ACORD de 10 de setembre de 2021, del Consell, de modificació de les normes urbanístiques transitòries d'urgència del municipi de Xàbia. [2021/9311]
(DOGV núm. 9177 de 20.09.2021) Ref. Base de dades 008618/2021
-
Anàlisi documental
Origen de disposició: Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat Grup temàtic: Acords del Consell, Plans d'Urbanisme Temàtics: pla d'urbanisme
L'últim Pla general d'ordenació urbana vigent al municipi de Xàbia el va aprovar definitivament la Comissió Provincial d'Urbanisme d'Alacant el 31 de gener de 1990 (BOP 26.02.1990). El llarg temps transcorregut des que va ser aprovat va determinar que l'Ajuntament iniciara, el 2011, els treballs per a revisar-lo. En aplicació del que es preveu en la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP), el PGOU en tramitació va passar a denominar-se pla general estructural (PGE).
En la sessió d'1 de juny de 2017, el Ple de l'Ajuntament de Xàbia va determinar sotmetre la versió preliminar del PGE a participació pública i consultes de les administracions afectades, de les persones interessades i de les empreses subministradores dels serveis d'aigua potable, energia elèctrica, gas, telefonia i comunicacions. En el mateix acord es va disposar suspendre llicències i acords de programació en aquells àmbits del PGE on no existira compatibilitat entre l'antiga i la nova ordenació.
L'esmentada suspensió de llicències va expirar el dia 7 de juny de 2019, i l'Ajuntament de Xàbia va posar de manifest a la Generalitat, mitjançant un acord plenari de 20 de novembre de 2019, la imperiosa necessitat de preservar l'ordenació proposada en el PGE en tramitació, objectiu que considerava pertinent a l'interés públic; per aquest motiu considerava convenient, a aquest fi, acollir-se a la possibilitat de suspensió del planejament prevista en l'article 65.3 de la LOTU [actual article 69.3 del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (TRLOTUP)], que estableix: «Finalitzat el segon any de suspensió de llicències, aquesta no podrà reiterar-se sobre la mateixa zona amb igual finalitat en un termini de cinc anys. Quan siga estrictament necessari per a preservar la viabilitat de l'ordenació del pla en preparació, serà procedent la suspensió del planejament i dictar normes transitòries d'urgència previstes en l'article 44.6 d'aquesta llei». La competència per a ordenar la suspensió i dictar normes transitòries d'urgència correspon al Consell, en l'aplicació del que es preveu en l'article 44.6 de la LOTUP [actual article 44.7 del TRLOTUP].
En atenció a la sol·licitud de l'Ajuntament de Xàbia, el Consell el 5 de març de 2021 (DOGV 15.03.2021) va acordar la suspensió parcial del Pla general d'ordenació urbana, de 1990 i l'inici del procediment per a l'aprovació d'unes normes transitòries d'urgència.
S'ha tramitat el text amb la versió preliminar de les NTU remés per l'Ajuntament de Xàbia, el qual es va sotmetre a informació pública mitjançant la publicació en el DOGV de 6 d'abril de 2021, i s'hi van presentar un total de tres al·legacions dins del termini, les quals van ser objecte d'informe per l'Ajuntament de Xàbia, de manera que s'acorda finalment l'estimació parcial d'una d'aquestes i la desestimació de les altres dues, sense que d'aquesta estimació derive en un canvi substancial o de tal magnitud que obligue a una nova informació pública del projecte de les NTU.
S'han recaptat els informes preceptius.
En conseqüència, d'acord amb els articles 44.7 del Decret Legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d'aprovació del text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge; i l'article 28.c de la Llei 5/1983, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, el Consell, prèvia deliberació, en la reunió de 10 de setembre de 2021,
ACORDA
Primer
Aprovar les normes urbanístiques transitòries d'urgència del municipi de Xàbia, el contingut de les quals constituirà el règim urbanístic aplicable al seu terme municipal, que figuren a l'annex I; i els planols connexes que figuren a l'annex II.
Segon
Les normes urbanístiques transitòries d'urgència del municipi de Xàbia entraran en vigor l'endemà de ser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i estaran en vigor fins a l'aprovació del Pla General Estructural de Xàbia. En tot cas, la suspensió finalitzarà una vegada hagen transcorregut quatre anys des de la publicació de l'Acord del Consell de 5 de març de 2021, pel qual es va suspendre parcialment el PGOU de Xàbia (DOGV 15.03.2021).
València, 10 de setembre de 2021
La consellera secretària
MÓNICA OLTRA JARQUE
ANNEX I
Normes urbanístiques transitòries del municipi de Xàbia
Norma transitòria 1
A les edificacions i usos existents als terrenys afectats per la Xarxa Primària Estructural de nova creació i la seua àrea d'influència, prevista en el Pla general estructural en tramitació, serà aplicable el règim previst en l'article 192.3 de la Llei 5/2014, de 25 de juliol, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, per a les edificacions i usos en situació de fora d'ordenació.
Norma transitòria 2
S'afig a l'article 10.1 de les ordenances del Pla general d'ordenació urbana de 1990, de Xàbia un nou apartat 5, aplicable a les àrees de suspensió delimitades com a nucli històric tradicional (NHT) zona A: nucli.
«Article 10.1.5. Normativa aplicable als NHT
1. Règim general d'intervencions en l'àmbit
Fins que no s'aprove el pla especial de protecció de l'àmbit o planejament assimilable amb contingut anàleg que obtinga validació patrimonial, qualsevol intervenció de transcendència patrimonial que pretenga realitzar-se en l'àmbit requerirà la prèvia autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Transcorregut el termini de tres mesos des que s'haja presentat, la sol·licitud s'entendrà denegada per silenci administratiu.
La proposta d'intervenció haurà de definir el seu abast i anar acompanyada de la documentació tècnica oportuna. També haurà d'especificar la ubicació parcel·lària, així com adjuntar les fotografies que permeten constatar la situació actual i la seua transcendència patrimonial.
2. Excepcions al règim general d'intervencions
Sense perjudici del que es disposa en els paràgrafs precedents d'aquest article, mitjançant un informe tècnic municipal es podrà apreciar la no necessitat de tràmit d'autorització prèvia en actuacions que se situen fora d'aquest marc normatiu per falta de transcendència patrimonial, com en el cas de les obres i instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior d'aquests immobles. L'esmentat informe haurà de justificar detalladament, i amb referència a la normativa vigent en matèria de patrimoni històric, la intranscendència, a aquests efectes, de l'actuació objecte d'informe.
En aquests casos, l'Ajuntament comunicarà a la Direcció General d'Urbanisme, en el termini de 10 dies, la concessió de la llicència municipal, adjuntant, com a mínim, l'informe tècnic que assenyala el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport fotogràfic que acredite la situació de partida i, si és necessari, la seua manca d'interès patrimonial.
3. Règim general d'intervenció
a) Es mantindrà la parcel·lació històrica de l'àmbit.
b) Es mantindran les alineacions històriques de l'edificació conservades en l'actualitat. Es prohibeixen les reculades i patis a façana diferents dels tradicionals.
c) Els edificis tradicionals de l'entorn anteriors al 1940, pel seu alt valor ambiental i testimonial d'una arquitectura i tipologia que caracteritzen aquest període, hauran de mantindre les façanes visibles des de la via pública, preservant i restaurant els seus caràcters originals.
d) L'altura reguladora del cos principal, definida segons el Reglament de zones d'ordenació urbanística de la Comunitat Valenciana, serà la mateixa de l'edificació actualment existent en els edificis anteriors al 1940.
En cas de parcel·les amb edificació desapareguda i en la resta d'edificis de nova planta, el nombre de plantes permeses al seu cos principal, sempre amb una tipologia d'ocupació tradicional, serà de dues (planta baixa+I), i es permetrà la sobreelevació, si és el cas, per a la realització d'una cambra. Queden prohibits els semisoterranis de nova planta (cota de paviment de la planta baixa igual o superior a 19 centímetres respecte de la cota de la vorera en l'eix d'accés a l'immoble).
e) Als edificis que superen aquest nombre de plantes els serà aplicable el règim de fora d'ordenació. A aquest efecte, en els supòsits en què concloga la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedificació, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària d'aquests, els seran aplicables les ordenances de protecció d'aquesta normativa. Tot això, sense perjudici de la possible aplicació a aquests immobles de l'article 21 de la Llei 4/1989, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.
f) Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, estaran al cos principal de l'edifici, la profunditat de les quals oscil·larà entre 8 i 11 metres, inclinades, de teula àrab, amb pendent comprés entre 25 % i 35 %, de dos aiguavessos i carener d'altura màxima 2,25 metres respecte de la línia de cornisa.
Aquest requisit únicament podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en els casos en què s'acredite l'existència d'una singular justificació historicocontextual. Es prohibeixen les mansardes i finestres en el pla de coberta principal.
g) Les noves edificacions o les remodelacions de les no tradicionals s'adequaran a les següents disposicions i, amb caràcter estètic, a la tipologia i acabats tradicionals de Xàbia:
i) L'altura de cornisa màxima és de 8,40 metres per a dues plantes + cambra; 6,50 per a dues plantes i 3,50 per a una planta.
ii. Les cobertes segones es descriuen en l'apartat f d'aquest article.
iii. La longitud dels ràfecs estarà compresa entre 30 i 75 centímetres, amb materials i disposició propis de les edificacions tradicionals de Xàbia.
iv. Impostes, motlures, marcs, cèrcols, remats ornamentals i altres elements compositius amb una longitud màxima de volada de 15 centímetres.
v) Buits de façana de proporció vertical, amb la possible excepció de plantes baixes o cambres segons la tipologia compositiva del municipi.
vi. Balcons de barana metàl·lica, evitant perfils buits d'acer o alumini, amb amplària màxima de volada de 40 centímetres, 15 centímetres de cantell i longitud màxima d'1,80 metres. Es prohibeixen els miradors, llevat que es justifiquen adequadament a partir de criteris històrics o contextuals de l'entorn urbà.
vii. A les façanes que donen a via pública, els marcs seran de fusta i es prohibeixen les persianes, excepte les exteriors enrotllables tradicionals. Es recomanen les contrafinestres interiors.
h) L'ús privat permès en aquesta zona serà predominantment residencial S'admetran, també, els següents usos, sempre que demostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de la zona: ús comercial o de serveis, locals d'oficina, magatzems, tallers artesans, equipaments, hostaleria, despatxos professionals.
i) Preservació de la silueta paisatgística i de la imatge arquitectònica. Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la concreta percepció i la dignitat en la contemplació de l'escena urbana o paisatge objecte de protecció i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per a actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari urbà, assignació d'usos i ocupacions de la via pública, etc.; o com podria ser també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament de color, implantació de rètols, marquesines, estenedors, instal·lacions vistes, antenes, etc., o qualssevol altres d'estil i conseqüències semblants, hauran de sotmetre's a l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, que resoldrà conforme a les determinacions de la llei i els criteris de percepció i dignitat abans esmentats.
4. Elements impropis
Queda prohibida la introducció d'anuncis o publicitat exterior (excepte cartells informatius del nom i activitat dels edificis) que, en qualsevol de les seues accepcions, irrompa en l'escena urbana i el paisatge, excepte la d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, reversible, i per temps limitat, sol·licite i obtinga autorització expressa.
Queda prohibida la implantació d'instal·lacions aèries des de la via pública, com ara antenes emissores i receptores, aparells d'aire condicionat o plaques solars.»
Norma transitòria 3
En la redacció actual, l'article 10.5.2 suspès de les Ordenances del PGOU queda substituït, amb caràcter transitori, pel següent:
«Article 10.5.2. Condicions higièniques i de qualitat
1. Són aplicables les condicions establides amb caràcter general.
2. En les parcel·les situades en sòl residencial extensiu no subjectes a actuacions integrades, que no disposen d'un sistema col·lector per a les aigües residuals per estar l'existent a una distància superior a 100 metres, mesurada en recorregut real des de l'alineació oficial de la parcel·la, s'admetran, com a solucions transitòries ambientalment acceptables fins a la instal·lació del corresponent sistema col·lector per a aigües residuals exigible en la resta de casos, alguna de les següents:
Sistema individual de recollida d'aigües en depòsits estancs degudament certificats. S'incorpora la seua recollida al servei de recollida d'aigües residuals de gestió municipal a través d'una empresa gestora habilitada que tinga encomanat el servei per al municipi.
Altres sistemes adequats degudament validats per l'administració sectorial que impliquen un nivell anàleg de protecció ambiental.
3. A les parcel·les situades en sòl urbà extensiu amb edificacions existents amb anterioritat i que estiguen dotades d'un sistema individual de depuració i abocament d'aigües residuals dels previstos en el PGOU 1990, podran continuar utilitzant-lo, així com reformar-lo i mantindre'l fins a la implantació d'un sistema col·lector d'evacuació.
4. Fins a l'aprovació de les ordenances fiscals i reguladores, així com la implantació del servei municipal de recollides d'aigües residuals mitjançant depòsits estancs previstos en l'apartat 2 d'aquestes normes urbanístiques transitòries d'urgència, resultarà admissible la gestió de la recollida d'aigües pel titular de la instal·lació a través d'una empresa gestora habilitada per a aquest servei, mitjançant l'acreditació davant de l'Ajuntament del contracte vigent.»
Norma transitòria 4
En la redacció actual, l'article 10.5.3 suspès de les Ordenances del PGOU queda substituït, amb caràcter transitori, pel següent:
«Article 10.5.3. Condicions estètiques
1. Són aplicables les condicions establides amb caràcter general.
Les construccions s'adaptaran al medi en què se situen, tenint en compte la conservació dels elements culturals existents en l'àmbit de l'actuació. En particular, es respectaran els marges de bancals de maçoneria tradicional existents així com el tipus de pedra.
Les construccions respectaran les tipologies mediterrànies.
Els habitatges unifamiliars aïllats disposaran d'una superfície mínima de la projecció en planta del 50 % realitzada amb coberta inclinada de teula àrab, i el nombre màxim de plantes visibles en projecció ortogonal sobre el terreny serà de dues (planta baixa + planta pis).
2. Els espais lliures de parcel·la mantindran sensiblement el nivell natural del terreny. Els marges dels bancals que hagen de realitzar-se hauran de respectar, en la mesura que siga possible, els perfils originals del terreny i compliran el que es disposa en l'article 8.1123.
3. Per a l'ús global i per a l'ús d'aparcament adscrit a l'habitatge, els espais lliures de parcel·la es tractaran amb jardineria i arbratge a raó d'un arbre cada 50 metres quadrats de parcel·la, com a mínim. La superfície destinada a l'edificació i usos esportius que exigisca pavimentació no podrà excedir el 50 % de la superfície total de la parcel·la lliure d'edificació. Per a la resta d'usos compatibles, no és aplicable la limitació d'enjardinar el 50 % de la parcel·la, podent pavimentar-se la totalitat de l'espai no edificat; s'exigeix la plantació d'un arbre per cada 50 m² com a mínim, si bé únicament hauran de plantar-se a la parcel·la un mínim d'un arbre cada 200 m² de parcel·la; la resta fins a completar l'estàndard mínim es plantaran als voltants de la parcel·la, a la xarxa viària o en zones verdes existents, on determine l'ajuntament.
4. Els tancaments de parcel·la se situaran a línia de façana. Els tancaments podran ser d'obra fins a un metre d'altura sobre la rasant natural; la resta, fins a 2 metres, podrà ser de tela metàl·lica i tancament vegetal viu. Es permetrà que l'altura de la part cega dels murs siga de 2 metres, si els tancaments es reculen un metre de l'alineació oficial, destinant l'espai intermedi a jardinera.
5. Quan existisca desnivell entre la parcel·la i la rasant de la vorera originat per desmunt del vial, es podrà deixar en el seu estat original si es tracta de roques estables, reculant-se el tancament d'obra un metre respecte de l'inici del desmunt. Si s'opta per revestir el talús, es farà mitjançant murs de pedra que hauran de complir les condicions de l'article 8.1.2.3 quant a altures i distàncies. Quan el tancament d'obra siga escalonat, l'altura es mesurarà des del punt mitjà de cada escaló, no podent sobrepassar 1,50 metres d'altura en cada punt.
6. Sobre l'alineació de vial només es podran volar ràfecs i cornises amb un ixent màxim de 50 centímetres en grau III i deixant una altura lliure des de la rasant de la vorera de 3 metres.
7. En cas de realitzar-se aparcament encastat en el talús de la parcel·la, la porta d'aquest es retirarà 1 metre com a mínim respecte de l'alineació oficial i 5 metres respecte de les fites de parcel·les que hi afronten. Les portes de l'aparcament no envairan, a l'obrir-les, l'alineació oficial.
8. Quan, per necessitats de les instal·lacions esportives, es requerisquen tancaments de tela metàl·lica superiors a 2 metres, aquests es recularan de les fites fins a una distància igual a la seua altura en el punt més alt mesurat sobre la rasant del terreny.
L'altura màxima serà de 4,5 metres. No es permetran paraments d'obra per a la formació de frontons.»
Disposició addicional primera
1. El contingut documental de les NUT del municipi de Xàbia pretén constituir una unitat coherent amb el planejament urbanístic municipal no suspès; no obstant això, en cas de discrepància o contradicció caldrà ajustar-se per a resoldre-la (i per aquest ordre) al que s'indica en les normes urbanístiques, plans d'ordenació i memòria.
2. La interpretació de les NUT correspon a la Generalitat, sense perjudici de l'Ajuntament de Xàbia en l'àmbit de les seues competències.
Disposició addicional segona
El contingut d'aquestes normes urbanístiques ha d'entendre's sense perjudici del que es preveu en la legislació sectorial de patrimoni, carreteres, costes, domini públic hidràulic, inundabilitat o de qualsevol altra naturalesa que siga aplicable.
Disposició addicional tercera
A l'efecte del que es disposa en l'article 26.3 de la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'hisenda pública, del sector públic instrumental i de subvencions, es fa constar expressament la no-incidència, en els pressupostos de la Generalitat, de l'aprovació de les NUT del municipi de Xàbia.
Disposició transitòria única
Els procediments d'atorgament de llicències urbanístiques municipals en tramitació a l'entrada en vigor de les NUT hauran de resoldre's conforme al que s'estableix en aquestes.
Disposició final
Aquestes normes urbanístiques transitòries del municipi de Xàbia entraran en vigor l'endemà de ser publicades en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.