Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

LLEI 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de Modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. [2004/10667]

(DOGV núm. 4867 de 21.10.2004) Ref. Base de dades 4651/2004

LLEI 7/2004, de 19 d'octubre, de la Generalitat, de Modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. [2004/10667]
Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat, i jo, d'acord amb el que establixen la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la llei següent:
PREÀMBUL
Després de cinc anys de vigència de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, és objectiu d'esta norma que es dicta en exercici de les competències previstes en l'article 31, apartats 4, 5 i 6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, procedir a una actualització d'un text normatiu que ha demostrat una gran eficàcia en la catalogació, la recuperació, la conservació i la difusió del ric patrimoni cultural valencià en els seus més diversos vessants.
El «patrimoni cultural valencià», un concepte que supera amb escreix l'antic i clàssic concepte adoptat per altres legisladors de patrimoni historicoartístic, s'engloba en tres grans categories: béns mobles, immobles i immaterials. Totes estes categories gaudixen de la protecció del text legal l'actualització del qual es proposa en este moment. Este grau de protecció s'ha demostrat eficaç per tal com ha sigut convalidat per institucions internacionals com la UNESCO, que ha incorporat en el seu catàleg de béns protegits alguns dels béns més significatius del nostre patrimoni, tant material com immaterial, com són el Palmerar i el Misteri d'Elx o l'art rupestre mediterrani.
Convé doncs, amb este text, incidir en una línia de protecció que s'ha demostrat fructífera, modificant si cal les possibles disfuncions abans de procedir a la culminació del desplegament reglamentari de la llei, de manera que les possibles deficiències o disfuncions no es projecten sobre els reglaments de desenrotllament.
Això no obstant, no són solament reformes tècniques les que incorpora la llei i que afecten, principalment, l'actualització del règim sancionador, la coordinació de terminis amb la Llei Reguladora de l'Activitat Urbanística, la modificació del procediment de declaració de béns de rellevància local, la racionalització d'alguns terminis o la millora tècnica d'alguns dels preceptes del text aprovat per les Corts en 1998. Esta llei d'actualització pretén, principalment, ajustar la llei a les exigències d'una societat valenciana cada vegada més conscienciada de la necessitat de protegir i dinamitzar el seu patrimoni cultural, entés com una cosa viva que s'incrementa permanentment en la mesura en què permanentment es materialitzen expressions culturals d'una societat especialment dinàmica com la valenciana.
Precisament un dels grups de béns que revelen eixa vivesa, dinamisme i importància cultural és el dels denominats béns immaterials o intangibles. I és que en la nova Societat de la Informació i del Coneixement, entesa com a etapa de l'evolució humana subsegüent a l'era postindustrial, el major valor de qualsevol organització, de les societats i dels individus, és el patrimoni cultural i intel·lectual que atresoren, de tal manera que són les creacions i manifestacions que procedixen d'eixa creativitat i intel·lectualitat, així com la seua transmissió i compartició, les que incrementen el nostre progrés personal i col·lectiu. Es tracta, en fi, dels nous béns culturals del coneixement.
Així doncs, quatre són els eixos sobre els quals gira esta actualització. El primer d'ells és el reforçament de la protecció del patrimoni immaterial, a l'introduir en diversos articles del text legal referències a les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral, junt amb les ja existents al patrimoni immaterial etnològic, categoria en què fins ara s'incloïa este tipus de patrimoni. El segon dels eixos el constituïx la posada en valor dels béns d'interés cultural, especialment aquells el valor dels quals rau en bona mesura en l'existència d'un ús social, del manteniment de les tradicions i les activitats que el caracteritzen. La llei preveu la introducció de modulacions en les mesures de protecció que, amb les degudes garanties, algunes d'elles majors de les que exigixen la majoria de legislacions comparades, permeten que estos béns no es convertisquen en peces de museu inanimades, mancats de vida, cosa que no sols generaria la seua degradació, sinó la pèrdua d'usos i costums que són part del nostre patrimoni immaterial, en última instància. El tercer pilar sobre el qual recolza esta reforma és la incorporació, amb substantivitat pròpia, de la protecció del patrimoni informàtic valencià en què s'inclouen els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana; per a estos béns es preveu un règim específic que permeta garantir a les futures generacions un adequat coneixement del desenrotllament aconseguit per la nostra societat. Finalment, conscient del valor simbòlic que té la recuperació, conservació i difusió del Patrimoni Cultural Valencià en l'afermament de la societat valenciana com a poble històric en el marc espanyol, mediterrani i europeu, una disposició addicional de nova creació insta el Consell de la Generalitat a realitzar les gestions oportunes per a crear fundacions vinculades a la Generalitat que duguen a terme activitats destinades a materialitzar els principis perseguits per la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.
Finalment, la llei avança la imminent remissió a les Corts Valencianes d'un projecte de Llei d'Arxius de la Comunitat Valenciana, amb què la regulació d'esta competència estatutària es realitzarà en eixe nou text legal que, en tot cas, constituirà un desenrotllament de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, per això la remissió que es fa en l'article 80.1 d'esta llei només té per objecte garantir la seguretat jurídica i l'adequada interpretació integrada de l'ordenament jurídic.
Article 1. Modificació de l'articulat de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià
Els articles de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, que a continuació s'expressen quedaran redactats com seguix:
1. «Article 1. Objecte
1. La present llei té per objecte la protecció, la conservació, la difusió, el foment, la investigació i l'acreixement del patrimoni cultural valencià.
2. El patrimoni cultural valencià està constituït pels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana o que, trobant-se fora d'ell, siguen especialment representatius de la història i la cultura valencianes. La Generalitat promourà el retorn a la Comunitat Valenciana d'estos últims a fi de fer possible l'aplicació a ells de les mesures de protecció i foment previstes en esta llei.
3. També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements i les pràctiques de la cultura tradicional valenciana. Així mateix, formen part d'este patrimoni com a béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci i, en especial, les que han estat objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
4. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituesquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana són, així mateix, elements integrants del patrimoni cultural valencià».
2. «Article 15. Objecte i contingut de l'Inventari
1. Es crea l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, adscrit a la conselleria competent en matèria de cultura, com a instrument unitari de protecció dels béns mobles, immobles i immaterials del patrimoni cultural els valors dels quals hagen de ser especialment preservats i coneguts.
2. En l'Inventari s'inscriuran:
1r. Els béns mobles, immobles i immaterials, declarats d'interés cultural conforme al que disposa el capítol III del títol II d'esta llei. Formaran la secció 1ª de l'Inventari.
2n. Els béns immobles de rellevància local, inclosos amb este caràcter en els catàlegs de béns i espais protegits. S'inscriuran en la secció 2ª de l'Inventari.
3r. Els béns mobles la inclusió en l'Inventari dels quals haja sigut ordenada segons preveu el títol II, capítol IV, secció 2ª, d'esta llei. Integraran la secció 3ª de l'Inventari.
4t. Els béns del patrimoni documental, bibliogràfic i audiovisual valencià, el valor cultural dels quals exigisca la seua inclusió en l'Inventari de conformitat amb el que preveu el títol V. S'inscriuran en la secció 4ª.
5é. Els béns immaterials del patrimoni etnològic, constituïts tant pels coneixements, tècniques, usos i activitats més representatius i valuosos de la cultura i les formes de vida tradicionals dels valencians i les valencianes, com per les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci i, en especial, aquelles que han estat objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. S'inscriuran en la secció 5ª de l'Inventari.
6é. Els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituïsquen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana. S'inscriuran en la secció 6ª de l'Inventari.
3. Als efectes d'esta llei, es consideren béns immobles, a més dels enumerats en l'article 334 del Codi Civil, tots aquells elements que siguen consubstancials als edificis o immobles de què formen o hagen format part, encara que pogueren ser separats d'ells com un tot perfecte i aplicats a altres construccions o a usos distints de l'original.
No obstant això, es consideraran béns mobles, a efecte de la inclusió com a tals en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià, aquells objectes de valor cultural rellevant que estiguen incorporats a un immoble sense eixe valor o l'estat de ruïna del qual faça impossible la seua conservació.
4. És funció de l'Inventari la identificació i la documentació sistemàtiques dels béns que, conforme a esta llei, han de formar part d'ell, a fi de fer possible l'aplicació a estos de les mesures de protecció i foment previstes en ella, així com facilitar la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural».
3. «Article 26. Classes
1. Els béns d'interés cultural seran declarats atenent la classificació següent:
A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:
a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o d'enginyeria i les obres d'escultura colossal.
b) Conjunt històric. És l'agrupació de béns immobles, contínua o dispersa, clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor dels elements singulars que la integren.
c) Jardí històric. És l'espai delimitat producte de l'ordenació per l'home d'elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o botànics.
d) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat, tradicions populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o antropològic.
e) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l'estudi dels quals exigix l'aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut extrets o no, i tant si es troben en la superfície, com en el subsòl o davall de l'aigua.
f) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d'interés científic o didàctic rellevant.
g) Parc cultural. És l'espai que conté elements significatius del patrimoni cultural integrats en un medi físic rellevant pels seus valors paisatgístics i ecològics.
B) Béns mobles, declarats individualment, com a col·lecció o com a fons de museus i col·leccions museogràfiques.
C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques, fonogràfiques o audiovisuals, declarades individualment, com a col·lecció o com a fons d'arxius i biblioteques.
D) Béns immaterials. Poden ser declarats d'interès cultural les activitats, les creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana, i també les manifestacions culturals que siguen expressió de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques o de lleure i, en especial, les que han estat objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià. Igualment podran ser declarats d'interès cultural els béns immaterials de naturalesa tecnològica que constituesquen manifestacions rellevants o tombants de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana.
2. La declaració es farà per decret del Consell de la Generalitat, a proposta de la conselleria competent en matèria de cultura, sense perjuí del que disposa l'article 6 de la Llei del Patrimoni Històric Espanyol respecte dels béns adscrits a servicis públics gestionats per l'administració de l'estat o que formen part del patrimoni nacional.
3. No podrà declarar-se d'interés cultural l'obra d'un autor viu sinó mitjançant autorització expressa del propietari i de l'autor, excepte en el cas de béns immaterials de naturalesa tecnològica, sempre que haja transcorregut un termini de cinc anys des de la seua creació, amb respecte a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual.»
4. «Article 27. Procediment
1. La declaració d'un bé d'interés cultural es farà en la forma establida en l'article anterior, prèvia incoació i tramitació del corresponent procediment per la conselleria competent en matèria de cultura. La iniciació del procediment es podrà realitzar d'ofici o a instància de qualsevol persona.
2. La sol·licitud d'incoació haurà de ser resolta en el termini de tres mesos. La denegació, si és procedent, haurà de ser motivada.
3. La incoació es notificarà als interessats, si són coneguts, i a l'ajuntament del municipi on es trobe el bé. Sense perjuí de la seua eficàcia des de la notificació, la resolució que acorda la incoació es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i en el Boletín Oficial del Estado i es comunicarà al Registre General de Béns d'Interés Cultural dependent de l'administració de l'Estat per a la seua anotació preventiva. Si es tracta de monuments i jardins històrics es comunicarà a més al Registre de la Propietat al mateix fi.
4. La incoació del procediment per a la declaració d'un bé d'interés cultural determinarà l'aplicació immediata al bé afectat del règim de protecció previst per als béns ja declarats.
5. El procediment que s'instruïsca haurà de comptar amb els informes favorables a la declaració de dues, almenys, de les institucions consultives a què es referix l'article 7 d'esta llei. Els informes podran ser sol·licitats tant per l'administració que tramita el procediment com per qui, si és el cas, va instar la incoació. Transcorreguts tres mesos des de la sol·licitud de l'informe sense que s'haja emés s'entendrà que és favorable. No obstant això, si consta en l'expedient algun informe contrari a la declaració, serà necessària l'existència de dos informes favorables expressos. Quan es tracte de béns immaterials de naturalesa tecnològica a què es referix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de la Generalitat competent en matèria de noves tecnologies.
6. Si es tracta de béns immobles es donarà audiència a l'ajuntament interessat i s'obrirà un període d'informació pública pel termini d'un mes. En el cas de béns immaterials, es donarà audiència a les entitats públiques i privades més estretament vinculades a l'activitat proposada per a la declaració.
7. El procediment s'haurà de resoldre en el termini d'un any si es referix a un bé moble, de dos anys en el cas de béns immaterials i de quinze mesos si es tracta d'immobles, a comptar des de la data de la incoació. Si el procediment es referix a declaració de conjunts històrics o zones arqueològiques o paleontològiques o parcs culturals o d'immobles que exigisquen un estudi complementari, el termini serà de vint mesos. En el cas de procediments iniciats d'ofici s'entendrà caducat el procediment si no hi ha recaigut resolució dins els trenta dies següents a l'acabament del termini per a dictar-la. Una vegada caducat el procediment no es podrà tornar a iniciar en els tres anys següents, excepte a instància del propietari o d'alguna de les institucions consultives a què es referix l'article 7 d'esta llei».
5. «Article 34. Planejament urbanístic
1. Els plans d'ordenació previstos en la legislació urbanística que afecten béns immobles declarats d'interés cultural s'ajustaran als termes de la declaració. La declaració sobrevinguda a l'aprovació dels plans determinarà la modificació d'estos si fóra necessària per a la seua adaptació al contingut de la declaració.
2. La declaració d'un immoble com a bé d'interés cultural, determinarà per a l'ajuntament corresponent l'obligació d'aprovar provisionalment un pla especial de protecció del bé i remetre'l a l'òrgan urbanístic competent per a la seua aprovació definitiva, en el termini d'un any des de la publicació de la declaració, fins i tot en el cas que el municipi de què es tracte mancara de planejament general. L'aprovació provisional haurà d'obtindre informe previ favorable de la conselleria competent en matèria de cultura, que haurà de ser emés en el termini de tres mesos, transcorregut el qual es considerarà formulat en sentit favorable. El dit informe s'emetrà sobre la documentació que haja de ser objecte d'aprovació provisional. En el cas de monuments i de jardins històrics s'ajustarà al que disposa l'apartat quart d'este article.
Si en el moment de la declaració ja hi haguera aprovat un pla especial de protecció de l'immoble, o altre instrument de planejament amb el mateix objecte, l'ajuntament podrà sotmetre'l a informe de la conselleria competent en matèria de cultura, per a la convalidació als efectes d'este article.
3. Fins que es no produïsca l'aprovació definitiva del corresponent pla especial regiran transitòriament les normes de protecció contingudes en el decret de declaració, conforme al que preveu l'article 28 d'esta llei.
4. Tractant-se de monuments i jardins històrics l'obligatorietat de redactar el pla especial de protecció s'entendrà referida únicament a l'entorn del bé. Això no obstant, la declaració podrà eximir l'ajuntament competent de l'obligació de redactar el pla especial mencionat quan es consideren suficients les normes de protecció de l'entorn contingudes en la mateixa declaració, que en este cas regiran amb caràcter definitiu.
5. La declaració d'interés cultural d'un immoble determinarà per a l'ajuntament on es trobe el bé l'obligació d'incloure'l en el Catàleg de Béns i Espais Protegits corresponent amb el grau de protecció adequat al contingut d'esta llei i al decret de declaració.
6. La Generalitat prestarà als ajuntaments l'assistència tècnica i econòmica necessària per a l'elaboració dels plans especials de protecció dels béns immobles declarats d'interés cultural».
6. «Article 38. Criteris d'intervenció en monuments i jardins històrics
1. Qualsevol intervenció en un monument o jardí històric declarat d'interés cultural haurà d'anar encaminada a la preservació i acreixement dels interessos patrimonials que van determinar el reconeixement i s'ajustarà als criteris següents:
a) La intervenció respectarà les característiques i valors essencials de l'immoble. Es conservaran les seues característiques volumètriques, espacials, morfològiques i artístiques, així com les aportacions de distintes èpoques que hagen enriquit els seus valors originals. En el cas que s'autoritze alguna supressió haurà de quedar degudament documentada.
b) Es preservarà la integritat de l'immoble i no s'autoritzarà la separació de cap de les seues parts essencials ni dels elements que li són consubstancials. Els béns mobles vinculats com a pertinences o accessoris a un immoble declarat d'interés cultural no podran ser separats de l'immoble a què pertanyen, excepte en benefici de la seua pròpia protecció i de la seua difusió pública i sempre amb autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. Reglamentàriament es determinaran les condicions dels trasllats que asseguren el compliment dels fins que els justifiquen.
c) Els béns immobles d'interés cultural són inseparables del seu entorn. No s'autoritzarà el seu desplaçament sinó quan resulte imprescindible per causa d'interés social o força major, per mitjà de resolució de la conselleria competent en matèria de cultura i previ informe favorable de dos, almenys, de les institucions consultives a què es referix l'article 7 d'esta llei.
d) No s'autoritzaran les reconstruccions totals o parcials del bé, llevat que la pervivència d'elements originals o el coneixement documental suficient del que s'haja perdut ho permeten, i tampoc cap afegit que falsege l'autenticitat històrica. En tot cas, tant la documentació prèvia de l'estat original de les restes, com el tipus de reconstrucció i els materials emprats hauran de permetre la identificació de la intervenció i la seua reversibilitat.
e) Queda prohibida la col·locació de rètols i cartells publicitaris, conduccions aparents i elements impropis en els jardins històrics i en les façanes i cobertes dels monuments, així com de tots aquells elements que menyscaben o impedisquen la seua adequada apreciació o contemplació.
f) La conselleria competent en matèria de cultura podrà autoritzar la instal·lació de rètols indicadors del patrocini dels béns i de l'activitat a què es destinen.
2. En cas de trobar-se separat algun element original del monument o jardí històric de què formava part, la conselleria competent en matèria de cultura promourà la recuperació d'aquells que tinguen especial rellevància artística o històrica».
7. «Article 39. Plans especials de protecció
1. Els plans especials de protecció dels immobles declarats d'interés cultural desenrrotllaran les normes de protecció establides en la declaració, regulant amb detall els requisits a què han de subjectar-se els actes d'edificació i ús del sòl i les activitats que afecten els immobles i el seu entorn de protecció. Este podrà ser delimitat pel pla especial quan no ho faça la declaració i es considere necessari per a l'adequada protecció i valoració de l'immoble.
2. Els plans especials de protecció dels conjunts històrics tindran en compte els criteris següents:
a) Es mantindrà l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permetran modificacions d'alineacions, alteracions de l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, llevat que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.
b) Es garantirà l'edificació substitutòria en els derrocaments d'immobles, condicionant la concessió de la llicència de derrocament a la prèvia obtenció de la d'edificació.
c) La concessió de llicències d'edificació o demolició, o l'execució de dites obres quan no siga necessària la llicència municipal, requerirà la realització prèvia de les actuacions arqueològiques previstes en l'article 62 d'esta llei.
d) Es determinaran les possibles zones de rehabilitació que permeten la recuperació de l'àrea residencial i de les activitats econòmiques compatibles amb els valors del conjunt.
e) El pla contindrà les determinacions relatives a la conservació de façanes i cobertes i dels elements més significatius de l'interior dels edificis, així com de les instal·lacions existents.
f) Tota nova instal·lació urbana elèctrica, telefònica o de qualsevol altra naturalesa s'haurà de canalitzar subterràniament, i serà prohibida expressament l'estesa de xàrcies aèries o adossades a les façanes. Les antenes de televisió i dispositius semblants se situaran en llocs que no perjudiquen la imatge urbana o de part del conjunt.
g) S'establirà la normativa reguladora de la instal·lació de rètols anunciadors de servicis públics, de senyalització i comercials, que hauran d'harmonitzar amb l'entorn.
h) El pla especial establirà els criteris de protecció dels elements unitaris del conjunt que tinguen per si mateixos la condició de béns d'interés cultural i dels seus entorns, així com d'aquells altres que gaudisquen de la qualificació de béns de rellevància local; a l'efecte, inclourà un catàleg de béns i espais protegits amb el contingut i les determinacions que s'establixen en esta mateixa llei i en la legislació urbanística.
i) No obstant el que disposen els apartats anteriors, amb caràcter excepcional, el Consell de la Generalitat podrà autoritzar, oïts almenys dos dels organismes a què es referix l'article 7 d'esta llei, que els plans especials de protecció dels conjunts històrics prevegen modificacions de l'estructura urbana i arquitectònica en el cas que es produïsca una millora de la seua relació amb l'entorn territorial o urbà o s'eviten els usos degradants per al mateix conjunt o es tracte d'actuacions d'interés general per al municipi o de projectes singulars rellevants.
3. En els plans especials de protecció dels entorns de monuments i jardins històrics es tindrà en compte el següent:
a) Es delimitarà amb precisió l'entorn de protecció, que estarà constituït pels immobles i espais públics que formen l'àmbit visual i ambiental immediat i aquells elements urbans o del paisatge sobre els quals qualsevol intervenció poguera afectar la percepció del bé.
b) Cap intervenció no podrà alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de la zona ni pertorbar la contemplació del bé.
c) Podran expropiar-se i demolir-se els immobles que impedisquen o pertorben la contemplació dels monuments i jardins històrics, sempre que amb això no s'alteren substancialment les proporcions i les característiques espacials de l'entorn en què va ser concebut l'immoble o del teixit urbà històric.
d) Es garantirà l'edificació substitutòria en els derrocaments d'immobles en els mateixos termes establits per als conjunts històrics.
4. Els llocs històrics, les zones arqueològiques i paleontològiques i els parcs culturals s'ordenaran així mateix per mitjà dels seus corresponents plans especials de protecció, que compliran les exigències establides en esta llei».
8. «Article 41. Ús i conservació
1. Els béns mobles declarats d'interés cultural no podran ser sotmesos a cap tractament, ni a canvi en l'ús que se n'estiguera fent, sense autorització de la conselleria competent en matèria de cultura. S'entendrà concedida pel transcurs de tres mesos des que es va sol·licitar sense que s'haja dictat resolució.
2. La sol·licitud d'autorització haurà d'anar acompanyada, almenys, de la documentació següent:
a) Memòria de l'estat de conservació del bé i estudi relatiu dels valors històrics i culturals redactats per un tècnic competent.
b) Projecte d'intervenció en què s'indiquen les tècniques, els materials i els processos a utilitzar i el lloc on s'efectuarà aquella.
c) Acreditació de la capacitat tècnica i professional de les persones que hagen de dirigir i dur a terme la intervenció.
3. La conselleria competent en matèria de cultura podrà inspeccionar en tot moment les intervencions que es realitzen sobre els béns mobles d'interés cultural i ordenarà la suspensió immediata d'estes quan no s'ajusten a l'autorització concedida o s'estime que les actuacions professionals no tenen el nivell adequat.
4. Si durant el transcurs de les intervencions aparegueren signes o elements desconeguts que pogueren suposar l'atribució d'una autoria diferent a l'establerta fins aquell moment, o un canvi significatiu en l'obra original, se suspendria la intervenció i es retria compte immediat a la conselleria competent en matèria de cultura que va concedir l'autorització, perquè es permetre o no la continuació de la intervenció i establirà, si ho considerava oportú, les condicions adequades.
5. Dins del mes següent a la conclusió de la intervenció, el promotor del projecte presentarà davant la conselleria competent en matèria de cultura una memòria descriptiva dels treballs realitzats i dels tractaments aplicats, amb la documentació gràfica del procés d'intervenció elaborada per qui haja realitzat l'actuació».
9. «Article 45. Declaració i règim de protecció
1. Les activitats, les creacions, els coneixements, les pràctiques, els usos i les tècniques que constitueixen les manifestacions més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals dels valencians seran declarats béns d'interès cultural. Igualment podran ser declarats béns d'interès cultural els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o de lleure, i en especial les que han estat objecte de transmissió oral, i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.
2. El decret establirà les mesures de protecció i foment de la manifestació cultural objecte de la declaració que millor garantisquen la seua conservació. En qualsevol cas, s'ordenarà l'estudi i la documentació amb criteris científics de l'activitat o coneixement de què es tracte, incorporant els testimonis disponibles a suports materials que garantisquen la seua pervivència».
10. «Article 47. Formació dels catàlegs de béns i espais protegits
1. Els catàlegs de béns i espais protegits, i les seues modificacions, hauran de tindre l'informe de la conselleria competent en matèria de cultura prèviament a la seua aprovació provisional d'acord amb la legislació urbanística. L'informe tindrà caràcter vinculant en tot allò referent a la inclusió i l'exclusió de béns qualificats de rellevància local i el seu règim de protecció, tant respecte de l'aprovació provisional del catàleg com per a l'òrgan urbanístic que haja d'atorgar l'aprovació definitiva. L'informe s'emetrà sobre la documentació que haja de ser objecte d'aprovació provisional en el termini de tres mesos.
2. La conselleria competent en matèria de cultura prestarà als municipis que ho requerisquen l'assistència tècnica necessària per a l'elaboració dels seus catàlegs de béns i espais protegits.
3. Sense perjuí del que disposa la legislació urbanística en relació amb l'elaboració dels catàlegs de béns i espais protegits, la conselleria competent en matèria de cultura, quan aprecie l'existència d'immobles que hagen de ser inclosos en l'Inventari General del Patrimoni Cultural com a béns de rellevància local, promourà l'aprovació o la modificació, si és procedent, dels catàlegs corresponents, als efectes de la inclusió en ells dels immobles de què es tracte amb la indicada qualificació de béns de rellevància local. L'aprovació provisional vincularà l'òrgan urbanístic competent per a l'aprovació definitiva.
4. L'anunci, segons el que preveu la legislació urbanística, de la informació pública dels catàlegs de béns i espais protegits o dels plans que els continguen determinarà l'aplicació immediata als béns qualificats de rellevància local que consten en els catàlegs del règim de protecció i les mesures de foment previstes en esta llei per als béns de l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
11. «Article 55. Concepte
Sense perjudici del que hi ha disposat en l'article 45 d'esta llei, s'inclouran en l'Inventari general del patrimoni cultural valencià, com a béns immaterials del patrimoni etnològic, les creacions, els coneixements, les pràctiques, les tècniques, els usos i les activitats més representatives i valuoses de la cultura i les formes de vida tradicionals valencianes. Igualment s'inclouran els béns immaterials que siguen expressions de les tradicions del poble valencià en les manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o de lleure i, en especial, les que han estat objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià.».
12. «Article 56. Procediment
1. La inclusió en l'Inventari dels béns immaterials, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà per resolució de la conselleria competent en matèria de cultura, prèvia tramitació del procediment corresponent, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques o privades, directament relacionades amb la pràctica o coneixement de què es tracte.
2. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 5ª de l'Inventari.
3. En el procediment per a la inclusió en l'Inventari de béns immaterials de naturalesa tecnològica a què es referix l'article 26.1.D. d'esta llei, s'haurà de demanar informe de l'òrgan de l'administració de la Generalitat competent en matèria de noves tecnologies».
13. «Article 57. Règim de protecció
La resolució per la qual s'incloga en l'Inventari un bé immaterial establirà les mesures que garantisquen la preservació i difusió del seu coneixement, per mitjà de la seua investigació i documentació en els termes disposats en l'article 45.2 d'esta llei».
14. «Article 58. Concepte
4. Els ajuntaments podran delimitar les àrees existents en el seu terme municipal que puguin contenir restes arqueològiques o paleontològiques. La delimitació serà efectuada pel servici municipal d'arqueologia i paleontologia o per tècnics competents i qualificats en les matèries esmentades i s'elevarà a la conselleria competent en matèria de cultura perquè l'aprova. En el cas de ser aprovada, l'àrea o les àrees delimitades, s'inclouran en el catàleg de béns i espais protegits del municipi i tindran una tutela especial com a àrea de vigilància arqueològica o paleontològica.
15. «Article 80. Arxius i biblioteques
1. Són arxius els conjunts orgànics de documents, o l'agrupació d'estos, reunits per les entitats públiques i pels particulars en l'exercici de les seues activitats, la utilització dels quals està dirigida a la investigació, la cultura, la informació o la gestió administrativa. S'entén així mateix per arxius les institucions culturals l'objecte de les quals és la reunió, conservació, classificació, ordenació i divulgació, amb fins d'esta naturalesa, dels mencionats conjunts orgànics. Una llei de les Corts Valencianes regularà l'exercici de les competències de la Generalitat en matèria d'arxius.
2. Són biblioteques les institucions culturals on es reunixen, conserven, cataloguen, classifiquen i divulguen col·leccions o conjunts de llibres, manuscrits i altres materials bibliogràfics, hemerogràfics o reproduïts per qualsevol mitjà per a la seua consulta en sala pública o a través de préstec temporal, amb fins d'investigació, educació, informació i difusió cultural.
3. La Generalitat establirà centres de depòsit cultural destinats als béns del patrimoni audiovisual valencià, amb fins semblants als assenyalats per als arxius i biblioteques i amb els mitjans adequats a l'especial naturalesa dels suports a què dits béns estan incorporats. S'aplicarà a estos el règim general establit en este títol per als arxius i biblioteques».
16. «Article 86. Sobre el patrimoni informàtic i els béns immaterials de naturalesa tecnològica
1. A efectes d'esta llei es consideren béns immaterials de naturalesa tecnològica aquelles realitzacions intel·lectuals que constituïxen aplicacions singulars de les tecnologies de la informació que, pels processos que desenrrotllen, els continguts que transmeten o el resultat que aconseguixen, constituïxen manifestacions rellevants o fites de l'evolució tecnològica de la Comunitat Valenciana.
2. La inclusió en l'Inventari d'estos béns, quan no siguen objecte de declaració com a béns d'interés cultural, es farà per resolució del conseller competent en matèria de cultura, després de la tramitació del procediment corresponent, iniciat d'ofici o a instància de qualsevol persona. La incoació, la denegació de la qual haurà de ser motivada, es notificarà a les entitats, públiques i privades, directament relacionades amb l'ús i desenrotllament de la realització tecnològica de què es tracte i, si és procedent, a l'autor i al propietari.
3. La resolució es dictarà en el termini d'un any des de la sol·licitud o la incoació d'ofici i donarà lloc a la inscripció del bé en la secció 6ª de l'Inventari.
4. La resolució per la qual s'inclou un bé immaterial de naturalesa tecnològica en l'Inventari inclourà una descripció detallada dels elements tècnics definidors d'este, de manera que permeten la seua clara delimitació respecte d'altres elements i, si és procedent, el seu desenrotllament posterior.
5. En allò que no preveja este article, s'aplicarà a esta classe de béns el règim general previst en esta llei per als béns immaterials inventariats».
17. «Article 97. Infraccions
1. Són infraccions administratives en matèria de patrimoni cultural i seran sancionades d'acord amb el que establix este títol les accions o omissions contràries al que disposa esta llei. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
2. Seran infraccions lleus:
a) L'incompliment del deure facilitar a les administracions públiques l'examen i inspecció dels béns i les informacions pertinents, establit en els articles 16.3 i 18.3.
b) La inobservança del deure comunicar a la conselleria competent en matèria de cultura l'existència dels béns a què es referix l'article 16.4.
c) El canvi d'ús dels béns inclosos en l'Inventari sense la comunicació o autorització prèvies exigides en els articles 18.2, 36.2 i 41.1 i el manteniment d'un ús incompatible amb la condició de bé inventariat o declarat. Si el bé haguera patit dany per causa de la seua utilització s'aplicarà el que disposa la lletra a) de l'apartat tercer d'este article.
d) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns inventariats, conforme al que disposa l'article 18.4, excepte quan es tracte de béns declarats d'interés cultural, cas en què s'aplicarà l'apartat tercer, lletra b), d'este article.
e) L'incompliment del deure de comunicar les transmissions, els negocis jurídics, els trasllats i els actes materials sobre béns de l'Inventari, establit en els articles 18.5 i 43.
f) La falta de notificació a l'administració competent de la transmissió a títol onerós de béns inventariats segons ordena l'article 22.1.
g) L'incompliment de les obligacions de facilitar la visita pública dels béns immobles d'interés cultural i de cedir a exposicions els mobles, establides en l'article 32.
h) La no presentació a l'administració competent, dins el termini establit, de les memòries de les intervencions efectuades en béns, immobles, mobles i de les actuacions arqueològiques o paleontològiques, segons el que disposen els articles 35.3, 41.5, 50.6 i 60.4.
i) La no comunicació a la conselleria competent en matèria de cultura per part dels ajuntaments, en el termini establit en l'article 50.4, de les llicències d'obra i les ordes d'execució sobre béns de rellevància local.
j) La realització de tractaments sobre béns mobles inscrits en l'Inventari sense autorització de la conselleria competent en matèria de cultura, infringint el que disposen els articles 41.1 i 53, llevat que pel seu resultat constituïsquen una infracció més greu.
k) La infracció de les altres obligacions imposades per esta llei, sempre que no vinga qualificada en este mateix article com a greu o molt greu.
l) Causar danys per un valor de fins a 30.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.
3. Seran infraccions greus:
a) L'incompliment del deure conservar i mantindre la integritat del valor cultural dels béns, establit en l'article 18.1.
b) La negativa a permetre l'accés dels investigadors als béns declarats d'interés cultural.
c) La no comunicació a la conselleria competent en matèria de cultura de les subhastes a què es referix l'article 22.4.
d) L'execució de qualsevol actuació sobre un bé immoble inclòs en l'Inventari General sense la preceptiva llicència urbanística o incomplint els termes d'esta, llevat que, pels seus efectes sobre el bé inventariat, haja de constituir una infracció molt greu segons el que disposa l'apartat quart.
e) L'atorgament de llicències municipals i l'adopció de mesures cautelars pels ajuntaments amb infracció del que disposen els articles 33.1, 36, 39.2 b), 40.2, 50.7 i 62.3.
f) La realització d'actuacions arqueològiques o paleontològiques, així com l'atorgament de llicència municipal quan fóra preceptiva, sense l'autorització de la conselleria competent en matèria de cultura preceptuada en l'article 60, llevat que resultara dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, cas en què s'aplicarà el que disposa l'apartat quart, lletra d) d'este article.
g) La realització de les obres de remoció de terra, de demolició o qualssevol altres realitzades amb infracció del que disposa l'article 60.6, llevat que resultara dany greu per a les restes arqueològiques o paleontològiques, cas en què s'aplicarà el que disposa l'apartat quart, lletra d) d'este article.
h) L'incompliment de les obligacions de comunicar el descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i d'entregar els objectes trobats, inclús casualment, establides en els articles 63.1, 64.2 i 65.3, així com la realització dels actes que, si mediara delicte, donarien lloc a l'aplicació d'algun dels articles compresos en el capítol XIV del títol XIII del Codi Penal.
i) La no suspensió immediata de les obres amb motiu del descobriment de restes arqueològiques o paleontològiques i l'incompliment de les ordes de suspensió dictades per l'administració competent, segons el que disposa l'article 63.
j) La inobservança del deure de portar el llibre-registre de transaccions de béns mobles, establit en l'article 12, i l'omissió o inexactitud de les dades que hagen de constar en ell.
k) La separació de béns mobles vinculats a un immoble declarat d'interés cultural, infringint el que disposa l'article 38.1.b).
l) La disgregació de les col·leccions de béns mobles incloses en l'Inventari, excepte les declarades d'interés cultural, i l'eixida temporal de fons dels museus o col·leccions museogràfiques integrats en el Sistema Valencià de Museus, sense l'autorització exigida en virtut dels articles 53 i 73.2.
ll) Causar danys per un valor entre 30.001 i 60.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.
4. Seran infraccions molt greus:
a) El derrocament, total o parcial, dels immobles inclosos en l'Inventari, així com l'atorgament de llicències de demolició, contravenint la prohibició expressa de l'article 20.
b) El desplaçament de béns immobles declarats d'interés cultural i l'atorgament pels ajuntaments de llicència per a això, en contra del que disposa l'article 38.1. c).
c) L'execució d'obres sense llicència, o incomplint els termes d'esta, quan es cause dany greu als béns de l'Inventari.
d) La realització de les actuacions mencionades en les lletres f) i g) de l'apartat tercer d'este article, quan resulten danyades greument les restes arqueològiques o paleontològiques.
e) La destrucció, total o parcial, de béns mobles inclosos en l'Inventari.
f) La disgregació de col·leccions de béns mobles declarades d'interés cultural i de fons de museus i col·leccions museogràfiques pertanyents al Sistema Valencià de Museus sense l'autorització de la Conselleria competent en matèria de cultura, exigida segons els articles 44 i 73.5.
g) Causar danys per un valor superior a 60.000 euros a béns inclosos en l'Inventari.
5. Als efectes del que disposa este article, s'equiparen als béns inclosos en l'Inventari aquells respecte dels quals s'haja iniciat el corresponent procediment per a la seua inscripció en este».
18. «Article 99. Sancions
1. Els responsables d'infraccions d'esta llei que hagueren ocasionat danys al patrimoni cultural valorables econòmicament seran sancionats amb multa del tant al quàdruple del valor del dany causat, llevat que en aplicar el que disposa l'apartat segon d'este article resultara una multa de quantia superior.
2. En els altres casos s'imposaran les sancions següents:
a) Per a les infraccions lleus, multa de fins a 60.000 euros.
b) Per a les infraccions greus, multa de 60.001 euros a 150.000 euros.
c) Per a les infraccions molt greus, multa de 150.001 euros a 1.300.000 euros.
3. Per a la graduació de les sancions dins d'un mateix grup es tindrà en compte la gravetat dels fets, l'ús de mitjans tècnics en les actuacions arqueològiques o paleontològiques no autoritzades, el perjuí causat, la reincidència i el grau de malícia, el cabal i la resta de circumstàncies de l'infractor.
4. La quantia de la sanció no podrà ser en cap cas inferior al benefici obtingut per l'infractor com a resultat de la seua acció, podent-se augmentar la quantia de la multa corresponent fins al límit del benefici, quan fóra valorable econòmicament.
5. Les multes que s'imposen a diversos subjectes com a conseqüència de la mateixa infracció seran independents entre si.
6. L'òrgan sancionador podrà acordar, com a sanció accessòria, la confiscació dels materials i utensilis emprats en la infracció».
19. «Article 102. Òrgans competents
Són competents per a la imposició de les sancions previstes en este títol:
a) El Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria competent en matèria de cultura, per a les multes de més de 150.000 euros.
b) El conseller competent en matèria de cultura, per a les multes fins a 150.000 euros.»
Article 2. Introducció d'una disposició addicional en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
S'introduïx una disposició addicional quarta en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, amb la redacció següent:
«Quarta. Fundacions culturals
La Generalitat vetlarà per la conservació, recuperació i difusió dels elements essencials de la identitat dels valencians com a poble. A tal fi, en l'exercici de les seues competències i potestats, dins del marc previst per la legislació reguladora de les fundacions, exercirà el dret de fundació per mitjà de la creació d'entitats que, presidides pel president de la Generalitat, com a més alt representant de la Comunitat Valenciana, tindran per objecte la recuperació del patrimoni moble i immoble històric de la Comunitat Valenciana, la recuperació, conservació i difusió del patrimoni immaterial de la Comunitat Valenciana, i la celebració d'esdeveniments que rememoren els fets històrics més rellevants de la nostra història com a poble.
Amb este fi, el Consell de la Generalitat instarà la reforma dels estatuts de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just i de la Fundació de la Comunitat Valenciana “Llum de les Imatges”, i procedirà a la creació d'una nova entitat anomenada “Fundació Renaixença de la Comunitat Valenciana” a fi de complir el que preveu el paràgraf anterior».
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
Adequació terminològica
Totes les referències que en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià es fan a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència s'entendran realitzades a la conselleria competent en matèria de cultura.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Derogació normativa
Queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s'oposen al que disposa esta llei.
DISPOSICIÓNS FINALS
Primera. Desenrotllament reglamentari i actualització de la quantia de les multes
1. S'autoritza el Consell de la Generalitat a dictar totes les disposicions reglamentàries que calguen per al desenrotllament i aplicació d'esta llei.
2. Queda així mateix autoritzat el Consell de la Generalitat per a actualitzar per via reglamentària la quantia de les sancions establides en l'article 99, així com la de les multes coercitives previstes en l'article 100. El percentatge dels increments no serà superior al dels índexs oficials d'increment del cost de vida.
Segona. Entrada en vigor de la llei
La present llei vigirà l'endemà de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tant, ordene que tots els ciutadans, tribunals, autoritats i poders públics als quals pertoque, observen i facen complir esta llei.
València, 19 d'octubre de 2004
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ

linea
Mapa web