en el Decret 87/2015, de 5 de juny, a partir de la modificació establida pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
L'alumnat que tinga la matèria Reforç Instrumental de 1r d'ESO no superada, la qual ha deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per a l'Educació Secundària Obligatòria, l'haurà de substituir per una altra de la seua elecció entre les assignatures de lliure configuració autonòmica d'opció no cursada prèviament i corresponent al mateix curs, d'acord amb la regulació establida en l'article 17 del Decret 51/2018, de 27 d'abril.
7.1.7. Matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica
L'oferta de matèries a elegir en els blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica s'haurà d'ajustar al que s'ha indicat en els articles 17, 18 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificats pel Decret 51/2018, de 27 d'abril. La direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats, hauran d'establir l'oferta de les matèries opcionals dels blocs d'assignatures específiques i de lliure configuració autonòmica.
A aquest efecte, en els centres docents públics s'hauran d'atendre els criteris de la demanda de l'alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva en el centre, el caràcter progressiu del currículum de determinades matèries al llarg dels diferents cursos, així com les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos. En aquests centres, així mateix, seran d'oferta obligada les matèries de Cultura Clàssica, Informàtica i Segona Llengua Estrangera, en tots els cursos; Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, en primer; Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, en tercer i quart; Tecnologia, en tercer, i Filosofia, en quart; sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat amb destinació definitiva en el centre per a la impartició d'aquestes i aquesta no implique un increment de plantilla.
7.1.8. Orientacions sobre les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç
El Decret 51/2018, de 27 d'abril, va introduir modificacions en el currículum d'Educació Secundària Obligatòria, com és la creació de les matèries Competència Comunicativa Oral en Primera Llengua Estrangera, Projecte Interdisciplinari, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç. La definició d'aquestes matèries i a qui van dirigides s'indica tot seguit:
La Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera té com a finalitat millorar la competència comunicativa oral de l'alumnat en aquesta llengua. Per tant, en aquesta matèria s'ha de treballar, exclusivament, la pràctica oral d'aquesta. Aquesta matèria va dirigida a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO.
El Projecte Interdisciplinari es defineix com una seqüència didàctica que s'organitza amb elements curriculars de diverses matèries. En cada projecte, l'alumnat ha de seguir un procés (que inclou la investigació, la creativitat, la presa de decisions, l'ús d'estratègies, la comunicació en formats diversos, etc.). L'objectiu és crear un vincle entre l'àmbit de coneixement acadèmic i l'entorn sociocultural d'aquest. Es podrà comptar amb la col·laboració d'agents externs, com poden ser entitats, organitzacions no governamentals, fundacions, empreses, institucions educatives, mitjans de comunicació, administracions, voluntaris... En cas que es planifique un treball conjunt, es poden establir col·laboracions entre diferents centres educatius per al desenvolupament parcial o total del projecte. El Projecte Interdisciplinari pot suposar la participació d'alumnat de diversos grups i/o nivells, i caldrà fer-ne l'organització oportuna, sempre que hi haja disponibilitat horària de professorat en el centre per a la impartició d'aquest i aquesta no implique un increment de plantilla. El Projecte Interdisciplinari va dirigit a tot l'alumnat de l'ESO.
El Taller d'Aprofundiment s'ha d'organitzar a partir de matèries disciplinàries que han de desenvolupar-se de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a l'alumnat d'ESO amb alta motivació pels coneixements de les matèries que es profunditzen o/i a l'alumnat d'altes capacitats.
El Taller de Reforç s'ha d'organitzar a partir de matèries disciplinàries que s'han de desenvolupar de manera competencial a partir del currículum de la seua matèria de referència. Aquest taller està dirigit a l'alumnat d'ESO que necessita reforçar els elements curriculars de les matèries de referència, a proposta del departament d'orientació o/i de l'equip docent.
7.1.9. Consell orientador
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA).
1. Segons el que s'estableix en l'apartat 7 de l'article 22 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en l'article 49 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, el consell orientador és el document mitjançant el qual es comunica als pares i a les mares o als tutors o tutores legals, en el cas de l'alumnat menor d'edat, i a l'alumne o alumna, una proposta de l'itinerari formatiu més adequat a seguir, així com la identificació, per mitjà d'un informe motivat, del grau d'assoliment dels objectius de l'etapa i d'adquisició de les competències corresponents que justifica aquesta proposta.
El consell orientador s'ha d'ajustar al model establit en l'annex VI de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
2. El consell orientador s'ha de lliurar obligatòriament, al final de cada curs de l'Educació Secundària Obligatòria, als pares i les mares o als tutors o les tutores legals de cada alumne o alumna.
3. El consell orientador s'ha d'incloure en l'expedient de l'alumne o alumna.
7.1.10. Integració de matèries en àmbits
1. L'article 31 del Decret 87/2015, de 5 de juny, preveu que els centres docents que impartisquen l'Educació Secundària Obligatòria puguen integrar matèries en àmbits en el primer curs de l'etapa.
2. La integració de matèries en àmbits haurà de respectar els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de totes les matèries que s'hi integren, així com l'horari assignat al conjunt d'aquestes. Aquesta integració tindrà efectes en l'organització dels ensenyaments, però no en les decisions associades a la promoció. Per a la presa de decisions relatives a l'avaluació i la promoció, s'ha de considerar l'avaluació per separat de cada una de les matèries que integren els àmbits.
7.1.11. Ensenyaments de Religió
Respecte als ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que es disposa en la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i en la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà d'oferta obligatòria.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i han d'estar en coherència amb els principis i els continguts establits en el Projecte educatiu del centre.
7.1.12. Exempcions i convalidacions
Per a l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i Dansa o que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que s'indica a continuació:
1. Convalidació de l'assignatura de Música en tots els cursos d'Educació Secundària Obligatòria de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
Es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 2
Convalidació de l'assignatura de Música de tots els cursos de l'Educació Secundària Obligatòria
Assignatura i curs d'Educació Secundària Obligatòria Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Música de 1r a 3r curs Música 1r curs d'Instrument o Veu
Música de 4t curs Música 2n curs d'Instrument o Veu
Música de 1r a 3r curs Dansa 1r curs de Música
Música de 4t curs Dansa 2n curs de Música
En els cursos de 1r a 3r d'Educació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció que s'haja elegit entre les següents:
1r d'ESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.
2n d'ESO: Informàtica, Cultura Clàssica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.
3r d'ESO: Informàtica, Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Tecnologia, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.
3. En 4t curs d'Educació Secundària Obligatòria també es podrà convalidar una matèria específica d'opció o una matèria de lliure configuració autonòmica d'opció:
4. Exempció de l'assignatura d'Educació Física en tots els cursos d'Educació Secundària Obligatòria per a l'alumnat que cursa estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana.
En els cursos d'Educació Secundària Obligatòria és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, i, per tant, es podrà sol·licitar l'exempció de la matèria d'Educació Física.
5. En els cursos de 1r a 3r d'Educació Secundària Obligatòria, l'alumnat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana, amb la pràctica esportiva, també podrà convalidar la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció, a elegir entre les següents:
1r d'ESO: Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Informàtica; Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.
2n d'ESO: Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment i Taller de Reforç.
3r d'ESO: Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Clàssica, Informàtica, Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment, Taller de Reforç i Tecnologia.
6. En 4t curs d'Educació Secundària Obligatòria, l'alumnat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana, també podrà convalidar la matèria específica d'opció o una matèria de lliure configuració autonòmica d'opció, amb la pràctica esportiva. La matèria específica d'opció o la matèria de lliure configuració autonòmica d'opció s'haurà de triar entre les següents: Arts Escèniques i Dansa; Competència Comunicativa Oral Primera Llengua Estrangera, Cultura Científica, Cultura Clàssica, Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, Filosofia, Música, Projecte Interdisciplinari, Segona Llengua Estrangera, Taller d'Aprofundiment, Taller de Reforç, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Biologia i Geologia (cursada com a específica d'opció), Física i Química (cursada com a específica d'opció); Economia (cursada com a específica d'opció), Llatí (cursada com a específica d'opció), Tecnologia (cursada com a específica d'opció), Ciències Aplicades a l'Activitat Professional (cursada com a específica d'opció), i Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial (cursada com a específica d'opció).
7. Encara que el centre no oferisca les matèries objecte de convalidació, és possible matricular l'alumnat d'aquestes matèries i concedir-ne la convalidació.
8. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física.
El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física per als quatre cursos de l'etapa s'indica tot seguit:
8.1. Les convalidacions de matèries i l'exempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de l'alumnat, o dels pares o tutors legals si són menors d'edat, d'acord amb els models de sol·licitud que s'adjunten als documents A i B d'aquesta resolució.
8.2. Les sol·licituds s'han de presentar, preferentment, en el centre on l'alumne o alumna estiga matriculat en l'ensenyament d'Educació Secundària Obligatòria, abans del dia 31 d'octubre, i les han de segellar i datar els centres en el moment en què es presenten.
8.3. Les sol·licituds han d'anar acompanyades de:
a) En cas de convalidació: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de l'assignatura amb què se sol·licita fer la convalidació. Si l'alumne o alumna està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i l'assignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.
b) En cas d'exempció per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.
c) En cas d'exempció per tindre la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, o d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana:
c.1. Esportistes d'alt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'alt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.
c.2. Esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'elit publicada en el DOGV.
c.3. Esportistes d'alt rendiment:
c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior d'Esports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General d'Esport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
8.4. Correspon a la direcció del centre on l'alumnat curse l'ensenyament corresponent d'Educació Secundària Obligatòria el fet de reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.
El director o directora ha de notificar a l'alumne o alumna, o als pares, mares o tutors legals si és menor d'edat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o la denegació motivada de la convalidació i/o l'exempció, i ha de remetre una còpia d'aquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà considerar desestimada en cas que no s'efectue la notificació de la concessió o la denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, l'alumne o alumna, o bé els pares o tutors legals si és menor d'edat, podran interposar, en el termini de vint dies, una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació, que l'haurà de resoldre. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, l'interessat o interessada podrà presentar un recurs d'alçada davant de la direcció general competent en matèria d'ordenació.
8.5. Les convalidacions de les matèries d'Educació Secundària Obligatòria s'han de reflectir en els documents oficials d'avaluació amb l'expressió «CO». En cas que l'assignatura necessària per a obtindre la convalidació s'estiga cursant en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb l'expressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de l'assignatura necessària per a convalidar la matèria d'Educació Secundària Obligatòria, mitjançant el certificat acadèmic d'aquesta assignatura, a partir d'aquest moment s'haurà d'indicar la convalidació consignant l'expressió «CO» en els documents d'avaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de l'assignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindre'n la convalidació, abans de la data de l'avaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar s'haurà d'omplir amb la qualificació de no presentat i s'haurà de consignar amb l'expressió «NP» en els documents d'avaluació.
8.6. Quant a l'exempció de la matèria d'Educació Física, en els documents d'avaluació es considerarà la matèria com a pendent d'exempció al llarg del curs i s'haurà de consignar com a «PTE». Perquè l'exempció es faça efectiva s'haurà de presentar el certificat d'haver mantingut la matrícula d'ensenyaments professionals de Dansa o la condició d'esportista d'alt nivell, d'esportista d'alt rendiment, o d'esportista d'elit de la Comunitat Valenciana, abans de la data en què es faça l'avaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment d'aquesta condició, les exempcions s'hauran de consignar com a «ET». Si no s'hi acredita, la matèria esmentada es considerarà no superada.
8.7. En cas que l'alumne o alumna perda la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment, o d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió d'avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d'aquest moment en la matèria d'Educació Física. Aquesta circumstància s'haurà de reflectir per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d'avaluació.
8.8. Les matèries objecte de convalidació o exempció no s'hauran de tindre en compte en el càlcul de la nota mitjana de l'Educació Secundària Obligatòria.
7.1.13. Canvi d'idioma estranger
1. Els alumnes i les alumnes podran cursar la mateixa segona llengua estrangera des del començament de l'etapa, o incorporar-s'hi en qualsevol dels cursos. En aquest supòsit, el professor o professora de la matèria adoptarà les mesures educatives complementàries més idònies perquè l'alumnat puga assolir els objectius previstos. En cas que hi haja disponibilitat horària del professorat amb destinació definitiva, es podrà desplegar per nivells d'aprenentatge la segona llengua estrangera.
2. Quant a la possibilitat de canvi de la primera llengua estrangera, s'actuarà de la manera següent:
a) Serà requisit previ, avalat per la Inspecció d'Educació, que la plantilla del centre dispose de professorat suficient en les especialitats corresponents a la primera i segona llengua estrangera per a atendre la possible demanda.
b) L'alumne o alumna, o els seus representants legals, si és menor d'edat, podran sol·licitar a la direcció del centre, abans de la finalització del període de formalització de la matrícula o de la confirmació de plaça, iniciar en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria el canvi d'opció en la primera llengua estrangera.
c) La direcció del centre coordinarà amb el departament didàctic corresponent la sol·licitud presentada i la realització d'una prova de nivell que permeta assegurar prèviament una competència lingüística mínima, necessària per a l'adequada progressió de l'aprenentatge de l'alumne o l'alumna en la llengua estrangera a què pretén canviar.
Aquesta prova versarà sobre els elements fonamentals del currículum del curs anterior, tant en les destreses orals com en les escrites.
d) La direcció del centre, a proposta del departament didàctic corresponent, resoldrà justificadament aquesta sol·licitud i la comunicarà a l'interessat o la interessada abans de l'inici del curs acadèmic.
e) La Inspecció d'Educació serà informada per la direcció de tot el procés des de l'inici, i assessorarà i orientarà cada una de les actuacions que s'hi produïsquen. Al final del procés, la direcció del centre traslladarà a la Inspecció d'Educació una relació ordenada per cursos de l'alumnat que ha canviat l'opció de primera llengua estrangera.
7.1.14. Premis extraordinaris i menció honorífica en l'etapa
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Quant a la possibilitat d'atorgar la menció honorífica a l'alumnat l'esforç del qual meresca ser reconegut ateses les seues característiques personals o socials, així com l'adjudicació dels premis extraordinaris al rendiment acadèmic d'Educació Secundària Obligatòria, caldrà ajustar-se al que dispose la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
7.1.15. Avaluació del sistema educatiu
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Atenent la normativa vigent, les administracions educatives tenen l'obligació de realitzar l'avaluació final amb caràcter diagnòstic en quart curs d'Educació Secundària Obligatòria amb la finalitat d'avaluar el sistema educatiu valencià.
2. Aquesta avaluació serà mostral i es farà mitjançant la realització de qüestionaris de context i qüestionaris cognitius relacionats amb les competències clau, per una mostra representativa d'alumnat valencià matriculat en quart curs d'Educació Secundària Obligatòria, dels centres sostinguts amb fons públics de la Generalitat Valenciana que siguen seleccionats.
3. L'aplicació d'aquestes proves serà realitzada per personal funcionari extern al centre educatiu en el qual estiga matriculat l'alumnat seleccionat.
4. La direcció general amb competències en l'avaluació del sistema educatiu i la direcció general amb competències en personal docent dictaran les instruccions escaients per a l'aplicació d'aquestes proves.
5. Així mateix, el centre educatiu i el personal docent col·laborarà amb totes les altres avaluacions que aplique o desenvolupe l'Administració educativa.
7.2. Batxillerat
El currículum del primer i segon curs de Batxillerat serà el que disposa el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, i les modificacions fetes pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.
7.2.1. Accés
1. Podrà accedir al primer curs del Batxillerat l'alumnat que estiga en possessió del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. Així mateix, podrà iniciar els seus estudis de Batxillerat l'alumnat que haja obtingut el títol de tècnic després de cursar la Formació Professional de grau mitjà, així com l'alumnat que haja obtingut el títol de tècnic esportiu després de cursar els ensenyaments esportius de grau mitjà.
2. L'alumnat que estiga en possessió del títol de tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny podrà accedir directament al primer curs de qualsevol modalitat de Batxillerat.
3. També podrà accedir al primer curs del Batxillerat l'alumnat que dispose d'estudis o títols equivalents, a efectes acadèmics, als anteriorment esmentats.
7.2.2. Avaluació i titulació
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu, tant d'avaluació com de titulació: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. Pel que fa a l'avaluació i titulació de l'alumnat, així com a l'avaluació dels processos d'ensenyament, caldrà ajustar-se al que disposa l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposa:
a) El Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
b) El Reial decret 562/2017, de 2 de juny, pel qual es regulen les condicions per a l'obtenció dels títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria i de Batxiller, d'acord amb el que disposa el Reial Decret llei 5/2016, de 9 de desembre, de mesures urgents per a l'ampliació del calendari d'implantació de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa.
c) El Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
d) El Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
e) El Decret 51/2018, de 27 d'abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 87/2015, pel qual s'estableix el currículum i es desplega l'ordenació general de l'Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat a la Comunitat Valenciana.
f) L'Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre les competències, els continguts i els criteris d'avaluació de l'Educació Primària, l'Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat.
2. En Batxillerat, els resultats de l'avaluació de les matèries s'expressaran per mitjà de qualificacions numèriques de 0 a 10 i es consideraran negatives les qualificacions inferiors a 5. El terme no presentat (NP) només es consignarà en l'avaluació final extraordinària.
3. D'acord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, i fins a l'entrada en vigor del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, la qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas d'equidistància, a la superior.
4. Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària l'avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de Batxillerat consignada en les qualificacions emeses per l'equip docent avaluador de cada grup d'alumnat durant la sessió d'avaluació final, ordinària o extraordinària, de segon curs de Batxillerat. En cas que l'alumnat es matricule de la matèria de lliure configuració autonòmica voluntària Educació Fisicoesportiva i Salut, aquesta tindrà el mateix tractament que qualsevol altra matèria als efectes d'avaluació i titulació.
5. En el títol ha de constar la modalitat per la qual l'alumne o alumna haja cursat el Batxillerat, així com la qualificació final de l'etapa. L'obtenció del títol de Batxiller permetrà accedir als diferents ensenyaments que constitueixen l'educació superior recollits en l'article 3.5 de la Llei orgànica 2/2006.
6. Fins a l'entrada en vigor de la normativa resultant del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, i d'acord amb el que estableix l'article 2.4 del Reial Decret llei 5/2016, l'avaluació del Batxillerat per a l'accés als estudis universitaris de grau tindrà les característiques següents:
a) Es realitzarà exclusivament per a l'alumnat que desitge accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau, de manera que la superació no serà necessària per a obtindre el títol de Batxiller.
b) Podrà presentar-se a aquesta avaluació l'alumnat que estiga en possessió del títol de Batxiller, obtingut després d'havers superat la totalitat de les matèries dels cursos de primer i segon de Batxillerat.
7. L'obtenció del títol de Batxiller i el càlcul de la qualificació final d'etapa per part de l'alumnat que es trobe en possessió d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i de l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat, simultàniament, està regulat en els articles 30 i 31 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en els subapartats 7.2.15 i 7.2.16 d'aquesta resolució.
8. L'equip docent podrà atorgar una matrícula d'honor a l'alumnat que haja demostrat un rendiment acadèmic excel·lent al final de l'etapa per a la qual s'atorga. Per a això, serà condició necessària que l'alumne o alumna, després de superar totes les matèries de l'etapa, haja obtingut una nota mitjana en l'etapa igual o superior a 9 punts. A més de la condició anterior, l'equip docent ha d'acordar de forma col·legiada la concessió de la matrícula d'honor. Es podrà concedir una matrícula d'honor per cada 20 alumnes o fracció del total d'estudiants de l'últim curs de l'etapa respectiva en el centre docent. En cas d'empat, es podrà concedir matrícula d'honor a tot l'alumnat que estiga empatat en situació de matrícula d'honor.
9. A l'alumnat procedent de centres d'un sistema educatiu estranger, li seran aplicables les instruccions contingudes en la Resolució de 23 de març de 2018, de la Secretaria d'Estat d'Educació, Formació Professional i Universitats, per la qual s'estableixen les instruccions per al càlcul de la qualificació final que ha de figurar en les credencials de convalidació per primer de Batxillerat i d'homologació de títols estrangers al títol de graduat o graduada en Educació Secundària Obligatòria i al de Batxiller espanyol (BOE 02.04.2018).
10. En els casos en què els estudis s'hagen cursat totalment o parcialment segons una legislació anterior a la Llei orgànica 2/2006, als efectes del càlcul de la nota mitjana es consideraran les qualificacions de les matèries corresponents als cursos equivalents entre l'ordenació actual del sistema educatiu i la vigent en el moment en què l'alumne o alumna va cursar els seus estudis, segons el que indica la normativa bàsica. Quan les qualificacions no siguen aritmètiques, es valoraran segons les escales numèriques següents:
a) Als efectes d'admissió en ensenyaments de Formació Professional de grau superior, cicles formatius d'Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, i ensenyaments esportius de grau superior, s'emprarà l'escala numèrica següent, de conformitat amb l'article 10.1.12 de l'Ordre 18/2016, d'1 de juny, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'accés, l'admissió i matrícula a ensenyaments de grau mitjà i de grau superior de Formació Professional a la Comunitat Valenciana (DOGV 03.06.2016).
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 7,5
Excel·lent: 9
b) Als efectes d'admissió en ensenyaments universitaris, serà aplicable la Resolució d'11 d'abril de 2008, de la Secretaria General d'Educació, per la qual s'estableixen les normes per a la conversió de les qualificacions qualitatives en qualificacions numèriques de l'expedient acadèmic de l'alumnat de Batxillerat i cursos d'accés a la universitat de plans anteriors a la Llei orgànica 1/1990, de 3 de maig, d'ordenació general del sistema educatiu (BOE 24.04.2008). En conseqüència, l'escala de conversió que s'ha d'aplicar és la següent:
Suficient: 5,5
Bé: 6,5
Notable: 8
Excel·lent: 10
7.2.3. Càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat
1. Càlcul general
D'acord amb el Reial decret 562/2017, de 2 de juny, i fins a l'entrada en vigor del Pacte d'Estat Social i Polític per l'Educació, la qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica de les qualificacions numèriques obtingudes en cada una de les matèries cursades en el Batxillerat, incloent, en cas que l'alumnat s'haja matriculat, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima i, en cas d'equidistància, a la superior.
2. Càlcul per a l'alumnat que ha cursat el primer curs de Batxillerat en un sistema educatiu estranger.
Per al càlcul de la qualificació final de Batxillerat de l'alumnat que homologa el curs corresponent al primer de Batxillerat per haver realitzat aquests estudis en un sistema educatiu estranger, caldrà procedir de la forma següent:
En primer lloc, es calcularà la nota mitjana del segon curs de Batxillerat amb totes les matèries cursades en el sistema educatiu valencià.
La qualificació final de l'etapa de Batxillerat serà la mitjana aritmètica resultant de la nota descrita en el paràgraf anterior, corresponent a segon de Batxillerat, i de la nota mitjana del curs primer de Batxillerat lliurada per la delegació o subdelegació del Govern.
3. Càlcul per a l'alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional o de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, i per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament.
Aquest càlcul està regulat en els articles 30 i 31 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en els subapartats 7.2.15 i 7.2.16 d'aquesta resolució.
4. Càlcul per a l'alumnat que canvia de modalitat en segon curs.
Els canvis de modalitat estan regulats a l'article 28 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com en el subapartat 7.2.10 d'aquesta resolució.
En els casos de canvi de modalitat, totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova. S'ha de tindre en compte que, en els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no serà necessari superar-les per a completar la nova modalitat.
7.2.4. Promoció
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
Pel que fa a la promoció de l'alumnat, cal ajustar-se a l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com al que disposen el Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i l'article 20 del Decret 87/2015, de 5 de juny.
Les decisions sobre promoció de l'alumnat s'adoptaran en l'última sessió d'avaluació, ordinària i extraordinària, de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua i en els termes següents:
a) L'alumne o alumna promocionarà de primer a segon de Batxillerat, en convocatòria ordinària, quan haja superat totes les matèries cursades; en el cas de convocatòria extraordinària, quan haja superat totes les matèries cursades o tinga avaluació negativa, com a màxim, en dues matèries. En tot cas, haurà de matricular-se en segon curs de les matèries pendents de primer. Els centres docents, d'acord amb el que determine la comissió de coordinació pedagògica, en col·laboració amb el cap o la cap d'estudis, han d'organitzar les consegüents activitats de recuperació i l'avaluació de les matèries pendents.
b) L'alumne o alumna podrà repetir cada un dels cursos de Batxillerat una sola vegada com a màxim, sense superar el termini màxim de quatre anys per a cursar el Batxillerat en règim ordinari. Excepcionalment, podrà repetir un dels cursos una segona vegada, amb un informe previ favorable de l'equip docent.
c) L'alumne o alumna que a l'acabament del segon curs tinga avaluació negativa en algunes matèries podrà matricular-se'n sense necessitat de cursar novament les matèries superades, o bé optar per repetir el curs complet.
7.2.5. Alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet
1. L'alumnat que opte per repetir el segon curs del Batxillerat complet renunciarà a la qualificació obtinguda en les matèries d'aquest curs que haja superat prèviament. Aquesta repetició, per la seua banda, computarà als efectes del límit de permanència de quatre anys de l'alumnat que cursa Batxillerat en règim ordinari. L'exercici d'aquesta opció requerirà que l'alumnat, o els seus representants legals, si és menor d'edat, formule una sol·licitud expressa seguint el procediment que estableix l'article 20.2 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i presente en la direcció del centre l'annex XII d'aquesta ordre que conté el model d'instància de renúncia que l'alumne o alumna haurà de presentar davant de la direcció del centre.
2. Així mateix, l'alumnat que estiga en condicions de promocionar a segon curs podrà optar per repetir el primer curs de Batxillerat en la totalitat, de manera que renuncia a les matèries aprovades. Per a això, el procediment que s'ha de seguir és el que s'indica en l'apartat anterior. Igualment, l'any acadèmic cursat li computarà als efectes d'anys de permanència en el Batxillerat en règim ordinari diürn.
3. L'alumnat que curse el Batxillerat a través de l'ensenyament per a les persones adultes en el règim de Batxillerat nocturn que no promocione a segon curs haurà de romandre un any més en primer cursant només les matèries suspeses.
4. L'alumnat que curse el Batxillerat a través de l'ensenyament per a les persones adultes en els règims de Batxillerat nocturn o a distància podrà renunciar a les matèries superades prèviament en primer o segon curs, seguint el mateix procediment establit en el règim ordinari i sense cap perjudici en el límit de permanència.
7.2.6. Continuïtat entre matèries de Batxillerat
Considerant el que disposa l'article 33 del Reial decret 1105/2014, la superació de les matèries de segon curs que s'indiquen a continuació estarà condicionada a la superació de les corresponents matèries de primer curs indicades per implicar continuïtat.
Quadre 5
1r curs de Batxillerat 2n curs de Batxillerat
Valencià: Llengua i Literatura I Valencià: Llengua i Literatura II
Llengua Castellana i Literatura I Llengua Castellana i Literatura II
Matemàtiques I Matemàtiques II
Primera Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera II
Dibuix Tècnic I Dibuix Tècnic II
Llatí I Llatí II
Grec I Grec II
Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II
Fonaments de l'Art I Fonaments de l'Art II
Cultura Audiovisual I Cultura Audiovisual II
Anàlisi Musical I Anàlisi Musical II
Dibuix Artístic I Dibuix Artístic II
Segona Llengua Estrangera I Segona Llengua Estrangera II
Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II
Tecnologies de la Informació i la Comunicació I Tecnologies de la Informació i la Comunicació II
Física i Química Física/Química
Biologia i Geologia Biologia/Geologia
1. L'alumnat que promocione a segon curs amb alguna matèria pendent de primer curs entre les que impliquen continuïtat (segons el quadre 5 anterior) i que desitge matricular-se de la matèria de segon curs corresponent:
Haurà de matricular-se de la matèria pendent de primer curs.
Tindrà condicionada la superació de la matèria de segon curs a la superació de la matèria del primer curs corresponent.
Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència de l'anterior seran considerades com a incompatibles.
2. L'alumnat podrà matricular-se de la matèria de segon curs sense haver cursat prèviament la corresponent matèria de primer curs:
a) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon, no haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b) Si el professorat que la imparteix considera que l'alumne o alumna no reuneix les condicions necessàries per a poder seguir amb aprofitament la matèria de segon curs, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs.
b.1) Si la matèria és específica, haurà de cursar la matèria corresponent de primer curs, que tindrà la consideració de matèria pendent, tot i que no serà computable als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2) Si la matèria de segon curs és troncal, podrà optar per:
b.2.1) Cursar la matèria troncal de primer curs de Batxillerat com a matèria pendent de primer curs de Batxillerat, tot i que, en aquest cas, no serà computable als efectes de modificar les condicions en les quals ha promocionat a segon. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
b.2.2) Cursar la corresponent matèria troncal de primer de Batxillerat com a específica de segon curs de Batxillerat. Les matèries de segon curs no qualificades com a conseqüència del que s'ha dit anteriorment seran considerades incompatibles.
7.2.7. Procediment per a la incorporació en segon curs de Batxillerat LOMQE de l'alumnat amb matèries pendents de Batxillerat LOE
L'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, estableix el procediment d'incorporació de l'alumnat a un curs d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat del sistema educatiu definit per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (d'ara en avant, sistema educatiu LOMQE), amb matèries no superades del currículum anterior a su implantació (d'ara en avant, sistema educatiu LOE).
L'alumnat que, en finalitzar segon curs de Batxillerat del sistema LOE, haja obtingut una avaluació negativa en alguna de les matèries cursades, podrà optar per repetir el curs complet o per matricular-se únicament de les matèries no superades, en aplicació del que disposa l'article 32.3 del Reial decret 1105/2014.
1. Alumnat que es matricula de 2n de Batxillerat LOMQE únicament amb les matèries de 2n de Batxillerat no superades en el sistema educatiu LOE.
Aquest alumnat s'ha de matricular de les matèries de 2n de Batxillerat del sistema educatiu LOMQE d'acord amb les situacions següents:
a) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estan classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals generals: haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tinguera pendent de segon curs.
b) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a assignatures troncals d'opció o específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
b.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de segon curs.
b.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc d'assignatures determinades per a segon curs en l'article 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament. En el cas de matèries troncals d'opció, si opta per substituir-les per qualsevol altra de la seua elecció, haurà de ser, a més, dins de les pertanyents a la mateixa modalitat i no cursades prèviament.
b.2.1) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Història de la Filosofia, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica de 2n curs de Batxillerat LOMQE (d'acord amb el Decret 51/2018, de 27 d'abril), independentment de la modalitat cursada, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Història de la Filosofia.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc d'específiques de 2n curs de Batxillerat que no estiga cursada prèviament.
b.2.2) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Literatura Universal, com que aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura troncal d'opció de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials o Arts, de 1r de Batxillerat, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Literatura Universal, de 1r de Batxillerat LOMQE.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc de troncals d'opció de modalitat de la mateixa modalitat que està cursant l'alumne o alumna al repetir, (en teoria, la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials o Arts) i que no estiga cursada prèviament. Per tant:
Un alumne o alumna de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials LOMQE amb Literatura Universal pendent, podria substituir-la per: Grec II, Geografia, Economia de l'Empresa o Història de l'Art.
Un alumne o alumna de la modalitat d'Arts LOE que repeteix segon de Batxillerat en la modalitat d'Arts LOMQE amb Literatura Universal pendent podria substituir-la per: Cultura Audiovisual II, Arts Escèniques o Disseny.
b.2.3) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE Llenguatge i Pràctica Musical, aquesta continua existint en els ensenyaments LOMQE com a assignatura específica, de 1r de Batxillerat; per tant, es podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
i) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la matèria Llenguatge i Pràctica Musical de 1r de Batxillerat LOMQE.
ii. Substituir-la per una altra, dins de les pertanyents al bloc d'específiques d'opció de segon de Batxillerat i que no estiga cursada prèviament.
Independentment de la matèria per la qual la substituïsca, ha de matricular-se del mateix nombre de matèries que té pendents.
c) Matèria o matèries pendents de segon curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en l'annex de l'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, que ve reflectit en el quadre 6 següent:
c.1) Matèries pendents que corresponen a troncals generals (és el cas de Llengua Estrangera II): haurà de cursar la corresponent matèria determinada en l'esmentat annex (quadre 6) (cursarà en aquest cas Primera Llengua Estrangera II).
c.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals d'opció o específiques (és el cas de Ciències de la Terra i Mediambientals de la modalitat de Ciències i Tecnologia LOE): podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
c.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en l'esmentat annex (quadre 6) (cursarà, en aquest cas, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, matèria específica LOMQE).
c.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres, dins de les pertanyents al mateix bloc d'assignatures determinades per a segon curs en l'article 36 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament (és a dir, podrà substituir Ciències de la Terra i Mediambientals per una altra matèria específica d'opció de 2n de Batxillerat no cursada prèviament).
d) Si està pendent la matèria de 2n curs LOE «Valencià: Llengua i Literatura II», s'haurà de cursar i recuperar l'assignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
e) En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s'han de tindre en compte les adaptacions curriculars d'accés, metodològiques i d'avaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de l'etapa.
Quadre 6
Matèries anteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena Matèries posteriors a la implantació de les modificacions introduïdes en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, segons la disposició final cinquena
Batxillerat
Troncals
Cultura Audiovisual Cultura Audiovisual I
Filosofia i Ciutadania Filosofia
Llengua Estrangera I Primera Llengua Estrangera I
Llengua Estrangera II Primera Llengua Estrangera II
Específiques
Ciències de la Terra i
Mediambientals Ciències de la Terra i del Medi Ambient
Ciències per al Món
Contemporani Cultura Científica
Tecnologies de la Informació i la Comunicació Tecnologies de la Informació i la Comunicació I
2. Alumnat que es matricula de 2n de Batxillerat únicament amb les matèries pendents de 2n de Batxillerat no superades en el sistema educatiu anterior LOE i que, a més, tinga matèries pendents de 1r de Batxillerat del sistema educatiu anterior LOE.
Per a aquest alumnat, el procediment per a la superació de les matèries de 1r de Batxillerat pendents serà segons les situacions següents:
a) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE i que estiguen classificades, en la LOMQE, com a matèries troncals (generals o d'opció): haurà de cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.
b) Matèria d'Educació Física de primer curs de la LOE: haurà de cursar-se l'assignatura específica d'Educació Física del primer curs de la Llei orgànica 8/2013.
c) Matèria o matèries pendents de primer curs LOE que tinguen idèntica denominació en els ensenyaments LOE i els ensenyaments LOMQE, i que estiguen classificades, en la nova LOMQE, com a assignatures específiques d'opció: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
c.1) Cursar, en els ensenyaments actuals LOMQE, la mateixa matèria o matèries que tingueren pendents de primer curs.
c.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per altres del bloc d'assignatures específiques d'opció (excepte Educació Física) determinades per a primer curs en l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.
d) Matèria o matèries pendents de 1r curs LOE, amb diferent denominació en la LOMQE i contingudes en l'annex de l'Ordre ECD/462/2016, de 31 de març, i reflectit en el quadre 6:
d.1) Matèries pendents que corresponen a assignatures troncals: haurà de cursar la corresponent matèria determinada en l'esmentat annex (quadre 6).
d.2) Matèries pendents que corresponen a assignatures específiques: podrà optar entre una de les dues possibilitats següents:
d.2.1) Cursar les matèries corresponents determinades en l'esmentat annex (quadre 6).
d.2.2) Substituir el mateix nombre de matèries pendents per unes altres dins del bloc de matèries específiques, determinades per a primer curs en l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.
e) Si està pendent la matèria Arts Escèniques de primer curs LOE, haurà de cursar-se la matèria troncal d'opció de modalitat, d'idèntica denominació, corresponent al segon curs LOMQE de la modalitat d'Arts, a més de les que haja de cursar en 2n curs de Batxillerat de la modalitat triada.
f) Si està pendent la matèria de 1r curs LOE Valencià: Llengua i Literatura I, s'haurà de cursar l'assignatura de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I.
g) L'alumnat que tinga matèries no superades que hagen deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, per al Batxillerat (matèries optatives de 1r de Batxillerat que han deixat de formar part de l'oferta educativa), les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs d'acord amb la regulació establida per l'article 35 del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, i no cursades prèviament.
h) En el cas de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, s'han de tindre en compte les adaptacions curriculars d'accés, metodològiques i d'avaluació realitzades amb anterioritat i al llarg de l'etapa.
3. L'alumnat que opte per la repetició de segon curs complet i tinga, a més, matèries no superades de primer curs del sistema educatiu anterior (LOE).
Per a la superació de les matèries de primer curs, serà aplicable el que estableix l'apartat anterior.
4. Alumnat que es matricula en segon curs de Batxillerat LOMQE amb matèries pendents de Batxillerat LOE que hagen deixat de formar part de l'oferta educativa establida en el Decret 87/2015, de 5 de juny, i en la modificació feta pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, per al Batxillerat.
Les matèries que han deixat de formar part de l'oferta educativa són Electrotècnia de 2n de Batxillerat de la modalitat de Ciències i Tecnologia, i les matèries optatives de 1r i 2n de Batxillerat, excepte Tecnologies de la Informació I i II i Segona Llengua Estrangera I i II. L'alumnat que tinga aquestes matèries no superades les substituirà per altres de la seua elecció entre les assignatures específiques no cursades prèviament i corresponents al mateix curs d'acord amb la regulació establida pels articles 35 i 36 del Decret 87/2015 i les posteriors modificacions establides en el Decret 136/2015, de 4 de setembre, i en el Decret 51/2018, de 27 d'abril.
7.2.8. Procediment per a la matrícula de l'alumnat de 2n de Batxillerat que repeteix el 2n curs de Batxillerat amb matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
A l'alumnat que haja cursat 2n de Batxillerat amb anterioritat al curs acadèmic 2018-2019 i el repetisca amb les matèries pendents que han sigut modificades pel Decret 51/2018, de 27 d'abril, li serà aplicable el següent:
a) L'alumnat de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials que tinga la matèria Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat del bloc d'assignatures troncals no superada s'ha de matricular d'aquesta matèria.
b) L'alumnat de qualsevol modalitat que tinga matèries específiques no superades s'ha de matricular d'aquestes matèries. Per tant, no serà obligatori per a aquest alumnat cursar la matèria específica Història de la Filosofia.
7.2.9. Matèria de lliure configuració autonòmica Educació Fisicoesportiva i Salut incorporada al currículum de 2n de Batxillerat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril
D'acord amb el que estableix el Decret 51/2018, de 27 d'abril, la matèria Educació Fisicoesportiva i Salut és una matèria de lliure configuració autonòmica de 2n de Batxillerat que té caràcter voluntari. L'alumnat que es matricule cursarà addicionalment aquesta matèria i ho farà amb les mateixes condicions que la resta de matèries de Batxillerat:
Per a obtindre el títol de Batxiller, serà necessària l'avaluació positiva en aquesta matèria.
Per al càlcul de la qualificació final de l'etapa de Batxillerat, aquesta matèria computa com totes les cursades en els dos cursos de Batxillerat.
L'oferta d'aquesta matèria serà establida per la direcció dels centres docents públics, oït el claustre, i la titularitat dels centres privats. A aquest efecte, els centres docents públics s'han d'atendre als criteris de la demanda de l'alumnat, la disponibilitat de professorat amb destinació definitiva al centre i també les possibilitats organitzatives i la disponibilitat de recursos.
7.2.10. Canvi de modalitat o itinerari
1. Considerant el que estableixen l'article 32.2 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i l'article 34 del Decret 87/2015, de 5 de juny, l'alumne o alumna podrà canviar la modalitat de Batxillerat cursada en els casos següents:
a) L'alumnat que haja cursat el primer curs de Batxillerat en una determinada modalitat i promocione a segon curs podrà cursar una modalitat distinta en segon de Batxillerat; per a això, s'ha de matricular de les matèries de segon curs de la nova modalitat triada i, addicionalment, de totes les matèries de primer de la nova modalitat que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat. Aquestes matèries de primer de Batxillerat tindran la consideració de matèria pendent, tot i que no seran computables als efectes de modificació de les condicions en les quals ha promocionat a segon.
b) Els canvis de modalitat també podran ser sol·licitats per part de l'alumnat que repetisca el segon curs. En aquest cas, haurà de matricular-se de totes les matèries de la nova modalitat, dels dos cursos, que no haguera superat prèviament en cursar l'anterior modalitat.
c) L'alumnat que repetisca el primer curs podrà triar una nova modalitat en tornar a cursar primer.
2. En els procediments de canvi de modalitat, les matèries cursades i no superades en primer en l'antiga modalitat no tindran la consideració de matèries pendents quan no pertanguen a la nova modalitat triada i, en conseqüència, no siga necessària la superació d'aquestes per a completar la nova modalitat.
3. Les matèries del bloc d'assignatures troncals cursades i superades en l'antiga modalitat, la superació de les quals no siga necessària per a completar la nova modalitat, podran substituir les assignatures específiques, del primer o del segon curs en realitzar el canvi de modalitat, incloent la matèria Història de la Filosofia de segon curs i excloent la matèria Educació Física de primer curs.
4. Totes les matèries superades per l'alumnat en els dos cursos de Batxillerat computaran als efectes del càlcul de la nota mitjana del Batxillerat, amb independència que pertanguen a l'antiga modalitat o a la nova.
5. En sol·licitar un canvi de modalitat, en tot cas, continuarà aplicant-se el límit de permanència en el Batxillerat en règim ordinari (quatre anys acadèmics).
6. L'alumnat haurà de tindre en compte el que preveu l'apartat 7.2.6 d'aquest annex quant a la continuïtat entre matèries de primer i de segon curs i l'avaluació d'aquestes.
7. El canvi d'itinerari en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials s'ha de realitzar en els mateixos termes que els canvis de modalitat, per analogia.
8. El procediment per a sol·licitar el canvi de modalitat o itinerari és l'establit en l'article 28 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i a partir dels annexos IX, X i XI d'aquesta ordre que contenen els diferents models per als canvis de modalitat. El termini de presentació finalitzarà el 31 d'octubre del curs escolar per al qual se sol·licite. La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà les sol·licituds en el termini màxim de tres mesos. Les sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dictara una resolució expressa dins d'aquest termini.
9. Es traslladaran als documents d'avaluació les qualificacions de totes les matèries cursades i aprovades, amb independència que es tracte de matèries troncals, específiques o de lliure configuració autonòmica, ja siga de l'antiga modalitat o de la nova modalitat. En els documents d'avaluació de l'alumnat, serà estesa una diligència signada pel secretari i amb el vistiplau del director/a, en el cas dels centres públics, i pel director/a, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi farà constar que l'alumne o alumna ha efectuat un canvi de modalitat o itinerari d'acord amb el que preveu aquest annex.
7.2.11. Ensenyaments de Religió
Respecte als ensenyaments de Religió, caldrà ajustar-se al que disposa la disposició addicional tercera del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, i la disposició addicional primera del Decret 87/2015, de 5 de juny. Per tant, la matèria de Religió, de caràcter opcional, serà d'oferta obligatòria.
Els continguts tractats han de garantir la protecció dels drets humans i els principis d'igualtat i no-discriminació inclosos en els tractats que ha signat l'Estat espanyol, i estar en coherència amb els principis i continguts establits en el Projecte educatiu del centre.
7.2.12. Exempcions i convalidacions
Per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de música i dansa o que acredite tindre la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit de la Comunitat Valenciana es pot consultar en el següent enllaç de la pàgina web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport les diferents situacions respecte a l'exempció i convalidació de matèries: http://www.ceice.gva.es/va/web/ordenacion-academica/bachillerato/faq-preguntas-frecuentes
Per a aquest alumnat caldrà ajustar-se al següent:
1. Convalidació de diverses matèries en el curs 1r del Batxillerat de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
a) En el curs 1r de Batxillerat s'aplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 7
Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Anàlisi Musical I Música 2n curs d'Harmonia
Cultura Audiovisual I Música Cultura Audiovisual
Llenguatge i Pràctica Musical Música 3r curs d'Instrument Principal o Veu
Anatomia Aplicada Dansa 1r i 2n cursos d'Anatomia i Biomecànica Aplicada a la Dansa
Llenguatge i Pràctica Musical Dansa 3r curs de Música
Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot l'alumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.
b) En el curs primer de Batxillerat es podrà convalidar també una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria d'Educació Física.
Quadre 8
Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Una assignatura específica de 1r curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
Una assignatura específica de 1r curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
2. Convalidació de diverses matèries en el curs 2n de Batxillerat de l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música i de Dansa.
a) En el curs 2n de Batxillerat, és aplicable el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podran convalidar les matèries següents:
Quadre 9
Assignatura Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Anàlisi Musical II Música 1r curs d'Anàlisi o 1r curs de Fonaments de Composició
Història de la Música i de la Dansa Música 1r i 2n cursos d'Història de la Música
Arts Escèniques Dansa Interpretació i Creativitat i Dansa
Història de la Música i de la Dansa Dansa Origen i Evolució de la Dansa i una entre les assignatures següents:
Origen i Evolució del Flamenc
Història de la Dansa Espanyola
Història de la Dansa Clàssica
Història de la Dansa Moderna i Contemporània
Encara que el centre educatiu no oferisca les matèries específiques objecte de convalidació i per tal que tot l'alumnat estiga en les mateixes condicions, és possible matricular aquest alumnat de les matèries en qüestió i tramitar-ne la convalidació.
b) En el curs 2n de Batxillerat, també es podrà convalidar una matèria específica, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud.
Quadre 10
Assignatura específica i curs de Batxillerat Ensenyament professional Assignatura amb la qual es convalida
Una assignatura específica de 2n curs Música Una assignatura dels ensenyaments professionals de Música que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
Una assignatura específica de 2n curs Dansa Una assignatura dels ensenyaments professionals de Dansa que no haja sigut utilitzada per a cap altra convalidació
3. Conseqüentment, l'alumnat que cursa o ha cursat ensenyaments professionals de Música o Dansa podrà convalidar:
a) En 1r de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i de Humanitats i Ciències Socials:
Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix amb els requisits del quadre 7 anterior.
La matèria troncal de la modalitat d'Arts cursada com a específica: Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
Una matèria específica d'opció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 8 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 2 matèries específiques d'opció amb les condicions del paràgraf anterior.
b) En 1r de Batxillerat per a la modalitat d'Arts:
Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical I (EP Música), Llenguatge i Pràctica Musical (EP Música i EP Dansa), Anatomia Aplicada (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
La matèria troncal Cultura Audiovisual I (EP Música), si compleix els requisits del quadre 7 anterior.
Una matèria específica d'opció entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, Volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment, si compleix els requisits del quadre 8 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 3 matèries: 2 matèries específiques d'opció i la matèria troncal Cultura Audiovisual I amb les condicions del paràgraf anterior.
c) En 2n de Batxillerat per a les modalitats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials:
Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
La matèria troncal de la modalitat d'Arts, Arts Escèniques cursada com a específica (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
Una matèria específica que s'ha de triar d'entre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques d'opció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 2 matèries específiques amb les condicions del paràgraf anterior:
La matèria Història de la Filosofia.
Una matèria específica d'opció.
d) En 2n de Batxillerat per a la modalitat d'Arts:
Les matèries específiques d'opció: Anàlisi Musical II (EP Música), Història de la Música i de la Dansa (EP Música i EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
La matèria troncal Arts Escèniques (EP Dansa), si compleix els requisits del quadre 9 anterior.
Una matèria específica d'opció que s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
És a dir, aquest alumnat podrà convalidar un màxim de 3 matèries: 2 matèries específiques d'opció i la matèria troncal Arts Escèniques amb les condicions del paràgraf anterior.
4. Beneficis per a l'alumnat de primer de Batxillerat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana.
a) En el curs primer de Batxillerat, s'aplicarà el que disposa el Reial decret 242/2009, de 27 de febrer, i, per tant, es podrà sol·licitar l'exempció de l'assignatura d'Educació Física per a l'alumnat que realitza estudis dels ensenyaments professionals de Dansa o que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana.
b) En el curs primer de Batxillerat, l'alumnat que acredite la condició d'esportista d'elit de la Comunitat Valenciana, o bé d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment podrà convalidar amb la pràctica esportiva una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud, a excepció de la matèria d'Educació Física. Per tant, la matèria específica s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical I, Anatomia Aplicada, Cultura Científica, Dibuix Artístic I, Llenguatge i Pràctica Musical, Religió, Segona Llengua Estrangera I, Tecnologia Industrial I, Tecnologies de la Informació i la Comunicació I, volum o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment.
5. Beneficis per a l'alumnat de segon de Batxillerat que acredita la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit a la Comunitat Valenciana.
En el curs segon de Batxillerat, l'alumnat que acredite la condició d'esportista d'elit de la Comunitat Valenciana, o bé d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment podrà convalidar amb la pràctica esportiva una de les matèries específiques, que ha d'indicar l'alumne o alumna en la seua sol·licitud, segons es detalla a continuació:
a) Per a l'alumnat de segon de Batxillerat de les modalitats de Ciències i d'Humanitats i Ciències Socials:
Una matèria específica que s'ha de triar entre les següents: Història de la Filosofia o qualsevol de les específiques d'opció (Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment), si compleix els requisits del quadre 10 anterior.
b) Per a l'alumnat de segon de Batxillerat de la modalitat d'Arts:
Una matèria específica d'opció que s'ha de triar entre les següents: Anàlisi Musical II, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Dibuix Artístic II, Fonaments d'Administració i Gestió, Història de la Filosofia, Història de la Música i de la Dansa, Imatge i So, Psicologia, Segona Llengua Estrangera II, Tècniques d'Expressió Graficoplàstica, Tecnologia Industrial II, Tecnologies de la Informació i la Comunicació II, o matèries del bloc d'assignatures troncals no cursades anteriorment).
6. Procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física.
El procediment per a sol·licitar la convalidació de matèries i l'exempció d'Educació Física per als dos cursos de l'etapa s'indica tot seguit.
6.1. Les convalidacions de matèries i l'exempció de la matèria Educació Física requerirà la sol·licitud expressa per part de l'alumnat, o dels seus pares o tutors legals si són menors d'edat, d'acord amb els models de sol·licitud que s'adjunten als documents (A) i (B) d'aquesta resolució.
6.2. Les sol·licituds s'han de presentar, preferentment, en el centre on l'alumne o alumna estiga matriculat en l'ensenyament de Batxillerat abans del dia 31 d'octubre, i seran segellades i datades pels centres en el moment de presentar-les.
6.3. Les sol·licituds han d'anar acompanyades de:
a) En el cas de convalidació: el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de l'assignatura amb què se sol·licita realitzar la convalidació. Si l'alumne o alumna està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i l'assignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.
b) En el cas d'exempció per estar cursant ensenyaments professionals de Dansa: document que acredite tindre formalitzada la matrícula per a cursar ensenyaments professionals de Dansa.
c) En el cas d'exempció per tindre la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment o d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana:
c.1. Esportistes d'alt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'alt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.
c.2. Esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació d'esportistes d'elit publicada en el DOGV.
c.3. Esportistes d'alt rendiment:
c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior d'Esports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
c.3.2. De la Comunitat Valenciana: certificat de la Direcció General d'Esport durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.
6.4. Correspon a la direcció del centre on l'alumnat curse el corresponent ensenyament de Batxillerat reconéixer les convalidacions establides en aquesta norma.
El director o directora notificarà a l'alumne o alumna, o als seus pares o tutors legals si és menor d'edat, abans que finalitze el mes de novembre, la concessió o denegació motivada de la convalidació i/o exempció, i remetrà una còpia d'aquest escrit a la Inspecció Educativa. La sol·licitud es podrà entendre desestimada en cas que no s'efectue la notificació de la concessió o denegació corresponent en el termini indicat. Contra la resolució de la direcció del centre, l'alumne o alumna, o bé els seus pares o tutors legals si és menor d'edat, podran interposar en el termini de vint dies una reclamació davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació, que resoldrà la mencionada reclamació. Contra aquesta resolució, que no posarà fi a la via administrativa, l'interessat o interessada podrà presentar un recurs d'alçada davant de la direcció general competent en matèria d'ordenació.
6.5. Les convalidacions de les matèries de Batxillerat es reflectiran en els documents oficials d'avaluació fent constar l'expressió «CO». En cas que l'assignatura necessària per a obtindre la convalidació es curse en el mateix curs acadèmic que la matèria objecte de convalidació, es considerarà aquesta matèria com a pendent de convalidació i es consignarà amb l'expressió «PTC». Una vegada acreditada la superació de l'assignatura necessària per a convalidar la matèria de Batxillerat, mitjançant el certificat acadèmic d'aquesta assignatura, a partir d'aquest moment s'indicarà la convalidació consignant l'expressió «CO» en els documents d'avaluació per a la matèria corresponent. En cas que no es presente el certificat corresponent a la superació de l'assignatura dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, necessària per a obtindre la convalidació, abans de la data de l'avaluació final extraordinària, la matèria la convalidació de la qual es va sol·licitar s'omplirà amb la qualificació no presentat i es consignarà amb l'expressió «NP» en els documents d'avaluació.
6.6. Quant a l'exempció de la matèria Educació Física de 1r de Batxillerat, en els documents d'avaluació es procedirà a considerar la matèria com a pendent d'exempció al llarg del curs i es consignarà com «PTE». Perquè l'exempció es faça efectiva, s'ha de presentar el certificat d'haver mantingut la matrícula d'ensenyaments professionals de Dansa o la condició d'esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'esportista d'elit de la Comunitat Valenciana abans de la data en què es realitze l'avaluació final extraordinària. Una vegada acreditat el manteniment d'aquesta condició, les exempcions es consignaran com a «ET». Si no s'acredita, l'esmentada matèria es considerarà no superada.
6.7. En cas que l'alumne o alumna perda la condició d'esportista d'alt nivell o d'alt rendiment o d'esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana, o que renuncie a la matrícula en els ensenyaments professionals de Dansa abans de la data de la sessió d'avaluació final ordinària, podrà sol·licitar ser avaluat des d'aquest moment en la matèria d'Educació Física. Aquesta circumstància es reflectirà per mitjà de la diligència corresponent en els diferents documents d'avaluació.
6.8. Les matèries objecte de convalidació o exempció no seran tingudes en compte en el càlcul de la nota mitjana del Batxillerat.
7.2.13. Canvis de llengua estrangera
1. L'alumnat que haja cursat en primer curs una determinada llengua estrangera i desitge canviar de llengua estrangera per raons justificades podrà sol·licitar aquest canvi si repeteix primer curs en la seua totalitat, o bé en el moment en què es trobe en condicions de promocionar a segon curs. Aquest canvi sempre estarà supeditat a l'oferta i a les possibilitats organitzatives del centre. D'ara en avant, anomenarem Primera Llengua Estrangera: llengua A la matèria que s'abandona i Primera Llengua Estrangera: llengua B, la nova matèria de la qual es matricula l'alumne o l'alumna.
2. Quan el canvi de llengua estrangera es produïsca a l'inici del segon curs de l'etapa:
a) Si l'alumne o l'alumna va superar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs després de la superació d'una prova de nivell que realitzarà el departament didàctic corresponent, per mitjà de la qual s'acredite un nivell de competència adequat per a iniciar l'estudi d'aquesta nova llengua estrangera en segon curs. En aquest cas, l'alumne o l'alumna no haurà de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B de primer curs, ja que es considera que no hi ha incompatibilitat a l'efecte d'avaluació.
b) Si l'alumne o alumna va obtindre una avaluació negativa en la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A de primer curs, podrà matricular-se en la nova matèria Primera Llengua Estrangera II: llengua B de segon curs sempre que supere la prova de nivell a què es refereix l'apartat anterior. Pel que fa a la matèria pendent Primera Llengua Estrangera I: llengua A, l'alumne o alumna haurà de superar-la i, tan sols en els casos en què no s'haja cursat prèviament la matèria Segona Llengua Estrangera I: llengua B, aquest alumnat tindrà la possibilitat de cursar la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua B en compte de la matèria Primera Llengua Estrangera I: llengua A. Aquesta circumstància s'ha de fer constar en la sol·licitud corresponent de canvi de llengua estrangera.
3. Els canvis de llengua estrangera han de ser autoritzats per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport d'acord amb el següent procediment i terminis. La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran les sol·licituds de l'alumnat abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic corresponent, i adjuntaran l'informe del departament didàctic respectiu i una certificació acadèmica expedida pel centre. La direcció general competent en matèria d'ordenació ho resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que les sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dictara una resolució expressa en aquest termini.
7.2.14. Alumnat que es troba en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o de tècnic superior de Formació Professional
1. L'alumnat que es trobe en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, o d'un títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional i desitge obtindre el títol de Batxiller, podrà obtindre aquest títol cursant i superant les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat que l'alumne o alumna trie, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, d'acord amb el quadre 11 que figura al final de l'apartat 7.2.15.
a) Per a exercir aquesta opció, l'alumnat ha de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar el títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, o bé el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o Dansa, junt amb el certificat acadèmic amb les qualificacions de cinqué i sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
b) La qualificació final de Batxillerat es calcularà de la manera següent:
b.1) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
En el cas de l'alumnat que haja accedit directament a sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, per al càlcul de la qualificació final seran considerades les qualificacions de les assignatures d'aquest curs i de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
b.2) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat de Batxillerat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
c) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableixen l'article 20 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i l'apartat 7.2.4 d'aquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència d'un any més en el mateix curs i de permanència en l'etapa, s'aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.
2. En el supòsit de l'alumnat que estiga en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa o d'un títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, aquest podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
a) En aquest cas, a efectes d'avaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II. El càlcul de la qualificació final d'aquest alumnat es realitzarà de la manera següent:
a.1) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, la qualificació final serà l'establida en l'apartat 1.b.1 anterior.
a.2) Per a l'alumnat que obtinga el títol de Batxiller i estiga en possessió d'un títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional, la qualificació final serà la mitjana aritmètica de totes les matèries cursades i aprovades en primer de Batxillerat i les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de Valencià: Llengua i Literatura II.
b) Si l'alumnat de segon curs de Batxillerat té pendent una o dues matèries de primer curs, només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc d'assignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:
b.1) L'alumnat, o els seus representants legals si és menor d'edat, han de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:
El model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
Un certificat acadèmic de l'alumne o alumna en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.
El títol de tècnic o tècnic superior de Formació Professional o el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o Dansa.
b.3) El termini de presentació finalitzarà el 15 de novembre del curs escolar per al qual se sol·licite.
b.4) La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.
3. En els documents d'avaluació de l'alumnat, s'estendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi ha de fer constar que l'alumne o alumna ha cursat únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
7.2.15. Alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música o de Dansa i de Batxillerat simultàniament
1. L'alumnat que cursa cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i, simultàniament, primer de Batxillerat podrà matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer curs de Batxillerat de la modalitat que trie, així com de la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I, d'acord amb el quadre 11 que figura al final d'aquest mateix apartat.
a) Per a exercir aquesta opció, l'alumnat haurà de sol·licitar-ho en el seu centre i aportar un document acreditatiu de la matriculació en cinqué o sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, abans del 31 d'octubre de l'any acadèmic en curs, mitjançant el model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
b) Aquest alumnat, en segon de Batxillerat, cursarà les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de la modalitat que trie i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II, d'acord amb el quadre 11 que figura al final d'aquest mateix apartat.
c) Per a l'obtenció del títol de Batxiller per part d'aquest alumnat es requerirà:
Estar en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en el moment de la realització de l'avaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en l'extraordinària.
Haver superat les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de la modalitat triada per l'alumne o alumna, en els dos cursos de l'etapa, així com les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, en l'avaluació final de segon curs de Batxillerat, siga en la fase ordinària o en l'extraordinària.
d) La qualificació final de l'etapa serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals. Per a aquest càlcul, l'alumne o alumna ha de presentar al centre educatiu, dins del termini i en la forma escaient, un certificat acadèmic amb les qualificacions obtingudes en els cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.
e) En termes de promoció de primer a segon curs, per a aquest alumnat, caldrà ajustar-se al que estableixen l'article 20 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, així com l'apartat 7.2.4 d'aquestes instruccions, però únicament en relació amb les matèries generals del bloc d'assignatures troncals i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I. En termes de permanència d'un any més en el mateix curs i de permanència en l'etapa, s'aplicaran els mateixos criteris establits amb caràcter general en Batxillerat.
2. En el cas que un alumne o alumna supere totes les matèries de primer i segon de Batxillerat, però no estiga en possessió del títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa per no haver superat totes les matèries d'aquests ensenyaments, les qualificacions de Batxillerat es traslladaran a l'acta del curs acadèmic següent fins que l'alumne o alumna obtinga el títol de tècnic dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa, si no és que aquest alumnat renuncia a la possibilitat de cursar simultàniament els dos ensenyaments i opta per cursar totes les matèries de Batxillerat. Aquesta darrera opció no podrà exercir-se una vegada haja transcorregut el mes d'octubre de cada curs acadèmic, i, en tot cas, hi serà aplicable el límit de permanència en l'etapa establit per al Batxillerat.
3. En el supòsit de l'alumnat que estiga cursant sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa i haja superat el primer curs de qualsevol de les modalitats o vies del Batxillerat cursant totes les matèries, podrà sol·licitar en segon curs de Batxillerat matricular-se únicament de les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segon de Batxillerat i la matèria de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura II.
a) En aquest cas, a efectes d'avaluació i titulació, es consideraran únicament les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de Batxillerat i Valencià: Llengua i Literatura I i II, sempre que l'alumnat reunisca els requisits que estableix l'apartat 1.c anterior.
La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes en les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de primer i segon curs de la modalitat cursada, a més de les matèries Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II, i de les assignatures dels cursos cinqué i sisé dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa en la corresponent especialitat, expressada en una escala de 0 a 10 amb dos decimals, arredonida a la centèsima més pròxima.
b) L'alumnat amb una o dues matèries pendents de primer curs només haurà de cursar aquestes matèries si es tracta de matèries generals del bloc d'assignatures troncals o de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura I. Únicament la possibilitat prevista en aquest paràgraf haurà de ser autoritzada per la direcció general competent en matèria d'ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per a la qual cosa cal seguir el procediment següent:
b.1) L'alumnat, o els seus representants legals si és menor d'edat, ha de presentar la sol·licitud davant del director o directora del centre docent segons el model que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
b.2) La direcció dels centres públics o els titulars dels centres privats remetran a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica per a la resolució la documentació següent:
El model de sol·licitud que s'adjunta en l'annex XVII de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre.
Un certificat acadèmic de l'alumne o alumna en què consten la modalitat cursada i les qualificacions obtingudes fins aquell moment en totes les matèries de Batxillerat.
El certificat de matrícula de sisé curs dels ensenyaments professionals de Música o de Dansa.
b.3) El termini de presentació finalitzarà el 31 d'octubre del curs escolar per al qual se sol·licite.
b.4) La direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica resoldrà en el termini màxim de tres mesos, de manera que aquestes sol·licituds podran entendre's desestimades si no es dicta una resolució expressa en aquest termini.
4. En els documents d'avaluació de l'alumnat, s'estendrà una diligència signada pel secretari o secretària i amb el vistiplau del director o directora, en el cas dels centres públics, i pel director o directora, en el cas dels centres privats. En tot cas, s'hi farà constar que l'alumne o alumna ha cursat únicament les matèries troncals generals de Batxillerat, així com les matèries de lliure configuració autonòmica Valencià: Llengua i Literatura I i Valencià: Llengua i Literatura II.
8. ALUMNAT
8.1. Drets i deures de l'alumnat
És aplicable el Decret 39/2008, de 4 d'abril, del Consell, sobre la convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l'alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d'administració i serveis (DOGV 5738, 09.04.2008).
8.2. Reclamació de qualificacions
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'APRENENTATGE-ENSENYAMENT).
1. La direcció del centre farà públics els continguts mínims, els criteris d'avaluació i els sistemes de recuperació establits en les respectives programacions didàctiques, sense perjudici de la responsabilitat que té cada professor i professora d'informar l'alumnat i les famílies/representants legals sobre el contingut de la programació, els mínims exigibles i els criteris d'avaluació i qualificació.
2. Pel que fa al dret de l'alumnat a una avaluació objectiva, al dret que la seua dedicació, esforç i rendiment siguen valorats i reconeguts amb objectivitat, al procediment per a la reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions sobre promoció, així com a les actuacions prèvies referents a la sol·licitud d'aclariments i revisions que fomenten un marc de col·laboració i enteniment mutu entre el professorat i l'alumnat i els seus representants legals, caldrà ajustar-se al que s'estableix en l'Ordre 32/2011, de 20 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l'alumnat a l'objectivitat en l'avaluació, i s'estableix el procediment de reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d'obtenció del títol acadèmic que corresponga (DOGV 6680, 28.12.2011).
3. Tenint en compte el que estableix l'article 53.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i considerant de plena aplicació en l'àmbit educatiu les prescripcions de l'esmentada Llei en les quals es delimita el contingut del dret d'accés a arxius i documents, es fa extensiu el dret a obtindre còpies dels documents en relació amb els que exerciten el referit dret en l'àmbit acadèmic. És a dir, el dret de les persones interessades a obtindre còpia dels exàmens o proves d'avaluació realitzats. Els centres tenen l'obligació d'entregar còpies dels exàmens o instruments d'avaluació realitzats als interessats o els seus representants legals en el cas que els sol·liciten, independentment dels supòsits de reclamació regulats en la normativa vigent.
8.3. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtats
1. L'escolarització i la resposta educativa a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu i necessitats de compensació de desigualtat es regula en el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es despleguen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià (DOGV 8356, 07.08.2018) i l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019).
2. L'equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor, ha de realitzar la detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l'alumnat i de les barreres a la inclusió a partir de la informació obtinguda en el mateix centre o que faciliten les famílies o els representants legals, l'alumnat i les persones amb què s'hi relaciona habitualment, i els serveis sanitaris, socials i altres agents mitjançant els procediments regulats per a la detecció, coordinació i intercanvi de dades.
3. La identificació de les necessitats específiques de suport educatiu correspon als serveis especialitzats d'orientació. Per a les mesures de resposta especificades en l'article 5 de l'Ordre 20/2019, és preceptiu que els serveis especialitzats d'orientació n'efectuen una avaluació sociopsicopedagògica i emeten l'informe sociopsicopedagògic corresponent, que recull les conclusions del procediment d'avaluació sociopsicopedagògica, justifica la proposta de mesures de resposta i aporta les orientacions per a desenvolupar-les i per a elaborar, si escau, el Pla d'actuació personalitzat (PAP).
4. El contingut i procediment per a l'avaluació i desenvolupament del PAP, així com els supòsits en què s'ha d'elaborar, es concreten en el capítol III de l'Ordre 20/2019.
5. Les mesures de resposta educativa a la inclusió s'organitzen en quatre nivells de concreció, d'acord amb l'article 14 del Decret 104/2018, i les dimensions d'accés, aprenentatge i participació recollides en les línies generals d'actuació de l'article 4 del mateix decret. Els exemples de mesures de resposta de cada nivell estan disponibles en el web de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport en l'apartat de continguts del Servei d'Inclusió Educativa:
http://www.ceice.gva.es/va/web/inclusioeducativa/decret-valencia-d-equitat-i-d-inclusio-educativa
6. El capítol IV de l'Ordre 20/2019 defineix les mesures de nivell III i IV i regula els criteris per a l'aplicació.
6.1. Les mesures que poden aplicar-se en Educació Secundària Obligatòria són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit.
g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Adaptació curricular individual significativa (ACIS).
i) Programes personalitzats per a l'adquisició i ús funcional de la comunicació, el llenguatge i la parla.
j) Programa de millora de l'aprenentatge i el rendiment (PMAR).
k) Programa de reforç per al quart curs de l'Educació Secundària Obligatòria (PR4).
l) Programa d'aula compartida (PAC).
m) Permanència d'un any més en el mateix curs.
n) Flexibilització en l'escolarització per a l'alumnat d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
o) Pròrroga d'escolarització per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
p) Mesures personalitzades per a la participació.
6.2. Les mesures que poden aplicar-se en el Batxillerat són les següents:
a) Accessibilitat personalitzada, amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars.
b) Adequació personalitzada de les programacions didàctiques.
c) Reforç pedagògic.
d) Enriquiment curricular.
e) Actuacions i programes d'ensenyament intensiu de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià.
f) Mesures per a l'alumnat esportista d'alt nivell, d'alt rendiment o d'elit.
g) Mesures per a l'alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa.
h) Exempcions de qualificació en Batxillerat.
i) Flexibilització en la durada de l'etapa del Batxillerat.
j) Mesures personalitzades per a la participació.
7. Les situacions de compensació de desigualtats, els criteris d'escolarització i les mesures addicionals que poden aplicar-se amb aquest alumnat s'especifiquen en els articles 52, 53 i 54 de l'Ordre 20/2019. Els criteris per a l'atenció educativa domiciliària i hospitalària es disposen en els articles 55, 56, 57, 58 i 59.
8. Per a l'adequada atenció conjunta amb sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017 per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental.
9. Els criteris per a l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials, així com el procediment per a dictaminar la modalitat d'escolarització i les condicions per a fer-la efectiva en els centres ordinaris, estan regulades en la secció primera del capítol VI de l'Ordre 20/2019.
10. En els grups que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives especials, es podrà aplicar una reducció de la ràtio màxima d'alumnat, en les condicions que s'especifiquen en l'article 47 de l'Ordre 20/2019. El tràmit requereix l'autorització, per resolució de la persona titular de la Direcció Territorial d'Educació, que ha d'iniciar la direcció del centre docent, a la vista de l'informe sociopsicopedagògic, i adreçar-lo a la Inspecció d'Educació. En el cas d'alumnat que s'escolaritza en el centre per resolució de la Direcció Territorial d'Educació, la reducció de la ràtio estarà determinada per aquesta resolució.
8.4. Alumnat nouvingut
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE L'ACOLLIDA).
1. L'escolarització de l'alumnat que s'incorpora de forma tardana al sistema educatiu s'ha de fer atenent les circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.
2. Serà aplicable la normativa següent:
a) L'article 9 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, en la redacció donada per la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social (BOE 12.12.2009).
b) El Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social, després de la reforma per la Llei orgànica 2/2009 (BOE 30.04.2011).
c) L'article 18 del Reial decret 1105/2014, de 26 de setembre.
d) La Resolució de 26 de febrer de 2003, de les direccions generals de Centres Docents i d'Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de l'Ordre 3305/2002, de 16 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària.
e) La Resolució de 9 de febrer de 2005, del director general d'Ensenyament, per la qual es dicten instruccions per a l'aplicació de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, i del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en el sistema educatiu.
f) La Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions i orientacions per a actuar en l'acollida d'alumnat nouvingut, especialment el desplaçat, als centres educatius de la Comunitat Valenciana (DOGV 8314, 11.06.2018).
En termes generals, fins a l'any natural en què l'alumne o alumna complisca els setze anys, s'actuarà d'acord amb la normativa d'escolarització vigent, els criteris generals d'admissió d'alumnat i l'edat de l'alumne o alumna.
3. L'alumnat que s'incorpora tardanament a l'ensenyament obligatori, per vindre d'altres països o per qualsevol altre motiu, i que, per aquesta circumstància, presenta un desenvolupament competencial, degudament valorat amb els instruments adequats, inferior a dos o més cursos, prenent com a referència el currículum ordinari oficial corresponent a la seua edat, pot escolaritzar-se transitòriament en un curs inferior al que li correspon, després d'haver considerat les adaptacions d'accés necessàries. Aquesta mesura de resposta té la consideració de nivell III. En tot cas, caldrà ajustar-se al que es disposa en l'article 31 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
4. Per a l'alumnat nouvingut d'incorporació tardana al sistema educatiu valencià, amb desconeixement de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, és aplicable el que disposa l'article 17 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
5. L'alumnat estranger que s'haja incorporat tardanament a l'ensenyament bàsic i, en acabar-lo, haja aconseguit les competències bàsiques i els objectius de l'etapa obtindrà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
6. L'alumnat nouvingut menor de díhuit anys podrà incorporar-se als ensenyaments postobligatoris no universitaris si disposa d'algun dels documents acreditatius que s'enumeren:
a) Targeta d'identitat d'estranger.
b) Certificat d'empadronament en un municipi.
c) Visat d'estudis, obtingut segons el procediment i amb els requisits regulats en el Reial decret 557/2011, de 20 d'abril.
d) Passaport.
7. A més dels requisits indicats anteriorment, per a formalitzar la matrícula també es requerirà que l'alumne o alumna dispose d'una plaça escolar vacant en el centre educatiu en compliment de la normativa en matèria d'admissió d'alumnat, així com que complisca les condicions acadèmiques d'accés establides en la normativa vigent. En cas d'haver superat els estudis anteriors en un país estranger, haurà d'acreditar l'homologació dels títols o estudis anteriors d'acord amb la normativa vigent, això és, l'Ordre de 14 de març de 1988, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 17.3.1988), tenint en compte les modificacions donades per:
a) L'Ordre de 30 d'abril de 1996, per la qual s'adeqüen a la nova ordenació educativa determinats criteris en matèria d'homologació i convalidació de títols i estudis estrangers de nivells no universitaris i es fixa el règim d'equivalències amb els corresponents espanyols (BOE 08.05.1996).
b) L'Ordre ECD/3305/2002, de 16 de desembre, per la qual es modifiquen les de 14 de març de 1988 i de 30 d'abril de 1996, per a l'aplicació del que disposa el Reial decret 104/1988, de 29 de gener, sobre homologació i convalidació de títols i estudis estrangers d'educació no universitària (BOE 28.12.2002).
c) Les instruccions del Ministeri d'Educació i Formació Professional, sobre ampliació de la vigència dels volants d'inscripció condicional en centres docents o en exàmens oficials.
http://www.ceice.gva.es/webitaca/docs/avisos/Instrucciones_amplia_vigencia_volante_inscrip.pdf
8. Una vegada aplicat tot allò que s'ha indicat en els apartats anteriors, en el cas que algun alumne o alumna es trobe en una situació acadèmica que puga considerar-se irregular o inadequada, el centre docent traslladarà els fets, amb la documentació de què dispose, a la Inspecció d'Educació, que, si és el cas, podrà proposar a la direcció general competent en matèria d'ordenació acadèmica una regularització de l'expedient acadèmic de l'alumne o alumna.
8.5. Esportistes d'alt nivell, d'alt rendiment i d'elit de la Comunitat Valenciana
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
1. Els esportistes d'alt nivell i d'alt rendiment podran acollir-se als beneficis establits en l'article 9 del Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d'alt nivell i alt rendiment (BOE 25.07.2007) i els apartats 7.1.12 i 7.2.12 d'aquestes instruccions.
2. Els esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana disposaran de beneficis en relació amb el seguiment dels seus estudis, en els termes establits en l'article 8 del Decret 13/2006, de 20 de gener, del Consell de la Generalitat, sobre els esportistes d'elit de la Comunitat Valenciana (DOGV 5183, 24.01.2006) i els apartats 7.1.12 i 7.2.12 d'aquestes instruccions.
3. Segons el que estableix l'article 17 del Decret 40/2016, de 15 d'abril, del Consell, pel qual es regula l'admissió en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, l'alumnat esportista d'elit, d'alt nivell i d'alt rendiment tindrà preferència per a accedir al centre situat en la zona d'influència del lloc on realitze l'entrenament; així mateix, la conselleria que tinga atribuïdes les competències en matèria educativa podrà determinar els centres d'Educació Secundària en què tindran prioritat en l'admissió l'alumnat que curse simultàniament ensenyaments d'Educació Secundària, ensenyaments reglats de Música o de Dansa i l'alumnat esportista d'elit, d'alt nivell i d'alt rendiment.
8.6. Criteris per a la constitució de grups i confecció d'horaris
1. Els equips directius confeccionaran els grups d'alumnat tenint en compte els criteris següents:
a) Els grups han de ser homogenis pel que fa al nombre i se n'exclourà en la composició tot criteri discriminatori. Per tant, no es podran fer agrupacions en funció del nivell de coneixements de l'alumnat.
b) L'alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, necessitats educatives especials o necessitats de compensació de desigualtats escolaritzat en els centres d'Educació Secundària ha d'estar distribuït de forma homogènia entre tots els grups d'un mateix curs, excloent-ne en la composició tot criteri discriminatori.
c) L'alumnat que romanga un any més en un curs serà també distribuït de forma homogènia.
d) En els centres docents que impartisquen Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, la reducció de la ràtio estarà determinada per la resolució de la direcció territorial competent en matèria d'educació, tenint en compte el dictamen d'escolarització.
El nombre d'alumnat màxim d'aquestes característiques serà de dos per unitat amb caràcter general. Pel primer alumne o alumna amb necessitats educatives de suport educatiu degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en tres alumnes; pel segon alumne o alumna amb necessitats educatives de suport educatiu degudament dictaminat, es reduirà la ràtio en tres alumnes més. A aquests efectes, el terme ràtio quedarà referit al nombre màxim d'alumnes per unitat escolar, segons estableix la normativa bàsica.
2. La direcció general competent en matèria de planificació educativa autoritzarà el nombre d'unitats en els diversos ensenyaments per a cada curs escolar.
8.6.1. Educació Secundària Obligatòria
1. La distribució horària en l'Educació Secundària Obligatòria està regulada per l'article 3 i l'annex IV del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.
2. L'horari setmanal per a cada grup del primer i segon curs d'Educació Secundària Obligatòria serà de 30 hores lectives, i de 32, per a cada un dels cursos de tercer i quart.
3. Per a l'alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu, la distribució horària podrà ajustar-se a la proposta d'adaptació curricular individualitzada.
4. El nombre màxim d'alumnes per unitat en Educació Secundària Obligatòria es regularà d'acord amb el que estableix la normativa en vigor.
8.6.2. Batxillerat
1. La distribució horària del Batxillerat està regulada per l'article 3 i l'annex V del Decret 87/2015, de 5 de juny, modificat pel Decret 136/2015, de 4 de setembre, i pel Decret 51/2018, de 27 d'abril.
2. El nombre màxim d'alumnes per unitat en Batxillerat es regularà d'acord amb el que estableix la normativa en vigor.
3. Amb caràcter general, quan en un centre estiguen constituïdes dues o més modalitats de Batxillerat, s'agruparà l'alumnat en les matèries comunes i en les pròpies de modalitat, específiques o de lliure configuració autonòmica coincidents, amb un màxim de 35 alumnes per grup.
8.7. Accés als centres
1. Les condicions d'accés als centres s'inclouran en les seues normes d'organització i funcionament.
Els centres docents, en l'àmbit de les competències que tenen, han de disposar o gestionar les condicions d'accessibilitat amb mitjans comuns o amb mitjans específics o singulars, d'acord amb allò que disposen els articles 11.1 i 11.2 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril.
2. Amb caràcter general, i a fi d'evitar l'absentisme escolar i de preservar la defensa de l'interés superior dels menors, els centres hauran de permetre l'accés de l'alumnat al centre durant tota la jornada escolar. Serà el centre, segons l'autonomia que tinga, el que establisca el protocol d'accés a l'aula. En tot cas, haurà de garantir-se una correcta atenció educativa a aquest alumnat.
9. MATRÍCULA
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
1. Els centres docents públics i privats concertats estan obligats a mantindre escolaritzat l'alumnat fins al final de l'ensenyament obligatori, excepte el canvi de centre produït per voluntat familiar o per aplicació de la normativa sobre convivència dels centres docents en l'apartat que regula els drets i deures de l'alumnat.
2. D'acord amb el Decret 40/2016, de 15 d'abril, pel qual es regula l'accés als centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments de règim general (DOGV 7762, 18.04.2016), la matriculació de l'alumnat en un centre públic o privat concertat suposarà respectar el Projecte educatiu del centre i el caràcter propi, si és el cas, que haurà de respectar, al seu torn, els drets reconeguts a l'alumnat i a les seues famílies en les lleis i el que s'estableix en l'apartat 5 de l'article 2 d'aquest decret.
3. En els supòsits de no-convivència dels progenitors de l'alumne o alumna per motius de separació, divorci, ruptura de parella de fet, o situació anàloga, s'aplicarà, en el procediment d'admissió i en el canvi de centre educatiu de l'alumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen Educació Secundària Obligatòria de la Comunitat Valenciana, la Resolució de 14 de febrer de 2019, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual es dicten instruccions per a aplicar-les als centres docents sostinguts amb fons públics d'ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana davant de diversos supòsits de no-convivència dels progenitors per motius de separació, divorci, nul·litat matrimonial, ruptura de parelles de fet o situacions anàlogues (DOGV 8490, 20.02.2019). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
9.1. Documents de matrícula
1. D'acord amb l'article 54 de l'Ordre 7/2016, de 19 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual es regula el procediment d'admissió de l'alumnat en els centres docents públics i privats concertats que imparteixen ensenyaments d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Comunitat Valenciana (DOGV 7765, 21.04.2016), per a la formalització de la matrícula, a més de la sol·licitud presentada, s'han d'aportar:
a) El llibre de família o, a falta d'això, un certificat de la inscripció de naixement lliurada pel Registre Civil. Aquesta documentació ha d'acreditar que l'alumne o alumna compleix el requisit d'edat establit en l'article 22 de la Llei orgànica 2/2006, d'educació.
A aquest efecte, es comprovarà que l'alumne o alumna compleix o complirà el requisit de l'edat exigida abans que finalitze l'any natural en què s'inicie el curs acadèmic al qual pretén accedir.
b) Quan es tracte d'alumnat procedent d'un altre centre, ha de presentar el certificat de baixa del centre anterior amb l'expressió de la seua situació acadèmica. La documentació aportada ha d'acreditar que l'alumne o alumna compleix els requisits acadèmics exigits per l'ordenament jurídic vigent per al nivell educatiu i curs a què pretén accedir.
Aquest certificat s'ha d'ajustar al model vigent i hi han de constar els estudis que realitza o ha realitzat l'alumne o alumna en aquell any acadèmic.
c) El document sanitari obligatori per a l'inici d'etapa educativa establit per la conselleria competent en matèria de sanitat.
En el moment d'efectuar la matrícula, o amb anterioritat a l'inici del curs escolar, en el primer curs d'Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i cicles formatius de Formació Professional, l'alumnat o els seus representants legals han de presentar l'informe de salut de l'escolar publicat per l'Ordre de 27 de febrer de 2002, de la Conselleria de Sanitat (DOGV 4218, 27.03.2002).
Aquest document es facilitarà als centres sanitaris i l'omplirà gratuïtament el facultatiu que tinga a càrrec el control sanitari de l'alumne o alumna.
2. Quan el canvi de centre es produïsca sense procés d'admissió, la documentació a què es refereix l'apartat anterior s'ha de remetre d'ofici d'un centre a un altre.
3. En l'ensenyament obligatori, en el cas que en el moment de la matrícula no es puga aportar tota la documentació requerida, es podrà efectuar la matrícula, condicionada a la posterior entrega de l'esmentada documentació, exceptuant-ne la documentació que certifique la situació acadèmica.
4. En els centres d'Ensenyament Secundari, l'accés a una modalitat de Batxillerat o a un cicle formatiu de la Formació Professional o a un programa formatiu de qualificació bàsica requerirà la participació en el procés d'admissió, amb independència que l'alumne o alumna estiga cursant altres ensenyaments, fins i tot no obligatoris, en el mateix centre.
5. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat que haja superat totes les matèries, àmbits o mòduls en l'avaluació final ordinària ha de formalitzar la matrícula per al següent curs en el període de matriculació ordinari. Així mateix, l'alumnat en condicions de promocionar dins de la mateixa etapa també podrà formalitzar la matrícula per al curs següent en aquest període de matriculació, encara que tinga matèries, àmbits o mòduls pendents de superació en les proves extraordinàries.
6. En relació amb l'assegurança escolar:
L'alumnat espanyol o estranger, que residisca legalment a Espanya, que curse estudis oficials des de tercer curs de l'ESO, o equivalent, segons l'actual sistema educatiu i fins al curs escolar en què complisca els 28 anys, serà beneficiari de l'assegurança escolar obligatòria, segons la Llei de 17 de juliol de 1953, sobre l'establiment de l'assegurança escolar a Espanya.
El procediment de tramitació de l'assegurança escolar per part dels centres docents sostinguts amb fons públics està establit en les instruccions de la Direcció General de Centres i Personal Docent de data 10 de juny de 2019, disponibles en la pàgina: http://www.ceice.gva.es/es/web/admision-alumnado/normativa
L'alumnat que curse els ensenyaments professionals de Música o de Dansa en conservatoris de Música o de Dansa i que, al mateix temps, curse tercer o quart d'Educació Secundària Obligatòria o Batxillerat, es considerarà inclòs en el camp d'aplicació de l'assegurança escolar, sense que per a això siga necessari l'abonament d'una nova quota, ja que, d'acord amb l'article 60.4 del Reglament general sobre cotització i liquidació d'altres drets de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre, l'obligació de cotitzar a l'assegurança escolar és única per estudiant i curs acadèmic, encara que l'estudiant estiga matriculat en diversos centres.
9.2. NIA
1. L'Ordre de 29 d'abril de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regula el número identificatiu de l'alumnat (NIA) de la Comunitat Valenciana (DOGV 6026, 02.06.2009), regula l'assignació d'un número d'identificació personal (NIA) a cada alumne i alumna per a facilitar la gestió dels processos referents a la documentació de l'alumnat al llarg de la seua vida escolar.
2. El NIA l'assignarà la conselleria competent en matèria d'educació, per a la qual cosa seguirà el procediment indicat en l'article 4 de l'Ordre de 29 d'abril de 2009, i es farà constar en tota la documentació oficial en què es necessite identificar un alumne o alumna.
3. Els centres docents emetran per a cada alumna i alumne una targeta que servirà com a document acreditatiu del número d'identificació de l'alumnat.
9.3. Trasllat de matrícula
Quan un alumne o alumna es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, caldrà ajustar-se a allò que s'ha disposat per la conselleria competent en matèria d'educació.
1. Trasllat de centre dins de l'Estat espanyol
a) Quan l'alumna o l'alumne es trasllade de centre per a prosseguir els seus estudis d'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, el centre d'origen expedirà els documents següents:
Un certificat acadèmic que li permeta matricular-se en el nou centre. Quan el trasllat s'efectue sense haver conclòs qualsevol dels cursos, s'ha d'acompanyar aquest certificat amb l'informe personal per trasllat a què es refereix l'article 47 de l'Ordre 38/2017, de 4 d'octubre, i que correspon als documents de l'annex V d'aquest.
El centre d'origen remetrà al de destinació, de forma immediata i a petició d'aquest, el corresponent historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat, i farà constar en la diligència corresponent que les dades que conté concorden amb l'expedient que guarda el centre.
b) El centre receptor es farà càrrec de la custòdia de l'historial acadèmic de l'Educació Secundària Obligatòria o de Batxillerat i obrirà el corresponent expedient acadèmic, al qual traslladarà les dades de l'informe personal per trasllat.
c) La matriculació adquirirà caràcter definitiu una vegada rebut l'historial acadèmic degudament omplit.
d) En el cas de trasllat des d'una comunitat autònoma amb llengua pròpia cooficial amb el castellà a un centre de la Comunitat Valenciana, les qualificacions obtingudes en aquesta matèria tindran la mateixa validesa, a efectes acadèmics, que les restants matèries del currículum; no obstant això, si la qualificació de l'esmentada matèria ha sigut negativa, no es computarà com a pendent ni tindrà efectes acadèmics.
e) Quan els documents bàsics d'avaluació hagen de produir efectes fora de la Comunitat Valenciana, caldrà ajustar-se al que disposa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
2. Trasllat de centre a un sistema educatiu estranger
a) Quan l'alumna o l'alumne s'incorpore a un centre estranger a Espanya o en l'exterior que no impartisca ensenyaments del sistema educatiu espanyol, no s'hi traslladarà l'historial acadèmic.
b) Per a facilitar la incorporació als ensenyaments equivalents del sistema educatiu estranger de què es tracte, el centre d'origen emetrà un certificat acadèmic de l'alumnat. L'historial acadèmic continuarà custodiat per l'últim centre en què l'alumne o alumna va estar matriculat en previsió de la possible reincorporació futura als ensenyaments del sistema educatiu espanyol, en el mateix centre o en un altre, al qual es traslladarà llavors, o fins al lliurament a l'alumnat després de la conclusió dels estudis estrangers equivalents a l'Educació Secundària Obligatòria o al Batxillerat.
3. Trasllat de centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre amb sistema educatiu valencià
Quan un alumne o alumna es trasllade des d'un centre amb sistema educatiu estranger a un altre centre del sistema educatiu valencià, caldrà tindre en compte aquestes qüestions:
a) Per a realitzar estudis en qualsevol curs de l'Educació Secundària Obligatòria, l'escolarització d'aquest alumnat es realitzarà atenent l'edat, les circumstàncies, els coneixements i el seu historial acadèmic.
b) En el cas d'haver finalitzat els estudis corresponents de l'Educació Secundària Obligatòria, caldrà sol·licitar a la delegació o a la subdelegació del Govern l'homologació del títol d'Educació Secundària Obligatòria a fi de poder continuar els estudis postobligatoris no universitaris.
c) Per a realitzar estudis en el segon curs de Batxillerat, s'haurà de sol·licitar a la Delegació o a la Subdelegació del Govern l'homologació del primer curs de Batxillerat, amb la nota mitjana corresponent a aquest curs.
9.4. Anul·lació de matrícula en Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat
1. L'alumnat d'Educació Secundària Obligatòria que tinga complits els setze anys en el moment de la matrícula, o els complisca en aquest any, podrà sol·licitar al director o directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.
2. La permanència en el Batxillerat ocupant un lloc escolar en règim ordinari diürn serà de quatre anys acadèmics, com a màxim, de conformitat amb l'article 26.3 del Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre.
3. Amb la finalitat de no exhaurir el nombre d'anys durant els quals es pot romandre cursant Batxillerat en règim ordinari, l'alumnat podrà sol·licitar al director o la directora del centre docent on estiga matriculat l'anul·lació de la matrícula corresponent.
4. Per a sol·licitar l'anul·lació de la matrícula, caldrà que acredite trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la normal dedicació a l'estudi, o altres circumstàncies, degudament justificades, que tinguen caràcter excepcional.
5. Les sol·licituds s'han de formular, en tot cas, abans de finalitzar el mes d'abril i seran resoltes, oïts l'equip docent i el departament d'orientació o qui tinga atribuïdes les seues funcions, pel director o directora del centre docent on es trobe matriculat l'alumne o l'alumna. El director o la directora autoritzarà l'anul·lació de la matrícula sempre que quede acreditada l'existència d'una de les causes que figuren en el punt anterior. En cas de denegació, els interessats podran elevar un recurs davant de la direcció territorial competent en matèria d'educació.
6. L'alumnat que haja exhaurit el límit de permanència en l'etapa en règim ordinari diürn podrà continuar els estudis en els règims de Batxillerat per a persones adultes, nocturn o a distància, així com presentar-se a les proves per a obtindre directament el títol de Batxiller a què es refereix l'article 69.4 de la Llei orgànica 2/2006.
10. CENTRES DE PRÀCTIQUES I ESTUDIANTS ERASMUS 1. La participació dels centres i del professorat en la formació pedagògica i didàctica dels estudiants del màster que habilita per a la professió de professor o professora d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes, es realitzarà segons el que estableix l'Ordre de 30 de setembre de 2009, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen la convocatòria i el procediment per a la selecció de centres de pràctiques i s'estableixen orientacions per al desenvolupament del pràcticum dels títols oficials de màster que habiliten per a l'exercici de les professions de professor d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes (DOGV 6123, 15.10.2009).
2. Els centres també podran acollir estudiants universitaris estrangers en pràctiques a través del Programa Erasmus+. L'acollida d'aquest alumnat es regula en la Resolució de 20 de febrer de 2017, de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s'aproven les instruccions d'acollida d'estudiants d'educació superior Erasmus+ per a la realització de pràctiques en centres educatius valencians (DOGV 7987, 24.02.2017).
11. ALTRES ASPECTES RELATIUS A L'ORGANITZACIÓ I AL FUNCIONAMENT DELS CENTRES
11.1. Incidències d'inici de curs
Durant els dies previs a la data d'inici de les activitats escolars del curs 2019-2020, les direccions dels centres educatius comunicaran a les inspeccions territorials d'educació les incidències i necessitats dels centres que puguen dificultar que l'inici de curs es desenvolupe amb normalitat, a l'efecte que la Inspecció puga realitzar actuacions de suport i supervisió.
11.2. Atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat
Els centres, en l'exercici de l'autonomia organitzativa que tenen, han d'elaborar un Pla d'atenció a l'alumnat en cas d'absència de professorat. En cada sessió lectiva prevista en l'horari del professorat absent, l'alumnat serà atés pel personal docent que té assignada una sessió de guàrdia. Es donarà prioritat a l'alumnat de menor edat i s'evitarà, en la mesura que siga possible, la distribució de l'alumnat en altres grups.
A aquest efecte, correspon als departaments didàctics, fent ús de l'autonomia pedagògica que tenen, proposar les activitats que realitzarà l'alumnat en els casos d'absència de professorat. Ateses les etapes educatives a les quals es dirigeix, aquestes activitats han d'afavorir la consecució dels objectius i les competències de l'etapa.
11.3. Participació de voluntariat en els centres docents
1. A fi de promoure l'obertura dels centres docents a l'entorn i de millorar l'oferta de les actuacions educatives realitzades pels centres, aquests podran establir vincles associatius amb diferents xarxes de voluntariat, associacions culturals, entitats locals o altres agents socials, amb l'autorització prèvia del consell escolar.
2. Cal ajustar-se al que estableix la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de voluntariat, sobretot en allò que fa referència a l'article 6.f, voluntariat educatiu.
3. S'entén per persona voluntària tota persona física que, per lliure determinació, sense rebre cap contraprestació ni haver-hi cap obligació ni deure jurídic, realitze les activitats que determine el consell escolar i estiguen recollides en la Programació general anual del centre.
4. Els drets i deures i les incompatibilitats de les persones voluntàries són els continguts en la normativa autonòmica que estableix el règim jurídic d'aquest personal.
5. En cap cas podran realitzar-se activitats de voluntariat en els llocs reservats a personal remunerat. Les persones que tinguen funcions en una organització com a professionals o que hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica no podran realitzar activitats de voluntariat relacionades amb l'objecte de la seua relació laboral o servei remunerat en l'entitat.
6. Les persones que tinguen funcions en una organització com a professionals o que hi tinguen una relació laboral, mercantil o qualsevol altra subjecta a retribució econòmica, no podran realitzar activitats de voluntariat relacionades amb l'objecte de la seua relació laboral o servei remunerat en l'entitat.
7. Les persones voluntàries que realitzen actuacions en els centres docents tenen l'obligació d'estar en possessió del certificat de no constar en la base de dades del Registre central de delinqüents sexuals i han de presentar-lo davant la direcció del centre.
11.4. Ús social dels centres educatius públics
1. La conselleria competent en matèria d'educació, els ajuntaments i els centres públics podran promoure l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres educatius públics, fora de l'horari escolar, per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, per a la realització d'activitats educatives, culturals, artístiques i esportives que no suposen obligacions jurídiques contractuals.
2. L'ús social dels centres públics no ha d'interferir, dificultar o impedir les activitats ordinàries dels centres dins de l'horari escolar.
3. A l'hora de resoldre sobre l'ús social del centre fora de l'horari escolar:
a) Correspon a la direcció del centre resoldre sobre les activitats que es volen realitzar que siguen proposades pel consell escolar, les associacions de persones participants, l'alumnat del centre i els organismes dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.
b) Correspon a l'òrgan competent de l'Administració educativa resoldre sobre les activitats que es volen realitzar que siguen promogudes per particulars o organismes no dependents de la conselleria competent en matèria d'educació.
4. Les persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre autoritzades per a l'ús d'edificis educatius han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d'assegurances que done cobertura, pel que fa a la seua responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l'ús i de l'activitat i pels danys i els perjudicis que se'n puguen produir durant el temps de realització.
5. La utilització dels espais del centre per les associacions de mares i pares de l'alumnat serà prioritària sobre la que puga realitzar qualsevol altra associació o organització aliena a la comunitat escolar.
11.5. Competències de les forces i cossos de seguretat davant del requeriment i comprovació de documentació personal sobre alumnat menor d'edat en centres escolars
1. Les forces i cossos de seguretat, sempre que siga en l'exercici de les funcions de prevenció i indagació, estan legitimades per a requerir als ciutadans que s'identifiquen, amb l'únic objecte d'exercir les funcions de protecció de la seguretat que tenen encomanades i la correlativa obligació legal dels ciutadans d'identificar-se.
2. Si les dades que es demanen consten en el centre docent i si el requeriment de cessió de dades prové de funcionaris adscrits a la Policia Judicial i aquests acrediten les ordres o instruccions donades per jutges, es considerarà que el responsable del fitxer ha de cedir les dades sol·licitades.
3. Davant de la sol·licitud d'entrar en els centres docents per part de les forces i cossos de seguretat quan existisca un delicte flagrant, haurà de sol·licitar-se l'acreditació com a tals. En els altres casos, serà necessària la sol·licitud d'autorització judicial al director territorial d'educació, en què conteste a la interlocutòria del jutge i, si aquest no contesta en el termini establit, serà el centre educatiu l'encarregat de donar-hi el consentiment, excepte en el cas de la Policia Judicial.
4. La detenció dels menors d'edat de nacionalitat espanyola serà notificada pels agents de les forces i cossos de seguretat a qui n'exercisca la pàtria potestat o la tutela, però també a qui en aquell moment en tinga la guàrdia de fet, és a dir, en aquest cas, al professorat del centre docent. Si la detenció es realitza a un menor d'edat estranger, seran els agents els encarregats de notificar-ho al cònsol o al Ministeri Fiscal.
5. En tot cas, cal ajustar-se al que disposa el Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (BOE 209, 30.08.2004).
11.6. Salut i seguretat en els centres educatius
1. Els centres han de complir la normativa aplicable en matèria de seguretat i salut per a tots els empleats públics, docents i no docents, adscrits al centre. (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
2. Queden prohibides les activitats que perjudiquen la salut pública i, en particular, la publicitat, l'expedició i el consum de tabac i begudes alcohòliques, així com la col·locació de màquines expenedores d'aliments que no oferisquen productes saludables. Pel que fa a la ubicació, instal·lació i funcionament de màquines expenedores d'aliments i begudes, caldrà seguir el que disposa el Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d'una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
3. La pràctica d'activitats fisicoesportives als centres educatius s'ha de realitzar d'acord amb les condicions de seguretat establides en la normativa vigent. (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
4. Per a l'atenció sanitària de l'alumnat amb problemes de salut crònica durant l'horari escolar, cal ajustar-se al que disposa la Resolució de 13 de juny de 2018, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport i de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es dicten instruccions i orientacions d'atenció sanitària específica en centres educatius per a regular l'atenció sanitària a l'alumnat amb problemes de salut crònica en horari escolar, l'atenció a la urgència, així com l'administració de medicaments i l'existència de farmacioles en els centres escolars (DOGV 8319, 18.06.2018). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
5. Per a l'adequada atenció conjunta amb sanitat de l'alumnat amb problemes de salut mental, cal ajustar-se al que estableix la Resolució d'11 de desembre de 2017, per a la detecció i l'atenció precoç de l'alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017). (fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ DE LA SALUT, L'ACTIVITAT FÍSICA, LA SEGURETAT I LA SOSTENIBILITAT).
6. Els espais, serveis, processos, materials i productes han de ser utilitzats amb seguretat per tot l'alumnat. Els centres educatius han de garantir la protecció integral de la salut de tot l'alumnat.
11.7. Mesures d'emergència i Plans d'autoprotecció del centre
1. El Projecte de gestió del centre ha d'incloure les mesures d'emergència i, si escau, un Pla d'autoprotecció, d'acord amb el que s'estableix en la normativa vigent, la implantació de la qual és responsabilitat de l'equip directiu. S'hi han de detallar els mecanismes i els mitjans disponibles per a fer front a qualsevol incidència que afecte la seguretat de les instal·lacions del recinte escolar o de les persones que l'utilitzen.
2. Les mesures d'emergència i els Plans d'autoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments d'actuació per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a l'alumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
3. El Pla d'emergència i, si és el cas, el Pla d'autoprotecció han de contindre les mesures d'emergència, així com els distints procediments de control d'accés de persones alienes al centre educatiu, d'eixides justificades de l'alumnat durant el període lectiu i d'actuació davant d'un accident o incident escolar.
4. Serà aplicable la normativa següent: Decret 32/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s'aprova el Catàleg d'activitats amb risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre autonòmic de Plans d'autoprotecció (DOGV 7215, 17.02.2014), i l'Ordre 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, sobre Plans d'autoprotecció o mesures d'emergència dels centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana (DOGV 6804, 26.06.2012).
5. Per a la possible divulgació d'aquestes mesures d'emergència i, si és el cas, el Pla d'autoprotecció del centre entre les forces i els cossos de protecció civil, així com per al registre i control administratiu, aquestes s'han d'allotjar en l'aplicació informàtica que es determine a l'efecte per a aquest procés.
6. El Pla d'emergència ha de recollir els passos que s'han de seguir des que es produeix una situació d'emergència fins que les persones que es troben en un centre escolar estiguen protegides. Totes les persones que formen la comunitat educativa han de conéixer el contingut d'aquest pla i els mecanismes de la posada en marxa. Aquest pla ha de preveure la realització de simulacres, almenys un en cada curs escolar amb resultat positiu, per a garantir que hi ha un procediment ordenat amb el qual fer front a aquest tipus de situacions.
7. Quan les autoritats competents en matèria de seguretat i emergències decreten la suspensió de les activitats escolars, complementàries i extraescolars per una declaració d'emergència per fenomen meteorològic advers o per qualsevol altra incidència ocorreguda a l'exterior del centre educatiu, s'han d'aplicar els procediments d'actuació i organització de l'activitat escolar establits davant de riscos d'aquesta naturalesa indicats en el Pla d'emergència, de manera que es permeta la salvaguarda de les persones i els béns, tenint en compte les condicions concretes de persones, lloc i temps, i les instruccions que es dicten a aquest efecte. En aquest cas, l'ajuntament del municipi on es trobe ubicat el centre ha de prendre les decisions i notificar-les a la direcció del centre i a la direcció territorial corresponent.
8. En el cas que la incidència que dona origen a una situació d'emergència no puga ser controlada pels mitjans propis, s'avisarà immediatament el Centre Coordinador de Seguretat i Emergències (112) i es posarà en marxa la situació preventiva evacuació o confinament que corresponga. De manera immediata, s'ha de comunicar també l'esmentada incidència a la direcció territorial d'educació corresponent i al Comité de seguretat i salut laboral.
9. En cas de robatoris, furts o destrosses a l'interior del recinte escolar, s'ha de posar la corresponent denúncia, se n'ha de donar part a l'entitat asseguradora, si és el cas, i se n'han d'enviar còpies a la direcció territorial d'educació corresponent i a la direcció general competent en matèria de centres docents.
10. En finalitzar la jornada escolar, el centre ha d'adoptar les mesures que estime necessàries per a evitar possibles pèrdues o consums innecessaris de diferents subministraments, com ara aigua, electricitat o gas.
11. Les mesures d'emergència i els Plans d'autoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments d'actuació per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i, especialment, per a l'alumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
12. Els centres educatius han de realitzar en cada curs escolar, almenys una vegada, un simulacre d'emergència. La participació és obligatòria per a tot el personal que estiga present al centre en el moment de la realització i s'ha de realitzar, preferentment, en el primer trimestre del curs escolar.
13. El formulari que han d'omplir els centres en relació amb el simulacre d'evacuació es troba allotjat en la pàgina web de l'oficina virtual de la GVA, on hi ha un apartat específic denominat «Mesures d'emergència: fitxa núm. 4, informe valoració del simulacre». http://sai.edu.gva.es/sites/default/files/docs/Manual_Ficha4_V.pdf
14. S'ha de tramitar, també per mitjà de l'oficina virtual, el Pla d'evacuació del centre, que s'ha d'efectuar utilitzant els recursos propis del centre, personals o informàtics, o utilitzant els plans ja existents, per la qual cosa s'ha d'escanejar i adjuntar, per mitjà del tràmit de l'oficina virtual anomenat «Mesures d'emergència: plans i documents», i custodiar-ne un exemplar al centre.
12. ITACA. TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I PROTECCIÓ DE DADES
12.1. Normativa que s'ha de preveure en matèria de l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la protecció en el tractament de les dades
(fitxa del recurs en el portal web Gestor Educatiu: http://www.gestoreducatiu.gva.es/va/ a l'apartat GESTIÓ ADMINISTRATIVA: ALUMNAT).
S'ha d'atendre el que disposa la legislació en la matèria i en les instruccions de servei que dicte la direcció general amb competències en tecnologies de la informació i de la comunicació, i específicament en:
1. Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades, i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (conegut per Reglament general de protecció de dades, RGPD) (DOUE L119/1, de 04.05.2016)
2. La Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
3. El Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de desplegament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (BOE 17, 19.01.2008).
4. Ordre 19/2013, de 3 de desembre, de la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública, per la qual s'estableixen les normes sobre l'ús segur de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat.
5. La Instrucció 4/2011, de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, sobre l'adequació a l'LOPD dels centres educatius públics.
6. La Instrucció 6/2012, de les direccions generals de Tecnologies de la Informació i de Centres Docents, per a la implantació de la telefonia IP als centres educatius.
7. La Instrucció 7/2012, sobre la implantació i l'ús del programari lliure en el lloc de treball.
8. La Instrucció de servei núm. 2/2009, de la Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa, per a la petició i explotació de l'espai web i subdomini proporcionat per la Conselleria d'Educació als centres docents, i la modificació d'aquesta mitjançant la Instrucció 1/2010.
9. La Instrucció de servei número 5/2009, de la Direcció General d'Innovació Tecnològica Educativa, per a la utilització i custòdia de les llicències del programari instal·lat als centres docents de la Generalitat.
10. La Resolució de 26 de juny de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de règim especial i de la Direcció General de Tecnologies de la Informació, per la qual s'estableix el procediment i el calendari d'inventariat i certificació de les aplicacions i equipament informàtic que hi ha als centres educatius dependents de la Generalitat (DOGV 7056, 28.06.2013).
11. La Resolució de 28 de juny de 2018, de la Sotssecretaria de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per al compliment de la normativa de protecció de dades en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat. (DOGV 8436, 03.12.2018)
12.2. ITACA
1. El Decret 51/2011, de 13 de maig, del Consell, sobre el sistema de comunicació de dades a la conselleria competent en matèria d'educació, a través del sistema d'informació ITACA, dels centres docents que imparteixen ensenyaments reglats no universitaris (DOGV 6522, 17.05.2011), regula aquest sistema d'informació com a instrument per a la gestió i la comunicació de les dades i dels documents necessaris per a l'adequat funcionament del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
2. El sistema d'informació ITACA té com a finalitat la consecució d'una gestió integrada dels procediments administratius i acadèmics del sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
3. Tots els centres d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat tenen l'obligació de comunicar a la conselleria competent en matèria d'educació, en el termini establit per la normativa vigent i mitjançant el sistema ITACA, la informació requerida en l'esmentat Decret 51/2011, de 13 de maig, amb especial atenció a les dades que fan referència al dret d'assistència i estudi de l'alumnat, segons l'article 24 del Decret 39/2008, de 4 d'abril (DOGV 5738, 09.04.2008).
4. Les dades de l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i de l'alumnat amb necessitats de compensació de les desigualtats, i les variacions que se'n produïsquen al llarg del curs s'han de registrar en ITACA per part de l'orientador o orientadora que atén el centre, amb la supervisió de la direcció, que tindrà la responsabilitat de vetlar perquè les dades introduïdes estiguen actualitzades, siguen veraces i corresponguen a la informació continguda en l'informe sociopsicopedagògic. En el cas que el centre estiga atés per un gabinet psicopedagògic municipal, la introducció de dades es farà conjuntament entre l'orientador o l'orientadora adscrit a aquest i la direcció del centre.
5. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport posa a la disposició dels centres educatius un sistema de comunicació entre el centre i l'equip docent amb l'alumnat i els responsables familiars a través de les plataformes ITACA-Web Família 2.0 i Mòdul Docent 2.0.
12.3. Ús de plataformes informàtiques en els centres educatius públics de titularitat de la Generalitat
1. L'Ordre 19/2013, sobre normes per a la utilització segura de mitjans tecnològics en l'Administració de la Generalitat, estableix que queda prohibit transmetre o allotjar informació pròpia de l'Administració de la Generalitat en sistemes d'informació externs (com és el cas dels serveis en el núvol «on cloud»), excepte autorització expressa de la conselleria competent en matèria d'educació, verificant el corresponent acord de confidencialitat i sempre amb l'anàlisi prèvia dels riscos associats a tal externalització. Per tant, com a norma general, s'han d'emprar les eines que la conselleria competent en matèria d'educació pose a la disposició dels centres. A més, l'article 5.4 de l'esmentada Ordre 19/2013 estableix que qualsevol externalització del tractament requereix la subscripció d'un contracte exprés entre la conselleria competent en matèria d'educació, com a responsable del tractament, i l'empresa responsable de la prestació del servei, com a encarregada del tractament, que, en aquest cas, serien les empreses propietàries d'aquestes plataformes. L'obligatorietat d'aquest «contracte per encàrrec», així com les condicions que recull, es troben especialment especificades en l'article 28 del recent Reglament general de protecció de dades (RGPD).
2. En relació amb l'ús de xarxes socials en l'àmbit educatiu, l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que la publicació de dades personals en xarxes socials per part dels centres educatius requereix comptar amb el consentiment inequívoc de les persones implicades, a les quals caldrà informar prèviament de manera clara de les dades que es publicaran, en quines xarxes socials, amb quina finalitat, qui pot accedir a les dades, així com de la possibilitat d'exercitar els seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
3. No requerirà autorització l'ús de xarxes socials per a l'exercici de les competències en matèria d'educació, sempre que no tracten ni difonguen dades personals del tractament de les quals siguen responsables els titulars d'òrgans superiors o del nivell directiu de la Conselleria. Té la condició de dada personal tota informació que es puga relacionar amb una persona física identificada o identificable. Aquesta definició inclou, entre altres dades, imatges, veu, codis d'identificació, qualificacions o opinions. No obstant això:
a) Està expressament no autoritzat l'ús de xarxes socials que incloguen qualsevol tipus de publicitat o que puguen ser utilitzades per a una finalitat diferent de la mateixa comunicació.
b) Quan s'utilitzen aquests mitjans, els centres educatius informaran les famílies i l'alumnat major de 14 anys sobre l'ús segur de les xarxes socials, dels drets i obligacions dels intervinents, així com de l'exempció de responsabilitat de la Conselleria en aquestes aplicacions.
c) Quan les dades personals de l'alumnat, incloent-hi fotografies o vídeos, siguen proporcionades per tercers o altres membres de la comunitat educativa, sense mediació del titular de les dades (l'alumnat major de 14 anys o qui represente legalment el menor), s'ha de garantir que es disposa de l'autorització expressa i concreta d'ús, o l'assumpció de responsabilitat pel cedent.
4. Qualsevol tractament de dades de caràcter personal ha de complir amb el que es preveu en la normativa vigent en la matèria i, en particular, amb les obligacions d'informació als afectats pels tractaments i transparència sobre aquests. A més, han de cenyir-se a les finalitats específiques previstes en la seua creació i que han d'haver sigut publicades en els corresponents registres d'activitats.
L'òrgan d'informació i assessorament de la Generalitat en matèria de protecció de dades és el delegat de Protecció de Dades (dpd@gva.es), a qui es poden dirigir els interessats pel que respecta a totes les qüestions relatives al tractament de les seues dades personals i a l'exercici dels seus drets a l'empara del Reglament general de protecció de dades.
5. Sobre la utilització d'aplicacions de missatgeria per part del professorat per a la comunicació amb l'alumnat, el punt 3.2.7 de l'esmentada Resolució de 28 de juny de 2018 indica que, amb caràcter general, les comunicacions entre el professorat i l'alumnat han de tindre lloc dins de l'àmbit de la funció educativa i no dur-se a terme a través d'aplicacions de missatgeria instantània. Si calguera establir canals específics de comunicació, s'han d'emprar els mitjans i eines establits per la conselleria competent en matèria d'educació i posades a la disposició d'alumnat i professorat, o per mitjà del correu electrònic. Així mateix, quan la comunicació fora entre el professorat i qui represente legalment l'alumnat, el punt 3.2.8 assenyala que les comunicacions han de dur-se a terme a través dels mitjans posats a la disposició dels dos pel centre educatiu o la conselleria competent en matèria d'educació.
6. Els tractaments de dades personals mitjançant aplicacions informàtiques mòbils, conegudes com a apps', han d'incloure's en la política de seguretat del centre, com a mínim, amb les mateixes garanties que qualsevol altre tractament, tal com indica l'Informe sobre la utilització per part de professors i alumnes d'aplicacions que emmagatzemen dades en el núvol amb sistemes aliens a les plataformes educatives, publicat per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (https://www.aepd.es/media/guias/guia-orientaciones-apps-datos-alumnos.pdf).
Tal com indica aquest informe, les aplicacions que contenen més dades personals de l'alumnat són els quaderns de notes dels docents, que mantenen el seu progrés i les seues qualificacions. Per la qual cosa, qualsevol aplicació que incloga la identificació de l'alumne pot portar a l'elaboració de perfils segons les funcionalitats i la tipologia de les dades recopilades. Amb els hàbits de navegació, juntament amb les dades d'altres usuaris amb els quals contacta i el seu comportament educatiu, es poden crear perfils de l'usuari susceptibles de ser tractats sense el consentiment de l'usuari, sota l'excusa de la millora del funcionament del servei. Els usuaris es poden classificar fàcilment segons la seua activitat, en funció de les accions que realitzen o, fins i tot, el temps que tarden a realitzar-les. Cal tindre en compte que les aplicacions d'instal·lació no assistida en dispositius mòbils intel·ligents són capaces d'accedir a gran quantitat de dades de caràcter personal emmagatzemades en el mateix dispositiu, tals com el número d'identificació del terminal, agenda de contactes, imatges o vídeos. A més, aquestes aplicacions poden accedir als sensors del dispositiu i obtindre la ubicació geogràfica, capturar fotos, vídeo o so a través d'aquests.
Per tot això, no es podran utilitzar les plataformes informàtiques o aplicacions informàtiques mòbils (conegudes com a apps') diferents de les disposades o autoritzades per la conselleria competent en matèria d'educació, que tinguen com a finalitat:
a) Tant la comunicació amb les famílies com amb l'alumnat.
b) El seguiment de l'alumnat a través de quaderns de notes de progrés i la seua qualificació.
CONSIDERACIONS FINALS
1. L'annex d'aquesta resolució serà aplicable per al curs acadèmic 2019-2020, en els centres docents sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen ensenyaments d'Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat. Als centres privats concertats no serà aplicable el contingut dels subapartats 2.2.1.4.b i 2.2.1.4.c, ni els apartats 4, 5 i 6. La resta d'apartats sí que es consideren aplicables als centres privats concertats perquè es tracta d'aspectes generals que, si bé no són prescriptius, sí que poden considerar-se com a orientatius per a l'organització, però sempre que no s'oposen al que estableix la normativa específica de rang superior aplicable.
2. La direcció de cada centre complirà i farà complir el que estableix aquesta resolució i adoptarà les mesures necessàries perquè el contingut siga conegut per tots els membres de la comunitat educativa.
3. La Inspecció d'Educació vetlarà pel compliment del que estableix aquesta resolució.
4. Les direccions territorials competents en matèria d'educació resoldran, en l'àmbit de la seua competència, els problemes que sorgisquen de l'aplicació d'aquesta resolució.