Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Ayora

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 92/20-AIA Ayora.



«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 92-2020-AIA.

Títol: Instal·lació de reg localitzat per a reg de 85 ha de cultius herbacis en la finca Casa Juan Murcia.

Promotor: División de Inversiones Agrícolas y Ganaderas, SL.

Òrgan substantiu: Ajuntament d'Ayora.

Localització: parcel·la 2, subparcel·les a i k del polígon 73 d'Ayora (València).

Descripció del projecte

L'objecte del projecte és la posada en regadiu de 84 ha en les subparcel·les a i k de la parcel·la 2 del polígon 73 d'Ayora (València) en el paratge conegut com a finca Casa Juan Murcia d'Ayora (València). Aquestes subparcel·les estan actualment dedicades al cultiu de cereal i no està prevista la modificació dels cultius existents.

L'origen de l'aigua per a la posada en reg s'extraurà d'un pou situat en la parcel·la 4 del polígon 66 sobre el qual s'ha sol·licitat un augment de la concessió, i l'objectiu de la qual és, a més de posar en regadiu 84 ha, el proveïment d'una granja porcina existent sobre la qual s'està tramitant un canvi d'orientació productiva (expedient 4-2017-AIA).



Per al reg de les parcel·les s'han sol·licitat 292.315 m³ a l'any, cabals que es considera que cobriran les necessitats del cultiu cerealista amb les condicions climàtiques d'Ayora.

Les instal·lacions amb què compta el promotor són:

Sondatge equipat amb bomba submergida.

Instal·lació fotovoltaica per al subministrament d'energia.

Conducció d'impulsió sondatge-bassa de PVC de 200 mm de diàmetre.

Bassa de 18.000 m³.

Canonada de connexió sondatge-depòsit d'aigua per a la granja existent.

Per a la posada en reg de les subparcel·les assenyalades, es realitzaran les instal·lacions següents:

– Conducció de transport de 1.075 m des de la bassa existent al futur capçal de reg.

– Construcció de nau de 6 x 5 m en la subparcel·la 2i del polígon 73 que albergarà el capçal de reg.

– Xarxa de distribució que parteix des del capçal de reg i es ramifica per les dues subparcel·les a regar fins a arribar als sectors de reg. Les conduccions aniran enterrades, seran de PVC i tindran una longitud total de 4.443 metres i diàmetres de 160, 200 i 250 mm.

– La zona a regar es dividirà en 20 sectors. Cada sector es dividirà en 3-4 subsectors de reg. En cada subsector s'instal·la la xarxa terciària des de la qual parteixen els laterals de degoteig. Aquesta xarxa es construirà per mitjà de canonades de PVC de diferents diàmetres, amb una longitud total de 9.720 m.

Els laterals de degoteig o canonades portadegotadors s'instal·laran mitjançant maquinària específica i contindran els degotadors integrats en la mateixa canonada. En total s'instal·laran més de 1.200 km de canonades portadegotadors.

– Instal·lació d'automatismes i centre de control.



Tramitació administrativa

Antecedents: el 27 de setembre de 2019, l'Ajuntament d'Ayora remet una sol·licitud d'informe sobre els efectes significatius del projecte de la transformació de 85 ha en regadiu i aporta estudi d'impacte ambiental de concessió d'aigües subterrànies a la Casa Juan Murcia, i s'obri l'expedient de consulta 144-2019-AMB.



Mitjançant l'informe de 26 de desembre de 2019, el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental emet un informe en què s'indica, entre altres, que «(…) el projecte que està sotmés a avaluació d'impacte ambiental és la transformació de secà en regadiu que inclou una concessió d'aigües, per la qual cosa tant el projecte com l'estudi d'impacte ambiental han de centrar la seua anàlisi en les repercussions d'aquesta transformació. En el projecte i com una part integrant d'aquest s'analitzaran les repercussions de l'extracció d'aigua en el medi ambient (…)».

El 18 de novembre de 2020 té entrada en aquest òrgan ambiental, procedent de l'òrgan substantiu, documentació del projecte de transformació de secà en regadiu per a la seua valoració ambiental, i s'obri l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental.



El projecte consisteix en una transformació de secà en regadiu en una superfície superior a 10 ha en l'àmbit de Xarxa Natura 2000, projecte inclòs en l'annex I, grup 9 a) 3r de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i per això subjecta a tramitació ordinària corresponent a l'òrgan substantiu la realització del tràmit d'informació pública i consulta establits en l'esmentada llei, amb la tramitació i els resultats següents:

– El 20 d'agost de 2019 es va sotmetre a informació pública el projecte i l'estudi d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Simultàniament, l'òrgan substantiu va sol·licitar informe als organismes següents:

– Servei Territorial de Medi Ambient de València.

– Servei de Patrimoni.

– Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat.

– Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

– Servei de Vida Silvestre.

Resultat del tràmit d'informació pública i consultes:

– Informe favorable de 19 d'octubre de 2020, de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, en el qual es destaca l'existència en l'àrea d'actuació de trinxeres de la guerra civil que tindrien la consideració de bé de rellevància local, per la qual cosa hauran de ser documentades adequadament, incloses en la secció segona de l'inventari general del patrimoni cultural valencià i tutelades en el catàleg de proteccions de l'Ajuntament d'Ayora a l'efecte de la seua protecció.

Com a element etnogràfic destaca un aljub pròxim al traçat de les canonades projectades. Com a mesura preventiva haurà d'abalisar-se l'aljub per a evitar-ne afeccions.

– Informe favorable de l'Oficina de Planificació Hidrològica de 13 de novembre de 2017 per a reg per aspersió de 85 hectàrees de cereals, amb un cabal de 292.315 m³/any.

– Valoració preliminar de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000 (ZEPA Meca, Mugrón, San Benito), de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental, de la qual s'extrau el següent:

«Després de l'execució de les obres previstes en el projecte, es mantindrà l'actual explotació agrícola dedicada a cultius d'herbàcies, però complementada amb 85 ha en les quals podran aplicar-se regs.

L'informe prossegueix indicant que la ZEPA està destinada principalment a la protecció dels ocells esteparis i en destaca la presència de ganga ortega, sisó i xoriguer petit, i també rapinyaires com ara l'àguila marcenca, àguila reial, àguila calçada, falcó pelegrí i gran duc. Destaca, així mateix, la presència de gralla de bec rogenc i cuablanc.

«Aquesta ZEPA està inclosa en l'àmbit de la Resolució de 22 de desembre de 2005, del conseller de Territori i Habitatge, per la qual s'aprova el Pla d'acció per a la conservació de les aus de les estepes cerealistes de la Comunitat Valenciana, l'objectiu final de la qual (art. 1.1) «és evitar l'extinció d'ocells de les estepes cerealistes, possibilitar-ne la recuperació demogràfica, ampliar-ne la distribució i garantir la conservació futura del seu hàbitat. El pla se centra en la conservació del xoriguer petit (Falque naumanni), sisó (Tetrax tetrax), pioc salvatge comú (Otis tarda), ganga ortega (Pterocles orientalis) i ganga ibèrica (Pterocles alchata), i dels seus hàbitats (art. 1.2).»»

El pla d'acció preveu mesures encaminades al seguiment, vigilància i millora de les poblacions d'aquests ocells esteparis, la minimització de l'impacte de línies elèctriques i la protecció d'àrees de cria. A aquest efecte, l'article 2.4.a del pla especifica que «en les àrees de cria dels ocells esteparis s'adoptaran mesures encaminades a la conservació d'hàbitats de les estepes i pseudoestepes, a través d'una gestió adequada i la promoció i el manteniment de pràctiques agràries tradicionals.»

A més, actualment està en procés de tramitació l'esborrany de la norma de gestió de la ZEPA. Segons l'apartat de zonificació de l'esmentat esborrany, a efectes normatius i de gestió s'estableixen sis categories (zona A, zona B, zona C, zona D, zona V i zona perifèrica de protecció). Comprovada la localització del projecte en el visor cartogràfic, es comprova que està situat en la zona A, és a dir, zones crítiques per a la conservació dels ocells esteparis. Inclou cultius cerealistes extensos, interconnectats entre si i coincidents amb la distribució dels ocells esteparis següents: xoriguer petit, sisó, pioc salvatge, ganga ibèrica i ganga ortega.

Consultat el banc de dades de biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) i realitzat l'informe de les quadrícules UTM 1 x 1, apareixen en la zona les espècies protegides següents:

Ganga ortega (Pterocles orientalis). Catàleg valencià de fauna amenaçada. Vulnerable.

Sisó (Tetrax tetrax). Catàleg valencià de fauna amenaçada. Vulnerable.

Pioc salvatge (Otis tarda). Catàleg valencià de fauna amenaçada. Vulnerable.

Consultada la cartografia interna (escala 1.50.000), s'observa que en la zona de l'actuació no es troben hàbitats d'interés comunitari.



(…) en l'àmbit del projecte són presents àrees d'interés per a la conservació de la natura, inclosa en la Xarxa Natura 2000; no obstant això, aquestes àrees no és previsible que resulten afectades de manera negativa.

En les mateixes quadricules 1 x 1 objecte del projecte hi ha constància de dades de reproducció de les espècies abans esmentades. Aquestes espècies crien en el sòl, per la qual cosa la possible afecció seria durant la fase d'execució del projecte, per això els treballs s'hauran de realitzar fora de l'època de reproducció (abril-juny).

Atés que l'actuació no pretén un canvi de cultiu i la parcel·la continuarà amb el cultiu de cereal, no es produirà pèrdua d'hàbitat de reproducció d'aquestes espècies. Una vegada conclosa la fase d'execució del projecte no hi haurà afeccions.»

L'informe finalitza considerant que el desenvolupament del projecte «no causarà afeccions negatives als espais naturals protegits ni a les seues espècies associades, sempre que els treballs no es realitzen entre abril i juny» (…).

Al·legacions:

Durant la fase d'informació pública van presentar-hi al·legacions l'Asociación para la Defensa del Patrimonio y Desarrollo de Alpera (ADDA), Ajuntament de Carcelén, Ajuntament d'Alpera, Veïns per Ayora, Associació Defensa del Patrimoni d'Ayora, Grup Municipal PSOE i persones físiques.

El contingut de les al·legacions fa referència quasi íntegrament a la concessió de l'aigua per a usos ramaders tramitats davant l'òrgan de conca, tràmit que no és objecte de l'actual procediment.

Per tant, únicament es resumiran les al·legacions que fan referència a la transformació de secà en regadiu i als efectes sobre la Xarxa Natura 2000.

Cal assenyalar que encara que es considera en la valoració ambiental l'ús sostenible de l'aigua, tampoc és objecte de l'actual procediment valorar la viabilitat de la concessió d'aigua, no sotmesa a procediment ambiental, i és competència de l'òrgan de conca la consideració dels efectes significatius de la concessió, per la qual cosa tampoc es recolliran aspectes en aquest sentit que no estiguen relacionats amb el projecte.

El contingut de les al·legacions és el que segueix:

– Les xifres de demanda d'aigua han d'estudiar-se amb més seriositat.

– No es considera adequada l'afirmació que no hi ha alternatives al projecte presentat perquè en conduiria a la inviabilitat. Entenen els al·legants que poden utilitzar-se dotacions molt inferiors per al reg i fins i tot prescindir del reg sol·licitat.

– L'estudi d'impacte ambiental manca de rigor en considerar que no es preveuen impactes sobre la ZEPA Meca-Mugrón-San Benito. L'única mesura correctora que hi preveu és el compliment de la normativa vigent.

– Els al·legants mostren els seus dubtes sobre el control en l'ús de l'aigua per a la disminució dels efectes sobre el descens del nivell freàtic.

– La transformació en regadiu no generarà augment de la demanda de la mà d'obra.

– No és cert que la posada en regadiu tinga efectes beneficiosos sobre la fauna, ja que l'aprofitament de l'aigua per la fauna es deriva de fugides en conduccions que no han de produir-se per a corregir l'excés en l'ús de l'aigua.

– El regadiu produeix una nascència d'herbes més gran i amb això un increment en l'aplicació d'herbicides, amb la possible afecció a ocells que s'alimenten d'aquestes herbes.

– L'Ajuntament d'Alpera no s'oposa a la transformació de secà en regadiu, però considera excessius els cabals sol·licitats, i considera suficients uns 2.000 m³/ha en lloc dels 3.439 m³/ha que destinaran a usos agraris.

– L'estudi d'impacte ambiental omet el valor ecològic de la ZEPA.



Abans d'efectuar un resum de la contestació a les al·legacions per part del promotor, cal indicar en primer lloc que el projecte objecte de procediment és la transformació de secà en regadiu i no la resta de projectes que per a la zona va proposar el promotor, per la qual cosa les al·legacions han de presentar-se en la tramitació dels projectes que corresponga. Malgrat això especificat, el promotor explica la gestió de purins que es realitzarà en la granja porcina existent en la mateixa finca i que serà objecte de valoració ambiental en l'expedient 4-2017-AIA.



Aclarit aquest punt, es realitza un resum de les contestacions efectuades pel promotor als al·legants:

Els dos projectes ramaders que es pretenia realitzar a Ayora van quedar abandonats, per la qual cosa, d'acord amb això, es va reduir el cabal inicialment sol·licitat a l'òrgan de conca. L'augment de cabals sol·licitats s'ajusta als valors del Reial decret 1/2016, pel qual s'aprova la revisió dels plans hidrològics.

Si bé el municipi d'Alpera comparteix el mateix aqüífer que l'aigua que s'extraurà a Ayora, la sol·licitud de l'augment de l'aigua s'ha realitzat d'acord amb la legislació vigent i compta amb l'informe favorable de l'oficina de planificació hidrològica.

Quant a les dotacions d'aigua sol·licitades i plasmades en el projecte de concessió, estan d'acord amb el pla hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer. Aqueixes dotacions s'han corregit en funció de coeficients com ara l'eficiència del sistema de reg.

L'estat quantitatiu de la massa d'aigua subterrània 080.138 Alpera-Carcelén és bona, per tant la sol·licitud realitzada compleix els paràmetres tècnics i legislatius vigents.

Quant a l'afecció a la zona ZEPA Meca-Mugrón-San Benito, mantindre els camps de cereal o lleguminoses i mantindre els guarets, marges i rostollades tardorenques associats als camps de cereal afavoreix la presència dels ocells esteparis. La gran extensió dedicada al cereal en la finca afavoreix la recuperació dels ocells esteparis. Al llarg de tota l'extensió de la finca es disposa d'abeuradors i menjadores per a afavorir la fauna de la zona.

L'execució del projecte no alterarà la qualitat de vida dels veïns ni causarà perjudici a l'entorn agrícola i mediambiental.

Afeccions legals

– Segons l'informe de compatibilitat urbanística de 16 de novembre de 2020, els terrenys sobre els quals pretén realitzar-se la transformació de secà en regadiu se situen en sòl no urbanitzable de protecció agrícola. Revisada la normativa urbanística, l'Ajuntament d'Ayora no ha trobat incompatibilitat del projecte amb la normativa i per això ha emés un informe favorable.

– El projecte es realitzarà en l'àmbit d'espais naturals protegits Xarxa Natura 2000 ZEPA Meca-Mugrón-San Benito.

Consideracions ambientals

Es resumeixen els aspectes principals de l'estudi d'impacte ambiental (d'ara en avant EIA):

En l'EIA s'han estudiat diverses alternatives. L'alternativa 0 (no actuar) es descarta. Considera l'estudi que l'abandó dels cultius per la falta de rendibilitat pot tindre com a conseqüència l'abandó de cultius, la modificació de l'hàbitat actual i la pèrdua de biodiversitat.



S'han estudiat diverses alternatives de cultiu que han quedat descartades atesa la ubicació de les parcel·les a transformar en zona ZEPA, l'objectiu de la qual és la protecció dels ocells esteparis. També s'han plantejat alternatives al reg per aspersió inicialment proposat i s'ha optat pel reg localitzat subterrani que garanteix una millor eficiència de reg i requereix menor ús de fitosanitaris i herbicides.

Pel que fa al subministrament de l'aigua a la xarxa, s'ha optat per mantindre el subministrament des de la bassa existent, atés que permet el reg per gravetat. Pel que fa a la ubicació de les infraestructures de reg (canonades i capçal), s'ha dissenyat la xarxa principal perquè vaja per camins sense afectar terreny forestal.

Realitzada una anàlisi d'alternatives, l'EIA descriu les característiques generals del mitjà on es desenvoluparà el projecte:

L'entorn on es realitzarà el projecte té un clima amb caràcters de continentalitat amb una pluviometria anual de 496 mm i evapotranspiració potencial de 744 mm, on predominen parcel·les de cultiu amb pendents molt suaus i substrat litològic amb presència de roques sedimentàries consolidades. La captació de la finca es troba en la Unitat Hidrogeològica de la Manxa Oriental, aqüífer Carcelén, subsistema d'Alpera. La qualitat de l'aigua és apta per a reg i presenta risc de salinització mitjà i risc d'alcalinització baix.

El projecte es desenvoluparà en zona de mosaic amb alternança de sòl forestal i zones de cultiu i se situa a l'interior de la ZEPA Meca-Mugrón-San Benito. El projecte s'executarà en terres de cultiu, per la qual cosa no afectarà cap hàbitat present en la ZEPA. S'han localitzat en zones pròximes al projecte àrees de nidificació de pioc salvatge comú i ganga ortega.

Pel que fa al patrimoni cultural, no s'han trobat dins de la finca elements amb valor patrimonial, destacant-ne les cases o masies i els ribassos de pedra.

Identificació i valoració d'impactes. Establiment de mesures protectores i correctores.

Durant la fase d'obres, el trànsit de vehicles, el transport de materials, els moviments de terres i les obres de construcció causaran compactació del terreny, producció de pols, sorolls i gasos contaminants, desplaçament de la fauna, ocupació temporal de camins, generació de residus. Aquests efectes desapareixeran una vegada finalitzades les obres.

Per a minimitzar els efectes sobre el medi ambient, en el cas que es detecte un excés en la producció de pols, s'hauran d'aplicar regs sobre les superfícies afectades. Els motors de la maquinària d'obra es regularan de manera que complisquen els límits d'emissió establits en la legislació i el manteniment de la maquinària s'haurà de realitza en taller autoritzat.

D'altra banda i pel que fa a la zona forestal que limita amb la zona d'obres i de cultiu, s'evitaran afeccions mitjançant la prohibició del trànsit de maquinària per aquestes zones.

Els residus es portaran a un punt net dins de la mateixa obra en terreny antropitzat, on se situaran els contenidors per a la recollida selectiva de residus. Els residus perillosos es gestionaran d'acord amb la legislació vigent en la matèria.

Una vegada finalitzades les obres, els terrenys agrícoles que hagen quedat compactats es llauraran per a millorar la seua estructura.

Per a evitar efectes sobre els ocells esteparis, les obres no es podran realitzar durant el període de nidificació dels ocells (des del 15 de març fins al 15 de juny). Durant el període d'obres i com a mesura de protecció d'ocells, es taparan els extrems de les canonades, es minimitzarà la longitud dels trams amb rases obertes i es conformaran els extrems de les rases amb talussos suaus per a permetre l'eixida d'animals atrapats.



Durant la fase d'explotació, el consum de recursos hídrics, la realització de labors agrícoles, l'augment dels consums energètics, l'augment de mà d'obra i la presència de les instal·lacions de reg seran les accions del projecte que poden causar efectes ambientals significatius.

L'increment del consum de recursos hídrics suposarà un impacte negatiu sobre l'estat dels aqüífers encara que valorat d'escassa magnitud atés que l'aqüífer es troba en bon estat, els cultius que es regaran són extensius, per la qual cosa no requereixen elevats volums d'aigua, i l'aigua que s'emprarà en el reg s'haurà d'ajustar als cabals concedits i aplicar-se amb la màxima eficiència. Aquesta eficiència s'obtindrà a través de la utilització de sondes d'humitat i ajustant la dosi de reg a les dades meteorològiques. La instal·lació d'un sistema de telecontrol permetrà controlar els volums d'aigües extrets del sondatge.



L'aplicació de la fertirrigació pot suposar un impacte negatiu sobre l'aigua subterrània i el subsol. El sistema que s'utilitzarà incorpora sistemes automatitzats i permetrà realitzar un control de l'adobament subministrat i una major eficàcia en la seua aplicació, que reduirà les pèrdues i el risc de contaminació d'aqüífers.

D'altra banda, en el cas de produir-se vessaments dels productes utilitzats en la fertirrigació, pot produir-se contaminació de sòl i aigües, per la qual cosa s'extremarà la cura en la manipulació dels productes i es revisarà diàriament l'estat de la instal·lació de l'adobament corregint qualsevol avaria o fugida.

El funcionament dels equips de bombament incrementarà el consum energètic. Com a mesura correctora es procedirà a la utilització d'energia procedent de la instal·lació fotovoltaica existent.

No es considera que les instal·lacions de reg generen un impacte en el medi perceptiu rellevant, pel fet que la major part de les infraestructures estan enterrades i el capçal de reg se situa als voltants de la Casa Blanca, en terreny amb altres construccions.

No s'han detectat aspectes del projecte que puguen resultar afectats per algun succés catastròfic o la possibilitat que algun succés puga, a causa de la realització del projecte, generar efectes sobre el medi, sobre tercers o sobre infraestructures. No obstant això, pel fet que tots els treballs s'executaran en les proximitats de terrenys forestals s'hauran de complir les normes establides en el Decret 7/2004, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals a observar en l'execució de les obres que es realitzen en terreny forestal o als seus voltants. A més, durant la realització dels treballs que puga suposar risc d'incendi, es disposarà d'operari amb motxilla extintora d'aigua per al control d'espurnes que puguen sorgir de la maquinària i evitar així conats d'incendi.



Com a efectes positius del projecte s'esmenta la possibilitat de manteniment del cultiu de cereal, la qual cosa garanteix el manteniment de l'hàbitat idoni per als ocells esteparis protegits per la ZEPA i la millora de la viabilitat econòmica de l'explotació que produeix efectes favorables sobre el medi socioeconòmic.

Finalment, durant la fase d'abandó de l'activitat s'estableixen com a mesures correctores l'extracció de la bomba del sondatge i desmuntar les instal·lacions hidràuliques instal·lades en la superfície, elements que seran gestionats per un gestor autoritzat.

Programa de vigilància ambiental

Consta d'una sèrie de mesures i controls dels paràmetres de més difícil avaluació i que, per tant, tenen major risc de desviar-se.



En la fase d'obres, els controls es realitzaran sobre els aspectes d'execució del projecte que poden generar impactes ambientals.

En la fase d'explotació hauran de quedar registrades les lectures dels cabalímetres, i es restringirà l'aigua als cultius a allò limitat en la concessió realitzada, es realitzarà un seguiment del pla d'adobament i el control dels productes fertilitzants (registre de les partides d'adobament) entre altres.

En cas de detectar-se una desviació respecte a les previsions efectuades, es prendran les mesures oportunes. En el cas que es detecte una afecció als recursos naturals, salut o seguretat de les persones, es farà saber a l'òrgan competent.

Consideracions de l'òrgan ambiental

Realitzada l'anàlisi de la documentació remesa, resultat de la informació pública i les al·legacions, es considera que en l'EIA no s'ha incorporat l'afecció sobre el patrimoni cultural detectada en la «memòria d'impacte patrimonial» i per això no s'han incorporat les mesures correctores indicades per l'òrgan competent en patrimoni cultural, aspecte que es tindrà en compte en la part resolutiva d'aquesta resolució.

Si bé no és previsible que les actuacions proposades causen un impacte significatiu sobre el paisatge, l'EIA no ha incorporat en la descripció ambiental la inclusió de la finca on es realitzarà el projecte en l'àmbit del paisatge de rellevància regional «secans de la serra de l'entorn de Carcelén i Alpera». Els paisatges de rellevància regional, segons l'estratègia territorial de la Comunitat Valenciana, són representatius de la diversitat de paisatges de la Comunitat Valenciana, es troben en bon estat de conservació, són considerats singulars per ser excepcionals i únics, i en destaca el paisatge agroforestal que ha de ser gestionat per a conservar la coherència amb la diversitat del territori, per la qual cosa es considera adequat indicar mesures de protecció.



Quant a l'impacte de la transformació de secà en regadiu i la influència sobre les estepàries, objecte principal de l'actual procediment ambiental, cal indicar que en principi i atés l'informe en matèria de Xarxa Natura 2000 no haurien de donar-se impacte sobre els ocells. Perquè això no ocórrega les pràctiques agronòmiques han d'anar dirigides a conservar la fisonomia i l'estructura del secà cerealista, conservar el seu caràcter extensiu, els cultius de cicle llarg, la conservació dels restolls i evitar canvis de cultiu (cereal a llenyosos, per exemple).

Pel que fa al consum de recursos hídrics, correspon a l'òrgan de conca la consideració de la conveniència d'atorgar els cabals sol·licitats mitjançant la valoració prèvia de l'estat dels aqüífers. L'expedient compta amb informe preliminar favorable d'aquest organisme. No obstant això, i tenint en compte el canvi de sistema de reg al qual s'ha optat (d'aspersió a degoteig enterrat) i les al·legacions presentades, quedarà al parer d'aquest òrgan si han de revisar-se els cabals proposats per a la transformació de secà en regadiu.

Consideracions jurídiques

1. El projecte examinat constitueix un dels supòsits en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, després de la resolució administrativa prèvia que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons es desprén de l'annex I. Grup 9.a).3r de la Llei 21/2013.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i en les altres disposicions que hi són aplicables.

3. El Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre avaluació d'impacte ambiental de projectes.

Per tot l'anterior, a proposta del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que tinc, resolc:





Primer

Estimar acceptable, únicament als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables, el Projecte de reg localitzat enterrat per a 85 ha de cultius herbacis en la parcel·la 2 (subparcel·les a i k) del polígon 73 d'Ayora (València), sempre que aquest es desenvolupe d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i els condicionants i les modificacions establits a continuació:

1. Patrimoni cultural:

a) Les trinxeres de la guerra civil presents en l'àmbit hauran de ser documentades adequadament, incloses en la secció segona de l'inventari general del patrimoni cultural valencià i tutelades en el catàleg de proteccions de l'Ajuntament d'Ayora per a la seua protecció.



L'entorn de les trinxeres haurà d'abalisar-se amb anterioritat a l'execució de les obres amb la finalitat d'evitar qualsevol tipus d'afecció sobre aquestes.

b) L'aljub pròxim al traçat de les canonades projectades s'abalisarà amb caràcter previ a la realització de les obres per a evitar afeccions sobre aquest.

2. Paisatge: la nau que albergarà el capçal de reg haurà de mimetitzar-se amb l'entorn rural i adoptant els colors i les característiques més pròximes possible a les construccions de la zona.

En les actuacions que es realitzen en l'àmbit afectat pel projecte es tindrà en compte la preservació del mosaic agroforestal.

3. Abocaments: en la nau on s'instal·larà el capçal es disposarà d'elements de contenció o recollida per a evitar que un accident amb els productes químics i adobs utilitzats isquen de la nau.

4. Ús sostenible de l'aigua:

a) Quedarà al criteri de l'òrgan de conca la necessitat de revisar la proposta de concessió d'aigua per a reg d'acord amb el mètode de reg seleccionat i la possibilitat d'aportar menors dosis de reg.

b) L'aigua s'utilitzarà en la superfície designada per l'òrgan de conca i d'acord amb la concessió que finalment s'atorgue.

c) No podrà utilitzar-se l'aigua en una superfície més gran de la que conste en la concessió definitiva, encara que no es consumisca la totalitat de l'aigua concedida en les subparcel·les objecte del projecte.

5. Biodiversitat:

a) Les obres es realitzaran fora del període comprés entre abril i juny.

b) Es conservaran i realitzaran les pràctiques agronòmiques pròpies del secà cerealista, per la qual cosa no podran canviar-se els cultius per uns altres com ara dacsa, o llenyosos, com ara vinya o ametler. Es plantaran cereals de cicle llarg amb conservació dels restolls fins a la realització dels treballs necessaris per a la realització d'una nova plantació.

c) Qualsevol incidència que comporte afecció a ocells protegits haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en biodiversitat d'aquesta conselleria a l'efecte d'implementar mesures correctores.

6. Les condicions d'aquesta declaració d'impacte ambiental podran modificar-se quan concórrega qualsevol de les circumstàncies previstes en l'article 44 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental.



7. Qualsevol modificació del projecte serà objecte d'avaluació ambiental quan siga un supòsit exigit per la normativa sectorial d'avaluació ambiental vigent en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, aplicant-hi el procediment d'avaluació d'impacte ambiental previst en aquesta.



Segon

La declaració d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en la via administrativa i judicial enfront de l'acte pel qual s'autoritza el projecte.



Tercer

Publicar aquesta declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la forma reglamentària, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018.



Quart

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de l'esmentada Llei 21/2013.



València, 13 d'abril de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»



València, 15 de setembre de 2021. El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.