RESOLUCIÓ de 25 de juliol de 2014, de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual s'establix el Pla Anual de Formació Permanent del Professorat per al curs 2014-2015. [2014/7339]
(DOGV núm. 7329 de 31.07.2014) Ref. Base de dades 006937/2014
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Ocupació pública Temàtics: cursos
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, en l'article 102, disposa que la formació permanent constituïx un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels centres mateixos.
El fi últim de la formació permanent del professorat és la millora de la qualitat educativa i la consegüent repercussió en el procés d'aprenentatge de l'alumnat. Ha d'estar orientada a la millora de l'ensenyança integral i els resultats acadèmics de l'alumnat, i centrar-se en les competències professionals que tenen incidència directa en l'èxit escolar, la busca de l'excel·lència, el desenrotllament de totes les potencialitats i l'equitat educativa.
L'Orde 64/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual es desplega el Decret 231/1997, de 2 de setembre, pel qual es regula la creació, l'estructura i el funcionament dels centres de formació, innovació i recursos educatius de la Comunitat Valenciana, establix el desenrotllament dels plans anuals d'actuació dels centres de formació, innovació i recursos (Cefire), així com l'assessorament als centres educatius en el desenrotllament de les activitats formatives.
L'Orde 65/2012, de 26 d'octubre, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, que establix el model de formació permanent del professorat i el disseny, reconeixement i registre de les activitats formatives, establix el Pla Anual de Formació Permanent del Professorat (PAF) com el document guia que definirà les línies estratègiques d'actuació, així com els processos d'avaluació interna i externa de la formació permanent del professorat i la temporalització de les actuacions.
Durant els dos primers anys de desenrotllament del PAF, s'han posat en marxa nous models formatius que permeten millorar la qualitat de la formació, així com la seua permeabilitat, a través de la formació de formadors i de la introducció de la formació en cascada.
Després de l'avaluació quantitativa i qualitativa de les actuacions realitzades, el nou Pla Anual de Formació avança en la implicació del professorat en la seua formació: potencia el treball basat en processos col·laboratius i reforça el model de formació en cascada, de manera que s'acosta la formació del professorat a tots els centres que la requerisquen i, al mateix temps, es permet experimentar el canvi de manera progressiva i conjunta.
La formació, per tant, s'ha d'articular entorn de la reflexió i el debat sobre quines pràctiques són les més adequades per a millorar el rendiment de l'alumnat i implicant el professorat en els dissenys de la seua formació. A més, les propostes d'actuació han d'estar basades en la innovació contrastada en diferents contextos, amb especial atenció a les propostes de la comunitat científica, per a millorar la pràctica mateixa i evitar improvisacions individuals o la dependència del coneixement específic de només un grup d'especialistes externs.
El Pla Anual de Formació, per tant, procura la institucionalització del treball en coherència amb les línies de les polítiques educatives i oferix ferramentes per a integrar la formació dels centres en els plans i programes del projecte educatiu del centre i potencia el lideratge dels equips directius amb el suport dels membres del claustre. Els coordinadors dels projectes de formació en centres, en concret, esdevenen verdaders formadors amb el suport i acompanyament de la formació prèvia rebuda.
Les actuacions de formació d'este pla, a més, tenen una clara vinculació amb la innovació i investigació educativa, ja que és el punt de partida de xarxes de treball entre equips docents i, si és el cas, amb les universitats o amb els diferents membres de la comunitat educativa, com a base d'una millora qualitativa de l'educació.
Convé, per tant, dictar instruccions que concreten el PAF en el marc temporal del curs 2014-2015, i garantir l'elaboració dels plans anuals d'actuació dels Cefire i l'adequació dels programes anuals de formació dels centres educatius.
En virtut de les competències establides en el Decret 190/2012, de 21 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (DOCV 6929, 24.12.2012), resolc:
Apartat únic
Aprovar les instruccions incloses en l'annex I i el calendari d'actuació inclòs en l'annex II, que establixen i guien el Pla Anual de Formació Permanent del Professorat i als quals hauran d'ajustar-se les actuacions de formació permanent del professorat durant el curs acadèmic 2014-2015.
València, 25 de juliol de 2014. La directora general d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística: Beatriz Gascó Enríquez.
ANNEX I
Instruccions
1. Definició del Pla Anual de Formació
El Pla Anual de Formació Permanent del Professorat (PAF) és l'instrument que establix les línies estratègiques i la planificació de la formació permanent del professorat amb caràcter anual i, en concret, per al curs 2014-2015. El document afavorix una oferta àmplia i diversificada d'activitats que garantix la possibilitat de millorar les competències professionals del professorat i l'actualització sobre les temàtiques rellevants per a la millora de l'èxit escolar i dels resultats acadèmics de l'alumnat.
La principal comesa del document és concretar les línies estratègiques generals d'actuació i les àrees prioritàries de desenrotllament de la formació permanent i establir els nous itineraris formatius, així com donar instruccions que definixen les guies per al disseny, desenrotllament i avaluació de les accions formatives impulsades des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a través del Servici de Formació del Professorat i les arreplegades en els plans anuals d'actuació dels Cefire i en els programes anuals de formació dels centres educatius.
En el desenrotllament del Pla Anual de Formació Permanent del Professorat i de totes les actuacions que se'n deriven, treballaran activament tant el Servici de Formació del Professorat com la xarxa d'assessors de Cefire en col·laboració directa amb els coordinadors de formació dels centres sostinguts amb fons públics. Les accions desenrotllades estaran sostingudes amb els pressupostos establits a este efecte en la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística.
2. Necessitats en matèria de formació permanent del professorat
La detecció de les necessitats del sistema educatiu i de les demandes reals, tant del professorat com dels centres, constituïx un element primordial en el disseny dels plans de formació permanent.
Durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014, els coordinadors de formació han reflectit les necessitats formatives específiques dels centres, tant del claustre com dels equips docents de nivell o departament i de cada docent del centre. A més, a través d'enquestes diriagides al professorat participant en la formació individual s'han detectat les modalitats de formació permanent que maximitzen els resultats tant entre el professorat com en l'aula.
L'anàlisi d'esta informació permet incidir en les línies d'actuació que asseguren un impacte directe en l'aula i, al mateix temps, afavorixen la realització de les activitats formatives dins i fora del centre educatiu.
3. Objectius del Pla Anual de Formació Permanent del Professorat
Els objectius del PAF per al curs 2014-2015 es basen en la consolidació de les línies estratègiques de política educativa, l'adaptació normativa i el desenrotllament de les necessitats detectades en matèria de formació permanent del professorat:
1. Concretar les funcions i les actuacions del Servici de Formació del Professorat, els Cefire i els centres educatius en matèria de formació permanent del professorat.
2. Desenrotllar l'autonomia dels centres educatius i el treball entre centres en l'àrea de formació permanent del claustre.
3. Afavorir els projectes de formació en centre com a eix vertebrador de la formació permanent en el centre.
4. Afavorir la innovació i la investigació dins de l'aula basant-se en protocols ètics i amb l'aval científic.
4. Prioritzar des dels Cefire l'assessorament, la coordinació i l'avaluació dels programes anuals de formació dels centres.
5. Crear programes de formació específica que faciliten l'adaptació normativa.
6. Potenciar i diversificar l'oferta formativa en les modalitats a distància i semipresencial per a conciliar la vida familiar i l'accés a la formació permanent.
7. Prioritzar accions formatives en consonància amb les línies estratègiques de formació permanent del professorat i les necessitats individuals.
8. Avaluar i quantificar els efectes de la formació permanent del professorat com a element de millora de la pràctica docent i dels resultats acadèmics.
4. Línies estratègiques d'actuació
4.1. Noves metodologies d'ensenyança-aprenentatge com a ferramenta per a aconseguir l'èxit escolar
El professorat de la Comunitat Valenciana ha de desenrotllar i continuar perfeccionant les competències professionals que li permeten avançar cap a una ensenyança competencial a fi de millorar l'èxit escolar. L'alumnat aprén a partir de les interaccions amb altres persones i per mitjà del diàleg transformant les relacions, el seu entorn i el seu propi coneixement. En esta concepció de l'aprenentatge, l'alumnat necessita per a aprendre situacions d'interacció que han de ser nombroses, diverses i igualitàries.
En el curs 2014-2015 s'oferirà al professorat formació en un ampli ventall d'estratègies educatives per a potenciar la integració metodològica com a construcció conscient i reflexiva de la pràctica educativa i de les seues condicions institucionals. Els docents han de poder triar la tècnica o estratègia metodològica que millor puga desenrotllar les competències oportunes en la seua disciplina i etapa educativa. Entre altres propostes, es desenrotllarà formació específica sobre aprenentatge cooperatiu, aprenentatge per projectes, tertúlies dialògiques, grups de discussió, pràctica guiada, estudis de cas, aprenentatge basat en la resolució de problemes, simulació o joc de rols, estímul de la creativitat i models personals per a l'augment de l'autoestima.
Amb tot, es pretén potenciar les tasques d'aprenentatge que desenrotllen productes reals amb valor cultural, artístic, social i humà i pràctiques socials que garantixen la interacció i comunicació amb l'entorn i la comunitat. D'esta manera, s'introduïxen canvis en els mètodes d'ensenyança i en l'avaluació que propicien la participació de l'alumnat en la construcció dialògica del coneixement i el desenrotllament de diferents formes de pensament, i s'incorporen les tecnologies que permeten elaborar este coneixement de forma col·laborativa i compartir-lo.
4.2. La formació plurilingüe
La formació plurilingüe té com a objectiu potenciar la formació lingüística i la capacitació metodològica tant en valencià com en llengües estrangeres a fi de consolidar el dret real de tot l'alumnat, sense distinció, a la millor educació possible.
Com a referent del plurilingüisme en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, el Decret 127/2012, de 6 d'agost, del Consell, establix el calendari d'implantació de la vehiculació en llengua estrangera en les ensenyances reglades no universitàries. En el curs 2014-2015 se'n completa la implantació en el segon cicle de l'etapa d'Educació Infantil, i en el curs 2015-2016 s'introduirà en el primer curs de Primària.
En esta línia, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport augmentarà l'oferta de cursos de metodologia que integre llengua i continguts (TILC) que faciliten ferramentes per a la gestió de l'aula dirigits, entre altres, als docents que durant el curs escolar 2014-2015 o 2015-2016 vehiculen una àrea/assignatura/mòdul en llengua estrangera. La formació incidirà especialment en les matèries vehiculades en llengua estrangera d'oferta més freqüent.
D'altra banda, s'ha d'incidir en una nova perspectiva sobre l'avaluació de les llengües, sense perdre de vista els currículums de cada etapa educativa, que acoste els estàndards establits pel Marc Comú Europeu de Referència (MCER) de les llengües al professorat especialista de llengües.
La formació plurilingüe regulada pel Pla Anual de Formació Permanent pot agrupar-se en:
Formació lingüística en valencià i en anglés, de preparació per als diferents nivells de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià així com per a l'obtenció del certificat de nivell B2 del MCER en anglés.
Capacitació metodològica en valencià i en llengües estrangeres mantenint la doble via d'obtenció a través de formació semipresencial o a través de proves lliures.
Aplicació pràctica del TILC en les aules potenciant les ferramentes del professorat a través de cursos centrats en la vehiculació en llengua estrangera de les àrees especificades en el projecte lingüístic del centre.
Actualització lingüística per a millorar la competència lingüística del professorat, tant en valencià com en llengua estrangera, per mitjà de la formació en el centre mateix.
Formació per a professorat especialista en llengua estrangera.
Formació metodològica en llengües curriculars que comprén diferents aspectes, com ara les tècniques d'animació lectora, la lectoescriptura, les adaptacions curriculars, l'ús vehicular de diferents llengües o el Portfolio Europeu de les Llengües.
4.3. La incorporació i augment de la presència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els processos d'ensenyança/aprenentatge
El desenrotllament d'esta competència professional és un dels factors més importants per a garantir l'actualització cientificodidàctica dels docents i avançar en la mateixa direcció que el desenrotllament de la resta de la societat. Un dels principals objectius del desenrotllament del Pla Anual de Formació és que el professorat conega i integre les ferramentes TIC existents en la seua labor educativa desplegant el currículum i incidint en la seua aplicació en l'aula.
L'oferta formativa en esta línia estratègica inclourà formació de base sobre les ferramentes demandades pel professorat: Moodle com a entorn virtual d'aprenentatge, Mestre a Casa com a pàgina web del centre, pissarra digital interactiva i ferramentes de creació de recursos digitals com eXe-Learning, entre altres.
En el curs 2014-2015, a més, s'augmentarà l'oferta de formació sobre estratègies d'ús d'estes ferramentes dins de l'aula i l'impacte que tenen sobre el treball des de les diferents perspectives de l'ensenyança: l'aprenentatge de llengües, el treball col·laboratiu, la inclusió de l'alumnat, el respecte i la convivència.
4.4. Escola inclusiva: convivència, atenció a la diversitat i tutoria
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha de fomentar el desenrotllament dels processos personalitzadors de l'educació i una atenció individualitzada de l'alumnat: models d'educació inclusiva, igualtat, equitat, actuacions enfront de la violència de gènere i respostes a la diversitat dels alumnes i les alumnes, a l'educació intercultural i a l'educació en valors.
Esta línia d'actuació constituïx un eix prioritari en el Pla Anual de Formació, des d'on s'ha d'establir les actuacions en els projectes educatius de centre per a integrar valors, continguts i habilitats que afavorisquen un clima escolar positiu i unes relacions interpersonals adequades en l'aula, el centre i la comunitat.
La formació del professorat s'organitzarà en tres línies d'actuació: l'equitat i eficiència per a l'èxit escolar, la cohesió social i cultural i l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Dins d'este marc, es potenciarà:
L'estudi dels tipus d'inclusió educativa que permeten transformar la cultura docent quant a la seua valoració de la diversitat en l'aula facilitant estratègies i pràctiques d'agrupació de l'alumnat i utilització dels recursos disponibles perquè tots aconseguisquen l'èxit acadèmic. En concret, s'oferirà formació sobre els cinc tipus d'inclusió educativa avalats per la Comissió Europea: grups heterogenis amb una reorganització de recursos humans, desdoblaments en grups heterogenis, ampliació del temps d'aprenentatge, adaptacions curriculars individuals inclusives i optativitat inclusiva.
El treball de centres en xarxa i entre etapes a través del disseny de plans de transició entre etapes.
La difusió de les línies de treball que actualment es promouen en matèria de socialització preventiva i en protocols d'actuació de protecció al menor per a continuar avançant en la implementació dels plans de convivència.
La formació del professorat que exercix en les primeres etapes en actuacions educatives basades en evidències científiques per a reduir les desigualtats educatives com més prompte millor i afavorir l'accés de tot l'alumnat als continguts establits pel currículum.
La sensibilització en pràctiques educatives d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials centrades en el fet de potenciar les altes expectatives, l'augment i diversificació de les seues interaccions respecte al currículum i la detecció i eliminació de les barreres que es troben davant de l'aprenentatge.
4.5. La dimensió europea de l'educació: programes d'aprenentatge permanent i ErasmusLa dimensió europea de l'educació és l'exigència d'enfortir en els jóvens el sentit de la identitat europea i fer comprendre el valor de la civilització europea, base sobre la qual es funden els principis de la democràcia, la justícia social i el respecte dels drets humans. Des de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport es promouran i potenciaran els diferents aspectes que incidisquen directament en este àmbit.
D'esta manera, es mantindrà el suport a les actuacions aprovades dins dels programes d'aprenentatge permanent i, al mateix temps, es donarà difusió i suport a les noves actuacions establides per Erasmus+ per a facilitar l'intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d'educació i formació dels països europeus que participen.
En concret, la formació crearà punts de trobada entre els centres la participació dels quals s'aprove en les accions KA1 i KA2 d'Erasmus+ i oferirà models de referència per a la participació en la pròxima convocatòria.
4.6. Organització escolar i participació social
Els centres educatius, liderats pels seus equips directius, han d'avançar cap a un model d'autonomia que permeta establir una cultura de centre orientada al canvi, a la millora educativa i a la gestió de qualitat. L'escola ha de fomentar el treball col·laboratiu dels equips docents i estar oberta a l'entorn social i cultural de manera que es millore el diàleg entre l'escola i la família.
El Pla Anual de Formació impulsarà processos de formació en què participen tant el professorat com les famílies com a base d'una millora qualitativa de l'educació, i afavorirà la creació de xarxes de treball per a l'intercanvi d'experiències i la coordinació d'equips docents buscant la posada en pràctica d'actuacions d'èxit.
D'esta manera, s'impulsarà el coneixement de propostes organitzatives que promoguen el respecte entre la diversitat de persones que conformen les comunitats educatives, la participació educativa de les famílies i la millora del rendiment. Una de les actuacions concretes serà recolzar i acompanyar el desenrotllament del projecte de comunitats d'aprenentatge (CdA) en els centres educatius que així ho sol·liciten, que faciliten la informació i la formació necessària per a maximitzar el nombre d'interaccions que l'alumne realitza a través de grups interactius, tertúlies literàries dialògiques, participació educativa de la comunitat, biblioteca tutoritzada, lectura dialògica, formació de familiars, model dialògic de prevenció de conflictes i tertúlia pedagògica del professorat.
El Servici de Formació del Professorat establirà al llarg de 2014-2015 diferents espais on accedir a la formació inicial i a l'aprofundiment de les CdA i les actuacions vinculades. Entre altres actuacions, s'inclouran:
Sensibilització sobre comunitats d'aprenentatge.
Seguiment i aprofundiment en les actuacions educatives d'èxit.
Implantació del projecte: agermanaments entre centres educatius, trobades amb experts i visites a centres educatius.
4.7. Desenrotllament i implantació del currículum
Entre la competències professionals del professorat es troba la planificació i el disseny del currículum en el nivell de concreció corresponent, i cobra especial rellevància a l'introduir novetats curriculars en algunes etapes del sistema educatiu, com en Educació Primària, Formació Professional Bàsica o en les ensenyances de règim especial.
L'avaluació de les competències requerix nous procediments i, en conseqüència, és necessari elaborar els instruments d'avaluació adequats i facilitar-ne la difusió, aplicació i ús, especialment en format digital.
La formació en esta línia estratègica es dirigix a l'ús i perfeccionament dels elements del desenrotllament curricular: les programacions didàctiques i les unitats didàctiques, sobretot tenint en compte que la normativa vigent permet als centres educatius complementar els continguts establits pels currículums respectius.
També es preveuen aspectes com assegurar el desenrotllament de les competències fent la seua efectiva integració amb la resta d'elements del currículum, elaborar proves d'avaluació entre nivells regulades per la normativa vigent i la transició entre Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria, atribuïdes als equips docents dels últims cursos d'Educació Primària i dels departaments didàctics de les àrees implicades dels centres d'Educació Secundària, tot això per a la millora planificada de les competències fonamentals.
L'actuació principal d'esta línia estratègica adquirix la forma d'itinerari, a través fonamentalment de projectes de formació en centres oferits pel Servici de Formació del Professorat:
Nivell inicial, vinculat a la realització del disseny i desenrotllament d'una unitat didàctica integrada (UDI), la seua autoavaluació i el seu emmarcament en una programació anual. La formació, dirigida al claustre, permet elaborar un model de centre per a programar i desenrotllar UDI per al desenrotllament de les competències des de les programacions d'aula.
Nivell avançat, vinculat a l'actualització dels plans de millora institucionals i especialment dels plans de millora de les competències avaluades per les avaluacions de diagnòstic. Esta formació permet al claustre realitzar la detecció de necessitats formatives i incloure-les en el programa anual de formació del centre.
5. Programes específics de formació
Durant el curs escolar 2014-2015 s'executaran els programes de formació específica següents:
1. Programa específic de formació per als equips directius.
2. Programa específic de formació per a la Inspecció Educativa.
3. Programa de formació per als coordinadors de formació dels centres educatius.
4. Programa de formació per als coordinadors TIC dels centres educatius.
5. Programa específic de formació en llengües.
6. Programa específic de formador a distància per al professorat que impartix ensenyances en modalitat de teleformació.
7. Programa específic per al professorat que impartix matèries afins del seu àmbit.
8. Programa específic de formació per al professorat en centres CAES.
9. Programa de prevenció de riscos laborals.
10. Programa de salut escolar.
11. Programa d'utilització com a ferramentes de treball de dispositius mòbils i tauletes tàctils en les aules.
12. Programa específic de detecció primerenca.
13. Programa específic de convivència.
14. Programa específic per a Formació Professional Bàsica.
15. Programa específic per a Formació Professional dual.
6. Gestió de la formació
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, a través de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística, desenrotllarà les línies estratègiques d'actuació en matèria de formació del professorat basant-se en tres actuacions formatives:
6.1. Detectar les necessitats del centre educatiu i integrar les accions formatives en el projecte educatiu
El centre educatiu és el primer nucli de formació permanent del professorat i el Programa Anual de Formació del Professorat, arreplegat en la programació general anual, és una de les ferramentes del centre per a establir les activitats de formació permanent que es desenrotllaran durant el curs escolar. La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport proporcionarà recursos específics per a afavorir l'autonomia del centre i concretar les necessitats formatives del claustre en el seu conjunt així com de cada un dels membres que el componen.
La direcció designarà el coordinador de formació en centre que, en col·laboració i amb l'ajuda de l'assessoria de referència de la xarxa de Cefire, sistematitzarà el programa anual de formació durant el mes de setembre i octubre del present curs escolar, i recopilarà les necessitats del claustre per mitjà de les ferramentes proporcionades per la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística.
La principal actuació, resultant de l'anàlisi i detecció de necessitats del centre, es concretarà com un projecte de formació en centre que involucrarà un alt percentatge del claustre en la busca de solucions i el reforç de les carències detectades. Esta acció formativa, emmarcada en el Programa Anual de Formació del centre, es regirà per les instruccions específiques arreplegades en la pàgina web del Servici de Formació del Professorat i dels Cefire a partir del mes de setembre de 2014.
6.2. Permetre una actualització individual del professorat basant-se en el seu perfil docent i en el desenrotllament de les competències professionals
L'actualització cientificodidàctica, així com la millora de certes competències professionals de cada docent, també s'ha d'abordar des d'una perspectiva individual, que permet adaptar el ritme d'aprenentatge i desenrotllament a les característiques específiques del professorat.
El Servici de Formació del Professorat convocarà les accions formatives en l'àmbit de tota la Comunitat Valenciana en coordinació amb els diferents òrgans de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport.
Els Cefire, basant-se en les línies estratègiques d'actuació i en la detecció de necessitats realitzada pels coordinadors de formació en cada centre educatiu, arreplegaran en els seus plans anuals d'actuació la concreció de les accions formatives oferides, i potenciaran la formació semipresencial o a distància i afavoriran les actuacions entre centres.
La inscripció, confirmació i consulta de la participació en les activitats formatives es farà a través de les pàgines web del Servici de Formació del Professorat i dels diferents Cefire.
6.3. Afavorir el treball col·laboratiu del professorat per a la millora contínua de la pràctica educativa i el desenrotllament de continguts educatius i materials curriculars
El treball col·laboratiu estructura l'esforç dels docents de manera eficaç i permet avançar cap a objectius comuns ràpidament i amb major possibilitat d'èxit. Cada docent aporta els seus coneixements, experiències i habilitats a fi de coordinar activitats dirigides a una meta comuna.
La Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística oferirà les modalitats de formació de grups de treball i seminaris amb objectius clarament diferenciats:
1. Els grups de treball se centren en l'estudi i desenrotllament de materials de lliure distribució d'aplicació directa en l'aula, tant en els processos d'ensenyança-aprenentatge com en la seua avaluació.
2. Els seminaris analitzen i estudien en profunditat aspectes concrets de la pràctica docent interactuant amb especialistes que aporten una visió externa.
Estes modalitats formatives es concretaran a partir de les necessitats específiques del claustre i, en la mesura que siga possible, de les necessitats comunes als diferents centres educatius. Es regiran per les instruccions específiques arreplegades en la pàgina web del Servici de Formació del Professorat i dels Cefire a partir del mes de setembre de 2014.
7. Actuacions preceptives
7.1. Centres educatius
En desplegament de l'Orde 65/2012, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, i de les instruccions corresponents d'inici de curs, els equips directius de tots els centres educatius públics que impartixen ensenyances reglades designaran, durant el mes de setembre del curs escolar, un coordinador de formació d'entre els membres del claustre. Els centres privats sostinguts amb fons públics que desitgen participar en projectes de formació en centres també hauran de designar un coordinador de formació.
El coordinador de formació serà el responsable d'analitzar i concretar el Programa Anual de Formació permanent del centre educatiu en funció de les necessitats detectades en el claustre i en els diferents departaments o equips. El procés de sistematització es desenrotllarà durant els mesos de setembre i octubre de 2014 en col·laboració directa amb l'assessor de referència del Cefire. Durant el curs escolar, el coordinador de formació col·laborarà amb l'assessor de referència, i amb els possibles ponents, en la gestió i avaluació de les activitats resultants de l'aplicació del Programa Anual de Formació.
En finalitzar el curs 2014-2015, en la memòria final es valorarà el grau de satisfacció de les necessitats formatives arreplegades inicialment en el Programa Anual de Formació. Esta anàlisi permetrà establir les bases per al desenrotllament del programa anual de formació del següent curs escolar.
El coordinador de formació que no haja desenrotllat amb anterioritat esta funció participarà activament en el programa de formació inicial dissenyat a este efecte. L'activitat s'exercirà al llarg dels mesos de setembre i octubre de 2014.
7.2. Cefire
Els Cefire, en aplicació de l'Orde 64/2012, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, desenrotllaran el seu pla anual d'actuació durant els mesos de setembre i octubre de 2014. El Pla Anual d'Actuació concretarà les línies estratègiques, els programes de formació específics i les línies formatives als centres adscrits a cada Cefire i els procediments d'avaluació i seguiment dels PAF dels centres.
En el desenrotllament del programa de formació per als coordinadors de formació dels centres educatius, tots els Cefire establiran una actuació conjunta que permeta la creació de xarxes de formació i facilite el treball col·laboratiu entre els coordinadors. La formació inicial, semipresencial, començarà en tota la Comunitat Valenciana el mes de setembre i finalitzarà el mes d'octubre de 2014.
El Pla Anual d'Actuació arreplegarà, a més, l'assessorament específic als coordinadors de formació, i establirà la temporalització tant de les actuacions individuals com de les conjuntes.
L'oferta formativa específica dels Cefire es publicarà trimestralment, a través de les seues pàgines web en tres períodes durant el curs 2014-2015: de setembre a desembre, de gener a abril i de maig a juliol, de manera que es permetrà al professorat planificar el seu temps de formació amb l'antelació suficient i, a més, es dotarà els programes de flexibilitat per a incorporar les necessitats específiques detectades durant el curs escolar.
8. Avaluació de la formació permanent
L'avaluació de les actuacions en matèria de formació permanent del professorat ha de cobrir una doble finalitat: d'una banda, ha de permetre la valoració dels plans i programes d'actuació per a determinar en quina mesura s'han aconseguit els objectius previstos i incorporar els canvis necessaris; de l'altra, ha de valorar la incidència de la formació permanent en el procés d'ensenyança-aprenentatge dirigit a la millora dels resultats acadèmics i les competències en l'aula.
8.1. Criteris d'avaluació
El procés avaluador es farà de manera integral des del moment de la planificació fins a l'execució de les activitats, després de la finalització de les accions, atenent els criteris següents:
a) Coherència amb els plans i programes de formació permanent i amb la programació específica de les activitats.
b) Objectius per als quals es planteja la formació permanent.
c) Millora dels resultats acadèmics.
d) Millora dels resultats de l'avaluació diagnòstica.
e) Eficiència dels recursos assignats a cada centre.
En el tractament de la informació de l'avaluació es prioritzarà l'anàlisi qualitativa de les dades, però es permetrà processar, comparar i analitzar resultats. Estes avaluacions tindran en compte el context i les característiques de cada centre educatiu.
Els resultats de l'avaluació permetran establir relacions entre la formació permanent del professorat i els indicadors de qualitat educativa que establisca la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. Els indicadors específics següents permetran assentar les bases per a un seguiment de l'evolució de la formació:
a) Relació entre la formació permanent del claustre i els resultats de l'avaluació diagnòstica.
b) Relació entre la formació permanent del claustre i els resultats acadèmics.
c) Participació quantitativa del claustre.
d) Relació entre la formació permanent del claustre i els resultats de l'avaluació dels plans de convivència.
e) Relació entre la formació permanent del claustre i la taxa d'idoneïtat.
f) Relació entre la formació permanent del claustre i la taxa d'abandó escolar.
8.2. Agents avaluadors
La formació permanent del professorat implica tota la comunitat educativa i, per tant, l'avaluació ha de realitzar-se internament i externament per part de tots els agents vinculats:
1. Les activitats individuals seran avaluades internament per tots els seus participants (assistents, professors, tutors i coordinadors) a través de les ferramentes posades a disposició pel Servici de Formació del Professorat per a valorar el grau de satisfacció, l'ajust a les necessitats formatives i la utilitat pràctica, així com la metodologia, la temporalització o la difusió de les activitats. Les avaluacions individuals es realitzaran en dos moments: en finalitzar l'activitat i amb un trimestre de diferència, per a analitzar l'aplicació de la formació en els processos d'ensenyança-aprenentatge.
2. El Programa Anual de Formació dels centres educatius serà avaluat internament pel claustre a través de la memòria final, i externament pels Cefire i el Servici de Formació del Professorat, així com per la Inspecció Educativa en l'àmbit de les seues competències per mitjà de visites in situ i l'anàlisi dels documents de referència i els informes d'avaluació interna.
3. El Pla Anual d'Actuació dels Cefire serà avaluat internament a través de la seua memòria final, i externament pel Servici de Formació del Professorat.
4. El Pla Anual de Formació Permanent de la Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística serà avaluat internament pel Servici de Formació del Professorat, encarregat del seu desenrotllament, i externament pel Servici d'Avaluació i Qualitat.
9. La Inspecció Educativa
Tal com es determina en l'Orde 65/2012, de la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació, per la qual s'establix el model de formació, i a fi de contribuir a la millora del sistema educatiu i la qualitat de l'ensenyança, en l'àmbit de les seues competències i en relació amb la formació permanent del professorat, la Inspecció Educativa té definides les funcions següents:
1. Avaluar la formació del professorat en els centres educatius seguint els criteris i procediments establits en esta resolució.
2. Col·laborar en el disseny de les activitats del pla de formació organitzades per l'Administració educativa que vagen dirigides a millorar el funcionament i organització dels centres.
3. Impulsar les actuacions necessàries que afavorisquen la formació permanent dels equips directius.
4. Planificar la formació contínua del personal docent adscrit al Servici d'Inspecció Educativa.
5. Garantir que la formació permanent del professorat responga a la millora de la qualitat de l'ensenyança i incidisca en la millora dels resultats de l'alumnat.
La Direcció General d'Innovació, Ordenació i Política Lingüística actuarà de forma coordinada amb la Inspecció Educativa en matèria de formació permanent del professorat en el desenrotllament d'estes funcions.