Ficha docv

• Desa
• PDF signat electrònicament

• < Torna

• Anàlisi documental

  Texto

  texto	texto
  Origen de disposició: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica
  Grup temàtic: Impacte ambiental
  Descriptors:
  	Descriptors toponímics: Ontinyent

De conformitat amb l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, que estableix la publicació en el Boletín Oficial del Estado o en el diari oficial corresponent de l'informe d'impacte ambiental, resolc:



Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l'informe d'impacte ambiental corresponent a l'expedient 32/17-AIA Ontinyent.





«Informe d'impacte ambiental

Expedient: 32-2017-AIA.

Títol: Transformació agrícola i posada en regadiu d'una finca d'arbres fruiters al terme municipal d'Ontinyent (València).

Promotor: Mas Valles Altos, SAT.

Òrgan substantiu: Ajuntament d'Ontinyent.

Localització: parcel·les 2 (part), 3, 15 (part), 16 (part), 58, 59 del polígon 23 d'Ontinyent (València).



Antecedents

El 17 de febrer de 2017 té entrada en el Servei d'Avaluació d'Impacte Ambiental la documentació per a l'inici de la tramitació del procediment simplificat d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de transformació agrícola i posada en regadiu de la denominada Finca Medina al terme municipal d'Ontinyent (València).

El 6 d'abril de 2017 es remet a l'Ajuntament d'Ontinyent, en la seua qualitat d'òrgan substantiu, un escrit que indica la necessitat d'aportar la documentació establida en la Llei 21/2013 perquè s'inicie el procediment.

Mitjançant remissions amb registre d'entrada de 8 de novembre de 2017 i 11 d'abril de 2018 es completa la documentació necessària per a iniciar el tràmit de consultes establit en la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental.

Els organismes consultats van ser:

– Servei Territorial de Medi Ambient de València.

– Ajuntament d'Ontinyent.

– Servei Territorial de Cultura i Esport de València.

– Secció de Sol no Urbanitzable del Servei Territorial d'Agricultura de València.

– Comissaria d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

El resultat del tràmit de consultes va ser el següent:

– Informe de 26 de juliol de 2018, de la Secció de Sol no Urbanitzable de la Direcció Territorial d'Agricultura de València en el qual s'analitzen els articles aplicables al projecte de la Llei 5/2014, d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana (LOTUP).

Indica l'informe que el projecte inclou moviments de terra que excedeixen la pràctica normal de les activitats agràries, per tant es tracta d'una transformació agrícola, i això està permés en aplicació de l'article 197 de l'esmentada llei, així com les construccions i instal·lacions agrícoles. Indica, així mateix, que els actes d'ús i aprofitament en sol no urbanitzable estan subjectes a llicència urbanística en aplicació de l'article 200 de la LOTUP després de l'informe previ de les conselleries competents per raó de la matèria segons l'article 201 de la mateixa llei.

Altres legislacions d'aplicació són la Llei 8/2002, de 5 de desembre, d'ordenació i modernització de les estructures agràries a la Comunitat Valenciana, i l'Ordre de 17 d'octubre de 2005, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es regula l'emissió dels informes de caràcter territorial i urbanístic.

Finalment, l'informe indica que el projecte hauria de comptar amb la concessió administrativa d'aigües concedida per l'òrgan de conca, així com, en el cas que pretenga eliminar elements del paisatge, sol·licitar-se prèviament a la Secció de Producció Vegetal segons legislació específica sobre aquest tema.

– Informe del 30 d'octubre de 2018 de la Direcció Territorial d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, en el qual s'indica que en compliment de l'article 11 de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, els estudis d'impacte ambiental han d'incorporar l'informe de l'òrgan competent en cultura.

Després de la realització de la prospecció arqueològica es va emetre l'informe vinculant als efectes de l'article 11 de la Llei 4/1998, del patrimoni cultural valencià, del qual s'extrau el següent:

Patrimoni arqueològic:

«La prospecció arqueològica ha determinat una possible afecció al patrimoni d'aquesta índole (concretament sitges de construcció cronocultural andalusina) i etnològic, i proposa l'aplicació de mesures correctores. Les mesures preventives presentades són correctes.

Atés el registre present en la zona s'imposen com a mesures preventives o correctores per a la salvaguarda del patrimoni arqueològic les següents:

1. La delimitació i excavació del camp de sitges, el seguiment arqueològic intensiu dels moviments de terres de l'excavació de rases per a instal·lació de canonades de transport d'aigua de reg o altres en els terrenys situats en la zona adjacent a aquest perímetre, així com de la terrassa de la parcel·la 58, i dels terrenys associats a la mina d'aigua. Per a la resta dels moviments de terra necessaris per al projecte, s'imposa la realització d'un seguiment global.

2. S'haurà de preveure com a mesura compensatòria l'obligació inexcusable de publicar els resultats obtinguts, en cas de documentació de les sitges andalusines o altres elements d'interés patrimonial. L'abast d'aquest treball dependrà de l'extensió i la importància de les restes documentades».

Patrimoni etnològic.

La documentació remesa estudia l'impacte patrimonial sobre el patrimoni etnològic i el patrimoni industrial. Després de la prospecció s'indica el següent: «La finca en què recau el projecte és la Casa Medina i en aquesta es conserva l'habitatge tradicional el topònim del qual dona nom a la propietat. L'habitatge original presenta adossats cossos de recent construcció, però en el seu interior conserva restes d'una àrea productiva (celler o almàssera).

També als voltants de l'habitatge s'observen abundants peces de pedra que han sigut reutilitzades en diverses obres secundàries (bancs, jardinera, escalons, […]); destaca l'existència d'una era, així com una font construïda sobre una possible peça d'almàssera.

Enfront de Casa Medina es conserva un xicotet pou, cobert per fàbrica de maçoneria travada amb morter, parcialment afonat, que serà tingut en compte en els pròxims apartats. En la propietat s'han observat així mateix altres pous, (…). Destaca una galeria que s'interpreta com una possible mina d'aigua, encara que no se n'ha accedit a l'interior per motius de seguretat. Es conserven les restes d'una séquia de reg, de maçoneria i morter, perduda en gran part.

El camí de les Moreres circula per la propietat, però no queda interromput per aquesta. No hi ha murs de maçoneria, de suport de terrasses.



Quant a les possibles mesures correctores s'indica: d'aquest conjunt patrimonial destaca la presència de Casa Medina, que conserva en la seua part original les restes d'una àrea productiva associada a l'elaboració possiblement d'oli (o vi), al costat d'una era que denota el cultiu de cereal, és a dir, cultius de secà.

Aquest conjunt (...), no podrà ser transformat en els seus elements originals llevat que en siga per a la salvaguarda, restauració i/o conservació, per la qual cosa, qualsevol altra acció que afecte l'habitatge i els seus elements associats, haurà de ser autoritzada prèviament per l'Ajuntament d'Ontinyent i per la mateixa Conselleria de Cultura. Es proposa la realització de la seua catalogació mitjançant un reportatge fotogràfic exhaustiu, així com registre planimètric dels espais originals.

Pel que fa a la galeria documentada en la parcel·la 3, cal destacar que qualsevol treball realitzat sobre aquesta parcel·la que implique afecció al subsòl, haurà de ser treballat mitjançant seguiment intensiu, per a obtindre informació que permeta obtindre un major coneixement sobre aquesta.

El pou situat als voltants del camí de les Moreres haurà de ser conservat in situ i únicament es podrà intervindre en aquest per a la seua consolidació, evitant-ne així la pèrdua.

El camí de les Moreres, que circula per la propietat, no podrà ser interromput i haurà de mantindre's, com en l'actualitat, transitable.

Les restes de séquia de reg vistes en prospecció manquen d'interés per se, per la qual cosa no es necessita cap mesura cautelar específica; els pous identificats hauran de protegir-se adequadament.

Els elements de Casa Fuset, i també aquesta, queden fora de qualsevol risc d'afecció, ni visual ni directa. No hi ha maçoneria en sec o d'altres propis d'aquest tipus d'entorns.

Per tant, després d'estudiar la memòria patrimonial presentada i les mesures correctores proposades per a la mínima afecció al patrimoni etnològic documentat, s'informa que les esmentades mesures són adequades i oportunes per a la seua realització durant l'execució de les obres.

Per la qual cosa s'emet informe favorable de l'esmentada memòria de la transformació agrícola i posada en regadiu d'una finca d'arbres fruiters, polígon 23, parcel·les 2, 3, 15, 16, 58 i 59 a Ontinyent, en allò relacionat amb el patrimoni etnològic i el patrimoni industrial, sempre que es complisquen amb les mesures correctores».

– Informe de 14 de març de 2019, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en el qual s'exposa que està en tràmit la concessió d'aigües per al reg de 34,88 ha amb un volum sol·licitat de 116.810 m³/any.



Pel que fa als cursos d'aigua, indica que en l'àmbit del projecte es troba el barranc de la Morera, per la qual cosa ha de garantir-se el drenatge superficial cap als llits, mantenint els marges nets, reduint l'àmbit de treball per a evitar afeccions i garantint el manteniment de la vegetació de ribera.

S'evitarà la contaminació a cursos d'aigua subterranis o superficials durant el transcurs d'obres i la reposició de les riberes al seu estat original en cas que queden afectades. D'altra banda, en zona de flux preferent no podran autoritzar-se activitats vulnerables enfront d'avingudes ni que obstaculitzen la capacitat de desaigüe de la zona.

– Informe de 21 de juny de 2018, del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Ontinyent:

Respecte al projecte indica que pràcticament tota l'àrea de cultiu existia prèviament, per la qual cosa l'impacte més significatiu és l'explotació d'aigües subterrànies i la transformació de secà en regadiu.



Considera important el cabal sol·licitat. Si bé l'informe de l'Oficina de Planificació Hidrològica considera que l'aprofitament de 116.810 m³/any és compatible amb el pla hidrològic de demarcació, la memòria agronòmica del projecte indica que en condicions adverses siga necessari arribar al límit establit en el Reial decret 595/2014, que es correspon amb un volum anual de 179.602,27 m³/any.



D'altra banda el sector 6 de cultiu és considerat com a sol forestal estratègic segons el Pla d'acció territorial forestal per formar part de capçalera de conca prioritària i, contràriament al que indica l'avantprojecte, hi ha zones amb característiques clarament forestals.

S'observa d'altra banda que en l'interior de l'àmbit d'actuació hi ha camins representats gràficament en el cadastre històric (l'informe adjunta el pla), camins que d'acord amb l'article 11 de l'ordenança del medi rural es consideren públics excepte prova en contra.

L'informe conclou sobre la necessitat d'aclarir el caràcter del sector 6, disposar concessió d'aigües per a les necessitats previstes i evitar l'afecció a camins públics.

L'expedient conté:

1. Sol·licitud de llicència d'obres per part del promotor davant l'Ajuntament d'Ontinyent de 19 de setembre de 2016.

2. Informe de l'arquitecte municipal de 4 de gener de 2017 que indica que les parcel·les on es pretén la realització del projecte estan situades en sòl no urbanitzable de protecció agrícola, zona oest del pla general, i l'ús proposat està permés per la normativa municipal.



3. Còpia de la notificació de la Secció de Mines de la Direcció Territorial de València sobre inscripció de pou en la parcel·la 15 del polígon 23 del paratge Casa Medina al terme municipal d'Ontinyent.



4. Informe de 19 de juliol de 2017, de l'Oficina de Planificació Hidrològica referent a la concessió d'aigües subterrànies en la partida Casa Medina que indica que la sol·licitud d'un volum màxim anual de 116.810 m³ per a reg de 34,88 ha d'arbres fruiters és compatible amb el pla hidrològic de demarcació.



Anàlisi del projecte segons els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013.

a) Característiques del projecte.

El projecte consisteix en la posada en regadiu dels terrenys de l'Heretat de Medina o Casa Medina. La transformació consistirà en la modificació del cultiu de secà per cultius de regadiu.

La superfície total dels terrenys de la finca és de 753.242,09 m², si bé l'actuació que es pretén en aquesta fase del projecte afectarà una superfície de 34,88 ha.

El projecte no sols té com a objectiu dotar de reg les parcel·les sinó també obtindre superfícies de cultiu més homogènies.

Per tant, en primer lloc es procedirà al moviment de terres i es realitzaran les operacions d'anivellament, desfonament i arrasament per a aconseguir la uniformitat del terreny i aconseguir així un pendent màxim del 8 % en l'eix longitudinal de la finca, per la qual cosa s'eliminaran els talussos existents presents en el centre d'aquesta, facilitant així el cultiu en filades i evitant escolaments excessius.

Una vegada obtinguda la conformació desitjada del terreny s'estendrà la capa de terra vegetal prèviament apilada.

Es preveu un moviment de terres de 71.827 m³ en desmunt i de 71.850 m³ en terraplé.

L'evacuació de les aigües pluvials es realitzarà per mitjà dels seus llits naturals actuals, ja que, si bé es modifica el pendent, no es modifica la direcció d'aquest. L'aigua de pluja es canalitzarà cap als llits i camins existents i d'ací cap als barrancs pròxims a la finca.



Es procedirà a la plantació d'arbres fruiters adaptant-se en la mesura del possible a les corbes de nivell.

La xarxa de reg consistirà en un capçal de reg que s'instal·larà en una edificació existent des d'on partirà la xarxa de distribució enterrada i únicament quedaran en superfície les canonades terciàries i les canonades portaemissores. En la xarxa hidràulica s'instal·laran tots els elements de control i maniobra, necessaris per al correcte funcionament de la xarxa. Els dispositius de mecanització, ordenació i adobament se situaran en una edificació existent, per la qual cosa no serà necessari realitzar noves edificacions.

La finca compta amb pou legalitzat que subministrarà l'aigua a la xarxa de reg. La connexió del pou amb la xarxa de reg es realitzarà mitjançant la instal·lació de canonada de PVC de 200 mm de diàmetre situada en rasa de 0,60 x 2 m. Paral·lela a aquesta, s'executarà una segona rasa de 0,60 x 1,30 m per a la instal·lació de tres tubs de PVC de 100 mm de diàmetre per on circularan les línies elèctriques que donaran energia a la instal·lació de bombament.

En el pou, es procedirà a l'execució de solera de formigó on quedaran allotjats els orificis de perforació. A continuació, s'instal·laran els equips de bombament i es procedirà a la protecció dels equips mitjançant la instal·lació de caseta prefabricada de formigó.

Està prevista la instal·lació de tanca en les zones pròximes a la CV-655. Aquestes tanques seran resoltes amb malles de simple torsió i pals metàl·lics en galvanitzacions o plastificats en color verd.

Els camins de la propietat es troben bastant deteriorats i està previst intervindre-hi per a millorar-ne el ferm i en alguns casos mitjançant l'execució de sobreamples.

El condicionament dels camins existents es realitzarà mitjançant el desallotjament i desbrossament del terreny, compactació de base de balasts. En l'accés a l'edificació principal se'n procedirà al condicionament mitjançant asfaltat.



b) Ubicació del projecte.

El projecte se situa al sud de la CV-655, en zona de mosaic agroforestal emmarcada pels barrancs que formen part de la xarxa hidrogràfica del riu Clariano, el naixement del qual se situa en el paratge conegut com el Pou Clar.

El Pou Clar forma part del paratge natural municipal Serra de l'Ombria-Pou Clar.

El projecte no afecta directament cap espai natural protegit ni espais Xarxa Natura 2000.

Part del projecte limita amb zona forestal i afecta una superfície d'unes 0,96 ha de terreny forestal estratègic segons la cartografia del Pla d'acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana.

c) Característiques del potencial impacte.

Fase d'obres:

– L'eliminació o conformació de camins i la generació de desmunts i terraplens donarà lloc a un canvi en la morfologia del terreny i a un augment del risc d'erosió. L'impacte es valora com a compatible.



– El trànsit de maquinària d'obra alterarà la capa superficial del sol i generà risc d'erosió. Aquest impacte pot reduir-se amb la implantació de mesures correctores, per la qual cosa l'impacte es valora com a compatible.

Els vehicles necessaris per a executar les obres poden donar lloc a abocaments de combustibles, lubrificants, refrigerants, etc., així com emissions de contaminants atmosfèrics i sorolls, generació de pols i partícules. L'impacte es valora com a temporal i moderat.

A conseqüència de les obres poden aparéixer acumulacions d'àrids i altres materials d'obra que seran retirats una vegada acaben aquestes. L'impacte es valora com a compatible.

– Quant a l'impacte sobre llits, no es planteja l'actuació sobre aquests o la introducció de noves rasants que els modifiquen. S'utilitzaran els existents com a eixida natural dels escolaments que es generen en les parcel·les. L'impacte es valora com a compatible.

– La construcció de camins, transformació de terrenys i l'habilitació d'espais per a instal·lacions auxiliars i parcs de maquinària generaran impactes sobre la vegetació a causa de la seua eliminació i es requerirà la implantació de mesures preventives. L'impacte es valora com a moderat.

– Hi haurà una afecció directa a la fauna a causa de les molèsties que es produiran en la fase d'obres que produirà el seu desplaçament i indirecta a causa de l'eliminació de la vegetació. L'impacte es valora com a moderat.

– Durant la fase de plantació es produiran canvis en la textura paisatgística de caràcter temporal. Es tracta d'un impacte d'una certa incidència visual però de molt curta duració. L'impacte es valora com a compatible.

– Durant la fase d'obra es produiran ocupacions temporals que poden causar molèsties a l'activitat econòmica. L'impacte es valora com a compatible.

– La realització de les obres generarà impactes positius sobre l'ocupació temporal i l'ocupació.

– Hi ha en l'àmbit del projecte diferents elements integrants del patrimoni cultural valencià, destacant-ne el conjunt etnològic de la Casa Medina, diverses sitges d'origen andalusí, pou i una galeria o mina d'aigua, i camí tradicional (de les Moreres). La preservació d'aquests elements requerirà la implantació de mesures correctores.

Fase d'explotació:

– Canvis en el paisatge agrari:

Es produirà un canvi en el paisatge per la possibilitat de cultivar més varietat d'espècies en realitzar-se la transformació del regadiu. En el secà, els canvis que es poden introduir són mínims perquè es tracta d'una explotació amb pocs arbratges productius i els elements texturals del paisatge són inicialment escassos. L'impacte es valora com a compatible.

– Millores socioeconòmiques: la remodelació de les parcel·les de cultiu repercutirà en l'obtenció de major eficiència en l'explotació i una millora dels resultats econòmics d'aquesta, i es produirà un impacte positiu d'elevada magnitud.

– Hidrologia: l'ús de l'aigua pot donar lloc a una sobreexplotació d'aqüífers. Els aqüífers més pròxims a l'àrea d'extracció (080.155 Vall d'Albaida i 080.161 Volcadores-Albaida), es troben en bon estat, fet que es constata en la concessió atorgada per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, per la qual cosa l'impacte es considera compatible.



Com a mesures correctores es proposen:

En fase d'obres:

– El trànsit de la maquinària d'obra es realitzarà utilitzant els camins existents.

– Les obres es realitzaran fora de l'època de cria per a la fauna.

– Per a evitar l'augment de pols en l'aire, es procedirà a humitejar els camins amb aigua.

– La caseta de bombament s'adaptarà al medi rural en què es localitza, sense materials brillants o reflectors.

– Es respectarà la vegetació dels rierols, límits i zones de vegetació natural i forestal.

– Els moviments de terra seran els mínims imprescindibles. Una vegada acabades les obres es procedirà a la neteja general de les àrees afectades, i seran gestionats els materials sobrants i residus d'acord amb les seues característiques i per un gestor autoritzat.

– El manteniment de la maquinària es realitzarà en instal·lacions adequades per a això (canvis d'oli, etc.), evitant els possibles abocaments accidentals al medi.

– Els vehicles i la maquinària que intervenen en la fase d'obres estaran en adequades condicions per a evitar l'emissió de gasos i contaminants i sorolls.

– S'obtindrà l'autorització de l'òrgan de conca per a la realització d'obres en la zona d'afecció de llits.

– En finalitzar els treballs es duguera a terme una neteja general de totes aquelles restes generades durant la fase d'obra i la restauració de les zones afectades.

Fase de funcionament:

– Es respectarà l'arbratge autòcton existent, així com els límits i zones de vegetació natural no transformades. S'evitaran embassades, cremes o qualsevol altra actuació en el seu entorn pròxim, i es mantindran en bon estat vegetatiu les zones amb vegetació natural.

– S'evitarà que l'aplicació d'herbicides i pesticides puga causar deterioracions per contaminació difusa en les àrees protegides.

– Es restituiran els accessos i camins públics que puguen resultar afectats.

– La vegetació dels rierols no resultarà afectada per cap operació agrícola.

– Els residus perillosos generats i gestionats en les instal·lacions hauran d'envasar-se, etiquetar-se i emmagatzemar-se d'acord amb la legislació vigent.

– Els residus no perillosos generats podran depositar-se temporalment en les instal·lacions, amb caràcter previ a la seua gestió.

– Caldrà ajustar-se al que es disposa en el Reial decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

– S'hauran d'adoptar totes les mesures que siguen necessàries per a reduir els sorolls produïts durant la fase d'explotació, amb la finalitat d'evitar molèsties a la fauna existent en la zona.

– A fi de fer un ús responsable i eficient dels recursos hídrics, es deposarà de sistemes de mesurament i control permanent que permeten controlar el consum d'aigua i detectar pèrdues en els sistemes de proveïment per canonades, i poder prendre les mesures oportunes per a la reparació dels danys.

El control i seguiment dels possibles impactes i de l'efectivitat de les mesures proposades es realitzarà a través d'indicadors de seguiment ambiental.



Consideracions de l'òrgan ambiental

– Consideracions administratives: cal assenyalar la difícil tramitació de l'expedient per falta inicial d'informació tècnica del projecte, així com falta de valoració de l'impacte sobre el patrimoni cultural, la qual cosa va donar lloc a la realització d'un primer requeriment de documentació dirigit a l'òrgan substantiu en data 4 d'abril de 2017 i dos requeriments de documentació al promotor del projecte, amb advertiment de caducitat, en dates de 9 d'agost de 2017 i 30 de gener de 2018. Posteriorment, el 21 de novembre de 2018 es va requerir nova documentació al promotor i se'l va advertir de caducitat novament amb data de 6 d'agost de 2019.

Finalment, i atesa la paralització del procediment per la falta de remissió de l'informe en matèria del patrimoni cultural valencià, aquest va ser requerit directament per l'òrgan ambiental a l'òrgan competent en cultura.

Aquest informe va tindre entrada en l'òrgan ambiental en data de 18 de juny de 2020 i es van considerar suficients els elements de judici per a resoldre l'expedient.

Finalment, cal assenyalar que encara que la SAT no ha respost els últims requeriments efectuats, es considera necessari resoldre l'expedient a fi de determinar les mesures preventives i correctores que en qualsevol cas han d'aplicar-se a l'àmbit del projecte.



– Consideracions ambientals:

L'ortofoto de l'any 2020 mostra que el projecte proposat està parcialment executat. El projecte s'ha executat en les parcel·les 15 (excepte la zona forestal originalment no inclosa en el projecte) i 16. De les parcel·les incloses en el projecte, no s'ha actuat en les parcel·les 3, 58 i 59.



La valoració ambiental del projecte, segons documentació aportada, manca d'una visió global de l'impacte del conjunt del projecte respecte a les característiques de l'entorn on se situa i per això l'impacte del projecte sobre la xarxa d'escolaments no s'ha valorat correctament.



En l'entorn de la transformació circula el barranc de Morera (en alguns trams cartografiat com barranc de la Casa Medina) que forma part del paratge natural municipal Serra de l'Ombria-Pou Clar. La integració dels barrancs en el paratge respon a la necessitat de protegir la xarxa hidrogràfica del Pou Clar, naixement del riu Clariano.



Al seu torn, la zona forestal de l'Ombria és considerada com a terreny forestal estratègic (TFE) segons la cartografia del Pla d'acció territorial forestal de la Comunitat Valenciana per formar part de conca prioritària.

La transformació actualment plantejada no afecta sol forestal, excepte una part de la parcel·la 16, situada al sud i a l'oest d'aquesta i actualment agrícola, però transformada l'any 2002 (aproximadament) de sol forestal a sol agrícola. Aquesta zona està considerada TFE i, sembla formar part del llit del barranc de Morera, igual que la part est de la parcel·la 16.

Per tant, a més del respecte a les zones de domini públic o a aquelles zones on no pot interrompre's el pas de l'aigua segons la legislació d'aigües, en la part indicada ha de modificar-se el projecte per evitar l'afecció a la xarxa natural d'escolaments que influeix de manera indirecta en la xarxa de recàrrega del riu Clariano, per la qual cosa cal establir sobre aquest tema mesures correctores.

Per tant, aquesta zona (sud-oest de la parcel·la 16) té rellevància ambiental i per això s'ha de preservar l'ús forestal i hídric i, si escau, legal.

Quant al terreny transformat, la zona on s'ha produït un major remodelació del terreny se situa en les subparcel·les «d»i «m» de la parcel·la 15, així com en la zona situada entre ambdues de la subparcel·la «l», on s'han eliminat els bancals o terrasses de cultiu i s'ha conformat un terreny d'unes 8 ha amb plantació d'arbres fruiters on, al seu torn, s'han generat línies de cultiu en pendent descendent continu de 400 metres de longitud. La formació de superfícies de línies de cultiu contínues en terreny amb pendent afavoreix l'augment de velocitat de les aigües de pluja que afavoreix l'erosió, per la qual cosa han d'aplicar-se mesures correctores per a evitar que l'impacte derivat de la remodelació del terreny no cause efectes ambientals significatius.

Pel que fa a la transformació prevista en les parcel·les 3 i 58, a causa del pendent de les parcel·les afectades, l'eliminació de les pràctiques de conservació existents (bancals) suposaria l'agreujament de les pèrdues de sol per erosió, i això no es considera acceptable des del punt vista ambiental i, per tant, no es podrà efectuar el moviment de terres previst.

Quant a l'ús de l'aigua, l'òrgan de conca, després de l'informe favorable de l'oficina de planificació hidrològica garanteix la sostenibilitat de l'ús. No obstant això, han de finalitzar-se els tràmits administratius de la concessió d'aigües que permeten l'ús legal d'aquesta i garanteixen mitjançant la inscripció en el registre una assignació sostenible d'usos.

Referent al patrimoni cultural, els majors vestigis se situen en les parcel·les 3, 58 i voltants de la Casa Medina, per la qual cosa hauran de complir-se de manera estricta les mesures preventives de l'informe en matèria del patrimoni cultural valencià.

Atés el caràcter agroforestal de la zona on se situa la transformació, hauran d'implantar-se mesures generals de prevenció d'incendis per a evitar generar impactes en la zona forestal derivats del funcionament de la transformació.

Finalment, cal indicar que en el cas que es procedisca al tancament de la parcel·la, ni aquest tancament ni qualsevol altra actuació que es realitze podrà suposar l'eliminació de pas pels camins tradicionals, ni dificultar o impedir la circulació de fauna.



Consideracions jurídiques.

1. El projecte examinat constitueix un supòsit de l'annex II, grup 1.c), 2n de la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental.

2. En l'expedient s'han observat els tràmits previstos en la secció 2a de la Llei 21/2013 modificada per la Llei 9/2018 i en les altres disposicions que hi són aplicables.

3. L'article 13.2.f del Decret 176/2020, de 30 d'octubre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, atribueix a la Direcció General de Qualitat i Educació Ambiental la competència en matèria d'avaluació d'impacte ambiental.





Resolució



Primer

Emetre l'informe d'impacte ambiental favorable al projecte de transformació agrícola i posada en regadiu d'una finca d'arbres fruiters a Ontinyent (València) i sense perjudici de l'obtenció prèvia de les autoritzacions sectorials que hi siguen aplicables, tenint en compte que amb el compliment dels condicionants de l'apartat segon el projecte no tindrà efectes significatius sobre el medi ambient.



Segon

El projecte s'efectuarà d'acord amb el contingut del document ambiental i els condicionants següents:

1. La plantació de cultius i la implantació de reg localitzat en les parcel·les 3 i 58 queda supeditada al compliment dels condicionants següents (vegeu l'annex I):

– Manteniment de l'actual estructura conformada per bancals o terrasses.

– Manteniment de la vegetació arbrada existent actualment en el seu àmbit.

2. En la parcel·la 15, a fi de protegir el recurs sol i en les zones on s'han produït majors moviments de terres, segons cartografia adjunta (vegeu l'annex II), s'adoptaran les mesures correctores necessàries per a disminuir la velocitat dels escolaments, afavorir la infiltració de l'aigua en el terreny i minimitzar les pèrdues de sol. (Ex.: establir cada 75-100 metres franges amb vegetació natural de tipus llenyós a manera de tanca en sentit perpendicular al pendent, evitar la llaurada en els períodes de l'any amb major risc de fortes precipitacions o incorporar a la superfície del terreny la sega de la vegetació adventícia que hi puga créixer, l'habilitació de cunetes d'infiltració o qualsevol altra que contribuïsca a aconseguir aquest objectiu).

Es mantindrà una vigilància periòdica del terreny, principalment després de les pluges torrencials, consistent en la detecció visual de morfologia erosiva (regueres, solcs o regalls) a fi de determinar la suficiència de les mitjanes correctores aplicades o, si escau, la necessitat d'adoptar mitjanes complementàries.

3. Hidrografia:

– Es respectarà el barranc de Morera, la seua zona de domini i la seua zona de servitud i, si escau, respecte a allò que determine l'òrgan de conca, de policia, i es garantirà el drenatge superficial cap als llits mantenint els marges nets i reduint l'àmbit de treball per a evitar-hi afeccions. Es garantirà el manteniment de la vegetació de ribera i se'n procedirà, en cas que quede afectada, a la restauració.

Per això abans de la concessió de la llicència municipal, l'òrgan de conca haurà de pronunciar-se sobre l'aspecte legal de protecció del barranc i les zones de protecció que han de respectar-se.

En qualsevol cas no haurà de modificar-se el flux natural de les aigües i per això es respectarà la zona delimitada en les cartografies oficials com a zona d'evacuació d'escolaments. Els terrenys cartografiats com a TFE en el PATFOR i transformats a cultiu que formen part d'aquesta xarxa d'escolaments o, si escau, del barranc de Morera hauran de revertir progressivament al seu ús forestal (vegeu l'annex III). Amb la finalitat de garantir el flux normal de les aigües s'habilitaran en cas necessari guals o passos d'aigua.

4. Ús de l'aigua: haurà d'obtindre's el títol habilitador de l'organisme de conca abans de procedir a l'ús de l'aigua.

5. Patrimoni cultural:

El conjunt de la Casa Medina no podrà ser transformat en els seus elements originals, llevat que siga per a la salvaguarda, restauració i/o conservació d'aquests.

Qualsevol altra acció que afecte l'habitatge i els seus elements associats haurà de ser autoritzada de manera prèvia per l'Ajuntament d'Ontinyent i per la Conselleria de Cultura.

Es delimitarà i excavarà el camp de sitges i s'haurà de realitzar el seguiment arqueològic intensiu en les obres d'excavació de rases per a implantar la xarxa de reg o altres, així com en la parcel·la 58 i en els terrenys associats a la mina d'aigua.

En la parcel·la 3 haurà de realitzar-se un seguiment intensiu de les obres que s'hi es realitzen. Per a la resta de terrenys, es realitzarà un seguiment global.

Es conservarà el pou situat als voltants de l camí de les Moreres. Només es podrà intervindre en aquest per a la seua consolidació.

El camí de les Moreres, que circula per la propietat, no podrà ser interromput i haurà de mantindre's, com en l'actualitat, transitable. Per això no podrà interrompre's per mitjà de tanques.

S'hauran de publicar els resultats obtinguts, en cas de documentació de les sitges andalusines o altres elements d'interés patrimonial. L'abast d'aquest treball dependrà de l'extensió i la importància de les restes documentades.

En compliment de l'article 3 del Decret 208/2010, haurà de redactar-se una memòria d'impacte patrimonial que comprendrà el patrimoni arqueològic, històric, artístic, arquitectònic, paleontològic i etnològic.



6. Prevenció de riscos:

– S'haurà de respectarà el Decret 7/2004, de 23 de gener, del Consell de la Generalitat, pel qual aprova el plec general de normes de seguretat en prevenció d'incendis forestals a observar en l'execució d'obres i treballs que es realitzen en terreny forestal o als seus voltants.



– En l'explotació agrícola no es podrà utilitzar el foc per a eliminar les restes de vegetació o poda. Es trituraran i incorporaran al terreny, es derivaran a planta de compostatge o qualsevol altre mètode de gestió que no genere riscos en la zona forestal.

7. Abans de la concessió de la llicència municipal, s'haurà d'obtindre l'informe favorable en matèria del sol no urbanitzable, així com les autoritzacions que corresponguen en relació amb l'eliminació d'elements del paisatge.



Tercer

D'acord amb el que es disposa en els punts 3 i 4 de l'article 47 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, el present informe d'impacte ambiental es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i perdrà la seua vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si una vegada publicat no s'haguera procedit a l'autorització del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la seua publicació.



Quart

D'acord amb el que es disposa en l'article 47.5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, l'informe d'impacte ambiental no serà objecte de cap recurs sense perjudici dels que, si escau, siguen procedents en la via administrativa o judicial contra l'acte, si escau, d'autorització del projecte.



València, 11 de desembre de 2020.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.»



València, 7 de setembre de 2021.– El director general de Qualitat i Educació Ambiental: Joan Piquer Huerga.