Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Segorbe

De conformitat amb l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, el qual estableix la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de la declaració d'impacte ambiental, resolc:

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la declaració d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 45/15-AIA Segorbe.





«Declaració d'impacte ambiental

Expedient: 45/15-AIA.

Títol: Pròrroga de vigència de concessió d'explotació de recursos de la secció C) Ymperi, número 2356-A.

Promotor: Saint Gobain Placo Ibérica, SA.

Autoritat substantiva: Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló.

Referència de l'òrgan substantiu: MIPREC/2009/2/12.

Localització: diverses parcel·les del polígon 24. Terme municipal de Segorbe (Castelló).



Descripció del projecte

1r Objecte del projecte

L'objecte del projecte és la sol·licitud de la pròrroga d'una concessió directa, d'acord amb la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, per a una explotació de recursos de la secció C.

2n Principals característiques del projecte segons la documentació aportada

L'explotació existent es desenvolupa a cel obert i té per objecte l'extracció d'algeps al terme municipal de Segorbe (Castelló). Aquest algeps proveeix la fàbrica que Saint Gobain Placo Ibérica, SA, té al polígon industrial de Soneja.

Hi ha una concessió de la secció C que abasta sis quadrícules mineres, atorgada el 14 d'octubre de 1986. L'accés a l'explotació es realitza pel nord, des d'un camí al qual s'arriba des d'una via de servei de l'autovia A-23 a l'altura del PK 19-20. No s'hi requereixen accessos nous.



En l'actualitat, la superfície afectada per les labors extractives arriba a les 10,7756 ha. El front d'explotació en el límit sud ha aconseguit la cota de 297 msnm, mentre que la plaça de pedrera, situada al nord, arriba als 252 msnm. No hi ha runars exteriors, només un dipòsit d'estèrils, de 3.800 m² de superfície i 5 m d'alçària, en la part centre-oest. Fins al moment, no s'han realitzat labors de restauració.



El titular sol·licita una ampliació temporal de l'activitat de 16 anys. No obstant això, l'àmbit territorial sol·licitat difereix de l'originalment autoritzat, i suposa ampliar la superfície d'extracció. La restauració abastarà la superfície afectada i l'ampliació.

D'acord amb la proposta inicial, les labors d'explotació i restauració afecten una superfície total de 27,8653 ha. No obstant això, després de les consideracions ambientals formulades durant la tramitació de l'expedient per la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental, el promotor redueix l'àmbit d'explotació pel sud i l'oest, per la qual cosa la superfície finalment sol·licitada per a l'ampliació és de 21,52 ha.



Les coordenades UTM en el sistema de referència ETRS-89, fus 30, del perímetre de l'explotació finalment sol·licitat són:

En l'última documentació aportada, es redueix l'àmbit d'explotació pel sud, però s'amplia el material objecte d'aprofitament, incloent-hi, a més dels algeps del Keuper, les anhidrites del Keuper, que pretenen destinar-se a la fabricació de fertilitzants.

L'alçària mitjana dels terrenys és de 290 msnm i la màxima és de 320 msnm. L'àrea més elevada es localitza en el sector sud de l'explotació.

L'explotació es realitza a cel obert, amb desenvolupament descendent de bancs, i es du a terme de sostre a mur. Les labors s'iniciaran a la zona sud i avançaran cap al nord, a fi de finalitzar com més prompte millor l'explotació de les cotes més altes i permetre la restauració dels bancs superiors mentre prossegueix l'extracció a cotes inferiors.



L'ampliació suposa l'afecció de 10,74 ha, incloent-hi massa forestal arbrada, superfície agrícola (ocupada per oliveres, ametlers i garroferes, en cultiu i abandonats) i camins interiors.

Com a labors preparatòries es realitzarà un decapatge per a la retirada del sòl existent, seguit d'un desmunt calcari que suposa la cobertora de la formació mineral a extraure. La terra vegetal es reservarà en la zona d'apilaments a l'entrada de la mina, en piles d'1,5 m d'alçària màxima. En el cas que l'apilament haja de superar un any de duració, se sembrarà amb lleguminoses i gramínies i es regarà periòdicament per a afavorir-ne el manteniment.

La geometria del talús d'excavació més desfavorable és la següent:



Talús general: 22 °

Talús de banc: 78 °

Nombre de bancs: 8, amb bermes amb amplària mínima de 21 m.

Alçària de banc: 10 m.

Alçària talús general: 75 m.

Profunditat màxima d'excavació: 253 msnm.

El projecte estima que en l'actualitat, amb el límit definit, les reserves de material en l'explotació són les següents:



Anhidrita Algeps Cobertora

550.435 m³ 1.357.600 m³ 184.000 m³

1.100.870 t 2.715.200 t 368.000 t







La producció d'algeps i anhidrites planificada està al voltant de les 238.504 t/any, amb 23.000 t/any d'estèrils. Tenint en compte les reserves calculades (3.816.070 t), l'activitat extractiva es prolongarà durant 16 anys, i es desenvoluparà en quatre fases d'acord amb la taula següent:



FASE Superfície (ha)

Fase 1 4,3193

Fase 2 5,7218

Fase 3 3,7347

Fase 4 7,7455







L'arrancada es realitzarà per perforació i voladura per als bancs d'algeps i amb mitjans mecànics per a la formació detrítica. El material arrancat es carregarà en el tall sense més tractament.

1. La maquinària que s'utilitzarà en les diferents labors de l'explotació és la següent:

a) Arrancada i càrrega: dues excavadores hidràuliques i una pala carregadora de rodes.

b) Transport: tres dúmpers.

c) Control de pols: un camió cisterna.

d) Perforació per a voladures: un vagó perforador amb martell al capdavant i boca de 90 mm, contractat a empresa especialitzada.

2. Personal: s'estima que totes les operacions poden efectuar-se amb huit operaris de maquinària mòbil, en un torn de 8 hores en horari diürn i el director facultatiu. Les labors relacionades amb la perforació i voladures de bancs d'algeps seran subcontractades a una empresa especialitzada.

3. Instal·lacions de servei:

a) Dues casetes prefabricades portàtils, amb ús d'higiene (7,8 m²) i menjador (14,4 m²).

b) Un dipòsit de gasoil de 25.000 litres de capacitat, per a donar servei a la maquinària de l'explotació, que estarà envoltat d'una tanca de 2,5 m d'alçària.



3r Pla de restauració integral (PRI)

El pla de restauració integral es proposa en quatre fases, cadascuna de les quals abastarà la superfície corresponent a les quatre fases d'explotació, partint de l'estat morfològic final d'aquestes fases.

La restauració morfològica de l'explotació consistirà en l'escapçat i estesa dels talussos d'explotació fins a conformar 16 bancs amb desnivell cada cinc metres, amb una plaça de pedrera a cota 253 msnm que dona eixida a les aigües en la zona nord-oest, i drena cap al barranc del Carrasquillo.

En aquest punt hi ha diferències entre la proposta inicial del PRI i l'última versió aportada, en relació amb la topografia final resultant, amb el sistema de drenatge per a previndre l'erosió, amb el substrat sobre el qual es realitzarà la revegetació i amb les espècies seleccionades per a aquesta i la seua distribució.

A) Versió original del PRI (document 2015).

S'estableix un pendent màxim de 32° en els talussos de restauració, amb bancs de 5 m d'alçària i 10 m d'amplària de berma.

Com a mesures preventives contra l'erosió, es proposa una xarxa de drenatge que inclou:

– Rases de derivació en el coronament dels vessants de restauració, amb pendent de l'1 %.

– Cunetes cada dues bermes a peu de talús, i una en coronament, amb pendent de l'1,5 %.

– Tres baixants de talús.

L'aigua recollida es drenarà al barranc del Carrasquillo. Per al control d'arrossegament de sediments, s'instal·laran rastells de fusta reblits de troncs i branques per a retindre els sediments.

Una vegada conformada la morfologia final, abans de la revegetació, s'estendrà una capa de terra mineral mesclada amb compost, de 20 cm de grossària. Per damunt d'aquesta capa, s'aportarà una capa de terra vegetal de l'explotació amb els gruixos següents segons zones:



– 30 cm en talussos.

– 45 cm en les bermes, i en la zona sud del fons d'explotació, destinada a arbratge.

– 20 cm en la resta del fons d'explotació, destinat a matoll i a gramínies forestals.



Les espècies seleccionades per a la revegetació són:

– Espècies arbòries i arbustos alts: Pinus halepensis (pi blanc), Ceratonia siliqua (garrofera), Olea europea var. sylvestris (ullastre), Quercus coccifera (coscoll), Pistacia lentiscus (llentiscle), Juniperus oxycedrus (ginebre) i Chamaerops humilis (margalló).

– Arbustives: Rosmarinus officinalis (romer), Coronilla juncea (coroneta), Anthyllis cytisoides (albada), Stipa tenacissima (espart), Dorycnium pentaphyllum (botgeta blanca), Salsola genistoides (escobella), Atriplex halimus (salat blanc) i Coronilla valentina.

– Herbàcies: Anthyllis vulneraria, Coronilla minima, Vicia villosa, Brachypodium retusum, Dactylis glomerata subsp. hispanica, Elymus hispidus i Lygeum spartum (espart bord).

La revegetació de zones planes, plaça de pedrera i bermes inclourà espècies de port herbaci, arbustiu i herbàcies, i distingirà les espècies a implantar i la seua densitat de plantació segons l'orientació, pendent i gruix de la capa de terra vegetal. Els talussos es revegetaran amb espècies herbàcies en tota la seua superfície, i amb espècies arbustives col·locades en banquetes a portell.

A la plaça de pedrera s'estableix, a peu del vessant d'ombria, una zona arbrada, de 30 m d'amplària, amb llentiscles, garroferes, margallons i ullastres en grups de 30-60 unitats i pi blanc (45 %) en els espais lliures. A continuació, una altra zona arbrada amb ginebre i ullastre en grups de 30-60 unitats i pi blanc (60 %) als espais lliures. Finalment, en la resta de la plaça de pedrera, on s'acumularan els materials d'arrossegament (probablement algeps), es plantaran albada, espart bord i barrella.

B) Versió modificada del PRI (document 2020).

S'estableix un pendent màxim de 35 ° en els talussos de restauració. Les bermes seran de 6 m d'amplària i tindran un lleuger contrapendent del 2 %, per a retindre l'aigua d'escolament.

Per a evitar l'entrada d'aigües pluvials sobre les zones d'explotació es construiran cunetes de guarda al llarg del perímetre d'explotació.



Com a mesures preventives contra l'erosió, es proposa una xarxa de drenatge que inclou cunetes a peu de talús en cadascuna de les bermes i baixants que dirigiran les aigües recollides a la plaça de pedrera. S'instal·laran dissipadors d'energia coberts amb emmacat de pedra en els punts de descàrrega de les baixants i en els punts de desguàs de la cuneta perimetral.

També s'instal·laran basses de decantació per a clarificar l'aigua d'eixida. Finalment es disposaran barreres de brancatge per al control de sediments.

Una vegada conformada la morfologia final, abans de la revegetació, s'estendrà una capa de terra mineral mesclada amb fem, de 10 cm de gruix.

Les espècies seleccionades per a la revegetació són les següents:

– Arbòries: l'espècie base és Pinus halepensis, però també s'empren Ceratonia siliqua, Olea europaea var. sylvestris i Juniperus oxycedrus en diferents densitats segons les diferents orientacions.

– Arbustives: Anthyllis cytisoides, la botja pudent (Artemisia herba-alba), Cistus clusii, Coronilla junce, Pistacia lentiscus, Rhamnus lyciodes i Rosmarinus officinalis.

– Herbàcies: Lolium perenne L. (40 %), Medicago sativa (10 %), Melilotus officinalis (30 %), Trifolium pratense L (10 %) i Poa annua (10 %).

Tant la revegetació de zones planes, plaça de pedrera i bermes, com la de talussos, inclourà espècies de port herbaci, arbustiu i arbori, distingint les espècies a implantar segons l'orientació i pendent. En el cas dels talussos, arbres i arbustos s'implantaran en banquetes d'infiltració situades a portell.

Tant en la versió original com en la versió modificada del PRI, la revegetació herbàcia es realitzarà mitjançant sembradora per fileres en bermes i zones planes, i hidrosembra en talussos. La plantació d'espècies arbustives i arbòries serà manual.



Tramitació administrativa

L'expedient s'inicia el 8 de maig de 2015 amb la remissió, pel Servei Territorial d'Energia de Castelló (òrgan substantiu, competent en mines), de la documentació tècnica en format digital, així com el resultat del tràmit d'informació pública i informes sectorials necessaris per al procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte.



El 26 de maig de 2015 es requereix l'òrgan substantiu perquè torne a remetre part de la documentació, per dificultats en la lectura d'alguns arxius inclosos en els CD. Se sol·licita, així mateix, la remissió d'una còpia en paper. El 23 de juny de 2015, l'òrgan substantiu remet la documentació sol·licitada en format CD, però no la còpia en paper. El 23 de juliol de 2015, es reitera a l'òrgan substantiu la sol·licitud de remissió d'una còpia en paper dels plànols dels documents tècnics.



El 23 de juliol de 2015 se sol·licita de l'Ajuntament de Segorbe informació relativa a la compatibilitat de l'activitat amb el planejament urbanístic municipal.

El 4 d'agost de 2015, l'òrgan substantiu remet la documentació en paper sol·licitada.

D'altra banda, el 22 de juliol de 2015 es realitza una consulta al Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge, el qual emet informe el 7 d'abril de 2016.

El 28 de juny de 2016 es remet còpia de l'informe en matèria de paisatge a l'òrgan substantiu, on se li requereix la remissió de l'estudi d'integració paisatgística.

El 4 d'agost de 2016 es rep el document sol·licitat, el qual es trasllada al Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge el 6 de setembre de 2016.



El 7 de juliol de 2017, el promotor va presentar davant el registre territorial documentació relativa al projecte originalment aprovat i comparativa amb la sol·licitud actual. La documentació la rep l'òrgan ambiental el 20 de juliol de 2017. El 16 d'agost de 2017 es rep la mateixa documentació a través de l'òrgan substantiu.

El 15 de gener de 2018, el promotor sol·licita informació sobre l'estat de tramitació de l'expedient.

El 31 de maig de 2018, es remet informe a l'òrgan substantiu, on es requereix ampliació de documentació.

El 31 de maig de 2018, es reitera la sol·licitud d'informe a l'Ajuntament de Segorbe.

El 31 d'octubre de 2018, l'òrgan substantiu remet documentació addicional aportada pel promotor, que consisteix en mesures correctores per a minimitzar l'impacte de l'activitat.

El 9 de setembre de 2019, l'òrgan substantiu remet documentació complementària aportada pel titular. La documentació consisteix en dos plànols que reflecteixen un àmbit d'explotació reduït i certificat de compatibilitat urbanística per a aquest àmbit territorial.

El 8 d'octubre de 2019, es comunica a l'òrgan substantiu que la combinació de les mesures correctores proposades a l'octubre de 2018 amb la reducció de l'àmbit d'explotació solucionen els problemes detectats en l'explotació sol·licitada. No obstant això, es requereix unificar la documentació tècnica amb la incorporació de les modificacions assenyalades. Amb la mateixa data es remet còpia del requeriment al promotor.

El 25 d'octubre de 2019, l'òrgan substantiu remet una llista de coordenades corresponents al perímetre d'explotació proposat en la comunicació de 9 de setembre de 2019.

El 20 de maig de 2020, l'òrgan substantiu remet un ofici on indica la remissió de la documentació tècnica requerida. Aquesta última es rep el 2 de setembre de 2020.



Informació pública

El Servei Territorial d'Energia de Castelló, de la Conselleria d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, va sotmetre l'expedient a informació pública durant un termini de 30 dies hàbils i el va anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 7481, de 9 de març de 2015. La cap de l'esmentat Servei Territorial d'Energia de Castelló, amb data 4 de maig de 2015, certifica que durant el termini concedit no s'hi van presentar al·legacions.



Consultes a administracions i informes rebuts

En l'expedient s'han considerat tant els informes remesos per l'òrgan substantiu, com els sol·licitats pel Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental en atenció a les possibles afeccions detectades.



a) Informe de la Direcció General de Cultura (2.05.2014).

L'informe al·ludeix a antecedents previs en els quals es va realitzar la prospecció arqueològica d'una àmplia superfície, i indica que la proposta actual suposa una sensible reducció de la superfície de l'explotació, que se cenyeix a l'antiga explotació i a un entorn pròxim on no s'havien localitzat jaciments arqueològics.

En els voltants de les àrees d'explotació previstes es coneixen diversos jaciments arqueològics, entre els quals destaquen El Majadal i Corral de Juaneca.

S'emet informe favorable a l'actuació, d'acord amb el que es preveu en l'article 11 de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià, sempre que l'activitat minera es duga a terme amb el seguiment arqueològic de l'extracció de la terra vegetal i del sediment plistocé que corona la seqüència estratigràfica.

En el cas de modificar la proposta que ha sigut objecte d'informe, s'haurà de sotmetre de nou a informe.

b) Informe de la Secció d'Estudi i Planificació Forestal (23.04.2014)



L'informe descriu exhaustivament l'explotació i la restauració proposades.

S'informa favorablement en considerar que la restauració és adequada i compatible amb el resultat final previst i els objectius plantejats, sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials d'aplicació.

Es considera imprescindible que les coordenades UTM de totes les fases de l'explotació-restauració es recalculen en el nou sistema de referència ERTS89, oficial a partir de gener 2015.

c) Informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (23.04.2015)



L'actuació suposa l'ocupació de zona de policia del Barranc del Carrasquillo. Referent a això, es recorda que qualsevol actuació en la zona de policia queda supeditada a l'obtenció d'autorització administrativa per part de l'organisme de conca.

A l'efecte de garantir la no-incidència en el règim de corrents, es realitzen una sèrie de recomanacions quant a la recollida de les aigües d'escolament, la disposició d'elements per a impedir l'eixida d'aigües pluvials contaminades, l'afavoriment de la infiltració i la reducció de la pèrdua de sòl. Es recorda, així mateix, que les obres que es realitzen no podran alterar el curs natural de les aigües.

La demanda de recursos hídrics generada per l'activitat (2.070 m³/any per a regs antipols) serà subministrada per camions cisterna. Es recorda que el dret a l'ús privatiu de les aigües s'adquireix per disposició legal o per concessió administrativa.

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer emet informe favorable a l'explotació Ymperi a Segorbe, sense perjudici de determinacions que es puguen establir en les autoritzacions que s'han d'obtindre.

d) Informe del Servei de Parcs Naturals (18.08.2008)

L'actuació se situa dins de l'àmbit del pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Serra Calderona, en concret en la zona d'influència (ZI) i afecta les àrees de regeneració (RG) i les àrees de predomini agrícola (AG).

A partir de l'articulat del pla d'ordenació dels recursos naturals que regula els usos permesos, es conclou que l'activitat proposada en el projecte d'ampliació de la zona extractiva és compatible amb el pla d'ordenació dels recursos naturals del Parc Natural de la Serra Calderona.



No obstant això, s'hauran de complir els condicionants de l'article 28, respecte del compromís del titular de l'explotació de restaurar la zona quan l'activitat extractiva haja finalitzat.

e) Informe del Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge (27.09.2019)

En un primer informe (31.03.2016), es requereix la remissió de l'estudi d'integració paisatgística al qual s'al·ludeix en l'estudi d'impacte ambiental, i s'indica la necessitat d'analitzar la visibilitat des de l'Ermita de San Antonio de Padua i El Calvario i el nucli urbà de Sot de Ferrer, així com l'adopció de mesures per a mitigar els nous impactes visuals generats.

Després de rebre l'estudi d'integració paisatgística, i informat sobre la reducció de l'àmbit territorial de l'explotació, el Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge considera que la reducció de l'àrea d'explotació pel sud, juntament amb el disseny de la topografia proposat, disminuiran l'impacte visual i paisatgístic generat, atés que s'exclouen del seu àmbit els terrenys més elevats i es dona una certa continuïtat a la topografia de l'entorn.

Es manca de justificació dels resultats del procés de participació pública. No obstant això, no serà necessari un nou informe del Servei d'Infraestructura i Paisatge, llevat que s'hagueren presentat al·legacions o observacions de caràcter paisatgístic en la fase de participació i informació pública realitzada.

S'emet informe favorable sempre que es duguen a terme les mesures d'integració fixades en l'estudi d'integració paisatgística.



Consideracions ambientals

1r Emplaçament del projecte

L'explotació minera es desenvolupa al paratge del Mas Quemado, a l'est de l'autovia A-23. El sòl sobre el qual es pretén desenvolupar l'activitat està classificat en el vigent Pla General d'Ordenació Urbana de Segorbe com a sòl no urbanitzable comú, zona rural comuna forestal i en l'expedient consta un informe de compatibilitat de l'activitat amb el pla general d'ordenació urbana.

L'ampliació de l'explotació (proposta presentada en 2015), varia substancialment el perímetre respecte de l'autorització de 1986, per la qual cosa es preveuen canvis en l'afecció ambiental associada.

Contrastada la ubicació proposada per a l'activitat amb la informació subministrada per la cartografia disponible en el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, s'observa que:

– L'explotació afecta l'hàbitat 153123 definit a escala 1.50.000.

– L'explotació se situa en terreny forestal. En conseqüència, haurà de considerar-se el que es disposa en el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals, a observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants.

– L'àmbit del projecte està inclòs en el pla d'ordenació dels recursos naturals de Calderona, a la zona d'influència qualificada com a àrea de regeneració i àrea de predomini agrícola. Com ja s'ha indicat, consta l'informe favorable del Servei de Parcs Naturals relatiu a la compatibilitat de l'activitat amb el pla d'ordenació dels recursos naturals.



– La ubicació del projecte no afecta camins ramaders, espais de la Xarxa Natura 2000, ni a cap altre tipus d'espai natural protegit amb les excepcions esmentades.

– L'emplaçament proposat no està sotmés a riscos per inundació, lliscaments o despreniments.

En l'entorn immediat de l'explotació es va detectar la presència de diverses edificacions amb aparença d'ús residencial, algunes de les quals es trobaven dins de l'àmbit d'explotació. En concret, es van detectar tres edificacions, a les parcel·les 199, 200 i 321 del polígon 24, que no estaven situades en l'àmbit de l'explotació autoritzada en 1986. D'acord amb el web de cadastre, aquestes edificacions consten com d'ús residencial i amb un any de construcció anterior a la data de concessió inicial de l'explotació minera l'ampliació de la qual se sol·licita. A més, a la parcel·la 211, en els voltants de l'explotació, es detecta una altra construcció amb aparença d'habitatge, encara que el web de cadastre no la diferencia com a tal. En definitiva, es va requerir del promotor que establira mesures correctores per a evitar afeccions a les edificacions pròximes.

A) Amb data 31 d'octubre de 2018, el promotor presenta documentació on proposa mesures correctores addicionals.

En relació amb les edificacions situades en l'àmbit de l'explotació, que desapareixerien en la primera fase d'explotació, el promotor es compromet a adquirir-les abans de l'inici de l'activitat mitjançant acord amb els seus titulars.

D'altra banda, per a reduir les vibracions sobre l'habitatge de la parcel·la 211, el document proposa realitzar l'arrancada de mineral amb mitjans mecànics per a distàncies a l'habitatge inferiors a 60 m. De 60 a 100 m, mitjançant el desdoblament del banc; i a partir de 100 m de distància, amb bancs de 10 m d'alçària.

El document inclou, com a mesura correctora addicional, l'establiment d'una pantalla vegetal de 15 metres d'amplària al llarg de tot el perímetre de l'activitat. La mesura considera la preservació de l'arbratge forestal inclòs en aquesta franja i la plantació de nous exemplars en les zones amb menor densitat per tractar-se de camps de cultiu.



Les mesures proposades el 31 d'octubre de 2018 es van considerar adequades, però insuficients per a garantir la seguretat de l'habitatge i les condicions d'assossec dels seus habitants. Es considerava important combinar una major separació de l'habitatge amb la restricció dels mitjans extractius.

B) Amb data 9 de setembre de 2019 es rep nova documentació.



Atesos els dubtes plantejats sobre la compatibilitat urbanística de l'activitat amb els usos residencials preexistents, el promotor opta per reduir l'àmbit territorial de l'explotació en la zona sud amb l'exclusió dels habitatges d'aquesta zona sud. Amb el perímetre resultant, corresponent a les coordenades indicades en pàgines anteriors, s'obté el certificat de compatibilitat urbanística, signat pel secretari de l'Ajuntament de Segorbe el 24 de maig de 2019.

El 8 d'octubre de 2019 s'informa que es considera que la combinació de totes les mesures preventives proposades el 31 d'octubre de 2018 i el 9 de setembre de 2019 salvaguarda els habitatges dels voltants de l'activitat. No obstant això, es requereix la remissió de la documentació tècnica i unificar les mesures correctores.



2n Consideracions relacionades amb l'activitat que s'ha de desenvolupar

a) Topografia, vegetació i paisatge

Les principals afeccions d'una activitat minera es produeixen sobre la topografia, perquè l'extracció del material modifica el relleu original del terreny, i sobre la vegetació, que resulta eliminada. La combinació de les dues afeccions provoca l'impacte paisatgístic de l'activitat.

En relació amb aquests impactes, a més de l'adequat disseny de l'explotació, la principal mesura correctora és el pla de restauració integral. En aquest punt, ha de posar-se l'accent en què el requeriment de la Subdirecció General d'Avaluació Ambiental, de data 8 d'octubre de 2019, d'unificació de la documentació, va tindre per objecte incloure en un únic document totes les mesures correctores proposades per a fer viable l'explotació, a saber:

– Reculada del perímetre d'explotació amb exclusió de la zona sud, però també,

– Franja de seguretat de 15 m d'amplària on es conserve la vegetació existent i restricció dels mètodes extractius depenent de la distància als habitatges.

La resta de paràmetres del projecte d'explotació i del PRI inicialment presentats es consideraven adequats en els termes plantejats, i així s'indicava en el requeriment. A més, aquest pla de restauració integral havia sigut informat favorablement per l'òrgan competent en matèria forestal.

No obstant això, com ja s'ha indicat, en la documentació aportada recentment es modifiquen, a més dels aspectes requerits, altres paràmetres del PRI. Cal, en definitiva, contrastar les dues versions del document per a determinar-ne l'adequació ambiental:

1. En relació amb la topografia resultant, i en particular amb el pendent del talús de restauració, s'ha de mantindre la proposta en la versió inicial de 32 °, que afavoreix l'arrelament de la vegetació i redueix el risc d'erosió davant de la versió rebuda al setembre de 2020 que proposa un pendent de 35 °.

2. En relació amb l'elecció d'espècies vegetals, densitats i preparació del terreny, es considera també més encertada la versió original del document.

En els dos casos s'utilitzen les mateixes espècies de port arbori, encara que en el PRI inicial el seu ús es reserva per a les zones planes i en el modificat es planten també en els talussos, en les banquetes d'infiltració. Respecte a les espècies arbustives i herbàcies, la diversitat és major en la proposta inicial, en la qual, a més, s'utilitzen espècies pròpies de l'entorn. D'altra banda, la distribució de la plantació, assemblant bosquets i incloent la praderia d'espart bord en les cotes inferiors, resulta més natural i menys antròpica que en l'última proposta. Finalment, el major gruix de la capa de substrat aportada que proposa la versió inicial del PRI afavoreix l'arrelament de la vegetació, sobretot dels exemplars de port arbori.

En definitiva, en relació amb l'aportació de material i amb la revegetació proposada, es considera més adequada des del punt de vista ambiental la versió inicial del PRI.

3. En relació amb el sistema de drenatge, les diferències existents entre les dues versions del PRI no es consideren determinants. No obstant això, per coherència amb la resta dels aspectes implicats, es considera que s'ha de mantindre el sistema establit en el PRI original. D'altra banda, cal indicar de nou que aquest document disposava d'informe favorable de l'òrgan forestal.

En definitiva, salvant les diferències de superfície d'afecció entre els dos documents, es considera més adequada la versió inicial del PRI les afeccions del qual són les que s'analitzaran d'ara en avant.

b) Pèrdua de sòl

Per al control d'arrossegament de sediments, s'instal·laran rastells de fusta reblits de troncs i branques per a retindre els sediments.

A més, els talussos es revegetaran amb espècies herbàcies en tota la superfície, i amb espècies arbustives col·locades en banquetes a portell. La disposició de les banquetes reflectida en els plànols suposa que el recorregut màxim lliure de l'aigua d'escolament siga de 3,2 m.

D'altra banda, el programa de vigilància ambiental inclou el control de símptomes d'erosió, particularment després de l'esdeveniment de pluges abundants.

c) Vegetació.

El PRI proposa una combinació d'espècies de port herbaci, arbustiu i arbori sobre la base de criteris d'adaptació al medi, rusticitat i integració en el paisatge.

La plantació d'exemplars arboris es limita a les zones planes, plaça de pedrera i bermes entre talussos, on es plantaran tant herbàcies com arbustives en tota la superfície afectada. A més, l'èxit de la revegetació en els talussos s'afavoreix amb la hidrosembra i amb la realització de banquetes per a la plantació d'arbustives.

Així mateix, s'estableix un període de garantia de 2 anys, durant el qual es reposaran el 100 % de les falles produïdes.

El PRI inclou les prescripcions que ha de complir el material forestal utilitzat en la revegetació. S'exigirà del viver el compliment de les especificacions indicades en el Decret 15/2006, de 20 de gener, del Consell, pel qual es regula la producció, comercialització i utilització dels materials forestals de reproducció i disposicions relacionades.



En qualsevol cas, amb la finalitat de garantir l'èxit de la revegetació, s'incorporarà en el programa de vigilància ambiental el seguiment de les condicions climàtiques amb posterioritat a aquesta, preveient l'aplicació dels regs de salvament necessaris per a evitar, en la mesura que siga possible, haver de recórrer a la reposició de falles.

d) Paisatge

L'impacte visual de l'activitat és a causa de l'eliminació de la vegetació en les zones a explotar, i l'alteració de la topografia, que elimina relleus i crea fronts d'explotació. L'ampliació proposada suposa impacte visual a major distància.

En l'informe de 27 de setembre de 2019, el Servei d'Infraestructura Verda i Paisatge considera que la reculada de l'explotació amb l'exclusió de la zona sud, coincident amb les cotes superiors de l'activitat, juntament amb el disseny de la topografia de restauració proposada, que proporciona una certa continuïtat amb l'entorn, atenua l'impacte visual i paisatgístic generat per l'ampliació de l'explotació.

D'altra banda, l'establiment dels 15 m de franja de protecció, minimitza la incidència visual durant la fase d'explotació.

e) Afecció a l'atmosfera

e.1) Emissió de partícules:

L'activitat extractiva genera un important increment de partícules sòlides en suspensió, així com gasos de combustió procedents del funcionament de la maquinària i el trànsit de vehicles en l'entorn d'aquesta.



La mineria no energètica està prevista en el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera, actualitzat pel Reial decret 100/2011, de 28 de gener. La documentació tècnica estima una producció mitjana de 238.504 t/any. Segons aqueixa capacitat productiva, l'activitat està classificada en el grup B d'aquest catàleg, en concret amb el codi 04 06 16 01: activitat primària de mineria no energètica que comporta l'extracció o tractament de productes minerals quan la capacitat és > 200.000 t/any, o per a qualsevol capacitat quan la instal·lació es trobe a menys de 500 m d'un nucli de població. La inclusió de l'activitat en aquest grup B exigeix el procediment d'autorització administrativa previst en l'article 13.2 de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.



S'esmenten les mesures següents per a la prevenció de la producció de pols:

– Regatge regular de vials i plaça de pedrera.

– Apilaments a resguard del vent, i amb fixació mitjançant sembra de gramínies i lleguminoses.

– Transport de materials pulverulents en camions amb caixa tancada o coberta amb lones.

– La perforació per a la realització de barrinades haurà d'incloure sistemes de captació de pols.

Aquestes mesures ja es desenvolupen actualment, i segons l'informe de qualitat de l'aire inclòs entre la documentació aportada (realitzat per Applus + entitat acreditada per ENAC, l'11.05.2009), l'explotació compleix els nivells establits en el Decret 127/2006, de 15 de setembre. No obstant això, amb posterioritat a l'emissió d'aquest informe es va derogar aquest decret, per la qual cosa s'ha de garantir el compliment de la normativa vigent.

En tot cas, les mesures preventives i correctores proposades per a evitar l'emissió de partícules resulten a priori adequades, i la inclusió en el programa de vigilància ambiental de control de l'emissió de partícules assegura la revisió de les mesures, si cal.

e.2) Sorolls i vibracions

L'activitat genera soroll i vibracions durant l'extracció de material, que es realitza principalment a través d'explosius. El material extret es carrega en camions per al seu trasllat a fàbrica sense realitzar cap tractament en l'explotació.

La proximitat de diversos habitatges fa necessària la introducció de mesures preventives per a minimitzar el soroll i les vibracions.

S'assenyala que la detonació de les barrinades serà d'una en una per a minimitzar les vibracions. La documentació explicita que l'activitat es desenvolupa en un torn de 8 hores en horari diürn.

La documentació tècnica inicial incloïa un informe acústic (de 12.06.2008) que concloïa que no se superaven els límits legals vigents. No obstant això, aquest informe no considerava l'ús d'explosius en l'extracció del material. Encara que els explosius no són d'ús continu, impliquen nivells sonors molt superiors al que resulta en l'informe. D'altra banda, les simulacions de l'informe consideraven la maquinària treballant en el front d'explotació existent en 2008. No obstant això, el perímetre d'explotació sol·licitat s'aproxima als habitatges de manera que la distància no permet amortiment sonor.

Es considera que les mesures correctores establides en la documentació de 31 d'octubre de 2018 i la reducció de l'àmbit d'explotació pel sud haurien d'afavorir l'amortiment de sorolls i vibracions. En particular, es considera que, amb la distància addicional que suposa la franja perimetral de 15 m de manteniment d'arbratge, que a més exercirà una funció de pantalla acústica, unida a la limitació dels mitjans d'extracció, s'haurien de complir els límits sonors i de vibracions màxims establits per la legislació vigent.

No obstant això, haurà de realitzar-se una auditoria acústica a l'inici de l'activitat i plantejar almenys un punt de control al costat de cadascun dels habitatges esmentats. Haurà de realitzar-se una segona auditoria quan s'aconseguisca la zona d'extracció mitjançant explosius. En cas de superar-se en aquestes auditories els llindars permesos per la llei, hauran d'adoptar-se les mesures correctores pertinents. Les dues auditories inclouran el mesurament de soroll i de vibracions. En relació amb les vibracions, a l'efecte de determinar el compliment dels nivells de vibracions mesurats in situ, es distingirà entre vibracions estacionàries i vibracions transitòries (voladures), segons el que s'estableix en el Reial decret 1367/2007, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

f) Contaminació de sòls i aigües. Manteniment de maquinària i gestió de residus

La possible contaminació de sòls i aigües és a causa, d'una banda, de l'ocasional arrossegament de sediments per l'aigua d'escolament que augmentaria la terbolesa de les aigües, i, de l'altra, a abocaments eventuals de fluids procedents de vehicles i maquinària.

Quant a l'arrossegament de sediments, es considera suficient i adequat el disseny hidrològic de l'àrea afectada, amb la construcció de cunetes conductores de l'aigua i dispositius de control de la sedimentació.

Respecte a la contaminació per abocaments eventuals de fluids, el promotor indica que, si fora necessari realitzar labors de manteniment de maquinària en l'explotació, s'habilitarà per a això una àrea de 10 x 4 metres de superfície amb una làmina impermeabilitzant sota una capa d'argila (permeabilitat de 10-11 m/s) de 30 cm de gruix i una capa d'arena de 40 cm de gruix. Tot això envoltat d'una vorada contenidora. En cas de vessaments, es retiraran l'arena i l'argila contaminades i es gestionarà com un residu perillós i es reposarà arena i argila nova. Ha d'indicar-se que, encara que es considera preferible realitzar totes les operacions de manteniment de la maquinària en tallers autoritzats, l'habilitació en l'explotació de l'àrea de repòs assenyalada es considera adequada.

D'altra banda, atés que les instal·lacions de servei de l'explotació inclouran un dipòsit de gasoil, aquest depòsit haurà de situar-se sobre una àrea impermeabilitzada de característiques anàlogues a les de l'àrea de repòs indicada.



g) Consum d'aigua

La demanda d'aigua per al desenvolupament de l'activitat correspon principalment a les mesures preventives contra la pols. Segons la informació transmesa a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer es requereixen 2.070 m³/any, que se subministraran amb camions cisterna.

D'altra banda, el PRI inclou un annex de càlcul de reg en el qual es justifica que, atesa l'evapotranspiració de la zona i les espècies seleccionades, només la garrofera necessita regs de suport per a assegurar-ne l'arrelament. En concret, es determina un reg de suport de 40 l, aplicat al voltant de la primera setmana de juny. Atés que la revegetació amb garrofera es limita al peu del vessant nord, la demanda hídrica per a garantir el seu arrelament és mínima.



3r Programa de vigilància ambiental

L'estudi d'impacte ambiental inclou el preceptiu programa de vigilància ambiental. Tots els controls considerats es registraran per escrit mitjançant actes que donaran lloc a un informe anual. El programa de vigilància ambiental preveu, entre altres controls:

– El control d'afeccions fora del límit d'actuació, amb reposició dels sistemes de senyalització, si escau.

– El control mensual de la pols dipositada sobre la vegetació, amb captadors de pols.

– El control dels nivells d'emissió sonora, trimestralment, o davant queixes puntuals.

– La vigilància d'aparició de processos erosius.

– Evitar afeccions al DPH i al règim d'escolament superior.

– Control de la contaminació en sòl i aigua.

– Control de la no-afecció al patrimoni cultural.

– Prevenció de riscos sobre les persones.

– Control de la revegetació, amb restoble o reposició de falles.



Consideracions jurídiques

El projecte examinat constitueix, segons el que es preveu en l'annex I, grup 2.a de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiu sotmetre l'activitat al tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, prèviament a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva d'aquell, segons el que es desprén de l'article 7.1.a de la llei esmentada.



L'expedient ha observat els tràmits previstos en la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i en les altres disposicions que li són aplicables.

L'article 5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, atribueix a l'òrgan ambiental la competència en l'anàlisi tècnica dels expedients d'avaluació ambiental i en la formulació de les declaracions d'impacte ambiental dels projectes sotmesos a aquesta.



El Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, d'aprovació del reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència sobre l'avaluació d'impacte ambiental de projectes.

Per tant, a proposta del Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental i amb el vistiplau del subdirector general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, fent ús de les atribucions que tinc, resolc:





Primer

Estimar acceptable, només als efectes ambientals i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte d'explotació proposat per a la «Pròrroga de vigència de concessió d'explotació de recursos de la secció C) Ymperi número 2356-A», promogut per Saint Gobain Placo Ibérica, SA, que abasta diverses parcel·les del polígon 24 del terme municipal de Segorbe (Castelló), sempre que es desenvolupe d'acord amb el que s'estableix en l'estudi d'impacte ambiental, el projecte tècnic i el PRI aportats al setembre de 2020, i amb la incorporació de les mesures correctores incloses en la documentació aportada l'octubre de 2018 i el setembre de 2019, en tot allò que no contradiga els condicionants del punt segon d'aquesta resolució, que seran de compliment obligat.





Segon

1. El perímetre definitiu de l'explotació serà el definit pels vèrtexs en coordenades UTM ETRS89 (fus 30) de l'apartat expositiu. En tot cas (d'acord amb les accions correctores proposades a l'octubre de 2018), es mantindrà en la zona sud, a partir d'aquest perímetre i cap a l'interior, una franja de seguretat de 15 m d'amplària sense explotar. En aquesta franja de seguretat es mantindrà la vegetació arbòria existent. El sistema de jalonament es disposarà en el límit interior d'aquesta franja de seguretat. La franja de seguretat sense explotar abastarà els vèrtexs 1 a 10 i 91 a 1, segons la figura següent.

2. En relació amb el pendent dels talussos de restauració, el sistema de drenatge i la revegetació, es mantindran els paràmetres establits en el pla de restauració integral aportat al maig de 2015.

3. Règim de realització de voladures

1r) Es prohibeix l'ús d'explosius per a distàncies inferiors a 60 m dels habitatges. En aqueix àmbit, l'extracció del mineral es realitzarà exclusivament amb mitjans mecànics.

2n) En la resta de l'àmbit territorial de l'explotació, s'haurà de seqüenciar la càrrega d'explosiu per barrinada, amb la finalitat de reduir al màxim els sorolls i vibracions, i s'hauran de complir, en tot cas, els límits establits en la legislació sectorial vigent, d'acord amb el que indiquen els punts següents.

3r) Les voladures quedaran restringides a la franja horària compresa en el rang següent: de dilluns a divendres, excepte festius, des de les 8.00 h fins a les 14.00 h i des de les 16.00 h fins a les 18.00 h.

4. Control de sorolls i vibracions

Es realitzarà una auditoria acústica i de vibracions en el termini d'un mes des de l'inici de l'activitat en la zona objecte d'ampliació i una altra en aconseguir la zona d'extracció mitjançant explosius, que es farà coincidir amb una voladura. Les dues auditories inclouran, almenys, un punt de control al costat de la façana més pròxima dels habitatges situats a les parcel·les 199, 200, 211 i 321 del polígon 24, de Segorbe. S'estableix una periodicitat semestral per a la realització de les auditories acústiques, que es faran coincidir amb les voladures. El mesurament i la interpretació dels resultats serà realitzat per una entitat col·laboradora en matèria de qualitat ambiental, d'acord amb el que es preveu en el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de soroll i vibracions, referent a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. Si se superen en els punts de control els nivells màxims establits en la normativa vigent, s'adoptaran les mesures correctores pertinents. Els informes resultants de les auditories acústiques i de vibracions seran incorporats al programa de vigilància ambiental.

5. Sense perjudici de l'habilitació de l'àrea de repòs i manteniment de maquinària a l'explotació proposada pel promotor, les operacions rutinàries de manteniment de la maquinària es realitzaran en tallers autoritzats, i aquesta documentació resultant serà incorporada al registre del programa de vigilància ambiental. El dipòsit de gasoil se situarà en una àrea impermeabilitzada de característiques anàlogues a les de l'àrea de repòs i manteniment de maquinària.

6. Per a la limitació de la dispersió de material pulverulent, els camions que isquen de l'explotació circularan amb la càrrega coberta.

7. Durant l'activitat de la pedrera s'observarà el que es disposa en el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals, que s'han d'observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o en els seus voltants.

8. L'extracció de la terra vegetal i del sediment plistocé que corona la seqüència estratigràfica serà realitzat amb seguiment arqueològic. En tot cas, durant tota la vida de l'activitat, qualsevol troballa d'índole arqueològica o paleontològica es comunicarà immediatament a l'administració competent, i es paralitzarà l'activitat fins a la determinació de les mesures que s'han d'adoptar.

9. Qualsevol modificació o ampliació del projecte presentat, com també si es detecta algun impacte ambiental no previst en l'estudi d'impacte ambiental, haurà de comunicar-se a l'òrgan ambiental competent, que establirà, si escau, l'aplicació de noves mesures correctores.





Tercer

Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.



Aquesta declaració d'impacte ambiental no serà objecte de recurs, sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en via administrativa i judicial contra l'acte pel qual s'autoritza el projecte, d'acord amb el que es disposa en l'article 41.4 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

La regulació de la vigència d'aquesta declaració d'impacte ambiental serà l'establida en l'article 43 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.



València, 8 de març de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»



València, 13 de setembre de 2021. El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.