ACORD de 31 de març de 2023, del Consell, d'aprovació del programa especial de productivitat per a la reducció de la demora assistencial en el Sistema Valencià de Salut, en 2023. [2023/3691]
(DOGV núm. 9569 de 05.04.2023) Ref. Base de dades 003588/2023
-
Anàlisi jurídica
Data d'entrada en vigor: 05.04.2023 Aquesta disposició està afectada per: Afectada per: -
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública Grup temàtic: Ocupació pública, Acords del Consell, Autoritzacions administratives Temàtics: servei sanitari, professió sanitària, productivitat del treball, salari per rendiment , personal estatutari d'institucions sanitàries
L'estratègia integral per a garantir l'accés en temps adequats a les persones incloses en les llistes d'espera quirúrgica, proves diagnòstiques i consultes externes ve continguda en el Pla Òptima 2020-2023 de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, on s'han definit els objectius, planificat les accions i proposat l'avaluació dels resultats obtinguts.
Dins del Pla Òptima, el programa d'autoconcert és una mesura de bàsica actuació. Mitjançant els Acords del Consell de 27 de desembre de 2019, 8 de gener de 2021, i 25 de març de 2022 d'aprovació del programa especial de productivitat per a la reducció de la demora assistencial en el Sistema Valencià de Salut per als anys 2020, 2021 i 2022 respectivament, s'ha ampliat l'activitat assistencial per a la reducció de la demora assistencial en intervencions quirúrgiques i en la realització de tècniques diagnòstiques i terapèutiques, mitjançant l'ús de recursos propis fora de la jornada ordinària de treball del personal.
Estos Acords es van veure completament condicionats per la declaració de l'Organització Mundial de la Salut, el dia 11 de març de 2020, de la pandèmia internacional, situació d'emergència sanitària ocasionada pel brot epidèmic de COVID-19, i posteriorment per les publicacions dels Reials decrets 463/2020 de 14 de març, 926/2020 de 25 d'octubre, i 956/2020 de 3 de novembre, pels quals es van declarar l'estat d'alarma per a contindre la propagació d'infeccions causades pel COVID-19, circumstàncies singulars que van finalitzar el 9 de maig de 2021.
En estos períodes la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en virtut de les seues competències organitzatives, va ordenar la suspensió de l'activitat quirúrgica programada en els períodes del 14 de març al 21 de juny de 2020, i del 7 de gener al 17 de març de 2021. Activitat quirúrgica també restringida durant els mesos de gener i febrer de 2022, en suspendre's les intervencions programades no prioritàries que requerien llits d'hospitalització, pel desenvolupament de la pandèmia.
És evident que el sistema sanitari valencià s'està veient condicionat a una sobre pressió assistencial que ha impedit la normalitat en l'activitat quirúrgica, normalitat que no s'ha pogut recuperar plenament al llarg d'aquest temps en persistir factors limitants estructurals, com són l'ocupació de llits d'hospitalització per pacients COVID-19.
En les èpoques en les quals s'ha pogut desenvolupar plenament el programa de reducció de la demora assistencial, este s'ha demostrat com un instrument molt eficaç i adequat per a reducció de llistes d'espera, tendint a fer efectiva la igualtat de drets en l'accés a la sanitat pública entre tota la ciutadania de la Comunitat Valenciana.
En esta línia, el Pla Òptima 2020-2023, té com un dels seus reptes incrementar l'eficiència de l'atenció sanitària i el nivell de satisfacció de les persones, vetlant per la sostenibilitat i la transparència. Una de les principals mesures que ha incorporat el pla ha sigut la creació de les Oficines de Control de la Demora (OCD) de cada Departament de Salut. Estes oficines es configuren com a entitats clau en l'aplicació de les mesures que el pla contempla, amb capacitat de direcció, seguiment i avaluació dels temps d'espera, i estan compostes per les gerències i per responsables de la gestió dels serveis sanitaris de tota mena en cada Departament. Les oficines vetlen per l'efectivitat en la gestió assistencial i coordinen les actuacions del conjunt de professionals per a obtindre el major rendiment dels recursos, així com per a facilitar la comunicació amb les persones i gestionar els moviments i processos que diàriament es produeixen en el registre de les llistes d'espera, sent un objectiu prioritari la seua implantació i funcionament.
D'altra banda, i previst dins dels objectius del Pla Òptima, dependent de la direcció general competent en matèria de garantia de l'accessibilitat i gestió del temps d'espera, s'ha creat el Comité Assessor de coordinació de les OCD, com a òrgan de caràcter tècnic i consultiu per a l'assessorament i suport a la gestió de la llista d'espera quirúrgica, proves diagnòstiques i terapèutiques, i de consultes externes. Les funcions de coordinació tindran l'objectiu de:
a) Impulsar els treballs d'Oficines de Control de la Demora (OCD).
b) Proposar criteris comuns i línies generals d'actuació en relació amb les funcions encomanades a les Oficines de Control de la Demora (OCD).
c) Realitzar el seguiment de les actuacions dutes a terme per les Oficines de Control de la Demora (OCD).
d) Proposar i actualitzar Protocols i Guies de Pràctica Clíniques en relació amb els processos quirúrgics a realitzar, especialment referent a criteris d'indicació quirúrgica i de prioritat clínica, a l'efecte de la qual es constituiran els corresponents grups de treball.
e) Proposar l'establiment de criteris d'avaluació del compliment de l'activitat realitzada per cada hospital i de mesures per a l'optimització del rendiment quirúrgic, proves diagnòstiques i consultes externes.
f) Sol·licitar estudis d'accessibilitat específics atesa l'evolució de la llista d'espera.
En este context, és prioritari en l'actualitat recuperar en el menor temps possible els nivells d'activitat previs a la pandèmia per a aconseguir els objectius continguts en el Pla Òptima.
Per tant, es fa necessari promoure l'assistència sanitària programada vespertina, mitjançant la continuïtat del programa de reducció de la demora assistencial.
Amb la determinació d'impulsar el programa especial de reducció de la demora assistencial, el present acord presenta les següents novetats respecte als anteriors, l'extensió de l'activitat assistencial programada en torn ordinari durant els dissabtes, l'ampliació de nous procediments diagnòstics de serveis assistencials de referència relacionats amb medicina nuclear, així com la inclusió de nous procediments quirúrgics i tècniques específiques d'especialitats.
La retribució d'aquesta activitat en el cas del personal estatutari pot integrar-se en el complement de productivitat, que tal com estableix la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del Personal Estatutari dels Serveis de Salut en el seu article 43.2.c està destinat a retribuir, entre altres coses, la participació del personal en programes o activitats concretes, tal com succeeix en el present cas. Amb caràcter general, es tracta d'activitats dutes a terme fora de la seua jornada ordinària i d'atenció continuada, la qual cosa justifica la necessitat d'establir unes retribucions específiques directament vinculades a la realització efectiva de les activitats previstes.
El Decret del 91/2021, de 2 de juliol, del Consell, regula el sistema d'incentivació retributiva del personal gestionat per la conselleria competent en sanitat, i inclou un capítol amb la finalitat de dotar d'un marc comú a tots els programes específics la retribució dels quals cal ser catalogada de productivitat en els termes de l'Estatut Marc o d'activitat professional de la Llei de la Funció Pública Valenciana. El Programa de reducció de la demora assistencial està expressament recollit en aqueix sentit en la disposició transitòria única del citat decret, per la qual cosa la present regulació ja es conforma al que es disposa en ell. Este programa ha sigut negociat en la Taula Sectorial de Sanitat.
En virtut de l'anterior, per la limitació de la vigència de l'Acord de 25 de març de 2022, del Consell a aqueix any, i per la necessària continuïtat del programa especial de productivitat per a la reducció de la demora assistencial en el Sistema Valencià de Salut, resulta oportú establir un nou acord que permeta projectar l'existència del programa per a l'exercici 2023.
En conseqüència, d'acord amb l'article 28.c de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell a proposta del conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, el Consell, prèvia deliberació en la reunió de 31 de març de 2023.
ACORDA
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
1. Aprovar el programa especial de productivitat per a la reducció de la demora assistencial en intervencions quirúrgiques i en la realització de tècniques diagnòstiques i intervencionistes en el Sistema Valencià de Salut, per a l'exercici 2023.
2. Este programa s'aplicarà al personal estatutari que resulte necessari segons el que s'estableix en el punt seté, en els departaments de salut i hospitals d'atenció a crònics i llarga estada (HACLE) gestionats directament per la conselleria competent en matèria de sanitat, i consistirà en l'activitat assistencial realitzada fora de la jornada habitual de treball per a reduir els temps d'espera per a intervencions quirúrgiques, exploracions i de tècniques diagnòstiques i intervencionistes, contingudes en els Annexos I, II, II bis, III, IV, V i VI del present Acord.
3. En cas de necessitat, podrà incorporar a la realització de les activitats descrites el personal amb nomenament eventual per a la prestació d'atenció continuada.
4. El personal laboral subrogat gestionat directament per la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública podrà accedir a este programa prèvia negociació amb la representació del personal i establint mecanismes que eviten la duplicitat de retribució respecte a conceptes equivalents del seu règim propi.
Segon. Condicions generals del programa
1. La participació del personal en el programa tindrà caràcter voluntari, i es realitzarà addicionalment a la jornada habitual de treball, tant ordinària com complementària. El compromís de permanència i disponibilitat serà de duració quadrimestral. Això no obsta perquè personal que es trobe realitzant la seua jornada ordinària o mòduls per a professionals de 55 o més anys puga realitzar activitats de reducció de demora assistencial descrites en este programa, si bé en tal cas no reportarà la retribució complementària ací prevista.
Dins de cada unitat, la participació del personal en el programa es realitzarà de manera equitativa, del que vetlarà la direcció del centre.
2. El desenvolupament d'aquesta activitat per part dels centres requereix el compliment de les següents condicions prèvies:
Disponibilitat de recursos (quiròfans, llits, equips, personal, etc.) per a atendre esta activitat addicional.
Existència de pacients en llista d'espera propis, o d'altres centres o departaments susceptibles de ser intervinguts en el centre.
Capacitat dels serveis/unitats assistencials per a assumir estos pacients.
Tercer. Procediments de gestió del programa de reducció de la demora assistencial del propi departament
1. Autorització.
La gerència del departament o, en el seu cas, la direcció del centre, sota supervisió de la Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient, serà responsable d'autoritzar els seus diferents serveis/unitats la realització d'activitats de reducció de la demora assistencial pròpia en el marc del que es disposa en el present programa, així com de vetlar per la seua eficiència.
2. Criteris per a l'autorització.
Es tindrà en compte la llista d'espera i el rendiment professional durant la jornada ordinària.
3. Planificació i programació.
La planificació i programació d'activitats de reducció de la demora assistencial pròpia prioritzarà la realització dels procediments de pacients que més temps d'espera acumulen i que puguen desenvolupar-se normalment fora de l'horari habitual.
4. Avaluació.
La Direcció General de Planificació d'Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient avaluarà periòdicament el compliment dels termes de l'autorització i la resta dels requisits. Si l'avaluació fora negativa, suposarà la suspensió de la participació del servei/unitat en el present programa.
Quart. Procediments de gestió del programa de reducció de la demora assistencial respecte a pacients d'altres departaments
1. Els serveis/unitats participants podran realitzar les activitats del present programa també respecte a pacients que originalment corresponguen, segons el procés o activitat de què es tracte, a altres centres (en el cas dels HACLE) o departaments de salut la demora assistencial de la qual per als processos en qüestió siga superior a la seua, i sempre que la demora pròpia es mantinga en nivells adequats, tot això en els termes que queden fixats en l'autorització de la Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient.
2. Per a atorgar esta autorització es tindrà en consideració els rendiments assistencials durant la jornada laboral ordinària i els criteris d'ordenació de la reducció dels temps d'espera del departament o centre, i del conjunt del servei de salut segons les prioritats assistencials i el pressupost disponible, efectivitat i eficiència del servei de destí, i tenint en compte tant l'espera del pacient com l'espera i demora del propi procediment, així com l'activitat global del servei de destí.
3. La Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient coordinarà la derivació entre departaments de tècniques diagnòstiques o proves d'imatge per al seu informe en un altre centre, encara que no siga necessària la participació del pacient en esta segona fase.
4. Els serveis/unitats que reben pacients que es deriven en el marc d'aquest programa hauran de programar la realització d'aquests procediments durant el mes següent a la data de derivació sempre que siga possible. El grau de compliment d'aquesta condició serà tingut en compte per a la permanència en esta mena d'activitat.
5. D'igual manera que en el terme anterior, l'avaluació periòdica realitzada per la Direcció General de Planificació d'Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient determinarà la continuïtat o suspensió dels programes de reducció de la demora assistencial respecte a pacients procedents d'altres departaments.
Cinqué. Relació de procediments i tècniques incloses en el programa de reducció de la demora assistencial
La relació de procediments quirúrgics, exploracions i tècniques es contenen en els Annexos I, II, II bis, III, IV, V i VI del present Acord.
Sisé. Dotació pressupostària i retribució
1. Este programa tindrà la dotació pressupostària anual màxima en la Llei de Pressupostos de la Generalitat per a l'exercici 2023 de 25.000.000 euros.
2. La retribució per participació en este programa té naturalesa de complement de productivitat al qual es refereix l'article 43.2.c de la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del Personal Estatutari dels serveis de salut.
3. Les retribucions establides per a les activitats previstes en este programa són les establides en els Annexos I, II, II bis, III, IV i VI del present Acord.
4. Els procediments terapèutics assistencials en medicina física i rehabilitació catalogats per a la destrucció terapèutica d'articulacions i nervis segons la relació de tècniques intervencionistes per al tractament del dolor previstes en els codis de l'Annex V de la present norma, es retribuiran conforme a l'indicat en l'Annex III.
5. Excepcionalment, en els casos en els quals la comorbiditat, la complexitat de la patologia que presenta cada pacient o les complicacions durant el procediment provoquen que el temps d'ocupació de quiròfan siga anormalment allargat per a un procediment inclòs en els annexos i, per tant, no estiga ajustat a la tarifa establida en l'annex I, i sempre amb l'autorització de la Gerència, o en el seu cas de la Direcció del centre, i sota la supervisió de la Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient, es podrà retribuir l'activitat realitzada a través d'aquest programa per a una ocupació mínima de 5 hores de quiròfan, d'acord amb les següents quanties: 404,81 al personal facultatiu; 263,12 al personal d'infermeria; 161,92 al personal tècnic especialista; 121,44 al personal tècnic en cures auxiliars d'infermeria (TCAE); i 88,94 al personal zelador.
6. No obstant això, pel fet que la distribució de les patologies que generen més demora no és homogènia en tot el territori i amb l'objectiu de facilitar la gestió de les llistes d'espera en cada servei i departament de salut, els equips que realitzen activitat quirúrgica podran optar per una alternativa de retribució basada en sessions. L'elecció d'aquesta manera de retribució es realitzarà per equip quirúrgic per a tota l'activitat del present programa i per a un període de 4 mesos. Les sessions hauran de correspondre a una ocupació mínima de quiròfan de 5 hores, i la seua retribució, sempre amb l'autorització de la Gerència, o en el seu cas la Direcció del centre, es realitzarà d'acord amb les mateixes quanties que les consignades en el paràgraf precedent.
En departaments amb dificultat per a conformar equips quirúrgics, estos podran completar-se mitjançant l'adscripció de personal facultatiu especialista i de personal d'infermeria d'altres departaments sanitaris, amb l'autorització de la Gerència, o en el seu cas de la Direcció del centre, i sota la supervisió de la Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient. La retribució de professionals provinents d'altres departaments serà de 567,49 per al personal facultatiu i de 368,87 per al d'infermeria per sessió.
7. La remuneració d'activitats sobre pacients que originalment hagueren d'atendre's en departaments aliens serà superior a la d'activitats pròpies, tal com figura en els citats annexos, tant a causa de la major càrrega de treball que suposa assumir aquelles activitats, com per raons d'incentivació de resultats de reducció de temps d'espera en el conjunt del servei de salut. Aqueix increment retributiu es produirà de diferent manera en el cas d'informe de proves diagnòstiques efectuades en altres departaments que no requerisca el desplaçament de la persona, tal com es reflecteix en l'Annex II.
8. Jornada complementària en torn ordinari de dissabtes.
El present acord contempla també la realització de la jornada complementària en el torn ordinari de dissabtes. Esta podrà desenvolupar-se tant per a la realització dels processos assistencials inclosos en el present acord, així com per sessió quirúrgica segons el procediment disposat en l'apartat sisé, punts 5 i 6 d'aquesta norma.
Les retribucions assignades en el torn ordinari de dissabtes seran:
Per a l'activitat desenvolupada per processos s'aplicaran les tarifes corresponents a pacients provinents d'altres departaments, conforme els Annexos I, II, II bis, III, IV i VI.
Per sessió quirúrgica serà d'acord amb les següents quanties: 567,49 al personal facultatiu, 368,87 al personal d'infermeria, 227,00 al personal tècnic especialista; 170,25 personal tècnic en cures auxiliars d'infermeria (TCAE); i 124,68 al personal zelador.
9. La meritació del complement tindrà caràcter mensual, i es farà efectiu en el mes següent al de la seua realització.
10. Les retribucions del present programa experimentaran les modificacions que les Lleis de Pressupostos establisquen anualment per al conjunt de les retribucions del personal empleat públic.
Seté. Personal participant
La composició de l'equip participant en cada procediment serà establida per la gerència o la direcció del centre, d'acord amb les característiques del procés assistencial, la tècnica utilitzada o els recursos necessaris, en el marc de referència dels criteris establits a este efecte per la Direcció General d'Assistència Sanitària juntament amb la Direcció General de Planificació, Eficiència Tecnològica i Atenció al Pacient.
Huité. Naturalesa del temps de treball prestat
El temps de treball prestat inclòs en el present programa tindrà el caràcter de prolongació voluntària de la jornada ordinària general establida. En conseqüència, haurà de respectar-se la duració màxima del temps de treball setmanal en el còmput que corresponga, així com s'aplicaran les regles generals de descans entre jornades de treball i les seues excepcions. Tot això d'acord amb el que es preveu en la directiva 2003/88/CE, de 4 de novembre, sobre ordenació del temps de treball.
Nové. Comissió de seguiment
De manera trimestral se celebrarà una comissió de seguiment de caràcter paritari i amb presència equilibrada de dones i homes conformada per les direccions generals amb competències en matèria de recursos humans, i en matèria de planificació, eficiència tecnològica i atenció al pacient, de la conselleria amb competències en matèria de sanitat, i les organitzacions sindicals de la Taula Sectorial de Sanitat signants de l'acord, l'objectiu del qual serà avaluar l'efectivitat del programa i analitzar les possibles causes de desviació en la seua eficiència, establint els indicadors pertinents, així com supervisar el compliment del que es disposa en el punt segon epígraf 2 del present acord.
Dècim. Habilitació
Es faculta a la persona titular de la conselleria amb competències en matèria de sanitat per a dictar els actes administratius necessaris per a l'execució del que es disposa en el present acord, així com, en raó a l'evolució de les llistes d'espera, per a suprimir alguna de les activitats contingudes o incloure altres noves juntament amb les seues quanties, mitjançant resolució que serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Onzé. Efectes
Este acord tindrà efectes des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de 2023.
Dotzé. Publicació
Este acord es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 31 de març de 2023
La consellera secretaria
AITANA MAS MAS