Ficha disposicion pc

Texto h2

diari

RESOLUCIó de 25 d'octubre de 1995 de la directora general de Qualitat Ambiental de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual ordena la publicació de la part dispositiva de diverses declaracions d'impacte ambiental.

(DOGV núm. 2633 de 24.11.1995) Ref. Base de dades 3024/1995

RESOLUCIó de 25 d'octubre de 1995 de la directora general de Qualitat Ambiental de la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual ordena la publicació de la part dispositiva de diverses declaracions d'impacte ambiental.
Els articles 4.3 i 22 del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental, i el Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de l'anterior decret, respectivament, estableixen l'obligatorietat de publicar la Declaració d'Impacte Ambiental.

Seguint la mateixa línia, els articles 5.3 i 28 de la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana, d'Impacte Ambiental, i el reglament que té, aprovat pel Decret 162/1990, respectivament, estableixen l'obligatorietat de publicar la Declaració d'Impacte Ambiental i, en particular, al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Per tot això, resolc:

Article únic
Publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, les declaracions d'impacte ambiental relacionades a l'annex, dictades als expedients que igualment es relacionen.

València, 25 d'octubre de 1995.- La Directora General de Calidad Ambiental: Gloria Arnandis Boix.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 013/95-AIA sobre la modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal de Gata de Gorgos (la Marina Alta), per a la seua adaptació a la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre el sòl no urbanitzable, promogut pel seu Ajuntament.

Vist que, el 12 de gener de 1995, es rep de l'Ajuntament de Gata de Gorgos l'estudi d'impacte ambiental del projecte de modificació de Normes Subsidiàries, per a la seua adaptació a la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre el sòl no urbanitzable, i els resultats de la informació pública de l'esmentat estudi,
Vist que, amb data 17 de gener de 1995, se sol.licita a l'Ajuntament de Gata de Gorgos un exemplar del projecte de modificació de Normes Subsidiàries aprovat provisionalment i diligenciat per a completar la documentació del referit expedient,
Vist que, el 7 de març de 1995, es rep de l'Ajuntament el projecte sol.licitat,
Vist que, segons el certificat de l'Ajuntament, l'estudi d'impacte ambiental ha sigut exposat al públic, conjuntament amb el projecte, durant el termini de trenta dies hàbils, mitjançant un anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 2.375 del 27 d'octubre de 1994, i que transcorregut el termini d'exposició no s'hi va presentar cap al.legació,
Vist que es va consultar la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, la Direcció General d'Interior de la Conselleria d'Administració Pública i la Direcció Territorial d'Alacant d'aquesta Conselleria,
Vist que el contingut dels informes rebuts de les consultes efectuades es resumeix tot seguit:
A) La Direcció General de Patrimoni Artístic informa que:
"Respecte als béns etnològics, s'ha consultat l'Inventari de Béns Etnològics de la Comunitat Valenciana i s'han comprovat els següents béns inventariats d'aquest terme que han de rebre la protecció adequada per part de l'Ajuntament: Molí del Tossal de Pedreguer-1, Molí del Tossal de Pedreguer-2 i Molí de Jesús Pobre. I també s'ha fet l'inventari de retaules ceràmics situats al nucli urbà, encara que no s'allisten ja que el projecte no afecta el sòl urbà.

I sobre els jaciments arqueològics, a la zona afectada es té constància de jaciments que estan catalogats dins de l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana i aquests han de ser inclosos en el projecte com a sòl no urbanitzable de protecció arqueològica.
B) La Direcció Territorial d'Alacant informa que:
"Hi ha terrenys forestals al sud del riu Gorgos que queden fora de la qualificació d'especial protecció, i se n'ha de justificar la seua exclusió, especialment en aquells que en l'estudi d'impacte ambiental són considerats com a zones d'alt valor de la vegetació, faunística o paisatgística.
L'àmbit de protecció dels llits dels rius i barrancs, que són qualificats com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, hauria de ser determinat en els plànols d'Ordenació.
Les dues vies pecuàries que recorren el municipi, Carrerada del Congost de Senisa i Carrerada de Dénia a Gata, haurien de qualificar-se també amb alguna figura de protecció i quedar reflectides en els plànols d'Ordenació i en les ordenances amb la seua normativa de protecció".
Vist que, en l'estudi d'impacte ambiental es determina la unitat ambiental "àrea muntanyosa amb matollar i pinar" per als terrenys del terme municipal de cotes superiors que presenten una valoració alta en les seues característiques geomorfològiques, botàniques, faunístiques i paisatgístiques i que es troben al nord-oest i sud del municipi.

Vist que la classificació del sòl dels terrenys que integren la dita unitat ambiental, junt amb l'execució d'aquest projecte, és:

- Sòl apte per a urbanitzar d'ús residencial per a l'àrea muntanyosa del nord-oest, classificació que recull les vigents Normes Subsidiàries i que el referit projecte no proposa.
- Sòl no urbanitzable comú i sòl no urbanitzable de protecció especial per a la zona muntanyosa situada al sud. Aquesta última qualificació és la que s'estableix en el projecte.
Atés que en la distinció del sòl no urbanitzable de protecció especial que s'estableix per a tot el municipi no queda integrada la totalitat dels terrenys de la zona muntanyosa situada al sud,

Atés que, a més dels terrenys que, per les seues característiques naturals reben protecció, hi ha al dit municipi determinats elements que, pel seu valor natural i cultural com també per la seua legislació específica, mereixen una protecció semblant, és el cas dels jaciments arqueològics, les fonts, les vies pecuàries i els llits,

Atés que no es consideren en el projecte les vies pecuàries (Carrerada del Congost de Senisa i Carrerada de Dénia a Gata) que recorren el municipi i als terrenys de les quals s'aplica, actualment, la Llei 3/1995 de 23 de març de Vies Pecuàries,
Atés que en el projecte no estan reflectits els jaciments arqueològics i els béns etnològics existents en el sòl no urbanitzable del terme municipal que estan catalogats en els Inventaris respectius de la Comunitat Valenciana,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte de modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal de Gata de Gorgos (la Marina Alta), per a la seua adaptació a la Llei 4/1992 de la Generalitat Valenciana sobre el sòl no urbanitzable, en els termes que estableix l'estudi d'impacte ambiental i amb les següents condicions:
1) Rebrà la classificació de sòl no urbanitzable de protecció especial la zona muntanyosa situada al sud-oest del terme municipal, per les mateixes característiques forestals que posseeix la zona confrontant proposada, tal com figura en l'annex d'aquesta declaració d'impacte ambiental.
2) Les vies pecuàries "Carrerada del Congost de Senisa i Carrerada de Dénia a Gata" seran considerades com a sistema general-vies pecuàries en les Normes Subsidiàries i es reflectiran així en els plànols d'ordenació i en la normativa que, a més, recollirà la descripció de cadascuna d'elles amb la seua amplària legal i als terrenys de les quals s'atendrà allò disposat en la Llei 3/ 1995 de 23 de març de Vies Pecuàries.
3) Es determinarà en els plànols d'ordenació l'àmbit de la zona de protecció dels llits, classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, d'acord amb el que hi estableix la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües i el Reial Decret 849/1986, Reglament del Domini Públic Hidràulic.
4) Els jaciments arqueològics localitzats al terme municipal i inclosos en l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana, com també els béns etnològics: Molí del Tossal de Pedreguer-1, Molí del Tossal de Pedreguer-2 i Molí de Jesús Pobre, inclosos en l'Inventari de Béns Etnològics de la Comunitat Valenciana, es classificaran com a sòl no urbanitzable de protecció especial arqueològic d'acord amb la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol.
5) Protecció de les fonts. Es delimitarà un perímetre de protecció de les fonts de proveïment d'aigua, en l'àrea del qual s'establiran els usos permesos i prohibits a fi d'evitar la contaminació de les aigües.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 7 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 025/95-AIA referent a l'ampliació de la pedrera de calcària "La Joquera", del terme municipal de Borriol, promoguda per la mercantil "Cantera La Torreta, SA.".
Vist que el projecte i l'estudi d'impacte ambiental van ser remesos en data 23 de gener de 1995 pel Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental va ser sotmés al tràmit d'informació pública per l'esmentat Servei Territorial, mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló número 15, de data 4 de febrer de 1995, sense que s'hi presentaren al.legacions en el termini previst de 30 dies hàbils, segons consta en el corresponent certificat del director territorial, rebut en data 21 de març de 1995,
Vist que, com a conseqüència de les consultes realitzades es van rebre els següents informes:
- Informes arqueològic i etnològic remesos per la Direcció General de Patrimoni Artístic en data 3 de maig de 1995, dels quals no es desprén l'existència d'elements historicoartístics coneguts, si bé en el primer d'ells es destaca que en l'estudi presentat no s'aporta una descripció dels elements ambientals al.lusius al patrimoni arquitectònic i arqueològic susceptibles de ser impactats, per la qual cosa considera necessari exigir al promotor un estudi en aquest sentit.

- Informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient, rebut en data 22 de maig de 1995, en què assenyala la proximitat de tres enclavaments d'interés arqueològic al perímetre de l'explotació, els quals es consideren en les Normes Subsidiàries de Borriol, actualment en tràmit. La conca visual extrínseca de l'emplaçament és menuda ja que l'explotació es troba entre una sèrie d'elevacions. El principal impacte visual es produiria en les parts altes de l'explotació, que arribarien a ser visibles des de la carretera N-340 sobre el barranc de la Torreta Alonso. En lloc dels 70ø previstos, proposa un pendent final de 35ø, a fi d'aconseguir una major integració de l'àrea restaurada. El nivell de base de l'explotació hauria de ser la cota de 210 m. d'altitud de l'actual barranc que drena cap al nord, i s'hauria de configurar la plataforma d'explotació amb un pendent suau cap aquest punt. Considera convenient, així mateix, realitzar una explotació descendent a fi de poder restaurar el més aviat possible els bancs superiors, i que aquests no sobrepassen els 5 m. d'alçària en el talús de rebliment (fins a la cota 235) i els 7 m. en els de roca. Com a mesures contra l'erosió proposa conferir contrapendent a les bermes i no acumular estèrils o terres en llocs on puguen ser arrossegades pel vessament superficial.


No es va rebre resposta de l'Ajuntament de Borriol.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, i en particular de la llicència d'activitat municipal, del terme municipal de Borriol sempre que es desenvolupe de conformitat amb l'estudi d'impacte ambiental (ampliació del projecte de restauració...) modificat per les següents condicions:
1.S'ha comprovat que en l'extrem occidental del perímetre de l'explotació projectada es localitza un enclavament d'interés cultural que conté pintures rupestres (ref. 2594), segons es recull en el projecte de modificació de Normes Subsidiàries de Borriol, l'estudi d'impacte ambiental del qual es tramita actualment en la Conselleria de Medi Ambient (expt. 248/93-AIA). Així mateix, a escassa distància del dit perímetre es localitzen el poblat Molinas (ref. 494, de l'edat de bronze) i el jaciment Molinas II (ref. 1894, de l'epipaleolític-eneolític). A fi de poder determinar la possible afecció a aquests o altres restes arqueològiques i, si s'escau, poder adoptar-hi les mesures correctores pertinents, el promotor haurà de presentar davant la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura un estudi d'afecció al patrimoni historicocultural. Aquesta el remetrà, degudament informat, a la Direcció General de Qualitat Ambiental, que podrà introduir possibles modificacions a aquesta declaració d'impacte ambiental segons les recomanacions o resolucions aportades.
2.El compliment de la condició anterior serà requisit indispensable previ a l'autorització substantiva del projecte per part del Servei Territorial d'Indústria i Energia i de l'Ajuntament de Borriol.

3.L'explotació es realitzarà amb caràcter descendent, amb tendència (d'acord, únicament, amb les possibles variacions de qualitat de la roca com a àrid) a exhaurir, el més aviat possible, els bancs superiors i procedir a la seua restauració abans d'iniciar l'obertura de nous bancs a cotes inferiors.
4.Per damunt de la cota 235 (segons projecte) cada banc d'explotació exhaurit haurà de ser desdoblegat en altres menors l'alçària dels quals no sobrepasse els 7 metres ni el seu pendent els 45ø respecte a l'horitzontal i estaran separats per amples bermes lleugerament inclinades en contrapendent, de manera que el pendent mitjà del conjunt siga inferior a 35ø. La restauració d'aquests bancs superiors haurà de fer-se el més aviat possible, segons el criteri expressat en la condició anterior.
5.Els talussos finals de l'explotació sota la referida cota 235 podran mantenir-se amb els perfils topogràfics proposats en l'estudi d'impacte ambiental sempre que posteriorment es cubrisca amb rebliments minerals inerts, segons allò projectat, fins aconseguir un pendent final inferior a 35ø, si bé aquest haurà d'incloure escalonaments o bermes, almenys, cada 5 m. d'alçària i un sistema de control i evacuació de pluvials a fi d'evitar processos erosius i d'arrossegaments. En tot cas, l'explotació de la pedrera sota la cota 210 queda supeditada que el rebliment posterior previst quede garantit com tal en el cost del pressupost de restauració. A més, el posterior rebliment controlat amb residus sòlids inerts haurà de ser objecte, en el seu moment, de la corresponent llicència d'activitat municipal, després de l'estimació d'impacte ambiental pertinent.

6.Sense perjudici de l'anterior, el rebliment final del buit fins la cota de 195 m. prevista podria ser insuficient per a permetre un drenatge adequat de la zona de plantació de cítrics, ja que, dels plànols aportats es dedueix que la cota d'eixida del barranc (extrem nord-oest) estaria al voltant dels 205 m. En conseqüència, haurà de ser revisat aquest aspecte del projecte de restauració i, si s'escau, caldrà modificar les dites cotes a fi que puga mantenir-se el drenatge natural de l'àrea cap a l'esmentat barranc, sense que es creen zones deprimides o entollables en l'interior. En tot cas, caldrà dotar a tota la superfície afectada per l'explotació d'un sistema de desguassos adequat que minimitze el desenvolupament de formes erosives i d'aportaments terrígens als llits naturals. La restauració prevista amb cultiu de regadiu (cítrics) quedarà condicionada a la disponibilitat de recursos hídrics segons les normes vigents de l'organisme de conca i aquesta qüestió haurà de ser considerada i formar part del corresponent estudi d'impacte ambiental de l'esmentat abocador de residus inerts, com a regeneració paisatgística final d'aquest.
7.Tots els talussos rocosos i bermes existents per damunt de la cota 235 hauran de ser revegetats segons allò previst en l'estudi d'impacte ambiental per a les bermes i el talús de rebliment, és a dir amb voladures en cràter, addició de sòls, sembres d'herbàcies i plantació d'espècies arbustives. Les espècies arbòries (garroferes i oliveres) es limitaran a bermes i talús de rebliment. De la relació d'espècies arbustives proposades s'haurà d'eliminar l'argelaga, si bé podrien introduir-se altres espècies pròpies del matollar mediterrani, com ara el llentiscle, bruc, espígol, ginebre i aladern, entre d'altres.
8.El marge dret del camí o pista minera que enllaça les pedreres de La Torreta i La Joquera, on es preveu extraure algun volum de margues, haurà de condicionar-se i ser restaurat amb les limitacions d'angle i alçària de talús expressats en la condició anterior 4.

9.En lloc de la tanca final proposada en l'epígraf 2 (Altres mesures complementàries) del capítol VI de l'estudi d'impacte ambiental, es limitarà simplement l'accés rodat a la zona mitjançant portes o barreres, a més de les senyalitzacions ben visibles en els possibles punts d'accés que advertisquen del perill pel fet de ser zona minera.

10.El projecte de restauració i el seu pressupost (capítol VII de l'estudi d'impacte ambiental) hauran de ser modificats a fi d'adaptar-lo a les condicions derivats d'aquesta declaració d'impacte ambiental, com també qualsevol altre apartat que hi resultara contradictori que quedarà sense efecte.

11.El promotor queda obligat a presentar davant el Servei Territorial d'Indústria i Energia, abans del 31 de desembre de cada any, un informe anual en què es reculla el balanç i l'estat actual de l'explotació, respecte als volums extrets i aprofitats i a l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en el pla de restauració-estudi d'impacte ambiental, com també qualsevol possible incidència en el desenvolupament d'aquestes. El Servei Territorial d'Indústria i Energia remetrà a aquesta Conselleria una còpia de l'esmentat informe.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 29 de maig de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 041/95-AIA sobre un projecte d'instal.lació de cogeneració i depuració de fums, mitjançant l'aprofitament de la calor residual dels fums per a la producció d'energia elèctrica, de l'empresa ESMALGLASS, SA, amb domicili social a la Ctra. Vila-real-Onda, km. 61,8, de Vila-real (Castelló).
Vist que, en data 6 de febrer de 1995, el Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló va remetre el projecte i l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que ha sigut exposat al públic mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló número 27, de 4 de març de 1995 i s'hi ha presentat una al.legació firmada per Vicente Sánchez i Pons, amb DNI 22.651.655, membro del Grup Ecologista Libertari (GEL), com també un escrit de resposta a la dita al.legació, firmada pels enginyers Juan José Izquierdo (col.legiat núm. 600) i Manuel Sanz Pesudo (col.legiat núm. 1.658), a Vila-real en data 26 d'abril de 1995, junt a un annex sobre les al.legacions de l'estudi d'impacte ambiental, firmat a Castelló el 28 d'abril de 1995 per Juan J. Izquierdo Burdeus i es transcriuen a continuació i íntegrament els dos primers documents mencionats, segons consta en el certificat del Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló amb data d'entrada en aquesta Conselleria 8 de maig de 1995.

*Al.legació de Vicente Sánchez y Pons
"Vist l'expedient esmentat d'instal.lació de cogeneració per a Esmalglass, publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló de Castelló el dia 4 de març de 1995, i d'acord amb allò disposat en el Reial Decret 2617 de 20 d'octubre de 1966 i durant el període d'exposició pública, es formulen les següents al.legacions:
1) En el projecte tècnic es fa referència a un grup alternador de 3.400 KVA i en l'estudi d'impacte ambiental (EIA d'ara endavant), a un alternador de 3.000 KVA. No entenem aquesta descoordinació general entre tots dos documents. ¿Es tracta d'instal.lacions diferents?.
2) En la pàgina 6 de l'estudi tècnic es parla d'una caldera que produeix una quantitat de vapor de 12,6 quilos/hora mentre que la turbina funciona amb un cabal de 12,6 tones/hora. De bell nou, no s'entén aquesta descoordinació general entre tots dos documents. ¿Es tracta d'instal.lacions diferents?.
3) En l'estudi d'autogenerador, en la pàgina 16, es fa referència a un consum de 8.700.000 kcal/h de calor de recuperació. No es justifica el rendiment de la caldera o dels elements ja que la calor de vaporització de les suposades 12,6 tones/h de la turbina és aproximadament de 7.000.000 kcal/h.
4) D'altra part, no s'entén en l'estudi tècnic de la instal.lació i segons l'esquema del plànol 1, de primer es filtra i es baixen els fums a 200ºC per a posteriorment entrar en la caldera de recuperació. ¿Com es pot obtenir en aquesta caldera una temperatura de vapor de 330ºC si els fums entren a només 200ºC?. ¿Es tracta del mateix projecte? ¿L'esquema és erroni?.
5) No es fa referència al tipus de filtre, que funciona a 500ºC. ¿Quin tipus de filtre és? ¿Quin material usa? No es pot, per tant, considerar els rendiments dels equips ni avaluar-los ja que no es disposa de marques i models.
6) La regulació de la caldera no s'indica com es realitza. ¿S'usa un combustible addicional per a regular la caldera o el procés?. En aquest cas, s'haurà de realitzar de nou l'estudi d'autogenerador ja que no s'ha considerat aquest aspecte en l'estudi i varia les condicions com a autoproductor segons el Reial Decret.
7) No es considera en l'estudi que succeeix quan no hi ha suficient vapor per a turbinar per manteniment dels equips. S'ha de considerar aquest aspecte en l'estudi d'autogenerador i com es refrigeren alternativament aquests gasos. ¿Deixaran de funcionar els filtres?

8) En la pàgina 9 de l'estudi d'autogenerador es parla d'una bomba d'impulsió d'oli de la turbina. No es fa referència al cabal de la bomba ni al volum. L'existència d'aquesta bomba fa suposar quantitats d'oli mineral gastat, el qual es pot considerar com a residu tòxic i perillós. Per tant, en cap lloc de l'EIA s'hi fa referència ni a la minimització d'aquest impacte ambiental.

9) L'estudi d'impacte ambiental manca dels extrems indicats en l'article núm. 17-12 del reglament que desenvolupa la Llei d'Impacte Ambiental. En cap cas, no es considera el medi receptor ni les interaccions amb aquest. El document manca igualment d'un inventari ambiental ja que la ubicació de la factoria està dins de zones de cultiu. Manca també de programa de vigilància ambiental. A més manca de document de síntesi que en permeta una fàcil interpretació.

10) No s'han considerat les immissions en el medi a pesar de la proximitat a zones de cultiu i nuclis urbans. S'ha de fer un càlcul dels fumerals d'acord amb allò descrit en el Manual de Cálculo de Chimeneas del Ministeri d'Indústria i Energia, considerant les immissions a nivell del sòl.
11) No es considera l'efecte de les immissions sobre les diferents varietats de taronges cultivades a la zona. Es realitzarà un estudi de la repercussió a llarg termini de les immissions sobre la qualitat de les taronges.
12) Les purgues i neteges dels equips no s'han considerat en el projecte a pesar de la toxicitat de les emissions. ¿Hi ha un sistema de depuració addicional en la planta dels abocaments? No s'ha considerat aquest aspecte en els estudis considerats. Es molt important, atés la proximitat a zones de cultiu i pous de comunitats de regants.

13) No s'ha considerat un estudi adequat de les immissions sonores. El document manca d'un estudi justificatiu de nivells de transmissió de soroll i de focus. Qualsevol tècnic coneix l'alt nivell de soroll produït per una turbina. S'hauran de descriure els elements insonoritzants i els plànols justificatius de les solucions adoptades.

14) En l'EIA es parla com a element contaminant de l'emissió de partícules de quars. En la bibliografia, els forns de fusió emeten fins a 800 mgr/Nm3 d'òxids de nitrogen, 73 mgr/Nm3 d'òxids de sofre i al voltant de 25 mgr/Nm3 de bor. No es considera com es capten aquests contaminants, si hi ha cap procés desconegut en el projecte presentat. Fa la sensació que no és el mateix procés del qual es parla, "la fusió de fregits". S'haurà d'estudiar exhaustivament aquestes dades, contrastar-les i fer un estudi d'immissió amb les corresponents corbes de isoimmissió. (Vegeu el manual de tractament d'emissions gasoses, efluents líquids i residus sòlids en la indústria ceràmica publicat per l'IMPIVA).

15) L'EIA manca de legislació bàsica de suport. No fa referència a la normativa ambiental en vigor.
16) Els plànols presentats són escassos. Manquen de detalls tècnics per a avaluar el sistema. Caldria un joc de plànols de detall per a poder estudiar la caldera, filtres, etc. i altres equips per a una adequada compressió. En general, els documents no consideren els aspectes ambientals bàsics suficients per a enjudiciar la instal.lació.

17) L'EIA manca de plànols topogràfics on s'observe la morfologia del terreny per a una millor compressió de les interaccions amb el medi envoltat.
18) L'EIA no fa una valoració i qualificació de l'impacte d'acord amb l'annex 1 del Reial Decret 1131/1988 de 30 de setembre que aclariria tècnicament la valoració del projecte."
* A l'al.legació exposada, els enginyers Juan José Izquierdo i Manuel Sanz Pesudo van redactar la resposta que es transcriu:

"Hem tingut coneixement d'una sèrie d'al.legacions fetes al nostre projecte d'impacte ambiental, per la qual cosa desitgem fer una sèrie d'aclariments:
Esmalglass és una empresa dedicada a la fabricació de fregits i esmalts per a la indústria ceràmica, situada a Vila-real. Desenvolupa aquesta activitat des del 1978.
Esmalglass en l'any 94 va facturar 10.000 milions de pessetes, des quals el 65% correspon a exportació i ha esdevingut líder mundial de l'especialitat.
A més, Esmalglass posseeix filials a Itàlia, Brasil, Anglaterra, USA i Portugal, la qual cosa és motiu d'orgull per a ella pel fet de tractar-se d'una empresa multinacional amb capital 100% valencià.
Per raó d'una alta mentalització de l'empresa en temes ambientals, s'han realitzat des dels últims quatre anys una sèrie d'esforços importants tant a escala econòmica com humana per a situar a l'empresa en una posició modèlica respecte a les restants del sector en l'àmbit mundial en temes com ara gestió de residus, tractament i reutilització d'aigües, etc, fins al punt que avui dia no genera cap residu sòlid ni líquid dins del procés, ja que aquests són reutilitzats al 100%.
Seguint aquesta política ambiental, Esmalglass ha escomés la inversió més important realitzada durant la seua història. Aquesta inversió consisteix en la realització d'un projecte per a "depurar els fums" procedents dels forns de fusió i reduir-ne les emissions sota els límits legals, prenent com a objectiu assolir els nivells d'emissió permesos a l'estat de Califòrnia (el més exigent a escala mundial). Una vegada depurats els fums, se'n procedirà a l'aprofitament energètic.

Aquest projecte és únic al món i pel fet de tractar-se d'un projecte de "demostració" amb ple caràcter ambiental, del qual podran beneficiar-se posteriorment altres indústries, ha rebut ajudes importants de la Comunitat Europea (Programa Thermie), Generalitat Valenciana (IMPIVA), i de l'Administració Central (CDTI).

Es, doncs, un projecte de depuració i generacio d'energia elèctrica, per la qual cosa no entenem el perquè de les al.legacions quan el fi del projecte es una "millora ambiental" i no sols un possible benefici econòmic resultant de la producció d'energia elèctrica. No hem d'oblidar que en el projecte únicament es realitza un aprofitament de calors residuals i no es disposa de cap cremador de suport, que mitjançant la combustió de gas natural o un altre combustible, poguera elevar el rendiment de la caldera i, per tant, la producció d'energia elèctrica.
Volem ressaltar que aquest projecte va aparéixer en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana del 4 de març de 1995 i es va ometre en la publicació la seua finalitat més important que és la "depuració de fums" i el projecte es va reflectir com a planta de cogeneració, cosa que pot donar-ne una idea equivocada de la finalitat.

1r) El grup alternador previst és de 3.400 KVA. tal com figura en l'estudi per a l'obtenció de la condició d'autogenerador. En l'estudi d'impacte ambiental figuren per error 3.000 KVA ja que era la potència prevista inicialment per a l'alternador.
2n) Com és lògic, hi ha hagut una errada mecanogràfica, ja que resulta evident que en una caldera en la qual es produirà vapor per a una turbina de 12,5 t/h. de capacitat, segons figura en l'apartat turbina, no poden produir-se únicament 12,6 kg/h.
3r) En l'estudi per a la condició d'autogenerador, en la pàgina 16, es fa referència a la "totalitat de la calor residual dels fums". Aquests, en ser transportats per les canonades i en passar-los pel filtre i per la mateixa caldera, pateixen una sèrie de pèrdues per la qual cosa la calor disponible per a la producció de vapor disminueix. No es pot establir, per tant, una relació directa entre la calor residual dels fums i la quantitat de vapor que s'ha de produir.
4t) En l'esquema (full núm. 1) es pot veure amb claredat, seguint les fletxes del flux de fums i concretament les fletxes de traç continu, que els fums, en eixir del filtre, van a la caldera. En ella se'n realitzarà el refredament per raó de l'intercanvi calorífic fums-aigua que s'hi fa en l'interior.
Els fums en el filtre no perden a penes temperatura (s'estima entre 35ºC i 40ºC) ja que es tracta d'un filtre que, d'acord amb el seu nom, té com a única missió la de filtrar els fums.
El descens important de temperatura dels fums es produeix en l'interior de la caldera i la temperatura d'aquests se situa a l'eixida de la caldera, entre 200ºC i, aproximadament, 220ºC.
En el punt 4t -mesures correctores, en el seu apartat "contaminació atmosfèrica" s'han assenyalat els valors finals d'emissió i, per tant, es dóna la temperatura de 200ºC que seria la d'emissió dels fums quan es trobe tota la planta en funcionament (depuració de fums-cogeneració).
Aquesta temperatura normalment assolirà valors inferiors per raó de les mateixes pèrdues de calor que es produeixen en els conductes des de l'eixida de la caldera fins al fumeral.
5é) En el punto 4t - mesures correctores, en el seu apartat "contaminació atmosfèrica", pàgina 16 es diu textualment: "L'equip de depuració previst és un precipitador electrostàtic compost por dues unitats de filtració, cadascuna amb quatre camps de captació en sèrie".
Com a complement es donen una sèrie de dades tècniques de l'equip i la concentració de partícules sòlides dels fums a l'eixida.
Volem destacar que la concentració màxima de partícules sòlides dels fums a l'eixida serà de 40 mg/Nm3 quan en la legislació espanyola els límits permesos són de 150 mg/Nm3 (Reial Decret 833/75).

6é) La caldera "NO" té cap cremador de suport, el qual permetria mitjançant la combustió de gas natural, obtenir un augment del cabal de gasos i del seua temperatura. Amb aquest cremador de suport s'hauria aconseguit augmentar considerablement la quantitat de Kw-h produïts i, per tant, obtenir un benefici econòmic per la seua venda a la companyia subministradora d'energia elèctrica.
Tal com ja s'ha explicat amb anterioritat, la filosofia del projecte no és la d'obtenir un benefici econòmic sinó la de fer, en primer lloc, una depuració dels fums i, a continuació, un aprofitament energètic d'aquests. Així, l'alt consum elèctric de la planta serà compensat per ella mateixa prenent, fins i tot, alguns excedents d'energia elèctrica amb la qual cosa els costos d'explotació de la planta es reduiran significativament.
7é) Els filtres constitueixen una unitat independent del sistema de cogeneració i, per tant, no cal que es genere energia elèctrica en el grup "turbina-alternador" per al seu funcionament.

Quan la caldera no es troba en funcionament, els gasos ("sempre depurats") són conduïts al fumeral a través d'un by-pass. Aquest recorregut dels fums pot veure's en l'esquema (full núm. 1), seguint les fletxes de traç discontinu.
La temperatura d'emissió dels fums en aquest cas seria aproximadament de 400ºC, que es podria reduir, si es desitjara, obrint algun registre en el conducte, cosa que permetria l'entrada d'aire fred, ja que els fums es desplacen per les canonades per raó de l'aspiració que fan els ventiladors situats davant del fumeral.

8é) Per raó de l'avançat disseny d'aquest tipus d'equips i de la necessitat de tenir un alt grau de fiabilitat de funcionament, la turbina disposa d'un circuit tancat de lubricació mitjançant el qual s'aconsegueix que en cap moment l'oli treballe en condicions extremes i, per tant, es parle de períodes superiors a cinc anys de funcionament sense caldre la seua substitució.
Com és lògic, en cas d'una substitució d'oli aquest serà lliurat a un gestor de residus autoritzat per a la seua eliminació, seguint el procés habitual que té establert Esmalglass per a aquest tipus de residu.

11é) Esmalglass, des de la seua fundació el 1978, està situada a la mateixa zona i rodejada de tarongers de diferents varietats. En cap moment s'ha observat als tarongers confrontants un creixement o desenvolupament anormal. Per tant, ja que el projecte únicament persegueix la reducció del nivell d'emissions a l'atmosfera, és evident que la influència sobre l'entorn seguirà sent nul.la.
12é) Tal com es detalla en el projecte d'impacte ambiental en l'apartat 4, mesures correctores, en la pàgina 18, s'indica que el residu sòlid generat s'ha recuperat totalment afegint-lo com a matèria primera. No cal, per tant, una depuració addicional ja que els residus sòlids generats entren de nou a formar part del procés.

13é) En l'apartat producció de soroll pàgina 20 del projecte d'impacte ambiental s'especifica el nivell sonor de la turbina en 85 dB(A), estant, a més, tota la planta de "depuració de fums-cogeneració" dins de l'edifici industrial. Per això, les immissions sonores a l'exterior són nul.les i no escau en el projecte especificar les solucions adoptades pel fabricant de l'equip ja que entren dins del seu mateix disseny i ens ofereixen garanties d'un baix nivell sonor.

14é) El comportament dels forns de fusió de fregits en general i, en aquest cas concret, quant a emissions gasoses es refereix, per raó de la singularitat d'aquests i que cada empresa realitza el seu propi disseny, no es pot tractar com en el cas de forns de corrons per a la cocció de rajoles, els quals tenen dissenys semblants i, per tant, emissions semblants. El forn de fusió de fregits es més complex i el nivell d'emissions es relaciona, entre d'altres, amb els següents paràmetres:

- Disseny del forn.
- Tipus de cremador utilitzat.
- Si disposa de recuperador de calor per a l'escalfament de l'aire de combustió.
-Si s'enriqueix l'aire de combustió amb oxigen i, si s'escau, el percentatge.
- Del tipus de fregit que s'ha de produir.
- De la producció del forn.
- De la qualitat del producte que es desitja obtenir
- Etc.
Per tant, per raó d'aquesta singularitat de cada forn, no es pot fer referència a unes dades obtingudes d'uns estudis procedents d'Itàlia dels quals es desconeix el disseny dels forns, si estan equipats amb recuperador de calor, etc...
16é) En un projecte d'impacte ambiental no es persegueix entrar en detalls tècnics de la instal.lació, ja que per això ja hi ha els projectes tècnics concrets. El que sí que es busca és obtenir la màxima informació i les solucions adoptades en aquells punts del projecte que tinguen incidència sobre l'impacte ambiental respecte al medi circumdant.
Per tant, que es demanen plànols de detall per a estudiar la caldera, el filtre, etc.., ens confirma plenament que l'únic que es persegueix en aquestes al.legacions és obtenir informació d'un projecte, pioner al món, per a aconseguir, potser, un benefici econòmic mitjançant la venda d'informació a altres empreses, o potser retardar la posada en funcionament de la instal.lació. No s'ha d'oblidar que Esmalglass serà la "primera" empresa, entre les grans del sector de fregits, que depurarà els fums, la qual cosa, com és lògic, obligarà a les restants a seguir aquest camí i aquest projecte servirà de referència per als organismes competents en temes ambientals.
Per raó de la importància del projecte, dels grans beneficis que podran obtenir-se des del punt de vista ambiental per a la seua posterior instal.lació en altres companyies del sector, (ja que es tracta d'un projecte de demostració únic a escala mundial), i per raó dels importants trastorns econòmics que podria causar-nos qualsevol retard en l'aprovació de l'expedient, els preguem la màxima rapidesa en la seua diligència. "
Vist que en l'annex sobre les al.legacions de l'estudi d'impacte ambiental d'Esmalglass, SA, firmat a Castelló el 28 d'abril de 1995 per l'enginyer industrial Juan J. Izquierdo Burdeus, es fa referència a apartats com ara temperatures, precipitacions, vents, inversions tèrmiques, tempestes i pluges torrencials, riscos d'incendis forestals, característiques geològiques i topogràfiques, tectònica, fauna silvestre, ocupació, usos del territori i dels seus recursos, paisatge, descripció dels efectes previstos, proposta de mesures correctores, programa de vigilància ambiental i un resum,
Vist que, en data 30 de maig de 1995, es va sol.licitar al promotor una ampliació referent a les emissions totals actuals, nou càlcul del fumeral si cal d'acord amb les anteriors emissions, com també una còpia de la llicència d'activitat actual,
Vist que, en data 16 de juny de 1995, el promotor va remetre l'escrit del secretari de l'Ajuntament de Vila-real en què es certifica la concessió de l'activitat de "Vernissos i esmalts", de data 5 de juny de 1979. Així mateix, va presentar diversos informes d'emissions en alguns dels forns de fregits, elaborats per dues entitats col.laboradores de l'Administració).
Atés que les emissions reflectides en els diferents informes de les entitats col.laboradores de l'Administració compleixen els límits marcats per la legislació vigent (quadre 27 ("Activitats industrials diverses no especificades en aquest annex"), de l'annex IV ("Nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera per a les principals activitats industrials potencialment contaminants de l'atmosfera"), corresponent al Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric),
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte d'instal.lació de cogeneració i depuració de fums, mitjançant l'aprofitament de la calor residual dels fums per a la producció d'energia elèctrica, promogut per l'empresa ESMALGLASS, SA, d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i les condicions i precisions següents:
1) L'oli del sistema de lubricació, possibles vessaments, filtres procedents dels circuits de trasbals de l'oli, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu tòxic i perillós, serà adequadament emmagatzemada i etiquetada, i lliurada a un gestor autoritzat, segons allò disposat en el Reial Decret de 20 de juliol de 1988, núm. 833/1988, de Residus Tòxics i Perillosos. Pel fet de ser productor de residus tòxics i perillosos, l'empresa estarà subjecta a tot allò disposat en l'anterior Reial Decret, com també a la Llei 20/86 de 14 de maig.
2) Les emissions de gasos a l'atmosfera estaran en tot moment dins dels límits marcats pel quadre 27 ("Activitats industrials diverses no especificades en aquest annex"), de l'annex IV ("Nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera per a les principals activitats industrials potencialment contaminants de l'atmosfera"), corresponent al Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

3) Tots els gasos d'escapament procedents dels forns de fregits, eixiran a l'exterior a través de fumerals que compliran en tot moment l'Ordre de 18 d'octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.
4) Es dotarà a la instal.lació de la infraestructura permanent que permeta, en qualsevol moment, la presa de mostres per al control, inspecció i vigilància del nivell d'emissions.
5) S'incorporaran els silenciadors i equips necessaris per a la reducció dels nivells sonors, de forma que no es transmeta a possibles habitatges, cases de camp i en general qualsevol edificació pròxima, més de 40 dB(A) diürns (de 8 h. a 22 h.) ni més de 30 dB(A) nocturns (de 22 h. a 8 h.)
6) Es realitzarà un control semestral dels nivells i de la composició de gasos emesos a l'atmosfera per una empresa col.laboradora de l'Administració. El dit control complirà els requisits exigits en el Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric i els resultats seran remesos a aquesta direcció general.

7) A fi de reduir les emissions de NOx, s'aconsella la instal.lació d'un sistema catalític de reducció selectiva o un altre procediment anàleg, que elimine gran part del contingut de NOx dels gasos d'escapament.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 20 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 056/95-AIA sobre un projecte d'instal.lació de cogeneració a base d'un motor de fuel-oil marca Bazan-Man 9L 40/45, per a la producció combinada de calor (mitjançant caldera de recuperació dels gasos d'escapament) i energia elèctrica (motor alternador que acciona un alternador de 6500 Kw), de l'empresa NATRA CACAO, SL, amb domicili social en autovia A-3, eixida 330-B; Camí de Torrent, s/n, E-46930 de Quart de Poblet (València).
Vist que, en data 10 de febrer de 1995, el Sr. Germán Sanjuan Blasco, en representació de Natra Cacao, SL, va presentar el projecte i l'estudi d'impacte ambiental (document de síntesi) en el registre d'aquesta Conselleria,
Vist que, en data 22 de febrer de 1995, es va consultar el Servei de Residus i Contaminació, pertanyent a aquesta direcció general,

Vist que, en data 28 d'abril de 1995, el Servei Territorial d'Indústria i Energia de València ens va remetre una còpia del projecte bàsic i de l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que ha sigut exposat al públic mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província número 27, de l'1 de febrer de 1995, sense que s'hi hagen presentat al.legacions, segons el certificat del Servei Territorial d'Indústria i Energia de València, amb data d'entrada en aquesta Conselleria 28 d'abril de 1995,
Vist que, en data 12 de maig de 1995, el Servei de Residus i Contaminació ens va remetre un informe, com a resposta a la consulta efectuada, en què s'indica el següent:
"-Els olis de lubricació del motor i els llots de sedimentació del fuel són residus tòxics i perillosos, per la qual cosa hauran de ser cedits a una empresa autoritzada per a la seua gestió.
- L'empresa s'haurà d'inscriure en el registre de menuts productors de residus tòxics o perillosos o, si s'escau, sol.licitar autorització com a gran productor.
- Quant a les emissions a l'atmosfera, el valor estimat per als òxids de nitrogen sobrepassa el límit establert en el punt 27 del Reial Decret 833/75, per la qual cosa seria recomanable sol.licitar-li un sistema de depuració de gasos.
- Així mateix, se li hauran de sol.licitar anàlisis periòdiques de les emissions a l'atmosfera."
Vist que, en data 15 de maig de 1995, se li va sol.licitar al promotor una ampliació de l'estudi d'impacte ambiental, referent a les emissions de NOx,
Vist que, en data 18 de maig de 1995, es va rebre un escrit de l'Ajuntament de Quart de Poblet, en què es formulen les següents al.legacions:
" 1) S'ha de definir amb precisió la ubicació de l'activitat que es pretenga realitzar.
2) Que com a combustible s'ha considerat l'ús exclusiu de fuel i no s'ha estudiat com a alternativa la possible utilització de gas natural, combustible molt menys contaminant, i que es trobaria disponible en passar-ne prop un gasoducte.
3) Que com a única mesura correctora, es preveu la de dispersió de contaminants a l'atmosfera, mitjançant l'elevació oportuna de l'alçària del fumeral, sense prendre en compte per al seu càlcul els nivells de fons existents en la situació preoperacional (article 59 del Decret 833/1975).
4) En el pla de vigilància ambiental s'ha previst la presa de mostres periòdiques en el fumeral de by-pass. Aquesta presa de mostres s'hauria d'estendre al fumeral de la caldera de recuperació. Per això, també s'hi haurien de preveure els oportuns orificis.
5) D'altra part, en el pla de vigilància ambiental, s'hauria de considerar el mostreig i anàlisi d'immissió dels contaminants més característics (CO, SO2 i NOX) a diferents distàncies concèntriques de les instal.lacions, de forma periòdica."
Vist que, en data 30 de maig, el promotor ens comunica el canvi del motor projectat per un altre també de fuel-oil, marca Bazan-Man 9L 40/45, de forma que es milloren les emissions a l'atmosfera,

Vist que, en data 30 de maig, es va sol.licitar al promotor un certificat de les emissions del nou motor que s'ha d'instal.lar, garantides pel fabricant, com també un nou càlcul dels fumerals d'evacuació dels gasos.
Vist que, en data 20 de juny, el promotor va presentar una còpia del certificat amb les emissions. Així mateix, amb data 21 de juny de 1995 es van rebre per fax els càlculs del fumeral.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte d'instal.lació de cogeneració, promogut per l'empresa NATRA CACAO, SL, d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental, la documentació aportada amb posterioritat (certificat de les emissions garantides pel fabricant del motor com també els càlculs del fumeral) i les condicions i precisions següents:

1) L'oli del sistema de lubricació, els llots del fuel com a combustible, possibles vessaments, filtres procedents dels circuits de trasbals de l'oli, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu tòxic i perillós, serà adequadament emmagatzemada i etiquetada, i lliurada a un gestor autoritzat, segons allò disposat en el Reial Decret de 20 de juliol de 1988, núm. 833/1988, de Residus Tòxics i Perillosos. Pel fet de ser productor de residus tòxics i perillosos, l'empresa estarà subjecta a tot allò disposat en l'anterior Reial Decret, com també a la Llei 20/86 de 14 de maig.
2) Les emissions de gasos a l'atmosfera estaran en tot moment dins dels límits marcats pel quadre 2.2 ("Instal.lacions que utilitzen fuel-oil"), de l'annex IV ("Nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera per a les principals activitats industrials potencialment contaminants de l'atmosfera"), corresponent al Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

3) Tots els gasos d'escapament procedents de la combustió en els motors, eixiran a l'exterior a través de fumerals que compliran en tot moment l'Ordre de 18 d'octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.
4) Es dotarà a la instal.lació de la infraestructura permanent que permeta, en qualsevol moment, la presa de mostres per al control, inspecció i vigilància del nivell d'emissions.
5) S'incorporaran els silenciadors i equips necessaris per a la reducció dels nivells sonors, de forma que no es transmeta a possibles habitatges, cases de camp i en general qualsevol edificació pròxima, més de 40 dB(A) diürns (de 8 h. a 22 h.) ni més de 30 dB(A) nocturns (de 22 h. a 8 h.)
6) Es realitzarà un control semestral dels nivells i de la composició de gasos emesos a l'atmosfera per una empresa col.laboradora de l'Administració. El dit control complirà els requisits exigits en el Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric i els resultats seran remesos a aquesta direcció general.
7) A fi de reduir les emissions de NOx, s'aconsella la instal.lació d'un sistema catalític de reducció selectiva o un altre procediment anàleg, que elimine gran part del contingut de NOx dels gasos d'escapament. Segons es reflecteix en l'estudi de la correcció de la contaminació, està prevista la futura col.locació d'un catalitzador a base de NH3 que disminuirà les emissions d'òxids de nitrogen.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de no ser un acte definitiu en via administrativa, no es pot interposar cap recurs; la qual cosa no és inconvenient perquè puguen utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 21 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 086/95-AIA sobre "Modificació de les Normes Subsidiàries" al terme municipal de Biar (Alacant), promogut pel seu Ajuntament,
Vist que aquesta modificació de les Normes Subsidiàries té com a objecte la reclassificació de dues parcel.les properes amb un total de 10.000 m2, de sòl no urbanitzable a sòl urbà, basant-se en la disposició transitòria primera de la Llei 4/1992 de 5 de juny de la Generalitat Valenciana, sobre sòl no urbanitzable, que, si bé no té la seua ordenació consolidada, vol englobar el conjunt de tota una propietat amb la mateixa classificació (si se considerara el conjunt de tota la propietat, constituïda per sòl urbà i sòl no urbanitzable, sí que es compliria l'esmentada disposició).
Vist que, en data 16 de març de 1995, el Servei Territorial de Medi Ambient d'Alacant ens va remetre la documentació urbanística junt a l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que, en data 28 de març de 1995, es va sol.licitar per escrit a l'Ajuntament el certificat d'exposició pública de l'estudi d'impacte ambiental, amb el resultat d'aquest,
Vist que, en data 4 d'abril de 1995, tècnics d'aquesta direcció general van efectuar una visita de camp a fi de contrastar-hi la informació rebuda,
Vist que tant el projecte de modificació com el seu estudi d'impacte ambiental han sigut sotmesos a exposició pública mitjançant anuncis en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 29 de març de 1995, en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i en el diari Información d'Alacant de 14 de febrer de 1995, sense que s'hi haguera presentat cap al.legació en el termini legalment establert, segons el certificat de l'Ajuntament de data d'entrada en aquesta Conselleria 29 de maig de 1995.
Atés que part de la zona que s'ha de reclassificar es troba en fase d'execució d'explanacions i tancament, segons es va poder comprovar el dia de la visita de camp.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, la modificació puntual de las Normes Subsidiàries de Biar (Alacant), promogudes pel seu Ajuntament, d'acord amb allò establert en el seu estudi d'impacte ambiental.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 21 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 090/95-AIA referent al projecte d'embassament regulador de 54.894 m3 situat al paratge "Lo Rufete" del terme municipal de San Miguel de Salinas (el Baix Segura), promogut per la Comunidad de Regantes "Las CaÑadas".
Vist que el 28 de març de 1995 la Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant va remetre la documentació corresponent al projecte, estudi d'impacte ambiental i certificat d'exposició pública de la secretària de l'Ajuntament de San Miguel de Salinas, en què s'indica que l'anunci va ser exposat al públic en el tauler de l'Ajuntament i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana núm. 2.444, de 7 de febrer de 1995, durant trenta dies hàbils sense que en el dit període s'hi produïren al.legacions,
Vist que es van consultar els següents organismes:
1) Ajuntament de San Miguel de Salinas, el 25 d'abril de 1995.

2) Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, el 27 d'abril de 1995
3) Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant, el 27 d'abril de 1995
4) Direcció Territorial d'Agricultura i Pesca d'Alacant, el 27 d'abril de 1995.
Vist que de les respostes a les consultes es destaquen els següents punts:
1) La Direcció Territorial d'Agricultura i Pesca d'Alacant informa, el 17 de maig de 1995, que la construcció d'embassaments és aconsellable a la zona sud de la Comunitat Valenciana, havent-hi un programa d'ajudes per a les construccions que representen un estalvi d'aigua. La incidència de la construcció d'aquestes obres es considerada positiva pel fet d'endolcir el paisatge i afavorir la flora i la fauna de l'entorn.
2) L'Ajuntament de San Miguel de Salinas informa, el 31 de maig de 1995, favorablement sobre el projecte apuntant que s'adapta a la normativa vigent al terme municipal per al sòl no urbanitzable de grau 2 però no assenyala cap incidència sobre la possible afecció a elements etnològics o arqueològics.
3) La Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant, el 8 de juny de 1995, estima acceptable la construcció de l'embassament i aconsella una terminació rugosa dels talussos interiors de l'embassament (a fi de facilitar l'eixida dels animals que hi entren) i la revegetació dels talussos exteriors amb espècies pròpies del lloc.

Vist que la construcció dels talussos requereix l'aportament de material de préstec en un volum estimat de 13.880 m3 i que es proposa en el projecte i l'estudi d'impacte ambiental com a solució per a l'obtenció de materials de préstec l'excavació en àrees pròximes a l'obra, sense que aquesta activitat auxiliar s'haja valorat en l'estudi d'impacte ambiental, ni tan sols s'hagen indicat les possibles zones d'extracció.
Atés que entre les terres gestionades per la comunitat de regants pot hi haver parcel.les l'ús actual de les quals és agrícola de secà i les mesures administratives especials per a gestió dels recursos hidràulics, establertes en el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, que inclou entre els seus àmbits territorials d'aplicació la conca hidrogràfica del Segura,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, sense perjudici de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte de construcció d'un embassament regulador de 54.894 m3 de capacitat al paratge anomenat "Lo Rufete" del terme municipal de San Miguel de Salinas, promogut per la Comunidad de "Las CaÑadas" sempre que s'atenguen a allò previst en l'estudi d'impacte ambiental i a les següents condicions:

1) Si durant la fase de moviment de terres, es detectara qualsevol vestigi de resta arqueològica, el titular té l'obligació fer saber immediatament la troballa a la Conselleria de Cultura i d'adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.

2) L'aigua embassada s'utilitzarà, únicament i exclusivament, per al reg dels cultius de regadiu existents en l'actualitat sense que en cap cas l'embassament projectat servisca d'infraestructura de suport per a la transformació de superfícies de secà a nous regadius, mentre romanga vigent el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, sobre mesures especials per a la gestió dels recursos hidràulics.

3) Els materials de préstec necessaris per a l'execució de l'obra procediran de pedreres autoritzades sense que en cap cas no es considere l'extracció en llocs pròxims a l'obra com a acceptable per aquesta declaració d'impacte ambiental.
L'obertura de noves pedreres està subjecta al procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'acord amb allò previst en l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el reglament d'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març d'Impacte Ambiental.

4) En concloure la fase de construcció, es procedirà a la revegetació dels talussos exteriors de l'embassament amb espècies arbustives pròpies de l'àrea amb una densitat mínima de 4-6 unitats/m2 i periòdicament es faran les labors culturals necessàries per garantir l'establiment de les espècies implantades.
5) Els materials excedents de l'obra en seran retirats de l'entorn i depositats en abocadors controlats.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 29 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 091/95-AIA referent al projecte de construcció de dos embassaments reguladors de reg, anomenats "Toma II" i "Río Seco" de 77.072 m3 i 30.430 m3 de capacitat, respectivament, situats al terme municipal de Pilar de la Horadada (el Baix Segura), promogut per la Comunidad de Regantes "Pilar de la Horadada, margen derecha".
Vist que el 28 de març de 1995 la Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant va remetre la documentació corresponent al projecte, estudi d'impacte ambiental i certificat del secretari de l'Ajuntament de Pilar de la Horadada en què s'indica que l'estudi d'impacte ambiental va ser exposat al públic mitjançant un anunci publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 2.399, d'1 de desembre de 1994, durant trenta dies hàbils sense que en el dit període s'hi produïren al.legacions,
Vist que es van consultar, el 27 d'abril de 1995, els següents organismes:
1) Ajuntament de Pilar de la Horadada
2) Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura.
3) Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant
4) Direcció Territorial d'Agricultura i Pesca d'Alacant
Vist que de les respostes a les consultes es destaquen els següents punts:
1) La Direcció Territorial d'Agricultura i Pesca d'Alacant informa, el 17 de maig de 1995, que la construcció d'embassaments és aconsellable a la zona sud de la Comunitat Valenciana, havent-hi un programa d'ajudes per a les construccions que representen un estalvi d'aigua. La incidència de la construcció d'aquestes obres es considerada positiva pel fet d'endolcir el paisatge i afavorir la flora i la fauna de l'entorn.
2) La Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant, el 8 de juny de 1995, estima acceptable la construcció de l'embassament i aconsella una terminació rugosa dels talussos interiors d'aquest (a fi de facilitar l'eixida dels animals que hi entren) i la revegetació dels talussos exteriors amb espècies pròpies del lloc.

Vist que la construcció dels embassaments produeix un volum de materials excedentaris la destinació dels quals no ha estat prevista en el projecte ni valorada en el corresponent estudi d'impacte ambiental.

Atés que, d'acord amb la documentació presentada davant aquesta Conselleria per a la formulació de la declaració d'impacte ambiental de les Normes Subsidiàries de Planejament Municipal de Pilar de la Horadada, l'execució de les obres no sembla afectar cap element arqueològic o etnològic conegut,
Atés que les terres gestionades per la comunitat de regants poden comprendre parcel.les d'ús agrícola de secà i les mesures administratives especials per a la gestió dels recursos hidràulics, establertes en el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, que inclou entre el seus àmbits territorials d'aplicació la conca hidrogràfica del Segura,

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, sense perjudici de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte de construcció de dos embassaments reguladors: "Toma II" i "Río Seco" de 77.072 m3 i 30.430 m3 de capacitat, respectivament, situats al terme municipal de Pilar de la Horadada promogut per la Comunidad de Regantes "Pilar de la Horadada, margen derecha" sempre que s'atenguen a allò previst en l'estudi d'impacte ambiental i a les següents condicions:
1) Si durant la fase de moviment de terres, es detectara qualsevol vestigi de resta arqueològica, el titular té l'obligació fer saber immediatament la troballa a la Conselleria de Cultura i d'adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.

2) L'aigua embassada s'utilitzarà, únicament i exclusivament, per al reg dels cultius de regadiu existents en l'actualitat sense que en cap cas els embassaments projectats servisquen d'infraestructura de suport per a la transformació de superfícies de secà a nous regadius, mentre romanga vigent el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, sobre mesures administratives especials per a la gestió dels recursos hidràulics.
3) Encara que, d'acord amb el projecte, els materials d'excavació excedeixen els materials necessaris per al terraplenat, si calguera la utilització de materials de préstec, aquests procediran de pedreres autoritzades sense que en cap cas no es considere l'extracció en llocs pròxims a l'obra com a acceptable per aquesta declaració d'impacte ambiental.
4) En el termini d'un mes des de la notificació d'aquesta declaració d'impacte ambiental, es presentarà la documentació relativa a la ubicació dels materials excedents com també les mesures de restauració previstes o realitzades per a la integració de l'àrea d'abocament en l'entorn.
5) En concloure la fase de construcció, es procedirà a la revegetació dels talussos exteriors de l'embassament amb espècies arbustives pròpies de l'àrea amb una densitat mínima de 4-6 unitats/m2 a fi d'evitar els riscos d'erosió i l'impacte visual.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 30 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 92/95-AIA sobre el projecte d'embassaments reguladors de reg, anomenats "Lo Meca", " Lo Maseras", "Toma I", "Toma II" i "Toma III" al terme municipal de San Miguel de Salinas (Alacant), el promotor dels quals és la Comunidad de Regantes "Campo Salinas ".
Vist que la documentació, formada pel projecte i estudi d'impacte ambiental i el resultat de la informació pública, va ser presentada per l'Ajuntament de San Miguel de Salinas. La secretària de l'Ajuntament certifica que l'edicte referent a l'estudi d'impacte ambiental del projecte d'embassaments reguladors de la Comunidad de Regantes de Campo Salinas ha sigut exposat al públic en el tauler de l'Ajuntament i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 2.444, de 7 de febrer de 1995, durant trenta dies hàbils, període durant el qual no s'hi van produir al.legacions,
Vist que, revisada la documentació, es va consultar l'esmentat ajuntament a fi que remetera els informes pertinents sobre la qualificació urbanística dels terrenys que han d'ocupar les obres, com també qualsevol suggeriment, proposta o dades d'interés que estimaren oportuns. Es van consultar, a més, els següents organismes: Direcció Territorial d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Alacant; Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant,

Vist que, en resposta a les consultes plantejades, es remeten els següents informes que de forma succinta s'indiquen:
* Ajuntament de San Miguel de Salinas: "...els terrenys dels embassaments de la Comunidad de Regantes Campo Salinas, estan qualificats com a sòl no urbanitzable grau 2, per la qual cosa la dita construcció està regulada per la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre Sòl No Urbanitzable. A la vista del projecte, es fa constar que aquest compleix les normatives vigents en aquest terme municipal per al sòl no urbanitzable. No s'efectua cap objecció al projecte per la possible incidència sobre el patrimoni etnològic o arqueològic.
* Direcció Territorial d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Alacant: "... L'Ordre de 20 de gener de 1994 de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació va convocar a les comunitats de regants per a sol.licitar ajudes tècniques i econòmiques en la realització de les obres que tingueren com a finalitat l'estalvi d'aigua per a reg. Aquests embassaments estan aconsellats per la irregularitat de les precipitacions i la instal.lació de reg per degoteig que requereixen tenir receptacles que regulen i acumulen aigües puntuals existents, com també aprofitar les hores de vall de les tarifes elèctriques.
* Direcció Territorial de Medi Ambient d'Alacant: ".. és aconsellable que els talussos interiors dels embassaments es recubrisquen amb graveta o un altre material rugós a fi de facilitar l'eixida dels animals que hi entren. Així mateix, s'haurà de revegetar els talussos exteriors amb espècies pròpies del lloc.

Vist que l'objecte del projecte és la construcció de cinc embassaments reguladors d'aigua de reg les característiques dels quals, d'acord amb allò exposat en la documentació escrita del projecte i estudi d'impacte ambiental són:
- Embassament "Lo Meca"
Volum total 99.729 m3
Volum útil: 84.933 m3
Base major: 20.311 m2
Base menor: 13.172 m2
Alçària total: 8,0 m
Talús interior: 1:4
Talús exterior: 1:2
Amplària de corredor de coronació: 5 m.
- Embassament "Lo Maseras"
Volum total: 53.646 m3
Volum útil: 44.834 m3
Base major: 13.172 m2
Base menor: 3.263 m2
Alçària total: 7,0 m
Talús interior: 1.4
Talús exterior: 1:2
Amplària de corredor de coronació: 5 m.
- Embassament Toma I
Volum total: 13.387 m3
Volum útil: 10.519 m3
Base major: 5.003 m2
Base menor: 193 m2
Alçària total: 8,5 m
Talús interior: 1:4
Talús exterior: 1:2
Amplària de corredor de coronació: 5 m.
- Embassament Toma II
Volum total: 30.154 m3
Volum útil: 24.584 m3
Base major: 8.800 m2
Base menor: 2.040 m2
Alçària total: 6,0 m
Talús interior: 1.4
Talús exterior: 1:2
Amplària de corredor de coronació: 5 m.
- Embassament Toma III
Volum total: 26.113 m3
Volum útil: 20.977 m3
Base major: 8.300 m2
Base menor: 621 m2
Alçària total: 7,0 m
Talús interior: 1:4
Talús exterior: 1:2
Amplària de corredor de coronació: 5 m.
El vas de l'embassament s'impermeabilitzarà mitjançant la superposició dels següents materials: una capa d'arena fina de 10 cm d'espessor sobre la qual s'estendrà una làmina de polietilé que es recobrirà amb una altra capa d'arena de 15 cm i, finalment, amb una capa de 25 cm de grava o còdols per a evitar-ne el lliscament.

La justificació de la ubicació dels embassaments és en el cas de "Lo Meca" i "Lo Maseras" per la situació en capçalera de les terres regables i en el cas de "Toma I", "II" i "III" junt a les estacions de bombeig d'igual denominació a fi de regular l'entrada d'aigua provinent dels pous.
Vist que la documentació gràfica inclosa en el projecte fa palesa que l'alçària de l'embassament i la inclinació dels talussos exteriors són sensiblement diferents a les dimensions apuntades en la documentació escrita, ja que ha sigut considerat com a alçària total de l'embassament la diferència de cota entre el seu fons i el corredor de coronació i que en el cas de l'embassament anomenat "Lo Meca", la seua alçària total supera els 15 metres, per la qual cosa s'adapta a la definició de grans presses recollida en l' Ordre de 31 de març de 1967 sobre instrucció i explotació de grans presses,
Vist que l'execució dels embassament requereix l'aportament de materials de préstecs i que es proposa en el projecte i en l'estudi d'impacte ambiental l'obtenció d'aquests d'àrees pròximes a l'obra sense especificar-ne la localització. D'altra part, les activitats extractives no han sigut valorades en l'estudi d'impacte ambiental com a activitats auxiliars que poden originar incidències negatives importants sobre l'entorn.
Vist que, d'acord amb allò exposat en els paràgrafs anteriors, la documentació aportada sobre l'embassament anomenat Lo Meca requeriria la tramitació a través de l'òrgan substantiu d'acord amb les normes establertes en l'Ordre de 31 de març de 1967 sobre instrucció i explotació de grans presses,
Vist que no s'han previst mesures correctores encaminades a evitar l'erosió dels talussos exteriors que, simultàniament, disminuïsquen l'impacte visual generat per aquests.
Atés que, entre les terres gestionades per la Comunidad de Regantes Campo Salinas, poden existir parcel.les l'ús actual de les quals és agrícola de secà i les mesures administratives especials per a la gestió dels recursos hidràulics, establertes en el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, que inclou entre els seus àmbits territorials d'aplicació la conca hidrogràfica del Segura,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, sense perjudici de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, el projecte dels embassaments anomenats "Lo Maseras", "Toma I", "Toma II" i "Toma III" reguladors de reg al terme de San Miguel de Salinas, el promotor dels quals és la Comunidad de Regantes Campo Salinas atenent allò disposat en l'estudi d'impacte ambiental i les següents condicions:
1) Si durant la fase de moviment de terres dels embassaments, es detectara qualsevol vestigi de resta arqueològica, el titular té l'obligació fer saber immediatament la troballa a la Conselleria de Cultura i d'adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.

2) L'aigua embassada s'utilitzarà, únicament i exclusivament, per al reg dels cultius de regadiu existents en l'actualitat sense que en cap cas els embassaments projectats servisquen d'infraestructura de suport per a la transformació de superfícies de secà a nous regadius, mentre romanga vigent el Reial Decret 134/1994, de 4 de febrer, sobre mesures especials per a la gestió dels recursos hidràulics.

3) Els materials de préstec necessaris per a l'execució de l'obra procediran de pedreres autoritzades sense que en cap cas no es considere l'extracció en llocs pròxims a l'obra com a acceptable per aquesta declaració d'impacte ambiental.
L'obertura de pedreres de préstec està subjecta al procediment d'impacte ambiental d'acord amb allò previst en l'annex I del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el reglament d'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març d'Impacte Ambiental.
4) Finalitzada la construcció de l'embassament, es procedirà al tractament de talussos mitjançant la revegetació amb espècies arbustives pròpies de l'àrea (ressenyades en l'estudi d'impacte ambiental) amb una densitat mínima de 4-6 unitats/m2 i es faran les labors de manteniment necessàries per a assegurar l'establiment definitiu dels exemplars implantats.
5) Els materials sobrants de l'obra seran traslladats a abocadors controlats.

Segon
En virtut de l'article 24.5 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament d'execució de la Llei 3/1989, de 3 de març d'Impacte Ambiental, es torna la documentació corresponent a l'embassament anomenat Lo Meca pel fet d'entendre que aquest respon a les característiques de gran pressa, cosa que requereix una tramitació específica a través de l'òrgan substantiu, segons la instrucció i explotació de grans presses (Ordre de 31 de març de 1967).

Tercer
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 27 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 099/95-AIA sobre la construcció d'una fàbrica de ceràmica, en sòl no urbanitzable, al paratge Ramonet del terme municipal d'Almassora (la Plana Alta), promogut per l'empresa ALMOSAFA, SL.
Vist que, el 31 de març de 1995, es rep del Servei Territorial d'Urbanisme de Castelló l'estudi d'impacte ambiental del projecte de construcció d'una fàbrica de ceràmica al paratge Ramonet d'Almassora, el promotor del qual és l'empresa ALMOSAFA, SL, complint l'article 20 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre el Sòl no Urbanitzable,
Vist que, amb data 19 d'abril de 1995, se sol.licita a l'empresa ALMOSAFA, SL un exemplar del projecte tècnic per a completar la documentació del referit expedient,
Vist que es va consultar la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i la Direcció Territorial de Castelló, el Servei de Residus i Contaminació i el Servei de Planificació de Recursos Hidrològics d'aquesta Conselleria,

Vist que, amb data 18 de maig de 1995, es rep del Servei Territorial d'Urbanisme de Castelló un exemplar del projecte tècnic i un certificat sobre la realització de la informació pública de la sol.licitud de declaració d'interés comunitari de l'esmentat projecte (així prevista en l'article 20 de la Llei 4/92 del Sòl no Urbanitzable), pel termini de 20 dies, després del previ anunci en el diari "Levante de Castellón", de 30 de març de 1995, i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 2.491, de 19 d'abril de 1995, i que durant el dit termini d'exposició pública no s'ha formulat cap reclamació que afecte l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que el contingut dels informes rebuts de les consultes efectuades es resumeixen a continuació:
A) La Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló informa que:
"A més de les mesures correctores ressenyades en l'estudi d'impacte ambiental es recomana l'adopció de les següents mesures correctores:
- Reg periòdic i neteja de les àrees de càrrega i descàrrega de les matèries primeres.
- Tractament adequat dels residus d'obra i residus de peces defectuoses, en abocador controlat.
- Sol.licitud de l'autorització corresponent a l'organisme de conca per a l'abocament d'aigües residuals a un llit o pou d'injecció.
Es convenient la instal.lació de contenidors de gran volum per a l'abocament de residus inerts que hauran de tenir una destinació adequada.
I es recomana la realització d'una auditoria ambiental per tal de minimitzar la producció de residus en el procés productiu."

B) Servei de Residus i Contaminació informa que:
"Aquesta activitat es troba classificada en el grup B del catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera, tal com apareix en l'annex II del Decret 833/75, per la qual cosa s'haurà d'atendre allò disposat en el títol VI (Règim especial d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera) i en l'Ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.
Els fumerals d'evacuació de gasos, utilitzats com a procediment de dispersió de gasos en l'atmosfera, hauran de disposar dels adequats orificis per a la realització dels amidaments de control indicats en les normes anteriorment mencionades, i d'una infraestructura d'accés segur a aquests.
S'hauran de prendre les mesures adequades, tant en l'etapa de construcció como en la d'explotació, per a evitar que l'acció del vent puga alçar pols. S'aplicaran les mesures correctores oportunes com ara la col.locació de pantalles tallavents, humitejar els accessos per on circulen els vehicles pesants, etc, amb especial cura en les tasques de descàrrega de matèries primeres, dosificació o transport a sitges.

Aquesta activitat hauria de disposar d'un llibre de registre per cada focus emissor de contaminants segons el model que apareix en l'annex IV de l'Ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera, en el qual s'anotaran tots els amidaments periòdics d'autocontrol de les emissions a l'atmosfera.
Els residus tòxics i perillosos generats en el procés hauran de ser cedits a un gestor autoritzat. Així mateix, l'empres haurà de complir allò establert en la Llei 20/86, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, per als productors d'aquest tipus de residus. Si la producció n'és inferior a 10 t/any haurà de sol.licitar la inscripció en el registre de menuts productors de residus, i en cas que fóra superior a la mencionada quantitat, haurà de sol.licitar l'autorització com a productor de residus tòxics i perillosos i presentar una declaració anual en el format normalitzat a l'efecte en la Conselleria de Medi Ambient."

C) Servei de Planificació de Recursos Hidrològics
"El proveïment d'aigua a la parcel.la, segons la documentació presentada, es realitzarà a partir de la xarxa de regs existent a la zona, per la qual cosa es parteix d'un subministrament d'aigües no potable que en cap moment no s'utilitzarà per al consum dels empleats de la indústria.
Dins de la indústria es diferencien dues línies: una per a ús industrial i una altra per a serveis. Pel que fa a aquests últims, es preveu la instal.lació d'un sistema de cloració a l'eixida del depòsit i abans de la seua distribució. No obstant això, la dita cloració hauria de realitzar-se a l'entrada o al mateix depòsit a fi de garantir un temps mínim de contacte i, per tant, una eficàcia en aquest tractament.

Respecte a les aigües residuals que produirà el desenvolupament de l'activitat, es diferencien:
- Les aigües residuals industrials. Són les que provenen de la neteja de la zona de mòlta i atomitzadors i les aigües de les esmaltadores, i d'acord amb la documentació aportada es garanteix que no es fa cap abocament d'aigües procedents del procés industrial.

- Les aigües residuals domèstiques que procedeixen de lavabos i vestidors seran abocades a la xarxa de clavegueram després d'un tractament biològic d'oxidació total.
Així mateix, s'haurà de garantir l'adequada eliminació dels llots generats tant en la depuradora industrial com els de la depuradora biològica."
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de construcció d'una fàbrica de ceràmica en la partida Ramonet del municipi d'Almassora (la Plana Alta), el promotor del qual és l'empresa ALMOSAFA, SL, amb les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental que estableix l'estudi d'impacte ambiental i les següents condicions:
1) Com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera s'atendrà a allò disposat en el títol VI (Règim especial d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera) del Decret 833/75 i en l'Ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.
2) Els fumerals d'evacuació de gasos disposaran dels adequats orificis per a la realització dels amidaments de control que indica la legislació esmentada en el punt anterior, i una infraestructura d'accés segura a aquests.
3) Es tindrà un llibre de registre per cada focus emissor de contaminants, segons el model que apareix en l'annex IV de l'Ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera, en què s'anotaran tots els amidaments periòdics d'autocontrol de les emissions a l'atmosfera.
4) S'aplicaran les mesures correctores oportunes, durant la fase de funcionament de l'activitat, que evite les emissions de pols a l'atmosfera procedents de les zones on es realitzen les tasques de descàrrega de matèries primeres, dosificació o transport a sitges.
5) Serà d'estricte compliment per l'empresa allò establert en la Llei 20/86, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, per als productors d'aquest tipus de residus.
6) Els residus tòxics i perillosos generats en el procés es donaran a una empresa gestora autoritzada.
7) Se sol.licitarà la inscripció en el registre de menuts productors de residus si la producció de residus tòxics i perillosos és inferior a 10 t/any, i si és superior la quantitat produïda se sol.licitarà l'autorització com a productor de residus tòxics i perillosos i s'haurà de presentar una declaració anual, en el format normalitzat a l'efecte, en la Conselleria de Medi Ambient.
8) El sistema de cloració previst per a les aigües que s'ha d'utilitzar en els serveis es durà a terme a l'entrada o al mateix depòsit, garantint així l'eficacia d'aquest tractament.
9) Es garantirà l'adequada eliminació dels llots generats en la depuradora biològica, com també la dels llots de la depuradora industrial i els filtres de via humida.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.


Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 8 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 108/93-AIA, referent a l'explotació de caolí anomenat "Potoya", del terme municipal d'Alpuente, el promotor del qual és Sílices y Caolines Martí, SL.
Vist que, en data 21 de maig de 1993, la Direcció Territorial de València d'aquesta Conselleria va remetre l'estudi d'impacte ambiental aportat en el procediment d'autorització d'ocupació de forest d'utilitat pública per a la corresponent declaració d'impacte ambiental, sent la nova superfície l'afecció de la qual se sol.licita de 54.000 m2,
Vist que l'esmentada explotació mancava de llicència d'activitat, per la qual cosa se li va indicar al promotor que la sol.licitara davant l'Ajuntament d'Alpuente aportant els documents pertinents, entre ells una còpia de l'estudi d'impacte ambiental, a fi de sotmetre'l al necessari tràmit d'informació pública,
Vist que de les consultes efectuades en data 17 de juny es van rebre les següents respostes:
- Informes arqueològic i etnològic, remesos en data 2 d'agost de 1993 per la Direcció General de Patrimoni Artístic, dels quals no es desprén en principi l'existència d'elements coneguts del patrimoni historicocultural que pogueren veure's afectats pel projecte en qüestió.
- Informe de l'Ajuntament d'Alpuente, rebut en data 6 d'agost de 1993, en què es dóna compte de l'aprovació d'un acord plenari pel qual es decideix iniciar una modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament per a donar cabuda a l'explotació derivada de la concessió minera "Potoya", ja que actualment afecta sòl no urbanitzable de protecció forestal, en el qual no resulta compatible l'activitat. En un informe posterior de l'arquitecte municipal, rebut en data 19 d'agost de 1993, es ratifica la tramitació de la modificació puntual per fer possible l'explotació.

- Informe del Servei Territorial d'Indústria i Energia de València en què comunica que la concessió minera "Potoya núm. 2.172" es va atorgar en data 3 d'abril de 1979 a favor del Sr. Juan Martí Martínez per a l'extracció de caolí i afecta 288 hectàrees, i que en data 22 de gener de 1981 es va autoritzar el canvi de titularitat a favor de Sílices y Caolines Martí, SL que la continua mantenint en l'actualitat.

- Informe arquitectònic, també remés per la Direcció General de Patrimoni Artístic, en data 17 d'agosto de 1993, que no considera a priori inconvenients a l'activitat.
- Informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient, rebut en data 31 de gener de 1994, en què se precisa que la superfície que s'ha d'ocupar afecta la forest d'utilitat pública número 40, anomenat "Cerro de la Ceja de Arcos, Lomas del Campo de Arriba y otros".
Vist que la modificació puntual, per la qual passa a sòl no urbanitzable comú l'àrea ocupada pel projecte d'activitat de l'explotació minera esmentada va ser objecte d'una declaració d'impacte ambiental favorable en data 4 d'octubre de 1994 (expt. 279/93-AIA),

Vist que, en data 18 de gener de 1995, es recorda a l'Ajuntament que ha de prosseguir amb la tramitació de l'expedient de la sol.licitud de llicència d'activitat i comunicar el resultat a aquesta Conselleria a fi de poder emetre la corresponent declaració d'impacte ambiental,

Vist que, en data 7 de juny de 1995, la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats remet una còpia de l'expedient municipal, en el qual consta la realització del tràmit d'informació pública, mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de València número 84, de data 8 d'abril de 1995, sense que s'hi presentaren al.legacions.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, la realització del projecte d'explotació de caolí anomenat "Potoya", del terme municipal d'Alpuente, amb les mesures proposades en l'estudi d'impacte ambiental i les condicions següents:
1. La nova explotació es realitzarà a partir del buit actualment existent, utilitzant aquest per a depositar els estèrils i així iniciar una explotació de transferència lateral que evitarà la creació de runams exteriors, ja que els estèrils tindran sempre com a destinació les zones immediates ja explotades.
2. A fi de reduir l'impacte visual i afavorir la recuperació posterior de l'àrea, es deixarà sense explotar, al llarg de la superfície sol.licitada, la franja exterior i baixa del vessant, fins a una cota almenys de 10 metres per damunt de la cota del mur del jaciment o línia de peu, prenent com a base o model general d'explotació el perfil B del gràfic adjunt.
3. Els materials estèrils del capitell, el volum previst de la qual és superior (almenys tres vegades) a l'esglaó de 4 m. d'alçària que es preveu construir al peu del banc inferior de l'explotació, s'utilitzaran per a reblir el buit resultant i es crearà un tascó adossat a l'esmentat banc inferior, a fi de disminuir el seu pendent i, si s'escau, el pendent general de tot el front d'explotació.
4. El banc superior, que afecta principalment el capitell estèril, haurà de ser excavat amb un desmunt addicional al principi de cada fase d'explotació, fins a rebaixar el seu pendent a menys de 50ø respecte a l'horitzontal. L'excedent d'estèril s'afegirà al tascó basal referit en el punt anterior, imitant el perfil model (C) adjunt a aquesta declaració d'impacte ambiental.
Un dels objectius principals d'aquesta actuació és eliminar l'impacte cromaticovisual (tons blancs i rogencs) del nivell miner productiu.
5. únicament quan hagen sigut efectuades les labors de restauració (revegetació inclosa) dels talussos resultants del punt anterior, es podrà procedir a la fase d'explotació final de la mota exterior de mineral. Per a això s'hauran d'extremar les mesures protectores encaminades a evitar abocaments o vessaments de terres sobre el vessant natural, tot emprant-hi mètodes de retroexcavació. Finalment, es procedirà a la revegetació final de la plataforma resultant, després de la prèvia addició de sòl adequat, i segons els criteris previstos en l'estudi d'impacte ambiental.
6. La xarxa de drenatge de l'àrea afectada es realitzarà d'acord amb els criteris previstos en l'estudi d'impacte ambiental però amb les modificacions pertinents introduïdes per les condicions anteriors. A més del filtre de drenatge previst en l'extrem nord-oest de la superfície afectada, s'haurà de construir un altre -o uns altres- al llarg de la fase d'explotació, a fi d'evitar l'eixida d'aigues amb excessiva càrrega sòlida fora de la zona afectada per l'explotació.
7. En concordança amb les condicions anteriors, es restaurarà l'explotació per fases a la mesura que s'exhaurisquen els distints fronts i aquesta es desplace lateralment.
8. Es procedirà a la revegetació de tots els talussos resultants de l'explotació mitjançant una preparació prèvia del sòl i la posterior sembra i plantació amb espècies concordants amb l'entorn natural. La sembra es farà a base de gramínies i lleguminoses, aplicant els regs que calguen per a aconseguir la seua adequada implantació. Anirà a càrrec del promotor, igualment, el seu manteniment i reposició en cas que no s'aconseguisca la cobertura mínima necessària per a frenar els processos d'erosió.
9.El promotor queda obligat a presentar davant el Servei Territorial d'Indústria i Energia, abans del 31 de desembre de cada any, un informe anual en què es reculla el balanç i l'estat actual de l'explotació, respecte als volums extrets i aprofitats i a l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en el pla de restauració-estudi d'impacte ambiental, com també qualsevol possible incidència en el desenvolupament d'aquestes. El Servei Territorial d'Indústria i Energia remetrà a aquesta Conselleria una còpia de l'esmentat informe. En cas que es produïsquen desviacions respecte als objectius ambientals previstos en aquesta declaració d'impacte ambiental, el promotor haurà de revisar l'aplicació de les mesures correctores i de restauració previstes i, si s'escau, ampliar les garanties necessàries, sempre sota la supervisió administrativa per part dels òrgans ambiental i miner.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 28 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 108/95-AIA sobre un projecte d'execució d'una instal.lació de cogeneració de cicle combinat, usant gas natural com a combustible, composta per tres unitats turbogeneradors (turbina de gas, turbina de vapor i turbocompressor), caldera de recuperació de calor per a producció de vapor i sistemes auxiliars, sent-ne la propietat l'associació d'interés econòmic IDAE Almussafes, amb domicili al Paseo de la Castellana, núm. 95, planta 21, 28046 Madrid, i la ubicació, les instal.lacions als terrenys disponibles de FORD ESPAÑA, SA, a la seua factoria d'Almussafes (València).

Vist que, en data 18 d'abril de 1995, el Servei Territorial d'Indústria i Energia de València ens va remetre el projecte i el seu estudi d'impacte ambiental,
Vist que ha sigut exposat al públic mitjançant un anunci en el Butlletí Oficial de la Província número 42, de 18 de febrer de 1995, sense que s'hi hagen presentat al.legacions, segons un certificat del Servei Territorial d'Indústria i Energia de València, amb data d'entrada en aquesta Conselleria 5 de maig de 1995,
Vist que, en data 25 d'abril, es va consultar el Servei de Residus i Contaminació, pertanyent a aquesta Conselleria,
Vist que, en data 25 d'abril, es va sol.licitar a FORD ESPAÑA, SA, l'ampliació de l'estudi d'impacte ambiental, sobre els càlculs dels fumerals d'escapament dels gasos procedents de la combustió, com també la destinació final dels residus tòxics i perillosos generats durant l'explotació de la planta de cogeneració,
Vist que, en data 13 de juny de 1995, el promotor ens va remetre un escrit tot complint l'ampliació sol.licitada,
Vist que, en data 20 de juny de 1995, el Servei de Residus i Contaminació ens va remetre un informe com a resposta a la consulta efectuada, en què s'indica el següent:
"-Els fumerals d'evacuació de gasos hauran de disposar dels adequats orificis per a la realització dels amidaments de control indicats en la legislació corresponent, com també de la corresponent infraestructura d'accés a aquests.
- L'activitat hauria de disposar d'un llibre de registre per cada focus emissor de contaminants, segons allò estipulat en l'Ordre de 18 d'octubre de 1976 sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera, en què s'anotaran tots els amidaments periòdics de les emissions a l'atmosfera.
- Els residus tòxics i perillosos generats en l'activitat hauran de ser cedits a un gestor autoritzat i hauran de figurar en la declaració com a productor de residus perillosos que anualment l'empresa ha de presentar davant la Conselleria de Medi Ambient."
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte d'execució d'una instal.lació de cogenerador amb gas natural, propietat de l'associació d'interés econòmic IDAE Almussafes, que se situarà a la factoria de FORD ESPAÑA, SA, d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental, de l'ampliació remesa el 13 de juny de 1995, i les condicions i precisions següents:
1) L'oli del sistema de lubricació, possibles vessaments, del motor, bateries i piles, filtres procedents dels circuits de trasbals de l'oli, i en general qualsevol altra substància que puga ser catalogada com a residu tòxic i perillós, serà adequadament emmagatzemada i etiquetada, i lliurada a un gestor autoritzat, segons allò disposat en el Reial Decret de 20 de juliol de 1988, núm. 833/1988, de Residus Tòxics i Perillosos. Pel fet de ser productor de residus tòxics i perillosos, l'empresa estarà subjecta a tot allò disposat en l'anterior Reial Decret, com també a la Llei 20/86 de 14 de maig.

2) Les emissions de gasos a l'atmosfera estaran en tot moment dins dels límits marcats pel quadre 27 ("Activitats industrials diverses no especificades en aquest annex"), de l'annex IV ("Nivells d'emissió de contaminants a l'atmosfera per a les principals activitats industrials potencialment contaminants de l'atmosfera"), corresponent al Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

3) Tots els gasos d'escapament procedents de la combustió en el procés de cogeneració eixiran a l'exterior a través de fumerals que compliran en tot moment l'Ordre de 18 d'octubre de 1976, sobre prevenció i correcció de la contaminació industrial de l'atmosfera.

4) Es dotarà a la instal.lació de la infraestructura permanent que permeta, en qualsevol moment, la presa de mostres per al control, inspecció i vigilància del nivell d'emissions.
5) S'incorporaran els silenciadors i equips necessaris per a la reducció dels nivells sonors, de forma que no es transmeta a possibles habitatges, cases de camp i en general qualsevol edificació pròxima, més de 40 dB(A) diürns (de 8 h. a 22 h.) ni més de 30 dB(A) nocturns (de 22 h. a 8 h.)
6) Es realitzarà un control semestral dels nivells i de la composició de gasos emesos a l'atmosfera per una empresa col.laboradora de l'Administració. El dit control complirà els requisits exigits en el Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de Protecció de l'Ambient Atmosfèric i els resultats seran remesos a aquesta direcció general.

7) A fi de reduir les emissions de NOx, s'aconsella la instal.lació d'un sistema catalític de reducció selectiva o un altre procediment anàleg, que elimine gran part del contingut de NOx dels gasos d'escapament.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 20 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 111/95-AIA, sobre el projecte de modificació puntual número 3 del Pla General d'Ordenació Urbana del municipi d'Ontinyent (La Vall d'Albaida), promogut pel seu Ajuntament.

Vist que, amb data 16 d'abril de 1995, l'Ajuntament d'Ontinyent va remetre a la Conselleria de Medi Ambient l'estudi d'impacte ambiental del projecte de modificació puntual número 3 del Pla General, junt a un certificat de l'aprovació inicial i còpia dels edictes d'exposició pública, tot fent constar que, tan bon punt finalitzara el termini d'informació pública, es remetrien les al.legacions que, si s'escau, s'hagueren produït,
Vist que, amb data 16 de maig de 1995, l'Ajuntament d'Ontinyent va remetre el certificat del tràmit d'exposició pública de l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental ha estat exposat al públic, pel termini d'un mes, mitjançant un anunci de l'Ajuntament d'Ontinyent publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, número 2.483, de 4 d'abril de 1995, sense que s'hi haja presentat cap al.legació, segons el certificat que consta a l'expedient,

Atés que la modificació proposada consisteix en els següents aspectes:
- Ampliació de 14 a 16 metres d'amplària de viaris annexos al polígon industrial "El Pla" (Trams 1 i 2), amb els corresponents canvis d'alineació i previsió de nusos.
- Adaptació de la traça de la variant Ronda Sud prevista en el Pla General al projecte redactat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i ampliació del sòl urbanitzable no programat d'ús industrial. Afecta 12.180 m2 de sòl no urbanitzable.

- Previsió d'un pont per a connectar les carreteres CC-320 i CC-3316 a través del polígon industrial i els corresponents nusos d'enllaç. Afecta 13.000 m2 de sòl no urbanitzable.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte de modificació puntual núm. 3 del Pla General d'Ordenació Urbana d'Ontinyent (La Vall d'Albaida), amb les mesures correctores incloses en l'estudi d'impacte ambiental del projecte, a més de les següents condicions:
* Si durant l'execució de les obres previstes en la modificació s'hi trobaren restes arqueològiques, s'haurà de comunicar la troballa a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, d'acord amb la Llei 16/1985, de Patrimoni Històric Espanyol.

* El projecte o projectes que es redacten per al desenvolupament de la xarxa viària i el pont previst en la modificació, tindran en compte els següents aspectes:
- Els materials de rebliment que foren necessaris, i que no provinguen de les excavacions de les mateixes obres, s'obtindran de pedreres existents i legalment autoritzades. Si per qualsevol causa fóra inevitable l'obertura de noves pedreres o l'explotació de pedreres actualment abandonades, aquestes hauran de comptar amb els preceptius permisos legals per a la seua explotació i restauració, incloent-hi la preceptiva declaració d'impacte ambiental.
- Igualment, els materials inerts derivats de les obres i que no hi siguen utilitzats hauran de ser dipositats en abocadors degudament identificats i legalitzats. En el cas que calga habilitar un abocador per a aquesta finalitat, s'haurà de sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
- S'hi impedirà l'emmagatzematge de qualssevol elements, materials o instal.lacions auxiliars en la llera del riu Clariano; igualment, s'impedirà qualsevol abocament sòlid o líquid sobre el riu.

- S'hi inclourà el projecte de restauració dels terrenys afectats per l'actuació, degudament pressupostat.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 8 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 126/95-AIA referent a l'explotació "Rosa-José", de la concessió minera d'igual denominació, número 1.134, del terme municipal de DomeÑo, el promotor del qual és l'empresa Levantina de Sílices y Arcillas, SL.
Vist que, en data 28 de febrer de 1995, la Direcció Territorial de Medi Ambient va remetre un exemplar de l'estudi d'impacte ambiental aportat amb la sol.licitud d'ocupació de forest d'utilitat pública per a dur a terme l'activitat minera, a l'efecte d'obtenir la corresponent declaració d'impacte ambiental,
Vist que, en data 2 de maig de 1995, la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats va traslladar una còpia de l'expedient instruït per l'Ajuntament de DomeÑo, a l'efecte de formulació de la declaració d'impacte ambiental,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental va ser sotmés al tràmit d'informació pública per l'Ajuntament de DomeÑo dins del procediment d'obtenció de la llicència d'activitat, sense que s'hi presentaren al.legacions, segons consta en el corresponent certificat del secretari municipal,
Vist que, anteriorment (expt. 08/95-AIA), es va tramitar un altre projecte miner situat junt a l'actual i amb la mateixa denominació, "Rosa-José", però pertanyent a un altre permís d'investigació (núm. 2.367), a nom del Sr. José Miguel Francés Aparicio, qui va renunciar a continuar la tramitació, en data 13 de març de 1995, pel fet de no haver aconseguit resultats miners satisfactoris,
Vist que dels informes remesos amb dates 14 de juliol de 1993 i 18 d'octubre de 1993 per la Direcció General de Patrimoni Artístic dins de l'expedient 113/93-AIA referent a les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi de DomeÑo no es desprén l'existència d'elements del patrimoni historicocultural coneguts a la zona afectada per aquest projecte.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, des del punt de vista ambiental i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, l'explotació de la pedrera Rosa-José, en la concessió derivada del permís d'investigació minera núm. 1.134, del terme municipal de DomeÑo, d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental tramitat i les condicions següents que l'amplien o el modifiquen:
1a.S'ha detectat que en els plànols 4, 5 i 6 de l'estudi d'impacte ambiental el N està girat aproximadament 45ø a l'E, cosa que haurà de ser objecte de revisió i, si s'escau, modificació per part del promotor.
2a.El projecte preveu la creació d'un runam a la zona N de l'explotació, que no es reflecteix en els plànols. En aquesta zona, el que sí que hi ha és un antic buit miner, que podrà ser reblit com a runam, prenent en compte, no obstant això, els perfils previstos en la restauració i els objectius d'aquesta quant a talussos i xarxa de drenatge.
3a.D'acord amb el punt anterior, l'explotació haurà de tenir un sentit d'avanç cap al SW, amb una explotació de transferència que permeta compaginar les labors d'explotació i de restauració.

4a.El promotor queda obligat a presentar davant el Servei Territorial d'Indústria i Energia, abans del 31 de desembre de cada any, un informe anual en què es reculla el balanç i l'estat actual de l'explotació, respecte als volums extrets i aprofitats i a l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en el pla de restauració-estudi d'impacte ambiental, com també qualsevol possible incidència en el desenvolupament d'aquestes. El Servei Territorial d'Indústria i Energia remetrà a aquesta Conselleria una còpia de l'esmentat informe.

5a.Si en el procés d'explotació de la pedrera, es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular quedarà obligat a fer-ho saber immediatament a la Conselleria de Cultura i adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 27 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 127/95-AIA, referent a un projecte d'extracció de terres per a préstec, anomenat "Artana II", que afecta el terme municipal d'Artana, del qual és promotora l'empresa PAVASAL, SA.
Vist que l'estudi d'impacte ambiental ha estat sotmés al tràmit d'informació pública pel Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló, de data 25 de febrer de 1995, sense que s'hi presentara cap al.legació dins del termini previst de 30 dies hàbils i segons consta en el corresponent certificat del director territorial rebut en data 11 d'abril de 1995, si bé l'estudi es va rebre en data 5 de maig,

Vist que, en data 11 d'abril de 1995, es va dictar una declaració d'impacte ambiental favorable, encara que amb condicions, a la pedrera de préstec anomenada "Artana I", promoguda també per PAVASAL, amb destinació a les obres de la variant de Betxí,
Vist que, en data 8 de juny, la Direcció Territorial de Medi Ambient va trametre un informe en el qual destaca la inexistència d'elements florístics o faunístics d'elevat interés per a la conservació de la natura, com també l'escassa visibilitat de la pedrera, si bé es troba prop de la via pecuària núm. 5 (Carrerada de la Gorreta), estant pendent d'informe de la guarderia forestal respecte a la seua possible afecció. No obstant això i encara que estima que l'impacte serà baix/moderat, comunica que l'activitat ja es troba en funcionament, que a més dels materials quaternaris, l'extracció també afecta dolomies del triàsic subjacent i que a la part oest de l'explotació han sigut creats bancs d'alguna alçària (12 a 18 m.) que no responen exactament al projecte, i que poden produir un impacte visual important si no es restauren segons allò que preveu l'estudi d'impacte ambiental. Per tot això, recomana la realització d'un nou pla de restauració que s'adapte a la realitat física de les obres actuals, i aporta una sèrie de suggeriments perquè es tinguen en compte. Com a continuació d'aquest informe, s'envia un altre en data 19 de juny, en què es dóna compte que l'activitat no afectarà l'esmentada carrerada sempre que es respecte el perímetre d'explotació previst,

Vist que, com a conseqüència de la consulta realitzada, en data 19 de juny es rep un informe de la Direcció General de Conservació del Medi Natural, en què s'indica que el projecte es troba dins de l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà, la qual cosa limita els actes que puguen suposar la consecució dels objectius de l'esmentat pla, i s'estableix la necessitat d'un informe favorable de l'administració competent. Una vegada analitzades les circumstàncies que concorren en aquest cas i vist l'indret afectat, conclou amb la consideració d'estimar compatible l'actuació sense perjudici del compliment de les normes corresponents i amb les limitacions que establisca la declaració d'impacte ambiental,

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'efecte ambiental, i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables i en especial de la llicència municipal, l'extracció de materials anomenada Artana II, que afecta el terme municipal d'Artana, amb les condicions següents:
1.El promotor haurà de presentar per triplicat en aquesta Conselleria i dins del termini d'un mes a partir de la data de notificació d'aquesta declaració d'impacte ambiental, un projecte de restauració adequat a la realitat física de l'activitat realitzada, el qual contindrà, entre d'altres, el desenvolupament dels següents aspectes:
a)Elaboració de perfils de restauració representatius de tota la superfície afectada i transversals als fronts d'explotació.
b)Abancalament dels talussos finals amb pendents màxims de 45ø respecte a l'horitzontal i alçària màxima de banc de 5 m.
c)Revegetació adient dels talussos amb espècies vegetals concordants amb les característiques naturals de l'entorn, indicant els tipus de plantes i la seua densitat.
d)Aportació de terra vegetal abans de la revegetació, amb capes almenys de 30 cm. de gruixària.
e)Adequació de la xarxa de drenatge per al control dels processos erosius, incloent-hi contrapendent dels bancals i bermes.
f)Desenvolupament d'una cobertura herbàcia encaminada a afavorir l'estructura del sòl i reduir-ne l'erosió.
g)Realització del corresponent pressupost que concorde amb totes les mesures correctores previstes.
2.El promotor haurà d'aplicar els regs escaients en camins i superfície d'explotació per tal d'evitar la proliferació de pols.
3.Si durant l'explotació de la pedrera, es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular té l'obligació de fer-ho saber a la Conselleria de Cultura immediatament i adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.


Segon
Donar compte al Servei d'Inspecció de l'inici de l'activitat abans d'obtenir les autoritzacions administratives.

Tercer
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 30 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 128/95-AIA, referent a un projecte d'extracció de terres per a préstec anomenat "Artana III", que afecta el terme municipal d'Artana, del qual és promotora l'empresa PAVASAL, SA.
Vist que l'estudi d'impacte ambiental ha estat sotmés al tràmit d'informació pública pel Servei Territorial d'Indústria i Energia de Castelló, mitjançant un anunci publicat al BOP de Castelló número 49, de data 25 d'abril de 1995, sense que s'hi presentara cap al.legació dins del termini previst de 30 dies hàbils, i segons consta en el corresponent certificat del director territorial rebut en data 5 de juny de 1995,
Vist que en data 11 d'abril de 1995 es va dictar una declaració d'impacte ambiental favorable, encara que amb condicionaments, de la pedrera de préstec anomenada "Artana I" (Expt. 007/95-AIA), promoguda també per PAVASAL, SA amb destinació a les obres de la variant de Betxí, com també la pedrera "Artana II" (Expt. 127/95-AIA) que es tramita alhora que aquesta,
Vist que, en data 19 de juny, la Direcció Territorial de Medi Ambient va trametre un informe sobre aquest projecte, en què destaca que l'explotació afectaria, a més dels materials argilencs del keuper un capitell de dolomies juràssiques en la part més alta, que no podria ser explotada amb el mètode definit en el projecte ja que caldria emprar explosius o martell trencador. Estima que l'impacte seria moderat/alt durant la fase d'explotació i baix o moderat durant la d'abandonament, i considera que seria ambientalment acceptable amb una sèrie de mesures correctores que detalla l'informe,

Vist que, com a conseqüència de la consulta realitzada, en data 19 de juny es rep un informe de la Direcció General de Conservació del Medi Natural, en què s'indica que el projecte es troba dins de l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra d'Espadà, la qual cosa limita els actes que puguen suposar la consecució dels objectius de l'esmentat pla, i s'estableix la necessitat d'un informe favorable de l'administració competent. Una vegada analitzades les circumstàncies que concorren en aquest cas i vist l'indret afectat, conclou amb la consideració d'estimar compatible l'actuació sense perjudici del compliment de les normes corresponents i amb les limitacions que establisca la declaració d'impacte ambiental.

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'efecte ambiental, i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, i en especial de la llicència municipal, l'extracció de materials anomenat Artana III, que afecta el terme municipal d'Artana, amb les condicions següents:
1.Queda autoritzada únicament l'explotació de la part baixa del perímetre sol.licitat, tenint com a límit superior el camí que es reflecteix en els plànols número 2 del projecte (parcel.lari) i de l'estudi d'impacte ambiental (planta d'explotació).
2.El promotor prendrà cura de mantenir totes les servituds existents en perfecte ús i deixar-les en perfectes condicions una vegada acabada l'explotació.
3.Els talussos finals de l'explotació no hauran de sobrepassar els 5 m. d'alçària de banc ni els 45ø d'inclinació previstos en l'estudi, i caldrà procedir a la seua revegetació -després de prèvia addició del sòl previst- amb espècies arbustives pròpies de la màquia, com ara el coscoll (Quercus coccifera), romaní (Rosmarinus officinalis), margalló (Chamaerops humilis), llentiscle (Pistacia lentiscus), etc, amb una densitat almenys de 1.200 plançons per hectàrea.
4.Tota la superfície afectada, tant els talussos com els bancals, hauran de ser objecte d'una sembra de gramínies i lleguminoses una vegada estesa la terra vegetal, per tal d'estabilitzar la seua estructura i reduir el risc d'arrossegaments. Caldrà aplicar els regs i manteniment escaients per al correcte desenvolupament de la coberta herbàcia.
5.Caldrà procedir a l'adequació d'una xarxa de drenatge per al control dels processos erosius, incloent-hi contrapendent dels bancals i protecció superior i inferior dels talussos.
6.El promotor haurà d'aplicar els regs escaients en camins d'accés i superfícies d'extracció, per tal d'evitar la proliferació de pols.
7.Caldrà adequar el pressupost de restauració per tal d'incloure-hi els costos dels condicionaments anteriors i accions derivades.

8.Si durant l'explotació de la pedrera, es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular té l'obligació de fer-ho saber a la Conselleria de Cultura immediatament i adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 30 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 137/95-AIA sobre un projecte de granja avícola a la partida CaÑizo del terme municipal de Villar del Arzobispo (València), el promotor del qual és el Sr. Enrique Estellés Andrés.
Vist que la documentació, formada pel projecte, estudi d'impacte ambiental i expedient municipal, ha sigut remesa a través de la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats de València,

En l'expedient municipal s'indica que el projecte i l'estudi d'impacte ambiental ha sigut sotmés al tràmit d'informació pública mitjançant la inserció d'un edicte en el tauler d'anuncis de l'Ajuntament i un anunci en el Butlletí Oficial de la Província de València número 36 d'11 de febrer de 1995. Segons la diligència efectuada pel secretari de l'Ajuntament, transcorregut el termini d'informació pública no s'hi han presentat al.legacions.
Vist que l'objecte del projecte és la legalització de granja avícola de gallines ponedores. L'activitat té una capacitat total de 137.000 gallines repartides en cinc naus, quatre de les quals es dediquen a la producció d'ous i l'última té una capacitat de 30.000 gallines en procés d'engreix. Compta, a més, amb nau de classificació i empaquetat d'ous i una setena nau destinada a magatzem de cartonatges, cambra frigorífica i taller auxiliar,
Vist que en l'estudi d'impacte ambiental s'indica que les gallines nounates procedents de la granja especialitzada són sotmeses a un procés d'engreix en la nau de pollets on estaran cinc mesos fins a assolir la maduresa adequada i comencen a pondre ous. Una vegada assolida la maduresa, es traslladen a les diferents naus per a cobrir les baixes que diàriament es produeixen. La nau de pollets té com a missió regular i mantenir estable el nombre de gallines ponedores,

Vist que el fem es recull mitjançant cintes ventilades situades sota cada una de les línies de gàbies, que de manera automàtica retiren els excrements fins a una punta de cada nau, on s'acumulen tots els excrements recollits per les cintes i mitjançant cargol sense fi són recollits en un remolc i traslladats a un femer.

S'estima una producció diària de 10.000 kg. de gallinassa, cosa que fa un total anual de 365.000 kg. El femer de la instal.lació és el resultat del condicionament del terreny en el qual s'ha creat un menut mur de contenció en la part a la qual, per gravetat, tendeixen a anar els líquids o l'aigua de pluja.
Vist que les mesures correctores proposades en el projecte consisteixen en la creació d'una fossa de destrucció de cadàvers amb cal viva, fossa sèptica prefabricada per al tractament d'aigües residuals de l'habitatge i lavabos, i contenidor de fems domiciliaris,
Atés que la gallinassa resultant de l'activitat es troba repartida en diversos munts al llarg de la superfície del propietari. S'ha de crear un femer amb obra de fàbrica realitzat amb material impermeable, comptant amb la recollida de lixiviats. La gallinassa, una vegada al femer, ha de sotmetre's a un procés de fermentació controlada que garantisca l'obtenció d'un producte adequat per al seu ús agrícola i la no proliferació de pudors i agents vectors.

La fermentació es durà terme de forma aeròbia controlant la temperatura, la humitat, etc. perquè no apareguen fongs, pudors i agents vectors.
El femer es delimitarà i aïllarà mitjançant, almenys, un apantallament arbori i arbustiu que ajude a minimitzar l'efecte negatiu sobre la població.
Així mateix, s'ha de comptar amb una superfície d'iguals característiques que el femer, on s'emmagatzemarà la gallinassa compostada fins a la seua utilització en camps agrícoles.
Atés que els animals morts seran eliminats, segons indica l'estudi, soterrant-los en una fossa amb cal viva. Aquesta fossa s'impermeabilitzarà i s'ha de mantenir aïllada de l'exterior. Els cadàvers seran soterrats de forma immediata sense que s'acumulen al voltant (com ara junt a zones d'acumulació de gallinassa, etc.),

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de legalització de granja avícola a la partida CaÑizo del terme municipal de Villar del Arzobispo (València), el promotor del qual és el Sr. Enrique Estellés Andrés, atenent a allò disposat en l'estudi d'impacte ambiental i les següents condicions:
1.S'ha de crear un femer d'obra amb material impermeable i recollida de possibles lixiviats, on la gallinassa se sotmetrà a un procés de fermentació controlada. En aquesta fermentació es controlarà l'aireig, la temperatura, la humitat, entre d'altres elements que garantisquen l'obtenció d'un producte òptim per al seu ús com adob orgànic i la no proliferació de pudors, agents vectors, etc.

Així mateix, es crearà una superfície d'idèntiques característiques quant a impermeabilitat, que servisca de magatzem de regulació del material compostat fins a la seua utilització com a adob orgànic. La zona dedicada a compostatge i magatzem de regulació es limitarà almenys amb apantallament arbori i arbustiu.
2.Creació de fossa impermeable de destrucció d'animals morts on seran tractats amb cal.
3.Aplicació de totes les mesures correctores previstes en el projecte: fossa sèptica prefabricada per al tractament d'aigües residuals de l'habitatge i lavabos, i contenidor d'escombraries domiciliàries.
4.Es confirmarà l'aplicació de totes les mesures correctores en l'acta de comprovació prèvia de la llicència municipal.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 29 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 158/95-AIA sobre modificació puntual número 1 del Pla General d'Ordenació Urbana de Foios, promogut pel seu Ajuntament.
Vist que aquesta modificació número 1 del PGOU de Foios té com a objecte la determinació d'una reserva de terrenys en sòl no urbanitzable per a la creació d'un sistema general d'equipament comunitari (amb ús docent múltiple), en una superfície total de 15.000 m2 aproximadament. Actualment, el PGOU classifica una part d'aquests terrenys (10.300 m2) com a sòl urbanitzable no programat amb reserva per a ús exclusiu d'institut de Formació Professional, i la resta (4.700 m2) com a sòl no urbanitzable de protecció agrícola (camps de tarongers i horta). Es pretén la reclassificació de tot el sòl urbanitzable no programat a sòl no urbanitzable, i qualificar aquesta superfície de 15.000 m2 com a sistema general (13.000 de sistema general i 2.000 de viari d'accés).
Vist que, en data 23 de maig de 1995, l'Ajuntament de Foios ens va remetre l'estudi d'impacte ambiental de la modificació núm. 1,

Vist que s'ha consultat la documentació urbanística en la Comissió Territorial d'Urbanisme de València,
Vist que, en data 6 de juny de 1995, tècnics d'aquesta direcció general van efectuar una visita de camp a fi de contrastar la informació rebuda,
Vist que la modificació junt amb l'estudi d'impacte ambiental han sigut sotmesos a exposició pública pel termini d'un mes, mitjançant un anunci en el periòdic "Las Provincias" del dia 30 de desembre de 1994 i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 7 de febrer de 1995, sense que s'hi hagen presentat al.legacions, segons un certificat del secretari general de 9 de març de 1995,
Vist que, segons un escrit de l'Ajuntament, Iberdrola, SA va presentar una al.legació en data 15 de març de 1995, que no es va admetre perquè estava fora del termini reglamentari.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental.

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, la "modificació puntual núm. 1 del PGOU de Foios, promogut pel seu Ajuntament, d'acord amb les mesures correctores i el pla de vigilància ambiental, inclosos tots dos en l'estudi d'impacte ambiental.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 16 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 160/93-AIA sobre el projecte bàsic de condicionament de l'itinerari Benidorm-Guadalest, promogut per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports.
Vist que, en data 2 d'agost de 1993, la Direcció General d'Obres Públiques de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports va remetre a la Conselleria de Medi Ambient el projecte bàsic del condicionament de l'itinerari Benidorm- Guadalest, com també l'estudi d'impacte ambiental corresponent al dit projecte bàsic,

Vist que el projecte consta de tres actuacions diferenciades: un desdoblament de la carretera C-3318 entre Benidorm i La Nucia o tram I, una variant de nou traçat anomenada variant de Polop o tram II, i una millora de l'AV-1704 entre Polop i Guadalest o tram III. Tot això afecta els termes municipals de Benidorm, La Nucia, Polop, Guadalest i Benimantell,
Vist que, amb data 25 d'agost de 1993, es va consultar els Serveis Territorials d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient, la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura i la Direcció General d'Interior (aleshores D.G. de Protecció Ciutadana) de la Conselleria d'Administració Pública,

Vist que, en data 22 de setembre de 1993, es va rebre en la Conselleria de Medi Ambient un escrit d'al.legacions presentat pel Sr. Juan Carlos Romero Esteve en nom i representació de 21 particulars i de les mercantils: Sumegra, SL, Clínica La Nucia, SL i Servira, SA.

El contingut de les dites al.legacions pot resumir-se en el següent:

1. Es indiscutible l'aplicació de la Llei d'Impacte al projecte que ens ocupa.
2. No existeix el preceptiu estudi d'opcions.
3. No es comparen les variables afectades i la magnitud dels impactes per a les situacions amb projecte i sense. Tampoc no s'avaluen les variables que afecten el factor població.
4. El projecte no es justifica ni per volum de trànsit ni per l'estat de la carretera.
5. Qualifica de ridícules i inacceptables les mesures correctores proposades com a solució davant l'augment del nivell sonor i l'empitjorament de la qualitat de l'aire que el projecte produirà.
6.La impossibilitat d'accessos directes a la nova carretera produirà nous fluxos de trànsit l'impacte dels quals no ha sigut estudiat.
No s'ha realitzat cap estudi sobre l'acceptació o rebuig social que produeix el dit projecte. Sobre això, s'adjunten al voltant de 700 firmes de persones contràries a l'aprovació del projecte al tram Benidorm-La Nucia.
Vist que, en data 27 de setembre de 1993, els Serveis Territorials d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient informen favorablement sobre el projecte sempre que es procedisca a una adequada restauració dels terrenys afectats al tram III del projecte (corresponent al condicionament de la carretera AV-1704), ja que es tracta d'un terreny muntanyós de gran valor ambiental i paisatgístic.

S'indica la necessitat de revegetar talussos i terraplens amb espècies de la zona, sotmetre a tractament d'envelliment superficial els afloraments rocosos que apareguen a ls desmunts i a tractament paisatgístic les restes de l'anterior traçat que siguen abandonats, retirar de l'àrea afectada els inerts sobrants i no obrir pedreres de préstec a la zona.
Finalment, s'assenyala l'existència d'un rodal de pins amb exemplars singulars de Pinus Pinea, a l'altura del punt quilomètric 7,700 de l'AV-1704, exemplars que haurien de ser respectats per les obres projectades.
Vist que, en data 25 d'octubre de 1993, la Conselleria de Cultura va informar sobre el projecte recomanant la realització d'un estudi arqueològic del traçat de la carretera que permeta conéixer si aquesta afecta cap jaciment arqueològic, sobretot en la variant de Polop o tram II, ja que per a aquest tram, les obres s'efectuen prop de jaciments com ara la necròpoli islàmica del "Cami de Xirles", el Tossal de les Forques, El Calvari i Benasal I i II, tots ells inclosos en l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana efectuat per la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura.
D'altra part, s'indica l'existència d'obres de fàbrica de ponts sobre barrancs la conservació dels quals es considera d'interés, per la qual cosa es recomana que siguen conservats i que s'amplien de manera respectuosa.
Vist que, en data 13 de gener de 1994, tècnics d'aquesta direcció general van efectuar una visita d'inspecció a la zona afectada per les obres projectades,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental ha sigut sotmés a informació pública mitjançant un anunci de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, publicat en el Boletín Oficial del Estado de 18 d'agost de 1993 i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 16 de setembre de 1993, i dins del termini legal s'han presentat les següents al.legacions i informes, segons un certificat de l'Oficina del Pla de Carreteres remesa el 18 de gener de 1994:

- Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

- Carreteres de l'Estat a València.
- Ajuntament de La Nucia.
- Ajuntament de Polop.
- Diputació Provincial d'Alacant.
- Ajuntament de Benidorm.
- Servei de Seguretat Vial de Carreteres de la Generalitat Valenciana.
- 8 particulars del municipi de Polop.
- 6 particulars.
- El Sr. Juan Carlos Romero Esteve en representació de 24 clients, aproximadament 700 signants, que s'oposen al projecte.
- Consorci per a proveïment d'aigües i sanejament de la Marina Baixa.
- 17 particulars del municipi de Benimantell.
Vist que, amb data 28 de gener de 1994, es va remetre a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transportes per al seu informe, una còpia de l'escrit d'al.legacions presentat pel Sr. Juan Carlos Romero Esteve i una còpia dels informes rebuts de la Conselleria de Cultura i dels Serveis Territorials de Medi Ambient d'Alacant, que sol.liciten, al seu torn, l'ampliació de l'estudi d'impacte ambiental d'acord amb els continguts dels dits informes.
Vist que, com a resposta a la sol.licitud d'ampliació, en data 18 d'abril de 1994 es rep un informe de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports en què després d'una descripció de cada una de les tres actuacions diferents en què es divideix el projecte, es justifica la seua necessitat segons dades com ara l'accidentabilitat i el trànsit actual i previst. Per al tram I, s'indica que es projecta una via semiurbana (no autovia), sent aquesta la que millor resol la problemàtica de la zona, quant a ordenació d'accessos i afeccions a la població, sent a més l'opció que menors impactes causa sobre el medi natural. Respecte al tram Polop-Benimantell s'incideix sobre el respecte del projecte al valor ambiental del paratge, en emprar paràmetres de disseny mínims, inferiors als usuals i establir a més mesures correctores molt estudiades.

S'hi adjunta, a més, un estudi d'impacte en elements del patrimoni en què es conclou que "a partir dels estudis previs realitzats i de la prospecció sobre els terrenys afectats, no s'observa que les obres del condicionament de l'itinerari Benidorm-Guadalest, en cap de les seues tres actuacions, afecte directament elements integrants del patrimoni".
Vist que, després d'haver sigut sol.licitades per aquesta direcció general, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports va remetre, en data 12 de juny de 1995, una còpia de les al.legacions referents al projecte que ens ocupa. Del contingut de les dites al.legacions pot extraure's que les úniques consideracions de caràcter ambiental, a més de les contingudes en l'escrit d'al.legacions presentat pel Sr. Juan Carlos Romero Esteve i que ja han sigut resumides anteriorment, són les següents:
- Ajuntament de Benidorm: estima convenient que es preveja entre les mesures correctores, la replantació de l'arbrat que s'haja d'eliminar per a l'execució de les obres, ja que hi ha nombrosos pins i un altre arbrat autòcton que convindria salvaguardar mitjançant la seua replantació en sòls propers amenaçats per la deforestació.

-Ajuntament de Benimantell: manifesta el seu interés perquè les obres es duguen a terme de manera que respecten al màxim l'entorn i produïsquen el menor impacte ambiental possible.
- Diputació Provincial d'Alacant: considera apropiat el projecte i minimitza l'impacte ambiental i la necessitat d'ocupació de nou sòl pel que afecta la via provincial de Polop a Benimantell.

Atés que l'objectiu perseguit pel projecte és la millora de l'accessibilitat entre les poblacions interiors i costaneres de la comarca de la Marina Baixa, "...comarca costanera de relleu irregular, la realitat econòmica de la qual depén fonamentalment del turisme, atret per l'atractiu de les seues costes i platges, com també per factors geoambientals...", tal com descriu el II Pla de Carreteres de la Comunitat Valenciana, dins del marc del qual s'inscriuen les tres actuacions de què consta el projecte objecte d'aquesta declaració d'impacte ambiental,
Atés, doncs, la importància turística de la zona, cal aquesta millora de l'accessibilitat, sobretot en aquells trams com el II i el III per als quals, amb una correcta execució i minimitzant al màxim la seua afecció al medi natural, s'aconsegueix un grau de benestar social que millora àmpliament la situació actual,
Atés que això, per contra, no ocorre en el cas de les obres projectades en el tram I, zona totalment urbanitzada en la qual l'execució del desdoblament projectat suposarà una greu afecció sobre el benestar de la població que hi resideix, i en la qual el projecte provoca un manifest rebuig social,
Atés que per a integrar l'actuació projectada al tram I dins del continu urbà pel qual discorre, es projecta la construcció d'una via semiurbana segons indica la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports en el seu informe remés com a document d'ampliació. No obstant això, que aquest disseny de via proposat supose una veritable integració de l'eix viari a la trama residencial en què s'instal.la i que es disposen les mesures correctores necessàries per a pal.liar els impactes que produirà aquest desdoblament sobre la població, són fets que no poden deduir-se directament dels documents integrants del projecte que ens ocupa i de l'estudi d'impacte ambiental que l'acompanya, pels següents motius:

*No hi ha documentació gràfica a escala adequada que permeta avaluar correctament quines són les afeccions directes que es produeixen sobre les zones urbanitzades per les quals discorre el viari. No s'indiquen ni els actuals accessos directes que quedaran impedits ni les vies previstes per a reposar-los i dirigir els vehicles cap a les rotondes per les quals es reposaran els accessos a l'eix principal. Així dons, no es pot avaluar quins seran els impactes que aquests nous trànsits induïts provocaran sobre l'entramat residencial.
* Respecte a la circulació per als vianants i ciclista, la via projectada esdevé una barrera física que impideix la connexió entre tots dos marges del viari, atesa la inexistència de punts d'encreuament propers permeten, per tant, la mobilitat transversal de la població. Així doncs, es perd el pretés caràcter urbà de la dita via.
* Entre la documentació gràfica presentada, s'adverteix l'existència d'errades i no queda clara la continuïtat del lateral per als vianants-ciclista, ja que aquest es perd en arribar a les rotondes, com es dedueix de l'anàlisi dels plànols de les dites interseccions, en els quals sembla que passen a ser vials d'accés a aquestes.
* Respecte a la pantalla acústica que s'ha d'instal.lar com a mesura correctora de l'impacte acústic que la via projectada suposarà sobre la població confrontant, el projecte es limita a determinar-la en el plànol de secció transversal de la via, i l'estudi d'impacte ambiental es limita a aconsellar que les dites pantalles es realitzen de forma vegetal, amb espècies perennifòlies, no obstant això, en cap moment es determina en planta els llocs en què caldrà la implantació de la dita pantalla ni tampoc no es recull aquesta dins del pressupost del projecte. Això és conseqüència de la inexistència d'un estudi de l'impacte acústic que produirà l'actuació projectada, sense el qual no es poden avaluar les possibles afeccions sobre la població.
Atés que no s'ha realitzat cap anàlisi d'opcions per a la millora de l'accessibilitat del tram I i per a la disminució de la perillositat d'aquest trajecte entre Benidorm i La Nucia, amb menors afeccions sobre la població, sense que ni tan sols s'haja realitzat una adequada justificació de la necessitat de duplicar la capacitat d'aquest vial, d'altra part, condicionat en dates no molt llunyanes. Entre les possibles solucions alternatives que haurien pogut estudiar-se podem esmentar com a exemples, d'una banda la possibilitat de descarregar de vehicles la via actual millorant i condicionant unes altres vials alternatius, encara més quan la situació d'alta IMD (Intensitat Mitjana Diària) es produeix únicament en època estival i no sembla justificada l'actuació projectada per a la resta de l'any. Una altra possible solució seria l'estudi d'un altre disseny del vial més integrador de la trama urbana, potser únicament amb la restricció d'aquells accessos directes que resulten més perillosos per la seua ubicació i característiques, i la separació del trànsit ciclista i el ciclomotor, sense necessitat de desdoblament de calçades,
Atés que, per tant, amb la documentació disponible no hi ha arguments suficients per a valorar el grau d'adequació ambiental de l'obra projectada al tram I "desdoblament entre Benidorm i La Nucia", pel que es deriva de les seues afeccions a la població,

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que l'article 24, punt 5, del Decret 162/1990, estableix la possibilitat d'adoptar la decissió de tornar l'estudi al promotor.

Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Procedir a la devolució de l'estudi d'impacte ambiental pel que fa a l'actuació projectada per al tram I, corresponent al desdoblament de la C-3318 entre Benidorm i La Nucia.

Segon
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte bàsic de condicionament de l'itinerari Benidorm-Guadalest, promogut per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, pel que fa a la variant de Polop (tram II) i a la millora de l'AV-1704 entre Polop i Guadalest (tram III), sempre que es complisquen amb estricte seguiment les mesures correctores considerades sobre això en els apartats 13.6.2 i 13.6.3 de l'estudi d'impacte ambiental; i sempre que es duga a terme el programa de vigilància i Control descrit en l'apartat 13.7 del dit estudi com també que es complisquen les següents condicions:

1)Respecte a les possibles afeccions que el projecte puga produir sobre les vies pecuàries existents, el projecte de construcció haurà de garantir el compliment de l'article 13 de la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries (BOE núm. 71, de 24 de març de 1995). Per a això, el promotor consultarà els Serveis Territorials d'Alacant de la Conselleria de Medi Ambient, a fi d'obtenir l'informe favorable sobre això, emés per l'òrgan competent.

2)L'adjudicatari de les obres, abans d'iniciar-les, presentarà a la direcció facultativa per a la seua remissió a aquesta direcció general, el pla d'obres en què detallarà a escala suficient:
*La localització d'instal.lacions auxiliars necessàries per a l'execució de l'obra (aquestes se situaran en terrenys de cultiu o desproveïts de vegetació natural i a més s'evitarà l'elecció d'emplaçaments junt a llits de rius, barrancs o qualsevol altre llit, a fi d'evitar abocaments accidentals de substàncies contaminants).

*Els camins d'obra previstos per a l'accés a la traça projectada (s'utilitzaran preferentment camins ja existents i només en cas estrictament necessari s'obriran nous camins, l'obertura dels quals, si s'escau, s'haurà de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental en virtut de la legislació d'impacte ambiental i de l'article 63 d) de la Llei 3/1993 de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 2.168, 21 de desembre de 1993).

*Llocs d'extracció de materials i ubicació de runams i abocadors per als materials no reutilitzables en les obres i els residus produïts en aquestes.
Els materials de rebliment que calgueren per a l'execució del projecte, i que no provinguen de les excavacions de les mateixes obres, s'obtindran de pedreres existents i legalment autoritzades. En cap cas no es permetrà l'obtenció de materials de préstec en altres àrees, independentment del volum necessari, si aquestes no tenen la consideració de pedreres legals en explotació. Si per qualsevol causa fóra inevitable l'obertura de noves pedreres o l'explotació de pedreres actualment abandonades, aquestes hauran de comptar amb els preceptius permisos legals per a la seua explotació i restauració, incloent-hi la declaració d'impacte ambiental favorable emesa per aquesta Conselleria.
De la mateixa forma, si calguera utilitzar un abocador per a les terres sobrants de l'obra projectada, l'elecció i utilització d'aquest, si no es tracta d'un abocador de residus inerts degudament identificat i legalitzat, s'haurà de sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental.
En cap cas no es permetrà cap extracció o abocament indiscriminat.
3)Quant a la restauració de les obres des del punt de vista ambiental i, per tant, de la seua integració paisatgística en l'entorn on es realitzen, s'inclourà en el projecte de construcció un "pla de revegetació i restauració paisatgística" en el qual es plasmaran, amb el suport gràfic adequat i les partides pressupostàries necessàries, les mesures proposades en l'estudi d'impacte ambiental.

El dit pla de revegetació i restauració paisatgística es remetrà a la Conselleria de Medi Ambient i s'hi inclouran les mesures que es deriven del següent:
* S'assuaviran els talussos, tant de desmunt com de terraplé, el necessari de manera que, quedant assegurada la seua estabilitat geotècnica, s'assegure també la viabilitat per a la seua correcta revegetació de forma que s'evite l'arrossegament de la terra vegetal que s'hi haurà de depositar.
Aquesta terra vegetal s'estendrà sobre tots els talussos formant una capa aproximadament de 15 cms. d'espessor, i que procedirà de les operacions d'estassada de la mateixa obra, havent sigut convenientment recuperada i apilada per al seu ús posterior, abans de l'hidrosembra i la revegetació.
*En els talussos que presenten un desnivell superior als 5 m. es construiran cunetes de guarda en la coronació dels desmunts, i llits a l'aresta exterior dels terraplens i es concentrarà el vessament superficial en baixants adequadament protegits.
Per a aquells talussos de desmunt que superen els 7 metres d'alçària, es procedirà al seu escalonament introduint una berma horitzontal intermèdia almenys d'1,5 metres d'amplària.
*S'inclourà, a més de l'hidrosembra i l'enjardinament d'enllaços, la plantació d'espècies arbòries i arbustives autòctones adequades, en suficient densitat i nombre, que s'han de situar tant al peu de talussos com en les bermes projectades en aquests al llarg de tota la traça.

S'haurà d'estudiar l'adequació de les espècies vegetals finalment elegides, no sols quant a la seua integració paisatgística, sinó pel que fa a la seua adaptació al medi i a la seua resistència a condicions agressives d'atmosfera contaminada (emissions de diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, monòxid de carboni, plom, partícules...).

S'hi prendrà en compte la possibilitat d'utilitzar els exemplars recuperats de les operacions d'estassada de la traça, sobretot aquells exemplars susceptibles de ser trasplantats. En cap cas, les obres no afectaran els exemplars monumentals de Pinus pinea existents als encontorns del punt quilomètric 7,700 de l'AV-1704, tal com recull l'estudi d'impacte ambiental.
*Es prendrà en compte en el pla de revegetació el fet que totes les obres de fàbrica que creuen la traça de la carretera, en especial quan aquesta discórrega per àrees de vegetació natural o de ribera, hauran de ser considerades com a punts de pas per a la fauna. Es consideraran, per tant, les mesures necessàries per a la neteja i revegetació dels voltants d'aquestes.
4)Es realitzarà un estudi complet dels fluxos d'evacuació de les aigües superficials en règims extraordinaris, segons els resultats del qual es projectaran les obres necessàries de drenatge transversal de la carretera per tal que aquesta no constituïsca una barrera al pas de les aigües.
A més, totes les obres de fàbrica que creuen la traça de la carretera, en especial quan aquesta discórrega per àrees de vegetació natural, hauran de ser considerades com a punts de pas per a la fauna, per la qual cosa s'evitaran els obstacles i es procedirà a la neteja i revegetació dels voltants d'aquestes.
5)Si durant la construcció de les obres es trobaren restes arqueològiques es comunicarà immediatament la troballa a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, d'acord amb la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol.
6)La direcció d'obra vetlarà especialment per la conservació i restauració de qualsevol àrea de terreny que s'haja vist afectada per les obres de construcció de l'eix viari. Per a això es procedirà, una vegada executades i acabades les obres, a la retirada de tots els enderrocs, materials sobrants i altres elements o restes d'obra que hagen sigut depositats, abocats o abandonats en les dites àrees.

Durant el període de garantia de l'obra, el contractista d'aquesta mantindrà i conservarà al seu càrrec i en perfecte estat, totes les espècies vegetals del projecte.
7)El programa de vigilància ambiental inclourà la realització, durant el període de garantia de l'obra, d'un control mensual dels nivells màxims d'immissió sonora de manera que, si s'escau, es determinaran i executaran les mesures necessàries per a evitar l'afecció sobre les edificacions pròximes a la traça.
Així mateix, durant la fase de construcció, s'hauran de prohibir els treballs nocturns que puguen produir impactes sonors o vibracions molestes sobre la població.
El promotor del projecte serà el responsable de dur a terme les mesures i actuacions proposades en el programa de vigilància ambiental (ap. 13 de l'estudi d'impacte ambiental) i ha d'elaborar, amb els resultats obtinguts, un informe que serà remés anualment a la Conselleria de Medi Ambient.
8)Una vegada finalitzada l'obra i dins dels sis mesos següents es presentarà davant aquesta direcció general un informe acompanyat de reportatge fotogràfic, de l'aplicació de les mesures de restauració previstes.
9)La introducció de modificacions respecte a la traça o les seues característiques recollides en el projecte bàsic, sia en el projecte constructiu o mitjançant modificacions d'aquest, hauran de ser comunicades a aquesta direcció general, a fi de procedir a l'anàlisi de l'efecte ambiental previsibles que en poguera derivar.

Tercer
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Quart
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 29 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 179/95-AIA, referent a l'obertura d'una explotació d'arenes caoliníferes anomenada "Compensación", pertanyent a la concessió número 1.015, al terme municipal d'Alpuente de la qual és promotora l'empresa SICAMAR (Sílices y Caolines Martí, SL).

Vist que l'esmentada explotació minera va ser objecte, en data 24 d'abril de 1992, d'una resolució del director general de Serveis Ambientals, per la qual es va tornar l'estudi d'impacte ambiental al promotor, perquè no s'adequava el projecte a la normativa urbanística vigent, en afectar un sòl qualificat com a no urbanitzable protegit (expt. 006/92-AIA),
Vist que, en data 6 d'agost de 1993, l'Ajuntament d'Alpuente remet el certificat de l'acord plenari sobre l'inici de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament per tal de permetre la legalització de la referida activitat minera,

Vist que, en data 4 d'octubre de 1994, el director general de Qualitat Ambiental va signar la declaració d'impacte ambiental favorable a la modificació puntual de les esmentades normes subsidiàries (expt. 279/93-AIA),
Vist que, en data 7 de juny de 1995, la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats trasllada una còpia de l'expedient de llicència municipal, en el qual consta la realització del tràmit d'informació pública per part de l'Ajuntament d'Alpuente, mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de València número 80, de data 4 d'abril de 1995, sense que s'hi presentaren al.legacions.

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, i sense perjudici de la prèvia obtenció de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables, l'obertura de l'explotació d'argiles i arenes caoliníferes anomenada "Compensación", que ocupa 13,75 ha pertanyents a la concessió minera d'igual nom núm. 2.015, del terme municipal d'Alpuente (sector de llogaret El Collado), d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental tramitat i les següents condicions:
1.L'estudi d'impacte ambiental conté algunes afirmacions que estan fora de lloc i que convé matisar, especialment pel que fa a les tres consideracions següents:
a) En contra d'allò afirmat, es tracta d'una explotació minera de nova obertura i no "en fase d'explotació, amb un gran moviment de terres realitzat, havent-hi fronts de gran alçària, fondalada i acumulació d'estèrils en runams, per la qual cosa no són viables opcions de canvi d'ubicació o paralització d'activitats, ja que l'impacte existent ha de ser corregit mitjançant mesures concretes que l'home ha de realitzar" (sic, epígraf "3. Alternatives al projecte").

b) Els materials objecte de l'explotació minera són principalment les arenes de la Formació Utrillas (albià, cretaci inferior) i no, com afirma l'estudi (epígraf 4.1.3.) "calcàries amb intercalacions d'altres arenoses del cenomanià superior i mitjà (cretaci superior).

c) No està previst, ni es permet a través d'aquesta declaració d'impacte ambiental, la construcció d'edificis ni instal.lacions industrials annexos a l'activitat minera, per la qual cosa manca de sentit afirmar que "En acabar l'explotació, els edificis i instal.lacions propis de la mina s'han de desmuntar i demolir i caldrà retirar-ne els enderrocs" (epígraf 6.2.1.).
2.L'explotació s'haurà de fer amb un criteri de mineria de transferència, amb un sentit d'avanç de S a N. Per a això, es podrà crear un runam inicial i de caràcter temporal, utilitzant el buit inicial creat i, una vegada exhaurit, com a runam definitiu dels estèrils arrancats en les successives fases d'explotació, seguint el desplaçament progressiu i lateral d'aquesta. Així, s'aconseguirà reduir la superfície afectada per les labors tant a escala espacial com temporal i els impactes derivats d'aquesta.

3.D'acord amb el condicionament anterior, es realitzarà la restauració per fases, a mesura que avance l'explotació i alhora que continua aquesta. El buit resultant de la fase final d'explotació haurà de ser reblit amb el runam creat a l'inici de l'activitat i es procedirà immediatament a la seua restauració.
4.Cada fase de restauració haurà de ser realitzada tan bon punt ho permeta l'avanç de l'explotació, seguint els criteris previstos en l'estudi d'impacte ambiental, mitjançant la creació dels perfils finals reflectits en els plànols 5 i 6 (bancs de 5 m. d'alçària, amb pendent 1:1 i bermes separadores de 5 m. d'amplària), la necessària aportació de sòl vegetal (prevista en els epígrafs 6.2.2. i 6.2.3.) i en les plantacions i sembres també haurà de substituir-se el Pinus pinaster per Quercus rotundifolia i Juniperus phoenicea, que resulten més adequats a les característiques de l'entorn. Es mantindran, com a mínim, les densitats previstes de totes les espècies que s'han d'utilitzar en la revegetació.
5.L'explotador haurà de prendre especial cura de no estendre la superfície alterada per les labors d'explotació més enllà dels límits del mineral beneficiat, evitant així qualsevol degradació innecessària de la zona. Si calguera explorar nivells estratigràfics inferiors als coneguts s'haurà de realitzar un reconeixement previ mitjançant sondejos mecànics. El permís d'ocupació real de forest pública quedarà així limitat estrictament a l'àrea mínima necessària per a l'aprofitament miner pretés.
6.Abans de l'atorgament de la llicència d'activitat municipal, el promotor haurà d'haver constituït aval o fiança davant l'Administració que garantisca l'execució de totes les labors de restauració previstes en aquesta declaració d'impacte ambiental, incloent-hi el trasllat del runam temporal creat a l'inici de l'explotació fins a la seua destinació definitiva en el buit final d'extracció. El corresponent projecte de restauració haurà de ser supervisat i acceptat pels òrgans miner i ambiental competents.
7.Si en el procés d'explotació de la pedrera, es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular quedarà obligat a fer-ho saber immediatament a la Conselleria de Cultura i adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.

8.El promotor queda obligat a presentar davant el Servei Territorial d'Indústria i Energia, abans del 31 de desembre de cada any, un informe anual en què es reculla el balanç i l'estat actual de l'explotació, respecte als volums extrets i aprofitats i a l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en el pla de restauració-estudi d'impacte ambiental, com també qualsevol possible incidència en el desenvolupament d'aquestes. El Servei Territorial d'Indústria i Energia remetrà a aquesta Conselleria una còpia de l'esmentat informe.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 20 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 191/94-AIA, referent a l'explotació d'argiles anomenada "Francés nº 2604", que afecta el terme municipal de DomeÑo, el promotor final del qual és l'empresa Levantina de Sílices y Arcillas, SL.
Vist que, en data 8 de juliol de 1994, el Servei Territorial d'Indústria i Energia va remetre un exemplar de l'estudi d'impacte ambiental en què comunicava la iniciació del tràmit d'informació pública, la qual es va dur a terme mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de València núm. 167, de data 16 de juliol de 1994,
Vist que no s'hi van presentar al.legacions durant el període d'informació pública, segons un certificat del director territorial, rebut en data 27 de setembre de 1994,
Vist que, com a conseqüència de les consultes efectuades en data 26 de juliol de 1994 es van rebre les següents respostes:

- Informe de la Direcció Territorial de Medi Ambient, rebuda en data 23 d'agost de 1994, en què comunica que el titular de la mina "Francés" i unes altres ha sigut objecte d'intervencions per part del Servei d'Inspecció de la Conselleria de Medi Ambient, per raó de la realització d'ocupacions il.legals de forest pública, destrucció de fonts, creació de runams no autoritzats, destrucció d'arbrat, alteració i bloqueig de pistes forestals, etc, per la qual cosa recomana que no se li autoritzen noves explotacions en la zona en deixar el terreny ocupat en condicions que no corresponen als objectius de la declaració d'utilitat pública.
- Informe arqueològicoetnològic remés per la Direcció General de Patrimoni Artístic, de data 30 d'agost de 1994, en el qual s'indica que l'estudi presentado no inclou l'informe d'afecció al patrimoni arqueològic i etnològic, i que, consultat l'Inventari de Béns Arqueològics i Etnològics de la Comunitat, es comprova que en la zona es localitzen els jaciments de El Castillejo i S-69, dels quals adjunten dades de situació (es troben al terme de Losa del Obispo).

- Informe etnològic remés per la mateixa direcció general en data 17 d'octubre de 1994, en el qual s'afirma que no s'ha realitzat l'inventari de béns etnològics dels termes municipals afectats per la concessió minera (Losa del Obispo i DomeÑo), per la qual cosa no es coneix la possible existència d'aquest tipus d'elements culturals als dits termes municipals.
- Informe de la Unitat del Patrimoni Historicoartístic remés per la mateixa direcció general, rebut en data 8 de novembre de 1994, en el qual s'indica que no es troba a la zona cap bé immoble afectat per declaració d'interés cultural, si bé destaca que es tracta d'una zona abundant en jaciments prehistòrics i protohistòrics, per la qual cosa s'haurà de treballar amb les consegüents precaucions.

Vist que en data 24 de novembre de 1994 es requereix al promotor que procedisca a ampliar l'estudi i aclarir els següents aspectes:

- Memòria que reculla totes les actuacions realitzades anteriorment a la zona per part del promotor José Miguel Francés Aparicio; estat detallat d'aquestes en el perímetre de la concessió minera en què es localitza l'explotació ara projectada. Tot això amb reflex cartogràfic a escala 1:10.000 o major.
- Estudi d'afecció al patrimoni historicocultural.
- Plànols detallats (escala 1:1.000 o major) de l'estat actual de la zona que s'ha d'explotar, de l'estat final de restauració i talls topogràfics representatius en què se superpose el perfil actual del terreny i els finals de restauració,
Vist que, en data 9 de gener de 1995, el promotor inicial presenta un escrit pel qual comunica que la concessió minera de referència ja no és de la seua propietat en haver sigut adquirida per la Sociedad Levantina de Sílices y Arcillas, SL, el canvi de titularitat de la qual ha sigut sol.licitat en la secció de Mines, per la qual cosa demana que la tramitació continue a favor del nou promotor, independentment que el primer haja de fer front a les seues obligacions amb les ocupacions d'altres mines limítrofes. S'hi adjunta una còpia confrontada del document de transmissió de drets miners,
Vist que, en data 26 de gener de 1995, es comunica al nou promotor de l'explotació i presumpte titular dels drets miners la necessitat d'aportar l'ampliació de l'estudi d'impacte ambiental requerida a l'anterior promotor a fi de poder prosseguir la tramitació de l'expedient,
Vist que, en data 16 de febrer de 1995, es trasllada un escrit al Servei Territorial d'Indústria i Energia per comunicar-los el canvi de titular aportat a l'expedient, a l'efecte oportú,
Vist que, en data 13 de febrer de 1995, la Direcció Territorial de Medi Ambient comunica la sol.licitud d'ocupació de forest d'utilitat pública presentada per la Sociedad Levantina de Sílices y Arcillas, SL al terme municipal de DomeÑo, per a la qual aporten el corresponent estudi d'impacte ambiental, a fi siga emesa la declaració d'impacte ambiental. El dit estudi coincideix amb el que ja és objecte de tramitació,
Vist que, en data 23 de març de 1995, la Comissió Provincial de Qualificació d'Activitats remet una còpia de l'expedient municipal de tramitació de llicència d'activitat corresponent al projecte de referència, promogut per la Sociedad Levantina de Sílices y Arcillas, SL a l'efecte de formulació de la corresponent declaració d'impacte ambiental. Es fa constar que en el període d'informació pública no s'hi va presentar al.legacions,
Vist que, en data 26 de maig de 1995, el nou promotor presenta un annex a l'estudi d'impacte ambiental per complir el requeriment realitzat.
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, l'explotació de la pedrera Francés, dins de la concessió d'igual nom número 2.604, del terme municipal de DomeÑo, a favor de la Sociedad Levantina de Sílices y Arcillas, SL amb una extensió inferior a 2 ha., d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental i l'annex que el complementa i modifica, a més de les següents condicions:
1a.El desenvolupament de l'explotació anirà enfocat a procurar que la superfície afectada en cada moment siga la mínima necessària per al desenvolupament de les labors mineres, sense afectar la vegetació ni els sòls de les zones l'explotació de les quals no es vaja a realitzar a curt termini. A mesura que s'assolisquen els perfils finals projectats es procedirà a la seua immediata restauració, compaginant aquestes labors amb les d'explotació.
2a.Els talussos finals de l'explotació no hauran de sobrepassar en cap moment els 35ø d'inclinació respecte a l'horitzontal, a fi que puguen ser revegetats mitjançant les sembres i plantacions previstes.

3a.L'annex a l'estudi d'impacte ambiental refereix la creació d'un runam al SW del front d'explotació, però aquest no es reflecteix en els plànols. Prenent en compte que la forma de l'explotació és allargada, s'haurà de realitzar una explotació de transferència, començant per un extrem i reblint l'excavació amb estèrils a mesura que es desplace el front cap a l'altre extrem, per a la qual cosa resultaria suficient un menut runam extern inicial i de caràcter temporal.

4a.Queda prohibida, en principi, l'alteració de terrenys exteriors al perímetre de l'explotació determinat en els plànols 3 i 4 de l'annex a l'estudi d'impacte ambiental, inclosa la creació de runams. No obstant això, en cas que calga per al desenvolupament de l'activitat segons allò apuntat en la condició 3a i sempre que es justifique suficientment, aquesta condició podria ser modificada mitjançant una resolució expressa d'aquesta direcció general a petició del titular i després de previ informe del Servei Territorial d'Indústria i Energia.

5a.Si en el procés d'explotació de la pedrera, es trobaren restes paleontològiques, arqueològiques o etnogràfiques, el titular quedarà obligat a fer saber aquest fet immediatament a la Conselleria de Cultura i adoptar les mesures pertinents per a la seua protecció i conservació.
6a.El promotor queda obligat a presentar davant el Servei Territorial d'Indústria i Energia, abans del 31 de desembre de cada any, un informe anual en què es reculla el balanç i l'estat actual de l'explotació, respecte als volums extrets i aprofitats i a l'aplicació de les mesures protectores i correctores previstes en el pla de restauració-estudi d'impacte ambiental, com també qualsevol possible incidència en el desenvolupament d'aquestes. El Servei Territorial d'Indústria i Energia remetrà a aquesta Conselleria una còpia de l'esmentat informe.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 28 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.
DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 200/92-AIA sobre avantprojecte d'aprofitament hidroelèctric de peu de pressa de sa de l'embassament de Loriguilla del terme municipal de Chulilla (València), el promotor del qual és Iberdrola, SA.
Vist que l'estudi d'impacte ambiental va ser remés per la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Posats en contacte amb l'empresa promotora i l'Ajuntament de Chulilla a fi d'iniciar la corresponent tramitació, no es va obtenir cap resposta, per la qual cosa se'ls va reiterar que ens comunicaren la situació en què es troba el projecte,
Vist que, a través del Servei Territorial d'Indústria i Energia de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme ha sigut remés el projecte i l'estudi d'impacte ambiental. Segons un escrit del director territorial, l'anunci d'informació pública ha sigut publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 63, de 16 de març de 1995. Durant el període d'informació pública no s'hi han presentat reclamacions en el Servei Territorial,
Vist ue el salt de Loriguilla està situat sobre el riu Túria i forma part de la concessió dels aprofitaments hidroelèctrics de peu de pressa de l'embassament de Benagéber, salt de DomeÑo al canal principal de l'embassament del Generalíssim i peu de pressa de l'embassament de Loriguilla al riu Túria. S'ha elaborat aquest avantprojecte de l'aprofitament hidroelèctric de peu de pressa de l'embassament de Loriguilla, a fi d'obtenir la corresponent autorització administrativa i servir de base per a l'elaboració del projecte d'execució de l'aprofitament.

L'esquema de l'aprofitament està bàsicament constituït per: canonada forçada entre central i pressa; central hidroelèctrica que allotja dos grups d'eix horitzontal amb turbines Francis i alternadors síncrons i la resta d'equips electromecànics necessaris per al seu correcte funcionament; parc d'eixida de línies per a interconnexió amb el sistema de 66 kv. El projecte inclou, així mateix,una carretera d'accés fins a la plataforma de la central.
La central aprofita el desnivell creat per la pressa existent, sent la capacitat útil aproximada de l'embassament de 70 hectòmetres cúbics entre les cotes 320 i 265. La central se situa a peu de pressa, al marge dret del riu Túria. En l'interior de la central s'instal.len dos grups iguals d'eix horitzontal constituïts per una turbina Francis.

Vist que en l'estudi d'impacte ambiental es defineixen una sèrie d'obres de caràcter temporal com:
- Mot: durant el temps que duren les obres es construirà un menut mot per a la seua protecció, que serà desmantellat quan aquestes acaben.
- Fabricació de formigó: es preveu la possibilitat de la instal.lació d'una planta de formigonat, que en tot cas funcionarà sobre la base d'àrids i cement provinents de les localitats pròximes i que seran transportats a obra en camions. La planta s'instal.larà en la zona de runam i en finalitzar les obres, rebrà el mateix tipus de tractament de restauració del terreny que aquelles.
- Sitges d'àrids: situats junt a la fàbrica de formigonat emmagatzemaran els àrids a la intempèrie mitjançant paredons de separació. No pertocarà el rentat d'àrids ja que aquests s'importaran classificats i rentats de les localitats pròximes.
Com accions residuals de l'obra, es preveu un runam situat en un menut tàlveg limitat pel talús de la carretera d'accés. El volum total d'enderrocs s'avalua en 15.000 m3. El total de la superfície ocupada pel runam haurà de quedar com a superfície plana consolidada i integrada en l'entorn després de la finalització de l'obra i serà objecte de revegetació amb espècies autòctones.

Quant als materials que s'ha d'utilitzar als terraplens, o rebliments, seran obtinguts de les excavacions que s'ha de realitzar. En cas de no complir les condicions requerides pel projecte, s'utilitzaran préstecs del runam ja existent. La resta dels materials d'obra seran importats.
Vist que en la descripció del medi de l'estudi d'impacte ambiental l'àrea on es projecta l'obra es caracteritza per pertànyer al mesozoic amb materials del període cretaci inferior, fonamentalment calcàries dolomítiques disposats en estrats superposats en llits horitzontals sense patir trastorns tectònics i amb zones més o menys erosionades, el relleu és abrupte i els sòls són llunisols crònics i llistosols d'escàs espessor efectiu i baixa salinitat; el tipus d'aqüífer és karstificat; la vegetació s'emmarca dins de la tipologia forest continental amb etapa dominant matollar dens, si bé la zona d'obres presenta així mateix les característiques típiques de la ribera del riu en la qual aïlladament poden veure's alguns menuts conjunts d'àlbers blancs i xops.

Quant a la fauna, als penyals poden coexistir alguns exemplars de grans rapaces (àguila reial i cuabarrada), i falcó pelegrí.

La unitat ambiental on se situen les obres està considerada d'alt valor tant paisatgístic com de qualitat per a la conservació.
Vist que les mesures correctores previstes en l'estudi d'impacte ambiental són, entre d'altres, el subministrament d'àrids per tercers, classificats en les seues diverses grandàries i rentats, cosa que evitarà la instal.lació d'unitats de trituració, rentat i abocament en la zona d'obres; el contractista no podrà realitzar en obra el rentat de maquinària que poguera afectar el medi aquàtic i queden terminantment prohibits els abocaments per canvi d'oli; el sistema de perforació i extracció d'enderrocs, inclosos la càrrega i el transport, s'efectuarà de forma que no es produïsca pols. Per a això, caldrà barrinar per via humida i mantenir un equip de reg o altres elements que, a judici d'Iberdrola siga suficient, tant a la zona de perforació i càrrega com en les pistes i els runams; restauració de terrenys mitjançant sembra d'herbàcies i plantació d'arbustos propis o espècies arbòries en aquells espais on puguen concórrer les condicions d'aplicació,
Vist que es va consultar el Servei de Protecció d'Espècies, la Direcció General de Conservació del Medi Natural, Direcció Territorial de Medi Ambient a València i Ajuntament de Chulilla,

El Servei de Protecció d'Espècies informa, entre d'altres aspectes:
"..Vistos els llocs on se situaran els treballs, obres i instal.lacions, no s'han detectat nius de grans rapaces que, per raó de l'escassesa de les seues poblacions requerisquen mesures especials sobre això. No obstant això, és molt probable la presència d'algunes d'elles a la zona, com ara l'àguila cuabarrada, per la qual cosa s'estima convenient que les voladures que calga realitzar es feren preferentment fora del període comprés entre els mesos de febrer i juny. D'altra part, atés que les esteses elèctriques que s'establisquen seran objecte d'un projecte a banda, no es considera ací la possibilitat de riscos d'electrocució o d'impacte d'aus amb les esteses.

En relació amb el runam previst, es recomana la recerca d'algú altre emplaçament alternatiu de menor impacte sobre la vegetació i el paisatge. En aquest sentit, en un radi inferior a 5 km. de l'emplaçament hi ha zones molt degradades (pedreres) la possibilitat d'ús de les quals amb aquest fi podria ser tingut en compte".
De la resta de les consultes efectuades no s'ha rebut cap informe.

Atés que la zona, com indica l'estudi, es caracteritza pel fet de presentar un alt valor per a la seua conservació per les seues característiques topogràfiques, vegetació i fauna, elements que li confereixen, a més, una alta qualitat de paisatge. Per tant, les obres s'executaran amb les mesures protectores que eviten l'abocament de qualsevol element residual fora de les àrees destinades per a tal fi, l'ocupació de més terreny del necessari, com també l'afecció a la vegetació natural existent en l'entorn.
La restauració de les zones afectades amb les obres es duran a terme amb espècies pròpies de l'entorn que seran, entre d'altres, Populus alba, Populus nigra, Rhamnus alaternus, etc. i s'aplicaran tots els mitjans (terra, aigua, etc.) que garantisquen la implantació i el desenvolupament de les espècies. Els regs han de ser abundants, sobretot, en els anys secs i entre els mesos de juny i setembre.
Atés que l'àrea és pròpia d'aus protegides com ara l'àguila reial i cuabarrada, les obres de voladura previstes no podran realitzar-se en el període de nidificació d'aquestes. Aquest període està definit entre els mesos de febrer i juny,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, l'avantprojecte d'aprofitament hidroelèctric de peu de pressa de l'embassament de Loriguilla del terme municipal de Chulilla (València) el promotor del qual és Iberdrola, SL, atenent allò disposat en l'estudi d'impacte ambiental i les següents condicions:
A) Mesures correctores
1.La restauració del runam originat i les zones d'ocupació d'instal.lacions del contractista i altres zones d'afecció es restauraran amb les espècies vegetals següents:
- Zones d'influència d'aigües freàtiques: Populus alba, Populus nigra, Celtis australis. Els exemplars seran d'1'5 metres d'alçària, i el marc de plantació serà de 4x4 m. per al Populus nigra, i de 6x6 m. per a la resta.
- A la resta d'enclavaments: Rhamnus alaternus, Rhamnus lycioides, Pistacia lentiscus, Phillyrea angustifolia, que seran exemplars d'1 a 2 sabes i es plantaran una unitat per metre quadrat. Quant a exemplars arboris, s'utilitzaran Quercus ilex ssp rotundifolia i Pinus halepensis, una unitat cada 20 metres quadrats.
Per al correcte desenvolupament d'aquestes espècies i per a garantir la restauració de l'àrea s'haurà de crear el suport de sòl i aigua necessari. La zona de runam es modelarà amb formes suaus que faciliten la seua integració.
2.Les obres de voladures no es duran a terme entre els mesos de febrer a juny.
3.No es produiran abocaments d'enderrocs o qualsevol altre material fora de l'àrea destinada per a això.
4.La possible ubicació de fàbrica de formigó i sitja d'àrids, en ser una activitat inclosa en el Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses, necessita l'elaboració d'un projecte d'activitat necessari per a la llicència municipal.
B) Programa de vigilància ambiental.
1.S'elaborarà un programa de vigilància ambiental en el qual es reflectisca l'inici de la restauració plantejada, el seguiment que s'efectue per a garantir i assegurar l'eficàcia de les mesures proposades, o proposar, si cal, unes altres més eficaces. El programa de vigilància dels seguiments efectuats i resultats documentats es presentaran en aquesta direcció general.
2.Les línies elèctriques que origine aquesta activitat estan subjectes a allò disposat en la legislació vigent d'impacte ambiental.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 28 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.
DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 202/92-AIA, sobre la legalització del projecte de desballestament de vehicles, situat a la partida de Casablanca (a l'altura del punt quilomètric 41,1 de la N-340), del terme municipal de Moncofa (La Plana Baixa), el promotor del qual és el Sr. Amadeo Monfort García.
Vist que, en data 18 de novembre de 1992, la Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló va remetre l'expedient administratiu relatiu a la sol.licitud de llicència d'activitat i el projecte corresponent. Els informes dels tècnics municipals hi són favorables i apunten que l'emplaçament de l'activitat està d'acord amb les ordenances municipals i els plans d'Ordenació Urbana,
Vist que el 15 de desembre de 1992 i el 9 de febrer de 1993 es va comunicar al promotor l'obligació de presentar un estudi d'impacte ambiental en què es tractaren fonamentalment els següents punts:

1) Tractament i gestió dels diferents residus generats per l'activitat i en especial aquells classificats com a tòxics i perillosos.

2) Disseny de mesures correctores per a pal.liar l'impacte visual que puga derivar-se del funcionament de l'activitat.
3) Indicar la necessitat de subministrament d'energia elèctrica i les línies noves que calguera executar, si s'escau.
Vist que, el 27 d'octubre de 1994, es va requerir al promotor la presentació de l'estudi d'impacte ambiental en un termini de 10 dies, d'acord amb l'article 71.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i es va comunicar en la mateixa data la situació de l'expedient al Servei d'Inspecció d'aquesta Conselleria.

Vist que, el 16 de febrer de 1995, la Direcció Territorial de Medi Ambient de Castelló va remetre l'estudi d'impacte ambiental presentat pel promotor davant aquest organisme,
Vist que les mesures protectores i correctores proposades en l'estudi d'impacte ambiental es troben realitzades parcialment en l'actualitat.
Vist que l'estudi d'impacte ambiental va ser exposat al públic per l'Ajuntament de Moncofa i es va certificar, el 17 de maig de 1995, que després del període establert no s'hi van presentar reclamacions.

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, sense perjudici de les autoritzacions sectorials que li siguen aplicables i en particular la llicència d'activitat, la legalització del desballestament de vehicles, situat a la partida de Casablanca, a l'altura del punt quilomètric de la carretera N-340, del terme municipal de Moncofa, promogut pel Sr. Amadeo Monfort García, d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i les condicions i precisions següents:

1) Que s'executen la totalitat de les mesures protectores o correctores proposades en l'estudi d'impacte ambiental que no estiguen realitzades en l'actualitat ( p. ex: barrera vegetal al llarg de tota la tanca perimetral i no sols al costat que recau a la ctra. N-340). S'hi matisa que la recollida d'aigües fecals es realitzarà en una fossa sèptica de dimensions i característiques adequades a la instal.lació.
2) Entre les operacions prèvies a l'emmagatzemament del vehicle desballestat s'efectuaran les següents tasques:
2.1.) Per a evitar abocaments fortuïts al terreny es realitzarà sistemàticament un buidat de l'oli, la retirada de la bateria, com també qualsevol altra substància susceptible de ser classificada com a residu tòxic i perillós, a la zona de la parcel.la prevista a l'efecte, i es depositaran els residus en recipients adequats fins a la seua recollida per una empresa autoritzada.
2.2) Separació i emmagatzemament de plàstics, gomes, vidre, etc. i tots aquells materials reciclables per a la seua posterior venda a empreses dedicades a aquesta ocupació.
3) El titular de l'activitat s'haurà de donar d'alta en el Registre de Menuts Productors de Residus Tòxics i Perillosos i quedarà subjecte, com a tal, a allò establert en la Llei 2/1986, de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos i en el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol. pel qual s'aprova el reglament que la desenvolupa.


Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 20 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 220/94-AIA sobre el projecte bàsic d'expropiacions de nou pont sobre el riu Xúquer a Cullera (València), clau 51-V-1246", promogut per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports (COPUT).
Vist que, en data 27 de juliol de 1994, la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, va remetre el projecte bàsic d'expropiacions i l'estudi d'impacte ambiental,
Vist que, en data 3 d'agost de 1994, es va consultar el Servei Territorial de Medi Ambient de València, pertanyent a aquesta Conselleria, la Direcció General de Protecció Ciutadana de la Conselleria d'Administració Pública, i la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura,
Vist que, en data 30 d'agost de 1994, tècnics d'aquesta direcció general van visitar la zona d'actuació per tal de contrastar-hi la informació rebuda,
Vist que, el 17 d'octubre de 1994, es va rebre un informe arqueològic i etnològic de la Direcció General de Patrimoni Artístic, com a resposta a la consulta efectuada, que indicava el següent:

*Informe de la Unitat Tècnica d'Arqueologia:
- Malgrat que l'apartat 1.2.1.7 "Accions sobre l'àmbit sociocultural" de l'estudi d'impacte ambiental afirma que no s'afecta cap element cultural, arqueològic o edificació, i després de consultar l'Inventari de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana, es constata que en l'entorn pròxim al projecte se situa el jaciment medieval anomenat "Rafal-Musa". Així mateix, es considera que poden existir altres vestigis culturals a la zona.
- Es proposa que la COPUT estudie la possible incidència que sobre el patrimoni arqueològic puga tenir la construcció del pont i, si cal, que s'adopten les mesures oportunes per a la seua documentació i conservació.
*Informe etnològic:
- Es constata que en l'entorn pròxim al projecte hi ha els següent béns etnològics: Molí de Cardona, Molí de Bou i Molí Cremat.

- Es proposa que la COPUT estudie la possible incidència que sobre els esmentats béns puga tenir la construcció del pont sobre el riu Xúquer, considerant l'efecte negatiu que sobre l'entorn pròxim es produeix en alguns casos en la fase de construcció i que, en cas necessari, s'adopten les mesures oportunes per a la seua conservació.

Vist que, en data 21 d'octubre de 1994, es va sol.licitar al promotor l'ampliació sobre les possibles afeccions al patrimoni etnològic i arqueològic, com també la protecció que se'ls atorgue, si s'escau, tal com es desprén dels informes de la Direcció General de Patrimoni Artístic. Se'ls va adjuntar una còpia dels mencionats informes,

Vist que, en data 15 de febrer de 1995, es va rebre un informe del Servei de Protecció Civil i Coordinació de Comunicacions, com a resposta a la consulta efectuada al mencionat organisme, en el qual es conclou el següent:
- La totalitat del traçat de la carretera projectada es troba en una zona amb risc alt d'inundació, per la qual cosa es recomanen certes mesures preventives:
a) Permeabilitzar els trams del traçat que se situen sobre terraplé mitjançant la instal.lació de passos transversals per al vessament.

b) Analitzar les possibles influències sobre el comportament hidràulic del vessament, com a conseqüència de la instal.lació d'un nou pont molt pròxim al de la N-332 i del ferrocarril.
Vist que, en data 17 de febrer de 1995, es va remetre a la COPUT per al seu coneixement, una còpia de l'informe del Servei de Protecció Civil i Coordinació de Comunicacions,
Vist que, en data 30 de juny de 1995, no s'ha rebut resposta a la consulta efectuada a la Direcció Territorial de Medi Ambient de València,
Vist que el projecte i l'estudi d'impacte ambiental han sigut exposats al públic mitjançant anuncis en el Boletín Oficial del Estado de 13 d'agost de 1994 i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 16 d'agost de 1994 i que s'han presentat en el termini legal els següents informes i al.legacions, segons un certificat de l'esmentada Conselleria de data d'entrada de 29 de juny de 1995:
- Informe de la Confederació Hidrográfica del Xúquer, que deixa constància de la insuficiència de les dades aportades en el projecte bàsic i dóna instruccions que s'han de considerar en la redacció del projecte definitiu.
- Informe de la Conselleria de Cultura, relatius a la presència en l'entorn d'un jaciment medieval i tres molins, que no s'esmenten en l'estudi d'impacte ambiental.
- Al.legació de l'Ajuntament de Cullera, que manifesten la seua preocupació perquè les piles del pont queden dins del llit com també altres detalls d'índole urbanística i expropiatòria.
- Al.legació del Partit Popular de Cullera, que sol.licita que el pont no tinga suports al llit, que es permeabilitzen els seus marges i que tinguen quatre carrils en lloc de dos.
- Informe favorable de RENFE, en el qual es fan diverses indicacions referents a la distància que s'ha de respectar entre l'actual línia ferroviària i la nova carretera projectada (de prop de 18 m.), com també dotar a la segona d'elements antillampants en les zones de paral.lelisme entre totes dues infraestructures.
Vist que, en data 29 de juny de 1995, es va adjuntar a l'anterior certificat de la COPUT un informe en què s'indiquen els següents punts:
- El jaciment medieval "Rafal-Musa" no es veurà afectat en cap cas per les obres.
- Per raó de la proximitat del "Molí de la Concepció" o "Molí de Bou" i per tal d'allunyar-se'n i preservar-los durant l'execució de les obres, es va modificar el traçat i la ubicació d'una de les glorietes.

- Respecte als altres molins, es troben al costat oposat a la zona del projecte, pel que fa a la variant de la N-332 i del ferrocarril, per la qual cosa no es veuran afectats per les obres del projecte de referència.

Atés que aquest últim informe suposa la resposta a l'ampliació sol.licitada al promotor, en data 21 d'octubre de 1994,
Atés que dels anteriors informes i al.legacions es conclou que els problemes ambientals es refereixen a la capacitat d'evacuació del riu Xúquer i la seua relació amb les piles del pont (conjuntament amb les dels altres ponts pròxims), com també la possible permeabilització dels terraplens d'accés a aquest,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, la realització de les obres del projecte bàsic d'expropiacions d'un nou pont sobre el riu Xúquer a Cullera (València), clau 51-V-1246, d'acord amb les previsions de l'estudi d'impacte ambiental i les condicions i precisions següents:
1) En la redacció del projecte de construcció es compliran tots els punts indicats en l'informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
2) Si durant els treballs es trobara cap resta arqueològica, arquitectònica, etnològica i en general qualsevol vestigi de valor cultural, es comunicarà la troballa a la Direcció General de Patrimoni Artístic, de la Conselleria de Cultura, d'acord amb la Llei 16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol.
3) Els materials de préstec necessaris per a la construcció de les obres procedents d'extraccions, provindran de pedreres o llocs d'extracció ambientalment correctes i convenientment legalitzats. El director de les obres haurà de vigilar aquesta legalitat i no permetre cap extracció indiscriminada.
4) L'adjudicatari de l'obra, abans d'iniciar-la, presentarà a la direcció facultativa, per a la seua remissió a aquesta direcció general, el pla d'obres en què detallarà a escala suficient la localització d'instal.lacions, camins d'obra, runams, zones de préstec de materials i d'extracció d'aquests.
5) Si calguera utilitzar un abocador per a terres sobrants de l'obra, l'elecció i utilització d'aquest s'haurà de sotmetre al procediment d'avaluació d'impacte ambiental.
6) Malgrat que l'estudi d'impacte ambiental fa una estimació dels nivells sonors continus equivalents a 25 metres de la nova traça, en el qual es conclou que són valors baixos i no suposaran un impacte apreciable a la zona, es determinaran i s'executaran les mesures necessàries per a aconseguir que, durant l'explotació de la carretera, els nivells màxims d'immissió sonora, amidats a 2 metres de les façanes de les cases i edificacions existents, no sobrepassen els 55 dB(A) durant la nit (de 23 a 7 h.), i els 65 dB(A) durant el dia (de 7 a 23 h.).

7) La direcció facultativa vetlarà perquè, una vegada executades i acabades les obres, es retiren tots els enderrocs, materials sobrants i altres elements o restes d'obra que hagen sigut depositats, abocats o abandonats en la zona de les obres i al seu voltant, com també l'adequació i neteja de qualsevol àrea de terreny afectada per aquestes.

8) No s'emmagatzemarà ni se situarà cap tipus d'element, material o instal.lació al llit del riu Xúquer que puga veure's afectat per avingudes. Així mateix, queda prohibit qualsevol tipus d'abocament, sòlid o líquid a aquest. Si accidentalment això es produïra, es procedirà a una immediata neteja i adequació, les despeses de la qual aniran a càrrec del contractista, amb la supervisió i control d'aquesta Conselleria.
9) Pel que fa a la partida de 6.000.000 PTA en plantacions del pressupost estimar (reflectit en la memòria), se seguiran les següents pautes:
- En general, s'utilitzaran espècies del bosc de ribera, entre les que es detallen a continuació i repartides en les tres rotondes del projecte.
- Espècies arbòries: Populus alba (Alber blanc), Populus nigra (Pollancre), Populus nigra italica piramidal (Pollancre gavatx), Fraxinus angustifolia (Freixe de fulla menuda), Salix atrocinerea (Gatell), Salix alba (Salze blanc), Ulmus minor (Om).

- Espècies arbustives: Myrtus communis (Murta), Viburnum tinus (Marfull), Nerium oleander (Baladre).
- Entapissants: Hedera helix (Heura); sembra de Cynodon dactylon (Gram).
10) Les espècies que es troben a la zona de les obres, que hi siguen afectades i que reunisquen condicions per a ser aprofitades, es trasplantaran en les degudes condicions, utilitzant-se en la mateix obra, o bé traslladant-les a un nou punt d'ús, i s'afegirà en el pressupost del projecte la corresponent partida que en derive.

11) La introducció de modificacions de la traça o de les seues característiques respecte a aquest projecte bàsic d'expropiacions, o mitjançant modificacions d'aquest, haurà de ser comunicada a aquesta direcció general, a fi de procedir a l'anàlisi de l'efecte ambiental previsible que en poguera derivar.
12) Durant el període de garantia de l'obra, el contractista d'aquesta mantindrà i conservarà al seu càrrec i en perfecte estat totes les espècies vegetals del projecte i les modificades per aquesta declaració d'impacte ambiental.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 30 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 230/94-AIA, referit a l'estudi d'impacte ambiental del projecte bàsic d'accés nord a Cullera (tram II), en la VV-1042, de la VP-1041 al far de Cullera, promogut per la Diputació Provincial de València.
Vist que, amb data 11 de juliol de 1994, la Diputació Provincial de València va remetre a la Conselleria de Medi Ambient el projecte de referència i el corresponent estudi d'impacte ambiental, amb indicació del seu sotmetiment al tràmit d'informació pública. Posteriorment, amb data 27 de setembre de 1994, la Diputació Provincial de València va remetre de nou la documentació del projecte amb idèntiques consideracions,
Vist que, amb data 15 de març de 1995, va sol.licitar-se a la Diputació de València que, atés el termini transcorregut des de la comunicació de l'exposició pública, en comunicara a aquesta Conselleria el resultat a fi de continuar l'expedient d'avaluació d'impacte ambiental o que, si de cas hi manca, comunicara la fase de tramitació en què es trobava el projecte de referència,
Vist que, amb data 12 de maig de 1995, la Diputació de València va remetre a aquesta Conselleria la documentació sol.licitada,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental, inclós en el projecte bàsic de referència, ha estat exposat al públic, pel termini d'un mes, mitjançant un anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província de València, número 172, de 22 de juliol de 1994,
Vist que durant el termini d'exposició pública de l'expedient s'hi han presentat les següents al.legacions: Ajuntament de Cullera, Sr. Enrique Grau Castelló, Sra. Concepción Granell García, Sr. José Garrigós Doménech, Sr. Manuel Fco. Grau Grau, Sr. Salvador Grau Castelló, Sr. Francisco Aragó Beltrán, Sr. Enrique Rius Sancho, Sr. Javier Selfa Font, Sr. Abelardo Piera LLiberós, Sra. Isabel Cerveró Lliberós, Sr. Francisco Bayona San Casto i Sr. José Ferrer Montes. Segons el certificat que consta en l'expedient, cap de les al.legacions no fa referència a efectes ambientals i han estat desestimades després de previ informe dels Serveis Tècnics de l'Area de Carreteres,
Vist que, tal com preveu l'article 18 del Decret 162/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, s'ha consultat el Consell Directiu del Parc Natural de l'Albufera,
Vist que, amb data 26 de juny de 1995, els Serveis Tècnics del Parc Natural van remetre un informe respecte al projecte. L'esmentat informe pot resumir-se en els següents punts:
1.L'objectiu del projecte és millorar la connexió entre la zona nord de Cullera i la N-332. La solució adoptada ("Tossal Alt") ha estat escollida per la seua major funcionalitat, un menor impacte ambiental i major seguretat vial.
2.Aquesta opció coincideix amb la prevista en el Pla d'Ordenació de la Xarxa Viària del Parc Natural de l'Albufera, si bé només té sentit si abans es fa la circumval.lació de Sueca. Per tant, si bé l'opció "Tossal Alt" és la més escaient, ha de supeditar-se a la realització prèvia de les actuacions que li donen sentit en el context general del Parc.
3.D'altra banda, el nou traçat hauria d'utilitzar l'actual i no deixar-lo com a via de servei ni ampliar-se en direcció a la bassa de Sant Llorenç. Atés que des de la traça es divisa la bassa, s'haurien de prendre mesures com l'apantallament vegetal de la carretera i evitar l'accés del públic a la zona. Segons el Decret 96/1995, de 16 de maig, pel qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Conca de l'Albufera, la bassa de Sant Llorenç té la consideració de zona de reserva, per la qual cosa s'haurà de cuidar especialment el pla de restauració.
Vist que, amb data 20 de juny de 1995, tècnics de la Conselleria de Medi Ambient van realitzar una visita a l'àrea afectada pel projecte, a fi d'analitzar sobre el terreny el traçat proposat i les mesures correctores més escaients.
Atés que el projecte examinat té com a objectiu la millora de l'accés a la zona nord de Cullera, entre el far de Cullera i la carretera N-332. Amb aquesta finalitat, s'han estudiat tres opcions de traçat, les quals poden resumir-se en els següents punts:
a) Opció o solució "Tossal Alt" (1.796 m): comença en la VP-1041, en els primers 1.000 m vorejaria el camí existent a l'est de la bassa de Sant Llorenç, i després de salvar la séquia de Sant Llorenç, confluiria amb la VV-1042. Se situa pràcticament als límits del Parc Natural.
b) Opció o solució 2 (1.970 m): començaria a prop de l'anterior, en la VP-1041, i discorreria pràcticament per tot el traçat tenint com a suport un camí agrícola ja existent que voreja per l'oest la bassa de Sant Llorenç per a connectar finalment amb la VV-1042. Transcorre íntegrament per dins del Parc Natural.
c) Opció o solució VV-1042 (1.670 m): consisteix en el reforç, ampliació i millora de corbes de l'actual VV-1042 des de la VP-1041

La solució escollida, després de la valoració de les opcions, és la a, atenent diverses consideracions, entre elles l'afecció al parc natural i l'impacte ambiental previsible.
Atés que l'estudi d'impacte ambiental, tot i analitzar de manera en general correcta l'impacte previsible de l'actuació, preveu diverses mesures correctores de caràcter general, dirigides especialment a la integració paisatgística de l'obra, sense que s'arribe a determinar amb la precisió necessària l'abast d'aquestes mesures i la seua aplicació al llarg de la carretera,

Atés que el projecte discorre per un àrea d'elevat interés ambiental, com demostra el fet de ser adjacent al límit del Parc Natural de l'Albufera i molt pròxima a l'àrea de reserva de la bassa de Sant Llorenç. Per aquesta raó, i com indica l'informe emés sobre això pels Serveis Tècnics del Parc Natural, resulta imprescindible minimitzar al màxim els possibles impactes que l'obra que s'ha d'executar puga produir, no solament durant la fase de construcció, sinó en la de funcionament. Igualment, ha de prendre's en compte que la necessitat de l'obra en qüestió es justifica en el context, més general, d'ordenació de la xarxa viària que afecta el Parc Natural. En aquest sentit, el projecte examinat està recollit en el Pla d'Ordenació de la Xarxa Viària del Parc Natural de l'Albufera, confeccionat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports i actualment en tràmit de declaració d'impacte ambiental,

Atés que, a més del seu interés ecològic i paisatgístic, l'àrea objecte de l'actuació presenta una elevada densitat de jaciments arqueològics. En aquest sentit, en l'estudi de recursos culturals, tot i que es reconeix implícitament aquesta riquesa, només s'esmenta l'existència, relativament allunyada de l'àrea, de l'ermita dels Sants de la Pedra. S'ha omés, això no obstant, l'ermita de Sant Llorenç, situada al costat de la traça de l'obra -i previsiblement afectada per ella- i catalogada en l'Inventari de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana. També resulta destacable l'abundància de coves i covetes, de les quals són testimoni pròxim a la traça -tot i que no es veuen afectades per ella- la Coveta Ribera i la Cova de la bassa de Sant Llorenç,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, només a l'efecte ambiental, el projecte bàsic d'accés nord a Cullera (tram II), en la VV-1042, de la VP-1041 al far de Cullera, promogut per la Diputació Provincial de València, amb les mesures correctores incloses a continuació en aquesta declaració, com també les contingudes en l'estudi d'impacte ambiental, mentre no entren en contradicció amb aquestes:
* Els materials de rebliment que siguen necessaris per a l'execució del projecte, i que no provinguen de les excavacions de les mateixes obres, s'obtindran de pedreres existents i legalment autoritzades. En cap cas no es permetrà l'obtenció de materials de préstec en altres àrees, independentment del volum necessari, si aquestes no tenen la consideració de pedreres legals en explotació o si, amb independència del seu estatus legal, es troben incloses dins de l'àmbit del Parc Natural de l'Albufera. Si per qualsevol causa fóra inevitable l'obertura de noves pedreres o l'explotació de pedreres actualment abandonades, aquestes hauran de comptar amb els preceptius permisos legals per a la seua explotació i restauració, incloent-hi la declaració d'impacte ambiental favorable emesa per aquesta Conselleria.
* Igualment, els materials inerts derivats de les obres que no hi siguen reutilitzats hauran de ser dipositats en abocadors de residus inerts degudament identificats i legalitzats. En el cas que calga habilitar un abocador per a aquesta finalitat, s'haurà de sotmetre al procediment d'estimació d'impacte ambiental, atés que en la documentació examinada no figura lloc de destinació per a aquests materials.

* Les instal.lacions auxiliars necessàries per a l'execució de l'obra es situaran en tots els casos en terrenys de cultiu o desproveïts de vegetació natural. Així mateix, s'evitarà la ubicació d'aquestes instal.lacions dins dels límits del parc, i es prendran les mesures escaients per a evitar els abocaments accidentals de substàncies contaminants.
* A fi d'evitar al màxim les molèsties sobre la fauna, entre els mesos de març i juliol no podran realitzar-se obres de cap tipus en la zona.
* Per tal d'evitar els abocaments contaminants de caràcter accidental durant la fase de funcionament a la xarxa de drenatge, i atenent la proximitat de la bassa i séquia de Sant Llorenç, s'impermeabilitzaran de manera escaient les cunetes i drenatges. En cap cas no es permetrà l'abocament directe del vessament a llits o al terreny, sinó que es recollirà aquesta en cambres de greixos de manera que es garantisca la separació i posterior eliminació d'olis i hidrocarburs.

* Amb caràcter general, la traça de la carretera haurà d'adaptar-se al màxim al traçat del camí agrícola preexistent en el tram comprés entre els punts quilomètrics 0+400 i 1+450, per a la qual cosa s'haurà de modificar la traça en planta prevista en el projecte, desplaçant aquesta cap al sud. En aquest mateix tram, s'eliminarà el camí de servei previst en el projecte i s'habilitaran, si s'escau, els passos necessaris per a permetre l'accés a les propietats. Igualment, i a fi de limitar al màxim l'afecció sobre la bassa de Sant Llorenç, en el tram esmentat en el punt anterior s'impedirà l'estacionament de vehicles.

* Igualment, i amb les úniques limitacions que es deriven de les condicions de seguretat vial, s'haurà de modificar el traçat previst per al tram de la carretera VP-1041 situada al nord de la rotonda d'enllaç amb el nou tram, de manera que s'evite l'aterrament d'àrees d'arrossar. En qualsevol cas, aquest tram haurà d'adaptar-se al màxim al traçat existent de la VP-1041 i es modificarà, si s'escau, la situació de l'esmentada rotonda d'enllaç.
* Entre el punt quilomètric 0+900 i la rotonda de connexió amb la VV-1042, s'implantarà una barrera vegetal contínua de baladre (Nerium oleander) al nord de la carretera, de manera que s'impedisca la visibilitat des de la traça de la bassa de Sant Llorenç.
* Sense menyscapte d'allò que determina l'estudi d'impacte ambiental respecte a les mesures de protecció del patrimoni arqueològic, s'hi haurà de considerar l'existència de l'ermita de Sant Llorenç, junt a la carretera, i establir les mesures necessàries per a la seua conservació. Igualment, i atenent la riquesa de jaciments existents a la zona, es prestarà especial atenció a l'aparició de restes durant les obres. En qualsevol cas, s'hi aplicarà allò que determina la Llei 16/1985, de Patrimoni Històric Espanyol.
* Tal com hi assenyala el projecte de Pla d'Ordenació de la Xarxa Viària del Parc Natural de l'Albufera, el traçat i la senyalització del nou tram en la seua connexió amb la VV-1042 haurà d'afavorir la continuïtat física de l'esmentat itinerari, en detriment de la continuïtat de la VV-1042.
* L'execució d'aquest projecte queda supeditada a la declaració d'impacte ambiental que s'emeta en el seu dia respecte al projecte de Pla d'Ordenació Viària del Parc Natural de l'Albufera, i per tant a la seqüència de les actuacions que aquella determinara.

* En qualsevol cas, i de manera prèvia a l'inici de les obres, la Diputació de València haurà de presentar, davant la Conselleria de Medi Ambient, un annex al projecte en el qual es detalle i justifique el compliment de les mesures correctores anteriorment esmentades. Atenent la necessitat de modificar puntualment la traça que es deriva d'aquesta declaració, aquest annex incorporarà també un projecte de restauració i integració paisatgística, complementari a l'inclòs en l'estudi d'impacte ambiental, en el qual es detallaran almenys la situació i característiques de talussos i desmunts que s'han de fer i la relació detallada de les actuacions d'integració paisatgística i revegetació de les àrees afectades, amb indicació de les espècies que s'han d'utilitzar, del calendari d'actuacions i del seu pressupost.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 28 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 244/93-AIA sobre la construcció d'un circuit de velocitat, en sòl no urbanitzable, al municipi de Llaurí (la Ribera Baixa), el promotor del qual és Ricardo Tormo, SA.
Vist que, el 22 d'octubre de 1993, es rep del Servei Territorial d'Urbanisme de València l'estudi d'impacte ambiental del projecte de construcció d'un circuit de velocitat junt al nucli urbà de Llaurí presentat pel Sr. Salvador Gascón Ortega en nom propi i en representació de Ricardo Tormo, SA, tot complint l'article 20 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre el sòl no urbanitzable i se obté una còpia del projecte tècnic en el dit Servei Territorial d'Urbanisme,
Vist que la construcció del projecte és en una parcel.la de 170.000 m2 situada a l'est del nucli urbà de Llaurí, amb la classificació de sòl apte per a urbanitzar (15.200 m2) i sòl no urbanitzable (154.800 m2), i consisteix en un circuit permanent d'alta velocitat per a la pràctica esportiva del motociclisme en una pista de 2.427 metres de longitud i les construccions que aquesta activitat requereix (zona d'escapament, boxes, infermeria, grades i lavabos) i zona d'aparcament,

Vist que en aquesta direcció general es trobava l'expedient de consulta 030/93-CON, obert el 8 d'octubre de 1993 davant la sol.licitud del promotor sobre la idoneïtat de la ubicació d'aquesta activitat, i s'hi havia iniciat el tràmit de consultes als següents organismes: Direcció General d'Interior de la Conselleria d'Administració Pública, Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Ajuntament de Llaurí i Servei Territorial de Medi Ambient a València,
Vist que, amb dates 20 de desembre de 1993, 8 de febrer de 1994 i 2 d'agost de 1994, es van rebre els següents informes que es resumeixen a continuació:
A) La Direcció General d'Interior dóna a conéixer els possibles riscos a què estaria sotmés el projecte.
"El terreny on es pretén situar el projecte està limitat: a l'oest pel barranc del Senyor que està canalitzat de forma subterrània a través del nucli urbà, i a l'est per un altre barranc que es canalitza junt al camí asfaltat que creua sota l'autopista. Les dites canalitzacions són insuficients en cas de pluges intenses, per la qual cosa es recomana que en el projecte d'execució es preveja la construcció d'un mur de formigó, aproximadament de 0,5 m d'alçària en els límits oriental i occidental del terreny per a impedir la inundació i aterrament de les instal.lacions."
B) La Direcció General de Patrimoni Artístic informa que:
"En la zona on es proposa el projecte no hi ha cap bé immoble afectat per declaració d'interés cultural.
Respecte a la possible incidència del projecte sobre els béns arqueològics i etnològics, es comprova que al dit lloc no s'ha realitzat l'inventari de jaciments arqueològics de la Comunitat Valenciana, i es recorda allò disposat en la Llei 16/1985 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol, article 42, punt 3r, sobre troballes de restes arqueològiques, proposant que es faça el preceptiu estudi d'impacte sobre el patrimoni artístic i arqueològic."

C) L'Ajuntament de Llaurí informa sobre les infraestructures dels terrenys on es projecta el circuit de velocitat.
"Aquests terrenys tenen dotació de sanejament mitjançant un col.lector general situat en el partió sud-est, polígon industrial, de capacitat suficient per a l'evacuació de les aigües residuals que puguen generar les instal.lacions previstes.
També tenen dotació d'aigua potable mitjançant la xarxa general de proveïment situada en el partió oest, capaç de suportar les dotacions de servei projectades.
I l'evacuació dels residus sòlids ha de ser coberta pels serveis contractats a l'efecte, per a la resta del municipi, amb destinació final a la planta de residus sòlids de Guadassuar."
Vist que, en la visita realitzada pel promotor, el 28 d'octubre de 1994, se li va comunicar els aspectes que havien de ser reparats en l'estudi d'impacte ambiental, els indicats en els informes obtinguts de les consultes i, en particular, els efectes sonors derivats de l'activitat, importants per la seua ubicació i proximitat amb la població,

Vist que, el 18 de novembre de 1994, el promotor presenta un exemplar de l'estudi d'impacte ambiental ampliat que considera els aspectes que s'han de reparar,
Vist que es va consultar el Departament de Física Aplicada de la Universitat de València perquè emetera un informe sobre l'anàlisi de l'impacte sonor i les mesures correctores presentades.

Vist que, el 23 de desembre de 1994, es va donar a conéixer al promotor l'informe del Departament de Física Aplicada, rebut el 20 del dit mes, les observacions del qual es concreten en:
I) De la descripció del projecte:
- L'execució de tres blocs de graderies (numerats 1, 2 i 3) a base de grades prefabricades, per a una capacitat de 2.600, 1.950 i 1.450 espectadors (la situació dels quals no figura en el plànol de la pista), és a dir, que estem en un recinte que pot tenir 6.000 espectadors asseguts, més els que vegen l'espectacle o carrera drets. No s'especifica amb detall en l'informe on aparcaran els espectadors ni els serveis necessaris per a atendre les persones assistents.
- La construcció d'un heliport, que no figura en l'estudi d'impacte ambiental.
- No hi figuren, a més, les instal.lacions electroacústiques en el sentit de l'impacte ambiental que puguen ocasionar i de la seua localització. Aquestes instal.lacions són necessàries com a mesura d'informació, seguretat i control dels espectadors.

- No justifiquen documentalment l'acceptació de la població al circuit de velocitat. No obstant això, hi figura que l'Ajuntament ha fet un estudi en la població sobre l'acceptació de les molèsties de la construcció del circuit de velocitat.
- No s'esmenta l'horari dels espectacles ni les categories de competició, cosa que és de molt interés per a conéixer l'impacte sonor.

II) Respecte a l'anàlisi de l'impacte sonor produït pels vehicles que recórreguen el circuit de velocitat:
- L'efecte del vent no es pren en compte. Només considera l'aire com un medi homogeni i isòtrop. Aquest efecte és molt necessari, ja que, comprovat a la nostra Comunitat, el vent transporta les ones sonores i ocasiona un impacte sonor que no s'ha de deixar de prendre en compte.
- L'espectre utilitzat de soroll, normalitzat en els àbacs de propagació de l'informe, no correspon a l'espectre d'una motocicleta, ni tampoc de competició, ni d'un go-kart, ni d'un cotxe. A més, el nivell sonor total de 70 dB(A) no correspon al que parteix en l'estudi d'impacte de 96 dB.
- Cal prendre en compte que les fonts de soroll en una competició són 20 unitats (20 fonts sonores) i la potència del circuit tancat, de 2.427,472 metres amb un període de 1,8 minuts per font no és la real d'una potència dels 20 vehicles. Per tant, el nivell generat només en una pista, segons l'informe del projecte, és molt menor que el real. No hi figura, a més, l'apantallament de la pista interior.

- La formula del càlcul de les isòfones de LeqA de soroll de trànsit no són adequades per a aquest circuit tancat (periòdic) en què el factor de la velocitat resta excessivament (-10logV-50), i aquestes relacions s'han obtingut per a una pista lineal no periòdica (T=1,8 minuts). L'informe del projecte del circuit d'alta velocitat s'ha basat en la hipòtesi de la "Guie du Bruit des Trasports Terrestres. Prevision des niveaux sonores" editada pels ministeris francesos de Transports i Medi Ambient. L'informe havia d'haver pres com a referència les guies de circuits de competició d'alta velocitat.

- L'apantallament perimetral proposat d'una barrera de 2,4 m, és insignificant, sobretot prenent en compte que la potència acústica dels vehicles (20 aproximadament) en el circuit és molt major que la suposada (un vehicle fent 650 voltes en 1,8 minuts).
- El model, "que més s'acosta a la realitat", suposat per al càlcul de l'atenuació de la pantalla no s'adapta a la topografia del terreny, ja que la part de la carretera d'entrada al poble de Llaurí està més alta que el recinte (la pantalla sols tindria un metre i mig d'alçària sobre la carretera) i les edificacions a l'altre costat de la carretera són molt vulnerables a l'impacte directe del so produït a la pista.

Es considera, per tant, amb referència exclusiva a l'impacte acústic produït pel projecte sobre el seu entorn pròxim, que l'estudi realitzat en tal sentit presenta deficiències molt importants i resulta totalment insatisfactori.
I s'assenyala que, respecte a l'exigència que es fa de 65dB(A) (segons la legislació francesa en períodes diürns), el nivell sonor equivalent al poble de Llaurí és de 55dB(A) de dia i menys de 45dB(A) de nit."
Vist que, el 10 de febrer de 1995, el promotor presenta, com a annex a l'estudi d'impacte ambiental, un estudi de l'impacte acústic del circuit d'alta velocitat del qual es destaquen les següents dades:

- Es basa en les hipòtesis del programa Mithra creat pel CSTB de França i validat per nombroses administracions, entre elles el CEDEX espanyol.
- Proposen com a objectiu la reducció del nivell acústic equivalent en façana durant el període diürn a 65 dB(A), que és el màxim permés a França i el que normalment proposa la Direcció General de Política Ambiental del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, ja que el temps de funcionament del circuit és molt reduït (el temps màxim de funcionament del circuit en un dia de competició es redueix a 4 hores).
- De les cinc simulacions efectuades amb el programa Mithra s'opta per la simulació S-4 que estableix com a mesures correctores les següents pantalles acústiques:
- Col.locació d'una pantalla antisoroll tipus Gavina de 2,4 m. d'alçària en la part alta de la grada. Segons plànol adjunt, les grades se situen a l'oest del circuit, entre aquest i el nucli urbà de Llaurí.

- A continuació, es col.loquen: una pantalla de 3,6 m d'alçària per 80 m de longitud, seguida d'una de 6 m. d'alçària per 65 m. de longitud i una altra de 6 m. per 35 m. de longitud. Les pantalles se situen als partions del circuit.
- L'establiment de les anteriors mesures correctores permetrà assolir uns nivells de soroll en façana perfectament admissibles: 71 dB(A) en l'hora pèssima i, per tant, Leq (7 h - 23 h) = 65 dB(A).

- Les pantalles introduïdes en els càlculs corresponen al tipus "Gavina", de formigó fonoabsorbent, amb un índex d'absorció de 5 dB(A), perquè són les que millor s'adapten a les condicions del lloc (gran aïllament i força estètica). A més, funcionen com a element de tancament del circuit que hi evitarà l'accés a persones no autoritzades.
- En la zona en què la pantalla té més alçària (H= ó
6 m.) recomanem la plantació d'espècies vegetals que hi cresquen.

Vist que, en data 26 de setembre de 1994, el Servei Territorial d'Urbanisme, organisme que instrueix l'expedient de sol.licitud de declaració d'interés comunitari de la construcció del circuit de velocitat a Llaurí, resol declarar-ne la caducitat pel fet d'estar incompleta la documentació legalment exigida per a la seua tramitació,

Vist que, amb data 20 d'abril de 1995, la Direcció General d'Urbanisme i Ordenació Territorial resol admetre a tràmit la sol.licitud presentada pel Sr. Salvador Gastón Ortega, en nom propi i en representació de Ricardo Tormo, SA, promotor del projecte de referència, per a la reobertura de l'expedient i la presentació de nova documentació a tal fi,
Vist que, amb data 15 de juny de 1995, es rep del Servei Territorial d'Urbanisme una diligència sobre la realització de la informació pública de la sol.licitud de declaració d'interés comunitari de l'esmentat projecte (així prevista en l'article 20 de la Llei 4/1992, de 5 de juny, de la Generalitat Valenciana, sobre el Sòl No Urbanitzable), pel termini d'un mes, després de previ anunci en el Butlletí Oficial de la Província número 109 de 9 de maig de 1995 i en el diari "Levante" de data 12 de maig de 1995, i que durant el període d'exposició pública no hi ha entrat en el registre oficial d'aquest Servei Territorial cap proposta ni al.legació.
Atés que l'activitat projectada està dotada de les infraestructures generals de la població de Llaurí,
Atés que en l'ampliació de l'estudi d'impacte ambiental es considera les mesures davant el possible risc d'inundació i la incidència que puga tenir l'execució del projecte sobre el patrimoni artístic i arqueològic,
Atés que, segons conclou l'estudi de l'impacte acústic del circuit de velocitat, amb l'establiment de les mesures correctores de la simulació S-4 s'assoleixen uns nivells de soroll en façana de 65 dB(A),

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de construcció d'un circuit de velocitat situat a l'est del nucli urbà de Llaurí presentat pel Sr. Salvador Gascón Ortega en nom propi i representació de Ricardo Tormo, SA, en els termes que estableix l'estudi d'impacte ambiental i amb la següent i inexcusable condició:

Les pantalles antisoroll que s'han d'instal.lar seran les precises a fi de garantir uns nivells sonors inferiors a 65 dB(A) en la façana exterior dels habitatges més pròxims al circuit.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 19 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 265/94-AIA sobre la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament a les partides de Canyamar i Paridera del municipi de Turís (la Ribera Alta), promogut pel seu Ajuntament.
Vist que, el 17 d'octubre de 1994, es rep de la Comissió Territorial d'Urbanisme l'estudi d'impacte ambiental del projecte de modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Turís i s'aconsegueix del dit organisme una còpia del projecte tècnic presentat per l'Ajuntament de Turís,
Vist que el projecte de modificació consisteix a classificar com a sòl apte per a urbanitzar 20,05 ha de sòl no urbanitzable de protecció agrícola, corresponent a diverses àrees limítrofes a la zona urbanitzable situada a les partides de Canyamar i la Paridera i que presenten un grau de consolidació important de l'edificació,
Vist que, amb data 31 d'octubre de 1994, se sol.licita a l'Ajuntament de Turís els resultats de la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental per a completar la documentació del referit expedient,
Vist que, el 9 de maig de 1995, l'Ajuntament remet els resultats de la informació pública sol.licitats,
Vist que, segons un certificat de l'Ajuntament, l'estudi d'impacte ambiental ha sigut exposat al públic conjuntament amb el projecte, durant el termini d'un mes, mitjançant un edicte publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 81 del 7 d'abril de 1994, i que durant el període d'exposició s'hi va presentar una al.legació, per part d'Iberdrola, SA, referent a les previsions que ha de considerar el projecte urbanitzador per al subministrament elèctric d'aquesta zona urbanitzable.
Atés que, segons l'estudi d'impacte ambiental, l'ús agrícola d'aquests terrenys, reduït a un terç de la superfície, està dedicat a cultius de vinyes, garroferes, atmelers i oliveres amb característiques de productivitat molt baixes i aquests queden distribuïts al voltant de la zona urbanitzable,
Atés que, amb l'execució d'aquesta modificació es procedirà a la realització del pla parcial de tot el sòl apte per a urbanitzar de 2a residència, en el qual es determinarà, entre d'altres aspectes, per al seu desenvolupament: el sistema de potabilització de l'aigua de proveïment, la xarxa de recollida de les aigües residuals i la instal.lació d'una depuradora d'oxidació total,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de modificació puntual a les Normes Subsidiàries de Planejament, a les partides de Canyamar i Paridera, del municipi de Turís (la Ribera Alta), amb les mesures correctores i el programa de vigilància ambiental que hi estableix l'estudi d'impacte ambiental.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.



Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 12 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 301/94-AIA, sobre el projecte de revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi d'Agost (L'Alacantí), promogut pel seu Ajuntament.
Vist que, amb data 23 de novembre de 1994, l'Ajuntament d'Agost va remetre a la Conselleria de Medi Ambient l'estudi d'impacte ambiental del projecte de revisió de les Normes Subsidiàries, junt a la còpia dels edictes d'exposició pública i el certificat acreditatiu que no s'hi ha presentat cap reclamació a l'esmentat estudi,
Vist que l'estudi d'impacte ambiental ha sigut exposat al públic, pel termini d'un mes, mitjançant un anunci de l'Ajuntament d'Agost publicat en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant, número 231, de 7 d'octubre de 1994, i Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, número 2.368, de 18 d'octubre de 1994, sense que s'hi haja presentat cap al.legació, segons el certificat que consta en l'expedient,

Vist que, d'acord amb l'article 21 del Decret 162/1990, Reglament de la Llei 2/1989, d'Impacte Ambiental, va sol.licitar-se telefònicament a l'Ajuntament d'Agost que remetera els certificats d'exposició pública i aprovació provisional del projecte i l'estudi d'impacte ambiental, a fi de completar l'expedient i continuar la seua tramitació,

Vist que, tal com preveu l'article 18 del Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei 2/89 de 3 de març, d'Impacte Ambiental, s'han efectuat consultes als següents organismes: Serveis Territorials d'Alacant, Servei de Planificació dels Recursos Hidrològics, Servei d'Espais Naturals i Servei de Residus i Contaminació, de la Conselleria de Medi Ambient; Direcció General de Patrimoni Artístic, de la Conselleria de Cultura; i Direcció General d'Interior, de la Conselleria d'Administració Pública,

Vist que els informes rebuts de les consultes realitzades es resumeixen en els següents apartats:
a) Servei de Residus i Contaminació:
El Pla Estratègic d'Infraestructures de Tractament de Residus Sòlids Urbans de la Comunitat Valenciana inclou Agost en la Unitat de Gestió de L'Alacantí, la qual disposarà d'un sistema de tractament integral de residus sòlids urbans, amb planta de compostatge, abocador de rebujos, etc. Actualment Agost tracta els seus residus en l'abocador controlat de Monforte del Cid. Pel que fa als residus inerts, no s'ha previst la ubicació de cap abocador al mateix municipi. Quant a les reserves de sòl que s'han de considerar, i amb independència del Pla Estratègic, és convenient que s'efectue la corresponent reserva de sòl per a l'eventual ubicació d'un sistema de tractament davant la possibilitat d'haver de fer-ne ús en circumstàncies especials per raó d'una alteració temporal de la gestió habitual dels residus. Aquesta reserva de sòl tindrà una superfície de 1,5 ha, i se situarà en sòl geològicament apte per a tal fi.

b) Servei d'Espais Naturals:
El planejament que es proposa s'adapta a la realitat física del terme municipal. El sòl apte per a urbanitzar residencial de La Murta se situa en una zona d'edificacions ja consolidades, encara que al nord del Tossal del Castellet queden algunes cases fora d'aquesta qualificació. Cal respectar els bosquets de tamarits presents en les rambles de la zona. Atesa l'abundància de pedreres al terme, l'Ajuntament hauria de vigilar que una vegada abandonades no es transformen en abocadors incontrolats.
c) Direcció General de Patrimoni Artístic
Quant als jaciments arqueològics, se n'informa favorablement. L'inventari de béns etnològics no ha sigut realitzat en aquest terme, per la qual cosa no pot afirmar-se que estiga recollit tot el patrimoni etnològic. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, la documentació es considera correcta, tot i que es proposa ampliar el catàleg de protecció a les obres de fàbrica del ferrocarril Alacant-Alcoi, com també respectar un ordre de jerarquia i volumetria de l'Ermita de les Santes Justa i Rufina, de manera que la volta i el tambor queden exempts per complet. Per a això, cal limitar l'alçària de les edificacions confrontants que solament podran tenir planta baixa i pis.

d) Serveis Territorials d'Alacant
S'informa favorablement sobre el projecte, tot i que s'hauran de reflectir les vies pecuàries que recorren el municipi en el plànols i les ordenances.
Vist que, amb data 10 d'abril de 1995, l'Ajuntament d'Agost va remetre a la Conselleria de Medi Ambient els certificats de l'aprovació provisional de les Normes Subsidiàries pel ple de la corporació i del resultat de l'exposició pública de l'estudi d'impacte ambiental, i els plànols 2.1 i 2.2, referents a vies de comunicació,

Vist que, segons la documentació disponible en aquest departament, durant el període d'exposició pública del projecte de revisió de les Normes Subsidiàries s'hi van presentar un total de 22 al.legacions, algunes de les quals resulten rellevants a efectes ambientals. Com a conseqüència d'aquest tràmit, s'hi van introduir entre d'altres les següents modificacions sobre el document aprovat inicialment:

- Es classifica un nou sector de sòl apte per a urbanitzar residencial (SAU/R.5, Sector el Ventós), en un àrea classificada inicialment com a sòl no urbanitzable comú agropecuari on apareixen edificacions unifamiliars.
- S'amplia una menuda zona al nord-oest del nucli, com a sòl urbà.
- S'elimina la possibilitat d'instal.lar un abocador d'inerts a la zona coneguda com Terrers dels Pobres, atenent l'interés etnològic i paleontològic de l'àrea, que manté la classificació de sòl no urbanitzable comú extractiu.
Igualment, el ple de l'Ajuntament d'Agost va acordar, el 27 d'abril de 1995, corregir una errada material referida a la determinació de la localització del jaciment arqueològic del Pinxillet.
Atés que la classificació del sòl proposada en el projecte de revisió de les Normes Subsidiàries resulta a grans trets coherent amb la situació ambiental actual del terme municipal. En aquest sentit, es classifiquen com a sòl no urbanitzable d'especial protecció la major part de les zones del terme ocupades en l'actualitat per vegetació natural -amb algunes excepcions significatives-, les quals es corresponen sensiblement amb les àrees qualificades, segons l'estudi d'impacte ambiental, com de valor ambiental alt. A més, tenen la qualificació de sòl no urbanitzable d'especial protecció les rambles, els jaciments arqueològics i les zones d'afecció de les vies de comunicació, tot i que entre aquestes no s'inclouen les vies pecuàries,

Atés que l'estudi d'impacte ambiental analitza de manera en general correcta els efectes previsibles del desenvolupament de les Normes Subsidiàries sobre les característiques ambientals del municipi. Malgrat això, s'han detectat en l'estudi diverses qüestions insuficientment justificades -com ara la presència de diverses espècies d'aus nidificants i mamífers, allistades en el catàleg faunístic-, o escassament considerades, com ara el risc històric d'inundació del nucli urbà. En qualsevol cas, resulta destacable la proposta de mesures correctores específiques, la major part de les quals han estat incorporades a la normativa urbanística de les Normes Subsidiàries,

Atés que el projecte examinat conté, entre d'altres, les següents determinacions:
* S'efectua una reserva de sòl per a l'eventual ubicació d'un abocador de residus inerts i urbans. Aquesta reserva se situa al sud del terme municipal, sobre terrenys d'argiles i gresos, aptes en principi per a aquesta activitat.
* Igualment, s'efectua una reserva de sòl per a la instal.lació d'una nova estació depuradora d'aigües residuals per al municipi, atenent la inactivitat de l'existent des del seu trencament el 1982 i al consegüent abocament directe de les aigües urbanes i industrials al llit del barranc del Toll. Tot i això, no s'hi especifiquen les característiques de l'estació projectada. Quant a les aigües residuals produïdes a les zones industrials, es preveu el tractament conjunt en la depuradora municipal amb un tractament previ en cada indústria si calguera però també sense especificar els límits d'abocament que s'hi hauran d'aplicar.
* La dotació d'aigua potable es realitzava des de la font de l'Arc, el cabal de la qual resulta insuficient. Per aquesta raó, s'ha reforçat el proveïment mitjançant cabals procedents de Tibi i Monforte. Quant a l'aigua de reg, una part té el seu origen en l'aigua depurada a l'estació del Racó del Lleó (Alacant), a la qual cal afegir cabals procedents de Castalla i Onil, com també els recursos procedents de l'escorrentiu. Tots aquests recursos són regulats en diversos embassaments de reg dispersos pel terme municipal.
Atés que la Memòria Informativa fa esment del risc d'inundació a què està sotmés el nucli urbà d'Agost, com testimonien els danys produïts en diversos punts l'octubre de 1982. Tot i això, es justifica que les obres executades d'aleshores ençà -construcció d'una petita presa, concentració de diversos llits en un sòl caixer, que travessa la zona urbana per una canalització subterrània que aboca al barranc del Toll- ha eliminat aquest risc,
Atés que les Normes preveuen, per al nucli urbà de La Lloma, el sanejament mitjançant fosses sèptiques. Aquest fet es justifica a partir que, en l'actualitat, hi ha uns cinquanta habitatges que utilitzen aquest sistema, sent la capacitat total del sòl classificat de 75 habitatges. En aquestes circumstàncies, es considera poc viable la construcció d'una xarxa de clavegueram, per la qual cosa es tolera aquest tipus de sanejament per a les edificacions que resten per construir, d'acord amb el supòsit d'excepcionalitat recollit en l'article 6.1.C) de la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, reguladora de l'Activitat Urbanística,
Atés que en la documentació examinada no s'ha trobat cap determinació explícita sobre les vies pecuàries existents en el municipi, tret d'al.lusions generals a la Llei 22/1974 en la Memòria Informativa del projecte de Pla General i la indicació, en l'article 4.12 de les Normes Urbanístiques, que les vies pecuàries existents al municipi -sense indicació de quines són- tindran, en sòl no urbanitzable, la qualificació PI (protecció d'infraestructures),

Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental

Primer
Estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament del municipi d'Agost (L'Alacantí), després del previ compliment de les mesures correctores que s'assenyalen a continuació, a més de les incloses en l'estudi d'impacte ambiental del projecte, mentre no entren en contradicció amb aquelles:
* D'acord amb l'informe emés sobre això per la Direcció General de Patrimoni Artístic, el catàleg d'edificacions d'interés inclòs en l'article 50 de la Normativa Urbanística s'ampliarà a les obres de fàbrica del ferrocarril Alacant-Alcoi, com a mostra d'arqueologia industrial. Igualment, pel que fa a l'entorn de l'Ermita de les Santes Justa i Rufina, es limitarà l'alçària de les edificacions confrontants a planta baixa i un pis, de manera que la volta i el tambor queden exempts per complet.
* El pla parcial que desenvolupe el sector de sòl apte per a urbanitzar La Murta (SAU/R.4) haurà d'incorporar les següents condicions:
- S'hi inclourà una anàlisi dels eventuals riscos geotècnics a què es trobe sotmés el sector, amb l'establiment de les mesures correctores i protectores oportunes.
- L'ordenació que s'adopte per al sector haurà de garantir la protecció de la rambla de Pina i de les zones ocupades per vegetació de tamariu situades a l'oest del sector. Igualment, el pla parcial tindrà en compte l'existència de la via pecuària "Carrerada de Novelda a Agost", la qual haurà de tenir la consideració d'element protegit per a tota la seua amplària legal o, si de cas hi manca, iniciar la tramitació d'una modificació del seu traçat, d'acord amb allò previst en la Llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries.
- El tractament de les aigües residuals que s'hi produïsquen haurà d'efectuar-se mitjançant una estació depuradora pròpia per al sector, per a la qual s'haurà d'efectuar reserva de sòl en el pla parcial.

* Igualment, el pla parcial que desenvolupe el sector de sòl apte per a urbanitzar El Ventós (SAU/R.5) recollirà l'obligatorietat del tractament previ de les aigües residuals que s'hi produïsquen. Aquest tractament podrà efectuar-se mitjançant la connexió a la xarxa general de clavegueram per al seu tractament conjunt en la depuradora municipal. En cas contrari, haurà de projectar-se una estació depuradora pròpia per al sector, per a la qual s'haurà d'efectuar reserva de sòl en el pla parcial.
* Les vies pecuàries existents al municipi, i que es determinen en els plànols 2.1 i 2.2, hauran d'incorporar-se a l'article 47.5 de la normativa urbanística de les Normes, amb indicació expressa de la seua denominació i amplària legal.
* Amb independència de la reserva efectuada en la documentació de les Normes Subsidiàries per a la realització de la circumval.lació del nucli urbà, el projecte que es redacte haurà de ser sotmés al tràmit de declaració d'impacte ambiental de manera prèvia a la seua aprovació definitiva.
* Quant al tractament de les aigües residuals produïdes en els sectors de sòl urbanitzable industrial Escandella (SAU/I.1), Els Castellans (SAU/I.2) i El Roget (SAU/I.3), la connexió d'aquestes àrees a la xarxa general de clavegueram per al tractament en l'estació depuradora prevista per al municipi quedarà condicionada a les característiques fisicoquímiques de les aigües que s'hi produïsquen.
En el cas que les característiques fisicoquímiques de les aigües residuals produïdes requeriren la depuració prèvia al tractament en la depuradora, l'Ajuntament exigirà a les indústries que s'hi situen la depuració prèvia de les aigües produïdes fins a nivells admissibles per al seu tractament. El sistema de depuració previ (individual o conjunt) que s'adopte en cadascun dels sectors dependrà de les característiques de les aigües produïdes i de les especificacions de la depuradora municipal respecte als paràmetres exigibles a les aigües que s'ha de tractar. En qualsevol cas, els plans parcials que desenvolupen els sectors esmentats inclouran una reserva de sòl per a l'eventual ubicació d'un sistema previ de depuració per al conjunt de les indústries que s'hi situen.
* Pel que fa a les característiques exigibles a les aigües residuals produïdes al municipi, l'Ajuntament incorporarà els paràmetres recollits en el model d'Ordenança Municipal d'Abocaments, confeccionat per la Conselleria de Medi Ambient i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.
* Durant el període de vigència de les Normes, l'Ajuntament d'Agost presentarà, amb una periodicitat anual i davant la Conselleria de Medi Ambient, un informe ambiental en el qual es donarà compte del compliment del programa de vigilància descrit a l'apartat 6 de l'estudi d'impacte ambiental, dels efectes derivats de l'aplicació de les Normes i del grau de correspondència d'aquests efectes amb els que preveu l'estudi d'impacte ambiental. A més dels controls especificats en l'esmentat programa de vigilància ambiental, s'analitzaran els següents:
- Aparició d'edificacions disperses fora d'ordenació
- Grau de compliment en la gestió dels residus sòlids urbans, inerts i industrials
- Grau d'execució de les obres d'infraestructura previstes per a garantir el correcte tractament de les aigües residuals en els diferents sectors dispersos residencials i industrials.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 7 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.


DECLARACIó D'IMPACTE AMBIENTAL

Vist l'expedient 327/94-AIA sobre la modificació puntual número 11 al Pla General d'Ordenació Urbana de Polop (la Marina Baixa), promogut pel seu Ajuntament.
Vist que, el 14 de desembre de 1994, l'Ajuntament de Polop va presentar, en la Direcció Territorial d'Alacant d'aquesta Conselleria, l'estudi d'impacte ambiental del projecte de modificació puntual número 11 al Pla General d'Ordenació Urbana i els resultats de la informació pública de l'esmentat estudi,
Vist que, segons un certificat de l'Ajuntament, l'estudi d'impacte ambiental ha sigut exposat al públic, durant el termini d'un mes, mitjançant un edicte de l'Ajuntament de Polop publicat en el Butlletí Oficial de la Província número 226 de l'1 d'octubre de 1994 i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana número 2.363 del 10 d'octubre de 1994, i que transcorregut el període d'exposició no s'hi va presentar cap al.legació,
Vist que, segons la descripció del projecte continguda en l'estudi d'impacte ambiental, la modificació puntual consisteix a canviar, al sòl no urbanitzable de protecció forestal (NUS-2), la qualificació a sòl no urbanitzable de protecció agrícola (NUS-3) en terrenys de la partida de "Les Almaseres", situats al límit nord-oest del terme municipal.
La proposta de modificació és sol.licitada pels titulars de les finques rústiques allí situades per raó que les dites finques són, i han sigut, terrenys de cultiu de muntanya (oliveres, ametlers i garroferes) i s'aporta, a tal fi, informes elaborats pel Departament de Ciències Ambientals i Recursos Naturals de la Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant.
Vist que, amb data 10 de gener de 1995, se sol.licita a l'Ajuntament de Polop un exemplar del projecte de modificació puntual aprovat provisionalment i diligenciat per a completar la documentació del referit expedient,
Vist que, el 25 de gener de 1995, l'Ajuntament remet com a única documentació del projecte sol.licitat el plànol 3.1 d'Usos globals, sistemes i zones, en el qual el sòl no urbanitzable de protecció agrícola determinat correspon únicament a la zona proposada per aquesta modificació puntual,
Vist que, en conversació mantinguda amb l'Ajuntament, l'1 de febrer de 1995, se li requereix la normativa del projecte amb les determinacions que s'estableixen per al dit tipus de sòl en el Pla General i completar la documentació tècnica,
Vist que, amb data 22 de març de 1995, es rep de l'Ajuntament el plànol 3.1 (ja remés) i un document titulat "Modificació puntual del Pla General de Polop núm. 11" que conté els informes presentats pels titulars dels terrenys,
Vist que, en els informes de la Universitat d'Alacant presentats pels sol.licitants d'aquest projecte, es dóna a conéixer el següent:

I) L'Informe Geològic Preliminar és sobre el Pla Especial de Reforma Les Almaseres i s'hi allisten la construcció d'una sèrie d'activitats que són: camp de golf, escola de golf, club de golf, reserva urbana, hotel, SUNP (que entenem com a sòl urbanitzable no programat), riu i llac artificial i repoblació forestal.
En aquest informe es determina que:
"La zona està situada en un vessant de fort pendent que presenta materials de calcàries aplanades amb intercalacions margoses (cretaci superior), margues i argiles verdes expansives (eocé inferior i mitjà) i cúmuls de peu de forest i margues i argiles eocèniques (quaternari). Per això, el vessant està sotmés a processos d'erosió i solifluxió evidents.
S'observen fenòmens d'escorrancs, lliscaments superficials i despreniments.
Els dits fenòmens es presenten amb major incidència a les zones que estan ocupades per materials no consolidats.
La zona de major inestabilitat és on es preveus situar les instal.lacions.
L'eliminació de l'arbrat existent, la remoció artificial del vessant i els regs que exigeix aquest tipus d'activitat acceleraran la inestabilitat dels talussos."
II) L'Informe Biològic Preliminar, igualment realitzat per a la construcció d'un camp de golf i amb àrees reservades a urbanització i club social, conclou que:
"El paratge té un valor paisatgístic mitjà-alt a la muntanya nord d'Alacant. S'ha de restaurar la coberta vegetal amb espècies autòctones i evitar la solifluxió i erosió del vessant.

La inestabilitat del vessant ocupat per cultius i la inestabilitat latent per la mateixa naturalesa dels materials fa que el territori siga summament delicat per a la transformació en aquest tipus d'actuació prevista.
Els llits naturals es veurien afectats per l'erosió remuntant i els llits suprimits es veurien reactivats per la mateixa causa.

El llac artificial pot patir un ràpid ompliment com a conseqüència dels fenòmens erosius.
Fins ara, l'actuació agrícola ha conservat el mateix tipus de pendent natural amb estrets bancals de talús no vertical que manté la seua estabilitat gràcies a una vegetació de matollar.
La supressió de la vegetació natural per remoció de terres afavoriria la implantació massiva d'espècies pioneres, ineficaces des de tot punt de vista en la retenció del substrat, a més de significar una manifesta pèrdua del valor ecològic de la zona.
Les pistes 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17 i 18 suprimirien una important massa de pinar amb matollar de gran valor des del punt de vista ecològic i geomorfològic en la retenció del vessant."
Vist que es va consultar la Direcció Territorial d'Alacant i la Direcció General de Conservació del Medi Natural d'aquesta Conselleria.
Vist que el contingut dels informes rebuts de les consultes efectuades es resumeix a continuació:
A) La Direcció General de Conservació del Medi Natural
"La classificació de sòl no urbanitzable de protecció forestal és una protecció especial del sòl centrada en el manteniment de la vegetació que impedeix qualsevol actuació que puga perjudicar el seu desenvolupament. Això comporta la prohibició d'edificacions, moviments de terres, tales d'arbres, obertures de vies distintes a les destinades exclusivament a l'aprofitament dels productes forestals...

A la zona de la modificació es distingeixen dues àrees fisiogràficament diferents:
- Una conformada per les pinedes i matollars serials amb pins o sense.
- I l'altra pels cultius, en la qual es troben unes zones en explotació, unes altres abandonades fa poc de temps i que comencen a ser envaïdes per la vegetació natural, i unes altres que, pel fet d'estar assentats ja matollars serials ben desenvolupats, s'enquadren millor en l'altra àrea.
Amb la classificació actual que estableix el Pla General, no és impediment per a continuar l'activitat agrària en els cultius ara en explotació i en els abandonats recentment en què encara prevalen aquests sobre la vegetació natural.
Aquesta zona forma part d'un projecte d'espai natural de la serra d'Aitana que englobaria les serres de Serrella, Aixortà, Aitana i Puig Campana i la vall de Guadalest, projecte que no s'ha dut a terme, cosa que no invalida el seu valor per a la conservació. Per això, cal tenir en consideració:
El valor per a la conservació. Que és una zona de contacte entre dues províncies de vegetació: la catalanovalencianoprovençal i la murciana i d'Almeria. Sent, doncs, un àrea de gran interés corològic per la confluència de les flores i comunitats de totes dues províncies biogeogràfiques, i que la fa ser una zona de gran riquesa florística.
El valor paisatgístic. Que, en estar situada en els últims estreps de la serra d'Aitana i rodejada de sòls poc profunds amb escassa vegetació arbrada, resulta imprescindible com a element del paisatge conjunt d'aquests estreps muntanyosos.
Per tot això, es proposa:
- La conservació dels bancals i aterraments existents, de manera que es mantinguen els sòls i l'equilibri del paisatge.
- La conservació dels usos actuals del sòl: vegetació natural/camp de cultiu, que caracteritza el paisatge de la comarca i que afavoreix la seua conservació a llarg termini, sent a més aquesta estructura en mosaic i amb abancalaments la que permet la pervivència dels seus ecosistemes, mantenint els sòls i disminuint el risc de propagació d'incendis.
- No canviar la classificació del sòl per a evitar alterar l'equilibri actual, mantenint les terres actuals en cultiu (oliveres, ametlers, garroferes). No realitzar edificacions ni vies distintes a les ja existents ni recuperar per al cultiu aquelles terres on hi haja un matollar serial ben desenvolupat."
B) La Direcció Territorial d'Alacant informa que:
" El projecte de modificació puntual núm. 11 al PGOU de Polop considera una nova qualificació urbanística que manca de normativa quant a usos permesos i prohibits, sent aquest un aspecte essencial per a poder pronunciar-se sobre la dita modificació."
Vist que, realitzada una visita d'inspecció a la zona, es comprova que els terrenys de la modificació proposada presenten una vegetació forestal dominant, constituïda per àrees conformades per pinedes i matollars serials amb pins o sense, com també els matollars ben desenvolupats assentats als camps abandonats de cultiu i àrees amb cultius de muntanya que ocupen quasi un terç de la superfície del projecte.
Atés que l'aptitud dels terrenys afectats per la modificació és la forestal, així confirmat pel fet de pertànyer aquests a una zona de muntanya amb pins i matollar de vegetació natural,
Atés que la dita modificació se situa en un dels estreps de la serra d'Aitana, que junt a altres zones pròximes (serres de Serrella, Aixorta, Puig Campana i vall de Guadalest) constitueixen un espai natural de gran interés ambiental,
Atés que és de gran valor per a la seua conservació pel fet d'estar en una zona de contacte entre les dues províncies de vegetació: la catalanovalencianoprovençal i la murciana i d'Almeria, d'on resulta un àrea de gran interés corològic, amb una gran riquesa florística, per la confluència de les flores i comunitats de totes dues províncies biogeogràfiques,
Atés que el valor paisatgístic és un altre aspecte que s'ha de conservar a la zona, ja que en estar situada en els últims estreps de la serra d'Aitana i rodejada de sòls poc profunds amb escassa vegetació arbrada, resulta imprescindible com a element del paisatge conjunt d'aquests estreps muntanyosos,
Atés que, per les característiques físiques dels terrenys de la modificació -situats en un vessant de fort pendent de materials calcaris, margosos i argilosos que estan sotmesos a processos d'erosió i solifluxió- s'han de conservar els bancals i aterraments existents a fi de mantenir els sòls i l'equilibri del paisatge,

Atés que s'han de conservar els usos actuals del sòl -vegetació natural i cultiu de muntanya- que caracteritzen el paisatge de la comarca i afavoreix la seua conservació a llarg termini, permetent aquests usos i els abancalaments la pervivència dels seus ecosistemes i disminuint el risc de propagació d'incendis,
Atés que la classificació actual de sòl no urbanitzable de protecció forestal (SNUPF) és la que s'ha de mantenir per la seua coherència amb l'aptitud forestal i conservació dels valors ambientals que posseeix la zona,
Atés que, amb la classificació actual de SNUPF, és compatible el manteniment del cultiu de muntanya en els actuals camps en explotació, sempre que no comporte altres actuacions que alteren o modifiquen la vegetació forestal,
Atés que, per a mantenir l'ús de cultiu de muntanya, als camps en explotació i en els recentment abandonats que no presenten un matollar ben desenvolupat, no cal modificar la qualificació actual del sòl,

Atés que, segons es desprén dels informes de la Universitat d'Alacant es pretén per a aquesta zona unes actuacions urbanístiques de camp de golf, urbanitzacions, etc, totalment diferents al canvi de qualificació que proposa el projecte,
Atés que el projecte examinat constitueix un dels supòsits fàctics en els quals resulta preceptiva la formulació d'una declaració d'impacte ambiental, amb caràcter previ a la resolució administrativa que s'adopte per a l'aprovació definitiva de l'esmentat projecte, segons es desprén de l'article 5é de la Llei d'Impacte Ambiental i concordants del seu Reglament,
Atés que en l'expedient s'han observat els tràmits previstos en el Decret 162/90, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el Reglament d'Impacte Ambiental, i la Llei 2/1989, de 3 de març, de la Generalitat Valenciana i d'altres disposicions que li són aplicables,
Atés que l'article 5é de la llei 2/1989 estableix que correspon a l'òrgan ambiental la declaració d'impacte ambiental dels projectes als quals s'aplique aquesta llei,
Atés que el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Medi Ambient, text refós aprovat per l'Ordre de 23 de juny de 1994, del Conseller de Medi Ambient, atribueix a la Direcció General de Qualitat Ambiental la competència per a la tramitació i formulació de la declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, fent ús de les facultats que tinc legalment atribuïdes, formule la següent Declaració d'Impacte Ambiental:

Primer
No estimar acceptable, a l'únic efecte ambiental, el projecte de modificació puntual número 11 al Pla General d'Ordenació Urbana de Polop (la Marina Baixa), d'acord amb les consideracions ja mencionades que reflecteixen el seu alt valor paisatgístic i ambiental, concordant amb la classificació urbanística que posseeixen, la qual cosa no és impediment per a continuar l'activitat agrària on tradicionalment s'ha mantingut o predominat sobre la vegetació natural.

Segon
Notificar a les persones interessades que, contra aquesta resolució, pel fet de ser un acte de tràmit que no posa fi al procediment ni produeix indefensió, no es pot interposar cap recurs; sense perjudici d'utilitzar els mitjans que en defensa del seu dret estimen pertinents.

Tercer
Publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana aquesta declaració d'impacte ambiental.

València, 12 de juny de 1995.- El Director General de Qualitat Ambiental: Rafael de Juan i Fenollar.

linea
Mapa web