RESOLUCIÓ conjunta de 17 de setembre de 2021, de la Direcció General de Diversitat Funcional i Salut Mental i de la Direcció General d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix el protocol de coordinació de professionals per al desenvolupament de l'atenció primerenca. [2021/9461]
(DOGV núm. 9179 de 22.09.2021) Ref. Base de dades 008705/2021
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives;Conselleria d'Educació, Cultura i Esport Grup temàtic: Legislació, Autoritzacions administratives Temàtics: política sanitària, assistència social, salut pública
La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, en l'article 73, estableix que el sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per a la detecció precoç de l'alumnat amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, perquè puga aconseguir els objectius establits amb caràcter general per a tot l'alumnat.
La Llei 3/2019, de 18 de febrer, de la Generalitat, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, en el títol III, disposa que, per a la planificació, coordinació, ordenació i intervenció del sistema públic valencià de serveis socials, les conselleries competents en matèria d'educació i en serveis socials establiran protocols de col·laboració i coordinació per a desenvolupar les actuacions conjuntes i així assegurar una educació inclusiva i millorar l'eficiència de la intervenció social i educativa dirigida a la infància, l'adolescència, les famílies o unitats de convivència, i poder atendre així les situacions de vulnerabilitat.
La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i l'adolescència estableix el principi de corresponsabilitat de tota la societat, les administracions públiques i les famílies per a garantir el reconeixement efectiu dels drets de la infància i l'adolescència. Estableix, a més, un marc normatiu que defineix les polítiques públiques, la distribució de competències i les mesures de coordinació necessàries per a fer-les efectives.
La Llei 11/2003, de 10 d'abril, de la Generalitat, sobre l'estatut de les persones amb discapacitat, modificada per la Llei 9/2018, de 24 d'abril, de la Generalitat, concep l'assistència dels centres d'atenció primerenca de forma global i encaminada a desenvolupar al màxim les possibilitats físiques, psíquiques i sensorials, mitjançant programes sistemàtics i seqüenciats que abasten totes les àrees del desenvolupament infantil, i afig que la seua actuació es coordinarà amb les unitats educatives.
El Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenvolupen els principis d'equitat i d'inclusió en el sistema educatiu valencià, té com a objecte establir i regular els principis i les actuacions per al desenvolupament d'un model inclusiu en el sistema educatiu valencià que faça efectius els principis d'equitat i igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat, especialment d'aquell que es troba en situació de major vulnerabilitat i en risc d'exclusió. En l'article 10, s'indica que, a fi d'establir models d'intervenció sistèmics i globals, s'aplicaran acords i protocols de col·laboració i coordinació entre administracions públiques: els diferents departaments de la conselleria competent en matèria d'educació; i entre conselleries, institucions i organismes públics implicats d'àmbit autonòmic, provincial, comarcal o local.
El Decret 72/2021, de 21 de maig, del Consell, d'organització de l'orientació educativa i professional en el sistema educatiu valencià, en la disposició final primera estableix que les conselleries competents en matèria d'educació, atenció primerenca, diversitat funcional, serveis socials, protecció de la infància i l'adolescència i sanitat han de treballar de forma conjunta i coordinada en l'establiment de protocols que possibiliten la unificació de criteris i de pautes d'actuació, el seguiment i la coordinació per part de les persones professionals implicades, amb l'objectiu d'oferir respostes eficaces a les necessitats que, en aquests àmbits, puguen existir en els centres docents i en els moments previs a l'escolarització. L'article 10 disposa que, dins de les agrupacions d'orientació de zona, els equips d'orientació educativa i els gabinets psicopedagògics municipals han de realitzar la detecció i la identificació prèvia a l'escolarització de las necessitats específiques de suport educatiu, amb la col·laboració, si escau, de les unitats especialitzades d'orientació i dels centres d'educació especial com a centres de recursos.
L'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l'organització de la resposta educativa per a la inclusió de l'alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià, en l'article 4, refereix que, prèviament a l'escolarització, els serveis psicopedagògics escolars i els gabinets psicopedagògics municipals, atés el seu caràcter de zona, han de rebre la informació de l'alumnat que pot presentar necessitats específiques de suport educatiu, que han aportat les famílies, altres serveis educatius, serveis amb competències en sanitat i benestar social i centres d'atenció primerenca, fer-ne la identificació, emetre l'informe sociopsicopedagògic i, si escau, tramitar el dictamen per a l'escolarització.
La Resolució de 25 de juliol de 2013, de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es publica l'Acord de 4 de juliol del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència sobre criteris comuns, recomanacions i condicions mínimes dels plans d'atenció integral a menors de tres anys en situació de dependència o en risc de desenvolupar-la estableix que els àmbits competents en matèria d'atenció primerenca són sanitat, educació i serveis socials.
La Resolució de 2 d'agost de 2021, de la directora general d'Inclusió Educativa, per la qual s'estableix l'organització i el procediment d'intervenció de les unitats especialitzades d'orientació (UEO) i es concreta el procediment d'activació dels centres d'educació especial com a centres de recursos, desenvolupa els àmbits d'especialització, els procediments d'intervenció i les tasques del personal adscrit a les unitats especialitzades d'orientació.
El Llibre Blanc d'Atenció Primerenca defineix l'atenció primerenca com el conjunt d'intervencions, dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l'entorn, que tenen per objectiu donar resposta, al més prompte possible i amb caràcter integral, a les necessitats que presenten els xiquets i les xiquetes amb alteracions i trastorns en el seu desenvolupament o estan en risc de patir-los per causes d'origen prenatal, perinatal o post natal.
En el territori valencià, els centres d'atenció primerenca (CAP) s'encarreguen de dur a terme aquesta tasca, mitjançant intervencions globals, planificades per un equip professional interdisciplinari, que tenen en compte el moment evolutiu i les necessitats en tots els àmbits, cosa que abasta tant els aspectes biològics, psicosocials i educatius, com els interpersonals, relacionats amb el context familiar, escolar i social.
En l'àmbit escolar, l'etapa d'educació infantil comprén la franja dels 0 als 6 anys, que coincideix amb el període d'atenció en els centres d'atenció primerenca. Aquesta etapa té com a finalitat contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, cognitiu i artístic de l'alumnat, així com l'educació en valors cívics per a la convivència, i ha d'atendre, en tot cas, a la compensació dels efectes que les desigualtats d'origen cultural, social i econòmic tenen en l'aprenentatge i evolució infantil, així com a la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu. La intervenció especialitzada en l'àmbit educatiu es produeix, generalment, a partir de l'escolarització de les xiquetes i els xiquets en el segon cicle d'aquesta etapa (3 a 6 anys).
L'atenció a la població infantil amb problemes de desenvolupament requereix la implicació i responsabilitat de tots els sistemes públics: educatius, sanitaris i socials, que han de prendre com a referent el marc normatiu existent i articular els mecanismes d'actuació i coordinació que permeten aconseguir els objectius proposats.
Amb aquesta finalitat, les direccions generals de Diversitat Funcional i Salut Mental i d'Inclusió Educativa van publicar l'11 de novembre de 2020 una resolució conjunta, mitjançant la qual s'establia el protocol de coordinació de professionals de les conselleries d'Igualtat i Polítiques Inclusives i d'Educació, Cultura i Esport per al desenvolupament de l'atenció primerenca. Ara, com a conseqüència de l'entrada en vigor del Decret 72/2021, de 21 de maig, cal revisar i actualitzar aquest protocol.
Per tot això exposat, de conformitat amb el Decret 5/2019, de 16 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries, i les seues atribucions, d'acord amb el Decret 105/2019, de 5 de juliol, del Consell, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat, el Decret 264/2019, de 13 de desembre, del Consell, pel qual s'anomena la directora general de Diversitat Funcional i Salut Mental i el Decret 141/2019, de 12 de juliol, del Consell, pel qual es nomena la directora general d'Inclusió Educativa, resolem:
Primer. Objecte i àmbit d'aplicació
Aquest protocol té per objecte establir els procediments de coordinació i cooperació entre el personal dels centres educatius d'infantil i primària i dels centres d'atenció primerenca sostinguts amb fons públics per les conselleries competents en educació i en igualtat i polítiques inclusives, a fi de determinar les actuacions en atenció primerenca dels xiquets i les xiquetes amb trastorns en el desenvolupament o en risc de patir-los.
Els mecanismes de col·laboració han de possibilitar una atenció complementària, global, eficaç i de qualitat. Sota aquesta premissa, les actuacions que guien aquest protocol han de tindre en compte les consideracions següents:
a) L'atenció centrada en les necessitats del menor o la menor, la família i l'entorn.
b) La participació de les famílies com a agents de primer ordre que cooperen en el procés d'atenció i en l'avaluació de la qualitat del servei.
c) La importància de coordinar i compartir la informació sobre la situació del xiquet o la xiqueta en el moment en què s'incorpora al sistema educatiu i sobre les necessitats que poden presentar-se durant la seua escolarització.
d) La col·laboració dels i les professionals en l'elaboració de programes d'intervenció, així com en la delimitació dels objectius, materials i procediments més adequats per a la personalització del procés d'ensenyament-aprenentatge.
e) La garantia de continuïtat de l'atenció, tot evitant la fragmentació, el solapament o la duplicitat de les actuacions.
Segon. Detecció i derivació davant possibles alteracions i trastorns del desenvolupament o del risc de patir-los en xiquetes i xiquets menors de 6 anys
La detecció d'alteracions i trastorns del desenvolupament o del risc de patir-los pot produir-se en qualsevol moment durant l'inici del cicle vital. Per tant, la identificació primerenca de qualsevol signe d'alerta o factor de risc permet que la resposta s'inicie al més aviat possible.
En aquest període inicial, la detecció i la intervenció es poden produir en diferents àmbits i moments, la qual cosa comporta diferents procediments de coordinació i actuació que depenen, entre altres, de l'edat que té la persona menor, de si està o no escolaritzada i de les característiques de la situació.
D'acord amb això, es poden definir les situacions següents:
a) En el cas que la persona menor no estiga escolaritzada, la detecció del risc de patir possibles alteracions i trastorns del desenvolupament es realitza habitualment en l'àmbit sanitari. En aquest cas, la derivació als centres d'atenció primerenca (CAP) es fa mitjançant el Protocol conjunt per a la derivació i seguiment als centres d'atenció primerenca, que estableix les pautes d'actuació i de coordinació entre les conselleries d'Igualtat i Polítiques Inclusives i de Sanitat Universal i Salut Pública.
b) Si la persona menor està escolaritzada en el primer cicle d'educació infantil (0 a 3 anys) i la detecció del risc de patir una alteració o trastorn del desenvolupament es realitza en l'àmbit educatiu, el tutor o la tutora ha de proposar a la família o representants legals la derivació a pediatria. En el cas que es confirme el risc detectat, el personal mèdic ha d'utilitzar també el Protocol conjunt per a la derivació i seguiment als centres d'atenció primerenca.
c) Si la xiqueta o el xiquet està rebent atenció primerenca en un CAP i està previst iniciar la seua escolarització en el segon cicle d'Educació Infantil durant el següent curs escolar, es desenvoluparan les actuacions de coordinació referides en l'apartat 3 d'aquest protocol.
d) Si la persona menor està escolaritzada en el segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys) i no està rebent atenció en un CAP, davant els primers signes d'alerta, el tutor o la tutora ha de proposar a la família o representants legals la derivació a pediatria i, simultàniament, l'equip educatiu planificarà i desenvoluparà les mesures de resposta més adients. Per a això, comptaran amb la col·laboració i l'assessorament de l'equip d'orientació educativa.
e) Si la persona menor està escolaritzada en el segon cicle d'Educació Infantil (3 a 6 anys) i la família o representants legals sol·liciten atenció primerenca en un CAP, des del servei de la direcció territorial competent en igualtat i polítiques inclusives que li corresponga per domicili se sol·licitarà a la persona coordinadora territorial de l'orientació la informació necessària sobre les necessitats educatives que presenta i les mesures educatives adoptades, amb l'objectiu de prendre decisions i planificar la resposta més adequada, que ha de ser complementària i coordinada entre el CAP i el centre educatiu.
Tercer. Coordinació entre els Centres d'Atenció Primerenca (CAP) i els centres educatius
3.1. Coordinació prèvia a l'inici de l'escolarització en el segon cicle d'Educació Infantil (3-6 anys)
En el cas que el xiquet o la xiqueta estiga rebent atenció en un CAP i està previst l'inici de l'escolarització el curs següent, resulta necessària la cooperació i coordinació entre les persones professionals dels centres d'atenció primerenca i dels equips d'orientació educativa dels centres d'educació infantil i primària.
Per a facilitar la coordinació, sistematitzar les actuacions i unificar criteris, la persona coordinadora territorial de l'orientació, adscrita a la unitat especialitzada d'orientació corresponent, assumirà les tasques de coordinació amb els centres d'atenció primerenca de la seua zona i de suport als processos de detecció i d'identificació prèvia a l'escolarització de l'alumnat atés pel CAP que duen a terme les agrupacions d'orientació de zona.
Amb la finalitat d'oferir a la persona menor i a la família o representants legals el suport necessari i assegurar-ne la continuïtat de l'atenció, s'han d'establir les actuacions de coordinació següents:
a) Abans que finalitze el primer trimestre (gener a març) de l'any natural en què el xiquet i la xiqueta inicia l'escolarització, el CAP que presta l'atenció ha d'emetre un informe d'avaluació i lliurar-lo a la família o representants legals, d'acord amb el model de l'Annex I.
Si la persona menor s'ha incorporat al CAP després del primer trimestre de l'any natural, l'informe d'avaluació ha d'estar disponible en el termini màxim d'un mes des de la incorporació, llevat que les circumstàncies degudament justificades ho impedisquen, i, en qualsevol cas, estarà disponible abans de l'inici del curs escolar.
b) Les persones professionals del CAP han d'informar la família o representants legals sobre la conveniència que els equips d'orientació educativa o els gabinets psicopedagògics municipals realitzen la valoració sociopsicopedagògica prèvia a l'escolarització.
Per a això, han d'autoritzar l'intercanvi d'informació entre el CAP i les diferents estructures de l'orientació (equips d'orientació educativa, gabinets psicopedagògics municipals i unitats especialitzades d'orientació), d'acord amb el model de l'Annex II, que inclou el transvasament d'una còpia de l'informe d'avaluació del CAP a la persona coordinadora territorial de l'orientació.
c) La persona responsable del CAP facilitarà la documentació a la persona coordinadora territorial de l'orientació, utilitzant els mitjans i els procediments que garantisquen la protecció de dades de caràcter personal, d'acord amb la normativa vigent en la matèria.
d) La persona coordinadora territorial de l'orientació convocarà una reunió amb les persones coordinadores de les agrupacions d'orientació de zona del seu àmbit territorial d'actuació per distribuir les sol·licituds, traslladar-les la documentació i la informació recollida i unificar els criteris tècnics del procediment de detecció i identificació prèvia a l'escolarització.
e) En el marc de l'agrupació d'orientació de zona, s'analitzaran les sol·licituds rebudes i es determinarà l'equip d'orientació educativa o el gabinet psicopedagògic municipal que ha de realitzar la valoració sociopsicopedagògica de l'alumnat, preferentment aquell del centre que li correspon per domicili familiar o, en el cas que estiga escolaritzat, el que corresponga a l'escola o centre d'educació infantil de primer cicle.
f) L'equip d'orientació educativa o el gabinet psicopedagògic municipal ha de planificar i realitzar la valoració sociopsicopedagògica considerant sempre la participació i l'opinió de les famílies o representants legals, i tenint en compte l'informe d'avaluació del CAP, altra informació rellevant aportada per la família o representants legals, els serveis sanitaris, socials o educatius i la informació complementària que, durant el procediment, poden facilitar les persones professionals del CAP.
El personal fisioterapeuta dels centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat, com a centres de recursos, ha de col·laborar amb els equips d'orientació educativa i els gabinets psicopedagògics municipals en la valoració i identificació de les necessitats educatives de l'alumnat que té dificultats motrius i, si escau, en la proposta del pla d'actuació personalitzat. En el cas que el centre de l'equip d'orientació educativa que fa la valoració dispose de personal fisioterapeuta, serà aquest qui col·labore en la valoració.
La valoració sociopsicopedagògica pot dur-se a terme en els espais que es consideren més adequats, bé siga en el centre d'atenció primerenca, el centre educatiu de l'equip d'orientació de zona que fa la valoració o, si escau, l'escola o el centre d'educació infantil de primer cicle.
D'acord amb l'article 6 de l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, l'informe sociopsicopedagògic s'ha d'emetre en un termini màxim de 30 dies naturals des de la formalització de la sol·licitud, llevat que les circumstàncies degudament justificades ho impedisquen. A aquests efectes, es comptabilitzarà com a inici del termini la data en què s'assigna el cas a l'equip d'orientació educativa o al gabinet psicopedagògic escolar, de la qual cosa ha de quedar constància en l'acta de la reunió de l'agrupació d'orientació de zona.
g) Una vegada realitzades les valoracions sociopsicopedagògiques, les conclusions s'han de posar en comú i analitzar-se amb la resta de membres de l'agrupació d'orientació de zona, amb l'objectiu de prendre decisions col·legiades sobre les mesures i els suports més adients per donar resposta a les necessitats detectades, incloent-hi, si escau, les propostes d'escolarització i els plans d'actuació personalitzats, considerant sempre la participació i l'opinió de les famílies o representants legals.
Els equips d'orientació educativa dels centres d'educació especial de titularitat de la Generalitat han de col·laborar amb els equips d'orientació educativa dels centres d'educació infantil i primària i amb les agrupacions d'orientació de zona en la valoració sociopsicopedagògica de l'alumnat que requereix suports educatius intensius, especialitzats i individualitzats i, si escau, en els processos d'escolarització i en les propostes dels plans d'actuació personalitzats. Aquesta participació serà preceptiva en els casos en què es preveja l'escolarització en una unitat específica o en un centre d'educació especial.
En el cas que, de les decisions adoptades, es deriven mesures que requerisquen l'autorització per resolució de l'Administració educativa, d'acord amb l'Ordre 20/2019, de 30 d'abril, la tramitació la realitzarà la direcció de la unitat especialitzada d'orientació, a partir de l'informe sociopsicopedagògic que han emés els equips especialitzats d'orientació i els gabinets psicopedagògics municipals.
La persona coordinadora de l'agrupació d'orientació de zona ha d'alçar acta de les decisions adoptades, que s'adjuntarà a l'informe realitzat en ITACA 3, i remetre a la persona coordinadora territorial de l'orientació la relació dels casos valorats, les mesures proposades, els suports i el centre que la família o representants legals té preferència per a escolaritzar les filles i els fills.
La valoració sociopsicopedagògica i la proposta de mesures de resposta educativa es realitzarà d'acord amb els procediments, models i criteris establits en la normativa vigent. L'informe sociopsicopedagògic i la tramitació de les mesures educatives s'han de realitzar exclusivament a través del mòdul d'inclusió d'ITACA 3. Els centres docents podran visualitzar aquesta informació una vegada que l'alumnat haja formalitzat la matrícula.
Quan la complexitat dels casos ho requerisca un assessorament especialitzat, els equips d'orientació educativa, els gabinets psicopedagògics municipals i les agrupacions d'orientació de zona podran sol·licitar, en qualsevol fase del procediment, la col·laboració de l'equip professional del CAP, del centre d'educació especial com a centre de recursos i de les unitats especialitzades d'orientació.
h) En el moment en què s'haja determinat el centre educatiu en què s'ha de matricular la xiqueta o el xiquet i abans de l'inici del curs escolar, l'equip d'orientació educativa ha de convocar una reunió de coordinació entre l'equip educatiu del centre i les persones professionals del CAP que han prestat l'atenció fins al moment, amb l'objectiu de planificar les actuacions per a la transició i l'acollida, i les mesures de resposta educativa, que s'han d'incloure, si és el cas, en el Pla d'actuació personalitzat (PAP), d'acord amb la proposta de l'informe sociopsicopedagògic.
3.2. Acompanyament i coordinació durant el període inicial d'escolarització
a) Amb caràcter general, al llarg del primer trimestre del curs escolar, s'establirà un període d'acompanyament i coordinació per part dels i les professionals del CAP, amb la finalitat de facilitar la incorporació de la xiqueta o el xiquet al centre educatiu, realitzar el seguiment de l'evolució durant el procés de transició, donar suport a la família o representants legals i col·laborar amb els equips educatius en l'aplicació de les actuacions i mesures de resposta que s'implementen.
L'acompanyament i la coordinació poden realitzar-se a través de mitjans telemàtics (telèfon, videoconferència, etc.), visites al centre, reunions presencials amb la família o representants legals i l'equip educatiu o per qualsevol altre mitjà que s'establisca a l'efecte i garantisca la comunicació fluïda i la protecció de les dades de caràcter personal.
Quan, per les característiques del cas i de la intervenció, l'equip del CAP, l'equip educatiu i l'equip d'orientació educativa ho consideren necessari, l'acompanyament i la coordinació poden prolongar-se al llarg del primer curs.
b) En el moment en què les o els menors inicien l'escolarització en el segon cicle d'educació infantil, les persones professionals del CAP i de l'equip d'orientació educativa han de valorar el tipus i les característiques de la intervenció que requereixen. En cas que n'hi haja un solapament, finalitzarà l'atenció terapèutica o rehabilitadora individual en el CAP. Per contra, quan, per la seua especificitat, l'atenció no puga ser assumida pels i les professionals del sistema educatiu, aquesta continuarà prestant-se en el CAP, amb un seguiment periòdic coordinat amb el centre educatiu.
En el cas en què es produïsca una intervenció conjunta, a fi d'evitar solapaments i millorar l'eficàcia d'aquesta, el Pla d'actuació personalitzat (PAP) ha d'establir les actuacions i tasques que s'han de desenvolupar en el centre educatiu i en el CAP, així com la forma i el calendari de coordinacions, que inclourà també la coordinació amb la família o representants legals. Les actuacions del CAP en el centre educatiu podran comprendre l'assessorament als equips educatius i intervencions puntuals de suport a l'alumnat.
3.3. Coordinació durant el període d'implantació d'aquest protocol
La coordinació descrita en els apartats 3.1 i 3.2 també s'ha de realitzar en el cas de l'alumnat que, en el moment de fer-se efectiu aquest protocol, estiga rebent atenció primerenca en els CAP.
En aquests casos, també caldrà que els i les professionals dels CAP comuniquen a la família o representants legals l'inici de la coordinació i sol·liciten la seua autorització per a l'intercanvi d'informació, utilitzant l'Annex II d'aquesta resolució.
Quart. Comissió de seguiment i mediació
Amb l'objectiu de garantir el compliment i l'aplicació homogènia de les actuacions incloses en aquest protocol, es crearà una comissió de seguiment de l'aplicació del protocol i de mediació per a resoldre les situacions en què puguen existir discrepàncies de criteri, que tindrà, almenys, la composició següent:
La persona titular del Servei d'Atenció Primerenca de la conselleria competent en igualtat i polítiques inclusives, o la persona en què delegue.
La persona titular del Servei d'Inclusió Educativa de la conselleria competent en educació, o la persona en què delegue.
Una persona representant dels centres d'atenció primerenca per cada província.
Les direccions de les unitats especialitzades d'orientació.
La comissió s'ha de reunir, prèvia convocatòria de les persones titulars de les direccions generals implicades, en els moments següents:
De forma ordinària, dues vegades al llarg de l'any (en desembre i en maig).
Amb caràcter extraordinari, quan existisca alguna situació que s'haja d'abordar de forma immediata.
L'organització i el funcionament d'aquesta comissió es regirà pel que es preveu per als òrgans col·legiats en la Llei de règim jurídic del sector públic.
Cinqué. Entrada en vigor
Aquest protocol entrarà en vigor a partir de la seua publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
València, 17 de setembre de 2021. La directora general de Diversitat Funcional i Salut Mental: Elena Albert Roberto. La directora general d'Inclusió Educativa: Raquel Andrés Gimeno.