Ficha docv

Ficha docv









RESOLUCIÓ de 14 d'octubre de 2016, de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació, per la qual s'estableix el Pla anual de formació permanent del professorat per al curs 2016-2017. [2016/8160]

(DOGV núm. 7898 de 18.10.2016) Ref. Base de dades 007758/2016




La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'article 102, disposa que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres.

El fi últim de la formació permanent del professorat és la millora de la qualitat educativa i la repercussió en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Ha d'estar orientada a la millora de l'ensenyament de forma integral i dels resultats escolars i socials de l'alumnat, la cerca de l'èxit per a totes i tots, el desenvolupament de totes les potencialitats i l'equitat educativa.

L'Ordre 64/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es desplega el Decret 231/1997, de 2 de setembre, pel qual es regula la creació, estructura i funcionament dels centres de formació, innovació i recursos educatius de la Comunitat Valenciana, estableix el desenvolupament dels plans anuals d'actuació dels centres de formació, innovació i recursos (CEFIRE), així com l'assessorament als centres educatius en el desenvolupament de les activitats formatives.

L'Ordre 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que estableix el model de formació permanent del professorat i disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, estableix el Pla anual de formació permanent del professorat (PAF), com el document guia que definirà les línies estratègiques d'actuació així com els processos d'avaluació de l'impacte de la formació permanent del professorat.

El Pla anual de formació és un document viu que s'ha d'adaptar a les necessitats del sistema educatiu: tant dels mateixos centres educatius com de la xarxa de formació permanent del professorat.



L'anàlisi de les necessitats formatives del professorat compartides a través de la figura de la coordinadora o del coordinador de formació permet que l'administració tinga coneixement de la realitat dels centres. S'ha de potenciar la creació d'un coneixement professional de forma col·laborativa, a més d'institucionalitzar l'intercanvi d'experiències d'aula, acostant la formació del professorat a tots els centres que la requerisquen, i permetre experimentar el canvi de forma progressiva i conjunta.

La formació permanent, per tant, s'ha d'articular entorn de la reflexió i el debat sobre quines pràctiques són les més adequades per a millorar el desenvolupament escolar i personal de l'alumnat, i implicar tota la comunitat educativa en el disseny de la formació. A més, les propostes d'actuació han d'estar fundades en la innovació en diferents contextos, en les aportacions realitzades per centres els resultats de les quals han sigut satisfactoris, amb especial atenció a les propostes per a millorar la pròpia pràctica i aquelles encaminades a potenciar el treball en equip del professorat.

El Pla anual de formació ha de ser, per tant, una ferramenta per a donar resposta a les necessitats que els centres educatius detecten dins de la seua autonomia, amb l'objecte de millorar la pràctica educativa tant amb les pròpies propostes com amb les propostes realitzades des de la Conselleria.

Les actuacions de formació d'aquest pla, a més, tenen com a objectiu ampliar la vinculació amb la innovació i investigació educativa, i són el punt de partida de xarxes de treball entre equips docents i, si és el cas, amb les universitats o amb els diferents membres de la comunitat educativa, com a base d'una millora qualitativa de l'educació.

Convé, per tant, dictar instruccions que concreten el PAF en el marc temporal del curs 2016-2017, garantisquen l'elaboració dels plans anuals d'actuació dels CEFIRE i l'adequació dels programes anuals de formació dels centres educatius, amb l'objectiu d'avaluar i actualitzar el model de formació permanent per a millorar l'impacte i la transformació educativa a través de la formació permanent del professorat.

En virtut de les competències establides en el Decret 103/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat (DOCV 7566, 08.07.2015), resolc:



Apartat únic

Aprovar les instruccions incloses en l'annex que estableixen i guien el Pla anual de formació permanent del professorat i a les quals s'hauran d'ajustar les actuacions de formació permanent del professorat durant el curs acadèmic 2016-2017.



València, 14 d'octubre de 2016.– El secretari autonòmic d'Educació i Investigació: Miguel Soler Gracia.





ANNEX

Instruccions



1. Definició del Pla anual de formació

El Pla anual de formació permanent del professorat (PAF) és l'instrument que estableix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat amb caràcter anual i, en concret, per al curs 2016-2017. El document afavoreix una oferta àmplia i diversificada d'activitats que garanteix la possibilitat de millorar les competències professionals del professorat i l'actualització sobre les temàtiques rellevants per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge, la convivència escolar i les relacions entre els membres de la comunitat educativa.

La principal comesa del document és concretar les línies estratègiques generals d'actuació, les àrees prioritàries de desenvolupament de la formació permanent, donar instruccions que defineixen les guies per al disseny, desenvolupament i avaluació de les accions formatives impulsades des de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a través del Servei de Formació del Professorat així com les recollides en els plans anuals d'actuació dels CEFIRE i en els programes anuals de formació dels centres educatius.

En el desenvolupament del Pla anual de formació permanent del professorat i de totes aquelles actuacions derivades d'aquest, treballaran activament tant el Servei de Formació del Professorat com la xarxa d'assessories de formació de CEFIRE, en col·laboració directa amb les coordinadores i coordinadors de formació dels centres sostinguts amb fons públics. Les accions desenvolupades estaran sostingudes amb els pressupostos establits a aquest efecte en la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació.

2. Detecció de necessitats en matèria de formació permanent del professorat

La detecció de les necessitats del sistema educatiu i de les demandes reals, tant del professorat com dels centres, constitueix un element primordial en el disseny dels plans de formació permanent.



Per mitjà de diverses ferramentes els centres han detectat quines són les necessitats de formació prioritàries del professorat, amb l'ànim de millorar aquells aspectes del sistema educatiu que contribueixen a afavorir la convivència, la igualtat, la inclusió i els processos d'ensenyament-aprenentatge. L'anàlisi d'aquestes necessitats permetrà desenvolupar iniciatives d'actuació la finalitat de les quals serà la implicació de la comunitat educativa en el projecte comú d'una escola que aprén.



El projecte educatiu de centre ha de marcar les línies d'actuació del programa anual de formació del propi centre educatiu, i serà l'equip directiu l'encarregat de motivar i dinamitzar al claustre a participar, a partir de l'itinerari de formació que el centre ha desenvolupat en els últims anys i de les necessitats detectades.

3. Objectius del Pla anual de formació permanent del professorat



Els objectius del PAF per al curs 2016-2017 es basen en la consolidació de les línies estratègiques d'actuació, l'adaptació normativa i el desenvolupament de les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat:

1. Concretar les actuacions del Servei de Formació del Professorat, els CEFIRE i els centres educatius en matèria de formació permanent del professorat.

2. Desenvolupar l'autonomia dels centres educatius i el treball intercentres en l'àrea de formació permanent del claustre.

3. Afavorir els projectes de formació en el centre com a eix vertebrador de la formació permanent del claustre.

4. Afavorir entre el professorat la innovació i la investigació dins de l'aula, així com en la gestió de la convivència del centre, d'acord amb protocols ètics i amb els últims estudis en matèria de metodologies docents innovadores amb elevat impacte en el rendiment de l'alumnat.



5. Establir els procediments per a realitzar des dels CEFIRE l'assessorament, coordinació i avaluació dels programes anuals de formació dels centres.

6. Crear programes de formació específica que faciliten l'adaptació normativa.

7. Potenciar i diversificar l'oferta formativa en les modalitats a distància i semipresencial, i conciliar la vida familiar i l'accés a la formació permanent.

8. Prioritzar accions formatives en consonància amb les línies estratègiques de formació permanent del professorat.

9. Avaluar l'impacte de la formació permanent del professorat com a element de millora de la pràctica docent i de la presència, participació i èxit de l'alumnat en l'àmbit escolar, personal i social.

10. Establir les línies de formació del professorat a partir de l'anàlisi de les necessitats detectades.

4. Línies estratègiques d'actuació

4.1. Noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge i didàctiques específiques com a ferramenta per a millorar l'aprenentatge, créixer com a persones i afavorir la socialització de l'alumnat.

El professorat de la Comunitat Valenciana ha d'impulsar i continuar perfeccionant les competències professionals que li permeten avançar cap a un ensenyament per al desenvolupament de les competències clau, a fi de millorar l'èxit escolar, personal i social de l'alumnat. La millora de les competències professionals del professorat implica la incorporació a la pràctica quotidiana de recursos metodològics acords a la realitat en què ens trobem, i ha de permetre un aprenentatge basat en les competències en compte de centrat en els continguts conceptuals.



En el curs 2016-2017 s'oferirà al professorat formació en un ampli ventall d'estratègies educatives per a potenciar la integració metodològica com a construcció conscient i reflexiva de la pràctica educativa i de les seues condicions institucionals. El personal docent ha de poder millorar la seua pràctica a través del disseny de situacions d'aprenentatge adequades a la seua matèria i etapa educativa. Entre altres propostes, es prioritzarà la formació dirigida a potenciar el treball en equip del professorat.

La planificació i exercici d'activitats formatives centrades en els aspectes didàctics particulars de cada àrea també són un element important en els plans d'intervenció dels CEFIRE. L'aprenentatge dels aspectes didàctics sobre els quals es basa el procés d'ensenyaments-aprenentatge de les diferents àrees permet una millora de la qualitat de l'adquisició del coneixement.

La lectura és un dels principals instruments d'aprenentatge. Una bona comprensió lectora constitueix un factor clau per a conduir l'alumnat a l'èxit escolar; d'ací, la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents etapes educatives. Aquesta conselleria considera un objectiu prioritari la lectura com a eix comú del currículum de les diferents etapes, i per això, ha decidit articular les mesures necessàries perquè l'alumnat desenvolupe i potencie la seua capacitat lectora.



4.2. La formació plurilingüe.

La formació plurilingüe té com a objectiu potenciar la formació lingüística i la capacitació metodològica a fi de consolidar el dret real de tot l'alumnat al coneixement amb el mateix grau de competència de les dos llengües cooficials i a l'adquisició de, com a mínim, una llengua estrangera.

La formació plurilingüe regulada pel Pla anual de formació permanent agrupa la formació lingüística i metodològica per al professorat. Aquesta formació es dirigirà tant al professorat de forma individual com als claustres que desitgen integrar la vehiculació en llengües cooficials i estrangeres dins del seu projecte lingüístic de centre.

Respecte a la formació metodològica, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport diversificarà l'oferta de cursos sobre tractament integrat de llengua i continguts (TILC), i inclourà l'oferta sobre recursos didàctics que faciliten la gestió de l'aula a aquells docents que durant el curs escolar 2016-2017 vehiculen una àrea, assignatura o mòdul en llengua estrangera. La formació incidirà especialment en aquelles matèries vehiculades en llengua estrangera d'oferta més freqüent.

A més, es desenvoluparà formació específica per al professorat especialista en llengües, tant cooficials com estrangeres, i comprendrà les tècniques d'animació lectora, la lectoescriptura, les adaptacions curriculars o el portfolio europeu de les llengües, entre altres.

4.3. La incorporació i augment de la presència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els processos d'ensenyament/aprenentatge.

El desenvolupament d'aquesta competència professional és un dels factors més importants per a garantir l'actualització cientificodidàctica dels docents i la seua adaptació a la realitat actual. El professorat ha de conéixer i integrar les ferramentes TIC existents en la seua tasca educativa, les haurà de desenvolupar en el currículum i incidir en la seua aplicació en l'aula. D'aquesta manera es millorarà la competència digital de l'alumnat, i disminuirà la bretxa digital existent i introduirà l'ús responsable de les TIC i el desenvolupament de la ciutadania digital. Aquestes ferramentes han d'estar al servei d'una millora en els processos d'ensenyament/aprenentatge, avaluació i organització que habitualment es desenvolupen en l'aula i en el centre educatiu. S'ha de fer un ús innovador d'aquestes tecnologies i servir com a agent de canvi metodològic, d'acord amb el concepte de tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement (TAC).

L'oferta formativa en aquesta línia estratègica inclourà formació de base sobre les ferramentes demandades pel professorat i prestarà especial atenció a les ferramentes de programari lliure que permeten estendre el seu ús i aplicació a tots els actors del procés educatiu: Moodle com a entorn virtual d'aprenentatge, Mestre a Casa com a pàgina web del centre, pissarra digital interactiva, ocupació de xarxes socials educatives, i ferramentes de creació de recursos digitals com eXe-Learning, entre altres.

En el curs 2016-2017, a més, es desenvoluparà l'oferta de formació sobre estratègies d'ús d'aquestes ferramentes dins de l'aula i l'impacte que tenen sobre el treball des de les diferents perspectives de l'ensenyament: l'aprenentatge de llengües, el treball col·laboratiu, la inclusió de l'alumnat per a facilitar l'ús de la TIC, el respecte i ús responsable de les tecnologies, la convivència i el desenvolupament de la ciutadania digital.

4.4. Escola inclusiva: convivència, atenció a la diversitat i tutoria.

La inclusió es defineix, segons la UNESCO, com un procés orientat a respondre la diversitat dels estudiants incrementant la seua participació i reduint l'exclusió en i des de l'educació. Està relacionada amb la presència, la participació i els èxits de tots els alumnes, amb especial èmfasi en aquells que, per diferents raons, estan exclosos o en risc de ser marginats.

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport reforçarà l'oferta de formació permanent del professorat referent a metodologies didàctiques innovadores, entre aquestes, l'aprenentatge cooperatiu, els projectes interdisciplinaris, l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i metodologies actives que afavorisquen l'educació inclusiva.

La construcció d'una escola inclusiva requereix una transformació, un procés de canvi en què els docents necessiten suport i formació. És tasca de la xarxa de formació del professorat que el personal docent de totes les àrees de coneixement i de les diferents etapes educatives compte amb estratègies i ferramentes que li permeten treballar amb un alumnat divers en la seua aula, per mitjà d'accions formatives que contribuïsquen a eliminar barreres per a l'aprenentatge i la participació, i amb el suport tècnic dels equips d'orientació.

Adoptar una perspectiva inclusiva en els processos d'orientació i assessorament als centres en el procés cap a la inclusió suposa impulsar polítiques, cultures i pràctiques inclusives i, en particular, que s'articulen els suports i intervencions que s'ofereixen als centres d'una manera diferent. Per això serà necessari, al seu torn, formació específica dirigida als membres dels departaments i equips d'orientació.

Així mateix, la formació del professorat contribuirà a la promoció d'una convivència inclusiva i democràtica, a fomentar els processos de mediació com a model d'intervenció per a superar els conflictes i crearà un entorn respectuós i acollidor que afavorisca l'aprenentatge i la participació en condicions d'igualtat de tot l'alumnat. La formació s'orientarà, per tant, al desenvolupament i millora dels plans de convivència, així com a la formació específica del professorat coordinador d'igualtat i convivència.

L'acció tutorial es configura com un element clau per a facilitar la inclusió de tot l'alumnat i en els processos de millora de la convivència i prevenció pel que també serà objecte de formació en aquesta línia.



4.5. Igualtat i coeducació.

En aquesta línia, es considera de gran importància la formació del professorat en aquells principis coeducatius i d'educació en igualtat que de manera transversal recorren tot el currículum, els quals inclouen la prevenció de la violència contra les dones i de l'assetjament per homofòbia i transfòbia, l'eliminació de qualsevol tipus de prejudici envers la diversitat familiar, sexual i d'identitat de gènere, l'eliminació d'estereotips i rols en funció del gènere, així com l'ús de materials, llibres de text i llenguatge no sexista.

La formació en la igualtat de gènere tindrà un caràcter prioritari en els programes anuals de formació dels centres educatius amb l'objectiu de millorar aquest aspecte en l'educació de l'alumnat, i des del convenciment que el respecte a la diversitat ha d'estar present a tots els centres docents com una oportunitat per contribuir a la construcció d'una escola inclusiva. Així mateix es fomentarà l'aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i hòmens.

La formació del professorat tutor inclourà els aspectes abans descrits amb la finalitat d'impulsar en l'alumnat una educació en igualtat i millora de la convivència.

4.6. La dimensió europea de l'educació: Erasmus+.

La dimensió europea de l'educació respon a la conveniència d'enfortir en els joves el sentit de la identitat europea i fer comprendre el valor de la seua civilització, base sobre la qual es fonamenten els principis de la democràcia, la justícia social i el respecte dels drets humans.



Els centres educatius tenen l'oportunitat d'obrir les seues aules a Europa, i iniciar i aprofundir en un procés d'internacionalització en què inscriure el seu Pla de desenrotllament europeu (PDE). La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport promourà la participació de la comunitat escolar tant en els projectes col·laboratius eTwinning com en les accions impulsades des del programa Erasmus+.



En aquest sentit, es contemplen tres línies bàsiques d'actuació: la sensibilització a través de jornades de difusió de bones pràctiques i sessions destinades a donar a conéixer l'esperit fonamental de cada programa i les seues possibilitats des d'un enfocament pràctic; la iniciació, per mitjà d'accions formatives per a personal docent interessat en obrir la seua aula a Europa amb Erasmus+ i/o eTwinning; i l'aprofundiment, a través d'accions formatives per a docents que ja coneixen els programes europeus i desitgen un major grau de destresa en les seues plataformes i accions.

A més, en el desenvolupament d'aquest pla es fomentarà l'ús compartit dels recursos i materials, es potenciaran les jornades i intercanvis de bones pràctiques europees, la col·laboració amb la xarxa d'ambaixadors eTwinning i les accions formatives pràctiques, presencials i a distància, amb mòduls destinats a la interacció entre docents de diversos països a través de la plataforma.

4.7. Organització escolar i participació social.

Els centres educatius, amb el lideratge pedagògic dels seus equips directius, han d'avançar cap a un model d'autonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la millora educativa i a la inclusió de totes i tots. L'escola ha de fomentar el treball col·laboratiu dels equips docents i estar oberta a l'entorn social i cultural, i potenciar el diàleg entre l'escola, la família i la societat en general, així com l'adopció de mesures que asseguren la igualtat entre homes i dones.



El Pla anual de formació contempla processos de formació del professorat com a base d'una millora qualitativa de l'educació. En les actuacions s'afavorirà la creació de xarxes de treball per a l'intercanvi d'experiències i la coordinació d'equips docents, i es buscarà la posada en pràctica d'actuacions de referència en matèria de participació i organització social.

D'aquesta manera, s'impulsarà i aprofundirà el coneixement de propostes organitzatives que promoguen el respecte entre la diversitat de persones que conformen la comunitat educativa, la participació educativa de les famílies i la millora de la presència, participació i èxit de l'alumnat en l'àmbit escolar, personal i social.

4.8. Desenvolupament i implantació del currículum.

Entre les competències professionals del professorat es troba la planificació i el disseny del currículum en el nivell de concreció corresponent, i cobra especial rellevància dins del marc europeu de treball per competències clau i professionals.

Els equips docents han d'elaborar i compartir instruments de programació i avaluació adequats, de manera que s'assegure la seua efectiva integració amb la resta d'elements del currículum i la transició entre les distintes etapes educatives. Aquesta línia estratègica fomentarà, perquè, l'aprofundiment en el coneixement i aplicació dels diversos elements del currículum, tenint en compte aspectes tan importants com les competències clau o els estàndards avaluables d'aprenentatge.

Es fomentaran accions educatives que impulsen la realització de projectes interdisciplinaris, així com la coordinació entre departaments els continguts curriculars dels quals estiguen directament relacionats, de manera que la temporalització resulte adequada i garantisca l'adquisició de les competències i requisits necessaris per al correcte desenvolupament de les diferents programacions.

4.9. Educació ambiental i desenvolupament sostenible.

L'educació ambiental i el desenvolupament sostenible han de formar part de la planificació dels centres educatius de la Comunitat Valenciana. Per això s'impulsaran accions formatives destinades a fomentar valors, principis i pràctiques que ajuden els membres de la comunitat educativa a respondre amb eficàcia i confiança als reptes actuals i als nous desafiaments que exigeix la sostenibilitat. Iniciatives formatives encaminades a conéixer i aplicar projectes educatius com la mobilitat sostenible, l'ecoauditoria escolar, la comunicació del canvi climàtic, el consum responsable, l'hort escolar o el càlcul de l'empremta de carboni al centre educatiu, facilitaran la conscienciació ambiental i la gestió sostenible.

L'educació per al desenvolupament s'ha convertit en un component imprescindible de les polítiques i les estratègies dels diversos agents i actors que integren el sistema internacional de cooperació al desenvolupament, siguen governamentals o no governamentals. L'experiència dels últims anys deixa de manifest que l'educació per al desenvolupament ha de respondre a l'enfortiment d'una ciutadania informada, crítica i solidària per mitjà de la promoció d'una consciència de ciutadania global, compromesa amb el compliment de les metes dels Objectius de Desenrotllament Sostenible de l'Agenda 2030. El PAF fomentarà la implantació de projectes de formació en matèria d'educació per al desenvolupament, a fi de promoure en l'alumnat una ciutadania global, encaminada a ser conscients de les causes que generen desigualtats i pobresa i com les nostres accions i estils de vida contribueixen o no a possibles alternatives de solució.



5. Programes específics de formació

Durant el curs escolar 2016-2017 s'executaran, entre altres, els següents programes de formació específica que atenguen a:

1. Equips directius.

2. Inspecció educativa.

3. Coordinadores i coordinadors de formació dels centres educatius.



4. Coordinadores i coordinadors TIC dels centres educatius.

5. Coordinadores i coordinadors d'igualtat i convivència dels centres educatius.

6. Formació en llengües i metodologia AICLE.

7. Professorat en centres CAES i en centres amb CAES adscrits.

8. Prevenció de riscos laborals.

9. Salut escolar.

10. Ús responsable de dispositius mòbils, tauletes tàctils i participació en xarxes socials.

11. Convivència.

12. Formació professional.

13. Orientació i tutoria.

14. Professorat de nova incorporació a la formació de persones adultes.

15. Professorat en pràctiques i de nova incorporació a la docència.



6. Gestió de la formació

La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport a través de la Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació desenvoluparà les línies estratègiques d'actuació en matèria de formació del professorat que es basarà en tres actuacions formatives:

6.1. Detectar les necessitats del centre educatiu i integrar les accions formatives en el projecte educatiu.

El centre educatiu és el primer nucli de formació permanent del professorat i el Programa Anual de Formació del Professorat, recollit en la Programació General Anual, és una de les eines del centre per a establir les activitats de formació permanent que es desenvoluparan durant el curs escolar per a assolir els objectius establits en el PEC.



La direcció de cada centre designarà el/la coordinador/a de formació del centre que sistematitzarà el programa anual de formació d'aquest curs escolar, i recopilarà les necessitats del claustre, per mitjà de les eines proporcionades pel Servei de Formació del Professorat. La tasca d'aquest/a coordinador/a és fonamental per a l'èxit de les accions formatives. Es potenciarà la comunicació i la retroalimentació, al llarg del curs, entre els/les coordinadors/ores i el seu CEFIRE de referència, per a avaluar el desenvolupament i maximitzar el benefici de les activitats de formació proposades.

La principal actuació, resultant de l'anàlisi i detecció de necessitats del centre, es concretarà com un projecte de formació en el centre que involucrarà al claustre en la recerca de solucions i el reforç de les carències detectades. Aquesta acció formativa, emmarcada en el programa anual de formació del centre, es regirà per les instruccions específiques recollides en la pàgina web del Servei de Formació del Professorat, a partir de la publicació de la present resolució.



6.2. Afavorir el treball col·laboratiu del professorat, per a la millora contínua de la pràctica educativa i el desenvolupament de continguts educatius i materials curriculars.

La Secretaria Autonòmica d'Educació i Investigació convocarà les modalitats de formació de grups de treball i seminaris amb objectius clarament diferenciats:

1. Els grups de treball se centren en l'estudi i desenvolupament de materials de lliure distribució, d'aplicació directa en l'aula, tant en els processos d'ensenyament-aprenentatge com en la seua avaluació.

2. Els seminaris analitzen i estudien en profunditat aspectes concrets de la pràctica docent, i interactuen amb especialistes que aporten una visió externa.

Aquestes modalitats formatives es concretaran a partir de les necessitats específiques del claustre i, en la mesura que siga possible, d'aquelles necessitats comunes als diferents centres educatius. Es regiran per les instruccions específiques recollides en la pàgina web del Servei de Formació del Professorat.

6.3. Permetre una actualització individual del professorat, d'acord amb el seu perfil docent i al desenvolupament de les competències professionals.

L'actualització cientificodidàctica, així com la millora de certes competències professionals de cada docent, també s'ha d'abordar des d'una perspectiva individual, que permet adaptar el ritme d'aprenentatge i desenvolupament a les característiques específiques del professorat. Es prestarà especial atenció al professorat novell.

El Servei de Formació del Professorat convocarà les accions formatives en l'àmbit de tota la Comunitat Valenciana, en coordinació amb els diferents òrgans de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport.

Els CEFIRE, basant-se en les línies estratègiques d'actuació i a la detecció de necessitats realitzada pels/per les coordinadors/ores de formació en cada centre educatiu, recolliran en els seus plans anuals d'actuació la concreció de les accions formatives oferides, i es potenciarà la formació semipresencial o a distància i afavoriran les actuacions intercentres.

La inscripció, confirmació i consulta de la participació en les activitats formatives es realitzarà a través de les pàgines web del Servei de Formació del Professorat i dels diferents CEFIRE.



7. Actuacions preceptives

7.1. Centres educatius.

Els equips directius de tots els centres educatius públics que imparteixen ensenyaments reglats designaran un coordinador de formació, d'entre els membres del claustre. Els centres privats sostinguts amb fons públics que desitgen participar en projectes de formació en centres també hauran de designar un/a coordinador/a de formació.

El/La coordinador/a de formació serà el responsable d'analitzar i concretar el programa anual de formació permanent del centre educatiu, en funció de les necessitats detectades en el claustre i en els diferents departaments o equips. També es responsabilitzarà d'omplir el formulari per a la sol·licitud i gestió d'aquest programa a través de la plataforma que el Servei de Formació del Professorat posa a disposició dels centres educatius en la web d'aquesta conselleria. El procés de sistematització es desenvolupament a partir del mes d'octubre de 2016 fins l'aprovació de la PGA.

Totes les actuacions incloses en el programa anual de formació del centre seran susceptibles de ser reconegudes com a formació permanent sempre que vagen dirigides directament a la millora de la qualitat educativa, la millora de la presència, participació i èxit de l'alumnat en l'àmbit escolar, personal i social, i/o la reducció de l'abandó prematur del sistema educatiu. El Servei de Formació del Professorat comunicarà als centres aquelles activitats que seran reconegudes com a formació permanent per a la qual cosa hauran de complir la normativa vigent.



En finalitzar el curs 2016-2017, en la memòria final s'avaluarà el desenvolupament del PAF d'acord amb els objectius plantejats inicialment en el Programa Anual de Formació. Aquesta anàlisi permetrà establir les bases per al desenvolupament del Programa Anual de Formació del curs escolar següent.

El coordinador de formació que no haja desenvolupat amb anterioritat aquesta funció participarà en el programa de formació inicial dissenyat a aquest efecte. L'activitat s'exercirà al llarg dels mesos d'octubre i novembre de 2016.

7.2. CEFIRE.

Els CEFIRE elaboraran el seu pla anual d'actuació durant el mes d'octubre de 2016. El pla anual d'actuació concretarà les línies estratègiques, els programes de formació específics i l'atenció als coordinadors de formació, als coordinadors TIC i als coordinadors d'igualtat i convivència dels centres.

En el desenvolupament del programa de formació per als coordinadors de formació dels centres educatius, tots els CEFIRE establiran una actuació conjunta que permeta la creació de xarxes de formació i facilite el treball col·laboratiu entre els coordinadors. La formació inicial, semipresencial, es desenvoluparà en tota la Comunitat Valenciana en els mesos d'octubre i novembre de 2016.

El Pla anual d'actuació recollirà, a més, l'assessorament específic als coordinadors dels centres, i establirà la temporalització tant de les actuacions individuals com d'aquelles accions conjuntes.



L'oferta formativa específica dels CEFIRE es publicarà trimestralment, a través de les seues pàgines web, en tres períodes durant el curs 2016-2017: de setembre a desembre, de gener a abril i de maig a juliol, i permetrà al professorat planificar el seu temps de formació amb la suficient antelació i, a més, dotarà als programes de flexibilitat per a incorporar aquelles necessitats específiques detectades durant el curs escolar.





8. Avaluació de la formació permanent

L'avaluació de les actuacions en matèria de formació permanent del professorat ha de cobrir una doble finalitat: d'una banda, ha de permetre la valoració dels plans i programes d'actuació, determinant en quina mesura s'han aconseguit els objectius previstos i incorporar els canvis necessaris; d'una altra, ha de valorar la incidència de la formació permanent en el procés d'ensenyament-aprenentatge, dirigit a la millora del sistema educatiu en el seu conjunt.

Les activitats individuals seran avaluades internament per tots els seus participants (assistents, professors, tutors i coordinadors), a través de les eines posades a disposició pel Servei de Formació del Professorat per a valorar el grau de satisfacció, l'ajust a les necessitats formatives i la utilitat pràctica, així com la metodologia, la temporalització o la difusió de les activitats.

El programa anual de formació dels centres educatius serà avaluat internament pel claustre, a través de la memòria final. Podrà ser avaluat externament pel Servei de Formació del Professorat.

Mapa web