Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Paterna

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 51/19-AIA Paterna.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 51-2019-AIA

Títol: Ampliació de les instal·lacions industrials per a planta química

Promotora: LAIEX, SL.

Localització: polígon industrial Font del Gerro, 2a fase; c/ Illes Canàries, 63-65, i carrer Ciutat de Barcelona 58, 46988 Paterna (València)

Òrgan substantiu: Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental (exp. 64/19/ IPPC)



Antecedents

LAIEX, SL, és una empresa situada en el polígon industrial Font del Gerro de Paterna que té com a activitat la fabricació de diverses tipologies de làtex, així com de polímers acrílics, vinílics o formulacions específiques. La superfície de la parcel·la en la qual se situa la indústria és de 4.457 m² i disposa dues naus cobertes denominades:



– LX1 on se situa la planta de polimerització i de barreja, i l'emmagatzematge de matèries primeres, així com instal·lacions auxiliars, oficines, laboratoris, serveis.

– LX2 on se situen els emmagatzematges de producte acabat; així com instal·lacions auxiliars.

Les matèries primeres emprades són: estiré, acrilat de 2 etilhexil, acetat de vinil, acrilat de butil, metil metacrilat, acrilat d'etil, veova 10 (vinil èster d'àcid neodecanoic), a més d'altres productes auxiliars de consum poc significatiu. Les matèries primeres es disposen en un magatzem de depòsits enterrats. La capacitat de producció és de 15.000 t/any.

L'activitat de l'empresa s'organitza en:

– Planta de polimerització en la qual es distingeixen dues línies de producció (PP1) i (PP2) per a fabricació d'emulsions aquoses. En aquestes es duu a terme una «polimerització en emulsió», el procés s'inicia introduint aigua en el reactor i calfant-la a la temperatura adequada, es posa des de la premescla (premix) la mescla monòmer-emulgent-aigua, el reactor es manté en agitació i amb temperatura controlada perquè es produïsca la polimerització. Quan es considera acabada la reacció, es refreda el reactor per a estabilitzar el producte, i es transvasa al tanc de refredament, mantenint les pressions entre tots dos, mitjançant aire comprimit i el buit. Una vegada conclòs el transvasament el reactor es descomprimeix mitjançant el buit. Els gasos generats en el reactor són extrets per la instal·lació de buit que està connectada permanentment amb el sistema de rentada de gasos. Finalment, el producte es filtra, es desvolatilitza, si escau, i es dirigeix per bombament cap a l'emmagatzematge, o a la planta de mescla per a ser utilitzat com a matèria primera d'altres productes.

– Planta de mescla de (PM) en aquesta es realitza un procés físic. Es mesclen els components provinents de les línies de producció amb altres compostos, s'agiten i homogeneïtzen. El producte final obtingut és emmagatzemat o carregat en camions cisterna.

– Magatzem (LXA), en el qual se situa també el taller de manteniment i la sala de calderes (3 en total) per a la generació de vapor.

L'empresa LAIEX, SL, posseeix autorització ambiental integrada concedida amb data 10 de març de 2008 pel director general de Canvi Climàtic de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, i queda inscrita en el Registre d'Instal·lacions de la Comunitat Valenciana amb el número 127-087AAI/CV. Aquesta va ser actualitzada per la Resolució de 18 de desembre de 2013, de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Les instal·lacions existents van ser objecte d'avaluació ambiental i van obtindre declaració d'impacte ambiental favorable, de data 11 de febrer de 2009.



Descripció del projecte

El projecte presentat preveu l'ampliació de les instal·lacions i de la capacitat productiva. Es troben, en el polígon industrial Font del Gerro, corresponents a la parcel·la cadastral de referència 7376113YJ1777N, carrer Ciutat de Barcelona, 58. Va obtindre un informe de compatibilitat urbanística de l'Ajuntament de Paterna el 19 d'agost de 2019.



L'ampliació de les instal·lacions es realitzarà integrant, les tres naus confrontants, construïdes amb pilars i pòrtics d'acer estructural, amb tractament ignífug, i tancaments exteriors de bloc de formigó, de 20 x 20x 40 cm de gruix. La coberta de les naus està formada per xapa prelacada, de dos aiguavessos en cada obertura. Les tres cobertes disposen de claraboies.

Aquestes naus es destinaran a l'emmagatzematge de matèries primeres i productes acabats. Es denominaran en el seu conjunt LAIEX3 (LX3). La superfície total és de 5.191 m².

La nova instal·lació d'emmagatzematge serà executada segons el que exigeix el Reial decreto 656/2017, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les instruccions tècniques complementàries MIE APQ 0 a 10.

S'ampliaran les línies de producció en les instal·lacions de LX1 i LX2 per a incrementar la producció, de 15.000 t/any, actuals, a 100.000 t/any. Es preveu un consum de matèries primeres de 35.000 t/any.



Les principals actuacions que inclou el projecte d'ampliació són:



Ampliació i optimització de la planta de polimerització i planta de mescla.

Implantació en LX1 de 3 noves línies de producció (PP3, PP4, PP5) compostes per equips complementaris i interconnectats amb els ja existents. Suposarà un augment notable de la capacitat, l'eficiència i la versatilitat de la producció, i s'evitaran els colls de botella actuals, en disposar de més tancs de refredament i catalítics, que permetran realitzar més labors de post-polimerització, i estabilització final del producte fora del reactor, i quedarà aquest disponible per a un nou procés, i s'incrementarà d'aquesta manera el nombre de reaccions per dia; també permet simultaniejar diferents catalitzadors i redirigir els productes de qualsevol reactor a qualsevol tanc de refredament.



S'implantarà en LX2 un sistema de calfament d'aigua de procés, que proporcionarà aigua calefactada als tancs de fase aquosa i disminuirà els temps de producció i els de neteja entre reaccions.

Es fabricaran compostos més aquosos, similars als que s'elaboren en planta però es produiran en menys temps.

Amb la implantació de receptes automatitzades, disminuiran les operacions manuals i es minimitzaran els errors humans.

S'inclourà un torn addicional de treball, la qual cosa suposarà un rendiment superior per equip. L'horari de treball serà continu, de tres torns de 8 hores, i operaran 365 dies/any.

Tot l'anterior contribuirà a l'obtenció d'una major eficiència i es podrà incrementar notablement la producció.

Cal assenyalar que l'ampliació no suposarà una variació ni en la classe de matèries primeres utilitzades ja autoritzades, ni en el procés de fabricació (polimerització en emulsió).

Ampliació de les zones d'emmagatzematge i expedició

Es pretén ampliar la capacitat d'emmagatzematge de matèries primeres a 580 m³ i la de producte acabat a 1.960 m³. S'utilitzaran per a això les naus existents en LX3 i es distribuiran de la forma següent:



– En la nau 1 de LX3 s'emmagatzemarà, envasarà i expedirà el producte acabat, fonamentalment, en depòsits fixos (cilíndrics i verticals) d'entre 24 i 40 m³, amb una capacitat total prevista de 1160 m³.

– En les naus 2 i 3 de LX3 s'emmagatzemarà i expedirà el producte acabat i es recepcionarà la matèria primera. S'empraran recipients GRG mòbils (gran recipient granel), de 1000 litres, i panells enfardats amb bidons de 200, 120, i 110 litres, apilats en un màxim de dues altures. Es projecta un moll de càrrega de camions de transport. La capacitat total prevista en aquesta zona és de 840 m³.

– Al pati posterior de les noves naus, situat al final del moll de càrrega, d'accés pel carrer Ciutat de Cartagena (segons s'observa en els plànols), de forma enterrada s'implantaran, 6 nous depòsits d'alumini, de 6 mm de paret i 90 m³, amb una capacitat real d'emmagatzematge de 81 m³ per depòsit. En aquests es recepcionarà la matèria primera (estiré, acetat de vinil, acrilat de butil, acrilat de 2-etilhexil). Aquesta nova instal·lació d'emmagatzematge es farà d'acord amb el que s'exigeix en el Reial decret 656/2017, de 23 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seues instruccions tècniques complementàries MIE APQ 0 a 10.

– Com a instal·lacions complementàries, es projecten una caseta d'ompliment, per a descarregar els monòmers, que aniran cap als depòsits enterrats, i una caseta de bombament, per a dirigir-los cap a les línies de producció. Ambdues romandran tancades amb clau i no s'hi accedirà excepte per a operacions de supervisió, neteja, o manteniment. Aquestes instal·lacions disposaran d'un sistema d'extracció davant possibles emissions de COV produïdes per encebaments, labors de manteniment i fugues accidentals, que consistirà en una captació forçada dirigida cap als filtres de carboni actiu, situats sobre les cobertes d'aquestes, i disposaran de tubs de descàrrega de 25 cm de diàmetre, i una altura de 6 m respecte al nivell del sòl, que constituiran dos focus nous d'emissió, denominats, focus 8 i focus 9 en el projecte.

– Es realitzarà l'ampliació de les instal·lacions auxiliars, com les oficines, lavabos, taller i emmagatzematge de recanvis.



Tramitació administrativa

L'expedient s'inicia el 15 de juliol de 2019 en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental, en rebre del Servei de Protecció i Control Integrat de la Contaminació (òrgan substantiu) la sol·licitud d'informe de suficiència de la documentació relativa a un projecte de modificació substancial de l'autorització ambiental integrada, d'una indústria de fabricació de primeres matèries plàstiques, situada en el terme municipal de Paterna (València), promogut per l'empresa LAIEX, SL.



A la consulta s'adjunta el projecte bàsic de l'autorització ambiental integrada, que inclou en els annexos:

– Estudi d'impacte ambiental.

– Projecte tècnic.

– Projecte bàsic (parts A i B).

– Pla d'autoprotecció.

El 19 de desembre de 2019, es comunica a l'òrgan substantiu que es considera suficient la documentació aportada per a l'avaluació ambiental adequada del projecte i, en conseqüència, no hi ha objecció a la realització del tràmit d'informació pública.

Amb data 8 de setembre de 2020, es va adjuntar a l'expedient una còpia de les al·legacions recaptades en el tràmit d'informació pública i contestacions del promotor.

Vistes les al·legacions de caràcter ambiental es va sol·licitar a l'òrgan substantiu, la documentació i informes que constaven en l'expedient.

El 16 d'octubre 2020, es va rebre de l'òrgan substantiu, una sol·licitud de la declaració d'impacte ambiental i es va adjuntar la documentació sectorial sol·licitada.

Amb data 30 de novembre de 2020, es va rebre un nou informe del Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Protecció de l'Atmosfera de data 21 d'octubre de 2020, en el qual es tenen en compte les al·legacions presentades en la fase d'informació pública del projecte.



Amb data 18 de desembre de 2020, es va rebre de l'òrgan substantiu, la documentació que constava en el seu poder del seguiment de les inspeccions mediambientals i les actuacions administratives en referència a les denúncies interposades a l'empresa LAIEX.

Informes tècnics tinguts en compte per a la resolució de l'expedient:



A) Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (Ref. 2019CVI00034) que conclou que no requereix autorització d'abocament, per justificar una gestió d'aigües residuals que no generen abocament al domini públic hidràulic i emet un informe favorable condicionat:

1. Haurà de constar en l'expedient el certificat de connexió i acceptació dels abocaments d'aigües residuals emés pel titular de la xarxa de sanejament, en la qual figure la depuradora de destinació. Així com, el certificat d'impermeabilitat i estanquitat de les basses i depòsits, que hauran de ser mantinguts pel titular.

2. No haurà d'existir cap sistema d'alleujament capaç de generar abocament al domini públic hidràulic.

B) Informe de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR) de data 24 de juliol de 2019. Després de l'estudi del projecte i la inspecció realitzada per l'assistència amb data 16 d'abril de 2019, es desprén que l'empresa de referència realitza abocaments que no superen els límits d'abocament a xarxa de sanejament. S'estableix que l'empresa haurà de garantir el compliment de l'article 8 del Reial decret 509/1996, així com les ordenances municipals d'abocament aplicables.

C) Informe de Seguretat i Emergències data 18 de setembre de 2019, el qual una vegada revisada la documentació relativa a accidents greus efectua un informe favorable en aquells aspectes que són de la seua competència.

D) Informe sanitari de la Direcció General de Salut Pública de data 23 de juliol de 2019 en el qual s'estima que han de tindre's en compte les consideracions següents:

– La qualitat de l'aigua de consum humà, aquesta haurà de tindre una connexió a xarxa general de proveïment en unes condicions òptimes, i adoptar mesures que permeten l'ús racional de l'aigua i protegir la qualitat d'aquesta.

– Fa referència al Decret 104/2014, del Consell, respecte a la ubicació de centres dotacionals, tenint en compte la proximitat de l'empresa LAIEX a l'institut públic de la Canyada (300 m).

– S'haurà de justificar, que el nivell sonor exterior, màxim, que produeix, no supera els nivells establits per a l'ús docent, en compliment de la Llei 7/2002, de la Generalitat Valenciana, de protecció, contra la contaminació acústica.

– Per a la prevenció i control de la legionel·losi s'haurà de complir el que s'estableix pel Reial decret 865/2003 en la maquinària que puga generar aerosols. El titular haurà de comunicar a l'Ajuntament les torres de refrigeració i condensadors evaporatius perquè les inscriguen en el registre municipal d'instal·lacions de risc.

– Per a evitar la proliferació del mosquit tigre, hauran de posar-se les mesures necessàries per a evitar xicotetes acumulacions d'aigua.

E) Informe del Servei de Prevenció, Reutilització, Foment del Reciclatge i Gestió Circular dels Residus de data 3 d'agost de 2020. Es valora favorablement la proposta tècnica si bé es formula una proposta per a l'apartat 6 (residus) de l'autorització ambiental integrada.



F) Informe del Servei Territorial d'Indústria i Energia, de data 30 de juliol de 2020. En compliment de l'article 10.1 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, serà preceptiu, abans de la posada en funcionament, aportar la documentació reglamentària en la qual s'acredite el compliment de les prescripcions tècniques i de seguretat que siguen aplicables.



Fa constar la necessitat de realitzar un pla d'autoprotecció i se li ha comunicat al titular de l'empresa l'obligació de legalitzar tots els emmagatzematges de productes químics, així com les instal·lacions afectades pels reglaments de seguretat industrial.

G) Informe del Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Protecció de l'Atmosfera de data 21 d'octubre de 2020, en el qual s'estableixen els límits reglamentaris de les emissions a l'atmosfera (20 mg/Nm³ per a COT i 200 mg/Nm³ per a NOx) la periodicitat, el mostreig, i com s'ha de documentar, així com les incidències que es produïsquen. I estableix que els controls periòdics hauran de ser realitzats per una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental (ECMCA).



En cas d'emissions difuses, hauran d'adoptar-se les mesures per a canalitzar aquestes emissions, i intentar minimitzar-les en els processos de transvasament, venteig de tancs i fugues accidentals.

Per aplicació del Reial decret 117/2003, haurà de presentar un pla de gestió que justifique que l'emissió total de compostos orgànics volàtils de l'any precedent no supera el 5 % d'entrada de substàncies volàtils.

Atesa la proximitat a nuclis urbans aquest pla haurà de contindre un estudi de processos/operacions o punts crítics d'emissió que poden produir emissió de COV, i incloure l'aplicació de les mesures correctores.



Quan l'òrgan competent ho considere necessari, podrà requerir al titular de la instal·lació la realització d'un pla de gestió d'olors o una avaluació de la molèstia per olors que genera.

Després de l'anàlisi de la documentació acústica, es conclou que es compliran els límits de recepció sonora establits per la Llei 7/2002, de 3 de desembre de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica. Si bé s'estableix que s'haurà de realitzar una auditoria acústica després de l'ampliació i periòdicament.

H) L'empresa disposa de l'informe de Patrimoni favorable en el qual no es planteja cap afecció patrimonial de data 12 de març de 2019 i de l'informe municipal de compatibilitat urbanística de la parcel·la objecte de l'ampliació, atorgat per l'Ajuntament de Paterna, de data 19 d'agost de 2019.



Tràmit d'informació pública

La informació pública del projecte es va dur a terme mitjançant la inserció d'un anunci en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, número 8696, de data 12 de desembre de 2019. Dins del termini reglamentari, es van presentar les al·legacions de caràcter ambiental que s'englobaren en els tres grups que s'exposen a continuació, i a les quals ens referirem més endavant en l'apartat de consideracions ambientals.



1. Producció d'olors, fet del qual s'ha acreditat la repetició al llarg del temps, i ha donat origen a nombroses denúncies posteriors, fins i tot, a l'informe aportat per l'empresa de data 2014, data en la qual el sistema de rentada de gasos estava ja en funcionament.

2. Denúncies per abocaments a la xarxa pública de sanejament, per les quals l'empresa ja va ser sancionada.

3. Relatives a la descripció de l'entorn, per la proximitat a zones residencials i dotacionals, es troba l'institut públic d'educació secundària La Canyada i la zona residencial a 300 metres de les instal·lacions del projecte d'ampliació sol·licitat.



Afeccions legals

L'activitat està afectada pel Reial decret legislatiu 1/2016 de 16 de desembre pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, per estar inclosa en l'annex I, epígraf 4.1.h (instal·lacions químiques per a la fabricació de productes químics orgànics de base, en particular, matèries plàstiques).

Està afectada pel Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, i està catalogada com a tipus B per trobar-se en el supòsit de fabricació de diverses tipologies de làtex amb el codi 04051300, per la qual cosa ha de portar un registre de les emissions a l'atmosfera.



La indústria està sotmesa al règim establit pel Reial decret 9/2005, de 14 de gener, relatiu a sòls contaminats.

Segons es regula en la Llei 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de protecció contra la contaminació acústica, i en el Decret 266/2004, de 3 de desembre, pel qual es desplega aquesta, la indústria ha de comptar amb un llibre de control en el qual han de figurar els informes corresponents a les auditories acústiques periòdiques.

Tot això, sense perjudici de les autoritzacions que escaiga obtindre d'altres organismes, de conformitat amb la normativa sectorial que resulte d'aplicació.



Consideracions ambientals

La indústria l'ampliació de la qual és objecte d'aquesta avaluació és una instal·lació existent, situada des de 1997 en polígon industrial, qualificat de zona industrial (Pla general d'ordenació urbana de Paterna).



L'ampliació que s'ha d'avaluar se situa en la parcel·la contigua a les instal·lacions de l'empresa i disposa de totes les infraestructures del polígon industrial de Paterna, col·lectors, xarxes viàries, escomeses d'aigües, electricitat, etc. Està separada de l'autovia A7 per una parcel·la enjardinada. La zona es caracteritza per una vulnerabilitat mitjana, accessibilitat mitjana d'aqüífers, i no existeix risc d'inundació (PATRICOVA).

No es considera que el projecte d'ampliació puga afectar els espais naturals d'interés ambiental, atés que es troba a 750 m del parc natural del Túria i a 15 km dels espais més pròxims pertanyents a Xarxa Natura 2000.

En la justificació d'alternatives al projecte d'ampliació, presentades es descarta l'alternativa 0 (no realitzar el projecte d'ampliació), per les necessitats de creixement de l'empresa per a poder continuar sent competitiva en un mercat emergent.

Quant a l'alternativa 1 (seguir avant amb l'ampliació), es plantegen tres alternatives de localització:

– Alternativa 1 realitzar-lo en les naus confrontants.

– Alternativa 2 en una parcel·la confrontant a l'altre costat de la carretera sense edificar.

– Alternativa 3 en un altre polígon industrial de la província.

S'adopta l'alternativa 1 per ser la que menys impacte genera, per estar construïdes ja les naus, i poder compartir les instal·lacions de producció existents (en el cas d'una nova instal·lació requeriria duplicar les instal·lacions en un altre polígon). L'impacte paisatgístic també serà menor en l'alternativa triada, ja que les naus estan ja creades i integrades en l'entorn industrial.

Es plantegen diferents alternatives de procés:

– Polimerització en suspensió.

– Polimerització en massa.

– Polimerització en emulsió.

– Polimerització en fase gasosa.

– Polimerització en solució.

De totes aquestes es tria la polimerització en emulsió, per ser la que més s'adapta al tipus de productes fabricats per l'empresa, a la que més fàcilment s'adaptaran les noves línies de processos als ja existents, i per tindre optimitzats els tractaments d'eliminació de residus que es generen en el procés, mitjançant la torre de rentada de gasos i la depuradora de l'empresa.

Quant als impactes previstos els separarem en les diferents fases del projecte.

Impactes previstos en la fase d'obres:

– Es produirà un increment del trànsit per tràfec de camions i maquinària, que causarà afecció sobre la població i, especialment, sobre els treballadors de la zona, ja que influirà negativament sobre el trànsit rodat de la carretera d'accés al polígon, sobretot si es produeix en hores punta.

Per a minimitzar aquest impacte s'ha de considerar un escalonament en la recepció de materials i equips adequat que disminuirà, d'aquesta manera, la intensitat mitjana diària de trànsit al voltant de l'emplaçament. No s'espera que siga un impacte significatiu, atés que el projecte s'executarà de manera escalonada, en un termini estimat de 6 mesos.



– Emissions atmosfèriques produïdes per partícules associades a tasques de fonamentació, moviment de terres i gasos produïts pels vehicles i la maquinària.

Respecte a l'emissió de gasos s'ha de portar un manteniment adequat dels equips de combustió. I utilitzar lones a manera de pantalla quan s'adollen les superfícies metàl·liques per a evitar la pols.

– Emissió de sorolls propis de les tasques d'obres i muntatge d'equips.

Per a minimitzar l'impacte produït per l'increment en el nivell sonor, les activitats de construcció que puguen produir major so s'han de tractar de dur a terme, en la mesura que siga possible, en període diürn.

– Possibles vessaments i contaminació del sòl per la maquinària d'obres.

Per a evitar la possible contaminació del sòl, el parc d'emmagatzematge de maquinària, les zones d'apilament de materials i l'emmagatzematge temporal de residus s'han de situar a l'interior d'una zona senyalitzada amb superfície impermeabilitzada. Si es realitza la rentada i el manteniment de la maquinària d'obres, s'ha de disposar d'un sistema de recollida d'efluents i separador d'olis i greixos. Si fora necessària la instal·lació de tancs de combustible, aquests haurien d'estar en cubetes de contenció amb capacitat superior a la del tanc, per a complir la legislació vigent sobre aquest tema.

– Residus generats per les fases d'execució d'obres sobretot de l'enterrament de depòsits.

Els excedents de terra obtinguts en la fase de construcció s'han de depositar en un abocador autoritzat i altres residus típics de la fase d'obres (llandes, pintures, plàstics, ferralles) s'han de gestionar de manera adequada, i entregar-los a un gestor autoritzat degudament.

Impactes previstos associats a l'ampliació de la capacitat de producció:

Entre els impactes previstos es troben els directament vinculats amb l'increment del consum de recursos naturals i d'energia. Entre els quals es poden destacar:

– El consum de matèries primeres s'incrementarà de 10.000 t/any a 35.000 t/any si bé la relació respecte a producte acabat serà menor, ja que els productes finals seran més aquosos.

Per a minimitzar aquest impacte es reutilitzen les matèries resultants de les reaccions incompletes, i s'obté fins a un 95 % de rendiment en les matèries primeres.

– El consum d'aigua s'incrementarà de 26.300 m³/any, a 100.000 m³/any. D'aquests, el 54 % s'incorporarà al producte acabat, el 18 % seran pèrdues per evaporació, el 27 % abocament industrial (sobretot per les rentades de reactors), menor de l'1 % abocat aigües sanitàries i una mica més de l'1 % com a residu líquid. El subministrament d'aigua de proveïment el proveirà Aigües de València, SA, que haurà de certificar la disponibilitat de recursos per al proveïment.

– Increment en el consum energètic. El consum elèctric passarà dels 2.041.373 kWh/any, actuals a 2.750.000 kWh/any, i el consum de gas natural de 43.977 Nm³ /any a 59.500 Nm³/any. L'optimització del projecte fa que la relació entre energia consumida per tona de producte acabat disminuïsca de l'ordre de 3,7 vegades. Cal ressenyar que el centre de transformació existent disposa de la capacitat suficient per a assumir la demanda projectada i la infraestructura de subministrament de gas natural també.

– Al seu torn, produirà un augment en la generació de residus, tant perillosos com no perillosos, de la mateixa tipologia que els ja autoritzats i amb una producció estimada de més de 10 t de residus perillosos i 1.000 t de no perillosos.

L'optimització del procés de producció farà que disminuïsca la ràtio de residus generats per tona de producte 1,7 vegades. Els residus generats seran de la mateixa tipologia dels ja existents i s'han d'emmagatzemar de manera separada, segons les característiques i la classificació, en zones determinades, perfectament delimitades i identificades en els plànols. El temps màxim d'emmagatzematge és de sis mesos per a residus perillosos. Els residus seran retirats per un gestor autoritzat (per eliminar-los o valoritzar-los segons siga procedent).

– S'apreciarà un increment en la generació d'aigües residuals industrials i sanitàries. El cabal d'abocament passarà de l'actual, aproximadament 10.600 t/any, a 26.800 t/any. La proporció d'aigües residuals sobre producte acabat disminuirà substancialment, per ser els productes finals més aquosos, i realitzar-se menys llavats en el procés productiu.

Per a minimitzar el consum d'aigua i la generació de residus s'han introduït millores tècniques que permeten disminuir els temps de producció, i encadenar productes de la mateixa família, per a evitar les neteges i esbandides exhaustives eliminant temps improductius.

Per a donar cabuda a les aigües procedents de LX3 s'ha d'ampliar la xarxa separativa d'aigües existent. En aquesta xarxa, les aigües pluvials van directament al col·lector municipal, les industrials, van a la depuradora de l'empresa, optimitzada per al tractament d'aquestes. Els efluents són canalitzats, amb el filtratge previ als tancs d'homogeneïtzació, per a minimitzar els pics de cabal. Posteriorment, s'impulsa a un procés fisicoquímic de coagulació amb ajust de pH i floculació, amb separació i deshidratació de llots mitjançant filtres i premsa. Tota l'aigua obtinguda de la deshidratació i separació de fangs passa a un sistema terciari que consisteix en una oxidació avançada, amb ozó i aigua oxigenada. L'efluent obtingut passa per un segon tractament en el qual s'utilitza un catalitzador que actua com a coagulant, en una etapa d'afinament, per a l'eliminació de la DQO, i per a la reducció dels excedents d'aigua oxigenada i ozó, utilitzats prèviament en l'etapa d'oxidació avançada. L'efluent tractat juntament les aigües sanitàries s'aboca a la xarxa municipal. Després d'un tractament fisicoquímic, els fangs es dessequen, es premsen i s'entreguen a un gestor autoritzat.

Com a mesura de control del bon funcionament de la depuradora, l'empresa LAIEX realitza una anàlisi diària en els seus laboratoris i una semestral realitzada per un organisme de control autoritzat. El valor mitjà diari de l'efluent ha de ser inferior a 5000 micro siemens per cm.

– Possibles abocaments accidentals de matèries primeres, o producte acabat durant la càrrega i descàrrega.

Les naus objecte de l'ampliació es troben adequadament pavimentades, i s'han minimitzat així qualsevol afecció al sòl.

Les casetes de càrrega i bombament tenen el terra impermeabilitzat per a evitar possibles afeccions al sòl, en aquestes hi ha una cubeta estanca per a contenció de vessaments xicotets i una segona cubeta de major grandària que està connectada a una arqueta de recollida i una bomba d'extracció, que redirigeix l'abocament a la depuradora de l'empresa. La cubeta s'ha de mantindre en tot moment aïllada de l'exterior.

En la zona d'emmagatzematge de matèries primeres, existeix una bassa de recollida de monòmers per a possibles vessaments durant la càrrega/descàrrega de cisternes, per a xicotets vessaments accidentals, es disposa de material absorbent que després d'utilitzar-lo, el gestionarà com a residu un gestor autoritzat.

En les zones de tràfec de matèries primeres i en les zones d'emmagatzematge de producte acabat, existeix material absorbent (sepiolita o similar) que després d'utilitzar-lo, el gestionarà com a residu un gestor autoritzat.

Per a evitar infiltracions en el terreny a causa de fugues dels nous depòsits d'emmagatzematge enterrats, aquests han de ser d'acer inoxidable de 6 mm i complir la legislació vigent en matèria de seguretat industrial (Reglament d'emmagatzematge de productes químics), com a mesura preventiva s'ha de seguir un programa de control d'estanquitat, igual que es fa amb els ja existents i comptar amb un sistema de control continu de nivell mitjançant sondes de radar. Aquest sistema s'ha de supervisar de manera constant des de la sala de control.

Les canonades de tràfec seran aèries, per la qual cosa qualsevol fuga es detectarà ràpidament, i es minimitzarà la possibilitat de contaminació. Existeix un control centralitzat de les pressions en aquestes, de manera que es puguen detectar ràpidament les fugues.

– Generació d'olors, per les característiques i la volatilitat de les matèries primeres emprades en els processos de càrrega de depòsits o tràfec de matèries primeres i productes acabats poden produir-se emissió de COV.

Per a evitar a generació d'olors produïdes pel tràfec de càrrega i buidatge de matèries primeres, els tancs enterrats de LX3, constitueixen un sistema hermètic, i eviten l'emissió difusa de compostos orgànics. S'ha projectat instal·lar en les casetes de càrrega i de bombament un sistema d'absorció d'emissions amb filtre de carbó actiu, que conformarà dos nous focus d'emissió (8 i 9) amb una alçària de 6 metres i un diàmetre de 25 cm, que formaran part del pla de vigilància de la instal·lació i hauran de complir els valors límit d'emissions que l'Administració determine en la nova autorització ambiental integrada.



– Emissions produïdes pel procés de producció.

Com a mesura per a reduir les emissions atmosfèriques, tots el venteig i els gasos residuals que es generen a conseqüència de les noves línies de producció que inclou el projecte són vehiculats, sense excepció, a la torre de rentada. Aquesta disposa d'una dissolució de sosa com a abatiment principal, que transforma els compostos, de fase de gas, a fase aquosa, que s'enviaran a la planta de tractament d'efluents; abans de l'eixida de la torre de rentada, els gasos restants passen per un filtre de carbó actiu, que garantirà que els nivells de COV que s'emeten seran inferiors als que s'establisquen en l'autorització ambiental integrada. Quant a les emissions produïdes per les calderes de gas es continuarà fent un control d'aquestes.

Els mesuraments periòdics, els ha de fer una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental en el camp de la contaminació atmosfèrica de les regulades per la normativa vigent.

L'empresa manté actualitzat el llibre de control dels mesuraments d'emissions a l'atmosfera, que ha d'estar a la disposició de l'autoritat competent, i ha d'incloure les incidències que es produïsquen per funcionaments anòmals de la instal·lació.

L'estudi d'impacte ambiental aporta en l'annex I un estudi d'olors d'una consultora acreditada, que es va realitzar en resposta al requeriment de l'òrgan substantiu el setembre de 2014, que conclou que l'activitat de la planta és compatible amb l'entorn en verificar-se un impacte odorífer nul en zones habitades pròximes.

– Generació de soroll i vibracions associats al funcionament de compressors, extractors, depuradora, torres de refrigeració i maquinària del procés.

Per a avaluar l'impacte per sorolls el projecte, l'estudi d'impacte ambiental aporta un estudi d'una consultoria acústica, en el qual es preveu, amb una simulació sonora, que en fase operacional els nivells sonors seran inferiors als límits establits per la Llei 7/2002, de 3 de desembre, que són de 35dB en la zona residencial i docent més pròxima, i estan per davall dels establits en l'AAI 127/AAI/CV atorgada.



En relació amb els impactes esmentats, s'han disposat les mesures preventives i correctores, tenint en compte les millors tècniques disponibles descrites en el projecte presentat.

Impactes previstos en fase de tancament i desmantellament:

Quan es determine el tancament definitiu del projecte o la finalització de la vida útil d'algun equip es procedirà de manera que el desmantellament es realitze d'acord amb la legislació vigent i seguint criteris mediambientals, amb l'objectiu de recuperar els terrenys ocupats per a la possible utilització futura d'aquests, i no afectar el medi receptor de manera significativa. Després del cessament definitiu, LAIEX haurà d'avaluar l'estat del sòl i la contaminació de les aigües subterrànies per les substàncies utilitzades per la instal·lació, i comunicar a l'òrgan substantiu ambiental els resultats d'aquesta avaluació.

Addicionalment, durant la fase de desmantellament, es generaran residus de diversa naturalesa. Seran rellevants els associats a les tasques de buidatge de tancs i la neteja d'aquests, així com els produïts en el desmantellament de les instal·lacions.

LAIEX haurà de comunicar a l'òrgan ambiental competent la finalització del projecte de clausura i desmantellament i la justificació que les mesures contingudes en el projecte s'han executat correctament. L'òrgan ambiental competent podrà comprovar in situ l'execució de les mesures.

S'inclouen mesures correctores per a la fase de desmantellament, com el buidatge previ i la neteja de depòsits i depuradora, i la gestió convenient dels residus.



Consideració d'al·legacions:

S'han tingut en compte les al·legacions de caràcter ambiental que detallem seguidament:

– Respecte a les referents a olors, s'ha considerat que la instal·lació dels nous sistemes de filtratge en les casetes de càrrega i bombament, minimitzaran les possibles emissions, per ser aquestes captades pels filtres de carbó actiu que es proposen en el projecte, que donen origen a dos nous focus d'emissió 8 i 9 que hauran de ser controlats. Cal tindre en compte que l'increment en la producció i l'emmagatzematge de matèries primeres generarà, al seu torn, un increment de gasos. Atés que el sistema de rentada de gasos no s'amplia, s'han de realitzar les actuacions necessàries perquè no es produïsquen aquestes olors, implementant i optimitzant els sistemes de captació i rentada per a evitar aquests successos. I s'han de complir els límits d'emissió corresponents als contaminants emesos, així com la periodicitat de control d'aquests.

– Respecte a les referents als abocaments, el promotor ha d'instal·lar les cubetes proposades en el projecte com a mesura correctora de l'impacte que es puga generar i ha de tindre en compte, així mateix, que la capacitat de la depuradora existent siga suficient per a tractar els efluents generats que s'esperen per l'increment de producció, així com els increments que esdevinguen per abocaments accidentals, i ha de continuar duent a terme un control exhaustiu dels abocaments, abans de la connexió d'aquests a la xarxa de sanejament. D'altra banda, hi ha constància de la intervenció dels òrgans competents de la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental en la vigilància i mesures adoptades en episodis denunciats.

– Respecte a la proximitat a nuclis urbans, l'informe emés, per la Direcció General de Salut Pública, fa referència al Decret 104/2014 del Consell, en el qual es diu que els centres educatius «han d'estar situats en sòls compatibles amb sòl residencial i mantindre les distàncies adequades a les instal·lacions o activitats que puguen generar factors de risc per a la salut humana, segons la legislació vigent i amb el principi de precaució en funció de les dades científiques i tècniques disponibles. Per la qual cosa en les parcel·les confrontants en les quals puguen desenvolupar-se usos futurs s'ha tindre en compte per a la implantació de noves activitats, la possible afecció sobre la salut de la població, i cuidar de manera especial la salut i la seguretat dels col·lectius més vulnerables».

L'informe es refereix al desenvolupament futur de noves activitats. No és aplicable en aquest cas, per tractar-se d'una empresa existent, la instal·lació de la qual és anterior a l'execució de l'Institut, no trobar-se en la parcel·la confrontant i estar separats per l'autovia A-7.

Programa de vigilància ambiental:

El programa de vigilància ambiental persegueix els objectius següents:

– Vigilància de l'impacte causat durant la fase de construcció.

– Vetlar perquè l'activitat es realitze segons el projecte i les condicions d'autorització.

– Determinar l'eficàcia de les mesures de protecció.

– Verificar l'exactitud i la correcció de l'avaluació d'impacte ambiental realitzada.

En particular, el programa comprén el control d'impactes més significatius, com: quantitat i qualitat de l'aigua abocada, nivell de soroll, quantitat de residus generada, emissions a l'atmosfera, legionel·la, olors i seguretat. En aquest sentit, s'estableixen diversos indicadors i la manera i els llindars per al control dels impactes.



Consideracions jurídiques

La planta industrial de LAIEX, SL, constitueix una instal·lació sotmesa a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb la normativa estatal (Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, per trobar-se en el grup 5a 1r VIII de l'annex I) i autonòmica (grup 3.b de l'annex I) en la matèria, en què s'inclouen, sense llindar, les instal·lacions per a producció a escala industrial de productes químics mitjançant la transformació química o biològica.

L'expedient ha observat els tràmits previstos en la secció primera, capítol 2 del títol II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre i en la resta de disposicions aplicables.

L'article 13.2.f del Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.





Per tot el que s'ha exposat abans, a proposta del Servei d'Avaluació Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que exercisc, resolc:





Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals el projecte d'ampliació de la fàbrica de polímers plàstics, promoguda per LAIEX, SL, en el terme municipal de Paterna, polígon industrial Font del Gerro, carrer Illes Canàries, 63-65, i ciutat de Barcelona, 58, sempre que aquesta es desenvolupe amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental, el projecte bàsic i la documentació que consta en l'expedient, així com les condicions que s'estableixen en l'apartat segon.



Segon

Se supedita l'execució del projecte esmentat al compliment dels condicionants següents:

1. Atesa la proximitat a nuclis urbans, quan l'òrgan substantiu ho considere necessari podrà requerir al titular de la instal·lació la realització d'un pla de gestió d'olors o una avaluació de la molèstia per olors que genere. Aquest pla ha de contindre un estudi de processos/operacions o punts crítics d'emissió que poden produir emissió de COV en tota la instal·lació, i incloure l'aplicació de les mesures correctores corresponents.

2. Ha de disposar d'una certificació de l'entitat subministradora d'aigües que acredite que disposa de la capacitat suficient per a realitzar el subministrament dels 100.000 m³/any d'aigua, requerits per l'ampliació de la capacitat productiva.

3. El titular de l'activitat està obligat a portar un manteniment adequat dels depòsits d'acumulació de manera que en quede assegurada la impermeabilitat i l'estanquitat al llarg del temps.

4. Les instal·lacions i els paràmetres de qualitat de l'aigua d'abocament a la xarxa de clavegueram s'han d'ajustar a l'ordenança d'abocament de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals o, en cas de ser més restrictiva, a l'ordenança municipal d'abocaments de l'Ajuntament de Paterna. Si fora necessari s'haurien d'aplicar els tractaments previs pertinents per a complir els límits que s'hi establisquen. Tenint en consideració els condicionants establits en l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

5. En la utilització de maquinària per al condicionament del terreny i/o sistemes de reg, que per al seu funcionament utilitzen aigua amb possibilitat de generar aerosols, s'ha de complir el que s'estableix en el Reial decret 865/2003, pel qual s'estableixen els criteris, higiènics sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

6. Les accions incloses en el programa de vigilància ambiental han de documentar-se, a l'efecte d'acreditar l'adopció i execució de les mesures preventives i correctores proposades i la comprovació de l'eficàcia d'aquestes. En particular, ja que considera el projecte que el sistema de tractament d'elements gasosos mitjançant la torre de rentada i el sistema de tractament d'efluents líquids mitjançant depuradora té capacitat suficient per a tractar l'increment de volum derivat de l'ampliació, s'ha d'establir un pla de control de l'eficàcia d'aquests sistemes de periodicitat mínima mensual i duració mínima d'1 any o fins que s'aconseguisca el règim de funcionament previst per l'ampliació.



7. D'acord amb l'article 43.1 de la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental el promotor ha de comunicar a l'òrgan ambiental la data de començament de l'execució del projecte o activitat.

8. Les condicions d'aquesta declaració d'impacte ambiental podran modificar-se quan concórrega qualsevol de les circumstàncies previstes en l'article 44 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.

9. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat així com si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, s'ha de comunicar a l'òrgan competent en avaluació d'impacte ambiental que establirà, si escau, l'aplicació de noves mesures correctores.



Tercer

Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, per ser un acte de tràmit, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en via administrativa i judicial contra l'acte pel qual s'autoritza el projecte, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.4 de la Llei 21/2013.



Quart

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.3 de la Llei 21/2013.



Cinqué

Aquesta declaració d'impacte ambiental perdrà la vigència i deixarà de produir els efectes que li són propis si no s'ha començat l'execució del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que es disposa en l'article 43 de la Llei 21/2013.





València, 25 de febrer de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»



València, 1 de setembre de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.